Abril 2016 Poble de Déu és una publicació de l'Arxiprestat de Badalona Nord, Montgat i Tiana A/e. comunicacio.bdnnord@gmail.com

“Jesús ressuscitat és el gran signe. Quin misteri tan gran de l’amor que ens té: ens fa deixar enrere la mort i ens mostra el camí cap a la vida. Ara, cinquanta dies de temps pasqual per contemplar-ho i viure-ho amb goig.” El bisbe Taltavull a l’article setmanal que publica a ‘Catalunya Cristiana’ ens recorda que Pasqua és molt més que el Diumenge de Resurrecció i que aquesta vivència, aquí i ara, depèn de cadascú de nosaltres.

El passat 17 de març el Pare Abat de Montserrat, Josep M. Soler, va pronunciar una conferència al pòrtic de la Setmana Santa a l’església de Sant Francesc d’Assís. En aquest pregó, a través de l’aprofundiment en la figura del bon samarità, va ajudar a descobrir-hi la icona de la misericòrdia del Pare. Un Pare que envià el seu fill Jesús que, “a través de la Passió, la Creu i la Resurrecció ens ha guarit.”

En el bon samarità podem afermar diversos àmbits d’acció: portar l’evangeli (“és el missatge guaridor i ple d’esperança”, va dir el P. Soler); acompanyar els processos de les persones; i celebrar i fer descobrir als altres la bellesa de la litúrgia (“el lloc on som guarits és en l’encontre amb Jesucrist en els sagraments, sobretot en l’eucaristia”).

És moment de “renunciar a les urgències per escoltar qui s’ha quedat al costat del camí.” El P. Soler va reblar “no som una gestoria espiritual, necessitem aturar-nos, atendre i escoltar l’altre.” I tot això en el context d’una societat aparentment indiferent i secularitzada, malgrat que el P. Soler està convençut “que les persones no estan secularitzades, perquè molts, sense creure, tenen fam d’espiritualitat, de benestar, de felicitat i això, en el fons, és una fam de Déu.”

Per últim el P. Soler va convidar a “portar la misericòrdia de Déu, feta home en Jesucrist, a les perifèries. En el context de precarietat social, de la immigració..., rebre la misericòrdia de Déu és inseparable de fer les obres de misericòrdia.”

Bona Pasqua a tothom!

Ressonàncies de la xerrada del Pare Abat de Montserrat Viure la Pasqua, portar la misericòrdia

Entrevista al P. Abat Montserrat, Josep M. Soler “Volem que el pas per Montserrat deixi en el visitant una certa petjada espiritual i d’interiorització”

El P. Abat de Montserrat, Josep M. Soler i Canals (Santa Eugènia de Ter, 1946), ens rep just després de pronunciar la conferència d e S e t m a n a S a n t a a l’església de Sant Francesc d ’ A s s í s . T o t i q u e recentment ha estat operat del maluc (“Ha anat bé, avui és el segon dia que vaig sense bastons”) es mou amb prou agilitat. “Pel que m’arriba crec i tinc elements objectius que la comuni ta t des i t ja que continuï. Fins els 75 o no, ja ho veurem.”, admet. Hem clos l’Any de la Vida Religiosa Consagrada. Què us ha aportat? Ha estat un moment de reviure la vocació i de renovar el propi carisma. Donem gràc ies per la vocació monàstica que hem rebut i particularment a M o n t s e r r a t , p e r l e s connotacions que té ser monestir i santuari. També hem pogut fer balanç de quin és el nostre moment de fidelitat a la vocació monàstica i de servei a l’Església. C o m c e l e b r a r e u l a festivitat patronal en l’Any de la Misericòrdia? A la diòcesi de Sant Feliu hi ha dues esglésies jubilars: la catedral i la basílica de Montserrat. L’any de la m i s e r i c ò r d i a t é u n a importància especial ja sigui des de l’enfocament de la p a s t o r a l , o f e r i n t e l s a g r a m e n t d e l a reconciliació, celebracions

penitencials o en les romeries. La festa de la Mare de Déu de Montser ra t també tindrà una connotació especial en l’àmbit de la misericòrdia. Una de les obres de m i s e r i c ò r d i a é s acollir el foraster. Com s’actualitza al s. XXI? A u n l l o c c o m Montserrat, que acull més de 2,3 milions de visitants, no és fàcil que tothom se senti acollit. D’una banda mirem de cuidar dos moments en què sol haver-hi més gent: la Salve de l’escolania i l’espai audiovisual que explica la història i la vida monàstica a Montserrat. Volem que els visitants se sentin acollits i que el pas per Montserrat els hi deixi una certa p e t j a d a e s p i r i t u a l i d’interiorització. Després hi h a l ’ a c o l l i d a d e l e s pe regr inac ions de l e s r o m e r i e s o g r u p s d e pelegrins. Sempre tenim una inquietud, que és un esperó: entre la gent que ha passat per Montserrat hi ha hagut Íñigo de Loiola i això va ser decisiu per ell i de retop per la vida de l’Església. També ara, entre tanta gent, hi poden haver persones que el dia de demà poden ser sants. Monjos d’una gran vàlua humana i intel·lectual recentment han traspassat. Com valoreu la situació de la comunitat i el

r e l l e u d ’ a q u e s t a generació tan brillant? Cont inuem essent una comunitat relat ivament nombrosa, no tant com fa uns anys, i amb nous candidats que estan en formació. També procurem que hi hagi monjos que es d ed i qu i n a l s e s t ud i s . S e g u i m a p o s t a n t p e r aquesta dimensió de servei a l ’Església des de la reflexió intel·lectual. El Monestir destaca pel seu catalanisme i s’ha p r o n u n c i a t p e r l a democràcia i el dret a decidir. Com valoreu la implicació política dels religiosos? Hi ha moments que els religiosos hem hagut de fer unes tasques de suplència i prendre algunes iniciatives que potser tocarien a altra gent. La denúncia profètica entra dins del que és la vida religiosa, sempre a base de defensar els drets humans, els principis democràtics i els drets dels pobles. Hem defensat el dret a decidir

perquè a part ir de la Doctrina Social de l’Església ens sembla que és una cosa defensable. El què s’ha de decidir o quin ha de ser el resultat d’això toca als ciutadans expressar-ho, no a l’Església. Com veieu la crisi dels refugiats a Europa? Amb preocupació perquè s’ha perdut la dimensió més humanista dels pares d ’Europa i la t rad ic ió d’arrels cristianes per por

d’una part important de la societat. El que no podem f e r é s t a n c a r - n o s a l’acolliment i la solidaritat a gent que fugen per evitar la mort, la guerra o la persecució. Si Europa perd aquesta por i els Estats miren d’ajudar-se, pot acollir i ha d’acollir tota aquesta gent perquè els drames humans que hi ha darrera són molt grossos. L’Abadia genera una impor tant ac t i v i ta t

econòmica. Ho revertiu e n a l g u n p r o j e c t e solidari? El primer és donar feina als treballadors que tenim i en la crisi hem pogut mantenir la plantilla. D’altra banda, m i r e m d ’ a j u d a r solidàriament entitats que treballen amb persones en s i tuacions d’exclusió i també amb ajudes al Tercer Món, a l’Àfrica i a l’Amèrica Llatina.

Resposta massiva a la crida dels Carmelites per recollir material pels refugiats Solidaritat ecumènica

Treballar la misericòrdia té c o n s e q ü è n c i e s . L’extraordinària resposta que ha tingut la recollida de material pels refugiats té l’epicentre en el grup de catequesi d'adults de la comun i t a t de l s Pa re s C a r m e l i t e s . “ V o l í e m concretar les obres de misericòrdia en una acció i va arribar la proposta del R e b o s t S o l i d a r i d e Cerdanyola de recol l i r material per enviar al camp de refugiats d'Idomeni”, explica Toni Antoja. La idea inicial era contribuir a omp l i r un t r à i l e r i concentrar la recollida a Badalona en un únic dia, el 29 de març. La resposta va començar a arribar Dimarts Sant i ja van omplir una sala de material. El resultat ha estat que s’ha recollit roba i altres útils per omplir tres tràilers. Els voluntaris van fer una feina ingent, classificant, empaquetant i

emmagatzemant . “Ens sentim molt orgullosos i satisfets de la resposta massiva. Tots estem units e n a q u e s t e s f o r ç d e solidaritat i pau que sorgeix de les nostres esglésies baptistes”, ha manifestat el pastor evangelista, José A. Cuenca. Ja han marxat camions amb material cap a Grècia, però els organitzadors admeten que el recollit a Badalona no es pot lliurar a Idomeni per la capacitat de les ONG sobre el terreny i estan buscant on es podria resituar. De moment, han endegat una campanya de recollida de f o n s e c o n ò m i c s p e r p o d e r p a g a r e l transport. C u e n c a t a m b é e s

felicita pel ressorgiment de “ l ' e s p e r i t d ' e n t e s a i recuperació del diàleg” que s ’ e s t à c o n c r e t a n t e n l’organització d’una trobada inter-religiosa animada per Justícia i Pau-Badalona. Allà “podrem manifestar la nostra vinculació com a éssers humans, el nostre respecte, valors, rebuig a actituds racistes i xenòfobes i a n u n c i a r e l n o s t r e missatge de pau, justícia i r e c o n c i l i a c i ó d e s d e cadascuna de les òptiques religioses existents.”, detalla el pastor Cuenca.

Toni Antoja, al pati dels Carmelites, la nit del 29 de març.

Als Carmelites calen mans per classificar la roba recollida i portar-la a una nau, abans d’enviar-ho al seu destí. De dilluns a divendres de 9.30 a 13.30 h i de 15.30 a 20 h.

Agenda

· 7, 14, 21 i 28 d’abril i 5 de maig, curs “Ramon Pané i la cultura taïna”. Més informació a l’enllaç i a cultura@catalunya-america.org o al M. 675 465 002. · 9 d’abril, concert de Pasqua a càrrec de Gospel Sentits, a l’església de Sant Josep a les 21 h. Aportació mínima 5 € i recaptació a benefici de Càritas de Badalona. Més informació. · 9 d'abril, concert El Septet de Beethoven a càrrec de Murtra Ensemble, a Sant Jeroni de la Murtra a les 21h. Aportació voluntària a partir de 6 €. Més informació. · 9-10 d’abril, teatre “El criat de dos amos”, de Carlo Goldoni, a càrrec de la companyia Betúlia Teatre, a les 18.30 h al Círcol Catòlic. En la representació del 10 d’abril, una part de la recaptació serà a benefici de les reformes parroquials de Sant Josep. Més informació. · 10 d’abril, unció de malalts a l’església de Santa Maria, a les 11.30 h. · 12, 14, 19 i 21 d'abril, curs de formació del voluntariat social, a l’església de Sant Josep de 10 a 13.15 h. Organitza: Càritas Diocesana de Barcelona. Inscripcions M. 662863633, T. 933441673 o escoladeformació@caritasbcn.org. · 15 d’abril, reunió responsables de catequesi de l’Arxiprestat, als Salesians a les 18.30 h. · 15 d’abril, presentació del conte solidari ‘Nina i els aspanens’, a les 19 h al Círcol Catòlic amb motiu del 50è aniversari d’Aspanin. Més informació. · 15 al 17 d’abril, 103a Romeria a Montserrat de la parròquia Sant Josep. El diumenge pujarà un autocar. Inscripcions a la sagristia i al despatx parroquial. · 15 al 17 d’abril, recés d’Emaús d’homes a Tiana. · 17 d’abril, concert “Clau de lluna” a l’església de Sant Francesc d’Assís a les 18 h. Amb Laia Camps, Merche Andrich i Monika Lao. · 18 al 26 de abril, novena amb invocació a la Mare de Déu de Montserrat, a l’església Mare de Déu de Montserrat, a les misses de les 19.30 h. · 24 d’abril, vetlla de Pregària de Taizé a les 20 h, a l'església de la Providència. Organitza: Xarxa de Laics. · 27 d’abril, festivitat patronal a l’església Mare de Déu de Montserrat, amb Missa solemne a les 20 h. · 30 d’abril, Concurs de tapes a la Societat Cultural l’Oliva a les 18 h. Organitza: Esplai Bon-Vent i SC l’Oliva de Canyet. · 30 d’abril, ponència “Els cristians perseguits”, a l’església Mare de Déu de Montserrat, a les 20.30 h. · 30 d'abril, cantata solidària de Bach BWV 85 "Ich bin ein guter Hirt" a la cripta de l'església de Sant Josep (entrada Passatge Ventós Mir) a les 21 h. A càrrec del cor, solistes i conjunt instrumental del Conservatori de Badalona. Més informació. · 1 de maig, Pasqua del Malalt i unció de malalts a l’església de Sant Josep, a les 11 h. Inscripcions al despatx parroquial i a la sagristia. · 7 de maig, Romeria a Montserrat de la parròquia Mare de Déu de Montserrat. Inscripcions a la sagristia.

L’arquebisbe Omella i el president Puigdemont inauguren les noves instal·lacions Roca i Pi crea 54 noves places residencials

A m b 1 3 4 l l i t s , e l s r e s p o n s a b l e s d e l a residència Roca i Pi confien reduir la llista d’espera (actualment tres anys per les places concertades) i assignar bona part de les 54 noves places creades als a v i s a m b m é s a l t a dependència. La residència es converteix així en un dels

c e n t r e s referents a la ciutat i a l’àrea metropolitana.

El passat 1 d’abril l’arquebisbe Joan Josep Omella va beneir les noves instal·lacions. A l’acte també van ser-hi presents el president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont i l’alcaldessa de Badalona, M. Dolors Sabater.