pla de mobilitat urbana sostenible de terrassa · 2015. 8. 24. · 6 informe de les sessions de...

Pla de Mobilitat Urbana Sostenible

Informe de les sessions de pciutadana

Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Terrassa

Informe de les sessions de participació ciutadana - Fase de diagnosi

Maig de 2014

Pla de Mobilitat Urbana Sostenible

articipació

Maig de 2014

2

Informe de les sessions de participació ciutadana del Pla de Mobilitat Urbana Sostenible de Terrassa – Fase de d iagnosi

ÍNDEX

ÍNDEX .......................................................................................................................... 2

1 PROGRAMA DE SESSIONS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN F ASE DE DIAGNOSI .................................................................................................................... 4

1.1 Objectius ...................................................................................................................... 4

2 SESSIONS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN CENTRES EDUCA TIUS ......... 5

2.1 Dinàmica de les sessions per a joves .......................................................................... 5

2.1.1 Programa de la sessió ............................................................................................... 5

2.1.2 Benvinguda i presentació de la diagnosi del PMUS ................................................... 6

2.1.3 Presentació del taller de participació ......................................................................... 6

2.1.4 Cloenda i agraïments ................................................................................................. 8

2.2 Resultats sessió de participació Institut Ègara ............................................................ 9

2.2.1 Resultats dinàmica 1. Distribució modal dels alumnes .............................................. 9

2.2.2 Resultats dinàmica 2. Dissenyar “la ciutat que volem” ............................................. 10

2.2.3 Resultats dinàmica 3. Principal element de mobilitat sostenible que ha de tenir la nostra ciutat ............................................................................................................................. 10

2.2.4 Fotografies de la sessió ........................................................................................... 10

2.3 Resultats sessió de participació a l’Escola Cultura Pràctica ..................................... 14

2.3.1 Resultats dinàmica 1. Distribució modal dels alumnes ............................................ 14




2.4 Resultats globals de les sessions a centres educatius.............................................. 19

2.4.1 Resultats dinàmica 1. Distribució modal dels alumnes ............................................ 19



3 SESSIONS DE PARTICIPACIÓ DE DISTRICTES ............ .................................. 21

3.1 Dinàmica de les sessions de districte ........................................................................ 21

3.1.1 Programa de la sessió ............................................................................................. 22

3.1.2 Benvinguda i presentació de la diagnosi del PMUS ................................................. 22

3.1.3 presentació del taller de participació ........................................................................ 22

3.1.4 Dinàmiques .............................................................................................................. 22

3.1.5 Cloenda i agraïments ............................................................................................... 26

3.2 Sessió de participació del Districte 5 ......................................................................... 27

3.2.1 Dades de la sessió: .................................................................................................. 27

3.2.2 Resultats dinàmica 1. Aspectes claus de diagnosi .................................................. 27

3.2.3 Resultats dinàmica 2. Identificació dels principals elements de diagnosi................. 29

3.2.4 Resultats dinàmica 3. Propostes .............................................................................. 31


3.3 Sessió de participació del districte 2 .......................................................................... 35





3



























3.8 Resultats globals de les sessions de districtes .......................................................... 69




4 SESSÓ DE PARTICIPACIÓ DE LA TAULA DE MOBILITAT .... .......................... 76

4.1 Dinàmica de la taula de mobilitat ............................................................................... 76

4.1.1 Programa de la sessió ............................................................................................. 77

4.1.2 Benvinguda i presentació de la diagnosi del PMUS ................................................. 77

4.1.3 presentació del taller de participació ........................................................................ 77

4.1.4 Dinàmiques .............................................................................................................. 78

4.1.5 Cloenda i agraïments ............................................................................................... 81

4.2 Resultats de la sessió ................................................................................................ 82






5 VALORACIÓ GLOBAL DEL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ EN FASE DE DIAGNOSI .................................................................................................................. 89

4


1 PROGRAMA DE SESSIONS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN FASE DE DIAGNOSI

Durant el procés de participació de la fase de diagnosi s’han portat a terme 9 sessions. A continuació es detalla el cronograma de les sessions fetes i el públic a qui va dirigit:

Data Lloc Públic Dimarts 29 d’abril IES Egara Centres educatius Dimarts 29 d’abril Cultura Pràctica Dijous 8 de maig CMD5, al centre cívic Avel·lí Estrenjer Districtes Dimarts, 13 de maig CMD2, al centre cívic Montserrat Roig Dijous 15 de maig CMD1, al casal Vapor Gran Dilluns 19 de maig CMD6, al centre cívic President Macià Dimecres 21 de maig CMD3, al centre cívic Alcalde Morera Dijous 22 de maig CMD4, al centre cívic Ma. Aurèlia

Capmany Dilluns 26 de Maig Taula de Mobilitat Taula de Mobilitat

Les sessions dirigides als membres de la taula de mobilitat i del Consells municipals de Districte es van fer amb el mateix format i dinàmiques. La principal diferència entre elles és que els resultats aconseguits a la taula de mobilitat fan referència al conjunt de la ciutat i en el cas dels districtes són centrades en la zona corresponent.

La sessió enfocada al públic juvenil i infantil es va fer amb unes dinàmiques diferents, pensades de forma més dinàmica i senzilla per adaptar-se als coneixements i atencions d’aquests.

1.1 OBJECTIUS Els objectius en aquesta fase de participació són principalment:

- Donar a conèixer l’inici del procés de redacció del PMUS de Terrassa i, més concretament les característiques de la seva tramitació i especialment del Programa de participació ciutadana.

- Engrescar a la ciutadania a participar en relació al nou PMUS.

5


2 SESSIONS DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN CENTRES EDUCATIUS

El dimarts 29 d’abril van tenir lloc les dues sessions de participació previstes en els centres educatius. Els participants van ser una classe de 3r d’ESO de l’Institut Ègara i de l’Escola Cultura Pràctica.

Es va optar per alumnat de dos centres de secundària diferents de la ciutat per tenir una mostra de l’opinió dels joves en relació a la mobilitat, que permetés veure les principals inquietuds i preferències d’aquest col·lectiu a l’hora de dissenyar la ciutat.

2.1 DINÀMICA DE LES SESSIONS PER A JOVES Les sessions van tenir una durada aproximada d’1 hora distribuïda amb una breu presentació de què és el PMUS, per situar els alumnes, i 3 dinàmiques de participació.

2.1.1 Programa de la sessió

El programa plantejat en les sessions de participació per a joves es va dissenyar tenint en compte la disponibilitat de només 1 hora de classe aprofitant la sessió de tutoria. Es va programar l’activitat tenint en compte una disponibilitat de 55 minuts per assegurar el compliment horari.

Es va fer una breu presentació de què és un PMUS i perquè serveix per situar a l’alumnat i una breu presentació del taller de participació. A continuació, s’iniciaren les 3 dinàmiques preparades: una dinàmica inicial de situació, un segons dinàmica de reflexió dels principals elements de mobilitat necessaris en una ciutat i un dinàmica final d’aplicació a la ciutat de Terrassa.

6


Esquema:

2.1.2 Benvinguda i presentació de la diagnosi del P MUS

Es va donar la benvinguda a l’alumnat i se’ls va explica en què consistiria la sessió. Es va introduir els valors de participació i mobilitat sostenible per posar els joves en context (5’).

Breu explicació (5’) dels elements que analitza un PMUS i els principals objectius. D’aquesta forma es pretenia donar resposta a “Què és un PMUS?” i “Per què serveix?”. Es va passar el vídeo de presentació del PMUS i s’animà als alumnes a constar l’enquesta disponible a la pàgina web, tant ells com els seus familiars.

2.1.3 Presentació del taller de participació

Es va fer una breu presentació de la sessió i de la dinàmica que es va portar a terme:

- Explicació de l’objectiu de la convocatòria - Explicació de la dinàmica de la sessió - Descripció de la informació que es va subministrar

7


Dinàmica 1: Enquesta per avaluar les pautes de mobi litat dels escolars

Sistema Enquesta a mà alçada.

Descripció Presentació de l’educador i de l’objectiu de la sessió. L’educador va preguntar en quin mitjà de transport arriben al centre. (a peu, amb bicicleta, amb autobús, amb tren, amb moto, amb cotxe, amb cotxe compartit)

Es va fer el buidat a mà alçada i s’omplí un full d’excel per veure el resultat en forma de gràfic que es va projectar a la pantalla.

10’

Recursos necessaris

Pissarra digital / Projector i PowerPoint (Excel amb l’enquesta de mobilitat)

Objectiu de la dinàmica

Reflexionar sobre la mobilitat a la ciutat

Reflexionar sobre els hàbits de mobilitat de l’alumnat

Dinàmica 2: Dissenyar “la ciutat que volem”

Sistema L’alumnat havia d’imaginar la seva ciutat ideal per moure-s’hi de forma segura i autònoma.

Descripció En la pissarra digital es projectà un dibuix d’una ciutat imaginaria. L’alumnat, en grups de 2 o 3, en una full A3 va omplir el dibuix amb elements propis de mobilitat: carrils bici, pas de vianants, senyals de tràfic, parades de bus, etc.

20’

Recursos necessaris

- Dibuix d’una ciutat - Pissarra digital amb PowerPoint - Copies en blanc i negre en A3 de la ciutat


Identificar les necessitats de l’alumnat

8


Dinàmica 3: Principal element de mobilitat sostenib le que ha de tenir la nostra ciutat

Sistema L’alumnat va escollir quin element de mobilitat és el més important per Terrassa.

Descripció L’educador demanà a l’alumnat que amb el mateix grup anotessin l’element de mobilitat dels observats en la dinàmica anterior creien que és més important per el bon funcionament de la ciutat de Terrassa.

S’analitzaren tots els resultats per poder crear un col·loqui i discutir sobre les diferents problemàtiques de mobilitat de la ciutat.

10’

Recursos necessaris

Copies en blanc i negre en A3 de la ciutat


Prioritzar els elements de mobilitat

Crear una discussió sobre la mobilitat a Terrassa

2.1.4 Cloenda i agraïments

Es va fer una valoració final de les principals aportacions obtingudes al llarg de la sessió i es va agrair la col·laboració de tots els participants. Es recordà que podien fer l’enquesta publicada al web del PMUS, tant ells com els seus familiars.

9


2.2 RESULTATS SESSIÓ DE PARTICIPACIÓ INSTITUT ÈGARA

2.2.1 Resultats dinàmica 1. Distribució modal dels alumnes

Es va preguntar als alumnes com arriben habitualment a l’escola (a peu / bicicleta / amb cotxe / amb cotxe compartit / amb tren / amb autobús). Del total de 27 alumnes (inclosa la professora) pràcticament el 60% accedeixen a peu i el 33% en transport públic.

Tipus de

transport a peu

amb

bici amb cotxe

amb cotxe

compartit

amb

tren

amb

autobús

Número

d'alumnes a cada

tipus de transport

16 0 2 3 1 9

Percentatge

d'alumnes per

cada tipus de

transport

59,3 0,0 7,4 11,1 3,7 33,3

Reflexió sobre quin és el mode de transport més sostenible. Classificació de tots els modes de més a menys sostenible.

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0

a peu amb bici amb cotxe amb cotxe

compartit

amb tren amb autobús

Com arribeu a l'escola?

10


2.2.2 Resultats dinàmica 2. Dissenyar “la ciutat qu e volem”

Els alumnes treballen amb parelles per dissenyar la ciutat que volen, incorporant els elements necessàries de mobilitat en funció dels usos que determinen. Després del treball en parelles es presenten els resultats d’alguns dels grups. A continuació es detallen els principals elements recollits:

- La majoria situen l’Institut prop de casa seva per poder-hi anar caminant. - Molts establiments d’oci i compres (1 grup comenta que cal ubicar aquests

espais d’oci i compres apartats de les cases per no molestar). - Parades de bus distribuïdes per la ciutat (1 grup proposa una parada per

carrer). - Ubicació de parades d’autobús prop de l’Institut i dels centres comercials. - Passos per a vianants (sobretot els situen a l’entorn de l’escola i gran centres

generadors de mobilitat i de les avingudes principals). - Carril bici que connecta amb l’Institut. - Algun grup dibuixa un carrer preferent per a vianant o Rambla. - Moltes zones verdes.

2.2.3 Resultats dinàmica 3. Principal element de mo bilitat sostenible que ha de tenir la nostra ciutat

Del total de 12 grups formats per parelles (excepte un grup de 3), es recullen els següents resultats com a element de mobilitat que ha de tenir la ciutat que volem:

- Servei d’autobús (7 grups). - Carrils bici (2 grups). - Estació de tren (1 grup). - Passos per a vianant als carrers (1 grup). - Rambla (1 grup).

2.2.4 Fotografies de la sessió

11


12


13


14


2.3 RESULTATS SESSIÓ DE PARTICIPACIÓ A L’ESCOLA CULTURA PRÀCTICA


Es va preguntar als alumnes com arriben habitualment a l’escola (a peu / bicicleta / amb cotxe / amb cotxe compartit / amb tren / amb autobús). Del total de 24 alumnes (inclosa la professora) pràcticament el 60% accedeixen a peu i el 30% en vehicle privat.

Tipus de transport a peu amb

bici amb cotxe

amb cotxe

compartit amb tren

amb

autobús

Número

d'alumnes a cada

tipus de transport

14 0 1 6 1 2

Percentatge

d'alumnes per

cada tipus de

transport

58,3 0,0 4,2 25,0 4,2 8,3

- Comenten la manca d’aparcament per a bicicletes a l’escola. El més proper el tenen a la Rambla: està lluny i no és segur.

Reflexió sobre quin és el mode de transport més sostenible. Classificació de tots els modes de més a menys sostenible.

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0


compartit



15



Els alumnes treballen amb parelles per dissenyar la ciutat que volen, incorporant els elements necessaris de mobilitat en funció dels usos que determinen. Després del treball en parelles es presenten els resultats d’alguns dels grups. A continuació es detallen els principals elements recollits:

- Carrils bici que connectin amb l’Escola. - Elevada presència de carrils bici (1 grup pinta carril bici en tots els carrers). - Grans bosses d’aparcament. - Aparcaments per a bicicletes (la majoria n’ubiquen com a mínim un a l’escola,

però molts en dibuixen diversos distribuïts per la ciutat). - Un grup comenta la necessitat de disposar d’algun element que separi els

carrils bici de l’espai per on circulen els cotxes per evitar atropellaments. - Presència d’eixos per a vianants (1 grup inclou una reflexió de ciutat ecològica:

sense cotxe i quasi tot peatonal. Defineixen uns eixos per on pot passar el cotxe, i a la resta tenen la circulació restringida).

- Un grup dibuixa la Rambla. - La majoria situen l’escola prop de casa seva per poder-hi anar caminant. - Parades de bus distribuïdes per la ciutat. - Parada de bus a l’escola. - Estació de tren representada per dos grups (un d’ells en diu Metro). - Passos per a vianants (Han pensat en passos en l’itinerari que connecti l’escola

amb casa seva. Diversos grups ubiquen els passos a tota la ciutat però ubicats al mig de les cruïlles).

- Presència de semàfors en els eixos principals per a vehicles. - Moltes zones verdes.


Els resultats obtinguts pels 11 grups de treball es detallen a continuació. La ciutat que volem ha de tenir:

- Carrils bici (4 grups) - Espai per a vianants (3 grups)

o Seguretat per al vianant (1 grup) o Espai per al vianant (1 grup) o Ciutat ecològica (sostenible), no cotxes, quasi tot peatonal (1 grup)

- Espais verds (2 grups) - Servei d’autobús (1 grup) - Que tothom pugui arribar on vol com vol (1 grup)

16



17


18


19


2.4 RESULTATS GLOBALS DE LES SESSIONS A CENTRES EDUCATIUS


L’anàlisi de la distribució modal del conjunt dels alumnes mostra que prop del 55% accedeixen al centre a peu i la resta es distribueixen de forma pràcticament homogènia amb transport públic i transport privat. No es va detectar cap jove que opti per la bicicleta.

Tipus de

transport a peu amb bici

amb

cotxe

amb cotxe

compartit

amb

tren

amb

autobús

Número

d'alumnes a cada

tipus de

transport

30 0 3 9 2 11

Percentatge

d'alumnes per

cada tipus de

transport

54,5 0,0 5,5 16,4 3,6 20,0

Cal destacar que a l’insititut hi accedeixen molts alumnes d’altres barris que accedeixen al centre amb autobús, mentre que a l’escola del centre tot ho fan amb transport privat o a peu.

0,0

10,0

20,0

30,0

40,0

50,0

60,0

70,0


compartit



20



Els principals elements de mobilitat representats per l’alumnat de les dues escoles han estat:

- Parades d’autobús (repartides per la ciutat, sobretot prop dels principals equipaments)

- Carrils bici que connectin el centre educatiu amb casa seva.

S’observen diferències entre els dos centres quant a la necessitat d’aparcament per a vehicles. Els alumnes de l’escola Cultura Pràctica detecten la necessitat de reservar espais d’aparcament per a vehicles que demostra la problemàtica existent a l’entorn de l’escola en situar-se en una zona pacificada. Per contra aquesta problemàtica no s’ha observat a l’institut situat a la perifèria.

Un altre element diferenciador és la necessitat d’aparcament per a bicicletes al centre educatiu destacat per l’alumnat de l’escola Cultura Pràctica, ja que és un element que troben a faltar actualment. L’accés a aquest centre en bicicleta és més fàcil i demandat que a l’Institut Ègara, ja que en aquest últim la majoria procedeixen de distàncies més curtes o bé de barris allunyats des d’on accedeixen amb transport públic.


En agrupar els resultats aconseguits en els dos centres sobre l’element de mobilitat sostenible que ha de tenir la ciutat cal destacar un predomini de la necessitat de disposar de transport públic, sobretot autobús. Els altres elements destacats per l’alumnat són els carrils bici i els vianants.

A continuació es detalla els percentatges dels elements de destacats pel conjunt de grups participants:

- 39,1% Transport públic (9 grups): servei d’autobús (8 grups) i estació de tren (1 grup).

- 26,1% Carrils bici (6 grups). - 21,7% Vianants (5 grups). - 13,0% Altres (3 grups)

21


3 SESSIONS DE PARTICIPACIÓ DE DISTRICTES

Durant el mes de maig es va celebrar una sessió de participació en cadascun dels 6 districtes de la ciutat. Totes van tenir lloc un dia laborable a les 18.30 hores en un equipament del districte.

3.1 DINÀMICA DE LES SESSIONS DE DISTRICTE

Aquestes sessions anaven adreçades a cadascun dels 6 Consell Municipals del Districte. La temàtica de cadascuna de les sessions va ser sobre el conjunt d’aspectes relacionats amb la mobilitat de la ciutat, si bé s’intentà entrar en més detall en aquells aspectes més específics de cadascun dels districtes.

Cada una de les sessions es va dissenyar per a tenir una durada d’1,5hores més 30 minuts de presentació del PMUS que portà a terme prèviament un membre de l’equip redactor del pla.

Es va portar a terme una dinàmica de participació activa en la que els assistents van prendre el protagonisme. Es va fer servir principalment el format de la tertúlia per tal d’assolir els objectius establerts en aquest procés de participació. Aquest mètode afavoreix la participació del major nombre d’assistents (evita la monopolització del debat per una persona o un grup concret i l’enfrontament dialèctic entre l’agent impulsor i les persones assistents) generant un ambient distès que facilita el debat i la generació de consens.

Concretament, el sistema utilitzat es basà en l’organització de grups petits que facilitessin la participació de totes les persones assistents i permetessin que totes les idees i punts de vista fossin exposats, escoltats i compartits. Es tracta d’un mètode molt dinàmic que facilita l’intercanvi d’opinions al mateix temps que dificulta la monopolització del debat entorn a una única temàtica o entorn a una única persona ja que programa canvis constants dins el grup.

El paper desenvolupat per l’equip de dinamització de la sessió va ser el d’agent facilitador del debat, de dinamitzador de la sessió i de la recol·lecció de la informació generada i aportada per les persones assistents. A més a més, es comptà amb la presència de representants tècnics de la redacció del PMUS amb l’objectiu d’aclarir dubtes o resoldre preguntes concretes referents al Pla.

22



En les sessions de participació de la diagnosi es pretén presentar els primers resultats del Pla de mobilitat de l’anàlisi i diagnosi que ha fet l’equip redactor. Així mateix es pretén conèixer l’opinió ciutadana dels diferents aspectes de diagnosi de cadascuna de les xarxes de transport.

Esquema:


Aquesta part correspon a l’ajuntament (salutació política o tècnica per donar la benvinguda) i de l’equip redactor del PMUS. Es farà una breu explicació dels principals resultats recollits en l’anàlisi i diagnosi del pla. D’aquesta forma s’introdueix als participants amb el tema i se’ls dóna idees per a la posterior reflexió.

3.1.3 presentació del taller de participació

Es farà la presentació de la sessió i de la dinàmica que es portarà a terme:

- Explicació de l’objectiu de la convocatòria - Explicació de la dinàmica de la sessió - Descripció de la informació que es subministrarà

3.1.4 Dinàmiques

Tal com s’ha exposat es proposa combinar el sistema de tertúlia amb altres dinàmiques. Per a aquesta sessió es plantegen les següents dinàmiques:

23


Dinàmica 1: Aspectes claus de la diagnosi

Sistema Els participants seuran en cadires disposades en una rotllana

Descripció Es faran grups de 5 o 6 persones per debatre en grup quins són els 3 aspectes claus de la diagnosi de mobilitat de Terrassa.

Cada membre del grup s’haurà de presentar. Disposarà de 3 pos-it on hauran d’escriure un aspecte clau de la diagnosi de mobilitat de la ciutat. Hauran de consensuar i debatre amb els diferents membres del grup quins elements consideren rellevants i escollir-ne només 3.

15’

Un cop hagin consensuat els 3 elements claus el dinamitzador recollirà els post-it i els passarà al grup del costat.

Cada grup comentarà els aspectes claus que hagin recollit del grup del costat i un porta veu els comentaran per tots.

10’

Finalment, el dinamitzador anirà enganxant en un paperògraf els post-it classificant-los per temàtiques.

El dinamitzador serà l’encarregat de detectar les coincidències o diferencies observades entre els diferents grups i veure si hi ha alguna xarxa de transport que preocupi especialment als participants i viceversa.

5’

Es deixarà un temps per al debat obert del conjunt del grup. 5’

Recursos necessaris

- Cadires - Post-its

- Paperògraf - Retoladors


Detectar els elements que la població considera que la diagnosi del pla de mobilitat ha d’incorporar. Veure en quines xarxes de transport els ciutadans creuen que cal incidir especialment.

24


Dinàmica 2: Priorització dels elements de diagnosi


Descripció Es tornaran a fer grups (poden ser diferents que en la anterior) per poder comentar els aspectes de diagnosi més rellevants de cada xarxa de transport.

Es facilitarà als assistents un llistat amb els principals ítems de la diagnosi perquè els llegeixin en veu alta dins el grup i puguin comentar-los breument. Es facilita l’oportunitat d’afegir algun element o ítem de diagnosi que podran escriure a mà en el llistat i que posteriorment es comentarà a la resta d’assistents perquè també l’incoporin a la seva llista. El dinamitzador serà l’encarregat de demanar si hi ha algun element que vulguin afegir i dir-lo a la resta.

15’

Es facilitarà gomets a cada persona per tal que els enganxin a la llista de ítems que es trobaran penjada a la paret (vianants, bicicletes, transport públic, vehicle privat, aparcament i distribució de mercaderies)

10’

Recursos necessaris

- Cadires, igual distribuïdes que en la dinàmica anterior. - Fulls amb els ítems de la diagnosi - Gomets


La present dinàmica té per objectiu definir pels ciutadans la prioritat d’actuació de cadascuna de les xarxes. Aquesta activitat té la voluntat de generar la reflexió individual dels aspectes a millorar en cadascuna de les xarxes, no només en les que s’han comentat en la dinàmica 1.

25


Dinàmica 3: Com vols que sigui la mobilitat de Terr assa al 2020?


Descripció Es tornaran a fer grups (poden ser diferents que en la anterior) per poder respondre; Com vols que sigui la mobilitat de Terrassa al 2020? Cal decidir en grup 2 propostes que cregueu importants per millorar la mobilitat

En aquesta dinàmica els participants hauran de consensuar en grup 2 propostes de millora de la mobilitat de la ciutat a portar a terme de forma prioritària, independentment de la situació econòmica o actuacions previstes. Es tracta d’una pregunta molt oberta que ha de permetre als participants sentir-se amb llibertat per expressar quines dues accions creus que s’haurien de fer abans del 2020 per millorar la mobilitat de la ciutat.

Cada proposta l’escriuran en un pos-it. Cada grup escollirà 2 membres perquè llegeixin en veu alta les propostes que ells plantegen i les enganxin al paperògraf utilitzat en la dinàmica inicial en funció de quina xarxa fan referència.

10’

Els dinamitzadors conclouran l’activitat comparant les propostes plantejades amb els aspectes claus de diagnosi, per veure si aquestes estan dirigides a solucionar els principals problemes detectats per la població comentats en la dinàmica inicial.

10’

Recursos necessaris

- Post-it


Aquesta dinàmica té per objectiu conèixer possibles solucions a plantejar per la població per millorar la mobilitat de la ciutat i així detectar els elements que més els preocupa solucionar.

D’altra banda, amb aquesta dinàmica es pretén concloure la sessió de participació i donar una coherència a les diferents dinàmiques fetes i concloure l’activitat.

26



Es va fer una valoració final de les principals aportacions obtingudes al llarg de la sessió i es va obrir un torn obert de paraula i debat, en el qual els assistents van poder realitzar aquelles preguntes o demandes d’aclariment o concreció que consideraven necessàries, així com realitzar les seves contribucions i propostes.

Finalment, es va recordar que podien fer l’enquesta publicada al web del PMU.

Per donar per tancada la sessió els dinamitzadors van donar les gràcies a tots els assistents i s’explicà que l’informe dels resultats de la sessió es faria arribar a l’equip redactor del pla perquè ho incorpori en l’estudi i es publicarà al web de Pla de Mobilitat. Aquest informe es comenta que serà enviat a tots els assistents que hagin deixat la seva adreça electrònica.

27


3.2 SESSIÓ DE PARTICIPACIÓ DEL DISTRICTE 5

3.2.1 Dades de la sessió:

Data: 08/05/2014

Lloc: Centre Cívic Avel·lí Estrenjer

Nombre d’assistents: 10

Nombre de grups de treball: 2 grups

3.2.2 Resultats dinàmica 1. Aspectes claus de diagn osi

Principals aspectes a tenir en compte en la diagnosi identificats pels assistents:

- Problemes de contaminació acústica i ambiental (associats bàsicament al trànsit i la distribució de mercaderies)

- Manca d’accessibilitat a tota la ciutat - Eix de connexió nord – sud pel trànsit motoritzat - Dèficit d’aparcament en zones concretes del districte - Potenciació del transport públic a zones on hi ha dèficit - Oferta de transport públic urbà deficient

Reflexions sorgides durant l’explicació dels aspectes comentats per l’altre grup:

- Es comenta la problemàtica detectada pel veïns quan a la manca d’infraestructures viàries que actuïn com a ronda per accedir al sud de la ciutat (on es troba la zona industrial i d’activitat) i cap a les infraestructures interurbanes. Els diferents grups coincideixen en la necessitat de disposar de la ronda de ponent que es preveia en el planejament i en l’antic pla de mobilitat per facilitar l’accés en vehicle fins al seu districte.

- Problemes d’aparcament al districte ubicats en les zones esportives i de major activitat durant el dia. Els barris residencials no tenen problemes d’aparcament.

- Problemes de contaminació acústica i ambiental associada al trànsit, sobretot de mercaderies. Els llocs amb major problema són aquelles zones residencials on hi ha superfícies comercials en planta baixa (Mercadona).

28


Reflexió impulsada pels dinamitzadors:

S’agrupa els aspectes escollits pels participants en grups, separant-los per temàtica de la forma següent:

- Medi Ambient: Problemes de contaminació acústica i ambiental

- Vianants i accessibilitat: Manca d’accessibilitat a tota la ciutat

- Vehicle privat (Circulació) Eix de connexió nord – sud pel trànsit motoritzat (Aparcament) Dèficit d’aparcament en zones concretes del districte

- Transport públic: Potenciació del transport públic a zones on hi ha dèficit Oferta de transport públic urbà deficient

Amb aquesta agrupació es pot veure com s’ha destacat com a mínim un element de cada mode de transport excepte de les bicicletes. Un dels assistents comenta que la bicicletes és un tema a part ja que haurien de poder circular pel mateix espai que el vehicle privat i sempre en casc.

29


3.2.3 Resultats dinàmica 2. Identificació dels prin cipals elements de diagnosi

Els resultats de l’elecció dels 5 ítems més importants a incloure en la diagnosi van ser els següents:

1

0

2

6

1

0

0

0

1

4

0

0

0

1

1

0

6

0

1

0

30


6

0

0

1

1

0

1

0

0

0

0

5

2

0

0

0

0

0

0

31


3.2.4 Resultats dinàmica 3. Propostes

Propostes plantejades pels participants:

- Millorar l’oferta de transport públic, tant urbà com interurbà - Prioritzar i garantir els drets de totes persones (supressió de barreres

arquitectòniques a la via pública i als transport públics, tant parades com vehicles)

- Disminuir la intensitat del tràfic a les vies interiors de la ciutat - Creació de zones 30 (amb les millores que comporten: seguretat viària,

possibilitat de circular amb bicicleta...)

Els dinamitzadors aprofiten les agrupacions fetes en la fase de diagnosi per comprovar si les propostes que han fet els assistents estan relacionades amb els principals aspectes que ells creuen que han d’incloure la diagnosi. El resultat mostra una proposta per a cada bloc dels assignats en la dinàmica 1, de la forma següent:

- Medi Ambient: Creació de zones 30 (amb les millores que comporten: seguretat viària, possibilitat de circular amb bicicleta...)

- Vianants i accessibilitat: Prioritzar i garantir els drets de totes persones (supressió de barreres arquitectòniques a la via pública i als transport públics, tant parades com vehicles)

- Vehicle privat Disminuir la intensitat del tràfic a les vies interiors de la ciutat

- Transport públic: Millorar l’oferta de transport públic, tant urbà com interurbà Prioritzar i garantir els drets de totes persones de models (supressió de barreres arquitectòniques a la via pública i als transport públics, tant parades com vehicles)

32



33


34


35




Data: 13/05/2014

Lloc: Centre Cívic Montserrat Roig


Nombre de grups de treball: 1 grup



- Manca d’autobús nocturn a l’hospital de Terrassa - Manca d’un itinerari de vianants i bicicletes (des de Vilar del a l’Hospital) - Manca de passos de vianants i semàfors a la N-150 - Accessos des de l’av. del Vallès cap al barri molt perillosos, per poder entrar

pel carrer Sant Tomàs. - Problemes a l’av. del Vallès per creuar en accedir al barri al creuar dos carrils,

conflueix amb dos carrils de carrers diferents. - Problemes en els carrers de doble sentit existents al barri (destaquen el Carrer

Santa Marta hi ha problemes per cruïlla perillosa)


- Es comenta la problemàtica detectada pel veïns per accedir a l’Hospital, tant no motoritzat com transport públic. Es destaca el problema de que a la nit no hi hagi servei d’autobús. Hi ha vianants que passen per la carretera, amb el perill que això suposa.

- Es comenta problemes d’accessibilitat a causa de voreres estretes i en mal estat, amb cotxes aparcats, pals de llum per retirar...

- Indisciplina viària en les operacions de càrrega i descàrrega que ocupen l’espai de vianant (en les orelles de les voreres) amb la perillositat que això suposa pel creuament dels vianants.

- Aparcament il·legal de vehicles com a problemàtica important i la presencia de vehicles abandonats (triguen molt en ser retirats).

- Manca aparcament per a bicicletes a les escoles, que podria ajudar a que els alumnes utilitzessin aquest mode per accedir als centres.

- La retirada de la línia 11 per dins del barri cap a l’avinguda de Barcelona ha suposat un empitjorament del servi i cobertura del barri.

36




4

0

0

0

0

1

0

0

1

0

0

0

0

5

0

3

1

0

2

0

37


0

0

0

6

0

0

0

0

0

0

0

5

1

0

0

0

0

0

0

38




- Augmentar la proximitat de les parades i millorar el servei al ciutadà. - Millorar l’accés del barri C. Sant Tomàs – av. del Vallès i carrer Santa Marta

Els dinamitzadors intenten relacionar els aspectes destacats en la diagnosi per comprovar si les propostes que han fet els assistents estan relacionades amb els principals aspectes que ells creuen que han d’incloure la diagnosi.

- Vehicle privat Millorar l’accés del barri C. Sant Tomàs – av. del Vallès i carrer Santa Marta

- Transport públic: Augmentar la proximitat de les parades i millorar el servei al ciutadà.

39



40


41




Data: 15/05/2014

Lloc: Casal Vapor Gran


Nombre de grups de treball: 1 grup



- Problemes per restringir el trànsit a l’illa peatonal del centre i exigir que els accessos funcionin correctament.

- Problemes de trànsit i de mobilitat a les entrades i sortides de les escoles (s’ha d’incentivar el fet d’anar a peu i facilitar l’aparcament).

- Estudiar els circuits de circulació intra-barris i especialment al D1 perquè hi ha moltes zones peatonals.

- Estudiar les connexions tren – xarxa d’autobusos urbans.

Reflexions sorgides durant l’explicació dels aspectes comentats:

- Es comenta la problemàtica detectada pel veïns per regular l’accés de vehicles en la zona de vianants. Encara són molts els vehicles que penetren en les zones de vianants (algunes pilones no funcionen...).

- Dins de l’illa no hi ha oferta de bus urbà i es considera un element important i necessari. Es comenta la necessitat d’optar per un servei de bus de proximitat perquè un bus normal en zona pacificada no podria passar.

- per accedir amb vehicle privat al districte ja que l’elevada presència de zones per a vianants dificulten algunes connexions internes. Comenten la necessitat de disposar d’itineraris ben senyalitzats pel vehicle privat. Reforçar la jerarquització viària per determinar els itineraris a seguir per evitar costums.

- Cal fomentar l’accés a peu fins als centres escolars ja que la circulació en vehicle per dins del districte 1 és complicada. Es valora la seguretat dels itineraris a peu gràcies als carrers d’ús exclusiu per a vianants i pacificats. A part, aparcar a l’entorn de les escoles és molt complicat i es generes problemes de vehicles mal estacionats...

- Es comenta la problemàtica entre vianants i vehicles fora de l’illa de vianants ja que les voreres són molt estretes i sovint cal baixar a la calçada i això és

42


perillós. Es comenta també problemes d’aparcament indegut, sobretot a la vorera, en aquesta zona que dificulta la mobilitat a peu.

- Es comenta la manca d’intermodalitat entre el servei d’autobús urbà i els ferrocarrils.



- Vianants i seguretat viària: Problemes per restringir el trànsit a l’illa peatonal del centre i exigir que els accessos funcionin correctament Problemes de trànsit i de mobilitat a les entrades i sortides de les escoles (s’ha d’incentivar el fet d’anar a peu i facilitar l’aparcament).

- Elements que afecten a la circulació del trànsit motoritzat Estudiar els circuits de circulació intra-barris i especialment al D1 perquè hi ha moltes zones peatonals.

- Altres: Estudiar les connexions tren – xarxa d’autobusos.

43




4

1

0

2

0

0

1

2

0

3

0

0

1

0

2

2

2

0

3

0

44


0

0

0

0

0

1

1

0

0

1

0

5

0

0

0

0

0

1

2

45




- Amb les noves parades d’FGC disposar d’un metro funcionant bé (que permeti captar molts viatgers i permeti fer desplaçaments interns de forma ràpida i còmode)

- Tenir les rondes acabades (per disposar d’una circumval·lació externa que concentri el trànsit de la ciutat)

- Reducció de la velocitat (en les zones amb convivència vehicle - vianants) al centre de la ciutat i als barris

Els dinamitzadors aprofiten les agrupacions fetes en la fase de diagnosi per comprovar si les propostes que han fet els assistents estan relacionades amb els principals aspectes que ells creuen que han d’incloure la diagnosi. El resultat mostra una importància per millorar l’accés en vehicle privat. La classificació de les propostes queda de la forma següent:

- Vianants i seguretat viària: Reducció de la velocitat (en les zones amb convivència vehicle - vianants) al centre de la ciutat i als barris

- Elements que afecten a la circulació del trànsit motoritzat El metro funcionant bé Tenir les rondes acabades

Els assistents consideren que per millorar la mobilitat interna del districte cal que es portin a terme dues accions de fora de l’àmbit que millorarien la mobilitat de tota la ciutat. Es tracta del servei de metro que es preveu amb l’obertura de les noves estacions d’FGC a la ciutat i completar les rondes. La primera permetria accedir al centre amb un mode alternatiu al vehicle privat i molt més ràpid que el bus urbà. Les rondes suposarien la desviació del trànsit cap a una circumval·lació externa, evitant gran part del trànsit de pas que ara circula pel districte.

De l’aspecte de diagnosi detectat a la dinàmica 1 sobre la inermodalitat entre el bus urbà i el tren no es presenta cap proposta directa. Tot i això, la proposta d’un servei de metro funcionant bé, a part de permetre millorar l’accés al centre en modes alternatius al vehicle, també pot estar relacionat amb oferir bona connexió amb el servei urbà.

46



47




Data: 19/05/2014

Lloc: centre cívic President Macià





- Voreres estretes, en males condicions i amb obstacles. - Problemes amb les bicicletes que circulen per les voreres. - Potenciació del transport públic i restricció del vehicle privat. - Mal estat de les voreres del barri Ègara (c. Josep Tapioles). - Estudiar el recorregut de la línia L6 perquè fa massa volta (es proposa un bus

de rondes que rodegés la ciutat). - Conflicte d’interessos entre veïns i comerciants per la zona blava de la Rambla

Francesc Macià.


- Es comenta l’existència d’importants problemes d’accessibilitat al districte. Hi ha moltes voreres no accessibles però en molts cassos no és perquè siguin estretes sinó que es destaca la reducció d’espai per les terrasses de bars i la mala conservació o estat del ferm dolent.

- Idees diverses entre veïns i comerciants respecte la necessitat de disposar de zona blava a la Rambla Francesc Macià. Els comerciants creuen que és necessari per garantir la rotació de les places i facilitar l’accés al comerç, però els veïns no hi estan d’acord.



- Vianants i accessibilitat: Voreres estretes, en males condicions i amb obstacles. Mal estat de les voreres del barri Ègara (c. Josep Tapioles).

- Transport públic: Estudiar el recorregut de la línia L6 perquè fa massa volta (es proposa un bus de rondes que rodegés la ciutat).

48


Potenciació del transport públic i restricció del vehicle privat. - Bicicletes i civisme:

Problemes amb les bicicletes que circulen per les voreres. - Aparcament (zona blava)

Conflicte d’interessos entre veïns i comerciants per la zona blava de la Rambla Francesc Macià.

49




5

2

0

0

1

0

1

2

0

2

0

4

1

0

3

0

7

0

0

0

50


4

2

0

0

1

1

1

0

0

0

1

5

0

2

0

0

0

1

2

51




- Major civisme a la ciutat. - Millorar l’oferta de transport públic urbà (freqüència, recorreguts...). - Fer que la ciutat sigui totalment accessible. - Ampliar els horaris de l’oferta de transport públic urbà. - Millorar voreres i suprimir les barreres arquitectòniques.

Els dinamitzadors aprofiten les agrupacions fetes en la fase de diagnosi per comprovar si les propostes que han fet els assistents estan relacionades amb els principals aspectes que ells creuen que han d’incloure la diagnosi. El resultat mostra una clara relació entre els aspectes a analitzar i les accions de millora. L’únic aspecte que no es trasllada amb una proposta concreta detectat com a diagnosi és la zona blava ja que no s’arriba a un consens entre els membres del grup.

Els dos grups coincideixen totalment amb les propostes plantejades, fet que demostra la importància de millorar aquests aspectes al districte.

- Vianants i accessibilitat: Fer que la ciutat sigui totalment accessible. Millorar voreres i suprimir les barreres arquitectòniques.

- Transport públic: Millorar l’oferta de transport públic urbà (freqüència, recorreguts...). Ampliar els horaris de l’oferta de transport públic urbà.

- Bicicletes i civisme: Major civisme a la ciutat.

- Aparcament (zona blava) -

L’aspecte de zona blava comentat en la dinàmica 1 no acaba quallant amb una proposta ja que la visió dels comerciants i dels veïns no és la mateixa i no s’arriba al consens en aquest tema.

52



53


54




Data: 21/05/2014

Lloc: centre cívic Alcalde Morera

Nombre d’assistents: 7-11*

Nombre de grups de treball: 1-2 grup*

*Es va començar amb 5 assistents i es van anar incrementant al llarg de la sessió. La dinàmica 1 es va fer amb un sol grup (7 persones), i la dinàmica 3 amb dos grups (5-6 persones/grup).



- Problemes al carrer Ramón i Cajal perquè s’utilitza com a via de pas i no com a carrer veïnal.

- Problemes per accedir a la mútua des del districte 3. - Estudiar les sortides en vehicle motoritzat des de Can Palet, actualment estan

limitades. - Problemes d’accessibilitat perquè hi ha moltes voreres de menys de 1 metre. - Problemes de seguretat viària a l’entorn del centre educatius del districte (es

destaca Institut Can Jofresa). - Manca d’itineraris per a bicicletes fins als centres educatius (Institut Can

Jofresa i Santa Eulàlia).


- Es comenta que el carrer Ramon i Cajal actua com a circumval·lació del trànsit dins del districte. Es detecten problemes d’excés de velocitat... Els assistents consideren que aquest vial hauria d’estar més pacificat i que hi passessin menys vehicles perquè tingués un caràcter veïnal.

- La reforma que s’ha fet a la carretera de Rubí inclou voreres molt altres. Els assistents comenten que si un vehicle cal que per motius puntuals s’hagi d’enfilar a la vorera (per esquivar un obstacle, per incidències de la via...) és difícil fer-ho i pot ser perillós.

- Hi ha molts carrers dels districte que compten amb voreres estretes on no es poden creuar dos vianants a la vorera (Exemple: carrer Ripoll i entorn del carrer

55


Berguedà). Comenten que són carrers amb aparcament i amb espai a la calçada que es podria destinar a aparcament.

- Important problema per accedir a peu al barri de les Fonts des del nucli urbà i la zona industrial ja que hi ha trams sense vorera i per tant no es disposa d’un itinerari continu i segur.

- Un membre de l’AMPA de l’Institut Can Jofresa comenta l’existència d’importants problemes de seguretat viària a l’entorn del centre. Per una banda, es comenta problemes d’excés de velocitat dels vehicles procedents del Parc Vallès (si enganxen la pujada en fase de verd) a l’avinguda de Can Jofresa. Manca senyalització viària d’avís d’ubicació de l’institut i de perill de sortida de joves, mentre que es destaca que a les hores punta entren o surten 500 alumnes al mateix temps). Es comenta problemes de seguretat per accedir a la parada de bus ja que els joves surten sense vigilar i amb pressa per agafar el primer bus que passa. No es disposa de cap itinerari per a bicicletes que permeti arribar a l’institut malgrat és un equipament amb molt usuaris potencials d’aquest mode. Aquest problema comenten que es dóna en molts altres equipaments de la ciutat.



- Circulació / trànsit Problemes al carrer Ramón i Cajal perquè s’utilitza com a via de pas i no com a carrer veïnal. Problemes per accedir a la mútua des del districte 3. Estudiar les sortides en vehicle motoritzat des de Can Palet, actualment estan limitades.

- Vianants i seguretat viària: Problemes d’accessibilitat perquè hi ha moltes voreres de menys de 1 metre. Problemes de seguretat viària a l’entorn del centre educatius del districte (es destaca Institut Can Jofresa).

- Bicicletes: Manca d’itineraris per a bicicletes fins als centres educatius (Institut Can Jofresa).

56


S’aporta la reflexió de que els principals elements a solucionar al districte tenen a veure bàsicament amb la seguretat viària (ja sigui amb vehicle o a peu / bicicleta). Es destaca el fet de que no s’hagi comentat cap element de transport públic.

57




1

0

0

3

4

2

0

1

0

0

0

0

0

0

1

0

3

1

0

0

58


0

0

0

0

3

0

2

0

0

0

0

3

5

0

1

1

0

0

2

59




- Eliminar el peatge per evitar les retencions a la carretera de Rubí a Terrassa (al seu pas per les Fonts)

- Augmentar els transport públic a les hores punta (per treure trànsit al carrer Colon i Ramon i Cajal).

- Millorar l’accessibilitat al CAP Sud i a l’entrada i sortida de l’Institut. Fer que els passos existents a l’entorn d’ambdós equipaments siguin elevats.

- Estudiar els accessos a l’institut en bicicleta.

Els dinamitzadors aprofiten les agrupacions fetes en la fase de diagnosi per comprovar si les propostes que han fet els assistents estan relacionades amb els principals aspectes que ells creuen que han d’incloure la diagnosi. El resultat mostra una important relació entre els aspectes desats a analitzar i les millores proposades, ja que de cada mode dels destacats es fa una proposta. La classificació de les propostes queda de la forma següent:

- Circulació / trànsit Eliminar el peatge per evitar les retencions a la carretera de Rubí a Terrassa (al seu pas per les Fonts) (Transport públic) Augmentar els transport públic a les hores punta (per treure trànsit al carrer Colon i Ramon i Cajal).

- Vianants i seguretat viària: Millorar l’accessibilitat al CAP Sud i a l’entrada i sortida de l’Institut. Fer que els passos existents a l’entorn d’ambdós equipaments siguin elevats.

- Bicicletes: Estudiar els accessos a l’institut en bicicleta.

Malgrat alguns dels assistents de la tercera dinàmica no havien estat al debat inicial de diagnosi plantejat en la dinàmica 1 les propostes sorgides van ser consensuades pels membres dels dos grups sense problemes, mostrant un important relació entre els elements tractats inicialment.

60


Cal destacar especialment la relació directa entre l’aspecte de diagnosi d’analitzar la manca d’itineraris d’accés en bicicleta fins els centres educatius i la proposta de crear un itinerari directa (vegeu la imatge següent).

A nivell general, les propostes recollides estan bàsicament destinades a millorar la mobilitat en modes sostenibles (peu, bicicleta i transport públic) i així afavorir la mobilitat global de la ciutat i que els carrers siguin més segurs i agradables pels modes no motoritzats.

61



62


63




Data: 22/05/2014

Lloc: centre cívic Ma. Aurèlia Capmay

Nombre d’assistents: 4-6*

Nombre de grups de treball: 1 grup*

El nombre d’assistents va variar durant la sessió. En la primera dinàmica es va poder fer 2 grups de 3 persones i en la tercera es va treballar en un sol grup de 4.



- Analitzar la freqüència de pas de l’oferta de transport públic. - Problemes de manca d’aparcament en algunes zones de major demanda. - Analitzar la jerarquització viària. - Estudiar la possibilitat d’ampliar voreres en llocs puntuals per reduir l’excés de

velocitat (cotxes, motos...). - Manca de carrils bici. - Analitzar la possibilitat de que el transport públic sigui més fluid i amb més

servei en les hores punta.


- Es comenta una elevada presència de trànsit extern que circula per dins del barri, només de pas. Tot el trànsit que abans passava per la Rambla ara està desviat pel districte.

- Diversos membres coincideixen en comentar que a les zones 30 els usuaris no compleixen els límits de velocitat. Es comenta que amb la senyalització existent no és suficient. Conclouen que considerar que les bicicletes poden circular en convivència amb els vehicles en aquestes zones no és segur.

- Es comenta que el carril bici existent a Abat Marcet no és agradable i la gent no l’utilitza perquè els fa por.

- El grup que va proposar l’anàlisi de l’oferta de transport públic manifesten que al districte hi ha carrers molt estrets on seria bo disposar d’autobusos de dimensions més reduïdes que permetessin millorar el compliment horari i incrementar la freqüència de pas. Aquest tema generà interès i debat entre els assistents que comenten que el transport públic cal redisenyar-lo i pensar en línies més curtes i directes que connectin amb els dos punts centrals: Rambla i

64


Estació del Nord. Comenten que actualment els autobusos són massa gran i en les hores punta queden encallats en molt punts (quan hi ha vehicles aparcats a la vorera, camions mal aparcats en la càrrega i descàrrega...).

- Es comenta manca de transport públic al barri de Can Palet de Vista Alegre a causa de poca freqüència de pas.

- Els assistent creuen que l’accés al centre s’hauria de fer en transport públic, ja que amb cotxe és difícil accedir-hi i aparcar. Comenten que per fer-ho cal millorar l’oferta existent perquè sigui més atractiva.

- Es considera que hi ha molts carrers amb voreres estretes on es disposa d’espai suficient a la calçada que es podria reservar pel vianant.



- Transport públic: Analitzar la freqüència de pas de l’oferta de transport públic. Analitzar la possibilitat de que el transport públic sigui més fluid i amb més servei en les hores punta.

- Vehicle privat: Analitzar la jerarquització viària. Problemes de manca d’aparcament en algunes zones de major demanda.

- Vianants: Estudiar la possibilitat d’ampliar voreres en llocs puntuals per reduir l’excés de velocitat (cotxes, motos...).

- Bicicletes: Manca de carrils bici.

65




3

0

0

1

0

0

0

1

1

1

0

0

0

0

0

0

1

0

0

0

66


1

1

0

2

3

2

0

1

0

0

0

1

1

0

0

0

0

0

0

67




- Redefinir el recorregut i la freqüència de les línies d’autobús urbà. - Pacificació dels carrers que no formen part dels itineraris principals de vehicles.

Els dinamitzadors aprofiten les agrupacions fetes en la fase de diagnosi per comprovar si les propostes que han fet els assistents estan relacionades amb els principals aspectes que ells creuen que han d’incloure la diagnosi. Com que en aquesta part el nombre de participants va ser molt reduït només es va recollir dues propostes (un únic grup) que van coincidir amb les temàtiques següents:

- Transport públic: Redefinir el recorregut i la freqüència de les línies d’autobús urbà.

- Vehicle privat: Pacificació dels carrers que no formen part dels itineraris principals de vehicles.

- Vianants: Pacificació dels carrers que no formen part dels itineraris principals de vehicles.

- Bicicletes: -

En la dinàmica 1 ja va sortir un ampli debat de les línies d’autobús en que es coincidia en proposar la creació de noves línies, de recorregut més curt i servides amb autobusos de dimensions reduïdes. En la proposta plantejada en la dinàmica 3, en relació al transport públic es va repetir aquesta idea (mini busos que puguin fer rutes més directes i que puguin maniobrar millor).

68



69


3.8 RESULTATS GLOBALS DE LES SESSIONS DE DISTRICTES


Un cop finalitzades totes les sessions de participació ciutadana fetes als diferents districtes de la ciutat es poden analitzar els principals elements de diagnosi considerats per la ciutadania.

A continuació s’agrupen els ítems comentats pels participants segons mode de transport. Es destaca el vehicle privat i el vianant com als principals elements a diagnosticar. Tot i això, cal tenir en compte que algunes de les mesures incloses en els vianants corresponen a temes de seguretat viària, que afecten també a la regulació del trànsit motoritzat (s’han considerat al bloc de vianants perquè ens les sessions es van considerar des de l’enfoc de seguretat pels que es mouen a peu).

Transport públic: 9 aspectes

- Potenciació del transport públic a zones on hi ha dèficit. - Oferta de transport públic urbà deficient. - Manca d’autobús nocturn a l’hospital de Terrassa. - Estudiar les connexions tren – xarxa d’autobusos. - El metro funcionant bé. - Estudiar el recorregut de la línia L6 perquè fa massa volta (es proposa un bus

de rondes que rodegés la ciutat). - Potenciació del transport públic i restricció del vehicle privat. - Analitzar la freqüència de pas de l’oferta de transport públic. - Analitzar la possibilitat de que el transport públic sigui més fluid i amb més

servei en les hores punta.

Vehicle privat: 10 aspectes

- Eix de connexió nord – sud pel trànsit motoritzat. - Accessos des de l’av. del Vallès cap al barri molt perillosos, per poder entrar

pel carrer Sant Tomàs. - Problemes a l’av. del Vallès per creuar en accedir al barri al creuar dos carrils,

conflueix amb dos carrils de carrers diferents. - Problemes en els carrers de doble sentit existents al barri (destaquen el Carrer

Santa Marta hi ha problemes per cruïlla perillosa). - Estudiar els circuits de circulació intra-barris i especialment al D1 perquè hi ha

moltes zones peatonals. - Tenir les rondes acabades. - Problemes al carrer Ramón i Cajal perquè s’utilitza com a via de pas i no com a

carrer veïnal. - Problemes per accedir a la mútua des del districte 3.

70


- Estudiar les sortides en vehicle motoritzat des de Can Palet, actualment estan limitades.

- Analitzar la jerarquització viària.

Aparcament i mercaderies: 3 aspectes

- Dèficit d’aparcament en zones concretes del districte. - Conflicte d’interessos entre veïns i comerciants per la zona blava de la Rambla

Francesc Macià. - Problemes de manca d’aparcament en algunes zones de major demanda.

Vianants / accessibilitat i seguretat viària: 11 as pectes

- Manca d’accessibilitat a tota la ciutat. - Manca d’un itinerari de vianants i bicicletes (des de Vilar del a l’Hospital). - Manca de passos de vianants i semàfors a la N-150. - Problemes per restringir el trànsit a l’illa peatonal del centre i exigir que els

accessos funcionin correctament. - Problemes de trànsit i de mobilitat a les entrades i sortides de les escoles (s’ha

d’incentivar el fet d’anar a peu i facilitar l’aparcament). - Reducció de la velocitat (en les zones amb convivència vehicle - vianants) al

centre de la ciutat i als barris. - Voreres estretes, en males condicions i amb obstacles. - Mal estat de les voreres del barri Ègara (c. Josep Tapioles). - Problemes d’accessibilitat perquè hi ha moltes voreres de menys de 1 metre. - Problemes de seguretat viària a l’entorn del centre educatius del districte (es

destaca Institut Can Jofresa). - Estudiar la possibilitat d’ampliar voreres en llocs puntuals per reduir l’excés de

velocitat (cotxes, motos...).

Bicicletes: 3 aspectes

- Problemes amb les bicicletes que circulen per les voreres. - Manca d’itineraris per a bicicletes fins als centres educatius (Institut Can

Jofresa). - Manca de carrils bici.

Medi ambient: 1 aspectes

- Problemes de contaminació acústica i ambiental.

71


Comentaris globals de la priorització d’elements de diagnosi:

Els barris perifèrics parlen de la necessitat de rondes o circumval·lació que els garanteixi una ràpida connexió amb les autopistes i amb la resta de districtes de la ciutat.

Per contra, els barris cèntrics parlen de la manca de bona pacificació, problemes d’aparcament (incompliment de els zones de càrrega i descàrrega...).

Les diferències observades en relació al transport públic és que en els barris perifèrics es parla bàsicament d’analitzar millor la cobertura de les línies d’autobús urbà i la seva freqüència, mentre que en les zones més cèntriques es parla sobretot de millorar recorreguts i puntualitat.

La bicicleta és un mode que va passar força desapercebut en la priorització d’elements de diagnosi. Cal tenir en compte que la mitjana d’edat dels participants era força elevada el què correspon a un públic poc usuari d’aquest mode de transport.

72



A continuació es mostra el sumatori de la valoració ítems més importants a incloure en la diagnosi feta pel conjunt de districtes. S’ha marcat amb vermell els aspectes que han obtingut una major puntuació, considerant una puntuació alta a partir dels 10 punts.

L’element més destacat pel conjunt de participants és l’aparcament il·legal, amb 24 vots, seguit de l’excés de velocitat en els carrers i avingudes principals amb 20 punts i de l’amplada de vorera amb 18 punts.

VIANANTS D5 D2 D1 D6 D3 D4 TOTAL

Amplada de la vorera 1 4 4 5 1 3 18

Manca de guals i passos per a vianants 0 0 1 2 0 0 3

Manca de zones de prioritat per als vianants 2 0 0 0 0 0 2

Manca de zones 30 6 0 2 0 3 1 12

Manca de punts de pas per travessar barreres (ferrocarril, riera, carretera, Vallparadís...)

1 0 0 1 4 0 6

Manca de seguretat en les cruïlles 0 1 0 0 2 0 3

Conflicte amb les bicicletes 0 0 1 1 0 0 2

BICICLETES D5 D2 D1 D6 D3 D4 TOTAL

Manca de carrils bici 0 0 2 2 1 1 6

Manca d’aparcaments per a bicicletes 1 1 0 0 0 1 3

Els problemes de cohabitació amb el vehicle privat

4 0 3 2 0 1 10

La manca de seguretat viària en la xarxa d’itineraris

0 0 0 0 0 0 0

La manca d’un servei de bicicleta pública 0 0 0 4 0 0 4

La manca d’aparcaments segurs en determinats punts de la ciutat

0 0 1 1 0 0 2

La connexió amb els camins rals i altres itineraris de fora de la ciutat

1 5 0 0 0 0 6

VEHICLE PRIVAT D5 D2 D1 D6 D3 D4 TOTAL

Ús poc racional del vehicle privat en els desplaçaments interns

1 0 2 3 1 0 7

Seguretat viària en les cruïlles 0 3 2 0 0 0 5

Excés de velocitat en els carrers i avingudes principals

6 1 2 7 3 1 20

Senyalització viària poc clara i entenedora 0 0 0 0 1 0 1

Conflicte amb les bicicletes 1 2 3 0 0 0 6

Conflicte amb els vianants 0 0 0 0 0 0 0

73


TRANSPORT PÚBLIC D5 D2 D1 D6 D3 D4 TOTAL

Accessibilitat a les parades 6 0 0 4 0 1 11

Informació a les parades 0 0 0 2 0 1 3

Informació via web del servei 0 0 0 0 0 0 0

Cobertura del transport (distància fins a les parades)

1 6 0 0 0 2 9

Freqüència de pas 1 0 0 1 3 3 8

Puntualitat 0 0 1 1 0 2 4

Oferta cap a municipis propers 1 0 1 1 2 0 5

Oferta cap a Barcelona 0 0 0 0 0 1 1

Intermodalitat entre el bus urbà i el bus interurbà

0 0 0 0 0 0 0

Intermodalitat entre el bus urbà i el ferrocarril

0 0 1 0 0 0 1

Intermodalitat entre el vehicle privat i el transport públic

0 0 0 1 0 0 1

APARCAMENT I DISTRIBUCIÓ DE MERCADERIES D5 D2 D1 D6 D3 D4 TOTAL

Aparcament il·legal (en doble fila, sobre la vorera, a les cruïlles...)

5 5 5 5 3 1 24

La manca d’aparcament 2 1 0 0 5 1 9

La dificultat d’aparcar al centre (zona blava) 0 0 0 2 0 0 2

La manca d’aparcaments públics (de pagament)

0 0 0 0 1 0 1

La manca d’aparcament per a vehicles pesants

0 0 0 0 1 0 1

La manca de zones de càrrega i descàrrega de mercaderies

0 0 0 0 0 0 0

La presència de vehicles no autoritzats en els espais de càrrega i descàrrega

0 0 1 1 0 0 2

L’incompliment dels temps de càrrega i descàrrega

0 0 2 2 2 0 6

74



Amb el conjunt de sessions de participació de districtes s’han recollit un total de 20 propostes. El mode de transport que ha rebut propostes en tots els districtes i que acumula un major nombre d’aspectes a millorar és el transport públic, que en la majoria de casos es centra en el bus urbà.

Per agrupar les propostes s’ha mantingut les mateixes agrupacions fetes per analitzar els resultats de la dinàmica 1 d’elements de diagnosi.

Transport públic: 7 propostes

- Millorar l’oferta de transport públic, tant urbà com interurbà. - Prioritzar i garantir els drets de totes persones de models (supressió de

barreres arquitectòniques a la via pública i als transport públics, tant parades com vehicles).

- Augmentar la proximitat de les parades i millorar el servei al ciutadà. - El metro funcionant bé. - Millorar l’oferta de transport públic urbà (freqüència, recorreguts...). - Ampliar els horaris de l’oferta de transport públic urbà. - Augmentar els transport públic a les hores punta (per treure trànsit al carrer

Colon i Ramon i Cajal). - Redefinir el recorregut i la freqüència de les línies d’autobús urbà.

Vehicle privat: 6 propostes

- Disminuir la intensitat del tràfic a les vies interiors de la ciutat. - Millorar l’accés del barri C. Sant Tomàs – av. del Vallès i carrer Santa Marta - Tenir les rondes acabades. - Reducció de la velocitat (en les zones amb convivència vehicle - vianants) al

centre de la ciutat i als barris. - Eliminar el peatge per evitar les retencions a la carretera de Rubí a Terrassa (al

seu pas per les Fonts). - Pacificació dels carrers que no formen part dels itineraris principals de vehicles.

Aparcament i mercaderies: 0 propostes

- (sense propostes)

75


Vianants i accessibilitat: 4 propostes

- Prioritzar i garantir els drets de totes persones (supressió de barreres arquitectòniques a la via pública i als transport públics, tant parades com vehicles)

- Fer que la ciutat sigui totalment accessible. - Millorar voreres i suprimir les barreres arquitectòniques. - Millorar l’accessibilitat al CAP Sud i a l’entrada i sortida de l’Institut. Fer que els

passos existents a l’entorn d’ambdós equipaments siguin elevats. - Pacificació dels carrers que no formen part dels itineraris principals de vehicles.

Bicicletes: 2 propostes

- Major civisme a la ciutat. - Estudiar els accessos a l’institut en bicicleta.

Medi ambient: 1 proposta

- Creació de zones 30 (amb les millores que comporten: seguretat viària, possibilitat de circular amb bicicleta...)

Comentaris globals de les propostes:

S’observa diversitat d’opinions respecte les zones 30. En diferents sessions es va parlar de les zones 30 però en tots els grups hi havia gent que ho veia com una clara aposta per pacificar el trànsit i altres que opinaven just el contrari. Aquest últims argumentaven que la gent no compleix les limitacions de velocitat i que per tant no són itineraris segurs per a bicicletes.

En la majora de sessions es va donar molta importància en millorar l’accessibilitat de la ciutat, independentment dels districte d’on fossin els participants es coincidia en proposar una ciutat completament accessible i sense barreres arquitectòniques.

Pel que fa a la circulació en vehicle motoritzat, destacar que els barris del nord i els del districte 1 sol·licitaven la millora de les rondes per accedir a altres zones de la ciutat i a les autopistes per vies de circumval·lació i ràpides. A la resta de zones les propostes plantejades anaven dirigides bàsicament a pacificar més els carrers i reduir els excessos de velocitat.

Igual que en la dinàmica 1 la bicicleta és poc prioritària a l’hora de fer propostes de millora de la mobilitat.

76


4 SESSÓ DE PARTICIPACIÓ DE LA TAULA DE MOBILITAT

El dia 26 de maig es va fer una sessió de participació amb els membres que formen la taula de mobilitat.

4.1 DINÀMICA DE LA TAULA DE MOBILITAT

Aquesta sessió va adreçada als membres de la Taula de Mobilitat. Inicialment, es van convocar dues sessions de participació per distribuir els membres en dues convocatòries però la baixa participació va fer que s’unifiqués en un sol grup.

La sessió es va dissenyar per a tenir una durada d’1,5hores més 30 minuts de presentació del PMUS per part de l’equip redactor del pla.

Es va portar a terme una dinàmica de participació activa en la que els assistents van prendre el protagonisme. Es va fer servir principalment el format de la tertúlia per tal d’assolir els objectius establerts en aquest procés de participació. Aquest mètode afavoreix la participació del major nombre d’assistents (evita la monopolització del debat per una persona o un grup concret i l’enfrontament dialèctic entre l’agent impulsor i les persones assistents) generant un ambient distès que facilita el debat i la generació de consens.

Concretament, el sistema utilitzat es basà en l’organització de grups petits que facilitessin la participació de totes les persones assistents i permetessin que totes les idees i punts de vista fossin exposats, escoltats i compartits. Es tracta d’un mètode molt dinàmic que facilita l’intercanvi d’opinions al mateix temps que dificulta la monopolització del debat entorn a una única temàtica o entorn a una única persona ja que programa canvis constants dins el grup.

El paper desenvolupat per l’equip de dinamització de la sessió va ser el d’agent facilitador del debat, de dinamitzador de la sessió i de la recol·lecció de la informació generada i aportada per les persones assistents. A més a més, es comptà amb la presència de representants tècnics de la redacció del PMUS amb l’objectiu d’aclarir dubtes o resoldre preguntes concretes referents al Pla.

77



Esquema:


Els dinamitzadors es van encarregar de donar la benvinguda als assistents i presentar a Xavier Abadia de l’equip redactor del PMUS. Aquest va ser l’encarregat de fer una breu explicació dels principals resultats recollits en l’anàlisi i diagnosi del pla. D’aquesta forma es va introduir als participants amb el tema i se’ls va donar idees per a la posterior reflexió.

4.1.3 presentació del taller de participació

Es va fer la presentació de la sessió i de la dinàmica que es va portar a terme:

- Explicació de l’objectiu de la convocatòria - Explicació de la dinàmica de la sessió - Descripció de la informació que es va subministrar

78


4.1.4 Dinàmiques

Tal com s’ha exposat es proposa combinar el sistema de tertúlia a partir de dinàmiques. Per a aquesta sessió es plantegen les següents dinàmiques:

Dinàmica 1: Aspectes claus de la diagnosi

Sistema Els participants van seure en cadires disposades en una rotllana

Descripció Es van fer grups de 5 o 6 persones per debatre en grup quins són els 3 aspectes claus de la diagnosi de mobilitat de Terrassa.

Es disposava de 3 pos-it on havien d’escriure un aspecte clau de la diagnosi de mobilitat de la ciutat. Durant aquesta dinàmica havien de consensuar i debatre amb els diferents membres del grup quins elements consideraven rellevants i escollir-ne només 3.

15’

Un cop consensuat els 3 elements claus el dinamitzador va recollir els post-it i els va passar al grup del costat.

Cada grup va comentar els aspectes claus recollits pel grup del costat i un porta veu els exposa.

10’

Finalment, el dinamitzador va enganxar en un paperògraf els post-it classificant-los per temàtiques.

El dinamitzador va ser l’encarregat de detectar les coincidències o diferencies observades entre els diferents grups i destacar si alguna xarxa de transport preocupava especialment als participants i viceversa.

5’

Es va deixar un temps per al debat obert del conjunt del grup. 5’

Recursos necessaris

- Cadires - Post-its

- Paperògraf - Retoladors


Detectar els elements que la població considera que la diagnosi del pla de mobilitat ha d’incorporar. Veure en quines xarxes de transport els ciutadans creuen que cal incidir especialment.

79


Dinàmica 2: Priorització dels elements de diagnosi


Descripció Es van tornar a fer grups per poder comentar els aspectes de diagnosi més rellevants de cada xarxa de transport.

Es va facilitar als assistents un llistat amb els principals ítems de la diagnosi perquè els llegissin en veu alta dins el grup i poguessin comentar-los breument. Es facilità l’oportunitat d’afegir algun element o ítem de diagnosi. El dinamitzador va ser l’encarregat de demanar si hi havia algun element que volguessin afegir per si calia traslladar-lo a la resta.

15’

Es facilitarà gomets a cada persona per tal que els enganxessin a la llista de ítems penjada a la paret (vianants, bicicletes, transport públic, vehicle privat, aparcament i distribució de mercaderies)

10’

Recursos necessaris

- Cadires, igual distribuïdes que en la dinàmica anterior. - Fulls amb els ítems de la diagnosi - Gomets


La present dinàmica té per objectiu definir pels ciutadans la prioritat d’actuació de cadascuna de les xarxes. Aquesta activitat té la voluntat de generar la reflexió individual dels aspectes a millorar en cadascuna de les xarxes, no només en les que s’han comentat en la dinàmica 1.

80


Dinàmica 3: Com vols que sigui la mobilitat de Terr assa al 2020?


Descripció Es van tornaran a fer grups per poder respondre: Com vols que sigui la mobilitat de Terrassa al 2020? Calia decidir en grup 2 propostes que creguessin importants per millorar la mobilitat.

En aquesta dinàmica els participants havien de consensuar en grup 2 propostes de millora de la mobilitat de la ciutat a portar a terme de forma prioritària, independentment de la situació econòmica o actuacions previstes. Es tractava d’una pregunta molt oberta que va permetre als participants sentir-se amb llibertat per expressar quines dues accions calien que s’haurien de fer abans del 2020 per millorar la mobilitat de la ciutat.

Cada proposta la van escriure en un pos-it. Cada grup va escollir 2 membres perquè llegissin en veu alta les propostes que ells plantejaven i el dinamitzador les va enganxar al paperògraf utilitzat en la dinàmica inicial en funció de quina xarxa feien referència.

10’

Els dinamitzadors van concloure l’activitat comparant les propostes plantejades amb els aspectes claus de diagnosi, per veure si aquestes estaven dirigides a solucionar els principals problemes detectats per la població comentats en la dinàmica inicial.

10’

Recursos necessaris

- Post-it


Aquesta dinàmica té per objectiu conèixer possibles solucions a plantejar per la població per millorar la mobilitat de la ciutat i així detectar els elements que més els preocupa solucionar.

D’altra banda, amb aquesta dinàmica es pretén concloure la sessió de participació i donar una coherència a les diferents dinàmiques fetes i concloure l’activitat.

81



Es va fer una valoració final de les principals aportacions obtingudes al llarg de la sessió i es va obrir un torn obert de paraula i debat, en el qual els assistents van poder realitzar aquelles preguntes o demandes d’aclariment o concreció que consideraven necessàries, així com realitzar les seves contribucions i propostes.

Finalment, es va recordar que podien fer l’enquesta publicada al web del PMU.

Per donar per tancada la sessió els dinamitzadors van donar les gràcies a tots els assistents i s’explicà que l’informe dels resultats de la sessió es faria arribar a l’equip redactor del pla perquè ho incorpori en l’estudi i es publicarà al web de Pla de Mobilitat. Aquest informe es comenta que serà enviat a tots els assistents que hagin deixat la seva adreça electrònica.

82


4.2 RESULTATS DE LA SESSIÓ


Data: 26/05/2014

Lloc: Escola d'Enginyeria de Terrassa





- Disponibilitat d’informació sobre la mobilitat, amb credibilitat, pedagogia, escollir els modes més sostenibles... (Comenten que la gent no està prou informada dels diferents modes, horaris, punts de parada, itineraris per a bicicletes...)

- Accessibilitat global: en les parades de transport públic, parades de taxi, semàfors, voreres...

- Analitzar l’oferta futura de transport públic: noves estacions d’FGC i park&ride - Millora de la senyalització de passos per a vianants en funció de les

característiques de la via i de la prioritat regulada semafòricament. - Priorització semafòrica i carrils bus del servei públic de transport. - Regulació i control de les zones de càrrega i descàrrega (garantir la rotació).


- La interpretació feta pel grup oposat sobre la “Disponibilitat d’informació sobre mobilitat” es basava en l’ús de nous sistemes d’informació i tecnologia tipus GPS que dirigeixin els vehicles. El grup que havia proposat la idea va fer aclariments al respecte dient que la seva idea es basava en l’accés a l’informació general de mobilitat, on s’inclogués a tots els modes. Aquest grup pensava que cal analitzar el servei a l’usuari i oferir un mitjà (tipus web) que incorpori informació dels diferents transports de forma accessible per tothom.

- Comenten que quan es parla d’accessibilitat no només cal tenir en compte les voreres (que expliquen que moltes de les voreres de la ciutat no estan adaptades per a PMR), sinó que cal pensar en tots els elements. Es va posar l’exemple del temps de creuament en verd als semàfors, que creuen que és un element a analitzar en detall. Es va comentar problemes per accedir a les parades de taxi ja que es va dir que l’accés es fa al revés que als autobusos i això suposa problemes de seguretat i d’accessibilitat.

83


- Es va comentar l’existència de problemes amb la regulació de la càrrega i descàrrega sobretot per ús inadequat i ocupació per vehicles que no efectuen distribució de mercaderies. El grup que va manifestar aquesta idea considerà aquest fet com a important element de important a analitzar per controlar millor l’ocupació d’aquests aparcaments.

- Es va comentar, com a element de seguretat viària, que els passos per a vianants sempre estan senyalitzats a la calçada de la mateixa forma, independentment de si són semafortitzats o no. Segons les aportacions fetes, els vianants sovint no diferencien fàcilment si el pas per on han de creuar és o no semaforitzat.



- Vianants i accessibilitat: Accessibilitat global: en les parades de transport públic, parades de taxi, semàfors, voreres... Millora de la senyalització de passos per a vianants en funció de les característiques de la via i de la prioritat regulada semafòricament.

- Transport públic: Analitzar l’oferta futura de transport públic: noves estacions d’FGC i park&ride Priorització semafòrica i carrils bus del servei públic de transport.

- Aparcament / mercaderies: Regulació i control de les zones de càrrega i descàrrega (garantir la rotació).

- Gestió de la mobilitat: Disponibilitat d’informació sobre la mobilitat, amb credibilitat, pedagogia, escollir els modes més sostenibles...

Amb aquesta agrupació es va poder destacar com els elements que més preocupaven als participants eren la mobilitat a peu / accessibilitat i el transport públic, ja que ambdós grups varen destacar com a element de diagnosi un aspecte d’aquests dos modes.

84




2

1

1

1

0

4

4

1

0

4

1

1

0

0

5

3

2

1

1

3

85


5

0

0

0

5

0

0

0

1

1

1

5

0

1

0

0

1

1

3

86




- Aconseguir que al 2020 s’hagi produït un canvi modal on la part del cotxe/moto s’hagi reduït significativament.

- Que al 2020 els nens/es puguin anar sols a l’escola a tot arreu. - Disposar d’una xarxa de transport públic més àmplia i preferent per als vehicles

de transport públic. - Reducció dràstica del nivell de contaminació acústica.

Els dinamitzadors aprofiten les agrupacions fetes en la fase de diagnosi per comprovar si les propostes que han fet els assistents estan relacionades amb els principals aspectes que ells creuen que han d’incloure la diagnosi. El resultat mostra una gran relació entre els elements de diagnosi i les propostes. Les úniques diferencies observades són en l’aparcament / càrrega i descàrrega de mercaderies, que es va destacar com a element de diagnosi però no se’n va derivar cap proposta específica, i amb la contaminació acústica associada al trànsit que va ser una de les propostes sorgides. L’agrupació de les propostes plantejades es va fer de la forma següent:

- Vianants i accessibilitat: Que al 2020 els nens/es puguin anar sols a l’escola a tot arreu.

- Transport públic: Disposar d’una xarxa de transport públic més àmplia i preferent per als vehicles de transport públic.

- Aparcament / mercaderies: (No es fa propostes)

- Vehicle privat motoritzat: Reducció dràstica del nivell de contaminació acústica.

- Gestió de la mobilitat: Aconseguir que al 2020 s’hagi produït un canvi modal on la part del cotxe/moto s’hagi reduït significativament.

87



88


89


5 VALORACIÓ GLOBAL DEL PROCÉS DE PARTICIPACIÓ EN FASE DE DIAGNOSI

El procés de participació ciutadana del PMUS realitzat en la fase de diagnosi es valora positivament.

S’han fet un total de 9 sessions: dues amb joves, sis en els diferents districtes de la ciutat i 1 amb la taula de mobilitat. En total hi han participat 123 persones de diferents zones de la ciutat i de perfils variats.

El funcionament de les dinàmiques plantejades pels dinamitzadors van funcionar correctament i es van comprendre pels participants.

Els resultats aconseguits permeten tenir una idea de les principals preocupacions de la ciutadania de les diferents zones de la ciutat. Així mateix, la sessió prevista amb la taula de mobilitat va permetre conèixer l’opinió d’experts en diferents modes de transport amb una visió més global.

Malgrat les dinàmiques aplicades en cada sessió van ser les mateixes (excepte en les sessions per a joves) els resultats obtinguts són diferents en funció del perfil dels assistents de cada trobada, fet que enriqueix el procés i els resultats obtinguts.

Els principals aspectes de diagnosi destacats pels assistents corresponen a elements d’accessibilitat o mobilitat a peu, vehicle privat o transport públic.

La participació en les sessions presencials ha permès dialogar i conèixer l’opinió i preocupacions en mobilitat d’una petita mostra de població de la ciutat, però no es pot dir que els resultats obtinguts siguin representatius de la ciutadania. Els resultats de l’enquesta contestada per un percentatge de població molt més gran ajudaran a definir els principals elements de mobilitat a millorar a Terrassa.

pla de mobilitat urbana sostenible de terrassa · 2015. 8. 24. · 6 informe de les sessions de...

Documents