pla de mobilitat sostenible a la -...

DELEGACIONS

C. Correu, 2, 1r pis 08800 Vilanova i la Geltrú (Barcelona)

Tel. 93 811 51 15 Fax 93 811 51 38

C. Pamplona. 96, Local 20 08018 Barcelona Tel. 93 356 81 60 Fax 93 356 81 62

LA V

OLA

Com

pany

ia d

e Se

rvei

s A

mbi

enta

ls S

AL

C

.I.F

. A

-

58.6

35.2

69

SEU CENTRAL

C. Rossell, 2 08560 Manlleu (Barcelona)

Tel. 93 851 50 55 Fax. 93 851 50 56

[email protected] www.lavola.com

Pla de Mobilitat Sostenible a la comarca del Gironès

http://www.lavola.com

Pla de Mobilitat Sostenible a la comarca del Gironès 2


3

ÍNDEX

Introducció...................................................................................................5

1. Estudi de la mobilitat actual i de les necessitats de desplaçament....................................................................................6

1.1. Distribució de la població i característiques socioeconòmiques del territori...............6 1.1.1. Caracterització demogràfica del territori .......................................................................... 6 1.1.2. Caracterització social del territori .................................................................................. 14 1.1.3. Anàlisi dels principals focus generadors i/o atractors de mobilitat .................................... 19 1.1.4. Anàlisi de la mobilitat obligada i quotidiana ................................................................... 45

1.2. Anàlisi de les competències de les diferents administracions en relació amb la mobilitat ...........................................................................................................72

1.3. Descripció de les infraestructures existents i mobilitat de les persones i mercaderies76 1.3.1. Vianants i bicicletes ..................................................................................................... 76 1.3.2. Transport públic.......................................................................................................... 85 1.3.3. El transport motoritzat................................................................................................. 94

1.4. Anàlisi dels escenaris de futur previstos ............................................................ 104 1.4.1. Perspectives futures del planejament urbanístic dels diferents municipis del Gironès ........104 1.4.2. Pla d infraestructures viàries i ferroviàries en l àmbit del Gironès ....................................107 1.4.3. Aeroport de Girona-Costa Brava ..................................................................................108 1.4.4. Repercussió del TAV en l àmbit de la mobilitat ..............................................................110

2. Diagnosi de la mobilitat ................................................................111 2.1. Avaluació i integració d impactes significatius. Incidència ambiental i territorial del

trànsit rodat .................................................................................................... 111 2.1.1. Anàlisi de la pressió que exerceixen les infraestructures de transport (xarxa viària i ferroviària) sobre el territori ......................................................................................................111 2.1.2. Estudi de la tipologia dels desplaçaments que es generen en funció de l estacionalitat .....113 2.1.3. Judici sobre les intensitats mitjanes diàries de vehicles de la xarxa viària i conseqüències per l accessibilitat i la seguretat.......................................................................................................115 2.1.4. Adequació del transport col·lectiu comarcal a la demanda de mobilitat ...........................117 2.1.5. Incidència de la mobilitat en la qualitat acústica............................................................121 2.1.6. Incidència de la mobilitat en la qualitat atmosfèrica ......................................................125 2.1.7. Intensitat d ús de recursos energètics de cada tipologia de transport ..............................128

2.2. Avaluació de la Petjada ecològica de la mobilitat gironina................................... 130

2.3. Diagnosi estratègica ........................................................................................ 132 2.3.1. Aspectes demogràfics que condicionen la mobilitat del territori ......................................132 2.3.2. La situació actual de la mobilitat al Gironès ..................................................................133 2.3.3. Incidència ambiental de la mobilitat .............................................................................136 2.3.4. La mobilitat, els vianants i les bicicletes........................................................................138 2.3.5. L oferta de transport col·lectiu.....................................................................................140 2.3.6. Les infraestructures viàries i ferroviàries.......................................................................143 2.3.7. Fomentar un model de mobilitat sostenible ..................................................................145 2.3.8. Taula resum: punts forts punts febles .......................................................................148

3. Bases per a la redacció de plans de mobilitat i programa d actuacions 2005-2010................................................................151

3.1. Bases comunes en la redacció de plans de mobilitat urbana a la comarca del Gironès151 3.1.1. Objectius unimodals ...................................................................................................152 3.1.2. Objectius multimodals ................................................................................................155


3.2. Programa d actuacions 2005-2010.................................................................... 159 3.2.1. Programa 1: Crear els instruments i eines necessaris per impulsar un model de mobilitat sostenible ............................................................................................................................... 161 3.2.2. Programa 2: Afavorir els modes de desplaçament a peu o en bicicleta ........................... 169 3.2.3. Programa 3: Afavorir l ús del transport col·lectiu en els desplaçaments urbans i interurbans

174

3.2.4. Programa 4: Millorar la sostenibilitat en els desplaçaments de mercaderies .................... 180 3.2.5. Programa 5: Restringir i racionalitzar l ús del vehicle privat ........................................... 182

3.3. Pla de seguiment ............................................................................................ 187


5

Introducció

Per encàrrec del Consell Comarcal del Gironès LA VOLA ha elaborat aquest Pla de Mobilitat Sostenible a la comarca del Gironès. Els continguts d aquest Pla s aproximen als que estableix la Llei 9/2003 de mobilitat en la figura dels Plans Directors de Mobilitat (PDM) en l àmbit comarcal, com a instrument que desenvolupa les Directrius nacionals de mobilitat (DNM) en un àmbit territorial concret.

El Pla de Mobilitat de la comarca del Gironès parteix dels criteris per a una mobilitat sostenible, en bona part recollits en el Llibre Blanc en matèria de transports aprovat per la Comissió Europea el 12 de setembre de 2001, i que podem resumir en:

- El desenvolupament sostenible com a marc global de la vida urbana, integrant els aspectes ambientals, territorials i socioeconòmics.

- Millorar les infraestructures destinades al transport. En aquest sentit cal destacar la reutilització del ferrocarril i reforçar la qualitat del transport de carretera. També aposta per fomentar el transport marítim i fluvial i per reconciliar el transport aeri amb el medi ambient.

- Desenvolupar la intermodalitat. - Reforçar la seguretat vials. - Decidir una política tarifaria eficaç en els transports. - Impulsar els serveis de transports nets i eficaços.

El Pla de Mobilitat Sostenible de la comarca del Gironès analitza de manera detallada tots els paràmetres i aspectes que caracteritzen la mobilitat al Gironès (característiques demogràfiques i socioeconòmiques relacionades amb la mobilitat, les infraestructures existents i la mobilitat de persones i mercaderies, les noves perspectives de creixements urbans i de noves infraestructures,...) i conclou amb una diagnosi de la mobilitat en l àmbit comarcal. A partir d aquesta diagnosi el Pla elabora un conjunt de propostes amb l objectiu d aconseguir una mobilitat sostenible (ordenar el trànsit interurbà, fomentar el transport públic col·lectiu i l ús dels desplaçaments a peu i en bicicleta, millorar l accessibilitat i la seguretat integral de les persones, organitzar l aparcament intrazonal...). Finalment el Pla contempla un seguiment a través d un sistema d indicadors de mobilitat que permetin l avaluació i control de la mobilitat.

Voldríem finalitzar aquesta introducció agraint la col·laboració de tots els organismes, entitats i persones que han participat en els treballs prestant informació o donant opinió sobre diferents temes analitzats, especialment als representants tècnics i polítics del Consell Comarcal del Gironès i dels diferents Ajuntaments per la informació facilitada, als diferents organismes i empreses de transport, i a les diferents entitats que treballen per assolir una mobilitat més sostenible a la comarca del Gironès.


1. Estudi de la mobilitat actual i de les necessitats de

desplaçament

1.1. Distribució de la població i característiques socioeconòmiques del territori

1.1.1. Caracterització demogràfica del territori

Les dades que es presenten a continuació s han obtingut dels darrers censos editats per l Institut d Estadística de Catalunya (IDESCAT) i per l Instituto Nacional de Estadística (INE) i principalment corresponen a aquelles dades demogràfiques amb una major interrelació amb la mobilitat d un territori.

Evolució de la població i densitat

El Gironès té una població de 154.274 habitants i una densitat de 268 habitants/km2. En l àmbit català és la 10a comarca en quant a població i la 8a en quant a densitat.

Aproximadament ¾ parts de la població comarcal es concentra al continu urbà de Girona1, essent també important la població resident a l entorn de les infraestructures viàries (en el traçat de la C-65 hi trobem Quart, Cassà de la Selva i Llagostera, i al costat de la C-66 hi ha Sant Julià de Ramis, Celrà, Bordils,...) (taula 1.1.1.).

1 Inclou Girona, Salt i Sarrià de Ter.


7

Taula 1.1.1

Població i densitat dels municipis del Gironès

Població 2004 Àmbit

(habitants) % sobre la

comarca

Densitat 2004 (hab/km2)

Aiguaviva 593

0,38

42,6

Bescanó 3.648

2,36

101,7

Bordils 1.425

0,92

195,5

Campllong 352

0,23

41,6

Canet d'Adri 538

0,35

12,1

Cassà de la Selva 8.325

5,40

184,3

Celrà 3.218

2,09

164,8

Cervià de Ter 730

0,47

73,2

Flaçà 932

0,60

142,7

Fornells de la Selva 1.760

1,14

148,2

Girona 83.531

54,14

2.134,2

Juià 287

0,19

34,2

Llagostera 6.461

4,19

84,6

Llambilles 522

0,34

35,8

Madremanya 208

0,13

15,2

Quart 2.609

1,69

68,4

Salt 25.912

16,80

3.932,0

Sant Andreu Salou 152

0,10

25,4

Sant Gregori 2.705

1,75

54,9

Sant Joan de Mollet 437

0,28

138,3

Sant Jordi Desvalls 647

0,42

55,6

Sant Julià de Ramis 2.340

1,52

124,7

Sant Martí Vell 185

0,12

10,6

Sant Martí de Llémena

509

0,33

11,8

Sarrià de Ter 3.930

2,55

944,7

Vilablareix 2.146

1,39

348,9

Viladasens 172

0,11

10,9

Gironès 154.274

100

268,1

Font: Web de l Institut dEstadística de Catalunya.

En els darrers anys, la comarca ha sofert una creixent evolució demogràfica2, més accentuada en els municipis de la perifèria del continu urbà de Girona (Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart, Sant Gregori i Vilablareix). Per altra banda, resten algunes poblacions (generalment més allunyades de la capital) amb creixements nuls o fins i tot negatius (Flaçà, Juià, Madremanya, Sant Andreu de Salou, Sant Martí Vell i Viladasens)(vegeu la figura 1.1.1).

2 Entre 1986 i l any 2004 la població comarcal ha augmentat un 26%.


Figura 1.1.1

Variació percentual de la població entre 1986 i 2004 als municipis del Gironès.

Font Elaboració pròpia a partir del web de l Institut d Estadística de Catalunya.


9

Estructura de la població

L estructura de la població del Gironès tendeix progressivament a l envelliment, fet que es constata en l evolució de la piràmide d edats comarcal (figura 1.1.2.).

Figura 1.1.2. Estructura de la població del Gironès (franges quinquennals). Anys 1981, 1991 i 2001

1981

7500 5000 2500 0 2500 5000 7500

Homes Dones 1991

7500 5000 2500 0 2500 5000 7500

Homes Dones 2001

7500 5000 2500 0 2500 5000 7500

Homes Dones

Font: Web de l Institut d Estadística de Catalunya.

Tot i això, en relació amb la mitjana del territori català, els diferents indicadors demogràfics comarcals són més favorables (taula 1.1.2).

Taula 1.1.2 Indicadors demogràfics del Gironès i del conjunt de Catalunya. Any 2001

Indicador (en %) Gironès Catalunya Í. de joventut 15,1 13,8 Í . d envelliment 16,2 17,4 Í. de sobreenvelliment 1,8 1,8 Í. de recanvi de la població activa 65 85 Conceptes:

Índex de joventut=(P<15/P)*100; Índex d envelliment=(P>64/P)*100; Índex de sobreenvelliment=(P>84/P)*100; Índex de recanvi de la població activa = ((60>P<64)/(15>P<19))*100

Font: Web de l Institut d Estadística de Catalunya, 2005.

Per municipis, l índex d envelliment presenta valors força diferents. Alguns compten amb un índex superior al 25%3 (Cervià de Ter, Juià, Sant Jordi Desvalls i Viladasens), mentre que en l altre extrem hi ha Girona i els municipis del seu entorn que presenten percentatges de l entorn del 15% o inferiors (taula 1.1.3. i figura 1.1.3).

3 Una de cada quatre persones censades té més de 65 anys.


Taula 1.1.3 i figura 1.1.3.

Índex d envelliment dels municipis del Gironès. Any 2001

Municipi % Vilablareix 9,39

Quart 11,90

Fornells de la Selva 13,95

Aiguaviva 14,92

Salt 15,30

Sant Julià de Ramis 15,35

Girona 15,45

Celrà 15,75

Sant Gregori 15,76

Gironès 16,21

Bescanó 17,71

Bordils 18,08

Sarrià de Ter 18,66

St Martí de Llémena 18,95

Canet d'Adri 19,13

Campllong 19,94

Sant Martí Vell 20,10

Cassà de la Selva 20,11

Llambilles 21,19

Llagostera 21,33

Madremanya 21,83

Sant Joan de Mollet 22,17

Sant Andreu Salou 23,36

Flaçà 23,52

Juià 25,09

Sant Jordi Desvalls 25,71

Cervià de Ter 25,83

Viladasens 29,21

Font: Elaboració pròpia a partir del web de l Institut d Estadística de Catalunya

Creixement natural i moviment migratori

Des de 1975 fins a l actualitat, el Gironès ha presentat un creixement natural positiu (major nombre de naixements que de defuncions). No obstant això, a principis dels vuitanta aquest creixement va disminuir progressivament (amb taxes anuals inferiors al 0,3%) i es va mantenir en valors molt baixos fins a l any 2000. En els darrers cinc anys el creixement natural del Gironès ha tornat a augmentar per sobre del 0,5% anual (figura 1.1.4.).


11

Figura 1.1.4.

Naixements, defuncions i creixement natural del Gironès. Període 1975-2003

0

500

1000

1500

2000

2500

1975 1980 1985 1990 1995 2000 2005

Naixements

Defuncions

Creixement natural

Font: Elaboració pròpia a partir del web de l Institut d Estadística de Catalunya.

Per altra banda, la comarca ha rebut fluxos de població immigrada significatius, procedent tant de la resta de l Estat Espanyol (anys seixanta i setanta) com (més recentment) de fora de l Estat. A l any 2001, aproximadament el 20% de la població comarcal havia nascut a la resta de l Estat, i més d un 6% eren nascuts a fora de l Estat. En els darrers anys, s observa un increment notable dels fluxos migratoris positius amb la resta de l Estat i sobretot amb la resta de Catalunya i de l estranger. Així, l actual creixement demogràfic que registra la comarca es deu en bona part als fluxos migratoris (interns i externs) (figures 1.1.5).

Figura 1.1.5. Saldos migratoris al Gironès. Període 1988-2003

-400-200

0200400600800

10001200140016001800

1988 1990 1992 1994 1996 1998 2000 2002

Resta de Catalunya Resta Estat Migracions externes


Per municipis, s observen algunes peculiaritats. Així, a Girona, Salt i Llagostera es produeix una pèrdua de població cap a altres municipis del Gironès (principalment cap a Aiguaviva, Bescanó, Cassà de la Selva, Sant Gregori i Vilablareix), que es veu compensada amb escreix amb l arribada de població de la mateixa província i de la resta de Catalunya.


Figura 1.1.6.

Saldos migratoris al Gironès (dades municipals), en nombres absoluts. Període 1988-2003


A la mateixa comarca

Resta de la província

Resta de Catalunya

Resta de l Estat


13

De l estudi de l índex de renovació de la població (que inclou els saldos migratoris interns i externs, els naixements i les defuncions) se n extreu que en el període 1988-2003, al Gironès, aquest índex és del 8,34% anual, essent generalment més elevat en els municipis propers a Girona (Aiguaviva, Quart, Salt, Sant Julià de Ramis, Sant Martí de Llémena i Vilablareix) i menor en aquells municipis més allunyats (Sant Joan de Mollet, Sant Martí Vell i Viladasens) (taula 1.1.4.).

Taula 1.1.4. Índex anual de renovació de la població

Municipi % Municipi % Sant Martí de Llémena 11,47

Sarrià de Ter 8,43

Campllong 10,73

Juià 8,39

Vilablareix 10,22

Gironès 8,34

Quart 9,84

Girona 8,02

Salt 9,66

Llagostera 7,96

Sant Julià de Ramis 9,66

Bescanó 7,81

Aiguaviva 9,40


Bordils 9,23

Flaçà 7,27

Llambilles 9,13

Cervià de Ter 6,76

Celrà 8,93




Canet d'Adri 8,76

Viladasens 5,90

Madremanya 8,57

Sant Joan de Mollet 5,86

Sant Gregori 8,47




1.1.2. Caracterització social del territori

a) Característiques bàsiques de les llars familiars

El parc d habitatge comarcal compta amb unes 71.000 unitats (any 2001), de les quals el 71,6% són principals, el 9,4% són segona residència i el 17,5% són buits o vacants (taula 1.1.5.).

De mitjana es registren 2,73 persones per llar principal, tot i que hi ha municipis amb valors més elevats: Llambilles (4,1), Aiguaviva (3,7), Vilablareix (3,3) i Quart (3,2); i d altres amb valors molt inferiors: Cervià de Ter i Sant Joan de Mollet (2,5), Sant Martí Vell (2,1) i Llagostera (1,7).

Pel que fa a l habitatge de segona residència, la majoria dels municipis manté percentatges inferiors al 15% del total, tot i que hi ha algunes excepcions: Madremanya (31%), Sant Andreu de Salou (26%), Sant Martí de Llémena (26%), Sant Jordi Desvalls (24%) i Viladasens (21%).

En relació a l habitatge buit, la majoria dels municipis manté percentatges inferiors al 15% del total, tot i que a Fornells de la Selva, Cassà de la Selva i Llagostera aquest percentatge supera el 20%.

Taula 1.1.5. Característiques de l habitatge dels municipis del Gironès. Any 2001

Municipi Nre. Habitatge

% hab. principal

% hab. secundari

% hab. buit

Aiguaviva 190

76,3

3,7

20,0

Bescanó 1.394

82,1

10,2

7,7

Bordils 590

78,5

6,4

15,1

Campllong 140

75,7

15,0

9,3

Canet d'Adri 213

88,7

8,9

2,3


71,6

5,4

22,1

Celrà 1.148

82,7

1,2

16,1

Cervià de Ter 356

67,4

13,5

18,8

Flaçà 452

71,9

10,0

17,5

Fornells de la Selva 769

67,0

4,3

28,7

Girona 41.039

67,5

12,1

18,0

Juià 129

75,2

17,8

7,0

Llagostera 4.918

71,1

6,8

22,1

Llambilles 109

98,2

0,0

1,8

Madremanya 112

63,4

31,3

5,4

Quart 962

79,9

4,8

14,7

Salt 9.694

78,9

3,1

17,8


60,3

25,6

14,1

Sant Gregori 879

90,8

3,4

5,5


85,5

13,3

1,2


64,7

24,1

11,2

Sant Julià de Ramis 756

89,6

1,1

9,4

Sant Martí Vell 79

97,5

2,5

0,0

St Martí de Llémena 289

60,6

25,6

13,8


85,4

7,5

7,1


15

Vilablareix 659

90,7

1,4

7,7

Viladasens 85

70,6

21,2

8,2

Gironès 70.900

71,6

9,4

17,5


La superfície útil mitjana dels habitatges del Gironès se situa en uns 102 m2. Així, excepte a la conurbació de Girona (Girona, Salt i Sarrià de Ter), en la resta de municipis hi predomina els habitatges de superfície elevada4.

Finalment, destacar que una de les preguntes que es formulava en l enquesta del cens de població i habitatge (INE, 2001), era sobre els principals problemes de l habitatge, i una de les opcions que es demanava eren les males comunicacions viàries.

En l àmbit comarcal només el 8,3% de la població va considerar que les males comunicacions eren un problema, però en alguns municipis aquest percentatge era molt superior, en especial als municipis del sector nord de les Gavarres (Juià i Madremanya), de la vall de Llémena (St. Martí i St. Gregori) i a Viladasens (taula 1.1.6.).

Taula 1.1.6. Població que considera un problema les males comunicacions viàries (en %). 2001

Municipi % Municipi % Municipi % Juià 29,9

Aiguaviva 9,0

Celrà 5,3

Madremanya 26,8

Girona 9,0


Viladasens 23,3

Quart 8,7

Vilablareix 5,2


Salt 8,3

Llagostera 4,7

Sant Gregori 16,3

Gironès 8,3


St Julià de Ramis 11,7

Llambilles 7,5

Bordils 4,1


Campllong 6,6


Sarrià de Ter 10,5


Flaçà 2,8

Bescanó 9,1

Cervià de Ter 5,4

Canet d'Adri 2,6

Sant Joan de Mollet

0,7


4 A Canet d'Adri, Llambilles i Madremanya la superfície mitjana de l habitatge supera els 145 m2


Parc mòbil

Dins del conjunt de Catalunya, el Gironès és la quarta comarca amb un nombre més elevat de vehicles per cada 1000 habitants (índex de motorització) -amb 789 vehicles per cada 1.000 habitants- per darrera de l Alt i Baix Empordà i la Cerdanya. Dels més de 110.000 vehicles que conformen el parc mòbil comarcal: 76.004 són turismes, 10.881 són motocicletes, 20.025 són camions i furgonetes i la resta correspon a tractors, autobusos i altres.

L índex de motorització varia considerablement entre municipis: en les poblacions més grans presenta valors inferiors, mentre que alguns municipis rurals i d altres de l entorn de la conurbació de Girona els valors són molt més elevats (taula 1.1.7 i figura 1.1.7.).

Taula 1.1.7. i figura 1.1.7. Parc mòbil i índex de motorització dels municipis del Gironès. 2002

Municipi Turismes

Total Índex

Aiguaviva 414

801

1.536

Bescanó 1.936

2.910

844

Bordils 837

1.182

847

Campllong5 222

428

1.280

Canet d'Adri 339

569

1.040


6.021

761

Celrà5 1.625

3.448

1.218

Cervià de Ter5 406

666

989

Flaçà 554

833

922


3.019

1.965

Girona 40.063

56.309

740

Juià 169

262

966

Llagostera5 3.196

4.847

896

Llambilles5 304

527

1.010

Madremanya5 134

203

1.025

Quart 1.530

2.373

962

Salt 10.890

14.611

670

St Andreu Salou 78

127

898

Sant Gregori 1.362

2.149

826


327

815


524

825


2.125

1.003


193

912

St Martí de Llémena5 273

442

906

Sarrià de Ter5 2.100

3.000

755

Vilablareix5 1.282

2.113

1.002

Viladasens 122

190

1.022

Gironès 76.004

110.199

789

Font: Elaboració pròpia a partir del web de l Institut dEstadística de Catalunya.

5Dades de l any 2005: Campllong: 475 vehicles, Celrà 3.624, Cervià de Ter 690, Llambilles: 571, Llagostera: 5.259, Madremanya 194, St Martí de Llémena 498, Sarrià de Ter: 3.364, Vilablareix: 2.337.


17

Disponibilitat d aparcament privat a l interior de l habitatge

Segons el cens de població i habitatge de 2001, el nombre de places d aparcament de garatge privat és d unes 40.000, i aproximadament el 56,4% dels edificis del Gironès no disposen de cap plaça d aparcament dins l edificació. Si relacionem el parc mòbil amb la disponibilitat d aparcament privat a l interior de l habitatge, aproximadament hi ha 2,7 vehicles per cada plaça d aparcament privat a l interior dels habitatges (taula 1.1.8.).

Taula 1.1.8. Estimació del nombre de places de garatge i relació entre aquestes i el parc mòbil dels

municipis. 2001

Municipi Nre. Places

garatge

Nre. Vehicles/nre.

places de garatge

Aiguaviva 354

2,26

Bescanó 1.489

1,95

Bordils 827

1,43

Campllong 311

1,38

Canet d Adri 471

1,21


2,07

Celrà 998

3,45

Cervià de Ter 627

1,06

Flaçà 479

1,74


3,10

Girona 16.429

3,43

Juià 141

1,86

Llagostera 1.944

2,49

Llambilles -

-

Madremanya 51

3,98

Quart 1.670

1,42

Salt 3.835

3,81


1,92

Sant Gregori 1.439

1,49

Sant Joan de Mollet -

-


1,27


1,78


1,24

Sant Martí de Llémena 333

1,33


2,28

Vilablareix 1.694

1,25

Viladasens 156

1,22

Gironès 40.276

2,74

Font: Web de l Institut dEstadística de Catalunya.


Altres aspectes socials rellevants

A l any 2003 al Gironès hi vivien 5.380 persones amb disminució. Aquest valor representa el 3,88% de la població resident, percentatge lleugerament inferior a la mitjana de Catalunya (taula 1.1.9.), tot i que en els darrers sis anys s ha incrementat aquesta taxa a raó d un 6% anual.

Taula 1.1.9. Persones amb disminució del Gironès i Catalunya (en % i segons grau). 2003

Grau de disminució Gironès Catalunya Disminució d un 33-64% 2,13

2,34

Disminució d un 65-74% 1,02

1,19

Disminució major del 75% 0,74

0,84

Total 3,88

4,38


Per franges d edat, al Gironès la major part de les persones amb disminució tenen edats compreses entre els 16 i 64 anys, mentre que les persones amb disminució més joves (< 15 anys) representen el 6,5%.

Finalment, destacar que segons el tipus de disminució, predominen les disminucions físiques motòriques (figura 1.1.8).

Figura 1.1.8 Percentatge de població amb disminució reconeguda segons el tipus. 2003

37,7%

19,2%6,0%

3,8%

18,5%

14,9%

Físics motòrics

Físics no motòrics

Visuals

Auditius

Psíquics

Malalts mentals



19

1.1.3. Anàlisi dels principals focus generadors i/o atractors de mobilitat

Els principals focus que es detallen a continuació es defineixen com aquells punts del territori que es caracteritzen per la seva gran capacitat per generar i/o atraure activitat (i per tant mobilitat), ja siguin grans terminals de transport, àrees industrials o àrees o establiments del sector terciari.

a) Nusos estratègics de transport

Les grans infraestructures de transport existents al Gironès són l aeroport de Girona-Costa Brava, ubicat en terrenys de Vilobí d Onyar i Aiguaviva (en el límit comarcal amb la Selva), i les diferents estacions de ferrocarrils, especialment la de Girona (vegeu l apartat 1.3.), la qual pot veure s potenciada en els propers anys amb l arribada del TAV i la construcció de la nova estació soterrada.

Taula 1.1.10 Estacions de ferrocarril i de bus del Gironès

Estació Característiques Sant Jordi Desvalls

Estat instal·lacions: Ruïnós Enllumenat públic: No Aparcament per a vehicles: Si (12 places) Aparcament per a bicicletes: No Altres: Únicament existeix un baixant d uns 5 m.

Flaçà Estat instal·lacions: Correcte Enllumenat públic: Si Aparcament per a vehicles: Si (45 places) Aparcament per a bicicletes: Si (6 places) Altres: Sovint hi ha problemes d aparcament a l entorn immediat de l estació

Bordils- Juià

Estat instal·lacions: No n hi ha edifici, només hi ha un baixador en força mal estat. Enllumenat públic: No Aparcament per a vehicles: Si (25 places) Aparcament per a bicicletes: No


Estació Característiques Celrà Estat instal·lacions: Correcte

Enllumenat públic: Si Aparcament per a vehicles: Si (2 aparcaments: unes 60 places) Aparcament per a bicicletes: No

Girona (Ferrocarril)

Estat instal·lacions: Correcte Enllumenat públic: Si Aparcament per a vehicles: Si Aparcament per a bicicletes: Si Parada de taxis: Si Nre. Andanes: 5

Girona (Bus)

Estat instal·lacions: Correcte

Enllumenat públic: Si Aparcament per a vehicles: Si Aparcament per a bicicletes: Si Nre. andanes: 21 Nre passatgers: > 2.000.000 Gestió: Ajuntament de Girona

Fornells de la Selva

Estat instal·lacions: Correcte

Enllumenat públic: Si Aparcament per a vehicles: Si (15 places) Aparcament per a bicicletes: No

Font: Elaboració pròpia.


21

Polaritats industrials

Al Gironès hi trobem diversos assentaments industrials significatius6, ubicats principalment a Celrà (86 ha), Fornells de la Selva (30 ha executades i 70 ha de previstes) i els polígons Mas Xirgu I (81,7 ha entre l executat i l ampliació), Vilarroja (45,1 ha) i Torroella-Nestlé (29,5 ha) de Girona7. Tot i que correspon a dades de 1997, resulta il· lustrativa la figura 1.1.9, on s observa la concentració del teixit industrial a Girona i en el seu eix sud-oest (Salt, Vilablareix, Fornells,...) i al nord (Sarrià de Ter, Sant Julià Ramis i Celrà). Segons dades de 2005, aproximadament el 85% d aquesta superfície industrial es concentra a Girona i als municipis del seu entorn (figura 1.1.10.).

Figura 1.1.9 Distribució de la superfície industrial existent al Gironès, segons dimensió del polígon

(llegenda en hectàrees). 1997

Font: Elaboració pròpia a partir de la imatge del Satèl·lit Ramsat de 1997

6 Segons la base de dades de la Cambra de Comerç de Girona. 7 Altres polígons industrials importants (d unes 25 Ha) són el de Les Ferreries de Campllong, el Trust de Cassà de la Selva, el Torre Mirona de Salt i el nou polígon de Vilablareix.


Figura 1.1.10

Distribució de la superfície industrial existent i programada al Gironès, per municipis. 2005

3,3% 4,4%8,2%

15,5%

2,0%

18,1%

33,7%

5,7%4,2%

4,9% Aiguaviva

Campllong

Cassà de la Selva

Celrà

Flaçà


Girona

Salt

Vilablareix

Altres Font: Cambra de Comerç de Girona, 2005.

Per altra banda, al Gironès hi ha 5 indústries amb més de 250 treballadors (taula 1.1.11), 19 entre 100 i 249 treballadors i 28 entre 50 i 99 treballadors. No obstant això cal destacar que actualment més del 65% de la població del Gironès (i prop del 74% a la ciutat de Girona) treballa al sector terciari, les empreses del qual queden recollides en l apartat 1.1.3.c.

Per altra banda, actualment està en construcció la central integrada de mercaderies (CIM) de la Selva, ubicada a Riudellots de la Selva i Vilobí d Onyar que serà un centre logístic regional pel grupatge i la distribució en les comarques del Gironès i La Selva. Per altra banda també és important l estació de ferrocarril de mercaderies de Girona.

Taula 1.1.11. Indústries del Gironès amb més de 250 treballadors. 2004

Municipi Indústria Nre

treballadors Altres

Aiguaviva Bellsola, SA 460 Planta de 14.000 m2. Aparcament: si Transport públic: no

Flaçà Aconda Paper, SA

270 Lloc de residència dels treballadors: 27,3% Flaçà, 18,9% Girona, 8,3% Celrà, 8,0% Bordils, 7,6% St. Joan de Mollet, 6,4% La Bisbal,... Aparcament: si Transport públic: 200m (estació de ferrocarril)

Girona Nestlé Espanya, SA

377 Havia comptat amb un sistema de transport col·lectiu propi. Aparcament: si Transport públic: no Aparcament bici: no

Sant Gregori

Casademont, SA

372 Superfície total: 75.000 m2. Superfície construïda: 35.000 m2. Aparcament: si

Sarrià de Ter

Torraspapel, SA

332 Capacitat productiva: 100.000 tones/any Aparcament: si Transport públic: 200 m (L6)

Font: REIC, diverses empreses.


23

Finalment també s apunten les principals activitats extractives del Gironès, com un element generador de mobilitat (de transport de mercaderies). La figura 1.1.11. mostra totes les activitats extractives al Gironès. La major part d aquestes activitats extractives es concentren a la meitat nord, i afecten especialment als rius Ter i Llémena. La taula 1.1.12, mostra únicament aquelles activitats que tenen una superfície major de 2,5 ha.

Figura 1.1.11 i taula 1.1.12 Principals activitats extractives del Gironès (Les activitats extractives s indiquen en vermell)

Nom de l'explotació Material

Ubicació Superfície

(ha) Remolí Graves Al sud de St. Jordi Desvalls, al riu Ter 2,64

Terranova Sorres Al sud-est de Cervià de Ter, a la zona de les Feixes Noves 2,55

Feixes del Bosch Sorres Al sud de St. Jordi Desvalls, sobre Sobrànigues 2,90

Farreras Sorres Al sud-est de Cervià de Ter, a la zona de les Feixes Noves 2,85

Les Ribes Graves Al sud de Cervià de Ter, sobre el riu Ter 3,25 L'Arné Graves A l oest de Cervià de Ter, al Puig Rodom 5,02 Isla Graves Al sud de St. Jordi Desvalls, sobre Sobrànigues 2,76 L'illa Sorres Al sud de St. Jordi Desvalls, al paratge de les Maleses 4,56 Ban Vell Graves Al sud-est de Cervià de Ter, prop de les Feixes Velles 3,05 El Bardes Sorres Al sud de Cervià de Ter, al paratge de les Feixes Velles 2,85 Retalls de la Brolla Graves Al nord de Flaçà 4,04 Grossarena Graves A l oest del Pla de Can Font 6,94 Pla de Mas Font Sorres A l oest del Pla de Can Font 6,99


Nom de l'explotació Material

Ubicació

Superfície (ha)

Les Sorreres Graves A l oest del Pla de Can Font 12,40 Ampliació Sant Julià Calcàries

A St. Julià de Ramis, al nord de la Garriga 6,61

Deseada I Gredes Al Pla de Sant Joan, a St. Gregori 6,04 La Bruna Argiles Al sud de Bordils, al paratge del Mercadal 3,82 La Costa Argiles Al sud de Bordils, al paratge del Mercadal 5,13 Castellot Calcàries

La Muntanya de Can Ribas, al nord de Girona 27,01 Ampliació El Castellot Calcàries

La Muntanya de Can Ribas, al nord de Girona 3,30 Ampliació Castellot Calcàries

La Muntanya de Can Ribas, al nord de Girona 7,10 Ampliació La Pedrera Calcàries

La Muntanya de Can Ribas, al nord de Girona 7,93 La Pedrera Calcàries

La Muntanya de Can Ribas, al nord de Girona 19,81 Domeny Graves Al sud del barri dels Germans Sàbat (Girona) 16,37 El Castell de Sant Gregori

Graves Al sud-oest de Sant Gregori, sobre el riu Llémena 6,18

Ampliació Can Bataller 2

Sauló Al Torrent del Bac, sobre Constantins 3,05 Contestins Ii Graves A Constantins., municipi de Bescanó 3,30 Soler Calcàries

A l est de Girona, al paratge del Calvari 2,98 Vilanna-2 Graves Al riu Llémena, sota Sant Grau 4,87 Ampliació Contestins Graves A l oest de Constantins 3,18 Contestins Graves A l oest de Constantins 4,48 Vilanna Graves Al sud-est de Constantins 2,82 Devesa Graves Al nord del Turó dels Cavalls 3,08 La Granja Graves Al nord del Turó dels Cavalls 19,67 Casadevall Graves A l est de Bonmatí, sota can Casadamont 11,17 Ter-Neteja Graves Al nord de Bescanó 1,14 Ampliació Trullas 2 Graves A l est d Amer, a la zona dels Trullars 3,34 Murtra Gredes Al torrent de Can Garrofa, a ponent d Aiguaviva 3,70 Can Pol Sorres Al sud-est de Fornells de la Selva, sobre l Onyar 6,25 Xirgu Argiles Al nord de Cassà de la Selva 5,22 Torre Mansa Sauló Al sud de Cassà de la Selva 3,27 Sant Julià Calcàries

Al nord de la Garriga, Sant Julià de Ramis 4,27

Font: Elaboració pròpia a partir del Sistema d Informació Ambiental del DMAH.


25

Polaritats d activitat terciària

En relació amb el sector terciari, a continuació es detallen els principals equipaments d ensenyament, sociosanitaris, culturals, esportius, administratius i centres d oci existents al Gironès, els quals esdevenen pols de mobilitat.

- Ensenyament

La Universitat de Girona (UdG), que amb els seus dos campus al Barri vell (Plaça Ferrater Mora, 1) i Montilivi (avda. Lluís Santaló s/n) i l edifici del carrer Emili Grahit, és el principal centre educatiu del Gironès, amb 13.518 estudiants (figura 1.1.12), 578 treballadors d administració i serveis i 1.181 treballadors del sector docent i d investigació, dels quals el 65% treballen al campus de Montilivi i el 35% al centre.

Figura 1.1.12 Nombre d alumnes matriculats a la Universitat de Girona.

02000400060008000

100001200014000

2000/01 2001/02 2002/03 2004/05 Font: Universitat de Girona

A banda de la universitat, també hi ha 61 centres d educació infantil, primària i secundaria públics i 37 de privats. La taula 1.1.13 mostra els centres del Gironès amb un nombre d alumnes matriculats superior a 150, i que en conseqüència generen unes majors necessitats de mobilitat.


Taula 1.1.13.

Principals centres educatius del Gironès amb més de 150 alumnes matriculats. Curs 2004/05

Centre Característiques CEIP Doctor Sobrequés pl. de les Nacions, 8 (Bescanó)

Alumnes matriculats (2004-05): 312. Principal lloc de residència dels estudiants: Bescanó (98%). Aparcament: 300 m Transport públic: 270m (parada al c/ Major)

CEIP de Bordils c. Almeda, 52 (Bordils)

Alumnes matriculats (2004-05): 162. Principal lloc de residència dels estudiants: Bordils (70%), St Martí Vell (13%). Aparcament: davant del centre Transport públic: >300m (parada crta. de Palamós)

CEIP Puig d'Arques rbla. Onze de setembre, 59 (Cassà de la Selva)

Alumnes matriculats (2004-05): 490. Principal lloc de residència dels estudiants: Cassà de la Selva (83%), Campllong (9%), Llambilles (3%) i St. Andreu de Salou (2%). Aparcament: davant del centre (per uns 15 vehicles) Transport públic: 160m (parada crta. de Marina)

IES de Cassà de la Selva Josep Pla, s/n (Cassà de la Selva)

Alumnes matriculats (2004-05): 544 Principal lloc de residència dels estudiants: Cassà de la Selva (49%), Caldes de Malavella (34%) i Riudellots de la Selva (10%). Aparcament: davant del centre (per uns 20 vehicles) Transport públic: >300m

La Salle c. Germà Agustí, 25 (Cassà de la Selva)

Alumnes matriculats (2004-05): 648. Principal lloc de residència dels estudiants: Cassà de la Selva (74%), Caldes de Malavella (10%), Llagostera (5%) i Riudellots de la Selva (3%). Aparcament: 200 m Transport públic: >300m

IES de Celrà c. Països Catalans, s/n (Celrà)

Alumnes matriculats (2004-05): 467 Principal lloc de residència dels estudiants: Celrà (37%), Bordils (14%), St Julià de Ramis (10%), Flaçà (8%), Cervià de Ter (6%), St Joan de Mollet i St Jordi Desvalls (5%). Aparcament: a les proximitats del centre

CEIP L'Aulet ctra. de Juià, 106 (Celrà)

Alumnes matriculats (2004-05): 407 Principal lloc de residència dels estudiants: Celrà (88%), Juià i Bordils (3%). Aparcament: a les proximitats del centre Transport públic: 500 m (estació de ferrocarril)

Sant Jordi ctra. de Girona a Fornells (Fornells de la Selva)

Alumnes matriculats (2004-05): 612 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (28%), Lloret (9%), Banyoles, Platja d Aro, Fornells de la Selva, St Feliu de Guíxols (4%) Aparcament: dins del centre. Transport públic: >500 m

CEIP Annexa C. Isabel la Catòlica, 24 (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 295 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (97%) Aparcament: 160 m Transport públic: 110 m (L7); 300 m (L6)

CEIP Cassià Costal c. Cassià Costal, s/n (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 464 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (97%) Aparcament: 200 m Aparcament per a bicicletes: davant del centre Transport públic: 150 m (L2); 325 m (L8), 325m (L10)

CEIP Joan Bruguera Gran Via Jaume I, 24 (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 236 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (95%) Aparcament: 20 m Transport públic: 160 m (L1, L2, L6, L9); 190 m (L5, L8, L11)


27

Centre Característiques

Aparcament per a bicicletes: davant del centre CEIP Josep Dalmau i Carles c. Taga, 1 (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 268 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (94%) Aparcament: 90 m Transport públic: 10 m (L7); Aparcament per a bicicletes: 30m

CEIP Eiximenis c. Eiximenis, 7 (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 226 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (96%) Aparcament: 70 m Transport públic: 180 m (L1, L2, L5, L6, L9); Aparcament per a bicicletes: 100m

CEIP M.de Déu del Mont c. Empúries, s/n (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 198 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (98%) Aparcament: >250 m Transport públic: 75 m (L5); 130 m (L7) Aparcament per a bicicletes: davant del centre

CEIP Migdia c. Sant Agustí, 37 (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 470 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (97%) Aparcament: 140 m Transport públic: 20 m (L1); Aparcament per a bicicletes: davant del centre

CEIP Montfalgars c. Montfalgars, 4 (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 437 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (80%) i Salt (19%) Aparcament: >250 m Transport públic: 200 m (L4); 270 m(L7) Aparcament per a bicicletes: >250m

CEIP Montjuïc Pujada Montjuïc 1 (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 216 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (98%) Aparcament: 125 m Transport públic: 200 m (L4); 270 m (L7) Aparcament per a bicicletes: >250m

CEIP Font de la Pólvora c. Llimoner, 7 (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 155 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (100%) Aparcament: >250 m Transport públic: 140m (L1) Aparcament per a bicicletes: >250m

CEIP Pla de Girona av. Lluis Pericot, 16-18 (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 469 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (96%) Aparcament: 250 m Transport públic: 175m (L11), 200 m (L1) Aparcament per a bicicletes: >250m

CEIP Santa Eugènia c. Güell, 136 (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 188 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (90%) i Salt (7%) Aparcament: >250 m Transport públic: 90m (L7),180 m (L3) Aparcament per a bicicletes: 250m

CEIP Taialà Ctra. de Taiala, 75 (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 549 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (97%) Aparcament: >250 m Aparcament per a bicicletes:>250m Transport públic: 100m (L5)

CEIP Verd c. Joan Maragall, 32

Alumnes matriculats (2004-05): 229 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (98%)



(Girona) Aparcament: 75 m Aparcament per a bicicletes: 110m Transport públic: 25m (L11),180m (L1)

Doctor Masmitjà pg. Maragall, 56 (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 616 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (96%) Aparcament: 30 m Transport públic: 200m (L8 i L10) Aparcament per a bicicletes: 50m

EEI Montjuïc c. Bellpuig, 8-10 (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 166 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (85%) Aparcament: >250m Transport públic: 80m (L1) Aparcament per a bicicletes:>250m

Vedruna ctra. de Barcelona, 21 (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 839 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (90%) Aparcament: 40m Transport públic: 200m estació de tren i bus Aparcament per a bicicletes 120m

IES Carles Rahola i Llorens pg. de Sant Joan Bosco, 1 (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 294 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (83%) i Sarrià de Ter (12%) Aparcament: 10m Transport públic: 80 m (L6) Aparcament per a bicicletes 10m

IES Escola d'Hoteleria i Serveis Sant Narcís c. Josep Viader, 11 (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 337 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (17%), Figueres (4%), Salt (3%), Vic, Banyoles, Lloret i Palafrugell (2%) Aparcament: 30m Transport públic: 190m (L11), 200m (L3, L7) i 240m (L5) Aparcament per a bicicletes 30m

IES Jaume Vicens Vives c. Ferràndiz i de Bellés, s/n (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 927 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (82%), Salt (3%), Quart i Sarrià (1%) Aparcament: >250m Transport públic: 190m (L11), 200m (L3, L7) i 240m (L5) Aparcament per a bicicletes >250m

IES Montilivi Av. Montilivi, 125 (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 1.377 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (43%), Quart (9%), Vilablareix (6%), Fornells de la Selva (4%), Salt (3%), Figueres, Cassà de la Selva (2%). Aparcament: 110m Transport públic: 40 (L8) Aparcament per a bicicletes >250m

IES Narcís Xifra i Masmitjà c. Àngel Marsà i Beca, 4 (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 833 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (34%), Sarrià de Ter (14%), St Gregori (12%), St Julià de Ramis (5%), Salt (4%). Aparcament: 10m Transport públic: 30m (L6) Aparcament per a bicicletes 10m

IES Santa Eugènia C M. Deu de la Salut, 30 (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 985 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (65%), Salt (15%). Aparcament: >250m Transport públic: 125m (L7), 250 (L3, L4)


29


Aparcament per a bicicletes 180m IES Santiago Sobrequés i Vidal c. Joan Reglà, 2-4 (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 704 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (85%), Salt (2%). Aparcament: 15m Aparcament per a bicicletes 120m Transport públic: 80 (L1)

La Salle c. Sant Joan Baptiste (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 735 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (80%), Salt (3%), Fornells de la Selva, Sant Gregori, Quart (2%). Aparcament: 15m Aparcament per a bicicletes >250m Transport públic: 25m (L1. 11)

Les Alzines c. la Creu de Palau, s/n (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 985 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (54%), Salt (4%), Lloret de Mar, Fornells de la Selva (3%) i Figueres (2%) Aparcament: >250m Aparcament per a bicicletes >250m Transport públic: 35m (L1., 10)

Pare Coll c. Pare Coll, 1 (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 841 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (79%), Salt (10%), Vilablareix (2%) Aparcament: 150m Transport públic: 90m (L4), 100m (L7), 110m (L5) Aparcament per a bicicletes 230m

Maristes de Girona av. Josep Tarradellas (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 1.233 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (79%), Salt (7%), Vilablareix (3%) Aparcament: 130m Transport públic: >250m Aparcament per a bicicletes 95m

Montessori-Palau camí vell de Fornells (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 962 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (42%), Lloret de Mar (8%), Blanes (5%), Sta Coloma de Farners i Figueres (2%) Aparcament: >250m Transport públic: 40m (L1, L10) Aparcament per a bicicletes >250m

Sagrada Família ctra. S. Feliu (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 172 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (97%) Aparcament: >250m Transport públic: 50m (L6) Aparcament per a bicicletes >250m

Sagrat Cor de Jesús c. Pont Major, 21. (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 200 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (68%), Sarrià de Ter (22%), St Julià de Ramis (8%) Aparcament: >250m Transport públic: 150m (L6) Aparcament per a bicicletes >250m

Bell- lloc del Pla c. València, 40 (Girona)

Alumnes matriculats (2004-05): 1278 Principal lloc de residència dels estudiants: Girona (53%), Salt (6%), Anglès, Banyoles, Fornells de la Selva, Vilablareix i Vilobí d Onyar (2%) Aparcament: >250m Aparcament per a bicicletes >250m Transport públic: 180m (L5)

CEIP Lacustària Alumnes matriculats (2004-05): 330



c. Ganix, 31 (Llagostera)

Principal lloc de residència dels estudiants: Llagostera (98%) Aparcament: carrers propers (escàs) Transport públic: 350m (parada carrer Panedès)

Ntra Senyora del Carme C/ Hospital, 16 (Llagostera)

Alumnes matriculats (2004-05): 175 Principal lloc de residència dels estudiants: Llagostera (97%) Aparcament: carrers propers (escàs) Transport públic: >300m (parada carrer Panedès)

IES de Llagostera Urb. Can Gotarra, s/n (Llagostera)

Alumnes matriculats (2004-05): 262 Principal lloc de residència dels estudiants: Llagostera (95%) Aparcament: davant del centre (per uns 30 vehicles) Transport públic: molt allunyat

CEIP Santa Margarida c. del Tren, s/n (Quart)

Alumnes matriculats (2004-05): 183 Principal lloc de residència dels estudiants: Quart (84%) i Girona (10%) Aparcament: 50 m (per uns 45 vehicles) Transport públic: 360m (crta. de Girona)

CEIP Silvestre Santaló c. Folch i Torras, 8 (Salt)

Alumnes matriculats (2004-05): 253 Principal lloc de residència dels estudiants: Salt (97%) Aparcament: davant del centre (per uns 80 vehicles en bateria) Transport públic: -

CEIP El Pla pg. Marquès de Camps, 50 (Salt)

Alumnes matriculats (2004-05): 330 Principal lloc de residència dels estudiants: Salt (97%) Aparcament: davant del centre (per uns 50 vehicles en bateria) Transport públic: -

CEIP La Farga Sant Dionís, 40 (Salt)

Alumnes matriculats (2004-05): 481 Principal lloc de residència dels estudiants: Salt (99,5%) Aparcament: esplanada de davant (per uns 100 vehicles) Transport públic: -

CEIP Mas Masó C/ Pep Ventura, s/n (Salt)

Alumnes matriculats (2004-05): 186 Principal lloc de residència dels estudiants: Salt (88%), Girona (10%) Aparcament: 60m (per uns 150 vehicles) Transport públic: -

CEIP Veïnat c. Enric Granados, 8 (Salt)

Alumnes matriculats (2004-05): 232 Principal lloc de residència dels estudiants: Salt (99%) Aparcament: davant del centre (poques places) Transport públic: -

IES Salvador Espriu av. Folch i Torres, 8 (Salt)

Alumnes matriculats (2004-05): 534 Principal lloc de residència dels estudiants: Salt (88%) i Girona (5%) Aparcament: davant del centre (per uns 80 vehicles en bateria)(compartit amb el CEIP Silvestre Santaló) Transport públic: -

IES Vallvera c. Dr.Ferran, s/n (Salt)

Alumnes matriculats (2004-05): 457 Principal lloc de residència dels estudiants: Salt (59%), Bescanó (21%) i Girona (10%) Aparcament: davant del centre (per uns 80 vehicles en bateria)(compartit amb el CEIP Silvestre Santaló i l IES Salvador Espriu) Transport públic: -

Mare de Déu del Roser c/ Llarg, 60 (Salt)

Alumnes matriculats (2004-05): 235 Principal lloc de residència dels estudiants: Salt (91%). Aparcament: davant del centre (escàs) Transport públic: -

Pompeu Fabra c. Sant Dionís, 31 (Salt)

Alumnes matriculats (2004-05): 363 Principal lloc de residència dels estudiants: Salt (91%).


31


Aparcament: a davant (uns 100 vehicles) (Compartit amb el CEIP la Farga) Transport públic: -

Vilagran c. Cervantes, 11-15. (Salt)

Alumnes matriculats (2004-05): 455 Principal lloc de residència dels estudiants: Salt (86%), Girona (7%) Aparcament: en calçada davant (escàs) i en bateria a uns 80 m (per uns 25 vehicles) Transport públic: -

CEIP Agustí Gifré pl. del Poble, s/n (Sant Gregori)

Alumnes matriculats (2004-05): 379 Principal lloc de residència dels estudiants: St Gregori (60%), Girona (15%), Canet d Adri (11%), St Martí de Llémena (10%) Aparcament: en calçada davant i a 50 m Transport públic: -

CEIP Montserrat c. Afores, s/n (Sarrià de Ter)

Alumnes matriculats (2004-05): 255 Principal lloc de residència dels estudiants: Sarrià de Ter (72%) i St Julià de Ramis (24%) Aparcament: davant del centre Transport públic: > 500m

Font: Departament d Ensenyament


- Centres sociosanitaris

Dins dels centres sociosanitaris, cal destacar l hospital universitari de Girona Dr. Josep Trueta com a principal focus atractor de mobilitat, ja que constitueix el centre de referència per les comarques gironines i atén a una població (potencial) propera als 600.000 habitants. També esdevenen polaritats importants l Hospital Provincial Santa Caterina i l Hospital Psiquiàtric de Salt (taula 1.1.14.), i en menor mesura els Centres d Atenció Primària i altres recursos sociosanitaris (els quals registren una mitjana de 6,4 visites/persona i dia), d entre els quals cal destacar el CAP Güell.

Taula 1.1.14. Principals equipaments sanitaris del Gironès

Centre Característiques Hospital Universitari Dr. Josep Trueta Av França s/n (Girona)

Nre. de treballadors: 1.231 (a desembre de 2003), dels quals el 55,96% són de Girona, el 5,3% de Salt, el 4,7% de Banyoles, el 2,3% de Barcelona i el 2,1% de Figueres. Nre. Llits: 403 Altes: 18.386 Activitat ambulatòria: 301.793 Procedència geogràfica de les urgències:

16,2%

4,7%

6,9%

12,6%

51,0%

0,4%5,9%

2,3%

Cassà i SaltAlt EmpordàBaix EmpordàLa SelvaGarrotxaRipollès i CerdanyaAltresGirona, Sarrià, Celrà i Banyoles

Aparcament: Davant (el maig de 2005 s ha inaugurat l aparcament que compta amb 203 places) Transport públic: 50m (L2, L6) Aparcament per a bicicletes: davant del centre (nou aparcament)

Hospital Provincial Santa Caterina Dr Castany, s/n (Salt)

Nre. Llits: 150 Altes: 6.753 Activitat ambulatòria: 107.122 Aparcament: 25m Transport públic: 25m (L4, 5,7) Aparcament per a bicicletes >250 m

Hospital Psiquiàtric de Salt.

Dr. Castany, s/n (Salt)

Nre. llits: 120 (llarga estada), 300 (salut mental) Nre. Persones ateses (llarga estada): 137 Nre. estades: 41.828 Aparcament: davant del centre (125 vehicles) Transport públic: 25m (L4, 5, 7) Aparcament per a bicicletes >250 m


33


CAP Doctor Joan Vilaplana Modeguera Gran, s/n (Girona)

Aparcament: >250 m Transport públic: 150m (L5) Aparcament per a bicicletes >250m

CAP Can Gibert del Pla Sant Sebastià, s/n (Girona)

Aparcament: 50m Transport públic: 10m (L7) Aparcament per a bicicletes 80m

CAP Santa Clara Santa Clara, 33 (Girona)

Aparcament: 75 m Transport públic: 80m (L11) Aparcament per a bicicletes 150m

CAP Salvador Maluquer Mn. Salv. Maluquer, 11 (Girona)

Aparcament: 45 m Transport públic: 100m (L1, 11) Aparcament per a bicicletes >250m

CAP Güell C/ Joan Pons, s/n (Girona)


CAP Vila-roja Germ.Lumière, 11 (Girona)


CAP Cassà de la S. Bassegoda, 11 (Cassà)

Aparcament: 190 m (aparcament de supermercat) Transport públic: 250m (parada crta. provincial)

CAP Celrà Ctra. de Juià, 135 (Celrà)

Aparcament: davant del centre (poques places) Transport públic: >500m

CAP Salt Manuel de Falla, 34 (Salt)

Aparcament: a 60 m (50 vehicles), i a 100m (per 60 vehicles) Transport públic:-

CAP Sarrià de Ter Mn Cinto Verdaguer, 3 (Sarrià de Ter)

Aparcament: davant del centre Transport públic: 150 m (av de França)

Centre Sociosanitari MUTUAM Girona Av. de França 64-66

(Girona)

Nre. places: 70 Nre. estades: 10.740 Aparcament: 130 m Transport públic: 105m (L2) Aparcament per a bicicletes >250m

Residència Puig d en Roca C/ Antoni Varés s/n Girona

Nre. places: 55 Nre. estades: 14.800 Aparcament: Davant Transport públic: 10 m (L2) Aparcament per a bicicletes >250m

Centre Geriàtric Maria Gay Portal, 9-12 (Girona)

Nre. llits: 24 (llarga estada) Nre. Persones ateses (llarga estada): 48 Nre. estades: 8.592 Aparcament: 125 m Transport públic: 160 m (L9), 180m (L7), 210m (L11) Aparcament per a bicicletes 100m

Font: Diverses fonts (UMAT, 2005, i memòries dels centres o de la Memòria de la Regió Sanitària de Girona, 2003).


- Culturals

A la comarca hi ha múltiples equipaments culturals. La taula següent únicament presenta aquells que compten amb un major grau d utilització, especialment aquells que depassen l àmbit municipal. En canvi s obvien molts esdeveniments culturals que puntualment atrauen o generen un important flux de mobilitat (fires, festes, mercats, concerts,...).

Taula 1.1.15 Principals equipaments culturals del Gironès.

Centre Característiques Proximitat a... Centre Cultural Sala Galà C/ del Molí 9 (Cassà de la Selva)

Equipament que inclou la biblioteca Municipal de Cassà de la Selva, l Escola de Música i l Escola d Art, del Centre Cultural Sala Galà. Algunes dades de la biblioteca són:

Visitants (2004): 37.800 Préstecs (2004): 24.043

Parada bus: a 130 m Aparcament públic: a 200 m.

La fàbrica Antiga fàbrica Pagans (Celrà)

Equipament que inclou el Centre Cívic, les piscines municipals, el casal d entitats, naus polivalents i la biblioteca municipal.

Proximitat a l estació de ferrocarril: 100 m Aparcament públic: a 50 m

Casa de Cultura Tomàs de Lorenzana Pl. Hospital, 6 (Girona)

Equipament que depèn de la Diputació de Girona i inclou la Biblioteca Pública de Girona, l Escola de Teatre el Galliner, el Centre de Normalització Lingüística de Girona i el conservatori de música de la Diputació (amb més de 30 professors i 180 places). Algunes dades de la biblioteca són:

Documents (2003): 224.240 Superfície: 2.029 m2

Aparcament: 30 m Transport públic: 60m (L1, 5, 7, 9), 170 m (L2, 5, 11) Aparcament per a bicicletes 160m

Centre Cultural La Mercè Pujada de la Mercè, 12 (Girona)

Equipament que inclou l Escola Municipal d Art, l Auditori de la Mercè i un espai destinat a la realització de cursos de música.


Escola d Adults de Girona Travessia de la Creu, 1 (Girona)

A l any 2003 aquest equipament va comptar amb un total de 800 alumnes matriculats.

Aparcament: 30 m Transport públic: 120m (L1, 11) Aparcament per a bicicletes >250m

Escola Oficial d I diomes de Girona c/ Josep Viader, 16 (Girona)

A l any 2005 compta amb uns 2.700 alumnes matriculats als cursos presencials d octubre a maig, i 250 als cursos intensius d estiu del mes de juliol.


Escola Municipal de Música c Barcelona, 70 (Casa Ensesa) (Girona)

Escola de música de grau elemental. Aparcament: 100 m Transport públic: 110m (L11) Aparcament per a bicicletes 170m

Biblioteca Ernest Documents (2003): 24.083 Aparcament: 140 m


35

Centre Característiques Proximitat a...

Lluch C/ Saragossa, 27 (Girona)

Superfície: 584 m2 Transport públic: 20m (L1) Aparcament per a bicicletes 140m

Biblioteca Salvador Allende C/ Montseny, 74-78 (Girona)

Documents (2003): 18.733 Superfície: 287 m2

Aparcament: 90 m Transport públic: 100m (L3), 120m (L4) Aparcament per a bicicletes 10m

Biblioteca Just M. Casero Plaça de l'Om,1 (Girona)

Superfície: 581 m2 Aparcament: >250 m Transport públic: 80m (L6) Aparcament bici: >250m

Museu d'Arqueologia de Catalunya c. Santa Llúcia, 1 (Girona)

Nre. visites (any 2001): 22.430 Aparcament: >250 m Transport públic: 80m (L9) Aparcament per a bicicletes >250m

Museu d'Art de Girona Pujada de la Catedral, 12 (Girona)

Superfície: Més de 4000 m2 d exposició Nre. visites (any 2001): 50.294


Museu del Cinema. Col·lecció Tomàs Mallol c. Sèquia, 1 (Girona)

Nre. visites (any 2001): 46.322 Aparcament: 150 m Transport públic: 180m (L11), 220 m (L1, 2, 5, 6, 9) Aparcament per a bicicletes 50m

Teatre Municipal de Girona pl. Del Vi, 1 (Girona)

La capacitat actual és de 778 espectadors. Aparcament: 150 m Transport públic: 10m (L11) Aparcament per a bicicletes 90m

Museu d'Història de la Ciutat. Girona c. Força, 27 (Girona)

Edifici planta baixa i 3 plantes. Nre. visites (any 2001): 176.842

Aparcament:200 m Transport públic: 150m (L11) Aparcament per a bicicletes 200m

Museu d'Història dels jueus c. Força, 8 (Girona)

Nre. visites (any 2001): 70.570 Aparcament: 200 m Transport públic: 100m (L11) Aparcament per a bicicletes 200m

Biblioteca Julià Cutillé Pl. de la Llibertat, 1 (Llagostera)

Documents (2003): 18.526 Superfície: 180 m2

Aparcament: 70 m (poques places) Transport públic: 270m (c/ Panedès)

Biblioteca Jaume Ministral i Masià C/ M. de Falla, 26 (Salt)

Documents (2003): 33.843 Documents deixats (2003): 41.396 Superfície: 330 m2

Aparcament: 100 m (2 aparcaments de 20 places cadascun) Transport públic:-

Museu de l Aigua de Salt (Salt)

El Museu de l'Aigua de Salt té per objectiu la preservació, conservació i divulgació de la cultura vinculada a l'aigua.

Aparcament: davant Transport públic:-

Factoria cultural de la Coma Cros

Actualment es troba en funcionament la zona de magatzem i tallers de l Ateneu. En

Aparcament: davant Transport públic:-


Centre Característiques Proximitat a...

(Salt) els propers anys aquest equipament ha d albergar una gran quantitat d equipaments municipals (la sala polivalent, la sala ateneu, la sala de conferències, zona d assaig per a grups musicals, zona d'equipaments locals i supralocals,

Centre Cívic La Cooperativa Pl. Renaixença, 1 (Sarrià de Ter)

Disposa de 7 despatxos cedits a associacions socioculturals del municipi, 2 sales d ús polivalent destinades a activitats generals i 1 gran sala polivalent. A l exterior de l equipament també hi ha les instal·lacions esportives de Sarrià de Dalt.

Aparcament: davant del centre Transport públic: 250m (av. de França)

Font: diverses fonts.


37

- Esportius

La taula 1.1.16. presenta les principals instal·lacions esportives del Gironès.

Taula 1.1.16 Principals equipaments esportius del Gironès.

Centre Característiques Zona esportiva municipal C. Coromina, s/n (Bescanó)

Camp de futbol (5800 m2), pavelló poliesportiu municipal (2 pistes) i piscines municipals. Aparcament: davant Transport públic: >300 m

Zona esportiva municipal Av. Montserrat-C. Alameda, 9 (Bordils)

Pavelló municipal (amb una pista doble) i camp de futbol Aparcament: davant Transport públic: >300 m

Zona esportiva municipal Rbla. Onze de Setembre (Cassà de la Selva)

1 camp de futbol gran i 1 de petit, i complex poliesportiu municipal. Aparcament: davant del camp de futbol petit Transport públic: 110m (parada crta. de Marina)

Zona esportiva municipal C/ dels pins d en Ros (Celrà)

1 camp de futbol gran i 1 complex poliesportiu municipal Aparcament: davant de les instal·lacions

Complex esportiu La Devesa Parc de la Devesa s/n (Girona)

Camp petit, un frontó curt, una piscina Aparcament: >250 m Transport públic: 20m (L11) Aparcament per a bicicletes 220m

Estadi municipal de Montilivi Av. Montilivi, s/n (Girona)

Camp bàsic poliesportiu i un camp de futbol Aparcament: Proximitats Transport públic: 60m (L8)

GEEG Zona esportiva de Palau Sacosta Av. Montilivi, s/n - Josep Aguilera i Martí, 4 (Girona)

Camp de rugbi, un camp petit, un espai de musculació, dos espais esportius en sala, un espai petit d'atletisme, una pista d'atletisme, una zona d'atletisme. També hi ha piscines i una pista poliesportiva Aparcament: Proximitats Transport públic: >250 m

GEEG Sant Ponç St Ponç (Girona)

Diversos espais esportiu en sala (gimnàstica general i artística), 4 esquaix, 1 frontó, 8 pistes de tennis, pistes poliesportives, piscines. Aparcament: 50 m Transport públic: 250m (L2, 5, 6) Aparcament per a bicicletes 50m

Palau municipal d esports de Fontajau Variant de Fontajau (Girona)

Pistes poliesportives Aparcament: davant Aparcament per a bicicletes davant Transport públic: 30m (L8), 190 m (L5)

Pavelló municipal d esports de Vila-roja Mas Ramada (Girona)

Una pista doble poliesportiva Aparcament: proximitat Transport públic: 50m (L 6)

Pavelló esportiu de Santa Eugènia Pg. d'Olot (Girona)

Una pista triple poliesportiva Una pista doble poliesportiva Aparcament: proximitats Transport públic: 20m (L4), 70m (L7) Aparcament per a bicicletes 20m



Complex esportiu municipal Avda. de l'Esport, s/n (Llagostera)

Camp de futbol, pavelló poliesportiu i piscines municipals Aparcament: Si (esplanada de davant) Transport públic: >500 m

Zona esportiva de Quart C. Modraguer, s/n (Quart)

Pavelló, camp de futbol i pisca de petanca Aparcament: davant del centre (per uns 25-30 vehicles) Transport públic: 320 m (crta. de Girona)

Complex esportiu les Guixeres (Salt)

Un camp de futbol i tres pistes de tennis Aparcament: davant del camp de futbol Transport públic: -

Zona esportiva municipal Pg. Països Catalans (Salt)

Un espai esportiu, una pista triple en pavelló, piscines municipals (que actualment compta amb 1.600 abonats, els quals el 60% és de fora del municipi,...) Aparcament: 20m (55 vehicles) Transport públic:-

Zona esportiva Pg Argelaguet s/n (St. Gregori)

Camp de futbol i piscines municipals Aparcament: davant del centre Transport públic: >500 m

Font: web català de l esport (Dept. de Cultura de la Generalitat de Catalunya).


39

- Administratius

La taula 1.1.17, mostra els principals equipaments de les diferents administracions públiques, en quant a les seves dimensions o bé que poden generar un major grau de mobilitat de persones.

Taula 1.1.17 Principals equipaments de l administració pública del Gironès.

Centre Característiques Característiques Ajuntament de Cassà de la Selva Rambla 11 de setembre, s/n (Cassà de la Selva)

A l ajuntament de Cassà de la Selva hi treballa prop d un centenar de persones

Aparcament: 200 m Transport públic: >300 m

Ajuntament de Girona Pl. Vi, 1 (Girona)

Al marc de 2002 hi treballaven 682 persones, els quals residien: 66,4% a Girona, 7,3% a Salt, 2,4% a Banyoles, 1,9% a Sarrià de Ter, 1,8% a Sant Gregori i el 20,2% altres municipis. Aproximadament uns 200 treballadors tenen el lloc de treball a la plaça del Vi.

Mode de transport per accedir al lloc de treball: 70,7% en vehicle privat, un 24% a pe, i la resta en bicicleta i transport públic. Aparcament: 150 m Transport públic: 10m (L11) Aparcament per a bicis: 90m

Consell Comarcal del Gironès Riera de Mus, 1-A (Girona)

- Transport públic: 100m (L2) Aparcament: davant

Diputació de Girona Pujada de Sant Martí, 5 (Girona)

- Aparcament: 220 m Transport públic: 190m (L11) Aparcament per a bicis: 100m

Protecció civil Av. Jaume I, 17 (Girona)

Aquest edifici alberga l oficina única per a estrangers, protecció civil i la subdelegació del govern (atenció al ciutadà)

Aparcament: 20 m Transport públic: 100m (L1, 2, 5, 6, 9) Aparcament per a bicicletes 220m

Edifici Govern Civil Av. Jaume I, 41 (Girona)

Aquest edifici alberga la unitat administrativa de Foment, la Direcció Provincial de Trànsit, el Fons de Garantia Salarial, el servei de costes del MOPU, la Dependència de Treball i Assumptes Socials i l Institut Espanyol de Migració

Aparcament: 100 m Transport públic: 130m (L1, 2, 5, 6, 9) Aparcament per a bicicletes 140m

Correus - Jutjats Av. Ramon Folch, 2 (Girona)

En aquest edifici hi ha correus, el registre civil i els jutjats entre d altres

Aparcament: 130 m Transport públic: 30-50m (L1, 2, 5, 6, 8, 9, 11) Aparcament per a bicis: 50m

Ajuntament de Llagostera Pl. Castell, 1 (Llagostera)

A l ajuntament de Llagostera hi treballen unes 70 persones any 2003

Aparcament: Davant (molt poques places) Transport públic: 290m (c/ Panedès)

Ajuntament de Salt

- Aparcament: a 60 m (50 vehicles), i a 100m (per 60


Centre Característiques Característiques

Pl. Lluís Companys, s/n (Salt)

vehicles)(compartit amb el CAP). Transport públic:-

Font: Elaboració pròpia

- Centres d oci i compres

Segons dades de l Institut d Estadística de Catalunya, el comerç és el segon sector d ocupació al Gironès (per davant de la construcció i del sector industrial, i per darrera del sector serveis). En aquest sentit destacar l important focus d atracció comercial que exerceix l àrea urbana de Girona (taula 1.1.18)8.

Taula 1.1.18 Superfície comercial, % sobre la superfície comercial comarcal i ràtio m2 comerç/habitant.

2002

Municipi Sup

comercial (m2)

% sobre la

comarca

m2/ habitant

Municipi Sup

comercial (m2)

% sobre la comarca

m2/ habitant

Aiguaviva 1.375

0,4

2,4

Madremanya 0

0,0

0,0

Bescanó 2.523

0,8

0,7

Quart 1.598

0,5

0,6

Bordils 1.164

0,4

0,8

Salt 27.862

8,6

1,2

Campllong 0

0,0

0,0

St Andreu Salou 0

0,0

0,0

Canet d'Adri 0

0,0

0,0

St Gregori 3.908

1,2

1,6


3,4

1,4

St Joan de Mollet 0

0,0

0,0

Celrà 4.261

1,3

1,5

St Jordi Desvalls 673

0,2

1,1

Cervià de Ter 254

0,1

0,4

St Julià de Ramis 2.934

0,9

1,4

Flaçà 407

0,1

0,5

St Martí Vell 0

0,0

0,0


2.411

0,7

1,5

St Martí de Ll. 0

0,0

0,0

Girona 232.248

71,6

3,0


6,2

5,4

Juià 237

0,1

0,9

Vilablareix 2.371

0,7

1,1

Llagostera 8.143

2,5

1,3

Viladasens 0

0,0

0,0

Llambilles 869

0,3

1,8

Gironès 324.581

100,0

2,3


La taula 1.1.19. presenta les principals àrees comercials del Gironès, les quals s ubiquen totes a l àrea urbana de Girona (Girona, Salt i Sarrià de Ter).

8 El 86% de la superfície de comerç al detall del Gironès es concentra a Girona, Salt i Sarrià de Ter.


41


Taula 1.1.19

Principals àrees comercials i d oci del Gironès.

Centre Característiques Proximitat a... Cinemes Albeniz C/ R. Fontclara, 2-4 (Girona)

10 sales. Aparcament: 65 m Aparcament bici: 45m Transport públic: 60m (L1, L2, L5, L6, L8, L9, L11)

Cinemes Oscar C/ Pont de la Barca, 12-14 (Girona)

11 sales Aparcament: Davant Transport públic: 80m (L2, L5, L6, L8)

Cinemes Lauren (Girona)

9 sales Aparcament: davant Transport públic: 80m (L5)

Parc Comercial Mas Gri (Girona)

En aquesta zona s hi troba entre d altres el Decathlon, Bauhaus, McDonalds i Media Market. Tot i això hi ha una activitat important en tot el sector de l Avellaneda

Important disponibilitat d aparcament Transport públic: 140m (L2)

Polígon Mas Xirgu (Girona)

Hi ha cinemes Lauren, diversos establiments de restauració i oci, dos supermecats,...

Important disponibilitat d aparcament Transport públic: 120m (L5)

Mercagirona C/ Camp Gurnau, s/n (Girona)

Inaugurat l any 1984. Mercat majorista de fruites i verdures, que compta amb un edifici de 7000 m2

Disponibilitat d aparcament Transport públic: 90m (L5)

Hipercor c/ Barcelona 106-110 (Girona)

- Disponibilitat d aparcament Transport públic: 40m (L2)

Casc antic de Girona (Girona)

Els principals carrers comercials són Rambla de la Llibertat, Argenteria, Quatre Cantons, Ballesteries, Calderers, Cort Reial, Plaça de l'Oli, Pujada del Pont de Pedra, Plaça del Vi, Ciutadans, Abeuradors, Mercaders i la Plaça de les Castanyes. Al Mercadal hi destaquen els carrers Santa Clara, Carrer Nou, Hortes, Eiximenis, Anselm Clavé, Nord, Plaça Independència, Plaça Catalunya, i l'avinguda Sant Francesc.

-

Comercial Espai Gironès de Salt Camí dels carlins (Salt)

Compta amb 122 establiments i una superfície de més de 40.000 m2. Aquestes generaran un important flux de mobilitat, especialment el cap de setmana9.

2200 places d aparcament

Altres àrees comercials (Girona i Sarrià de Ter)

Zona de Pedret (entorn del C/ St. Joan Bosco), Zona de Sant Ponç i la seva continuació amb el sud de Sarrià de Ter Pedret, i a Santa Eugènia

Font:Diverses fonts.

9 Durant el primer cap de setmana l assitència fou de gairebé 100.000 persones


43

Finalment cal recordar que entre el desembre de 2003 i el febrer de 2004 l ajuntament de Girona i les associacions de comerciants varen realitzar una campanya de foment del transport públic per anar a comprar en la qual els comerciants disposaven de talonaris de transport públic a un preu més assequible.


- Altres serveis

La taula 1.1.20 presenta les principals instal·lacions destinades a la gestió dels residus i de l aigua residual i que poden generar un flux significatiu de vehicles.

Taula 1.1.20. Principals instal·lacions de gestió de residus i aigües residuals.

Centre Característiques EDAR de Girona Disseny per a 250.000 habitants equivalent Incineradora de Girona Nre. habitants als quals dona servei: 115.000

Capacitat de tractament: unes 40.000 tones /any Nre. expedicions anuals: més de 3.000

Deixalleria de Girona Volum de residus gestionats (any 2003): 1.543 tn. Entrades: Més de 5.500 entrades (any 2001)

Deixalleria de Salt Volum de residus gestionats (any 2003): 1.269 tn. Dona servei a unes 30.000 persones projectes.

Abocador comarcal de Solius

Volum de residus municipals dipositats (any 2003): 160.467 tn.


45

1.1.4. Anàlisi de la mobilitat obligada i quotidiana

a) Anàlisi de la mobilitat obligada (per treball i estudis)

L anàlisi de la mobilitat obligada que es presenta a continuació recull les dades disponibles de l Instituto Nacional de Estadística de l any 2001, complementades amb les dades d escolarització (origen-destí) facilitades pel Departament d Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

Segons la darrera enquesta de mobilitat obligada, cada dia es generen 64.764 desplaçaments per anar a treballar de persones residents al Gironès. El 55,0% d aquests desplaçaments es realitzen dins del propi municipi i la resta tenen com a destí altres municipis.

Per altra banda, cada dia es realitzen 8.260 desplaçaments per estudis, de persones de 16 anys i més residents a municipis del Gironès. D aquests el 76,9% es desplacen al mateix municipi i la resta es fan a fora. Per altra banda, al curs 2004/05 el nombre de places dels centres educatius d educació infantil, primària i de secundària del Gironès era de 27.736, de les quals 24.556 eren ocupades per residents al Gironès i la resta provenien d altres comarques.

En general la durada mitjana dels desplaçaments (per estudis o treball) és inferior en els municipis que centralitzen el teixit econòmic i part dels centres educatius i augmenta en aquells que es troben més allunyats d aquests (1.1.21).

Taula 1.1.21. Durada mitjana (en minuts) del trajecte per mobilitat obligada (per estudis i treball). 2001

Municipi Durada mitjana

(en minuts) Municipi

Durada mitjana (en minuts)


Aiguaviva 18,4

Celrà 15,5

St Gregori 18,5

Campllong 15,6

Salt 18,6

Vilablareix 15,9

St Joan de Mollet 18,6

Llagostera 16,4

Sarrià de Ter 18,6

Quart 16,6

Flaçà 18,8

St Julià de Ramis 17,0

Cervià de Ter 20,5

St Andreu Salou 17,2

Canet d'Adri 21,2

Bordils 17,3

St Jordi Desvalls 21,4

Llambilles 17,4

Juià 21,6


St Martí Vell 23,0

Bescanó 17,8

Viladasens 23,5

Gironès 18,0

Madremanya 24,4

Girona 18,3


Font:Elaborar a partir de les dades de L Instituto Nacional de Estadística


- Mobilitat obligada per treball

Des de l any 1991 fins a l actualitat s observa una tendència creixent en les necessitats de desplaçament de la població en relació amb el treball. L actual model de creixement urbanístic i econòmic, propicia un increment de les necessitats de desplaçament de la població, tant en nombre de desplaçaments com en la seva distància.

A l any 1991, el 61,7% dels desplaçaments que es realitzaven al Gironès per anar a treballar es feien dins del propi municipi (índex d autocontenció)10, mentre que a l any 2001 aquest percentatge ha disminuït fins al 55,0%. No obstant això, aquest percentatge s ha mantingut estable respecte a les dades de 1996 (que era del 54,9%). Per municipis, s observen diferències notables (taula 1.1.22).

Taula 1.1.22. Índex d autocontenció (índex 1) i d autosuficiència (índex 2) dels municipis del Gironès

Any 2001 Any 1996 Any 1991

Municipi

Resident treballen

al municipi

Residents treballen

fora

Total Població ocupada resident

De fora treballen

al municipi

Llocs de treball

localitzats al

municipi

Índex 1

Index 2

Índex 1

Index 2

Índex 1

Index 2

Aiguaviva 119 138 257 799 918

46,3

13,0

35,1 9,1 42,9 15,4 Bescanó 617 1040 1657 418 1035

37,2

59,6

31,2 55,3 38,0 56,0 Bordils 151 434 585 137 288

25,8

52,4

32,0 58,7 34,2 62,8 Campllong 82 63 145 238 320

56,6

25,6

65,5 28,7 60,0 25,4 Canet d'Adri 69 203 272 20 89

25,4

77,5

34,9 68,1 47,9 71,7 Cassà de la S. 2220 1408 3628 1089 3309

61,2

67,1

65,3 65,1 69,4 74,4 Celrà 576 733 1309 1378 1954

44,0

29,5

51,7 31,1 56,9 34,1 Cervià de Ter 107 193 300 83 190

35,7

56,3

45,5 55,2 49,6 62,2 Flaçà 217 214 431 313 530

50,4

40,9

51,5 40,6 56,4 48,1 Fornells de la S. 234 585 819 1027 1261

28,6

18,6

29,1 11,0 36,5 14,7 Girona 24980 10560 35540 17013 41993

70,3

59,5

68,8 57,2 76,2 62,0 Juià 14 80 94 70 84

14,9

16,7

17,1 21,4 17,7 27,7 Llagostera 1361 1138 2499 488 1849

54,5

73,6

58,0 72,9 68,7 77,6 Llambilles 63 150 213 140 203

29,6

31,0

27,9 27,4 37,5 40,4 Madremanya 21 64 85 6 27

24,7

77,8

30,1 86,2 44,4 82,1 Quart 340 901 1241 404 744

27,4

45,7

24,7 35,8 32,8 54,0 Salt 2906 6792 9698 2129 5035

30,0

57,7

29,3 53,4 35,3 60,9 St Andreu Salou 21 33 54 11 32

38,9

65,6

22,8 52,0 34,4 95,5 St Gregori 351 865 1216 819 1170

28,9

30,0

36,9 25,8 41,7 27,0 St Joan de Mollet 28 139 167 32 60

16,8

46,7

21,9 32,9 26,9 35,2 St Jordi Desvalls 94 201 295 72 166

31,9

56,6

43,3 69,1 52,6 71,4 St Julià de Ramis 290 700 990 420 710

29,3

40,9

28,5 38,5 36,8 36,0

10 L'índex d'autocontenció senyala el percentatge de població ocupada que treballa en el propi municipi, mentre que l'índex d'autosuficiència és el percentatge de llocs de treball d'un municipi ocupats per persones del mateix municipi.


47

St Martí de Llém. 42 176 218 15 57

19,3

73,7

24,4 40,4 38,4 79,8

St Martí Vell 26 54 80 19 45

32,5

57,8

39,4 61,9 41,6 91,4

Sarrià de Ter 428 1290 1718 946 1374

24,9

31,2

29,1 21,8 35,7 25,1

Vilablareix 244 935 1179 677 921

20,7

26,5

17,7 11,9 26,7 20,0

Viladasens 24 50 74 14 38

32,4

63,2

44,1 90,2 58,4 94,6

Gironès 35625 29139 64764 28777 64402

55,0

55,3

54,9 51,8 61,7 57,6

Font: Web de l Institut d Estadística de Catalunya

De forma general s observa com els municipis amb funcions de centralitat (Girona, Cassà de la Selva i Llagostera), són els que presenten un major percentatge d autosuficiència. Per altra banda, els municipis de l entorn de la capital gironina (excepte Salt, Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis), han presentat el manteniment o un cert increment de l índex d autocontenció en relació amb els valors de l any 1991 (que fonamentalment tenien funcions de poble dormitori).

Figura 1.1.13 % d autocontenció dels municipis del Gironès. Any 1991 i 2001

1991 2001


Pel què fa a les principals relacions intermunicipals per treball, la taula 1.1.23 recull les dades de tots els municipis del Gironès. En aquesta taula s ha ombrejat aquelles interrelacions amb


més de 50 desplaçaments diaris o aquelles que representen més del 10% dels desplaçaments de mobilitat obligada per treball de cadascun dels municipis11.

11 Segons aquest criteri s ha sombrejat el 100% dels desplaçaments de mobilitat obligada interna per treball i el 51% dels externs.


49

Taula 1.1.23 Origen i destí de la mobilitat obligada per treball. Any 2001 (Font:Enquesta de mobilitat obligada)

Municipi d origen

Municipi de destí

Aig

uav

iva

Bes

can

ó

Bor

dils

Cam

pllo

ng

Can

et d

Ad

ri

Cas

sà d

e la

S.

Cel

rà

Cer

vià

de

Ter

Flaç

à

Forn

ells

S.

Gir

ona

Juià

Llag

oste

ra

Llam

bill

es

Mad

rem

anya

Qu

art

Sal

t

St.

An

dre

u S

.

St

Gre

gor

i

St

Joan

de

M

St

Jord

i D.

St

Julià

de

R.

St

Mar

tí V

ell

St

Mar

tí d

e Ll

.

Sar

rià

de

Ter

Vila

bla

reix

Vila

das

ens

Alt

res

Aiguaviva 119

25

3

7

6

3

6

336

1

7

197

5

2

11

52

138

Bescanó 6

617

7

5

116

4

100

8

1

5

10

156

Bordils 1

2

151

29

3

8

24

6

1

5

3

6

4

45

Campllong

4

82

117

5

19

8

3

5

11

2

64

Canet d'Adri

69

6

2

5

2

5

Cassà de la Selva 5

18

1

2220

16

269

193

15

34

65

15

5

5

1

2

13

12

1

419

Celrà 4

8

95

2

10

576

11

33

4

523

18

1

5

25

149

20

20

3

33

5

5

60

6

338

Cervià de Ter

3

11

107

35

9

3

10

3

3

1

5

Flaçà

30

44

217

62

5

1

13

33

14

3

5

103

Fornells de la S. 4

9

2

1

26

6

2

234

455

2

11

1

1

23

207

1

20

2

10

1

24

21

1

197

Girona 64

427

138

8

104

381

309

64

58

263

24980

23

187

76

29

460

3484

2

504

45

60

312

10

80

669

474

9

8773

Juià

1

15

15

2

8

14

1

11

3

1

2

11

Llagostera

71

4

89

1361

2

11

1

6

304

Llambilles

5

1

2

24

2

49

8

63

11

16

2

1

19

Madremanya

21

6

Quart 3

5

6

2

18

3

6

182

6

5

3

340

70

2

4

9

80

Salt 5

122

8

12

32

18

7

5

35

1107

2

9

12

45

2906

58

6

17

1

3

55

105

1

464

St Andreu Salou

2

21

9

St Gregori 3

42

2

17

7

10

5

5

256

1

2

9

127

351

2

19

1

17

27

11

256

St Joan de Mollet

5

2

4

1

1

3

28

3

13

St Jordi Desvalls

2

7

9

14

5

94

4

2

29

St Julià de Ramis

4

7

4

150

3

9

66

2

4

290

4

50

117

St Martí Vell

6

2

4

1

2

1

1

26

2

St Martí de Llémena

4

1

3

42

7

Sarrià de Ter 2

24

5

4

33

8

4

8

450

2

14

120

20

5

54

2

428

9

2

180

Vilablareix 3

20

1

9

2

6

326

1

4

12

144

12

5

25

244

107

Viladasens

5

3

1

24

5

Altres 38

344

121

32

57

688

229

81

93

225

6070

19

702

15

22

246

1978

12

202

28

93

235

22

59

325

226

33


Segons el mode de transport s observa un ús simbòlic del transport públic en els desplaçaments per treball excepte en els tres municipis que conformen l àrea urbana de Girona, els quals mantenen un percentatge d utilització del transport col·lectiu superior al 5% (taula 1.1.24). Per altra banda en la tendència seguida en els darrers 15 anys s observa el traspàs de població que canvia el mode de transport no motoritzat (a peu o en bicicleta) pel vehicle privat (generalment no compartit). Així mentre que a l any 1986 el 56,8% dels desplaçaments interns per mobilitat obligada per treball es feien a peu o en bicicleta, a l any 1991 aquest percentatge era del 46,4%, al 1996 era del 42,7% i a l any 2001 va disminuir fins al 41,1% (figura 1.1.14.).

Taula 1.1.24. Evolució del mode de transport (A: transport col·lectiu; B: vehicle privat; C: a peu o no es

desplaça) en els desplaçaments de mobilitat obligada per treball (en %)

1986 1996 2001 Variació 1986/2001 Municipi A B C A B C A B C A B C

Aiguaviva 0 57 43 1 84 15 1 80 19 1,3 22,6 -23,9 Bescanó 2 67 32 1 81 18 2 83 15 -0,1 16,2 -16,1 Bordils 8 64 28 4 83 14 1 86 13 -6,8 21,5 -14,7 Campllong 0 41 59 1 55 44 0 72 28 0,0 31,0 -31,0 Canet d'Adri 1 73 26 0 79 21 1 77 23 -0,5 4,0 -3,5 Cassà de la S. 2 43 55 1 68 31 2 72 27 -0,3 28,5 -28,2 Celrà 10 62 28 5 81 14 2 83 15 -7,7 20,8 -13,1 Cervià de Ter 3 48 49 2 61 37 1 79 21 -2,5 31,1 -28,7 Flaçà 6 52 42 4 72 24 3 69 28 -3,5 17,1 -13,7 Fornells de la S. 2 75 23 1 90 9 1 87 13 -1,0 11,7 -10,7 Girona 8 49 43 7 65 28 5 64 30 -2,5 15,4 -12,9 Juià 1 76 23 2 85 13 2 92 6 1,4 16,0 -17,3 Llagostera 4 33 63 4 71 25 2 71 27 -2,6 38,4 -35,8 Llambilles 1 62 37 1 92 7 1 80 19 -0,1 18,5 -18,4 Madremanya 1 53 46 2 74 24 0 79 21 -1,3 26,2 -24,9 Quart 1 89 11 2 87 12 2 84 14 1,7 -4,4 2,7 Salt 12 58 31 7 71 22 8 73 19 -3,5 15,5 -12,0 St Andreu Salou 10 50 40 5 77 18 0 72 28 -10,0 21,7 -11,7 St Gregori 2 85 13 0 90 9 1 86 13 -1,3 1,4 -0,1 St Joan de Mollet 6 70 25 2 93 6 3 89 9 -3,4 19,1 -15,7 St Jordi Desvalls 9 38 53 4 73 23 2 79 19 -7,2 40,7 -33,5 St Julià de Ramis 6 64 30 3 86 12 2 83 15 -3,8 19,1 -15,3 St Martí de Llém. 0 95 5 2 82 16 3 84 14 2,6 -11,6 9,0 St Martí Vell 7 61 32 0 68 32 2 66 33 -5,0 4,4 0,6 Sarrià de Ter 8 56 36 5 81 14 5 81 14 -3,8 25,7 -21,9 Vilablareix 1 82 17 4 88 8 2 86 12 0,4 4,3 -4,8 Viladasens 1 82 17 1 57 42 0 62 38 -1,2 -19,4 20,6



51

Figura 1.1.14

Variació percentual del mode de desplaçament 1986-2001

Transport col·lectiu

Vehicle privat A peu o en bicicleta



- Mobilitat obligada per estudis

A l igual que en la mobilitat per treball, la mobilitat per estudis també ha presentat una tendència a l increment de la distància de desplaçament, tot i que de manera més atenuada.

En l àmbit comarcal, creix el percentatge de població resident al Gironès, però escolaritzada a fora de la comarca, a l hora que augmenta el nombre de persones procedents d altres comarques que estudien al Gironès (taula 1.1.25.). Sobserva com el Gironès és una comarca que atrau més població estudiant d altres comarques que no pas en genera. Aquest fet ve motivat fonamentalment per l existència de la Universitat de Girona.

La comparativa de les dades de mobilitat per estudis presenta una complicació metodològica, ja que fins l any 1996 les dades de l EMO corresponien al conjunt de la població escolaritzada mentre que les dades de l any 2001 únicament corresponen a població escolaritzada de 16 anys i més.

Taula 1.1.25. Evolució de la mobilitat obligada per estudis al Gironès

1986 1991 1996 2001 Desplaçaments a dins 28.260

28.047

26.291

6.354

Desplaçaments a fora 1.285

1.759

2.413

1.906

Desplaçaments des de fora 3.907

6.778

10.546

7.037

Total generats 29.545

29.806

28.704

8.260

Total atrets 32.167

34.825

36.837

13.391

Diferència 2.622

5.019

8.133

5.131


Tot i que no són sumables en les taules 1.1.26 (inclou la població resident major de 16 anys) i 1.1.27 (inclou la població escolaritzada al Gironès d educació infantil, primària i secundària), mostren com els principals fluxos es produeixen dins de cada municipi (o en municipis de l entorn immediat) o bé cap a Girona, que esdevé el principal municipi centralitzador de la mobilitat per raó d estudis.


53

Taula 1.1.26. Origen destí de la mobilitat obligada per estudis (població resident major de 16 anys). Any 2001. (Font:Enquesta de mobilitat obligada)

Municipi d origen

Municipi de destí

Aig

uavi

va

Bes

canó

Bor

dils

Cam

pllo

ng

Can

et d

Adr

i

Cas

sà d

e la

S.

Cel

rà

Cer

vià

de T

er

Flaç

à

Forn

ells

de

la S

.

Gir

ona

Juià

Llag

oste

ra

Llam

bille

s

Mad

rem

anya

Qua

rt

Salt

St.

And

reu

de

S.

St G

rego

ri

St J

oan

de M

.

St J

ordi

D.

St J

ulà

de R

.

St M

artí

Vel

l

St M

artí

de

Ll.

Sarr

ià d

e T

er

Vila

blar

eix

Vila

dase

ns

Altr

es

Aiguaviva 17

Bescanó

39

2

Bordils

2

1

1

Campllong

6

1

3

Canet d'Adri

0

Cassà de la Selva

1

141

2

2

5

1

48

Celrà

18

36

5

7

3

6

2

1

1

8

Cervià de Ter

1

Flaçà

1

3

Fornells de la S.

18

4

5

Girona 12

48

24

7

34

184

47

15

20

62

3716

4

111

21

8

94

494

1

106

11

18

75

10

127

95

3

6904

Juià

3

Llagostera

90

9

Llambilles

7

1

Madremanya

2

Quart

36

1

Salt

26

1

2

57

1

339

1

3

4

3

13

St Andreu Salou

1

3

St Gregori

1

2

19

9

St Joan de Mollet

2

St Jordi Desvalls

St Julià de Ramis

3

36

5

St Martí Vell

1

5


1

1

Sarrià de Ter

2

13

6

17

2

10

Vilablareix

2

6

Viladasens

3

Altres 8

29

19

3

7

91

40

7

17

22

1183

2

74

7

1

37

205

0

43

3

5

13

2

2

43

40

3


Taula 1.1.27. Origen-destí de la mobilitat obligada per estudis al Gironès (estudis d educació infantil, primària i secundària). (Font:Dept. Ensenyament)

Municipi d origen

Municipi de destí

Aig

uavi

va

Bes

canó

Bor

dils

Cam

pllo

ng

Can

et d

Adr

i

Cas

sà d

e la

S.

Cel

rà

Cer

vià

de T

er

Flaç

à

Forn

ells

de

la S

.

Gir

ona

Juià

Llag

oste

ra

Llam

bille

s

Mad

rem

anya

Qua

rt

Salt

St.

And

reu

de

S.

St G

rego

ri

St J

oan

de M

.

St J

ordi

D.

St J

ulià

de

R.

St M

artí

Vel

l

St M

artí

de

Ll.

Sarr

ià d

e T

er

Vila

blar

eix

Vila

dase

ns

Altr

es

Aiguaviva 47

5

5

1

2

Bescanó

305

1

3

3

Bordils

114

6

1

3

3

7

2

21

5

Campllong

Canet d'Adri

Cassà de la Selva

64

1157

1

6

47

30

14

1

17

345

Celrà

77

533

31

37

16

24

7

25

24

47

7

1

10

11

24

Cervià de Ter

1

66

3

6

Flaçà

3

84

17

13

Fornells de la S. 3

2

2

6

7

4

153

183

9

1

6

13

9

1

356

Girona 43

75

31

31

39

87

44

22

16

178

13242

4

66

28

1

227

766

7

203

5

5

188

1

20

308

222

1

2312

Juià

Llagostera

824

2

26

Llambilles

Madremanya

Quart

1

19

7

153

3

Salt 4

128

1

4

1

3

2

1

161

4

4

3

3198

6

2

1

13

80

St Andreu Salou

St Gregori

40

53

5

228

39

1

10

St Joan de Mollet

St Jordi Desvalls

3

31

2

St Julià de Ramis

3

1

66

3

St Martí Vell


Sarrià de Ter

10

1

60

184

Vilablareix

5

3

124

Viladasens


55

Segons el mode de transport s observa un ús predominant del vehicle privat, seguit del transport col·lectiu i dels desplaçaments a peu o en bicicleta.

L evolució seguida en els darrers 15 anys mostra un increment dels desplaçaments en vehicle privat en detriment dels desplaçaments a peu o en bicicleta (taula 1.1.28).

Taula 1.1.28. Evolució del mode de transport (A: transport col·lectiu; B: vehicle privat; C: a peu o no es

desplaça) en els desplaçaments de mobilitat obligada per estudis (en %)

1986 1996 2001 Variació 1986/2001 Municipi A B C A B C A B C A B C

Aiguaviva 8 41 51 14 80 6 27 61 12 19,4 19,8 -39,2 Bescanó 22 26 51 22 38 40 31 66 3 8,9 40,0 -48,9 Bordils 28 14 58 34 27 38 33 55 4 5,1 41,3 -54,3 Campllong 59 27 14 41 59 0 18 55 27 -40,9 27,3 13,6 Canet d'Adri 61 25 13 64 36 0 20 80 0 -41,2 54,6 -13,4 Cassà de la S. 19 8 73 18 32 50 28 43 29 9,4 34,3 -43,7 Celrà 19 10 71 24 33 43 18 59 23 -1,2 49,2 -48,0 Cervià de Ter 34 19 48 43 23 34 43 57 0 9,0 38,6 -47,6 Flaçà 26 13 61 35 29 36 50 47 3 23,9 33,9 -57,8 Fornells de la S. 11 58 32 6 73 22 9 78 13 -2,0 20,5 -18,5 Girona12 10 11 79 18 24 58 19 36 45 8,8 25,8 -34,6 Juià 14 23 63 53 39 8 11 67 22 -3,2 43,5 -40,3 Llagostera 22 13 65 30 30 40 35 46 19 13,0 32,7 -45,8 Llambilles 27 64 9 21 54 26 28 66 6 1,0 2,1 -3,1 Madremanya 51 38 11 40 60 0 0 100 0 -51,4 62,2 -10,8 Quart 3 63 34 22 60 18 28 61 11 24,9 -1,7 -23,2 Salt 10 10 80 11 19 70 23 46 32 12,2 35,9 -48,0 St Andreu Salou 88 6 6 67 33 0 50 50 0 -37,5 43,8 -6,3 St Gregori 17 37 46 24 51 25 15 82 3 -1,9 45,5 -43,7 St Joan de Mollet 15 39 46 46 16 39 67 28 6 51,4 -11,2 -40,2 St Jordi Desvalls 29 22 49 41 37 22 52 48 0 23,1 26,4 -49,5 St Julià de Ramis 44 23 33 35 42 23 27 68 5 -16,7 44,5 -27,7 St Martí de Llém. 43 55 2 70 28 2 20 70 10 -23,2 15,5 7,7 St Martí Vell 66 13 22 52 48 0 0 100 0 -65,6 87,5 -21,9 Sarrià de Ter 58 15 28 44 47 9 28 66 5 -29,6 51,9 -22,3 Vilablareix 2 60 37 18 65 17 23 72 5 20,9 11,4 -32,4 Viladasens 53 47 0 73 27 0 50 50 0 -3,1 3,1 0,0


12 Segons una enquesta realitzada a 13 centres educatius de primària de Girona i a 1.873 alumnes (Ajuntament de Girona, abril de 1999), el 41,1% accedien al centre en vehicle privat, el 4,0% en transport públic, el 0,4% en bicicleta i el 54,5% a peu.


Finalment, des de l Oficina Verda de la Universitat de Girona13, es realitza una enquesta de mobilitat al personal i als estudiants del centre. En la darrera enquesta realitzada (any 2005) el mode de transport majoritari d accés dels estudiants residents a Girona al campus és a peu, especialment al Barri Vell i al Centre, mentre que al campus de Montilivi l ús de vehicle privat és molt més estès (taula 1.1.29.). També cal destacar que l ús del vehicle privat es troba més estès entre el personal docent i sobretot entre el personal administratiu i de serveis.

Taula 1.1.29. % segons mode de transport dels estudiants residents a Girona per accedir als diferents

campus de la Universitat de Girona (en %). Any 2005

Campus En cotxe

sense compartir

En cotxe compartit

En moto En bus

o tren A peu

En bicicleta

Barri Vell 12 7 9 1 64 7 Centre 12 4 3 1 75 5

Estudiants (total)

Montilivi 24 10 6 14 34 12 Barri Vell 35 23 1 40 - 1 Centre 43 22 2 33 - -

Estudiants de fora per arribar

a Girona Montilivi 52 27 1 20 - - Barri Vell 43 11 8 2 32 4 Centre 41 - 6 - 41 12

Personal d administració

i serveis (total)

Montilivi 48 16 8 5 15 8

Barri Vell 67 15 8 4 6 - Centre 80 - - 20 - -

Personal adm. de fora per

arribar a Girona Montilivi 87 10 2 1 - - Barri Vell 31 10 7 45 7 Centre 23 12 4 - 57 4

Personal docent (total)

Montilivi 53 9 6 4 18 10 Barri Vell 59 13 3 25 - - Centre 63 10 7 13 - 7

Personal docent de fora per

arribar a Girona Montilivi 68 17 - 15 - -

Font: Oficina Verda de la Universitat de Girona

En relació amb els estudiants i personal que resideixen fora de la ciutat, la majoria utilitza el vehicle privat per arribar a Girona, i generalment sense compartir.

13 L Oficina Verda és un òrgan institucional de la Universitat de Girona que té la funció d implementar el Pla estratègic d ambientalització de la Universitat de Girona ([email protected]).


57

b) Anàlisi de la mobilitat quotidiana

L anàlisi de la mobilitat quotidiana que es presenta a continuació recull les dades disponibles elaborades en els Plans d Acció Local per a la Sostenibilitat elaborats al Gironès, i complementats amb una enquesta realitzada a diferents punts de la comarca.

D una banda, la taula 1.1.30 presenta la síntesi dels resultats obtinguts en les diferents enquestes elaborades en els Plans d Acció Local per a la Sostenibilitat de municipis del Gironès. Segons aquestes enquestes, els resultats varien en funció de cadascun dels municipis, tot i que presenten alguns aspectes en comú, com són la important centralitat del Girona tant pel que fa a l oci com en les compres i que el vehicle privat esdevé el mode de desplaçament majoritari en ambdós casos i gairebé exclusiu quan els desplaçaments es realitzen a fora del nucli urbà.

Taula 1.1.30. Resultats de les enquestes elaborades en els diferents PALS al Gironès

Cassà de la Selva. Any 2000 Nre. enquestes: 126 per compres (1,64% sobre el total de població) i 64 per oci (0,83%) Desplaçaments per compres

Lloc 33,3% compra a Girona 59,5% compra al municipi 7,1% compra a d altres municipis

Mode de desplaçament

38,5%

47,5%

7,4%6,6%

A peu o en bici

Cotxe o moto

Bus

Altres

Desplaçaments per oci

Lloc 18,8% ho realitza a fora del municipi 40,6% ho realitza a Girona 40,6% ho realitza a d altres municipis

Mode de desplaçament7,8%

85,9%

3,1% 3,1%

A peu o en bici

Cotxe o moto

Bus

Altres


Llagostera. Any 2001 Nre. enquestes: 211 per compres (3,57% sobre el total de població) i 49 per oci (0,83%) Desplaçaments per compres

Lloc 5,2% compra a Girona 89,6% compra al municipi 1,9% compra a Cassà de la Selva

3,3% compra a municipis de la Vall d Aro


40,1%

56,2%

3,7%

A peu o en bici

Cotxe o moto

Bus


Lloc 59,2% ho realitza al municipi 12,2% ho realitza a Girona 6,1% ho realitza a Cassà de la Selva 8,2% compra a municipis de la Vall d Aro 14,3% ho realitza a d altres municipis


40,8%

57,1%

2,0%

A peu o en bici

Cotxe o moto

Bus

Flaçà. Any 2003 Nre. enquestes: 94 per compres (10,44% sobre el total de població) i 80 per oci (8,89%) Desplaçaments per compres

Lloc 72,2% compra al municipi 22,2% compra a Girona 5,6% compra a d altres municipis


51,1%45,6%

3,3%

A peu o en bici

Cotxe o moto

Bus


Lloc 60,0% ho realitza al municipi 32,5% ho realitza a Girona 7,5% ho realitza a d altres municipis


50,0%45,0%

5,0%

A peu o en bici

Cotxe o moto

Bus


59

Cervià de Ter. Any 2005 Nre. enquestes: 84 (13,44% sobre la població major d edat) Grau de satisfacció del servei de transport públic

6,1% molt satisfet; 23,2% bastant satisfet ; 24,4% poc satisfet ; 25,6% insatisfet

Els principals motius de queixa són els horaris insuficients, poca freqüència i poques combinacions

Principals problemàtiques: 8,6% trànsit de camions; 7,1% transport públic Desplaçaments per compres

Lloc 15,8% compra a fora del municipi 84,2% compra al municipi


44,7%

48,7%

5,3% 1,3%

A peu

Cotxe

Bicicleta

Bus

El principal motiu d utilització del cotxe per anar a comprar és que no existeix cap més alternativa i en segon terme a comoditat. La mitjana d ocupació del vehicle és de 1,86 ocupants/vehicle


Lloc 30,3% ho realitza a fora del municipi 69,7% ho realitza a fora del municipi


44,1%

39,7%

11,7%4,4%

A peu

Cotxe o moto

Bicicleta

Bus

El principal motiu d utilització del cotxe per oci és que no existeix cap més alternativa (horaris). La mitjana d ocupació del vehicle és de 2,46 ocupants/vehicle

Sant Jordi Desvalls. Any 2005 Nre. enquestes: 55 (9,45% sobre la població major d edat) Grau de satisfacció del servei de transport públic

5,7% molt satisfet; 45,3% bastant satisfet; 24,5% poc satisfet; 17,0% insatisfet

Els principals motius de queixa són la poca freqüència i poques combinacions

Desplaçaments per compres



42,8%

57,2%

A peu

Cotxe o moto

El principal motiu d utilització del cotxe per anar a comprar és la comoditat i en menor mesura que no existeix cap més alternativa. La mitjana d ocupació del vehicle és de 2,00 ocupants/vehicle





47,4%

36,8%

10,5%5,3%

A peu

Cotxe o moto

Bicicleta

Bus o tren

El principal motiu d utilització del cotxe per oci és que no existeix cap més alternativa i en segon terme per comoditat. La mitjana d ocupació del vehicle és de 2,32 ocupants/vehicle

Viladasens. Any 2005 Nre. enquestes: 23 (14,94% sobre la població major d edat) Grau de satisfacció del servei de transport públic

4,4% molt satisfet; 17,4% bastant satisfet 17,4% poc satisfet; 39,1% insatisfet

Els principals motius de queixa són la poca freqüència d horaris i la mala combinació amb d altres municipis.

Desplaçaments per compres



94,7%

A peu

Cotxe o moto

El principal motiu d utilització del cotxe per anar a comprar és la comoditat i en menor mesura que no existeix cap més alternativa. La mitjana d ocupació del vehicle és de 2,11 ocupants/vehicle




64,3%

21,4%

7,1%

A peu

Cotxe o moto

Bicicleta

Bus o tren

El principal motiu d utilització del cotxe per oci és que no existeix cap més alternativa i en segon terme per comoditat i rapidesa. La mitjana d ocupació del vehicle és de 2,37 ocupants/vehicle

Font:Informació extreta dels diferents PALS de municipis del Gironès


61

Per altra banda, en aquest estudi s ha realitzat un sondeig a peu de carrer als habitants dels diferents municipis del Gironès per tal de disposar d una aproximació als desplaçaments de mobilitat quotidiana (per compres i oci). Aquesta enquesta s ha realitzat a una mostra d unes 600 persones de diferents municipis de la comarca (taula 1.1.31) i s ha efectuat als següents indrets:

- Bescanó - Cassà de la Selva - Celrà - Flaçà - Diversos punts de Girona (estació de bus, hotel Carlemany, casc antic, hipercor,

polígon Mas Gri,...) - Llagostera - Diversos punts de Salt (a l Espai Gironès, al C/Major, mercat municipal,...) - Sant Gregori.

Per edats s ha intentat disposar d una mostra força similar a l actual piràmide d edats comarcal (figura 1.1.15.).

Figura 1.1.15. Comparativa entre la piràmide d edats de la mostra i de la població comarcal

Gironès

0 5000 10000 15000

De 15 a 19 anys

De 25 a 29 anys

De 35 a 39 anys

De 45 a 49 anys

De 55 a 59 anys

De 65 a 69 anys

De 75 a 79 anys Mostra

0 50 100 Font: Elaboració pròpia


Taula 1.1.31.

Enquestes efectuades pel sondeig de la mobilitat quotidiana al Gironès

Municipi Població

(habitants)

Efectuades

(total i en %) % sobre la

comarca Aiguaviva 593

-

Bescanó 3.648

19

3,21%

0,52

Bordils 1.425

12

2,03%

0,84

Campllong 352

-

Canet d'Adri 538

1

0,17%

0,19


39

6,59%

0,47

Celrà 3.218

15

2,53%

0,47

Cervià de Ter 730

-

Flaçà 932

7

1,18%

0,75


2

0,34%

0,11

Girona 83.531

321

54,22%

0,38

Juià 287

1

0,17%

0,35

Llagostera 6.461

30

5,07%

0,46

Llambilles 522

1

0,17%

0,19

Madremanya 208

2

0,34%

0,96

Quart 2.609

8

1,35%

0,31

Salt 25.912

101

17,06%

0,39


1

0,17%

0,66

Sant Gregori 2.705

8

1,35%

0,30


4

0,68%

0,92


1

0,17%

0,15


3

0,51%

0,13


1

0,17%

0,54

Sant Martí de Llémena 509

-


8

1,35%

0,20

Vilablareix 2.146

7

1,18%

0,33

Viladasens 172

-

Gironès 154.274

592

100%

0,38

Font: elaboració pròpia

L objectiu principal d aquesta enquesta era disposar d un sondeig de com i a on es mouen els habitants del Gironès per motius de compres i oci. També es demanava la seva predisposició a utilitzar el transport públic, així com quins aspectes relacionats amb la mobilitat millorarien en el seu municipi.

Els principals resultats del buidat d aquesta enquesta han estat els següents:


63

Mobilitat per raons de compres

El nombre mitjà de desplaçaments per compres de la població enquestada és de 5,7 desplaçaments per setmana (d anada o tornada) i habitant (taula 1.1.32).

La gran majoria de les compres es realitzen bé al propi municipi (o bé al municipi de l entorn immediat en els nuclis urbans més petits) bé a Girona-Salt (que exerceix una important centralitat). Són poc habituals els desplaçaments per compra a fora de la comarca, tot i que en els municipis del sud del Gironès (Cassà de la Selva i Llagostera) és significatiu el pol d atracció cap als municipis costaners.

Taula 1.1.32. Enquesta de mobilitat quotidiana. Destí de les compres

Destí de la compra (municipi)

Destí de la compra

(nre de persones) Nre desplaçaments/ setmana (anada o

tornada)

% sobre el total de la

mostra Bescanó 14

62

1,82

Bordils 7

34

1,00

Canet d'Adri 1

2

0,06


188

5,52

Celrà 21

92

2,70

Flaçà 9

52

1,53


14

0,41

Girona 570

2.204

64,75

Llagostera 27

172

5,05

Quart 1

6

0,18

Salt 109

458

13,45

Sant Gregori 2

12

0,35


2

0,06

Sarrià de Ter 3

10

0,29

Vilablareix 1

4

0,12

Vall d Aro 7

14

0,41

Bisbal d Empordà 5

12

0,35

Altres costa 2

4

0,12

Altres municipis 20

62

1,82

Total 850

3.404

100


Pel que fa al mode de transport s observa un ús majoritari dels desplaçaments a peu quan aquests es realitzen dins del propi municipi de residència, mentre que si es fan fora el mode majoritari és el vehicle privat. Resulta destacable el baix grau d utilització del transport col·lectiu en els municipis de l àrea urbana de Girona.


Figura 1.1.16.

Mode de desplaçament per motius de compra (total, en els desplaçaments interns i externs)

Desplaçaments per compres (total)

53,3%

0,1%7,2% 0,1%

1,4%

1,5%

39,5%

4,1%

A peu

Cotxe

Moto

Tren

Taxi

Bus

Bici

Desplaçaments per compres (interns)

64,5%

0,9%1,8%

5,5%

30,0%

2,8%

A peu

Cotxe

Moto

Bus

Bici

Desplaçaments per compres (externs)

5,6%

3,9%8,9%

0,3%0,3%0,7%

85,5%

3,6%

A peu

Cotxe

Moto

Bus

Bici

Taxi

Tren


Finalment, pel que fa al motiu per utilitzar el mode de transport que utilitzen, cal destacar que la major part dels que es desplacen a peu ho fan per motius de salut, per rapidesa i per comoditat, els que es desplacen en autobús ho fan perquè és més còmode, més ràpid o no tenen alternativa; els que es desplacen en bicicleta ho fan perquè és més còmode i sobretot més ràpid; d entre els usuaris del cotxe el principal motiu és la comoditat; i finalment entre els de la motocicleta el principal motiu és la rapidesa (vegeu la figura 1.1.17). Resulta destacable el percentatge d usuaris que utilitzen el cotxe o l autobús, tot i que el consideren com una última opció (s entén que no tenen altra alternativa per al desplaçament).


65

Figura 1.1.17.

Motiu pel qual utilitzen aquest mode de transport en els desplaçaments per compres

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

A peu En bus En bici En cotxe En moto

No hi ha alternativa

Més ràpid

Més còmode

Més barat

Altres



Mobilitat per raons d oci

El nombre mitjà de desplaçaments per oci de la població enquestada és de 5,0 desplaçaments setmanals (d anada o tornada) i habitant (taula 1.1.33.).

La gran majoria dels desplaçaments per oci es realitzen bé al propi municipi o bé cap a Girona-Salt. No obstant això, al contrari que passa amb les compres el poder atractor de Barcelona i dels municipis costaners (Lloret de Mar, Palamós, Platja d Aro, Sant Feliu de Guíxols,...) és més significatiu.

Taula 1.1.33. Enquesta de mobilitat quotidiana. Destí de les activitats d oci

Destí oci (municipi)

Destí oci (nre de persones)

Nre desplaçaments/ setmana

% sobre el total de la mostra

Bescanó 4

20

0,66

Bordils 13

38

1,26


94

3,12

Celrà 10

46

1,53

Flaçà 4

8

0,27


12

0,40

Girona 422

1754

58,23

Llagostera 15

92

3,05

Salt 46

230

7,64

Sant Gregori 2

6

0,20


2

0,07

Sant Martí Vell 1

2

0,07

Sarrià de Ter 3

12

0,40

Altres 245

696

23,11

Total 787

3012

100


Pel que fa al mode de transport s observa un ús majoritari dels desplaçaments a peu quan aquests es realitzen dins del propi municipi de residència, mentre que si es fan fora el mode majoritari (gairebé exclusiu) és el vehicle privat. A l àrea urbana de Girona la quota d utilització del transport col·lectiu és molt baixa però lleugerament superior a la registrada en les compres.


67

Figura 1.1.18.

Mode de desplaçament per motius d oci (total, desplaçaments interns i externs)

Desplaçaments per oci (total)

36,0%

1,7%10,8%2,9%

0,1%0,9%

53,1%

5,2%

A peu

Cotxe

Moto

Bus

Bici

Taxi

Tren

Desplaçaments per oci (interns)

62,2%

0,9%3,7%

0,2%

11,2%

26,6%

6,3%

A peu

Cotxe

Moto

Bus

Bici

Taxi

Desplaçaments per oci (externs)

2,8%

2,8%9,6% 1,5%

0,0%2,1%

87,7%

3,3%A peu

Cotxe

Moto

Bus

Bici

Taxi

Tren


Finalment, pel que fa al motiu per utilitzar el mode de transport que utilitzen, cal destacar que la major part dels que es desplacen a peu ho fan per motius de salut i per comoditat, els que es desplacen en autobús ho fan perquè és més còmode o no tenen alternativa; els que es desplacen en bicicleta ho fan per motius de salut i per què és més ràpid; d entre els usuaris del cotxe el principal motiu és la comoditat; entre els usuaris de la motocicleta el principal motiu és la rapidesa; i entre els usuaris del tren el principal motiu és la comoditat. Resulta destacable el percentatge d usuaris que utilitzen el cotxe o el transport públic, tot i que el consideren com una última opció (s entén que no tenen altra alternativa per al desplaçament)(vegeu la figura 1.1.19).


Figura 1.1.19.

Motiu pel qual utilitzen aquest mode de transport en els desplaçaments per oci

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

A peu En bus En bici En cotxe En moto En tren

No hi ha alternativa

Més ràpid

Més còmode

Més barat

Altres



69

Utilitzarien el transport públic si aquests s adeqüés a les seves necessitats

La resposta a aquesta pregunta resulta significativa en bona part dels municipis del Gironès. Així excepte als municipis de l Àrea Urbana de Girona i a algun altre municipi aïllat, en la majoria de municipis, la població enquestada manifesta que no utilitzaria el transport públic, encara que aquest s adeqüés a les seves necessitats (taula 1.1.34.).

Taula 1.1.34 Utilitzaríeu el transport públic si aquest s adeqüés a les seves necessitats?

Estaria disposat a utilitzar el TP (Nre de respostes) Municipi

Si No Bescanó 8

11

Bordils 5

7

Canet d'Adri 1

0


26

Celrà 9

6

Flaçà 2

5


2

Girona 169

152

Juià 1

0

Llagostera 11

19

Llambilles 0

1

Madremanya 2

0

Quart 4

4

Salt 54

47

Sant Andreu de Salou 1

0

Sant Gregori 6

2


4


0

Sant Julià de Ramis 0

3

Sant Martí Vell 0

1

Sarrià de Ter 7

1

Vilablareix 6

1

Total 300

292


Quan la resposta era negativa els principals motius esmenats eren:

o Per comoditat: 132 respostes. o Proximitat a tot arreu anant a peu o prefereix anar a peu: 65 respostes. o Per flexibilitat horària i no voler esperar: 49 respostes. o Hàbit d anar en vehicle privat i no voler canviar-ho: 22 respostes. o No ho considera necessari: 15 respostes. o Lentitud del transport públic: 11 respostes. o Per preu (massa car): 11 respostes. o Altres (no utilitzaria mai el bus, per fer vida social, per seguretat,...): 12 respostes.


Quines millores en relació amb la mobilitat realitzaríeu al vostre municipi?

Bona part de les respostes a aquesta pregunta van relacionades amb les millores al transport públic (i en concret al servei d autobús). En segon terme, d altres aspectes considerats claus per la millora de la mobilitat en el municipi han estat les millores en la xarxa de carril bici i la promoció dels desplaçaments a peu o en bicicleta, la supressió de les barreres arquitectòniques, el dèficit d aparcaments i la necessitat d una major regulació i restricció al trànsit rodat (taula 1.1.35.).

Taula 1.1.35. Quines millores en la mobilitat realitzaríeu al vostre municipi?

Aspecte i nre de respostes Altres comentaris Incrementar la flota d autobusos i la freqüència de pas (145 respostes, 24,49% del total)

Cada 15 al bus urbà (especialment entre Girona i Salt). Utilitzar busos més petits.

Millorar i adaptar els horaris de pas dels autobusos (109 respostes, 18,41%)

Adaptar-los més a les necessitats de la població. Ampliar-los fins més tard, a l estiu, al cap de setmana, a la nit,..

La situació actual ja està bé (95 respostes, 16,05%)

-

Ampliar la xarxa de carrils bici i millorar-ne el seu estat (74 respostes, 12,5%)

Recorreguts més segurs, major connectivitat, connectar Girona amb Salt i Sarrià de Ter, obligar a la construcció de carrils bici en les zones de nova urbanització.

Incrementar els recorreguts i/o canviar les rutes actuals del autobusos (57 respostes, 9,63%)

Dins de l AUG (millorar la connexió centre-Talaia, Salt-Girona, millorar les línies 3 i 4) i fora (Llagostera-Caldes, Falçà-Camellera, i entre Girona i Sant Gregori/Bescanó/Cassà i Llagostera /Vilablareix/ l Aeroport / Celrà/Quart,...)

Preu excessiu del transport públic (57 respostes, 9,63%)

Integració tarifària, gratuïtat per jubilitats i persones a l atur, bonificacions fiscals,...

Incrementar la dotació d aparcament (53 respostes, 8,95%)

Principalment al centre de Girona, a les àrees comercials i a l estació (gratuït)

Restringir el trànsit rodat al centre del nucli urbà (37 respostes, 6,25%)

Restriccions a l eixample i al centre. Restriccions de trànsit per matricula.

Incrementar l espai pel vianant i suprimir les barreres arquitectòniques (35 respostes, 5,91%)

-

Promocionar l ús del transport públic (34 respostes, 5,74%)

-

Educació i promoció dels desplaçaments a peu o en bicicleta (31 respostes, 5,24%)

Fer campanyes per evitar els desplaçaments en cotxe en els trajectes curts.

Millorar la informació en les parades de bus i posar-ne algunes més (26 respostes, 4,39%)

Les parades haurien de disposar d un planell, horaris clars,... Posar més parades als polígons industrials

Construir aparcaments gratuïts perifèrics amb oferta de bus cap al centre de la ciutat (19 respostes, 3,21%)

-

Millores en la línia de ferrocarril (19 respostes, 3,21%)

Ampliar el nº d expedicions a Barcelona i Figueres.


71

Aspecte i nre de respostes Altres comentaris Millorar la puntualitat del bus urbà (17 respostes, 2,87%)

-

Major control i regulació de les infraccions viàries (10 respostes,1,69%)

-

Tramvia a Girona (9 respostes, 1,52%) Entre Girona i Salt, i entre el nord i el sud Altres millores en el bus (9 respostes, 1,52%)

Més ràpid, trajectes més curts, més còmode

Treure les zones blaves (9 respostes, 1,52%)

Bona part de les respostes són de Llagostera

Millorar i incrementar les infraestructures viàries (8 respostes, 1,35%)

Tant urbanes com interurbanes

Tot el transport públic hauria d estar adaptat (6 respostes, 1,01%)

-

Incrementar els aparcament per a bicicletes (5 respostes, 0,84%)

-

Incrementar els costos del vehicle privat per dins de la ciutat (5 respostes, 0,84%)

-

Creació d un carril bus (5 respostes, 0,84%) - Realitzar canvis en els sentits de circulació de diversos vials (5 respostes, 0,84%)

Aquesta resposta correspon a persones de Girona i Salt

Altres (16 respostes, 2,70%) -



1.2. Anàlisi de les competències de les diferents

administracions en relació amb la mobilitat

En aquest apartat es detallen les principals competències de les diferents administracions en relació a la mobilitat, a partir d anàlisi dels diferents instruments de planificació, de programació i d avaluació i seguiment que preveu la normativa vigent (Llei 9/2003 de la mobilitat de Catalunya).

Llei 9/2003 de la mobilitat de Catalunya

En el territori català, la Llei 9/2003 de la mobilitat és el principal instrument normatiu regulador de la mobilitat. Aquesta Llei estableix els principis i objectius als quals ha de respondre una gestió de la mobilitat de les persones i les mercaderies orientada a la sostenibilitat i determinar-ne quins instruments són necessaris per tal d implantar-ho. Els principals principis inspiradors d aquesta normativa són:

- El dret dels ciutadans a l accessibilitat en unes condicions adequades i segures i amb el mínim impacte ambiental possible

- La prioritat dels modes de transport de menor cost social i ambiental. - El foment i la incentivació del transport públic i col·lectiu davant del vehicle privat.

- La distribució adequada dels costos d implantació i gestió del transport. - L adequació a les polítiques de la Unió Europea en aquesta matèria. - L impuls d una mobilitat sostenible.

Els principals instruments que contempla aquesta Llei són els següents:

Definició Instruments Instruments de planificació

Han de concretar per a l àmbit territorial que pertoqui- l aplicació dels objectius de mobilitat que preveu la Llei, mitjançant l establiment de directrius, objectius temporals, propostes operatives i indicadors de control.

Directrius nacionals de mobilitat Plans Directors de mobilitat (en l àmbit català, comarcals, metropolitans, etc.) Plans específics Plans de mobilitat urbana

Instruments de programació

Permeten l aplicació dels plans directors de mobilitat pel que fa al finançament de les infraestructures, i a la determinació dels serveis necessaris

Programa d inversions Plans de serveis (importants en el transport públic)

Instruments d avaluació i seguiment

Serveixen per a l avaluació dels intruments de planificació i per a l anàlisi dels efectes que aquests instruments poden produir quan s hagin d aplicar

Observatori Català de la Mobilitat Indicadors establerts en els instruments de planificació Estudi de viabilitat Estudi d avaluació estratègica ambiental Estudi d avaluació de la mobilitat generada i les condicions de seguretat

Òrgans de gestió i participació

Garantir la participació ciutadana i dels principals agents implicats en les polítiques de mobilitat

Autoritats territorials de la mobilitat Consell Català de Mobilitat Consells territorials de la mobilitat


73

Aquests instruments són diferents en funció de l àmbit que pertoqui:

- Nacional, per mitjà de les Directrius nacionals de mobilitat (DNM) que ha d elaborar el Departament de Política Territorial i Obres Públiques el Govern de la Generalitat de Catalunya. Aquestes directrius han d esdevenir el marc orientador de la política de mobilitat, analitzar el mercat de mobilitat i posicionament dels modes, determinar els àmbits dels plans directors, establir objectius estratègics i identificar àmbits d actuació (funcionals i territorials).

- Regional, per mitjà de plans directors de mobilitat (PDM) que ha d elaborar l Autoritat territorial de mobilitat o el Departament de Política Territorial el Govern de la Generalitat de Catalunya. La taula següent mostra les principals funcions de les autoritats territorials de mobilitat. El juliol de 2004 es va constituir el pre-consorci de Girona, i es preveu la seva constitució pròximament.

- Local, per mitjà de plans de mobilitat urbana (PMU) que han d elaborar els ajuntaments. Aquests plans els ha d elaborar de forma obligatòria els municipis de més de 50.000 habitants i s han de revisar cada 6 anys. No obstant això, els municipis participen en els instruments contemplats amb un àmbit superior ja sigui directament (per exemple en l elaboració d un Pla Director Comarcal), per mitjà de les federacions /associacions de municipis o bé per mitjà del Consell Comarcal.

Aquesta Llei preveu també que el Govern presenti un projecte de llei de finançament del transport públic, de la mobilitat sostenible i de promoció de l ús dels combustibles alternatius. Alhora, ha d elaborar un Pla d ordenació del sistema de peatges a les infraestructures viàries que incorpori una funció reguladora i de gestió de la mobilitat en àrees de congestió, i finalment ha de desenvolupar és un pla de mesures de foment de la mobilitat sostenible del transport de mercaderies per assolir a Catalunya les fites de la política comuna de transports de la Unió Europea.

Pel que fa a la mobilitat en els polígons i zones d activitat econòmica, el Govern, en un termini de tres anys, ha de presentar un pla de mobilitat específic que estableixi el règim d implantació i finançament del promotor i creï la figura del gestor de la mobilitat en aquestes zones.

La Llei ha de promoure també la creació d Autoritats territorials de mobilitat en cada una de les àrees designades per millorar la coordinació dels serveis de transport públic, planificar nous serveis i coordinar les integracions tarifàries entre els operadors. Aquestes autoritats tindran caràcter de consorci i estaran formades per la Generalitat de Catalunya i pels ajuntaments d aquestes zones. En el cas de Girona, ja s està treballant en la constitució de l Autoritat del Transport Metropolità de Girona. Aquest organisme té per objectius:

- Col·laborar entre diferents nivells d administració amb responsabilitat en el transport públic. - Integrar les xarxes de transport. - Donar informació als usuaris. - Esdevenir un element de consens de les inversions en infraestructures. - Coordinar el transport públic amb origen i destinació en el seu àmbit. - Coordinar les polítiques i les integracions tarifàries. - Ampliar el camp d actuació a la planificació i gestió de tota la mobilitat - Gestionar els serveis de transport (delegat pels ajuntaments)

Actualment, les principals àrees de treball de la comissió prèvia a la creació de l Autoritat del Transport de Girona són les següents:


- Reorganització dels serveis i millora de la coordinació urbans-interurbans. Redactar un Estudi organitzatiu de l àrea de Girona (actualment en fase força avançada). - Avançar en la definició de la Integració tarifària. - Avançar en la definició de l intercanviador de Girona - Avançar en la implantació d un sistema ferroviari de rodalies. - Millorar la qualitat dels serveis a les línies d autobusos. Augmentar la velocitat comercial. - Millorar la informació al client.

Finalment, la Llei 9/2003 també condiciona l urbanisme futur a la mobilitat, de manera que en el futur no es podrà aprovar cap nou projecte urbanístic (amb una inversió superior a 25 milions d euros) si no compta amb un estudi de la mobilitat que genera.

Existeixen diferents òrgans consultius que actuen en matèria de mobilitat:

El Consell Català de la Mobilitat: òrgan consultiu, assessor i de concertació i participació de les administracions, els organismes, les corporacions, les entitats i els sectors socials vinculats a la mobilitat.

Comissió Catalana de Trànsit i Seguretat Viària: òrgan consultiu i de participació adscrit al Servei Català de Trànsit.

El Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible de Catalunya (CADS): òrgan de participació, consulta i assessorament del Govern de la Generalitat en relació amb les polítiques i actuacions que tinguin incidència sobre el medi ambient i el desenvolupament sostenible.

Llei 2/ 2002 d Urbanisme de Catalunya

En alguns dels articles d aquesta Llei fa referència a la mobilitat i a les infraestructures com un factor que cal tenir en compte a l hora d actuar sobre el territori.

Segons aquesta Llei, correspon als plans directors urbanístics establir les principal directius sobre la mobilitat de les persones, mercaderies i transport públic, ja sigui directament o per mitjà de plans especials urbanístics que els desenvolupin a escala supramunicipal.

Per altra banda, els plans d'ordenació urbanística municipal (POUM), ha de preveure les mesures pertinents per facilitar l'assoliment d'una mobilitat sostenible en el municipi, en compliment de l'obligació de prestació del servei de transport col·lectiu urbà de viatgers.

En aquest sentit la revisió d un POUM ha d incorporar una avaluació de la mobilitat generada pel nou planejament que avaluí l'increment potencial de desplaçaments provocat per una nova planificació i la capacitat d'absorció dels serveis viaris i dels sistemes de transport, incloent-hi els sistemes de transport de baix o nul impacte, com els desplaçaments amb bicicleta o a peu. Així mateix, valora la viabilitat de les mesures proposades per a gestionar de manera sostenible la nova mobilitat i, especialment, les fórmules de participació del promotor per a col·laborar en la solució dels problemes derivats d'aquesta nova mobilitat generada.


75

Altra normativa relacionada

- Llei 16/ 1987 d ordenació dels transports terrestres. Estableix els procediments per a la redacció i aprovació dels projectes ferroviaris. - Llei 7/ 1993 de carreteres. Preveu el pla de carreteres com el principal instrument de planificació i ordenació del sistema de carreteres. Aquest pla ha de definir la xarxa bàsica i la xarxa comarcal i assenyalar les condicions per a definir la xarxa local, i també establir el règim general de les vies pertanyents a totes les xarxes i s ha de revisar com a mínim cada cinc anys. - Llei de Bases de Règim Local i Llei 8/ 1987, de 15 d abril, Municipal i de Règim Local de Catalunya, en la qual es regula les competències dels Ajuntaments en matèria d Urbanisme, ordenació dels trànsit i seguretat pública i en transport de viatgers (competència obligatòria en les ciutats de més de 50.000 habitants).

A banda d aquesta normativa existeix un important feix legislatiu sobre policia local, urbanisme, trànsit i seguretat viària, transport públic, transport de mercaderies, transport aeri, supressió de barreres arquitectòniques,... amb una clara incidència sobre la mobilitat d un territori.


1.3. Descripció de les infraestructures existents i mobilitat de

les persones i mercaderies

1.3.1. Vianants i bicicletes

a) Plans d accessibilitat i per a la supressió de barreres arquitectòniques. Estat actual per municipis.

Des de l aprovació de la Llei 20/1991, de 25 de novembre de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i el Decret 135/1995, de 24 de març que la desplega i aprova el Codi d'accessibilitat, alguns municipis han començat a implantar plans d accessibilitat als seus nuclis urbans i equipaments municipals. En el cas concret dels municipis del Gironès aquesta és la situació actual (taula 1.3.1.)

Taula 1.3.1. Estat actual dels plans d accessibilitat als municipis del Gironès

Municipi Estat d implantació Bescanó No disposa de cap pla d accessibilitat. No obstant això, la zona esportiva

municipal està adaptada. Bordils No disposa de cap pla d accessibilitat. La pista poliesportiva i el CEIP de Bordils

estan adaptats parcialment. Cassà de la S. No disposa de pla d accessibilitat, però hi ha alguns equipaments adaptats o

adaptats parcialment: el complex esportiu municipal, el col·legi la Salle, el camp de tir al plat, el gimnàs cassanenc i l IES de Cassà de la Selva.

Celrà No en disposa, tot i que s han adaptat diferents equipaments (Centre Cultural la fàbrica, Ajuntament de Celrà, escola bressol, pavelló municipal esportiu, camp de futbol i el pavelló vell), en d altres està en fase de projecte (teatre l ateneu, escoles velles i piscines municipals) i d altres no està projectat (CEIP L Aulet, antic edifici ajuntament a la plaça major i sala d exposicions Can Cors). Per altra banda aproximadament el 70% dels vials són accessibles.

Flaçà Aprovat des de l octubre de 2001. Aquest pla contempla l adaptació de sis equipaments municipals (a finals de 2005 quedarà executat aproximadament el 50% d aquest pla), mentre que la via pública s adapta a mesura que es realitzen actuacions de reforma o de nova urbanització (són accessibles els carrers Comerç, Pau Vila, Pau Casals, Carles Rahola i el casc antic).


No disposa de cap pla d accessibilitat. El CEIP Forn d Anells està adaptat.

Girona Des de principis de 1993 s està treballant per l adaptació de la ciutat, tot i que fou l octubre de 1998 que el Ple de l Ajuntament de Girona va aprovar definitivament el pla d accessibilitat per a la supressió de barreres arquitectòniques en l àmbit de la via pública de la ciutat. Aquest pla contempla les actuacions en 10 fases, el qual aproximadament es troba executat en un 40%. Actualment s han adaptat diferents equipaments municipals (el Museu del Cinema, l accés a l Ajuntament, el Museu d Història de la Ciutat, el Mercat Municipal, el Centre Cultural de la Mercè, el Centre Cívic de Pedret, el Pavelló Municipal d Esports de Vila-Roja, el Centre Bonastruc ça Porta,...) i també s han realitzat forces actuacions a la via pública, així com algunes actuacions en el transport públic (tres llicències de taxis accessibles i l empresa municipal de transport públic compta amb 4 vehicles adaptats).

Llagostera El pla s aprovà el setembre de 2000. De totes maneres gairebé en falta tota la


77

Municipi Estat d implantació

seva execució. Per altra banda hi ha alguns equipaments adaptats: el CEIP Lacustària i el pavelló poliesportiu.

Llambilles Sha aplicat criteris d accessibilitat a les urbanitzacions Les Riboltes i la Torre de Llambilles. També són accessibles els següents equipaments: església parroquial, centre cultural, consultori mèdic, cementiri municipal, Ajuntament (només la planta baixa), el CEIP Sant Cristòfor i els parcs públics.

Quart No disposa de cap pla d accessibilitat. El CEIP Santa Margarida i el pavelló poliesportiu estan adaptats.

Salt Disposa d un pla d accessibilitat i una part dels seus vials ja són accessibles o es troben adaptats. Pel que fa als equipaments municipals es troben adaptats: el CEIP Silvestre Santaló, el CEIP Veïnat, el col·legi Vilagran Nogué, el complex esportiu Les Guixeres , el pavelló municipal d esports i la piscina coberta municipal.

Sant Gregori No disposa de cap pla d accessibilitat. El camp de futbol, el pavelló poliesportiu municipal i les piscines municipals són accessibles.

Sant Julià de Ramis

No disposa de cap pla d accessibilitat. El club de Golf, el pavelló poliesportiu municipal i la pista poliesportiva de Medinyà són accessibles.

Sarrià de Ter No hi ha pla d accessibilitat, únicament s aplica la normativa de supressió de barreres arquitectòniques en els projectes de nova edificació.

Vilablareix No disposa de pla d accessibilitat. El CEIP Madrenc, el pavelló municipal i les piscines municipals són accessibles.

Resta de municipis

No en disposa (Campllong, Canet d Adri, Cervià de Ter, Juià, Madremanya, Sant Martí de Llémena, Sant Jordi Desvalls i Viladasens) o no es disposa d informació (la resta).

Font: Diversos ajuntaments

Àrees per a vianants

El mode de transport majoritari en els desplaçaments interns és a peu, tot i que la permeabilitat al pas de vehicles i el trànsit motoritzat per l interior dels nuclis urbans són alguns dels elements que ho dificulten en els municipis de majors dimensions.

No obstant això, alguns dels municipis de la comarca han començat a adequar alguns vials o zones de l espai viari, incrementant i millorant l espai destinat als vianants (taula 1.3.2.).

Taula 1.3.2. Àrees per a vianants als municipis del Gironès

Municipi Zones amb restricció al trànsit rodat Cassà de la Selva

Un tram al costat de l Església Parroquial, carrer Barraquetes (un tram) i del Molí (un tram). També es preveu convertir en zona de prioritat invertida el C/ de la Mel. Recentment s ha presentat el projecte d eixamplament de voreres i pacificació del trànsit rodat a la carretera Marina.

Flaçà Carrers Pau Vila i Pau Casals

Girona A Girona les zones amb la circulació de vehicles està restringida, principalment ubicats al Barri Vell-Mercadal (Barri Vell, Carrer Nou, Rambla, travessia Canalers,


Municipi Zones amb restricció al trànsit rodat

Plaça Josep Pla, carrer Perill, Carrer Ginesta,...). També hi ha alguns vials regulats per la presència de pilones (Pujada Rei Martí l Humà i als carrers de la Força, Santa Clara, de les Hortes, Nou, Nord, Anselm Clavé, Perill, pl. De Sant Asgustí i Rel Fontclara).

Llagostera Un tram de la Pl. de Catalunya

Salt No n hi ha. Existeix la previsió de convertir en prioritat invertida la major part dels vials del barri vell.

Vilablareix Sha incorporat zones per a vianants al Pla Parcial Urbanístic del sector el Perelló i Can Pere Màrtir.

Resta de municipis

No n hi ha (Madremanya, Celrà, Canet d Adri, Cervià de Ter, Sant Julià de Ramis) o no es disposa d informació (la resta).



79

Xarxa de carrils bicicleta

La xarxa de carrils bicicleta és aquella on els únics vehicles autoritzats per circular en el vial són els cicles i les bicicletes. En molts dels vials urbans dels municipis del Gironès, que compten amb intensitats de trànsit molt baixes, resulta totalment compatible el trànsit de vehicles i l ús de la bicicleta. En canvi en els més transitats és gairebé imprescindible disposar d un vial segregat per a ús exclusiu de les bicicletes (taula 1.3.3.).

Taula 1.3.3. Necessitat de carrils bicicleta dins dels nuclis urbans

No cal disposar de carrils bici

Resulta recomanable a... Resulta imprescindible

Aiguaviva Bescanó Bordils Campllong Canet d Adri Celrà Flaçà Juià

Llambilles Madremanya St Andreu de Salou Sant Joan de Mollet St Martí de Llémena St Martí Vell Viladasens

Bordils (a la c-66) Cassà de la Selva Cervià de Ter (a la Gi-633) Fornells de la Selva (Fornells-Girona) Llagostera Quart (principals vials) St Gregori (Gi-531) St Jordi Desvalls (a la Gi-633) St Julià de Ramis (connexió Sarrià de Ter- Medinyà) Vilablareix (connexió amb Girona)

Sarrià de Ter Girona Salt

Per altra banda, hi ha alguns municipis del Gironès que compten amb carrils bici interns a dins l entramat urbà (vegeu la taula 1.3.4.).


Taula 1.3.4.

Carrils bicicleta als municipis del Gironès

Municipi Xarxa de carrils bicicleta o aparcament per a bicicletes Cassà de la Selva Hi ha dos petits trams de carrils bicicleta aïllats (un tram del C/ de l Esport

C/

de Bonavista, i un altre tram entre el C/ del Castell i el C/ de Bassegoda). Existeix un aparcament de bicicletes a la Plaça de la Coma, un al pavelló esportiu i un a la plaça de l Estació.

Flaçà No hi cap carril per a bicicletes. Hi ha dos aparcaments per a bicicletes (pl Estació del Carrilet i al camí de la Pera).

Girona Des 1998 l Ajuntament compta amb un Pla de la xarxa viària bàsica de carrils bicicleta de la ciutat. Aquest pla actualment es troba en fase de revisió. La situació actual és la següent: hi ha carrils bicicleta urbans als següents vials: av. Montilivi, pg. Olot, av. Valentí Almirall i als carrers Oviedo, Güell, Carme i Font del Rei. El següent croquis mostra el carrils bici i els aparcaments actuals (i el nombre de places). En data de 2005 el nombre de places d aparcament per a bicicletes és de 734. A més dels aparcaments per a bicicletes, també admeten bicicletes els següents aparcaments privats que admeten bicicletes (Central Marquina, Eiximenis, Vista Alegre, Jutjats i Torin Pons).


81

Municipi Xarxa de carrils bicicleta o aparcament per a bicicletes Salt Actualment hi el projecte de construcció de diversos carrils bici (c/Roca Delpech,

Pep Ventura) els quals juntament amb construcció del carril als carrers Campcardós, pg d Olot i Emili Grahit (tots ells de Girona) permetria la connexió real entre la via verda del Carrilet i la ruta de la via del tren cap a Sant Feliu de Guíxols. Fins al moment Salt únicament disposa d un tram de 200 m al pg dels Països Catalans. Per altra banda dins del nucli urbà hi ha 5 aparcaments per a bicicletes.

Sarrià de Ter Compta amb un aparcament per a bicicletes davant del CAP (pl. Salvador Genís)

Vilablareix El Pla Parcial del Perelló

Sant Pere Màrtir preveu la construcció de carrils bici als carrers Raset, Farigola, Ponent i un tram de la travessera de la carretera de Santa Coloma de Farners.


Puntualment s observen problemes (infraccions) en els carrils bici existents a Girona: cotxes aparcats al damunt, llocs on el trànsit rodat envaeix el carril bici, algun tram amb el carril bici despintat (C/Rutlla), llocs on és massa estret,...

Finalment cal destacar dues iniciatives que han impulsat l ús de la bicicleta a Girona i rodalies:

- Des del curs 2002/03 la Universitat de Girona compta amb un programa (impulsat des de l Oficina Verda) de bicicletes universitàries. Així la universitat compta amb una flota de 21 bicicletes que s ofereixen com a préstec. Els punts de préstec són les consergeries de les facultats de Ciències, a la de Lletres i a l'Escola d'Infermeria.

- L existència de la plataforma Mou-te en Bici, que agrupa a unes 30 associacions i 150 socis. Aquesta plataforma té com a objectius principals informar i/o pressionar a les diferents administracions, presentar projectes i propostes, realitzar campanyes de sensibilització i educació, organitzar actes i activitats, participar en l'organització d'actes i esdeveniments relacionats amb la bicicleta, organitzar sortides per a divulgar el coneixement tant de les vies ciclistes existents com del territori,... La taula 1.3.5 presenta algunes actuacions de millora dels carrils bici que ha proposat aquesta plataforma.


Taula 1.3.5.

Propostes de millora de la xarxa de carrils bici i de pacificació del trànsit rodat al Gironès

A Girona - Actuacions de pacificació del trànsit a l entrada al c/ Costabona des del c/ Sta. Eugènia. - Proposta d eixamplar voreres i pacificar el trànsit al c/ de la Rutlla, - Ampliar l ús del carril bus del c/ de Sta. Eugènia per a bus urbà, taxi i bicicletes. - Construir un nou accés a l hospital Trueta, incrementar el servei de transport públic fins a Sant Ponç i evitar que els vehicles ocupin la vorera de l A-2 a l alçada de l hospital. - Creació d un carril bici al c/ d'Emili Grahit, que connecti la ruta del Carrilet i la del Feliuet - Algunes mancances en el carril bici existent entre la plaça Catalunya i Montilivi.

A Salt - Mancances en el carril bici Girona-Olot en travessar el pont de l'autopista, ja que s hi troben diversos fanals al mig del carril bici.

Font: Mou-te en bici


83

Vies verdes

Es defineix com a vies verdes aquelles vies de comunicació alternatives al trànsit motoritzat. Es tracta d itineraris segurs i accessibles que permeten caminar, córrer, anar en bicicleta, patinar,..., i que incorporen els beneficis que comporta l activitat física i esportiva.

Actualment en l àmbit català hi ha sis vies verdes, tres de les quals es troben en la província de Girona: la Ruta del Ferro i del Carbó (de Ripoll a Sant Joan de les Abadesses), la del Carrilet (entre Olot i Girona)14, i la ruta de la via del tren (entre Girona i Sant Feliu de Guíxols)15.

Les vies verdes gironines, aprofiten l antic traçat de vies ferroviàries en desús i transiten per indrets d elevat valor natural i de patrimoni històric, i en el seu conjunt compten amb un recorregut d uns 130 km. Aquests traçats han estat recuperats i condicionats per iniciativa de la Diputació de Girona i els ajuntaments implicats, i en tots els casos amb el suport financer del Ministeri de Medi Ambient. A l abril de 2003 es constituí formalment el Consorci de les Vies Verdes de Girona, el qual té per objectius difondre i mantenir la totalitat d aquesta xarxa amb criteris de màxima eficiència i promoció de marca única.

Figura 1.3.1. Traçat de les vies verdes que transiten pel Gironès

Font: http://www.ffe.es/viasverdes/

Fins al moment no es disposa de dades exactes del grau d utilització de les vies verdes gironines, i únicament es disposa d una estimació a partir de comptatges visuals. Segons aquesta estimació a l any 2004 les vies verdes de la demarcació de Girona van comptar amb més 500.000 usuaris, especialment durant els caps de setmana i durant els períodes de vacances.

El 80% dels usuaris de les vies verdes l utilitzen per oci i lleure, i bàsicament recorren un petit tram (principalment correspon a jubilats i persones que fan esport), tot i que també hi ha una part dels usuaris que l utilitzen per turisme (i recorren tota la via verda) i per mobilitat obligada (fonamentalment per treball). Per tal de disposar de dades més exactes

14 Té 59 km i es va innaugurà l any 1997. 15 Té 40 km i es va innaugurà l any 2000.

http://www.ffe.es/viasverdes/


del nombre d usuaris de la via verda properament s instal· larà un aforador automàtic a les proximitats de Girona i un de mòbil (que s anirà ubicant en els diferents trams).

Paral·lelament

entre el juny de 2005 i el juny de 2006 es realitzarà un estudi qualitatiu i de

grau de satisfacció dels usuaris de les vies verdes gironines.

Actualment existeix un conveni amb TEISA el qual ofereix el trasllat al llarg del recorregut carregant les bicicletes, cosa que facilita tornar al punt d'origen, sempre que hi hagi espai a l autobús. Aquesta mesura es troba enfocada fonamentalment als usuaris que utilitzen la via per turisme. A més des del Consorci s està treballant per incrementar la capacitat de transport de bicicletes per part dels autobusos16.

A mig termini s està treballant en la construcció de dues noves vies verdes que transiten pel Gironès (Girona i Banyoles i entre Girona i Palamós). Ambdues vies aprofitarien el traçat de l antiga línia de ferrocarril, i encara no disposen del projecte redactat.

A més llarg termini també s ha plantejat la construcció d una via verda que remunti l Onyar fins al seu naixement (passant a prop de l aeroport) i connecti amb la via verda de carrilet (entre Anglès i Bescanó), i una altra que voregi el riu Ter (promoguda pel consorci Alba-Ter).

16 Actualment el Consorci es troba en contacte amb la Diputació de Guipuzkoa, la qual ha iniciat un projecte específic per incrementar la capactitat de transport de bicicletes dels autobusos.


85

1.3.2. Transport públic

a) El ferrocarril

Al Gironès únicament hi ha la línia de ferrocarril de Barcelona a Portbou, en la que hi transiten a diari uns 18 trens de Catalunya Exprés en cada sentit (amb parada a Girona i Flaçà) i 6 trens Delta en cada sentit (amb parada a totes les estacions). La velocitat mitjana del servei regional és de 64 km/h, mentre el Catalunya Exprés és de 80 km/h.

Les estacions on para aquesta línia de ferrocarril són les següents: Barcelona (Sants), Barcelona (Pg. de Gràcia), Barcelona (el Clot-Aragó), Barcelona (Sant Andreu C.), Granollers (Centre), Sant Celoni, Maçanet-Massanes, Sils, Caldes de Malavella, Riudellots de la Selva, Fornells de la Selva, Girona, Celrà, Bordils, Flaçà, Sant Jordi Desvalls, Camallera, Sant Miquel de Fluvià, Vilamalla, Figueres, Vilajuïga, Llançà, Platja de Garbet, Colera, Portbou i Cervera. Amb l actual funcionament, aquesta línia presenta una bona connexió entre Flaçà (i el seu entorn) i Girona17 i la resta de municipis (especialment aquells que compten amb forces parades diàries), per contra esdevé un mitjà poc pràctic en determinats desplaçaments intracomarcals.

El nombre de combois diaris amb parada a les diferents estacions del Gironès són els següents18:

- Fornells de la Selva: 6 amb parada a totes les estacions. - Girona: 18 de directes i 6 amb parada a totes les estacions. - Celrà: 6 amb parada a totes les estacions. - Bordils: 5 amb parada a totes les estacions - Flaçà: 18 de directes i 6 amb parada a totes les estacions. - Sant Jordi Desvalls: 4 amb parada a totes les estacions.

Per altra banda existeixen diverses línies de gran recorregut que passen per la comarca i únicament compten amb parada a Girona. Aquestes són:

- Barcelona - Montpeller: 2 combois diaris amb parada a Girona. - Barcelona París: 1 comboi diari amb parada a Girona. - Barcelona Zurich: 1-2 combois diaris amb parada a Girona. - Catalunya Madrid Extremadura: 1 comboi diari amb parada a Girona. - Catalunya València Alacant Múrcia Cartagena: 2 combois diaris amb parada a Girona.

El grau d utilització del ferrocarril a l any 2004 va ser de 2.917.049 usuaris en les línies regionals i de 69.101 usuaris en les grans línies (taula 1.3.6.).

En les diferents estacions del Gironès, n hi ha algunes amb un ús gairebé residual (entre 10 i 15 usuaris per dia), d altres que tenen un nivell d utilització baix (Celrà amb 51 usuaris/dia), una estació força emprada (Flaçà) i Girona que compta amb més de 7.000 usuaris/dia.

17 Les estacions de Caldes i Sils són utilitzades per persones dels municipis del sud del Gironès. 18 La durada d un desplaçament Girona-Barcelona és de 1h16 en els directes i de 1h31 en els que tenen parada a totes les estacions.


També cal recordar que les estacions de Riudellots de la Selva i sobretot la de Caldes de Malavella19 són utilitzades per alguns usuaris de Cassà de la Selva i Llagostera respectivament.

Taula 1.3.6. Nombre d usuaris del ferrocarril en les estacions del Gironès

Estació 2003 2004 Usuaris/di

a 2004

Var. 03/04(

%)

Principals origens-destins

Bordils Juià 4.885

5.066

14

3,71 Girona (73%)

Celrà 17.971

18.737

51

4,26 Girona (55%)

Flaçà 286.230

303.948

833

6,19 Barcelona (69%), Girona

(22%) Fornells de la Selva 3.654

4.049

11

10,81 -

Sant Jordi Desvalls 3.009

3.655

10

21,47 Girona (70%)

Girona (regionals)20 2.397.643

2.581.594

7073

7,67 Barcelona (51%), Figueres (19%), Flaçà (3%),...

Total (regionals) 2.713.392

2.917.049

7992

7,51

Girona (grans línies)

70.052

69.101

189

-1,4

Font: RENFE

Finalment destacar l existència d un conveni entre la Universitat de Girona i Renfe per tal de disposar de descomptes amb l abonament pels estudiants.

b) Línies de bus interurbà

Actualment hi ha 32 línies de llarg recorregut que tenen parada a Girona, que pertanyen a 6 empreses concessionàries.

Cada setmana surten de l estació busos de Girona un total de 89 expedicions (111 als mesos d estiu) de línies de llarg recorregut, les quals tenen com a destí principal ciutats i capitals europees més properes (taula 1.3.7.).

Taula 1.3.7. Línies d autobús de llarg recorregut amb parada a Girona. 2005

Línia Concessionària Nre. Expedicions Barcelona-Bordeus i Rennes LINEBUS 2 setmanals Barcelona-Grenoble-Ginebra Eurolines Peninsular SA 3 setmanals Barcelona-Lió-Basilea-Zuric Eurolines Peninsular SA 3 setmanals Múrcia-Barcelona-Frankfurt Eurolines Peninsular SA 1 setmanal Múrcia-Barcelona-Roma-Nàpols Eurolines Peninsular SA 2-3 setmanals Múrcia-Barcelona-Venècia Eurolines Peninsular SA 6 setmanals Algesires-Barcelona-Bucarest Eurolines Peninsular SA 2 setmanals

19 L any 2004 va comptar amb 364.332 usuaris 20 Des de l any 2001 ha registrat increments anuals d entorn del 7%.


87

Línia Concessionària Nre. Expedicions

Almeria-Barcelona-Grenoble LINEBUS 3 setmanals Almeria-Múrcia-Barcelona-París LINEBUS 5 setmanals Barcelona-Avignon Eurolines Peninsular SA 6 setmanals Barcelona-Bordeus-Rennes Eurolines Peninsular SA 4 setmanals Barcelona-Budapest Eurolines Peninsular SA 1 setmanal Barcelona-Lió-Clermont Ferrand Eurolines Peninsular SA 4 setmanals Barcelona-Londres Eurolines Peninsular SA 1-2 setmanals Barcelona-París Eurolines Peninsular SA 1 setmanal Barcelona-Perpinyà-Avignon-Marsella LINEBUS 5 setmanals Barcelona-Praga Eurolines Peninsular SA 1 setmanal La Jonquera Nador Alsa Internacional SA 2-3 setmanals Barcelona-Roma Autocares Julià SL 1 setmanal (6 a l estiu) Barcelona-Venècia Autocares Julià SL 6 setmanals a l estiu Màlaga-Barcelona-Frankfurt Autocares Julià SL 1 setmanal Màlaga-Barcelona-Frankfurt-Dortmund Eurolines Peninsular SA 1-2 setmanals Màlaga-Barcelona-Hamburg Autocares Julià SL 2 setmanals Màlaga-Barcelona-Munic Autocares Julià SL 2 setmanals Múrcia-Barcelona-Amsterdam Eurolines Peninsular SA 4 setmanals (7 a l estiu) Múrcia-Barcelona-Bordeus-Rennes LINEBUS 3-4 setmanals Múrcia-Barcelona-Lió-Clermont Ferrand LINEBUS 5-6 setmanals Múrcia-Barcelona-Marsella LINEBUS 3 setmanals Múrcia-Bcn-París-Brusel·les-Amsterdam Starbús 4-6 setmanals Múrcia-Barcelona-Roma-Nàpols Enatcar 1 setmanal Múrcia-Praga LINEBUS 1 setmanal Múrcia-Barcelona-Venècia Enatcar 2 setmanals

Font: DPTOP

Per altra banda, el Gironès hi ha 22 línies d autobús urbà destinades a desplaçaments comarcals i intercomarcals, que corresponen a 10 empreses concessionàries. En la figura següent s observa com les empreses concessionàries amb un major nombre d usuaris correspon a Sarfa, TEISA i Asser, SL.

Segons dades de 2003 (DPTOP), globalment aquestes línies varen transportar un total de 8.061.735 viatgers, en el conjunt de les comarques gironines.

Figura 1.3.2. Nombre d usuaris de les companyies concessionàries del transport públic interurbà a les

comarques gironines. 2003


55,7%

21,7%

15,3%

1,7% 0,3%1,9%3,4%

Sarfa

Teisa

Asser, SL

Comp. Ferrocarril de Girona

Ampsa

Mas, SL

Altres Font: DPTOP


89

La taula 1.3.8. mostra les característiques principals de les línies de transport públic amb parada a municipis del Gironès.

Taula 1.3.8. Línies d autobús comarcals amb parada al Gironès. 2005

Empresa Línia Municipis del Gironès amb parada

Dades

Barcelona-Girona-Figueres

Aeroport, Girona, St Julià de Ramis i Medinyà

Freqüència: 10/dia des de Girona (7/dia la resta)

Girona-Universitat Autònoma de Bcn

Girona Freqüència: 2/setmana

Girona-Fornells de la Selva-Aeroport

Girona i Fornells (3 parades) Freqüència: 9/dia (5/dia el cap de setmana)

Barcelona Bus, SL

Girona-Aeroport de Girona (directe)

Girona Freqüència: 18/dia

SARFA SL Begur-Palafrugell-Girona

Flaçà, Madremanya, St Martí Vell, Bordils, Celrà i Girona

Freqüència: 1/dia

SARFA SL Cadaqués-Girona Girona Freqüència: 5/setmana SARFA SL Circumval·lació

Baix Empordà-Gironès

Girona , Cassà de la Selva, Llagostera, Flaçà Bordils i Celrà

Freqüència: 7/dia (cap de setmana) Freqüència: 18/dia laborables

SARFA SL L'Escala-Girona Flaçà, Bordils, Celrà i Girona Freqüència: 4/dia SARFA SL Tossa de mar-

Cadaqués Girona Freqüència: 1/dia (3 a l estiu)

SARFA SL Girona-Palamós (nocturna)

Girona (2 parades), Quart, Llambilles, Cassà de la Selva, Llagostera

Freqüència: 6/dia (divendres, dissabtes i vigílies de festiu tot l'any excepte Nadal i Setmana Santa) Usuaris 2002: 30.758 (el 69,0% es localitzen al 3er trimestre)

SARFA SL Girona-Roses (nocturna)

Girona (2 parades) Freqüència: 4/dia (divendres, dissabtes i vigílies de festiu tot l'any excepte Nadal i Setmana Santa). Usuaris 2002: 8.532 (el 52,2% es localitzen al 3er trimestre)

Eix Bus SA Girona-Lleida Girona Freqüència: 6/dia(variable) TEISA Girona Polígon de

Riudellots Girona, Salt, Campllong Freqüència: 8/dia

Altres: línia estrenada a principis de 2005 TEISA Girona-Sant Feliu

de Guíxols-s'Agaró" Girona (3 parades), Quart, Llambilles, Cassà de la S,

Freqüència: 13/dia



Dades

Llagostera TEISA Girona-Banyoles-

Olot Girona i Sarrià de Ter Freqüència: 16/dia

TEISA Girona-Sta Coloma de Farners

Girona, Vilablareix i Aiguaviva

Freqüència: 2/dia

Autocars Julià SL

Figueres-Aeroport Bcn

Girona Freqüència: 6/dia

AMPSA L'Estartit-Girona Sant Jordi Desvalls (2 parades), Cervià de Ter (2 parades), St Julià de Ramis (2 parades), Sarrià de Ter i Girona

Freqüència: 5/dia Usuaris (2004): 15.478 Principals fluxos: Girona-Medinyà:6.480; Girona-Sant Jordi Desvalls: 4.126; Girona-Cervià de Ter: 4.479

Evolució mensual (2004)

0200400600800

1000

12001400

16001800

G F M A M J J A S O N D

Lloret de Mar-Girona

Girona Freqüència: 5/dia Usuaris (2004): 93.772 (257/dia) Principals fluxos: Girona-Lloret:83,8%; Girona-Vidreres:14,5%; Girona-Caldes:1,0%

Autocars R. Mas SL

Maçanet S.-Girona Girona Freqüència: 1/setmana

Comp. del Ferrocarril d Olot a GIrona, SA

Olot-Girona Bescanó, Salt i Girona Freqüència: 8/dia (4 el cap de setmana)


91


Dades

La Hispano Hilariense SA

St Hilari Sacalm

Osor Anglès

Girona

Girona Freqüència: 1/dia en dies feiners (arriba a Girona a les 8h25 i surt a les 20h) Usuaris (2004): 3.851 Evolució mensual (2004)

0

100

200

300

400

500

Gen

er

Feb

rer

Mar

ç

Abr

il

Mai

g

Juny

Julio

l

Ago

st

Set

embr

e

Oct

ubre

Nov

embr

e

Des

embr

e

Font: DPTOP


c) Línies de bus urbà

L àrea urbana de Girona compta amb d onze línies de bus urbà que inclou els municipis d Aiguaviva, Fornells de la Selva, Girona, Salt, Sarrià de Ter i Vilablareix. Segons fonts de l Ajuntament de Girona el nombre d usuaris del bus urbà ha estat de 993.895 a l any 200421, per sota dels valors dels anys anteriors (any 2002: 1.227.865, any 2003: 1.260.642). Actualment l empresa Transport Municipals del Gironès, SA (TMG) es troba en una situació crítica degut al dèficit econòmic acumulat.

Taula 1.3.9. Línies d autobús urbanes de l àrea urbana de Girona i tarifes. 2005

Línia Operador

Freqüència Horari Dades L-1 Montjuic

TMG Feiners: 30

Dissabtes: 30 (60 tarda) Festius: 60

Estiu: 60

7:10-21:30 7:10-20:20 10:15-21:15 7:10-21:30

Usuaris (2003): 232.131 Variació 2002/03: +2,79%

L-2 Hospital

TMG Feiners: 30


Estiu: 60

7:30-22:15 7:30-21:30 10:15-21:15 7:30-22:15


L-3 TEISA Feiners: 15


6:35-21:40 6:35-21:40 8:30-22:00

-


Dissabtes: No circula Festius: No circula

8:00-20:30 -

L-5 Germans Sàbat Vilablareix

TMG Feiners: 15

Dissabtes: 30

Festius: 60

Estiu: 30

7:00-21:35 7:00-21:35 10:15-21:30 7:00-21:35




6:43-21:58 6:43-21:58 10:00-22:00

-

L-7 Can Gibert

TMG Feiners: 60

Dissabtes: 60

Festius: No circula

7:30-20:30 7:30-13:00


L-8 Montilivi

TMG Feiners: 30

Dissabtes: 60

Festius: No circula Estiu: 60

7:50-21:05 8:20-13:20

8:05-21:05

Usuaris (2003):192.833 Variació 2002/03: -2,75%

L-9 Àligues

St Daniel

TMG Feiners:variable (120 ) Dissabtes: No circula Festius: No circula

8:20-18:15 Usuaris (2003): 4.727 Variació 2002/03: -

L-10 Fornells

TMG Feiners: 6/dia Dissabtes: 2/dia Festius: No circula

7:15-19:30 9:45/13:00

Usuaris (2003):10.575 Variació 2002/03: -

L-11 TMG Feiners: 30

Dissabtes: 60

Festius: No circula

7:20-20:55 7:20-20:55

-

Tarifes: Bitllet senzill: 1,05 Targetes d'abonament: 10 viatges 8,00 22 viatges 16,40 45 viatges 31,45 66 viatges 41,50

Targeta Jove (<25 anys): 22 viatges 13,75 45 viatges 28,2 66 viatges 34,6 88 viatges 41,5 . Targeta combinada: TMG-TEISA: 10 viatges 10,65 22 viatges 21,40 .

21 Únicament correspon als usuaris de TMG.


93

Finalment recordar que les l Ajuntament de Salt està estudiant que el municipi compti amb una terminal d autobús, el qual disposa d una primera proposta d ubicació al costat de la piscina coberta.

d) Taxi

Actualment hi ha més de 100 llicències de taxi al Gironès. D aquestes la major part es troben a Girona (7322) i Salt (14), mentre que la resta es troba força repartida entre els diferents municipis (1 a Sarrià de Ter, 1 a Fornells de la Selva, 2 a Sant Gregori, 2 a Bescanó, 3 a Quart, 3 a Llagostera, 4 a Sant Julià de Ramis, 4 a Flaçà i 4 a Cassà de la Selva). Per altra banda n hi ha unes 25 llicències a l aeroport de Girona.

Segons dades de la delegació del Sindicat del Taxi de Girona que agrupa a 73 taxistes (el 68% del total de taxistes del Gironès), cada dia reben unes 700 sol·licituds. Segons l origen el 5% d aquestes trucades (orígens) són de Sarrià, Vilablareix i Quart, el 20% truca des de Salt i el 75% restant des de Girona. Els principals punts de recollida són les estacions de bus-tren de Girona, els diferents centres sanitaris (especialment el Trueta i el Santa Caterina), hotels i cases particulars. En relació amb els destins segons la consulta directa amb diferents taxistes el 80-90% dels desplaçaments són interns (dins la pròpia àrea urbana de Girona).

22 Dels quals 3 són tàxis accessibles.


1.3.3. El transport motoritzat

a) Xarxa de carreteres

El Gironès s ubica en el corredor que canalitza bona part de la mobilitat entre la península i la resta del continent. És creuat longitudinalment per dues grans infraestructures viàries (A-2 i AP-7), però també, compta amb diverses vies supracomarcals: l eix transversal (C-25) que comunica el Gironès amb les comarques occidentals, la carretera C-65 i la C-35, principal via d accés del sud de la comarca cap al sector meridional de la Costa Brava, i la C-66, principal vial d accés a Banyoles i al centre de la Costa Brava. Segons la seva funcionalitat territorial podem classificar la xarxa viària en:

- Vials interregionals: estructuren la major part dels desplaçaments regionals i en bona part coincideix amb la xarxa bàsica del Pla de carreteres de Catalunya. Al Gironès aquests vials són: l AP7, l A-2, la C-35, C-65, C-66 i la C-25. - Vials internuclis: es connecten a la xarxa primària i estructuren un segon ordre de mobilitat. Generalment es tracta de vials de la xarxa comarcal i són de la Diputació. Al Gironès aquesta xarxa està conformada per la N141-e, Gi-531, Gi-532, Gi-533, C-250, Gi-633, C-253a, C-255, Gi-664, Gi-514, GI-681 i c-255-z. - Vials capil·lar de

penetració territorial: Són els eixos de comunicació local i generalment connecten municipis petits. En la seva majoria són de titularitat de la Diputació.

Figura 1.3.3 El Gironès i la seva xarxa viària

Font: DPTOP.


95

En termes d accessibilitat, el Gironès presenta una bona situació de la majoria dels seus municipis en relació amb l accessibilitat territorial a la xarxa bàsica, ja que gairebé tots es troben a menys de 10 km d una via de la xarxa viària bàsica (figura 1.3.4.).

Figura 1.3.4 El Gironès i la seva accessibilitat a la xarxa de vies preferents

Font:Extret de la Comissió d infraestructures viàries de la Mesa d Infraestructures de Mobilitat de Catalunya

Trànsit en les infraestructures viàries del Gironès

Les infraestructures viàries supracomarcals presenten elevades intensitats de trànsit, especialment a les vies A-2 i AP-7, tot i que també resulta molt important el trànsit a la C-66, la C-31, la C-65 la C-25.

La taula 1.3.10 mostra les intensitats de trànsit de les principals infraestructures viàries del Gironès, tant del darrer aforament disponible com d anteriors anys.

Distància a la Xarxa Bàsica (Km)


Taula 1.3.10.

Intensitats de trànsit diàries (IMD) dels vials de Gironès

Vies Punt IMD

anys anteriors Darrera IMD %

pesants

Entre Llagostera i Sta. Cristina (km 6,7)

11.930 (1998) 31.395 (2003) 4,66

A Llagostera (km 12,7) 17.884 (2001) 11.930 (2002) 4,78 Entre Cassà i Llagostera (km 17,2)

16.112 (1998) 19.004 (2003) 5,03 A Cassà de la Selva (km 20,5) - 16.112

5,00 Entre Quart i Cassà (km 25,4) 12.120 (1997) 24.318 (2002) -

C-65

Entre Girona i Quart (km 26,4) 14.044 (1997) 16.955 (2000) 4,00 Entre Flaçà i Corçà (km 19,4) 12.467 (1997) 14.556 (2002) 5,73

C-66 Entre la A-2a i Banyoles (km 32,2) 17.343 (1997) 23.140 (2001) - Entre Vidreres i Llagostera (km 85,2)

12.746 (1999) 22.544 (2003) 6,36 C-35

Llagostera (km 92,6) 16.597 (2003) 5,46 Lloret a Cassà de la Selva - 38.757 (2005) 21,91 Cassà - Girona sud - 40.290 (2005) 22,48 Girona sud- Girona nord 23.442 (1997) 44.944 (2005) 21,73

AP-7

Girona nord i l Escala 29.140 (2003) 29.826 (2005) 26,08 A-2a Alçada Sarrià de Ter 30.732 (1997) 31.257 (2001) -

Variant de St Daniel 15.180 (1997) 17.074 (2001) - A-2

Entre Medinyà i Orriols - 20.684 (2001) Riudellots de la Selva - 11.295 (2003) 21,45

C-25 Campllong - 7.372 (2003) 10,26 De Girona a Bescanó 13.648 (2000) -

N141-e D Anglès a Bescanó 8.831 (2001) 8.418 (2003) 5,74

Gi-531 Entre Girona i St. Gregori (km 1,8) 8.247 (2000) 9.301 (2001) 7,47 Gi-532 De St. Martí a Bonmatí (km 9,0) 337 (1993) 498 (2001) 1,61 Gi-533 De Girona a Aiguaviva (km 2,1) 9.670 (1999) 9.800 (2000) - C-250 De Girona a Quart (km 0,7) 21.404 (1999) 9.588 4,20 Gi-633 Entre Medinyà i Colomers (km5,0)

4.210 (2000) 4.514 (2001) 7,94 C-253a Sortida de Llagostera (km 22,0) 2.827 (2001) 8,04 C-255 Entre Girona i Campdorà (km 0,0) - 13.651 (1999) 5,49 Gi-664 Entre Cassà i la Bisbal 502 (1998) 656 (2000) 1,70 Gi-514 Entre Cornellà i Medinyà 1.855 1.828 (2003) 5,69 GI-681 Llagostera Tossa de Mar 1.415 (1999) 1.733 (2000) 6,40 c-255-z De Dt. Joan de Mollet a Flaçà - 2.887 (2001) 8,80

Font: Ministerio de Fomento, ACESA i Departament de Política Territorial i Obres Públiques. 2004

- L autopista AP-7, que travessa la comarca de sud a nord. És la principal infraestructura de comunicació i compta amb unes intensitats de trànsit d entre 30.000 i 45.000 vehicles/dia.

- La carretera A-2, amb un traçat paral·lel i molt proper a l autopista AP-7 compta amb un trànsit d uns 20.000 vehicles, i en algun tram arriba superar els 30.000 (a l alçada de Medinyà). Cal esmentar que aquesta via, quan arriba a Girona es desdobla en l A-2a, que discorre pel centre la ciutat, i l A-2 o variant oest de Girona.


97

- La carretera C-65, de Girona a la Costa de l Alou. Comunica el Gironès amb el litoral del

Baix Empordà. En alguns trams s ha desdoblat (variant de Cassà de la Selva i de Llagostera). Aquesta via a l estiu suporta un trànsit molt important (d uns 40.000 vehicles).

- La carretera C-66 que connecta Banyoles i la Bisbal d Empordà. Compta amb una IMD superior a 10.000 vehicles, però a l estiu es poden superar els 20.000 vehicles.

- La carretera N-141, que connecta Girona i la Selva i té una IMD d uns 10.000 vehicles.

- La carretera C-25, amb un traçat que discorre entre Cassà de la Selva i Riudellots de la Selva, ja que és el vial de connexió entre la Selva i el sud del Gironès.

- La carretera C-35. Presenta una IMD superior a 15.000 vehicles, però en determinats dies de l estiu es superen els 30.000 vehicles.

- La carretera Gi-633. Presenta una IMD superior a 4.000 vehicles, i esdevé, juntament amb la C-66, les dues vies que ressegueixen el riu Ter. A l estiu o en períodes festius esdevé una via més transitada.

- La carretera Gi-531. Presenta intensitats de trànsit molt diferents segons els trams: entre Girona fins al trencant amb la Gi-5313 compta amb una IMD de més de 9.000 vehicles; i el tram que va d aquí a Sant Esteve de Llémena, que presenta un IMD de 600 vehicles.

- La Gi-664 i la Gi-681. Es tracta de les carreteres amb una IMD força baixa.

- La carretera Gi-533. Aquesta via és la que permet comunicar la ciutat de Girona amb Sant Dalmai, Vilobí d Onyar i Santa Coloma de Farners. De fet es tracta d un carretera vella, però amb una IMD de casi 10.000 vehicles.

Per altra banda els vials d entrada / sortida de la ciutat de Girona, mostren unes importants intensitats de trànsit, d entre els quals cal destacar l av. de França, la carretera de Barcelona i l accés des de Pedret (taula 1.3.11.). En conjunt, el nombre de vehicles que entren o surten diàriament a Girona es situa entorn dels 200.000 desplaçaments.

Taula 1.3.11. Intensitats de trànsit diàries dels principals vials d entrada/sortida a Girona

Punt IMD 2002 Vehicles hora

punta C/ Oviedo (entrada Girona) 3.637 510 C/ Montnegre (direcció Olot) 3.340 292 Pg. Olot (ambdues direccions) 12.551 2.068 Av. Josep Terradelles (rotonda pont del Dimoni)

17.414 1.999

Pl. Europa 22.530 1.735 Rotonda Maristes 22.155 2.126 Pont de Pedret 21.884 2.177


Punt IMD 2002

Vehicles hora punta

Entre Rellotge i Pedret 14.007 1.448 Av. França (límit amb Sarrià de Ter) 38.586 - Carretera de Barcelona 23.728 -

Font: Ajuntament de Girona (Agenda 21 Local).

Equipaments logístics de distribució de mercaderies.

Infraestructures actuals i futures

Actualment el sistema logístic en les comarques gironines es recolza fonamentalment en les infraestructures viàries, i dins d aquestes, cal destacar l ús de l AP-7 i l A-2. En relació a la resta de modalitats de transport cal destacar l existència del node ferroviari de Portbou, l estació de mercaderies de Girona i el port de Palamós:

- El node ferroviari de Portbou treballa al límit de la seva capacitat. L arribada del TAV permetrà especialitzar la línia de Figueres a Portbou per a mercaderies pesants.

- L estació de mercaderies de Girona s ubica a l entrada sud de Girona, al sector de l Avellaneda. El grau d utilització d aquest servei és força baix, i actualment és bàsicament utilitzat per tres activitats. D aquestes la que en realitza un ús més intensiu és l activitat Torras Papel que utilitza el ferrocarril per transportar la cel·lulosa produïda a la planta de Saragossa a Girona (per ser emprada a les plantes de Sarrià de Ter i de Sant Joan les Fonts). Anualment es transporta més de 200.000 tones.

- Finalment el port de Palamós diposa de 25.000 m2 de magatzems que en l actualitat es troben infrautilitzats. Anualment es gestionen unes 300.000 tones en les seves instal·lacions, que principalment corresponen a ciment, al clínquer i al paper, pasta i derivats.

Actualment es troben en fase de construcció de la central integrada de mercaderies (CIM) de La Selva i de l Empordà (ambdues en fase de construcció).

El CIM de la Selva es troba ubicat a Riudellots de la Selva i Vilobí d Onyar. Aquesta instal·lació comptarà amb una superfície de 22,5 ha (10,4 ha de superfície neta per a usos logístics i 4,7 ha de superfície neta per a usos terciaris). Aquest equipament serà operatiu a partir de 2006 i esdevindrà el centre logístic regional pel grupatge i la distribució en les comarques gironines. Bona part de les naus industrials estan destinades a les grans empreses de transport i logística, un parc d activitats aeroportuàries i logístiques que oferirà serveis complementaris a les empreses instal·lades a la CIM, i una zona destinada al sector terciari (amb hotels, oficines, comerços i restauració, una benzinera i àrea de serveis de vehicles i aparcaments).

Finalment cal destacar la futura construcció del CIM de l Empordà (T.M. el Far de l Empordà), que en una primera fase comptarà amb una superfície total de 73 ha (sector Les Pedroses), i a posteriori es preveu ampliar fins a un total de 188 ha. L execució d aquesta segona fase permetrà disposar d una important plataforma intermodal ferroviària annexa al sector de les Pedroses (taula 1.3.12.).

Taula 1.3.12. Principals característiques del CIM de l Empordà


99

Ubicació T.M. Far d Empordà Comunicacions Al costat de l A-2, a 3 km de l AP-7 Sòl logístic 188 ha Accessibilitat ferroviària Ample UIC i ibèric Altres serveis Benzinera, zona comercial, oficines, bar-restaurant,

tallers de reparació i recanvi,...

Font: Cimalsa

Aparcaments

L actual estructura de la comarca del Gironès conformat per una important àrea metropolitana i un conjunt de municipis (excepte Llagostera i Cassà de la Selva) generalment petits- genera una quantitat de desplaçaments important, en la seva majoria realitzats en vehicle privat. A més la capitalitat provincial de Girona genera importants fluxos de mobilitat degut al seu poder atractor en relació amb el sector terciari.

Actualment l aparcament no suposa una problema massa important en la majoria dels municipis del Gironès, excepte a l Àrea Urbana de Girona. Així, actualment l oferta d aparcament (la suma de l oferta d aparcament en la via pública junt amb les places de garatge a l interior de l habitatge) resulta suficient en relació amb el parc mòbil.

Taula 1.3.13. Disponibilitat d aparcament al Gironès, per municipis

Municipi Disponibilitat d aparcament al municipi Aiguaviva Suficient, principalment aparcament en superfície i en segon terme a l interior

dels habitatges Bescanó Suficient. Hi ha una gran zona d aparcament al costat de l Ajuntament (per

uns 150 vehicles), un altre al carrer major (150 vehicles) i dos aparcaments a la zona esportiva per uns 75 vehicles).

Bordils Suficient. Hi ha un aparcament al costat del baixador de l estació (25 vehicles)

Campllong Suficient Canet d'Adri Suficient

Cassà de la Selva Suficient. El municipi compta amb una dotació important d aparcaments lliures i en la majoria de les zones del municipi no es detecta una manca d aparcament. La dotació principal d aparcaments són de calçada, distribuïts en els diferents carrers de la ciutat (generalment no presenta les places marcades).

Celrà Suficient. Compta amb diverses zones d aparcament (a l entrada del casc antic, a l estació, a l entorn de la fàbrica i l Ajuntament, a la zona esportiva,...)

Cervià de Ter Suficient Flaçà Suficient. Tot i que hi ha una zona d aparcament a l estació (per uns 30

vehicles) es detecten problemes puntuals d aparcament en aquesta zona. També hi ha d altres zones amb aparcament públic, en concret a davant del Casal (60 vehicles) i a l entorn del Camp de Futbol (per unes 80-85 places).

Fornells de la Selva Suficient a la zona del nucli urbà. Problemes puntuals a la zona industrial Girona Just. Al 2004 a Girona hi havia 1.649 places d estacionaments soterranis de

concessió municipal, 987 places d estacionaments soterrats privats, 425 places d aparcament en superfície privat, 2.254 places d aparcament de superfície


Municipi Disponibilitat d aparcament al municipi

gratuït, 400 places d aparcament per a motocicletes i unes 600 places amb limitació horària (zones blaves), i que es troben principalment al Centre i a l Eixample A aquestes places cal afegir-hi els aparcaments que diferents serveis i equipaments posen a disposició dels seus usuaris, entre els que cal destacar les 1.000 i escaig places que la Universitat de Girona disposa al Campus de Montilivi, les 500 places de l Hospital Josep Trueta, i els dels diferents equipaments comercials i d oci. També hi ha 111 aparcaments reservats per a persones amb mobilitat reduïda. La previsió de nous aparcaments és la següent: un de soterrat al carrer Emili Grahit, amb capacitat per uns 400 vehicles, un al Pompeu Fabra per unes 450 places i un al c/ Juli Garreta o la previsió de construir un aparcament al campus de Montilivi (de per a 500 vehicles), un a Santa Eugènia (300 places) i un a la plaça Pallol (80 places).

Juià Suficient Llagostera Just. Sobserva l aparcament en llocs no permesos a l entorn de determinats

equipaments, serveis i activitats (ajuntament, CAP,...) Llambilles Suficient

Madremanya Suficient Quart Suficient. Hi ha diversos aparcaments a la zona esportiva (100 vehicles) Salt Just. A l any 2003 Salt comptava 3.139 places d aparcament en zona no

regulada, 336 en zona regulada, 76 de càrrega i descàrrega, 27 per a motos, 1.204 en solars, 27 de reserva minusvàlids, 32 de reserva de 24h, 85 d aparcaments públics, 2.576 unifamiliars i 1.250 de guals industrials.

Sant Andreu Salou Suficient Sant Gregori Suficient. Hi ha 3 aparcaments municipals (per uns 100 vehicles), a banda de

l aparcament en superfície i privat. Sant Joan de Mollet Suficient Sant Jordi Desvalls Suficient Sant Julià de Ramis Suficient. Problemes puntuals d aparcament al Pla de Baix

Sant Martí Vell Suficient St Martí de Llémena Suficient

Sarrià de Ter Just. Tot i que hi ha diverses àrees per aparcar (al passeig del riu molt propers al C/ Major, entre el C/ les Lloses i el C/ Firal, a les instal·lacions esportives de la Rasa, a Pla de l Horta, a la plaça Renaixença, a la crta. Sarrià de Dalt, al C/ Paulí Torras, al Pla d en Xunclà i al polígon industrial La Paperera), s observen problemes d aparcament en determinats punts del nucli urbà (a la Rasa, c/ Major, Firal i Lloses).

Vilablareix Suficient Viladasens Suficient

Font: Diversos ajuntaments i elaboració pròpia.

Per altra banda es detecta una manca d aparcament de vehicles de transport de mercaderies. Resulta habitual observar vehicles de gran tonatge aparcats a les diferents àrees de servei de les autopistes (Aiguaviva), així com a les àrees de descans (a Girona i Aiguaviva) les quals no compten de serveis higiènics.

Cal destacar l existència d un nou aparcament per a vehicles de transport de mercaderies a Cassà de la Selva. Aquest aparcament principalment va destinat al trànsit de la carretera C-


101

25 i a l A-2. Té una superfície de més de 6.000 m2 i una capacitat per a 31 places d aparcament de camions 17 m, 13 per a camions de 12 m, 36 places a turismes i 8 places per a motos i bicicletes.


b) Transport de mercaderies en les infraestructures viàries i ferroviàries.

El transport per carretera és el mitjà majoritari per al moviment de mercaderies. En l àmbit català (any 2003) aquest mode de transport va representar el 70% del total de tones transportades per comerç exterior, el transport marítim va representar el 20%, l aeri, gairebé el 5%, mentre que el ferrocarril únicament va representar l 1,4% del total de tones transportades. Per alta banda el transport per carretera esdevé gairebé exclusiu en el trànsit interior de Catalunya (el 98%) i també és molt important en el trànsit per l interior de l Estat (88,9%).

Segons dades del DPTOP, a l any 2001 el transport de mercaderies per carretera va representar prop de 222 milions de tones, de les quals el 72,4% tenien com a origen i destí el territori del Principat, el 22,9% pertanyien a fluxos entre Catalunya i la resta de l Estat i el 4,7% corresponien a fluxos entre Catalunya i l estranger. La gran majoria d aquest darrer flux es canalitza per mitjà de l A-2 i l AP-7, ambdues vies que travessen el Gironès.

Per altra banda, a l any 2002 el transport ferroviari de mercaderies va superar els 7 milions de tones, de les quals el 25,3% tenien com a origen i destí el territori del Principat, el 65,0% pertanyien a fluxos entre Catalunya i la resta de l Estat i el 6,4% corresponien a fluxos entre Catalunya i l estranger. La gran majoria d aquest darrer flux es canalitza per mitjà de la via de ferrocarril de Barcelona a Portbou, la qual transita pel Gironès.

La taula 1.3.14 mostra el nombre de vehicles pesants que transiten a diari per les carreteres del Gironès així com una estimació anual de la quantitat de mercaderies transportades (s ha considerat una mitjana de 7,5 tones per vehicle). En aquesta taula s observa com el principal corredor pel transport de mercaderies és l autopista AP-7.

Taula 1.3.14. Estimació del transport de mercaderies per carretera

Via Nre. de vehicles

pesants/dia

Estimació anual de la quantitat de mercaderies

transportades (en tones)

C-65 Entre 600 i 1.500 1.640.000-4.100.000 C-66 Entre 800 i 1.200 2.190.000-3.300.000 C-35 Entre 900 i 1.400 2.500.000-3.800.00 AP-7 Entre 7.800 i 9.800 21.000.000-27.000.000 A-2 Entre 1.700 i 3.100 4.650.000-8.500.000 C-25 Entre 800 i 2.400 2.200.000-6.600.000 N-141 Entre 500 i 700 1.400.000-1.900.000 GI-531 Uns 700 1.900.000 Gi-533 Uns 500 1.400.000 C-250 Uns 400 1.100.000 Gi-633 Uns 350 950.000 C-253a Uns 200 550.000 C-255 Uns 750 2.000.000 Gi-514 i Gi-681 Uns 100 270.000 c-255-z Uns 250 680.000


103

Font: DPTOP i elaboració pròpia


1.4. Anàlisi dels escenaris de futur previstos

En aquest apartat s analitza els principals creixements residencials i industrials previstos a la comarca del Gironès, així com les principals actuacions previstes a nivell d infraestructures viàries, ferroviàries i aèries.

1.4.1. Perspectives futures del planejament urbanístic dels diferents municipis del Gironès

Actualment molts dels municipis del Gironès es troben en fase de revisió del seu planejament urbanístic municipal o desenvolupant diferents plans parcials. Aquest apartat fa una petita síntesi, per tal d identificar la situació futura en relació als nous creixements de sòl residencial i industrial en l àmbit comarcal.

En relació al sòl industrial, les previsions de nous creixements es concentren a:

- Al sud de l Àrea Urbana de Girona. En conjunt es preveu la incorporació d unes 175 ha de nou sòl industrial, en concret a:

o Fornells de la Selva. La nova zona industrial ubicada al Pla de la Seva comptarà amb una superfície superior a les 70ha de sòl industrial (amb parcel·les d entre 900 a 2000 m2).

o Aiguaviva. Preveu el creixement industrial als polígon industrial de Rajoleries i de Can Geroni (ubicats al costat del polígon industrial Mas Aliu, al nord-est del terme municipal, proper a Vilablareix) i al polígon industrial de Can Garrofa que inicialment comptarà amb unes 30 ha de sòl.

o Vilablareix. Amb el Pla Parcial Urbanístic del Perelló i Can Pere Màrtir es preveu la construcció de 25 ha de sòl industrial.

o Quart. La major part del creixement industrial d aquest municipi es concentra al sector nord (molt proper a Girona), en la nova zona industrial del Pla de l I lla, amb una superfície urbanitzada de 23 ha (sobretot amb parcel·les de 500 a 1000 m2).

- A l oest de l Àrea Urbana de Girona. En conjunt es preveu la incorporació de més de 60 ha de nou sòl industrial, en concret a:

o Entre Girona, Salt i Vilablareix. Es preveu el desenvolupament dels sectors Marroc i Margesa, que en conjunt compta amb unes 34 ha de nou sòl industrial.

o Bescanó, al sector industrial del Pla de Montfullà, el qual preveu un increment de la superfície industrial d unes 27 ha.

- Al nord-oest de l Àrea Urbana de Girona. En conjunt es preveu la incorporació de més de 15 ha de nou sòl industrial, en concret a:

o Amb la finalització del polígon industrial de Torroella-Nestlé. o Amb l execució del Polígon Industrial del Pla de la Jueria, que en una primera fase preveu la

construcció d unes 5 ha nou sòl industrial.


105

o Sector sud de Sarrià de Ter. En aquesta zona es preveu la incorporació d unes 8 ha de sòl

industrial al sistema.

- Altres creixements previstos:

o Als polígons de Mas Ros (antic Trust) que comptarà amb una extensió d unes 15 ha (distribuïdes en 11 parcel·les destinades a empreses grans)

i el polígon nord-oest de Cassà de la Selva.

o Finalització del polígon industrial de Celrà. o Finalització del polígon industrial de Campllong (polígon industrial de Les Ferreries). o Petit creixements industrials a Cervià de Ter, Flaçà, Medinyà, St Jordi Desvalls i St Julià de

Ramis.

Pel que fa als creixements residencials, en els propers anys aquests es concentren als següents municipis (taula 1.4.1.):

Taula 1.4.1. Principals creixements residencials del Gironès

Municipi Zones de creixement Creixement

previst Aiguaviva Petit creixement al sector de Puigtorrat. Pendent de redacció

d un nou POUM 250 habitants

Bescanó Pendent de redacció d un nou POUM <200 habitants Bordils Al Sector Plantés 2 es preveu la urbanització d unes 60 parcel·les

i el desenvolupament SAU5 com a zona per a ús terciari 400 habitants

Canet d Adri Es preveu un creixement d uns 25 habitatges al sector del Pla de l'Estanyol, al costat del pavelló poliesportiu.

<200 habitants

Campllong Les previsions de creixement segons el nou POUM preveu la construcció de més de 250 habitatges

800 habitants

Cassà de la Selva

Pendent de redactar un nou POUM. Actualment queden petites zones per urbanitzar.

1000 habitants

Celrà Execució del seu planejament urbanístic. 1500 habitants Cervià de Ter

Sestan desenvolupant dos plans parcials: sector nord Castell (40 habitatges) i sector Raset de Baix (amb 15 habitatges). També es preveu urbanitzar el sector Jardins de Raset (15 habitatges) i sector Granja (15 habitatges). El nou POUM incrementarà aquests creixements previstos. Bona part d aquest creixement és de ciutat jardí

250 persones

Flaçà El planejament anterior permetria un creixement d uns 150-200 habitatges

500 habitants


Es preveu urbanitzar uns 80 pisos a la plaça Catalunya i 103 cases a Can Busquets.

500 habitants

Girona Al sector del Pla de Baix de Domeny. Compta amb la construcció de 1.200 habitatges al sector nord oest del municipi, al marge esquerra del Ter. Aquest projecte planteja nous equipaments esportius, culturals i comercials, autoabastament d energia

5.000 habitants


Municipi Zones de creixement

Creixement previst

tèrmica i elèctrica, elements que potencien la mobilitat sostenible23, xarxa separativa d aigües,... També es preveu un creixement important al sector Mas Masó (que limita amb Salt).

Juià Petits creixements < 200 habitants Llagostera - - Llambilles Petits creixements < 200 habitants Madremanya Petits creixements < 200 habitants Quart Per altra banda també es preveu la construcció de 683 nous

habitatges, 114 dels quals de protecció oficial. 2.000 habitants

Salt Previsió de nous creixements residencials al Pla de Salt (400 habitatges) al Mas Masó (700 habitatges) i un important creixement residencial al sector Vallvera-Sitjar (més de 1000 habitatges).

8.000 habitants

St Andreu de Salou

Petits creixements < 200 habitants

Sant Gregori Sestan desenvolupant 2 plans parcials: el pla parcial del sector sud preveu la construcció de 79 habitatges (52 unifamiliars, 18 plurifamiliars i 9 de protecció oficial), i el sector de Can Serra que preveu la construcció de 403 habitatges (229 unifamiliars, 87 plurifamiliars i 87 de protecció oficial).

1.200 habitants

Sant Joan de Mollet

El planejament anterior permetria un creixement d uns 100 habitatges

300 habitants

Sant Jordi Desvalls

Important consolidació del sòl urbà., amb un creixement superior a un centenar d habitatges. Actualment s està redactant un nou POUM.

500 habitants


Consolidació i reomplert de buits urbans al Pla de Baix i petits creixements als d altres nuclis urbans

2500 habitants


Petits creixements < 200 habitants

St Martí Vell Petits creixements < 200 habitants Sarrià de Ter Es preveuen creixements residencials al sector del sector del

Camp dels Socs (uns 500 habitatges) i al sector Cobega (330 habitatges).

2.500 habitants

Vilablareix En el pla parcial de Can Pere Màrtir, amb una extensió de 59 ha, preveu la construcció de 1.199 habitatges en el termini de vuit anys. En relació amb la mobilitat cal destacar que aquest pla contempla el desviament cap a la zona industrial de la carretera de Santa Coloma, convertir l actual traçat urbà en una rambla comercial i obrir un nou vial cap a Fornells de la Selva.

3.000 habitants

Viladasens. Previsió d un petit creixement residencials de tipologia ciutat jardí (uns 20 habitatges). Actualment s està redactant un nou POUM.

< 200 habitants

Font: Diverses fonts

23 En relació amb la mobilitat, durant els primers tres anys els promotors del sector hauran de finançar el transport públic que unirà la zona amb Girona. A més, s'ha previst la construcció de carrils per a bicicletes i passos per a vianants elevats.


107

1.4.2. Pla d infraestructures viàries i ferroviàries en l àmbit del Gironès

El Pla de carreteres de Catalunya preveu millorar la capacitat i el condicionament de la xarxa viària bàsica existent mitjançant desdoblaments amb variants dels nuclis i restriccions d accessos a les carreteres bàsiques. Algunes d aquestes actuacions són el desdoblament de la C-25 (eix transversal) i les millores i variants a la carretera C-66. Per altra banda també es preveu prioritzar la construcció de l eix entre Maçanet de la Selva i Platja d Aro (C-35). Actualment s estan realitzant les millores en el tram d autovia entre Vidreres i l Alou recentment licitat i que es preveu que les obres durin dos anys.

Per altra banda existeixen les previsions per part del Ministeri de Foment de desdoblar l eix de la nacional A-2 (actualment s està realitzant el tram entre Caldes de Malavella i Fornells de la Selva) i les millores a l AP-7 (entre d altres amb la creació d una nova sortida de l AP-7 a l alçada de Salt) i les millores en la línia de ferrocarril entre Barcelona i Portbou. En relació a l AP-7 existeix una proposta avançada de projecte de construcció d un tercer carril. Aquesta proposta impulsada per l empresa concessionària d autopistes Abertis, ha d estar aprovada pel Ministeri de Foment.

En relació amb el Pla Director d Infraestructures ferroviàries (PDIF), es plantegen diversos objectius amb incidència directa amb la comarca:

- Situar Girona a poc més 30 de Barcelona i a menys de 15 de Figueres. - Crear un important node intermodal al nord de la comarca (CIM del Far de l Empordà), amb

connexió a la xarxa viària (AP-7 i A-2) i ferroviària (infraestructures ferroviàries convencional i d alta velocitat).

Aquestes actuacions s han d aconseguir per mitjà de: 1) la construcció de la línia d alta velocitat entre Barcelona-Figueres i Figueres-Perpinyà; 2) adequació de la infraestructura ferroviària convencional que permeti la circulació de trens d ampla tant internacional com ibèric (aquesta actuació es planteja en diverses fases i hortizons); 3) la creació de l eix ferroviari entre Lleida-Manresa-Vic-Girona-Figueres (hortizó 2020-25).


1.4.3. Aeroport de Girona-Costa Brava

L aeroport de Girona-Costa Brava es troba al límit entre els termes municipals de Vilobí d Onyar i Aiguaviva, a uns 12 quilòmetres al sud de Girona. Actualment aquest aeroport compta amb una pista de 2.400 per 45 m, amb dos carrils de sortida i dos accessos a la pista, i espai per a l estacionament de 27 aeronaus. Les actuacions previstes en el Pla Director preveuen l ampliació de l actual pista de vol en 350 m i ampliar la plataforma d estacionament en 3 places més. També es construirà un nou carril de sortida ràpida i un altre d accés a la plataforma.

Des dels anys setanta fins a l actualitat, aquesta instal·lació ha presentat importants oscil· lacions en el tràfic de passatgers (a l any 1993 només va registrar 256.000 passatgers, mentre que a l any 2004 va registrar gairebé 3.000.000 de passatgers i 31.383 vols comercials). No obstant això des de l any 2002 fins a l actualitat presenta una clara tendència creixent en el nombre de passatgers, relacionada directament amb l augment de l oferta de vols de l empresa Ryanair. Durant l any 2005 es preveu aconseguir una xifra superior als 4.000.000 de passatgers24.

El trànsit de passatgers presenta una clara estacionalitat, amb períodes d inactivitat o de baixa activitat (octubre-febrer) amb d altres de saturació de les instal·lacions

(juliol-agost) (figura 1.4.1.).

Figura 1.4.1. Evolució del nombre mensual de passatgers a l aeroport de Girona

0

50000

100000

150000

200000

250000

300000

350000

400000

ene-

02

mar

-02

jun-

02

sep-

02

nov-

02

feb-

03

abr-

03

jul-0

3

oct-

03

dic-

03

mar

-04

jun-

04

ago-

04

nov-

04

Nre

. Pas

satg

ers

Font: AENA. 2005

Segons el destí-arribada dels passatgers, encara resulta majoritari el Regne Unit, tot i que en els darrers anys s ha incrementat molt l arribada de vols d Holanda, França i I tàlia, mentre que els vols a d altres destins de l Estat són gairebé inexistents (figura 1.4.2.).

24 Durant els 5 primers mesos de l any 2005 el nombre de passatgers ha crescut un 32,5% respecte de l any 2004.


109

Figura 1.4.2.

Origen-destí dels passatgers de l aeroport de Girona

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

2002

2003

2004

Alemanya Bèlgica França Holanda Irlanda Italia Regne Unit Rep. Txeca Altres Font: AENA. 2005

L increment important en el nombre d usuaris a l aeroport s ha traduït amb problemes puntuals en l aparcament. A finals de 2004 es va inaugurar un nou aparcament (per a 816 places i la capacitat total és de 1.578 places) i al maig de 2005 s ha inaugurat un nou aparcament per als treballadors (de 100 places). Tot i això en els períodes punta resulta totalment insuficient la dotació d aparcament, i s utilitzen els vorals de les carreteres dels voltants com a aparcaments, i segons fonts d AENA es preveu la construcció d un aparcament de fins a 900 places que es preveu que entri en funcionament a finals de 2005.

Per altra banda el transport de mercaderies és molt poc important a l aeroport de Girona

Costa Brava, i a més ha disminuït en els darrers tres anys (494 tones a l any 2002, 290 t al 2003 i 142 t al 2004).

Actualment el nombre de rutes setmanals de l aeroport de Girona és de 27, i en els propers 5 anys es preveu superar la cinquantena de rutes. No obstant això, la prioritat a curt termini és recuperar els vols interns cap a d altres ciutats de l Estat Espanyol (unes 12 ciutats), entre les quals s està estudiant la viabilitat de recuperar el vol de Girona a Madrid.


1.4.4. Repercussió del TAV en l àmbit de la mobilitat

L arribada del TAV a Girona permetrà accedir a Barcelona en uns 30 i la seva connexió amb Figueres serà d uns 14 . Aquest fet pot provocar que el territori gironí, pot ser influenciat per les dinàmiques metropolitanes.

Per altra banda l entrada en funcionament del TAV a Girona també suposarà un increment molt important en el nombre persones accessibles a menys de 3 hores. Així segons l estudi de les infraestructures de transport necessàries 2001-2010, el TAV permetrà a la ciutat passar de tenir 14 milions de persones accessibles a menys de 3 hores, a tenir-ne més de 27 milions.

El traçat previst del TAV preveu 17,6 km soterrats a les comarques gironines25, mentre que la proposta consensuada per tots els municipis implicats és de 31 km soterrats. No obstant això actualment encara s està reconsiderant el traçat del TAV entre Sant Julià de Ramis i Pontós, degut a les reclamacions dels ajuntaments afectats. Recentment els ajuntaments, els consells comarcals i el CILMA intenten negociar amb el Ministerio de Fomento canvis en el traçat.

Tot i que encara no està del tot definit, l actual projecte de TAV preveu la construcció d una estació de passatgers en el mateix indret on hi ha l estació actual. En aquest sentit s està treballant per tal que aquest punt de la ciutat esdevingui un important centre intermodal dels diferents modes de mobilitat, i esdevingui una oportunitat per promoure el transport públic a l àrea urbana de Girona. També es planteja un important aparcament en la pròpia estació.

La nova línia TAV (Madrid-Lleida-BCN-Girona-frontera francesa) preveu una oferta bàsica de 18 trens quan entri en funcionament, i un increment a mig termini.

25 Es preveu que tot el tram de Girona ciutat estigui soterrat (entre l estació de mercaderies i Pont Major), així com a Aiguaviva es preveu rebaixar la cota de la rasant per disminuir els terraplens dels passos transversals i reduir l impacte sobre el territori, a Fornells de la Selva i Vilablareix també es preveu rebaixar la cota de la rasant per disminuir els terraplens, i finalment a Sant Julià de Ramis es preveu construir un túnel de 650 m que corregeixi l impacte del veïnat de Montagut.


111

2. Diagnosi de la mobilitat

2.1. Avaluació i integració d impactes significatius. I ncidència ambiental i territorial del trànsit rodat

2.1.1. Anàlisi de la pressió que exerceixen les infraestructures de transport (xarxa viària i ferroviària) sobre el territori

Les infraestructures viàries exerceixen una afectació força elevada, tant directa com indirecta, sobre el medi físic, el medi natural i les poblacions que viuen en un territori, que principalment es tradueix en:

- La pèrdua d hàbitats i transformació del medi físic i hidrològic.

- Efecte barrera, amb el conseqüent aïllament de poblacions (amfibis, rèptils i mamífers) i atropellament de fauna.

- Destorb de la fauna.

- Contaminació atmosfèrica i acústica (vegeu els apartats 2.1.6 i 2.1.7.).

Rossell i Velasco (2000) indiquen que un IMD de 10.000 vehicles és el llindar aproximat en el qual una carretera esdevé una barrera infranquejable per a la fauna, entre 1.000 i 10.000 l efecte barrera és important, i menor de 1.000 l efecte barrera és baix. La taula 2.1.1. mostra l impacte que ocasionen les principals infraestructures de transport sobre el territori.

Taula 2.1.1. Infraestructures de transport amb un major impacte sobre el territori

Via IMD

(vehicles/dia)

Impacte

AP-7 30-45.000 Efecte barrera molt elevat, permeable únicament en els cursos fluvials d una certa entitat.

A-2 17-31.000 En el tram nord actua sinèrgicament en l increment de l efecte barrera de l AP-7. Transita pel PEIN de les Gavarres.

C-65 12-31.000 Efecte barrera molt important, especialment a l estiu. Dificulta la connexió funcional entre els espais del PEIN de les Gavarres i el massís de Cadiretes.

C-66 14-23.000 Dificulta la connexió ecològica entre el massís de les Gavarres i el sistema fluvial del riu Ter.

N-141 8-14.000 Efecte barrera significatiu. Afecta a les connexions entre els espais forestals situats a ponent.

C-25 7-11.000 Efecte barrera significatiu.

C-35 17- 23.000 Efecte barrera important. Dificulta la connectivitat ecològica entre el massís de Cadiretes i les Gavarres o altres espais naturals de la Selva

Gi-633 5.000 Efecte barrera significatiu, en especial pel fet de ser una via paral·lela al riu Ter.


Via

IMD (vehicles/dia)

Impacte

Gi-531 9.000 Efecte barrera significatiu en el tram entre Girona i Sant Gregori

GI-533 10.000 Efecte barrera significatiu.

Ferrocarril

- Impacte paisatgístic similar a les carreteres, per l efecte barrera és molt menys significatiu.

Font. Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.

La taula següent analitza els usos del sòl, mostrant per a cada tipus d hàbitat el nombre de àrees i la seva superfície mitjana presents al Gironès amb i sense l efecte fragmentador de les infraestructures viàries.

Taula 2.1.2. Subhàbitats del Gironès i superfície que ocupen per polígon tenint en compte o no les

carreteres

Sense les carreteres

Amb les carreteres Subhàbitat

Nre. polígon

Ha/ polígon

Nre. polígon

Ha/ polígon

Aigües corrents 15

43,34

32

20,31

Bosquines i matollars de muntanya i d ambients frescals de terra baixa

25

11,20

25

11,20

Bosquines i matollars mediterranis i submediterranis 53

31,83

53

31,83

Prats basòfils, secs, de terra baixa i de muntanya mitjana

37

11,50

40

10,64

Prats acidòfils secs 1

4,98

1

4,98

Herbassars, jonqueres i prats humits 1

4,42

1

4,42

Prats de dall i pastures grasses 7

6,22

7

6,22

Boscos caducifolis, planifolis 96

12,48

96

12,48

Boscos aciculifolis 193

32,70

220

28,69

Boscos i bosquines de ribera o de llocs molt humits 21

8,54

27

6,65

Boscos esclerofil·les

423

53,09

490

45,83

Roques i codines (no litorals) 6

8,47

6

8,47

Pastures intensives 16

10,34

16

10,34

Conreus herbacis 334

48,13

497

32,34

Conreus llenyosos i plantacions d arbres 177

22,63

214

18,72

Parcs urbans i jardins 6

20,49

6

20,49

Àrees urbanes i industrials 134

27,55

223

16,56

Camps abandonats, ermots i vegetació ruderal 29

7,62

34

6,50

Hàbitats aquàtics artificialitzats 2

1,12

2

1,12

Àrees afectades per incendis 1

1,59

1

1,59

Font. Elaboració pròpia a partir de les dades del Departament de Política Territorial i Obres Públiques.


113

2.1.2. Estudi de la tipologia dels desplaçaments que es generen en

funció de l estacionalitat

La població estacional recull d una banda el turisme i de l altra els desplaçaments per segona residència (tant entrades com sortides). El balanç màxim d entrades és la suma de la població que té segona residència al municipi més les places turístiques (hotels, hostals, càmpings, establiments de turisme rural,...). Si es comptabilitzen totes les entrades es pot produir un increment màxim del 15% de la població del Gironès. Aquest valor resulta més elevat en aquells municipis amb un major nombre de places turístiques (Fornells, Girona i Llagostera) i en aquells que disposen d un major percentatge de segona residència. Per altra banda hi ha uns 20.000 residents al Gironès amb segona residència. El temps d utilització d aquesta segona residència és d entre 40 i 60 dies a l any.

Taula 2.1.3. Població flotant als municipis del Gironès. Any 2001

Entrades Sortides

Municipi Residents permanent

s

Residents secundaris

Places turístiques

Màxim punta

Relació màxim/míni

m

Per segona residència

Aiguaviva 593

72

0

665

1,12

21

Bescanó 3.648

309

18

3.975

1,09

427

Bordils 1.425

108

50

1.583

1,11

113

Campllong 352

24

25

401

1,14

63

Canet d'Adri 538

24

9

571

1,06

57


660

30

9.015

1,08

619

Celrà 3.218

300

27

3.545

1,10

41

Cervià de Ter 730

51

0

781

1,07

144

Flaçà 932

84

0

1.016

1,09

136


141

236

2.137

1,21

99

Girona 83.531

14.433

1.076

99.040

1,19

14.897

Juià 287

24

11

322

1,12

69

Llagostera 6.461

900

999

8.360

1,29

1.003

Llambilles 522

45

0

567

1,09

0

Madremanya 208

21

0

229

1,10

105

Quart 2.609

255

15

2.879

1,10

139

Salt 25.912

2.265

26

28.203

1,09

902

St Andreu Salou 152

6

0

158

1,04

60

St Gregori 2.705

261

0

2.966

1,10

90

St Joan de Mollet 437

21

0

458

1,05

66

St Jordi Desvalls 647

87

0

734

1,13

246

St Julià de Ramis 2.340

183

66

2.589

1,11

25

St Martí Vell 185

21

8

214

1,16

6

St Martí de Llémena 509

69

6

584

1,15

222


402

134

4.466

1,14

344

Vilablareix 2.146

240

0

2.386

1,11

28

Viladasens 172

15

11

198

1,15

54

Gironès 154.274

21.021

2.747

178.042

1,15

19.994

Font. Elaboració pròpia a partir de les dades del web de l Institut dEstadística de Catalunya.


Prenent els valors esmentats en la taula anterior, es pot estimar que anualment es genera més d un milió de desplaçaments anual entre la primera i la segona residència26. Aproximadament la meitat d aquests desplaçaments correspon a habitants de fora del Gironès amb segona residència en algun dels municipis del Gironès, i l altre meitat correspon a residents al Gironès amb segona residència a d altres municipis. La major part d aquests desplaçaments dels residents del Gironès tenen com a destí d altres comarques de la mateixa província.

26 Segons la hipòtesi de 3 persones per habitatge secundari i entre 15 i 25 desplaçaments anuals entre la primera i la segona residència (anada i tornada).


115

2.1.3. Judici sobre les intensitats mitjanes diàries de vehicles de la

xarxa viària i conseqüències per l accessibilitat i la seguretat

A la província de Girona, durant l any 2003 es varen produir 596 accidents amb víctimes a les zones urbanes (138 al Gironès) i 845 a les zones interurbanes (139 al Gironès). Les zones més conflictives se situen en els vials de gran velocitat i també en les travesseres de les infraestructures viàries per l interior de nuclis urbans.

Segons la gravetat de l accident els principals accidents es localitzen entorn de les carreteres AP-7 i l A-2, i de forma més ocasional a la carretera C-66 i a la C-65 (vegeu la figura 2.1.1.).

Figura 2.1.1. Accidents mortals en les vies interurbanes. Any 2004

Font: Servei Català de Trànsit

La importància social d aquesta accidentalitat és evident, però també des del punt de vista econòmic (els costos socials i econòmics de l accidentalitat a la província de Girona es poden quantificar en més de 100 milions d euros anuals). Cal detacar l augment de l accidentalitat in itinere sofert en els darrers anys. Així, a l any 2004, el 8% dels accidents laborals lleus eren in itinere, el 23% dels greus i el 43% dels mortals.


De mitjana, la probabilitat d accident per mode de transport és el doble en moto que en cotxe, i entre cinc i deu vegades inferior en transport públic.

Una altra situació de conflicte la trobem en el pas de les infraestructures viàries interurbanes per l interior de nuclis urbans. En aquest sentit en els darrers anys s han realitzat diferents actuacions per evitar-ho, com són la construcció de les variants de Cassà de la Selva, Llagostera, Celrà, Sant Jordi Desvalls (en construcció),..., tot i que encara resten alguns punts de conflicte:

- El pas de la Gi-633 per Cervià de Ter. - El pas de la C-66 per Bordils. - El pas de l A-2 per Medinyà. - El pas de la GI-533 per Sant Gregori. - El pas de la N-141 per Bescanó.


117

2.1.4. Adequació del transport col·lectiu comarcal a la demanda de

mobilitat

Prenent únicament els desplaçaments de mobilitat obligada (per estudis i treball) s observen unes interaccions principals entre municipis. En la taula següent es valora el nombre de desplaçaments diaris per mobilitat obligada, així com l oferta actual de transport públic existent.

Taula 2.1.4. Valoració de l adequació de l oferta del transport col·lectiu a la demanda de mobilitat

Municipis Desplaçaments/dia (anada o tornada)

Valoració qualitativa de l oferta actual de transport

col·lectiu

Girona-Salt 12.138

Regular Girona-Barcelona 3.870

Regular Girona-Sarrià de Ter 3.154

Regular Girona-Banyoles 2.686

Deficient Girona-Figueres 2.406

Acceptable Girona-Fornells de la S. 2.290

Regular Girona-Vilablareix 2.248

Regular Girona-Sant Gregori 2.246

Inexistent Girona-Quart 1.964

Deficient Girona-Celrà 1.878

Regular Girona-Cassà de la S. 1.854

Regular Girona-St. Feliu de Guíx. 1.584

Regular Girona-Olot 1.508

Regular Girona-St Julià de Ramis 1.462

Regular Girona-Sta. Coloma de

F. 1.366

Molt deficient

Girona-Bescanó 1.334

Deficient Girona-Lloret de M. 1.144

Acceptable Girona-Riudellots de la

S. 1.142

Deficient

Girona-Caldes de Mal. 1.042

Acceptable Girona-Palafrugell 1.016

Regular Girona-Anglès 966

Deficient Girona-Blanes 960

Regular Girona-Aiguaviva 920

Acceptable Girona-Llagostera 906

Acceptable Girona-Bisbal d Emp. 850

Acceptable Girona-Palamós 836

Acceptable Cassà S.-Caldes de Mal.

784

Molt deficient Salt-Bescanó 758

Deficient Girona-Torroella de M. 628

Molt deficient Cassà-Llagostera 626

Bona Salt-Riudellots de la S. 622

Regular Girona-Vilobí d Onyar 622

Molt deficient Girona-Maçanet de la S. 576

Bona Girona-Vidreres 550

Deficient


Municipis Desplaçaments/dia

(anada o tornada)

Valoració qualitativa de

l oferta actual de transport col·lectiu

Salt-Vilablareix 536

Transbord

Cassà-Riudellots 524

Inexistent

Salt-Fornells de la S. 516

Transbord

Girona-Sils 510

Bona Girona-Porqueres 490

Acceptable Girona-Cornellà de Terri 462

Acceptable Bordils-Celrà 450

Bona Girona-Bordils 440

Bona Girona-Roses 436

Molt deficient Girona-Platja d Aro 434

Bona Girona-Tordera 424

Transbord Girona-Amer 422

Regular Salt-Aiguaviva 414

Transbord Salt-Barcelona 402

Transbord Cassà-Campllong 400

Inexistent Salt-St. Gregori 398

Inexistent Salt-Sarrià de Ter 374

Transbord Girona-Canet d Adri 366

Inexistent Girona-Llambilles 348

Bona Salt-Celrà 338

Transbord Sarrià de T.-st. Julià de

R. 328

Bona

Girona-L Escala 328

Deficient Llagostera-St. Feliu de

G. 324

Acceptable

Girona-Vic 314

Regular Girona-Flaçà 312

Molt bona Girona-Cervià de Ter 278

Regular Girona-La Cellera de T. 264

Acceptable Salt-St. Julià de Llor i B.

258

Acceptable Celrà-Flaçà 242

Bona Salt-Quart 238

Transbord Salt-Banyoles 234

Transbord Girona-St. Martí de

Llém. 228

Inexistent

Girona-Tossa de Mar 218

Bona Girona-Pineda de Mar 216

Transbord Girona-St. Julià de Llor 208

Acceptable Salt-Anglès 208

Transbord Sarrià de Ter-Celrà 206

Transbord Salt-Cassà de la S. 204

Transbord Girona-St. Hilari Sacalm 202

Molt deficient Bescanó-Anglès 202

Acceptable

Font. Elaboració pròpia a partir de les dades del web de l Institut d Estadística de Catalunya, el Departament de Política Territorial i Obres Públiques i el Departament d Ensenyament.


119

Segons la informació que es presenta a la taula anterior resulta prioritari la millora del transport públic als recorreguts següents (taula 2.1.5):


Taula 2.1.5.

Actuacions prioritàries de millora del transport col·lectiu

Prioritat Màxima

- Continu urbà de Girona. Especialment les connexions entre Girona i Sant Gregori, Salt, Quart, Sarrià de Ter i Bescanó - Connexió entre Girona i Banyoles

Prioritat Alta - Girona-Barcelona - Girona-Sta. Coloma de Farners - Girona i Girona sud (Fornells de la Selva, Vilablareix) - Girona-Riudellots de la Selva, Campllong i Cassà de la Selva

Prioritat Mitjana

- Cassà de la Selva i Caldes de Malavella - Girona-Celrà - Girona-Anglès - Girona-Sant Feliu de Guíxols - Girona-Torroella de Montgrí - Girona-Olot - Girona-Vilobí d Onyar

Font. Elaboració pròpia

A més, cal tenir en compte que si s incorporen els desplaçaments per oci i compres, d una banda s incrementen els desplaçaments des dels diferents municipis del Gironès (i de comarques veïnes) cap a Girona, i de l altra augmenten considerablement els desplaçaments (fonamentalment per oci) entre els diferents municipis del Gironès cap els municipis del litoral gironí i a Barcelona.


121

2.1.5. Incidència de la mobilitat en la qualitat acústica

La qualitat acústica d una zona es troba subjecte a la suma de petites fonts de soroll emissores. Dins dels nuclis urbans i a l entorn de les infraestructures viàries, el trànsit motoritzat sol ser l impacte acústic més rellevant (gairebé exclusiu), al tractar-se d una font de contaminació mòbil i difusa de complexa solució.

Des de l any 2002, Catalunya compta amb la Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica. Aquesta Llei obliga a:

- Fer la zonificació acústica del territori en zones de sensibilitat acústica alta (protecció alta contra el soroll), moderada (percepció mitjana del nivell del soroll) i baixa (percepció elevada del nivell del soroll). En cadascuna d aquestes zones s estableixen els valors límits d immissió i els valors d atenció a l ambient exterior i també estableix valors límit d immissió a l interior dels habitatges i equipaments. En les vies, les travesseres urbanes i les carreteres on la intensitat mitjana de vehicles diària és igual o superior a 25.000 vehicles, els valors límit d immissió a l ambient exterior s incrementen en 5 dB(A).

Taula 2.1.6. Valors límit d immissió i d atenció a l ambient exterior i interior (en dBA).

Valors límit d immissió

(a l exterior)

Valors d atenció (a l exterior)

Valors límit d immissió

(a l interior) Sensibilitat acústica

Dia Nit Dia Nit Dia Nit Alta 60

50

65

60

30

25

Moderada 65

55

68

63

35

30

Baixa 70

60

75

70

35

30

Font: Llei 16/2002 de protecció contra la contaminació acústica.

- Avaluar la contaminació acústica (tant en infraestructures, en activitats, veïnatge i vehicles a motor, com les vibracions a l interior dels edificis).

- En un termini de 4 anys, introduir el vector soroll en la planificació urbanística, mitjançant el mapa de capacitat acústica.

- Prendre mesures d insonorització i apantallament en la nova construcció. - I nspecció i control, que correspon al Departament de Medi Ambient i Habitatge (control en

les infraestructures viàries, ferroviàries i marítimes) i a la resta d àmbits correspon a l Ajuntament.

- Infraccions i sancions, en funció de la seva gravetat.

Actualment el Departament de Medi Ambient i Habitatge ha efectuat una proposta de mapa de capacitat acústica de tots els municipis del Gironès els quals hauran (si s escau) de modificar-lo i aprovar-lo en el ple municipal abans de l octubre de 2005. Segons aquesta proposta, la major part de les infraestructures viàries són considerades com a zona de sensibilitat acústica baixa i en alguns casos moderada. A més les carreteres C-65, A-2, AP-7 i la via de ferrocarril és considerada com a zona de soroll.


Per tal de fer una estimació del soroll emès a peu de carretera s aplica la següent metodologia:

1) Determinació del soroll unitari que generen els vehicles que circulen per les infraestructures viàries. Per fer aquesta estimació es prendrà de referència l àbac de nivell d emissió sonora que es presenta en la figura següent. Sha considerat els valors de 60 km/h en totes les vies, excepte en l AP7 i l A-2 que s ha considerat unes velocitats de 100 km/h en vehicles pesats i de 110 km/h en vehicles lleugers.

Figura 2.1.2. Àbac de nivells d emissió sonora per vehicle

Font: Manual de mesuraments i avaluació del soroll, Dept.de Medi Ambient, 1994

2) Determinació del soroll teòric (a peu de via) en els diferents trams de l autopista. Per tal de fer aquesta estimació caldrà:

a. Disposar del trànsit diürn (de 7 a 23 h), nocturn (de 23 a 7h) i punta dels diferents trams d autopista a analitzar.

b. Calcular el nivell sonor teòric (LAeq) a partir del sumatori logarítmic de les següents fórmules:

LAeq (trànsit lleuger)= valor de l àbac + 10* log* (trànsit horari de vehicles lleugers) LAeq (trànsit pesant)= valor de l àbac + 10* log* (trànsit horari de vehicles pesants)

Segons aquesta estimació el soroll nocturn i diürn en els principals vials del Gironès és el següent:


123

Taula 2.1.7.

Estimació del soroll al costat de les principals infraestructures viàries (en DBA)

Vies Diürn Nocturn C-65 58-62

53-58

C-66 59-61

54-57

C-35 60-61

55-57

AP-7 74-75

69-71

A-2a 69-72

65-68

C-25 57-60

53-56

N141-e 57-59

52-54

Gi-531 58

53

Gi-532 44

39

Gi-533 57

53

C-250 57

53

Gi-633 55

50

C-253a 52

48

C-255 59

54

Gi-664 45

40

Gi-514 50

46

GI-681 50

46

c-255-z 53

48

Font:Elaboració pròpia a partir de la metodologia que proposa el Manual de mesuraments i avaluació del soroll, Dept.de Medi Ambient, 1994, i a partir dels valors de les intensitats de trànsit facilitats pel DPTOP.

De totes maneres si prenem d altres valors de velocitats (a 80 km/h en totes les vies, excepte en l AP7 i l A-2 que es consideren velocitats de 110 km/h en vehicles pesats i de 120 km/h en vehicles lleugers) els valors estimants en la taula anterior s incrementen en uns 5-6 dBA en totes les vies excepte a l AP-7 i l A-2 que s incrementen en 1 dBA.

A banda dels aspectes negatius sobre la salut física i psicològica de les persones degut a l exposició continuada de fonts sorolloses, el soroll ambiental també té efectes negatius sobre la fauna i la flora de l entorn d aquestes infraestructures, així com un efecte de depreciació del immobiliari a exposició a alts nivells sonors (vegeu la taula 2.1.8.).

Taula 2.1.8. Depreciació dels valors immobiliaris en funció dels nivells d exposició del soroll

Leq de dia en façana (en dBA)

55-60 60-65 65-70 70-75 >75 % depreciació/decibel 0,40 0,80 0,90 1,00 1,10

Font:Estudi dels costos socials i ambientals del transport a Catalunya

Finalment, cal destacar que segons el cens de població i habitatges realitzat a l any 2001 (Instituto Nacional de Estadística), davant la pregunta de quins són els principals problemes en l habitatge, la contaminació acústica és percebuda com a un problema al 32,5% dels habitatges Gironès, tot i que aquest percentatge varia molt entre els diferents municipis.


Taula 2.1.9.

% d habitatges que es considera la contaminació acústica com a problema i presència d infraestructures de transport principals

Municipi % habitages Presència d infraestructures importants

Aiguaviva 42,1

AP-7 Bescanó 23,2

N-141 Bordils 25,7

Ferrocarril, C-66 Campllong 7,5

- Canet d'Adri 1,1

Cap d important Cassà de la Selva 25,2

Trànsit intern Celrà 31,5

Ferrocarril, C-66 Cervià de Ter 18,8

Gi-633 Flaçà 33,2

Ferrocarril Fornells de la Selva 21,6

Ferrocarril, A-2 Girona 35,7

Ferrocarril, AP-7, trànsit intern Juià 11,3

Cap d important Llagostera 21,3

Trànsit intern (ja disposa de la variant de la c-65) Llambilles 6,5

Cap d important Madremanya 7,0

Cap d important Quart 24,3

A-2 i C-250 Salt 38,8

AP-7, N-141 i trànsit intern Sant Andreu Salou 4,3

Cap d important Sant Gregori 19,5

GI-531 Sant Joan de Mollet 20,4

Ferrocarril Sant Jordi Desvalls 5,9

Ferrocarril I Gi-633 Sant Julià de Ramis 39,6

AP-7, A-2, C-66 Sant Martí Vell 5,2

Cap d important Sant Martí de Llémena 4,0

Cap d important Sarrià de Ter 25,8

AP-7 Vilablareix 25,8

Ferrocarril, Gi-533 i A-2a Viladasens 20,0

AP-7 (alguns veïnats) Gironès 32,5

-

Font:Elaborat a partir de la informació de l Instituto Nacional de Estadística.


125

2.1.6. Incidència de la mobilitat en la qualitat atmosfèrica

Les emissions atmosfèriques de la mobilitat representa un dels principals focus emissors de contaminants a l atmosfera, tant per les característiques com per la quantitat de contaminants emesos. Els principals contaminants emesos en la combustió del gasoil o la gasolina són:

- el monòxid de carboni (CO) - els òxids de nitrogen (NOx) - les partícules en suspensió (PST) i els fums negres (FN) - el metà (CH4) - alguns metalls pesants com el plom (amb clara reducció degut a una major implantació de les

gasolines sense plom). - els òxids de sofre (SOx) en alguns vehicles de gas-oil. - I els compostos orgànics volàtils (COVs), grup principal dins dels hidrocarburs (HC) (fruit de

l evaporació del combustible sobretot en processos de reposició).

Aquestes emissions resulten difícils de quantificar, pel fet de ser mòbils i de presentar una gran quantitat de factors d emissió.

La determinació de les emissions de contaminants emesos pel transport s ha efectuat d acord amb la informació disponible relativa a la mobilitat27 i aplicant els factors d emissió que presenta la taula següent.

Taula 2.1.10. Emissió de contaminants atmosfèrics del sector transport en funció del tipus de vehicles i de

via

Gasolina Gas-oil < 3,5 t. Gas-oil > 3,5 t. Contaminant

g/km Xarxa

interurbana

Autopistes

Xarxa interurban

a Autopistes

Xarxa interurban

a Autopistes

CO 15 12 0,8 0,6 7,3 4,2 NOx 2,7 3,2 1,2 1,2 7,4 6,0 PST - - 0,25 0,25 0,82 1,67 CH4 0,04 -- 0,005 0,005 0,01 0,02 N2O 0,006 0,006 0,17 0,17 0,03 0,03 COVs 0,905 0,905 0,42 0,42 2,41 2,41 CO2 137 137 138 138 712 712

Nota: l emissió de COVs es dóna per processos d evaporació, no de combustió Font: CORINAIR90 (CORe INventory of AIR emissions methodology, 1990), i en cas del CO2 sha calculat a partir del consum de combustible.

27 Prenent els valors de IMD que es presenten a l apartat 1.3.3., calculant els metres de cadascuna dels trams de les infraestructura viàries. Per altra banda s ha calculat el nombre de vehicles pesants (extret de cadascuna de les IMD) i en el cas de no disposar de cap informació s ha considerat que aquest és del 5% en totes les vies excepte en l A-2 que s ha considerat que és del 10%. Per altra banda de la resta de vehicles (els inferiors a 3,5 tones) s ha considerat que la meitat són de gasolina i la resta de gas-oil.


Segons aquestes consideracions, els valors de contaminats atmosfèrics de les diferents infraestructures viàries és de 218.800 tones de CO2, 7.185 tones de CO, 2.734 tones de NOX, 308 t de PST, 13,6 t de metà, 85,5 t de N2O i 923 t de compostos orgànics volàtils (taula 2.1.11). Tal i com s observa a la taula següent els vials que presenten una major incidència en la qualitat atmosfèrica de la comarca són l autopista AP-7 i les carreteres A-2 i la C-65.

Taula 2.1.11. Estimació de les emissions de contaminants atmosfèrics en les vies interurbanes del Gironès

(en valors absoluts i per km de via)

Contaminant atmosfèric (en tones/any) Via CO2 CO NOx PST CH4 N2O COVs AP-7 91311,73

1973,36

1041,66

162,55

2,21

25,34

360,59

A-2 i A-2a 47060,50

1470,11

622,81

67,47

1,03

19,84

202,11

C-65 30529,02

1463,05

409,60

29,25

4,07

15,85

138,26

C-66 9852,04

459,21

131,15

9,51

1,27

4,95

44,22

N141-e 9796,32

458,75

130,58

9,44

1,27

4,95

44,04

C-35 6422,28

298,86

85,45

6,20

0,83

3,22

28,81

Gi-533 5482,09

259,55

73,30

5,27

0,72

2,81

24,73

Gi-531 3552,41

154,67

46,41

3,48

0,42

1,65

15,62

C-250 3405,15

165,90

45,90

3,25

0,46

1,80

15,50

C-25 2763,58

97,90

34,31

2,83

0,26

1,00

11,47

Gi-633 2688,17

115,27

34,98

2,65

0,32

1,22

11,76

C-255 2265,68

105,44

30,15

2,19

0,29

1,14

10,17

c-255-z 1436,70

59,95

18,56

1,42

0,16

0,63

6,24

GI-681 1036,18

46,74

13,67

1,01

0,13

0,50

4,60

C-253a 547,77

23,41

7,12

0,54

0,06

0,25

2,39

Gi-514 308,87

14,28

4,10

0,30

0,04

0,15

1,38

Gi-532 236,07

12,69

3,28

0,22

0,04

0,14

1,11

Gi-664 105,78

5,67

1,47

0,10

0,02

0,06

0,50

Total 218800

7184,8

2734,5

307,7

13,6

85,5

923,5

Contaminant atmosfèric (en tones/km i any) Via CO2 CO NOx PST CH4 N2O COVs AP-7 3846,32

83,12

43,88

6,85

0,09

1,07

15,19

A-2 1569,73

49,04

20,77

2,25

0,03

0,66

6,74

C-65 1129,87

54,15

15,16

1,08

0,15

0,59

5,12

C-66 1048,09

48,85

13,95

1,01

0,14

0,53

4,70

C-35 1034,18

48,13

13,76

1,00

0,13

0,52

4,64

C-255 842,26

39,20

11,21

0,81

0,11

0,42

3,78

C-25 682,37

24,17

8,47

0,70

0,06

0,25

2,83

N141-e 663,26

31,06

8,84

0,64

0,09

0,34

2,98

Gi-531 612,49

26,67

8,00

0,60

0,07

0,28

2,69

Gi-533 594,59

28,15

7,95

0,57

0,08

0,30

2,68

C-250 565,64

27,56

7,63

0,54

0,08

0,30

2,58

Gi-633 301,70

12,94

3,93

0,30

0,04

0,14

1,32

c-255-z 198,16

8,27

2,56

0,20

0,02

0,09

0,86

C-253a 189,54

8,10

2,46

0,19

0,02

0,09

0,83

Gi-514 113,55

5,25

1,51

0,11

0,01

0,06

0,51

GI-681 110,23

4,97

1,45

0,11

0,01

0,05

0,49

Gi-664 35,26

1,89

0,49

0,03

0,01

0,02

0,17

Gi-532 26,67

1,43

0,37

0,02

0,00

0,02

0,13

Total 501,93

10,85

5,73

0,89

0,01

0,14

1,98

Font: Elaboració pròpia a partir de la informació present en les taules anteriors.


127


2.1.7. Intensitat d ús de recursos energètics de cada tipologia de

transport

Actualment el transport és un dels principals consumidors d energia, i en la seva majoria depèn dels combustibles fòssils no renovables28. Únicament considerant el trànsit interurbà i uns consums mitjans de 7,5 litres /100 km en turismes de gas-oil, de 8,5 litres/100 km en turismes de gasolina i de 30 litres/100 km en els vehicles pesants, es pot estimar que cada any es consumeixen uns 39 milions de litres de gasolina (31.500 tones equivalents de petroli o Tep) i més de 79 milions de litres de gas-oil (69.250 Tep). Per tant, únicament el trànsit interurbà suposa un consum unitari de 0,65 Tep/habitant de Gironès i any.

Així, el consum energètic en autobús o ferrocarril es molt més rendible que en cotxe. Aquesta situació encara s accentua més quan el mode de transport utilitza electricitat a partir d energies renovables (taula 2.1.12.).

Taula 2.1.12. Consum energètic per mode de transport urbà (MJ/persona-km)

Mode Fabricació de vehicle

Carburant Total

Motocicleta 0,5 0,3 0,8 Metro lleuger 0,7 1,4 2,1 Autobús 0,7 2,1 2,8 Ferrocarril 0,9 1,9 2,8 Vehicle (gasolina) 1,4 3,0 4,4 Vehicle (gasoil) 1,4 3,4 4,7

Font: Energy Conservation and Emission Reduction Strategies, TDM Encyclopedia.

Un altre factor important a tenir en compte és la intensitat d ocupació del sòl urbà per part del trànsit motoritzat. Així l ocupació de sòl urbà que efectua una motocicleta se situa entorn del 4000 m2 per km recorregut (considerant una ocupació d una persona per motocicleta) i en vehicle privat aquest factor se situa en gairebé 20.000 m2 per km recorregut (considerant una ocupació d 1,5 persones per vehicle), mentre que en el bus urbà aquest factor se situa en uns 2000 m2 per km recorregut (considerant una ocupació de 30 persones per vehicle) (figura 2.1.3.).

28 Segons un estudi realitzat per l Agència Internacional d Energía, al 2020 el sector del transport serà el principal consumidor d energia per davant de la indústria. El consum energètic del transport augmentarà a un ritme anual d un 2,1%, essent aquest el sector que presentarà un major creixement.


129

Figura 2.1.3.

Ocupació del sòl (m2/km recorregut) que genera diferents modes de desplaçament urbans

0 2500 5000 7500 10000 12500 15000 17500 20000 22500

Vianant

Bicicleta

Autobús

Motocicleta

Cotxe

Ocupació del sòl (m2/ km de recorregut)

Font: Elaboració pròpia


2.2. Avaluació de la Petjada ecològica de la mobilitat gironina

El diòxid de carboni es troba normalment a l atmosfera en una concentració mitjana del 0,03 %. Si es produeix un increment de la seva concentració a l atmosfera, es contribueix a accentuar l Efecte Hivernacle (escalfament del planeta), ja que aquest gas absorbeix la radiació infraroja provinent del sòl i dels oceans.

Hi ha, a més del CO2, altres gasos amb efecte hivernacle, com el metà, que té un potencial d escalfament global 21 vegades superior al CO2, o el N2O que té un potencial 290 vegades superior (IPPC, 1996) i que, per tant, també s han considerat a l hora de valorar la contribució del sector del transport interurbà del Gironès a l escalfament global del planeta. Per fer-ho, s han traduït aquestes emissions a CO2 equivalent , considerant les tones de CO2

que s haurien d emetre per tenir el mateix efecte hivernacle que les tones de CH4 i N2O que s emeten anualment i sumant-les a les emissions de CO2 existents.

Així, s emeten un total de 219.086 tones de CO2 equiv. /any únicament en les vies interurbanes del Gironès.

Considerant les emissions de CO2 equivalents podem avaluar la petjada ecològica de la mobilitat, entesa com la superfície de territori necessària per absorbir aquestes emissions de CO2. Segons les estimacions realitzades29, es necessitaria una superfície forestal d unes 33.195 hectàrees per tal d equilibrar el sistema, és a dir, per fixar tot aquest CO2 equiv. que s emet al territori. Segons dades del Centre de la Propietat Forestal, la superfície forestal del Gironès és de 33.616 ha, i per tant únicament el transport interurbà dels principals vials que transiten pel Gironès genera ell sòl una petjada ecològica tant gran com tota la superfície forestal comarcal.

Finalment, recordar que segons el Reial Decret 1866/2004, de 6 de setembre, en el que s aprova el Pla nacional d assignació de drets d emissió 2005-2007, els principals objectius en relació amb el sector transport van encaminants a l estalvi i l eficiència en l ús de l energia, fet que es traduirà en l estalvi en l emissió de contaminants atmosfèriques. No obstant això, es preveu un increment de les emissions atmosfèriques del transport, tot i que a un ritme inferior a l actual. Algunes de les mesures que es plantegen són:

o Canvis modals, per mitjà de plans de mobilitat urbana, plans de transport a les empreses, millora del transport col·lectiu per carretera, millora del ferrocarril,...

o Ús eficient del transport, per mitjà de la millor gestió de les infraestructures de transport, la millor gestió i les bones pràctiques del trànsit aèri,...

o Millora de l eficiència energètica dels vehicles (renovació de la flota de transport, millor eficiència i ús de combustibles alternatius, foment de la intermodalitat, actuacions concretes en les principals àrees urbanitzades i altres mesures).

29 Considerant un factor de fixació del CO2 (1 hectàrea de bosc madur fixa 6,6 tn CO2/any).


131


2.3. Diagnosi estratègica

A continuació es presenta una diagnosi de la mobilitat comarcal, fruït de la reflexió estratègica dels aspectes tractats en els apartats anteriors d aquest document.

2.3.1. Aspectes demogràfics que condicionen la mobilitat del territori

A l igual que en el conjunt de Catalunya, al Gironès s ha produït un descens en el nombre de persones que hi ha per llar principal. Així, si a l any 1991. hi vivien 3,12 persones per llar principal, aquest valor en l actualitat s ha reduït fins a menys de 2,7. Aquest fet suposa canvis en les necessitats d habitatge, però també en la mobilitat de les persones (l increment de les llars unipersonals, suposa un increment del trinomi una persona, un habitatge i un vehicle).

En els darrers 15 anys s observa el progressiu despoblament de l Area Urbana de Girona cap als municipis del seu voltants i cap a Cassà de la Selva. Aquesta despoblació és veu compensada (amb escreix) amb la important arribada de població de fora de la comarca (principalment de la mateixa província i de la resta de Catalunya). Aquests fluxos migratoris, suposen canvis constants en la distribució i els hàbits de la mobilitat en l àmbit comarcal. Fins al moment el temps de resposta de l oferta de transport col·lectiu a aquests canvis ha estat molt lent i poc planificat.

Els

fluxos demogràfics constants suposen canvis en les característiques de la mobilitat

Canvis en l estructura de les llars principal també suposa modificacions en la mobilitat de les persones


133

2.3.2. La situació actual de la mobilitat al Gironès

Segons el motiu dels desplaçament, el treball és encara el principal generador de mobilitat al Gironès. No obstant això, i si extrapolem les dades de l enquesta de mobilitat quotidiana d aquest estudi, cada vegada s incrementen més el nombre de desplaçaments per motius d oci i de compres. Majoritàriament els desplaçaments per treball i estudis es concentren de dilluns a divendres, mentre que els desplaçaments per oci i compres es concentren els divendres, dissabtes i diumenges.

En relació als horaris que es realitzen aquests desplaçaments, es troben més pautats i són més coneguts els que es realitzen per estudis i treball mentre que els efectuats per motius de compres i oci, resulten més variables, i per tant resulta més complicat adequar una oferta de transport a aquestes necessitats.

Motiu principal dels desplaçaments realitzats setmanalment

35,7%

18,1%

24,8%

21,5%

Treball

Estudis

Compres

Oci

Els focus atractors / generadors de mobilitat de primera magnitud es localitzen en bona part a Girona i Salt. D aquests cal destacar l estació de bus i ferrocarril de Girona, la Universitat de Girona, algunes escoles de secundària (IES Montilivi, Maristes de Girona, Bell-lloc del Pla), l Hospital Trueta, Palau municipal d esports de Fontajau, el Parc Comercial Mas Gri i el nou Espai Gironès de Salt. També cal destacar l Aeroport de Girona i l abocador de Solius. Bona part d aquestes infraestructures generen una mobilitat no quantificada en la mobilitat quotidiana (per compres, oci,...), fet que accentua la centralitat de Girona com a zona atractora de mobilitat.

Els principals focus atractors / generadors de mobilitat es localitzen a Girona i a Salt

El treball és l actuació humana que genera una major quantitat de desplaçaments


En els darrers anys s observa d una banda un increment de les distàncies en els desplaçaments de mobilitat obligada i quotidiana a l hora que augmenta el percentatge de població que utilitza el vehicle privat en detriment dels desplaçaments a peu o en transport col· lectiu. Aquesta situació genera un impacte sobre el territori i la seva qualitat ambiental (més emissions de contaminants atmosfèrics, més soroll, major consum d energia,...).

Així, actualment el vehicle privat és el mode de desplaçament majoritari en tots els motius, tot i que en el cas dels desplaçaments per estudis encara hi ha un percentatge elevat de població que es desplaça a peu o en transport col· lectiu, i en els desplaçaments per compres en el qual el desplaçament a peu són majoritaris (almenys entre la població que viu a l Àrea Urbana de Girona).

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Treball Estudi Compres Oci

Altres


Vehicle privat

A peu

En els darrers 20 anys es detecta un increment del parc mòbil de la comarca per sobre del creixement demogràfic, fet que s ha traduït en l increment constant de l índex de motorització (principalment de turismes i de camions). Únicament en els darrers 4 anys ha registrat un descens de l índex de motorització motivat en bona part per l augment significatiu de població procedent de fora de l Estat, la qual durant els primers anys d estada al nostre païs no disposen de vehicle privat. No obstant això, si continua l actual ritme de creixement del parc mòbil el Gironès assolirà un índex de motorització d un vehicle per cada habitant d aqui a un interval entre 15 i 30 anys.

Actualment en 11 municipis ja hi ha més d un vehicle per cada habitant (Aiguaviva, Campllong, Canet d Adri, Celrà, Fornells de la Selva, Juià, Llambilles, Madremanya, Sant Martí Vell, Vilablareix i Viladasens), mentre que a l any 1991 només n hi havia un (Aiguaviva). Els municipis amb un major índex de motorització són poblacions amb un important teixit industrial i per tant amb una important flota de vehicles industrials censats al municipis

Increment constant del parc mòbil

I ncrement de l ús del vehicle privat en els desplaçaments de mobilitat obligada


135

(Aiguaviva, Celrà, Fornells de la Selva,...) o bé són municipis amb un nombre significatiu de vehicles censats de persones que tenen la seva segona residència en el municipi (Campllong, Canet d Adri, Juià, Llambilles, Madremanya, Viladasens,...).

La tendència creixent del parc mòbil es mostra de forma desigual entre els diferents municipis. Així l increment unitari és menor al 2,5% anual a Viladasens, Llagostera, Cassà de la Selva, Sarrià de Ter, Salt, Bescanó, Sant Julià de Ramis, Sant Martí de Llémena, Vilablareix, Girona, Aiguaviva i Sant Gregori. Mentre que a Fornells de la Selva, Celrà, Juià, Campllong i Sant Joan de Mollet l increment anual ha superat el 4%.

0

100

200

300

400

500

600

700

800

900

1991 1992 1993 1994 1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

Nre

veh

icle

s/10

00 h

abit

ants

Gironès Catalunya



2.3.3. Incidència ambiental de la mobilitat

Les infraestructures actuals generen uns impactes negatius sobre el territori, tant a nivell paisatgístic com per la fragmentació que provoquen sobre els ecosistemes naturals. Les vies, per ordre d importància, amb major impacte ambiental són l AP-7, A-2, C-65, C-66, C-35, N-141, C-25, Gi-533 , Gi-531 i Gi-633, totes elles un important efecte barrera per la fauna i que fragmenten ecosistemes naturals i agrícoles de la comarca.

Tot i que no esdevé el principal generador de mobilitat en l àmbit comarcal, els desplaçaments entre la primera i la segona residència generen més d un milió viatges anuals (comptant tant els desplaçaments dels residents del Gironès com dels que es desplacen des de fora de la comarca cap al Gironès).

L accidentalitat presenta un important impacte i cost social, tant globalment (a Catalunya) com en un territori amb una presència tant notable d infraestructures viàries com és el Gironès. Bona part dels accidents de major gravetat que ocórren al Gironès es donen a l AP-7 i l A-2, i en menor mesura a la C-66 i la C-65.

També cal destacar que en els darrers anys, l increment de la mobilitat per motius de treball s ha traduït en un important increment dels accidents laborals in itinere. Actualment gairebé la meitat dels accidents laborals mortals són in itinere.

L actual oferta de transport públic es troba poc adequada a les necessitats actuals de desplaçament de la població. Les interrelacions municipals on és prioritari millorar l oferta actual de transport públic són les següents:

- Continu urbà de Girona. Especialment les connexions entre Girona i Sant Gregori, Salt, Quart, Sarrià de Ter i Bescanó

- Connexió entre Girona i Banyoles - Girona-Barcelona

Oferta de transport col·lectiu deficient o amb mancances en els principals fluxos d interrelació que es donen als municipis del Gironès.

I mportant impacte i cost social de l accidentalitat

Els desplaçaments des de la primera a la segona residència generen anualment més d un milió de desplaçaments anuals

El traçat de les infraestructures actuals i les previstes a curt-mig termini augmenten la fragmentació i l aïllament dels ecosistemes naturals presents al Gironès.


137

- Girona-Sta. Coloma de Farners - Girona i Girona sud (Fornells de la Selva, Vilablareix) - Girona-Riudellots de la Selva, Campllong i Cassà de la Selva

A més, en moltes de les línies existents es detecta una baixa freqüència de pas. Per altra banda, també s observa una lenta adequació de l oferta de transport col·lectiu als canvis socials i urbanístics que es produeixen.

El trànsit d algunes infraestructures genera un impacte acústic important al seu entorn. Així, en els vials més transitats genera un soroll ambiental per sobre del 70-75 dBA, mentre que en les infraestructures viàries de segon ordre són habituals valors superiors als 65 dBA.

Aquesta situació és percebuda per la població, ja que s observa una relació directe entre els municipis on es considera el soroll com a un problema i les poblacions que compten amb una infraestructura viària o ferroviària que transita per l interior del nucli urbà.

Les emissions de CO2 generades en les infraestructures del Gironès supera les 200.000 tones anual. Aquest valor és similar al que genera el consum de combustibles del sector de l automoció de la ciutat de Girona.

Si relacionem aquestes emissions amb la petjada ecològica que provoquen, resulta significatiu que el transport interurbà dels principals vials que transiten pel Gironès ja genera ell sòl una petjada ecològica tant gran com tota la superfície forestal comarcal.

Per tant, amb la tendència actual resultarà gairebé impossible el compliment del protocol de Kyoto si no s actua decididament en aquest sector.

Actualment els desplaçaments interurbans en les infraestructures del Gironès consumeixen més 100.000 tep. Per tenir una referència, aquest consum equival al 60% de tot el consum energètic de la ciutat de Girona (inclouent el consum industrial, domèstic, comercial, municipal i del sector transports).

A banda d aquesta dada significativa, resulta interessant remarcar l elevat grau d ineficiència el l actual model de mobilitat. Així, el vehicle privat és el mode de transport interurbà (i és el

Un model de mobilitat molt poc eficient

Els desplaçaments interurbans, una important font generadora d emissions de contaminants

I mportant incidència ambiental del trànsit rodat sobre la qualitat sonora de l entorn


menys eficient) a l hora que l ús actual que se n fa (generalment amb una ocupació d una persona per vehicle) resulta també la forma menys eficient d utilitzar-lo.

2.3.4. La mobilitat, els vianants i les bicicletes

Tot i encara queda molt camp per recórrer, la majoria d instruments d ordenació territorial en l àmbit municipal i en les darreres actuacions de nova urbanització o d arranjament en la via pública dels diferents municipis del Gironès, s observa una tendència a l increment en l espai destinat als vianants, i en alguns casos a l augment del quocient entre l espai destinat als vianants i l espai total de la via pública. Així, en la majoria d aquestes actuacions les voreres o l espai per als vianants ha passat de ser un espai residual a incrementar-ne la seva superfície i ser tractat com un element més per on transita part de la mobilitat del municipi.

Tot i l aprovació de la Llei 20/1991, de 25 de novembre de promoció de l'accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i el Decret 135/1995, de 24 de març que la desplega i aprova el Codi d'accessibilitat, pocs municipis del Gironès han implantat plans d accessibilitat als seus nuclis urbans i equipaments municipals. Així només hi ha 4 dels 27 municipis del Gironès disposen d un pla d accessibilitat aprovat i en tots els casos no es troben plenament desenvolupats. En un futur, caldrà que tots els ajuntaments del Gironès aprovin el seu pla de supressió de barreres arquitectòniques tant en els edificis municipals, com en la via pública.

Tot i que en la majoria dels municipis resulta compatible l ús de la bicicleta amb el trànsit rodat (a l interior del nucli urbà), existeixen diverses infraestructures on el trànsit resulta infranquejable o molt perillós amb els desplaçaments en bicicleta. Dins d aquestes infraestructures s hi compten les carreteres amb intensitats de trànsit superiors a 4000 vehicles (C-65, C-66, C-35, AP-7, A-2, C-25, N-141-e, Gi-531, Gi-533, C-250 i C-255)30, a les quals cal afegir-hi el traçat de la via de ferrocarril i en un futur el traçat del tren d alta velocitat.

Per aquest motiu cal continuar estenent la xarxa de carrils bicicleta per l interior dels nuclis urbans (especialment als municipis de l àrea urbana de Girona) i millorar la connectivitat intermunicipal (que en molts casos caldrà efectuar per mitjà d un vial segregat).

30 En conjunt, aquests vials suposen un recorregut de 150 km)

Baix grau de permeabilitat de la bicicleta i el vianant a moltes infraestructures viàries

L accessibilitat i la supressió de barreres arquitectòniques són dues assignatures pendents en la majoria dels municipis del Gironès

Progressiu augment de l espai viari destinat als vianants


139

Actualment a Catalunya hi ha sis vies verdes construïdes, dues de les quals transiten pel Gironès: la ruta del Carrilet (entre Olot i Girona) i la ruta de la via del tren (entre Girona i Sant Feliu de Guíxols).

A més, a mig-llarg termini es planteja la construcció de nous recorreguts com són: el tram entre Girona i Banyoles, entre Girona i Palamós, un recorregut que remunti l Onyar i connecti amb la via verda de carrilet i un altre que voregi el riu Ter (promogut pel consorci Alba-Ter). Aquests recorreguts permetrien connectar una part molt important dels municipis del Gironès.

No obstant això, es detecten dos aspectes millorables: la necessitat d una major promoció dels desplaçaments en les vies verdes pels desplaçaments de mobilitat obligada (estudis i treball) i la necessitat de disposar d una major intermodalitat entre la bicicleta i el transport públic.

Pel Gironès hi transiten dues de les sis vies verdes existents a Catalunya


2.3.5. L oferta de transport col·lectiu

Actualment s està treballant en la constitució de l Autoritat del Transport Metropolità de Girona. Els estudis inicials en relació a les propostes de millora estratègica del transport col·lectiu en aquesta àrea ja es troben força definits, així com l àmbit territorial (incial) d aquest Consorci.

Aquest instrument ha treballar fonamentalment en:

- Col·laborar entre diferents nivells d administració amb responsabilitat en el transport públic.

- Integrar les xarxes de transport. - Donar informació als usuaris. - Esdevenir un element de consens de les inversions en infraestructures. - Coordinar el transport públic amb origen i destinació en el seu àmbit. - Coordinar les polítiques i les integracions tarifàries. - Ampliar el camp d actuació a la planificació i gestió de tota la mobilitat - Gestionar dels serveis de transport (delegat pels ajuntaments)

L actual oferta de transport col·lectiu amb autobús compta amb 22 línies de transport. No obstant això, la durada del recorregut d una part important d aquestes rutes és molt superior a la que es realitzaria en transport privat, essent el principal motiu el recorregut que segueixen. Per aquest motiu, des de la futura Autoritat del transport metropolità de Girona s està treballant en la millora de l oferta de transport públic en dos nivells: el manteniment i potenciació de determinades rutes (que actualment compten amb una baixa freqüència de pas d autobusos) i la creació d una oferta que permeti una connexió força ràpida i amb una elevada freqüència de pas d autobusos entre les principals zones d interrelació.

En els municipis de l Àrea Urbana de Girona, la majoria dels ciutadans estaria disposat a utilitzar el transport col·lectiu si aquest s adeqüés

millor a les seves necessitats, mentre que en bona part de la resta de municipis de la comarca, l opció d utilitzar el transport col·lectiu no es considera majoritàriament com a una alternativa al vehicle privat.

Una oferta de transport en autobusos amb força rutes però

amb un servei deficient

Actualment s està treballant en la constitució de l Autoritat del Transport Metropolità de Girona

El transport públic col·lectiu

compta amb el suport dels ciutadans de l Àrea Urbana de Girona


141

En general la ràtio d ocupació de les línies de transport urbà de Girona són força baixes. Les que presenten una ràtio inferior són les línes 9 (de l estació cap a Sant Daniel), 10 (de l estació cap a Fornells de la Selva) i 7 (de Can Gibert a Torre Gironella). A banda d aquesta situació, la Sindicatura de comptes ha determinat que l empresa Transports Municipals del Gironès, SA es troba en situació de dissolució obligatòria degut a la important quantitat de pèrdues que genera.

Aquesta situació requereix, d una reorientació de l actual oferta de transport urbà de Girona, en aspectes tant diferents com l àmbit implicat (nombre de municipis que ha donar cobertura i que per tant s han d implicar en el seu finançament), les rutes que realitzen, la informació que es dóna als usuaris, el tipus de bus necessari per cada ruta, la compatibilitat entre els bitllets de diferents companyies (TMG i TEISA),...

Actualment la línia de ferrocarril que transita pel Gironès és molt poc utilitzada en els desplaçaments interns. No obstant això, cal destacar la potencialitat que podria tenir aquesta línia en els desplaçaments de menor recorregut. Actualment, més de la meitat de la població de la comarca viu a menys de 1000 metres del traçat de la línia de ferrocarril31, essent les possibilitats d aquest mitjà de transport molt superiors a les actuals.

En els propers anys, a banda de millorar la connexió del ferrocarril en aquests desplaçaments de major distància, caldria avaluar la viabilitat de potenciar els desplaçaments en distàncies més curtes (per exemple entre l eix Sils-Flaçà).

En l àmbit del Gironès, el ferrocarril és un mitjà molt emprat quan la destinació és Barcelona. Així, de mitjana cada dia es realitzen més de 3.600 desplaçaments entre Barcelona i Girona. A banda de Girona, les altres dues estacions amb un nivell d utilització significatiu (en l àmbit comarcal) són la de Flaçà i la de Caldes de Malavella32.

31 Passa a menys d un quilòmetre de Bordils, Celrà, Flaçà, Fornells de la Selva, Girona, Juià, Sant Joan de Mollet, Sant Jordi Desvalls, Sant Julià de Ramis, Sarrià de Ter i Vilablareix 32 L estació de Caldes de Malavella abasta un nombre important d usuaris residents a Llagostera i Cassà de la Selva.

Baix grau d utilització d algunes línies del transport metropolità de Girona

El ferrocarril, un mode molt emprat en els desplaçaments cap a Barcelona

Potencialitat de la via de ferrocarril al seu pas pel Gironès


Tot i que l aeroport de Girona n és un clar exemple, no és l únic. En moltes ocasions davant la creació d un node important generador / atractor de mobilitat, el temps de resposta per la planificació i la gestió de la mobilitat és massa llarg i comporta força problemes (manca d aparcament, oferta de transport col· lectiu insuficient

inexistent,...). Davant d aquesta situació resulta imprescindible disminuir el temps de resposta i exigir instruments de gestió i de planejament de la mobilitat en les noves instal· lacions o reubicacions de les existents (zones de creixement residencial o industrial, reubicacions o creacions de nous nodes generadors de mobilitat: edifici UdG, nova estació del TAV, canvis significatius en la demografia d un municipi o zona,...).

L increment espectacular del tràfic aeri a l aeroport de Girona no s ha vist complementat amb una bona planificació i gestió de la mobilitat


143

2.3.6. Les infraestructures viàries i ferroviàries

La major part dels municipis del Gironès es troben a menys de 5 km la xarxa viària preferent, i la resta estan a menys de 10 km. Així en els desplaçaments efectuats a dins de la comarca, en moltes ocasions el temps d entrada / sortida a Girona és molt superior a l emprat en la resta del recorregut.

Segons l enquesta de l INE de 2001, en la majoria dels municipis del Gironès no creien que disposaven de males comunicacions viàries, amb algunes excepcions:

- Juià, que comunica amb Celrà per mitjà de la Gi-6708.

- Madremanya, que es comunica amb Girona per mitjà de la GiV-6703 i amb Bordils per mitjà de la GiV-6701.

- Viladasens: en el qual un terç de la població viu a Fellines (veïnat al qual s accedeix per un vial sense asfaltar).

- I Sant Martí de Llémena, ubicat en el traçat de la Gi-531.

A la figura adjunta es mostra, per rangs, el percentatge de població que considera les comunicacions viàries una mancança del municipi.

En l actualitat la major part de la distribució de mercaderies (tant a l interior de la comarca, com entre la comarca i l exterior, com en trànsit de pas) es realitza en les infraestructures viàries. Així la majoria de les infraestructures existents (estació de mercaderies de Girona, port de Palamós,...) es troben generalment infrautilitzades.

Pocs municipis de la comarca compten amb males comunicacions viàries

El CI M de l Empordà suposarà

una important plataforma intermodal ferroviària

Bona accessibilitat dels municipis del Gironès respecte a la xarxa de vies preferents


En aquest àmbit la futura central integrada de mercaderies de l Empordà (i en menor mesura la de la Selva) han de suposar una millora en la potenciació del transport de mercaderies per mitjà del ferrocarril, en la qual es contempli la intermodalitat entre el ferrocarril i el transport per carretera.

No obstant això, existeixen encara molts aspectes a resoldre com són la insuficient adequació de la xarxa al transport de mercaderies, la gran complicació en la xarxa ferroviària francesa, el canvi d eixos a Portbou (suposa prop més d una hora), així com d altres aspectes tècnics (tant en la via convencional com en la futura línia d alta velocitat).

Actualment es detecta una manca d aparcament de vehicles de transport de mercaderies. Resulta habitual observar vehicles de gran tonatge aparcats a les diferents àrees de servei i de descans de l autopista, així com en determinades zones dels nuclis urbans. En aquest sentit cal regular aquesta situació i definir en quines zones es permet l aparcament dels vehicles pesants i on es construeixen aquest tipus d aparcaments o quines condicions han de tenir.

Aquesta solució ha de contemplar tant la millora de la situació actual com els futurs creixements de sòl industrial. Així, tot i que en força municipis de la comarca es plantegen increments en la dotació d aquesta tipologia de sòl, és cert que en els propers anys la major part del creixement es donarà en primer lloc al sud de Girona (Fornells, Vilablareix,...), al sector oest de l Àrea Urbana (principalment a Girona i a Salt) i amb la finalització del polígon industrial de Salt i certs increments als municipis de Sarrià de Ter i Sant Julià de Ramis.

Problemes d aparcament en el transport de mercaderies


145

2.3.7. Fomentar un model de mobilitat sostenible

Fa uns anys enrera les majoria de les activitats que desenvolupava una persona es realitzaven dins del propi municipi de residència, mentre que en l actualitat aquesta situació ha canviat considerablement. Avui, en la majoria dels municipis del Gironès hi ha més gent que treballa fora del municipi de residència que no pas a dins, una part dels estudiants estudia fora del municipi (i sovint de la comarca) i bona part de les activitats d oci i de compra (en els municipis de fora l Àrea Urbana de Girona) es fan a fora del lloc de residència. Així, ens trobem amb una situació conjuntural que esdevé molt més generadora de mobilitat que no pas la d uns anys enrera.

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

Treball Estudis Compres Oci

Fora del municipide residència

Dins del municipide residència

No obstant aquesta tendència, entre 1996 i l any 2001 s ha estabilitzat l índex d autocontenció (percentatge de població ocupada que treballa en el propi municipi) per motius de treball.

La taula següent mostra els principals destins de la mobilitat de cadascun dels municipis del Gironès. Sobserva com la ciutat de Girona esdevé el principal destí tant per treball, estudis, compres i oci. Dins de la comarca també s observen d altres centralitats secundàries, com són: Salt, Cassà de la Selva, Celrà. Pel que fa als desplaçaments per oci, una part tenen com a destí Barcelona i alguns municipis de la costa gironina.

Municipi Treball Estudis Compres Oci Aiguaviva Municipi

Girona Municipi i Girona -

Bescanó Municipi, Girona, Salt

Municipi, Girona i Salt

Municipi, Girona i Salt

Municipi, Girona, Salt i altres

Bordils Municipi, Celrà, Girona

Municipi, Celrà i Girona

Municipi, Celrà i Girona

Municipi, Girona i altres

Campllong Municipi, Girona, Cassà i Girona - -

Increment de les necessitats de desplaçament de la població


Municipi Treball Estudis Compres Oci

Cassà Canet d'Adri Municipi, Girona Girona i St Gregori - - Cassà de la Selva Municipi, Girona,

Llagostera i Campllong

Municipi i Girona Municipi i Girona Municipi, Girona i Costa

Celrà Municipi i Girona Municipi i Girona Municipi i GIrona Municipi, Girona i Altres

Cervià de Ter Municipi i Girona Municipi, Celrà i Girona

- -

Flaçà Municipi i Girona Municipi, Celrà i Girona

Municipi, Girona i la Bisbal

Municipi, Girona i altres


Municipi i Girona Municipi i Girona - -

Girona Municipi, Salt, Celrà, Fornells, Sarrià, Aiguaviva i Vilablareix

Municipi, Fornells i Salt

Municipi Municipi i altres (Barcelona i costa)

Juià Municipi, Girona i Juià

Cerlà - -

Llagostera Municipi, Cassà i Girona

Municipi, Cassà i Girona

Municipi, Cassà, Girona i Costa

Municipi, Girona i costa

Llambilles Municipi i Girona Cassà i Girona - - Madremanya Municipi i Girona Bordils i Girona - - Quart Municipi i Girona Municipi i Girona Girona Girona i altres Salt Municipi, Girona,

Fornells i Aiguviva Municipi i Girona Municipi i Girona Municipi, Girona i

altres Sant Andreu Salou

Municipi i Cassà Cassà i Girona - -

Sant Gregori Municipi, Girona i Salt

Municipi i Girona Municipi i Girona Girona

Sant Joan de Mollet

Municipi, Celrà, Flaçà i Girona

Celrà, Flaçà i Girona

Flaçà i Girona Girona i altres

Sant Jordi Desvalls

Municipi Girona Municipi, Celrà i Girona

- -


Municipi i Girona Municipi, Celrà, Girona i Sarrià

Girona Girona

Sant Martí Vell Municipi i Girona Bordils - - St Martí de Llémena

Municipi i Girona Girona i St Gregori - -

Sarrià de Ter Municipi i Girona Municipi i Girona Girona Municipi, Girona i altres

Vilablareix Municipi, Girona i Salt

Municipi i Girona Girona Girona i altres

Viladasens Municipi i Girona Celrà i Girona - -

La Universitat de Girona, a través de l Oficina Verda, treballa per a la millora de la mobilitat i l accessibilitat als centres universitaris


147

Actualment, la Universitat de Girona és probablement el principal focus atractor / generador de mobilitat de la comarca. Des de fa uns quants anys, la Universitat compta amb l'Oficina Verda que actua com a unitat executiva per a la implementació, el desplegament, el seguiment i la revisió permanents del Pla estratègic d'ambientalització de la Universitat (aprovat al febrer de 2000). Una part important de les actuacions del pla estratègic es relacionen amb la mobilitat, i des de l Oficina Verda ja s han impulsat diversos projectes i actuacions relacionades (borsa per compartir cotxe, projecte Bicicletes Universitàries, impuls de diverses propostes de mobilitat sostenible a la universitat, projecte d'accessibilitat sostenible al Campus del Barri Vell, pacificació del campus de Montilivi,...).

Dins l àmbit territorial del Gironès existeixen diveses entitats que tenen com a objectiu (entre d altres) el foment de la mobilitat sostenible en el territori. En aquest sentit cal destacar l existència de la plataforma Mou-te en bici, l Associació de Naturalistes de Girona i recentment de la secció territorial de Girona de la Plataforma del Transport Públic.

Font: Logotips extrets de les pàgines web de les respectives associacions

L existència d aquest teixit associatiu resulta important per la sensibilització i educació ciutadana vers la mobilitat, així com un element per pressionar a les diferents administracions i presentar projectes i propostes relacionades.

Existència de teixit associatiu dedicat a fomentar la mobilitat sostenible


2.3.8. Taula resum: punts forts punts febles

PUNTS FORTS

El treball és l actuació humana que genera una major quantitat de desplaçament. Els desplaçaments que es generen es troben més pautats i són més coneguts que els d altres modes de desplaçament (oci, compres,...).

En la majoria dels nuclis urbans del Gironès cada vegada es contempla més espai públic destinat als vianants.

El Gironès compta amb dues de les sis vies verdes existents a Catalunya.

Actualment s està treballant en la constitució de l Autoritat del Transport Metropolità de Girona.

Segons una enquesta efectuada en aquest treball, el transport col·lectiu és una opció vista amb bons ulls als municipis que conformen l Area Urbana de Girona.

Potencialitat de la via de ferrocarril al seu pas pel Gironès.

El ferrocarril, un mode de transport molt emprat en els desplaçaments cap a Barcelona.

Bona accessibilitat dels municipis del Gironès en relació amb la xarxa d infraestructures viàries preferents.

El CI M de l Empordà pot suposar una important plataforma intermodal ferroviària.

Existència de teixit associatiu dedicat a fomentar la mobilitat sostenible (Mou-te en bici, ANG, Plataforma del Transport Públic).

L Oficina Verda de la Universitat de Girona ha treballat molts aspectes de millora de la mobilitat i l accessibilitat als centres universitaris.


149

PUNTS FEBLES

I ncrement de les necessitats de desplaçament de la població, en els

diversos motius (tant laborals, per estudis, compres i oci).

Manca de previsió i planificació dels efectes de les dinàmiques demogràfiques del Gironès i l oferta de transport col·lectiu.

En els darrers anys s ha produït un increment de l ús del vehicle privat en els desplaçaments de mobilitat obligada (i quotidiana).

I ncrement constant del parc mòbil en la població del Gironès. Hi ha més 3 vehicles per cada 4 persones.

El traçat de les infraestructures actuals i futures augmenten la fragmentació i l aïllament dels ecosistemes naturals i agrícoles del Gironès.

Els desplaçaments des de la primera a la segona residència

generen anualment més d un milió de desplaçaments.

I mportant impacte i cost social de l accidentalitat.

Augment important de l accidentalitat in itinere.

L oferta de transport col·lectiu és deficient o amb mancances en els principals fluxos d interrelació que es donen als municipis del Gironès.

I mportant incidència ambiental del trànsit rodat sobre la qualitat sonora del seu entorn.

Les emissions generades pel transport genera una petjada ecològica molt superior al territori comarcal. Únicament els desplaçaments interurbans generen una petjada ecològica igual a tota la superfície forestal de la comarca.

Un model de mobilitat poc eficient (basat en el vehicle privat i sense compartir).

Baixa celeritat en l aprovació i implantació dels plans d accessibilitat i supressió de barreres arquitectòniques en els municipis del Gironès.

Baix grau de permeabilitat de la bicicleta i el vianant a moltes infraestructures viàries.


PUNTS FEBLES

Baixa planificació en la gestió de

la mobilitat provocada per

l increment espectacular en el trànsit aeri a l aeroport de Girona.

Manca d aparcament de vehicles de transport de mercaderies.


151

3. Bases per a la redacció de plans de mobilitat i

programa d actuacions 2005-2010

3.1. Bases comunes en la redacció de plans de mobilitat urbana a la comarca del Gironès

En les darreres dècades, la majoria de municipis han sofert una important evolució en relació amb la mobilitat, que en molts casos han seguit un model que defuig del model sostenibilista (relacionat amb un major pes del vehicle privat i la seva colonització de l espai públic). En aquest sentit cal un procés de reflexió en relació al model de poble i ciutat que volem, així com fixar determinats criteris que cal consensuar-los entre tots, i aplicar-los a través els diferents instruments estratègics, de planificació i gestió del municipi (plans de mobilitat, plans d ordenació urbanística, etc.).

Aquests criteris s inspiren en els següents principis:

- La mobilitat sostenible, entesa com aquella capaç de satisfer la necessitat de la societat de moure s lliurament, accedir, comunicar-se, comercialitzar i establir relacions sense sacrificar altres valors humans o ecològics bàsics actuals o del futur.

- L accessibilitat, per tal de garantir l accés a tot espai públic o equipament a tots els ciutadans.

- La seguretat viària, tot fent complir les normes bàsiques de convivència en la mobilitat, posant una especial atenció sobre els modes de transport més vulnerables (a peu i en bicicleta).

- L eficiència, fomentant un model que racionalitzi l ús dels diferents modes de desplaçament i en fomenti aquells més eficients energèticament, territorialment, etc.

- Garanteixi la qualitat de vida, valorant la cohesió social i disposant de prous espais per a usos socials i per la convivència.

- Garanteixi el dinamisme econòmic i afavoreixi l atractiu i el desenvolupament de les activitats econòmiques.

Per al compliment dels objectius anteriors es defineixen tot un seguit de criteris bàsics en la redacció de plans de mobilitat urbana (PMU), però que també afecten o s han d incorporar en la resta de figures de planejament dels municipis (plans parcials urbanístics, plans d'ordenació urbanística municipal, plans estratègics globals o sectorials, etc.).

Aquest document pretén establir, en l àmbit de la comarca del Gironès, les directrius i bases comunes a contemplar en la redacció dels diferents plans de mobilitat urbana. Aquestes bases comunes s han agrupat segons si afecten de forma individual als diferents modes de mobilitat (objectius unimodals) o bé en objectius multimodals, quan afecten a varis modes de mobilitat i compten amb un major grau de transversalitat.


3.1.1. Objectius unimodals

Afavorir la mobilitat a peu

En els darrers anys l espai destinat al trànsit dels vehicles motoritzats ha estat generalment superior al destinat als vianants, tot i que en els desplaçaments interns anar a peu encara resulta majoritari. Per aquest motiu cal proposar actuacions com:

- Incrementar la superfície destinada als vianants o d ús exclusiu per a vianants (és recomana una amplada útil de com a mínim 2 m de vorera més 0,5 m per ubicar-hi el mobiliari urbà).

- Fixar un valor mínim en la relació superfície destinada al vianant respecte al total de l espai viari (40-50%).

- Estendre la supressió de les barreres arquitectòniques a tot l espai viari i als equipaments municipals. Aquesta actuació i el compliment del Codi d Accessibilitat de Catalunya implicarà en molts casos eliminar obstacles de les voreres, reordenar el mobiliari urbà, ampliar les voreres per tal de disposar de l amplada mínima sense obstacles, etc.

- Disseny d una xarxa d itineraris segurs i agradables per a tots els ciutadans. Aquesta actuació es pot iniciar en aquells punts més sensibles (per exemple iniciar-la amb el projecte camins escolars segurs) i estendre-la progressivament a la resta de punts de la ciutat o municipi.

- Realitzar un tractament específic de separació entre l espai destinat a vianants i el destinat al trànsit (mesures de protecció, arbrat de separació,...).

- Millora de la qualitat de l espai destinat als vianants (en el mobiliari urbà, verd urbà, qualitat del ferm, etc.).

- Prioritzar el vianant en front del vehicle privat en els vials que conformen la xarxa local i de convivència.

Afavorir la mobilitat en bicicleta

En alguns casos, la bicicleta pot conviure amb el trànsit rodat (principalment en els vials de la xarxa local i de convivència), mentre que en d altres és necessari disposar de vials segregats. En els municipis de menor població del Gironès, el trànsit motoritzat i la bicicleta resulten compatibles en gairebé tots els vials. En canvi a l àrea urbana de Girona i al seu entorn resulta imprescindible:

- Dissenyar una xarxa de carrils bici, senyalitzats i adequats (en dimensions, elements de separació i de protecció, etc.). En un inici aquesta

xarxa ha de permetre la unió dels principals focus generadors de mobilitat, però l objectiu final ha de ser poder arribar a tot arreu (amb algunes excepcions) amb aquest mitjà de transport.

- Disposar d una oferta suficient i adequada de llocs d aparcament per a les bicicletes.

- Implantar sistemes de lloguer de bicicletes en diverses zones (prioritzar

la seva ubicació en els principals nodes que articulen el transport col·lectiu, en els principals centres o equipaments i en els grans aparcaments perifèrics).


153

- En els desplaçaments interurbans i a banda de les vies verdes- afavorir la connexió

intermunicipal amb aquest mitjà. Aquesta mesura es pot emprendre ja sigui disposant d un carril segregat al costat de la infraestructura viària, ja sigui aprofitant la xarxa existent

de camins rurals per tal de franquejar determinades

infraestructures, rius etc.

- Prioritzar la bicicleta en front del vehicle privat en els vials que conformen la xarxa local i de convivència.

- Incorporar bicicletes a les flotes municipals i serveis de l administració.

Afavorir la mobilitat en transport col·lectiu

Actualment es troba en fase de constitució l Autoritat del Transport Metropolità de Girona. Aquest instrument ha de fixar alguns dels criteris que es descriuen a continuació:

- Disposar d una bona oferta de transport col·lectiu ajustada a la demanda potencial.

- Utilitzar un sistema de transport adequat i adaptat a les necessitats del territori. En les zones o municipis de baixa densitat de població fomentar el transport a la demanda o el taxi-bus.

- Definir estratègies municipals i supramunicipals en relació amb la planificació del transport col·lectiu (pot haver-hi serveis que es poden compartir entre municipis).

- Disposar de sistemes de transport adaptats per a les persones amb mobilitat reduïda i amb les màximes comoditats (aire condicionat, GPS, més còmodes, etc.).

- Disposar de vehicles amb una millor eficiència energètica i amb un menor coeficient unitari d emissions de contaminants.

- Incrementar la informació que es dóna a l usuari del transport col·lectiu, tant en la marquesina o punt de parada com durant el trajecte.

- Millorar la ubicació dels punts de parada i els recorreguts a peu per arribar-hi.

- Disposar d un carril específic pel bus urbà si la freqüència supera les 15-20 expedicions per hora.

Millorar la circulació i l estacionament del vehicle privat

Els criteris que es descriuen a continuació es relacionen amb el foment d un ús racional del vehicle privat, i en fomentar un model no excloent amb la resta de modes de desplaçament. Aquests criteris són:

- Garantir l accés als diferents barris i polígons industrials per mitjà de la xarxa viària.

- Millorar la senyalització viària en el conjunt de la ciutat. Aquesta senyalització ha de minimitzar el trànsit innecessari per l interior de la trama urbana.

- Millorar, principalment a l àrea urbana de Girona, la connectivitat entre l interior de la ciutat i les circumval·lacions externes i vials interurbans.

- Fomentar una millor utilització del vehicle privat i del seu estacionament. En aquest sentit cal promocionar el car-pooling (compartir cotxe en els desplaçaments), el car-sharing (flota de cotxes compartits) o el compartir l aparcament privat.


- El centre urbà de les principals poblacions de la comarca cal impulsar una oferta

d aparcament de rotació controlada.

- Disposar de suficient aparcament subterrani per tal d alliberar espai públic per a altres usos més socials i que aportin qualitat a l espai urbà.

- Aplicar mesures urbanístiques, constructives i de control que impedeixin l aparcament de vehicles sobre les voreres o en d altres àrees prohibides.

- Gestionar i planificar correctament l aparcament de vehicles pesants i autobusos i evitar que esdevinguin un obstacle en la mobilitat urbana.

Millorar la distribució de mercaderies

El pla de mobilitat urbana i els altres instruments de planificació municipals

han de millorar i regular la distribució de mercaderies. Els principals criteris que cal incorporar són:

- Alliberar l espai viari urbà de grans vehicles pesants. En la planificació cal valorar l accessibilitat de la xarxa viària i ferroviària a aquestes zones industrials / comercials.

- Promoure millores en la logística i en la distribució de mercaderies. En aquest sentit cal valorar com positiva la ubicació de diverses empreses logístiques a les afores de la ciutat o la seva ubicació al CIM de la Selva.

- Establir una reserva suficient de zones de càrrega i descàrrega. Tanmateix cal regular l horari i temps de repartiment, optimitzar-la (en durada i distància entre origen (vehicle) i destí (establiment)).

- Incentivar la distribució de mercaderies compartida, tant a petita escala (per exemple entre els comerciants d un mateix carrer) com a escala superior (implantació d empreses logístiques especialitzades, amb vehicles adequats per a la tipologia dels carrers de diferents punts de la ciutat).


155

3.1.2. Objectius multimodals

Gestió i planificació de la xarxa viaria dels municipis

Tot i que resulta evident les diferències entre els diferents municipis del Gironès caldria, com a criteri impulsar una jerarquització (real) de la seva xarxa viaria urbana. A banda de mesures puntuals i concretes, cal impulsar el criteri de la jerarquització de la xarxa viaria urbana en tots els municipis tot definit clarament quina és la xarxa bàsica urbana (que estructura la mobilitat motoritzada del nucli urbà) quina és la xarxa local (on cal limitar la velocitat a 30 km/h, pacificar el trànsit i establir determinar criteris de priorització del vianant enfront del vehicle) i la xarxa de convivència (on cal limitar la velocitat a 10-20 km/h

i establir una priorització absoluta del vianant enfront del vehicle).

La taula següent presenta alguns criteris bàsics per a cadascuna de les tres tipologies de vials:

Zona de vianants Zona 30 Prioritat vehicles (urbana)

Trànsit

<1000 vehicles <5000 vehicles >2000 vehicles

Requisits

< 7 m o intens flux de vianants

> 7 m de secció entre façanes (una amplada de 2,75 m per carril resulta

suficient)

>9m de secció entre façanes (una amplada de 3,75m per carril resulta

suficient) Senyal

Limitadors de velocitat

Mobiliari urbà Sentits de circulació

concurrents Fitons o portes d entrada

Limitar la velocitat a 10-20 km/h

Rotondes Plataformes elevades

Passos de vianants elevats Ziga-zaga

Limitar la velocitat a 30 km/h

Semàfors Plataformes elevades

Rotondes Limitar la velocitat a 50

km/h

Aparcament

Excepcional Si Si

Plataforma

Única Segregació calçada -vorera Segregació calçada -vorera

Altres Millorar la qualitat urbana del carrer

Tractament especial de les cruïlles

Ha de permetre compaginar el vehicle

privat i la bicicleta Incrementar els elements de pacificació i priorització

a les proximitats de les escoles i d altres

equipaments.

-


Fomentar la intermodalitat

Els principals criteris que cal incorporar són:

- Permetre portar bicicletes en els transports públics.

- Disposar de serveis de lloguer de bicicletes, car-sharing o altres en les principals parades de transport col·lectiu.

- Aparcaments perifèrics connectats a una oferta de transport col·lectiu.

- Plantejar la intermodalitat en el transport de mercaderies en ferrocarril o marítim i el transport per carreteres. En les zones on actualment hi ha un flux molt important de transport de mercaderies per carreteres, estudiar la viabilitat del seu traspàs al sistema de ferrocarril.

Millorar la seguretat viària

Els principals criteris que cal incorporar per tal de millorar la seguretat viària i reduir l accidentalitat són:

- Impulsar un programa d actuacions per reduir l accidentalitat i els punts negres dins la trama urbana dels municipis.

- Implantar mesures constructives per tal de garantir la seguretat en els diferents usuaris de la via públic (vianants, ciclistes, conductors, etc.).

- Incrementar el control de les infraccions i disposar d un marc legal (ordenances) que l empari.

Aspectes ambientals

Promoure diverses actuacions relacionades amb la millora de la qualitat ambiental (disminució del consum energètic, les emissions atmosfèriques, el soroll, etc.), tot potenciant el caràcter exemplificador de l administració. En aquest sentit es proposen els següents criteris:

- Promoure l ús de biocombustibles.

- Incloure el criteri del consum energètic i les emissions de contaminants en l adquisició i renovació de vehicles municipals, o bé incorporar aquests criteris en els plecs de condicions tècniques de concessió de serveis municipals.

- Aplicar paviments sonoreductors, en especial a l entorn de les zones amb una sensibilitat acústica més alta i amb vials força transitats.

- Control del tub d escapament dels cotxes i motocicletes en relació amb la contaminació atmosfèrica i el soroll ambiental.


157

Participació ciutadana i sensibilització ambiental

Els principals criteris que es proposen són:

- Incrementar la informació i sensibilització ambiental vers als ciutadans en relació amb la mobilitat.

- Realitzar campanyes de comunicació als ciutadans per promoure la mobilitat sostenible (generals, en l àmbit de les empreses, a les escoles, etc.).

- Garantir la participació ciutadana en l àmbit de la mobilitat. Cal articular un sistema de participació ciutadana en l àmbit de la mobilitat (ja sigui per mitjà d un Consell de l agenda 21, Pacte per la Mobilitat, etc.).

- Afavorir i donar suport a aquelles associacions destinades a fomentar i impulsar un model de mobilitat més sostenible (Mou-te en Bici, PTP,...).

Aspectes tecnològics i de planificació urbanística

Alguns dels objectius que han d incorporar les diferents figures de planejament urbanístic serien minimitzar l ús del vehicle privat, planificar modes de transport alternatius

al privat, política sobre l aparcament, organitzar el transport i repartiment de mercaderies,... A banda d aquests criteris generals es proposa:

- Planificar la mobilitat en l àmbit del municipi. En aquest sentit cal planificar la mobilitat des del punt de vista de la sostenibilitat en les noves actuacions urbanístiques. Per altra banda també cal estendre la supressió de barreres arquitectòniques i els criteris d accessibilitat a totes les noves actuacions urbanístiques.

- Potenciar un model urbanístic que fomenti la barreja d usos (residencial, comercial, serveis, industrial no contaminant) que incentivi la reducció de la mobilitat en vehicle privat.

- Implementar sistemes de gestió del trànsit i aparcament municipals i supramunicipals.

- Incorporar sistemes Intel·ligents de Transports en el desenvolupament de l activitat del transport i per la gestió i ordenació del trànsit en l àmbit comarcal

- Implantar senyals acústiques en les interseccions semafòriques. - Implementar sistemes automàtics sobre l ocupació dels aparcaments. - Imputar als promotors urbanístics, de forma temporal, el finançament del transport

col·lectiu a les noves zones d urbanització.


159

3.2. Programa d actuacions 2005-2010

El PROGRAMA D ACTUACI ONS 2005-2010, és el document programàtic del Pla de Mobilitat Sostenible de la comarca del Gironès, que defineix les polítiques i actuacions que s han d impulsar en l àmbit comarcal per tal d assolir un canvis en mobilitat actual i fomentar un model de mobilitat més sostenible.

Jeràrquicament s estructura en 5 programes d actuació o àmbits temàtics, i es concreten en 25 accions i/o projectes. Les accions es defineixen mitjançant unes fitxes estandarditzades. Cadascuna de les fitxes que es presenten a continuació compta amb un objectiu i descripció i es complementa amb una valoració sobre diversos aspectes relacionats amb l aplicació de l acció (cost, fonts de finançament i organismes implicats).

A continuació, de forma prèvia a la presentació de les fitxes de les accions, es mostra la relació de programes i accions que conformen el PLA DE MOBI LI TAT SOSTENI BLE A LA COMARCA DEL GIRONÈS.

PROGRAMA 1. CREAR ELS INSTRUMENTS I EINES NECESSARIS PER IMPULSAR UN MODEL DE MOBILITAT SOSTENIBLE

1.1. CREAR L AUTORITAT COORDINADORA DEL TRANSPORT DEL GIRONÈS

1.2. CREAR L OFICINA DE LA MOBILITAT SOSTENIBLE A LES COMARQUES DE GIRONA

1.3. IMPULSAR L OBSERVATORI DE LA MOBILITAT DEL GIRONÈS EN COORDINACIÓ AMB

L OBSERVATORI CATALÀ DE LA MOBILITAT

1.4. APROVAR EL PLA DIRECTOR DE MOBILITAT COMARCAL

1.5. IMPULSAR LA FIGURA DEL RESPONSABLE DE TRANSPORT DINS L EMPRESA O POLÍGON

INDUSTRIAL

1.6. PROMOURE EL COMPARTIR EL COTXE

1.7. IMPULSAR L EDUCACIÓ PER A LA MOBILITAT SOSTENIBLE

PROGRAMA 2. AFAVORIR ELS MODES DE DESPLAÇAMENT A PEU O EN BICICLETA

2.1. (ELABORAR I) APLICAR UN PLA DE SUPRESSIÓ DE BARRERES ARQUITECTÒNIQUES A LA

VIA PÚBLICA I ALS EQUIPAMENTS

2.2. IMPULSAR EL PROJECTE CAMINS ESCOLARS SEGURS

2.3. CONTINUAR ESTENENT LES VIES VERDES A LA COMARCA

2.4. XARXA DE CARRILS BICI URBANS

2.5. DISPOSAR DE MECANISMES PER CARREGAR ELS AUTOBUSOS AMB BICICLETA


PROGRAMA 3. AFAVORIR L ÚS DEL TRANSPORT COL·LECTI U EN ELS DESPLAÇAMENTS URBANS I INTERURBANS

3.1. MILLORAR L OFERTA DE TRANSPORT URBÀ EN L ÀREA URBANA DE GIRONA

3.2. MILLORAR L OFERTA DE TRANSPORT COL·LECTIU ENTRE LES PRINCIPALS RELACIONS

INTERMUNICIPALS

3.3. ESTUDIAR LA VIABILITAT SOBRE LA CREACIÓ D UNA NOVA LÍNIA DE FERROVIÀRIA ENTRE

EL LITORAL GIRONÍ I LES COMARQUES D INTERIOR. 3.4. PROMOCIONAR ELS AVANTATGES DEL TRANSPORT COL·LECTIU

3.5. PROMOURE UN SISTEMA D INFORMACIÓ DEL TRANSPORT PÚBLIC DE VIATGERS

3.6. APLICAR UN SISTEMA DE PERCEPCIÓ DE VALORACIÓ DEL TRANSPORT PÚBLIC I

D IDENTIFICACIÓ DELS CANVIS EN LES NECESSITATS DE LA DEMANDA.

PROGRAMA 4. MILLORAR LA SOSTENIBILITAT EN ELS DESPLAÇAMENTS DE MERCADERIES

4.1. IMPULSAR LES BONES PRÀCTIQUES EN EL TRANSPORT DE MERCADERIES PER CARRETERA

4.2. APLICAR LA LOGÍSTICA EN LA DISTRIBUCIÓ DE MERCADERIES DINS LA CIUTAT

PROGRAMA 5. RESTRINGIR I RACIONALI TZAR L ÚS DEL VEHICLE PRIVAT

5.1. IMPULS DE MESURES DISSUASÒRIES SOBRE LA UTILITZACIÓ INDIVIDUALITZADA DEL

VEHICLE PRIVAT

5.2. IMPULSAR L APARCAMENT COMPARTIT A L ÀREA URBANA DE GIRONA

5.3. POTENCIAR LA CREACIÓ D APARCAMENTS DISSUASORIS

5.4. FOMENT DE SISTEMES INTEL·LIGENTS DE TRANSPORTS EN EL DESENVOLUPAMENT DE

L ACTIVITAT DEL TRANSPORT I PER LA GESTIÓ I ORDENACIÓ DEL TRÀNSIT EN L ÀMBIT

COMARCAL

5.5. IMPULSAR EL CAR-SHARING O FLOTA DE COTXES COL·LECTIVA


161

3.2.1. Programa 1: Crear els instruments i eines necessaris per impulsar

un model de mobilitat sostenible

Aquest programa d actuacions va encaminant a crear els recursos o organismes necessaris per tal de fomentar un model de mobilitat més sostenible, tant en l administració pública com en l àmbit privat. Probablement una de les actuacions clau (ja iniciada) és la constitució de l Autoritat coordinadora del transport del Gironès.

Acció 1.1. Creació de l Autoritat coordinadora del transport del Gironès

Objectiu Millorar i dinamitzar el transport col·lectiu

Descripció Actualment s estan realitzant els estudis previs per a la futura creació de l Autoritat del Transport Metropolità de Girona. Les principals funcions d aquest organisme seran:

- Col·laborar entre diferents nivells d administració amb responsabilitat en el transport públic.

- Integrar les xarxes de transport. - Donar informació als usuaris. - Esdevenir un element de consens de les inversions en infraestructures.

- Coordinar el transport públic amb origen i destinació en el seu àmbit. - Coordinar les polítiques i les integracions tarifàries. - Ampliar el camp d actuació a la planificació i gestió de tota la mobilitat - Gestionar dels serveis de transport (delegat pels ajuntaments)

A banda d aquestes funcions també caldria impulsar les següents qüestions:

- Impulsar la intermodalitat (millorar la connexió intermodal a l actual estació de bus / tren de Girona, fomentar la connexió intermodal en l arribada de tren d alta velocitat a la ciutat, la millora de la gestió de la mobilitat a l aeroport de Girona i increment de l oferta de transport públic cap a Girona, Barcelona i els municipis costaners, etc.).

- A banda de la integració tarifària, es pot començar a treballar amb l aplicació del bitllet electrònic (l e-bitllet), que consisteix en una targeta xip sense contacte. Aquest sistema incrementa la comoditat, redueix el temps d accés al vehicle, i pot incorporar-hi d altres aplicacions (portamonedes electrònic o la possibilitat d utilitzar-se amb d altres serveis).

- Revisar o fixar els criteris mínims en la revisió de les concessions de transport col·lectiu de viatgers.

Cost 200.000 estudis preliminars a la creació d el Autoritat Fonts de finançament

Consell Comarcal del Gironès, Ajuntaments implicats, DPTOP

Organismes implicats

Empreses concessionàries del transport públic


163

Acció 1.2. Crear l Oficina de la mobilitat sostenible a les comarques de

Girona Objectiu Donar informació al ciutadà i fomentar els modes de mobilitat més

sostenibles

Descripció Aquesta actuació parteix d un projecte que es va treballar durant l any 2002 des del CILMA, l Ajuntament de Girona i del Consell Comarcal del Gironès. Aquest projecte s inspira en les diverses experiències efectuades en d altres municipis europeus d Holanda, Alemanya (Hameln) o d Àustria (Graz).

Les principals funcions d aquesta oficina són:

- Informar sobre l oferta de transport col·lectiu (itineraris, companyies, horaris de sortida i arribada, millors combinacions, on comprar els bitllets, etc.).

- Informar sobre les millors alternatives al vehicle privat (compartir cotxe, car-sharing, lloguer i itineraris per a bicicletes, etc.).

- Promoció de la mobilitat sostenible (organitzar debats i jornades, promoure nous serveis, recollir queixes i suggeriments, actuacions de sensibilització, etc.

Cost 120.000 /any

Fonts de finançament

Consell Comarcal del Gironès, Ajuntaments implicats, DPTOP, Diputació de Girona (CILMA)


Empreses concessionàries del transport públic.


Acció 1.3. I mpulsar l Observatori de la mobilitat del Gironès en

coordinació amb l observatori català de la mobilitat Objectiu Crear un instrument d avaluació seguiment de la mobilitat

Descripció Des de principis de 2004 existeix l'Observatori Català de la Mobilitat. Té per objectiu l'anàlisi de la mobilitat de les persones i del transport de les mercaderies, dirigida a la sostenibilitat i la seguretat, i l'avaluació dels instruments de planificació i els seus efectes, mitjançant un recull de la informació més rellevant en matèria de mobilitat i el seu grau de sostenibilitat (entre d altres coses per mitjà del càlcul del sistema d indicadors).

Aquesta actuació proposa establir un major nivell de concreció per mitjà de la creació d un instrument similar a les comarques gironines, el qual permeti una anàlisi de la mobilitat a nivell comarcal i concret de les principals àrees urbanes de les comarques gironines.

Resulta recomanable relacionar aquesta actuació amb la creació d una l oficina de la mobilitat sostenible a les comarques de Girona (acció 1.2), a banda d actuar de forma coordinada amb la futura Autoritat del Transport Metropolità de Girona (acció 1.1.)

Cost 30.000 /any


Consell Comarcal del Gironès, Ajuntaments implicats, DPTOP, Diputació de Girona (CILMA)


L'Institut d'Estadística de Catalunya, Departament de Medi Ambient i Habitatge, Departament d Interior (Servei Català de Trànsit), Departament de Treball i Indústria (ICAEN), ATMG i Ministeri de Foment.


165

Acció 1.4. Aprovació del Pla Director de Mobilitat Comarcal Objectiu Fixar les directrius de mobilitat en aquest territori

Descripció El Pla Director de la Mobilitat Comarcal del Gironès ha determinar les polítiques a seguir en els següents àmbits:

- Seguiment i gestió de la mobilitat de la zona - Ordenació del trànsit interurbà d'automòbils. - Promoció dels transports públics col·lectius.

- Foment de l'ús de la bicicleta i dels desplaçaments a peu. - Ordenació i explotació de la xarxa viària principal de la zona. - Organització de l'aparcament intrazonal. - Transport i distribució de mercaderies.

Els plans directors de mobilitat s han de revisar sempre que es modifiquin les Directrius nacionals de mobilitat i, en tot cas, cada sis anys.

I finalment, es proposa incorporar els criteris del Pla Director de Mobilitat de la comarca del Gironès a les figures de planejament municipal i supramunicipal que encara resten pendents d elaborar. En aquest sentit cal recordar que l article 9.5 de la Llei de Mobilitat garanteix la participació del Consell territorial de la mobilitat en el procés d'elaboració dels plans de mobilitat urbana (document bàsic per configurar les estratègies de mobilitat sostenible dels municipis de Catalunya).

Cost 90.000


DPTOP i Consell Comarcal del Gironès


En la seva elaboració hi ha un gran nombre d agents implicats (ens locals afectats, dels organismes i les entitats comarcals representatives, i dels departaments de la Generalitat les competències dels quals en poden quedar afectades). En la seva aplicació resulta clau que s incorporin els criteris que aquest fixa en les diferents figures de planejament i ordenació del territori municipals i supramunicipals.


Acció 1.5. I mpulsar la figura del responsable de transport dins

l empresa o polígon Objectiu Fomentar modes de desplaçament sostenibles al treball

Descripció Per tal de concretar les actuacions per fomentar la mobilitat sostenible per accedir al lloc de treball resulta interessant impulsar el nomenament d un responsable de transport en l àmbit de l empresa / zona / polígon.

Aquesta figura té per objectius desenvolupar les funcions d ajut per la millora del transport dels treballadors, aplicant criteris d estalvi i eficiència energètica (vegeu el document d Accés sostenible al lloc de treball).

Les principals funcions del responsable de transport seran:

- Estudiar les noves possibilitats de transport públic de la zona. - Analitzar i controlar el grau d utilització del transport públic. - Coordinar l ús compartit del cotxe (disposar d un llistat de nom, lloc de

residència, horaris i possibilitat de compartir cotxe per part dels treballadors. Aquesta actuació es pot realitzar de forma manual o bé per mitjà d un soft que automatitzi la seva gestió).

- Impulsar mesures per fomentar la utilització de modes de mobilitat més sostenibles (disposar d un lloc on desar les bicicletes, disposar d ajuts per als treballadors que utilitzen el transport públic, reservar els aparcaments per aquells treballadors que comparteixen el vehicle privat, etc.).

Per fomentar aquesta actuació, es poden organitzar jornades de formació sobre opcions de mobilitat sostenible en l àmbit de l empresa, especialment adreçades als representants sindicals de les empreses.

Tot i que és necessari que totes les activitats econòmiques reflexionin sobre aquest aspecte resulta prioritari

impulsar aquesta actuació en aquelles empreses que compten amb un major nombre de treballadors33).

Cost Cost del responsable de mobilitat (empresa); cost de l organització de jornades i preparació de material (aprox. uns 12.000 /any)(Administracions)


DPTOP, Consell Comarcal del Gironès, ajuntaments de la comarca i Empreses.


Organitzacions sindicals, agrupacions d empresaris, Cambra de Comerç de Girona.

33 Podeu consultar les activitats industrials amb un major nombre de treballadors al web http://www10.gencat.net/reic/

http://www10.gencat.net/reic/


167

Acció 1.6. Promoure el compartir el cotxe Objectiu Promoure un ús més racional del vehicle privat

Descripció Actualment els desplaçaments en vehicle privat per diversos motius (treball, estudis, oci,...) són el principal mode de transport en els desplaçaments interurbans i un dels principals en els desplaçaments urbans. Alhora l ocupació mitjana per vehicle és molt baixa (generalment inferior a 2 persones).

Per incrementar l índex d ocupació i racionalitzar el transport amb vehicle privat es proposa fomentar l ús del cotxe compartit a dues escales diferents:

- Des del Consell Comarcal del Gironès s impulsarà una base de dades on-line de propietaris de cotxes disposats a compartir-ho, on es recollirà informació sobre els itineraris, horaris, telèfons de contacte, correu electrònic,..., per tal que els interessats a compartir cotxe puguin establir contacte. Aquest servei podria gestionar-se des de la pàgina web del Consell Comarcal. En la mateixa web també hi podrien haver vincles amb les principals agències especialitzades que gestionen aquests tipus de borses (www.compartir.es , http://www.compartircotxe.org/,...), així com d altres experiències impulsades en l àmbit comarcal (per exemple la borsa per compartir cotxe de l Oficina Verda de la Universitat de Girona).

- Impulsar el compartir cotxe dins les empreses i difondre els avantatges ambientals, socials i territorials d aquesta pràctica (vegeu l acció anterior). En aquelles activitats econòmiques on és molt més rellevant en nombre de persones que hi acudeixen que no pas els propis treballadors, resulta interessant establir algun mecanisme per tal de fomentar el compartir cotxe entre el conjunt d usuaris.

Cost 4.000 creació del recurs web (caldria afegir-hi els costos de la seva gestió continuada)


Consell Comarcal del Gironès


Consell Comarcal del Gironès. En l àmbit més particular resulta molt important la col·laboració dels sindicats, cambra de comerç de Girona, altres associacions empresarials, ajuntaments (per tal de promocionar o actualitzar la pàgina web). A nivell d empresa aquesta mesura pot anar acompanyada per altres actuacions, com per exemple reservar els espais d aparcament més propers a l empresa per aquells vehicles compartits.

http://www.compartir.es

http://www.compartircotxe.org/,...


Acció 1.7. I mpulsar l educació per a la mobilitat sostenible Objectiu Conscienciació ciutadana vers la mobilitat sostenible

Descripció Aquesta actuació cal adreçar-la a la

globalitat

de la població, per mitjà de

diferents estratègies:

- Als centres escolars: compromís d incorporar l educació per a la mobilitat al programa educatiu dels centres, impulsant i dinamitzant mesures pràctiques per fomentar la mobilitat sostenible (que totes les sortides es facin en sistemes de transport col·lectiu, impulsant el projecte camins escolars segurs, etc.).

- Al conjunt de la població: per mitjà de xerrades i debats, impuls de campanyes educatives, elaboració de dossier de premsa sobre aspectes de mobilitat, etc.)

Cost 60.000


Departament de Medi Ambient i Habitatge, Departament d Ensenyament, Consell Comarcal del Gironès, DPTOP


-


169

3.2.2. Programa 2: Afavorir els modes de desplaçament a peu o en

bicicleta

Aquest programa d actuacions va encaminant a fomentar els desplaçaments a peu o en bicicleta tant en els desplaçaments urbans com interurbans. Per aquest motiu cal dimensionar i adequar l espai públic a la realitat actual (els desplaçaments a peu són majoritaris quan es realitzen per l interior dels municipis o de la ciutat).

Acció 2.1. Aprovar i implantar un pla de supressió de barreres arquitectòniques a la via pública i als equipaments

Objectiu Fer un municipi accessible per a tothom

Descripció Cal adaptar l espai públic dels nuclis urbans de tots els municipis del Gironès a les necessitats de totes les persones, pensant especialment amb les persones amb mobilitat reduïda, tal i com obliga el Codi d accessibilitat de Catalunya.

En els darrers anys alguns dels municipis de la comarca han elaborat un pla de supressió de les barreres arquitectòniques, i s han començat a fer algunes actuacions al respecte. Malgrat aquestes millores evidents encara existeixen carrers i equipaments amb una baixa adaptabilitat . Per aquest motiu es proposa:

- Elaborar, aprovar i implantar plans de supressió de barreres arquitectòniques a tots els nuclis urbans de la comarca. Els plans hauran de definir per la xarxa viària de cada municipi: les bandes de pas mínimes, l amplada mínima de pas, l espai lliure per a maniobres, les rampes i desnivells màxims, el tipus d escocells i reixes, el tipus de paviments, els guals de pas de vianants, l adaptació de les escales, la situació de tots aquells senyals verticals o elements que puguin impedir el pas,...

- L establiment de l obligatorietat del compliment del Codi d accessibilitat de Catalunya (Decret 135/1995) en totes les edificacions municipals noves i l adaptació continuada en el temps de les edificacions velles d ús públic.

Cost 200.000 (redacció i aprovació dels plans d accessibilitat) Fonts de finançament

Administració local, DPTOP, Diputació de Girona


Diverses entitats i col·lectius


Acció 2.2. Impulsar el projecte camins escolars segurs Objectiu Fomentar els desplaçaments a peu cap a l escola

Descripció La filosofia del camí escolar és crear una nova cultura viària on el carrer es converteixi en un espai on els nens i nenes de la ciutat a més de fer el recorregut d anar i de tornada de l escola de forma autònoma tinguin la possibilitat de viure i relacionar-se amb la resta de ciutadans i aprenguin a actuar de forma responsable en els seus desplaçaments34. Aquesta actuació implica de manera coordinada entre pares, professors i alumnes- escollir una o varies rutes (en funció de l origen dels escolars), segures i agradables, on cal aplicar-hi mesures que permetin la reducció de la velocitat del trànsit rodat, la peatonalització de carrers, l eixamplament de voreres, la creació d illes per a vianants, els canvis temporals en algunes interseccions semafòriques, etc., que globalment permetin la millora dels recorreguts escolars.

Aquesta actuació caldria prioritzar-la en les escoles d educació infantil i primària, especialment a aquelles que compten amb una major nombre d alumnes matriculats. No obstant això es pot implantar de forma més o menys senzilla en el conjunt del centres escolars del Gironès.

En un futur cal estendre aquesta mesura a d altres equipaments o focus atractors / generadors de mobilitat.

Cost Variable en funció de les actuacions urbanístiques que calgui realitzar


Administració local, DPTOP


AMPA escoles, Departament d Ensenyament.

34 Vegeu més informació a el

Camí Escolar, el Camí de casa a l escola (mod.1, mod

2, mod

3, mod

4, mod 5, mod 6) i la fitxa del camí escolar de l ICAEN.


171

Acció 2.3. Continuar estenent les vies verdes a la comarca Objectiu Fomentar els desplaçaments en bicicleta supramunicipals

Descripció Actualment al Gironès compta amb dues vies verdes construïdes: la ruta del Carrilet (entre Olot i Girona) i la ruta de la via del tren (entre Girona i Sant Feliu de Guíxols).

A més, a mig-llarg termini es planteja la construcció de nous recorreguts com són: el tram entre Girona i Banyoles, entre Girona i Palamós, un recorregut que remunti l Onyar i connecti amb la via verda de carrilet i un altre que voregi el riu Ter (promogut pel consorci Alba-Ter). Aquests recorreguts permetrien connectar una part molt important dels municipis del Gironès.

No obstant això, alguns dels aspectes que han de permetre millorar la utilitat d aquestes vies verdes són:

- Millorar la connexió de diferents municipis cap a les vies verdes existents (o previstes en un futur. Aquests ramals poden construir-se amb un carril segregat (similar al de les pròpies vies verdes), aprofitar alguns camins rurals, etc. En aquest sentit pot resultar recomanable d una banda la proposta realitzada per la Diputació de Girona a l any 2003, segons la qual en el moment de fer actuacions de millora de les carreteres provincials es proposava construir un carril paral· lel per als vianants i bicicletes. Per altra banda cal que des del Consell Comarcal del Gironès i amb la col· laboració dels diferents municipis del Gironès, s estableixi quins dels camins (del Pla de Camins Comarcal) resulten clau com a connectors entre zones urbanes i el traçat d una via verda, i quines actuacions d adequació caldria realitzar-hi.

- Promocionar i impulsar campanyes de promoció de les vies verdes com a mode de desplaçaments de mobilitat obligada (estudis i treball).

- Disposar d una major intermodalitat entre la bicicleta i el transport públic.

Cost Variable en funció de les actuacions urbanístiques que calgui realitzar 1.000 /Km i any per a manteniment de vies existents i 18.000 /Km de nova construcció.


Ministerio de Fomento, Consorci de les Vies Verdes de Girona, Diputació de Girona, Consell Comarcal


Ajuntaments


Acció 2.4. Xarxa de carrils bici urbans Objectiu Fomentar els desplaçaments en bicicleta municipals

Descripció Actualment des de Girona i Salt s està impulsant la construcció d una xarxa de carrils bicicleta per l interior de la ciutat. Aquestes actuacions es valoren molt positivament tot i que gairebé cada vegada més pren importància efectuar aquesta planificació en un àmbit supramunicipal i en coordinació dels diferents municipis.

Per aquest motiu caldria definir clarament quins són els vials interconnectors entre els municipis de l àrea urbana de Girona, així com entre aquesta i els municipis del seu entorn immediat. Així l àmbit d aquesta actuació podria englobar els nuclis urbans de Girona, Salt, Sarrià de Ter, així com Sant Julià de Ramis, Sant Gregori, Bescanó, Vilablareix, Aiguaviva, Fornells de la Selva, Quart i Celrà.

Per altra banda caldria resoldre l entramat de la xarxa de carrils bici de l àrea urbana de Girona i la seva connexió amb les principals zones d interès, equipaments i focus generadors de mobilitat.

Cost 800.000 implantar la xarxa de carrils bici a dins la ciutat de Girona.


DPTOP, Diputació de Girona, Consell Comarcal, Ajuntaments.


Entitats i associacions


173

Acció 2.5. Disposar de mecanismes per carregar els autobusos amb

bicicleta Objectiu Afavorir la intermodalitat entre el transport col·lectiu i la bicicleta

Descripció En la majoria de companyies d autobusos que operen a les comarques gironines no es permet carregar la bicicleta al vehicle. Actualment, des del Consorci de les vies verdes de Girona s està treballant en la millora de la situació actual, però fonamentalment adreçat als viatges per oci a l entorn de les vies verdes. Caldria repensar aquesta actuació en la resta de motius de desplaçament (per estudis, per treball, etc.) i

incloure-ho en el plec de condicions tècniques de les concessions dels autobusos interurbans.

Cost Sense valorar


Consorci, DPTOP, Empreses concessionàries.


Entitats i associacions, ajuntaments, etc.


3.2.3. Programa 3: Afavorir l ús del transport col·lectiu en els

desplaçaments urbans i interurbans

La principal alternativa a la reducció dels desplaçaments supramunicipals en vehicle privat (i també en els desplaçaments interns a l àrea urbana de Girona) és el transport col·lectiu. Les següents actuacions s encaminen a fomentar l ús dels sistemes de transport urbà i interurbà i a millorar-ne la seva qualitat.

Acció 3.1. Millorar l oferta de transport urbà en l àrea urbana de Girona

Objectiu Millorar l oferta actual de transport urbà per l interior de l àrea urbana

Descripció Una de les millores més importants en el transport col·lectiu de l àrea urbana de Girona és la implantació d un sistema de transport d alta capacitat en els eixos nord-sud (Sarrià de Ter-Fornells)35 i est-oest (Salt-La Creueta). Aquest sistema de transport hauria d estar connectat als aparcaments perifèrics i disposar d una capacitat per més de 1.000 viatgers per hora. Alguns dels sistemes de transport que es poden utilitzar són els següents:

- Tramvia. Compta amb una velocitat comercial força elevada (uns 25km/h), és silenciós i no emet gasos, però és irreversible i presenta un cost força elevat (uns 15M /km).

- Vehicles automàtics guiats (ferroviari). Són vehicles elèctrics, que funcionen sense conductor (menor cost d explotació), però presenta una elevada relació cost/rendiment.

- Autobús de trànsit ràpid (guiats automàticament o manualment) i poden ser tracció elèctrica. La seva velocitat pot estar entre 15 i 40 km/h i poden transportar fins a 5.000 passatger /hora i sentit. El seu cost va dels 10M /Km si és magnètic, als 6M /Km si el guiatge és manual.

- Autobús de trànsit ràpid: Consisteix en segregar vies específiques en zones congestionades i carrils exclusius per a busos

i vehicles d alta ocupació (cotxes amb tres o més ocupants), així com la prioritat semafòrica etc.

Cost Variable en funció del sistema de transport que s utilitzi


ATMG, DPTOP, empreses concessionàries.


35 Resulta una oportunitat aprofitar l espai que actualment ocupa la via de ferrocarril per tal de reconvertir-lo en un espai destinat al transit de transport col·lectiu, de vianants i bicicletes.


175

Acció 3.2. Millorar l oferta de transport col·lectiu entre les principals

relacions intermunicipals Objectiu Millorar l oferta actual de transport col·lectiu

Descripció Partint de l ànàlisi de la mobilitat obligada (per estudis i per treball) s observen diverses relacions de mobilitat intermunicipal que actualment compten amb una oferta de transport col·lectiu insuficient. Per aquest motiu es planteja millorar la qualitat i quantitat dels serveis de transport col·lectiu en les següents interrelacions municipals:

- Entre la ciutat de Girona i l aeroport de Girona. Per altra banda també cal millorar la connexió entre els municipis costaners i l aeroport de Girona (passant per Cassà de la Selva i Llagostera). Per aquest motiu es pot relligar ambdues necessitats i confeccionar una línia entre Girona i els municipis de la Costa amb l opció de parada o no a l aeroport de Girona en funció del trànsit aeri.

- Connexió entre Girona i Banyoles - Girona-Barcelona - Girona-Sta. Coloma de Farners - Girona-Riudellots de la Selva, Campllong i Cassà de la Selva.

Cost 2-3 /Km Fonts de finançament

ATMG, DPTOP


Empreses concessionàries, etc.


Acció 3.3. Estudiar la viabilitat sobre la creació d una nova línia de

ferroviària entre el litoral gironí i les comarques d interior. Objectiu Millorar l oferta actual de transport col·lectiu

Descripció Una part important dels fluxos de mobilitat que es generen al Gironès tenen com a orígen

o destí els municipis costaners, especialment durant els mesos d estiu.

Aquesta actuació proposa estudiar la viabilitat de donar continuïtat a la futura línia de transport ferroviari entre Lleida i Girona (previst per l any 2030) i estudiar la viabilitat de la seva connexió amb els municipis costaners.

En aquest sentit potser caldria prioritzar

la connexió amb Palamós, pel fet de poder connectar el transport ferroviari amb el transport marítim36.

Cost Sense avaluar


DPTOP



36 Actualment els desplaçaments de mobilitat obligada (per estudis i treball entre els municipis de Girona, Llambilles, Cassà de la Selva, Llagostera, Santa Cristina d Aro, Sant Feliu de Guíxols, Calonge, Platja d Ari i Palamós, supera amb escreix els 5.000 desplaçaments / dia.


177

Acció 3.4. Promocionar els avantatges del transport col·lectiu

Objectiu Sensibilització ciutadana en relació amb el transport col·lectiu

Descripció

En les enquestes efectuades en aquest estudi es destaca la comoditat i la rapidesa com els principals motius i avantatges del vehicle privat. En aquest sentit una de les prioritats del transport col·lectiu ha de ser en primer lloc millorar del servei i la rapidesa del trajecte (la durada ha de ser igual o inferior a la que es necessita en vehicle privat). Posteriorment cal promoure i difondre els avantatges complementaris que ofereix el transport col·lectiu en relació al vehicle privat, com per exemple:

- Una bona climatització - Un entorn tranquil - Altes comoditat (ràdio de notícies i música, possibilitat d utilitzar el

telèfon, de llegir, mirar la televisió, menjar,...)

Cost 24.000 /any (cost anual de les campanyes de promoció)


ATMG, DPTOP, empreses concessionàries.



Acció 3.5. Promoure un sistema d informació del transport públic de

viatgers Objectiu Millorar la informació als usuaris

Descripció Implantar un sistema d informació i d atenció als usuaris del transport col·lectiu, incrementant la informació que es dóna sobre el desplaçament i també d altres informacions complementaries. Així es proposa millorar la informació:

- Previa al viatge. A les parades d autobús o als intercanviadors donar una bona informació sobre les tarifes, horaris, rutes,..., i informació addicional sobre el lloc de destí, tant des de l oferta complementaria de transport públic com d altra de complementaria (informació turística, principals serveis de lloc de destí,...).

- Durant el viatge. Sobre les parades, retards, temps estimat que resta,...

- Després del viatge. Resulta recomanable que en la parada de destinació hi hagi un plànol.

Per aquest motiu en els futurs plecs de condicions tècniques es demanarà quines mesures preveuen incorporar a les empreses concessionàries en relació amb la millor informació i atenció a l usuari.

Cost Sense avaluar


ATMG, DPTOP




179

Acció 3.6. Aplicar un sistema de percepció de valoració del transport

públic i d identificació dels canvis en les necessitats de la demanda.

Objectiu Establir un sistema de sondeig sobre la percepció dels usuaris del transport públic

Descripció Un dels aspectes tractats en la diagnosi és el baix grau d adaptació de l oferta del transport col·lectiu a les necessitats de desplaçament de la població. Per tal de minimitzar el temps de resposta d aquesta oferta, es proposa disposar d una banda d un sistema de percepció de les necessitats dels usuaris del transport públic i de l altra per identificar les noves necessitats (en evolució permanent).

Algunes d aquests sensors es poden obtenir:

- Per mitjà d estudis sectorials i/o específics de mobilitat. - Enquestes de fonts oficials (Enquesta de mobilitat obligada, dades

estadístiques de l institut d Estadística de Catalunya i del Insituto Nacional de Estadística).

- Per mitjà del sistema de bitlletatge electrònic. - Les reclamacions realitzades per part dels usuaris - Creant nous àmbits d opinió i de bústia de suggeriments (per exemple

on-line). - Arribant a convenis amb diferents administracions o grans centres

generadors de mobilitat (per exemple l Hospital Trueta, Universitat de Girona, principals centres comercials que demanen el codi postal del municipi de residència del comprador,...), per tal d obtenir una actualització constant de l evolució dels origens destins de la mobilitat per diversos motius.

Cost 12.000 /any Fonts de finançament

ATMG, DPTOP


Empreses concessionàries, diferents centres administratius, comercials i d oci, etc.


3.2.4. Programa 4: Millorar la sostenibilitat en els desplaçaments de

mercaderies

Acció 4.1. I mpulsar les bones pràctiques en el transport de mercaderies per carretera

Objectiu Promoure un ús més racional del transport de mercaderies

Descripció Tal i com s ha vist en l apartat de diagnosi el transport de mercaderies porta associat tot un seguit d impactes ambientals molt rellevants, a escala local i global. Una bona conducció pot suposar una reducció del consum de combustible entre un 5 i un 10%.

Per aquest motiu es proposa implementar les següents actuacions en l àmbit de l empresa:

- cursos de formació a conductors, en els quals s expliqui a la utilització correcta de la caixa de canvis, apagar el motor quan estigui immobilitzat, evitar les accelerades excessives,... i en general les bones pràctiques en la conducció.

- Evitar les frenades / acceleracions excessives - Para el motor si s atura el vehicle més de 2 minuts - Circular amb les finestres tancades quan es circuli a

més de 60 Km/h. - No superar el pes màxim en las càrregues. - Realitzar el manteniment preventiu del vehicle - Implantar mesures logístiques en la distribució (millor

recorregut, horari, concentrar la recollida de mercaderies, etc.).

- impulsar que des de les empreses s incentivi una bonificació relacionada amb el bon rendiment del consum de combustible, per mitjà d un programa de control del quilometratge i consum dels vehicles (i també del càlcul de les emissions de CO2).

Cost Sense cost afegit. No obstant això, pot sorgir la necessitat de l elaboració d una guio o d un codi de bones pràctiques en el sector del transport.


-


Principalment les empreses de distribució de mercaderies


181

Acció 4.2. I mpulsar la logística urbana en la distribució de

mercaderies Objectiu Optimitzar i promoure un ús més racional en la distribució de mercaderies

Descripció Aquesta actuació es planteja a diferents àmbits:

Planificar la distribució de mercaderies amb l objectiu de minimitzar el consum energètic i el temps invertit. Per aquest motiu cal:

- Planificar les rutes i els horaris més eficients i així evitar les hores punta en els serveis de distribució.

- Escollir el tipus de transport més adequat (vehicles petits i de baix consum en la distribució a particulars per l interior de la ciutat i en els llargs recorreguts valorar la utilització del tren.

- Valorar l adquisició de vehicles que utilitzen fonts renovables i impulsar la utilització del biodiésel en la flota existent.

- Realitzar la càrrega i descàrrega en els espais adequats37 i evitar les hores punta.

I mpulsar ja des de les pròpies empreses de distribució o bé per mitjà d empreses logístiques especialitzades el transport de mercaderies a l interior de l àrea urbana de Girona. Aquesta actuació, pot suposar un estalvi en el nombre de quilòmetres per vehicle i nombre de vehicles necessaris, i es pot veure complementada amb la implantació de noves tecnologies en el ram de la distribució. En les subcontractació de la distribució, cal escollir les empreses més respectuoses amb el medi ambient.

Cost Variable (molt difícil de quantificar), en qualsevol cas poden realitzar-se jornades de formació, canvis i renovació de la flota, introducció d instruments que millorin la logística de l empresa, canvis d horaris en la distribució de mercaderies,...


DPTOP, ICAEN, Consell Comarcal, Ajuntaments


Principalment les empreses de distribució de mercaderies. També es pot promoure actuacions d estudi i investigació amb la Universitat de Girona i/o d altres universitats.

37 Coordinació de les empreses de distribució i l ajuntament en la concreció dels espais de càrrega i descàrrega.


3.2.5. Programa 5: Restringir i racionalitzar l ús del vehicle privat

Per tal de fomentar un model de mobilitat sostenible, resulta imprescindible restringir i fomentar un ús més racional del vehicle privat. En aquest sentit es proposen les següents actuacions:

Acció 5.1. I mpuls de mesures dissuasòries

sobre la utilització individualitzada del vehicle privat

Objectiu Foment de la mobilitat sostenible per l interior de l àrea urbana de Girona

Descripció A banda de les millores que cal introduir per tal d afavorir els desplaçaments a peu, en bicicleta i amb transport col·lectiu, es planteja l establiment de mesures dissuasòries de l ús del vehicle privat per l interior de la ciutat. Aquestes mesures han de ser selectives i han de comptar amb el suport de totes les administracions i col·lectius relacionats amb la mobilitat. Algunes de les mesures que es poden plantejar són:

- Restricció total o selectiva del trànsit en determinades zones de la ciutat.

- Excepte en les vies urbanes que conformen la xarxa principal, limitar la velocitat a 20 o 30 km/h.

- No incrementar les places d aparcament al centre de la ciutat. - Etc.

Cost Sense avaluar


-


-


183

Acció 5.2. I mpulsar l aparcament compartit a l àrea urbana de Girona Objectiu Optimitzar la utilització de l aparcament privat

Descripció Segons dades de l any 2001, cada dia surten de l àrea urbana de Girona uns 8.800 desplaçaments amb vehicle privat per anar a treballar a fora i n arriben més d 11.600. A més coincideixen molt orígens i destins.

La major part d aquests desplaçaments es realitzen en vehicle privat sense compartir. Es pot estimar que entre un 25 i un 50% (segons les zones) d aquests vehicles disposen d aparcament propi en el lloc de residència, i per tant durant bona part del dia aquesta plaça resta buida.

Per aquest motiu es proposa impulsar l aparcament compartit o d intercanvi de pàrquing i així, millorar el rendiment dels espais d aparcament privat (vegeu el web http://www.compartir.es ).

Cost Sense cost afegit


-


Sector privat, amb l ajut de les administracions locals i del Comarcal del Gironès amb l objectiu de crear una borsa de persones que volen compartir la seva plaça d aparcament.

http://www.compartir.es


Acció 5.3. Creació d aparcaments dissuasoris

Objectiu Minimitzar la utilització del vehicle privat per l interior de l Area urbana de

Girona

Descripció A l àrea urbana de Girona arriben cada dia arriben unes 10.000 persones procedents de fora la comarca per raons de treball o estudis i que es desplacen amb vehicle privat (generalment sense compartir).

Aquesta actuació va fonamentalment encaminada a potenciar la intermodalitat (transport públic-privat) en aquest col·lectiu i consisteix en la creació de bosses importants d aparcaments perifèrics (d un mínim de 5.000 places). Aquests aparcaments caldria ubicar-los a les proximitats de les principals infraestructures viàries d entrada a l àrea: (sector Sarrià-Girona nord, sector de la Creueta, entrada de Salt, entrada sud entorn del Mas Gri,...). La realització d aquuesta actuació ha d anar totalment lligada a:

- Disposar d una important oferta de connexió de diferents punts de la ciutat per mitjà de transport col·lectiu (amb un sistema amb correspondències fàcils amb transports públics ràpids i freqüents).

- Incrementar la restricció de l estacionament al centre de la ciutat (incrementant les zones d estacionament de pagament de la via publica, les tarifes d estacionament per als no residents, major control de l estacionament,...).

- Disposar d un servei de préstec i lloguer de bicicletes en aquests punts.

Cost Sense avaluar


Administració local (Girona, Salt i Sarrià de Ter), DPTOP


-


185

Acció 5.4. Foment de Sistemes I ntel·ligents de Transports en el

desenvolupament de l activitat del transport i per la gestió i ordenació del trànsit en l àmbit comarcal

Objectiu Millorar la gestió de la mobilitat i incrementar la seguretat viària

Descripció Els sistemes intel·ligents de transports són un mitjà per regular el trànsit i aconseguir més seguretat en la conducció. Generalment es tracta de senyals verticals que aprofiten les noves tecnologies per procurar més informació tant a les persones que regulen el trànsit com als ciutadans (conductors o vianants).

L entrada massiva en funcionament d aquests sistemes encara es planteja a mig llarg termini.

Entre d altres qüestions han de servir per:

- Incrementar el nivell d informació del conductor i orientar la seva conducta

- Prevenir o minimitzar situacions d embussos i proposar rutes alternatives.

- Incrementar la seguretat viària, per mitjà d un tractament especial en els punts negres de la xarxa viària.

En els propers anys, s estendran els sistemes tecnològics Wap i GPS que ofereixen informació al conductor, i probablement seran capaços de transmetre missatges parlats al conductor.

Cost Sense avaluar


DPTOP, Ministerio de Fomento


-


Acció 5.5. Impulsar el car-sharing o flota de cotxes col·lectiva

Objectiu Promoure un ús més racional dels mitjans de transport Descripció El carsharing consisteix en que un grup de ciutadans fan ús de forma

individual d una flota de cotxes col·lectiva, per tant permet la utilització del cotxe quan es necessita, sense necessitat de ser propietari ni fer-se càrreg dels costos de la seva compra, reparacions, assegurança, impostos, plaça d aparcament,...

Des del novembre de 2004 ja funciona una xarxa de carsharing (per mitjà de l empresa Catalunya CarSharing S.A.) i que en un futur es preveu ampliar a diferents ciutats de Catalunya.

Aquest sistema de transport està funcionant des de fa anys a altres països d Europa (França, I tàlia, Bèlgica, Suïssa, Àustria, Alemanya, Holanda, Regne Unit, Suècia...) i als Estats Units i al Canadà.

A nivell d usuari, aquest sistema suposa un estalvi de costos si anualment es recorren menys de 15.000 quilòmetres (i augmenta a mesura que es redueix el nombre anual de quilòmetres).

Per aquest motiu es proposa promoure la implantació d aquest sistema al Gironès (amb la creació de punts d aparcament a l aeroport de Girona, a l estació de bus/ ferrocarril de Girona,...) així com en diferents punts del territori català.

Cost El cost és variable en funció de l ús que se n faci (aproximadament el cost és de 2.200 si es fan 5.000 km, 3.200 si se n fan 10.000 i 4.700 si se n fan 15.000).


A càrreg de l usuari


Ajuntaments, Associació per a la Promoció del Transport Públic, l Institut Català d Energia


187

3.3. Pla de seguiment

El Pla de Seguiment pretén abastar els fenòmens més significatius del funcionament del funcionament de la mobilitat comarcal. El conjunt d indicadors que el conformen pretenen incidir en la transformació del territori, fet que tant sols es pot aconseguir si són adoptats i reconeguts per amplis sectors de la societat.

El procés per a disposar d un sistema d indicadors consta de quatre fases principals. La formulació representa la selecció i definició d uns indicadors adequats a la realitat i al seguiment que es vol portar a terme. En l obtenció es tracta d aconseguir les dades adequades per calcular el valor dels indicadors escollits. L aplicació i anàlisi de la tendència és la fase fonamental, i més estesa en el temps, ja que representa el càlcul continuat i l anàlisi de la tendència de manera continuada al llarg dels anys. La darrera fase és, amb diferència, la més important, ja que donarà certitud de l èxit del sistema, en permetre que les decisions que s apliquin al territori tinguin en compte i puguin canviar en funció de les tendències positives o negatives dels indicadors ambientals utilitzats.

El sistema d indicadors que es presenta a continuació recull d entre el sistema d indicadors que proposa l Observatori Català de la Mobilitat, aquells més relacionats directament amb la mobilitat del Gironès. En concret es proposa el càlcul dels següents indicadors:


111 Consum d'energia del transport

Objectiu Reduir el consum energètic a l'àmbit de la mobilitat

Àmbit català

Actualment, aproximadament una quarta part (21%) del consum energètic per càpita es destina al transport per carretera, incloses les mercaderies.

Unitats Consum de combustibles líquids per habitant (tep/habitant i any)

Periodicitat Anual.

Resultat Gironès: 0,6530 tep/habitant (només considerant les vies interurbanes) Catalunya (2003): 0,7355 tep/habitant

Tendència desitjada

Disminució

Font d informació

Institut Català de l'Energia (ICAEN)

222 Demanda de transport ferroviari

Objectiu Augmentar la proporció de viatgers amb mobilitat que fan ús del transport ferroviari.

Unitats Viatgers/habitant (i per habitant amb mobilitat)

Periodicitat Anual.

Resultat Gironès (2003): 18,17 viatgers/habitant (suma de rodalies i regionals) Gironès (2004): 18,91 viatgers/habitant (suma de rodalies i regionals)

Catalunya (2002): 18,64 viatgers/habitant (suma de rodalies i regionals) Catalunya (2003): 18,39 viatgers/habitant (suma de rodalies i regionals)


Augment

Font d informació

RENFE i IDESCAT


189

333

Demanda de transport regular de viatgers per carretera

Objectiu Augmentar els usuaris del transport regular de viatgers per carretera en relació amb els habitants amb mobilitat

Àmbit català

S'observa una disminució en el nombre de viatgers i de recorregut fet per aquests al llarg del període, en relació amb els habitants i els habitants amb mobilitat.

Unitats Viatgers/habitant i en viatgers*km/habitant

Periodicitat Anual.

Resultat Provincia de Girona (2002): 11,48 viatgers/habitant Provincia de Girona (2002): 280,37 viatgers*km/habitant

Catalunya (2001): 5,35 viatgers/habitant Catalunya (2001): 101,01 viatgers*km/habitant


Augment

Font d informació

Informe anual i estadístiques dels transports a Catalunya. Direcció General de Ports i Transports, o bé per mitjà de les diferents empreses concessionàries

444 Demanda de transport urbà per superfície

Objectiu Augmentar l ús del transport urbà

Àmbit català

A la demanda es veu un augment de l'ocupació dels autobusos al 1996, per tornar al 2001 al nivel de 1991.

Unitats Viatgers/autobús, en viatgers/habitant, en viatgers/km2

Periodicitat Anual.

Resultat Àrea Urbana de Girona (2004): 8,68 viatgers/habitant38

Catalunya (2001): 68 viatgers/habitant


Augment

38 Sha considerat la població de Girona, Salt i Sarrià de Ter, i les dades de TMG (faltaria incorporar-hi les dades de les línies de TEISA incloses en el sistema de transport urbà de Girona.


Font d informació

TMG, TEISA

555 Oferta de transport regular per carretera

Objectiu Augmentar els usuaris del transport regular de viatgers per carretera en relació amb els habitants amb mobilitat

Àmbit català

Tot i que el nombre d'expedicions disminueix, el volum de quilòmetres recorreguts pels vehicles augmenta en el temps

Unitats Expedicions per habitant o en vehicles*km /habitant

Periodicitat Anual.

Resultat

Expedicions / habitant (Catalunya, 2001): 0,17 Vehicle * km / habitant (Catalunya, 2001): 8,72


Augment

Font d informació

Informe anual i estadístiques dels transports a Catalunya. Direcció General de Ports i Transports

666 Oferta de transport urbà per superfície

Objectiu Augmentar l'ús del transport urbà per superfície.

Àmbit català

A grans trets, en l'evolució entre 1991 i 2001 s'observa un augment d'oferta del parc d'autobusos i quilòmetres de línia per habitant..

Unitats km línia / 10.000 habitants o en autobús / 10.000 habitants

Periodicitat Anual.

Resultat

km línia / 10.000 habitants (Catalunya, 2001): 7,10 Autobús / 10.000 habitants (Catalunya, 2001): 3,66


Augment

Font d informació

Informe anual i estadístiques dels transports a Catalunya. Direcció General de Ports i Transports i elaboració pròpia.


191

777

Distància mitjana dels viatges intermunicipals (EMO)

Objectiu Reduir la tendència de creixement de la distància mitjana de viatge intermunicipal.

Àmbit català

Increment progressiu fins a l any 1996 i estabilització de des llavors i fins ara

Unitats Km/desplaçament

Periodicitat Cada 5 anys

Resultat

Gironès per treball (2001): 22,1 km/desplaçament

Provincia de Girona per treball (2001): 15,6 km/desplaçament


Disminució

Font d informació

TMG, TEISA

888 Percentatge de viatges intermunicipals (EMO)

Objectiu Reduir la tendència de creixement dels desplaçaments intermunicipals.

Àmbit català

Increment progressiu fins a l any 1996 i estabilització de des llavors i fins ara

Unitats % de desplaçaments intermunicipals

Periodicitat Cada 5 anys

Resultat

Gironès per treball (2001): 44,95% (són a fora del municipi) Gironès per estudis (2001): 23,68% (són a fora del municipi)


Disminució

Font d informació

Enquesta de mobilitat obligada (IDESCAT, INE)


999 Repartiment modal de la mobilitat obligada (EMO)

Objectiu Aconseguir un repartiment modal més sostenible.

Unitats % per cada mode de transport

Periodicitat Cada cinc anys

Resultat

0%10%20%30%40%50%60%70%80%90%

100%

Treball Estudi Compres Oci

Altres


Vehicle privat

A peu


Augment dels desplaçaments a peu/bici i en transport col·lectiu

Font d informació

Enquesta de mobilitat obligada (IDESCAT, INE), mobilitat quotidiana (elaboració d una enquesta específica)

111000 Taxa de motorització

Objectiu Estabilització del parc de vehicles.

Unitats Nre de vehicles per cada 1000 habitants

Periodicitat Anual

Resultat

0100200300400500600700800900

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

1999

2000

2001

2002

2003N

re v

ehic

les/

1000

hab

itan

ts Gironès Catalunya


Establilització

disminució de l índex

Font d informació

IDESCAT


193

111111 Costos del transport públic

Objectiu Reduir els costos del transport públic.

Unitats /km útil

Periodicitat Anual

Resultat

Catalunya (2002): 3,63 (en el transport urbà) Catalunya (2001): 1,47 (en el transport urbà)


Disminució de l índex

Font d informació

Ajuntaments i DPTOP

111222 Despesa de les famílies en transport a Catalunya

Objectiu Anàlisi de la despesa de les famílies en transport.

Àmbit català

La despesa de les famílies en transport es situa al voltant de l'11% de la despesa total. En valors absoluts, la despesa en transport mitjana per persona durant 2001 ha estat de 840 EUR.

Unitats % sobre la despesa familiar

Periodicitat Anual

Resultat

Catalunya (2002): 10,14%


Font d informació

Ajuntaments i DPTOP


111 333 IMD de la xarxa de carreteres de Catalunya

Objectiu Optimitzar l'ús de la xarxa viària.

Àmbit català

Es pot observar un increment de la IMD de les carreteres de l'Estat i de la Generalitat, en contraposició a un descens de la IMD de les carreteres de les diputacions.

Unitats Vehicles /dia (i entre parèntesi s indica el % de vehicles pesants)

Periodicitat Anual

Resultat

I MD mitjana carreteres de l Estat a Catalunya (2003) : 21.792 (18,4% ) IMD mitjana carreteres de la Generalitat (2003): 7.614 (9,2%) IMD mitjana carreteres de la Diputació a Catalunya (2002): 1.987 (8,0%)


Optimitzar l ús de la xarxa viària

Font d informació

Ministeri de Foment i Departament de Política Territorial i Obres Públiques (Direcció General de Carreteres).

111444 Inversió en infraestructures a Catalunya

Objectiu Augmentar la inversió en infraestructures de les administracions públiques.

Àmbit català

La inversió realitzada en infraestructures ha crescut un 66% durant el període 1999-2002, mentre que la inversió pressupostada ha augmentat un 141% entre 1999-2004. Tot i això, la inversió real a Catalunya representa un 2% del PIB català.

Unitats /habitant

Periodicitat Anual

Resultat

Inversió realitzada a Catalunya (any 2002): 316,98 / habitant Inversió pressupostada a Catalunya (any 2004): 493,64 / habitant


Optimitzar l ús de la xarxa viària

Font d informació

Ministeri de Foment i Departament de Política Territorial i Obres Públiques (Direcció General de Carreteres).


195

111555 Mercat de treball al sector dels transports

Objectiu Anàlisi del pes al mercat de treball dels transports.

Àmbit català

El sector del transport i les telecomunicacions proporciona ocupació a 191.000 persones l'any 2003 que signifiquen el 6,7% de la població ocupada.

Unitats % sobre el total de població activa (entre parèntesi s indica aquest percentatge sobre el total de població ocupada.

Periodicitat Anual

Resultat

A Catalunya (any 2003): 6,4 % Al Gironès (2001): 5,65%


No incrementar excessivament la dependència econòmica vers aquest sector

Font d informació

Idescat, Enquesta de la Població Activa (EPA).

111666 Oferta de carreteres

Objectiu Dimensionar la xarxa per garantir la mobilitat de persones i mercaderies.

Àmbit català

La longitud de xarxa de carreteres a Catalunya s'ha mantingut pràcticament estable durant els darrers cinc anys. En canvi, el transport de viatgers i de mercaderies ha presentat una tendència de creixement continuat durant el mateix període. Aquests indicadors evidencien la deficiència d'infraestructures a Catalunya, que no pot absorbir el creixement del moviment de mercaderies i viatgers a la xarxa.

Unitats km xarxa total / 1.000 habitants i en vehicles / km xarxa

Periodicitat Anual

Resultat

Al Gironès (any 2004) : 1,68 km / 1.000 habitants (calculat a partir del Miramon i sense comptar cap de les carreteres sense codificació) A Catalunya (any 2003): 1,80 km / 1.000 habitants

Al Gironès (any 2004): 427 vehicles / km de xarxa A Catalunya (any 2003): 350 vehicles / km de xarxa


Disposar d una oferta de carreteres adequada a les necessitats de la població

Font d informació

Idescat, Enquesta de la Població Activa (EPA).


111 777 Repartiment modal del transport de mercaderies

Objectiu Reequilibrar els diferents modes de transport per a disminuir la congestió. Potenciar el transport ferroviari fins assolir una quota de mercat del 15%.

Àmbit català

El transport de mercaderies a Catalunya ha crescut un 64% durant el període 1999-2003. Per modes de transport, predomina el transport de mercaderies per carretera, amb un 80% del total, i marítim, amb un 17%, en canvi el transport ferroviari i aeri tenen poca participació. El transport de mercaderies per carretera ha guanyat pes durant aquests darrers cinc anys, en detriment de la resta de modes i amb importants conseqüències sobre la congestió de la xarxa viària.

Unitats % per cadascuns dels mode de transport

Periodicitat Anual

Resultat Dades de Catalunya

0102030405060708090

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

%

Carretera

Ferrocarril

Ports

Aeroports


Incrementar l ús de sistemes col·lectius

Font d informació

Idescat


197

111888 Repartiment modal del turisme

Objectiu Aconseguir un repartiment modal del turisme més equilibrat.

Àmbit català

Més del 70% dels viatges turístics fan servir la carretera com a mitjà de transport i només un 2,5% el ferrocarril.

Unitats % per cadascuns dels mode de transport

Periodicitat Anual

Resultat Dades de Catalunya

Visitants estrangers

0102030405060708090

1999 2000 2001 2002 2003

%

Carretera

Ferrocarril

Ports

Aeroports

Turistes espanyols

01020304050607080

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

%

Carretera

Ferrocarril

Ports

Aeroports

Viatges dels catalans

0102030405060708090

1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

%

Carretera

Ferrocarril

Ports

Aeroports


Fomentar els modes col·lectius

Font d informació

Idescat


111 999 Índex d'accidentalitat a la xarxa de carreteres

Objectiu El Pla català de seguretat viària 2002-2004 pretén reduir el nombre de morts i ferits greus un 15% en tres anys respecte l'any 2000. L'objectiu de la UE és haver reduït el nombre de víctimes un 50% l'any 2010

Àmbit català

Des de la implantació del Pla català de seguretat viària fins l'any 2003 s'ha reduït el nombre de morts i ferits greus un 11% respecte a l'any 2000. Els diferents índexs d'accidentalitat segueixen una clara tendència a la desacceleració.

Unitats Accidents amb víctimes/100.000 habitants o accidents/100.000 vehicles o accidents/km xarxa de carreteres

Periodicitat Anual

Resultat Accidents amb víctimes/100.000 habitants (Catalunya 2003): 308 Accidents/100.000 vehicles (Catalunya 2003): 489 Accidents/km xarxa de carreteres (Catalunya 2003): 1,7


Reduir al màxim aquests índexs

Font d informació

Anuari estadístic d'accidents a Catalunya (Servei Català de Trànsit) i Departament de Treball i Indústria.

222000 Sinistralitat al transport urbà de viatgers per superfície

Objectiu Augmentar la seguretat del transport públic reduint-ne la sinistralitat

Àmbit català

La sinistralitat al transport urbà per superfície ha augmentat els últims anys. L'augment ha estat més pronunciat a les ciutats amb més població.

Unitats Sinistres/100.000 hores

Periodicitat Anual

Resultat Sinistres/100.000 hores (general, any 2003): 13,17 Sinistres/100.000 hores (Barcelona, any 2003): 14,92 Sinistres/100.000 hores (ciutats entre 100 i 500.000 habitants, any 2003): 10,45 Sinistres/ 100.000 hores (ciutats entre 30 i 100.000 habitants, any 2003): 6,93


Reduir al màxim aquests índexs

Font d informació

Indicadors del transport urbà de viatgers per superfície


199

222111 Trams de concentració d accidents

Objectiu El Pla català de seguretat viària 2002-2004 pretén reduir un 15% el nombre de TCA de la xarxa de carreteres catalanes

Àmbit català

Dels 275 trams de concentració d'accidents a tota la xarxa de carreteres de Catalunya, 159 corresponen a la xarxa de titularitat de la Generalitat (58%).En els 275 TCA es van produir 418 víctimes mortals. El fet que aquest indicador s'obtingui a partir d'un estudi quinquennal dificulta el seu anàlisi.

Unitats Nre de trams

Periodicitat Anual

Resultat

A les comarques gironines (període 1996-2001): 37 trams


Reduir al màxim el nombre de trams

Font d informació

Servei Català de Trànsit