peluts - 13
DESCRIPTION
Revista Peluts. Número 13TRANSCRIPT
1
Pelutswww.protectoramataro.org
Revista de les Protectoresd’Animals de Mataró i Cabrera
AlaskaOctubre 2009Exemplar gratuït
n.13L’ós bru, el retornd’un mite
La ràbia: malaltiadesapareguda?
Sant Boi, un nourefugi d’animals
Implicada ambels animalsabandonats
2
El sabor más saludableADVANCE presenta el nuevo Duo+effect:
un alimento de alta gama que ofrece toda
la protección y ventajas nutricionales del
actual ADVANCE junto con lo mejor de las
frutas: sus beneficios de salud (gracias a
los polifenoles, antioxidantes y fibra) y todo
su extraordinario sabor.
La combinación de carne fresca de pollo y
arroz con la selección de frutas hace de
Duo+effect un alimento sumamente sano,
sabroso y digestible.
Maxi
Ahoratam
bién
para perros
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
GENERICA_MAXI_A4.pdf 1 09/09/09 17:56
3
Tot i que no sempre sabem so·lucionar els nostres problemes, tots ens considerem éssers intel·ligents. Fins fa 50 anys, pensàvem que calia un coeficient intel·lectual alt per conquistar el millor lloc de treball. Per sort, en els darrers anys s’ha demostrat que la intel·ligència emocional i social són decisives en el camí a l’èxit, és a dir, per sentir·se feliç amb el que un mateix fa.
La intel·ligència social existeix si hi ha consciència social, és a dir, em·patia i sintonia amb el nostre en·torn: relació, influència, preocupa·ció i compromís envers els altres. Tot això contribueix al creixement d’una comunitat i la seva absència es tradueix per ambició, avarícia i egoisme.
Per a algunes persones, com els que conformen l’equip de la SPAM, no hi ha prou amb crear un projecte social propi i per això s’agrupen per donar vida a un projecte més altruista on l’objectiu és assegurar als animals abandonats una exis·tència òptima i, de pas, millorar el civisme.
I aquest projecte funciona perquè els seus treballadors, socis i volun·taris creuen en la cooperació i en què existeix l’oportunitat de crear xarxes social que permetin fer ar·ribar el missatge del seu projecte a altres parts de Catalunya. Per això, la SPAM s’ha compromès a gestio·nar un nou refugi d’animals, el de Sant Boi del Llobregat. Gràcies al suport municipal que ha rebut, la Protectora de Mataró farà arribar el seu missatge fins aquesta comarca per construir una societat una mica millor per a tothom.
Qualsevol que ara estigui llegint aquestes línies sabrà perfectament que l’èxit d’un projecte depèn de la implicació de les persones que el conformen. De ben segur que la intel·ligència social ens ajudarà a mantenir la nostra visió altruista sense oblidar que per a dur a terme aquesta missió cívica cal la contri·bució i recolzament econòmic de moltes persones com ara vostè, lec·tor, que no es confirma amb mou·re el cap sinó que divulgarà aquest projecte per formar·ne part de la seva realització. l
EditorialSumari
Protectora
Ara, el refugi de Sant Boi
Daina, un nou projecte
Vincles: teràpies per a malalts d’esquizofrènia
Vincles: escola Auxilia
Abans i després
EQNV: Entrevista
Biografies gat i gos
Busquem família
Entrevista: Alaska
Han trobat família
Adopcions “Gent gran”
Breus
La finestra
Cultura
Ós Bru
Protegim els amfibis
Parlen els experts
La ràbia
Alimentacio gats 2a part
Micció i defecació
Opinió
El termòmetre
Dofins en captivitat
ADDA: i després què?
4
10
16
20
26
28
29
32
34
38
39
40
43
44
48
50
52
54
57
58
60
PR
OT
EC
TO
RA
LA
FIN
ES
TR
AE
LS
EX
PE
RT
SO
PIN
IÓ
Text: Miquel Bonet
Professor i Director de P. Competències de la UB.
3
El sabor más saludableADVANCE presenta el nuevo Duo+effect:
un alimento de alta gama que ofrece toda
la protección y ventajas nutricionales del
actual ADVANCE junto con lo mejor de las
frutas: sus beneficios de salud (gracias a
los polifenoles, antioxidantes y fibra) y todo
su extraordinario sabor.
La combinación de carne fresca de pollo y
arroz con la selección de frutas hace de
Duo+effect un alimento sumamente sano,
sabroso y digestible.
Maxi
Ahoratam
bién
para perros
C
M
Y
CM
MY
CY
CMY
K
GENERICA_MAXI_A4.pdf 1 09/09/09 17:56
4
Ara, el refugi de Sant Boi
Text: Isabel Navarra i Dúnia Ramiro.
Redacció
La SPAM ja gestiona tres centres d’acollida
Des del juny, la SPAM ges·tiona el refugi de Sant Boi del Llobregat. L’ajuntament del municipi ha dipositat tota la confiança en la Pro·tectora de Mataró per mi·llorar les condicions de vida dels animals que hi viuen.
5
Ara, el refugi de Sant Boi
PR
OT
EC
TO
RA
6
La voluntat i objectiu princi·pal de la SPAM és el benes·tar dels animals abandonats i així ho està demostrant des de fa molts anys. El juny de 2009, l’ajuntament de Sant Boi del Llobregat li va concedir la possibilitat de demostrar un cop més el que es pot fer amb un cen·tre d’acollida. I els resultats estant sent més que satis·factoris.
De gossera a refugi
El centre de Sant Boi del Llobregat
allotja els animals abandonats d’aquest
municipi i els de Santa Coloma de
Cervelló i, fins ara, recollia aproxima·
dament uns 200 gossos i uns 60 gats
cada any. Les instal·lacions responen
a la construcció típica de les gosseres
de la dècada passada amb gàbies mi·
núscules on els animals només s’hi
estaven uns dies mentre esperaven a
ser sacrificats. Quan la SPAM va gua·
nyar el concurs públic per gestionar
aquest centre, va decidir millorar al
màxim el benestar dels animals que
hi viuen. Una de les primeres accions
que va dur a terme és treure els gos·
sos de les gàbies i deixar·los lliures pel
pati durant el dia perquè els donés el
sol i retornar·los només a les minús·
cules gàbies per dormir·hi.
La SPAM està comptant amb el su·
port incondicional de la regidora de
Salut Pública del municipi, Rosa
María Berrio, que té intenció que el
refugi funcioni com els dos de Ma·
taró, garantint·hi el màxim benestar,
fomentant l’adopció i obrint les portes
al voluntariat. Alhora, la responsable
de Benestar Social de l’ajuntament de
Sant Boi del Llobregat, Sonia Guerra,
ha decidit que ben aviat els gossos del
centre es destinaran a projectes socials
i terapèutics, obrint la porta al projecte
VINCLES de la SPAM.
Pati per jugar i gatera
El refugi està ubicat en un recinte on hi ha la Policia Municipal, a la Riera del Fonollar, 2. Compta amb un pati central envoltat de gàbies, un quirò·fan on els veterinaris municipals fan les cures i esterilitzacions, un despatx i una zona de bany on ara provisional·ment hi viuen alguns gats en gàbies.
A dia d’avui, l’ajuntament hi està fent millores importants per condicionar els espais. La primera obra és la cons·trucció d’un nou pati per als gossos. La segona és la construcció d’una ga·tera perquè els gats gaudeixin d’un espai on viure en condicions que els permeti prendre l’aire, ja que abans que la SPAM gestionés aquest centre, vivien dins del pati dels gossos total·ment tancats.
Un equip de primera
L’Eva Casado i la Maria Rosa Porta obren el centre a diari de 9h a 17h
7
La SPAM ofereix un nou servei als ajuntaments: el control de les colònies de gats de carrer per do·nar resposta a la problemàtica que suposa la presència d’aquests ani·mals en els municipis.
El Saló pel Benestar i Defensa de l’Animal Abandonat, més conegut com “l’Animaladda”, va afavorir l’adopció de molts gossos i gats, entre els quals 43 van ser de la Protectora de Mataró
El Saló pel Benestar i Defensa de l’Animal Abandonat es va celebrar
Col·laboren:
Edita:
Societat Protectora d’Animals de MataróNIF: G·58223785
Refugi Cal PiléCtra. Nacional II. Qm 648,4 · 08301. Mataró
CAAC MataróC. Galícia s/n · 08303. Mataró
CAAC Sant Boi de LlobregatRiera del Fonollar, 2 · 08830 Sant Boi
Telèfon d’atenció: 902 90 80 43
Apartat de Correus 1232.08301. Mataró (Barcelona)E·mail: [email protected]
Associació Protectora d’Animals de CabreraNIF: G·62715610Camí de Can Segarra, 40(Can Bartomeu) 08349. Cabrera de MarTelèfon: 647 78 28 71 / 647 78 28 72E·mail: [email protected]
Consell Redactor:Silvia Serra, Isabel Navarra,Dúnia Ramiro.Publicitat: Isabel Navarra (647 94 92 88 /[email protected])Coordinació i revisió d’estil: Dúnia RamiroDisseny i maquetació: www.airecsg.com
Dipòsit Legal: B-19999-2005Tiratge: 30.000 exemplars
Agraïments: A tots els socis i col·laboradors que han participat de forma desinteressadaen la realització d’aquest projecte.
Pelutsn.13
a.p.a.c.
sp m
A
de la tarda. Els caps de setmana el re·fugi obre de 9h a 14h i compte amb el suport, a més, del preciat ajut de Pepa, voluntària molt fidel de la SPAM. El ser·vei de recollida dels animals abandonats de la comarca el realitza en Mahmadou Traore. En Sant Boi s’obren moltes possibilitats per fer un projecte pel qual la SPAM duu treballant molts anys que pot per·metre donar una oportunitat als cente·nars d’animals que ara viuen confinats a unes gàbies sense tenir cap possibilitat de trobar una família. Junts, Sant Boi i la SPAM, treballarem perquè en un fu·tur no massa llunyà la dura realitat de l’abandonament del Baix Llobregat sigui només un mal son del passat.
El voluntariat
La SPAM i l’Ajuntament de Sant Boi del Llobregat volen obrir el centre al vo·luntariat, que fins ara era inexistent.El voluntariat permetrà que els gossos que hi viuen surtin a passejar els caps de
setmana i coneguin quelcom proper a una família. Per això, des de setembre, la SPAM i l’ajuntament del municipi han orga·nitzat un curs adreçat a tots aquells que vulguin aprendre a passejar gos·sos.
D’aquest curs, en sortiran voluntaris passejadors que passaran a formar part d’aquesta nova família de Sant Boi. El cap de benestar animal de la Protectora de Mataró, Jaume Fatjó, ha impartit el curs i la pròpia regidora de Salut Pública, Rosa Maria Berrio, n’ha estat la coordinadora.
Aquest és un projecte molt impor·tant. Els passejadors garanteixen el contacte d’aquests gossos amb les persones.
Després d’aquest primer curs, la SPAM i l’ajuntament també comen·çaran a treballar per buscar vountaris que facin de casa d’acollida i de mai·naders, figures també vitals pel be·nestar de molts animals. l
L’equip de la SPAM:Maria Rosa Porta,Mahmadou Traore,Eva Casado,i la veterinària mu-nicipal Raquel Aznar
PR
OT
EC
TO
RA
8
La gossera de Sant Boi ja la gestionava una empresa des de feia anys, per què la vau voler canviar? El primer contacte amb el refugi de Sant Boi em va mostrar totes les defici·ències que hi havien (de funcionament, d’estructura i sobretot de filosofia). Era un refugi desconegut per bona part de la població del municipi, on les adop·cions eren insuficients i el benestar animal no era prioritari. Des de Salut Pública teníem clar que volíem que el nostre municipi fos una ciutat amiga dels animals. L’educació és la millor opció per conviure en harmonia i ga·rantir·hi la bona convivència. Lamen·tablement, els esforços per treballar en aquesta línia amb l’empresa que gesti·onava el refugi van ser estèrils.
Per què la SPAM?Un cop decidit que calia un canvi a la gestió del refugi vam començar a con·tactar amb diferents possibilitats per garantir que, posats a fer aquest gran esforç que suposa canviar dinàmiques ben establertes, la nova gestió sigués
la millor opció. Vam anar a Mataró per conèixer directament com treballava la SPAM com vam fer amb la resta de can·didats a la gestió.
I un cop cop seleccionada la SPAM, en què ha millorat el centre? Qualsevol persona s’adonaria que els animals són molt més feliços. La seva millora en qualitat de vida és el més destacable i això es deu al treball diari de les persones encarregades del refugi i a les millores estructurals realitzades. Hi ha altres millores destacables, com l’augment d’adopcions i el fet que des d’aquest setembre hem començat a tre·ballar amb voluntaris.
Quins són els propers projectes?Acabar la nova gatera. Inicialment, vi·vien en unes gàbies sense cap raig de sol ni espai per moure’s. Amb la nova gatera disposaran d’un espai interior i un pati amb sol i estaran fora de la zona de gàbies de gossos, fet que garantirà la seva major tranquil·litat. Un altre projecte està relacionat amb
la funció educadora i terapèutica i serà
a més llarg termini. Actualment, ofe·
rim a les escoles un programa educatiu
per formar en la tinença responsable i
el respecte envers als animals de com·
panyia. A més, molt aviat col·laborarem
en un programa pilot d’ajuda a persones
malaltes d’Alzheimer, per promoure la
seva autonomia en la primera fase de
la malaltia amb l’ajuda de gossos ensi·
nistrats, òbviament els candidats seràn
gossos del nostre refugi amb les carac·
terístiques adequades per desenvolupar
aquesta tasca.
Per tant, la valoració és positiva?
Molt positiva. No podria ser de cap altra
manera. Amb l’esforç de la SPAM, PRO·
GAT Sant Boi i l’Ajuntament de Sant Boi,
el Refugi Municipal d’Animals de Com·
panyia de Sant Boi dos anys després de
la meva primera visita viu de cara la ciu·
tadania, amb la intenció de col·laborar
amb la ciutat per millorar la seva relació
amb els animals de companyia i oferir el
màxim de serveis a aquesta. l
La regidora de Salut Pública, Agricultura i Parc Agrícola de Sant Boi, Rosa María Berrio, ha estat una de les impulsores perquè els animals del centre de Sant Boi del Llobregat tinguin l’opor·tunitat de millorar les seves condicions de vida amb la gestió de la Protectora de Mataró.
La regidora de Sant Boi,Rosa Maria Berriocompromesa amb el canvi
Entrevista: Dúnia Ramiro.
Redacció
99
Mataró Ràdio: 89.3 FMDijous 16 h - dissabte 15 h
Canet Ràdio: 107.6 FMDissabte 21 h
Ràdio Montornès: 91.2 FMDijous 17 h
Ràdio Despí: 107.1 FMDiumenge 14 h
Cerdanyola Ràdio: 105.3 FM Dimecres 11 h
Vilassar Ràdio: 98.1 FMDimarts 17.30 h
Papiol FM: 101.2 FMDimecres 20 h - dijous 13 h
Ràdio Vilamajor: 92.2 FMDimarts 21 h - diumenges 11 h
Ràdio Mollet del Vallès: 96.3 FMDivendres 16 h
Ràdio Barberà: 98.1 FMDissabtes 11:30 h
Ràdio Argentona: 104.6 FMDilluns 18:00 h
Ràdio Sant Boi: 89.4 FMDissabtes 17:00 h
Ràdio Esparraguera: 89.4 FMDijous 18:00 h
Ràdio Cardedeu: 90.7 FMDissabtes 15:00 h
Peluts
Escolta’nsEl programa que dóna veu els animals abandonats de la SPAM
PR
OT
EC
TO
RA
10
d’obediència per a gossos. Hi ha evidència que els animals que han estat sotmesos a aquestes sessions han tingut més facilitat per ser adoptats i a més s’han s’adaptat mi·llor al seu nou entorn.
Propers objectius
L’escola vol esdevenir un punt de referència per a totes les persones amb interès pel comportament i benestar del seu animal de compa·nyia. Aquests, a més, han de voler participar i donar suport a una ac·tivitat solidària com és el manteni·ment d’un refugi d’animals.
En un futur proper, DAINA oferirà programes de formació per a per·sones que volen dedicar·se profes·sionalment a l’educació canina, tal com fan altres refugis de referència a països europeus i nord ameri·cans.
La Protectora de Mataró crea una escola d’educació d’animals
Escola DAINA:Neix un nou projecteText: Jaume Fatjó
Cap de benestar animal SPAM
Per primer cop a Es·panya, una protectora d’animals crea la seva pròpia escola d’educació canina i felina. Un refu·gi modern que mira cap a Europa ha de comptar amb aquesta vessant i la SPAM ha decidit apos·tar per aquest projecte. Amb l’escola DAINA, es posa en marxa un programa del qual se’n beneficiaran, sobretot, els animals abandonats.
L’activitat d’un refugi d’animals modern ha de ser més àmplia que la gestió dels seus gossos i gats. Un
cop es troba una família adoptant, aquesta ha de rebre el recolzament tècnic per garantir la bona convi·vència i adaptació al nou entorn. D’acord amb aquesta filosofia, la SPAM ha creat un departament d’etologia i benestar de la SPAM que ha posat en marxa de forma progressiva diferents activitats, com l’escola DAINA
Primeres passes de l’esco-la DAINA
La primera activitat de l’escola ha sigut la creació d’un programa d’educació bàsica per a tots els cadells adoptats dels refugis de la SPAM. Molts cadells són retor·nats al refugi als pocs mesos de ser adoptats pel no enteniment de l’amo amb l’animal. Per evitar aquesta situació, la protectora va decidir oferir un curs amb consells bàsics d’educació canina. L’escola DAINA també ofereix assessora·ment etològic gratuït als propie·taris dels animals adoptats en els centres de la SPAM que mostren un problema de comportament durant els mesos posteriors a la seva adopció.
Finalment, l’equip de l’àrea d’eto·logia de l’escola ha participat en una prova pilot d’ensinistrament
“En un futur proper, l’es-cola oferirà programes de formació per a persones que volen dedicar-se pro-fessionalment a l’educació canina, com es fa a refugis de referència de països eu-ropeus i nord americans”
11
PR
OT
EC
TO
RA
“Per als educadors de la SPAM, el benes-tar dels gossos i dels gats és fonamental i en cap cas es faran servir mètodes que pu-guin afectar-los negativament”.
Diferents moments d’una sessió del curs d’educació bàsica al refugi de Cal Pilé.
12
DAINA i el voluntariat
Les cares de DAINA:
Per bé que la gestió dels centres d’acollida d’animals s’està pro-fessionalitzant cada cop més, el paper del voluntariat continua sent esencial, com a qualsevol activitat de caire social. En aquest sentit, l’àrea d’etologia i benestar animal de la SPAM ha volgut comptar amb l’ajut dels voluntaris.
El voluntari educador
L’escola ha participat en els pro·grames educatius per a voluntaris de passeig i mainaderes. A més, fa uns mesos es va posar en marxa un programa pilot per crear la figura del voluntari educador.
El voluntari educador rep una for·mació específica per ensenyar a un gos les ordres bàsiques d’obedièn·cia. Un cop habilitat, el voluntari pot participar en sessions d’educa·ció de gossos que encara es troben a un dels nostres refugis.
Hi ha evidència que els gossos de refugi que han rebut ensinistra·ment d’obediència tenen més faci·litat per ser adoptats i a més a més s’adapten millor al seu nou entorn. Els resultats d’aquesta primera ex·periència indiquen que és una ac·tivitat molt ben valorada pels parti·cipants, que ja ha ajudat a diversos gossos en el seu procés d’adopció.
A més de participar en les sessions d’obediència, el voluntari d’educa·dor també podrà donar suport als educadors canins del servei d’etolo·gia en les sessions de modificació de conducta per a gossos adoptats que presenten problemes de com·portament. l
Núria Alonso Llicenciada en biolo-gia i Màster en etologia aplicada.
Paula Calvo Llicenciada en biolo-gia i Màster en etologia aplicada.
Elena García Llicenciada en vete-rinària.
Mar Moradell Educadora canina.
Jaume Fatjó Doctor en veterinària i especialista europeu certificat en medicina del comportament.
L’escola tindrà dos línies de treball fonamentals:
D’assistència i formativa. Pel que fa a la línia d’assistència, es consolidaran les activitats que es fan actualment i s’hi incorporaran de noves, com ara:
• Programa d’educació bàsica per ca-dells: d’accés gratuït per a tots els nous adoptants i obert també als pro·pietaris que han adoptat o comprat un cadell i que volen millorar la seva adaptació a la família.
• Programa d’obediència canina indi-vidual: per a famílies que volen edu·car el seu gos en l’obediència bàsica i disposar d’un programa educatiu a mida de les seves necessitats.
• Programa d’obediència canina en grup: per a famílies que volen edu·car el seu gos en l’obediència bàsica a l’aire lliure, juntament amb altres propietaris, tot gaudint dels espais que disposa la SPAM.
• Servei d’assessorament: per a famí·lies que tenen problemes de convi·vència amb el seu animal de compa·nyia.
Pel que fa a la línia formativa, l’escola es planteja oferir en un futur proper un curs de formació per educadors ca·nins.
La filosofia de DAINA:el benestar dels animals
L’àmbit de l’educació canina ha canvi·at molt en els darrers anys. Avui, les principals associacions d’especialistes en educació canina recomanen siste·mes d’educació basats en la recom·pensa de la bona conducta i no en la utilització d’estímuls negatius. Per als educadors de la SPAM, el benestar dels gossos i dels gats és fonamental i en cap cas es faran servir mètodes que puguin afectar·lo negativament.
14
15
El projecte social de la SPAM
Teràpies amb gossos per a malalts amb trastorns mentals
Escola AuxiliaPrimera activitat de VINCLES fora del refugi
Fes-te MecenesCreant Vincles totshi guanyem
Vincles
16
Part del grup de les teràpies amb l’Equip tècnic d’AREP: Meritxell (abaix a
la esquerra) i Sílvia (abaix a la dreta)
17
Teràpies amb gossos per a malalts ambtrastorns mentalsText: Equip tècnic del centre AREP
i Míriam Pérez, educadora social SPAM
Associació AREP
www.arep.cat
El Centre de Dia de l’As·sociació per a la Rehabili·tació del malalt Psiquic de Barcelona (AREP) va inici·ar un programa de teràpia assistida amb gossos de la SPAM a començaments d’any a través del projecte “Vincles”. Aquesta inicia·tiva treballa aspectes cog·nitius, socials, relacionals i de comportament alhora que aprofita el vincle que s’estableix amb els ani·mals per millorar el dete·riorament que presenten els usuaris, inserint·los en un entorn diferent al seu.
PR
OT
EC
TO
RA
Parlar de salut mental implica fer·ho en termes relatius: una persona que pateix un trastorn mental fluctua en·tre èpoques amb una presència més o menys intensa de símptomes i períodes d’absència relativa d’aquests. El mateix podríem dir dels individus que, col·loquialment definim com “sans”, per·què ells també poden passar per etapes on experimenten cert malestar psíquic.
En el cas de les persones diagnosticades de trastorn esquizofrènic, determinem el seu diagnòstic a partir de la presèn·cia de la simptomatologia psicòtica, del deteriorament personal i de les alteraci·ons relacionals.Aquesta patologia cursa també amb grans dificultats de comunicació i rela·ció interpersonal, baixant l’autoestima i disminuint la pròpia confiança.
Teràpia assistidaLes accions terapèutiques en les que in·tervenen els animals, en aquest cas, els
18
gossos de la Protectora, es divideixen en dos grans grups: activitats assistides amb animals (AAA) i teràpies assistides amb animals (TAA). La primera aporta situacions motivacionals, educacionals i/o lúdiques que beneficien la qualitat de vida de les persones sense que hi hagi uns objectius marcats. La segona és la introducció d’un animal com a part integral d’un pla de tractament di·rigit a uns objectius establerts.
Per això, el programa amb el Centre de dia AREP ha sigut un clar exemple d’un programa de teràpia assistida amb objectius, tot seguint un protocol en el qual han participat els técnics del pro·grama i els terapeutes i educadors del centre.
Primer contacteAREP volia un programa novedós per als seus usuaris i va començar a treba·llar amb la Protectora de Mataró amb una prova pilot per conèixer el tipus de pacient i la viabilitat del programa. Des·prés d’analitzar els possibles usuaris es va decidir tirar endevant la primera teràpia assistida iniciant un programa de 12 sessions amb una durada de 3 mesos (juny, juliol i setembre).
Un programa fet a midaPer establir el programa pels usuaris d’AREP es van tenir en compte els ob·jectius o finalitats, sempre tenint en compte el gos com a vincle i eina de treball.
Cada sessió es va preparar prèviament i es van adaptar al ritme de les perso·nes que hi van participar. L’elecció dels gossos també va variar depenent del programa de la sessió. En general, els gossos van tenir tots un perfil dòcil, amb bona capacitat d’interacció social i un bon estat de salut.
A les sessions, hi van participar els usu·aris del Centre de dia AREP, els educa·dors del mateix centre i un mínim de cinc persones del Departament d’Etolo·gia i teràpies de la SPAM.
Els beneficis del gos Els gossos han estat un estímul mul·tisensorial que ha proporcionat una motivació en les sessions, ajudant a potenciar actituts d’interacció entre els companys, expressions de sentiments, captació d’atenció i concentració, entre d’altres.
Sobretot, no hem d’oblidar que el gos és capaç de catalitzat emocions, senti·ments i actituts que s’expressen envers a ell i que esdevenen el primer pas per poder·les transferir a les persones. l
Objectius aconseguits:• Inserció comunitària• Establiment de vincles
amb animals• Relació i interacció amb
els companys• Millora de les capacitats
cognitives
“Els gossos seleccionats te-nien un perfil dòcil, una bona capacitat d’interacció social i un bon estat de salut”.
La Meritxell en un moment de la teràpia amb un dels usuaris del Centre de dia AREP
PR
OT
EC
TO
RA
Escola Auxilia
Els animals de la pro·tectora havien sigut fins ara una eina tera·pèutica dins del recin·te del refugi. Però a partir de maig, els gos·sos que participen en els programes de terà·pies van sortir del cen·tre per realitzar una activitat terapèutica a l’escola Auxilia, on hi ha nens que presenten diverses discapacitats.
El passat 25 de maig, una part de l’equip de Vincles va visitar l’Escola Auxilia, un centre privat i concertat amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, per a donar resposta a les necessitats es·pecífiques de nens amb discapaci·tats. Concretament en aquesta es·cola hi ha un gran nombre d’alum·nes amb cadira de rodes, fet que va
ser decisiu a l’hora d’escollir on es realitzaria l’activitat terapèutica.
El nen i el gosL’activitat es va portar a terme en els propis jardins de l’escola Auxi·lia i es va enfocar en el contacte del nen amb el gos mitjançant el tac·te. Val a dir que molts d’ells patei·xen deficiències auditives i visuals i l’únic contacte amb el món real que tenen és mitjançant el tacte. Per a ells, sentir un ésser viu entre els seus braços és molt estimulant, només calia veure els somriures i les expresions de les seves cares. L’equip de VINCLES va escollir tres gossos dòcils de mida petita del Refugi de Cal Pilé, a Mataró. Tots ells eren d’edat avançada,
molt tranquils i no pesavem més de 10kg. Així, es van assegurar un
bon maneig dels gossos a l’hora de posar·los sobre els genolls dels nens.
La directora del centre, Sílvia Cla·ret, i l’equip de l’escola va partici·par·hi organitzant grups per edats per tal que tots gaudissin d’una estona amb els gossos.
Un cop acabada l’activitat, l’equip de VINCLES va quedar atrapat en·tre els somriures d’aquells nens i va quedar meravellat de la feina que fa l’escola Auxilia.
Activitats terapèutiques que fun·cionen amb èxit es veuen sovint, però com aquesta que es va fer, es pot assegurar que n’hi ha poques.
Primera activitat de VINCLES fora del refugi
“Els nens pateixes deficiènci-es auditives, visuals i de mo-bilitat i l’únic contacte amb el món real que tenen és el tacte. Per a ells, sentir un és-ser viu entre els seus braços va ser molt estimulant”
“Tots els gossos escollits pesaven menys de 10 kg, eren dòcils i d’edat avan-çada per assegurar un bon maneig sobre els genolls dels nens”.
Text: Marta Masmitjà
Coordinadora Projecte Vincles
20
Els nens de l’escola es beneficien del contacte amb els gossos
21
La directora de l’escola Auxilia, Síl·via Claret, va apostar per la SPAM a l’hora de fer una activitat terapeu·tica. PELUTS vol saber de primerà mà com valora l’experiència.
Quants nens hi ha a l’escola? Actualment, tenim uns 35 alumnes pluridiscapacitats. Són nens amb afectacions neurològiques, sensori·als, físiques i psíquiques i amb un important retard en el seu desenvo·lupament global.
Per què vau voler organitzar una acti-vitat terapèutica amb gossos?Un dels nostres alumnes va adoptar un gos de la Protectora de Mataró. A partir d’aquí, vam conèixer el projec·te VINCLES i la seva vessant terapèu·tica i ens va semblar molt interessant per als nostres alumnes.
Com valores la resposta dels nens?Els nens van estar tranquils tot el temps i cada un d’ells va poder gaudir,en la mida de les seves pos·sibilitats, de l’estona que van estar amb els gossos. Guardarem un re·cord molt entranyable de les imat·ges d’alguns acaronant els gossos i tibant de la corda per passejar·los amb expressions de sorpresa, ale·gria i emoció.
Quina valoració en faries?La valoració és del tot positiva. Re·petiríem l’experiència sense pensar·nos·ho. Val la pena donar l’oportu·nitat de poder sentir el vincle que suposa tenir un gosset sobre teu amb totes les emocions i sensacions que això comporta.
Per acabar, voldria agrair a tot l’equip de teràpies de VINCLES la qualitat professional i personal que van aportar durant la seva estada i el fet d’haver·nos deixat participar en aquesta experiència. l
www.fundacioauxilia.org
PR
OT
EC
TO
RA
21
Creant “Vincles”tots hi guanyem
Vincles és el projecte social de la SPAM
Vincles
23
Vols ser mecenes del Projecte Vincles?L’animal abandonat pot i ha de ser un canal d’aju-da per a determinats col·lectius necessitats i un mitjà per educar els infants envers el respecte als animals. Amb aquesta finalitat neix el projecte social “Vincles” en les seves dues vessants.
Vessant terapèutica
Per aconseguir millores en el pacient com a conse·qüència de la teràpia assistida amb els gossos pel que fa a la comunicació, la mobilitat, l’emotivitat i l’autoestima entre d’altres aspectes a treballar.
Vessant educativa
Programa educatiu adreçat a les escoles, per formar els infants en la responsabilitat i el respecte envers als animals de companyia i fomentar·ne així el civis·me i la bona convivència.
No vull autoritzar la comunicació a tercers de les meves dades personals, continguda a la base de dades de la Societat Protectora d’Animals de Mataró.
Nom i cognoms �������������������������
Adreça ���������������������� CP �����
Ciutat ���������������� Província ���������
e-mail ���������������� Telèfon ���������
DNI ����������
Ent. �����Of. �����DC. ���CC.����������
Omple les teves dades personals
Dades bancàries
La comunicació emesa quedarà incorporada als sistemes d’informació de Societat Protectora d’Animals de Mataró. Aquesta comunicació s’utilitzarà exclusivamentper a gestionar la seva consulta en un fitxer protegit i propietat de Societat Protectora d’Animals de Mataró per la gestió de la base de dades de la web. Mitjançantla indicació de les seves dades, i conforme amb el que estableix l’article 6 de la L.O.P.D. , vostè otorga consentiment inequívoc a Societat Protectora d’Animals deMataró per tal de que procedeixi, en compliment de les finalitats esmentades en l’apartat anterior, al tractament de les dades personals facilitades.
Si no desitgés rebre informació sobre promocions comercials de la nostre entitat, marqui la casella expressament per tal de NO autoritzar la comunicació a tercersde les seves dades personals, continguda a la nostre base de dades.En qualsevol moment vostè podrà dirigir-se per l’exercici dels drets d’accés, rectificació, cancel.lació o oposició, podran dirigir-se en qualsevol moment a aquestaentitat, en el domicili ubicat a Carretera Nacional II km. 648,4 08303 de Mataró, Barcelona.
Envia-ho per fax al: 93 756 22 69 / O per correu: AP. 1232 · 08301 Mataró
30 60Trimestral
Anual 120 240
Modalitats de pagament
Semestral
C=
C=
C=
C=
C=
C=60 120
Aportació voluntària anual
C=
Butlleta deMecenatge
Fes un donatiu on-line a través de la nostra web:
www.protectoramataro.org
Fes un donatiu mitjançant transferència bancària, indicant “Vincles”, al númerode compte:2042·0000·70·3300070104
Fes-te mecenes del projecte “Vincles”, omple la butlleta i envia·la. Amb només 30 euros al trimestre seràs un dels nostres mecenes fundadors del primer projecte social de la Protectora d’Animals de Mataró.
Com ens pots ajudar?
1
2
3
24
25
Isabel, la reina dels gats que ningú vol
Espai dedicat als animals de difícil adopció
Els que ningú vol
Abans i després:Nitx, Nara i Kenshu
Entrevista:Isabel, la reina dels gats que ningú vol
Biografies:Yayo i Mika
NitxTé 8 anys i la seva família el va deixar el 2006 al refugi, on cada dia estava més en·sopit. Fa uns mesos va patir una intervenció quirúrgica i va necessitar recuperar·se en una casa d’acollida. El temps que s’hi va estar va ser sufi·cient com per guanyar·se el cor de l’Àngela Blasco qui finalment no va poder ni voler tornar·lo a la pro·tectora i l’ha adoptat.
“Els que ningú vol” són gos·sos i gats de difícil adopció perquè estan malalts, perquè necessiten atencions especials o senzillament perquè són vells i suposen una càrrega.
Ells, com tots els nostres gos·sos i gats dels refugis, esperen una nova família però sabem que serà molt més complicat per a ells i que molts acabaran vivint la resta dels seus dies entre nosaltres.
Volem fer una crida en favor d’ells. Busquem padrins que ens ajudin en el seu manteni·ment i adoptants disposats a donar·los tot l’amor i l’estima que necessiten.
Pegats aconseguirem que visquin la darrera etapa de la seva vida dignament.
Espai dedicat als animals de difícil adopció
Abans i després
Des de gener s’han adoptat 158 animals de la campanya“Els que ningú vol”
A 1 d’Octubre de 2009 ja tenim més de 450 padrins que ensajuden en el seudia a dia.
26
27
KenshuEl Kenshu va ser abandonat davant de la porta del refugi el 2006 en molt mal estat. Tenia una ferida molt greu a l’abdomen produïda per un accident de trànsit o una caiguda des d’un pis. Els veterinaris de la protectora el van operar i en Kens·hu va demostrar tenir moltes ganes de viure perquè es va recuperar al poc temps. Més tard també va patir encefalitis que li va deixar el cap en una posició una mica torta.
La família d’en Rafel Medina, però, va decidir que en Kenshu ja havia patit massa i que es mereixia una llar. Ara, es passa els matins dor·mint al sofà i aprofitant la sort que ha tingut.
Nara La Nara vivia a Mérida. Al seu amo el van ingressar en una residència i ella va passar molts dies al carrer esperant·lo, davant de la porta. Gràcies a la protectora, va deixar el carrer i va arribar a Mataró. Estava en molt mal estat: era gran d’edat, cega d’un ull, i estava molt prima i espantada.
Davant de la situació d’urgència que corria la seva vida, la família de la Silvia Perpiña i Sanitjas, va decidir tenir·la a casa en règim d’acollida fins que es recuperés. Però s’en van enamorar d’ella i l’han adoptada. Ara viu els seus darrers anys junt amb dos pastors alemanys (un d’ells, la Lilian, també adoptada a la SPAM) molt agraïda d’haver trobat una nova família.
PR
OT
EC
TO
RA
28
Isabel Pujol té clar què és el que més li agrada a la vida: els nens i els animals. I és una persona afortunada perquè ha tingut la sort de treballar en tots dos àmbits. De formació puericultora, va fer feina a una guarderia durant molts anys. Ara, ha deixat la llar d’infants per dedicar·se en cos i ànima a la protec·tora.
Com vas introduir-te en la protectora d’animals de Mataró?Fa uns tres anys, em va tocar el torn de presidenta de la meva zona re·sidencial. Allà, molts veïns estaven preocupats per l’augment incontrolat de gats al barri. Per soluciona·ho, em vaig posar en contacte amb la SPAM. A partir d’aquí, vaig establir un con·tacte diari amb ells. I quan em vaig assabentar que a la gatera hi faltaven voluntaris, vaig començar a anar·hi sovint i ajudar·los, fins que vaig aca·bar treballant·hi professionalment.
Per què els gats? Què veus en ells?M’agraden tots els animals, però tro·bo que els gats estan més indefensos davant la societat. I aquest és un sen·timent que m’acompanya des que sóc petita. Fa ja unes dècades, a Espanya es perpetraven barbàries amb els gats, podien morir·se al carrer que ningú no s’hi fixava, ho trobaven normal tan sols perquè es tractava de gats. Jo, en canvi, no comprenia aquesta reacció i els recollia del carrer i els intentava ajudar en allò que podia, però és clar, era molt petita.
Quins són els gats que ningú vol? Són els més complicats de donar en adopció. Sovint, es tracta de gats poc domesticats que, malauradament, no interessen a l’adoptant. Però també són aquells que tenen malalties crò·niques o que són grans d’edat… A aquests els hi donc una atenció especi·al perquè són els que amb més possi·
bilitats acabaran els seus dies amb mi, a la gatera, sense conèixer què és una família. A vegades, algunes famílies ve·nen i et diuen: “Vull ajudar el que més ho necessiti”, i és quan un gat dels que ningú vol troba el cop de sort que porta mesos o anys esperant.
Molts d’aquests gats els han abandonat a la gatera quan ja són grans o amb ma-lalties. Com podem acabar amb l’abandona-ment?Amb informació. El primer és l’este·rilització. La societat veu amb millors ulls I la toxoplasmosi també augmenta molt l’abandonament. Molts gats que deixen a la protectora tenen una propi·etària que acaba de quedar·se embaras·sada. Elles han d’escoltar el seu metge, però també haurien d’informar·se més perquè seguint unes normes d’higiene concretes el risc disminueix notable·ment. l
La reina dels gats que ningú vol
Isabel
Sempre la trobarem amunt i avall, buscant un gat que s’ha amagat, o explicant als visitants què implica conviure amb aquests felins, però sobretot, ocupant-se dels gats que ningú vol, aquells que tenen més difi-cultats per a ser adoptats. Grà-cies a la seva feina, la qualitat de vida dels gats de la SPAM ha augmentat exponencialment.
Entrevista
Entrevista: Dúnia Ramiro. Redacció
YAYOEn Yayo és un gos gran de raça canitx, petitó i molt simpàtic. Un conductor gairebé el va atropellar, però en parar el cotxe, el va agafar i el va portar al refugi. En arribar tot ell era una boleta de pèl brut, estava molt descuidat i tenia cataractes.
Al refugi de Sant Boi, ens fem càrrec d’ell. Ara està net i polit però no s’hi veu gaire tot i que això no és problema per en Yayo. Ell és un gos espavilat que et segueix per tot arreu, camina d’una manera molt elegant, quasi bé de puntetes i sempre sap on trobar menjar, té un olfacte!!!
Amb el fred de la tardor i l’hivern, en Yayo necessitarà el caliu d’una llar més que mai. Ell necessita un bon llit i les carícies d’un amo bo i dolç que el sàpiga cuidar bé la resta de la seva vida.
MIKATot i que només té dos anys, ja té una llarga història a les seves es·quenes. La vam trobar a les portes del refugi, miolant, sense saber exactament com havia arribat fins allà. Presentava un estat molt lamentable, estava bruta i famèlica. Però l’equip del refugi de Sant Boi la va acollir i al poc temps ja s’havia recuperat.
Malauradament, la Mika té immunodeficiència felina que fa que sempre tingui les defenses molt baixes. Ella és portadora del virus i això fa que sigui un risc deixar·la amb els altres gats de la gatera. Per tant, viu aïllada a una gàbia esperant que arribi el seu moment.
Si haguéssim de descriure la Mika en una paraula podríem dir que és un encant! És bonica, dolça, carinyosa, molt tranquil·la i gens esquerpa. La Mika t’espera, vine a conèixer·la!
En Yayo i la Mika són animals de la campanya “Els que ningú vol”. La seva adopció és gratuïta i la SPAM es fa càrrec de l’alimentació i les despeses veterinàries que oca·sionin fins els dia que ja no hi siguin. Només necessiten una família que se’ls estimi i els cuidi per sempre més.
Biografies
PR
OT
EC
TO
RA
Adopta’ls o apadrina’ls
29
30
“Apadrina elsque ningú vol”
Ajuda als animals vells i malalts que són rebutjats, els que estan destinats a no tenir una família com els altres.
Fent-te padrí garanteixes que podran gaudir d’una bona qua·litat de vida, en els nostres refu·gis, fins el dia de la seva mort.
Ajudan’s
31
Apadrinament
Fent-te soci
Nom i cognoms....................................................................................................Adreça ................................................................................... CPCiutat ........................................... Província ......................................................e-mail ............................................................ TelèfonDNI Mòbil
Omple les teves dades personals
La comunicació emesa quedarà incorporada als sistemes d’informació de Societat Protectora d’Animals de Mataró. Aquestacomunicació s’utilitzarà exclusivament per a gestionar la seva consulta en un fitxer protegit i propietat de Societat Protectorad’Animals de Mataró per la gestió de la base de dades de la web. Mitjançant la indicació de les seves dades, i conforme amb elque estableix l’article 6 de la L.O.P.D. , vostè otorga consentiment inequívoc a Societat Protectora d’Animals de Mataró per talde que procedeixi, en compliment de les finalitats esmentades en l’apartat anterior, al tractament de les dades personals facilitades.
Si no desitgés rebre informació sobre promocions comercials de la nostre entitat, marqui la casella expressament per tal de NOautoritzar la comunicació a tercers de les seves dades personals, continguda a la nostre base de dades.En qualsevol moment vostè podrà dirigir-se per l’exercici dels drets d’accés, rectificació, cancel.lació o oposició, podran dirigir-seen qualsevol moment a aquesta entitat, en el domicili ubicat a Carretera Nacional II km. 648,4 08303 de Mataró, Barcelona.
Protectora d’animals de Mataró.Apartat de correus 1232 - 08301 MataróO per Fax: 93 756 22 69
Desitjo apadrinar un animal de la campanya“Apadrina els que ningú vol”
30 60Trimestral
Anual 120 240
Modalitats d’apadrinament:
Semestral C=
C= C=
C=
C= C=
60 120
Aportació voluntària anual
C=
Desitjo fer-me soci
3
2
1 Marca les opcions que prefereixis
Envia-ho per correu o fax
No vull autoritzar la comunicació a tercers de les meves dades personals, continguda a la base de dades de laSocietat Protectora d’Animals de Mataró.
Marca, omple i envia
Ajudar-nos és fàcil
El granet de sorra que aportis, per insignificant que etpugui semblar, sempre esdevé gegantí quan parlemd’animals que ho han perdut tot.
Dipositeu el donatiu directament al nostre compte:2042-0000-70-3300070104
La major part dels nostres voluntaris desenvolupa la sevatasca als refugis, ajudant a passejar, banyar, raspatllar, jugari sociabilitzar els gossos i gats, però també n’hi ha ques’estimen més col·laborar en les tasques de divulgació oorganització d’events.
Si les teves inquietuds es centren en ajudar un gat o ungos especialment dissortats, pots consultar els animalsinclosos a la campanya “Apadrina els que ningú vol”.Si vols ajudar els gats de carrer perquè disposin de menjari d’atenció veterinària, escull l’opció d’apadrinament de“els sense sostre”.
Els socis, amb les seves quotes, són el recurs econòmicque ens permet portar a terme el dia a dia de les nostresactivitats, però sobretot són la font de finançament queens permet gestionar els nostres refugis prescindint depracticar l’eutanàsia.
A l’SPAM, acollim en els nostres refugis gats i gossosabandonats i els cuidem fins que els trobem una novafamília. A través de la web tindràs informació actualitzadade tots els gossos i gats que estan en adopció a les nostresinstal·lacions. Ells necessiten una nova llar i tu t’emportaràsa casa la seva companyia i el seu amor incondicional.
www.protectoramataro.org
32
GossosBusquemfamília
Aretha Biret Blanqueta
Buf Cèlia Coki Crash DenisBresac
Encantador Fletxa Flipa Focus FrankDuna
Grace Grau Honda Ibiza JonyGoofy
Lligat Llina Moly Montesa MundoLeon
Nitro Olligat Philip Pigat RockiNeptuno
33
Gats
Potser en el moment de publicar·se aquesta revista, alguns dels animals que apareixen a les fotos estan ja adoptats i n’hi altres de nous. Si esteu interessats en adoptar un gat o un gos, truqueu·nos o entreu a la nostra pàgina web. www.protectoramataro.org
Pristi Pixi Plus Pop RovellóPersi
Kiku Loti Mañi Marlon MomoKikiku
Filtipaldi Frankita Garbo Grano Jutji
Baldufa Blavi Bolet Chop Dilluns
Dimarts
Argos Aska Bambi Betty Brinca
Cabri Capy Chumba Florinda FosquetBrito
Els que ningú vol
34
Alaska
La cèlebrecantant deFangoria,a PELUTSText: Dúnia Ramiro. Redacció
Fotografia: Carola Schmitt / ANIMAL-ART
Olvido Gara, més coneguda com Alaska, és una icona de la música espanyola. Va començar la seva carrera el 1978 i encara avui continua en els primers llocs de les llistes de vendes del nostre país.
Tot i que té una agenda in·creïblement completa, ens rep a un hotel de Barcelona i ens assegura que de totes les entrevistes que té concer·tades la nostra és la que li ve més de gust fer. I ens ho cre·iem, només cal observar com li brillen els ulls quan parla de gossos i gats.
35
AlaskaP
RO
TE
CT
OR
A“Amb accions contra les curses de braus s’actua com a una campanya electoral, buscant guanyar el vot dels indecisos, dels que mai s’ho havien plantejat abans.”
36
“Agraeixo la feina que fan les protectores perquè, davant de totes les adversitats, encara aconsegueixen reunir diners i espai per tirar endavant els animals abandonats”.
Acabes de tornar d’una gira per Mèxic, com us ha rebut el públic d’aquest país?
És el cop que millor ens ha anat, la veritat. Hem sortit directament a les llistes de vendes en el número qua·tre. No hem d’oblidar que a Mèxic som un grup de culte, alternatiu. Fangoria és conegut perquè sóc me·xicana i tot el que aconseguim allà és per a nosaltres un gran èxit perquè aquell país és un mercat molt gran.
Quines diferències trobes entre el públic mexicà i l’espanyol?
El públic mexicà és molt anglosaxó amb la música, això vol dir que se·gueix la carrera d’un artista i no tant una cançó o un àlbum. Per altra ban·da, és molt demostratiu davant del
grup que li agrada, com també passa amb el públic espanyol.
Ha sigut tot un repte trobar un mo-ment per fer-te aquesta entrevista, la teva agenda treu fum…
És un no parar. Fins a finals d’any, presentarem el disc a Espanya i després continuarem fent la seva promoció a l’Amèrica Llatina, en concret a Mèxic i l’Argentina. I no pararem de fer concerts, aquesta és la nostra filosofia.
Sí, perquè feu concerts tant al Fes-tival de Benicàssim com a les festes majors dels pobles…
Per suposat. Per a nosaltres és im·portant no parar de tocar i de donar a conèixer la nostra feina. Fem una
mitjana de 80 concerts en un any i mig. Això és molt dins de la situació actual al nostre país.
En quin moment es troba la música espanyola?
En un molt bon moment. Hi ha tot tipus de formacions i artistes. Per al·tra banda, és difícil fer difusió dels nous grups i al final moltes d’aques·tes propostes queden diluïdes. Pen·sa que no hi ha gairebé programes musicals a la televisió i en els ma·gazines i late shows quasi no hi ha actuacions en directe. Qui es vulgui informar de les novetats ho ha de fer a internet. I les persones que no l’utilitzen gaire poden arribar a pen·sar que ens trobem en un moment musical molt pobre, tot i que no és així.
37
Alaska en un moment de l’entrevista realitzada per Dúnia Ramiro amb uns dels gatets de la Protectora d’animals de Mataró.
Quins artistes em recomanaries ara mateix?
L’últim disc de Pet Shop Boys, Katie Perry, The Kills i el darrer de Prohi·bida.
Has fet cinema i televisió. Si no po-guessis dedicar-te a la música, amb quina opció et quedaries?
La televisió, sense dubte. M’agrada·ria presentar un magazine de contin·guts generals. Durant un temps vaig fer·ho amb el programa “La tarde” i allà havíem de decidir cada dia els continguts: entrevistes, reportatges, actuacions… estava molt bé.
Parlem d’animals. Has demostrat públicament la teva oposició a les curses de braus…
Sé que les persones que llegeixen aquesta revista pensen el mateix que jo, però no perquè sembli obvi el que dic deixa de tenir força o sen·tit. Amb accions contra les curses de braus s’actua com a una campanya electoral, buscant guanyar el vot dels indecisos, dels que mai s’ho havien plantejat abans. Perquè sabem que a aquells als que els hi agraden no canviaran per molt que els hi di·guem.
T’encanten els gossos i gats però malauradament n’ets al·lèrgica. Com vius aquesta situació?
Bé, l’al·lèrgia va començar fa 20 anys quan vivia amb 8 animals, gos·sos i gats, a casa meva. Un matí, em vaig llevar amb al·lèrgia. Vaig trigar mesos a saber què em passava fins
que un metge m’ho va diagnosticar i em va dir que em desfés d’ells. No ho vaig fer, vaig esperar que tots morissin i, després, mai més en vaig tenir. Per altra banda, he de mirar la part positiva de la situació: si no fos per l’al·lèrgia, ara mateix en tindria la casa plena.
Has visitat alguna vegada una pro-tectora?
Sí, i l’opinió que em mereixen és molt contradictòria. Per una banda, agraeixo la seva lluita. Davant de totes les adversitats, encara acon·segueixen reunir diners i espai per tirar endavant els animals abando·nats. Però, per l’altra, molts d’ells es queden sense família i això em provoca una sensació de felicitat i depressió, alhora. l
PR
OT
EC
TO
RA
Han trobat família
38
Foc, adoptat per Ana Maria
Muñoz i familia
4
Pasqui, adoptat per Svenja Christina Müller7
Des de gener de 2009 han trobat familia 1065 animals (800 gossos i 265 gats).
Bach, adoptat per Marcos
Vidal Molina1Bonica, adoptada por Maria Jose Solohaga
2 Dama y Dark adoptats per la
família Enciso Green3
Fura, adoptada per Montserrat Pocurull5 Minuetto, adoptat per Eloi Crespillo i Kelin Béjar
6
Tom i la Bruna, adoptats per
Mª Angeles Delgado8Xata i Fuet adoptats per Bea i Tomas
9
39
La Francisca Noy té 67 anys i acaba d’adoptar en Pipo. Aquest gos l’ha ajudat a sor·tir més al carrer, a tenir una vida social més activa i a ser una mica més feliç. Aquesta és la seva història.
Per què va voler adoptar un gos de protectora?Tinc 4 fills i quan el darrer es va anar de casa i em vaig quedar sola, em vaig ensopir molt. Els meus fills em van dir que un gos m’ajudaria a recobrar els ànims perduts.
I vau visitar el refugi de la SPAM...Sí. En arribar al refugi vam veure en Pipo, que es deia Spaiki, i de seguida vaig tenir clar que l‘adoptaria a ell.
Com van ser els primers dies?Els primers dies, quan jo estava asseguda al sofà, ell posava les potetes a la meva faldilla com dient·me: “Puc pujar·hi?”. Avui, ja s’ha acostumat i sempre seu sobre els meus genolls quan miro el televisor.
En què ha millorat la seva vida?Abans estava deprimida perquè ja no vivien els meus fills amb mi. Des que en Pipo va arribar a la meva vida, surto cada dia a passejar·lo i em fa molta companyia. A més, he fet amistats de persones que també treuen a passejar el seu gos i cada tarda sortim tots plegats a fer una volta pel carrer amb els nostres gossos. Reco·mano molt aquesta experiència per a gent que es trobi en la mateixa situació que jo em vaig
trobar. l
Campanya d’adopció per“GENT GRAN”
Campanya d’Adopció patrocinada per
fundació Affinity
www.fundacion-affinity.org
PR
OT
EC
TO
RA
Els gossos rodamóns de La Roca i Esparraguera, a la SPAMLa Societat Protectora d’Animals de Mataró (SPAM) ha guanyat els concursos públics de La Roca del Vallès i Esparraguera per fer el servei de recollida i acollida dels animals perduts i abandonats en aquests municipis.
Amb aquests, la SPAM suma ja 30 municipis repartits en les comarques del Maresme, Vallès i Baix Llobregat. La protectora de Mataró dóna per tancada la capacitat dels seus refugis de Mataró per oferir el servei a altres consistoris.
Tot i així, la demanda continua augmentant i, per aquesta raó, la SPAM estudia obrir noves vies de col·laboració amb altres centres que permetin ampliar la capacitat i el servei a partir del 2010.
La crisi i les adopcionsLa crisi s’ha fet sentir també als refugis de la SPAM malgrat els esforços i inversió que ha fet el 2009. Tot i això. el període de juliol, agost i setembre es va tan·car amb un lleuger augment de les adopcions respecte l’any anterior.
L’equip de la protectora és optimista i seguirà treballant per aconseguir que el nombre d’adopcions s’equipari, com a mínim, al que es va aconseguir durant el 2008.
Per fer front a la crisi, la SPAM ha llençat una forta campanya de comunicació. La premsa comarcal s’ha fet ressò dels nostres anuncis d’adopcions; en televisió, ha comptat amb la difusió del Telenotícies i Els Matins, de TV3; en ràdio, la protectora continua emetent el pro·grama PELUTS que tot i que es fa des de Mataró Rà·dio ja s’escolta a 15 municipis catalans i aquesta tardor s’emetrà des de la xarxa sindicada de COMRàdio. l
La SPAM troba a Catalunya un gos desapare-gut a Benidorm fa un any La protectora va trobar un gos de raça Lulu de Pome·rània perdut a Sant Joan Despí el juny i el van dur a un dels seus refugis. El gos duia xip però els seus propietaris no figuraven a la base de l’AIAC (Arxiu Identificatiu d’Animals de Companyia).
Podia ser que la documentació del xip mai s’hagués arribat a formalitzar correctament o bé que el xip pro·vingués d’una altra comunitat autònoma. La SPAM va investigar fins descobrir que el gos havia desapa·regut feia un any a Benidorm. Un cop confirmada la desaparició amb els antics propietaris, la protectora va enviar el gos a la família, que no s’ho acabava de creure. l
Rectificació article PELUTSEn referència a l’article “Col·laboració SPAM·UAB” publicat en l’onzena edició de PELUTS, el consell de redacció de la revista rectifica les següents informa·cions:
· Va ser la Protectora d’Animals de Mataró qui va col·laborar en la realització del màster de la Uni·versitat Autònoma de Barcelona (UAB) i no pas a l’inrevés.
· Només tres alumnes del màster realitzen el seu projecte de recerca en l’àmbit dels gossos de refu·gi. En aquest sentit, el terme recerca fa referència a la formació de l’alumne i en cap cas suposa la realització de procediments experimentals amb els gossos del refugi.
· Qui va participar com a professor del màster d’eto·logia aplicada va ser el cap de benestar animal de la SPAM.
· En l’àmbit de la teràpia assistida, la col·laboració de la SPAM amb la UAB no implica la validació del programa científic de teràpia sinó que es limita a millorar la formació d’un dels seus terapeutes, la Míriam Pérez, alumna del màster. l
Breus
42
ANUNCI NOVARTIS
43
Anècdotes per donar i vendre.En aquest llibre trobareu un bon gra·pat d’anècdotes: des d’animals que es mengen coses que mai creuríeu que es podrien empassar, persones fan àlbums de fotografies de la seva mas·cota incloent·hi fotos de les proves his·tològiques del seu tumor o gent tant susceptible que se’n va de la consulta quan el veterinari s’adreça al seu gat perquè surti del transportaddor dient·li: “vinga grassonet, surt d’aquí”.
La intenció és passar una bona estona tot i que també té intenció pedagògi·ca: dels equívocs i desconeixements podem aprendre com s’han de fer les coses. És per això que el llibre es di·videix en temes, ja sigui l’alimentació del gos, dels animals exòtics o l’educa·
ció de les nostres mascotes.Podeu també trobar alguns detalls in·teressants com ara quins han estat els gossos més famosos, les 10 coses que no ha de fer un propietari amb el seu gos per no maleducar·lo i les 20 pre·guntes que s’ha de fer el futur propie·tari d’un gos per saber si està preparat per ser·ho.
El nou llibre del vete·rinari de la Protectora d’Animals de Mataró, Ricard Adán, ha tingut una alta acceptació en·tre els lectors i un bon ressò en els mitjans de comunicació. I ha agradat tant perquè és un recull molt amè d’allò que succeeix dins de les consultes veterinàries.
En una consulta veterinària passen moltes coses i algunes són força di·vertides. Quan entra una senyora que t’explica que a la seva gata li agraden molt les gambes et planteges com pots explicar·li quina és l’alimentació més correcte per a un gat, de manera fàcil i divertida. Va ser així com es va comen·çar a gestar el llibre “Anécdotas de ve·terinarios”.
En Ricard Adán va contactar amb ve·terinaris de tot Espanya que li van fer arribar les seves històries, les seves anècdotes, per tal de fer·ne el recull i publicar·les.
Anècdotes de veterinarisEl millor amic de l’home o de l’animal Text: Dúnia Ramiro.
Redacció.
“Anécdotas de veterinarios: el mejor amigo del hombre o del animal” he estat editat per Styria i el podreu trobar en les principal llibreries de la ciutat. Segur que passareu una bona estona al mateix temps que po·dreu aclarir alguns dubtes sobre els animals de companyia. l
LA
FIN
ES
TR
A
44
Text: Frank Capdevila
Vicepresident de DEPANA
(Lliga per a la Defensa del Patrimoni Natural)
www.depana.org
El retorn d’un mite
Ósbru
45
La història de l’ós bru del Pirineu és la his·tòria d’un extermini. La persecució per part de l’home va fer que la població d’óssos es reduís de 200 l’any 1900 a només 5 a prin·cipis dels anys noranta. Ara, però gràcies a un projecte de reintroducció, el número d’exemplars ha augmentat.
LA
FIN
ES
TR
A
46
Pallars Sobirà i Vall d’Aran. Social·ment, però, el projecte no ha estat tan positiu. Una part de la població dels Pirineus va aprofitar la mala gestió i la manca d’informació per part de l’administració catalana du·rant la reintroducció per oposar·se a la tornada de l’ós.
Cal tenir clar que l’ós bru, com a símbol de conservació, té poderosos enemics. Així, un sector dels caça·dors creu que la presència de l’ós bru suposarà una protecció excessi·va dels Pirineus. En la mateixa línia, alguns “lobbies” associats a l’especu·
En concret, el 19 de maig del 1996 l’óssa Giva (que en eslovè vol dir “lliu·re”) va ser transportada directament des dels boscos eslovens fins la seva nova llar, els Pirineus. La van seguir l’óssa Melba i l’ós Pyros, en el que va esdevenir primer pas per evitar la seva extinció i recuperar l’espècie a la nostra serralada. El segon pas va ser durant el 2006, quan s’hi van re·introduir 5 exemplars més: Paloma, Hvala, Sarousse, Franska i Balou.
Els óssos als Pirineus: un èxit per a l’espècieL’adaptació dels óssos alliberats als Pirineus ha estat un èxit. I la mos·tra són les nombroses reproducci·ons que aquests animals han tingut.Els exemplars reintroduïts han fet servir les mateixes zones que els ós·sos autòctons, és a dir, els boscos de faig, roure i avet de l’Alta Ribagorça,
lació immobiliària també s’hi oposen.
Aquest any 2009 estem d’enhorabona, ja que l’óssa Hvala (vol dir “gràcies” en eslovè) ha tingut 2 cadells al munici·pi aranès de Bossòst. Actualment, es calcula que viuen uns 20 óssos als Pi·rineus.
Biologia de l’ós bruEls mascles d’ós són més grans que les femelles i poden pesar fins a 240 kg. En canvi, les femelles rarament superen els 150 kg. Pel que fa a la re·producció, les ósses pareixen d’1 a 3 cadells que neixen durant la hiverna·ció, entre gener i febrer, però que no surten de l’ossera fins l’abril o el maig amb un pes no superior als 350 grams. Les cries viuen amb la mare fins que tenen un any i mig, moment en què les cries seguiran juntes un any més sense la mare fins a la seva separació definitiva.
“Actualment, es calcula que viuen uns 20 óssos als Pi-rineus, això és una petita i vulnerable població que fan que la muntanya sigui una mica més salvatge”.
47
La serralada Cantàbrica La Serralada Cantàbrica és un bon exemple pels Pirineus, ja que hi vi·uen més de 150 óssos en perfecte convivència amb les activitats tradi·cionals de muntanya.
L’acceptació social de l’ós en aques·ta serralada és inqüestionable, fins al punt que s’han convertit en un excel·lent reclam ecoturístic. El cas més conegut és el del Parc Natural de Somiedo.
RamaderiaLes baixes que provoca l’ós a la ra·maderia de muntanya, bàsicament ovelles, són molt baixes i són com·pensades per l’administració. L’ali·mentació de l’ós és en un 80% vege·tariana. La part carnívora la formen sobretot animals morts i insectes.
Campanyes de DEPANALes campanyes de DEPANA han anat adreçades, d’una banda, a la protec·ció de l’hàbitat de l’ós i, per l’altra, a la millora en la informació i sensibi·lització envers la figura d’aquest ani·mal. En aquest sentit, cal destacar la campanya d’educació ambiental que realitzem a les escoles pirinenques anomenada “Pirineu Viu” i la infor·mació actualitzada sobre els óssos al web de la nostra associació que in·clou un joc on·line sobre l’ós.
La conservació de l’ós als Pirineus no està resolta. Ens queda molt camí per recórrer i dificultats per superar. En qualsevol cas, ara tenim una pe·tita i vulnerable població d’óssos que fa que la nostra muntanya sigui una mica més salvatge. Probablement, caldran més alliberaments en el fu·tur però tenim motius per l’esperan·ça. La petjada de l’ós ha tornat als Pirineus. l
“La Serralada Cantàbrica és un bon exemple pels Piri-neus, ja que hi viuen més de 150 óssos en perfecte convivència amb les activi-tats tradicionals de munta-nya.
“Les baixes que provoca l’ós a la ramaderia de mun-tanya són de molt poca incidència, perquè la seva alimentació és en un 80% vegetariana. La part car-nívora de la seva dieta la formen basicament animals morts i insectes”.
LA
FIN
ES
TR
A
48
Protegint els amfibis i rèptils
Text i foto: Joaquim Soler.
Director tècnic del CRARC
El CRARC, 18 anys d’esforços per salvaguardar aquesta fauna
L’Ajuntament de Mas·quefa disposa des de l’any 1991 de l’únic Centre de Recuperació de Fauna Salvatge de l’estat especi·alitzat en amfibis i rèptils tant autòctons com exò·tics, el CRARC. El centre esmerça esforços en la rehabilitació d’aquesta fauna amb l’objectiu de retornar·la al seu hàbitat natural. Més de 3.700 exemplars de 15 espècies diferents han estat allibe·rades des del 1998.
Moltes tortugues mediterrànies i de rierol, llangardaixos, serps i amfibis de diverses espècies han rebut atenció al CRARC. Afortu·nadament, una bona part ha pogut retornar a la natura. El gran repte
de tots els que treballem per con·servar la biodiversitat és divulgar aquesta tasca.
Alguns projectes que el CRARC gestiona o amb els que col·labora són:
· La conservació de les tortugues d’aigües continentals catalanes, entre les quals trobem la tortuga de rierol (Mauremys leprosa).
· La reintroducció de la tortuga mediterrània (Testudo hermanni hermanni) al Parc Natural de la Serra de Montsant i del Parc del Garraf.
· La conservació dels llangardaixos gegants (Gallotia simonyi i Gallo·tia gomerana) de les Illes Canàries, així com el control en els ecosiste·mes catalans d’espècies de rèptils invasors.
Aquesta darrera tasca, se centra molt especialment en la gestió de
les famoses tortugues de Florida, uns quelonis mantinguts com a mascota, que quan s’han fet grans, persones sense escrúpols les aban·donen al primer riu o llac.
La investigació: peça clauCal tenir present que en un centre de recuperació la investigació re·presenta una part molt important de la seva feina, donat que la for·mació continuada és plenament necessària per gestionar correcta·ment fauna salvatge.
S’han fet nombrosos treballs de re·cerca sobre reproducció, malalties, biometria, comportament, etc. que
“Moltes tortugues, llangar-daixos, serps i amfibis han rebut atenció al CRARC. Afortunadament, una bona part ha pogut retornar a la natura”.
www.amasquefa.com/crarc
49
han generat nombroses ponències en congressos, a més de 10 llibres i més de 200 articles adreçats a po·tenciar el coneixement i el respecte de la fauna herpetològica.
Divulgació mediambientalDins el programa de treball diari del centre, es posa especial interès en la divulgació mediambiental. Així doncs, restem oberts tots els dies de l’any per tal de ser visitats i entrar en contacte amb la proble·màtica que genera el comerç legal o il·legal d’animals salvatges.
És important que la societat tingui elements de judici que l’orienti vers una consciència de respecte i protecció de la fauna. I no oblidem les tasques educatives, adreçades al públic en general, però molt espe·cialment als escolars.
Quan la feina esdevé passióTots els que treballem al CRARC, tant professionalment com volun·tàriament, ho fem més enllà del que les simples obligacions dema·nen, vinculant·nos emocionalment en una feina que ha transformat les nostres vides. Creiem en un treball pel que lluitarem mentre tinguem forces, per tal de conservar per a les generacions futures un patrimoni biològic tan poc conegut com els amfibis i rèptils. Aquest projecte, cal dir, que no hauria estat realitat sense el recolzament sempre in·condicional de la vila de Masquefa i el seu ajuntament. l
“L’entitat treballa per re-introduir la tortuga medi-terrània al Parc Natural de la Serra de Montsant i del Parc del Garraf”.
49
LA
FIN
ES
TR
A
1- Exemplar de Cocodril del Nil / 2- Tortuga d’estany / 3- Tortuga Mediterrànea sortint de l’ou4- Llargandaix del desert
1
2
4
3
50
La ràbiaText: Marcelo Cabrera
Cap dels Serveis Veterinaris de la SPAM
Una malaltia que no hem d’oblidar
L’organització Mundial de la Salut (OMS) no obli·da la ràbia i és per això que cada 28 de setembre fa un recordatori d’aques·ta malaltia. L’objectiu és educar i mantenir els nivells d’alerta en la so·cietat. A PELUTS volem reflexionar sobre la situ·ació actual de la ràbia a Espanya.
Aquesta malaltia és tan antiga com l’evolució de l’home i la domestica·ció del gos. Els primers registres es·crits sobre la descripció de la ràbia en els gossos els va fer Demòcrit el segle V a.c. Un segle després, Aris·tòtil en va fer referència d’aquesta manera: “Els gossos pateixen, es tornen molt irritables i tots aquells a qui mosseguen contrauen la ma·laltia”.
Altres filòsofs, metges i científics van contribuir al coneixement de la ràbia però no va ser fins el 1885 en què Louis Pasteur va obtenir la vacuna contra el virus de la ràbia
per tractar un jove mossegat per un gos malalt, aconseguint salvar·li la vida.
Com es contagiaLa ràbia és una malaltia provocada per un virus que afecta el sistema nerviós i amb una mortalitat de gairebé el 100% un cop apareixen els primers símptomes.
Afecta els animals domèstics i salvatges i es transmet per la sali·va d’una mosssegada, esdevenint aquesta la principal manera de contagi, tot i que també es pot con·traure a través de les esgarrapades directes a la pell.
Els cicles de la ràbiaEs poden distingir dos cicle: una que es manté per mamífers terres·tres (afecta sobretot a gossos, gats i guineus) i una altra, per ratpe·nats. L’home es pot contagiar de les dues maneres però la primera presenta un risc més alt per a ell. Dins d’aquesta divisió de mamí·fers terrestres tenim el cicle urbà representat per animals domèstics (gossos, gats i fures) i el selvàtic, on situem les guineus.
A Catalunya, no hi ha ratpenats portadors del virus i a la resta de l’estat s’han identificat 25 espècies de ratpenats que s’alimenten ex·clusivament d’insectes i fruita. A més, aquests animals són una peça clau de l’ecosistema dels nostres boscos.
A tot el món hi ha 1.075 espècies de ratpenats, només 3 d’elles s’ali·menten de sang (hematòfags) i se situen al continent americà (a Amèrica del Sud i Centre Amèri·ca). La novela de Dràcula és, per tant, una ficció que ha servit per distorsionar la nostra visió sobre aquests animals.
“El 1986, l’OMS va recoma-nar que España no deixés de vacunar contra la ràbia els seus animals. Però el govern central va decidir traslladar aquesta responsabilitat a les comunitats autònomes, creant un panorama poc homogeni de la vacunació al nostre país”.
51
Prevenció en l’homeSegons l’OMS, els sistemes sani·taris segueixen protocols davant d’una mossegada de gos amb ràbia: aplicació de 4 a 5 vacunes i d’un sèrum amb inmunoglobulines. Cada any, en el món s’apliquen uns 150.000 d’aquests tractaments preventius.
La manera més eficaç per prevenir la malaltia i reduir la incidència d’aquesta zoonosi és la vacunació del 70% o 80% de la població de gossos en les zones endèmiques.
Situació a EspañaAl nostre país no existeix ràbia en animals terrestres des del 1966, any en què España va adquirir l’es·tatus de “lliure de ràbia”.
Però, el 1975 es va registrar un brot d’aquesta malaltia a Màlaga que va acabar amb la vida de dues per·sones i amb un balanç de 10.000 gossos sacrificats. Alhora, es va fer
una àmplia campanya de vacuna·
ció per aturar l’epidèmia.
A França, es van detectar dos casos de ràbia en gossos que provenien del Marroc i que van entrar de for·ma il·legal els anys 2002 i 2004. Aquest fet demana especial atenció perquè es pot deduir que aquests gossos portadors de ràbia van cre·uar el territori espanyol.
El 1986, l’OMS va recomanar que Espanya no deixés de vacunar con·tra la ràbia els seus animals. Però el govern central va decidir traslladar aquesta responsabilitat a les comu·nitats autònomes, creant un pano·rama poc homogeni de la vacuna·ció al nostre país (veure mapa).
Ceuta i MelillaAquestes dues ciutats, ubicades al continent africà, reben constant·ment casos de ràbia donada la per·meabilitat de les seves fronteres. Segons l’Agència Europea de Vigi·lància Epidemiològica s’han detec·tat fins a 130 casos des del 1987 de ràbia en gossos i gats.
Això mostra que la Unió Europea està envoltada de països on la ràbia existeix de forma permanent, fet que ens ha de fer reflexionar sobre si la vacunació ha de ser obligatò·ria o no.
Consultar el veterinariDavant de qualsevol dubte hem de consultar el nostre veterinari de confiança i ell serà qui ens aconse·lli si hem de vacunar o no la nostra mascota, atenent a cada situació particular. l
“Cada any, en el món s’apliquen uns 150.000 d’aquests tractaments pre-ventius”
51
Font: EUROSURVEILLANCE, revista de divulgación de la WHO, volume 14, Isuue13, April 2009.
El Consell Oficial de Veterinaris recoma-na la vacunació. És un requisit legal que s’identifiqui la nostra mascota amb micro-xip, que se’l vacuni de la ràbia i que tingui passaport per moure’s amb els nostres animals per a Europa.
Situació de la vacuna de laràbia a Espanya
Vacunació bianual
No vacunació
Vacunació anual
EL
S E
XP
ER
TS
52
En l’anterior edició vam presentar l’evolució dels gats fins a la seva do·mesticació. També vam destacar que aquests animals conserven molts més comportaments dels seus avantpassats salvat·ges dels que mantenen els gossos. A continu·ació, continuem apre·nent sobre l’alimentació d’aquests petits felins.
L’olfacte i el gustCom altres mamífers, els gats tenen dos tipus diferents de quimoreceptors que es corresponen amb els sentits de l’olfacte i el gust. Els receptors de l’olfacte són sensibles a les substànci·es volàtils de l’aire. Tot i que els gats tenen una mida molt més petita que la dels humans, l’àrea de sensibilitat de l’olor de la mucosa olfactiva és apro·ximadament el doble que la humana. Es considera que depenent de la subs·tància, es gats poden tenir un sentit de
l’olfacte 20 cops més agut que els dels humans. El sentit del gust dels gats prové de les cèl·lules de les papil·les gustatives de la llengua. La llengua del gat té alhora dues funcions importants: la neteja i l’absorció de líquids. Actualment, es diu que molts mamífers tenen 5 cate·
gories de sabor: dolç, salat, amarg, agri i umami. Umami és el sabor menys conegut i es va identificar per primer cop fa menys de 100 anys. S’associa a certs aminoàcids com el glutamat i l’àcid aspàrtic, que es troben, per exemple, a la carn. Aquest sabor està molt desenvolupat en els gats.
Pel contrari, i a diferència de la majoria dels mamífers, els gats no són capaços de detectar les substàncies dolces amb la seva llengua, així que a la pràctica només compten amb 4 dimensions gustatives.
Influència en la criança i les expe-riènciesCerts estudis suggerien que als felins nos els agradaven els aliments que no havien provat quan eren cadells, un comportament conegut com neofòbia. Però investigacions més actuals posen en dubta aquests resultats i expliquen que molts gats adults prefereixen un aliment nou abans que un ja conegut. El més probable és que aquest gust per la novetat sigui conseqüència de la monotonia de la dieta i no d’un desig
“Es considera que els gats po-den tenir un sentit de l’olfacte 20 cops més agut que els dels humans”
El comportament alimentari dels gats
Text: Isabelle Yensette i Victor Romano
Del caràcter depredador al domèstic
Pàgina patrocinada per:
(Part II)
53
especial per allò nou. Un altre estudi va revelar que quan s’acostumava a les gates mares a men·jar aliments inusuals com plàtans o patata, els seus cadells preferien una dieta similar abans que una dieta feli·na convencional a base de carn.
La presència de la mare i el seu com·portament alimentari pot afectar els seus cadells donat que els resultats d’un altre estudi demostraven que els cadells podien menjar tonyina com ali·ment nou a la primera o segona ocasió quan la mare estava present, però ne·cessitava diversos intents per a men·jar·se’l quan no hi era.
Aliments comercials per a gatsS’ha dit que els gats presenten una preferència inicial pel menjar que des·coneixen tot i que aquesta tendència pot disminuir en els àpats posteriors.
Els aliments comercialitzats per a gats es presenten de formes molt diverses: alimentació seca i humida, en llauna o en paquets. Ambdós tipus d’aliments són molt diferents pel que fa al sabor,
la preparació i la textura de les pres·ses capturades pels gats que viuen en llibertat.
Aquests aliments tenen moltes avan·tatges pel que fa a l’alimentació: han sigut elaborats per a ser nutritivament complets, són fàcils i higiènics a l’hora de servir·los i presenten un format mi·crobiòticament segur. Normalment, els gats deixen poques restes i són fà·cils de digerir.
ConclusióPel que fa a la seva conducta alimen·tària, els gats són uns animals sor·prenents en molts aspectes. Per una banda, són grans predadors i molts gats domèstics cacen i maten ratolins o ocells tot i que no se’ls mengin. Però, alhora, accepten amb plaer una gran varietat d’aliments, cuinats o crus, secs o humits, sempre que la nutrició sigui correcte.
Els gats són bons animals de compa·nyia gràcies, en part, a l’adaptabilitat de la seva conducta alimentària. Fins al desenvolupament dels coneixements
moderns sobre alimentació felina és probable que la seva habilitat per a complementar el menjar facilitat pels humans amb una altra que ells matei·xos caçaven en llibertat és el que els va permetre a criar·se i créixer sense problemes.
Els gats d’avui tenen més sort perquè com que ara entenem les seves neces·sitats nutricionals se’ls dóna correc·tament amb menjars preparats que satisfan les seves exigències i els pro·porciona temps i energia per caçar, si així ho desitgen. l
“Es diu que molts mamí-fers tenen 5 categories de sabor: dolç, salat, amarg, agre i umami. Umami és el sabor menys conegut i es va identificar per primer cop fa menys de 100 anys. Aquest sabor està molt desenvolu-pat en els gats”.
EL
S E
XP
ER
TS
54
La micció i/o defeca·ció fora de la safata de sorra són, juntament amb l’agressivitat cap a les persones o els altres gats, els problemes de comportament més ha·bituals del gat. Aquest animal pot deixar de fer servir la safata de sorra per 3 motius: una malaltia, una conducta de marcatge o un pro·blema relacionat amb la safata de sorra.
Tota malaltia que afecti els aparells uri·nari o digestiu pot provocar un quadre de micció o defecació inadequades. Un exemple serien els problemes de les vies urinàries baixes que provoquen dolor i com a conseqüència la mic·ció fora de la safata. Si es parla de la defecació, qualsevol problema mèdic que provoqui dolor a l’hora de defecar
pot fet que el gat no vulgui anar a la safata a fer les seves deposicions. En qualsevol cas, és molt important te·nir en compte que l’aparició d’orina o femtes fora de la safata pot ser l’únic indicador visible de l’existència d’una malaltia i, per tant, cal consultar amb
el veterinari. Un cop el veterinari hagi descartat l’existència d’una malaltia, es pot pen·sar que el problema tingui a veure amb el marcatge o amb la safata de sorra.
Marcatge amb orinaEl marcatge amb orina és una forma natural de comunicació dels felins. En un episodi de marcatge típic, el gat es posar d’esquena a l’objecte que vol assenyalar, aixeca la cua i finalment el ruixa amb una petita quantitat d’orina.
De vegades, els gats marquen objectes adoptant la postura típica que fan ser·vir quan orinen dins la safata de sorra.
El marcatge amb orina pot estar rela·cionat amb la reproducció. Per això, és més freqüent en els mascles que en les femelles i també ho és més en els animals sencers que en els cas·trats. Però el marcatge pot aparèixer per estrès provocat des d’un conflicte amb un altre gat o amb una persona a una modificació del territori habitual d’aquell gat.
El tractament acostuma a incloure la castració, si encara no s’ha realitzat, així com millores de l’entorn físic i social del gat. Es pot complementar amb feromones sintètiques felines, molt eficaces en reduir l’estrès i que es compren a veterinaris o botigues d’animals.
Si totes les estratègies anteri·ors no donen fruit, el ve·terinari pot decidir l’ús temporal de fàrmacs per controlar l’angoixa del gat.
“El gat pot rebutjar anar a la safata de sorra quan aquesta es troba en llocs de difícil accés o molt sorollosos, com ara un safareig o molt a prop del men-jar o de l’aigua”.
Micció i defecació inadequades
Text: Jaume Fatjó
Cap de benestar animal de la SPAM
Els problemes més habituals en els gats casolans
55
Rebuig de la safata de sorraEl gat fa servir la safata de sorra no
perquè entengui que aquest és el lloc
on ha de fer les seves necessitats sinó
perquè és simplement el que li resulta
més atractiu. Si la safata de sorra no
agrada prou, el gat rebutjarà fer·la ser·
vir i buscarà un lloc alternatiu com ara
un racó, una catifa, un sofà i fins i tot
el llit.
Alguns dels motius més freqüents
pels quals un gat pot rebutjar anar a la
safata de sorra són:
• Una ubicació incorrecta, en llocs de
difícil accés o molt sorollosos, com
ara un safareig o molt a prop del
menjar o de l’aigua.
• Safates cobertes o amb un cantell per
evitar que la sorra s’escampi fora.
• Sorra perfumada o que no es neteja
amb prou assiduïtat.
• Una quantitat insuficient de safates
per la quantitat de gats que compar·
teixen un mateix territori.
Recomanacions per afavorir la utilit-zació de la safata de sorra:
• Disposar de més d’una safata a dife·rents llocs de la casa, tranquils i de fàcil accés.
• Col·locar el menjar i l’aigua lluny de les safates de sorra.
• Fer servir safates obertes, sense tapa, de perfil baix i prou grans per permetre que el gat entri i pugui do·nar una volta sobre sí mateix amb comoditat.
• Fer servir sorra comercial no perfu·mada. La més acceptada pels gats sembla ser la de tipus aglomerant de gama alta, disponible en clíniques veterinàries i comerços especialit·zats en animals de companyia.
• Netejar la sorra de cada safata al menys un cop al dia i substituir·la completament un cop per setmana o segons l’ús que s’hagi fet.
ConclusióEls problemes de micció i defecació fora de la safata tenen en general un pronòstic molt bo però és im·prescindible consultar amb el vete·
rinari abans de prendre qualsevol mesura correctora. l
S’ha de fer servir safates obertes, sense tapa, de perfil baix i prou grans per perme-tre que el gat entri i pugui donar una volta sobre sí ma-teix amb comoditat”.
EL
S E
XP
ER
TS
Alimentació de primeres marques per a
Animals de Companyia, Complements i accesoris, joguines,
Higiene i molt més.
Informa´t
Tel. 93 759 87 07 · Tel./Fax 93 759 85 38 www.nel-vet.com [email protected]
Rda. Narcís Monturiol Interior Nave 4 · 08349 Cabrera de Mar (Barcelona)
57
SI80% - 986 vots
20% - 220 votsNO
Text: Sílvia Serra
Presidenta de la SPAM
Malauradament enca·ra son masses els llocs públics com hotels, bars, restaurants o bo·tigues que no perme·ten l’entrada als ani·mals de companyia. Ben al contrari que en països europeus mes avançats socialment on els animals poden en·trar en el bars amb els seus propietaris quan volen prendre un cafè sense haver de deixar el gos lligat a l’altre costat del carrer amb el risc que marxi per un ensurt o el robin.
Poca tolerància envers els animalsRecordo quan els meus fills eren pe·tits que vam anar a un parc aquàtic amb un dels meus gossos, que no pesava més de 10 kg. No ens van deixar entrar i tampoc no disposa·ven d’un lloc on allotjar·lo. Era es·tiu, feia molta calor i per tant era inviable deixar·lo dins el cotxe, únic lloc on se’ns permetia situar·lo. Evi·dentment, vam marxar.
Vaig comprendre com estàvem d’endarrerits pel que fa al civisme i educació. Aquesta norma volia pre·venir riscos sanitaris a llocs públics degut a que encara queden molts humans no educats en matèria de respecte als demés.
Malgrat tot, no comprenc com en els mateixos llocs on es diferencien espais per fumadors i no fumadors, no es disposa d’espais per entrar·hi amb el teu gos sempre que estigui ben educat i no molesti els altres.
Aquests enuigs que sovint prove·nen d’infants i d’adults que hem de suportar en restaurants o altres llocs públics.
Propietaris respectuosos, gossos educatsEl nostre país se situa a la cua en quant a la convivència de persones i animals en espais públics i això va en contra de la tendència actual de compartir la vida familiar amb un animal de companyia.
La majoria dels nostres votants en l’enquesta coincideixen amb la nos·tre opinió. Els gossos acompanyats de persones educades i respectuo·ses han de poder entrar en els es·pais públics. I els humans en man·ca d’aquest valor tan fonamental no haurien d’entrar en cap lloc públic, ni amb animal ni sense. Millor que es quedin a casa. Com és sabut, en aquest cas, paguen justos per peca·dors. l
Haurien de po·der entrar els gossos en res·taurants, hotels, bars i altres es·pais públics?
OP
INIÓ
58
Dofinsen captivitat
Text: Jennifer Berengueras
Coordinadora Campayes Relacions Internacionals
Fundació FAADA www.faada.org
Nedar amb dofins o fer·hi espectacle és una nova forma d’explotació.
59
Viure en captivitat afecte greument el benestar fí·sic i psicològic d’aquests animals. La seva vida salvatge als oceans no es pot comparar a la que duen a les piscines i instal·lacions similars espanyoles on molts d’ells viuen. Nedar amb dofins, fer teràpia o es·pectacles amb ells minva la seva qualitat de vida. Lamentablement pels dofins, les seves cares mostren un rictus que els humans associen sovint a un somriure donant la impressió que en captivitat i en contac·te amb els humans són feliços. Aquest somriure oculta la veritable natura d’aquests animals
Segrestats de la naturaL’extensió de l’ús dels dofins per a di·versos usos està intensificant les captu·res d’aquests animals de la natura. Les extraccions es fan sovint brutalment i sense estudis adequats que determinin si les poblacions que romanen poden suportar la nova situació.
Com que són animals altament soci·ables, la captura d’un sol individu pot afectar profundament les estructures so·cials del grup i la població sencera. Molts són capturats per a centres de captiveri i moren a conseqüència del shock i es·très provocats. També, algunes femelles prenyades en captivitat poden avortar o fins i tot deixar d’alletar les seves cries, conduint·les a la mort
Efectes del captiveriA la natura, els dofins acostumen a ne·dar entre 80 i 160 quilòmetres diaris, se
submergeixen fins a diversos metres de profunditat i només passen un 15% del seu temps a la superfície. Per tant, no és difícil d’imaginar el patiment que han de viure dins de petites piscines poc profun·des.
A més, en els oceans, els dofins formen grups d’entre 15 i 60 individus de la mateixa família creant llaços i camades cohesionades. En captivitat, viuen amb animals d’altres orígens creant grups artificials que no els permet establir una jerarquia.
Altres condicions negatives de la captivi-tat són:
• Aigua artificial (aigua dolça i sal amb ad·ditius químics)
• Llum i so artificials
• Dieta restringida (se’ls manté amb gana perquè treballin millor durant les actua·cions) i diferent a la seva (peix mort).
• Poc descans
Situació a l’Estat EspanyolEspanya és l’únic país de la Unió Europea que, en lloc d’ordenar el tancament de do·finaris seguint la corrent actual de respec·te pels animals, n’obre cada any de nous. Hi ha al voltant de 100 dofins mantinguts en captivitat a Espanya.
Fa pocs anys es va permetre la importa·ció de dues orques a un zoo de Teneri·fe. Aquesta va ser la primera importació d’orques a la Unió Europea des de feia 10 anys. Encara que el seu destí ha estat viu·re en un tanc de ciment realitzant tomba·relles de circ al ritme de la música, la im·portació d’aquests animals, inclosos a la llista d’espècies amenaçades, es va auto·ritzar com a part d’un programa científic.
Protegim els dofins A Europa s’ha iniciat una campanya que agrupa diferents entitats per acabar amb el captiveri dels dofins. Entre elles, hi ha
la nostra entitat, FAADA. L’objectiu és aconseguir un milió de signatures de ciutadans europeus per al 2010 i presen·tar·les al Parlament Europeu.
La campanya sol·licita a la Unió Europea la prohibició immediata de la construc·ció de nous dofinaris i que es posi fi al comerç de balenes i dofins en el nostre continent, en els països candidats i en Turquia i Suïssa.
Aquesta recollida de signatures no és vinculant com ho pot ser una iniciativa legislativa popular o un referèndum, però creiem que portarà al Parlament Europeu la preocupació de milers de ciutadans per la manca de benestar dels dofins mantinguts en captivitat. l
OP
INIÓ
60
I després què?Com ja és sabut, la Plataforma Prou es va formar per presentar una Iniciativa de Legislació Popular (ILP) per aturar les curses de braus al nostre país, donat que aquest tema havia quedat vergo·nyosament aturat al final de l’anterior legislatura al Parlament de Catalunya, després d’una ben preparada “enginye·ria parlamentaria”.
Quan el Sr. Montilla, conegut per la seva afició a les curses, es va fer càrrec de la presidència de la Generalitat, ja no es van presentar més propostes per a la seva supressió. Va facilitar la ILP el fet que si abans es demanaven 100.000 signatures en un determinat termini, es van rebaixar a 50.000. Els companys que es van encarregar de portar enda·vant aquesta iniciativa ho van fer molt bé, i, per tant, el resultat va ser brillant,
“Les curses tenen data de caducitat i es parlarà d’elles com es fa de l’es-clavatge, el circ romà o les execucions públiques”.
La fi de les curses de braus
Les curses de braus tenen els dies comptats. Catalunya espera la resolució de la Iniciati·va Legislativa Popular que va recollir més de 50.000 signatures per demanar al Parlament prohibir aquest espectacle bàrbar. Els anti·tau·rins, més que mai, compten que el panorama pugui canviar ben aviat.
Text: Manel Cases
Vicepresident Associació Defensa Animals
(ADDA) www.addaong.org
61
doncs no tan sols es van superar les 50.000 signatures sinó que fins i tot les van superar i l’administració ho va donar per bo sense mirar la resta perquè la ILP entrés en el tràmit le·gislatiu del Parlament de Catalunya.
Què passarà amb la ILP?Els que hi estem ficats ja ens suposà·vem que per l’experiència de les en·questes, tres d’elles encarregades per l’ADDA y la WSPA, Catalunya res·pondria demanant·ne la supressió.
I també es pot estar segur, encara que en política tot és possible, que en el plenari del Parlament això reeixirà perquè ERC i ICVerds votaran a fa·vor, CIU donarà llibertat de vot com sempre ha dit l’Artur Mas i, fins i tot, es comenta que PSC també ho farà. Esperem i desitgem que els catalans, per fi, siguin els primers al món a eradicar aquesta crueltat.
Des de la resta d’Espanya no ens ho deixaran tan fàcil perquè els taurins ja estan cercant l’estratègia per opo·sar·s’hi. D’entrada, hi ha una llei
estatal que els avala i un reglament. D’altra banda, a nosaltres ens afavo·reix que a Canàries estan prohibides des del seu estatut i ningú no s’hi ha oposat. Potser, donat que ho tenen perdut, iniciaran la tanda de recur·sos que, tractant·se de Catalunya, po·drien seguir el camí del conte de mai acabar, com el de l’Estatut.
Un nou horitzó es dibuixa.Cal elevar l’horitzó i pensar que ja en ple segle XXI, a una Europa on Es·panya està cada cop més integrada, les curses tenen “data de caducitat” i que es parlarà d’elles com ho fem de
l’esclavatge, el circ romà, les exe·cucions públiques i d’altres. A curt o més llarg termini, ho tenen ben perdut i el negoci taurí ho sap. Ara, per exemple, la seva gran por són les properes curses que s’anun·cien als EUA. Un empresari mexi·cà que havia estat organitzador de curses cruentes, n’està preparant a Las Vegas de manera estable i ja hi té contractats famosos “matato·ros” espanyols. Clar que als EUA les curses estan prohibides! I tant! Sembla que es faran sense sang, amb banderilles que s’enganxaran sobre un coixinet que portarà el brau a l’espatlla. I s’amanirà l’es·pectacle, molt a l’estil d’ Hollywo·od, amb senyoretes vestides de flamenques i tot el que es pugui imaginar. El fet que s’hi prestin “matatoros” de renom (la pela és la pela a tot arreu) té espantadís·sims als “puristes” taurins perquè veuen que no tan sols a Catalunya sinó a la resta del món la barbàrie de les curses de braus, inclosos els pobres cavalls, està ja camí de pas·sar a la història. l
“Als EUA les curses es-tan prohibides i se subs-titueixen per un espec-tacle sense sang, amb banderilles que s’engan-xen sobre un coixinet que porta el brau a l’es-patlla”
OP
INIÓ
62
63
PRODUCTOS GASCÓ CASALS, S.L
Productes de higiene· Guants de plàstic, làtex, vinil i nitril. També
disposem de guants quirúrgics estèrils.· Bates hospitalàries amb tancament amb cinta
i industrials amb tancament amb velcro delscolors blancs, blau i verd.
· Còfies d’un sol ús de polipropilè ; mascaretesde paper i d’alt risc; davantals de plàstic,maneguets de plàstic; granotes higièniquesi de protecció contra elements químics,peücs de plàstic i de polipropilè.
Vestuari laboral· Roba per ús laboral.
Equips de protecció individual· Antisoroll: taps i casc auditius· Protecció ocular: Ulleres, Pantalles facials.· Protecció respiratòria: Mascaretes , Mascares,
Semi - mascares, filtres. Equips respiracióassistit i autònom.
· Protecció de la mà: guants industrials.· Protecció del peu: calçat amb puntera, o
puntera i plantilla. Botes de PVC i poliuretà.· Anticaiguda: Arnes, mosquetons, cordes,
cintes, retenidors automàtics….
Empresa importadora de materialmèdic - quirúrgic d’un sol ús,vestuari laboral i equips deprotecció individual que ven elsseus productes a nivell nacionali compta amb distribuïdors de totsaquests àmbits.
PRODUCTOS GASCÓ - CASALS, S.LVIA EUROPA 113, LOCAL 3 · 08303MATARÓ ( BARCELONA )F. 34 93 757 44 32
T. 34 93 741 66 56
FORM
ACIÓ
N DE
SEG
URID
AD L
ABOR
AL –
SE
PTI
EM
BR
E -
OC
TUB
RE
200
9
PUBLICACIÓN BIMESTRALREVISTA DECANA DE LA PROTECCIÓN Y SALUD EN EL TRABAJONº 107 - SEPTIEMBRE - OCTUBRE 2009www.formacionlaboral.com
GC
DISTRIBUIDOR DE MATERIAL
MÉDICO - QUIRÚRGICO
Y EQUIPOS DE PROTECCIÓN INDIVIDUAL
ESPECIALISTAS EN EPI...PROTECCIÓN RESPIRATORIA (MASCARILLAS QUIRÚRGICAS Y DE PROTECIÓN PARA GRIPE Y ENFERMEDADES INFECCIOSAS P2, P3) PRENDAS DE UN SOLO USO (GUANTES LÁTEX, VINIL0 Y NITRILO, BATAS GORROS, MASCARILLAS, CUBREZAPATOS, DELANTALES, MANGUITOS Y MONOS PARA USO MÉDICO E INDUSTRIAL)
C/ Pintor Vicens Puig nº 28 2ª Planta.08303 Mataró. (BARCELONA). Tel: 93 741 66 56. Fax: 93 757 44 32. E-mail: [email protected]. Web: www.productosgc.eu
PRODUCTOS GASCÓ-CASALS, S.L
seguridad en el trabajo...
... nuestro principal objetivo
GCSeguridad en el trabajo...
... nuestro principal objetivo
64
Empresacol.laboradoraamb l’SPAM
Educació CaninaResidència CaninaNucli Zoològic núm. B2500324
Vicepresident de l’Associació d’Especialistes del Comporta-ment Caní de Catalunya
Tel. 639 33 04 38www.pedracastell.com
• Diplomat per la Generalitat de Catalunya• Jutje de treball del CRE• Especialista en problemas de conducta• Preparació RCI/BH, ZTP totes les races d’utilitat• 15 anys d’experiencia exclusiva amb gossos de família• Instructor Formador de la Reial Societat Canina d’Espanya
Educador Caní
Kiko Baltrons
Passeig Rocafonda, 55. Tel.: 93 790 57 72Sant Josep, 17 bis. Tel.: 93 510 41 95
Mataró - Barcelona
66
67
AUROCEL S.L.Distribuidor de papel celulo-sa y productos químicosMontserrat Roig i Fransitorras, 18 08310 Argentona (BCN)
T. 93 756 01 38 - F.: 93 756 05 [email protected]
Productos de hosteleria e higiene
Teléfono: 636 353 620
Ramon Roig RieraMovil: 654 215 609e-mail: [email protected]
Per publicitatcontactar amb:
Ma José CompteT. 672 24 71 44
Medicina internaDermatologiaCirugia generalEtologia clínicaElectrocardiogramesNeteges de bocaAnàlisis
68
Seguridad & Confianza
Carlota
Canela
FRONTLINE® COMBO SPOT-ON PERROS. Composición: Solución para unción dorsal puntual. 100 ml de Frontline® Combo Spot-on perro contienen: Fipronil 10 g; (S)-metopreno 9 g; Butilhidroxianisol (E320) 0,02 g; Butilhidroxitolueno (E321) 0,01 g; Etanol 7,9 g; Excipiente csp. Indicaciones: Eliminación de pulgas (Ctenocephalides spp) durante 8 semanas. Inhibición del desarrollo de huevos, larvas y pupas de pulgas durante 8 semanas. Eliminación de garrapatas (Ixodes ricinus, Dermacentor variabilis, Rhipicephalus Sanguineus) hasta 4 semanas. Eliminación de piojos picadores (Trichodectes canis y Felicola subrostratus); control de la Dermatitis Alérgica por Pulgas. Contraindicaciones: No utilizarse en cachorros menores de 8 semanas o de 2 kg. No utilizar en animales enfermos o convalecientes. No utilizar en conejos. Efectos indeseables: En caso de lamido, puede observarse hipersalivación. Reacciones adversas esporádicas: reacciones cutáneas transitorias en el punto de aplicación, prurito general o alopecia. Excepcionalmente, hipersalivación, síntomas neurológicos reversibles, vómitos o síntomas respiratorios. Precauciones especiales de uso: Aplicación en un área en la que el animal no pueda chuparse ni ser chupado. Evitar los baños / inmersión en agua los 2 días siguientes y anteriores a la aplicación, y baños más frecuentes que una vez por semana. Antes del tratamiento, pueden utilizarse champúes emolientes, pero reducen la duración de la protección a 5 semanas cuando se utilizan semanalmente. Un baño
Posología
por perro de más de 40 kg de p.v. Intervalo mínimo de tratamiento de 4 semanas. Modo de administración: Mantener la pipeta derecha. Romper la punta de la pipeta de un gesto seco. Separar el pelaje del dorso del animal en la base del cuello, enfrente de los omóplatos, hasta que la piel sea visible. Colocar la punta de la pipeta sobre la piel y apretar varias veces para vaciar totalmente su contenido sobre la piel. : No se han observado reacciones adversas en cachorros de 8 semanas de edad, perros en crecimiento y perros de 2 kg tratados una vez a cinco veces la dosis recomendada. Después del tratamiento puede aparecer prurito. La aplicación de una sobredosis del producto puede causar aspecto pegajoso del pelo, no obstante, desaparecerá dentro de las 24 horas después. Precauciones especiales de almacenamiento. Almacenar en su envase original a 30ºC o menos. Presentaciones : Frontline® Combo Spot-on perro 2 -10 kg: Nº
® Combo Spot-on perro 10 -20 kg: Nº de registro 1535 ESP. Caja con 1 tarjeta blister con 3 pipetas de 1,34 ml con la punta estriada. Frontline® Combo Spot-®
NOMBRE Y DIRECCIÓN DEL TITULAR DE AUTORIZACIÓN DE COMERCIALIZACIÓN:
Frontline® lleva 15 años demostrando su eficacia en el control de
las pulgas y garrapatas de nuestras mascotas. Frontline® Combo
además, evita el desarrollo de huevos y larvas y protege de la
reinfestación procedente del animal y del entorno, gracias a su
único inhibidor del crecimiento de parásitos (IGR).
Porque sólo el líder puede ofrecer toda la tranquilidad que merecen la mascota y su dueño.
FLC 205x270.indd 1 21/09/09 11:47