octubre 2007. revista municipal viure

viure octubre.qxp 16/10/07 13:12 Página 1

Sumari

345

6 i 7

8

16

17

18

19

12

9

13

Edita

Ajuntament de Sant Adrià de Besòs

Coordinació i redacció

N. Vilardell i M. Fernández

Correcció Centre de NormalitzacióLingüística Badalona-Sant Adrià

Impressió

El Tinter sal. empresa certificada ISO 9001,

ISO 14001 i EMAS

Dipòsit legal: B. 39.805-1981

Carta als veïns

Carta a los vecinos

Grups municipals

Arxiu MunicipalSant Adrià recorda la riuada del 62 amb una gran exposicióTransportsEl tramvia connecta Sant Adrià i BadalonaEducacióS’inauguren els cursos de català del Centre de Normalització Lingüística de Badalona i Sant Adrià

Política MunicipalEntrevista a Isabel Marcuello, primera tinent d’alcalde i presidenta de l’Àrea de Ciutadanai Polítiques de Proximitat

Promoció EconòmicaConeixem Sant Adrià ?Dinamització comercialConcurs de receptes del mercat a la taula

Festa MajorEl bon temps i la diversitat d’espectacles fan de la Festa Major d’enguanyuna de les més participatives dels últims anys

Festa MajorLa societat civil adrianenca protagonista indiscutible de l’Onze de Setembre

SolidaritatEl Consell de Solidaritat demana a la ciutadania que participi en el seu programa d’actesEducacióLa llera del Besòs s’omple d’activitats esportives en la primera Trobada d’Intercanvi Esportiu

Medi AmbientSant Adrià participa a la pedalada popular per aturar el canvi climàticLa qualitat de l’aigua de bany de les platges del municipi ha estat qualificada com a “molt bona”El Centre Comarcal d’Atenció als Animals de Companyia del Barcelonès(CCAAC) ja està en ple funcionamentPolítiques de les donesJa pots participar en les noves edicions dels concursos de Relats Breus de Dones “Paraulesd’Adriana” i Cartells Commemoratius del Dia Internacional de la Dona 2008Serveis SocialsUna guia d’acollida dóna suport a la població nouvinguda

EsportsUna adrianenca obté el segon lloc en el Campionat Mundial de Fit KidServeis municipalsS’amplia l’oferta d’espais lúdics per als infants de la ciutat

Acords de pleEl ple aprova per unanimitat dues mocions: la creació d’una comissió que reguli el soroll a l’espaidel Fòrum i la rehabilitació del monument a la sardana

El Consorci de la Mina informaAcabada l’obra del nou polisportiu del barri de la MinaEl Consorci és premiat per integrar l’art en la transformació del barri

Telèfons d’interèsSabies queFarmàcies de torn

1415

i

1011

i


3viure

Carta als veïns

Un dia us vaig explicar que per aquelles coses de la vida vaig ser membre del Comitè organit-zador dels Campionats del Món de Natació que es van celebrar a Barcelona l’any 2003.

En aquella època el waterpolo estava travessant un dels seus millors moments i, per tant, era comapostar a cavall guanyador ja que el nostre equip era campió del món, medalla d’or al Japó 2001.

No cal dir que quan es juga a cavall guanyador apareixen per art de màgia “saberuts” que es con-verteixen, fatalment, en “entesos”. Això porta implícita l’aparició en els partits “d’ens” que nomésvolen buscar notorietat i sortir a la foto. Sabedor d’aquest tema i disposant d’invitació com a mem-bre de l’organtizació, vaig intentar escaquejar-me dels partits. Em va sortir bé excepte en el partitcontra Itàlia. Tot anava segons el que hi havia previst fins que, de cop i volta, al final del primertemps va aparèixer estratègicament una militant del meu partit. La vaig veure venir –és la sort quetenim els que hem jugat a bàsquet, disposar del que es diu d’una visió perifèrica– va entrar per da-rrere fins a arribar a la primera fila i després de donar uns quants cops de cul es va asseure al cos-tat de la infanta Cristina. La vergonya del personal present i la prudència de la majoria va fer quecalléssim. Però per si no era prou clara la seva presència, un cop asseguda, va deixar anar en for-ma de crit “Vinga, nanos! Força!” La magnitud tècnica del comentari va fer que en el descans fu-gís espaordit. Situacions similars són les que hem viscut en l’europeu de bàsquet passat.

A Sant Adrià, per contra, ens podem sentir orgullosos del món del bàsquet. No solament ara,que podem presumir d’entrenadors de prestigi com el nostre últim pregoner Joan Plaza o SalvaMaldonado, sinó per la quantitat de jugadors i entrenadors que han format i formen part de lahistòria de la nostra ciutat. Qui no recorda els Pérez, els Aragall, Damian, Oller, Gumbau o Cas-tellà, els Ruyra, Colo i el seu fill Salva? I fins i tot en altres èpoques els Òdena, Machado, Pe-pín, Chichi Aparicio, Charli Orozco i tants altres.

Actualment, vivim moments d’èxit del nostre bàsquet tant masculí com femení. Victòries queno són més que la suma del treball de jugadors, entrenadors i directius forjades al llarg del temps.

En veure els partits a la tele, no us va fer la sensació de viure dos espectacles totalment dife-rents? La fase de classificació va ser com una festa del bàsquet i la final, com una festa de l’a-parador. Greu problema quan els VIPS “s’apoderen” de les entrades que, teòricament, corres-ponen als qui realment se les mereixen. Públic més fred que el de la final impossible de trobar.Parlant clarament, algú es pot imaginar el Marichalar fent l’ona? El meu amic Pepe em va dir:“Sito, teníem la possibilitat de guanyar fins que van enfocar l’Acebes, és que aquest tio és gafe”.I mentrestant els russos donant més llenya que un bosc i la majoria del públic, ”saberuts” i noentesos, en silenci totalment espantats.

Conclusió: ens vam quedar sense medalla d’or. Quan deixarem de figurar? Tan maco com éspassar desaparcebut.

Jesús M. Canga CastañoAlcalde de Sant Adrià de Besòs


4 viure

Carta a los vecinos

Os conté un día que por aquellas casualidades de la vida fui miembro del Comité Organizadordel Campeonato del Mundo de Natación que se celebró en Barcelona en el año 2003.

En aquella época el waterpolo estaba viviendo uno de sus mejores momentos y por lo tantoera como apostar a caballo ganador ya que nuestro equipo era campeón del mundo, medallade oro en Japón 2001.

Ni que decir tiene que cuando se juega a caballo ganador aparecen por arte de magia “ente-rados” que se convierten, fatalmente, en “entendidos”. Esto trae consigo la aparición en los par-tidos de “entes” cuya única intención es buscar la notoriedad y salir en la foto. Conocedor deéste tema y disponiendo de invitación como miembro de la organización, intenté escaquearmede los partidos. Me salió bien, excepto en el partido contra Italia. Todo iba según lo previsto has-ta que de repente al finalizar el primer tiempo apareció, estratégicamente, una militante de mipartido. La vi venir -es la suerte que tenemos los que hemos jugado a basquet que poseemoslo que se llama visión periférica- entró por detrás hasta alcanzar la primera fila y después dedar unos cuantos culazos se sentó, casualmente, al lado de la Infanta Cristina. El bochorno delpersonal presente y la prudencia de la mayoría hizo que nos callásemos. Pero por si no queda-ba clara su presencia, una vez sentada, soltó en forma de alarido “Vinga nanos! Força!”. La mag-nitud técnica del comentario hizo que en el descanso huyese despavorido. Situaciones simila-res son las que hemos vivido en el pasado europeo de basquet.

En Sant Adrià, por el contrario, nos podemos sentir orgullosos del mundo del basquet. No sóloahora que podemos presumir de entrenadores de prestigio como nuestro último pregonero JoanPlaza o Salva Maldonado, sino por la cantidad de jugadores y entrenadores que han formado yforman parte de la historia de nuestra ciudad ¿Quién no recuerda a los Pérez, a los Aragall, aDamian, a Oller, a Gumbau o a Castellà, a los Ruyra, a Colo y a su hijo Salva? E incluso en otraépoca a los Ódena, Machado, Pepín, Chichi Aparicio, Charli Orozco y tantos otros.

Actualmente vivimos momentos de éxito de nuestro basquet tanto masculino como femenino.Triunfos que no son más que la suma del trabajo de jugadores, entrenadores y directivos forja-do a lo largo del tiempo.

¿No os dió la sensació al ver los partidos por televisión, de vivir dos espectáculos totalmentedistintos? La fase de clasificación fue como la fiesta del basquet y la fase final como la fiestadel escaparate? Grave problema cuando los VIPS se “apoderan” de las entradas que teórica-mente corresponden a los que realmente se lo merecen. Público más frío que el de la final im-posible encontrarlo. Hablando en plata ¿Alguien se puede imaginar a Marichalar haciendo laola? Mi amigo Pepe me dijo: “Sito, teníamos posibilidades de ganar hasta que enfocaron al Ace-bes, es que ese tío es gafe”. Y mientras tanto los rusos dando más leña que un bosque y la ma-yoría del público, “enterados” y no entendidos, en silencio totalmente asustados

Conclusión: nos quedamos sin medalla de oro. ¿Cuándo nos dará por dejar de figurar? Conlo bonito que es pasar desapercibido.

Jesús M. Canga CastañoAlcalde de Sant Adrià de Besòs


5viure

Grups municipals

PSCEste verano tropecé con una cita que me hizo pen-

sar. Decía así: “Lo mejor que se puede hacer es locorrecto, lo segundo mejor que podemos hacer eslo incorrecto. La peor opción es no hacer nada”. Aveces hay políticos que optan por la tercera opción,y se crean conflictos de convivencia por una malaprevisión, o porque creen que de manera naturaltodo volverá a su cauce.

Es ingenuo pensar que las cosas se arreglarán porsí mismas y viviremos en una armonía social sin unesfuerzo activo. Debemos rehacer el consenso ciuda-dano y pactar un nuevo concepto de civismo que pue-da ser compartido por la mayoría y se adapte a nues-tra nueva realidad. Al menos hay dos circunstanciasque requieren de un análisis profundo y que han cam-

biado la sociedad. En primer lugar, la llegada a nues-tra ciudad de nuevos ciudadanos y la consecuentemezcla de diferentes culturas y razas. Es aquí dondesurge la necesidad de garantizar la convivencia entreculturas diferentes. ¿Cómo enriquecernos con la mul-ticulturalidad y evitar fricciones? En segundo lugar, ob-servamos una pérdida de normas culturales propias,que puede derivar en que socialmente no esté biendelimitada la conducta deseable. Esto puede debilitarla conciencia de pertenencia a la comunidad, diluyén-dose el sentido de convivencia. ¿Qué usos son los de-seables en nuestros espacios públicos? ¿Cómo dis-frutar de las terrazas en las noches de verano y a lavez garantizar el derecho al descanso de los vecinos?En definitiva ¿en qué ciudad queremos vivir, y comopodemos construirla entre todos? Clarificar estos lími-

tes y construir un nuevo marco de conviven-cia, en el que todos los intereses sean com-patibles es saludable y necesario.

En el Ayuntamiento disponemos de ser-vicios que nos ayudan a detectar malesta-res o conflictos como la guardia urbana, laventana del ciudadano de nuestra web, oel servicio de mediación. También el dialo-go con los ciudadanos y las asociacionesnos permite conocer qué funciona bien yqué funciona mal. Pero se impone abrir eldebate y establecer, entre todos, unas nuevas nor-mas de convivencia adaptadas a la ciudad que so-mos y queremos ser.

Evelyn Segura BalaguerGrup Municipal Socialista

PPPlaza de la VilaReferente a la inauguración de la Plaza de

la Vila. Quizás sea esta la obra más polémica,pues es casi imposible que agrade a todo elmundo por igual, y cada persona emite su opi-nión al respecto.

Pero dejando a parte el que nos guste suforma o no, lo que no se puede tolerar esque se inaugure sabiendo que los acabadosestán mal y que al día siguiente de que aca-ben las fiestas se tenga que levantar partedel suelo para adecentarlo un poco ¿Por quéUrbanismo no hizo nada para que se repa-

raran estos defectos antes de la inaugura-ción?

Ellos eran sabedores de que los acabadosno estaban bien.

¿Por qué aún quedan desperfectos en algu-nas zonas y no se está haciendo nada pararepararlos?

Sólo hay que ver la esquina de la calle Ri-cart con Barraquer, el suelo de granito estároto debido al paso de camiones.

Únicamente los responsables de Urbanismo fue-ron incapaces de ver que tal como estaba proyec-tado el entorno de la Plaza, los camiones tendrí-an que subir a ese tramo de acera y romperlo.

Así pues esperamos que la cons-tructora enmiende pronto las imper-fecciones ocasionadas por las prisaspara su inauguración.

Y por no mencionar también el par-quing de la plaza de la Vila que ten-dría que haber funcionado a media-dos de Septiembre y aún no esta ope-rativo, continuaremos en el próximo“Viure”. Hasta pronto.

Joan Martí PanadésGrup Municipal PPC

[email protected]

ICV-EUiAEl pla de descontaminació que va aprovar el 10

de juliol el govern de la Generalitat diu que cadaany tenim 3.000 morts a l’àrea metropolitana permotius de contaminació de l’aire. Aquest pla in-clou mesures per reduir la contaminació. La me-sura que es proposa que serà de més gran re-ducció serà reduir la velocitat a zones metropoli-tanes i properes a l’àrea a 80 km/h. A més de po-sar filtres a vehicles pesants. Una bona notícia ésel pla de descontaminació, si, a més, la premsadiu al setembre que evitarem 1.200 morts. Pocdesprés d’aquest pla de descontaminació el De-partament de Medi Ambient de la Generalitataprova el 27 de juliol la instal·lació de dues cen-

trals elèctriques de cicle combinat a Sant Adrià ial port de Barcelona.

És veritat que la posada en marxa del cicle com-binat a Sant Adrià tancarà les tres xemeneies, però:

Quantes hores funcionen les tres xemeneies al’any i quants anys? I quants anys funcionarà elcicle combinat?

Per què s’aprova a finals de juliol una qüestiótan important i es donen 10 dies d’al·legacions almig del mes d’agost?

Les rondes tenen limitació a 80 km/h a més d’es-tar col·lapsades unes quantes hores del dia. Ens aju-darà, a aquesta zona, el pla de descontaminació?

Com podem anar intervenint en el canvi climà-tic si aprovem més instal·lacions de generació d’e-

nergia de combustibles fòssils? Per quèno invertim en energies renovables i ne-tes? Per què un govern ecologista quefa plans energètics per afavorir les reno-vables aprova més instal·lacions per ga-rantir més consum i així continuar con-sumint més?

Per què no s’acorda tancar nuclears sifem més cicles combinats?

Jo ho tinc clar, aquesta mesura empitjo-rarà l’aire de Sant Adrià i de l’àrea metropolitana itambé la credibilitat ecologista d’aquest govern.

Gregorio Belmonte FerrerGrup Municipal ICV-EUiA

[email protected]

CiUManeres de ferSembla que les maneres de fer que promou l’equip

de govern de la nostra ciutat ens mostren que el mésimportant és deixar que les coses es facin encara quesigui malament, ja que moltes vegades, i no amb l’ob-jectiu d’estalviar algun diner, sinó tot el contrari, fentuna despesa encara més gran, s’aconsegueix un des-control i una falta de responsabilitat increïbles.

M’explico: totes les obres que s’estan fent a SantAdrià, sense cap excepció, tenen problemes un copacabades, i tot seguit en poso exemples:

Quan es va fer el tramvia, el tram entre el carrerde la Torrassa i de Pi i Gibert, a l’avinguda de laPlatja, es varen haver de canviar de lloc les llam-bordes de la vorera, perquè l’autobús no hi cabia,

perquè era massa estret. No s’hauria pogut antici-par aquesta situació?

La plaça de la Vila encara no està enllestida, jaque gairebé un mes després de la seva inaugura-ció, encara a dia d’avui continuen fent reparacions.Com s’entén? La font també s’està arreglant, ja quesembla ser que el dipòsit de recuperació de l’aiguaté pèrdues o fuites inexplicables.

Al pavelló de Ricart no s’ha pogut posar en fun-cionament la seva piscina, ja que sembla que tenenproblemes amb el subministrament dels equips dedepuració. Falta de previsió o compromís?

A la nova caserna de la Policia Local, hem tin-gut un retard en la data de lliurament molt importantde més de sis mesos i un increment al cost final in-acceptable, lògicament sempre degut als canvis i a

la improvisació existent. Aquest és el mètode que segueix l’equip

de govern de la nostra ciutat, i és curiósque si se’ls diu alguna cosa s’enfaden d’a-llò més i sempre tenen alguna excusa o al-gun motiu per justificar-se. D’això, sí quesón professionals!

Des de Convergència i Unió, hem volgutdifondre tots aquests temes, ja que són prouimportants com perquè la ciutadania, que alcap i a la fi és qui paga i ha de gaudir de laciutat, pugui assabentar-se de tot allò que passa alnostre voltant.

Josep Sabadell CardúsGrup Municipal CiU

[email protected]


6 viure

Arxiu Municipal

Sant Adrià recorda la riuadadel 62 amb una gran exposició

La situació geogràfica de Sant Adrià de Be-sòs ha fet que les riuades fossin uns fenòmensnaturals coneguts pels seus veïns des detemps immemorials. De fet, gràcies a la docu-mentació conservada, coneixem la incidènciad’aquestes des del segle XII. Tanmateix, laseva perillositat es va incrementar a mesuraque s’iniciava la urbanització dels marges prò-xims al riu, a inicis del segle XX. D’aquesta for-ma es donava l’expansió del nucli urbà en es-pais que fins aleshores havien estat aiguamolls.

La nit del 25 al 26 de setembre de 1962, talcom va passar en altres localitats del VallèsOriental i Occidental, els habitants de la partbaixa de Sant Adrià, en concret dels barris deSant Joan Baptista i de la Catalana, van patirels efectes d’una terrible besossada. El cabaldel Besòs, davant la impossibilitat de continuarel seu camí cap al mar, es desbordava a l’al-çada del pont del ferrocarril i penetrava en elshabitatges i les propietats de desenes d’adria-nencs i adrianenques.

TransportsEl tramvia connectaSant Adrià i Badalona

El passat 8 de setembre es va posar en funcio-nament el perllongament de la línia T5 del Tram-besòs amb 2 km més des de la parada de SantJoan Baptista a Sant Adrià fins a la de Gorg a Ba-dalona. S’enllesteix així la tercera fase d’aques-ta línia, que s’amplia amb tres noves parades (En-cants de Sant Adrià, Sant Roc i el Gorg).

A la inauguració hi va assistir el president dela Generalitat, José Montilla, el conseller de po-lítica territorial, Joaquim Nadal, l’alcalde de Bar-celona, Jordi Hereu, l’alcaldessa de Badalona,Maite Arqué, i l’alcalde de Sant Adrià, Jesús M.Canga Castaño, entre altres autoritats. Tambévan participar en l’acte molts ciutadans i ciuta-danes dels municipis de Sant Adrià i Badalonaque van voler estrenar el nou trajecte.

Les obres per a la implantació del tramvia hancomportat també una millora urbanística en totel seu recorregut, i en aquest traçat cal desta-

car que s’han reurbanitzat tant l’avinguda de laplatja de Sant Adrià de Besòs com l’avingudade Marquès de Mont-roig de Badalona

Amb aquest tram la T5 arriba als 7 km de lon-

gitud i a 13 parades que connecten tres muni-cipis –Barcelona, Sant Adrià de Besòs i Bada-lona– amb una freqüència de pas de 8 minutsen hora punta.

Els bombers treballen en un carrer del barri de Sant Joan Baptista.


7viure

Els danys produïts per la riuada, de més in-cidència en el marge dret, es feren ben pre-sents durant els dies posteriors. Avui el balançfinal ens permet entreveure la magnitud delsfets: 8 víctimes mortals, 587 famílies afecta-des, 2.377 damnificats i fins a 229 habitatgesdestruïts.

Durant els mesos posteriors foren molts elshabitants que hagueren d’afrontar unes durís-simes condicions de vida, fins a la progressivanormalització de la situació. D’aquesta formael record de la riuada de setembre de 1962 res-tava a la memòria dels veïns de la ciutat persempre més. Amb posterioritat la canalitzaciódel riu, a mitjans de la dècada dels setanta delsegle XX, creava una barrera davant l’arribadade noves besossades que poguessin penetraren el cor de la ciutat.

Enguany, quan es commemora el 45è aniver-sari volem recuperar la memòria històrica delque va suposar aquella riuada, tant pels dam-nificats, com per a la resta de ciutadans de SantAdrià. Uns fets que van suposar l’inici de latransformació del riu Besòs i, en conseqüèn-cia, del conjunt del nostre municipi.

L’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, mitjan-çant l’Arxiu Municipal de Sant Adrià de Besòsi el Museu d’Història de la Immigració de Ca-talunya, ha organtizat una exposició que ensapropa a uns fets ocorreguts fa quatre dèca-des. La inauguració de la mostra va tenir llocel dia 16 d’octubre, a les 19 hores, al Museu d’-Història de la Immigració de Catalunya, a la Ma-sia de Can Serra.

Aquesta exposició ens permet conèixer la sin-gularitat del riu que divideix el nostre terme mu-nicipal i recordar amb perspectiva històrica elsfets que envoltaren la gran riuada del 25 de se-tembre de 1962.

Enguany, quan es commemora el45è aniversari volem recuperar lamemòria històrica del que vasuposar aquella riuada, tant pelsdamnificats, com per a la resta deciutadans de Sant Adrià.

S’inauguren els cursos de catalàdel Centre de NormalitzacióLingüística de Badalona i Sant Adrià

El passat 9 d’octubre es van inagurar els cursos decatalà del Centre de Normalització Lingüística (CNL)de Badalona i Sant Adrià al Centre de Producció Cul-tural i Juvenil Polidor.

El regidor de l’Ajuntament de Sant Adrià de Besòsi representant del Centre de Normalització Lingüís-tica, Gregorio Belmonte –que és voluntari lingüístic–,va donar la benvinguda als alumnes i a les parelleslingüístiques i va inagurar oficialment els cursos

Durant l’acte es van formar 8 parelles lingüísti-ques, en total 16 persones, entre els quals hi va ha-ver alguns regidors i regidores de l’Ajuntament deSant Adrià de Besòs que s’incorporen ara al Volun-tariat per la llengua com a mostra de suport que hidóna l’Administracio local. L’acte també va ser unhomenatge als voluntaris i aprenents d’aquesta ciu-tat que han participat en el programa des dels seusinicis i als que ara mateix s’incorporaran.

A l’acte hi van assitir prop d’un centenar de per-sones entre alumnes del CNL de Badalona i Sant

Adrià i voluntaris i aprenents del Voluntariat per lallengua.

El Consorci per a la Normalització Lingüística, cre-at l’any 1989 com a òrgan territorial d’aplicació a Ca-talunya de la política lingüística del Govern, està for-mat actualment per la Generalitat de Catalunya, mésde 80 ajuntaments, 37 consells comarcals i la Dipu-tació de Girona. Les diputacions de Lleida, Tarrago-na i Barcelona col·laboren amb el CPNL amb acordsde col·laboració per al desenvolupament de progra-mes específics.

Cursos de català per a adults

Curs 2007-2008Centre de Normalització Lingüísticade Badalona i Sant Adrià

SCL BadalonaAv. d’Alfons XIII, 14-16Entresòl 1ª08912 BadalonaTel. 93 398 46 [email protected]/badalona

SCL Sant AdriàC. Mare de Déu del Carme, 22Casal de Cultura08930 Sant Adrià de BesòsTel. 93 381 20 [email protected]/santadria

Educació

Els regidors Gregorio Belmonte i Joan Callauvan assistir a la inaguració dels cursos


8 viure

Política Municipal

Entrevista a Isabel Marcuello,primera tinent d’alcalde i presidentade l’Àrea de Ciutadania i Polítiquesde Proximitat

El seu interès per la política li ve de família.De ben petita -durant la seva infantesa a Ale-manya, on va néixer- ja sentia curiositat peraquelles discretes reunions que els seus pa-res mantenien amb els amics per xerrar sobrela situació política a Espanya. Anys despréses va traslladar a Sant Adrià, al barri de laMina, el 1980 es va afiliar al PSC i va viure laseva primera experiència política col·laboranten l’organització de les eleccions municipalsal municipi. Des de llavors, ha treballat per lamillora d’aquesta ciutat, i ha ocupat diversesresponsabilitats en el partit i a l’Ajuntament,primer com a cap del Gabinet i ara com a re-gidora. Això sí, sempre al costat del PSC lo-cal, perquè és la feina del militant de base laque més li agrada. Com ella confessa “l’ener-gia me la dóna la meva família i les bases delPSC que m’ajuden a tenir els peus a terra ino perdre de vista la realitat quotidiana delsciutadans”

En què consisteix la seva tasca com a pre-sidenta de l’Àrea de Ciutadania i Polítiquesde Proximitat?

Doncs la feina bàsica consisteix en la coordi-nació de les regidories assignades a aquestaàrea: Mitjans de Comunicació i Audiovisuals,Promoció Econòmica i Societat del Coneixe-ment, Participació Ciutadana i Civisme, Media-ció i Oficina Municipal d’Informació al Consumi-dor (OMIC) i Serveis Socials. Com a presiden-ta de l’àrea intento vetllar perquè es compleixinels objectius establerts per aquesta legislatura,

donar suport als companys i companyes quesón al capdavant d’aquestes regidories.

A banda d’aquesta tasca, m’ocupo de la re-cerca de recursos econòmics externs –del tei-xit empresarial i de les institucions autonòmi-ques, de l’Estat o europees– be sigui establintconvenis, o a través de patrocinis i esponsorit-zacions; les relacions ciutadanes i institucio-nals; la comunicació i la imatge corporativa del’Ajuntament; les polítiques de les dones i la co-ordinació de les regidories de barri, impulsantla política de proximitat entre els regidors i elsciutadans. El polític ha d’escoltar els veïns deprimera mà per poder resoldre les demandesde manera més àgil.

Quins són els principals objectius de l’àreaper als propers 4 anys?

En matèria social, l’objectiu general és mi-llorar les condicions de vida dels col·lectiusmés desprotegits, com la gent gran o els dis-capacitats. Quant a la gent gran, està previstposar en marxa una residència; consolidar laprova pilot de les llars tutelades com un ser-vei més; ampliar el servei d’atenció domicilia-ria; habilitar els horts urbans perquè la gentgran se n’ocupi, actualment ja s’ha creat unacomissió per gestionar-ho. Un altre objectiu ésvetllar perquè tant en la plantilla del consisto-ri com en les contractacions derivades del pro-grames d’inserció laboral que s’impulsen desde l’àrea de Promoció econòmica es complei-xin els percentatges reservats a les personesdiscapacitades i es vagin ampliant. També vo-lem fomentar l’urbanisme social donant suporta les comunitats de veïns que sol·licitin la ins-tal·lació d’ascensors.

En polítiques de la dona pretenem activari potenciar el Consell de les Dones; adaptarel Pla d’igualtat municipal a la nova legislació;en l’àmbit de la violència de gènere posar enmarxa els pisos pont per a les víctimes i pro-moure campanyes d’informació i sensibilitza-ció; impulsar un nou servei d’informació i as-sessorament sobre homosexualitat femenina;ampliar el Centre d’Informació i Orientació dela Dona que ha quedat petit; portar a termeuna auditoria de gènere al municipi per iden-tificar possibles desigualtats; aconseguir queSant Adrià sigui la seu del 2n Congrés de Do-nes de la comarca; treballar en la creació d’u-na pàgina web pròpia del departament de laDona a la qual es podrà accedir des del webde l’Ajuntament.

En l’àmbit de mediació i resolució de con-flictes, intentarem promoure el servei de me-diació familiar tal com s’ha fet amb la mediaciópenal i comunitària, i elaborar un pla de convi-

vència que estableixi un protocol d’actuació da-vant un problema de veïnatge.

Quant als mitjans de comunicació, s’estàtreballant per posar en funcionament la ràdiomunicipal i la televisió local i per editar un díp-tic informatiu per als barri i per als consells mu-nicipals.

Promoció econòmica aposta per organitzaruna mostra gastronòmica a Sant Adrià; poten-ciar programes d’inserció laboral adreçats acol·lectius en risc d’exclusió social (dones, dis-capacitats, joves, majors de 40 anys...) i donarsuport als joves emprenedors amb microcrè-dits i subvencions.

Finalment, en matèria de participació ciuta-dana, impulsarem els consells municipals queja existeixen i treballarem amb altres de nouscom el Consell municipal de Mobilitat i el Con-sell municipal de la Gent Gran; organitzaremla consulta pública sobre el futur de les tres xe-meneies; posarem en marxa el pla director departicipació ciutadana i enfortirem i milloraremla Mostra d’Entitats.

Al final d’aquesta legislatura quin Sant Adriàli agradaria trobar?

M’agradaria trobar una ciutat més cívica, ones respiri respecte cap a l’entorn i entre els ciu-tadans i ciutadanes. Les transformacions urba-nístiques que s’han fet i les que es faran sónfonamentals per dignificar el municipi, però elque realment converteix una ciutat en un bonlloc per viure és el tarannà dels seus ciutadans,per això des de les administracions hem de pro-moure el civisme, la bona convivència i l’edu-cació.

També voldria trobar una ciutat en què els jo-ves tinguin més oportunitats de llogar o com-prar un habitatge per independitzar-se. M’ima-gino també un Sant Adrià amb ambient univer-sitari un cop es posi en marxa el Campus Inter-universitari del Besòs; una ciutat maca, ambflors i elements artístics que embelleixin i do-nin personalitat als espais públics. Una ciutatamb avingudes, rambles i places que siguinpunt de trobada dels veïns i veïnes. Una ciutatamb ànima, maca per dins i per fora.

Les transformacionsurbanístiques que s’han fet i lesque es faran són fonamentals perdignificar el municipi, però el querealment converteix una ciutat enun bon lloc per viure és el tarannàdels seus ciutadans


Coneixem Sant Adrià ?

Situada a la desembocadura del riu Besòs irodejada pels municipis de Badalona, Barce-lona i Santa Coloma de Gramenet; Sant Adriàde Besòs té una superfície de 3,87 km.

D’aquesta petita superfície, 1.515.338 m2 es-tan construïts i 44.622 m2 corresponen a es-pais verds.

En aquests moments la nostra població su-pera els 32.940 habitants, dels quals un 94%són nascuts en territori espanyol i un 6% sónestrangers.

El nostre municipi, encara que petit, té unaimportant activitat econòmica que es desenvo-lupa pel que fa a l’activitat indústrial entre elpolígon del Sot i el de Montsolís. Tenim un to-tal de 618 indústries que es divideixen en elssegüents subsectors econòmics:

El comerç és un dels sectors que més pes téen la nostra activitat econòmica, amb un total

de 638 comerços que es reparteixen entre totel municipi. A més, al mercat d’encants té apro-ximadament 1.000 parades i el mercat muni-cipal en té 62.

Tant la indústria com el comerç comportenllocs de treball i aquests estan coberts en un60% amb habitants de la nostra ciutat i un 40 %amb habitants d’altres municipis de les roda-lies.

Pel que als habitatges, la nostra ciutat té untotal de 11.561 llars. En aquest últim any s’hanconstruït aproximadament uns 300 habitatgesnous entre privats i de protecció oficial.

Amb aquestes senzilles dades podem veureque la nostra ciutat creix dia a dia i que per tantes va transformant i adaptant a les noves ne-cessitats que van sorgint, amb més equipa-ments i serveis per als ciutadans i ciutadanes,amb infraestructures noves i una millora de laqualitat de vida que fan de Sant Adrià una ciu-tat més habitable.

9viure

Promoció Econòmica

Concurs de receptesdel mercat a la taula

La Xarxa de Mercats de la Diputació de Bar-celona, en col·laboració amb els ajuntaments,organitza el concurs de cuina DEL MERCATA LA TAULA perquè hi participis amb la tevamillor recepta. A totes les parades del mer-cat podreu trobar uns tríptics on escriure lesreceptes, a poder ser relacionades amb la

ciutat, i després dipositar-les en unes bústiesque s’han instal·lat al mercat. A final d’aquestmes un jurat escollirà dues receptes de cadamercat. Els plats guanyadors rebran un tro-feu commemoratiu i es publicaran en un lli-bre que es repartirà de franc als mercats mu-nicipals. Informa-te’n al teu mercat habitual iparticipa-hi!

Més informació:www.diba.cat/delmercatalataul

Dinamització comercial

Empreses per subsectors econòmics % Total 2003 % Total 2007

Fabricació de productes metàl·lics 7,33% 6,82%Fabricació de vehicles de motor 0% 0%Indústria química 1,19% 0,79%Indústria tèxtil 0% 0,10%Indústria alimentària 1,49% 1,29%Construcció 14,85% 12,76%Sanitat 1,98% 2,18%Educació 1,78% 2,08%Administració pública 0,69% 0,89%Comerç al detall 16,04% 14,24%Comerç a l’engròs 10,69% 9,79%Hostaleria 4,95% 8,21%Altres activitats empresarials 5,74% 7,22%Resta de sectors * 32,67% 33,04%

*Arts gràfiques, fusta, manipulació paper


10 viure

Festa Major

El bon temps i la diversitatd’espectacles fan de la Festa Majord’enguany una de les mésparticipatives dels últims anys

La Festa Major de 2007 s’ha tancat amb unaimportant participació en una bona part de lesactivitats del programa. S’ha aconseguit aixíl’objectiu d’aquesta edició que era fer de la fes-ta patronal una celebració de tots i per a totsels ciutadans i ciutadanes adrianencs, un es-pai on fos fàcil compartir i gaudir en família oamb amics les activitats que més ens agraden.La festa es va estrenar amb el pregoner, l’a-drianenc Joan Plaza, entrenador del Reial Ma-drid de Bàsquet a l’ACB, que durant molts anysva exercir com a entrenador de bàsquet al nos-tre municipi i que en el seu discurs va assen-yalar “haver complert el seu somni a SantAdrià”. Més tard es va inaugurar la plaça de laVila remodelada, que va ser un dels escenariscentrals de la festa. Però aquesta no va ser l’-única inauguració ja que en el marc de la fes-ta es van estrenar més equipaments i espaiscom ara el Poliesportiu Ricard rehabilitat, ambun cercavila de gegants del qual van gaudir es-pecialment els més petits; la plaça de FrancescMicheli i Jové, alcalde republicà de la ciutat desde 1931 a 1936; les noves dependències de laPolicia Local de Sant Adrià, situades en aques-ta plaça al costat del Casal de Cultura, unesinstal·lacions que, com va afirmar l’alcalde, Je-sús M. Canga, “són per als ciutadans i ciuta-


11viure

danes, estan al seu servei”. En el marc de laFesta també es va presentar el còmic de laPetita història de Sant Adrià, escrit per ManelFuentes amb dibuixos de Pilarín Bayés, quevol difondre de manera senzilla la història delmunicipi des dels seus orígens fins a l’actua-litat. La primera edició d’aquest còmic es dis-tribuirà entre els centres escolars de la ciutatper tal que els infants el treballin a classe.

Protecció Civil de Sant Adrià també va fer laseva aportació al programa de Festes orga-nitzant diverses activitats divulgatives adreça-des als joves de la ciutat com ara un taller deprimers auxilis i de la manera com es pot apa-gar un foc. Un rocòdrom i un taller de pinturaper als més petits van ser la part més lúdicad’aquestes activitats. En el decurs del matí esvan regalar més de 300 samarretes comme-moratives del 25è aniversari de Protecció Ci-vil, unes samarretes especials per fer esporta l’aire lliure i es va fer la presentació del nouvehicle així com del remolc per aigua amb mo-tobomba, que ha estat restaurat completamentpels nostres voluntaris. També es va estrenarla nova carpa que servirà tant per a actes ciu-tadans com per donar suport en situacions d’e-mergència.

A més hi va haver espai per a les activitatsmés lúdiques, entre les que cal destacar elconcert de Pignoise, que es va celebrar a lacarpa del col·legi Sant Gabriel, i al qual vanassistir unes 1.800 persones. Aquí teniu algu-nes imatges de la festa.


12 viure

Festa Major

La societat civil adrianencaprotagonista indiscutiblede l’Onze de Setembre

La celebració de l’Onze de Setembre ha tor-nat ha posar de manifest el grau d’implicaciósocial del teixit associatiu i cívic de la nostraciutat. Més de 30 entitats van desfilar en la tra-dicional ofrena floral que aquest any també hacomptat amb la participació d’entitats d’immi-grants com l’associació cultural d’amistat en-tre Catalunya i el Rif (Marroc) o l’associació dedones xineses de Catalunya. En aquesta edi-ció l’encarregat d’adreçar unes paraules als as-sistents en representació de la societat civil dela ciutat va ser Jaume Vallès, membre d’Unes-co Sant Adrià

Discurs de Jaume Vallès

Benvolguts adrianencs, benvolguts compa-triotes. Avui fa justament trenta anys, dia a diai hora a hora, que a la plaça de la Vila, orga-nitzat per l’Assemblea de Catalunya local, SantAdrià va celebrar el primer Onze de Setembrede la recobrada democràcia.

Sí, amics, fa trenta anys, quan començava acaminar aquesta democràcia de què avui gau-dim, la nostre ciutat ja tenia representació del’Assemblea de Catalunya, plataforma unitàriaavui quasi oblidada, que fou essencial per llui-

tar contra la dictadura franquista; a aquestaplataforma pertanyia el gran patriota i pacifis-ta, recentment traspassat, Lluís Maria Xirinacs.

En aquella primera Diada de fa trenta anysvam comptar amb Josep Andreu i Abelló, pre-sident de l’anomenada Comissió dels vint quevan redactar i negociar el primer Estatut de Ca-talunya a la transició qui, junt amb els represen-tants locals dels partits adrianencs, vam cele-brar un míting al mig de la plaça de la Vila, pocconcorregut (una trentena de persones), per-què la gent encara no hi estava acostumada.

A la tarda, cal recordar-ho, vam anar tots juntsa la històrica gran Manifestació del Milió de per-sones a Barcelona, al passeig de Gràcia, dema-nant “Llibertat Amnistia i Estatut d’Autonomia”.

Avui, amb la perspectiva de tres dècades, po-dem afirmar que vam aconseguir el que exigí-em aquella tarda de milers i milers de senye-res als carrers.

Quina ha estat la deriva de Catalunya, de SantAdrià, durant aquests trenta anys? Catalunya,com Sant Adrià, no ho tenia gens fàcil l’any1977. El Franquisme havia afavorit els gransempresaris catalans i la seva capital Barcelo-na, però durant quaranta anys havia descuidatles classes populars, donant com a resultat ba-rris tristos i oblidats per les administracions.

A poc a poc, però sense pausa, tot va comen-çar a canviar amb la democràcia i l’autonomia.Aquests canvis els podem veure reflectits tam-bé a la nostra ciutat, com una mostra d’eficientgestió democràtica dels nostres ajuntaments idels governs de Catalunya.

Un exemple simbòlic podria ser aquesta Dia-da que celebrem avui. En els seus primersanys, les primeres vegades van ser forçosa-ment austeres, però van anar millorant any rereany amb els monuments dels presidents Ma-cià i Companys, últimament amb la recupera-ció del Refugi, fins arribar a aquesta digníssi-ma actual nombrosa participació de la societatcivil adrianenca.

Una mirada enrere de trenta anys des deSant Adrià, des del Barcelonès, no pot deixard’esmentar el paper, la funció determinant, ju-gada per la immigració de la resta de l’Estat enl’esdevenidor de Catalunya. En aquestes tresdècades, la nostra terra es va enriquir amb laseva (amb la vostra) aportació, colze a colzeamb els catalans d’origen, ja que entre tots hemconstruït la Catalunya d’avui, una societat co-hesionada i igualitària

La Diada ens recorda un fet històric i heroicdel passat de Catalunya: cal no oblidar-lo, caltenir-lo present sempre, però també sempreens cal mirar endavant, al previsible futur.

Cal reconèixer que ,en el caminar de la nos-tra terra, hem tingut èpoques de dos passosendavant i un enrere, però sempre la suma fi-nal ha estat positiva.

Ara mateix, passem una crisi de creixement.El vestit se’ns ha fet petit. Catalunya transita

per un nou context de globalització, per un ci-cle econòmic expansiu. A aquest creixementeconòmic i demogràfic no l’han seguit adequa-dament ni els serveis ni les infraestructures,evidenciat en aquestes últimes setmanes alParlament i al Congrés dels Diputats, amb dis-cussions que, si han demostrat alguna cosa,és la gravetat i la justícia de les nostres reivin-dicacions i la urgència del desplegament delnou Estatut.

Com totes les societats vives i dinàmiques,Catalunya es troba davant de diversos reptes.

El primer, la nostra adaptació a la globalitza-ció tècnica i econòmica, al multilingüisme i ales noves tecnologies, fonamentals per man-tenir la societat del benestar sense perdre lanostra identitat

El segon, el fet migratori actual, tema sensi-ble, que ens porta a recordar que de sempre,Catalunya ha estat un país de pas on la majo-ria s’hi queda. Tal com hem dit abans, des defa molts anys, occitans, aragonesos i murcians,més tard andalusos i manxecs s’incorporarena la pluralitat social catalana per fer-la més fe-cunda i més forta. Personalment opino queavui, com en el passat, la immensa majoria deciutadans nouvinguts -llatins, marroquins, xi-nesos, etc.- són i seguiran sent elements po-sitius per al desenvolupament econòmic i humàde la nostra terra.

Finalment, quan a l’encaix a l’Estat espanyol,opino que sense un reconeixement explícit dela nostra personalitat nacional acompanyat decompetències i un just finançament, tal comestà reflectit en el nou Estatut, seguirà sent lanostra principal assignatura pendent.

Doncs, quin futur tenim els catalans ?Quin futur té Catalunya? El que vulguemtots junts, nous i vells catalans, que hemde fer honor a l’herència d’un poblemil·lenari, herència basada en la

CONVIVÈNCIA, LA TOLERÀNCIA I LATRANSVERSALITAT CÍVICA I POLÍTICA.L’HERÈNCIA D´UN POBLE QUE DEPARLAR EN DIEM ENRAONAR, (QUEETIMOLOGICAMENT VE DE RAÓ.)L’HERÈNCIA QUE ENS LEGAREN MACIÀI COMPANYS, QUE PROSSEGUIRENTARRADELLAS, PUJOL , MARAGALL IARA MONTILLA

Amics: Diguem amb senzill orgull els versosdel poeta

CRIDEM QUI SOM I QUE TOTHOM HOESCOLTI,I EN ACABAR, QUE CADASCÚ ESVESTEIXICOM BONAMENT LI PLAGUI I VIA FORA,QUE TOT ESTÀ PER FER I TOT ÉSPOSSIBLE

VISCA CATALUNYA !!Jaume Vallès pronunciant el discursde l’Onze de Setembre


13viure

Solidaritat

El Consell de Solidaritat demanaa la ciutadania que participi en elseu programa d’actes

El Consell de Solidaritat va celebrar fa unessetmanes una reunió per marcar els objectiusi la línia de treball dels propers 4 anys. Entreaquests objectius cal destacar l’impuls de lacompra pública ètica, la promoció del comerçjust i el consum responsable, la formació en elcamp de la cooperació i la solidaritat, la sensi-bilització i la denúncia de les causes que ge-neren desigualtat, pobresa i conflictes violents

i el foment de la cultura de Pau. Les línies detreball per dur a terme aquests objectius pas-sen tant per la implicació de les entitats localsde solidaritat, com dels ciutadans i ciutadanesi de l’Ajuntament.

Amb aquesta filosofia i per poder assolir elsobjectius marcats es portaran a terme tot un pro-grama d’actes: jornades solidàries, xerrades, ex-posicions, tallers, fires de solidaritat, teatre, cur-sos, contes... a les escoles, al carrer o als localsmunicipals. Des d’aquest espai el Consell deSolidaritat vol fer una crida als ciutadans i ciu-tadanes de Sant Adrià a participar-hi.

Breus Solidaritat

Amb motiu del terratrèmol que va afectarel passat mes d’agost el Perú, l’Ajuntamentde Sant Adrià ha aprovat destinar el que estenia previst en el seu pressupost com afons d’emergència, 6.000 € , per aquest fi,a través de l’ONG peruana AYNE - Trinita-rias, Solidaridad y Desarrollo.

EducacióLa llera del Besòs s’ompled’activitats esportives en la primeraTrobada d’Intercanvi Esportiu

El passat 7 d’octubre en el marc de les actua-cions del Projecte Educatiu de Sant Adrià de Be-sòs (PESAB), va tenir lloc la primera Trobadad’Intercanvi Esportiu que enguany es va batejaramb el nom d’ Un riu d’esports. La trobada, or-ganitzada per la Comissió de Dinamització Co-munitària del PESAB, va omplir durant tot el matíla llera del riu Besòs (tram entre la N-II i el carrerde Miquel Servet) de ciutadans i ciutadanes quevan participar en sessions a l’aire lliure d’aerò-bic, bàsquet, capoeira, circuit de bici i taller dereparació, criquet, escacs, futbol, hoquei línia,lluita, petanca, ping-pong, rocòdrom i voleibol.

Un riu d’esports ha estat un espai del qual hapogut gaudir tota la família, practicar el seu es-port preferit i aprendre’n altres de nous.

El mes de juliol passat es va celebrar a l’església de Sant Joan Baptista el concert d’estiu de cantcoral. En aquesta edició la coral adrianenca va convidar la Coral Alegria de Vernet les Bains, de laCatalunya Nord. Tots dos grups formen part de la Federació Catalana de Cors de Clavé.

La font de la plaça de la Vilaestrena horaris

La font de la plaça de la Vila, quees va inaugurar el 7 de setembre enel marc de la Festa Major, funcionaamb els horaris següents:

– De dilluns a divendres de12.30 a 13.30 h i de 17.30 a 18.30 h

– Dissabtes i diumengesd’11 a 13 h i de 18 a 21 h.


14 viure

Medi Ambient

Sant Adrià participa a la pedaladapopular per aturar el canvi climàtic

El passat 23 de setembre va tenir lloc una pe-dalada popular contra el canvi climàtic organit-zada conjuntament pels ajuntaments de SantAdrià de Besòs, Santa Coloma de Gramenet iBadalona amb la col·laboració del BACC (Bi-cicleta Club de Catalunya).

Els participants van poder realitzar el reco-rregut que visitava els tres municipis o bé undels seus trams. Tots ells van rebre un obse-qui però també van signar un compromís percontribuir a aturar el canvi climàtic.

Aquesta acció ha estat vinculada a les activi-tats de la Campanya Europea de la Setmanade la Mobilitat Sostenible i Segura. Enguany peradherir-se a la Campanya, Sant Adrià ha pre-sentat com a mesura permanent a favor de lamobilitat sostenible la posada en marxa de lesnoves parades de la línia T5 del Trambesòs.

La qualitat de l’aigua de bany de lesplatges del municipi ha estat qualifi-cada com a “molt bona”

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) impul-sa durant la temporada de bany el Programade vigilància i informació de l’estat de les plat-ges amb l’objectiu de controlar la qualitat deles aigües del litoral català.

A Sant Adrià, les anàlisis s’han dut a termesetmanalment durant els mesos de juny, juliol,agost i la primera setmana de setembre.

Per determinar la qualitat de l’aigua s’efectuauna anàlisi microbiològica per mesurar la concen-tració de coliforms fecals i estreptococs fecals (tali com determina la directiva europea 76/160/CEE).Paral·lelament, també s’ha mesurat la tempera-

tura de l’aigua i s’ha valorat l’estat de la sorra. Elsresultats mostren que l’aigua de les platges deSant Adrià (la platja del Parc del Litoral i la del Parcdel Nord-est) ha estat classificada com a moltbona en la majoria de setmanes.

Polítiques de les dones

Ja pots participar en les novesedicions dels concursos de relatsbreus de dones Paraules d’Adriana icartells commemoratius del DiaInternacional de la Dona 2008

L’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs a tra-vés del CIOD (Centre d’Informació i Orienta-ció de la Dona), convoca dos concursos queja s’han consolidat en el municipi: d’una ban-da, el Concurs de Relats Breus de Dones,del qual enguany se celebra la novena edi-ció, i, de l’altra, l’XI concurs de cartells com-memoratius del Dia Internacional de la Dona2008.

El concurs de relats atorgarà un primer premide 900 € i un accèssit de 500 € a la millor obrafeta per una autora de Sant Adrià. En el concursde cartells el primer premi serà de 600 € i el car-tell guanyador s’utilitzarà per anunciar els actescommemoratius del Dia Internacional de la Donal’any 2008. També hi haurà un accèssit a la mi-llor obra feta per una autora de Sant Adrià de 350€ . En ambdós casos, per a la concessió de l’ac-cèssit l’Ajuntament, comprovarà d’ofici l’empadro-nament de la concursant a Sant Adrià de Besòs.

El termini de presentació dels relats finalitza-rà el 17 de desembre de 2007. En el cas del con-curs de cartells la data màxima de presentacióserà l’11 de desembre. Podeu consultar bases,

resultats, relats i cartells guanyadors de passa-des edicions a http://www.sant-adria.net/dona

Tant els relats com els cartells es poden en-viar o presentar en l’adreça següent:

CIOD - Centre d´Informació i Orientació de la DonaC. de les Escoles, 10, baixos08930 Sant Adrià de BesòsTel. 93 462 11 21e-mail: [email protected]

Horari:Matins: dilluns, dimarts i dijous, de 9 a 13 hTardes: de dilluns a divendres, de 15 a 20 h

Resum dels resultats sobre la qualitat sanitària de l’aigua de bany

Platja del Parc del Litoral Platja del Parc del Nord-estQualitat de la platja Molt bona Bona Molt bona BonaNº setmanes 14 2 13 3

Font: Agència Catalana de l’Aigua.


15viure

Medi ambient

D’altra banda l’ACA, en el seu butlletí setma-nal, destaca que les puntes de cigarreta, tot ino ser un residu voluminós, és el més abun-dant a les platges catalanes i la seva petitamida les fa molt difícil de retirar de la sorra.També alerta que els residus llençats al vater,al carrer o a les rieres es converteixen en des-tructors del fons marí.

Per a més informació sobre el Programa devigilància i control de l’ACA consulteu el llocweb www.gencat.net/aca

El Centre Comarcal d’Atencióals Animals de Companyia delBarcelonès (CCAAC) ja està en plefuncionament

Els ajuntaments de Sant Adrià, Badalona iSanta Coloma han delegat al Consell Comar-cal del Barcelonès la gestió del servei de reco-llida i atenció als animals abandonats, perdutso ensalvatgits. La finalitat d’aquest servei ésdonar aquests animals en adopció. Els ciuta-dans que detectin un animal de companyia enpossible situació de risc han de posar-se encontacte amb la policia local.

El CCAAC realitza un servei de recollida dia-ri. El centre es troba ubicat al Camí dels Xi-prers, al barri de Pomar de Badalona. Més in-formació al:tel. 931150873,[email protected]

Serveis Socials

Una guia d’acollida dóna suporta la població nouvinguda

L’Ajuntament de Sant Adrià, amb el suport del’àrea d’Igualtat i Ciutadania de la Diputació deBarcelona i la Secretaria per a la Immigraciódel Departament d’Acció Social i Ciutadania dela Generalitat, ha editat una guia d’acollida pera la població nouvinguda.

L’objectiu de la guia és fer arribar a aquestcol·lectiu la informació necessària per facilitarla seva incorporació a la societat, descriure elsprincipals recursos i serveis que els poden serútils en arribar a la nostra població: empadro-nament, targeta sanitària, escolarització dels

nens i nenes, aprenentatge de la llengua, con-sultes i tràmits sobre estrangeria, treball, ser-veis socials...

La guia ha estat elaborada per una comissióen què participen els principals serveis del te-rritori implicats en la recepció inicial de les per-sones nouvingudes.

Aquest document està disponible, en diferentsllengües, a les oficines dels diferents serveispúblics del municipi com ara l’Oficina d’Atencióal Ciutadà, l’Oficina Municipal d’Escolaritzaciói l’Oficina d’Informació per a Persones Immi-grants –les tres ubicades a l’Ajuntament de SantAdrià (pl. de la Vila, 12)- els centres d’atencióprimària del municipi (pl. del Dr. Trueta, s/n i c.

del Mar, s/n) i el Centre de Normalització Lin-güística (c. del Carme, 22), entre d’altres.

La finalitat d’aquest servei ésdonar aquests animals en adopció

Horaris mes d’octubre

Més informació sobre la Deixalleria Mòbil i el Servei Municipal de Recollida de Mobles alweb www.sant-adria.net o bé contacteu amb l’Oficina d’Atenció al Ciutadà (93 381 20 00).

I recordeu que la Deixalleria de Badalona també es troba al vostre servei:C/ Guifré, 680 cantonada Júli Galvé Brussón. Horari: de dilluns a dissabtede 8 a 14 i de 15.30 a 20 h

DIMECRESDe 16 a 17.30 h03/10 Col·legi Sant Gabriel 10/10 CEIP Catalunya17/10 CEIP Cascavell i CFA ManuelFernández24/10 CEIP Mediterrània31/10 CEIP Pompeu Fabra

De 17.30 a 19 h: Av. la Platja / Torrassa

De 19 a 20 h: Plaça de Maria Grau

DIJOUS De 10 a 11.25 h:Plaça de la Vila – Avinguda de Catalunya

De 11.35 a 12.40 h: Plaça 25 d’Octubre(entre C/Fleming i C/Goya)

De 12.50 a 14h: Rambla de la Mina


16 viure

Esports

Una adrianenca obté el segon llocen el Campionat Mundial de Fit Kid

L’època estival és una època de grans esde-veniments esportius, i un exemple el tenim enaquest estiu passat amb la celebració de dosgrans actes esportius del món del fitness enels quals varen prendre part entitats i esportis-tes de Sant Adrià.

El 29 de juliol la jove adrianenca Patrícia Gar-cia, de només 12 anys, va participar a Malàisiaen el Campionat Mundial de Fit Kid (fitness in-fantil). La seva carrera esportiva d’alt nivell vacomençar fa només 4 anys, quan va quedar pri-mera en el Campionat de Catalunya, fins al dia

d’avui que ha quedat campiona de Catalunya isubcampiona d’Espanya. Amb aquesta trajec-tòria calia d’esperar l’èxit que ha obtingut en elMundial, on l’equip va actuar davant de 10.000persones de públic i va assolir la medalla deplata. Un honrós segon lloc que ha portat el nomde Sant Adrià a l’elit de l’esport, un premi queella vol dedicar a la seva família i amics.

Breus

• A la ciutat de Los Angeles es va celebrar elMundial de Hip-Hop amb la participació d’unequip d’esportistes de la nostra ciutat que vanestar al més alt nivell d’aquest esport amb elsuport de l’Ajuntament, que va aconseguiruna ajuda de la Diputació de Barcelona per aaquest esdeveniment esportiu.

• El lluitador Manuel Garcia, de 15 anys, va par-ticipar en el Campionat Europeu de LluitaGrecoromana, en la categoria cadet, que esva celebrar a Varsòvia, del 26 al 30 de juliol,acompanyat pel seu entrenador, el regidord’Esports, Juan Carlos Ramos.

• Un dels esdeveniments esportius més en-tranyables d’aquest estiu ha estat el Campusde patinatge per a nens i nenes sahrauis, enel qual també van participar els infants de les

famílies acollidores. Un total de 40 nens i ne-nes van gaudir durant una quinzena d’aquestesport, que va esdevenir una eina per apro-par més encara les dues cultures a travésd’una pràctica esportiva comuna.

• El nou curs esportiu ha començat de maneramolt satisfactòria per a les entitats esportivesdel municipi, que han vist incrementats els es-pais esportius amb el pavelló rehabilitat de Ri-cart, amb la construcció d’un camp de futbol 7de gespa artificial al poliesportiu de Marina Be-sòs i amb el nou equipament esportiu Zona Es-portiva Mina, que properament entrarà en fun-cionament.

• El diumenge, 7 octubre, es va celebrar el VIITorneig Internacional de Lluita Ciutat de SantAdrià al polisportiu Ricart, organitzat pel Clubde Lluita Sant Adrià. Per clubs es va procla-mar campió el Club Lluita Sant Adrià, en se-gon lloc es va classificar l’equip de lluita deFont-Romeu (França) i en tercer lloc el ClubLluita Olímpica la Mina.

• El divendres, 12 d’octubre, va tenir lloc el Tor-neig de Petanca Xè aniversari Club de Pe-tanca la Mina a les instal·lacions del club (av.de Manuel Fernández Márquez, s/n, al cos-tat de l’ambulatori).

S’amplia l’oferta d’espais lúdicsper als infants de la ciutat

Continuant amb la tasca de millora de les zo-nes de jocs infantils de la nostra ciutat, l’Ajun-tament recentment ha remodelat els parcs in-fantils de la plaça de Frida Kahlo i del Coloso,s’ha ampliat el de la Pollancreda i se n’ha fetun de nou a l’avinguda de la Platja.

La remodelació ha consistit en substituir elsjocs antics per uns de nous i ampliar les àreeslúdiques. En el cas de l’avinguda de la Platjas’ha creat un nou espai per al gaudi dels nensi nenes de la nostra ciutat.

Totes aquestes actuacions s’emmarquendins la política que l’Ajuntament va engegar fauns anys, d’anar incrementant i millorant leszones lúdiques destinades a la mainada.

Serveis municipals


17viure

Acords de ple

El ple aprova per unanimitat lacreació d’una comissió que reguli elsoroll a l’espai del Fòrum i larehabilitació del monumenta la sardana

En el ple del mes passat es van aprovar perunanimitat dues mocions que per la seva trans-cendència reproduïm íntegrament en aquestespai

Moció relativa al Fòrum Universal de lesCultures 2004

L’espai central on va tenir lloc el Fòrum Uni-versal de les Cultures l’any 2004 es va conce-bre, un cop finalitzat aquest esdeveniment, comun espai lúdic i festiu on dur a terme diversesactivitats de tot tipus que dinamitzessin unazona fins aleshores oblidada.

En aquest sentit, és lògic que durant la ce-lebració de la Festa Major de Barcelona s’uti-litzi aquesta zona per fer-hi concerts i altresactivitats. El que ja no sembla tan lògic és laproliferació de concerts en els quals semblaque no es controla ni el volum del so ni els ho-raris, convertint aquest assumpte més en unafalta de respecte als ciutadans i ciutadanesque hi viuen a prop, que en la dinamitzaciód’un espai.

El poc control o la manca d’aquest per partde l’organització dels concerts de música elec-trònica que es van celebrar entre la nit del dis-sabte i la matinada de diumenge sota el nomde Weekendance, no té justificació de capmena a menys que sigui una manifestació xu-lesca de l’esmentada organització, menyspre-ant la ciutadania.

L’activitat de dissabte passat s’ha de consi-derar INJUSTIFICADA I INSOSTENIBLE desde tots els punts de vista tant pel so com perl’horari que són totalment incompatibles ambla proximitat del nucli urbà i estan fora de totanormativa legal.

És per tot això que exigim:

La creació d’una comissió mixta integradaper representants del districte de Sant Martí il’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs, que pro-posi un calendari d’activitats que s’haurà d’a-provar posteriorment per l’òrgan de governcompetent.

El control del so: que es porti a terme unestudi acústic i, posteriorment que es facila inversió necessària per solucionar el pro-blema.

Que es controli l’horari i que es compleixi lanormativa d’activitats.

Moció de tots els grups municipals per re-habilitar el monument a la sardana

L’any 1971 l’Ajuntament de Sant Adrià de Be-sòs va inaugurar les obres de remodelació dela plaça de Calvo Sotelo, on, a banda d’aquestnou espai, s’inaugurava també una font llumi-nosa, un aparcament soterrat i una escultura.

Aquesta obra havia estat encarregada a l’es-cultor de la ciutat de Valls, Josep BusquetsÓdena, que va fer un monument consistent enun bloc rectangular on en una de les cares esrepresentava un ball de gitanes i, a l’altra, unasardana. A la base s’hi representaven els es-cuts de les quatre províncies catalanes junta-ment amb símbols propis de l’època antidemo-cràtica.

Durant anys l’escultura, que representava elfolklore regional, com destaquen els diaris del’època, va presidir la llavors anomenada pla-ça de Calvo Sotelo i posteriorment la plaça dela Vila fins al 2005, la qual va haver de ser tras-lladada amb motiu de la remodelació d’aquestespai i de la reforma de l’aparcament subterra-ni que hi ha al seu subsòl.

En el procés de trasllat del monument a unes

dependències municipals aquest va patir algundesperfecte, a banda dels que ja tenia a cau-sa dels anys i d’uns materials que amb el pasdel temps s’havien deteriorat.

És per tot això que s’ha exposat que els grupsmunicipals del PSC, ICV-EUiA, PP i CiU propo-sen al Ple de l’Ajuntament l’adopció del següents

ACORDS:

— Encarregar a l’escultor adrianenc Gue-rau Calàbia la rehabilitació integral del mo-nument a la sardana amb el mandat exprésde substituir els llocs on figuraven els sím-bols anticonstitucionals per l’actual escut dela ciutat de Sant Adrià.

— Establir un període de temps per tal quela ciutadania i l’opinió pública adrianenca, através d’un procés participatiu, pugui fer arri-bar a l’Ajuntament les seves propostes.

— Donar compte a totes les associacions ientitats sardanístiques de Catalunya d’a-quests acords.”


Acabada l’obra del nou poliesportiudel barri de la Mina

El Consorci del barri de la Mina va fer lliura-ment el mes d’agost passat del nou equipa-ment poliesportiu del barri a l’Ajuntament deSant Adrià de Besòs. El Departament d’Esportsdel consistori està estudiant una data per fer-ne la inauguració oficial.

El nou poliesportiu de la Mina ha rebut el nomde Zona Esportiva la Mina, i s’ha construït alnou tram del carrer Llevant (cantonada amb l’a-vinguda Manuel Fernández Márquez), en unaparcel·la als límits del barri que pertany a lanova zona urbanitzada guanyada amb la des-aparició de l’antic polígon industrial.

Es tracta d’una àmplia instal·lació pensadaper acollir les principals activitats esportives delbarri, (la lluita, el futbol i la petanca), a més,d’altres activitats esportives i socials. L’edificité una estructura flexible que permetrà anar in-corporant nous usos i programes relacionatsamb l’esport i la vida social del barri. L’entradaprincipal dóna accés a l’àrea de vestidors i desd’allà s’arriba a la pista poliesportiva interior de45 per 27,5 metres que se subdivideix en trespistes de bàsquet. Aquí s’hi poden jugar par-tits de diverses disciplines en pista coberta, igràcies a les grades retràctils que s’hi han

col·locat dóna cabuda a un públic de 980 es-pectadors. A la planta baixa també és on haquedat ubicada la zona de gimnàs per a les ac-tivitats esportives generals.

El Club de Lluita de la Mina ja s’hi ha traslla-dat i ha començat a entrenar-s’hi en una instal·la-ció pròpia situada al primer pis, on també hi hala cafeteria i des d’on s’accedeix a la graderia.Ja a l’exterior, hi ha la pista de futbol 7 de 53 per35 metres, amb les seves grades; el local socialdel Club de Petanca, i vuit pistes per jugar-hi de15 per 3,5 metres cadascuna. Pel que fa al codid’acessibilitat, tots els blocs de serveis higiènics

disposen d’un bany adaptat i és possible fer elrecorregut per tot el recinte a través de passosamples, rampes i ascensors.

L’edifici del nou poliesportiu del barri de la Minaés obra dels arquitectes David Bochaca i MarcForés, de l’Estudi Vèrtex d’arquitectura de Bar-celona, i substitueix l’antic equipament enderro-cat per poder construir una rambla que ha dedonar connexió i obertura al barri. L’obra, queha durat menys d’un any i mig, va començar laprimavera de l’any passat i ha tingut un cost de4,2 milions d’euros, part dels quals ha finançatla Unió Europea amb els fons regionals.

El Consorci rep un premiper integrar l’art en latransformació del barri

El Consorci de la Mina ha rebut un premi dela Universitat de Barcelona per la importànciaque el Pla de Transformació dóna a l’art públicen la regeneració del barri. Els premis Ignaside Lecea, que s’atorguen enguany per primercop, són un homenatge a aquest arquitecte vin-culat a l’urbanisme de la ciutat de Barcelonaque va morir l’any 2005 i que s’han creat perreconèixer la tasca d’administracions, univer-

sitats i entitats privades sense ànim de lucreen la recerca i la producció de l’art i el dissenyen l’àmbit de les ciutats. Dins les diverses ca-tegories d’aquest premi concebut des del Cen-tre de Recerca Polis a l’empara de la Univer-sitat de Barcelona, el Consorci va rebre demans de la regidora del districte barceloní deSant Andreu, Gemma Mumbrú, el premi locala les iniciatives de desenvolupament de pro-grames d’art públic. Els premis són honoríficsi es convoquen cada dos anys.

Els guardons es van lliurar divendres 14 desetembre, en el marc del Simposi Internacio-nal sobre Art Públic i Disseny Urbà que es vacelebrar a Barcelona i que va reunir durant tresdies experts de les ciutats portugueses de Lis-boa i Almada, Saragossa i Barcelona. El Con-sorci, que participa habitualment en aquest sim-posi, va presentar en aquesta ocasió una po-nència on, primer, es van descriure l’evoluciódel barri des de la seva creació els anys sei-xanta i els eixos bàsics del Pla de Transforma-ció que es va iniciar l’any 2000. I, a continua-ció, els principals projectes urbanístics que pre-veu el Pla de Transformació, els nous equipa-ments gairebé enllestits, l’edificació del nou ha-

bitatge previst i el pla d’acció que es desenvo-lupa en l’àmbit de l’espai públic.

Escultura d’aigua i paviment de colorsEn la transformació urbanística del barri de

la Mina que dirigeix el Consorci es té en comp-te el paper que juga l’art i el disseny en l’entornde la ciutat, i precisament això és el que reco-neix aquest premi. L’any 2006 es va convocarun concurs d’art urbà per seleccionar una obraescultòrica que ha d’integrar-se en la nova es-tructura urbana del barri. L’obra guanyadoras’inspira en l’antiga mina d’aigua que servia deberenador als barcelonins de principis del se-gle passat. Es tracta d’un cub de 4 metres for-mat per gotes d’aigua per al qual actualments’estudia la seva ubicació al barri. Al mateixtemps, en col·laboració amb el grup de recer-ca Polis de la Facultat de Belles Arts de la Uni-versitat de Barcelona, creador dels premis Ig-nasi de Lecea, s’ha preparat un projecte de dis-seny per al paviment de la futura rambla de laMina, que representa el trànsit entre la mun-tanya i el mar, i que ha de facilitar la connecti-vitat interior del barri i donar accés als seusveïns fins al front marítim.

18 viure

El Consorci de la Mina informa


19viure

Dia Farmàcia Adreça

15 P.SANZ Gran Via de les Corts Catalanes, 2616 E. BOLÓS Av. de Catalunya, 8917 J.J. SALGADO C/ de la Platja, 8218 P. CASELLAS C/ d'Andreu Vidal, 219 C. RIBERA C/ del Llevant, 20-2220 J.A. MARTÍNEZ Via Trajana, 20, local 621 A. CLAPÉS Av. de Catalunya, 5022 E. RODÉS C/ de F. García Lorca, 123 J.A. VELÁZQUEZ C/ del Mar, 1824 A. FABREGAT C/ de Pi i Gibert, 6625 P.SANZ Gran Via de les Corts Catalanes, 2626 E. BOLÓS Av. de Catalunya, 8927 J.J. SALGADO C/ de la Platja, 8228 P. CASELLAS C/ d'Andreu Vidal, 229 C. RIBERA C/ del Llevant, 20-2230 J.A. MARTÍNEZ Via Trajana, 20, local 631 A. CLAPÉS Av. de Catalunya, 50

1 E. RODÉS C/ de F. García Lorca,12 J.A. VELÁZQUEZ C/ del Mar, 183 A. FABREGAT C/ de Pi i Gibert, 664 P.SANZ Gran Via de les Corts Catalanes, 265 E. BOLÓS Av. de Catalunya, 896 J.J. SALGADO C/ de la Platja, 827 P. CASELLAS C/ d'Andreu Vidal, 28 C. RIBERA C/ del Llevant, 20-229 J.A. MARTÍNEZ Via Trajana, 20, local 6

10 A. CLAPÉS Av. de Catalunya, 5011 E. RODÉS C/ de F. García Lorca,112 J.A. VELÁZQUEZ C/ del Mar, 1813 A. FABREGAT C/ de Pi i Gibert, 6614 P.SANZ Gran Via de les Corts Catalanes, 2615 E. BOLÓS Av. de Catalunya, 89

NOTES:Aquesta llista correspon a les farmàcies que estaran obertes les 24 hores deldia, des de les 9 del matí fins a les 9 del matí de l’endemà. Per a més infor-mació sobre les farmàcies de reforç, podeu trucar a la Policia Local(tel. 93 381 55 55).El subministrament de medicaments que s’hagi de fer fora de l’horari normalha de tenir caràcter d’urgència, acreditada amb la corresponent receptamèdica.La farmàcia A. Clapés estarà oberta tots els dies de 9 a 22 h.

Ajuntament93 381 20 04Mossos d’Esquadra93 497 72 85Policia Local93 381 55 55 / 092Policia Nacional93 462 70 13 / 091Àrea Bàsica de Salut - Sant Adrià93 462 26 61Àrea Bàsica de Salut - La Mina93 381 15 93Centre d’Atenció Primària Dr. Barraquer93 381 76 05Creu Roja93 389 12 00Bombers (Badalona)93 388 00 80Protecció Civil93 462 22 11Oficina de l’Inem93 462 24 69Correus i Telègrafs93 381 21 31Jutjat de pau93 462 00 36TECMED (servei neteja viària)93 381 98 54Servei Domiciliari de Recollida de Mobles iTrastos Vells902 11 56 33Mercat Municipal93 381 00 56Biblioteca Sant Adrià93 462 14 79Casal de Cultura93 462 03 78Centre d’Informació i Orientació a la Dona93 462 11 21Servei Local de Català93 381 20 05Parròquia de Sant Adrià i Caritas93 381 00 21Escola Municipal de Música Benet Bails93 462 72 72Centre de Producció Cultural i Juvenil Polidor93 462 74 46

Telèfons d’interèsFarmàcies de torn del 15 d’octubre al 15 de novembre

Sabies que...

CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE BADALONA I SANT ADRIÀ

www.cpnl.cat/santadria

Cadascú vol dir ‘tota persona indistintament’?“Cadascú sap el que li convé”Cadascun vol dir ‘tota persona o tota cosa de les que formen part d’un grup’?“Cadascun [dels artistes del grup] han volgut manifestar les emocions”


octubre 2007. revista municipal viure

Documents