maig 2008. revista municipal viure

viure maig 08.qxp 13/3/12 09:46 Página 1

Sumari

345

6 i 7

8 i 9

10 i 11

1819

Edita

Ajuntament de Sant Adrià de Besòs

Coordinació i redacció

N. Vilardell i M. Fernández

Col·laboració

Servei de Comunicació

Correcció Centre de NormalitzacióLingüística Badalona-Sant Adrià

Impressió

El Tinter sal. empresa certificada ISO 9001,

ISO 14001 i EMAS

Dipòsit legal: B. 39.805-1981

Carta als veïns

Carta a los vecinos

Grups municipals

Política MunicipalEntrevista a Evelyn Segura, regidora de Mediació, Convivència i Consum

SalutLa consellera de Salut i l’alcalde inauguren l’Agència de Protecció de la Salut del Barcelonès Nord

Participació CiutadanaVI Mostra d’Entitats de Sant Adrià de Besòs

La jornada Pla de barris al carrer recull les reflexions del veïnatsobre la remodelació de l’espai sota l’autopista C-31

CulturaLa Biblioteca Sant Adrià adapta els seus serveis a les noves demandes dels ciutadans

Serveis SocialsEs posen en marxa tallers estimuladors per a malalts d’AlzheimerConeix les tradicions d’altres països a través dels tallers Dones fent monsEl dret a la vida independent, primer tema de reflexió del cicle de cinema “Un món, moltes mirades”

Gent granEls adrianencs i les adrianenques gaudeixen de les activitats de la XIX Setmana de la Gent Gran

Solidaritat Les XI Jornades Solidàries, un espai de reflexió per a grans i petitsFederico Mayor Zaragoza destaca el paper fonamental de l’educació per aconseguir la pau

EsportsL’hoquei línia i la lluita porten el triomf a l’esport adrianencJa et pots inscriure a la VI Bicicletada Popular per la Llera del Riu Besòs

Medi ambientL’Ajuntament estalvia aigua potable. Mesures adoptades en temps de sequeraLa Deixalleria en funcionament Mapa de protecció envers la contaminació lluminosa a Sant Adrià de Besòs

Promoció econòmicaSe celebra la Jornada dels Joves vers la transició Escola-Treball

El Consorci de la Mina informaLa Mina mostra les millores de la seva transformació física i social

Telèfons d’interès

Sabies que

Farmàcies de torn

1213

i

1415

i

1617

i


3viure

Carta als veïns

Avui ens trobem aquí per recordar un fet important de la història de la nostra ciutat: fa 50 anysSant Adrià tornava a existir legalment com a municipi. La ciutadania no va deixar mai de sentir-se adrianenca i aquest sentiment va ajudar que Sant Adrià recuperés la seva autonomia i queara sigui la ciutat que és.

Vist amb perspectiva històrica, i veient el Sant Adrià d’avui en dia, és una anècdota més per ex-plicar. Fins i tot sembla impossible que es pogués fer desaparèixer una localitat. Però també és unfet fonamental que hagués canviat radicalment la història de la nostra ciutat i que cal no oblidar.

La història de Sant Adrià ha estat molt lligada a la de Barcelona. La gran metròpolis va estardurant molts segles constrenyida per les seves muralles. A mitjan s. XIX Sarrià, Sant Gervasi deCassoles, Horta, Sant Andreu del Palomar, Sant Martí de Provençals, Sants i les Corts de Sa-rrià encara no eren barris de Barcelona sinó municipis autònoms propers a la ciutat comtal. Nova ser fins al 1854 que va arribar el permís definitiu per enderrocar les muralles i permetre queBarcelona creixés.

El procés formal d’agregació d’aquests pobles veïns es va iniciar el 1869. Va ser un procés lenti complex. Malgrat els opositors, el creixement de Barcelona era imparable. El 20 d’abril de 1897,amb el Decret d’Agregació a Barcelona, es produeix una primera annexió dels municipis veïnsde Gràcia i Sant Gervasi; el 1904 va ser annexionat Horta i, el 1921, Sarrià.

Sant Adrià de Besòs tampoc escaparia a aquest procés. L’episodi va començar el 1929, quanel Consell de Ministres va dictar un decret pel qual s’aprovava l’agregació de Sant Adrià a Bar-celona i Badalona. El municipi adrianenc desapareixia i les dues localitats veïnes es repartien elterritori amb el riu com a frontera. Afortunadament, el decret no es va arribar a aplicar mai, i l’A-juntament adrianenc va continuar existint encara que de manera provisional. La tasca d’algunsconciutadans amb influència, juntament amb els esdeveniments polítics dels anys 30, va ser vi-tal per retardar l’aplicació del decret fins que el 22 d’abril de 1958, fa 50 anys, una sentència delTribunal Suprem el va deixar sense efecte.

Sant Adrià ha canviat molt en aquests 50 anys. La seva transformació urbanística ha estat im-pressionant i la pot veure tothom. Però la transformació més important, encara que a primer copd’ull no sigui tan perceptible, és l’enfortiment de la identitat adrianenca. Ho hem tingut difícil per-què el nostre ha estat un municipi ple de barreres que dificultaven la integració dels barris, i pertant el planejament del territori no afavoria el sentiment d’identificació de la ciutat amb seva gent.Però administracions i ciutadans hem sabut caminar junts i trobar espais de col·laboració ambun objectiu comú: millorar Sant Adrià.

Dos esdeveniments relativament recents són bons exemples d’aquest enfortiment de la identi-ficació dels adrianencs amb la seva ciutat: l’any 2003 ens vam declarar ciutat en un acte multitu-dinari, i el 2004 vam acollir una part de les activitats del Fòrum, acte que va donar a conèixer arreudel món el nostre municipi i que va comptar també amb la participació activa de les entitats adria-nenques. Durant aquests anys s’ha anat consolidant el teixit associatiu de la ciutat, un teixit am-pli i divers que ha tingut un paper fonamental en la dinamització del municipi i en la configuracióde la personalitat adrianenca. A poc a poc els adrianencs i adrianenques ens hem anat sentint or-gullosos de la ciutat en què vivim i de la seva evolució, perquè el Sant Adrià d’avui és fruit del tre-ball de tots: administracions, associacions i diferents generacions de ciutadans i ciutadanes.

El sentiment de pertinença a una comunitat se sol expressar amb símbols comuns, com arauna bandera, un himne o un dia de festa que commemora algun fet històric important per a lacol·lectivitat. El fet de pertànyer a una col·lectivitat i de sentir-se’n membre no només té l’origenen la circumstància d’haver nascut dins del seu territori, sinó que també es pot trobar en la vo-luntat o el desig personal de sentir-s’hi identificat, encara que no s’hi hagi nascut.

Avui és el dia de tenir un somni, el somni d’un Sant Adrià millor, somni al qual tothom serà ben-vingut i pel qual hem de treballar tots plegats.

Extracte del discurs de l’alcalde pronunciat en l’acte del 50è aniversari de la recupera-ció de l’autonomia municipal.

Jesús M. Canga CastañoAlcalde de Sant Adrià de Besòs


4 viure

Carta a los vecinos

Hoy nos encontramos aquí para recordar un hecho importante de la historia de nuestra ciu-dad: hace 50 años Sant Adrià volvía a existir legalmente como municipio. Pero a pesar de estola ciudadanía nunca dejó de sentirse adrianense y este sentimiento ayudó a que Sant Adrià re-cuperase su autonomía y que ahora sea la ciudad que es.

Visto con perspectiva histórica y viendo el Sant Adrià de hoy en día, es una anécdota más paraexplicar. Incluso parece imposible que se pudiera hacer desaparecer una localidad. Pero tam-bién es un hecho fundamental que hubiera cambiado la historia de nuestra ciudad y que no de-bemos olvidar.

La historia de Sant Adrià ha estado muy ligada a la de Barcelona. La gran metrópolis se viodurante muchos años constreñida por sus murallas. A mediados del s. XIX Sarrià, Sant Gerva-si de Cassoles, Horta, Sant Adreu del Palomar, Sant Martí de Provençals, Sants i les Corts deSarrià todavía no eran barrios de Barcelona sino municipios autónomos cercanos a la ciudadcondal. En 1854 llegó el permiso definitivo para derribar las murallas.

El proceso formal de agregación se inició en 1869. Fue un proceso lento y complejo. A pesarde los opositores el crecimiento de Barcelona era imparable. El 20 de abril de 1897 con el Decre-to de Agregación a Barcelona se produce una primera anexión de los municipios vecinos de Grà-cia y Sant Gervasi; años más tarde, en 1904 una segunda con Horta y en 1921 Sarrià.

Sant Adrià de Besòs tampoco escaparía a este proceso. El episodio se inició en 1929 cuandoel Consejo de Ministros dictó un decreto por el cual se aprobaba la agregación de Sant Adrià aBarcelona y Badalona. El municipio adrianense desaparecía y las dos localidades vecinas serepartían el territorio con el río como frontera. Afortunadamente el decreto no llegó nunca a apli-carse y el Ayuntamiento adrianense continuó existiendo aunque de forma provisional. La laborde algunos conciudadanos con influencia, juntamente con los acontecimientos políticos de losaños 30, fueron vitales para retrasar la aplicación del decreto hasta que el 22 de abril de 1958,hace 50 años, una sentencia del Tribunal Supremo lo dejó sin efecto.

Sant Adrià ha cambiado mucho en estos 50 años. Su transformación urbanística ha sido im-presionante y la puede ver todo el mundo. Pero la transformación más importante, aunque a pri-mera vista no sea tan perceptible, es el refuerzo de la identidad adrianense. Ha sido difícil por-que éste ha sido un municipio lleno de barreras que dificultaban la integración de los barrios ypor tanto, el propio planeamiento del territorio no favorecía el sentimiento de identificación de sugente con la ciudad. Pero administraciones y ciudadanos hemos sabido caminar juntos y encon-trar espacios de colaboración con un objetivo común: mejorar Sant Adrià.

Dos acontecimientos, relativamente recientes, son buenos ejemplos de esta consolidación dela identificación de los adrianenses con su ciudad: el año 2003 nos declaramos ciudad, en unacto multitudinario, y en el 2004 acogimos una parte de las actividades del Fòrum, acto que dioa conocer en todo el mundo nuestro municipio y que contó también con la participación activade las entidades adrianenses. Durante estos años se ha ido consolidando el tejido asociativo dela ciudad. Un tejido amplio y diverso que ha tenido un papel fundamental en la dinamización delmunicipio y en la configuración de la personalidad adrianense. Poco a poco, los y las adrianen-ses nos hemos ido sintiendo orgullosos de la ciudad en la que vivimos, de su evolución, porqueel Sant Adrià de hoy es fruto del trabajo de todos: administraciones, asociaciones y diferentesgeneraciones de ciudadanos y ciudadanas.

Hoy es el día de tener un sueño, el sueño de un Sant Adrià mejor. Sueño al que todo el mun-do será bienvenido y por el cual todos juntos hemos de trabajar.

Extracto del discurso del alcalde pronunciado en el acto del 50 aniversario de la recu-peración de la autonomia municipal

Jesús M. Canga CastañoAlcalde de Sant Adrià de Besòs


5viure

Grups municipalsPSCEns hem de felicitarAquest mes d’abril passarà a la història per dues fi-

tes: una, a l’Estat espanyol, amb la creació d’un nou Mi-nisteri per a la Igualtat, un nou pas endavant per fer vi-sibles les polítiques públiques de gènere. La creaciód’aquest Ministeri suposarà un enfortiment de tot el tre-ball que s’està duent a terme des dels àmbits munici-pals, ja que permetrà coordinar i impulsar transversal-ment les polítiques d’igualtat. Necessitàvem aquestaestructura més potent, que suposa la creació d’un mi-nisteri, per tal de seguir avançant cap a la veritable igual-tat sense excloure ningú.

L’altra fita important és la nova Llei catalana per era-dicar la violència masclista, la primera que regularàles actuacions envers aquest tema. Aquesta Llei reco-neix la violència psíquica, física, sexual i econòmica en

diferents àmbits i permetrà a les víctimes accedir alsdrets d’atenció i reparació amb un informe mèdic o psi-cològic (fins ara s’havia de presentar una sentència d’or-dre judicial que ho justifiqués).

Els ingressos que es tindran en compte seran els in-dividuals de cada dona i les ajudes seran de diferentstipus: renda mínima d’inserció, assistència jurídica gra-tuïta, ajudes escolars per als fills/es... Quant a les pen-sions alimentàries i compensatòries impagades pels ex-conjugues, un fons de garantia les cobrirà, sempre quel’afectada es trobi en una situació econòmica precària.

La Llei també preveu ajudes puntuals i extraordi-nàries per als fills i filles que depenguin econòmica-ment de la mare (morta per violència masclista) o dedones en situació extrema.

Fins ara han estat els ajuntaments els pioners en lalluita contra la violència de gènere, a la qual han dedi-cat molts esforços i recursos. A partir d’ara, amb la nova

Llei i amb el pressupost que l’acompanya, elsens locals estaran reforçats en aquesta tascaja que comptaran amb una important dotacióeconòmica que els permetrà endegar novesactuacions. Hem de pensar que la Llei, queentrarà en vigor l’any vinent, disposarà d’unpressupost inicial de 24 milions d’euros.

Tenim doncs bons motius per FELICITAR-NOS, homes i dones, perquè amem plegatscap a la igualtat i perquè fem junts importantspassos per eradicar la violència, aquestesmorts inútils i sense cap mena de sentit qued’alguna manera tots patim, fills, familiars i lasocietat en general.

Isabel Marcuello GarcíaGrup Municipal Socialista

PPAdjudicación de obrasLas prisas para su inauguración en la Fiesta

Mayor dejaron en evidencia varias deficienciasen las obras de la plaza de la Vila. Finalmen-te, en unas de las últimas comisiones de urba-nismo se presentó para su aprobación el pro-yectó para la adjudicación de estas pequeñasobras de reparación y acondicionamiento.

De entre las distintas ofertas presentadas porcinco empresas, se adjudicó la obra a la em-presa que se comprometía a hacerla en me-nor tiempo, aunque su oferta económica erasuperior en unos 9.000 €. La valoración téc-

nica era superior porque el tiempo invertidoera menor. A la pregunta de qué sucedía si nose cumplían los plazos, circunstancia bastan-te habitual en las obras, la respuesta fue quehabría una sanción de 30 € por día. Es decir,que si se retrasara 15 días en entregar la obrapagaría una sanción de 450 €, igualando elplazo ofrecido por otra empresa que hacia laobra por un importe inferior en 9.000 €, lo quesupone casi el 10 % del presupuesto. Fuimoslos únicos que votamos en contra y por lo tan-to fue adjudicada la obra a la empresa con laoferta más cara. Para nosotros lo correcto hu-biera sido dejar el concurso desierto y hacer

uno nuevo que evitara valorar excesi-vamente el plazo de ejecución.

La pregunta es ¿Qué hubiéramosdecidido cada uno de nosotros si enlugar de una obra pública se tratarade unas obras en nuestra casa? ¿Hu-biéramos preferido pagar un 10% mása cambio de un supuesto menor pla-zo? Puede enviar su respuesta al con-cejal de Urbanismo.

Salvador Aragall BaidesGrup Municipal PPC

[email protected]

ICV-EUiALa gestió de la sequeraEls períodes de sequera no són nous al nostre

país, però sí que és veritat que en els darrers anyssón més habituals. Cal tenir present que vivim enun país mediterrani i amb uns recursos que nosón il·limitats. L’anunci de mesures d’emergènciaper evitar el tall d’aigua de boca per a la gran Bar-celona (5 milions de persones) a la tardor ha des-fermat una autèntica polèmica moltes vegadesdemagògica i també un enfrontament entre sec-tors i territoris.

La política de comunicació del Departament deMedi Ambient no ha estat encertada, ni tampocla coordinació de decisions entre administracions

(Govern espanyol i Generalitat). Però l’oposiciótampoc ha estat a l’alçada d’una problemàticagreu de país. En quatre anys s’ha invertit molt peraplicar directives europees per fer el que en diem“una nova cultura de l’aigua”: millorar la qualitatde l’aigua, recuperar ecològicament els rius, reu-tilitzar i regenerar aqüífers, millorar les xarxes,construir dessalinitzadores i fomentar mesuresd’estalvi. Però aquesta sequera ens ha agafat amig camí i aquesta situació no ens hauria de ferperdre l’objectiu i caure en una política de l’aiguaequivocada. Els poders econòmics volen tornara la política de l’oferta del mercat (transvasamentdel Roine). Si no hi ha aigua la portem d’on siguii de passada donem milions a guanyar a les em-

preses del formigó i de la privatització dela gestió del aigua.

Ara que sembla que s’ha arribat a unacord per les mesures d’emergència calno oblidar el debat entre sectors i terri-toris per tenir solidàriament un recursque necessitem per viure. Aquesta peti-ta crisi de l’aigua l’hauríem d’arxivar nogaire lluny perquè ens ha de servir coma experiència per a properes crisis de re-cursos que avui semblen garantits.

Gregorio Belmonte FerrerGrup Municipal ICV-EUiA

[email protected]

CiUEl valor de la paraulaEn els temps que corren, en el que tot el que

es diu queda reflectit d’una o altra manera, ésimportant mantenir la paraula donada.

Doncs bé, aquest regidor va donar la sevaparaula i es va comprometre a defensar el mo-nument a la Sardana a la plaça de la Vila. I aixího vaig fer des del primer moment.

• En els plens, com es pot comprovar en les ac-tes de: 30-06-2005 / 26-01-2006 / 23-02-2006/31-03-2006 / 25-01-2007 i moció de tots elsgrups municipals per rehabilitar el monumenta la Sardana de 20-09-2007

• En un recull de fotografies fetes abans de re-tirar-lo i en el moment de treure’l

• En un escrit del Viure del mes de març de2006

• Donant suport a la Plataforma Defensem elretorn del Monument de la Sardana a la pla-ça de la Vila

Fruit dels darrers esdeveniments –la consul-ta popular al web municipal a causa de posi-cionaments legítims del barri del Besòs– vaigaconsellar a la Plataforma no promoure un con-flicte entre barris i arribar a un acord amb elConsistori que contentés ambdós posiciona-ments.

I sembla que així ha estat, ja que l’an-tic Monument a la Sardana es col·loca-rà, un cop restaurat, al barri del Besòsi la Plataforma té el compromís de l’al-calde de convocar un concurs d’ideesper a un nou monument a la Sardanaper a la plaça de la Vila.

Espero que així sigui i que preval-gui el valor de la paraula donada!

Josep Sabadell CardúsGrup Municipal CiU

[email protected]


6 viure

Política MunicipalEntrevista a Evelyn Segura, regidorade Mediació, Convivència i Consum

L’any 2002, amb un grup nois i noies de SantAdrià, va refundar les Joventuts Socialistes. Vo-lien aportar el punt de vista dels joves al Go-vern de Sant Adrià. Estava acabant els seusestudis de Dret a la universitat quan li va arri-bar la primera oportunitat de participar en la po-lítica municipal. Les eleccions municipals del’any 2003 li van donar la possibilitat d’entrar al’Ajuntament com a regidora de Joventut i Fes-tes, primer, i com a regidora de Consum i Me-diació, després. Aquesta és doncs la seva se-

gona legislatura, i ho fa al capdavant de la Re-gidoria de Mediació, Convivència i Consum,tasca que combina amb la seva feina en undespatx d’advocats. Del seu pas pel món de lapolítica diu que “és una experiència dura peròmolt satisfactoria. És enriquidora, però tambétens moments de dubte en els quals et plante-ges si ho estàs fent bé o no”.

– En què consisteix la seva tasca com a re-gidora de Mediació, Convivència i Consum?

El Servei de Mediació de l’Ajuntament deSant Adrià va ser un dels pioners de Catalun-ya, juntament amb el de Sant Pere de Ribes.Ara ja hi ha 62 ciutats que tenen aquest servei,per tant podem dir que l’aposta política queSant Adrià va fer en el seu moment va ser deltot encertada. El Servei de Mediació va comen-çar amb una persona i ara ja té tres mediadors.La valoració d’aquest departament és molt po-sitiva, crec que té una funció molt útil dins dela societat, la de millorar la convivència. Aixòexplica que en els últims anys hagin proliferataquests serveis a tot Catalunya.

A Sant Adrià treballem tres àmbits de la me-diació: comunitari, penal i familiar. Aquestaúltima, la mediació familiar, depèn de la Ge-neralitat de Catalunya, que és l’Administracióque la gestiona, però com a Ajuntament col·la-borem estretament amb l’Administració auto-nòmica. El mediador no fa d’àrbitre ni de jutge.El que fa és intentar establir ponts de comuni-

cació perquè les persones que estan enfronta-des puguin comunicar-se, perquè per elles ma-teixes arribin a acords i solucions. Treballem laresponsabilitat individual i trenquem amb laidea del paternalisme malaltís que està moltarrelat a la nostra societat. Davant de la idea“que vingui l’Ajuntament, un àrbitre o un jutgea resoldre els nostres problemes”, proposemque els mateixos implicats assumeixin la res-ponsabilitat de resoldre el problema que tenen.

La mediació comunitària tracta els problemesentre particulars, uns conflictes que sovint acabentenint conseqüències per a la comunitat. Els exem-ples més comuns són les molèsties generadesper sorolls, animals i aires condicionats. En moltscasos l’Ajuntament no té competències per resol-dre aquests problemes, per això és important in-tentar desfer aquests enfrontaments que generenen el veïnat molta ansietat, moltes vegades per-què no veuen una sortida clara al conflicte.

La mediació familiar abasta tots el conflic-tes que es donen dins de la família. La majo-ria dels problemes en aquest àmbit es produei-xen quan hi ha un divorci, per tractar el temade les visites dels fills i, en general, com esconstrueix la relació familiar després d’una rup-tura. Altres temes freqüents en la mediació fa-miliar són els conflictes d’herència entre ger-mans, avis que no poden visitar als seus néts,problemes entre adolescents i pares, etc.

En l’àmbit penal començarem a treballaramb el Servei de Justícia Juvenil de la Gene-

SalutLa consellera de Salut i l’alcaldeinauguren l’Agència de Proteccióde la Salut del Barcelonès Nord

El primer dia del mes d’abril la consellera Ma-rina Geli i l’alcalde, Jesús M. Canga, van inau-gurar la nova Agència de Protecció de la Salutdel Barcelonès Nord (APSCAT).

Aquest equipament ubicat al carrer de la To-rrassa, al barri de Sant Joan Baptista, té coma objectiu la prestació de diferents serveis enmatèria de protecció de la salut, com el controld’aliments i begudes, dels menjadors col·lec-tius, del subministrament de l’aigua de consumhumà i de la prevenció i control de lalegionel·losi, entre d’altres. Com va dir Geli,aquesta Agència “farà una tasca una mica es-pecial. Estarà formada per professionals ques’ocuparan de la part més invisible de la salut”.

La consellera de Salut, Marina Geli, va destacar la importància de la tasca que es durà a terme al’Agència de Protecció de la Salut ubicada a la nostra ciutat.


La nova seu disposarà d’un equip de 7 metges,5 veterinaris, 3 farmacèutics, 3 diplomats d’in-fermeria i un responsable que els coordinarà.Amb l’Agència es crea a Sant Adrià un espaide cooperació entre els tres ajuntaments delBarcelonès Nord i la Conselleria de Salut. L’ob-jectiu és unir esforços en la tasca de protegirla població dels factors ambientals i alimenta-ris que poden produir un efecte negatiu sobrela salut de les persones.

L’Agència de Protecció de la Salut del Barce-lonès Nord donarà servei a una població de373.00 habitants pertanyents als municipis deSant Adrià de Besòs, Badalona i Santa Colo-ma de Gramenet. Com va assenyalar l’alcaldeCanga, la inauguració de l’Agència “és unagran noticia per a Sant Adrià, ens dóna unanova centralitat. Els ciutadans i ciutadanes d’al-tres municipis s’acostaran al municipi i conei-xeran la seva gent, que és el millor que té”.Amb l’Agència, el barri de Sant Joan Baptista

guanya un nou equipament que apropa al te-rritori la salut pública.

A l’acte d’inauguració també van assistir Ro-ser Castillo, regidora de Salut de Badalona, iLoli Gómez, regidora de Santa Coloma i presi-denta de l’Àrea de Salut Pública i Consum dela Diputació de Barcelona.

7viure

ralitat en el tema de menors que delinqueixen.Sovint aquests joves són persones que estanen formació, a la recerca de la seva persona-litat. Moltes vegades darrera d’un brètol hi hauna situació de desestructuració familiar, unmoment de crisi de l’adolescència que reque-reix una intervenció integral.

Quant a l’àmbit de Consum. L’Oficina Muni-cipal d’Informació al Consumidor (OMIC) ofe-reix assessorament i informació als ciutadansi ciutadanes sobre els seus drets com a usua-ris i consumidors. D’altra banda, compta ambdos advocats especialitzats en temes de con-sum que dos dies a la setmana despatxen al’oficina i tramiten les queixes i reclamacionsdels usuaris. L’any passat l’OMIC va gestionarmés d’un miler de consultes i reclamacions, lagran majoria en referència al sector de la tele-fonia i les noves tecnologies.

– Quins són els principals objectius de laseva Regidoria per a aquesta legislatura?

En l’àrea de Mediació tenim previst l’elabora-ció dels reglaments interns de convivència pera les comunitats, una eina molt nova que potservir per pacificar les relacions veïnals. Tindràun valor contractual i s’inclourà dintre dels es-tatuts de la comunitat. Des de l’Ajuntament ofe-rirem assessorament a cada comunitat deveïns per fer el seu propi reglament, que ha detenir com a objectiu la millora de la convivèn-cia dintre d’aquesta comunitat concreta. L’a-

vantatge d’aquesta eina és que no serà un re-glament generalista. Cada comunitat, en fun-ció de les seves necessitats, característiques iproblemes específics, podrà adaptar el regla-ment a les seves necessitats específiques.

Tant des de l’OMIC com des del Servei deMediació estem detectant els tipus de proble-màtiques que amb més freqüència dificulten laconvivència a la ciutat. Per això, organitzaremunes jornades sobre convivència, on s’expli-carà què vol dir viure en comunitat i què podemfer ciutadans, entitats i Ajuntament per millorarla convivència. Viure en comunitat és viure ambaltres persones, no al costat d’altres persones,i per mantenir l’harmonia ha d’existir la volun-tat per part de tots.

Quant a Consum, tenim previst impulsar di-verses accions informatives per donar a conèi-xer els drets que tenim com a usuaris pel quefa als serveis de telefonia i noves tecnologies,que com he assenyalat abans és el sector quegenera més queixes per part dels consumidors.També es faran xerrades divulgatives sobre al-

tres sectors complexos que poden donar peua abusos com el mercat immobiliari, agènciesde viatges, residències de gent gran i altres queveiem cada dia als mitjans de comunicació.

La ciutadania també pot tenir conflictes ambl’Ajuntament i amb altres administracions. Peraixò, l’Ajuntament signarà un conveni ambel Síndic de Greuges que vol agilitar la comu-nicació entre l’Administració local i el ciutadà,i apropar la institució del Síndic de Greuges alsadrianencs. Ara mateix estem estudiant la mi-llor fórmula per portar-lo a terme.

– Quin Sant Adrià li agradaria trobar al finalde la legislatura?

Un Sant Adrià on cadascun dels adrianencsfes més agradable la convivència ciutadana.I,sobretot, que Sant Adrià mai perdés el seu ta-rannà de poble. Voldria que la sensació d’es-tar a casa no desaparegués mai, ni la proximi-tat entre els adrianencs.

D’altra banda, des de la Regidoria de Media-ció, Convivència i Consum, m’agradaria fomen-tar la proximitat entre les persones i resoldre elmàxim nombre de conflictes perquè això signi-fica apostar per la felicitat dels ciutadans i ciu-tadanes, per la seva tranquil·litat i, en últimainstància, per l’harmonia social. Això sí, sem-pre sense negar el conflicte, el conflicte no espot negar. Quan existeix s’ha de resoldre, sinós’enquista i s’acaba fent més gran. Hem d’in-tentar veure’l abans i desfer-lo

El mediador no fa d’àrbitre ni dejutge. El que fa és intentar establirponts de comunicació perquè lespersones que estan enfrontadespuguin comunicar-se

Aquest equipament té com aobjectiu la prestació de diferentsserveis en matèria de protecció dela salut, com el control d’aliments ibegudes, dels menjadorscol·lectius, del subministrament del’aigua de consum humà i de laprevenció i control de lalegionel·losi, entre d’altres

AgendaTaula rodona: Les donesdavant del càncer: diferentsexperiències

El dia 28 de maig, a les 19.30 h, a la Bi-blioteca Sant AdriàCoincidint amb el 28 de maig, Dia Inter-nacional d’Acció per la Salut de les Do-nes, la Regidoria de Polítiques de Gène-re organitza aquesta taula rodona sobrecom viure aquesta malaltia. Hi participa-ran una oncòloga i una psicòloga, aixícom diverses dones del nostre entorn queaportaran la seva experiència personalsobre com afrontar aquesta malaltia.


8 viure

Participació CiutadanaVI Mostra d’Entitatsde Sant Adrià de Besòs

DISSABTE, 31 DE MAIG10.30 h Obertura dels estandsDe 12 a 14 i de 17 a 19 h Joc de la Mostra.Gimcana popular. Les instruccions per comen-çar a jugar es lliuraran a partir de les 10.30 h al’estand del PESAB

Activitats a la tarima10.45 h Aeròbic. APRODISA11.15 h Coral Bètula. Associació Familiars de

Malalts Mentals12 h Inauguració oficial de la VI Mostra

d’Entitats12.30 h Dansa. Dulce Canela i Aires de Kali-

ma. Amics del Besòs13.15 h Aeròbic. APRODISA17 h Dansa. Grupo Hierbabuena. Casa An-

daluza de Baza en Sant Adrià18.15 h Noviembre. MUSA19.15 h Cafè a les sis. MUSA20.30 h Espectacle pirotècnic de cloenda. Tro-

nada de Diables i Diablesses Sant Adrià

Activitats a la sala de l’AgrupacióFotogràfica Sant Joan Baptista17.30 h Projecció documental Earthlings.

ADEFAN18.30 h Xerrada: “Els drets de les persones amb

discapacitat intel·lectual”. APRODISA

Activitats a la zona de tallersD’11.30 a 14 h Collarets. Dones IrisD’11 a 14 h i Taller infantil. Creu Roja

de 17 a 19 h De 17 a 19 h Partides a cegues.

Club d’Escacs Sant Adrià Tómbola. Grup SolidaritatÉs l’Hora

De 18 a 19 h Xocolatada popular. Associa-ció Juvenil Barnabitas

De 19 a 20 h Tast de tes del món. UNESCOSant Adrià

Activitats als estandsD’11 a 13 h i de 17 a 19 hTaller de teatre. Ateneu AdrianencGaspatxo. Amigos Rocieros del Camino

Speaker’s corner18 h “2008 Any Internacional de les Llengües”.

UNESCO19 h “Les tres xemeneies i el futur del front ma-

rítim de Sant Adrià”. Plataforma per laConservació de les Tres Xemeneies

DIUMENGE, 1 DE JUNY10.30 h Obertura dels estandsDe 12 a 14 h Joc de la Mostra. Gimcana po-

pular. Les instruccions per co-mençar a jugar es lliuraran apartir de les 10.30 hores a l’es-tand del PESAB

Activitats a la tarima11 h Coro rociero. Amigos Rocieros del

Camino11.45 h Cante y baile. Grupo Sentimiento Fla-

menco. Hdad. Rociera Virgen de laRocina

12.30 h Representació-lectura taller de teatre.Ateneu Adrianenc

13.15 h Balls de saló. Amics del Ball de Saló14 h Himne a Sant Adrià. Coral Sant Adrià

Activitats a la sala de l’AgrupacióFotogràfica Sant Joan Baptista12 h Cinefòrum Bailo por dentro.

DISFISA

Activitats als estandsD’11.30 a 14 h Salmorejo. CERCATSorteig. Penya Barcelonista de Sant Adrià

Activitats a la zona de tallersD’11.30 a 14 h Tómbola. Associació Pesse-

bristes de Sant Adrià

Altres activitats11.30 h Exhibició de lluita infantil. Club

de Lluita Olímpica la MinaD’11.30 a 14 h Ludoteca ètnica gegant. Creu

Roja

Durant tota la Mostra podeu visitar:

- A la Biblioteca, EXPO-VAL. Exposició sobrevalors i voluntariat

- A la plaça de la Vila, exposició “Gràcies. Femun bon equip”. Aquesta exposició vol agrairals ciutadans i ciutadanes que en el seu diaa dia i amb els seus petits gestos segueixinconductes cíviques que serveixen per enri-quir la nostra societat i mantenir el valor dife-rencial de les seves ciutats.

La jornada Pla de barris al carrerrecull les reflexions del veïnatsobre la remodelació de l’espaisota l’autopista C-31

El passat 5 d’abril vatenir lloc a la plaça deRosa Sensat la jornadadel Pla de barris al ca-rrer. L’objectiu era do-nar a conèixer a la ciu-tadania les actuacionsque preveu el projected’intervenció integral aSant Adrià Nord aixícom recollir les visionsi reflexions dels veïns iveïnes tant d’aquestbarri com de Sant Joan

Baptista sobre una actuació concreta, la refor-ma de l’espai sota la C-31.

Des de l’Àrea de Territori de l’Ajuntament s’haelaborat un primer projecte d’actuació. Però perfer un espai que sigui realment útil, adaptat ales necessitats dels vianants i que afavoreixi elpas d’un barri a l’altre és imprescindible lacol·laboració de les persones que coneixen de-talladament aquest tram perquè tenen l’expe-riència de creuar-lo cada dia. Per recollir lesseves aportacions es va fer un taller amb me-todologies participatives com a activitat centralde l’acte del passat dissabte.

La Jornada es va iniciar amb un cercavila acàrrec del grup de teatre Els Pirates pel centrede Sant Adrià, des de l’Ajuntament fins a la pla-ça de Rosa Sensat on es va portar a terme elPla de barris al carrer. Des d’aquí es pot ob-servar l’espai sota la C-31 a remodelar. En un Els veïns i veïnes van posar en comú les seves idees en la jorn


9viure

extrem de la plaça es va poder visitar una pe-tita exposició informativa sobre el Pla de ba-rris, i el centre es va habilitar com a espai detreball amb taules rodones.

La regidora de Participació Ciutadana, M.Carmen Rodríguez, i el regidor de Territori,Joan Callau, van presentar l’acte. Tot seguit, laparaula va passar als veïns i veïnes que vanvoler participar adherint-se a un dels grups detreball. Els diferents grups van reflexionar so-bre aspectes diversos com les sensacions queprodueix l’espai o les causes dels problemesque presenta i van elaborar una proposta con-junta d’ordenació i ús del nou espai. Les pro-postes de cada un dels grups es tindran encompte a l’hora d’elaborar el disseny final del’actuació.

Als estands

Allibera un animal ADEFAN

Contacontes Agrupació Comerciants i Industrials

del Besòs

Exposició de fotos antigues Agrupació Fotogràfica Sant Joan Baptista

Flors Amigos Rocieros del Camino

Manualitats Associació Cultural Gent Gran 2000

Exposició de manualitats Associació de Dones l’Agulla Daurada

Vine a prendre’t la tensió! Associació Protecció Civil

Enquesta i obsequi Associació Protectora Gossos i Gats

de Sant Adrià

Projecció d’obres de teatre Ateneu Adrianenc

Imants Ateneu Amistat Besòs

Taller infantil. Coneixes AV de Sant Adrià Nord

el teu barri?

Exposició de roba Càritas

Obre un compte de correu CERCAT

electrònic

Exposició 45è aniversari Club d’Escacs Sant Adrià

Globus i maquillatge Club de Natació Sant Adrià

Taller de música. Coral Sant Adrià

Vine a cantar!

Recollida de firmes per revocar DISFISA

la Llei d’accessibilitat

Exhibició de pintura sobre Dones de Sant Adrià

ceràmica

Exposició de treballs manuals Dones Iris

Taller imatges de cooperació Grup Solidaritat És l’Hora

Caldo rociero Hermandad Rociera Virgen de la Rocina

Jam sessions MUSA. Associació de Músics de Sant Adrià

Puzles Plataforma per la Conservació de les Tres

Xemeneies

Taller de ràdio Ràdio la Mina

El joc de les llengües UNESCO Sant Adrià

Projecció del documental YALAH, Solidaritat amb el poble sahrauí

Marroc, història i actualitat.

Te i dàtils

Tast de cafè de comerç just Xarxa per l’Abolició del Deute Extern

A la zona de tallers

Bijuteria Amics del Besòs

Peluixos Associació Col·lectiu d’Alfabetització la

Mina

Reciclar per fer sabó Associació de Dones Adrianes de la Mina

i màscares

Molinets de vent Associació Juvenil Barnabitas

Primers auxilis Associació Protecció Civil

Puntes de coixí Associació Puntaires de Sant Adrià

Pintura sobre ceràmica AVV Sant Joan Baptista

Maquillatge de fantasia Casal Infantil la Mina

Reciclatge per fer ninots Grupo Unión

Collarets i pulseres Hermandad Rociera Virgen de la Rocina

Altres activitats

Club Ciclista Besòs Circuit infantil de bicicletes

Associació Pessebristes Grup d’animació

de Sant Adrià

a jornada del Pla de barris al carrer


10 viure

Cultura

La Biblioteca Sant Adrià adapta elsseus serveis a les noves demandesdels ciutadans

La primera biblioteca de Sant Adrià de Be-sòs data de l’època republicana ja que es vainaugurar el 1933 i va estar en funcionamentfins a l’any 1936. El 1975 es va obrir al públicla Biblioteca Popular Sant Adrià, de la Xarxade Biblioteques Populars de la Diputació deBarcelona, situada a la planta baixa de l’ ac-tual Ajuntament. Després del seu 20è aniver-sari, el 13 d’abril de 1996, el fons d’aquestaBiblioteca es va traslladar a l’antic edifici Poli-dor, del carrer de Ricard, amb l’objectiu d’ofe-rir un millor servei i una oferta bibliogràfica idocumental més completa. Aquesta és l’actualBiblioteca Sant Adrià, fruit d’un conveni entrel’Ajuntament de Sant Adrià de Besòs i la Dipu-tació de Barcelona, que va permetre recupe-rar una part d’un edifici emblemàtic per al mu-nicipi, el Polidor, donada la seva història i elsdiferents usos que ha tingut al llarg del temps,tant privats com públics.

Quins serveis ofereix la Biblioteca?La Biblioteca ofereix els següents serveis:

– Informació. Es facilita informació sobre elfons, informació de la ciutat, adreces, etc.És important destacar el fons local que con-serva la Biblioteca sobre el municipi.

– Consulta del fons. L’entrada és lliure pera qualsevol ciutadà i es poden consultar asala de forma gratuïta tots els documents.

– Préstec de documents i reserves. Ambaquest servei, els usuaris es poden empor-tar 13 documents a la vegada i també de-manar documents de qualsevol bibliotecade l’Estat.

– Audicions de CD i visualitzacions d’imat-ges, amb autoconsulta. Permet escoltarun CD o veure una pel·lícula a la Biblioteca.

– Sales d’actes i exposicions. El centre estàdotat d’una sala d’exposicions i una sala d’ac-tes disponible per als ciutadans i ciutadanes.

– Consulta d’internet amb possibilitatd’enregistraments i impressions i xarxasense fils wi-fi. La consulta d’internet i laconnexió a wi-fi són gratuïtes.

A més, els lectors que tinguin accés a inter-net a casa seva, poden consultar els catàlegsde les biblioteques, sol·licitar carnets, renovari reservar documents prestats, reservar ses-sions d’internet i consultar recursos electrònics

com ara enciclopèdies, diccionaris, etc, a l’adreça www.diba.cat/biblioteques

A més, a la Biblioteca també es poden trobarels següents serveis especialitzats:

– Suport als deures escolars. Una integra-dora social ajuda a fer els deures i treballaels valors humans amb els nens i nenes,amb especial atenció a les famílies nouvin-gudes.

– Servei a petits lectors. La Biblioteca dis-posa d’una sala per als infants fins a 4 anys,que han d’anar acompanyats d’un adult.

– Visites comentades per a estudiants igrups. Es tracta d’un servei que ofereix unavisita a la instal·lació, amb explicacions so-bre el seu funcionament, serveis, espais, etc.

– Assessorament en l’organització de cen-tres d’informació. El personal de la Biblio-teca assessora sobre la creació i organit-zació d’altres biblioteques en centres delmunicipi.

– Préstec i lectures a domicili per a perso-nes amb mobilitat reduïda. Els usuaris po-den sol·licitar aquests serveis a domicili.

– Préstec de lots a entitats. La Bibliotecaprepara lots periòdics de documents a cen-tres d’ensenyament, residències d’avis, etc.


11viure

– Espai de documents de diversa proce-dència per a lliure disposició dels usua-ris. Els lectors sempre disposen de mate-rials que no formen part del fons de la Bi-blioteca i que es poden endur lliurement.

Cal fer esment també del ventall d’activitatsd’accés lliure que es fan a la Biblioteca: horadel conte, tertúlies literàries, temes d’actualitat,conferències, xerrades, exposicions, cursos itallers, etc.

Un horari molt ampliLa Biblioteca vol facilitar l’accés a tot tipus de

públic i per això ofereix una extensa franja horària: de dimarts a divendres de 8.30 a 20.30 hininterrompudament, dilluns a la tarda de 16 a20.30 h i dissabtes al matí de 9 a 14.30 h.

Indicadors estadístics de 2007Visitants: 140.787Fons: 52.176 documentsUsuaris d’internet: 15.628Usuaris de préstec: 21.285Documents prestats: 70.790Préstec interbibliotecari: 2.089Total de carnets expedits a la BibliotecaSant Adrià: 16.160Activitats d’animació: 295 activitats,amb 28.995 participantsActivitats de difusió: 124Donatius dels usuaris: 7.630 documents

La Biblioteca de Sant Adrià s’ampliaràaquest any 2008

L’edifici ocupa actualment 1.420 m2 i està pre-vist que s’ampliï amb un nou espai de 154 m2,que es distribuirà en diferents àmbits: l’àrea demúsica, l’àrea d’estudi o consulta, l’àrea de lec-tura informal i l’àrea de prestatgeries principal-ment per a documents de lleure.

Lligades a aquesta ampliació, també es pre-veuen millores a les altres zones de la Biblio-teca:

– Taulell de préstec centralitzat a la planta bai-xa, que permetrà més eficàcia i rapidesa enel servei de préstec

– Nou taulell per a l’àrea infantil– Nova ubicació del taulell de la sala d’adults,

per donar més accessibilitat als usuaris iatenció més personalitzada a recerquesd’informació, consultes, préstec interbiblio-tecari i reserves

– Ampliació de la zona d’internet d’adults, quepassaria de 5 a 8 ordinadors

– Nou ordinador de consulta per a la sala d’a-dults

– Ampliació de prestatges a les plantes bai-xa i primera

– Creació a la planta baixa d’una sala petitaper a reunions o activitats de petit format

Aquest projecte de remodelació té com a ob-jectiu fer de la Biblioteca Sant Adrià un espaimés còmode per a l’usuari, aconseguir una cir-culació més fluida dins del recinte, facilitar l’ac-cés al fons i assolir un sistema més eficaç delservei de préstec.

Per a més informació:Biblioteca Sant Adrià. C/ Ricard, 2-4Tel. 93/[email protected]

El projecte de remodelació técom a objectiu fer de la BibliotecaSant Adrià un espai més còmodeper a l’usuari, facilitar l’accés alfons i assolir un sistema méseficaç del servei de préstec.


12 viure

Serveis SocialsEs posen en marxa tallersestimuladors per a malaltsd’Alzheimer

L’Alzheimer és la demència senil més fre-qüent. Afecta progressivament la memòria, l’o-rientació, el llenguatge i d’altres facultats dela persona fins arribar a incapacitar-la. En elsdarrers anys, a causa del progressiu envelli-ment de la població, l’Alzheimer s’ha conver-tit en una malaltia de grans proporcions. A Ca-talunya, per exemple, hi ha més de 40.000persones malaltes.

Aquesta malaltia afecta la persona però tam-bé els familiars, sobretot els cuidadors princi-pals. Per a ells suposa un fort impacte afectiucomprovar que les capacitats del malalt vandisminuint.

Les associacions de familiars constitueixenun pilar fonamental a l’hora de donar suport iinformació a totes aquelles persones que te-nen relació amb la malaltia d’Alzheimer, i sónuna gran ajuda per millorar la qualitat de vidadel malalt i dels seus cuidadors.

Des de l’Ajuntament de Sant Adrià i conjun-tament amb l’Associació de Familiars de Ma-lalts d’Alzheimer de Badalona, Sant Adrià i San-ta Coloma s’han posat en marxa uns tallers es-timuladors destinats a persones diagnostica-des recentment, amb els primers símptomes iper tant amb un grau lleu de deteriorament.Aquests malalts, si bé mantenen un bon nivelld’autonomia, necessiten activitats que estimu-lin i potenciïn les seves habilitats i capacitats

per tal de retardar al màxim el deterioramenttípic de la malaltia.

Els tallers tenen una periodicitat setmanal,una capacitat de 12 persones i són conduïtsper personal especialitzat (una psicòloga i unaanimadora).

Per a més informació podeu trucar a:Ajuntament de Sant AdriàServei d’Atenció a DomiciliTel. 93 381 2004 (286)

Associació de Familiars de Malaltsd’Alzheimer de Badalona, Sant Adriài Santa ColomaTel. 93 464 3409

Gent granEls adrianencs i les adrianenquesgaudeixen de les activitats de laXIX Setmana de la Gent Gran

Del 5 al 9 de maig es va celebrar la Setma-na de la Gent Gran. Aquest any s’ha volgutdestacar el treball de la gent gran en els tallersque es duen a terme en els casals. Es va ofe-rir una mostra de tallers de sevillanes, tango icant. No va faltar el ja tradicional torneig debotxes i l’homenatge a la persona més grande cada barri.

Aprofitant l’exposició Dones grans, grans do-nes cedida per l’Institut Català de les Dones,amb el títol En positiu. Avui mira’t al mirall ambuns altres ulls, es va organitzar un taller a la Bi-blioteca on es va ressaltar el paper positiu, vi-sible i actiu de les dones grans.

Pensant en les relacions intergeneracionals,es va dur a terme al Polidor un taller destinat ala gent gran on els joves els van explicar comusar el mòbil.

Enguany la sortida de la Setmana va tenir lloca Sitges i més de cinc-centes persones vangaudir d’un dinar amb ball de sobretaula a unhotel de Castelldefels.

Les associacions de familiarsconstitueixen un pilar fonamentala l’hora de donar suport iinformació a totes aquellespersones que tenen relació ambla malaltia d’Alzheimer


13viure

Coneix les tradicions d’altrespaïsos a través dels tallersDones fent mons

El programa Immigració i el Centre d’Informa-ció i Orientació de la Dona (CIOD) organitzenel segon cicle dels tallers Dones fent mons.Aquests tallers volen donar a conèixer la reali-tat i les tradicions d’altres països i fomentar l’in-terès per la diversitat cultural present a la nos-tra ciutat.

El segon cicle de Dones fent mons ens apro-ximarà a la cultura àrab i ens permetrà gaudirde la seva riquesa d’experiències. Els tallerssón un espai de trobada per a tothom que vul-gui compartir i conviure amb persones d’altrescultures.

El tallers interculturals tenen una durada d’u-na hora i mitja i es desenvolupen un cop al mesen horari de tarda al local del CIOD (C. de lesEscoles, 10). Les dates del cicle són les se-güents:

• Taller de contes sufís. Tindreu l’oportuni-tat d’escoltar narracions de contes provi-nents de la tradició sufí. Molts d’ells tenenel mul·là Nasrudín com a protagonista demeravelloses històries.

Dimecres 14 de maig, a les 17 h

• Taller de henna. Podreu aprendre quinsusos té la henna, herba ornament i amb pro-pietats curatives que forma part de la cultu-ra i la tradició de molts països. Coneixereutambé en quines festes i rituals la henna ésun element important.Dimecres 11 de juny de 2008, a les 17 h

La inscripció és gratuïta i ja és oberta per acada taller. Inscriu-t’hi i participa-hi!

El dret a la vida independent, primertema de reflexió del cicle de cinema“Un món, moltes mirades”

El 14 de març va tenir lloc a l’Ateneu Adria-nenc un acte de sensibilització i difusió sobreel dret a la vida independent de les personesamb diversitat funcional (discapacitat), al qualvan assistir unes 70 persones.

La xerrada de Manuel Lobato, membre fun-dador del Foro de Vida Independiente, va ferun recorregut per l’evolució històrica del trac-tament de la discapacitat. Des del model mè-dic i rehabilitador fins a l’actualitat, en què lespersones amb diversitat funcional reivindi-quen poder decidir sobre la pròpia vida, a tra-vés de l’autogestió de l’assistència personal,entesa aquesta com a quart pilar de l’estat debenestar.

Després de la xerrada es va projectar el filmBailo por dentro, pel·lícula que s’engloba dinsdel cicle de cinema “Un món, moltes mirades”,organitzat conjuntament per l’Ateneu i l’Ajunta-ment. L’acte va finalitzar amb un col·loqui en-torn del model de vida independent.

Els tallers són un espai detrobada per a tothom que vulguicompartir i conviure ambpersones d’altres cultures

Un grup de dones en un dels tallers de dones fent móns de l’edició anterior


14 viure

SolidaritatLes XI Jornades Solidàries,un espai de reflexió per a gransi petits

En el marc de les Jornades Solidàries, cele-brades del 3 al 24 d’abril, sota el lema “La Pau,responsabilitat de tothom”, la població de SantAdrià ha pogut gaudir d’un ampli ventall d’ac-tes, organitzats pel Departament de Solidaritatde l’Ajuntament amb la col·laboració del Con-sell de Solidaritat. El programa, adreçat a gransi petits, s’ha destinat a la reflexió vers una cul-tura de la pau, la no-violència i la resistència pa-cífica. Els objectius eren, d’una banda, donaruna visió del paper d’aquells que tenen el po-der econòmic i polític en els conflictes armats ien els processos de pau; d’altra banda, analit-zar allò que cadascú de nosaltres podem fer enla nostra vida quotidiana per afavorir la pau.

La participació de la ciutadania ha estat undels trets destacables d’aquesta edició. La jor-nada inaugural, que va anar a càrrec del Sr.Federico Mayor Zaragoza, l’obra de teatre Re-talls de guerra, la Bicicletada Solidària, l’Horadel Conte -a càrrec de La Tresca i La Verdes-ca-, el cinefòrum amb la pel·lícula Domicilio pri-vado -una visió de la resistència pacífica de Pa-lestina enfront de l’exèrcit d’Israel- l’exposició

i xerrada sobre els drets humans al Sàhara Oc-cidental, la taula rodona sobre mitjans de co-municació, la xerrada sobre objecció fiscal i,sobretot, l’acte central de les jornades que vaser la Fira de Solidaritat, van comptar amb unaimportant afluència de públic de totes les edats.

A la Fira, com cada any, estaven representa-

des totes les entitats locals que treballen la so-lidaritat i la cooperació i que formen part del Con-sell de Solidaritat. També hi eren presents algu-nes entitats del Barcelonès i alguna més, comSodepau o Moviment per la Pau de Barcelona,que treballen específicament el tema de la Pau.A més, també va participar DISFISA, que col·la-

Federico Mayor Zaragoza destacael paper fonamental de l’educacióper aconseguir la pau

La jornada inaugural de les XI Jorna-des Solidàries va comptar amb la pre-sència de Federico Mayor Zaragoza, pre-sident de la Fundació Cultura i Pau i ex-director general de la UNESCO (1987 a1999).

Durant aproximadament una hora, Ma-yor Zaragoza va reflexionar al voltant dela temàtica de les jornades: “La pau, unaresponsabilitat de tothom”. En la seva in-tervenció va remarcar la necessitat d’a-companyar la pau i la solidaritat amb l’e-ducació. Educació per construir personeslliures amb capacitat de dirigir “amb sen-tit la pròpia vida”, ja que les persones edu-cades utilitzen la raó i la paraula com acultura i no la violència i la imposició. Tam-bé va parlar de la necessitat d’enfortir lademocràcia i superar la plutocràcia (quan ungrup minoritari governa fent valer el seu podereconòmic) dels que dominen avui les deci-sions econòmiques i influències polítiques (G8,

FMI, BM...) i va fer referència a l’inici de la Car-ta de l’ONU: “Nosaltres els pobles...” on esparla de la importància de deixar de ser súb-dits per passar a ser ciutadans amb presèn-

cia i de fer-nos escoltar per enfortir la demo-cràcia.

Un dels aspectes que Mayor Zaragoza vatractar amb més profunditat va ser l’actitud

que hem de tenir com a ciutadans. Encaraque ens sentim petits, hem de fer alguna cosaper minúscula que sigui. El pitjor silenci és elde les persones que poden denunciar les in-

justícies i callen. La seva ex-posició va ser molt clara tam-bé en denunciar les despesesmilitars i d’armament mentrecada dia moren de fam 60.000persones.

En la seva exposició Federi-co Mayor Zaragoza va donaruna visió optimista del futur.Les noves tecnologies seranuna eina de mobilització im-portant, i es va mostrar con-vençut de la força que anirantenint les dones en els espaisde decisió. A més, va dir quel’actual 5% de capacitat d’in-fluència de les dones passaràen 7 o 8 anys a un 15%.

Mayor Zaragoza va concloure la conferèn-cia expressant la seva satisfacció per la granafluència de públic, que va omplir la sala dela Biblioteca de gom a gom.

Els estands de les entitats van omplir la plaça de la Vila

El senyor Federico Mayor Zaragoza va signar en el Llibre d’or de la cuitat


15viure

borava amb la Fundació Vicente Ferrer. Duranttot el dissabte molta gent es va apropar a les pa-radetes i es va pintar el mural “Els colors de laPau”. Al matí, petits i no tan petits van gaudird’”Una escola de nassos”, espectacle de Pallas-sos sense Fronteres. A la tarda, el cantautorJosé Luis Ladera va fer gaudir a tots i a totes dela seva música. El colofó de la festa el va posarl’espectacle de Tronada, diables i diablesses deSant Adrià, però abans del final de festa el grupde capoeira també va fer una actuació.

La valoració d’aquest edició de les Jornadesés doncs molt positiva. La participació dels ciu-tadans i ciutadanes i de les entitats demostraque la societat adrianenca està cada cop méssensibilitzada amb els temes relacionats ambla solidaritat. Aquesta és doncs una bona notí-cia per al nostre municipi.

EsportsL’hoquei línia i la lluita portenel triomf a l’esport adrianenc

L’esport de Sant Adrià està assolint un grannivell. Cal fer esment de diversos èxits espor-tius, com el que el passat mes d’abril va asso-lir el Club d’Hoquei Línia Tucans, que s’ha pro-clamat Campió de Catalunya en la categoriajuvenil. Per segon any consecutiu, aquest triomfha permès al Club participar en els Campio-nats d’Espanya, on ha obtingut una tercera po-sició, i l’ha convertit en un club de referènciad’aquest esport.

Un altre èxit esportiu ha estat el del Club deLluita Olímpica La Mina. El lluitador, Manuel

Garcia, ha quedat campió d’Espanya en cate-goria cadet i júnior. A més, al Torneig Interna-cional de Bulgària ha aconseguit la segona po-sició, una fita important ja que aquest és un tor-neig preparatiu per als propers Campionatsd’Europa, de la mateix categoria, que se cele-braran properament a Letònia.

Ja et pots inscriure a laVI Bicicletada Popular per laLlera del Riu Besòs

El diumenge 18 de maig se celebra la VI Bi-cicletada Popular per la Llera del Riu Besòsamb un recorregut de 24 quilòmetres entre Gra-nollers i Sant Adrià. Aquesta activitat plenament

consolidada és resultat de la col·laboració en-tre els ajuntaments de la conca del riu Besòs,la Diputació de Barcelona i la Federació Cata-lana de Ciclisme amb l’objectiu de fomentar lapràctica de l’esport en un espai natural recupe-rat per als ciutadans i ciutadanes fruit d’un es-forç comú.

La sortida es donarà al Parc Firal de Grano-llers, a les 9.30 hores, però hi ha diferents puntsd’incorporació a Montornès, Montcada i CanZam, de manera que cada persona pot ade-quar la distància en funció de la seva condiciófísica. La participació és oberta a tothom, peròcal inscriure’s per poder tenir número de parti-cipant i gaudir a l’arribada de l’obsequi, el pàr-quing de bicicletes i l’esmorzar. Per fer les ins-cripcions o tenir més informació podeu consul-tar la pàgina web www.diba.cat/bicicletada.

• El Programa d’activitat física per a la gentgran ha començat a la nova instal·lació de laZona Esportiva de la Mina. Actualment, són30 els participants en aquest programa quegaudeixen del nou equipament i es preveu co-brir la futura demanda ampliant l’oferta d’ho-raris i sessions en aquesta instal·lació.

Dissabte 24 de maigCloenda d’Activitats d’Iniciació Esportiva,a l’Illa FantasiaDiumenge 25 de maigOpen Obert Nacional de KarateKyotushinkai, al Poliesportiu Marina BesòsDel 21 al 25 de maigPrograma de Vela a les Escoles,Port Fòrum de Sant Adrià de Besòs

Els infants van fer un mural sobre la pau

L’equip juvenil del Club Tucanss’ha proclamat campió de Catalunya


16 viure

Medi ambientL’Ajuntament estalvia aiguapotable. Mesures adoptades entemps de sequera

En data 1 de febrer de 2008 l’Agència Cata-lana de l’Aigua ens comunica l’entrada en elnivell d’excepcionalitat II establert en el Decret84/2007, del sistema Ter-Llobregat, que res-tringeix l’ús d’aigua potable.

L’AJUNTAMENT DE SANT ADRIÀ DEBESÒS, DES DE L’1 DE FEBRER, TENINTEN COMPTE LA GRAVETAT DE LA SITUA-CIÓ, APLICA LES SEGÜENTS MESURES:

• La utilització d’aigua de qualsevol origen enels equipaments municipals es redueix almàxim i, quan és possible, es fa servir ai-gua freàtica o del subsòl amb un tractamentadequat per garantir les condicions higieni-cosanitàries.

• Cap jardí, parc o zona verda es rega ambaigua potable i s’ha programat un servei dereg amb cisterna d’aigua freàtica per garan-tir que els arbres plantats en els últims anysno es morin. La gespa no es regarà ambmànega i ja es resembrarà quan sigui pos-sible regar amb aigua potable o quan el regper aspersió es pugui connectar amb aiguafreàtica. Actualment, tots els jardins que esreguen de forma automàtica utilitzen aiguadel subsòl.

• No es reguen amb aigua potable: les pistesesportives, les pistes de petanca, els campsde futbol de gespa artificial ni de terra. Enla mesura que es disposa de la cisterna dereg amb aigua freàtica es fan els regs quesón possibles.

• La maquinària per netejar carrers fa serviraigua freàtica.

• Les fonts ornamentals estan aturades i al-gunes de les fonts d’aigua potable amb pol-sador es mantenen obertes.

• Les piscines amb recirculació d’aigua po-

den continuar la seva activitat. Les piscinesque estan buides no s’ompliran amb aiguapotable.

• Les dutxes de les platges s’han aturat.

En el marc de la nova cultura de l’aigua, itenint en compte que l’aigua és un bé cadacop més escàs, l’Ajuntament de Sant Adriàde Besòs ja fa temps que ha endegat unapolítica d’estalvi d’aigua:

• L’abril de 2007, el Ple de l’Ajuntament vaaprovar l’Ordenança municipal per a l’estal-vi d’aigua, on s’inclou la recuperació d’ai-gües grises i l’aprofitament d’aigües freàti-ques en la gestió municipal.

• Una gran extensió dels parcs urbans es re-guen amb aigües freàtiques, de manera ques’estalvia una gran quantitat d’aigua pota-ble. Actualment s’estan elaborant els pro-jectes de construcció de les xarxes de regde la resta de parcs per fer possible el regamb aigua d’origen freàtic.

• S’estan fent projectes per aprofitar aigua depous (aigua freàtica) fins ara en desús, pernetejar carrers i regar algunes zones verdes.

• S’han instal·lat detectors de pluja als jardinsmunicipals que aturen el reg quan plou persobre d’una determinada quantitat.

• Fa tres anys que es va iniciar una campa-nya, encara en funcionament, per conscien-ciar sobre l’escassetat d’aigua, anomena-da L’aigua és vida, en la qual s’ofereix alsciutadans de Sant Adrià de Besòs uns dis-positius estalviadors d’aigua per a la llar.Per aconseguir-los només cal adreçar-se al’OAC amb una fotocòpia del DNI i de l’últi-ma factura de l’aigua.

La Deixalleria en funcionament

La Deixalleria de Sant Adrià ha entrat en fun-cionament aquest mes de maig per oferir al ciu-tadà un nou servei que permeti millorar la re-collida selectiva de residus i incrementar el re-ciclatge dels materials. Aquesta instal·lació,ubicada al carrer del Bon Pastor -prop del ca-rrer d’Alarcón, al polígon Montsolís, al costatde la sortida de la Ronda Litoral- permetrà in-crementar la recollida selectiva de residus es-pecials (pintures, olis, esprais...), voluminosos(fustes, mobiliari...), electrodomèstics, materialinformàtic, roba, etc.

La Deixalleria és un servei que es finançaamb els impostos per al tractament de residusi per aquest motiu, el ciutadà la podrà utilitzargratuïtament. Tanmateix, els comerços i les in-dústries també podran utilitzar la Deixalleria

però hauran d’abonar una taxa en funció de laquantitat i tipologia de residus que aportin.

Mapa de protecció enversla contaminació lluminosaa Sant Adrià de Besòs

Sant Adrià de Besòs ja disposa de mapa deprotecció envers la contaminació lluminosa. ElDepartament de Medi Ambient i Habitatge dela Generalitat de Catalunya va aprovar, el 19de desembre de 2007, el Mapa que estableixles zones de protecció del medi ambient en-vers la contaminació lluminosa a Catalunya.En resum, al nostre municipi podem trobardues zones de protecció tal com s’observa almapa:

El Mapa de la protecció envers la contami-nació lluminosa a Catalunya s’ha elaborat se-guint els criteris que estableixen la Llei 6/2001,de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’en-llumenament per a protecció del medi nocturn,i el Decret 82/2005, de 3 de maig, pel qual s’a-prova el Reglament de desenvolupament de laLlei.

La contaminació lluminosa és l’augment delfons de brillantor del cel nocturn a causa de ladispersió de llum procedent de la il·luminacióartificial.

Els efectes que pot tenir l’augment de llumartificial són:

• consumir inútilment recursos naturals• pertorbar i alterar el medi receptor• alterar les persones• segrestar la visió natural del cel a la nit• posar en perill l’equilibri de determinats eco-

sistemesLa reglamentació en aquesta matèria té com

Sabies que...?

Utilitzant el servei de la

Deixalleria i la deixalleria mòbil

pots tenir un descompte dels

impostos de residus que es

paguen a través de la factura

de l’aigua.

Demana la teva targeta a la

nova deixalleria de Sant Adrià o

a la deixalleria mòbil.


17viure

a finalitat la regulació de sistemes d’il·lumina-ció per protegir el medi ambient a la nit, man-tenir tant com sigui possible la claror natural

del cel, evitar la contaminació lluminosa i pre-venir-ne els efectes nocius sobre els espaisnaturals i l’entorn urbà, i globalment millorar

l’eficiència del procés, cosa que comportaràl’estalvi d’energia i de recursos naturals.

El Mapa preveu quatre zones de protecció,atenent, d’una banda, la necessitat de mante-nir una correcta il·luminació en aquelles àreesen què es desenvolupa l’activitat humana, i, del’altra, la protecció, tant com sigui possible, delsespais naturals i la visió del cel a la nit.

• Zones de protecció màxima (E1): comprènàrees coincidents amb els espais d’interèsnatural, les àrees de protecció especial i lesàrees coincidents amb la xarxa Natura 2000

• Zones de protecció alta (E2): comprèn elsespais que la planificació urbanística con-sidera com a sòl no urbanitzable, fora de lazona de protecció màxima

• Zones de protecció moderada (E3): són lesàrees que el planejament urbanístic quali-fica com a sòl urbà o urbanitzable

• Zones de protecció menor (E4): correspona espais urbans d’ús intensiu durant la nitper l’alta mobilitat de persones o per la sevaactivitat comercial, industrial o de serveis,que els ajuntaments han proposat amb unamenor protecció i el Departament de MediAmbient i Habitatge ha acceptat. Catalunyaté 7 km2 amb un grau de protecció menor.

Promoció econòmicaSe celebra la jornada “Joves vers latransició Escola-Treball”

El passat 10 d’abril va tenir lloc al Centre Cul-tural Polidor la jornada “Joves vers la transicióEscola-Treball”, organitzada per la Xarxa Lo-cal de Municipis de Promoció Econòmica, For-mació i Ocupació, de la que forma part el nos-tre Ajuntament.

Durant la jornada es van exposar dos delsprojectes que s’estan desenvolupant al muni-cipi: el Projecte de diversificació curricular del’IES Manuel Vázquez Montalbán i el Projected’aula oberta de l’IES Fòrum 2004.

La sessió va mostrar l’experiència pilot ques’està duent a terme amb un col·lectiu de jo-ves de 4t d’ESO que no estan assolint els ob-jectius propis de l’etapa, i als quals s’ofereix unprograma flexible. Aquest programa consisteixen una adaptació curricular d’aprenentatgesque els permeti, mitjançant aquesta organitza-ció diferenciada, arribar a obtenir el títol de gra-duat escolar en educació secundaria obligatò-ria. Es tracta d’un treball transversal i vertebra-

dor de tots els agents implicats: Serveis So-cials, Educació, Promoció Econòmica i el pro-fessorat de l’IES Vázquez Montalbán i de l’IESFòrum 2004.

A més de l’exposició, la jornada es va carac-teritzar per l’intercanvi d’experiències i la refle-xió sobre els projectes portats a terme amb

aquest col·lectiu en els municipis que integrenla Xarxa. Es van posar en comú diferents me-todologies, es van valorar els recursos i es vaparlar de noves formes de treball per dissen-yar programes que s’adaptin més a les neces-sitats d’aquests joves.


18 viure

El Consorci de la Mina informa

La Mina mostra les millores de laseva transformació física i social

Sant Adrià de Besòs va acollir la reunió del8è. Comitè de Seguiment del Programa UR-BAN II-Espanya de la Unió Europea que finan-ça una part important de les inversions ques’estan fent a la Mina. Els dies 5 i 6 de maigels representants de les altres nou ciutats queformen part del programa comunitari van visi-tar el barri per conèixer de primera mà el des-envolupament del Pla de transformació. Aques-ta iniciativa comunitària afecta la regeneracióeconòmica i social de les ciutats i barris en cri-si amb la finalitat de fomentar un desenvolupa-ment urbà sostenible. La Unió Europea ha sub-vencionat des de l’any 1994, en què es va ela-borar el primer programa, un total de 116 ciu-tats a tot Europa, de les quals 31 són a Espan-ya. URBAN II programa actuacions de milloraper un valor total de 25 milions d’euros, delsquals la Comunitat en finança la meitat i la res-ta les administracions del país beneficiari.

Els objectius pel que fa al programa on s’ads-criu el Pla de transformació del barri de la Minasón:

• Promoure l’elaboració i la posada en mar-xa d’estratègies innovadores a favor de laregeneració econòmica i social sosteniblede les poblacions i ciutats petites i mitjanesde barris amb dificultats de les grans ciutats

• Millorar i intercanviar coneixements i expe-riències sobre regeneració i desenvolupa-ment urbà sostenible a la Unió Europea

Les zones urbanes subvencionables han decomplir diversos requisits, com ara:

• Fort índex d’atur de llarga durada• Feble taxa d’activitat econòmica• Alt nivell de pobresa i exclusió

• Necessitat de reconversió resultant de difi-cultats econòmiques i socials

• Elevat nombre d’immigrants, minories ètni-ques o refugiats

• Baix nivell educatiu, important dèficit de qua-lificacions i elevat índex d’abandonamentescolar

• Nivell elevat de criminalitat i delinqüència• Tendències demogràfiques precàries• Degradació mediambiental

L’abans i el desprésEn el cas de la Mina, l’any 2000, quan la Co-

missió Europea va aprovar instaurar aquestainiciativa, es donaven una bona part d’aquestsrequisits. La convocatòria de subvencions eu-ropea per al període 2001-2006 –les actuacionsdel qual es poden executar fins al desembrede 2008- va coincidir amb el moment de la cre-ació del Consorci i la posada en marxa del Plade transformació. Així, doncs, es va presentarla sol·licitud i el barri de la Mina va ser selec-cionat, juntament amb les ciutats de Jaén i Gra-nada (Andalusia), Orense (Galícia), Gijón (As-túries), San Cristóbal de la Laguna (Illes Canà-ries), Pamplona (Navarra), Càceres (Extrema-dura), Terol (Aragó) i Sant Sebastià -Pasaia(País Basc). La dotació d’ajut comunitari assig-nat inicialment a l’Estat espanyol va ser de112,6 milions d’euros, dels quals 12,5 han co-rrespost al barri de la Mina.

Aquests diners han contribuït a finançar pro-grames de diversos àmbits:

• Socials- desenvolupament econòmic (autoocupa-

ció, dinamització comercial, venda ambu-lant, prospecció d’empreses per generarllocs de pràctiques i ocupació i escola-ta-ller Polidor)

- suport social i educatiu (acollida matinal,ludoteca i casal d’estiu, creixem junts, laCapsa dels Jocs, entre altres activitats)

- formació i inserció sociolaboral (serveis itallers prelaborals per als diversos col·lec-tius del barri: joves, adults, dones, minoriesi grups amb necessitats especials)

- espai públic i civisme (pla d’acció de barri,medi ambient i reciclatge, recuperació del’espai públic i campanya de sensibilitzaciópel civisme)

• Equipaments i millores en l’accessibilitatdels habitatges- Zona esportiva la Mina (nou poliesportiu)- Biblioteca-Centre cultural- Centre d’activitats socioeducatives per a jo-

ves annex a la nova parròquia• Urbanització de l’espai públic- Urbanització de carrers- Obertura de passatges per a vianants- Rambla- Enderrocs

La trobada del Comitè de Seguiment que esva celebrar a la Mina aquest mes de maig va in-cloure, a més de les reunions pròpies de treball,la presentació del Pla de transformació i les vi-sites als projectes del Pla d’actuació social, lesobres d’obertura de carrers i passatges, les no-ves urbanitzacions i equipaments i al Centre deProducció Cultural i Juvenil Polidor. La visita delsrepresentants de les altres nou ciutats que inte-gren el programa comunitari va coincidir amb lafase final de les grans obres d’equipaments delPla de transformació, resultats quantificables endiversos fronts de treball en l’àmbit social. Perexemple les 1.763 insercions laborals i d’altresno tan mesurables com són la millora de la con-vivència al carrer i la recuperació del parc delBesòs per a gaudi del veïnat.

Rambla de la Mina amb la línia del tramvia i de la parada de la Mina que es posa en marxa aquest estiu


19viure

Dia Farmàcia Adreça

1 A. FABREGAT C/ de Pi i Gibert, 66

2 P. SANZ Gran Via de les Corts Catalanes, 26

3 E. BOLÓS Av. de Catalunya, 89

4 J.J. SALGADO C/ de la Platja, 82

5 P. CASELLAS C/ d’Andreu Vidal, 2

6 C. RIBERA C/ del Llevant, 20-22

7 J.A. MARTÍNEZ Via Trajana, 20, local 6

8 A. CLAPÉS Av. de Catalunya, 50

9 E. RODÉS C/ de Federico García Lorca,1

10 J.A. VELÁZQUEZ C/ del Mar, 18


12 P.SANZ Gran Via de les Corts Catalanes, 26







19 E. RODÉS C/ de Federico García Lorca, 1



22 P.SANZ Gran Via de les Corts Catalanes, 26







29 E. RODÉS C/ de Federico García Lorca, 1



NOTES:Aquesta llista correspon a les farmàcies que estaran obertes les 24 hores deldia, des de les 9 del matí fins a les 9 del matí de l’endemà. Per a més infor-mació sobre les farmàcies de reforç, podeu trucar a la Policia Local(tel. 93 381 55 55).El subministrament de medicaments que s’hagi de fer fora de l’horari normalha de tenir caràcter d’urgència, acreditada amb la corresponent receptamèdica.La farmàcia A. Clapés estarà oberta tots els dies de 9 a 22 h.

Ajuntament93 381 20 04Mossos d’Esquadra93 497 72 85Policia Local93 381 55 55 / 092Policia Nacional93 462 70 13 / 091Àrea Bàsica de Salut - Sant Adrià93 462 26 61Àrea Bàsica de Salut - La Mina93 381 15 93Centre d’Atenció Primària Dr. Barraquer93 381 76 05Creu Roja93 389 12 00Bombers (Badalona)93 388 00 80Protecció Civil93 462 22 11Oficina de l’Inem93 462 24 69Correus i Telègrafs93 381 21 31Jutjat de pau93 462 00 36TECMED (servei neteja viària)93 381 98 54Servei Domiciliari de Recollida de Mobles iTrastos Vells902 11 56 33Mercat Municipal93 381 00 56Biblioteca Sant Adrià93 462 14 79Casal de Cultura93 462 03 78Centre d’Informació i Orientació a la Dona93 462 11 21Servei Local de Català93 381 20 05Parròquia de Sant Adrià i Caritas93 381 00 21Escola Municipal de Música Benet Bails93 462 72 72Centre de Producció Cultural i Juvenil Polidor93 462 74 46Alcohòlics Anònims93 317 77 77

Telèfons d’interèsFarmàcies de torn durant el mes de maig

Sabies que...

CENTRE DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA DE BADALONA I SANT ADRIÀ

www.cpnl.cat/santadria

...l’Instituto Cervantes ofereix un servei gratuït de traducció automàtica que permet traduir textos i pàgines web del castellà al català,francès, anglès o portuguès, i viceversa?...aquest servei es gestiona des del Portal de les tecnologies lingüístiques a Espanya: http://oesi.cervantes.es/traduccion.jsp?
