DESCRIPCIO

LES PLOMES DEL MASCLE I LA FEMELLA SÓN IGUALS

L ´ ALIGOT PLANEJA

TÉ UN CAP PETIT I LA CUA I LES ALES AMPLES

REPRODUCCIÓ

els ous son de color blanc amb taques vermelles i marrons

Es construeix amb branques i fulles fresques

Menja; ratolins,rates, serps, llangardaixos i esquirols

DescripcioEl bernat pescaire és molt gros té el coll llarg el bec li fa13-15cm.Fa els ous de color blavós els pon el més de març i en pon 3 o 4.Menja peixos, micromamifers, etc...Fa el niu a terra

Ponen ous al març, els coven duant 4 setmanes la dimensió és de 4,5 a 6 cm

Ponen els ous de color blau

El bernat pescaire viu sempre amb la seva parella.A l'estiu migra a europa i asia.

El Sit blanc es un oçell que el seu habitat es la ragio freda de la muntaya.S'halimenta de llavoros i insectes.El seu hàbitat es tan fred que cap oçell Paseriform pot pasa l'hivern tan el nord descontant el corb comú.El nom cientfic del sit blanc del sit blanc es plectrophenax nivalis.

El sit blanc pon els ous el estiu incuba els ous 13 diasDe 4a6 ous el color dels ous son blancs o marrons ambTaques marons. Els ous fan 2o3 cem.

El sit blanc s'alimenta de insectes i llavors sobretot a primavera.

descripció

El gamarus es un ocell de rapinya Nocturn. Té el cap arrodonit ,els ulls negres i el plomatge de color fosc (unabarreja de gris, bru i roig ).Com altres rapinyaires nocturnes.

1a posta a l'anydata :el mes de febrerincovacio:28-30 diesnombre d'ous:de 2 a 4 ouscoloracio dels ous:blanc brillan

Menja sobre tot rosegadors i tambe moixons,mol.luscs,cucs i insectes...

El xoriguer es un ocell rapinyaire.S'alimenta de ocells,insectes,animals invertebratsi altres coses.Viu en llocs boscosos ,oberts i alts.El mascle te el cap i el carpo de color grisós,fosques,per sobrees de color marronos amb taques allargades.La cua tèuna ampla franja negra.La femella és de coloracio mes rogenca i tota tacada de manera mes regular

El xoriguer pon els ous a l'hiverna cada posta que fa pon de 3 a 6 ous.Incuba durant 4 setmanes.

El xoriguer comú viu a nius construits per altres ocells

Els xoriguers són una sèrie d'ocells del grup dels falcons (gènere Falco). Són fàcilment distingibles pel seu típic comportament durant la caça, en que es manté immòbil a l'aire, a una alçada de al voltant de 10-20 metres sobre el camp obert, com si surés, per picar des d'allà sobre la presa, normalment petits mamífers, llangardaixos o insectes de grans dimensions. En general la resta de falcons estan més adaptats a la caça d'aus en vol.

Prefereix sittuar el niu a la vora dels cursos d' aigua muntanyencs, entre las roques o a la soca dels arbres.La femella basteix un niu amb molsa herba i pèls.

Són ocells insectívors

Es sedentaria a les zones de clima més suau de Europa Occidental pero les poblacions septentrionalsI orientals hivernen al sud d' Àsia i Àfrica.

Aspecte robust, les ales punxegudes i estretes, i la cua arrodonida i curta.El bec és massís i acabat en ganxo.Els dits estan units per una membrana interdigital, cosa que demostra inequívocament la seua adaptació a la vida aquàtica. Aquesta membrana uneix els tres dits anteriors, mentre que el quart queda en posició posterior i lliure.La major part dels làrids presenten un plomatge gris, blanc i negre, colors que es troben barrejats en proporció variable, mentre que els joves ostenten tonalitats terroses variables.No existeix dimorfisme sexual, malgrat que els mascles solen ésser més grans.

Nien en colònies, de vegades molt denses, i els polls neixen ja proveïts de plomissol, malgrat que no abandonen el niu fins que no ha passat un temps prudencialment llarg, cosa que representa una adaptació a fugir dels depredadors i dels seus mateixos congèneres, ja que en els làrids és molt freqüent el canibalisme.Els joves assoleixen la maduresa sexual entre un i quatre anys, i aleshores adquireixen el plomatge definitiu.

La femella pon anualment 3 ous d'uns 5 cm. d'abril a juliol. El niu és de construcció variada, és fet de materials vegetals posats sobre mates de per exemple de càrex o de joncs. Els dos pares coven els ous durant 22-25 dies. Els fills s'independitzen al cap de 4-6 setmanes.

L'alimentació és omnívora, cosa que ha produït augments notables de les poblacions d'algunes espècies de làrids, ja que aprofiten qualsevol tipus de recursos, incloses les escombraries provinents de poblacions humanes

És omnívora. Principalment s'alimenta d'animals i insectes, com escarabats, libèl·lules, cargols, peixos, cucs, però igualment vegetals i deixalles.

Viuen en qualsevol lloc.

Viu a prop de poblacions costaneres i fluvials. Durant tot el dia, especialment les primeres i darreres hores de llum, es veu un gran pas d'individus riu amunt i riu avall.

És un ocell vola i neda i és gran té el cap de color verd el coll blanc el pit és de color marróTé el bec llarg i té les potes taronges

Són omnívors però en la seva alimentació tenen més importància les plantes

l`anec coll berd es ovipar

Només cova la femella i els polls fan eclosió simultàniament i són capaços ja de seguir la mare i alimentar-se per si mateixosPonen els ous a la primavera

són bones voladoresCanvien les plomes, poden passar temps sense volar