normativització de colors i textures dins l’àmbit del pla ... · per analogia amb la normativa...

$: Normativització de Colors i Textures dins l’àmbit del Pla ... · Per analogia amb la normativa urbanística, es consideraran responsables de les infraccions el promotor de les$
Ajuntament de Santpedor GABINETE DEL COLOR S.L. 1

Normativització de Colors i Textures dins l’àmbit del Pla Especial

del Barri Antic de Santpedor

Maig 2012 Joan Casadevall Serra

C/Carme, 89 estudi 8. Barcelona 08001. tel. 934 421 784 www.gabinetedelcolor.com


ORDENANÇA DE FAÇANES DEL BARRI ANTIC DE SANTPEDOR Art. 1.- Objecte 1. L’objecte de la present Ordenança es regular els acabats, materials i el tractament cromàtic de les façanes del Barri Antic de Santpedor per tal de conservar i, en els edificis on no existeixi, establir el caràcter arquitectònic i paisatgístic que tenen les construccions característiques del Barri Antic de Santpedor. 2. Son façanes, als efectes d’aquesta ordenança, els paraments exteriors de l’edifici, tan si fan front a carrer com a pati interior d’illa. 3. A les parets mitgeres el tractament es farà amb acabat arrebossat o estudat, amb els colors admesos per a les façanes. 4. En la composició de les façanes, s’exigirà l’ús dels colors, materials i sistemes constructius determinats en el document que s’adjunta com a Annex a la present Ordenança sota el títol de “Normativització de colors i textures dins l’àmbit del Pla Especial del Barri Antic de Santpedor” Art. 2.- Ambit d’aplicacio L’àmbit d’aplicació d’aquesta ordenança és el Barri Antic de Santpedor, segons la qualificació que faci el planejament urbanístic vigent. Art. 3.- Tipus d’intervencions en façanes Estan subjectes a aquesta Ordenança totes les intervencions en les façanes d’edificis inclosos en l’àmbit indicat a l’article anterior, excepte les considerades de manteniment ordinari, per bé que en aquests casos i en funció de l’abast de la intervenció, s’exigirà també el compliment, pel que fa a materials i colors. A aquest efecte els tipus d’intervenció es classifiquen en: a. Manteniment ordinari: Obres de reparació parcial que només comporten actuacions puntuals en algunes parts o elements de la façana. b. Restauració integral: Obres de renovació que afectin als colors i materials degut a que s’ha de renovar tot el revestiment. Són les actuacions que impliquen la intervenció en la majoria d’elements de la façana. c. Reestructuració total: Actuacions de nova planta o substitució que impliquin la projecció d’una façana nova. Art. 4.- Composició arquitectònica 1. Totes les intervencions aniran encaminades a la recuperació i conservació de la composició arquitectònica original de la façana. Els elements com baranes, fusteria, proteccions solars d’una mateixa unitat constructiva han de ser homogenis, tant pel que respecta al seu cromatisme com materials, textures o dissenys. 2.En tota façana queden expressament prohibits:


a. Actuacions que alterin les façanes amb aplacats (ceràmica, pedra, etc. ) que no responguin a l’arquitectura de la composició original.

b. Modificacions individuals dels materials originals, especialment fusteries, persianes, o baranes. c. Tancaments d’obertures o terrasses desvirtuant la composició original sempre que no es tracti d’un projecte de rehabilitació

integral. d. Instal.lacions, aparells de climatització i conductes (expulsió de gasos, fums, etc), tret dels expressament autoritzats

(subministraments i serveis) o quan s’aporti un projecte de minimització del seu impacte visual. Queden expressament prohibides les antenes de recepció de televisió i similars.

e. S’admeten els baixants de desguàs de coberta vistos. A planta baixa quedaran protegits per contratub d’acer. Art. 5.- Tramitació de Llicències 1.En la sol・licitud de llicencies de qualsevol tipus que impliqui intervenir en una façana caldrà acreditar el compliment dels requisits continguts en l’Annex d’aquesta ordenança. 2.La documentació que caldrà adjuntar a la sol.licitud de llicència d’obres serà:

a. Fotografia (10 x15) que reflecteixi l’estat actual de la façana a intervenir. b. Memòria tècnica especificant els materials existents i els processos d’intervenció, productes, textures, acabats i colors

projectats. c. Fotomuntatge de l’alçat que permeti apreciar la distribució dels colors plantejats, que incorpori les edificacions confrontants. d. Referència dels colors per als diferents elements de la façana, segons l’Annex de l’Ordenança. e. Detall de les solucions adequades per amagar o bé integrar en l’arquitectura, el pas d’instal·lacions de serveis (tubs i cablejat)

que inevitablement hagin de passar per l’exterior de la façana. 3. S’exigirà la intervenció de tècnic competent per a les actuacions de restauració integral o reestructuració total de les façanes incloses en l’àmbit d’aquesta Ordenança, excepte en aquells casos d’obres que per la seva senzillesa o altres raons excepcionals, degudament justificades, es consideri desproporcionada l’exigència d’aquesta intervenció. 4.En tots els casos es realitzaran mostres de control a la façana abans de procedir a la intervenció definitiva per tal que els serveis tècnics municipals puguin comprovar l’adequació al projecte i la seva idoneïtat. Article 6.- Infraccions La vulneració de les previsions normatives d’aquesta Ordenança es considerarà infracció urbanística d’acord amb la tipificació prevista a la normativa sectorial.


Article 7.- Persones responsables Per analogia amb la normativa urbanística, es consideraran responsables de les infraccions el promotor de les obres, els facultatius que hi hagin intervingut, el constructor i el propietari de l’edificació. Article 8.- Procediment sancionador Els expedients sancionadors es tramitaran segons el que estableix el Decret 278/1993 de 9 de novembre sobre Procediment sancionador d’aplicació als àmbits de competència de la Generalitat, d’aplicació supletòria als ens locals. Disposició addicional Única Les disposicions d’aquesta Ordenança s’estableixen sense perjudici d’altres més específiques o restrictives que derivin de normatives de protecció del patrimoni arquitectònic o cultural. Disposició final Única Aquesta Ordenança entrarà en vigor un cop l’Ajuntament l’hagi aprovada definitivament, s’hagi publicat el seu text íntegre al Butlletí Oficial de la Província, i hagi transcorregut el termini previst a l’article 65.2 de la Llei 7/1985, reguladora de les Bases de Règim local. Santpedor maig 2012


COLORS I TEXTURES DEL BARRI ANTIC DE SANTPEDOR

ÍNDEX

1.-OBJECTIUS..............................................................................

2.-ÀMBIT D’ESTUDI..................................................................

3.-PLANEJAMENT DE REFERÈNCIA......................................

4.-METODOLOGIA DE TREBALL............................................

5.-CARTA DE COLORS..............................................................

6.-COMBINACIONS CROMÀTIQUES.......................

7.-MATERIALS I TEXTURES.............................................

ANNEX I: PALETA CROMÀTICA (patrons 5x7 cm)...............

ANNEX II:LA TÈCNICA DE L’ENCINTAT................



1.-OBJECTIUS

Objectius: L’objectiu de la Carta de Colors i Textures de Santpedor és dotar al municipi d’una paleta

de colors i acabats amb la que tutelar les intervencions en les façanes de l’àmbit d’estudi i que el

planejament estableixi. Aquesta Carta de Colors té com a prioritat preservar els signes d’identitat d’un

conjunt arquitectònic i urbanístic de gran valor històric i artístic com és el Barri Antic de Santpedor.

Objecte de gran atenció per part del municipi i les administracions implicades, aquest àmbit conserva un

dels exemples més reeixits i homogenis d’una morfologia urbana, antigament emmurallada, amb bona

part de les edificacions heretades de l’edat mitjana i preservades fins avui. Per tal de seguir vetllant per

aquesta conservació s’ha realitzat un treball de normativització cromàtica dels diferents elements de les

façanes, tant de paraments i complements com de fusteries i serralleries.

Respon a l’encàrrec fet per l’Ajuntament a l’empresa Gabinet del Color, pionera en treballs d’aquest

tipus en altres centres històrics (Barcelona, Girona, Lleida, Sitges, Malaga, Melilla, Toledo, Lugo,

Badalona, Mataró, Madrid, Olot, Figueres, Granollers, etc.). Ha estat dirigida per l’arquitecte Joan

Casadevall, amb el colorista Olivier Gadea i la resta del seu equip, assesorant-se també amb veïns i

cronistes de Santpedor. Tot el treball ha comptat amb la supervisió dels Serveis Tècnics de

l’Ajuntament de Santpedor.

No es tracta d’un document tancat sinó d’un eina que, en mans dels tècnics, permeti seguir avançant en

la rehabilitació de les façanes del Barri Antic, buscant l’equilibri entre la preservació dels materials

constitutius del paredat i els seus revestiments, d’aquí la importància en la caracterització geològica i

cromàtica de les pedres locals i els seus acabats històrics.

Colors geològics i urbans.

Xavier Codina assessorador històric.


COLORS I TEXTURES DEL BARRI ANTIC DE SANTPEDOR 2.-ÀMBIT D’ESTUDI

Àmbit d’estudi: El treball ha preferenciat el sector del Pla Especial del Barri Antic de Santpedor (12

ha.) però la prospecció s’ha extès a tota l’arquitectura històrica per tal de poder extrapolar els resultats a

altres edificacions del casc urbà.

Fotoplànol (google maps©).

Vista des de l’Ermita de Sant Francesc.

Façanes de la Plaça Gran.


COLORS I TEXTURES DEL BARRI ANTIC DE SANTPEDOR 3.-PLANEJAMENT DE REFERÈNCIA

Planejament de referència: Aquesta Carta de Colors s’ha fet per tal de Normativitzar la regulació i

control dels acabats de les façanes en les llicències d’obres de l’àmbit del Pla Especial de Protecció del

Barri Antic de Santpedor. Serà d’aplicació en qualsevol tipus d’obra que impliqui la intervenció en una

façana existent inclosa en l’àmbit del Pla. No obstant, també podrà ser exigible en aquelles obres que,

en funció de la seva tipologia, impacte paisatgístic o interès històric-artístic, els serveis tecnics ho

considerin oportú.

Donada la importància del conjunt emmurallat del Santpedor l’any 1995 es va redactar el “Pla Especial

de protecció i Ordenació del Barri Antic” amb la participació de J. Ludevid, V. Orive i C. Torrebadella.

En aquest Pla ja es feia una important valoració arquitectònica del patrimoni construït incorporant unes

ordenances d’estètica (art. 13.10.k) que ja preveien la redacció d’una carta de colors. És per aquest

motiu que s’ha fet aquest estudi per a normativitzar de manera clara i rigorosa la carta de colors i com a

document a incorporar a les normes urbanístiques del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal o com a

ordenança municipal específica.

És també un document d’ajut en la catalogació i inventariat de tots els béns o elements patrimonials,

constituint una important aportació a la tutela i preservació dels sistemes constructius i valors

ambientals i culturals de Santpedor. Donada la importància de l’arquitectura medieval del municipi i la

seva coherència amb el teixit urbà, considerem que aquesta investigació resultarà exemplificadora a

nivell comarcal o autonòmic, ja que aporta alternatives al tractament de superficies arquitectòniques en

conjunts urbans catalogats, sovint més preocupats per la valoració de les seves pedres que dels seus

revestiments, demostrant aquí, que ambdós són compatibles.

Pla Especial del 1995

Aplicació de la metodolgia de treball al Barri Antic.


COLORS I TEXTURES DEL BARRI ANTIC DE SANTPEDOR 4.-METODOLOGIA DE TREBALL: Paisatge construït

La metodologia seguida parteix de l’anàlisi del paisatge urbà consolidat, la seva morfologia urbana, les

tipologies de façanes i l’anàlisi del cromatisme dels revestiments més representatius.

4.1.-Paisatge construït: Per deduir el cromatisme de Santpedor s’ha realitzat un recorregut de camp per

tot l’àmbit d’estudi i una ullada per la seva història i desenvolupament urbà. L’antic Sant Pere d’Or té un

passat ple de vassallatges i privilegis, de vila reial a carrer de Barcelona el 1400. La seva traça està

marcada per aquests processos defensius i expansius: des del primer perímetre emmurallat del XII al

d’en Pere III el 1369. Santpedor ha tingut un desenvolupament compacte i homogeni de caire plenament

medieval i molt ben conservat: carrers estrets i irregulars, cases de planta baixa, una o dues plantes i

eixides, construcció tradicional amb pedra i tapial, portals adovellats i escultòrics finestrals. A la vila

podem distingir dos teixits: el Barri Antic circumscrit al perímetre murari del XIV i l’Eixample

perimetral del XX. Per tenir una visió de com estaven les façanes abans de perdre els seus revestiments

han estat de gran ajuda les fotos facilitades per l’Arxiu Històric Municipal i pel Sr. Xavier Codina,

cronista local, amb una àmplia documentació, entre elles les fotos del seu pare Alfons Codina Espinalt

(1906-1987) que ens mostren imatges d’abans de la guerra amb façanes revestides imitant carreus.

Encara que no es pot deduir el color sí que ajuden a recrear un paisatge urbà anterior.

C/ del Vall i Pl. de la Generalitat vers 1930 amb moltes façanes revestides (Fons: X. Codina).

Evolució del traçat emmurallat segons J.Mª Feixas.

Pl. de la Generalitat en els nostres dies.


COLORS I TEXTURES DEL BARRI ANTIC DE SANTPEDOR 4.-METODOLOGIA DE TREBALL: Materials i colors

4.2.-Anàlisi de materials i colors existents: Per la deducció de la carta de colors de Santpedor ens

hem basat en l’anàlisi dels colors dels morters i les pedres locals. El problema és que molts dels

paraments antics han estat repicats per deixar la pedra vista, perdent-se molts dels antics vestigis, però

gràcies a les fotografies d’arxiu i l’estudi d’exemples coetanis, sabem que les façanes estaven sempre

recobertes amb morters. Aquests morters servien tant per protegir la paret com per decorar-la. A

Santpedor molts paraments comencen amb pedra però s’acaben en tapial. Aquest sistema constructiu

requeria d’un procés de revestiment consistent en un primer escardejat i arrebossat fet amb calç i àrid

local al que se li sobreposava un estucat més fi o una pintura a la calç. Els estucs tenien diversitat de

textures i el seu màxim exponent eren els esgrafiats com el que trobem a Cal Bosch (C/Santa Maria, 8).

Amb pintures es feien simulacions d’especejament imitant pedres fins i tot amb el llaguejat en

clarobscur, com veiem en algun exemple d’arxiu o al mateix Cal Bufó (C/ Santa Maria 12). Les poques

restes de revestiments conservats estan molt disgregats no permetent una anàlisi estratigràfica, però sí

hem pogut deduir el cromatisme de la pedra tant dels emmarcaments com del paredat. Amb aquesta

pedra és amb la que hauran d’harmonitzar tots els colors que proposem, per això també hem deduït el

color de les façanes rehabilitades que millor s’integren en l’entorn.

Extracció manual i mecànica de mostres del revestiments i pedres locals.

Pl de la Font on es pot veure Cal Batistet amb una

pintura imitant carreus (Fons: X. Codina)

Esgrafiats de Cal Bosch.

Pintures simulant carreus a Cal Bufó.


COLORS I TEXTURES DEL BARRI ANTIC DE SANTPEDOR 4.-METODOLOGIA DE TREBALL: Anàlisis

Morters: Les anàlisis petrogràfiques dels morters apunten que tots tenen els mateixos materials sols variant les seves dosificacions. (“Institut J. Almera”).

Morter d’unió: calç i sorra grollera amb feldespats. Tapial: menys calç i més argiles. Arrebossat: més calç i sorra fina amb quars. Pedres: Les pedres de Santpedor tenen un cromatisme molt accentuat que va del vermell al beix depenent tant del tipus de roca com de la seva textura.

La mostres ja denoten diferents colors. El difractograma d’una de les roques dominants a la zona: les lutites que són unes margues argiloses sedimentàries

amb kaolinita i hematites. En el mapa litogràfic veiem que Santpedor està rodejat també de gresos i conglomerats (“Institut Geològic de Catalunya”).

Lutites: Margues, gresos: Conglomerats:


COLORS I TEXTURES DEL BARRI ANTIC DE SANTPEDOR 5.-CARTA DE COLORS: Codificació cromàtica

Un cop analitzats els colors locals cal la seva referenciació segons sistemes que permetin la seva

identificació inequívoca per part de tècnics, fabricants i aplicadors. Hem escollit els de més àmplia

difusió internacional:

-Sistema A.C.C.: El sistema Acoat Color Codification va ser desenvolupat a Holanda l’any 1976 i

està molt divulgat a nivell europeu (Carta 4041 Sikkens). És un sistema de referenciació que es basa en la

percepció humana del color i permet la identificació potencial de més de 2.400.000 colors. El color

s’identifica a partir de sis dígits, p.ex: C8.20.50:

-Tonalitat (C8): Els dos primers dígits designen el color (vermell, groc, verd, etc) i es van

ordenant alfabèticament subdividits en 10 seccions.

-Saturació (20): Els dos dígits intermitjos representen la intensitat de pigment i l’escala va del

00 (mínima) al 99 (màxima).

-Lluminositat (50): Els darrers números designen la claror o escala de grisos, l’escala va del 00

(mínima reflexió, negre) al 99 (màxima, blanc).

-Sistema RAL: Per la fusteria i serralleria s’ha fet servir el codi RAL que és un sistema alemany, que

en la seva versió comercial incorpora 194 colors i és molt comú entre lacadors i pintors.

Lectura amb colorímetre d’una superfície pintada.

Referenciació segons el sistema ACC


COLORS I TEXTURES DEL BARRI ANTIC DE SANTPEDOR 5.-CARTA DE COLORS: Deducció cromàtica

Morters: Els morters tradicionals dels paredats, els tapials o els arrebossats de Santpedor incorporen els

materials autòctons que confereixen la base dels colors i les textures de la seva arquitectura. En les

analítiques podem identificar-los mineralògicament però els anomenats “arrebossats de garça” venen

marcats pel seu cromatisme.

Contratipat dels morters atorgant una numeració als colors incorporats a la Carta.

. Morter d’unió, arrebossat de garça i tova.


COLORS I TEXTURES DEL BARRI ANTIC DE SANTPEDOR 5.-CARTA DE COLORS: Deducció cromàtica

Pedres: Geològicament, el terme és a la Depressió Central, amb roques terciàries: gresos, argiles,

margues i calcàries. Segons veiem i ens confirma el paleta Sr. Antonio Oliva, el propi terreny proveïa de

la pedra local més característica: la de “Calà”, una pissarra fosca (nº 26) que deixa traspuar la humitat.

També trobem arenisques blavoses com la de Sant Vicenç (nº 28) la singular rogenca o pedra de “Tapàs”

que condiciona tot el cromatisme de les façanes amb emmarcaments i carreus tallats “a topo” o escairats

“a tallant”.

Deducció del cromatisme de les pedres a tall fresc amb la numeració de la Carta.

Diferents tonalitats de paredat segons la textura i naturalesa



5.-CARTA DE COLORS: Gammes cromàtiques

Terres: Un element que també forma part del sistema constructiu del Santpedor antic és el tapial i la tova. Si bé, per la seva fragilitat meteorològica,

sempre anava revestit, conté en la seva matèria la base d’una de les gammes dominants tant en la pedra com en els estucs de Santpedor: les terres

argiloses de color vermellós.

En aquests exemples trobem tant restes de tova, com estucs de tons que s’han incorporat a la carta local.


COLORS I TEXTURES DEL BARRI ANTIC DE SANTPEDOR 5.-CARTA DE COLORS: Gammes cromàtiques

Ocres: Tant importants com els tons vermellosos són els ocres grocs, provinents dels mateixos pigments naturals abans de la seva calcinació. Les terres

ocres sempre han format part de la nostra tradició cromàtica i s’integren molt bé en els paisatges històrics dels nuclis antics catalans. Per aquest motiu

n’hem incorporat alguns en la paleta de Santpedor. Els tons van dels sienes als grocs lluminosos, passant per beix i tons més temperats propis dels

arrebossats fets amb calç i sorra local.

El contrapunt als tons vermellosos són els grocs obtinguts amb pigments ocres minerals, una gamma de bona integració amb l’entorn històricde Santpedor.



5.-CARTA DE COLORS: Paraments i Complements

PARAMENTS: Corresponen als 15 tons per al pany dominant de la façana, ja sigui amb estuc o pintura.

COMPLEMENTS: Són els 5 tons per als elements complementaris del parament, ja sigui per reproduïr la

pedra rogenca en sòcols (nº 16 i 17) com per cromatitzar els emmarcaments, balcons i cornises (nº 18,19 i 20)

amb tons que harmonitzin amb els dels paraments.

Paraments:

Nº A.C.C. 1 C4.30.40 2 C8.20.50 3 C8.30.50 4 D2.20.60 5 E0.15.65 6 E0.15.75 7 E0.25.55 8 E4.15.75 9 E8.20.70

10 E8.30.70 11 F0.25.75 12 F2.10.80 13 F6.15.65 14 J0.10.70 15 U0.10.70

Complements:

Nº A.C.C. 16 D2.20.40 17 E0.15.45 18 E0.15.55 19 F2.10.60 20 F6.10.70

Nota: Els colors reproduïts poden presentar distorsió degut al sistema d’impressió.



5.-CARTA DE COLORS: Fusteria i Serralleria

FUSTERIA: S’han triat 4 únics tons que són un compendi entre colors tradicionals i més singulars per

potenciar la identificació d’un paisatge urbà únic i característic. S’escolliran en funció de l'harmonia amb els

colors del parament.

SERRALLERIA: Els elements de ferro aniran d’uns d’aquests 4 tons, escollits entre els tons tradicionals de

la forja envellida, admetent-se també els acabats amb partícules fines de mica de color forja. Es triarà un color

contrastat respecte del de la fusteria.

Fusteria:

Nº RAL / A.C.C. 21 RAL 8017 22 RAL 3005 23 N0.10.40 24 RAL 5014

Serralleria:

Nº RAL 25 RAL 7022 26 RAL 7006 27 RAL 8012 28 RAL 7030

Nota: Els colors reproduïts poden presentar distorsió degut al sistema d’impressió.


COLORS I TEXTURES DEL BARRI ANTIC DE SANTPEDOR 6.-COMBINACIONS CROMÀTIQUES

Tant important com triar el color general de la façana és saber com combinar-lo. En aquests exemples es mostren les millors harmonies en funció de les

preexistències de l’entorn o el color de la fusteria (quadre central).


COLORS I TEXTURES DEL BARRI ANTIC DE SANTPEDOR 6.-COMBINACIONS CROMÀTIQUES

Per il·lustrar l’efecte que es pot aconseguir amb diferents combinacions de colors, hem triat un

tram del C. del Passeig (Pla Especial, 1996) i l’hem acolorit enumerant a cada alçat els colors

de la carta proposats per a cada element: Paraments/Complements/Fusteria.

Colors: 5/17/21 4/20/23 2/19/22 9/18/24 7/20/23


COLORS I TEXTURES DEL BARRI ANTIC DE SANTPEDOR 7.-MATERIALS I TEXTURES

1.-Consideració general: El paisatge urbà és un bé comú que els ents públics han de gestionar per

sobre dels interessos particulars. La Carta de Colors i Textures ha estat dissenyada per facilitar la tasca

de tots els tècnics que han d’intervenir en les façanes de Santpedor.

En la metodologia seguida s’ha fet l’esforç per identificar els colors més representatius del paisatge urbà

de Santpedor per tal de potenciar els seus signes d’identitat representats en la seva història, evolució

urbana, materials i acabats tradicionals.

Aquest treball s’ha centrat en l’àmbit del Pla Especial del Barri Antic sense excloure una extrapolació

més àmplia. La Carta de Colors i Textures pren com a planejament de referència les ordenances

reguladores del Pla Especial, on a l’art. 13 “Determinacions comunes” ja s’especifiquen les pautes de

composició, materials i acabats, i que sense perjudici del que s’hi indica, normativitzem aquí alguns

aspectes que han merescut més concreció.

-Paleta Cromàtica: La Carta de Colors de Santpedor consta de 28 colors que s’escolliran en funció de

l’element a cromatitzar i cap dels colors es pot repetir entre els elements d’una mateixa façana:

PARAMENT DOMINANT: Colors de l’1 al 15.

COMPLEMENTS: Colors del 16 al 20.

FUSTERIA. Colors del 21 al 24.

SERRALLERIA: Colors del 25 al 28.

El paisatge urbà és el signe d’identitat d’un poble.

La paleta cromàtica combina amb els materials locals.



3.-Selecció cromàtica: L’elecció dels colors es farà atenent a les següents premises:

1.-Cal analitzar les preexistències en la pròpia façana per respectar-les i conservar-les (elements

catalogats, materials, oficis artesans, textures i colors). En cas de no tenir revestiments antics s’escollirà

entre els de la carta en funció dels tons dels elements que convingui respectar tant de l’edifici propi

(emmarcaments, portals de pedra, ràfecs, etc) com del conjunt de carrer (edificacions veïnes, visuals

dominants, etc.) buscant sempre l’harmonia amb el conjunt urbà més que la singularització individual.

2.-S’hauran de respectar les unitats arquitectòniques perquè totes les façanes d’un mateix edifici o

conjunt tinguin un tractament homogeni.

3.-En l’elecció del color no es podran repetir cromatismes entre façanes contigües ja que això

desdibuixa el parcel·lari medieval del barri antic, però sí poden ser de la mateixa gamma variant la seva

saturació o claror.

4.-Combinacions de colors: Els colors de la façana s’escolliran entre els corresponents a cada element

arquitectònic buscant la seva harmonia, ja sigui per analogia tonal o per contrast. En les làmines de

“combinacions cromàtiques” es mostren diferents exemples entre diferents colors i elements de façana.

5.-Materials, textures i acabats de façanes: Tant important com el color són els materials i les seves

textures i acabats. Tot i que els materials i tècniques de restauració no són generalitzables sí que cal

tenir presents algunes mesures per una intervenció respectuosa, eficient i ecològicament sostenible:

Restes de revestiments poden contenir dades de color.

L’obra nova ha de tenir unitat amb l’entorn.



-Pedra: La pedra de Santpedor és molt present a les façanes del Barri Antic, però no tota ella era

prevista per anar vista, sols la de carreus escairats o dels emmarcaments picats ho era, la resta del

paredat anava revestit. Tan important com el tractament de restauració de la pedra, que no es podrà fer

amb productes càustics o excessivament abrassius, és el tractament dels junts de morter. Aquests se

sanejaran eliminant parts arenitzades i es rejuntaran amb morter mixt de calç, griffi i sorra granada

fosca i ben neta (dossificacio 1/1/6). Tambe és recomanable la recuperació de la tècnica de l’encintat

quan es vulgui deixar veure la pedra en les plantes baixes i les plantes superiors estucades (Annex II).

-Estucs: Per revestir el paredat de les edificacions històriques on hi convisquin elements de pedra en

ella mateixa o el seu entorn immediat, s’aplicaran estucs tradicionals de calç amerada, àrids i pigments

minerals, no admetent-se acabats pintats ni estucs sintètics tipus “monocapa”. Els estucs es faran d’un

dels colors de la carta, acabats amb textura raspada i arestes a cantell rom o lliscades a paletí sense

cantoneres vistes d’altres materials.

-Pintures: En general tots els colors de la carta es podran obtenir en qualsevol material o producte triat.

Però com a norma general per als paraments de façana recomanem els acabats minerals (estucs i

pintures).Per les edificacions contemporànies es podran utilitzar pintures sempre que siguin de textura

llisa i acabat mat, fent prevaldre les de tipus inorgànic (silicats, calç) o siloxàniques en emulsió. Per la

fusteria els esmalts setinats (80% lluentor) i per la serralleria els esmalts antioxidants amb contingut de

partícules fèrriques de gra fi, especialment els colors nº25 (Forja) i el 28 (Fosa). Totes les pintures,

independentment de la seva naturalesa, hauran de complir amb les prescripcions mediambientals

europees respecte del contingut de dissolvents orgànics volàtils (Directiva COV’s: 2004/42CE).

Paredat de junt enrasat.

Les textures dels estucs han de ser contínues.

Les pintures també poden reproduir els colors pedra.



6.-Tramitació de llicències: És competència del tècnic la determinació dels colors, materials i textures

en els seus projectes. Per la tramitació de les llicències que impliquin intervenir en una façana caldrà

incorporar, a més de la documentació establerta segons el planejament vigent, un estudi cromàtic on

s’indiquin els colors de la Carta escollits. En cas d’edificis o elements catalogats amb colors diferents

s’haurà d’aportar documentació que justifiqui l’elecció triada. En edificació de nova planta es podran

plantejar colors alternatius sempre que s’aporti un fotomuntatge acolorit de la relació de la proposta en el

seu entorn.

Tota sol·licitud de llicència serà sotmesa a un informe dels serveis tècnics municipals, que tindran la

potestat d’emetre el seu propi estudi cromàtic així com de vetllar per la fidelitat tècnica i cromàtica de

cada intervenció.

BIBILIOGRAFIA: “Santpedor”: Jaume Vila. Aj. Santpedor, 1994. “Santpedor, el meu poble”: Fina Capdevila, Elisabet Costa, Jordi Vila. Aj. Santpedor, 1999. “Santpedor 600 anys del títol del carreratge de Barcelona (1400-2000)”: Josep M. Feixas.Aj. Santpedor, 2000. . “Recorregut pel Santpedor d’abans i d’avui” (Col. Santpedor a l’abast nº 6): Pere Vila. Aj. Santpedor, 2000. “El Barri Antic: present i futur” (Col. Santpedor a l’abast nº 3): Jordi Ludevid, Francesc Vila, Jordi Falip. Aj. Santpedor, 2005. “Activitats extractives Comarca del Bages” Generalitat de Catalunya. Dep Medi Ambient i Habitatge, 2010. “Mapa de grups litològics de Catalunya” Institut Geològic de Catalunya. www.igc.cat, 2006. “El medi natural del Bages”. www.ichn.iec.cat. AGRAÏMENTS: Felicià Plana, Ángel López, Josep Elvira: (Institut “Jaume Almera”): per l’anàlisi de morters i roques. Xavier Codina Balletbó: per la informació històrica, arxiu fotogràfic i coneixements de Santpedor. Antoni Oliva Pujol: pels coneixements d’ofici de ram de paleta, tradició constructiva i informació sobre els arrebossats i pedres locals. I al Consistori i veïns de Santpedor que ens han facilitat l’accés a les seves façanes i compartit l’estima pel seu patrimoni.

El projecte ha de detallar el cromatisme escollit.

També cal determinar el color de les fusteries.


COLORS I TEXTURES DEL BARRI ANTIC DE SANTPEDOR ANNEX I: PALETA DE COLORS

Com a complement a la memòria i les recomanacions descrites s’adjunta un exemplar de la Paleta de Colors Original de Santpedor perquè en cas de procedir a la seva divulgació o reproducció en qualsevol mitjà es disposi de patrons exactes per al seu contratipat. Els sistemes de reproducció, codificació o representació cromàtica poden presentar desviació en el moment de la seva impressió, fabricació o projecció, per aquest motiu recomanem que en cas d’editar aquesta carta de colors es contratipin amb aquesta paleta que conté les 28 cartolines pintades de 5x7 cm. Aquest exemplar quedarà dipositat a l’Ajuntament de Santpedor.

La Carta de Colors i Textures de Santpedor ha estat un encàrrec fet per l’Ajuntament a l’empresa “Gabinete del Color S.L.” dirigida per l’arquitecte Joan Casadevall i Serra. L’objectiu és normativitzar uns criteris cromàtics i d’acabats de les façanes del Barri Antic. S’ha seguit una metodologia científica per l’anàlisi dels trets característics del paisatge urbà de Santpedor on es combina el respecte per la pedra local amb la recuperació dels revestiments i colors tradicionals. Per la correcta utilització d’aquesta carta, cal seguir les recomanacions incloses en aquesta memòria justificativa. Santpedor, 30 desembre de 2010

Joan Casadevall, arquitecte. Director “Gabinete del Color


COLORS I TEXTURES DEL BARRI ANTIC DE SANTPEDOR ANNEX II: LA TÈCNICA DE L’ENCINTAT

Com a complement a la Carta de Colors i Textures del Barri Antic de Santpedor volem recollir una

tecnologia de tractament dels junts de la pedra molt prodigat a la Catalunya medieval, recuperat

parcialment durant el noucentisme i que pot permetre una bona convivència entre la necessitat de

protegir la pedra i la demanda creixent de deixar-la vista. La tècnica tradicional de l’encintat consisteix

en un rejuntat que permet la protecció del mur sense amagar la pedra però ordenant la façana i facilitant

el drenatge dels sòcols (molt necessari en la pedra local “de calà”). És un especejament a trencajunt

sobreposat al paredat amb 3 cm de gruix i 1 cm de relleu. Cal utilitzar morter clar i sorra granada neta

de manera que doni com acabat el color 19 o 20 de la Carta. Abans de l’enllardat cal fer el replanteig:

es pren la mesura mitja dels carreuons de pedra i es tiren ninyolades (nivells) fent una retícula

aproximada d’uns 30 cm d’amplada amb plomades cada 50 cm a trencajunts. Cal procurar que

coincideixi amb el format de la pedra, però degut a la seva irregularitat cal replenar les manques de

pedres o morter amb un escardejat de fons de color fosc que l’encintat clar sobreposat ja dissimularà.

Els junts es fan aplicant el morter primer en els horitzontals amb l’ajuda d’un regle i després en els

verticals i es van tallant tots ells abans de que fragüi el morter. En casos de tapial l’encintat també es

pot fer damunt d’un escardejat i també pot combinar-se amb parts de parament estucades o pintades.

Exemple de substitució d’un sòcol no drenant per un encintat fet a la mida del carreuat dominant però regularitzat.

Actual

Simulació d’un encintat als baixos del C. Font Barrera 3.


COLORS I TEXTURES DEL BARRI ANTIC DE SANTPEDOR ANNEX II .- LA TÈCNICA DE L’ENCINTAT (exemples encintables)

Per il·lustrar la casuística dels encintats posem alguns exemples de façanes de Santpedor susceptibles de revaloritzar-se amb aquest simple acabat que

permet deixar al descobert elements de pedra sense entregues forçades, per aconseguir una composició endreçada dels alçats.

C. Sant Isidre i C. Del Convent C. Sant Antoni C/ Sant Pere / Sant Prim Pl. de la Font i C. Dr. Antoni Vila


COLORS I TEXTURES DEL BARRI ANTIC DE SANTPEDOR ANNEX II .- LA TÈCNICA DE L’ENCINTAT (exemples encintats d’altres barris antics)

Com exemple de que els encintats són part de les tradicions constructives que s’integren bé en els paisatges actuals, adjuntem algunes façanes de Ciutat

Vella a Barcelona i que en podríem trobar per molts dels cascs d’origen medieval a Catalunya que es perllonguen fins el S.XIX.

Pl del Pedró (1704) Antic Hospital de Sant Pau (S. XVII) Pl. de la Gardunya (S. XVIII) Pl Regomir (S. XIX)


Joan Casadevall Serra, arq. C/Carme, 89 estudi 8. Barcelona 08001. tel. 934 421 784 www.gabinetedelcolor.com

normativització de colors i textures dins l’àmbit del pla ... · per analogia amb la normativa...

Documents