Binoclede la innovació local

El

Octubre-novembre de 2005

38

Gabinet d’Estudis de la PresidènciaCentre per a la Innovació Local

xarxa de municipis

w w w . d i b a . e s

Gabinet d’Estudisde la PresidènciaRbla. Catalunya, 12608006 Barcelona

Centre per a laInnovació LocalMallorca, 244, planta baixa08008 BarcelonaTel. 934 020 709Fax 934 049 030cil@diba.es

El Centre per a la Innovació Local promou el coneixement sobre temesemergents en els governs locals i les seves polítiques públiques

BINOCLE 38Octubre-novembre de 2005

© Diputació de BarcelonaDesembre de 2005

Edició i producció: Institut d’Edicions de la Diputació de BarcelonaDL: B-30171-2000

EL BINOCLE és una publicació periòdica que recull informacions sobretemes emergents de la realitat socioeconòmica actual i sobre polítiquespúbliques, del nostre país i de l’estranger, que incideixen en el món localo poden ser d’interès per a aquest.

Pretén ser una eina per facilitar la tasca de les persones que han de liderarles polítiques locals en un entorn global canviant i interconnectat,mitjançant l’aportació d’informació sobre debats actuals i tendènciesde futur amb l’objectiu d’impulsar la reflexió i la innovació.

Informació generada pel Centre per a la Innovació Local (CIL).Si esteu interessats a demanar els documents referenciats a la publicació o si voleu fer-nos arribar informació, poseu-vos en contacte amb el Centreper a la Innovació Local (CIL):

cil@diba.esTel. 934 020 709

CONTINGUTS

ORGANISMES GOVERNAMENTALS

Catalunya 7Pla d’acció per a la gestió de residus municipals 2005-2012Projecte de llei ferroviària de CatalunyaProjecte de llei de mesures en matèria de medi ambientLlibre blanc de la Funció Pública catalana

Espanya 9Informe sobre l’Avantprojecte de llei sobre transparència de les relacionsfinanceres entre les administracions i les empreses Informe sobre l’Avantprojecte de reforma de la Llei del menorAcord pel qual s’aprova el Pla de transparència judicial

França 11Nou projecte de llei: compromís nacional per a l’habitatgeInforme sobre l’evolució de la fiscalitat localLa conducta de canvi en el sector públic: una contribució per a l’acció

Gran Bretanya 13Comissió per a les Comunitats Rurals: afrontar els desavantatges de l’àmbit ruralUna dimensió social moderna per a Europa: principis per a la reformaCiutadania i pertinença: què és la «britanitat»?

Itàlia 14L’externalització a l’Administració públicaReforma constitucional

Dinamarca 16Les xarxes de polítiques públiques comporten el govern en xarxa?

Suècia 16De les polítiques de noves tecnologies per a la societat, a les polítiques pera la societat de la informació

Portugal 17Pla de descongestió dels tribunals

Canadà 18Informe dels resultats d’una enquesta nacional sobre la qualitat de vida a lescol·lectivitats locals

3

ORGANISMES INTERNACIONALS

Europa 19Afrontar els reptes d’una força de treball envellidaAplicació a Espanya de la Carta Europea de les Llengües Regionals i MinoritàriesMés recerca i innovació: invertir en creixement i ocupació

Banc Mundial 20E-desenvolupament: de l’entusiasme a l’efectivitat

Consell d’Europa 21Reflexions sobre el futur de la democràcia a EuropaTendències actuals en les migracions internacionals a Europa

European Foundation for the Improvement of Living and Working Conditions 22Qualitat de vida en els llocs de treball espanyols

Fòrum Econòmic Mundial 22Donar poder a les dones: mesurar les desigualtats globals de gènere

OCDE 23Modernitzar el govern: la ruta a seguir

United Nations Public Administration Network (UNPAN) 24Recursos humans per a una Administració pública efectiva en un món globalitzatFins a quin punt les empreses públiques poden contribuir al desenvolupament?

INSTITUCIONS NACIONALS

Fundació Jaume Bofill 26Evolució de les desigualtats en la salut a Catalunya

Fundació ”la Caixa” 26Envelliment i habitatge

Fundación Juan March 27La responsabilitat i la supervivència dels governs

ASSOCIACIONS DEL MÓN LOCAL

Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) 28Guia de suport a la qualitat en la gestió pública local

Associació Catalana de Municipis (ACM) i Federació de Municipis de Catalunya (FMC) 28

Conveni marc amb la Conselleria de Justícia per oferir alternatives a la presó

4

Federació d’Alcaldes de Ciutats Mitjanes 29Contractes locals de seguretat (CLS) i consells locals de seguretat i de prevenció de la delinqüència (CLSPD). Balanços i perspectives

Associació de Grans Ciutats de la França 30Evolució de la fiscalitat de les grans ciutats

Local Government Association (LGA) 30Seguir el corrent: partenariats que marquen la diferència

Improvement and Development Agency 31Renovació dels barris i inclusió social. Guia per a regidors

THINK-TANKS I FUNDACIONS ESTRANGERES

Catalyst 33El compliment dels objectius per part dels operadors ferroviaris privats

Civitas 33Política fiscal i famíliaLa pobresa del multiculturalisme

Demos 34La gent fa els llocs: potenciar la vida pública de les ciutats

Institute for Public Policy Research 35L’estimat pare? Paternitat activa i polítiques públiques

Joseph Rowntree Foundation 36Mapa de la governança a escala localNetejar els barris: problemes ambientals i provisió de serveis en barris pobres

Notre Europe 37Per un nou contracte social europeu

Social Market Foundation 37Les comunitats als controls: l’agenda de reforma dels serveis públics del nou Tercer Sector

MÓN ACADÈMIC

«Estat i ciutadans a Noruega: societat organitzada i relacions Estat-municipis».Tommy Tranvik i Per Selle 39

«Lideratge i millora de serveis: dues elits o una dependència dinàmica?». Tom Entwistle et al. 39

5

«El quart intent per construir les polítiques de l’obligació de benestar». Tony Fitzpatrick 40

REVISTES

«Sí, però no al meu pati de darrere…». Fernando Barreiro Cavestany 42

«Perpetuum mobile?». John Goldthorpe 42

«Demà no hi seran». Diversos autors 43

«La riquesa ètica de les nacions». Tom Donalson 43

MISCEL·LÀNIA 45

WEB DEL MES 47

6

ORGANISMES GOVERNAMENTALS

Catalunya

Pla d’acció per a la gestió de residus municipals 2005-2012

El Pla d’acció per a la gestió de residus municipals és, d’una banda, la revisió del Programa de ges-tió de residus municipals de Catalunya (PROGREMIC 2001-2006) i, de l’altra, l’adequació als nousrequeriments de la política de residus definida en l’acord de govern d’inici de la legislatura.

El Pla es marca com a objectius per a l’any 2012 recollir selectivament el 66% dels residus muni-cipals, és a dir, recuperar i/o reciclar el 55% de la matèria orgànica, el 75% del vidre i el paper i el25% dels envasos lleugers.

Per aconseguir-ho, el Pla combina quatre estratègies: 1) allargar fins al 2012 el termini per assolirels objectius de recollida selectiva establerts en el PROGREMIC; 2) fer un Pla sectorial d’infraes-tructures de gestió de residus municipals, que divideix Catalunya en set zones autosuficients en matè-ria de tractament i disposició final dels residus municipals; d’aquesta manera, s’obren alternativesal tancament dels abocadors massius existents i s’adequa la política catalana al VI Programa euro-peu del medi ambient; 3) establir el Programa d’inversions i el Pla financer, que puja a gairebé 1.800milions d’euros, i 4) revisar el marc normatiu per establir noves mesures de fiscalitat ambiental, ésa dir, entre d’altres, modificar la Llei 6/1993, de 15 de juliol, reguladora de residus, tirar endavantl’Avantprojecte de llei de finançament de les infraestructures de tractament de residus, participaren la revisió de la Llei d’envasos del Govern estatal, i establir un cànon per a la incineració de resi-dus i continuar amb el de deposició.

El Pla es desplegarà mitjançant convenis amb els ajuntaments i vol potenciar la sensibilització i laparticipació ciutadana en la selecció i gestió dels residus.

Font: www.mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp El Departament de Medi Ambient i Habitatge és l’encarregat de ferpolítiques destinades a la sostenibilitat mediambiental de Catalunya i de promoció de les polítiques d’habitatge.La memòria explicativa del Pla d’acció per a la gestió de residus municipals 2005-2012 es pot baixar de: http://mediambient.gencat.net/Images/43_75190.pdf

Projecte de llei ferroviària de Catalunya

El Projecte de llei ferroviària de Catalunya defineix, regula i promou aquest sector de transport perprimera vegada des d’una visió integral, i defineix la Generalitat com l’autoritat ferroviària. El pro-jecte incorpora com a novetats les directrius europees i estatals sobre la separació entre la gestió il’explotació de les infraestructures, la liberalització del transport de mercaderies (ja vigent des delgener de 2005) i la de persones (que entrarà en vigor el 2009).

En el text, es parteix del fet que el sistema ferroviari català és el conjunt d’infraestructures que sóntitularitat de la Generalitat més el conjunt de serveis relacionats, independentment de si els ferro-

7

carrils circulen per una infraestructura de la seva titularitat o no. Així, es proposa que la Generalitattingui competències de dues menes: exclusives en els ferrocarrils que circulen íntegrament nomésa Catalunya (com ara els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya o els tramvies metropolitans),i executives sobre els que, amb origen o destinació Catalunya, circulin per vies de titularitat estatal(com ara els trens de recorregut internacional o interregional).

Aquest doble àmbit de competències permet, d’una banda, la integració de les diverses xarxes detransport de rodalia en les Autoritats del Transport Metropolità per tal de garantir la interoperati-vitat i la coordinació entre els diversos operadors i, de l’altra, permet la planificació, ordenació i regu-lació del sistema ferroviari, tant pel que fa a les inversions, com a la regulació del sistema (atorga-ment de llicències, autoritzacions d’empreses, de prestació de serveis, etc.).

Finalment, el Projecte de llei té en compte dues novetats que cal destacar: primera, la constituciód’una empresa pública (Infraestructures Ferroviàries de Catalunya, IFERCAT) encarregada del’administració de les infraestructures, de la construcció d’aquestes i de percebre els cànons que hande pagar les empreses concessionàries de transport per l’ús de les infraestructures de la Generalitat;i segona, l’establiment de normes específiques per als tramvies per integrar-los en els municipis peron circulin.

Font: www.gencat.net/ptop El Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunyaés el responsable, entre d’altres, de les polítiques d’infraestructures, ordenació del territori, urbanisme i habitatge.El Projecte de llei es pot consultar al BOPC núm. 234, de 31.10.2005, pàgines 30-54.

Projecte de llei de mesures en matèria de medi ambient

El Projecte de llei de mesures en matèria de medi ambient inclou un ventall de modificacions i uni-ficacions de normativa que es poden agrupar en tres grans blocs: la protecció dels animals i els espaisnaturals, l’accés motoritzat al medi natural, i les mesures d’avaluació de l’impacte ambiental de nousprojectes.

Pel que fa la protecció dels animals, destaquen, entre altres novetats: la creació d’un registre gene-ral d’animals de companyia que permetrà fer una gestió integrada de les dades identificatives delsanimals i ser més eficaços i més eficients en el control i la prevenció de l’abandonament; l’articula-ció d’un règim d’ajuts tècnics i econòmics als municipis perquè puguin executar les obligacions dela Llei de protecció dels animals, i l’actualització del valor econòmic de les espècies protegides ambvista a les sancions de les infraccions que es cometin. Pel que fa als espais naturals, s’incorporen lesfigures jurídiques comunitàries de protecció dels hàbitats naturals i de la fauna i flora silvestres, laprevisió d’incloure-les en els plans d’espais d’interès natural i la publicitat de les zones declaradesd’especial protecció. En l’apartat dedicat a l’accés motoritzat al medi natural, es preveuen autorit-zacions excepcionals per a les persones amb mobilitat reduïda.

El Projecte també incorpora un conjunt de mesures relatives al procediment d’avaluació de l’im-pacte ambiental de projectes que faculten el Govern per poder establir, en determinades condicions,la garantia de la connectivitat ecològica i paisatgística entre els diversos espais naturals i, d’aques-ta manera, evitar la fragmentació i l’aïllament ecològic.

Font: www.mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp El Departament de Medi Ambient i Habitatge és l’encarregat de ferpolítiques destinades a la sostenibilitat mediambiental de Catalunya i de promoció de les polítiques d’habitatge.El Projecte de llei es pot consultar al BOPC, núm. 259 del 12 de desembre de 2005, pàgines 18 a 31.

8

Llibre blanc de la Funció Pública catalana

El Departament de Governació i Administracions Públiques ha donat a conèixer el Llibre blanc dela Funció Pública catalana, el qual conté, d’una banda, una radiografia o anàlisi de l’Administraciópública catalana i, de l’altra, una sèrie de propostes per aconseguir un eventual model propi deFunció i Administració públiques molt més adequat a les necessitats d’avui dia.

Pel que fa la radiografia, a grans trets les xifres indiquen que a Catalunya hi ha unes 320.000 perso-nes que treballen en l’Administració, de les quals 24.000 són docents, 56.000 treballen en l’àmbit sani-tari, i les 240.000 restants corresponen a les administracions de la Generalitat, (144.000), local (77.000),universitats (18.000) i ens parlamentaris (434). El perfil típic seria el d’una dona que treballa a laGeneralitat, a l’àrea metropolitana de Barcelona, i que té entre trenta-un i quaranta-cinc anys.

En el document hi ha vuitanta-vuit recomanacions agrupades en deu línies, de les quals destaquen lessegüents: a) cal fer una llei marc de l’ocupació pública a Catalunya aplicable a totes les organitzacionsper tal de tenir una ordenació bàsica comuna de tots els cossos, acabar amb la fragmentació i facilitarel control efectiu del desenvolupament; b) crear el Consell Català de l’Ocupació amb funcions d’in-forme, proposta, consulta i executives sobre el disseny i instruments de gestió de les polítiques de recur-sos humans; i crear l’Observatori de l’Ocupació Pública encarregat de gestionar i donar transparèn-cia de tota la informació sobre la funció pública; c) crear un registre de personal que reculli l’expedienti l’historial de les persones que s’incorporin a l’Administració; d) canviar el sistema de retribució delsfuncionaris i establir nous criteris, amb l’eliminació de l’antiguitat i la vinculació de la retribució a laproductivitat; e) implantar noves eines d’avaluació, desenvolupament i selecció del personal queesdevinguin font de prestigi i atracció de talent cap a l’Administració pública, i f ) crear un estatut únici específic per a la direcció pública professional, però amb règims de vinculació heterogenis.

Font: www.gencat.net/governacio-ap El Departament de Governació i Administracions Públiques s’encarrega, entred’altres, de les relacions amb altres administracions, com també de la direcció de les polítiques de recursos humans.El llibre es pot descarregar de: www.gencat.net/governacio-ap/administracio/llibre-blanc/index.htm

Espanya

Informe sobre l’Avantprojecte de llei sobre transparència de les relacions financeres entre les administracions i les empreses

El vicepresident segon i ministre d’Economia i Hisenda ha presentat al Consell de Ministresl’Informe sobre l’Avantprojecte de llei de transparència de les relacions financeres entre les admi-nistracions públiques i les empreses públiques, i de transparència financera de determinades empre-ses, als efectes previstos en l’article 22.3 de la Llei 50/1997 del Govern.

L’objectiu és contribuir a evitar els abusos de posició dominant d’empreses vinculades als poderspúblics, com també controlar les relacions financeres entres les empreses i les administracionspúbliques central, autonòmica i local.

Les empreses que tindran obligacions específiques d’informació són les següents, depenent de la sevagrandària: empreses públiques vinculades a les administracions públiques; empreses a les quals lesadministracions hagin concedit drets especials o exclusius, o confiat la gestió d’un servei d’interès

9

econòmic general, i realitzin altres activitats diferents a les esmentades; i empreses públiques quedesenvolupin la seva activitat en el sector manufacturer.

Informe sobre l’Avantprojecte de reforma de la Llei del menor

El ministre de Justícia ha presentat al Consell de Ministres l’Informe sobre l’Avantprojecte de lleiorgànica per la qual es modifica la Llei orgànica 5/2000, de 12 de gener, reguladora de la respon-sabilitat penal dels menors, als efectes previstos en l’article 22.3 de la Llei 50/1997, de 27 denovembre, del Govern.

El nou text legislatiu serà aplicable als menors amb edats compreses entre els catorze i els divuit anys,tot i que s’estableix, amb caràcter general, que el jove intern en règim tancat romangui en el centrede menors fins que compleixi tota la mesura, independentment que hagi superat els divuit anys. Lareforma concilia l’orientació educativa i una més gran protecció de les víctimes, sempre amb el pre-domini de l’interès superior del menor.

Els quatre objectius principals de la reforma són els següents: reforçar la protecció a la víctima, totabordant-ho des d’un triple punt de vista (la víctima directa del delicte causat per un menor, el menorcom a víctima, i la possible victimització del menor delinqüent intern); respondre eficaçment davantla delinqüència de menors que actuen en bandes organitzades a fi de poder aïllar el menor d’aquestesbandes; donar una resposta judicial ponderada als delictes més greus, tot augmentant sensiblementel període d’internament i reforçant la proporcionalitat i la individualització de la resposta; i intro-duir millores tècniques per assegurar un funcionament òptim del sistema vigent.

Acord pel qual s’aprova el Pla de transparència judicial

El Consell de Ministres ha aprovat l’engegada del Pla de transparència judicial. Aquest Pla buscauna més gran transparència dels procediments judicials, tot reforçant els principis d’independèn-cia, imparcialitat, competència, accessibilitat, eficàcia, durada raonable de les tramitacions, quali-tat, previsibilitat, igualtat i responsabilitat, a fi de garantir una correspondència entre el cost i el ren-diment del servei públic.

Per això es basa en tres punts fonamentals: dotació de mitjans estadístics adients per disposar dedades sobre l’activitat judicial i la seva qualitat; identificació de les instal·lacions i equips de treballde l’Administració de l’Estat per avaluar la idoneïtat per a la implantació eficient de la nova ofici-na judicial, i modernització del llenguatge jurídic per aconseguir la utilització d’un llenguatge clari entenedor que millori la comunicació amb els ciutadans.

Es crea la Comisión Nacional de Estadística Judicial amb els objectius següents: millorar la capta-ció i explotació de dades estadístiques del sistema judicial a fi de dotar de més transparència el sis-tema; facilitar l’accés a les dades de manera fluida; assegurar la disponibilitat estadística permanenta les Corts Generals, el Govern, el Consell General del Poder Judicial i les comunitats autònomes,i potenciar la cooperació jurídica internacional. En definitiva, per conèixer les insuficiències del sis-tema i solucionar-les.

Font: www.la-moncloa.es És el portal electrònic que permet trobar informació sobre el Govern espanyol i entrar ales pàgines web de tots els ministeris.El Pla de transparència judicial es pot baixar de: www.la-moncloa.es/NR/rdonlyres/E5D85820-41C7-465C-B83A-AC0F88B879DB/72819/PlanTransparenciajudicial.pdf

10

França

Nou projecte de llei: compromís nacional per a l’habitatge

El Consell de Ministres del 26 d’octubre de 2005 ha aprovat un projecte titulat «Compromís nacio-nal per a l’habitatge» («Engagement nacional pour le logement»). L’objectiu és complementar el Plade cohesió social del juny del 2004 i, alhora, fer possible la sortida de la crisi actual d’habitatge. Ésper això que la proposta abasta mesures financeres, legislatives, fiscals, reglamentàries i accions direc-tes de l’Estat.

Les disposicions s’articulen al voltant dels tres eixos següents: a) mobilització i increment de recur-sos immobles per part de l’Estat i ens territorials; l’Estat podrà, en nom de l’interès nacional, con-cedir permís de construcció en lloc dels alcaldes; b) desenvolupar l’accés a la propietat; l’IVA esredueix del 19,6% actual al 5% per a les famílies modestes que comprin en un barri objecte de reno-vació urbana (uns set-cents barris); així mateix, es preveu la modernització dels operadors del sec-tor, i c) reforçar l’accés de tothom a l’habitatge; s’atorgaran suplements i/o subvencions d’habitat-ge i es crearan els mecanismes per evitar que a les famílies de bona fe endeutades se’ls tallin elssubministraments.

Un dels objectius principals del projecte és, també, facilitar la construcció cada any d’unes trentamil cases a cent mil euros. Aquest programa, anomenat «Cases a cent mil euros», propiciarà, segonsel Govern, que els municipis i les col·lectivitats territorials s’impliquin a facilitar l’accés de les famí-lies de rendes baixes a la propietat. El programa s’està debatent amb federacions i associacions muni-cipalistes i d’empresaris de la construcció.

Font: www.vie-publique.fr És un portal del Govern francès que organitza i actualitza la informació per temes. La infor-mació del Projecte de llei es pot trobar a:www.vie-publique.fr/actualite/panorama/texte-discussion/projet-loi-portant-engagement-national-pour-logement.html

Informe sobre l’evolució de la fiscalitat local

L’Informe sobre l’evolució de la fiscalitat local (Rapport sur l’evolution de la fiscalité locale) és un ampliinforme encarregat per l’Assemblée National a una comissió d’investigació i que posteriorment haestat debatut en aquest organisme. En uns moments en què s’engega la segona descentralització iel traspàs de noves competències a les col·lectivitats territorials, preocupa al Govern el fet que lesdespeses i els impostos locals hagin crescut molt aquests darrers anys, més que les de l’Estat i mésque el PIB. És per això que l’objectiu de l’estudi és esbrinar les causes i presentar propostes.

Una preocupació molt present en tota la recerca i en el debat generat és si la descentralització i laintermunicipalitat són les causes principals d’aquesta explosió de la fiscalitat local, especialment altael 2005.

En la primera part de l’Informe, s’analitza aquesta alça fiscal explicitant que ha estat un incrementbrutal i mal justificat pels actors locals i es determinen com a causes reals el cicle electoral i el dina-misme i les estratègies financeres portades a terme. En la segona part, s’analitzen les causes i les con-seqüències estructurals de la deriva de la fiscalitat local. S’emfatitza, per exemple, que el sistema local,per la seva proximitat a les necessitats ciutadanes, té una forta tendència a la despesa i a incremen-tar els impostos, i alhora les conseqüències dels impostos a les llars són difícils de mesurar.

11

En la tercera i última part, s’aborden les perspectives argumentant que no cal tenir por de la des-centralització, ja que aquesta es fa amb unes garanties de compensació molt sòlides. Tanmateix,es fa una sèrie de trenta propostes per responsabilitzar millor els decisors polítics, locals i estatalsi, també, per millorar la gestió. En destaquem dues: a) la posada en funcionament d’una conferènciaanual sobre finances públiques, amb l’objectiu de cercar, mitjançant concertació, un «pacte glo-bal» entre l’Estat i les col·lectivitats territorials, i b) identificar millor, en el si dels pressupostoslocals, el que es deriva de les competències obligatòries i el que prové de les competències facul-tatives.

La conducta de canvi en el sector públic: una contribució per a l’acció

Amb el títol La conducta de canvi en el sector públic: una contribució per a l’acció (La conduite du changement au sein du secteur public: Une contribution pour l’action) es presenta un estudi encarregatpel Comissariat del Pla (organisme governamental encarregat de fer reflexions i estudis prospectius)al grup de projecte Ariane i editat al setembre per Documentation Française.

La reforma de l’Estat i de la funció pública en general és una qüestió recurrent de tots elsgoverns. Es parla sempre de la necessitat de canvis i, alhora, els arguments en pro i en contra delsdiversos sectors implicats acaben desencisant els decisors i executors dels canvis. El grup de pro-jecte Ariane aborda aquesta qüestió essencial d’una altra manera. No es tracta de reformar l’Estaten general, ni tan sols de concebre una reforma en particular. El que ells pretenen és compren-dre com i per què reïxen els canvis. El problema pràctic més important, segons els autors de larecerca, no és reformar, sinó conduir el canvi adequadament i donar respostes operatives a pre-guntes com ara: quins són els punts forts per reeixir? Quins són els bloquejos i resistències quecal superar?

Basant-se en l’estudi de set casos pràctics de l’Administració i del sector privat i en l’audició d’ex-perts estrangers, el grup identifica sis elements clau per tal que el canvi reïxi: 1) un projecte, és adir, una visió; 2) un terreny que cal conèixer i preparar; 3) un moment que cal captar o suscitar; 4) una voluntat política que cal mantenir; 5) els homes i les dones com a elements clau, i 6) un pilo-tatge ferm.

Entre les propostes de reforma formulades, n’assenyalem tres a títol d’exemple: a) instituir un minis-tre delegat, que depengui directament del primer ministre, encarregat de la modernització del’Estat; b) desenvolupar la plurianualitat pressupostària a fi de donar als responsables dels canvisla visibilitat necessària, i c) incentivar la constitució d’equips de suport en conductes de canvi. Esposa l’èmfasi en el fet que el que és clau és aconseguir un moviment continu de modernització, enel qual les reformes reeixides ajuden a construir les reformes següents.

Font: www.ladocumentationfrancaise.fr És la pàgina web des d’on es poden baixar o comprar els llibres, dossiers idocuments de les diferents administracions. L’Informe sobre l’evolució de la fiscalitat local es pot baixar de:www.ladocumentationfrancaise.fr/rapports-publics/054000561/index.shtmlEl document sobre la conducta de canvi en el sector públic es pot baixar de:http://lesrapports.ladocumentationfrancaise.fr/BRP/054000598/0000.pdf

12

Gran Bretanya

Comissió per a les Comunitats Rurals: afrontar els desavantatges de l’àmbit rural

L’Agència del Món Rural publica la recerca Comissió per a les Comunitats Rurals: afrontar els des-avantatges de l’àmbit rural (Comission for Rural Communities: Tacling rural disadvantatge). El docu-ment presenta una primera fase de l’estudi dels desavantatges de l’àmbit rural en què s’explica lametodologia empleada, així com una síntesi de les aportacions dels participants: organitzacions localsi regionals, administracions locals, grups de consumidors i grups d’interès.

Aquest estudi analitza de manera qualitativa els desavantatges de la vida rural i se centra en l’accésa les oportunitats i les actituds de les comunitats rurals i dels seus polítics. El document recull lesaportacions dels diferents participants a diverses preguntes formulades: els aspectes més importantsdels desavantatges rurals, grups poblacionals sobre els quals s’hauria d’aprofundir, si hi ha evidèn-cies suficients dels desavantatges rurals, propostes de polítiques, i qüestions emergents que podentenir un impacte important tant d’escala, com de naturalesa o de distribució en els desavantatgesrurals.

Del conjunt de desavantatges esmentats, hi ha acord a destacar l’accés als serveis i prestacions –salut,educació, etc.– i a l’assessorament i la informació, les dificultats per accedir a un habitatge, lamanca de transport públic, així com qüestions d’ocupació i de salaris. S’assenyala la gent gran i elsjoves com els grups més vulnerables. Es comparteix l’opinió de la manca de dades disponibles peridentificar aquests desavantatges. Respecte a les iniciatives polítiques, cal revisar l’accés i prestacióde serveis, el transport, sobretot als centres de salut, i l’habitatge. Finalment, dues tendències rela-cionades entre si sobresurten per la seva capacitat d’impacte en el futur de l’àmbit rural i dels seusdesavantatges: els canvis poblacionals i el seu impacte en la provisió de serveis.

Font: www.ruralcommunities.gov.uk La Comissió per a les Comunitats Rurals és una secció operativa de TheCountryside Agency, que es va crear l’1 d’abril de 2005 i que té com a objectiu informar i assessorar de manera inde-pendent el Govern i assegurar que les polítiques reflecteixin les necessitats reals de la gent que viu i treballa a les àreesrurals d’Anglaterra, molt especialment abordant els seus desavantatges. El document es pot baixar de: www.ruralcommunities.gov.uk/data/uploads/CRC11.pdf

Una dimensió social moderna per a Europa: principis per a la reforma

El Departament de Treball i Pensions publica el Llibre blanc Una dimensió social moderna per aEuropa: principis per a la reforma (A Modern Social Dimension for Europe: Principles for reform).Aquest informe examina els reptes de la creixent competència en una economia globalitzada i dela revolució demogràfica, i exposa algunes idees per ajudar a desenvolupar un consens sobre lamodernització dels Estats del benestar social europeus, els mercats de treball i la capacitació delsciutadans.

Els principis d’aquest nou consens europeu són: promoure la inclusió activa i no el benestar pas-siu; assegurar que les persones estan capacitades per respondre al canvi econòmic i beneficiar-se’n;garantir que els drets i les responsabilitats estan equilibrats i que es té en compte la solidaritat entregeneracions; promoure més i millors ocupacions mitjançant una economia dinàmica i competitivaamb un mercat laboral adaptable i regulat, tot equilibrant la flexibilitat i la seguretat a fi de no des-truir llocs de treball; trencar les barreres laborals promovent una capacitació més alta i diversa de

13

la força de treball, apuntalada per la igualtat, l’oportunitat i l’elecció; promoure una cultura del canvien el mercat laboral, tot destacant la millora global tant per als empresaris com per als treballadors;fomentar la formació al llarg de la vida com a fonament de la mobilitat social, i impulsar polítiquesd’educació i capacitació que facilitin les capacitats que necessiten les empreses, però també les poten-cialitats de les persones. Per ampliar i desenvolupar aquest capital que són les capacitats, cal fer unainversió més eficaç en les persones.

Font: www.dwp.gov.uk El Department for Work and Pensions, creat el juny del 2001, agrupa les qüestions deSeguretat Social i, parcialment, les relacionades amb l’ensenyament i l’ocupació.El document es pot baixar de: www.dwp.gov.uk/publications/dwp/2005/mod-soc/modern.pdf

Ciutadania i pertinença: què és la «britanitat»?

La Comissió per a la Igualtat Racial publica la recerca Ciutadania i pertinença: què és la britanitat?(Citizenship and Belonging: What is Britishness?), que aborda les vies en què la gent britànica de dife-rents orígens ètnics opinen sobre la «britanitat» i sobre l’èxit.

Els objectius de la recerca són els següents: obtenir un coneixement més detallat dels processos d’in-tegració; investigar la «britanitat»; explorar si la «britanitat» actua com un mecanisme d’integraciói com i què constitueix l’èxit social, i estimular el debat sobre la «britanitat» i l’èxit.

Tot i que la major part dels informants comparteixen una representació de la «britanitat» basadaen vuit dimensions (la geografia, els símbols nacionals, la gent, els valors i les actituds, els hàbits cul-turals i la conducta, la ciutadania, la llengua, i els assoliments), les vies de participar i d’identificar-se com a britànic varien. Així, mentre que els informants blancs tendeixen a anteposar la seva iden-tificació amb les diferents nacions britàniques (anglesa, gal·lesa o escocesa), els altres grups ètnicss’identifiquen més amb la britànica i la fan compatible amb d’altres de rellevants, com ara la reli-gió, l’etnicitat o el color de la pell.

Finalment, el concepte d’èxit té un significat unànime. L’èxit es relaciona amb els resultats, com aconseqüència de les qualitats personals, i es pot manifestar tant en l’esfera privada, vinculat a la qua-litat de vida, com en l’esfera pública, associat a l’assoliment de resultats destacats.

Font: www.cre.gov.uk La Comissió per a la Igualtat Racial és un organisme públic independent creat per abordar ladiscriminació racial i per promoure la igualtat d’oportunitats i les bones relacions entre grups ètnics.El document es pot baixar de: www.cre.gov.uk/downloads/what_is_britishness.pdf

Itàlia

L’externalització a l’Administració pública

L’externalització a l’Administració pública (Le esternalizzazioni nelle amministrazioni pubbliche),publicat pel Programa Cantieri sobre l’externalització a l’Administració pública, és el resultat de larecerca duta a terme per l’Observatori sobre Modernització del Departament de la Funció Pública,que presenta, per primera vegada, una fotografia de les iniciatives d’externalització realitzades perles administracions públiques a Itàlia.

14

15

L’objectiu d’aquesta recerca és analitzar la situació de l’externalització en els diferents nivells degovern italians i dotar l’Administració pública de dades quantitatives fiables i representatives deltemps, del tipus i de l’àmbit de difusió de la pràctica de l’externalització. Per a això s’ha realitzatun treball de camp amb 1.035 administracions.

En síntesi, aquesta estratègia operativa s’ha estès a quasi la totalitat de les administracions que, d’unamanera o altra, en tenen experiències. Pel que fa als tipus de serveis que es contracten, els més con-solidats són els serveis interns (com ara el manteniment i els serveis auxiliars), tot i que l’externa-lització dels serveis finals (com ara els socioassistencials) destaca per la seva difusió i també perquèestà augmentant el nombre d’administracions que cedeixen serveis tradicionalment administratius(sobretot els informàtics, però també la gestió de la comptabilitat). Respecte a la modalitat de ges-tió, cal destacar que en una gran part dels casos s’ha realitzat un estudi de fiabilitat ex ante i s’hanmillorat els instruments de monitoratge i avaluació, i també s’han considerat i desenvolupat els efec-tes organitzatius de l’externalització.

Font: www.cantieripa.it Aquest és el web del Programa Cantieri del Ministeri de la Funció Pública per accelerar iconcretar els processos d’innovació a l’Administració pública.La recerca és accessible a: www.governo.it/GovernoInforma/Dossier/volumi_cantieri/Esternalizzazioni.pdf

Reforma constitucional

Les cambres italianes han aprovat la reforma constitucional més important de la segona part deltext constitucional vigent des de l’any 1948. Aquesta proposta, però, s’ha de sotmetre a referèn-dum, ja que no va obtenir els dos terços favorables en cada cambra en la votació de la segona lec-tura del text.

De la reforma destaquen els aspectes següents: pel que fa a les cambres legislatives, hi haurà unareducció del nombre d’electes a les dues cambres, les quals passaran a tenir 518 membres, en comp-tes dels 630, a la Cambra de Diputats, i 252 membres, en comptes dels 315, al Senat. També s’agi-litza el procediment parlamentari d’elaboració de les lleis perquè el model dominant serà el mono-cameral i reservar només la capacitat normativa conjunta de les dues cambres per a determinadesmatèries. El Senat esdevindrà una cambra federal de base regional i l’elecció de senadors es farà mit-jançant un sistema proporcional.

Pel que fa a la distribució de competències entre l’Estat i les regions, es modifica en dues direccions:una descentralització a les regions de competències exclusives en sanitat, escoles i seguretat públi-ca i, al mateix temps, una recentralització de les altres, perquè es considera que les responsabilitatsno es poden dividir fàcilment entre Estat i regions.

Es potencia la figura del president del Consell de Ministres, ja que se li dóna la capacitat de nome-nar i cessar els ministres i la de dissoldre el Parlament. Aquesta revaloració s’il·lustra amb el canvide denominació: el president passarà a dir-se primer ministre.

Font: www.governo.it És el portal de les activitats del Govern italià.Un dossier informatiu en italià es pot baixar de: www.governo.it/governoinforma/Dossier/devolution/index.html

16

Dinamarca

Les xarxes de polítiques públiques comporten el govern en xarxa?

El Govern danès, a través de l’Institut Danès de Recerca Social, ha donat a conèixer el documentde treball Les xarxes de polítiques públiques comporten el govern en xarxa? (Do policy networks leadto network governing?), en el qual es qüestiona la idea que la creació de xarxes de polítiques localscomporti necessàriament el govern en xarxa. El govern en xarxa és un model de governança, ade-quat a la fragmentació social i política de les societats occidentals que permet, almenys en teoria,aconseguir unes polítiques públiques o una articulació de xarxes de polítiques públiques més efec-tives que els models basats només en l’Estat.

Mitjançant una sèrie d’estudis de cas basats en els actors que configuren les polítiques locals d’o-cupació a Dinamarca, es mostra que la governança local, el tipus de relacions entre els actors queconfiguren la política pública, depèn, sobretot, de dos elements principals: l’enfocament que l’a-juntament tingui sobre el cogovern, i els interessos i les capacitats dels actors privats clau.

El text argumenta que la legislació nacional que promocionava la creació de xarxes de polítiques localsd’ocupació no ha estat suficient per assegurar el govern en xarxa. No obstant això, els estudis de casmostren que les xarxes de polítiques locals poden subsistir en un entorn de govern jerarquitzat.

Les raons per les quals els sistemes de govern jeràrquics prevalen en els sistemes de govern en xarxasón tant de tipus estructural de les xarxes –la seva capacitat d’incloure els actors clau en la xarxa–,com fruit de les capacitats dels mateixos actors per defensar els seus interessos en una xarxa deter-minada. Els indicadors de resultats utilitzats en l’estudi (output indicators) no demostren que un tipusde govern sigui més eficient que l’altre en la política d’ocupació.

Font: www.sfi.dk/sw7013.asp L’Institut Danès de Recerca Social du a terme la recerca encarregada pel Ministerid’Afers Socials en el camp de les polítiques de benestar i en el de difondre’n els resultats a la societat. El document es pot baixar de: www.sfi.dk/graphics/SFI/Pdf/Working_papers/wp032005.pdf

Suècia

De les polítiques de noves tecnologies per a la societat, a les polítiques per a la societat de la informació

De les polítiques de noves tecnologies per a la societat, a les polítiques per a la societat de la infor-mació (From an IT policy for society to a policy for the information society) és el títol de la novallei sueca per a la societat de la informació.

Aquesta nova llei implica un canvi d’òptica, tres nous objectius i dues noves condicions respecte almarc legislatiu anterior. La nova òptica fa referència al fet que ara ja no es tracta tant de crear lesinfraestructures tecnològiques i de coneixement per donar forma i sentit a la societat de la infor-mació, sinó d’articular l’acció de govern a partir del fet que ja s’és en la societat de la informació.Això comporta buscar la sostenibilitat social, és a dir, aconseguir un país on la societat de la infor-mació sigui accessible a tothom, amb una infraestructura moderna i uns serveis basats en les noves

tecnologies que simplifiquin la vida quotidiana i que atorguin a tots els grups socials una millor qua-litat de vida.

Per fer operatiu aquest canvi d’òptica, s’estableixen tres nous objectius. El primer és que les tec-nologies de la informació i la comunicació (TIC) han de contribuir a millorar la qualitat de vida dela ciutadania, i ajudar a simplificar la vida diària de les persones i les empreses a través de la pro-moció dels e-serveis. Aquesta millora també passa per adequar-los a les necessitats específiques decol·lectius com ara la gent gran o les persones amb discapacitats. El segon objectiu és que les TICs’han de fer servir per promoure el creixement sostenible mitjançant la millora dels mètodes de pro-ducció, tot simplificant i accelerant els contactes entre els agents productius, i la inversió en recer-ca i desenvolupament. El tercer objectiu dóna suport als dos anteriors i implica assegurar que tothomi tots els territoris tinguin accés a uns serveis digitals que els permetin la interactivitat; per a això,calen unes infraestructures segures i amb una capacitat de transmissió alta.

Finalment, es considera que, perquè aquests objectius es compleixin, cal millorar la confiança dela població en l’ús de les TIC, cosa que passa per assegurar uns continguts segurs per a tothom ique es tinguin en compte les avaluacions subjectives que es facin. I també cal assegurar la coordi-nació i el seguiment de les diverses polítiques sectorials que es desenvolupin.

Font: www.sweden.gov.se Aquest és el portal en anglès del Govern i l’Administració central de Suècia. Una explicació de la llei en anglès es pot baixar de: www.sweden.gov.se/content/1/c6/05/17/90/2d385f37.pdf

Portugal

Pla de descongestió dels tribunals

El Ministeri de Justícia de Portugal ha presentat un pla de millora de la justícia mitjançant la des-congestió dels tribunals (Plano de Descongestionamiento dos Tribunais), que consisteix en diver-ses accions per alliberar els tribunals de més de deu mil processos anyals (un 12% dels processoscriminals a l’any), ja que podrien ser resolts d’una altra manera. El Pla comporta diverses accionsper aconseguir dos objectius bàsics: evitar que els tribunals siguin mers certificadors dels deutes deles empreses, i establir fórmules alternatives per cobrar els impostos.

El Govern durà a terme una sèrie de noves accions, entre les quals destaquen: augmentar la quan-titat i el temps perquè un deute es declari incobrable, de manera que es retardaria i disminuiria elvolum d’aquest tipus de causa; habilitar un registre informàtic d’execucions de retorn de l’IVA i queels creditors hi puguin accedir sense que hi hagi una resolució dels tribunals; l’Estat no cobrarà lessancions que siguin menors de quatre-cents euros i que des d’abans del 15 de setembre de 2005 esti-guin en via executiva, ja que surt més car el procediment de cobrar que la quantitat que es cobra;la promoció i ús de procediments accelerats per a aquests casos; la promoció dels jutjats comarcalsi de mitjans alternatius de resolució d’aquests litigis menors; millorar la protecció del consumidori reduir, així, el litigi sistemàtic com a mecanisme de defensa, o experimentar amb la flexibilitat enels procediments civils.

Font: www.portugal.gov.pt/Portal/PT Aquest és el portal d’accés al Govern i l’Administració de Portugal.Una explicació en portuguès del Pla es pot consultar a: www.portugal.gov.pt/Portal/PT/Governos/Governos_Constitucionais/GC17/Ministerios/MJ/Comunicacao/Programas_e_Dossiers/20050926_MJ_Prog_Descongestionamento_Tribunais.htm

17

18

Canadà

Informe dels resultats d’una enquesta nacional sobre la qualitat de vida a les col·lectivitats locals

El document Informe dels resultats d’una enquesta nacional sobre la qualitat de vida a les col·lectivi-tats locals (Survol national des conclusions d’une enquête nationale portant sur la qualité de vie dansles collectivités) recull els resultats d’una iniciativa interministerial, dirigida pel Secretariat de lesCiutats, amb la finalitat d’aprofundir en el coneixement de l’opinió dels ciutadans sobre la quali-tat de la vida social a les ciutats on resideixen i els factors que són percebuts com més influents pera la millora de la seva qualitat de vida. Els resultats de l’estudi han de servir per orientar i enriquirel nou pacte nacional per a les ciutats i col·lectivitats canadenques, que el Govern està preparant.

Des d’aquesta perspectiva, es concreten cinc objectius específics que cal tenir presents en l’estudi:a) avaluar globalment la qualitat de vida; b) examinar les dimensions de la vida social; c) avaluar elsrendiments de diverses ordres governamentals; d) mesurar la sensibilitat en relació amb el nou pactei amb els impactes percebuts, i e) avaluar el suport a diversos mecanismes adreçats a millorar la dura-bilitat fiscal en el si de les col·lectivitats.

L’informe conclou amb un capítol de constatacions i recomanacions. Entre les constatacions, des-taquem el fet que els canadencs més satisfets són els que viuen en col·lectivitats entre 500.000 i900.000 habitants i que l’ordre de prioritats del que consideren que és més essencial –habitatges dura-bles, millor transport col·lectiu, promoció d’un entorn econòmic pròsper i programes eficaços dereciclatge i compostatge– no varia segons les dimensions dels municipis.

Pel que fa a les propostes, assenyalem que els canadencs volen que les administracions locals tin-guin més autonomia fiscal, però també una responsabilitat i transparència més grans pel que fa alstraspassos i les transferències econòmiques atorgades pel Govern federal. Des d’una altra perspec-tiva, una de les recomanacions que es fa en l’estudi és la necessitat d’aprofundir, des d’una visió ciu-tadana i experta, en els diferents rols possibles –econòmics, socials, educatius, etc.– dels espaispúblics.

Font: www.infrastructure.gc.ca/info/index_f.shtml El Secretariat encarregat de les ciutats proporciona anàlisis crí-tiques i consells per a la promoció d’una perspectiva integrada en qüestions socioeconòmiques, culturals i mediam-bientals. El document es pot baixar de: www.infrastructure.gc.ca/research-recherche/rresul/cities/cities_study/toc_f.shtml

ORGANISMES INTERNACIONALS

Europa1

Afrontar els reptes d’una força de treball envellida

A Afrontar els reptes d’una força de treball envellida (Addressing the challenges of an aging workforce),l’empresa IBM planteja la necessitat de transformar la negativa visió empresarial tradicional respectea l’envelliment de les plantilles. Als països de la Unió Europea, el context actual d’envelliment demo-gràfic i de previsions de descens de la població activa fan imprescindible la revaloració del col·lec-tiu de treballadors veterans com a mitjà d’aprofitament d’una cabalosa font de coneixement i d’ex-periència.

Sobre la base de l’anàlisi d’experiències desenvolupades per diverses empreses, s’exposen sis estra-tègies concretes per potenciar el valor afegit d’una plantilla «madura»: prestigiar la contractació detreballadors veterans, retenir treballadors valuosos mitjançant formes alternatives de contractació,preservar el coneixement sensible dels treballadors més experimentats, facilitar l’actualització for-mativa dels treballadors, fomentar la coexistència de diverses generacions a la plantilla i garantir queels treballadors veterans tinguin la formació necessària per adaptar-se als canvis tecnològics.

L’informe destaca els casos de països com ara Suècia, Dinamarca, el Regne Unit, Estònia o Portugal,que apliquen l’«Objectiu d’Estocolm» dissenyat per la Unió Europea i consistent a aconseguir queel 50% de la contractació sigui de persones d’entre cinquanta-cinc i seixanta-quatre anys.

Aplicació a Espanya de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries

El Consell d’Europa assenyala en el seu informe sobre l’Aplicació a Espanya de la Carta Europea deLlengües Regionals i Minoritàries (Application in Spain of the European Charter for Regional orMinority Languages) els punts forts i els punts febles de la protecció i la promoció de les llengüesregionals i minoritàries a l’Estat espanyol, concretament l’èuscar, el català, el valencià (que «no dife-reix significativament del català»), el gallec, l’asturià (bable), l’aragonès (fabla), l’aranès, el portu-guès a Extremadura, el berber (amazic) a Melilla, l’àrab a Ceuta i el romanó (caló) a tot l’Estat.

El capítol de conclusions s’inicia amb el reconeixement que aquest Estat és un dels més compro-mesos en la protecció i la promoció d’aquestes llengües; després se centra, sobretot, en les llengüeshistòricament minoritàries a Espanya i continua amb un advertiment sobre el fet que encara hi hallacunes importants entre els compromisos establerts a la Carta i el grau de protecció que, a la pràc-tica, reben llengües com ara el català, el gallec i l’èuscar. L’informe fa un repàs de totes les llengüesi recomana a les autoritats espanyoles que els faciliti un més gran reconeixement en àmbits com arala justícia, l’Administració, l’educació i els mitjans de comunicació.

19

1. Aquest apartat s’ha elaborat en col·laboració amb el Gabinet de Relacions Internacionals.

20

Finalment, l’informe posa de manifest la necessitat de potenciar, especialment en els territoris deparla castellana, el reconeixement del caràcter plurilingüe d’Espanya i de la riquesa que suposa ladiversitat lingüística, a través, entre d’altres, del sistema educatiu.

Més recerca i innovació: invertir en creixement i ocupació

La Comissió Europea ha aprovat el Pla d’acció integrat «Més recerca i innovació: invertir en crei-xement i ocupació» (More research and innovation: Investing for growth and employment), en elqual s’identifiquen dinou mesures concretes per dinamitzar la recerca i la innovació a la UnióEuropea tant en el sector públic com en el privat.

Aquesta iniciativa s’ha d’emmarcar en l’objectiu que va establir el Consell Europeu l’any 2002 d’as-solir l’any 2010 un 3% del PIB total de la UE d’inversió en recerca i desenvolupament. Avui diaaquest objectiu sembla difícil d’aconseguir, tenint en compte que el creixement de la despesa s’hadesaccelerat des de l’any 2000 i actualment s’aproxima a índexs propers a zero (en el període2002-2003, la despesa només va augmentar un 0,2%).

Entre les accions identificades destaquen, entre d’altres, la necessitat d’augmentar els ajuts estatalsa les empreses especialitzades en aquest àmbit, millorar l’eficàcia de la propietat intel·lectual, poten-ciar la creació d’associacions entre la indústria i les universitats dels Estats membres, convertir laUE en un territori molt més atractiu per als investigadors, millorar l’accés de les pimes al finança-ment, mobilitzar fons suplementaris per a la recerca, etc.

Font: www.europa.eu.int La Unió Europea pretén assolir un progrés econòmic i social equilibrat i sostingut, a tra-vés de l’afirmació de la identitat europea en el món i la creació de la ciutadania europea per als nacionals dels Estatsmembres.Afrontant els reptes d’una força de treball envellida es pot baixar de: http://www-1.ibm.com/services/us/bcs/pdf/ge510-4017-aging-workforce.pdfL’Aplicació a Espanya de la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries està disponible en línia a:www.coe.int/T/E/Legal_Affairs/Local_and_regional_Democracy/Regional_or_Minority_ languages/2_Monitoring/2.3_Committee_of_Experts_Reports/Spain_1st_report.pdfMés recerca i innovació: invertir en creixement i ocupació es pot baixar de: http:// europa.eu.int/invest-in-research/pdf/comm_native_com_2005_0488_4_en_acte.pdf

Banc Mundial

E-desenvolupament: de l’entusiasme a l’efectivitat

Les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) han esdevingut, en els darrers anys, una peçaclau de desenvolupament en tant que són un mitjà d’inclusió dels desafavorits, d’increment de laproductivitat i de millora de la governança a tots els àmbits. E-desenvolupament: de l’entusiasme al’efectivitat (E-Development: From excitement to effectiveness) analitza l’aprenentatge acumulat enrelació amb les potencialitats i els riscos en l’aplicació d’aquestes tecnologies en països en vies dedesenvolupament (especialment en els àmbits de l’e-educació i de l’e-govern) i planteja un seguitde recomanacions per potenciar-ne l’efectivitat.

L’autor assenyala com un dels principals perills en la implantació de programes de foment de les TICel fet que aquestes tecnologies esdevinguin una finalitat per si mateixes, en lloc de ser un instrumental servei del creixement econòmic i dels Objectius de desenvolupament del mil·lenni. Això reforçala importància de l’articulació de mecanismes d’avaluació i de monitoratge dels projectes d’e-des-envolupament en curs.

Entre les potencialitats detectades, destaca l’efecte desenvolupador, tant des del punt de vistasocial com econòmic, que produeix la reducció de la fractura digital. Aquest efecte s’evidencia demanera especialment intensa amb l’aplicació de projectes integrals, és a dir, que abastin dimensionsinfraestructurals, però també educatives i institucionals.

Font: www.worldbank.org Fundat el 1944, és l’organització mundial per ajudar al desenvolupament. A través de crè-dits, personal expert i altres mitjans financers, tenen com a objectiu ajudar els països en vies de desenvolupament enla seva lluita contra la pobresa i en l’assoliment d’un creixement sostenible.

Consell d’Europa

Reflexions sobre el futur de la democràcia a Europa

Reflexions sobre el futur de la democràcia a Europa (Reflections on the future of democracy in Europe)és un recull de les aportacions principals que es van fer a la conferència «El futur de la democràciaa Europa», que l’any 2004 va reunir un grup d’experts provinents de governs, de la societat civil idel món acadèmic; l’objectiu fou debatre els reptes i les oportunitats amb què es troben les demo-cràcies actualment i fer propostes de reforma.

A partir de qüestions tan heterogènies com són el finançament dels partits polítics, els mecanismesde deliberació, l’ús de referèndums, l’e-democràcia, les tecnologies de la informació i de la comu-nicació i els processos democràtics, es va concloure que el sistema democràtic no és un sistema aca-bat, sinó incomplet i en transformació contínua. El repte és, doncs, mantenir i reinventar cons-tantment els nostres engranatges democràtics per tal d’adaptar-los al canviant context social,econòmic i polític.

Tot reflectint i fent efectiu aquest plantejament, la conferència va acordar que el Consell d’Europacreés un fòrum d’intercanvi d’idees i informació sobre el desenvolupament democràtic als Estatsmembres. La seva tasca principal seria identificar i avaluar innovacions democràtiques i difondre-les entre la resta d’Estats participants.

Tendències actuals en les migracions internacionals a Europa

Tendències actuals en les migracions internacionals a Europa (Current trends in international migration in Europe) exposa el panorama migratori actual d’Europa i la seva evolució des del 1989.Mitjançant una metodologia estadística, aquest estudi s’aproxima a la realitat migratòria a través dediversos indicadors: quantitat de ciutadans d’altres països, fluxos de població, abast de la migraciólaboral, asil polític, migracions irregulars i iniciatives recents de cooperació internacional.

Així com els reptes migratoris més preocupants durant els anys noranta estaven relacionats amb el

21

control dels fluxos migratoris (en un context d’increment constant dels emigrants dels països del’Europa central i de l’est), les preocupacions polítiques actuals se centren en la gestió dels fluxosmigratoris: efectes demogràfics de la immigració internacional, impacte de les noves formes de mobi-litat que ha fet emergir l’ampliació de la Unió, i conseqüències del tràfic de persones.

Les mesures que planteja l’autor per fer front als reptes exposats, es poden resumir en els princi-pis següents: davant la impossibilitat de controlar els moviments migratoris, cal aprendre a conviure-hi i a potenciar-ne els aspectes positius; les estratègies de gestió de la migració fan necessària unaaproximació integral, i es fa imprescindible la cooperació tant a escala europea com internacional.

Font: www.coe.int Unió de quaranta-cinc Estats membres per salvaguardar les llibertats individuals, la llibertat polí-tica i la preeminència del dret.

European Foundation for the Improvement of Living and Working Conditions

Qualitat de vida en els llocs de treball espanyols

L’informe Qualitat de vida en els llocs de treball espanyols (Quality of life in the spanish workplace)parteix de les dades recollides per l’Enquesta 2004 sobre qualitat de vida en el lloc de treball, queanalitza el grau de satisfacció dels treballadors espanyols per sexes, edats i tipus d’ocupació en aspec-tes com ara el clima i l’organització laborals, la formació, el desenvolupament de la carrera profes-sional, la mobilitat o l’equilibri entre vida personal i vida laboral.

Des del punt de vista evolutiu, cal destacar que, entre el 1999 i el 2004, el grau de satisfacció gene-ral dels treballadors espanyols ha anat augmentant de manera sostinguda, fins a arribar a l’índex de6,79 (en una escala de 0 a 10). Entre les variables més ben valorades, destaquen les condicions d’hi-giene i de seguretat, l’organització del treball i la relació amb els companys, mentre que els ingres-sos i els aspectes participatius són les més insatisfactòries.

L’encreuament de les dades amb les variables d’edat i, especialment, de sexe posa en relleu trets dife-rencials remarcables: els treballadors de menys de dinou anys i de més de cinquanta-cinc són elscol·lectius que es declaren més satisfets, i la doble jornada (a la feina i a la llar) i l’atenció als infantsi a les persones grans és l’aspecte que fa aflorar més diferències de gènere.

Font: www.eurofound.ie És una agència europea creada per a la planificació i el disseny de millors condicions de vidai treball a Europa.L’informe Qualitat de vida en els llocs de treball espanyols es pot baixar de:www.eurofound.ie/publications/files/EF05118EN.pdf

Fòrum Econòmic Mundial

Donar poder a les dones: mesurar les desigualtats globals de gènere

Donar poder a les dones: mesurar les desigualtats globals de gènere (Women’s empowerment: measuring the global gender gap) mesura, tot utilitzant indicadors numèrics, l’abast de les desigual-tats de gènere en cinquanta-vuit països –trenta dels quals formen part de l’OCDE, i vint-i-vuit, del

22

conjunt de països econòmicament emergents– en cinc àmbits fonamentals: participació i oportunitatseconòmiques, índex de poder polític, índex d’assoliment educatiu, salut, i benestar.

Malgrat la percepció generalitzada que aquest és un problema residual en una minoria de països,la realitat que aquest estudi posa de manifest és que cap país no ha aconseguit una igualtat real. Toti així, d’acord amb els indicadors analitzats, els països nòrdics, seguits de Nova Zelanda, el Canadài el Regne Unit són els que s’hi apropen més; en aquest rànquing, l’Estat espanyol està situat en lavint-i-setena posició.

La conclusió principal d’aquesta publicació és que, en aquest terreny, encara resta molt camí perrecórrer. Tanmateix, el desenvolupament econòmic potencial que genera l’aprofitament de la mei-tat de la població que representen les dones d’un país, està sent un bon reclam d’evolució. En aquestsentit, l’estudi demostra empíricament la relació negativa que hi ha entre les desigualtats de gène-re i el creixement econòmic a llarg termini.

Font: www.weforum.org És una plataforma que aplega diversos sectors públics i privats. L’objectiu és crear noveslínies d’actuació per a l’agenda global. Fan una reunió anual a Davos.Donar poder a les dones: Mesurar les desigualtats globals de gènere es pot baixar de:www.weforum.org/pdf/Global_Competitiveness_Reports/Reports/gender_gap.pdf

OCDE

Modernitzar el govern: la ruta a seguir

La necessitat de donar resposta en un context d’incertesa a nous reptes mantenint la competitivi-tat econòmica són els factors que fan imprescindible la transformació dels sistemes de govern i degestió pública que propugna Modernitzar el govern: la ruta a seguir (Modernizing government: Theway forward). Amb aquest objectiu, l’estudi fa un recorregut per les estratègies d’adaptació que hananat implantant els governs de l’OCDE els darrers vint anys i assenyala l’orientació que hauran detenir les que es plantegin a partir d’ara.

Els eixos de modernització exposats es concreten en: disseny de governs més oberts, millora del com-pliment dels objectius per part del sector públic, potenciació dels mecanismes de control, rees-tructuració i reubicació dels ens que liderin la transformació, aplicació de mecanismes empresarialsper proveir serveis governamentals, reorganització i motivació del funcionariat públic.

El document il·lustra cadascun dels eixos d’acció amb experiències innovadores ja implantades enpaïsos de l’OCDE com ara: l’aprovació d’una llei a Finlàndia que estableix l’obligatorietat de ferpúblics tots els documents preparatoris de polítiques públiques, la creació a Alemanya d’agènciesde prestació de serveis interns i externs al Govern que han de rendir comptes econòmics i de resul-tats, o la implantació a Dinamarca d’un sistema salarial variable per als funcionaris lligat al com-pliment dels objectius.

Font: www.oecd.org Creada el 1961, actualment té vint-i-nou Estats membres i és un referent per als governs pel fetque impulsa el debat, el desenvolupament i el perfeccionament de les polítiques econòmiques i socials en el contextde l’economia de mercat.El llibre Modernitzar el govern: la ruta a seguir es pot baixar de: www.oecdbookshop.org/oecd/get-it.asp?REF=4205131E.PDF&TYPE=browse

23

United Nations Public Administration Network (UNPAN)

Recursos humans per a una Administració pública efectiva en un món globalitzat

El desenvolupament d’un sector públic efectiu, competent i amb visió de futur, és un dels grans rep-tes actuals dels Estats per tal de desenvolupar un bon nivell de governança, i és l’objecte d’anàliside Recursos humans per a una Administració pública efectiva en un món globalitzat (Human Resourcesfor Effective Public Administration in a Globalized World). L’estudi parteix d’una revisió de la situa-ció de les administracions públiques contemporànies per, posteriorment, desenvolupar els grans eixosde transformació necessaris tot posant èmfasi en el paper dels empleats públics i en els països envies de desenvolupament.

El document està dividit en tres parts: la primera està dedicada al canvi de rol dels Estats i del sec-tor públic en un món globalitzat (per avançar cap a governs més oberts, més participatius i més efec-tius); la segona, a la capacitat de lideratge per al desenvolupament d’estratègies innovadores en elsector públic (com a mitjà per aconseguir fer realitat els Objectius de desenvolupament del mil·lennii disposar d’instruments de governança efectius), i la tercera, als reptes i les tendències actuals enla gestió dels recursos humans públics.

A tall de conclusions, els autors destaquen la importància de tenir en compte els resultats (i no úni-cament els principis d’eficiència), atès que estem parlant del sector públic; el valor de l’ètica i delcompromís dels empleats públics per aconseguir progressos reals i justos, i la necessitat d’afrontaruna reforma integral i en xarxa (social, política, legal, judicial, organitzativa, etc.) com a únic mitjàper modificar el context en el qual opera la burocràcia. Sigui com sigui, aquest procés no està exemptde riscos que seran eludibles en la mesura que no siguin menystinguts. La deshumanització que potacompanyar la utilització massiva de noves tecnologies, la pèrdua de control que pot suposar l’a-plicació de sistemes més flexibles, o l’equilibri entre els valors empresarials i els de la cosa públicaen són alguns exemples.

Fins a quin punt les empreses públiques poden contribuir al desenvolupament?

Malgrat que l’objectiu inicial de la creació d’empreses públiques va ser contribuir al desenvolupa-ment econòmic i social, en la major part de països han esdevingut instruments poc efectius i poc efi-cients pel que fa a aquest objectiu. Fins a quin punt les empreses públiques poden contribuir al des-envolupament? Una avaluació crítica i alternatives de millora de la gestió (Can public enterprisescontribute to development? A critical assessment and alternatives for management improvement) recullun conjunt de mesures per recuperar l’eficàcia de les empreses públiques (sense alternativa en el sec-tor privat), com a instruments promotors de progrés econòmic i social.

La manca de governança i de supervisió són, a més del caràcter monopolístic, les causes subjacentsde les disfuncions d’aquestes empreses. És per això que la reinvenció de les empreses públiquespassa, en primer lloc, pel disseny d’un pla de reforma que n’expliciti la missió concreta i els crite-ris d’avaluació del compliment dels objectius. Paral·lelament, cal instituir estructures que duguin aterme una avaluació sistemàtica de compliment i que vetllin perquè ni les empreses públiques ni lesprivades no abusin de la seva posició.

La forma que han d’adoptar aquestes empreses és el següent aspecte que caldria redefinir; canvisinterns de gestió i de governança, mercantilització, externalització o subcontractació, partenariats

24

25

públics i privats (amb empreses o organitzacions de la societat civil) i privatització o liquidació sónalgunes de les alternatives entre les quals cal optar a l’hora d’afrontar el procés de reestructuració.

Font: www.unpan.org És un organisme de les Nacions Unides dedicat a la difusió de coneixement i d’experiènciessobre polítiques públiques, efectivitat de l’Administració pública i eficiència dels serveis públics.El document Recursos humans per una administració pública efectiva en un món globalitzat es pot baixar de: http://unpan1.un.org/intradoc/groups/public/documents/UN/UNPAN021329.pdfL’informe Fins a quin punt les empreses públiques poden contribuir al desenvolupament? Una avaluació crítica i alter-natives de millora de la gestió està publicat en línia a:http://unpan1.un.org/intradoc/groups/public/documents/UN/UNPAN021619.pdf

INSTITUCIONS NACIONALS

Fundació Jaume Bofill

Evolució de les desigualtats en la salut a Catalunya

Evolució de les desigualtats en la salut a Catalunya analitza, segons tres eixos bàsics de referència (clas-se social, gènere i territori), l’evolució de les desigualtats de salut percebuda a Catalunya des de ladècada dels anys noranta fins a l’any 2002. L’aplicació pràctica d’aquesta investigació és a l’últim capí-tol, on es recullen recomanacions generals i específiques per afrontar els dèficits detectats.

A escala general, l’estudi constata un preocupant índex de desigualtats de salut que, a més, no mos-tra tendències de millora durant el període amb el qual s’ha treballat (tot i la presència de lleus millo-res en indicadors determinats). A escala específica, destaquen la significança de les variablessocioeconòmiques i de gènere (es constata una més gran prevalença de trastorns crònics en el casde les dones; la violència contra les dones és un problema evident, i les denúncies en aquest sentithan anat augmentant), l’aparició de la immigració com un nou factor de desigualtat, i la reduccióde l’impacte negatiu de la combinació de la vida laboral i la familiar sobre la salut de les dones.

Com a recomanacions generals, els autors plantegen les mesures correctives següents: la millora delssistemes d’informació i de formació, l’increment de la inversió en recerca sobre les desigualtats desalut i l’articulació de polítiques socials i sanitàries efectives, coordinades i avaluables.

Font: www.fbofill.org És una fundació cultural privada creada l’any 1969. Té per finalitat promoure i ajudar inicia-tives que facilitin el coneixement de la nostra societat i que impulsin realitzacions destinades a millorar-ne el funcio-nament.Evolució de les desigualtats de salut a Catalunya està publicat en línia a: http://caps.pangea.org/infdesigualtats.pdf

Fundació ”la Caixa”

Envelliment i habitatge

L’habitatge s’ha erigit com una de les preocupacions principals a l’agenda de tots els nivells de govern(locals, autonòmics i central). Envejecimiento y vivienda té com a objectiu l’ampliació del coneixe-ment quantitatiu, qualitatiu i territorial, actual i futur, de la problemàtica de l’habitatge d’un delscol·lectius més vulnerables i amb més dèficits en aquest terreny: la gent gran.

L’opció d’envellir en el propi entorn és, en principi, la millor opció tant des d’un punt de vista derespecte a la dignitat i a la independència, com des d’un punt de vista d’estalvi de la despesa públi-ca. No obstant això, l’estudi posa en relleu un seguit de mancances que limiten les possibilitats d’au-tonomia d’aquest col·lectiu: la preocupant precarietat dels habitatges dels ancians catalans (un terç

26

27

dels quals tenen algun tipus de discapacitat), la creixent feminització de la pobresa en aquestcol·lectiu, i el desemparament en què es troben els ciutadans de la tercera edat que perden el seucontracte de lloguer de renda antiga o que són víctimes de l’anomenat moobing immobiliari.

L’autor estructura en tres eixos les formes que hauria d’adoptar la intervenció pública destinada apal·liar la situació crítica d’aquest sector social: l’articulació de subvencions per a reformes i per cofi-nançar el pagament de lloguers, el desenvolupament d’un programa de millora de l’accessibilitat alshabitatges i l’ampliació del parc públic d’habitatges destinats a persones grans.

Font: www.lacaixa.es És l’entitat que gestiona els recursos que la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona destina a laseva obra social i cultural. El pressupost es nodreix dels excedents que obté ”la Caixa” en la seva activitat financera.

Fundación Juan March

La responsabilitat i la supervivència dels governs

L’essència del sistema democràtic estableix que la classe política es veu impulsada a actuar segonsels interessos dels ciutadans i en previsió del control a posteriori que representen les eleccions. Peròla realitat és exactament així? La responsabilitat i la supervivència dels governs (Accountability andthe survival of governments) respon a aquesta incògnita abordant el funcionament real de la demo-cràcia parlamentària i els seus efectes en la supervivència dels primers ministres en el càrrec sobrela base de les dades de vint-i-tres països.

Les dades posen de manifest que els ciutadans, a l’hora de determinar el sentit del vot, actuen sobrela base d’una combinació de factors: criteris d’identificació de partit, valoració de les propostes plan-tejades, i premi o càstig a les accions percebudes (no les realment dutes a terme) durant la legisla-tura pel govern sortint. Aquest comportament és conegut i capitalitzat pels polítics, que actuen iinformen d’acord amb allò que generarà més rendiments electorals, per la qual cosa la teoria del con-trol ha de ser complementada amb la influència de la informació per comprendre el comportamentelectoral dels votants.

D’altra banda, la supervivència dels governs en una democràcia representativa no està lligada úni-cament als resultats electorals. La situació parlamentària determina en la meitat dels casos la con-tinuïtat del primer ministre. I, paradoxalment, l’autor constata que, mentre que una situació eco-nòmica desfavorable afavoreix la penalització electoral, les situacions econòmiques favorables fanaugmentar les probabilitats d’una conspiració a l’hemicicle. Comptat i debatut, doncs, cal relativitzardecididament l’incentiu que tenen els polítics d’actuar en benefici dels ciutadans.

Font: www.march.es Creada l’any 1955 pel financer espanyol Juan March Ordinas, és una institució privada que pro-mou la cultura humanística i científica mitjançant l’organització d’exposicions d’art, concerts i cicles de conferències.La publicació La responsabilitat i la supervivència dels governs està disponible en línia a: www.march.es/ceacs/publicaciones/working/working.asp?strNombre=&strAutor=&dtmFecha=2005&submit1=Consultar

ASSOCIACIONS DEL MÓN LOCAL

Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP)

Guia de suport a la qualitat en la gestió pública local

La col·laboració entre el Ministeri d’Administracions Públiques (MAP), la Federació Espanyola deMunicipis i Províncies (FEMP), la Universitat Autònoma de Madrid i el Grup Galgano ha fet pos-sible l’elaboració de la primera guia de suport a la gestió local, que es titula Marc competencial deles entitats locals: el pacte local i la descentralització de competències. Principals instruments per a l’ex-cel·lència en la gestió.

Aquesta guia, editada pel MAP, és la primera d’una sèrie de deu que abordaran diverses temàtiquesrelacionades amb la millora de la qualitat. Es pretén que els ajuntaments puguin aplicar eines i ins-truments de gestió innovadors, que els permetin assolir l’exercici eficaç de les seves competènciesi la satisfacció de les demandes i expectatives dels ciutadans.

Els continguts s’organitzen en tres apartats: 1) la nova dimensió estratègica dels governs locals, laglobalització i la resposta als desafiaments; 2) les competències i els serveis locals, la qualitat com acriteri determinant, i 3) fonaments i orientacions bàsiques per a una gestió excel·lent. Els instrumentspresentats estan orientats a dissenyar una estratègia de direcció pròpia i adaptada a la realitat de cadagovern. Es pensa en una estratègia de direcció i gestió orientada als ciutadans, basada en el com-promís, enfocada a la millora contínua, que interactua amb els ciutadans i que facilita un model departicipació ciutadana en la gestió local.

Font: www.femp.es És una associació d’entitats locals (ajuntaments, diputacions, consells i consells insulars) i tambéla secció espanyola del Consell de Municipis i Regions d’Europa i de l’Organització Iberoamericana de CooperacióIntermunicipal. El document es pot baixar de: www.femp.es/index.php/femp/content/download/1716/14170/file/GUIA%20I%20MARCO%20COMPETENCIAL.pdf

Associació Catalana de Municipis (ACM) i Federació de Municipis de Catalunya (FMC)

Conveni marc amb la Conselleria de Justícia per oferir alternatives a la presó

El conseller de Justícia de la Generalitat i els presidents de l’FMC i l’ACM han signat, amb datade 26 d’octubre de 2005, la renovació d’un conveni marc per potenciar els treballs en benefici dela comunitat. Es tracta d’oferir mesures alternatives a la presó per a delictes menors. Actualment,uns dos-cents ajuntaments col·laboren ja amb Justícia perquè es compleixen penes alternatives ala presó.

28

29

Els ajuntaments que subscriguin el conveni es comprometen a facilitar l’accés de les persones sot-meses a mesures judicials als serveis socials, de salut, de formació o d’inserció laboral, per tal de faci-litar la inserció en cada cas, segons es convingui amb els especialistes del Departament de Justícia.Els treballs que s’acostumen a prestar són molt variats i estan relacionats amb obres de mantenimenti de jardineria, l’organització d’esdeveniments esportius i socials, la formació ocupacional, els ser-veis socials, etc.

El Departament de Justícia destinarà, per finançar la col·laboració amb les entitats locals adheridesen els termes establerts pel conveni, la quantitat de 210.303 euros. La Secretaria de ServeisPenitenciaris, Rehabilitació i Justícia Juvenil oferirà assessorament, informació i formació en aques-ta matèria a les entitats locals, i destinarà, mentre calgui, tècnics responsables per a les funcions queels són pròpies.

Font: www.associacio.net L’Associació Catalana de Municipis i Comarques està constituïda per l’agrupació volun-tària de municipis, comarques i altres ens locals de l’àmbit territorial de Catalunya; www.fmcnet.org La Federació deMunicipis de Catalunya és una associació formada pels municipis catalans que voluntàriament ho decideixen per ala defensa i la promoció de l’autonomia local. El conveni es pot baixar de: www.fmcnet.org/document.php?id=5205

Federació d’Alcaldes de Ciutats Mitjanes

Contractes locals de seguretat (CLS) i consells locals de seguretat i de prevenció de la delinqüència (CLSPD). Balanços i perspectives

Aquest és el títol d’un breu document (Contrats locaux de sécurité et conseils locaux de securité etde prevention de la délinquance. Bilans et perspectives), editat al setembre i disponible en línia, quesintetitza les informacions i les conclusions d’una enquesta que van respondre vint-i-tres ciutats mit-janes i sis comunitats d’aglomeració. L’objectiu final de l’estudi era disposar d’informació per apor-tar a una comissió interministerial encarregada de posar en marxa una «nova generació» de con-tractes locals de seguretat (CLS).

Entre les conclusions, en destaquem dues: a) segons informacions aportades per la cèl·lula inter-ministerial d’animació i seguiment dels CLS, en relació amb els contractes signats, actualmentnomés la meitat serien satisfactoris en el seu funcionament, i b) la Federació estima, però, que glo-balment el procés de contractualització ha permès una aproximació dels actors afectats per la segu-retat i l’establiment d’unes primeres constatacions compartides, i també una millora dels recursosi sinergies posats en funcionament.

Pel que fa al futur dels CLS i a la millora de la seva eficàcia, les col·lectivitats territorials estimenque el reforçament de l’objectiu dels CLS hauria de fonamentar-se, sobretot, en una aproximaciómés qualitativa a la prevenció i tractament de la delinqüència, encara que suposi la realització demenys plans d’acció. També es proposa com a necessari diferenciar millor les instàncies tècniques–de recollida d’informació– i les de direcció, i aclarir bé quins són els destinataris de les informa-cions que s’elaboren en el marc dels CLS i dels CLSPD.

Font: www.villesmoyennes.asso.fr La FMVM és una associació que reagrupa els alcaldes de ciutats que tenen entrevint mil i cent mil habitants, així com els presidents dels establiments públics de cooperació intermunicipal. El docu-ment es pot baixar de: www.villesmoyennes.asso.fr/fr/index.php

Associació de Grans Ciutats de França

Evolució de la fiscalitat de les grans ciutats

Aquesta Associació ha editat, en línia i en la seva col·lecció «Estudis», un document titulat Evolucióde la fiscalitat de les grans ciutats i de les seves agrupacions 1998-2005 (Evolution de la Fiscalité desGrandes Villes et de leurs Groupements). El desencadenant de l’estudi van ser les informacions, sor-tides a la premsa, que comentaven la gran pujada d’impostos, arran d’un informe sobre la fiscalitatlocal presentat a l’Assemblée National francesa.2

És per això que els dos objectius principals del treball són: 1) tenir una visió a més llarg termini, estu-diant l’evolució de la fiscalitat de les grans ciutats i de les seves aglomeracions al llarg de setze anysi avaluant les conseqüències reals de les polítiques fiscals per als contribuents, i 2) reunir les infor-macions fiscals dels anys 2004 i 2005 amb la finalitat de confrontar les polèmiques suscitades ambla realitat dels fets.

Entre les conclusions, n’assenyalem les següents: a) de les diverses anàlisis es desprèn que la pres-sió fiscal pròpiament dita no és el sol factor ni el preponderant de l’increment de recaptació fiscala les grans ciutats; per exemple, hi influeixen l’acabament d’exoneracions fiscals i l’increment delnombre de contribuents; b) les taxes regionals s’han incrementat quasi tres vegades més ràpidamentque les locals, i les departamentals, dues vegades, i c) l’estudi dels quinze anys permet concloure quel’increment ha estat moderat, només una mica més que la inflació.

Font: www.grandesvilles.org És l’associació dels alcaldes i presidents de les grans ciutats i de les agrupacions inter-municipals franceses de més de cent mil habitants. L’estudi i una síntesi es poden trobar a: www.grandesvilles.org/article.php3?id_article=486

Local Government Association (LGA)

Seguir el corrent: partenariats que marquen la diferència

L’Associació Anglesa de Govern Local ha donat a conèixer la publicació Seguir el corrent: partena-riats que marquen la diferència (Into the mainstream: Partnerships that make a diffrerence), quedefensa l’opció dels partenariats. La necessitat de trencar amb les barreres departamentals delsgoverns locals per fer polítiques transversals ja és un fet teòricament assumit pel món local. Ara lesdiscussions giren al voltant de la naturalesa dels lligams amb el nivell central en forma de partena-riat, i l’abast i la profunditat dels partenariats amb les comunitats i associacions locals.

Tots els indicis apunten que en un futur proper les col·laboracions entre els governs i les comuni-tats o associacions locals encara seran més intenses per tal de fer front a reptes com ara l’impactede la globalització en les economies locals, la pressió mediambiental, l’envelliment de la població,la immigració, etc. Malgrat això, totes les avaluacions fetes dels diversos programes i iniciatives defoment o basades en els partenariats són més aviat negatives i només algunes mostren progressosparcials.

30

2. Vegeu l’apartat del Govern francès.

Hi ha cinc grans tasques en les quals els partenariats locals mostren un gran potencial: establir unsobjectius locals vinculats a polítiques del govern central i negociar amb aquest la prestació dels ser-veis, aplegar els decisors clau d’un territori determinat, tenir una visió del conjunt de la despesa públi-ca en un territori, exercir el lideratge polític i actuar com a agent del canvi.

Des de la perspectiva local, les experiències acumulades fins ara han detectat tres bloquejos al bonfuncionament dels partenariats: 1) els ens desconcentrats de l’Administració central no participena fons perquè els sistemes jeràrquics de control del centre no els ho permeten; 2) la cultura orga-nitzativa i els problemes de relació entre els diversos ministeris generen dificultats, i 3) els proble-mes per prendre decisions quan en un mateix ens hi ha càrrecs electes i no electes amb interessosi lògiques diferents.

Es proposen tres iniciatives per millorar la situació: primer, fer mapes que relacionin les necessitatsi prioritats establertes per una localitat determinada i el sistema de fons de finançament disponiblesdes del nivell central; segon, establir mecanismes de suport a l’aprenentatge dels partenariats sobrela base de la solució de problemes concrets, i tercer, donar suport continu per assajar amb diversesformes de partenariats.

Font: www.lga.gov.uk Es va crear l’abril de 1997 i agrupa tres associacions municipalistes d’Anglaterra i el País deGal·les. Actualment, la conformen gairebé cinc-centes administracions locals.El document es pot baixar de: www.lga.gov.uk/download.asp?path=/Documents/Publication/intothemainstream.pdf

Improvement and Development Agency

Renovació dels barris i inclusió social. Guia per a regidors

IDeA ha publicat la guia Renovació dels barris i inclusió social. Guia per a regidors (Neighbourhoodrenewal and social inclusion. A councillor’s guide), destinada a explicar als electes locals com fun-ciona la política de renovació urbana per a la lluita contra l’exclusió social. Aquesta política estàpensada per afrontar les necessitats de les persones del 10% dels barris més pobres d’Anglaterra.Aquesta població és la que concentra els pitjors indicadors de seguretat pública, condicions de l’ha-bitatge, d’atur, salut i nivell d’educació, i que sovint cau en cercles viciosos que els condueixen asituacions d’exclusió social.

La Guia combina dos elements. El primer és l’explicació de l’estratègia governamental de renova-ció de barris, els diversos mecanismes i estratègies del Govern central que cal tenir en compte, i elsdiversos fons disponibles; el segon són estudis de cas il·lustratius i explicacions d’electes locals expe-rimentats en la matèria. La política de renovació urbana es defineix a partir de la constitució de par-tenariats locals estratègics entre el govern local, altres administracions públiques, com ara sanità-ries o de seguretat, la societat civil local i les empreses locals. Aquests partenariats s’encarreguen deprioritzar les accions que cal dur a terme per a la renovació urbana. En aquest marc, el Govern cen-tral estableix, d’una banda, uns estàndards mínims que s’han d’assolir, i de l’altra, proveeix de diver-sos fons ministerials que poden ser gastats flexiblement, segons el que acordi el partenariat corres-ponent.

Segons la Guia, perquè aquests partenariats funcionin i es pugui augmentar la probabilitat d’èxit,

31

cal assegurar un lideratge comunitari i polític clar, cal encarregar una persona o un equip de la res-ponsabilitat de la gestió de la prestació dels serveis, i cal establir un mecanisme de prestació dels ser-veis que permeti fer el seguiment del desplegament de les iniciatives i comunicar els avenços a laresta de membres del partenariat.

Font: www.idea.gov.uk El govern local britànic va crear la Improvement and Development Agency (IDeA), l’abrilde 1999, amb l’objectiu de treballar amb –i per al– govern local, tot recollint les característiques dels nous temps.La Guia en anglès es pot baixar de: www.idea-knowledge.gov.uk/idk/aio/1199190

32

THINK TANKS I FUNDACIONS ESTRANGERES

Catalyst

El compliment dels objectius per part dels operadors ferroviaris privats

Fins a quin punt és efectiva la prestació de serveis que ofereixen les empreses privades de ferroca-rrils a la Gran Bretanya? Amb la perspectiva de més de deu anys de privatització del servei de ferro-carril en vint-i-cinc empreses subcontractades, aquesta és la pregunta a la qual pretén respondre El compliment dels objectius per part dels operadors ferroviaris privats (The performance of the privatised train operators).

La resposta, segons aquest document, és força negativa: la privatització del servei de ferrocarril haprovocat un augment dels preus dels bitllets, una reducció salarial i de plantilla, un accentuatincrement de la despesa pública en concepte de subsidis (el risc, per tant, lluny d’assumir-lo el mer-cat, el continuen suportant els contribuents) i, això sí, generosos dividends per als accionistes d’a-questes empreses.

L’autor conclou que, en la mesura que les companyies privades de ferrocarril depenen íntegramentdels subsidis públics per a la seva supervivència (costos que en èpoques recessives de ben segur aug-mentarien), es produeix una situació d’inestabilitat i ineficiència oposada a la que un servei com elde ferrocarril requeriria. No es justifica, per tant, el procés de privatització que van engegar elsgoverns conservadors i que els governs laboristes no han tingut la voluntat de capgirar.

Font: www.catalystforum.org.uk És un think-tank britànic d’orientació socialista no alineat amb cap partit polític quees va crear el 1998 per promoure la implantació de noves polítiques que afavoreixin la redistribució de la riquesa ide les oportunitats.La publicació L’acompliment dels objectius per part dels operadors ferroviaris privats es pot baixar de:www.catalystforum.org.uk/pdf/privatisedtrains.pdf

Civitas

Política fiscal i família

Política fiscal i família (Fiscal policy and the family) utilitza una metodologia comparativa delsimpostos i les ajudes existents a França, Anglaterra i Alemanya per establir el nivell de redistribu-ció de la riquesa entre famílies existent en cadascun d’aquests països; els resultats s’analitzen en claude prioritats polítiques subjacents i de conseqüències reals que es deriven de cadascuna de les estruc-tures fiscals.

Les dades, d’entrada, posen en relleu que França prioritza els aspectes natalistes, que Alemanyapotencia les polítiques profamiliars i que Anglaterra ha optat per ser neutral en termes de polítiques

33

34

de família i centrar els seus esforços en la reducció de la pobresa infantil. El que és negatiu d’aquestaimatge són els efectes menys tangibles d’aquests plantejaments, com ara el fet que la paternitat omaternitat solitària és desincentivada pels models francès i alemany, però no pel britànic. O queaquest últim discrimina les famílies (de dos membres) amb salaris baixos.

L’estudi conclou que, en termes globals, els impostos i les cotitzacions socials són més elevats a Françai a Alemanya; però, a la vegada, aquests són els països on el retorn dels recursos és més uniforme i,per tant, la relació entre l’import contribuït i l’import rebut és més proporcional. Per contra,Anglaterra té una pressió fiscal menor i uns canals redistributius més específicament dirigits als col·lec-tius desfavorits, especialment als ciutadans amb salaris més baixos i als pares i mares sols i a l’atur.

La pobresa del multiculturalisme

El concepte multiculturalisme sempre s’ha considerat un feu del progressisme i de les tendències polí-tiques socialment sensibilitzades. La pobresa del multiculturalisme (Poverty of multiculturalism)planteja una interpretació alternativa d’aquest concepte en la mesura que distingeix dos tipus de mul-ticulturalisme de valor social oposat: el suau i el radical.

L’autor considera el suau un tipus de multiculturalisme socialment integrador i respectuós amb ladiversitat i, per tant, artífex d’una societat més justa. En el punt oposat caldria situar el multicul-turalisme radical, que, com que equipara totes les cultures i totes les tradicions al mateix nivell, impe-deix l’articulació d’una solidaritat comunitària i promou la tensió racial, ja que no condemna usoso costums discriminadors o xenòfobs. Això dóna lloc a la paradoxa de defensar, en nom del mul-ticulturalisme i del progressisme, cultures condescendents amb l’exclusió social dels homosexualso de les dones, a la vegada que es critiquen les cultures occidentals.

Així doncs, contràriament a allò que pugui semblar, un multiculturalisme no selectiu té efectes divi-sors de la societat i, per tant, va en detriment del progrés de l’Estat del benestar perquè inhibeix lavertebració d’un sentiment de pertinença solidària a una comunitat. Així doncs, i citant l’autor, alcontrari del que es consideraria multiculturalment revolucionari, la millor manera d’aconseguir unmón més just i de treballar a favor del progressisme és ignorar les diferències en lloc d’exaltar-les.

Font: www.civitas.org.uk És una institució independent, no partidista i finançada mitjançant donacions privades ambl’objectiu d’aprofundir en els elements legals, morals i institucionals que fan possible la llibertat social.El llibre Política fiscal i família es pot baixar de: www.civitas.org.uk/pdf/OneillFiscalPolicy.pdf

Demos

La gent fa els llocs: potenciar la vida pública de les ciutats

La salut d’una ciutat depèn, en bona part, del fet que faciliti els processos d’intercanvi (social, cul-tural, econòmic, etc.) entre ciutadans. Els espais públics són el vehicle quotidià i igualitari d’aquestainteracció. Tanmateix, la història dels darrers vint anys ha estat impregnada d’un evident procés deprivatització i fragmentació d’aquests espais. El repte actual és aprendre de les experiències delsmicroespais per tornar a connectar els espais públics, privats i cívics com l’única via per reconstruirla vida pública de les ciutats.

La gent fa els llocs: potenciar la vida pública de les ciutats (People make places: Growing the publiclife of the cities) parteix d’exemples d’espais concrets de tres ciutats britàniques (Cardiff, Preston iSwindon) per posar de manifest que és començant per les persones com es construeixen els millorsespais públics. La concorreguda i diversa biblioteca Harris de Preston, el polifacètic bar del Centrede les Arts de Cardiff, o la multidisciplinària Universitat de la Tercera Edat de Swindon són algunsdels casos analitzats.

Les conclusions sobre les experiències de les tres ciutats britàniques demostren, d’una banda, laimportància de la coproducció (implicació dels ciutadans) a l’hora de dissenyar els espais comunscom a mecanisme per incrementar la sensació de comunitat i la confiança entre veïns i, de l’altra,la incidència de tres elements fonamentals com a potenciadors de l’accessibilitat dels espais públics:les diferències de recursos (econòmics, culturals, socials, etc.) que hi ha entre els ciutadans, l’impactede les normes socials (implícites i explícites) i la diversitat de valors individuals.

Font: www.demos.co.uk És un think-tank independent que va ser fundat a Londres el 1993. Els seus objectius sónfomentar i impulsar el debat polític i aportar solucions innovadores per als problemes més radicals.La gent fa els llocs: potenciar la vida pública de les ciutats està disponible en línia a: www.divamedia.co.uk/artwork/demos/Demos_PMP_Final_02.pdf

Institute for Public Policy Research

L’estimat pare? Paternitat activa i polítiques públiques

Posar en relleu la responsabilitat de les polítiques públiques en la promoció d’una paternitat acti-va (en la mesura que és una via d’enriquiment personal tant per a l’infant com per al pare i la mare)és l’objectiu central de L’estimat pare? Paternitat activa i polítiques públiques (Daddy dearest? Activefatherhood and public policy).

Paral·lelament als canvis en el rol social i econòmic de les mares, també s’han fet necessaris els can-vis en el rol dels pares i en la seva manera d’exercir la paternitat. Aquest document exposa estratè-gies i recomanacions d’adaptació de les polítiques públiques a aquesta nova realitat que es concre-ten en els àmbits següents: eliminació d’obstacles laborals i familiars a la paternitat activa, fomentde l’estabilitat familiar, canvis en les ambicions dels pares i transformacions en les estructures fami-liars d’atenció als fills.

Entre les millores plantejades destaquen: l’establiment d’un permís retribuït de paternitat de qua-tre setmanes com a estratègia per afavorir un accés igualitari a la dedicació paternal (perllongar l’ac-tual permís no retribuït d’un màxim de tretze setmanes a la pràctica significa l’exclusió de les famí-lies menys afavorides de gaudir d’aquesta possibilitat) o la creació de serveis de suport i d’informacióper als pares, especialment per als que es troben en situacions delicades (sols, en procés de separa-ció, etc.).

Font: www.ippr.org.uk És un dels think-tanks més influents de la Gran Bretanya. Amb una orientació de centre-esquerra, l’Institut fa recerca sobre temes socioeconòmics per influir en l’agenda política.

35

36

Joseph Rowntree Foundation

Mapa de la governança a escala local

El Mapa de la governança a escala local (Mapping governance at the local level) dibuixa el panoramadel nivell i el model de governança local i dels sistemes de presa de decisions al Regne Unit i posaèmfasi, específicament, en els aspectes relacionats amb la participació ciutadana.

Malgrat les diferències en tots els àmbits existents entre Anglaterra, Irlanda del Nord, Escòcia i elPaís de Gal·les, l’estudi ha fet aflorar un seguit de preocupacions coincidents en relació amb elsnivells de governança i de participació en el context de devolució de competències actual: la proli-feració d’experiències de partenariats i de col·laboració provoca situacions de confusió competen-cial i de responsabilitats (cal, doncs, una supraestructura de vertebració i coordinació), i els dissenysorganitzatius formals es manifesten com a insuficients per si sols per garantir la receptivitat delsgoverns locals (és imprescindible introduir canvis paral·lels en les actituds, el funcionament o la cultu-ra organitzativa).

La resposta als reptes exposats ha de partir, necessàriament, d’un enfocament comú fonamentat enles idees força següents: aclarir el rol de les administracions locals en els nous models de governançai el mapa d’estructures de partenariats, articular una política nacional de suport a la iniciativa local,promoure un tipus de participació ciutadana efectiva i eficient, transformar la cultura organitzati-va burocràtica per fer-la més permeable a la participació, i millorar i fer més selectiu el sistema definançament de les estructures de la nova governança.

Netejar els barris: problemes ambientals i provisió de serveis en barris pobres

El dèficit de serveis públics en els barris pobres i la seva habitabilitat és un tema que preocupa cadavegada més els poders públics en la mesura que és un factor que pot afavorir l’increment de les des-igualtats entre aquests barris i els benestants. Davant d’aquesta situació, Netejar els barris: proble-mes ambientals i provisió de serveis en barris pobres (Cleaning up neighbourhoods: Environmental problems and service provision in deprived neighbourhoods) fa una aproximació a la relació que hiha entre els problemes ambientals, la prestació de serveis públics i les possibilitats d’inclusió social.

L’estudi, que utilitza una metodologia qualitativa i quantitativa (recull exhaustiu d’opinions d’au-toritats municipals i estudi de cas de les polítiques implantades per quatre governs locals britànics),posa en relleu les abismals diferències que hi ha pel que fa a la qualitat ambiental entre els barrisdesfavorits i no desfavorits; els factors causants formen un ventall ben heterogeni: densitat depoblació, taxes de població inactiva, estructura urbanística, etc. La importància d’aquestes dife-rències rau en l’efecte directe que aquestes tenen en el comportament tant dels residents com delstreballadors municipals; l’entorn més descuidat dels barris desfavorits afavoreix comportamentsmenys cívics.

Els autors conclouen que aquesta situació únicament es pot afrontar mitjançant l’articulació d’unfront comú polític i financer de tots els nivells d’administració. Els canals existents actualment perfer efectiva aquesta unió d’esforços (com ara el Fons de Renovació de Barris) no poden excloure laimplantació de nous instruments que permetin la institucionalització de mesures a llarg termini (entreles quals cal destacar les compensacions econòmiques a municipis amb barris especialment vulne-rables).

Font: www.jrf.org.uk. És la institució amb fins no lucratius més gran de la Gran Bretanya dedicada a la recerca depolítiques socials. Fomenta i ajuda una gran quantitat de programes en el camp de l’habitatge, l’atenció primària i lapolítica social.El llibre Mapa de la governança a escala local es pot baixar de:www.jrf.org.uk/bookshop/eBooks/1859350598.pdfNetejar els barris: problemes ambientals i provisió de serveis en barris pobres es pot baixar de:http://www.jrf.org.uk/bookshop/eBooks/1861348169.pdf

Notre Europe

Per un nou contracte social europeu

En el context actual de debat sobre l’abast de la dimensió social de la Unió Europea, Per un noucontracte social europeu (For a new European social contract) referma la necessitat de redefinir elscontorns del contracte social que vincula els Estats membres de la UE entre si, i suggereix meca-nismes per aconseguir-ho.

No hi ha dubte que, tant la retòrica neoliberal com les successives ampliacions de la UE, han cons-tituït reptes extraordinaris per al model social de la Unió. No obstant això, és igualment innegablel’emergència de noves demandes i necessitats socials a les quals no donen resposta ni les polítiquescomunitàries ni les nacionals. Segons els autors, la necessària reformulació de l’Europa social ha d’a-profitar la desestabilització provocada per la recent ampliació com una oportunitat de rellançament.

L’estratègia per fer realitat aquesta reinvenció social d’Europa passa per la definició d’una agendade debat amb un recull exhaustiu de qüestions que constitueixi un punt de partida per a la nego-ciació d’unes bases sòlides d’un nou contracte social. Òbviament, aquesta estratègia comporta ris-cos d’incrementar el retrocés social, però el fet que l’harmonia i la prosperitat de l’Europa dels Vint-i-set depenen de la perspectiva que s’adopti, obre una porta a l’optimisme.

Font: www.notre-europe.asso.fr Fundada per Jacques Delors el 1996, la missió de la fundació Notre Europe és apro-fundir en les qüestions relatives a la construcció europea, tot analitzant els reptes de futur i les situacions actuals.El document Per un nou contracte social europeu es pot baixar en anglès de:www.notre-europe.asso.fr/IMG/pdf/Etud43-en.pdf i en francès de:www.notre-europe.asso.fr/IMG/pdf/Etud43-fr.pdf

Social Market Foundation

Les comunitats als controls: l’agenda de reforma dels serveis públics del nou Tercer Sector

La reforma dels serveis públics britànics s’ha simplificat sovint definint-la com una lluita pel nuclidur de l’Estat del benestar entre el sector públic i el privat. Aquesta visió obvia l’existència de modelsde provisió de serveis públics que aprofiten la col·laboració dels dos sectors i del Tercer Sector. Lescomunitats als controls: l’agenda de reforma dels serveis públics del nou Tercer Sector (Communitiesin Control: The new third sector agenda for public service reform) se centra en la potencial contribució

37

38

d’aquest últim al desenvolupament de noves formes de provisió d’uns serveis públics (un delsobjectius del Govern laborista) més orientats a l’usuari en quatre àmbits concrets: serveis de for-mació ocupacional, serveis als infants, atenció domiciliària i serveis correctius.

La implicació del Tercer Sector aporta, atesa la seva naturalesa comunitària, dos importants valorsafegits: la seva proximitat als ciutadans possibilita una atenció molt més personalitzada, i el fet deformar part de la societat civil i, alhora, del sistema de serveis públics li permet tenir un paper d’in-termediari en les dues direccions. El perill que cal evitar és que el desenvolupament del paper degestor erosioni algun dels trets diferencials que li confereixen especificitat.

Aquest document planteja un seguit d’estratègies concretes per fer realitat aquesta implicació delTercer Sector: la conversió dels serveis públics transferibles (mitjançant la transformació de les ins-titucions existents o la transferència a organitzacions de voluntariat ja existents), l’establiment demercats de serveis públics oberts a la competència i el foment del desenvolupament de joint-ven-tures (com a mecanismes de col·laboració entre actors de diversa naturalesa amb la minimització dela càrrega burocràtica).

Font: www.smf.co.uk La Social Market Foundation és un think-tank britànic independent que té com a objectiu prin-cipal explorar les formes de col·laboració entre el sector públic i el privat per contribuir a la prosperitat de la GranBretanya.El document Les comunitats als controls: l’agenda de reforma dels serveis públics del nou Tercer Sector es pot baixar de:www.smf.co.uk/index.php?name=UpDownload&req=getit&lid=137

MÓN ACADÈMIC

«Estat i ciutadans a Noruega: societat organitzada i relacions Estat-municipis».Tommy Tranvik i Per Selle

L’article argumenta que els dos elements més importants de la infraestructura democràtica deNoruega, la societat civil i el govern local, estan patint una sèrie de problemes que amenacen serio-sament la seva autonomia i poder. Aquestes amenaces es deuen a dos processos diferents, però com-plementaris, que conflueixen a empobrir la qualitat de la democràcia a Noruega.

El primer procés va en direcció de baix cap amunt, dels individus a les organitzacions socials, i afec-ta, sobretot, l’organització de la societat civil en conjunt. D’aquest procés, en destaquen dos elements.El primer és el naixement i l’augment d’un igualitarisme individualista, fruit de l’èxit obtingut enel repartiment de la riquesa i benestar entre els individus. Aquest igualitarisme individualista ha gene-rat la creença que ara les persones tenen la capacitat de poder-se enfrontar amb els problemes socialsi amb les decisions polítiques sense el suport o l’ajut dels moviments o les organitzacions socials demasses tradicionals. El segon element és un interès creixent de la població en associacions petitesi monotemàtiques, que s’ajusten millor a les noves necessitats i preferències dels individus que lesorganitzacions tradicionals. No obstant això, no són especialment eficaces en el fet d’influir en l’e-laboració de les polítiques públiques nacionals o locals.

El segon procés aniria en la direcció contrària a l’anterior, des de dalt cap avall, i afectaria directa-ment les relacions entre els governs central i locals, és a dir, a la relació centre-perifèria. Els supò-sits ideològics associats a la nova gestió pública atorgaven un valor modest al paper de la democràciai el govern local, ja que l’entenien com un mer executor de les polítiques centrals. Les reformes ins-pirades en la nova gestió pública han afeblit l’autonomia local perquè els polítics i professionals delnivell local eren vistos com uns actors racionalment egoistes, que busquen, sobretot, satisfer les sevesquotes d’influència i poder. Si es volia assegurar una millor eficiència i qualitat en la prestació delsserveis locals de benestar, llavors calia controlar i limitar el poder i la influència d’aquests actors.

Els efectes acumulats d’aquests dos processos afecten directament la dimensió clau de la democràciaa Noruega: les relacions centre-perifèria. Aquests efectes han comportat una més gran centralitza-ció del procés polític i, per tant, la societat civil i el govern local han deixat de ser mecanismes detransmissió de la influència i de la participació de la ciutadania en els afers públics.

Font: Tommy Tranvik i Per Selle, «State and Citizens in Norway: Organisational Society and State-MunicipalRelations», West European Politics, vol. 28, núm. 4 (setembre de 2005).

«Lideratge i millora de serveis: dues elits o una dependència dinàmica?». TomEntwistle et al.

Aconseguir un lideratge local efectiu és un dels punts centrals de l’agenda política de la modernit-zació de l’Administració del Govern laborista. Segons els documents oficials, es defensa una divi-sió clara de rols entre els membres electes (regidors amb responsabilitats executives o sense) i els

39

no electes (directius, funcionaris, gerents, tècnics, etc.). Als primers se’ls atribueix el lideratgecomunitari o polític, és a dir, el referit cap a l’exterior de l’organització, mentre que als segons se’lsassignen les funcions pròpies del lideratge corporatiu o de l’estructura administrativa de l’ajunta-ment.

L’anàlisi de diverses enquestes fetes des del 2001 fins al 2003 tant a membres electes com no elec-tes del govern local sobre la seva percepció del funcionament, la gestió i possibles millores del seuajuntament, permeten als autors extreure les conclusions següents. En primer lloc, els electes ambresponsabilitats executives s’han anat implicant cada cop més en l’agenda de millora dels serveis.Cada vegada més es coincideix en el fet que el lideratge polític és una de les claus per a la millorageneral. A més a més, els no electes estan cada cop més d’acord en la idea que el lideratge políticés un dels factors determinants per a la millora de l’organització i prestació dels serveis.

En segon lloc, es constata una convergència gradual en les valoracions que fan els dos grups sobreel funcionament dels ajuntaments respectius, tot i que encara hi ha diferències significatives en lamanera d’enfocar la gestió i els mecanismes de millora. Pel que fa a la gestió de la millora, els puntsde divergència entre els dos grups són el grau de compromís davant els partenariats, el grau de con-fiança mútua, la coherència dels plans d’acció, el fet de centrar-se en els usuaris i la capacitat de control que han de tenir els nivells intermedis de gestió. Pel que fa als mecanismes de millora, ladivergència es detecta en el lideratge polític, les polítiques del Govern central, la tasca inspectora iles noves tecnologies.

No sembla que se sigui davant una elit dual que actuï coordinadament, sinó davant una certa con-fusió i barreja de rols, que podria conduir a tensions i confusions en el funcionament del govern local.Però una anàlisi més detallada de les dades suggereix que hi ha dos patrons de relacions que fun-cionen paral·lelament: d’una banda, els electes i els directius d’alt rang comparteixen una mateixaagenda de millora i, de l’altra, els alts directius tècnics i els responsables de la gestió i prestació deserveis no comparteixen quina és la millor estratègia per millorar.

Font: Tom Entwistle, Steve J. Martin i Gareth Enticott, «Leadership and Service Improvement: Dual Elites orDynamic Depandency?», Local Government Studies, vol. 3, novembre de 2001.

«El quart intent per construir les polítiques de l’obligació de benestar». TonyFitzpatrick

Des de la dècada dels anys vuitanta, al Regne Unit s’han plantejat tres intents per fonamentar la ciu-tadania que, d’una manera o una altra, erosionaven l’universalisme dels drets socials de la social-democràcia tradicional: el conservador, el comunitari i el de la Tercera Via.

La visió conservadora fonamenta la idea de ciutadania a partir de la relació d’intercanvi proporcionalentre els individus. Això implicava assumir que els individus actuen moguts per satisfer l’interèspropi, sobre la base d’un càlcul racional de fins on donar o rebre. El límit a aquest comportamentestaria en el fet de garantir als altres aquestes mateixes capacitats d’actuar. Per als conservadors, lapropietat privada i la família són els mecanismes de desenvolupament de la formació dels individusi el fonament de la interdependència. La ciutadania conservadora es basa més en una resistència ala intromissió de les polítiques socials, que retallarien la competència entre els individus.

El comunitarisme és una reacció als plantejaments conservadors i es basa en la idea que tothom téel dret a buscar la seva pròpia versió de la «bona vida» en el marc de la comunitat. Per evitar el con-

40

flicte i el desordre que implica que tothom busqui pel seu compte el seu propi benestar, cal que laciutadania es fomenti en el context de la compartició de valors bàsics i comuns de la comunitat enla qual viu l’individu.

La ciutadania és el mecanisme a partir del qual els lligams socials es refermen pel fet de viure encomunitat compartint valors comuns, el bé comú. Aquest bé comú no és universal, sinó que variad’una comunitat a una altra, segons el patró de valors de cadascuna. Les polítiques socials i les accionspúbliques haurien d’orientar-se cap a la preservació d’aquest bé comú i els valors que representen.Ara bé, en les societats contemporànies hi ha diverses comunitats que conviuen en un mateix espaiamb valors socials diferents en competència.

La Tercera Via entén la ciutadania a partir de la participació activa dels individus en la societat, onel fet de disposar de drets està directament relacionat amb l’exercici de deures. En aquest sentit, s’a-llunya de la socialdemocràcia tradicional, per a la qual els drets eren incondicionals.

Revalorar la visió socialdemòcrata implica redefinir els drets socials com un mitjà per reduir i, pot-ser, eliminar les jerarquies de poder. Per aconseguir-ho, l’autor proposa seguir críticament la pro-posta de White (The civic minimum, 2003, Oxford University Press). Fitzpatrick proposa una com-binació d’una renda bàsica mínima, que cobreixi només el mínim vital, juntament amb un sistemasocial que indueixi els individus a relacionar-se cooperativament si volen prosperar socialment.D’aquesta manera, la ciutadania es basaria en un mecanisme d’exercici actiu de drets i deures nocompetitiu que garantiria l’equitat social.

Font: Tony Fitzpatrick, «The fourth attempt to construct a politics of welfare obligations», Policy and Politics,vol. 33, núm. 1.

41

REVISTES

«Sí, però no al meu pati de darrere…». Fernando Barreiro Cavestany

En el context actual de generalització de tendències descentralitzadores, de devolució i de subsi-diarietat, emergeix un nou paradigma del «bon govern»: el govern en un marc de relacions inter-governamentals que s’articulen, s’encavalquen i, sovint, entren en contradicció. Una de les conse-qüències negatives d’aquesta nova realitat és l’aflorament d’un excés de localisme que porta asituacions d’egoisme territorial i a l’aparició del fenomen NIMBY (Not In My Back Yard: «Sí, peròno al meu pati de darrere»). El fenomen NIMBY indica que s’accepta la necessitat de disposar d’unainstal·lació o d’un equipament necessari, sempre que no es faci prop de casa nostra.

Per gestionar aquest nou fenomen, cal redefinir aspectes politicoinstitucionals com ara la governan-ça (que ja no es pot restringir exclusivament al govern limitat a unes fronteres administrativament defi-nides, sinó que s’ha d’estendre al govern de les interdependències territorials, econòmiques i socials),la responsabilitat (que s’ha de replantejar des d’un punt de vista global) o la solidaritat (que no espot limitar a la fraternitat emocional, sinó que ha de comprendre, també, comportaments racionals).

En resum, el desenvolupament d’una ciutadania global, tant des del punt de vista individual cominstitucional, és la resposta a aquesta nova situació de tensió entre les dimensions particular icol·lectiva.

Font: www.iigov.org L’Institut Internacional de Governabilitat de Catalunya és una organització catalana sense ànimde lucre, amb vocació internacional, de tradició iberoamericana, que produeix, gestiona i difon coneixement usableal servei de la governabilitat democràtica per al desenvolupament humà sostenible.L’article «Sí, pero no en mi patio trasero…» es pot baixar de: www.iigov.org/gbz/article.drt?edi=221523&art=221532

«Perpetuum mobile?». John Goldthorpe

La mobilitat social està una altra vegada en el centre d’interès dels cercles polítics. Es coincideix,especialment en el centreesquerra, en la idea que sembla que la mobilitat està decreixent, i fins i totque s’està tornant enrere, malgrat vuit anys de compromís del Govern laborista vers la redistribu-ció, l’augment d’inversió en educació, etc.

L’autor explica que la mobilitat social no funciona com la gent s’imagina i que és molt difícil fer algu-na cosa sobre aquesta qüestió. Per això distingeix dos tipus de mobilitat intergeneracional: la fluï-desa dins l’estructura de classes i els canvis d’estructura de classes. Una anàlisi de la major part delsegle XX a la Gran Bretanya mostra que la mobilitat social s’ha produït com a efecte dels canvis d’es-tructura social, i no per efectes de la fluïdesa.

Quan els polítics parlen de mobilitat social, sovint confonen els termes. Si el que es vol és incrementarla proporció de llocs de treball qualificats, es tracta de canviar l’estructura de classes eixamplant la

42

cúspide de la piràmide i reduint-ne la base. Tanmateix, és difícil per als governs controlar les varia-bles que hi incideixen, i el creixement econòmic tampoc no és garantia, ja que pot incrementar elsllocs de treball menys qualificats. Actualment, els canvis en el mercat laboral estan reduint les opor-tunitats objectives d’ascens social, les quals tendeixen a estabilitzar-se. D’altra banda, si l’objectiués incrementar la fluïdesa, es tracta de reduir la rigidesa inherent entre la posició de classe dels paresi la dels seus fills. En aquest cas, el paper de l’educació no té el relleu que se li acostuma a atorgarperquè, en primer lloc, com que s’han augmentat els nivells d’educació en la població, aquesta s’hafet menys distintiva i té menys capacitat informativa per als ocupadors, i en segon lloc, tot i que esparla de les economies del coneixement, la major part de l’ocupació és del sector dels serveis, sobre-tot dels serveis personals, que es caracteritza per tenir uns llocs de treball que no es poden substi-tuir per tecnologia. Aquest fet converteix les habilitats cognitives i tecnològiques adquirides en l’e-ducació formal en menys importants enfront dels atributs d’un estil de vida global, que està mésdirectament relacionat amb els orígens socials que amb l’habilitat i l’esforç.

Així, doncs, dècades de recerca sociològica mostren que la mobilitat social és un problema complexi que les polítiques que tenen per objectiu incrementar la mobilitat no són fàcils de formular ni d’a-plicar.

Font: John Goldthorpe, «Perpetuum mobile?», Prospect, núm. 116, novembre de 2005.

«Demà no hi seran». Diversos autors

En aquest article es convida disset pensadors a especular sobre si d’aquí a trenta anys algunes deles idees, valors i institucions que avui en dia la societat considera eternes encara perduraran.

Els temes seleccionats pels autors són molt heterogenis: la sacralitat de la vida, els partits polítics,l’euro, la passivitat japonesa, la monogàmia, la jerarquia religiosa, el Partit Comunista xinès, els cot-xes contaminants, el domini públic, les consultes als metges, la monarquia anglesa, la guerra con-tra les drogues, la procreació natural, la poliomielitis, la sobirania, l’anonimat o els subsidis agrícoles.

I les respostes es fonamenten en camps diversos com ara la moral, la religió, la geopolítica o la tec-nologia. En general, en l’article s’expliquen argumentacions que auguren, per a un futur pròxim,la desaparició d’alguns dels temes plantejats, com ara la sacralitat de la vida, la monogàmia o la jerar-quia religiosa; la seva modificació profunda, com en el cas de la sobirania o els partits polítics, o unimpacte menor de l’esperat, com en el cas de la difusió de l’euro.

Font: diversos autors, «Mañana no estarán», FP Foreing Policy, núm. 11 (octubre-novembre de 2005).

«La riquesa ètica de les nacions». Tom Donalson

En aquest article, l’autor examina la perspectiva de la riquesa ètica de les nacions, partint de la ideaque a l’hora de determinar la riquesa de les nacions, no tan sols s’han de tenir en compte les for-mes tradicionals de capital, sinó també el «capital social». Per tant, consegüentment, si algunesnacions són més grans i més riques que d’altres, i ho han esdevingut no a còpia de treballar dur o

43

pels seus recursos naturals, sinó gràcies a una forma de capital social, és bàsic intentar identificarels elements clau d’aquest capital social.

En l’anàlisi dels factors i categories ètiques més significatives, es destaca que, com més justa siguila distribució dels béns, millor serà el govern des de la perspectiva ètica i econòmica; com més arre-lada sigui la cooperació social i més ben inculcats estiguin els deures econòmics dels ciutadans, méssignificatives seran l’eficiència i la productivitat nacionals.

Tres conclusions constitueixen el resultat d’aquest article: 1) la moralitat pot crear avantatges eco-nòmics per a les nacions d’unes maneres que van més enllà de la noció d’un mercat idealitzat; 2) pertal que l’ètica pugui impulsar beneficis econòmics, els conceptes ètics han d’elevar-se a l’estatus devalor intrínsec (independent de la seva utilitat); els béns als quals sovint s’atribueix un valor intrín-sec són la felicitat, l’amistat, el coneixement, la comunitat, la integritat, la justícia i la bellesa, i 3) siles demandes de factors d’èxit ètic nacionals són certes, aleshores les nacions haurien de posar aten-ció en el tema de l’educació moral i aconseguir que les persones siguin capaces d’atribuir un valorindependent a determinats conceptes com ara la integritat, la democràcia, el medi ambient i la jus-tícia distributiva.

Font: Tom Donalson, «La riquesa ètica de les nacions», Idees, núm. 25 (gener-març de 2005).

44

MISCEL·LÀNIA

IV Biennal Europea de Paisatge

Tindrà lloc a Barcelona els propers dies 23, 24 i 25 de març de 2006. La Biennal Europea de Paisatge,ja des de la seva primera edició, ha expressat la voluntat d’aprofundir i debatre la intervenció en elpaisatge, tant des de l’arquitectura del paisatge com des d’altres camps que estan vinculats amb elseu estudi i construcció. Més informació, a: www.coac.net/landscape

IX Jornades sobre Tecnologies de la Informació per a la Modernització de les Administracions Públiques (TECNIMAP 2006)

Tindran lloc els dies 30 i 31 de maig i 1 i 2 de juny de 2006 a Sevilla, organitzades pel Consell Superiord’Informàtica del Ministeri d’Administracions Públiques, amb l’objectiu de contribuir a la utilitzacióde les tecnologies de la informació de manera innovadora i eficaç, tot reduint costos i millorant laprestació de serveis. Més informació, a: www.csi.map.es/csi/tecnimap

Fòrum Social Mundial 2006

La sisena edició del Fòrum Social Mundial, que es farà al gener del 2006, serà policèntrica, des-centralitzada, i es farà a diferents llocs del món. A Bamako (Mali, Àfrica) del 19 al 23 de gener, aCaracas (Veneçuela, Amèrica del Sud) del 24 al 29 del mateix mes, i a Karachi (Pakistan, Àsia) elmarç de 2006. Més informació, a: www.wsf2006.org/spanish/spanish/index.php

Fòrum Mundial Ciutats i Qualitat de Vida

Es farà a Ginebra del 18 al 20 de maig de 2006 sota el lema «Reptes globals, solucions locals». Esproposa debatre sobre quins valors cal construir el desenvolupament de les ciutats avui en dia, conèi-xer noves pràctiques urbanes i les prioritats dels actors locals. El Fòrum planteja tres grans inter-rogants: quina és la responsabilitat dels diversos actors en la construcció d’una ciutat de qualitat?Quins són els criteris de qualitat i els mitjans d’acció determinants? Quines són les fórmules decol·laboració multiactors possibles? Més informació, a: www.qualitedevie.org

Fòrum Mundial de l’Aigua

El quart Fòrum Mundial de l’Aigua es farà del 16 al 22 de març de 2006 a Mèxic, per iniciativa delGovern mexicà i del Consell Mundial de l’Aigua i sota el lema «Accions locals per a un repte glo-bal». El Fòrum pretén basar-se en les accions locals per reduir a la meitat, d’aquí al 2015, la pro-porció de persones sense accés a l’aigua potable (setè objectiu de desenvolupament del mil·lenni).Més informació, a: www.worldwaterforum4.org.mx/home/fest_cine.asp

45

46

La Unió Europea crea un nou portal sobre salut i seguretat en el treball

El nou portal l’ha posat en funcionament l’Agència per la Seguretat i Salut en el Treball i utilitza latecnologia més avançada. És el primer portal global d’aquesta temàtica i ha estat dissenyat per ofe-rir suport a les necessitats d’informació pràctica sobre condicions laborals de risc. Es pot cercar pertipologies de risc, sectors o grups. Es pot adaptar als requeriments dels usuaris, i també conté bonespràctiques. Més informació a: http://osha.eu.int

EUKN, el nou portal europeu sobre polítiques urbanes

Aquest nou portal permet accedir a documents sobre polítiques urbanes aportats pels quinze Estatsmembres de la Unió Europea, per la Comissió Europea, pel programa URBATAC i per la XarxaEuricities. A partir del 2006, tots els documents aniran acompanyats per un resum en francès i enanglès. Més informació, a: www.eukn.org

WEB DEL MES

Xarxa de les Nacions Unides sobre Administració Pública

La Xarxa de les Nacions Unides sobre Administració Pública (UNPAN) és un servei en línia queté la missió de compartir el coneixement, les experiències i les bones pràctiques d’arreu del món pertal de donar contingut a les polítiques públiques, a ajudar a fer l’Administració pública efectiva ieficient, i a ajudar a la cooperació entre els Estats membres de les Nacions Unides.

El web facilita molta informació a través de diverses possibilitats. La biblioteca virtual permet la con-sulta per tipus de contingut, per tema, per regions o per idioma d’informes, bones pràctiques, legis-lació, estudis de cas, estudis de tendències, revistes, etc. L’opció «Conferències» permet l’accés direc-te a les conferències i esdeveniments organitzats per les Nacions Unides i els documents associatscorresponents. L’opció «Formació» permet accedir als programes de formació vinculats a lesNacions Unides que estan en funcionament arreu del món.

També es pot accedir als directoris de contactes, webs, institucions de formació, consultors i asses-sors, i revistes sobre les administracions púbiques.

Qui vulgui estar permanentment informat sobre les novetats, es pot registrar al sistema d’alerta denovetats per correu electrònic.

www.unpan.org

47

Binoclede la innovació local

El

Octubre-novembre de 2005

38

Gabinet d’Estudis de la PresidènciaCentre per a la Innovació Local

xarxa de municipis

w w w . d i b a . e s

Gabinet d’Estudisde la PresidènciaRbla. Catalunya, 12608006 Barcelona

Centre per a laInnovació LocalMallorca, 244, planta baixa08008 BarcelonaTel. 934 020 709Fax 934 049 030cil@diba.es

El Centre per a la Innovació Local promou el coneixement sobre temesemergents en els governs locals i les seves polítiques públiques