POMPEU FABRA i la NORMATIVITZACIÓ moderna

del català

Des del segle XIX,

tres processos confluents permeten explicar el procés de fixació ortogràfica i gramatical del català modern

Pompeu Fabra

(1868-1948), figura clau

Joan Buades, març del 2014 (a partir d’Empar Vidal )

Un procés econòmic,

fruit de la revolucióindustrial. Apareix laburgesia industrial iel proletariat i esprodueixen granscanvis socials.

Aquest procésnomés es dónaa Catalunya i alPaís Basc.

1

2Un procés polític:necessitat de disposard’una estructura políticaal servei de l ’ economiaemergent i recobrar poder

propi davant Madrid.

✔ Creació de laMancomunitat deCatalunya, elprimer òrgan políticautònom català desde la derrota del1714.

3Un procés cultural, l ’estabilització d ’unsentiment de col·lectivitat diferenciada,basada en la idiosincràsia històrica i ensignes d ’ identitat vertebradors,especialment una llengua que ha de sermodernitzada per tornar a ser llengua decultura com l’anglès, l’alemany o l’espanyol.

SITUACIÓ LINGÜÍSTICAAL LLARG DEL SEGLE XIX

1diglòssia en relació amb

l’espanyol i el francès (segons els estats):

a) el catalàrepresentava la llengua de la

família, de l’ús privat i delsJocs Florals

b) el castellà i el francès, en canvi, la llengua formal i d’ús públic

2crisi d’autoritatlingüística entre els

escriptors i la gent amb cultura:

a)fragmentació i diversificació dialectal de la llengua

b) una llengua fortamentinterferida pel castellà (o el francès) tant en sintaxi com en lèxic

CAOS ORTOGRÀFIC I SINTÀCTIC

provocat per una tensió de doble sentit:

►un corrent arcaïtzant fonamentat en elmoviment de la Renaixença

►un corrent dialectalitzant, defensat pelsescriptors modernistes.

TRES CONDICIONS PER CONSTRUIR UNA LLENGUA “REFERENCIAL”

►que fos formalment adequada i, doncs, unificada

►que per la seva funcionalitat proporcionés prestigi social, especialment a la nova burgesia industrial.

► que fos comparable a altres llengües cultes d’Europa.

Fabra, el “seny ordenador de la llengua catalana”

Model de llengua que proposa► No podia ser dialectalitzant; però, en canvi, havia de permetre representar les

principals opcions dialectals.

► Havia de tenir en compte la llengua medieval, pel prestigi del model de llengua d’aquest període.

► No podia prescindir de les solucions adoptades per altres llengües de cultura, sobretot les llengües romàniques.

► S’havia de configurar “científicament” emprant el mètode comparatiu.

► Havia de comptar amb mecanismes de difusió, en complicitat amb els escriptors , i emprant les infraestructures escolars i culturalsexistents.

► S’havia de sentir com una llengua de prestigi i havia d’arribar a ser la llengua de la burgesia il·lustrada.

ELS RES PILARS DEL

MODEL LINGÜÍSTIC DE

FABRA

►Els dialectes

►El català medieval

►Les llengües de cultura veïnes

LLENGUA NACIONAL

► Fabra se sent legitimat per fer la reforma gràcies al suport de la nova Mancomunitat de Catalunyad’Enric Prat de la Riba.

► Aquesta legitimació li permet usar els termes “llengua nacional” i “nacionalització” per referir-se al procés de fixació i de consolidació supradialectal de la llengua.

► L’estratègia de Fabra per reeixir s’ajusta als dos pols que configuren qualsevol nacionalisme:

a) la màxima cohesió interna (tots els dialectes s’havien de reconèixer en la llengua comuna) i

b) la màxima diferenciació externa (s’havia de depurar la llengua catalana de tots els trets no genuïns).

OBRA DE FABRA

► Normes ortogràfiques (1913)

► Diccionari ortogràfic(1917)

► Gramàtica (1918)

► Diccionari general de la llengua catalana (1932)

Resistències i acceptació final (1932)

► Polèmica amb Antoni Maria Alcover (1913 –1926)

► Francesc de Borja Moll (1932) i el Diccionari Català-Valencià-

Balears (1900-

1962)

Normes de Castelló (1932)

Pompeu Fabra, a l’exili, com centenars de milers de catalans…

L’INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS (1907 fins avui)

►Creada l’any 1907 per la Diputació de Barcelona d’Enric Prat de la Riba, fa la funció d’acadèmia nacional de les humanitats i les ciències.

Seccions de l’IEC► Secció Històrico-Arqueològica

► Secció de Ciències Biològiques

► Secció de Ciències i Tecnologia

►Secció Filològica

► Secció de Filosofia i Ciències Socials