Informe Horizon > Edició per a l’ensenyament universitari 2012NMC

La reconeguda col·lecció d’informes Horizon i les seves edicions regionals, anomenades NMC Technology Outlooks, formen part del Projecte Horizon de l’NMC, una investigació qualitativa iniciada l’any 2002 que identifica i descriu les tecnologies emergents que es creu que tindran un fort impacte en l’ensenyament en els propers cinc anys arreu del món.

1

Resum executiu 3

Horitzó d’implantació: un any o menys> Aplicacions per a mòbil 11> Ús de tauletes 16

Horitzó d’implantació: de dos a tres anys > Aprenentatge basat en jocs 21> Analítica d’aprenentatge 26

Horitzó d’implantació: de quatre a cinc anys> Computació basada en el gest 30> Internet de les coses 34

Metodologia 38

Consell Assessor del Projecte Horizon de l’NMC: Edició per a 40 l’ensenyament universitari 2012

Índex >Cliqueusobreuntemaonúmerodepàginaperpassaralapàginaindicada.

Usinteressenlestecnologiesemergents?Sivoleuampliarelsvostresconeixementsiaprofundirenaltrestecnologieseducativesagregeu-vosalnostreFacebookafacebook.com/newmediaconsortiumiseguiu-nosaTwitteratwitter.com/nmcorg.

NMC

Lainvestigacióquehihaaldarreredel’Informe Horizon de l’NMC: Edició

per a l’ensenyament universitari 2012haestatdirigidaconjuntamentpel

NewMediaConsortium(NMC)il’EDUCAUSELearningInitiative(ELI),un

programad’EDUCAUSE.Agraïmprofundamentlaparticipaciódel’ELIi

elseusuportdeciditalProjecteHorizondel’NMC.Peramésinformació

sobre l’ELI, consulteu www.educause.edu/eli; per a més informació

sobrel’NMC,consulteuwww.nmc.org.

©2012,TheNewMediaConsortium.

ISBN978-0-9846601-3-1

S’autoritzen la reproducció, la còpia, la distribució, la transmissió

i l’adaptació d’aquest informe en virtut d’una llicència d’atribució

CreativeCommons,semprequese’nfaciconstarl’autoriad’acordamb

lacitacióqueapareixacontinuació.Perconsultarunacòpiad’aquesta

llicència, visiteu creativecommons.org/licenses/by/3.0/ o envieu una

cartaaCreativeCommons,559NathanAbbottWay,Stanford,Califòrnia

94305,EUA.

Citació

Johnson,L.;Adams,S.;Cummins,M.(2012).

Informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012.

Austin,Texas:TheNewMediaConsortium.

L’Informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012ésunacol·laboracióentreelNewMediaConsortiumil’EDUCAUSELearningInitiative,unprogramad’EDUCAUSE.

L’informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012 ha estat possible gràcies a una subvenció d’HP.

HPcreasolucionstecnològiques innovadoresqueaportenbeneficisa

lespersones, lesempreses,elsgoverns i lasocietat.L’OfficeforGlobal

Social Innovation d’HP gestiona el programa global de productes i

serveisd’HPiaprofital’expertesadelsseusempleatsperdonarsuport

ainiciativesenl’àmbitdel’ensenyament,l’atencióalasalutielsserveis

comunitarisd’arreudelmón.Coml’empresatecnològicamésgrandel

món,HPtreballaenelssectorsdelaimpressió,elsordinadorspersonals,

elprogramari,elsserveis i les infraestructuresdeTIpersolucionarels

problemesdelsusuaris.MésinformaciósobreHPawww.hp.com.

Fotografia de la portada de Kate Morgan, directora de relacions

universitàriesdePennStateLehighValley.Comapartdelprogramapilot

«Mobile Media» de la universitat, dos estudiants de Biologia de Penn

StateLehighValleydocumenten,editen ipengenelsprocedimentsde

laboratoriperalsalumnesdeBio110fentservirnomésl’iPodTouch4Gs.

http://mediacommons.psu.edu/mobilemedia.

Fotografia de l’interior de la portada

©Ohmega1982/Shutterstock

Fotografia de l’interior de la contraportada

©JordanRoseGrulke

Disseny:emgusa.com

a reconeguda col·lecció d’informes Horizon i lesseves edicions regionals i sectorials, anomena-des NMC Technology Outlooks, formen part delProjecte Horizon del New Media Consortium,una investigació qualitativa iniciada l’any 2002

que identifica idescriu les tecnologiesemergentsqueescreuquetindranun fort impacteen l’ensenyamentenelsproperscincanys.Aquestvolum,Informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012,elaborat en col·laboració amb l’EDUCAUSE LearningInitiative,unprogramad’EDUCAUSE,analitzalestecno-logiesemergentsquetindranunamajorrepercussióenladocència,l’aprenentatgeilainvestigaciócreativaenl’ensenyamentuniversitari.

Perelaboraraquestinforme,esvanomenarunConsellAssessorformatperungrupinternacionald’expertsenensenyament,tecnologiaialtresdisciplines.Elgrupvainiciarlessevesreflexionsalvoltantd’unasèriedepre-guntesquetenienl’objectiudedetectarlestendènciesielsreptesméssignificatiusiidentificarunaàmpliagam-madetecnologiespotencials.Eldiàlegs’haanatperfec-cionantambunampliconjuntderecursos,investigaci-ons i pràctiques actuals basat tant en l’experiència del’NMC com dels mateixos membres del Consell Asses-sor.AquestesinteraccionsentreelConsellAssessorsónl’elementcentraldelainvestigaciódel’Informe Horizon de l’NMC,enelqualess’identifiquenelsàmbitsquehansuscitatmésacordentreelsexperts.

Cadaunadelestresedicionsglobalsdel’Informe Hori-zon de l’NMC—ensenyamentuniversitari,ensenyamentprimariisecundari,imuseus—descriusistecnologiesopràctiquesemergentsque,enelsproperscincanys,tin-dranprobablementunúsgeneralitzatenelsectordinsde tres horitzons d’implantació. Emmarquen aquestadiscussió les tendències iels reptescríticsquetindranunefecteenlespràctiquesactualsenelmateixperíode

detemps.Eneltranscursd’unessetmanesafinalsdelatardorde2011,elConsellAssessorvaarribarauncon-senssobreelssistemesqueapareixenal’Informe Hori-zon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012.Elsexemplesi leslecturesqueesproposenperacada

temaproporcionenunmodelpràcticialhorapermetenaccediraunainformaciómésdetallada.Lametodologiaempradaesdetallaenlasecciófinaldel’informe.

Elformatdel’informeéselmateixentoteslesedicions,any rere any. S’inicia amb una discussió sobre las ten-dènciesielsreptesqueelConsellAssessorhaidentifi-catcomaméscríticsperalsproperscincanys.Elformatde la secció principal reflecteix el centre d’atenció delProjecteHorizondel’NMCisecentraenlesaplicacionsdelestecnologiesemergents,enaquestcasalcontextdel’ensenyamentuniversitari.Cadaapartats’iniciaambunavisiógeneralquedescriuelconcepteolatecnolo-gia, seguitd’una reflexió sobre la seva transcendènciaperaladocència, l’aprenentatgei la investigaciócrea-tivaenl’ensenyamentuniversitari.S’ofereixenexemplesconcrets de com s’aplica la tecnologia. En darrer lloc,

Resumexecutiu

3

LLes tecnologies que apareixen a cada edició de l’Informe Horizon de l’NMC s’integren en un context contemporani que reflecteix les realitats del nostre temps, tant en el marc acadèmic com en altres àmbits.

cadaapartatestancaambunallistaanotadadelectu-res recomanades i exemples addicionals que amplienladescripciódel’informe.Aquestsrecursos,juntamentamb innumerables altres projectes i lectures de granutilitat,espodentrobara labasededadesobertadelprojecte: NMC Horizon Project Navigator (navigator.nmc.org).Totelmaterialefímerdel’Informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012,inclo-ent-hilesdadesd’investigació,elsresultatsprovisionals,lasinopsideltemaiaquestapublicació,espodendes-carregargratuïtamentaiTunesU(go.nmc.org/itunes-u).

Tendències significatives Lestecnologiesqueesdetectenencadaediciódel’In-forme Horizon de l’NMC s’integren en un context con-temporaniquereflecteixlesrealitatsdelnostretemps,tantenelmarcacadèmiccomenaltresàmbits.Perga-rantiraquestaperspectiva,elConsellAssessorharevisatdemaneraexhaustivaarticles,entrevistes,estudisino-vesinvestigacionsperidentificariclassificarlestendèn-ciesqueactualmentafectenladocència,l’aprenentatgei la investigaciócreativaen l’ensenyamentuniversitari.Uncopidentificades,s’hanclassificatd’acordambl’im-pacte que probablement tindran per a l’ensenyamentuniversitarienelsproperscincanys.Lestendènciesmésben classificades són les que han obtingut un majoracord entre els membresdel Consell Assessor, que leshanconsideratimpulsoresclaudelesimplantacionsdetecnologia educativa per al període 2012-2017. Aquíapareixensegonsl’ordreenquèleshaclassificatelCon-sellAssessor.

1 Les persones esperen poder treballar, aprendre i estudiar quan vulguin i des d’on vulguin.Enun

món cada cop més convuls, en què cal equilibrar lesdemandes de la llar, la feina, els estudis i la família, lavida presenta un conjunt de reptes logístics als qualshand’enfrontar-seelsestudiantscadacopmésmòbilsd’avui.Treballar iaprendresónsovintduescaresde lamateixamoneda,itothomvolaccedirdemanerafàciliimmediatanonomésalainformacióquehihaalaxarxasinótambéaeines,recursos,anàlisisicomentarisactu-alitzats. Aquestes necessitats, com també l’accés cadacop més essencial als mitjans i les xarxes socials, hansatisfetlesexpectativesinicials.Lesoportunitatsd’apre-nentatge informalenelmónmodernsónabundants i

diverses,iamplienengranmesuralesnocionsanteriorsd’aprenentatge«justatemps»oaprenentatge«trobat».

2 Les tecnologies que utilitzem estan cada cop més basades en la informàtica en núvol i les nostres

nocions de suport a la TI estan descentralitzades. L’adopció i la generalització d’aplicacions i serveis ennúvolnonomésestancanviantlaformadeconfigurariutilitzarelprogramari id’emmagatzemarfitxers, sinótambélamanerad’entendreaquestesfuncions.Tantsevalonguardemlanostra feina;elque importaésquepuguem accedir a la informació des de qualsevol llociambeldispositiuquevulguemutilitzar.Globalmentide manera massiva ens estem acostumant a fer servirunmodeldeprogramariwebqueés independentdeldispositiuques’utilitzi.Totiqueencaraquedenalgunsreptes,sobretotpelquefalesnocionsdeprivacitatiso-birania,l’expectativad’unestalvidecostosconsiderableésunestímulimportantperbuscarsolucions.

3 L’àmbit laboral és cada cop més col·laboratiu, la qual cosa comporta canvis en la manera d’estruc·

turar els projectes estudiantils. Atèsqueelsempresa-ris valoren cada cop més la capacitat de col·laboració,tantenelllocdetreballcomenelmónacadèmics’estàrelegantlaindividualitatenfavordelaintel·ligènciacol-lectiva.Perfacilitareltreballenequipilacomunicaciógrupal,elsprojectesesbaseneneines com llocswiki,Google Docs, Skype i webs per emmagatzemar arxiuscomaraDropbox.Elsestudiantsnonoméssónavaluatsper lasevaqualificacióglobal,sinósegonscoms’inte-grenenladinàmicadegrup.Enmoltscasos,éstantomés importantvalorarcomfanservirunaeinadecol-laboracióenlínia.Comelwikiques’hacreatperredac-taraquestinforme,aquestsrecursospermetenarxivarelprocésipreservarlesmúltiplesperspectivesquecondu-eixenalresultatfinal.

4 La multitud de recursos i relacions disponibles a internet ens obliga a revisar el nostre paper com

a educadors. Lesinstitucionshandetenirencompteelvalorúnicquetécadascúenunmónenelquallainfor-mació és omnipresent. En aquestes circumstàncies, lacapacitatdedonarsentitalescosesidevalorarlacre-dibilitatdelainformacióresultenprimordials.S’hantor-nataposarenunprimerplal’assessoramentpedagògic

4 Informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012

ilapreparaciódelsestudiantsperalmónenquèhandeviureitreballar.Lesuniversitatssemprehanestatcon-sideradeselpatróordel’acreditacióprofessional,peròelsprogramesdequalificaciód’altressectorsestande-bilitantaquestafunciócadadia.

5 Els paradigmes educatius estan canviant per in·cloure l’aprenentatge en línia, l’aprenentatge hí·

brid i els models col·laboratius. Lesretalladesdepres-suposthanobligatlesinstitucionsatornaraavaluarlesseves estratègies educatives i a buscar alternatives alsmodels d’aprenentatge exclusivament presencials. Elsestudiantspassengranpartdelseutempslliureainter-net,aprenentiintercanviantinformació,sovintatravésdexarxessocials.Lesinstitucionsquehanadoptatmo-delshíbridsd’aprenentatgepresencial/enlíniatenenlapossibilitatdetreurepartitdelesdestresesqueelses-tudiantshanadquiritforadel’àmbitacadèmic.S’estancomençantaimplantarmodelsd’aprenentatgeenlíniaqueofereixenaltresoportunitatsqueelscampusfísics,comaramésoportunitatsdecol·laboració,iquealhoradotenelsalumnesdemajorsdestresesdigitals.Quanesdissenyenis’implementenambèxit,elsmodelshíbridspermetenalsestudiantsdesplaçar-sealcampusperdura terme determinades activitats i utilitzar la xarxa perfer-ned’altres,aprofitantelmillordecadaentorn.

6 Cada cop es dóna més importància a l’aprenen·tatge actiu i basat en problemes. L’aprenentatge

basatenproblemesialtresmètodessemblantspromo-uen experiències d’aprenentatge més actives, tant al’aulacomforadel’aula.Atèsquetecnologiescomelstelèfonsintel·ligentsolestauletesdisposenactualmentd’aplicacionsacreditadesperlesinstitucionsd’ensenya-mentsuperiors,elseducadorsestanaprofitantleseinesque els alumnes ja utilitzen per connectar el pla d’es-tudisa lavidareal.Elsmodelsd’aprenentatgeactiusecentrenmésconcretamentenl’estudianti lipermetencontrolar lamaneraderelacionar-seambuntemade-terminat,aportar idees i implementarsolucionsapro-blemeslocalsiglobals.L’esperançaésqueelsalumnesconnectinelsmaterialsdelcursamblasevavida,laco-munitatqueelsenvoltaielmónenconjunt,demaneraquesesentinméspredisposatsaaprendreiasubmer-gir-seenlamatèriad’estudi.

Reptes críticsQualsevolestudisobrelaimplantaciód’unatecnologiahadeconsiderartambéelsreptesilesdificultatsquecomporta.Enaquestsentit,latascadelConsellAsses-sors’habasatenunaanàlisidetalladad’esdevenimentsactuals,informes,articlesifontssimilars,amésdel’experiènciapersonaldecadaundelsseusmembres,perpresentarlallargallistadereptesalsqualss’enfron-tenlesinstitucionsd’ensenyamentuniversitarial’horad’adoptarqualsevolnovatecnologia.Acontinuacióesdetallenaquestsreptes,peròcalaclarirquelasensaciógeneralésqueundelsfactorsmésimportantsenladecisiód’implantar—ono—unatecnologiadetermi-nadasónleslimitacionspròpiesdecadainstitució.

Finsitotlesinstitucionsqueteneninterèsaadoptarno-vestecnologiespodensentir-secoartadesperlamancaderecursoshumansieconòmicsal’horadematerialit-zar les seves idees. D’altra banda, algunes d’aquestesinstitucionsestanubicadesenedificisquenohanestatprojectats per proporcionar la transparència de radio-freqüènciaqueexigeixenlestecnologiessensefil, inopodenaccediratotelpotencialde lesopcionstecno-lògiques.Totireconèixerquehihamoltsimpedimentslocals per a la implantació de tecnologies, el ConsellAssessorvacentrareldebatenelsreptescomunsatotelsectoruniversitari.Acontinuacióespresentenelsrep-tesclassificatsperordred’importànciasegonselConsellAssessor.

1 Les pressions econòmiques i els nous models educatius estan generant una competència sense

precedents en els models tradicionals d’ensenya·ment universitari. En general, les institucions estanbuscant la manera de controlar costos i alhora oferirserveis de qualitat. Les institucions s’enfronten al rep-ted’haverdeprestarserveisaunnombreestable—ocreixent—d’estudiantsambmenysrecursosipersonalquemai.Comaresultat,lesinstitucionscreativesestandesenvolupantnousmodels,comaralareproduccióentempsrealdecursosintroductorisperinternet.Amesu-raquecontinuïnaquestespressions,podensorgiraltresmodelsquedivergeixindelstradicionals.Arabé,non’hihaprouatreurepartitdelesnovestecnologies;calqueelsnousmodelsutilitzinaquesteseinesiserveisperin-volucrarelsestudiantsaunnivellmésprofund.

5Resumexecutiu

2 Els criteris d’avaluació retarden l’aparició de no·ves formes d’autoria, publicació i recerca acadè·

mica. Elsmètodestradicionalsperavaluarelrendimentacadèmic,comaraels indicadorsquequantifiquenlescitacions,sónsovintdifícilsd’aplicaralesrecerquesqueesdifonenoesduenatermeatravésdemitjanssoci-als.Estanapareixentnovesformesderevisióiaprovaciód’experts,comaralesvaloracionsdelslectors,lainclusióilamencióenblocsinfluents,l’etiquetatge,elsenllaçosentrantsilesrepiulades,apartirdelesaccionsnaturalsdelacomunitatglobald’educadors,ambresultatscadacop més rellevants i interessants. Aquestes formes deconfirmacióacadèmicaencaranosónbenentesespergranpartdelprofessoratuniversitariipelsqueprenenlesdecisionsacadèmiques,laqualcosacreaunadistàn-ciaentreelqueéspossibleielqueésacceptable.

3 L’alfabetització digital té cada cop més impor·tància com a destresa clau en qualsevol disci·

plina i professió. Malgrat l’acordgeneralitzatsobre laimportància de l’alfabetització digital, la formació entècniques i destreses de suport és encara excepcionalenlaformaciódemestresi inexistentenlapreparaciódelamajoriadeprofessorsuniversitaris.Amesuraqueprofessors icatedràticscomencenaadonar-sequees-tanlimitantlespossibilitatsdelsseusalumnessinoelsajudenadesenvoluparelsseusconeixementsdigitalsiaaplicar-losalplad’estudis,lamancadeformacióregladaescontrarestapermitjàdeldesenvolupamentprofessi-onalol’aprenentatgeinformal,peròencarafaltatempsperquè els docents considerin l’alfabetització digitalcomunadelessevescompetènciesopartessencialdelsprogramesdellicenciatura.

4 Les barreres institucionals constitueixen un gran repte per a la implantació positiva de noves

tecnologies. Sovint són els processos i les pràctiqueseducatives els que limiten l’adopció generalitzada denoves tecnologies. Bona part de la resistència al canviimplicasimplementconformar-seambl’statuquo,peròenaltrescasos,comenlapromoció i larevisiódecàr-recs, l’experimentació o l’adopció d’aplicacions tecno-lògiquesinnovadoresesconsideraunafuncióalienaalpaperdel’investigadoroelcientífic.

5 Les noves modalitats d’investigació plantegen reptes significatius per a les biblioteques i col·

leccions universitàries, per a la manera de documen·tar la recerca i per als models empresarials que sus·tenten aquestes activitats. Tot i que tradicionalmentlabibliotecauniversitàriacontécol·leccionsderecursosacadèmics,lesxarxessocialsielsnousparadigmesedi-torials,comelcontingutobert,estanposantendubtelasevafunciócomainstituciódipositària.Elsalumnesiprofessorstenencadacopméspossibilitatsd’accedirainvestigacionshistòriquesiimportantsenelsnavega-dorswebdelsseusdispositius.Coma tal, lesbibliote-quesrebenenormespressionspertrobarnovesmane-resderecolzaricustodiarl’estudi.Aquestsreptes i tendènciessónunreflexde l’impactedelatecnologiaengairebétotselsaspectesdelanos-travida.Són indicatiusde lanaturalesacanviantde lamanera com ens comuniquem, accedim a la informa-ció, ens connectem amb companys i col·legues, i finsi tot com ens relacionem socialment. En conjunt, hanproporcionat al Consell Assessor un marc amb el qualtenir en compte el possible impacte de gairebé cin-quanta tecnologies i pràctiques emergents que hanestatanalitzades idiscutidespera lasevapossible in-clusióenaquestaedicióde l’Informe Horizon de l’NMC.Sisd’aquestestecnologiesvanserfinalmentlesescolli-desdesprésdediversesrondesdeclassificació;esresu-meixenacontinuacióiesdetallenenlapartcentraldel’informe.

Tecnologies que cal observarLessistecnologiesqueapareixenal’Informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012sesitu-enentreshoritzonsd’implantacióquerepresentenelsterminisenquèesconvertiraneneinesd’úsgeneralitzatperaladocència,l’aprenentatgeolainvestigaciócrea-tiva.L’horitzóacurtterminipreveulapossibilitatd’unaentradageneralitzadaalesinstitucionsd’ensenyamentsuperiorenelsdotzepropersmesos;l’horitzóamigter-mini,d’aquíadosotresanys;il’horitzóallargtermini,d’aquíaquatreocincanys.Caldirquel’Informe Horizon de l’NMCnoésunaeinapredictiva.Mésaviattélafuncióde subratllar les tecnologies emergents que tenen unpotencial considerable en els àmbits de l’educació i lainterpretació.Cadaunad’aquestessistecnologiesjaés

6 Informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012

objectedetreballendiversesinstitucionsinnovadoresarreudelmón,ielsprojectesquepresentemaquídei-xenobertalapossibilitatd’unimpactemésgeneralitzat.

Horitzó a curt termini Lestecnologiesd’horitzóacurttermini —ésadir,enelspropersdotzemesos−són lesaplicacions per a mòbil iles tauletes.Aquestesduestecnologiess’hanconvertitenomnipresentsenlavidadiàriai,simésnoenelmóndesenvolupat, els estudiants universitaris tenen cadacopmésexpectativesenlapossibilitatd’aprendreambl’ajutd’aquestsdispositiusquanvulguinidesd’onvul-guin.Aquestanylestauletess’hanseparatdelsmòbilscomacategoriadiferenciada,ieldescriptor«mòbil»haquedat reservat als dispositius portàtils destinats a fertrucadestelefòniques.

> Lesaplicacions per a mòbil constitueixenaramateixladimensiódecreixementmésràpiddel’espaimòbilenl’ensenyamentsuperior,ambimpactesengairebétotselsaspectesdelavidainformali,cadacopmés,en les disciplines universitàries. Els dispositius ambconnexiópermanentainternetqueutilitzen3Gixar-xescel·lulars,sensorsintegrats,càmeresiGPStenenlapossibilitatd’incorporarcentenarsdemilersd’apli-cacions.Lesaplicacionsqueaprofitenelsdarrersde-senvolupaments d’aquestes eines, juntament ambels avenços en l’edició electrònica i la convergènciade motors de cerca i funcions de localització, hanconvertitaquestacategoriadeprogramesenunfac-torenormementinteressantenelcontextdel’ense-nyamentuniversitari.Lesinstitucionsd’ensenyamentsuperiorestanaradissenyantaplicacionsfetesamidaperalesnecessitatseducativesid’investigacióentotelplad’estudis.

> L’ús de tauletes presentaunanovaoportunitatpermillorar experiències d’aprenentatge que simple-ment no són possibles amb altres dispositius. Lespantallesd’altaresoluciópermetenqueelsusuarisdetauletescoml’iPadcomparteixincontingutsipuguinvisualitzarimatgesivídeosenpantalla.Comque,engeneral, s’utilitzen per complementar els telèfonsintel·ligents i no per substituir-los, es consideren ei-nes menys disruptives (sense trucades ni missatgesentrants),laqualcosalesconverteixenrecursoside-

alsperal’aprenentatge.Atèsquepodenbeneficiar-sedelsmateixosavantatgesqueaportenlesaplicacionsmòbils a dispositius més petits, les institucions uni-versitàrieslesconsiderenunasolucióassequiblepera l’aprenentatge individualitzat i una eina plena depossibilitatsperaltreballdecampidelaboratori,que

enmoltscasospotsubstituirequipsidispositiusméscarsivoluminosos.

Horitzó a mitjà termini Elsegonhoritzód’implantaciós’estableixenunperíodededosatresanys,enelsqualsescomençaranagenera-litzarduestecnologiesqueesconsiderencadacopmésrellevants en l’àmbit universitari: l’aprenentatge basat en jocs il’analítica d’aprenentatge.Lapromesadelsjocseducatius és millorar l’experiència d’aprenentatge peralsestudiants ialhora incrementar lessevesdestreses,comaralacol·laboració,lacreativitatielpensamentcrí-tic.Eneldarrerany,l’analíticad’aprenentatgeharebutforçaatenció.Lacapacitatdesintetitzardadesentempsrealresultaapassionantperquècanvial’estructuradeladinàmicad’aprenentatge:elseducadorspodenferser-virlesdadesperferelsajustamentsdocentsquesatisfa-cinmillorlesnecessitatsdelsalumnes.

> L’aprenentatge basat en jocs haanatguanyantter-renyenelsdarrersanysamesuraquelainvestigacióha demostrat la seva eficàcia en l’aprenentatge. Elsjocseducatiusvandesdejocsdecartesodetaulaperaunúnicjugadorounpetitgrupfinsalsjocsmultiju-gadorenlíniaielsjocsderealitatalternativa.Elsquesesituenenelprimerextremdel’espectresónfàcils

7Resumexecutiu

L’Informe Horizon de l’NMC no és una eina de predicció. Està intencionat per a ressaltar les tecnologies emergents, amb potencial considerable per a les nostres àrees d’enfoc en educació i interpretació.

d’integrarenelplad’estudis,ijafatempsquesónunaalternativavàlidaperamoltesinstitucionsuniversità-ries;peròelgranpotencialdels jocsés lasevacapa-citatperpromourelacol·laboracióiferparticiparels

estudiantsenelprocésd’aprenentatge.Quanelspro-veïdorsdejocseducatiusassoleixenelvolumilaqua-litatdelsjocstradicionals,se’lsprestaràmajoratenció.

> L’analítica d’aprenentatge connectademanerapocprecisadiverseseinesderecopilaciódedades i tèc-niquesanalítiquesperestudiarlaparticipació,elren-dimentielsprogressospràcticsdel’estudiantamblafinalitatd’aprofitaraquestainformacióperrevisarelsplansd’estudi,ladocènciail’avaluacióentempsreal.Partint del tipus d’informació generada per GoogleAnalytics ialtreseinessimilars, l’analíticad’aprenen-tatgepreténmobilitzarlapotènciadeleseinesdemi-neriadedadesalserveidel’aprenentatgeiadoptarlacomplexitat,diversitatiabundànciad’informacióquepodengenerarelsentornsdinàmicsd’aprenentatge.

Horitzó a llarg termini En l’horitzó a llarg termini, establert en quatre o cincanys per a la implantació generalitzada, trobem la computació basada en el gest i l’internet de les coses.Lacomputacióbasadaenelgesthapermèsalsestudiantsaprendrefent.Lesinterfíciesquereaccionenaltacte,elmoviment,laveuil’expressiófacialdonenunamajorlli-bertatd’interaccióambelsdispositius.L’internetdelescoses,unaideaesbossadaperprimercopperVintCerfcomunadelesmúltiplesraonsperadoptar l’IPv6queamplia l’espai d’adreces d’internet, està confluint ambelsobjectesintel·ligentsipromoventlainnovacióenlamaneracomaquestsdispositiusescomuniquenentre

siiambnosaltres.Elsobjectesintel·ligentsestanjabenestablertsenelsectorcomercialisesituenenunconti-nuquevadesdelssensorsd’identificacióperradiofre-qüència (RFID, Radio Frequency Identification) fins a lacomunicaciódecampproper(NFC,Near Field Commu-nication).Aquestestecnologiesencaranos’hanaplicatagairesexemplesdocumentatsenl’ensenyamentuni-versitari,peròl’interèsquehansuscitatambduesàreesindicaquevallapenaseguirdeproplasevaevolució.

> Lacomputació basada en el gest deixadebandaelratolíielteclatperpassaragestionarordinadorsquereaccionenalsmovimentscorporals, lesexpressionsfacialsielreconeixementdeveuatravésdenousdis-positiusd’entrada.Aixòenspermet interactuarambelsdispositiusd’unamaneramoltmésintuïtivaiindi-vidualitzada.Desdelespantallestàctilsdelstelèfonsintel·ligentsfinsalainterpretaciódegestsiveudelsdarrersassistentsvirtualsisistemesdejoc(XBOXKi-nectiNintendoWii),lacomputacióbasadaenelgestpermetaprendreatravésdel’accióifacilitalaconver-gènciadelspensaments ielsmovimentsdel’usuari.Lesgranspantallesmultitàctilscontribueixenal tre-ballenequip,jaquepermetenquemúltiplesusuarisinteractuïnsimultàniamentambelcontingut.

> L’internet de les coses éseldarreravançenl’evolu-ciódelsobjectesintel·ligents:unacategoriadepetitsmètodesodispositiusquepermetenassignarunúnicidentificadoraunobjectedeterminat;contenencer-tesinformacions,coml’edatdel’articleilasevavidaútil,ialtresdadesmediambientalscomlatemperatu-ra o la humitat, etc.; i després comuniquen l’estatusd’aquestainformacióademanda,jasiguiòpticamento a través de freqüències electromagnètiques. Ambelnouprotocold’internet(versiósis),aquestsobjec-tesarapodentenirunaadreçaIP,perlaqualcosaespodràaccediralsevafontd’informaciódelamateixamaneraques’accedeixaunacàmerawebiespodràteniraccésaaquestesdadesentempsreal idesdequalsevollloc.Alhora,lesnovesestratègiesdecomu-nicaciósensefils,coml’NFC,facilitenqueelsobjectesintel·ligentsesconnectinalaxarxa.Lesimplicacionsencaranoestandeltotclares,peròésevidentquemi-lersdemilionsd’aparells—desd’estrisdelaboratorifinsaneverespassantperlaproperageneraciódesis-

8

Les interfícies que reaccionen al tacte, el moviment, la veu i l’expressió facial donen una major llibertat d’interacció amb els dispositius.

Informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012

temesdeseguretat—aviatesdissenyaranpensantenaquestesconnexions.

Cadaunad’aquestes tecnologiesesdescriudetallada-mentenelcosprincipaldel’informe,ontambéespottrobarunadescripciódelqueéslatecnologiaiperquèésrellevantperaladocència,l’aprenentatgeolainves-tigaciócreativa.Atèselcaràcterpràcticdel’informe,lallista d’exemples de cada tecnologia, sobretot en l’en-senyamentuniversitari,ésuncomponentessencialdecadaundelssistemesprincipals.Lanostrainvestigacióindicaqueaquestessistecnologies,presesenconjunt,tindran un impacte significatiu en les organitzacionsdocentsenelsproperscincanys.

El Projecte Horizon de l’NMC Aquest informe forma part d’un estudi d’investigaciólongitudinal sobre tecnologies emergents, que es vainiciar el març de 2002. Des d’aleshores, sota l’emble-madelProjecteHorizon,elNewMediaConsortiumielseuequipd’investigadorshanmantingutunasèriedeconversesidiàlegscontinuatsambelsdiferentsconsellsassessors, formats ara ja per més de 450 professionalsde la tecnologia, tecnòlegs universitaris, professorsd’universitat,professionalsdelsmuseus,mestresialtrepersonal docent, i representants de les principals em-presesdemésdetrentapaïsos.Durantmésd’unadèca-da,aquestesconverseshanajudataentendremillorlestecnologiesemergentsihandonatpeualapublicacióanualdel’Informe Horizon de l’NMC.

L’Informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012éseltretdesortidadeldesèanydevidadelacol·lecció,dedicadaaexplorarelpanoramadelestecnologiesemergentsperaladocència, l’aprenentat-gei la investigaciócreativaenl’ensenyamentuniversi-tari.El2008,l’NMCvaafegiralstresprincipalsinformesuna nova sèrie d’estudis regionals i sectorials, anome-nats NMC Technology Outlooks, amb el doble objectiud’entendrecoms’assumeixlatecnologiaambunalentmés petita, i també de contrastar-ne l’ús en diferentsregions.Finsara,l’NMChafetestudisd’implantaciódetecnologia a Austràlia, Nova Zelanda, el Regne Unit iIberoamèrica,ihaprevistampliarlessevesinvestigaci-ons a Europa Central, l’Índia, Singapur i Àfrica. Aquestinforme,queéslapublicacióestrelladelProjecteHori-

zondel’NMC,estradueixadiversesllengüescadaany.De totes les edicions, s’estima que l’informe el llegeixmésd’unmiliódepersonesarreudelmón,amblectorsdisseminatsperuns100països.

Els47membresdelConsellAssessord’aquestanyhanestatdeliberadamentescollitscomarepresentantsd’unampliespectredelsectordel’ensenyamentuniversitari;escriptors,pensadors,tecnòlegsianalistesprospectius

delssectorseducatiu,empresarialiindustrialhancom-plementat l’equip.Plegatshandutatermeunaanàlisiiun repàsexhaustiud’estudis,articles, informes,blocsi entrevistes; han examinat les aplicacions existents ihansuggeritideespelquefaalesdenovacreació;ifi-nalmenthanclassificatcadatecnologiasegonslasevarellevànciapotencialperaladocència,l’aprenentatgeolainvestigaciócreativa.Totelprocéstéllocenlíniaiestàdocumentatalwikidelprojecteahorizon.wiki.nmc.org.

Latascaperelaborarl’Informe Horizon NMC: Edició per a l’ensenyament superior 2012 esvainiciarelnovembrede2011ihafinalitzatamblapublicaciódel’informeelfe-brerde2012,unperíodedepocmésdetresmesos.Lessistecnologiesiaplicacionsquevanencapçalarlaclassi-ficaciófinal—dospercadahoritzód’implantació—esdetallenenelsapartatsqueespresentenacontinuació.

9Resumexecutiu

Els 47 membres del Consell Assessor d’aquest any han estat deliberadament escollits com a representants d’un ampli espectre del sector de l’ensenyament universitari; escriptors, pensadors, tecnòlegs i analistes prospectius dels sectors educatiu, empresarial i industrial han complementat l’equip.

Cadaund’aquestsapartatsincloudescripcionsdetalla-des,enllaçosaprojectesil·lustratiusiunaàmpliagam-maderecursosaddicionalsrelacionatsamblessistec-nologiesdescrites.Aquestesdescripcionssónl’essènciadel’Informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012 i impulsaran les activitats del Projec-teHorizondel’NMCal llargdel’any2012.Eneldarrerapartatdel’informehihainformaciósobrelametodolo-giaempradaenlainvestigació,queserveixperconèixermillorelsprocessosempratspergenerarlasèried’infor-mesHorizon,moltsdelsqualsencaraestanenúsis’es-tenenmésenllàdelasevapublicació.

10 Informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012

tretamentrelacionadadefuncions,peròlafanalaper-fecció.Costentanpocsdinersquenocalferversionsdeprovaiéssenzillequiparunatauletaountelèfonmòbilambunasèriedecaracterístiquespermoltsmenysdi-nersdelquecostaunpaquetdeprogramestradicionalsperaordinador.TantApplecomGooglehandesenvolu-patextensescol·leccionsd’aplicacions,iincorporar-lesaundispositiudeterminatésalhorasimpleibarat.

Ésevidentqueelmodeld’aplicacionsmòbilsfunciona:l’estudi d’ABI demostraque l’octubrede2011s’haviendescarregat 18.000 milions d’aplicacions a la botigad’Apple, i que el desembre del mateix any se n’havi-en descarregat més de 10.000 milions a la d’Android.Aquestesxifresnoméss’acostenlleugeramentalcreixe-mentprevist.UnestudirecentdeDistimohapronosti-catquecapa2016s’haurandescarregat44.000milionsd’aplicacions,ounessetaplicacionsperpersonaentotalapoblaciómundial.

La diversitat d’aplicacions disponibles és molt varia-da: des de les que ofereixen la possibilitat d’ampliarles prestacions de la càmera o els sensors del disposi-tiu(«Siesmometer»,«Hipstamatic» i«360»),finsanousformats de diaris o revistes («McSweeny’s»), passantperjocsquefanúsdelsgestsd’unamaneraintel·ligent(«AngryBirds»),noveseinesdemapatge(«StarWalk»)oaplicacionsquerecomanenrestaurantssegonslaloca-litzaciódel’usuari(«Urbanspoon»).Elqueconverteixlesaplicacionsenunacategoriainteressantsóndosfactorsclau: en primer lloc, n’hi ha moltes per escollir; es pottrobarunaapp peracadainterèsoactivitat,ilespossi-bilitatsnofanmésqueaugmentardiareredia.Elsegonfactorésquesónbarates;hihapoquesaplicacionsmò-bilsquecostinmésde1,99dòlars.Enconjunt icomaresultat,és fàcil ieconòmicpersonalitzarundispositiuperadequar-loalsinteressosdecadascú.

11Horitzód’implantació:unanyomenys

n el camp del desenvolupament de programes s’està produint una revolució comparable a la que, en els darrers temps, ha agitat els sectors de la música, l’edició i el comerç. El mercat espe-cífic està substituint el mercat de masses i, alho-

ra, l’època dels grans paquets integrats de programes a preus elevats està donant pas a una nova manera d’entendre el programari. Els telèfons intel·ligents com ara l’iPhone i l’Android han redefinit la computa-ció mòbil i en els darrers tres o quatre anys, les petites aplicacions, sovint senzilles i econòmiques, que ofe-reixen aquests dispositius — apps — han esdevingut el principal viver del desenvolupament de programa-ri. Les noves eines són gratuïtes o bé es comercialitzen per una quantitat irrisòria, uns 99 cèntims, i qualsevol pot arribar a ser programador. Una aplicació popular pot descarregar-se milions de vegades en un curt perí-ode de temps, i aquest mercat potencial ha donat lloc a un allau de creativitat immediatament visible en les col·leccions disponibles als App Stores, que al seu torn s’han convertit en un nou sistema de venda de progra-mes que redueix significativament els costos de dis-tribució i màrqueting. L’App Store d’Apple va obrir el juliol de 2008; el de Google ho va fer l’octubre del ma-teix any. Des d’aleshores, aquestes simples però útils aplicacions s’han adaptat a gairebé qualsevol forma d’activitat humana.

Visió general Ambl’apariciódelesaplicacionsmòbils,estàcanviantlanostramanerad’entendreelsprogramesinformàticsilaindústrias’estàajustantaunnoumónenquèeinesso-fisticadesperòalhorasimplesescomercialitzenpertansols99cèntims.Encontrastambelmodeld’aplicacionsperaordinadordesobretaula,quesuperposenunaca-racterísticasobrel’altraenunmodelde«tallaúnica»,lesaplicacionsperamòbilssónpetites,simplesielegants.Engeneral,serveixenperferunafunció,ounasèriees-

AplicacionsperamòbilHoritzó d’implantació: un any o menys

E

12

Les millors aplicacions són les que estan estretamentlligadesalesopcionsqueofereixeldispositiuiquefanservir dades de localització, detecció de moviments igests,accésaxarxessocialsibuscadorswebperapro-fitartotelpotencialdelmòbil.Perdonar-nenomésunexemple,araelsusuaris,amésdellegirunarticledes-tacatper lasevarelacióamblaubicacióonestroben,tambépodencompartir-loambelsmembresdelasevaxarxa social, fer comentaris, passar el ratolí per sobre

d’unaimatgeperveure-lamilloriarxivar-loperllegir-lomésendavant,totenunaaplicacióestàndardperllegireldiari.

Eneldarrerany,elsnoussistemesoperatiusperatelè-fonsmòbilshanfacilitatquediaris,revistesialtrespubli-cacionsambsubscriptorshaginmigrataaquestsdispo-sitius.Lespublicacionsenpaperienlínia,comaraTime, Wired o Mashable,ofereixenalsusuarisnousmaterialsde manera periòdica, de vegades enviant-los alertesquansurtunanovaedició,quanhihanotíciesd’últimahoraoquanespublicaqualsevolcontingutquetinguialguna cosa a veure amb els seus interessos. Les apli-cacions mòbils dissenyades per a tauletes han donatunanovavidaalespublicacionsimpresestradicionals,inoveseines,comiBookAuthor,fanquesiguimoltfà-cil per a qualsevol persona crear i publicar contingutsinteractius multimèdia. La darrera versió d’iBook estàoptimitzada per visualitzar llibres de text interactius, isemblaqueelslectorsdellibresdigitalsdelesplatafor-mesKindleiAndroidvanenlamateixadirecció.

El mercat de les aplicacions mòbils reflecteix un mónde recursos en expansió que cap dins la palma de lamà. Mentre que l’adopció d’aplicacions ha estat espe-cialmentevidentenelsarticlesdeconsum,tambéhihahagutungraninterèsenlesapps queil·lustrenconcep-

tescientíficspermitjàd’einesquetenenunaaplicaciópràctica. Les aplicacions que faciliten l’aprenentatgesónjaunrecurshabitual.Espodentrobareinesfàcilsidivertidesperaxefsdecuina,astrònoms,físics,artistes,músics,lectorsiescriptorsenpotència,totesdissenya-desperacompanyar-tevagisonvagisiperestardispo-nibles només tocant la pantalla. El sector universitariestàcomençantacapitalitzaraquestasituacióincorpo-rantaplicacionsmòbilsenelplad’estudis idissenyantaplicacionspròpiespercomplementarelsmaterialsdecursielsmapesdelcampus.

Rellevància per a la docència, l’aprenentatge o la investigació creativa Les aplicacions per a mòbil reflecteixen la convergèn-ciadediversestecnologiesadientspera l’úseducatiu,com ara eines d’animació, aplicacions per a la creaciói la composició, i xarxes socials. Els GPS i les brúixolesfacilitenlalocalitzacióielposicionament;elsaccelerò-metresielssensorsdemovimentpermeteneldissenyil’úsd’aplicacionsd’unamaneracompletamentnova;ilescapturesdigitalsil’edicióaportennoveseinesperalvídeo,l’àudioilacreaciód’imatges.Lesaplicacionsperamòbilhoenglobentot,ilesinnovacionseneldesenvo-lupamentdedispositiusmòbilscontinuenexpandint-seaunritmesenseprecedents.

Elpotencialdelacomputaciómòbiljahaestatdemos-tratencentenarsdeprojectesdelesinstitucionsuniver-sitàries. Des de 2009, la Universitat Cristiana d’AbileneequipaelsseusalumnesambuniPhoneoiPodTouch,amésdeproporcionaralsprofessorsformacióisuportenaquestcamp.Lainstitucióhadesenvolupataplicacionsperestendrel’aprenentatgeforadel’aulaidocumentaelsresultatsenunestudianualsobrel’aprenentatgeatravésdelmòbil.Enelnivellmésbàsic,moltesuniversi-tatsifacultatshandesenvolupataplicacionsdemapesidirectorisperquèelsalumnespuguincircularpelcam-pus i els futurs estudiants puguin fer visites virtuals omillorarlesvisitesreals.

Amesuraquelesinstitucionscomencenaentendreelpotencialdelesaplicacions,hanafegitopcionsperquèels alumnes puguin consultar les notes, assabentar-sedelsresultatsesportiusoconèixerlesdarreresnotícies

Informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012

El mercat de les aplicacions mòbils reflecteix un món de recursos en expansió que cap dins la palma de la mà.

13Horitzód’implantació:unanyomenys

del campus. Entre les aplicacions mòbils de la Univer-sitatEstatald’Ohiohihaundirectori,recursosdelabi-blioteca i informació personal vinculada al documentd’identitatdecadaalumne.Lesinstitucionsd’ensenya-mentsuperiortambéhandissenyataplicacionsquemi-llorenl’experiènciad’aprenentatgeal’aula.LaUniversi-tatdeWarwickalRegneUnithacreatunaaplicacióperaestudiantsdemedicinaqueinclouunqüestionarisobreanatomiaidiversosescenarisdelaboratoripermitjàdevideoclipsifragmentsd’àudio.

Totiquelesinstitucionsestandesenvolupantlessevespròpies aplicacions, també fan ús d’aplicacions exter-nes.Lesaplicacionsméspopularssónlesqueajudenelsalumnesielsprofessorsaorganitzar-seiaintercanviartroballesiideesambelsseuscol·legues.Quanescombi-nenambllibresdetextdigitals,moltesaplicacionsfacili-tenlatransiciód’aquellsalumnesqueestanacostumatsalsllibresimpresos.Perexemple,«GoodReader»ésunaaplicacióquepermetalsusuarisseleccionar,anotar,es-quematitzar iafegirnotesapeudepàginadels llibresdigitals, tal com es faria en la versió impresa. «JotNotPro» és una altra aplicació que permet als professorsrepartir digitalment materials del curs i als estudiantsescanejarelsdocumentsimpresosiarxivar-losimmedi-atamentalseudispositiumòbil.

A mesura que les aplicacions mòbils s’han anat con-vertintenunelementimportantdelmónempresarial,moltesuniversitatsifacultatshanfetcursosiprogramesespecials per ensenyar els empresaris a dissenyar-les,desenvolupar-lesicomercialitzar-les.El2009,laUniver-sitatVanderbiltvafundarelVanderbiltMobileApplica-tionTeamper formarelsestudiantsen llocsdetreballd’altatecnologia.Desqueelgrupesvacrear,elsalum-nesparticipantshandesenvolupattresaplicacionsquehan rebut diversos guardons. A la Universitat de Wis-consin a Madison, un professor associat de la FacultatdePeriodismeiComunicaciódeMasseshaincorporateldesenvolupamentd’aplicacionsal’assignaturad’edicióde revistes, reconeixentaixíqueels dispositiusmòbilsestanadoptantunpapercadacopmésrellevantenlaindustriadelespublicacionsperiòdiques.

Elmajoraccésalaxarxaimplicaque,cadaany,lescrei-xentscapacitatsdelsmòbilsesposenadisposiciód’un

majornombred’estudiantsenméslocalitats.Les insti-tucionseducativesd’arreudelmónestaninvertintenlainfraestructuraquesustenta l’accésmòbil,patrocinantprogrames que ofereixen dispositius als alumnes queencaranoenteneniencarregantaplicacionsmòbilsfe-tesamidaperprestarserveialasevacomunitat.

Acontinuacióespresentaunamostrad’aplicacionsperamòbilsendiferentsdisciplines:

> Producció multimèdia. Els alumnes del programade Sistemes Educatius de la Universitat Estatal dePennsilvània estan desenvolupant una aplicació devídeo perquè els videoetnògrafs puguin enregistrarianotarvídeosenaquestadisciplina.L’aplicacióper-met als usuaris adjuntar, editar i esborrar les anota-cionsqueapareixenalcostatdelmetratgedevídeo.go.nmc.org/waxvi

> Gestió de projectes. Amb l’aplicació «MindJet», elsestudiantspodencreardiagramesiesquemesamésd’adjuntar notes a temes específics o organitzar-lesautomàticament segons temes comuns. L’aplicaciós’ha incorporat a xarxes socials que permeten alsestudiantscompartirelsseusprojectes.go.nmc.org/qnquw

> Serveis universitaris. LaprofessoraCatherynChealdelaUniversitatd’Oakland(Michigan)enviaelsseusalumnesacincllocsdiferentsdelcampusambl’apli-cació«SCVNGR»alsseustelèfonsintel·ligents.Desdecadaindret,responenpreguntessobrel’espairetòricvisualatravésdelmòbil.Quantornenal’aula,tenenelcontextadientperredactarelsseustreballsenelsistema de gestió de l’aprenentatge. go.nmc.org/hochw

Exemples d’aplicacions per a mòbil Elsenllaçossegüentsofereixenexemplesdel’úsd’apli-cacionsperamòbilenl’entornuniversitari:

Berkeley Mobile International Collaborativego.nmc.org/pramkL’UniversityMobileChallenge™ésunconcursinternaci-onalanual,organitzatperBerkeleyMobileInternationalCollaborative,onlesaplicacionsmòbilscreadesperes-

tudiantssónjutjadesperlasevautilitatimodeldene-goci;aquestanyelsdeuequipsfinalistescompetiranaBarcelona.

L’aplicació «Cleveland Historical»go.nmc.org/aeeue«Cleveland Historical» es una aplicació interactiva deGPS que ofereix informació històrica sobre indrets delaciutatenformad’imatges,àudioivideoclips,realitza-dapelCenterforPublicHistoryandDigitalHumanitiesamblacol·laboraciódemestres,professors,estudiantsimembresdelacomunitat.

iPrincetongo.nmc.org/oadcpL’aplicació «iPrinceton» de la Universitat de Princetonpermetalsusuarisestaralcorrentdelesnotíciesespor-tivesiacadèmiques,navegarpelcatàlegdelabibliote-caiconnectar-seambelswebssocialsdelauniversitat.L’aplicació també permet accedir al sistema «Blackbo-ard»perobtenirajutdirecteperauncursdeterminat.

Cursos d’aplicacions per a iPhone i iPad de la Universitat de Stanfordgo.nmc.org/tvlvsAraespotaccedirenlínia,atravésd’iTunesU,alescon-ferències i diapositives del curs de desenvolupamentd’aplicacionsperaiPhoneiiPaddeStanford.L’apariciódelmaterialdelcursvaferhistoriaaiTunesambunmi-liódedescarregueslasetenasetmana.

Mobile Apps Center de la Universitat de Michigan go.nmc.org/sewzgEl Mobile Apps Center de la Universitat de Michiganuneixformacióirecursosperdissenyaraplicacionsquepermetenal’alumnatial’equipdocentcrearidistribuiraplicacionsútilsperalacomunitatuniversitària.

Aplicacions per a iPhone i Android de la Universitat de Virgínia go.nmc.org/xaessLa Universitat deVirgínia ha desenvolupat aplicacionsexclusivesperalseucampusatravésdeWillowTree.Lesfuncions de realitat augmentada permeten als usuarispersonalitzar els mapes. Les aplicacions tenen moltscomponents que també són útils per a exalumnes, ja

queelspermetenseguirelsesdevenimentsesportiusiconnectar-sefàcilmentamblesassociacionsielsclubsdelauniversitat. Per a saber·ne més Esrecomanalalecturadelsarticlesirecursosqueapa-reixenacontinuacióperaampliarconeixementssobrelesaplicacionsperamòbils:

7 Things You Should Know about Mobile App Developmentgo.nmc.org/velrd(EDUCAUSE, 19 d’abril de 2011.) Aquesta guia ofereixa les institucions d’ensenyament universitari informa-cióútilpercrearaplicacions,incloent-hielsestàndardsd’accessibilitatilespossibilitatsd’integraciódesistemesempresarials.

Can the iPhone Save Higher Education?go.nmc.org/abuoc(JohnCox, NetworkWorld,23demarçde2010.)Apar-tird’unanàlisidelesrepercussionsdeleseinesdigitalsper a la docència i l’aprenentatge, la Universitat Cris-tianad’Abilenes’hacentratenels telèfonsmòbils iencommodifiquenelcomportamental’aula.Elmodelderelació entre professor i alumne és cada cop més col-laboratiui interactiu,jaquearaqueunsialtrespodenaccedirdemaneraigualitàriaiuniversalalainformació.

How to Build a University Mobile Application: Best Practice and Insightgo.nmc.org/qnbcv(KarenEustice,The Guardian,8dedesembrede2011.)Aquestarticlecomparalesdiferentsviesqueestanpre-nentlesuniversitatsal’horadecreariactualitzarlesse-vesaplicacionsmòbils,comparantl’eficiènciailalògicaquehihaaldarreredecadaopciódesdelaperspectivadelseupromotor.

Smartphones on Campus: the Search for ‘Killer’ Appsgo.nmc.org/wskke(JeffreyR.Young,The Chronicle of Higher Education,8demaigde2011.)Nohihaunaúnicaaplicacióquesatisfacitotselsgustos,jaqueladiversitatdeprofessorsicursosfaquelesaplicacionsperamòbils’utilitzindemaneres

14 Informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012

inivellsdiferents.Aquestarticleexploradiferentsexem-ples d’aplicacions que beneficien estudiants i profes-sorsilamaneracomconnectenl’aulaamblacomunitatacadèmica.

Taking Mobile Applications Into the Cloudgo.nmc.org/zzrut(MaryGrush,Campus Technology,31d’agostde2011.)Atèsqueelsdispositiusmòbilstenenunacapacitatlimi-tada,els investigadorsestanexplorant laseva integra-cióenserveisbasatsennúvolpertald’ampliarlesdadesa les quals poden accedir els telèfons mòbils i la sevagammadefuncions.

University Leverages Mobile App to Keep Students Connectedgo.nmc.org/ehjiw(JeffGoldman,Mobile Enterprise,17d’octubrede2011.)Aquest article descriu una aplicació mòbil de la Uni-versitat Estatal d’Indiana impulsada per Pryxis Mobileianalitzaelsreptesi lesdecisionsquevanformarpartdelprocésdecreaciódel’aplicació,ilacomercialitzacióisupervisiódelproductefinal.

15Horitzód’implantació:unanyomenys

n el darrer any els avenços en el camp de les tau-letes han despertat la imaginació d’educadors d’arreu del món. Precedits per l’èxit increïble de l’iPad, del qual en el quart trimestre de 2011 es van vendre més de tres milions d’unitats al mes,

dispositius similars com Samsung Galaxy i Tablet S de Sony han començat a introduir-se en aquest mercat en expansió. Com a conseqüència, les tauletes tàctils (un format diferent que les tauletes PC) han deixat de veure’s simplement com una nova categoria de dispo-sitius mòbils per passar a ser una nova tecnologia de ple dret; una tecnologia que combina les prestacions dels ordinadors portàtils, dels telèfons intel·ligents i de les primeres tauletes, i que inclou accés a internet i milers d’aplicacions amb les quals personalitzar l’ex-periència. A mesura que aquestes noves eines s’han anat generalitzant i coneixent millor, ha quedat clar que són aparells independents i diferenciats d’altres dispositius mòbils com els telèfons intel·ligents, els lectors digitals o les tauletes PC. Amb una pantalla significativament més gran i una interfície basada en el gest més rica que els anteriors telèfons intel·ligents, constitueixen les eines ideals per compartir contin-guts, vídeos, imatges i presentacions, perquè són fà-cils d’utilitzar, visualment atractives i extremament portàtils.

Visió generalEncapçaladespelfenomenquehaconstituïtl’iPadd’Ap-ple,lestauletess’hanguanyatunllocenl’Informe Hori-zon de l’NMC d’aquestany,enunacategoriatotalmentindependent dels mòbils. Segons un estudi recent decomScore,l’iPadrepresentaactualmentel97%deltràn-sitd’internetalsEUAiel46,8%detoteltrànsitmòbilalweb.Altresestadístiquessimilarsdemostrenquecadacopméslestauletessóneldispositiud’eleccióperna-vegarperinternetitambéperconnectar-sealesxarxessocialsiestaralcorrentdelesúltimesnotícies.Elsmo-

delsde lacompetència,comaraXoomdeMotorolaoGalaxyTabdeSamsung,encaranohanassolitl’èxitdel’iPad,però,enconjunt,totesaquestescompanyieshanconsolidatlestauletescomunanovacategoriadetec-nologiesquecaltenirencompte.

Extremamentportàtils,lestauletessónjaunimportantelement de difusió de revistes i llibres electrònics. iOS5incloufinsitotunquioscquepermetaccedirdema-neraràpidaifàciladiaris,revistesinovessubscripcions,simplementprementunatecla.Fins i totsenseneces-sitat d’estendre les seves prestacions a tota la gammad’aplicacions mòbils, les tauletes són reproductors devídeodedimensionsagradablesambaccésimmediataunaenormebibliotecadecontinguts;lectorsdigitalsdellibres,revistesidiaris;videotelèfonsdeduesdireccionsentempsreal;visorsdefotosifinsitotcàmeresfàcilsdecompartir;sistemesperenviarcorreuselectrònicsiex-ploradorsweb;iplataformesdejocambtotalagammadeprestacions,totplegatenundispositiuprim,lleugeriportàtilquecapenunabossaounmaletí,iquecuri-osamentno inclouel teclat tradicional.Aquestaopciódedisseny,ilesimplicacionsquecomportaal’horad’in-teractuarambeldispositiu,ésunaraóclauperlaquallestauletesnosónunanovaclassed’ordinadorportàtillleuger,sinóunaparellcompletamentnou.

Quanesvacomercialitzarl’iPad,esvadirqueeraundis-positiudeconsummésaviatpassiu(lean back)encon-trastambl’experiènciaactivaqueexigienelsordinadorstradicionals (lean forward).Tot iqueespodenadquirirteclatsdesegonamàisensefils,laveritableinnovacióéscomesfanserviraquestsaparells.Elsimplegestdetocar la pantalla o lliscar-hi el dit permet a l’usuari in-teractuarambeldispositiud’unamaneratannovaiin-tuïtivaquenocaldisposardemanuald’instruccions.Elmateixdispositiuéselqueportal’usuariaexplorarlessevesprestacions,cosaqueesdemostrafàcilmentpo-

16

ÚsdetauletesHoritzó d’implantació: un any o menys

E

Informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012

sant-loenmansd’unnenpetit.Enlesocasionsenquècalaccediraunteclat,n’apareixunconfiguratamida,peròlesaplicacionsmésbendissenyadesenfanunúslimitatosimplementnoenrequereixen.

La tecnologia de les pantalles ha avançat fins al puntquelestauletessónexcepcionalmentefectivesal’horademostrarcontingutvisual,comarafotografies,llibresivídeos;elsavençosenlacomputacióbasadaenelgesthanpermèsquelestauletessuperinlesprestacionsdelespantallestàctils,bàsicamentcentradesen«apuntariclicar», i leshanconvertitenaparellsatractius i fàcilsd’utilitzar. Aquesta barreja de prestacions és especial-ment atractiva per a les institucions educatives a totsels nivells, i molts centres d’ensenyament primari i se-cundariestanconsiderant lapossibilitatd’introduir-lescomunaalternativaméseficaçirendiblequeelnetbo-ok alhora de planificar una oferta individualitzada. Enaquestienaltrescontextosdegrup,lapantallagran—ila facilitat amb què la imatge ajusta automàticamentl’orientaciócapal’usuari—facilitalaposadaencomúdecontinguts.

Potser l’aspectemésinteressantdelestauletesésqueelseupredecessornoésl’ordinadordetaula,sinóelte-lèfonmòbil.TantlestauletesiOScomlesAndroidestandissenyadespensantenelmodeld’aplicacions, is’hancreat centenars de milers d’aplicacions d’aquest tipusper ampliar-ne la funcionalitat. Les aplicacions per atauletestenenmoltescaracterístiquesencomúamblesaplicacionsmòbils,comaraunúshomogenidelreco-neixement de localització geogràfica, connexions a laxarxaialtressensors integrats,peròlesmajorsdimen-sionsdelapantallapermeteninterfíciesmésdetalladesounamajoràreadevisualització.Comenelcasdelesaplicacions per a telèfons intel·ligents, les aplicacionsperatauletessónbaratesimoltfàcilsd’afegiraldispo-sitiu,i,amés,utilitzenlesmateixeseinesibotiguesenlínia.

Rellevància per a la docència, l’aprenentatge o la investigació creativaPerlasevaportabilitat,granàreadevisualitzacióipan-talla tàctil, les tauletes són els dispositius ideals per al’aprenentatge individualitzat i per al treball de camp.

Moltes institucions estan començant a confiar-hi encomptes de dependre dels voluminosos equips de la-boratori,vídeoialtreseinescaresquenosónnitanpor-tàtilsnitanbaratesdesubstituir.

Perexemple,l’iPads’haconvertitenuninstrumentim-prescindibleperalslaboratorisforensesdelaUniversi-tatdeCalifòrnia(Irvine).Lesimatgesd’estructurescor-porals i les radiografies es poden explorar i manipular

fàcilmentsobrelapantalla iaplicacionscomara«Epo-crates Essentials» ofereixen una guia de referència defàrmacs i malalties fàcilment accessible per als estudi-ants(go.nmc.org/epeif ).Igualment,laUniversitatDukeha explorat l’ús de l’iPad com una manera eficient derecopilarinvestigacionsmèdiquesd’arreudelmón(go.nmc.org/fqxpm).

CadacophihamésinstitucionsqueofereixenalsseusalumnesiPadsprecarregatsambelsmaterialsdelcurs,llibresde textdigitals ialtres recursosútils.Elsestudi-ants que es matriculen a temps complet al programaGriffin Technology Advantage de la Universitat SetonHillrebenuniPad2.Igualment,laUniversitatdeMissis-sipí Meridional ha posat en marxa un programa pilotamb el qual preveu lliurar als seus alumnes 1.000 Ga-laxyTab10.1equipatsambBlackboardMobile™Learn.Estudiantsiprofessorsutilitzaranelmateixmaquinariiprogramari,icompartiranàudio,vídeoialtresmaterialsd’aprenentatge.

Atèsqueaquesttipusdeprogramessónencararelati-vamentnous,moltesescolesiuniversitatsestanduent

17Horitzód’implantació:unanyomenys

A causa de la seva portabilitat, gran àrea de visualització i pantalla tàctil, les tauletes són els dispositius ideals per a l’aprenentatge individualitzat i per al treball de camp.

atermeestudisexhaustiuspermesurar-neelsresultats.Aquestsestudis,entreelsqualsdestaqueneldelaUni-versitatCristianad’Abilene,eldelaUniversitatOberlinieldelaUniversitatdeCiènciaiTecnologiadeMissouri,entred’altres,handemostrat,engeneral,que integrarlestauletesenelplad’estudiscomportaunamajorim-plicació de l’alumnat i millora l’experiència educativa.Tanmateix, les institucions universitàries tot just estancomençantainvestigarafonsalgunsdelsusospoten-

cialsdelestauletes,comperexemplelasubstituciódellibres de text impresos per llibres electrònics, l’ús ge-neralitzatd’aplicacionsespecialitzades,unmajorúsdesensorsintegrats,GPS,interfíciesbasadesenelgest,cà-meres,einesdevídeoiàudio,etc.

Ambunnombrecadacopmésgrandeprestacions,lestauletess’hanconvertitenlaforçamotriud’altrestecno-logieseducatives:desdefacilitarlamineriadedadesentempsrealpertalderecolzarl’analíticad’aprenentatgefinsaoferirunagranquantitatd’aplicacionsbasadesenel joc. El que fa que les tauletes siguin dispositius tanpotent és que els estudiants ja fan servir els mateixos

aparells o molt similars fora de l’aula per descarregaraplicacions,connectar-seamblesxarxessocialsiparti-ciparenexperiènciesd’aprenentatgeinformal.Així,elsestudiants se senten còmodes utilitzant aquests apa-rellstantenl’entornacadèmiccomsocial.

Acontinuacióespresentaunamostrad’aplicacionsdetauletesendiferentsdisciplines:

> Química. EnelslaboratorisdequímicaorgànicadelaUniversitatd’IllinoisaUrbana-Champaign,unsiPadsinstal·latsalaparet,equipatsambunaaplicaciótipusquiosc,presentenressenyesdevídeodelesprincipalstècniquesdelaboratori.Elsestudiantstambéfanser-viriPadsentotselscursosdequímicapersabercoms’organitzenelsexperimentsialtresqüestionsdepro-cediment.go.nmc.org/hjjvi

> Enregistrament de classes. LaUniversitatdeColora-do,laUniversitatTecnològicadeGeòrgiailaFacultatdeDretdeFordham,entremoltesaltres,utilitzenapli-cacions per a tauleta com ara «Tegrity» de McGrawHill com a solució global per enregistrar les classes.go.nmc.org/zmgnp

> Matemàtiques. L’aplicació«MathsCasts»—projectedecol·laboracióentreelscentresdesuportdemate-màtiquesdetresuniversitats,SwinburneaAustràlia,Limericka IrlandaiLoughboroughalRegneUnit—presenta vídeos d’explicacions matemàtiques enre-gistrades en una tauleta. Exposen temes que solenplantejar dificultats als estudiants de llicenciatura.Tots els «MathsCasts» tenen una llicència CreativeCommons i es poden descarregar gratuïtament alwebdeSwinburneiaiTunesU.go.nmc.org/igmlf

> Redacció.DissenyadaidesenvolupadaperlaUniver-sitatdeQueensland,UQMarkupésunaaplicacióperaiPadquefacilitalaintegraciód’àudiocontextualitzatitextenelstreballsescritsdelsalumnes.Elfeedbackéspersonalitzatilesrespostessesubministrenenunformatbreu,fixicomprensible.go.nmc.org/hwzcu

Exemples de l’ús de tauletes Elsenllaçossegüentsofereixenexemplesdel’úsdetau-letesenl’entornuniversitari:

18 Informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012

Les tauletes han deixat de veure’s simplement com una nova categoria de dispositius mòbils per passar a ser una nova tecnologia de ple dret; una tecnologia que combina les prestacions dels ordinadors portàtils, dels telèfons intel·ligents i de les primeres tauletes d’ordinador i que inclou accés permanent a internet i milers d’aplicacions amb les quals personalitzar l’experiència.

L’iPad debuta a Wall Street go.nmc.org/swnbtEn el curs del programa «Wall Street Semester» de laUniversitat Drew, els alumnes disposaran d’un iPad iaplicacions per accedir i interpretar la informació fi-nancera.Així,encomptesd’anarambelsllibresamunti avall, podran llegir els materials del curs al seu iPad,redactardocumentsiferfullsdecàlculipresentacions.

L’iPad substitueix els llibres de text de la universitatgo.nmc.org/vblpbLa Universitat d’Adelaida substituirà els llibres de textper iPads d’Apple per als alumnes de primer curs delacarreradeCiències.LaUniversitathoconsideraunamaneradepotenciareldesenvolupamentdelsentornsd’aprenentatge i fomentarelcreixement individualdecadaestudiant.

iPad amb energia solargo.nmc.org/ctjzqEn col·laboració amb Apple, el govern de Zimbabweestà oferint iPads que funcionen amb energia solar ainstitucionsdetotÀfricaquefinsaranohavienpogutaccediralsordinadorsacausadelamancad’electricitat.

«Undergraduate Viewbook» de la Universitat de Dayton go.nmc.org/wdcwmL’aplicació gratuïta «Viewbook» de la Universitat deDaytonofereixalsfutursestudiantsdellicenciaturaunaorientacióvirtualde launiversitatpermitjàdevídeos,diapositives iagregadors interactiusqueelspermetenexplorar les instal·lacions,elsprogrames, lesoportuni-tatsacadèmiquesilavidaestudiantil.

L’Escola d’Enginyeria de Valparaiso llança una aplicació per a iPadgo.nmc.org/yqqhwElsllicenciatsdelaUniversitatdeValparaisohandesen-volupat una nova revista digital interactiva per a iPadqueincorporavídeosigaleriesdefotosalsreportatgesper tal que l’alumnat, el professorat, els exalumnes iqualsevolaltrapersonainteressadapuguiconnectar-sealesnotíciesialsesdevenimentsquetenenllocal’Es-colad’Enginyeria.

Per a saber·ne més Esrecomanalalecturadelsarticlesirecursosqueapa-reixenacontinuacióperaampliarconeixementssobrel’úsdetauletes:

6 Reasons Tablets are Ready for the Classroomgo.nmc.org/lcrin(VineetMadan,Mashable,16demaigde2011.)Aquestarticleexploralesaplicacionsdelestauletesenl’educa-cióuniversitàriaapartirdelsinformesdelesclassesquehanparticipatenestudispilot.EsdestacaqueelsiPadsencaixenambl’actualestildevidadel’alumnat.

The B·School Case Study Gets a Digital Makeovergo.nmc.org/delwj(ErinZlomek,Bloomberg Business Week,25de juliolde2011.)Aquestarticledemostraquelestauletesconsti-tueixen una bona manera perquè els alumnes puguinaccedir i interactuar amb els estudis de cas de moltesempreses,quesónunapartessencialdelplad’estudisdelesfacultatsd’Empresarials.

Campus Tour Now Comes with an iPadgo.nmc.org/hszrt(Jody S. Cohen, Chicago Tribune, 9 d’octubre de 2011.)LaUniversitatBradleyproporcionauniPadaqualsevolpersonaquevisitielcampus,demaneraquequanelsestudiantspotencialsvisitenunesàreesconcretes,tam-bépodenmirarvídeosdelsactesquehihantingutllocal llarg de l’any acadèmic. La possibilitat de veure elslaboratorisilesaulesenfuncionamentdónaalsestudi-antsunaideadecoméslavidaalcampus,finsitotquanhiacudeixendurantlesvacancesoelsmesosd’estiu.

Educators Evaluate Learning Benefits of iPadgo.nmc.org/whlnr(IanQuillen,Education Week,15dejunyde2011.)Aquestarticleanalitzal’úsdel’iPadcomaeinad’aprenentatge,iprofunditzaeneldebatactualsobresiésmésviablequans’intententrobarsolucionspersonalitzadesoquans’integraenunasèriededispositiuscompartits.

An iPad University: Giving It the Old College Trygo.nmc.org/zxqiy(Lena Groeger, Wired, 22 de juliol de 2011.) La Univer-sitat de Califòrnia Meridional ha signat un acord amb

19Horitzód’implantació:unanyomenys

TouchAppMedia i 2tor, Inc. per crear una aplicaciód’aprenentatgeenlíniaiadistànciaalaqualespotac-cediratravésdeltelèfonmòbilol’iPad,quecontéinte-gracions a xarxes socials com ara la possibilitat de fervideoconferènciesambcompanysdeclasseicompartirideesinotesenfòrumsomursdelcurs.

Kindle Fire: Changing the Game in Higher Education?go.nmc.org/hdoru(Vineet Madan, Geek Wire, 15 de novembre de 2011.)Aquest article compara el nou Kindle Fire amb el seucompetidor, l’iPad, assenyalant que la petita dimensiódelapantallaéselprincipaldefectedelKindleFireperafinalitatseducatives,jaqueelsestudiantsvolenferser-viraquestdispositiusobretotperllegiriaccediracon-tingutsmultimèdia,comaraimatgesivídeos.

20 Informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012

’aprenentatge basat en jocs ha anat guanyant terreny des de 2003, quan James Gee va comen-çar a descriure l’impacte dels jocs sobre el desen-volupament cognitiu. Des d’aleshores, s’han in-crementat exponencialment tant la investigació

i l’interès en el potencial dels jocs per a l’aprenentatge com la mateixa diversitat dels jocs, l’aparició dels jocs seriosos com a gènere, la proliferació de plataformes de joc i l’evolució dels jocs en els dispositius mòbils. Els programadors i els investigadors treballen en to-tes les àrees de l’aprenentatge basat en jocs, com ara jocs amb objectius específics; entorns de jocs socials; jocs no digitals fàcils de construir i de jugar; jocs de-senvolupats expressament per a l’ensenyament; i jocs comercials que tendeixen a perfeccionar les aptituds per treballar en equip. S’ha demostrat que els jocs de rol, la resolució de problemes en col·laboració i altres experiències simulades tenen moltes aplicacions en una àmplia gamma de disciplines.Visió generalSegons Trip Wire Magazine, l’any 2011 61,9 milions depersonesvanparticiparenjocssocialsenlínia.El40percentd’aquestespersonestenienentre20i34anys.L’edatmitjanadeljugadornord-americàésde35anys,laqualcosa està directament relacionada amb l’aparició delsprimers jocs digitals en els primers ordinadors domès-ticsalprincipideladècadade1980.Deuanysméstard,vanéixerelweb iesvacomençara jugarper internet.Les tresdarreresgeneracions—elsnascutsaprincipisdelsvuitanta,aprincipisdelsnorantaiaprincipisdeladècada de 2000 — han crescut en un món en què elsjocsdigitalshanformatpartimportantdelasevavida,is’hanmatriculatalauniversitatohanobtingutuntítoluniversitariambmolteshoresdejocalessevesespatlles.

Elsprimersestudissobreelconsumdejocsvanperme-treidentificaraquellsaspectesqueelsfanespecialment

atractiusiatraientsperapersonesdediferentsedatsid’ambdóssexes:lasensaciódelluitarperalaconsecu-ciód’unobjectiu;lapossibilitatd’assolirunafitaespec-tacular;lacapacitatdesolucionarunproblemaidecol-laborarambelsaltres icomunicar-s’hi;el fetdeseguiruna trama interessant, entre d’altres característiques.Aqueststretsespodenreproduirenelscontingutsedu-catius,totiquesóndifícilsdedissenyar.Aquestrepteésunade lesraonsper lesquals l’aprenentatgebasatenjocscontinuasituatenl’horitzóamigtermini.

EneldarrerPlanacionald’ensenyamentdetecnologia,els jocsesvanconsiderarunmètodeidealperavaluarl’assimilaciódeconeixementsdelsestudiants,sobretotper lasevacapacitatd’oferirunaretroaccióimmediatadelseurendimentalsjugadors.Elsestudiantsestanmo-tivatsperquèhovolenferbé,passardenivell iarribarfinsalfinal.Elsdefensorsdelsjocstambéassenyalenelseupaperproductiu,elfetquepromouenl’experimen-tació,l’exploraciód’identitatsifinsitotelfracàs.

En els darrers anys el moviment de joc seriós (Serious Games Movement) s’ha dedicat a abordar contingutseducatius.Aqueststipusdejocplantegentemesopro-blemes socials i ajuden els jugadors a tenir una novaperspectivaatravésdelaparticipacióactiva.La inves-tigació demostra que els jugadors connecten ràpida-ment amb el material d’aprenentatge quan això elspermetassolirfitesqueelssemblenrellevantsdesdelpunt de vista personal. El Serious Games Center de laUniversitatPurdueésundelsmoltsprogramesdedicatsainvestigaritrobarnousmitjansdecol·laboracióambelsjocsseriososenentornsvirtuals.

Unaltreàmbitcadacopmés interessantpera les ins-titucions universitàries són els jocs de simulació. Elsexèrcitsd’arreudelmónhanadoptatjocsisimulacionsde tota la gamma d’entrenaments, i els coneixements

21Horitzód’implantació:dedosatresanys

AprenentatgebasatenjocsHoritzó d’implantació: de dos a tres anys

L

adquiritsal’horadedissenyarjocsenaquestàmbites-tancomençantainformarlessimulacionsconcebudespera l’estudi i la formaciódelsestudiantsuniversitarisendisciplinesconcretes,comperexemplelamedicina.«EmergencyRoom:CodeRed»ésundelsjocsméspo-pularsd’aquesttipus.

L’edició 2011 d’aquest informe va considerar que elsjocsenxarxamassius(MMO,massively multiplayer onli-ne game)encaranoespodienaplicarplenamental’en-senyament, però que eren cada cop més interessants.

Aquestany,aquestaclassede jocshananatguanyantterreny. Els jocs en xarxa com «Minecraft» i «World ofWarcraft»s’hanintegratenelsplansd’estudiielsprofes-sors i escriptors de tecnologia educativa documentensovintelsseusresultats.Aquesttipusdejocsreuneixendiversosjugadorsielsfantreballarplegatsenactivitatsque requereixen resoldre problemes en col·laboració.Sónjocscomplexos i inclouencontinguts individuals igrupals,amésd’objectiusrelacionatsambunatramaountema.Elseuvincleambl’ensenyaments’estableixenelsnivellsmésaltsd’interacció,enquèeljocrequereixtreballenequip,lideratgeidescoberta.

Rellevància per a la docència, l’aprenentatge o la investigació creativaL’aprenentatge basat en jocs reflecteix una sèrie d’ap-tituds que les institucions universitàries malden pertransmetrealsseusalumnes:col·laboració,capacitatderesoluciódeproblemes,comunicació,pensamentcríticiconeixementsdigitals.Elqueavuifaqueelsjocsedu-catiussiguintanatractiuséslagranquantitatdegène-res iaplicacionsques’hiassocien.Desdels jocsderol

finsalsjocssocialsenlíniaoelscursoscreatsexpressa-mentalvoltantdelseudisseny,lamecànicadeljocestàbenintegradaenelsestudisuniversitaris.

Els jocsespecíficament relacionatsambelscontingutsajuden els estudiants a adoptar una nova perspectivarespectealmaterialielspodenajudarainteractuarambaquellaassignaturad’unamaneraméscomplexaivari-ada.Elsjocsderealitatalternativa,enquèelsjugadorstrobenpistes i resolenproblemesenexperiènciesquedesdibuixenlafronteraentreeljocilavidareal,sónunclarexempledesuperposiciódelcontingutdelcursieljoc.Entreelsdarrersexemplesdejocsderealitatalterna-tivaagranescala,calcitar«EVOKE»deJaneMcGonigal,unjocdexarxasocialquesimulaproblemesglobalsperajudar a trobar soluciones innovadores. Les idees queproposenelsjugadorselsdonenl’oportunitatdeportarlessevespropostesalapràcticaatravésdeprogramesdepràctiquesambinnovadorssocialsilídersempresari-alsd’arreudelmón,amésdebequesofinançamentperalessevesiniciatives.LaUniversitatdeStanfordvacrear«Septris»,un jocdesimulacióHTML5 peramòbilqueensenyaelsmetgesilesinfermeresquefanpràctiquescomportaratermelaidentificació,eltriatgeilagestiódelasepticèmia(infecciódelasang).Elsalumnesfanelpaperdelmetgequetécuradelpacientamesuraqueselideterioralasalut, llegeixenlasevahistòriaclínica,demanen proves analítiques i assignen tractaments adiversospacientsal’hora.

El joc en línia «Ikariam» simula la vida en antigues ci-vilitzacions. Els jugadors aprenen economia i respon-sabilitat cívica tot fent-se càrrec de les finances i delshabitantsde les illesvirtuals.Algunes institucionsuni-versitàries estan portant més enllà la incorporació dejocsdeconscienciaciósocialiestandissenyantcursosalseuvoltant.RecentmentlaUniversitatSaintEdwardshaposatenmarxauncurspilotsobreprincipisculturalsenquèesdónaunaimportànciaespecialal’úsdemitjanssocials i sistemes d’aprenentatge basats en l’experièn-cia.ElcursProblemessocialsglobalsesvadissenyarse-guintlamateixaestratègiaqueels«jocsd’herois».Toteslesactivitatsdelcursgiravenalvoltantd’unconjuntdevalorscompartits,representatscoma«tretspersonals»enelperfildecadaestudiant.

22 Informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012

Els defensors dels jocs assenyalen el seu paper productiu i el fet que promouen l’experimentació, l’exploració d’identitats i fins i tot el fracàs.

23Horitzód’implantació:dedosatresanys

Elsjocsobertsicol·laboratius,enquècalassolirunobjec-tiu,sónunacategoriaquesemblaespecialmentapropia-daperal’educacióuniversitària.Aquestsjocs,quetenenlloctantenlíniacomenformatnodigital,podenenfortirles capacitats d’investigació, redacció, col·laboració, re-soluciódeproblemes,lesaptitudsperparlarenpúblic,elsconeixementsdigitalsi lacreaciómultimèdia.Quans’integrenenelplad’estudis,ofereixenunarutacapalmaterialquepermetal’estudiantaprendreaaprendreialhoradominareltema.Aquestsjocsresultenidonisperintegrarcontingutsdelcurs,jaqueobliguenelsalumnesa descobrir i generar coneixements per tal de resoldreproblemes. Són difícils de dissenyar, però els resultatspodencomportargranstransformacions.

Elreptequeencarapersisteixenelsjocseducatius—unbonindicadordeperquèencaraesmantenenenl’ho-ritzóamigtermini—ésintegrarcontingutseducatiustradicionalsdemaneraques’entenguin i semblinpartnatural del joc. Els professors poden tenir dificultats al’hora d’establir relacions entre els continguts del cursielsobjectiusdel joc.Elquesesap,tanmateix,ésqueaquestsjocsdesvetllenl’interèsdelsestudiantsperam-pliarconeixements.ConstanceSteinkuehler,perexem-ple, cofundadora de Games+Learning+Society Initiati-ve, ha demostrat que el jugador mitjà de MMO passade10a15 hores la setmana fent investigacions sobreel joca internet.Lacapacitatcomunicativa idigitalvadelamàdelsjocs,perlaqualcosacontinuentenintuninterèsprimordialperalseducadors.

A continuació es presenta una mostra d’aplicacionsd’aprenentatgebasatenjocsendiferentsdisciplines:

> Música.Eneljocdesimulació«OpenOrchestra»delaUniversitatMcGill,unaestaciódetreballutilitzavídeopanoràmicd’altadefinicióisoenvoltantperoferiralsmúsics la sensació que toquen en una orquestra ocantenenunaòpera.Enunapantallatàctilsituadaalfaristolapareixunaversióelectrònicadelapartituraielscontroladorsdelsistema,amésd’unavisualitzacióquecomparalainterpretaciódel’alumneambladelmúsicprofessional.go.nmc.org/udrgw

> Aprenentatge en línia.Elsestudiantsd’uncursenlí-niad’Educacióperaadultsparticipenenunjocderol,

enelqualsónelsperiodistesqueescriuenarticlesperaunarevistaimaginàriaanomenadaAdultEducatorWe-ekly.Tambépengencomentariscomsifossin«lectors»ivotenelmillorarticle.Elsresultatsdemostrenqueelsalumnesvanpenjarméscomentarisalarevistaquenopasalsfòrumsdediscussiórelacionatsambelsistemadegestiódel’aprenentatge.go.nmc.org/yvrzz

> Ciències. «MicroExplorer3D», desenvolupat per laUniversitat Estatal de Carolina del Nord, ofereix unsistemaperquèelsestudiantsquenotenenaccésa

un laboratori de microscòpia puguin identificar lespeces d’un microscopi compost. Els alumnes inte-ractuenambelmodel3Dd’unmicroscopicompostclicant-lo(web)otocant-lo(mòbil),podenvisualitzardetalladamentcadapeçaiobrirelsmenúsi lesdes-cripcionsambexemplesil·lustratsambfotosivídeos.go.nmc.org/kwgmb

Exemples d’aprenentatge basat en jocs Els enllaços següents ofereixen exemples de l’ús del’aprenentatgebasatenjocsenl’entornuniversitari:

3D GameLab go.nmc.org/vedmbDesenvolupada per la Universitat Estatal de Boise, 3DGameLabésunaplataformad’aprenentatgeabasedeqüestionaris,quepotconvertirqualsevolaulaenunjocviu.Ajudaelsprofessorsavincularactivitatsinnovado-res d’aprenentatge i ofereix als alumnes la possibilitatd’estudiarmentrejuguen.

Els jocs oberts i col·laboratius, en què cal assolir un objectiu, són una categoria que sembla especialment apropiada per a l’educació universitària.

Cicles d’aprenentatge, expectatives i esquemes cognitiusgo.nmc.org/gcogyL’equipd’investigaciódelaUniversitatd’Albanyestàde-senvolupantunvideojocqueajudaràl’usuariadetectarels aspectes negatius dels seus processos de presa dedecisions,sobretotquan la informaciódequèdisposaésincompletaioperasotapressió.

GAMeS Lab a la Universitat de Radford go.nmc.org/qlohzL’objectiudelGames,Animation,ModelingandSimula-tion(GAMeS)LabdelaUniversitatdeRadfordésdisse-nyarjocsinteractiusperamòbiliestudiarelseuimpacteenladedicacióil’aprenentatgedel’estudiant.ElGAMeSLabhadissenyatjocsperaiPodTouchiiPadperaesco-lesruralsdelsud-oestdeVirgíniaiestàcol·laborantambelsmestresparticipantsperdeterminarcomespodenintegraraquestsjocsenelsplansd’estudiexistents.

Meet the Earthwork Buildersgo.nmc.org/cyaowAmbelsuportdelNationalEndowmentfortheHuma-nities,unequipd’especialistesencontingutsipro-gramadorsdejocsestàfentelprototipd’unvideojocsobreNewarkEarthworks,unanticobservatorilunardeNewark(Ohio).Alllargdeljoc,elsjugadorsconeixenl’observatorilunariadquireixenunacomprensiómésàmpliaiglobald’altrescultures.

SciEthics Interactivego.nmc.org/khrebAquest projecte, finançat per HP i la National ScienceFoundation,estàdissenyatpercrearsimulacionsvirtu-alsrelacionadesamblaciènciail’ètica.Elsestudiantsdegrauidepostgraupodenexperimentarsituacionsrealsenlaseguretatdel’entornvirtual.

simSchoolgo.nmc.org/dkbblComasimuladorperamestres,simSchoolofereixesce-naris docents per desenvolupar els coneixements i lesaptitudsnecessàriesperdirigirunaclasseambèxit.Lainvestigacióhademostratqueelfetd’entrenar-seambelsimuladormillorasignificativamentl’autoeficàciadelmestreilasevasensaciódecontrol

Per a saber·ne més Esrecomanalalecturadelsarticlesirecursosqueapa-reixenacontinuacióperaampliarconeixementssobrel’aprenentatgebasatenjocs:

5 Teaching Tips for Professors — From Video Gamesgo.nmc.org/lssnv(Jeffrey R.Young, The Chronicle of Higher Education,24de gener de 2010.) Aquest article assenyala les bonespràctiquesperincorporarambèxitelsjocsenelsplansd’estudis universitaris, recalcant que l’aprenentatgebasatenjocsnoésunasolucióperatoteslesmatèriesiqueels jocsnosónunremei ràpid.Peravaluar-neelresultat,elprofessorhadeduratermeinvestigacionsitestsaclasse.

Games and Learning: Teaching as Designinggo.nmc.org/cooat(JamesGee,The Huffington Post,21d’abrilde2011.)Ja-mesGeejustificalaideaqueelsjocssónunsbonscata-litzadorsd’interacció,creativitatipensamentcreatiupera l’aprenentatge.Comparaels jugadorsambelsdisse-nyadorsjaqueperassolirelseuobjectiuhand’entendreel«sistemaderegles».

Games in the Librarygo.nmc.org/fmtam(Anastasia Salter, The Chronicle of Higher Education, 13dedesembrede2011.)Aquestarticleadoptaunpuntdevistalogísticdavantdel’aprenentatgebasatenjocs,centrant-seenladificultatdedifondreunjocdetermi-nataungrupd’alumnesdiversos.Proposaquel’adop-ciód’unabibliotecadejocsseriaunabonaopciócomainventariialhoraperoferirmilloraccésiinformació.

A Neurologist Makes the Case for the Video Game Model as a Learning Toolgo.nmc.org/rqvxp(JudyWillis,Edutopia, 14d’abrilde2011.)Aquestarticle,escritperunaneuròloga,equiparal’èxitdel’aprenentat-gebasatenjocsambl’alliberamentdedopamina,unarespostapsicològicaaunaeleccióoaccióencertada,in-dicantlesfasesd’aquestprocésnaturald’aprenentatge.

24 Informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012

What Does Game·Based Learning Offer Higher Education?go.nmc.org/qcuno(Justin Marquis, OnlineUniversities.com, 14 d’octubrede 2011.) Aquest article explora els beneficis dels jocsenl’àmbituniversitarireferint-sealahipòtesideladis-senyadoradejocsJaneMcGonigal,quereconeixelsatri-butspositiusdelsjugadorsquepodentraslladar-sealaproductivitatenl’ensenyamentienaltresàmbits.

25Horitzód’implantació:dedosatresanys

’analítica d’aprenentatge es refereix a la inter-pretació d’una àmplia gamma de dades genera-des i recopilades en nom dels estudiants per tal de valorar-ne el progrés acadèmic, predir-ne el rendiment futur i identificar problemes potenci-

als. Les dades es recullen a partir d’accions explícites dels estudiants, com ara lliurar treballs o fer exàmens, i a partir d’accions tàcites, com ara interaccions soci-als en línia, activitats extracurriculars, intervencions en fòrums de discussió i altres activitats que no s’ava-luen directament com a part del progrés educatiu de l’alumne. L’objectiu de l’analítica d’aprenentatge és permetre als professors i als centres adequar les oportunitats educatives a les necessitats i capacitats de cada estudiant pràcticament en temps real. L’ana-lítica d’aprenentatge dóna la possibilitat de treure el màxim partit dels avenços en mineria, interpretació i modelatge de dades per millorar la docència i l’apre-nentatge i adequar l’educació a cada estudiant de manera més efectiva. Tot i que encara està en una fase inicial, l’analítica d’aprenentatge respon a la necessi-tat de rendició de comptes dels campus universitaris i pretén fer ús de la gran quantitat de dades generades pels estudiants en les seves activitats acadèmiques. Visió generalEnessència, lafinalitatdel’analíticad’aprenentatgeésanalitzar tota l’abundància de dades que es tenen so-bre els estudiants per tal de permetre que els centresuniversitaris ajustin l’aprenentatge de cada alumne auna nova manera d’observar els models que generenlesdadescomplexes.Aquest tipusd’intervenciónoésnova:fatempsqueelsassessorseducatiusielsprofessi-onalsalserveidelsestudiantsutilitzeninformaciócomaraelsregistresd’assistència, lesqualificacions, lesob-servacionsdelsprofessors,lespuntuacionsobtingudesenels tests ialtresdadessemblantsper identificarelsestudiants en situació de risc. L’analítica d’aprenentat-

geparteixd’aquestllegat,peròlasevafinalitatésanarmoltmésenllàqueaquestesestratègiescomprovades,fusionant informació de diferents fonts per crear unaimatgemoltméssòlidaimatisadadel’educacióqueespotusarpermillorar tantelsentornsdocentscomelsd’aprenentatge.

L’analíticad’aprenentatgevaaparèixeral’Informe Hori-zon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2011 en l’horitzó a llarg termini. Aquest any, en gran part acausa d’una iniciativa centrada en el seu perfecciona-ment,eltemas’ha incorporata l’horitzóamigterminiiestàapuntdepassardelateoriaalapràctica.El2010,EDUCAUSE va anunciar un programa en col·laboracióamblaGatesFoundationsotalaIniciativa«NextGene-rationLearning»que identificava l’analíticad’aprenen-tatgecomunadelescincàreesclauperaldesenvolupa-ment.Elmateixany,laIniciativaHPCatalystvafundarelMeasuringLearningConsortium,dirigitperlaUniversi-tatCarnegieMellon,enquèdiferentsprojectesinterna-cionalsd’analíticad’aprenentatgeagranescalaesdedi-quenabuscarsolucionscomunes.Aquestsprojectes, ialtresqueestanduentatermeunasèried’institucionsd’ensenyamentsuperior,estanactivantlaciènciaialho-ral’interèsquehihaaldarreredel’analíticad’aprenen-tatge.Amesuraqueesvaginsolucionantelsaspectescientífics i tècnics i els campus comencin a implantaraquestaestratègia,escomençaranaveureelsresultats.

Aquestinterèsnohapassatinadvertitalesgransedito-rials,comaraMcGrawHill («Connect») iPearson(«My-Labs»),quehancomençataestablirsolucionspròpiesihancontractatexpertsqueaportessinlasevaexpertesaenaquestcampamesuraqueevolucionavalatecnolo-gia. El focus inicial d’aquestes iniciatives és la integra-cióambelssistemesdegestiódel’aprenentatge(SGA).Diversos investigadorsconsiderenqueaquestaésunapart necessària, però insuficient, de la solució global.

26

Analíticad’aprenentatgeHoritzó d’implantació: de dos a tres anys

L

Informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012

27Horitzód’implantació:dedosatresanys

Per tal que l’analítica d’aprenentatge avanci, molts ar-gumentenquehad’inclourealtresdadesapartdelesquecorresponenal’SGA.Altresfactors,comaral’impac-tedel’entornd’aprenentatge(sobretotalaxarxa,peròtambéenelsentornsfísics),elsconeixementsadquiritsatravésdel’aprenentatgeinformalielsindicadorsd’ap-tituds com ara la creativitat, el lideratge i la innovacióesconsiderenparàmetresigualmentrellevantsperalaqualificacióglobaldelrendimentdel’estudiant.

Rellevància per a la docència, l’aprenentatge o la investigació creativaFinsfamoltpoc, les investigacionssobre l’aprenentat-geuniversitaris’hancentratbàsicamentaidentificarelsestudiants que corrien el risc de suspendre un curs oprograma,iadissenyarintervencionsacurtterminipersolucionarelsproblemesqueels impedienavançar.Elprojecte«Signals»delaUniversitatPurdueésunexem-ple paradigmàtic d’aquest ús. Iniciat el 2007 «Signals»recopila informació a partir del sistema d’informacióestudiantil(StudentInformationSystem,SIS),elsistemadegestiódecursosilesqualificacionsdelcursperge-nerarunnivellderiscperacadaalumne,iidentificaelsalumnesqueestrobenensituacióderiscperprestar-losajuda.Demanerasemblant,laUniversitatdeMaryland(Baltimore County) complementa el sistema de gestiódecursos,anomenat«Blackboard»,ambunaeinadere-troaccióqueelsalumnesielseducadorspodenferser-virenrègimd’autoservei(«CheckMyActivity»).

Tanmateix,lagranpromesadel’analíticad’aprenentat-geésquesis’aplicaiinterpretacorrectamentpermetràalprofessoratentendreambmajorprecisiólesnecessi-tatsdelsalumnesiadaptarladocènciademaneramoltmésacuradairàpidadelqueavuiéspossible.Aixònonomés té implicacions per al rendiment de cada es-tudiant, sinó també en la manera com els educadorsperceben els processos de docència, aprenentatge iavaluació. Oferint informació en temps real, l’analíticad’aprenentatge pot recolzar adaptacions immediates,suggerint un model de pla d’estudis molt més fluid iobertalcanvi.

Entre les futures eines d’analítica d’aprenentatge hihaurà aplicacions comercials dissenyades per a altres

propòsits que podrien adaptar-se a aquest ús, i altresdesenvolupadesespecíficamentperatasquesd’aquesttipus. És encara una mica aviat en el cicle de vidad’aquesta tecnologiaperdisposard’einesespecialitza-des, però aplicacions com Mixpanel, que ofereix visu-alitzaciódedadesentempsrealperdocumentarcomels usuaris interactuen amb el material d’un lloc web,tenenunpotencialevidentencursoshíbridsienlínia.Igualment,Userfly,dissenyatperferestudisd’usabilitat,permetenregistrarelcomportamentdelsvisitantsd’unllocwebidesprésreproduir-loianalitzar-lo.

Hihaaltreseinesanalítiquesquetenenaplicacionsmésàmpliesenaquestcontext;Gephin’ésunbonexemple.

Aquestaplataformainteractiva,gratuïtaidecodiobertpermet visualitzar i explorar dades complexes, peròtambéofereixaltresrecursoscomaral’anàlisidexarxessocialsilaconnexióderelacionsenxarxessenseescala,entremoltesaltresprestacions.

Entre les eines desenvolupades específicament per al’analíticad’aprenentatgedestacaSocrato,unserveienlíniaqueelaborainformespersonalitzatsdediagnòsticirendimentperaclassesparticularsoescolesicentresde formació. SNAPP (Social Networks Adapting Peda-gogical Practice), desenvolupat per la Universitat deWollongong a Austràlia, està dissenyat per ampliar lainformacióbàsicaquecontenenelssistemesdegestióde l’aprenentatge; aquest conjunt de dades se centrageneralmentenlafreqüènciailaduradadelainteracció

L’objectiu de l’analítica d’aprenentatge és permetre als professors i als centres adequar les oportunitats educatives a les necessitats i capacitats de cada estudiant pràcticament en temps real.

dels estudiants amb el material que es penja a la xar-xa. El programa Teachscape’s Classroom Walkthroughpermet als professors recopilar dades i anàlisis sobrel’assimilaciódeconeixementsde l’estudiantfentservirelsseusdispositiusmòbils.Noobstantaixò,enconjunt,ésevidentqueencarahadepassaruntempsabansdetenirunpaquetcomplet,ambtoteslesprestacions,d’ei-nesd’analíticad’aprenentatge.

A mesura que les institucions d’ensenyament univer-sitari continuïn perfeccionant la teoria i la pràctica del’analíticad’aprenentatge—isobretotquancomencin

a dissenyar les seves pròpies plataformes — haurand’abordarpreventivamentlaqüestiódelaprivacitatdelesdadesideterminarlaquantitatd’informacióquevo-lencompartirambalumnesialtresinstitucions.

Acontinuacióespresentaunamostrad’aplicacionsdel’analíticad’aprenentatgeendiferentsdisciplines:

> Empresa i comunicacions. EstudiantsdelaUniversi-tatdelaColúmbiaBritànicaestanexaminantl’analíti-cawebil’analíticasocialperdesxifrarlestendènciessignificatives del comportament humà. go.nmc.org/ugtei

> Medicina. La Facultat de Medicina de la UniversitatdeWollongonghafetservirl’analíticad’aprenentatgeperajudaradissenyarunnouplad’estudismoltméscentrat en l’aspecte clínic. El sistema ha demostratque quan els estudiants fan pràctiques a l’hospital,millora l’adequaciódelplad’estudis i laparticipacióil’equitatdel’alumnat.go.nmc.org/zgxnk

> Ciència, Tecnologia, Matemàtiques i Enginyeria.LaUniversitatdeMichiganutilitzaunsistemaanomenatECoachencursosd’introduccióaaquestesmatèries.ECoachfaservirinformaciósobreelsantecedentsdel’estudiant, lessevesmotivacions iel seurendimentactualperoferirretroacció,estímulsiconsellsadap-tatsacadaalumne.go.nmc.org/vvoqp

Exemples d’analítica d’aprenentatge Els enllaços següents ofereixen exemples de l’ús del’analíticad’aprenentatgeenl’entornuniversitari:

Plataforma d’avaluació col·laborativa per a coneixements pràctics (vídeo)go.nmc.org/rhymfLaUniversitatAmritaestàarribantaunmajornombred’estudiantsal’Índiaruralatravésd’unaplataformacol-laborativa multilingüe que es pot usar a distància perensenyarllengua,promourel’aprenentatgeadaptatiuiduratermeexperimentsvirtuals.Laplataformainclouràun entorn per a l’avaluació de procediments i presen-tació d’informes, de manera que els estudiants es po-dranconcentrarmilloren lesassignaturesquehandedominar.

CoreDogsgo.nmc.org/bypupCoreDogs és una plataforma per crear llibres de textdigitalsperacursosd’aprenentatgecombinat.Mentrefanelsexercicisalllibre,elsestudiantsrebenretroaccióformativaivaloracionssobrelasevaassimilaciódeco-neixements. La plataforma també ofereix dades sobrel’actituddel’estudiant.

Grade Discrepancy Projectgo.nmc.org/lfbnuLaUniversitatdeMinnesotaestàfentservirdadesdelssistemesdegestiódecursosperdeterminarsil’úsd’unquaderndequalificacionsenlíniapotserunfactorate-nuantperajudarelsalumnesmésfluixosapreveurelessevesnotesfinalsambmajorprecisió.L’objectiuésoferirals estudiants una millor informació per preparar exà-mens,treballsiprojectesdefinaldecurs.

28 Informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012

Oferint informació en temps real, l’analítica d’aprenentatge pot recolzar adaptacions immediates, suggerint un model de pla d’estudis molt més fluid i obert al canvi.

Learning Catalyticsgo.nmc.org/mymtvDesenvolupat per Mazur Group de la Universitat Har-vard, Learning Catalytics dóna suport a la instruccióentre iguals i ofereix retroacció en temps real durantles classes. El professorat pot plantejar als estudiantspreguntessobreelcontingutdelcurs iaquestspodenrespondre amb elements numèrics, algebraics, textu-alsogràfics,ilaplataformaajudaelsgrupsaseguirelsdebats.

Curs d’analítica d’aprenentatge en línia de SoLARgo.nmc.org/pntpbPresentatalaUniversitatd’AthabascaperlaSocietyforLearningAnalyticsResearch(SoLAR),aquestcursenlí-nia és una introducció a l’analítica d’aprenentatge i elseu paper en el desenvolupament de coneixements.També inclou una revisió general de les plataformesd’analítica d’aprenentatge i l’organització òptima delfluxd’informació.

Per a saber·ne més Esrecomanalalecturadelsarticlesirecursosqueapa-reixenacontinuacióperaampliarconeixementssobrel’analíticad’aprenentatge:

Data Mining and Online Learninggo.nmc.org/nyhsn(Jim Shimabukuro, Educational Technology & Change Journal,7d’agostde2011.)Pertaldebeneficiar-sedel’analítica d’aprenentatge, els educadors l’han d’incor-porara la sevadinàmicadiàriade treball, la qual cosapotsignificardedicar-himoltdetemps.L’autorexplicaelseumètoded’anàlisiiresposta.

How Data and Analytics Can Improve Educationgo.nmc.org/btans(Watters,O’Reilly Radar,25dejuliolde2011.)L’analíticailesdadesrecopiladesperlesplataformesielsprogra-mesdigitalspodenserútilstantperalprofessoratcomper als alumnes. Aquesta entrevista amb el teòric del’educacióGeorgeSiemensplantejalaimportànciailesconseqüènciesdelaprivacitatdelesdadesenl’analíticad’aprenentatge.

Learning Analytics: The Coming Third Wavego.nmc.org/mknvy(MalcolmBrown,EDUCAUSELearningInitiative,abrilde2011.)Aquestarticleanalitzalaposicióactualdel’ana-líticad’aprenentatgeenl’ensenyamenticomlesaplica-cionsdetercersestancomençantaproporcionareinesmésrendibles.Tambéabordal’èticaassociadaaldesple-gamentdeplataformesd’aquesttipus.

Monitoring the PACE of Student Learning: Analytics at Rio Salado Collegego.nmc.org/apwgj(Mary Grush, Campus Technology, 14 de desembre de2011.)ElsistemadeseguimentautomatitzatPACE(Pro-gress and Course Engagement) de Rio Salado generainformes per tal que el professorat pugui veure quinalumne es troba en situació de risc en una assignatu-radeterminada,elvuitèdiadelcurs,quanencarahihamoltdetempsperredreçarlasituació.

Social Learning Analytics: Technical Reportgo.nmc.org/nvbjg(Simon Buckingham Shum i Rebecca Ferguson,Knowledge Media Institute, The Open University, UK,junyde2011.)Aquestarticleestudialesnecessitatstec-nològiquesd’implementarunaacuradaanalíticad’apre-nentatge en un entorn acadèmic en línia. Ara tenim adisposicióunaenormequantitatdedadesprocedentsdelesplataformessocialsenlínia,peròl’objectiuéslimi-tarl’analíticaalainformacióestrictamentpedagògica.

What are Learning Analytics? go.nmc.org/nqxvg(George Siemens, eLearnspace, 25 d’agost de 2010.)Aquestarticlepresentaunavisiógeneralde l’analíticad’aprenentatge i analitza com es pot aplicar a les ins-titucionseducatives.S’inclouunesquemaper il·lustrarelprocés.

29Horitzód’implantació:dedosatresanys

ctualment és habitual interactuar amb una nova classe de dispositius fent servir movi-ments i gests completament naturals. Micro-soft Surface, els dispositius iOS d’Apple (iPad, iPhone i iPod Touch), i altres sistemes basats

en gests accepten senyals d’entrada en forma de co-pets, lliscaments i altres gests tàctils. La Nintendo Wii i el sistema Kinect de Microsoft amplien aquest reper-tori als gests de la mà i el braç o als moviments del cos. Són els primers d’una sèrie creixent de dispositius alternatius que permeten als ordinadors reconèixer i interpretar els gests físics naturals com a mitjà de con-trol. La computació basada en el gest permet als usua-ris participar en activitats virtuals amb gesticulacions i moviments semblants als que utilitzarien en la vida real, manipulant el contingut de manera intuïtiva. La idea que es poden utilitzar gests simples i moviments naturals i confortables per controlar els ordinadors està obrint pas a una multitud de dispositius d’entra-da que tenen un aire molt diferent que el teclat i el ra-tolí tradicionals, i que cada cop més dedueixen el sig-nificat a partir de gests i moviments.

Visió generalElsdispositiusbasatsenelgestjasónunarealitat.Milionsd’usuarisinteractuenambelsseusdispositiusmòbilsto-cantlapantallaopassant-hielditpersobre.Lapantalladel’iPhoneil’iPad,idelestauletesitelèfonsintel·ligentsAndroid, per exemple, reaccionen a la pressió, el movi-mentifinsitotelnombrei ladirecciódelsditsqueelstoquen.Algunsaparellsreaccionenalarotació,elsacseig,lainclinacióoelmovimentdeldispositiuenl’espai.

Enelsdarrersanys,elsjocshananatincorporantnovestecnologiesbasadesenelgest.XboxKinectiNintendoWii, per exemple, continuen explorant les possibilitatsdelmovimenthumàenl’àmbitdelsjocs.LaWiifuncionacombinantuncomandamentmanualambunaccelerò-

metreiunsensorfixd’infrarojosquepermetdeterminarlaposició,l’acceleracióiladirecció.ElsistemaKinecteli-minaelcomandamentmanualidesxifralesordresilesentradesanalitzantelcampvisual.Enaquestàmbit,eldesenvolupamentsecentraenlacreaciód’unainterfíciemínimaienlageneraciód’unaexperiènciad’interacciódirectademaneraque,desdelpuntdevistacognitiu,lamàielcosesconverteixenendispositiusd’entrada.Aquestssistemesreconeixeniinterpretenpatronsrudi-mentarisdemovimentsmotrius,incloent-himovimentscorporalsiexpressionsfacials.Elsjugadorspodensaltar,ballar,iapuntaralapantalla,entred’altres,ielsseusmo-vimentscatalitzenlesaccionsquetenenllocalapantalEnedicionsanteriors,l’Informe Horizon de l’NMC hado-cumentatdossistemesperalacomputacióbasadaenelgest:ambmarcadorsisensemarcadors.Totiqueamb-dós sistemes continuen avançant, aquest any resultaespecialmentinteressantperduesraons.Enprimerlloc,lacreixentfidelitatisubtilesadelssistemesquecaptengests.Aixòpermetquegestsmoltméssubtilsdebraçosimans—ifinsitotfacials—espuguinusarcomaco-mandamentdecontrol.

El segon aspecte interessant és la convergència de latecnologiadedetecciódegestsambelreconeixementdeveu,jaque,talcomsucceeixamblaconversahuma-na, permet que tant els gests com la veu comuniquinal dispositiu les intencions de l’usuari. Siri, l’assistentvirtualques’incloual’iPhone4s,ésunexempleespeci-almentreeixitd’aquestaconvergència,jaquejuxtaposaperfectamentlainterfíciedeveuamblarutinadelsmo-vimentstàctils.Unaltreindicadord’aquestaconvergèn-ciaésquetantLGcomSamsunghananunciatrecent-mentlacreaciódetelevisions«intel·ligents»equipadesambcontroldegestsiveu.

Lacomputacióbasadaenelgestestàcanviantlamane-racominteractuemambelsordinadors,tantfísicament

30

ComputacióbasadaenelgestHoritzó d’adopció: de quatre a cinc anys

A

Informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012

31Horitzód’adopció:dequatreacincanys

commecànicament.Així,ésalhoraunatecnologiatrans-formadoraidisruptiva.Elsinvestigadorsiprogramadorsestancomençantaentendrelesdimensionscognitivesiculturalsdelacomunicacióbasadaenelgest,iésevi-dentquelamaterialitzaciódetotelpotenciald’aquestatecnologiaperal’ensenyamentuniversitariexigiràcol-laboracionsinterdisciplinàriesiideesinnovadoressobrelamateixanaturalesadeladocència,l’aprenentatgeilacomunicació.

Rellevància per a la docència, l’aprenentatge o la investigació creativaÉsevidentquelacomputacióbasadaenelgesthatro-batelseu llocnaturalenelsvideojocs ielsdispositiusmòbils,peròelsseususospotencialssónmoltmésam-plis.Elprogramariquenodepènnomésdellenguatgesespecífics,sinódemovimentshumansnaturalscomunsa totes les cultures, té una gran utilitat en països coml’Índia,onhiha30llengüesmaternesambmésd’unmi-liódeparlants.Lainterfícienaturaleliminaunobstacleclauentrel’usuariilamàquina,idefetperentendre-honoméscalposarundispositiubasatenelgestenmansd’unnendedosanys.

Elsaparellsqueincitenelsusuarisatocar-los,moure’lsojugar-hicomamitjàd’exploraciósónespecialmentinte-ressantsperalesescoles.Aquestsdispositius,elsmillorsexemplesdelsqualssónactualmentlestauletesielste-lèfonsintel·ligentsAndroidiApple,MicrosoftSurfaceiActivPaneldePromethean, ielssistemesNintendoWiiiMicrosoftKinect,obrenunaàmpliagammad’usosperalsestudiants.Elsdispositiusbasatsenelgestfacilitenlacol·laboració,laposadaencomúilainteracciógrupal.

Tanmateix, tot i que la computació basada en el gestestàtenintunabonaacollidaperpartdelconsumidor,aquestinformenohapoguttrobargairesexemplesac-tualsdeprogramesodispositiusbasatsenelgestques’apliquinaexemplesconcretsd’aprenentatgeenl’àm-bitdel’ensenyamentuniversitari.Noobstantaixò,comatecnologiainstrumentalodesuport,lestècniquesdedetecciódelgestjatenenmoltesimplicacionsenlesne-cessitatsespecialsdelespersonesambdiscapacitat.Perexemple,elsdispositiusambcontroldegestsajudenlespersonescegues,dislèxiquesoelsestudiantsambdis-

capacitat, jaqueevitenquedepenguinexclusivamentdelteclat.Els investigadorsdelaUniversitatMcGilles-tandesenvolupantunsistemaquepermetalesperso-nes amb deficiència visual tenir major retroacció i unnivellmésprecísdetacte.Tambés’estanutilitzantalgo-ritmesdecomputacióbasatsenelgestperinterpretarelllenguatgecorporalifinsitotelllenguatgedesignes.

Ara bé, com a mitjà experimental, és fàcil trobar pro-jectesquevanmésenllàdeladetecciódegests,sobre-totquanescombinaambelreconeixementdeveuenaplicacionsd’interfícienatural.Laidead’interactuarde

maneracompletamentnaturalambundispositiunoésnova,peròmainos’hadutalapràcticaentotelseupo-tencial.Elsavençosrecentsigeneralitzatsenlestecno-logiessubjacents, juntamentambunfort interèsenelsectordel’electrònica,presagienqueaquestaclassedetecnologiescontinuaràdesenvolupant-seabonritme.

Acontinuacióespresentaunamostrad’aplicacionsdecomputacióbasadaenelgestendiferentsdisciplines:

> Disseny artístic i de moda.Creatpelsestudiantsdela Universitat Estatal Ball, «Morp Holuminescence» utilitza els gests corporals per ajustar la il·luminaciód’una habitació i obtenir una visualització òptima.Concebut per a la indústria de la moda, aquest sis-temaofereixunsistemadellumsisensorsintegrats,dissenyatapartirdelaplataformadeprototipatgedecodiobertArduino.go.nmc.org/bnikw

La computació basada en el gest permet als usuaris participar en activitats virtuals amb gesticulacions i moviments semblants als que s’utilitzarien en la vida real, manipulant el contingut de manera intuïtiva.

> Música.ElprojecteEyeMusicdelaUniversitatd’Ore-gon utilitza sensors de seguiment de la mirada percompondreproduccionsmultimèdiabasadesenelsmoviments dels ulls de l’usuari. L’intèrpret mira unalocalitzaciófísicaperprocessar-lavisualmentocrearunso,iEyeMusiccompaginaaquestesduesmotiva-cionsperassolirunaharmoniaentrelapercepcióielmoviment.go.nmc.org/hmhxq

> Ciència i medicina. Els investigadors del Centre deVisualitzacióNorrkopingielCentredeCiènciaiVisu-alitzaciódelaImatgeMèdicadeSuèciahancreatun

sistemaperferautòpsiesvirtualsambunataulamul-titàctil.Escreentomografiesaxialscomputades(TAC)d’uncadàverod’unapersonavivaiestransfereixenalataulaonespodenmanipularambgests, laqualcosapermetalsforensesexplorarelcos,fer-nesecci-onstransversalsvirtualsiexaminar-nelescapes,comaralapell,elsmúsculs,elsvasossanguinisielsossos.go.nmc.org/edaic

Exemples de computació basada en el gest Els enllaços següents ofereixen exemples de l’ús decomputacióbasadaenelgestenl’entornuniversitari:

3Gear Systemsgo.nmc.org/tahtrDosestudiantsdepostgraudelMIThancreatunsiste-ma d’interacció de gests amb marcadors que costaràaproximadament un dòlar de produir, fent servir cà-merescomercialsd’ordinador iunparelldeguantsde

LYCRA. Aquesta interfície econòmica farà més naturalla interacció humana amb l’ordinador i els dispositiusdigitals.

Tecnologia IZIgo.nmc.org/ophomLa companyia europea Extreme Reality està creant unprogramariquepermetràalsusuariscontrolarprogra-mes d’ordinador, jocs i dispositius mòbils amb gests imovimentsmanuals.Latecnologiafuncionaràambme-canismesjaintegratsenelsordinadorsielsaparellsmò-bilsperlaqualcosanocaldràconnectarnoumaquinari.

Mogees: Reconeixement de gests amb micròfon de contactego.nmc.org/kepykPermitjàd’unmicròfondecontacte,dosinvestigadorshanconnectatunsistemaqueprocessasoentempsrealiconverteixqualsevolsuperfícieenunapantallatàctil.Aquest sistema transforma les vibracions transmesespeltacteenonesquesónreconegudesperl’ordinador.MudPadgo.nmc.org/xjtekEls investigadors del Media Computing Group de l’Es-cola Tècnica Superior Renano-westfaliana d’Aquisgràestandesenvolupantunainterfícietàctilactivailocalit-zadaanomenadaMudPadperainterfíciestàctilsfluïdespertald’oferirunamaneraméssubtild’interactuaramblespantallesatravésdeltacte.

Zero Touchgo.nmc.org/xpsgeEls investigadors de la Universitat A&M de Texas handesenvolupatunsistemamultitàctilapartirdesensorsinfrarojos que permeten una interacció precisa sensetocar la pantalla. Els usuaris introdueixen les mans enunmarcrevestitdesensorsipodenferservirlesmans,els colzes, els braços, el cap o qualsevol objecte, comun llapis, per crear composicions sobre la pantalla del’ordinador.

Per a saber·ne més Esrecomanalalecturadelsarticlesirecursosqueapa-reixenacontinuacióperaampliarconeixementssobrelacomputacióbasadaenelgest:

32 Informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012

La computació basada en el gest està canviant la manera com interactuem amb els ordinadors, tant físicament com mecànicament. Així, és alhora una tecnologia transformadora i disruptiva.

7 Areas Beyond Gaming where Kinect Could Play a Role go.nmc.org/yskco(AlexHoward,O’ReillyRadar,3dedesembrede2010.)AquestarticleexploracomelsistemaKinectdeMicro-softpotteniraltresusosapartdeserunaplataformadejoc.Entreelsseususosdestaquenlesaplicacionsperal’art,lasalutil’ensenyament.

Gesture Recognition Moves Beyond Gaminggo.nmc.org/auimq(SteveSechrist,Software Quality Connection,23demaig2011.)Enelcontextdelsavençosenelreconeixementde gests, l’autor analitza el potencial de les interfíciesnaturalstipusKinect.

LG adds Google TVs, Smart TVs get Voice and Gesture Controlgo.nmc.org/eilfc(James K. Willcox, Consumer Reports, 9 de gener de2011.) LG Electronics està comercialitzant televisionsque també funcionen com a monitors d’ordinador, demanera que els usuaris poden descarregar-se aplica-cions del mercat Android per navegar per internet. Laplataforma SmartTV també tindrà control de veu i degests,iWi-Fiincorporatperemetrecontingutscomaramúsica,fotosivídeosdel’ordinadorportàtilalapantalladetelevisió.

SoftKinetic Previews Next·Gen Gesture Interfaces (Video)go.nmc.org/qhjle(SoftKinetic, youtube.com, 29 de març de 2011.) EnaquestvídeorealitzatperSoftKineticperalConsumerElectronicsShowde2011,espotveurelaproperagene-ració d’interfícies gestuals. SoftKinetic està desenvolu-pantprogramariintermediariperaunaàmpliagammadeplataformesidispositius.

To Win Over Users, Gadgets Have to Be Touchablego.nmc.org/lagrp(Claire Cain Miller, New York Times, 1 de setembre de2010.)Aquestarticleanalitzacomlacomputacióbasadaengestss’haconvertitenunadelesprincipalsmaneresd’interactuarambelsordinadors,sobretotaparellsmò-bilscomlestauletesoelstelèfonsintel·ligents.

33Horitzód’adopció:dequatreacincanys

La idea d’interactuar de manera completament natural amb un dispositiu no és nova, però mai no s’ha dut a la pràctica en tot el seu potencial.

’internet de les coses s’ha convertit en una mena d’abreviatura per als objectes intel·ligents que interaccionen amb la xarxa i connecten el món físic amb el món de la informació. Un objecte intel·ligent té quatre atributs: és petit i per tant

es pot adherir gairebé a qualsevol cosa; té un identi-ficador únic; té un petit magatzem de dades o infor-mació; i pot comunicar aquesta informació a un dispo-sitiu extern a demanda. L’internet de les coses amplia aquest concepte utilitzant el TCP/IP com un mitjà per transmetre aquesta informació, la qual cosa fa que els objectes siguin localitzables (i identificables) a inter-net. Els objectes que porten aquesta informació ja fa temps que s’utilitzen per a la monitorització d’equips o materials sensibles, compres des del punt de venda, seguiment de passaports, gestió d’inventaris, identi-ficació i altres aplicacions similars. Els objectes intel-ligents són la propera generació d’aquestes tecnologi-es: «coneixen» cert tipus d’informació, com ara el cost, l’edat, la temperatura, el color, la pressió o la humitat i poden transmetre-la de manera fàcil i immediata. Es poden usar per gestionar digitalment objectes físics, controlar-ne l’estatus, seguir-los al llarg del seu cicle vital, alertar algú quan corren el risc de fer-se malbé, o fins i tot anotar-hi descripcions, instruccions, garan-ties, manuals d’aprenentatge, fotografies, connexions amb altres objectes, o qualsevol altre tipus imagina-ble d’informació contextual. L’internet de les coses permetrà accedir fàcilment a aquestes dades.

Visió generalL’internetdelescoses,unconcepteintroduïtpelcocre-adordel’IP,VintCerf,éselproperpasenl’evoluciódelsobjectes intel·ligents: articles interconnectats en elsquals es desdibuixa la frontera entre l’objecte físic i lainformaciódigital.L’apariciódel’IPv6haampliatl’espaid’adrecesd’internetdemanerasignificativa ihaobertuncamíperquècadaobjectepuguiutilitzarinternetper

transmetreirebredadesiinformació,comjapassaac-tualmentamblescàmereswebolesimpressorescom-partides.VintCerfhaassenyalatquejadisposemdete-lèfons,aparells,marcsdefotosiequipsd’oficinaqueesconnectenalweb,perlaqualcosanoésinsensatpensarencomptadorselèctricsambaccésainternetqueutilit-zinlaxarxaintel·ligentdedistribuciód’energiaelèctricapertald’apujarungraulatemperaturaambientd’unacasaicompensarlescàrreguespunta.Defet,Cerfcon-sideraquelaxarxaintel·ligentdedistribucióelèctricaésunacceleradordel’internetdelescoses.

Totiquehihaexemples,comaralaxarxaelèctricaintel-ligent,delquepodriaserl’internetdelescosesamesu-raqueesdesenvolupa,avuiencaraésmésunconcepteque una realitat. Alhora, les tecnologies que ho faranpossible — sensors intel·ligents que es poden adherirfàcilmentaobjectesquotidianspermonitoritzarelseuentornoestatus;novesformesderadiotransmissiódebaixaintensitatquepodenferqueelsensortransmetiinformaciósensecablesoatravésdelalíniaelèctricaaunconcentradordexarxa;iunespaiampliatd’adrecesd’internet—sónbenconegudes, fàcilmentproduïdesenmassaibarates.

Elsobjectes intel·ligents jahanaparegutenaltresedi-cionsde l’Informe Horizon de l’NMC ienelparàgraf in-troductorise’ndescriuenlescaracterístiques:sónfàcilsd’adherir, sovint com un adhesiu; permeten la identi-ficacióúnica;contenenunpetitmagatzemdedades iun sistema per escriure i llegir aquest arxiu de dades.S’estan explorant algunes tecnologies de radiotrans-missió,desdelsistemaRFIDqueengenerals’utilitzaperalcontrold’inventarisfinsal’intercanvisegurdedadesde proximitat que facilita la tecnologia NFC de Nokia.L’NFCesvadissenyarperpoderferpagamentssegursaquioscs,gasolineresomàquinesexpenedoresa travésdelstelèfonsintel·ligents,peròtambépermetràqueels

34

InternetdelescosesHoritzó d’implantació: de quatre a cinc anys

L

Informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012

objectesintel·ligentsescomuniquindeformaseguraatravésdepetitesdistàncies.Avui,l’NFCestàoptimitzatper a dades de pagament i funciona en distàncies depocscentímetres,peròquanesgeneralitziipassiafun-cionarendistànciesdepocsmetres,comfaavuil’RFID,facilitaràlescomunicacionssensefilentreelsobjectesd’unahabitacióiunconcentradorsensefil.

Rellevància per a la docència, l’aprenentatge o la investigació creativaElsavantatgesde laxarxaelèctrica intel·ligenta l’horade gestionar recursos energètics són un benefici evi-dentperaqualsevolorganització,ilamonitoritzacióielcontrolatravésd’internetjas’hanimplantatenelslabo-ratoris,onelfetdecompartirrecursosfatempsqueésunapràcticahabitualdecol·laboracióentreinstitucions.Elsobjectesintel·ligentsfacilitaranqueaquestsistemas’apliquiatotamenadematerialsiartefactes.Elsdispo-sitiusqueesrequereixensónpetits,nonecessitenpilesni corrent extern, poden comunicar-se sense cables isónbarats.Espodenadheriraqualsevolobjectedema-neradiscretaidesprésutilitzar-seperseguir-neelrastre,monitoritzar-lo,mantenir-loiconservarelseuhistorial.

Els departaments d’Antropologia i Història disposarand’una finestra oberta per conèixer l’estat de cada ob-jecte, i internetseràelmecanismepermonitoritzarentempsreallalocalització,l’entornielmovimentd’unar-tefactequeformipartdelessevescol·leccionsoestiguisota lasevacustòdia.Uncopaquesta informaciósiguiaccessible, és fàcil imaginar que pugui estar adheridaa altres tipus de dades d’una manera que difuminaràla línia entre l’objecte en ell mateix i el contingut quehi estarà associat. Per exemple, cada os d’un esqueletd’al·losauretéunahistòria:ladataenquèesvadesco-brir,laposicióqueocupaenelcos,latemperaturaenlaquals’emmagatzema,elseuorigen,entred’altres.Ambuninternetdelescosesseriamoltfàciladheriraquestainformació directament a cada os a través d’un IP pera objectes intel·ligents que afegís un flux constant dedadesdemonitoritzaciósobrel’objectefísic.

A l’aula, els projectors amb adreça IP ja poden trans-metre els vídeos o diapositives que estan projectantelsprofessorsdemaneraqueelsestudiantsquenohan

pogutanaraclasse tinguin lapossibilitatdeveure lespresentacionsielsmaterialsdesdequalsevolaltrelloc.Igualment,elspetitssensorsintel·ligentssituatsalessa-lesd’estudidelsedificisuniversitarispodentransmetredadesactualitzadesentempsrealdelasevaocupacióatravésdelaxarxa.Quansesituenenequipsdeprés-tec,aquestssensorspermetenalsdirectorsdelcampussabersiunacàmeraounequiphaestatretornatos’ha

posatensituacióderiscmentrehaestatenpréstec.Enelstreballsdecamp,quans’adhereixenamostrescien-tífiques,elssensorsambIPpodenaprofitarinternetperalertarelscientíficsielsinvestigadorsdelescondicionsquepodendanyarlaqualitatoutilitatdelesmostres.

Acontinuacióespresentaunamostrad’aplicacionsd’in-ternetdelescosesendiferentsdisciplines:

> Assistència. La Universitat d’Arizona Septentrionalfaservircarnetsd’estudiantambetiquetesRFIDperenregistrarl’assistènciaaclasse.Aquestsistemaajudaelsprofessorsquedonenclassesagrupsnombrososaautomatitzarunprocésquefinsaraesfeiamanual-ment.go.nmc.org/jvhzg

> Biologia marina. Els investigadorsutilitzenel siste-maRFIDpercontrolarelcomportamentdelsanimalsmarins,finsitotenaiguasalada,mitjançantunaxarxad’antenessituadesenàreesdeterminadesquellegei-xen les dades en uns petits transponedors adheritsalsorganismes.go.nmc.org/cikkq

35Horitzód’adopció:dequatreacincanys

L’aparició de l’IPv6 ha ampliat l’espai d’adreces d’internet de manera significativa i ha obert un camí perquè cada objecte pugui utilitzar internet per transmetre i rebre dades i informació d’un objecte o peça d’un equip.

> Gestió de recursos. El Paso Health Sciences CentredelaUniversitatTecnològicadeTexashaadoptatunsistema RFID per seguir el rastre dels instruments ielsrecursosdellaboratorideciències.Unpaquetofi-màtic integratactualitza els usuaris amb informaciód’entradaisortida,ielsistemapermetfertransferèn-ciesderecursosenlínia.Gràciesaaquestrecurss’hareduïtdràsticamenteltempsnecessariperferinven-tari.go.nmc.org/qulqx

Exemples d’internet de les coses Elsenllaçossegüentsofereixenexemplesdel’úsd’inter-netdelescosesenl’entornuniversitari:

Amarinogo.nmc.org/uyllxAmarino, desenvolupat pel MIT, és un joc d’eines quepermetalsusuariscontrolar la il·luminaciód’unasala idetectarelsnivellsd’exposicióalaradiacióoaltresfac-torsmediambientalspotencialmentperillososa travésdeltelèfonintel·ligent.

Curs sobre edificis sensibles a NYUgo.nmc.org/nhqfjElprograma ITPde laUniversitatdeNovaYorkofereixuncursenquèelsestudiantscreenhàbitatsintel·ligentsperalsciutadans.Elsalumnesaprenena fer funcionarsistemesdegestiódesensorsicreenelsseusprototipsambproductesDigi.

Sistema de rastreig per ràdio al Museu d’Otagogo.nmc.org/pjouuEnunintentd’incrementarlaseguretat,elMuseud’Ota-gohaposatenmarxaunprojecteperinstal·larunsiste-maderastreigper ràdiopermonitoritzar totselsseusobjectes.CadaartefacteseràetiquetatielslectorsRFIDseguiran la pista dels objectes quan siguin traslladatsperlessalesdelmuseu.

Penn State Erie, The Behrend College, RFID Center of Excellencego.nmc.org/kxwlhElCentreRFID,delBehrendCollegedePennStateestàinvestigant la tecnologiaRFIDper integrar-laenelplad’estudisdelauniversitat,ajudarelsproveïdorsdeTIa

adquirirexperiènciaenRFIDioferirserveisdecompro-vaciódeprototipsperaaplicacionspersonalitzades.

Desenvolupaments de la xarxa intel·ligent de distribució elèctrica el 2011 (pdf)go.nmc.org/zlszmAquestinformeanualdelacompanyiaenergèticaKEMAexaminaeldesenvolupamentdelaxarxaintel·ligentdedistribució d’energia a nivell mundial. Consideren queels tres factors crítics a l’hora d’avaluar els progressosd’aquestaxarxasónelsavençostecnològics,eldesenvo-lupamentdel’historialielssuportspolíticsilegislatius.

L’edifici ecologista de la Facultat de Medi Ambient go.nmc.org/leeueL’alumnat i el professorat de la Facultat de Medi Am-bient i Recursos Naturals Rubenstein han «rehabilitat»l’edificiAikenequipant-loambsensorsdetemperaturaqueaconsellenquans’hand’obrirotancarlesfinestres,isensorsdediòxiddecarboniquealliberenairefrescal’aulaquanaugmentenmassaelsnivellsdeCO2.

Per a saber·ne més Esrecomanalalecturadelsarticlesirecursosqueapa-reixenacontinuacióperaampliarconeixementssobrel’internetdelescoses:

How the “Internet of Things” Is Turning Cities Into Living Organismsgo.nmc.org/cxmqs(Christopher Mims, Scientific American, 6 de desembrede2011.) Sielssistemesurbansfossincapaçosdereac-cionardavantlainformacióemmagatzemadaalnúvol,una ciutat podria ser un «sistema nerviós virtual» quedonésunarespostaimmediataadeterminadescondici-onsmediambientalscomlestempestes.

The Internet Gets Physicalgo.nmc.org/yirhc(Steve Lohr, The New York Times, 17 de desembre de2011.)Elsaparellsintel·ligentss’hanconvertitenundelsprincipalsdispositiuspera la interaccióhumana,peròtambépodenconnectarelséssershumansambelseuentornper taldebeneficiar laconservacióenergètica,el transport, la salut i la distribució alimentària, entred’altres.

36 Informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012

Internetting Every Thing, Everywhere, All the Timego.nmc.org/tgyqn(CheriseFong,CNN,2denovembrede2008.)Qualsevolobjectepotferelmateixqueunapàginawebielsob-jectesintel·ligentssóncadacopmésfreqüents.Aquestarticledónaalgunsexemplesdelamaneracomlatec-nologiaintel·ligentestàactualitzantl’internetdelesco-ses,onelsobjectes,lespersonesilesdadesinteractuensenseproblemes.

Launching Google Wallet on Sprintgo.nmc.org/hurhd(GoogleMobileBlog,19desetembrede2011.)AquestcomunicatoficialdeGooglepresentaGoogleWallet,unnoumètodedecomerçelectrònicquepermetfercom-pres amb el telèfon mòbil i l’NFC com un mecanismesegur per emmagatzemar i transmetre informació depagaments.

NFC Technology: 6 Ways it Could Change Our Daily Livesgo.nmc.org/lumcp(SarahKessler,Mashable,6demaigde2010).Elpaga-mentsensecontacteilesinfotags ambagendesianun-cissónduesdelescaracterístiquesambmajorcapacitatdetransformaciópotencialdel’NFC.

37Horitzód’adopció:dequatreacincanys

Els departaments d’Antropologia i Història disposaran d’una finestra instantània per conèixer l’estat de cada objecte, i internet serà el mecanisme per monitoritzar en temps real la localització, l’entorn i el moviment d’un artefacte que formi part de les seves col·leccions o estigui sota la seva custòdia.

lprocésques’utilitzaperinvestigarielaborarl’In-forme Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012 esbasaenelsmètodesempratsentoteslesinvestigacionsques’handutatermeen el marc del Projecte Horizon.Totes les edici-

onsd’aquestinformes’hanelaboratseguintunprocésacuratdedissenyqueesnodreixtantdelarecercapri-mària com de la secundària. Cada any s’analitzen ungrannombredetecnologies,tendènciessignificativesireptescríticsperalasevapossibleinclusióenl’informe,queconfiasempreenl’expertesad’unconsellassessordeprestigiinternacionalqueprimerconsiderauncon-junt ampli de tecnologies, reptes i tendències emer-gentsivaexaminant-loscadacopmésdetalladament,finsaobtenirunallistafinalamblasevaselecció.

Tot aquest procés té lloc en línia i està documentat alwikidelProjecteHorizondel’NMC.Lafinalitatdelwikiésserunafinestraabsolutamenttransparentdelesacti-vitatsdelprojecte,icontétotelregistredelesinvestiga-cionsdecadaunadelesedicions.

Lasecciódelwikiques’hafetservirperal’Informe Hori-zon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012espottrobarahorizon.wiki.nmc.org.

Elprocésdeselecciódelstemesinclososal’informeesduatermeambunprocésDelphimodificatiperfeccio-natdesprésdediversosanyselaborantlasèried’infor-mesHorizon,ques’iniciaambelnomenamentdelCon-sellAssessor.Elconsellrepresentaunampliespectredecamps d’experiència professional, nacionalitats i inte-ressos,sibécadamembreaportalasevaexpertesapar-ticular.Alllargd’unadècada,hanparticipatenelconsellassessormésde450professionalsiexpertsdeprestigiinternacional;cadaany,unatercerapartdelsmembressónnous,laqualcosagaranteixunfluxdenovespers-pectivesencadaedició.Lespropostesperformarpart

del Consell Assessor es poden adreçar a go.nmc.org/horizon-nominate.

Uncops’haconstituïtelConsellAssessord’unaediciódeterminada, la seva tasca comença amb una revisiósistemàticadelabibliografia—retallsdepremsa,infor-mes,articlesialtresmaterials−sobretecnologiaemer-gent.Quans’iniciaelprojecte,elsmembresdelConsellAssessor reben un conjunt exhaustiu de materials in-troductoris i posteriorment se’ls convida a comentar-los, identificar els que els semblin especialment útils iaafegir-ned’altresalallista.Elgrupanalitzalesaplica-cions existents de tecnologia emergent i en busca denoves.Enaquestaedició,elcritericlauperalainclusiód’untemahaestatlasevarellevànciaperaladocència,l’aprenentatge i la investigació creativa en l’ensenya-mentuniversitari.Unconjuntdefeeds RSSacuradamentseleccionats d’una dotzena de publicacions de primerordre assegura que aquests recursos es vagin actua-litzantamesuraqueavançaelprojecte.S’utilitzenpermantenirinformatselsparticipantsalllargdelprocés.

Desprésdelarevisiódelabibliografia,elConsellAsses-sor inicia lapartcentralde la investigació: lespregun-tesqueformenelnuclidelProjecteHorizondel’NMC.Aquestes preguntes s’han dissenyat per obtenir delConsell Assessor una llista exhaustiva de tecnologies,reptesitendènciesinteressants:

1 Quina de les tecnologies clau catalogades en el llistat del Projecte Horizon de l’NMC serà més im·

portant per a la docència, l’aprenentatge o la inves·tigació creativa dins dels propers cinc anys?

2 Quines tecnologies clau no figuren en aquesta llista? Responguilespreguntesrelacionades:

38

Metodologia

E

Informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012

39Metodologia

> Quines tecnologies inclouria en la llista de tec·nologies consolidades que haurien d’utilitzar massivament totes les institucions educatives per facilitar o millorar la docència, l’aprenentatge o la investigació creativa?

> Quines de les tecnologies que tenen una base sò·lida d’usuaris en les indústries del consum, l’oci i altres haurien de procurar aplicar les institucions dedicades a l’ensenyament?

> Quines són les tecnologies emergents que consi·dera que estan en procés de desenvolupament i que les institucions educatives haurien de tenir en compte en els propers quatre a cinc anys?

3 Quines tendències espera que tinguin un impac·te significatiu en la manera com les institucions

educatives enfoquen les funcions principals de do·cència, investigació i servei?

4 Quins creu que són els reptes clau relacionats amb la docència, l’aprenentatge o la investigació

creativa als quals hauran d’enfrontar·se les instituci·ons educatives en els propers cinc anys?

Una de les tasques més importants del Consell Asses-sor és respondre aquestes preguntes de manera tansistemàticaiàmpliacomsiguipossiblepergarantirqueesconsideratotalagammadetemesal‘abast.Uncopfinalitzadaaquesta tasca,queduranomésunsdies,elConsellAssessorpassaperunprocés deconsens únicutilitzantunametodologiaiterativabasadaenDelphi.

En laprimerafased’aquestmètode,cadamembredelConsell Assessor classifica les respostes a les pregun-tesd’investigaciói lessituaenhoritzonsd’implantaciósegons un sistema multivot que permet als membresponderarlessevesseleccions.Esdemanaacadamem-brequeidentifiquitambéeltempsenquècreuquelatecnologias’utilitzaràdeformageneralitzada,que,peralpropòsitd’aquestestudi,esdefineixcomun20%deles institucionsqueadopten latecnologiaenelperío-deestablert.(AquestaxifraesbasaenlainvestigaciódeGeoffrey A. Moore i es refereix a la massa crítica d’im-plantacions que necessita una tecnologia per tenir la

possibilitatdegeneralitzar-se.)Aquestesclassificacionsesrecopilenenunconjuntderespostescol·lectivesi,in-evitablement,aquellesqueobtenenunmajoracorddeseguidaesfanevidents.

Apartirde la llistaexhaustivadetecnologiesques’in-clouenenunprincipiacadainforme,s’investigueniam-plien les dotze que encapçalen la classificació, quatreperhoritzód’implantació.Uncopidentificadaaquesta

«llistareduïda»,elgrupdetreball,compostpelstècnicsdel’NMCiperespecialistesenaquestcamp,començaaexplorarlamaneracomaquestesdotzeimportantstec-nologiespodenaplicar-sealadocència,l’aprenentatgei la investigaciócreativaen l’ensenyamentuniversitari.S’esmerçabonapartdeltempsinvestigantlesaplicaci-onsrealsipotencialsdecadaàmbitquepodenresultarinteressantsperalsprofessionals.

Per a cada edició, un cop enllestida la feina, cada unad’aquestes dotze tecnologies es redacta en el formatdel’Informe Horizon de l’NMC. Ambl’avantatgedeveurecomquedaràenelcontextdel’informe,la«llistareduï-da»estornaaclassificar,aquestcopdemanerainversa.Lessistecnologiesiaplicacionsqueencapçalenlallistasónlesqueesdetallenenl’informe.

Peraaltresdetallssobrelametodologiadelprojecteoper examinar els instruments, la classificació i els pro-ductes intermedis que hi ha darrere l’informe, es potconsultarhorizon.wiki.nmc.org.

Un criteri clau per a la inclusió d’un tema és la seva rellevància potencial per a la docència, l’aprenentatge i la investigació creativa en l’ensenyament universitari.

40

ConsellAssessordelProjecteHorizondel’NMC:Edicióperal’ensenyamentuniversitari2012

Larry JohnsonInvestigador principalNew Media ConsortiumEstatsUnits

Malcolm BrownInvestigador principalEDUCAUSE Learning InitiativeEstatsUnits

Samantha AdamsNew Media ConsortiumEstatsUnits

Bryan AlexanderNational Institute for Technology in Liberal Education (NITLE)EstatsUnits

Kumiko AokiUniversitat Oberta de Japó Japó

Neil BaldwinThe Creative Research Center, Universitat Estatal MontclairEstatsUnits

Helga BechmannMultimedia Kontor HamburgAlemanya

Michael BermanCSU, Illes Anglonormandes EstatsUnits

Melissa BurgessUniversitat Estatal Sam Houston EstatsUnits

Gardner CampbellVirginia TechEstatsUnits

John CookUniversitat Metropolitana de Londres RegneUnit

Crista D. CoppUniversitat Loyola Marymount EstatsUnits

Douglas DarbyRockfish InteractiveEstatsUnits

Eva de LeraUniversitat Oberta de CatalunyaEspanya

Veronica DiazEDUCAUSE Learning Initiative EstatsUnits

Kyle DicksonUniversitat Cristiana d’Abilene EstatsUnits

Barbara DieuLycée PasteurCasa Santos DumontBrasil

Gavin DykesCellcove Ltd.RegneUnit

Julie EvansProject TomorrowEstatsUnits

Allan GyorkeUniversitat Estatal de PennsilvàniaEstatsUnits

Tom HaymesHouston Community CollegeEstatsUnits

Deborah HealUniversitat d’OregonEstatsUnits

Paul HicksNew Media ConsortiumEstatsUnits

Phil IceAmerican Public University SystemEstatsUnits

Helen KeeganUniversitat de SalfordRegneUnit

Vijay KumarInstitut de Tecnologia de Massachusetts EstatsUnits

Joan LippincottCoalition for Networked InformationEstatsUnits

Phillip LongUniversitat de QueenslandAustràlia

Jamie MaddenUniversitat de QueenslandAustràlia

Damian McDonaldUniversitat de Leeds iUniversitat de YorkRegneUnit

Glenda MorganUniversitat d’Illinois a Urbana-ChampaignEstatsUnits

Javier NóUPSAEspanya

Nick NoakesUniversitat de Ciència i Tecnologia de Hong KongXina

Olubodun OlufemiUniversitat de LagosNigèria

David ParkesUniversitat de Staffordshire RegneUnit

Lauren PressleyUniversitat de Wake Forest EstatsUnits

Ruben PuenteduraHippasusEstatsUnits

Dolors ReigEl CaparazónUniversitat Oberta de CatalunyaEspanya

Jochen RobesHQ Interaktive Mediensysteme/ WeiterbildungsblogAlemanya

Jason RosenblumUniversitat Saint EdwardsEstatsUnits

Rolf SchulmeisterUniversitat d’HamburgAlemanya

Wendy ShapiroUniversitat Case Western Reserve EstatsUnits

Bill ShewbridgeUniversitat de Maryland, Baltimore CountyEstatsUnits

Paul SignorelliPaul Signorelli & AssociatesEstatsUnits

Paul TurnerUniversitat de Notre DameEstatsUnits

Jim VanidesHP, Inc.EstatsUnits

Alan WolfUniversitat de Wisconsin a MadisonEstatsUnits

Informe Horizon de l’NMC: Edició per a l’ensenyament universitari 2012

Cada Informe Horizon de l’NMC confia en la considerable expertesa d’un consell assessor de prestigi internacional que primer considera un conjunt ampli de tecnologies, reptes i tendències emergents, i després els examina un a un cada cop més detalladament, fins a obtenir una llista final de tecnologies, tendències i reptes amb la seva selecció.

NMC

T 512-445-4200F 512-445-4205E communications@nmc.org

nmc.org

NewMediaConsortium6101WestCourtyardDriveBuildingOne,Suite100Austin,TexasUSA78730ISBN978-0-9846601-3-1

L’informe Horizon de l’NMC Ara disponible setmanalment.

HZPresenteml’aplicacióNMCHorizonEdTechWeeklyperaiPadiiPhone.Obtingueuactualitzacionssetmanalsdeprojectes,informesinotíciessobreinnovacionsenelcampdeladocènciail’aprenentatge.Descarregueu-vosicompartiutotselsinformes Horizon de l’NMC.Desdequalsevollloc.Enstrobareual’AppleAppStoreago.nmc.org/app.