esquemes i recursos didÀctics per a l’ensenyament del … y recurs… · esquemes i recursos...
TRANSCRIPT
ESQUEMES I RECURSOS DIDÀCTICS PER A L’ENSENYAMENT DEL DRET DEL TREBALL EN EL
MÀSTER UNIVERSITARI D’EDUCACIÓ SECUNDÀRIA
Coordinació:
Carmen Viqueira Pérez i Carolina Blasco Jover
Autors: Irene Bajo García, Carolina Blasco Jover, Alicia
Fernández-Peinado Martínez, David Montoya Medina i Carmen Viqueira Pérez
Materials de suport a la docència en valencià
DEPARTAMENT DE DRET DEL TREBALL I DE LA SEGURETAT SOCIAL
UNIVERSITAT D'ALACANT
127
Coord: Carmen Viqueira Pérez i Carolina Blasco Jover Autors: Bajo García, Irene
Blasco Jover, Carolina Fernández-Peinado Martínez, Alicia Montoya Medina, David Viqueira Pérez, Carmen
Aquest material docent ha rebut una beca del Servei de Promoció del Valencià de la Universitat d'Alacant L'edició d'aquest material s'ha fet dins el marc del conveni per a la promoció de l'ús del valencià signat per la Universitat d'Alacant amb la Conselleria d’Educació de la Generalitat Valenciana. ISBN: 978-84-9717-161-8Dipòsit legal: A-497-2011 Alacant, febrer de 2011 (1a edició) Edició: Universitat d'Alacant. Servei de Promoció del Valencià Apartat de Correus 99 - 03080 Alacant
A/e: [email protected] tel. 96 590 34 85
Impressió: Limencop Universitat d’Alacant. Edifici de Ciències Socials – Planta baixa
http://www.limencop.com tel. 96 590 34 00 Ext. 2784
Índex
Presentació ............................................................................................................. V Introducció ...........................................................................................................VII 1 Fonts del dret del treball...................................................................................... 9 2 Relació individual de treball ............................................................................. 23 3 Relacions col·lectives de treball ........................................................................ 73 4 Seguretat Social................................................................................................. 81 5 Prevenció de riscos laborals .............................................................................. 97
V
Presentació
Des de l’equip de govern de la Universitat d’Alacant valorem la docència en valencià com un component molt positiu en la formació universitària dels futurs professionals que han estudiat en aquesta Universitat. És una obligació de la Universitat formar bons professionals que en un futur coneguen bé la realitat que els envolta i hi presten amb normalitat els seus serveis. Per això, el domini del valencià propi de la seua especialitat tècnica o científica és fonamental per a entendre i per a gestionar el procés de desenvolupament de la societat valenciana ⎯i també per a integrar-s’hi amb total normalitat. Aquest material docent que ara presentem és un resultat més d’aquesta filosofia, que impregna l’actual equip de govern, de preparar bons professionals que puguen fer un servei en la societat que ha creat i que manté la Universitat d’Alacant. Per a fer possible que els alumnes actuals i futurs de la Universitat puguen exercir competentment la seua professió en valencià, hem d’estimular un procés previ d’una certa complexitat que, per les seues característiques, ha de ser lent de necessitat: preparar bons professors que puguen impartir la docència en valencià i disposar de materials de suport adequats. Per a ajudar a aconseguir això, en els darrers anys hem fet convocatòries d’ajudes per a elaborar materials docents en valencià. L’objectiu que hi ha darrere d’això és començar a publicar, a poc a poc, els materials que tinguen la qualitat suficient. Aquestes iniciatives de suport a l’ús del valencià com a llengua de creació i de comunicació científica són possibles gràcies a l’ajuda de la Generalitat Valenciana (Conselleria d’Educació), a través del conveni per a la promoció de l’ús del valencià.
Ignasi Jiménez Raneda Rector
VII
Introducció
Parlar del dret del treball i de la Seguretat Social és parlar d'una branca de l'ordenament jurídic d'una considerable dificultat tècnica, a causa, principalment, de la gran extensió temàtica que té i d'emprar conceptes propis i específics, com també per posseir principis i institucions peculiars i alienes a altres àrees jurídiques de coneixement. És impossible, per tant, escometre’n l’estudi sense complementar les tasques docents amb l'elaboració d'una sèrie de materials de diversos tipus que permeten a l'educand desenvolupar la seua activitat d'estudi i donar suport al seu procés d'aprenentatge. I és que, sens dubte, pot afirmar-se que els materials didàctics que els professors facilitem al nostre alumnat formen un element més en la seua formació universitària. En primer lloc, perquè ajuden a organitzar els coneixements i, en segon lloc, perquè contribueixen a aprendre unes tècniques de treball que permeten als educands fer front a les seues futures necessitats professionals. Els materials didàctics que proposem responen, en conjunt, al doble enfocament, teòric i pràctic, que ofereix la matèria. Doble enfocament amb què es pretén garantir l'aprenentatge i l'assimilació de coneixements de manera gradual i continuada, com també facilitar la interacció, fomentar i assegurar la motivació i afavorir l'adquisició i el desenvolupament de noves habilitats. D'aquesta manera, amb l'objectiu de fer més comprensible la matèria per als alumnes del màster d’Educació Secundària, es lliuren una sèrie de quadres sinòptics dels principals continguts que s’han definit com a dret del treball (les fonts del dret del treball, la relació individual de treball, les relacions col·lectives, la Seguretat Social i la prevenció de riscos laborals) que contribueixen a optimitzar l'assimilació dels continguts de cadascun dels temes teòrics. Amb el ferm propòsit que aquest llibre es convertisca en una referència per a tots aquells estudiants que vulguen entendre d’una manera més global els diferents continguts del dret laboral, els materials que proposem busquen transmetre a l’alumne la complexitat d’aquesta branca de l’ordenament jurídic, però, al mateix temps, ajudar-lo a enfrontar-se a l'anàlisi de les principals qüestions que són objecte d’estudi.
Carmen Viqueira Pérez Prof. titular del Departament de Dret del Treball i de la Seg. Soc.
Carolina Blasco Jover
Prof. ajudant doctor del Departament de Dret del Treball i de la Seg. Soc.
Universitat d’Alacant, febrer de 2011
FONTS DEL DRET DEL TREBALL
LA
RE
LA
CIÓ
EN
TR
E L
ES
FON
TS
DE
L D
RE
T
11
Prin
cipi
d’
ordr
e no
rmat
iu:
si
la
norm
a no
rma
és
de
rang
su
perio
r o
igua
l, de
roga
l’a
nter
ior.
A p
artir
d’u
na n
orm
a es
crita
, n’
apar
eix
una
altra
qu
e re
gula
la
m
atei
xa
mat
èria
de
m
aner
a di
stin
ta
i in
com
patib
le.
Prin
cipi
de
je
rarq
uia:
s’
aplic
arà
la n
orm
a de
ra
ng su
perio
r.
Prin
cipi
de
lega
litat
: si l
a no
va
norm
a és
de
rang
infe
rior h
a de
re
spec
tar
el
cont
ingu
t de
la
no
rma
de
rang
su
perio
r. En
al
tre c
as, é
s nul
·la (a
rt. 1
.2 C
c).
Con
curr
ènci
a no
rmat
iva.
So
luci
ó: e
n ge
nera
l, pr
inci
pi d
e je
rarq
uia
norm
ativ
a. S
’apl
ica
la
norm
a de
ran g
supe
rior.
Solu
ció
en
norm
es
labo
rals
: si
la
norm
a qu
e és
més
fav
orab
le é
s la
de
men
or ra
ng, p
ot a
plic
ar-s
e.
Prin
cipi
de
no
rma
més
fa
vora
ble.
Si
hi
ha
dero
gaci
ó ex
pres
sa: s
’apl
ica
la n
ova
norm
a.
Si la
nov
a no
rma
empi
tjora
els
dr
ets
o co
ndic
ions
rec
oneg
uts
al
treba
llado
r en
la
no
rma
ante
rior,
es
prod
ueix
la
de
roga
ció?
N
o hi
ha
un
pr
inci
pi
d’irr
ever
sibi
litat
in
pe
ius.
Si
no
hi
ha
dero
gaci
ó ex
pres
sa:
Nor
ma
ante
rior d
’infe
rior r
ang:
no
s’e
ntén
der
ogad
a tà
cita
men
t si
co
nté
una
regu
laci
ó m
és
favo
rabl
e.
Nor
ma
ante
rior d
’igua
l ran
g: é
s de
roga
da
per
la
post
erio
r (p
rove
nen
de
la
mat
eixa
po
test
at n
orm
ativ
a).
LA
RE
LA
CIÓ
EN
TR
E L
ES
FON
TS
DE
L D
RE
T I
LE
S FO
NT
S D
E L
ES
OB
LIG
AC
ION
S 12
1
Per
a re
gula
r el
co
ntin
gut
de l
a re
laci
ó,
art.
3.1.
c) E
T: p
rinci
pi
de n
orm
a m
ínim
a.
Req
uisi
ts d
e la
con
dici
ó m
és b
enef
icio
sa.
Act
uaci
ó de
l’a
uton
omia
de
la v
olun
tat
De
quin
s dr
ets
no e
s po
t dis
posa
r?
Les
parts
po
den
esta
blir
cond
icio
ns m
és b
enef
icio
ses:
pr
inci
pi d
e re
spec
te d
e le
s co
ndic
ions
més
ben
efic
iose
s d’
orig
en c
ontra
ctua
l.
Per
disp
osar
de
dret
s, ar
t. 3.
5 ET
: pr
inci
pi
d’in
disp
onib
ilita
t de
dr
ets.
Orig
en c
ontra
ctua
l: -P
acte
exp
rés o
tàci
t. -P
robl
ema
de
prov
a de
co
ndic
ió
esta
blid
a tà
cita
men
t.
Con
tingu
t líc
it:
nece
ssita
t de
re
spec
tar
el
dret
ne
cess
ari.
Prob
lem
a de
la
co
ntra
ctac
ió
indi
vidu
al e
n m
assa
.
Règ
im j
uríd
ic d
e la
co
ndic
ió:
serà
el
pa
ctat
ex
pres
sam
ent
o tà
cita
men
t.
No
pot s
er su
prim
ida
unila
tera
lmen
t pe
r l’e
mpr
esa.
N
o po
t se
r su
prim
ida
per
conv
eni
col·l
ectiu
. Ta
n so
ls
pot
ser
supr
imid
a,
mod
ifica
da
o ne
utra
litza
da
pel
proc
edim
ent e
stab
lit e
n l’a
rt. 4
1 ET
o
per
la t
ècni
ca d
e l’a
bsor
ció
i co
mpe
nsac
ió.
Què
és “
disp
osar
”?
Què
est
à pr
ohib
it?
Qua
n es
tà p
rohi
bida
la
dis
posi
ció?
Due
s int
erpr
etac
ions
: 1)
Es p
rohi
beix
la re
núnc
ia a
bdic
ativ
a, n
o el
neg
oci t
rans
acci
onal
. 2)
Es p
rohi
beix
tot n
egoc
i dis
posi
tiu, t
rans
acci
onal
o n
o.
Aba
ns i
desp
rés d
e l’a
dqui
sici
ó de
l dre
t. D
uran
t la
vigè
ncia
del
con
tract
e i u
na v
egad
a ex
tingi
t.
Del
s dr
ets
reco
negu
ts
en
disp
osic
ions
leg
als
de d
ret
nece
ssar
i. D
els
dret
s re
cone
guts
com
a
indi
spon
ible
s pel
con
veni
.
Qui
ns s
ón e
ls d
rets
rec
oneg
uts
com
a
indi
spon
ible
s pe
l co
nven
i?
Tres
in
terp
reta
cion
s:
1) T
ots e
ls d
el c
onve
ni.
2) S
ols
els
que
diga
el
conv
eni
que
són
indi
spon
ible
s. 3)
Els
que
dig
a el
con
veni
que
són
in
disp
onib
les
i el
s qu
e si
guen
de
senv
olup
amen
t o
conc
reci
ó de
l dr
et n
eces
sari.
TIPUS DE CONDICIONS MÉS BENEFICIOSES: 13
NORMATIVES I CONTRACTUALS
Condició més beneficiosa de caràcter normatiu
Origen: norma. Abast: general. Exemple: el conveni preveu que el temps de l’esmorzar és temps de treball efectiu.
Extinció: successió normativa: nova norma de rang igual o superior deroga l'anterior en la seua totalitat, excepte clàusula ad personam inclosa en la nova norma per a la conservació de les millores.
Origen: contracte o conveni extraestatutari. Mai conveni estatutari, llei, reglament o costum. Abast: individual o col·lectiu. Exemples: 1) Treballador amb fill autista que necessita dur-lo a un col·legi especial situat lluny de l'empresa. Treballador i empresari poden arribar a un acord exprés que permeta al treballador entrar a treballar 15 minuts més tard. 2) Pràctica empresarial continuada al llarg del temps de permetre que el temps de l’esmorzar es compute com a temps de treball efectiu. Aquesta millora s'incorporaria al contracte de cadascun dels treballadors afectats com una clàusula tàcitament pactada.
Condició més beneficiosa de caràcter contractual
Extinció: acord entre les parts, renúncia, extinció del contracte, art. 41 ET i absorció i compensació. Mai voluntat unilateral de l'empresari.
Requisits
Autèntica millora.
A l'empara de normes que consentisquen millora.
Existència de voluntat empresarial de millora.
Incorporació al contracte.
Objecte lícit.
CO
NV
EN
IS C
OL
·LE
CT
IUS
I AC
OR
DS
D’E
MPR
ESA
14
Conv
eni c
ol·le
ctiu
esta
tuta
ri Co
nven
i col
·lect
iu e
xtra
esta
tuta
ri
1) F
onam
ent:
Títo
l III
ET.
1)
Fon
amen
t: a
rt. 3
7.1
CE.
2)
Efic
àcia
jurí
dica
nor
mat
iva:
Cre
a no
rmes
de
dret
obj
ectiu
.
Apl
icac
ió a
utom
àtic
a (s
ense
nec
essi
tat
d’in
corp
orac
ió a
l co
ntra
cte
indi
vidu
al)
i im
pera
tiva
a le
s re
laci
ons
indi
vidu
als
(són
nul
·les
les
clàu
sule
s qu
e fix
en c
ondi
cion
s in
ferio
rs o
con
tràrie
s a
les
del
conv
eni).
Subj
ecte
s al
prin
cipi
de
publ
icita
t (pu
blic
ació
en
BO
E i d
iari
ofic
ial
de le
s com
unita
ts i
prov
ínci
es).
En
cas
de
succ
essi
ó de
con
veni
s, re
geix
el p
rinci
pi d
’ord
re n
orm
atiu
(la
nor
ma
post
erio
r de
l m
atei
x ra
ng o
d’u
n ra
ng s
uper
ior
dero
ga
l’ant
erio
r).
Man
teni
men
t de
les
cond
icio
ns a
nter
iors
per
mitj
à de
la c
làus
ula
de g
aran
tia a
d pe
rson
am.
Le
s re
spon
sabi
litat
s pe
l seu
inco
mpl
imen
t són
equ
ival
ents
a le
s qu
e so
rgis
quen
per
l’in
com
plim
ent
d’un
a no
rma
esta
tal
(res
pons
abili
tat
cont
ract
ual,
adm
inis
trativ
a i p
enal
).
Les
sent
ènci
es q
ue v
ulne
ren
el q
ue p
reve
uen
aque
sts
conv
enis
po
den
ser
impu
gnad
es e
n ca
ssac
ió o
en
supl
icac
ió p
er in
frac
ció
de
llei.
2) E
ficàc
ia ju
rídi
ca c
ontr
actu
al:
N
o cr
ea n
orm
es d
e dr
et o
bjec
tiu, s
inó
dret
s i
oblig
acio
ns e
ntre
les
pa
rts c
ontra
ctan
ts.
N
o ap
licac
ió a
utom
àtic
a (le
s se
ues
clàu
sule
s ha
n d’
inco
rpor
ar-s
e al
s co
ntra
ctes
de
treba
ll in
divi
dual
s) n
i im
pera
tiva
(que
allò
que
s’h
a di
spos
at e
n un
con
tract
e in
divi
dual
pot
mod
ifica
r el
que
dis
posa
el
conv
eni,
ja q
ue e
s tra
cta
de d
os a
ctes
am
b el
mat
eix
valo
r).
N
o re
geix
el
prin
cipi
de
publ
icita
t. N
o ob
stan
t ai
xò,
de f
et,
es
publ
ique
n.
En
cas
de
succ
essi
ó de
con
veni
s, no
reg
eix
el p
rinci
pi d
’ord
re
norm
atiu
.
El s
eu i
ncom
plim
ent
no g
ener
a re
spon
sabi
litat
s ad
min
istra
tives
ni
pena
ls.
Le
s se
ntèn
cies
que
vul
nere
n el
que
pre
veue
n aq
uest
s co
nven
is n
o po
den
ser
impu
gnad
es e
n ca
ssac
ió o
en
supl
icac
ió p
er i
nfra
cció
de
llei.
3) E
ficàc
ia p
erso
nal g
ener
al (o
erg
a om
nes)
:
Obl
igue
n to
ts e
ls e
mpr
esar
is i
tre
balla
dors
inc
loso
s di
ns d
el s
eu
àmbi
t d’a
plic
ació
i du
rant
tot e
l tem
ps d
e la
seua
vig
ènci
a.
3) E
ficàc
ia p
erso
nal l
imita
da:
N
omés
obl
iga
els
treba
llado
rs i
em
pres
aris
rep
rese
ntat
s pe
r le
s pa
rts
cont
ract
ants
(firm
ants
).
Post
erio
rmen
t, po
den
adhe
rir-s
’hi
treba
llado
rs
i em
pres
aris
no
fir
man
ts.
CO
NV
EN
IS C
OL
·LE
CT
IUS
I AC
OR
DS
D’E
MPR
ESA
15
Aco
rds d
’em
pres
a
Con
cept
e A
cord
s qu
e fir
men
la re
pres
enta
ció
dels
treb
alla
dors
(leg
al o
sin
dica
l) am
b l’e
mpr
esar
i, qu
e na
ixen
d’u
n pr
océs
de
nego
ciac
ió c
ol·le
ctiv
a i q
ue s
’ocu
pen
de d
eter
min
ats a
spec
tes d
e le
s rel
acio
ns d
e tre
ball
en l’
empr
esa.
Es t
ract
a d’
un t
ipus
de
nego
ciac
ió c
ol·le
ctiv
a es
tatu
tària
no
sotm
esa
als r
equi
sits
del
títo
l II
I ET.
Hi h
a un
cer
t deb
at so
bre
la se
ua n
atur
ales
a ju
rídic
a, q
ue, p
er a
la m
ajor
ia d
e la
doc
trina
, és n
orm
ativ
a.
Cla
sses
A
cord
s de
sup
lènc
ia o
sub
stitu
tori
s de
la n
egoc
iaci
ó co
l·lec
tiva
esta
tutà
ria:
reg
ulen
det
erm
inad
es c
ondi
cion
s de
treb
all q
ue n
o es
tro
ben
esta
blid
es e
n el
con
veni
o p
er i
nexi
stèn
cia
d’aq
uest
. La
seu
a fin
alita
t és
cla
ram
ent
supl
etòr
ia d
e la
neg
ocia
ció
col·l
ectiv
a es
tatu
tària
en
els t
emes
que
el m
atei
x Es
tatu
t enu
mer
a, la
qua
l cos
a si
gnifi
ca q
ue c
abrà
aco
rd o
pac
te d
’em
pres
a ta
nt e
n el
cas
que
no
hi
haja
con
veni
est
atut
ari c
om e
n el
cas
que
, enc
ara
que
n’hi
haj
a, n
o re
gule
aqu
esta
mat
èria
con
cret
a. E
xem
ples
:
Art.
22.
1 ET
sobr
e si
stem
a de
cla
ssifi
caci
ó pr
ofes
sion
al.
A
rt. 3
4.2
ET so
bre
la d
istri
buci
ó irr
egul
ar d
e la
jorn
ada.
A
cord
s de
des
vinc
ulac
ió (o
mod
ifica
tius
de c
onve
ni):
l’ac
ord
d’em
pres
a m
odifi
ca e
l que
est
able
ix e
l con
veni
col
·lect
iu. L
’Est
atut
en
prev
eu d
os ti
pus:
Mod
ifica
ció
subs
tanc
ial d
e co
ndic
ions
de
treba
ll: l’
art.
41 E
T pe
rmet
la m
odifi
caci
ó de
det
erm
inad
es c
ondi
cion
s de
treb
all (
hora
ri i
dist
ribuc
ió d
el te
mps
de
treba
ll, r
ègim
de
treba
ll a
torn
s, si
stem
a de
rem
uner
ació
i si
stem
a de
treb
all i
ren
dim
ent)
per
acor
d en
tre
l’em
pres
a i
els
repr
esen
tant
s de
ls t
reba
llado
rs i
sem
pre
que
hi c
oncó
rreg
uen
raon
s ec
onòm
ique
s, tè
cniq
ues,
orga
nitz
ativ
es o
de
prod
ucci
ó.
D
esvi
ncul
ació
sal
aria
l: l’a
rt. 8
2.3
ET p
erm
et q
ue p
er a
cord
d’e
mpr
esa
es m
odifi
que
el r
ègim
sal
aria
l pr
evis
t en
el
conv
eni
d’ap
licac
ió q
uan
l’est
abili
tat e
conò
mic
a de
l’em
pres
a po
guer
a ve
ure’
s dan
yada
com
a c
onse
qüèn
cia
d’aq
uest
a ap
licac
ió.
Aco
rds
d’or
gani
tzac
ió o
ges
tió p
rodu
ctiv
a: p
lasm
en l’
acor
d ac
onse
guit
en e
ls p
roce
dim
ents
de
cons
ulta
que
ha
de s
egui
r l’e
mpr
esar
i pe
r a
l’ado
pció
de
dete
rmin
ades
mes
ures
: tra
slla
ts c
ol·le
ctiu
s (a
rt. 4
0.2)
, m
odifi
caci
ó su
bsta
ncia
l de
con
dici
ons
de t
reba
ll d’
abas
t co
l·lec
tiu (4
1.4)
, aco
mia
dam
ents
col
·lect
ius (
51.4
ET)
. A
cord
s d’
alte
rnan
ça (
o al
tern
atiu
s al
con
veni
): es
pro
duei
xen
en a
quel
ls c
asos
en
què
s’en
com
ana
l’ord
enac
ió d
’una
det
erm
inad
a m
atèr
ia in
dist
inta
men
t al c
onve
ni o
a l’
acor
d d’
empr
esa.
Nom
és h
i ha
un s
upòs
it: a
rt. 3
1.1
ET: l
a pa
ga e
xtra
anu
al p
ot f
ixar
-se
per
conv
eni o
per
aco
rd d
’em
pres
a.
LE
GIT
IMA
CIÓ
PE
R A
NE
GO
CIA
R C
ON
VE
NIS
CO
L·L
EC
TIU
S
16
Legi
timac
ió c
ompl
emen
tàri
a o
nego
ciad
ora:
Pe
r par
t de
l’em
pres
a: e
mpr
esar
i o re
pres
enta
nts.
Per
part
dels
tre
balla
dors
: re
pres
enta
ció
unità
ria
o si
ndic
al.
Leg
itim
ació
per
a
nego
ciar
con
veni
s co
l·lec
tius e
stat
utar
is
Legi
timac
ió d
ecis
òria
: V
ot f
avor
able
de
la m
ajor
ia d
e le
s du
es r
epre
sent
acio
ns
(treb
alla
dors
i em
pres
ari).
Legi
timac
ió b
àsic
a o
inte
rvin
ent:
Q
uine
s pe
rson
es p
oden
neg
ocia
r (in
ici
de l
a ne
goci
ació
de
l con
veni
).
Leg
itim
ació
per
a
nego
ciar
con
veni
s d’
empr
esa
o d’
àmbi
t in
feri
or
Legi
timac
ió b
àsic
a o
inte
rvin
ent:
Per p
art d
e l’e
mpr
esa:
em
pres
ari o
repr
esen
tant
s. Pe
r pa
rt de
ls
treba
llado
rs:
repr
esen
taci
ó un
itària
o
sind
ical
. Una
de
les d
ues.
Legi
timac
ió c
ompl
emen
tàri
a o
nego
ciad
ora:
Qua
ntes
per
sone
s han
de
nego
ciar
(con
stitu
ció
vàlid
a de
la
com
issi
ó ne
goci
ador
a).
Legi
timac
ió d
ecis
òria
:
Qua
nts h
i han
d’e
star
d’a
cord
.
LE
GIT
IMA
CIÓ
PE
R A
NE
GO
CIA
R C
ON
VE
NIS
CO
L·L
EC
TIU
S
17
Leg
itim
ació
per
a
nego
ciar
con
veni
s su
prae
mpr
esar
ials
Legi
timac
ió b
àsic
a o
inte
rvin
ent:
Per p
art d
e l’e
mpr
esar
i: -
Ass
ocia
cion
s em
pres
aria
ls q
ue e
n l’à
mbi
t geo
gràf
ic i
func
iona
l del
con
veni
tin
guen
el 1
0% d
’em
pres
aris
, sem
pre
que
aque
sts
done
n oc
upac
ió a
l 10%
de
treba
llado
rs a
fect
ats.
- En
els
con
veni
s d’
àmbi
t es
tata
l, ta
mbé
est
an l
egiti
mad
es l
es a
ssoc
iaci
ons
empr
esar
ials
aut
onòm
ique
s qu
e tin
guen
el
15%
d’e
mpr
esar
is i
que
don
en
ocup
ació
al 1
5% d
e tre
balla
dors
.
Per p
art d
els t
reba
llado
rs:
- Els
sind
icat
s més
repr
esen
tatiu
s a e
scal
a es
tata
l, en
qua
lsev
ol à
mbi
t. - E
ls s
indi
cats
més
repr
esen
tatiu
s au
tonò
mic
s en
un
àmbi
t que
no
exce
disc
a la
co
mun
itat a
utòn
oma.
-
Els
sind
icat
s m
és r
epre
sent
atiu
s pe
r irr
adia
ció,
per
ò no
més
din
s de
l’à
mbi
t ge
ogrà
fic i
func
iona
l del
sind
icat
de
què
es tr
acte
. -
Els
sind
icat
s si
mpl
emen
t rep
rese
ntat
ius
que
en l’
àmbi
t geo
gràf
ic i
func
iona
l de
l con
veni
ting
uen
un m
ínim
del
10%
de
mem
bres
del
com
itè d
’em
pres
a o
dele
gats
per
sona
l. - S
i es
tract
a d’
un c
onve
ni d
’àm
bit e
stat
al, t
ambé
est
an le
gitim
ats
els
sind
icat
s m
és re
pres
enta
tius a
uton
òmic
s.
Legi
timac
ió
com
plem
entà
ria
Sind
icat
s i a
ssoc
iaci
ons
empr
esar
ials
que
, per
si m
atei
xos
o co
njun
tam
ent a
mb
altre
s, re
pres
ente
n, c
om a
mín
im:
- El
s si
ndic
ats:
a l
a m
ajor
ia a
bsol
uta
dels
mem
bres
de
com
itè d
’em
pres
a i
dele
gats
de
pers
onal
. -
Les
asso
ciac
ions
em
pres
aria
ls:
a em
pres
aris
que
ocu
pen
la m
ajor
ia d
els
treba
llado
rs a
fect
ats
pel
conv
eni
(i, s
egon
s el
Trib
unal
Sup
rem
, la
maj
oria
d’
empr
esar
is).
Legi
timac
ió d
ecis
òria
: V
ot f
avor
able
de
la m
ajor
ia d
e le
s du
es r
epre
sent
acio
ns (
treba
llado
rs i
em
pres
ari).
PRO
CE
DIM
EN
T P
ER
A N
EG
OC
IAR
CO
NV
EN
IS C
OL
·LE
CT
IUS
18
Prom
oció
de
la n
egoc
iaci
ó (a
rt. 8
9.1
ET
)
Con
stitu
ció
de la
com
issi
ó ne
goci
ador
a (a
rt. 8
9.2
ET
) N
egoc
iaci
ó
(art
. 89.
1 E
T)
Ado
pció
d’
acor
ds
Reg
istr
e i p
ublic
ació
Com
unic
ació
pe
r es
crit
a l’a
ltra
part.
En l’
escr
it ha
de
cons
tar:
-La
legi
timac
ió
que
es
poss
eeix
(qu
e ha
de
ser
la
bàsi
ca i
la c
ompl
emen
tària
).
-L’à
mbi
t del
con
veni
.
-Les
mat
èrie
s a n
egoc
iar
(taul
a re
ivin
dica
tiva)
.
Ha
d’en
viar
-se
còpi
a de
la
com
unic
ació
a
l’aut
orita
t la
bora
l qu
e co
rres
pong
a en
fu
nció
de
l’à
mbi
t de
l co
nven
i.
Nom
és a
l’ef
ecte
de
regi
stre
.
Ha
de
cons
titui
r-se
en
el
te
rmin
i d’
un m
es d
es q
ue e
s re
p la
pr
opos
ta
de
nego
ciac
ió.
S’es
tabl
eix
el
cale
ndar
i de
ne
goci
ació
.
Es r
espo
n a
la p
ropo
sta
de
nego
ciac
ió
(a
la
taul
a re
ivin
dica
tiva)
.
Obl
igac
ió d
e ne
goci
ar.
Obl
igac
ió
de
nego
ciar
de
bo
na fe
.
No
hi h
a ob
ligac
ió d
’arr
ibar
a
un a
cord
.
L’ad
opci
ó d’
acor
ds
exig
eix
el v
ot fa
vora
ble
de la
maj
oria
de
les d
ues r
epre
sent
acio
ns.
En c
as d
e di
scre
pànc
ies,
les
parts
po
den
acor
dar
la
inte
rven
ció
d’un
m
edia
dor
desi
gnat
per
aqu
este
s.
L’ap
rova
ció
del
conv
eni
requ
erei
x un
aco
rd s
obre
la
tota
litat
d’a
ques
t.
El c
onve
ni h
a de
pre
sent
ar-s
e da
vant
l’a
utor
itat
labo
ral
corr
espo
nent
se
gons
el
se
u àm
bit
per
a se
r re
gist
rat
i pu
blic
at.
L’au
torit
at
labo
ral
ha
de
publ
icar
el c
onve
ni e
n el
dia
ri of
icia
l co
rres
pone
nt
sego
ns
l’àm
bit
del c
onve
ni.
Pot
no
publ
icar
-lo
prov
isio
nalm
ent
si c
reu
que
el c
onve
ni v
ulne
ra la
lega
litat
o
lesi
ona
els
inte
ress
os d
e te
rcer
s.
DU
RA
DA
DE
LS
CO
NV
EN
IS C
OL
·LE
CT
IUS
19
Dur
ada
dels
con
veni
s co
l·lec
tius
La
deci
dida
pe
r le
s pa
rts.
Úni
ca p
er a
tot e
l con
veni
.
Dis
tinta
per
a u
ns c
ontin
guts
i al
tres.
Entra
da
en
vigo
r de
l co
nven
i. La
dec
idid
a pe
r les
par
ts.
Dat
a de
pu
blic
ació
en
el
bu
tllet
í of
icia
l.
Altr
a di
stin
ta.
Arr
ibat
el
te
rme
final
de
l con
veni
. D
enún
cia
en f
orm
a i
cond
icio
ns i
ndic
ats
pel
conv
eni.
Es d
enun
cia
el c
onve
ni.
No
es d
enun
cia
el c
onve
ni.
Perd
vig
ènci
a el
co
ntin
gut o
blig
acio
nal.
Man
té la
vig
ènci
a el
co
ntin
gut n
orm
atiu
.
Pròr
roga
del
con
veni
.
Anu
alm
ent.
Altr
a pr
òrro
ga o
no
pròr
roga
.
IMPU
GN
AC
IÓ D
E C
ON
VE
NIS
CO
L·L
EC
TIU
S
20
Cau
ses
Il·le
galit
at.
Lesi
vita
t.
De
fons
.
Lesi
ó a
un te
rcer
.
Vie
s d’
impu
gnac
ió
D’o
fici.
Proc
edim
ent d
e co
nflic
te c
ol·le
ctiu
.
De
form
a.
Aut
orita
t lab
oral
Mot
u pr
opio
.
Lesi
vita
t.
Rep
rese
ntan
ts d
els t
reba
llado
rs.
Ass
ocia
cion
s em
pres
aria
ls in
tere
ssad
es.
A in
stan
cia.
Il·le
galit
at.
Terc
ers l
esio
nats
.
IMPU
GN
AC
IÓ D
E C
ON
VE
NIS C
OL
·LE
CT
IUS
21
Nul·litat total.
Publicació del document on
es recull la nul·litat.
Publicació del document on
es recull la nul·litat parcial. C
onseqüències N
ul·litat parcial.
Convalidació.
Expulsió del conveni de l’ordenam
ent jurídic.
Exclusió o substitució de les clàusules nul·les.
RELACIÓ INDIVIDUAL DE TREBALL
DIF
ER
EN
CIA
CIÓ
EN
TR
E E
L T
RE
BA
LL
SU
BO
RD
INA
T I
EL
TR
EB
AL
L A
UT
ÒN
OM
25
TR
EB
AL
L A
UT
ÒN
OM
(Dis
p. fi
nal I
ET
)
TR
EB
AL
L A
UTÒ
NO
M
DE
PEN
DE
NT
EC
ON
ÒM
ICA
ME
NT
(T
RA
DE
)
Pode
r d'au
toor
gani
tzac
ió.
Ass
umpc
ió d
e be
nefic
is i
risco
s.
-Tre
ball
habi
tual
. -T
reba
ll am
b ca
ràct
er
pers
onal
íssi
m.
-Exc
lusi
vita
t. -D
epen
dènc
ia e
conò
mic
a: 7
5%
d’in
gres
sos d
'un
mat
eix
clie
nt.
-Per
ò,
a ba
nda,
po
der
d'au
toor
gani
tzac
ió.
Altr
es re
laci
ons e
xclo
ses (
art.
1.3
ET).
Vol
unta
rieta
t. C
aràc
ter p
erso
nalís
sim
. R
etrib
ució
. D
epen
dènc
ia.
Alie
nita
t.
Rel
ació
labo
ral
ordi
nària
.
TR
EB
AL
L S
UB
OR
DIN
AT
(D
EPE
ND
ÈN
CIA
JU
RÍD
ICA
)
I PE
R C
OM
PTE
D'A
LT
RI
Rel
acio
ns la
bora
ls
espe
cial
s.
EL
EM
EN
TS
PRIN
CIP
AL
S D
EL
CO
NT
RA
CT
E D
E T
RE
BA
LL
26
DE
PEN
DÈ
NC
IA J
UR
ÍDIC
A
AL
IEN
ITA
T
Subj
ecci
ó al
"c
ercl
e or
gani
tzat
iu
i re
ctor
de
l'em
pres
ari"
. En
conc
ret,
a:
Pode
r de
de
term
inac
ió
i m
odifi
caci
ó de
le
s co
ndic
ions
de
treba
ll.
Pode
r d'o
rgan
itzac
ió e
mpr
esar
ial.
Pode
r de
vigi
lànc
ia i
cont
rol.
Pode
r dis
cipl
inar
i.
En la
titu
larit
at d
els m
itjan
s de
prod
ucci
ó.
En e
ls fr
uits
del
treb
all.
En e
l mer
cat:
Treb
alla
dor –
Em
pres
ari –
Mer
cat
En e
ls b
enef
icis
i ris
cos.
RE
LA
CIO
NS
DE
TR
EB
AL
L L
AB
OR
AL
S I N
O L
AB
OR
AL
S
27
Rel
acio
ns d
e pr
esta
ció
de tr
ebal
l pe
r a
altr
i
No
labo
rals
Ex
clos
es
de
la
regu
laci
ó de
l’E
stat
ut
dels
treb
alla
dors
Labo
rals
: dep
ende
nts i
pe
r com
pte
d’al
tri
Reg
ulad
es e
n l’E
stat
ut
dels
treb
alla
dors
EXPR
ESSA
MEN
T EX
CLO
SES
de l’
Esta
tut (
art.
1.3)
: *T
reba
lls p
er c
ompt
e pr
opi.
*Pre
stac
ions
per
sona
ls o
blig
atòr
ies.
*Tre
balls
am
isto
sos,
benè
vols
o d
e bo
n ve
ïnat
ge.
*Tre
balls
fam
iliar
s. *I
nter
med
iaris
aut
ònom
s en
oper
acio
ns m
erca
ntils
. *T
rans
porti
stes
titu
lars
d’a
utor
itzac
ió a
dmin
istra
tiva.
*C
onse
llers
i ad
min
istra
dors
de
soci
etat
s. *F
unci
onar
is p
úblic
s i p
erso
nal e
stat
utar
i de
les a
dmin
istra
cion
s púb
lique
s.
CO
NTR
AC
TES
AFI
NS
AL
CO
NTR
AC
TE D
E TR
EBA
LL
Entre
altr
es:
*Arr
enda
men
t de
serv
eis.
*Exe
cuci
ó d’
obra
. *F
igur
a de
l soc
i ind
ustri
al.
REL
AC
IO D
E TR
EBA
LL C
OM
Ú:
1.- C
ontra
cte
de tr
ebal
l per
tem
ps in
defin
it.
2.- C
ontra
cte
de tr
ebal
l de
dura
ció
dete
rmin
ada.
3.
- Mod
alita
ts d
el c
ontra
cte
de tr
ebal
l: *C
ontra
cte
de tr
ebal
l a te
mps
par
cial
. *C
ontra
cte
de tr
ebal
l a d
omic
ili.
*Con
tract
e de
treb
all e
n co
mú
i con
tract
e de
gru
p.
*Con
tract
e de
treb
all e
n pr
actiq
ues.
*Con
tract
e de
treb
all e
n fo
rmac
ió.
REL
AC
ION
S ES
PEC
IALS
DE
TREB
ALL
: *P
erso
nal d
’alta
dire
cció
. *E
mpl
eats
de
la ll
ar fa
mili
ar.
*Pen
ats e
n in
stitu
cion
s pen
itenc
iàrie
s. *E
stib
ador
s por
tuar
is.
*Per
sona
l civ
il no
func
iona
ri en
est
ablim
ents
mili
tars
. *E
spor
tiste
s pro
fess
iona
ls.
*Arti
stes
en
espe
ctac
les p
úblic
s. *M
enor
s en
cent
res d
’inte
rnam
ent.
PRE
STA
CIO
NS
DE
TR
EB
AL
L F
AM
ILIA
RS
28
Req
uisi
ts:
-Con
dici
ó de
fam
iliar
: còn
juge
, des
cend
ent,
asce
nden
t i a
ltres
pa
rent
s per
con
sang
uini
tat o
afin
itat f
ins a
l 2n
grau
incl
òs,
enca
ra q
ue si
guen
per
ado
pció
. -C
onvi
vènc
ia a
mb
l’em
pres
ari:
físic
a i/o
eco
nóm
ica.
-C
ondi
ció
de n
o as
sala
riat,
perq
uè n
o hi
ha
retri
buci
ó.
Mal
grat
aix
ò, p
ress
umpc
ió iu
ris t
antu
m.
Gen
dre/Nora
Treb
allado
r/Cò
njuge
Pares
Sogres
Fills
1rG
2n G
3r G
4t G
Avis
Besavis
Cosins
Germans
Cunyats
Néts
Oncles
Neb
ots
Besnéts
DIS
TIN
CIÓ
EN
TR
E E
LS
AG
EN
TS
ME
RC
AN
TIL
S I E
LS
RE
PRE
SEN
TA
NT
S D
E C
OM
ER
Ç
29
A
GE
NT
S M
ER
CA
NT
ILS
Si R
ESP
ON
EN
de
la b
ona
fi de
les
op
erac
ions
: C
aràc
ter M
ER
CA
NT
IL d
e la
rela
ció
(no
tene
n ga
rant
ida
una
retri
buci
ó).
Si N
O R
ESP
ON
EN
de
la b
ona
fi de
le
s ope
raci
ons:
Gar
antia
d'u
na re
tribu
ció
mín
ima,
mal
grat
que
no
hage
n ac
onse
guit
conc
lour
e l'o
pera
ció.
Con
fusi
ó am
b el
rep
rese
ntan
t de
co
mer
ç (r
elac
ió la
bora
l esp
ecia
l) qu
e TA
MPO
C
RES
PON
de
la
bo
na fi
de
les o
pera
cion
s.
Veu
re si
hi h
a o
no
DE
PEN
DÈ
NC
IA:
-Sub
mis
sió
a or
dres
em
pres
aria
ls.
-Llib
erta
t o
no
d'au
toor
gani
tzac
ió.
-Etc
.
EL
EM
EN
TS
DE
L C
ON
TR
AC
TE
DE
TR
EB
AL
L
30
Cons
entim
ent
Man
ifest
ació
de
la v
olun
tat d
e le
s par
ts d
e su
bscr
iure
un
acor
d o
cont
ract
e.
És
nul
el c
onse
ntim
ent p
rest
at a
mb
viol
ènci
a, in
timid
ació
o d
ol (
acon
segu
it pe
r m
itjà
d’en
gany
o f
rau)
, o s
i el
pres
ten
pers
ones
sens
e la
cap
acita
t leg
al p
er a
don
ar-lo
(men
ors d
’eda
t, pe
rson
es a
mb
disc
apac
itats
men
tals
, etc
.).
El
con
sent
imen
t pot
ser d
onat
ver
balm
ent o
per
esc
rit.
Obj
ecte
És e
l tre
ball
pres
tat e
n ce
rtes c
ondi
cion
s (pe
rson
al, v
olun
tari,
dep
ende
nt i
per c
ompt
e d’
altri
) a c
anvi
d’u
n sa
lari.
L’
obje
cte
ha d
e se
r pos
sibl
e, lí
cit (
els
serv
eis
del c
ontra
cte
no h
an d
e se
r con
traris
a le
s lle
is o
als
bon
s co
stum
s) i
dete
rmin
at (e
l tre
balla
dor h
a de
sabe
r en
què
cons
iste
ix la
seua
pre
stac
ió).
Caus
a
La ra
ó pe
r la
qual
es c
once
rta e
l con
tract
e. E
n el
con
tract
e de
treb
all,
cons
iste
ix e
n la
vol
unta
t d’in
terc
anvi
ar tr
ebal
l pe
r sal
ari.
LIM
ITA
CIO
NS
PER
A C
ON
TR
AC
TA
R I
TR
EB
AL
LA
R
31
Eda
t
- A p
artir
del
s 18
anys
es p
ot c
ontra
ctar
lliu
rem
ent.
- Am
b 16
i 17
any
s, ca
l aut
oritz
ació
del
s par
es o
tuto
r leg
al, o
est
ar e
man
cipa
t per
a c
ontra
ctar
. -
No
pode
n tre
balla
r el
s m
enor
s de
16
anys
, exc
epte
en
espe
ctac
les
públ
ics
i am
b l’a
utor
itzac
ió p
rèvi
a de
l’a
utor
itat
labo
ral p
er e
scrit
i pe
r a u
n ac
te d
eter
min
at.
Titu
laci
ó C
al p
osse
ir l’a
dequ
ada
titul
ació
per
a l’
exer
cici
de
certe
s pro
fess
ions
(met
ges,
arqu
itect
es, e
tc.)
Inca
paci
tat
Qua
n pe
r sen
tènc
ia ju
dici
al e
s dic
tam
ina
la in
capa
cita
t per
a c
ontra
ctar
o p
er a
treb
alla
r.
Treb
alla
dor
Nac
iona
litat
- E
stra
nger
s no
com
unita
ris. N
eces
site
n pe
rmís
de
treba
ll.
- Est
rang
ers c
omun
itaris
. Gau
dixe
n de
l dre
t de
lliur
e ci
rcul
ació
a E
span
ya; p
er ta
nt, n
o po
den
ser d
iscr
imin
ats p
er la
seua
na
cion
alita
t res
pect
e de
ls tr
ebal
lado
rs e
span
yols
.
Eda
t - P
oden
con
tract
ar ll
iure
men
t: a
parti
r del
s 18
any
s i e
ls m
ajor
s de
16
anys
em
anci
pats
o q
ue h
agen
obt
ingu
t el b
enef
ici
de la
maj
oria
d’e
dat c
once
dit p
el ju
tge.
- E
ls m
enor
s no
eman
cipa
ts p
oden
con
tract
ar re
pres
enta
ts p
el p
are,
la m
are,
o, s
i és e
l cas
, el t
utor
.
Empr
esar
i
Inca
paci
tat
Els i
ncap
acita
ts se
ran
assi
stits
pel
seu
repr
esen
tant
lega
l, se
gons
det
erm
ine
la se
ntèn
cia.
DIS
TIN
CIÓ
EN
TR
E E
MPR
ESA
, CE
NT
RE
DE
TR
EB
AL
L I
UN
ITA
T P
RO
DU
CT
IVA
AU
TÒ
NO
MA
32
Org
anitz
ació
uni
tària
d'el
emen
ts m
ater
ials
i p
erso
nals
per
a l
a re
alitz
ació
d'u
na a
ctiv
itat e
ncam
inad
a a
la p
rodu
cció
de
béns
o
serv
eis (
exem
ple:
El C
orte
Ingl
és).
Lloc
de
prod
ucci
ó (n
o un
sim
ple
lloc
de tr
ebal
l –ta
ller,
fàbr
ica,
m
agat
zem
, co
mer
ç, o
ficin
a–)
dota
t d'
orga
nitz
ació
esp
ecífi
ca
dins
de
l'org
anitz
ació
glo
bal
o ge
nera
l de
l'em
pres
a. P
er a
at
endr
e, p
er e
xem
ple,
una
par
t de
la
clie
ntel
a ge
ogrà
ficam
ent
loca
litza
da (e
xem
ple:
El C
orte
Ingl
és d
’Ala
cant
, de
Val
ènci
a).
Mic
roes
truct
ura
orga
nitz
ativ
a qu
e po
t dis
greg
ar-s
e de
l'em
pres
a i q
ue p
ot o
rigin
ar u
na e
xplo
taci
ó aï
llada
. Per
exe
mpl
e, la
sec
ció
de
com
erci
alitz
ació
d'
una
dete
rmin
ada
línia
de
pr
oduc
tes
(exe
mpl
e: p
araf
arm
àcia
, agè
ncia
de
viat
ges d
’El C
orte
Ingl
és).
RE
LA
CIO
NS
EN
LE
S E
MPR
ESE
S D
E T
RE
BA
LL
TE
MPO
RA
L
33
33
Con
tract
e de
tre
ball
Con
tract
e es
crit
inde
finit
o te
mpo
ral.
No
pot
utili
tzar
-se
el
cont
ract
e de
tre
ball
per
a la
fo
rmac
ió.
Si e
l co
ntra
cte
és t
empo
ral,
es t
é dr
et a
per
cebr
e un
a in
dem
nitz
ació
eco
nòm
ica
a la
fin
alitz
ació
del
con
tract
e de
po
sada
a
disp
osic
ió
equi
vale
nt
a 12
di
es
de
sala
ri pe
r cad
a an
y de
serv
ei,
o a
l’est
ablid
a en
la
no
rmat
iva
espe
cífic
a.
L’ET
T té
le
s fa
culta
ts
disc
iplin
àrie
s.
No
cont
ract
e de
tre
ball
L’em
pres
a us
uària
(EU
) té
les
facu
ltats
de
dire
cció
i co
ntro
l.
L’EU
res
pon
subs
idià
riam
ent
junt
amen
t am
b l'E
TT d
e le
s ob
ligac
ions
sal
aria
ls i
de S
eg.
Soci
al
cont
rete
s am
b el
tre
balla
dor
dura
nt l
a vi
gènc
ia
del
cont
ract
e de
po
sada
a
disp
osic
ió.
Res
pons
abili
tat
solid
ària
si
la
ce
ssió
és
il·
lega
l. El
s tre
balla
dors
ced
its t
enen
le
s m
atei
xes
cond
icio
ns
esse
ncia
ls
de
treba
ll i
d’oc
upac
ió
que
els
corr
espo
ndrie
n si
ha
guer
en
sigu
t co
ntra
ctat
s di
rect
amen
t pe
r l’E
U
per
a oc
upar
el
m
atei
x llo
c.
Con
tract
e de
pos
ada
a di
spos
ició
(c
ontra
cte
mer
cant
il)
Escr
it i p
er a
ate
ndre
nec
essi
tats
tem
pora
ls d
e tre
ball
a l’E
U e
n el
s m
atei
xos
supò
sits
i am
b le
s m
atei
xes
cond
icio
ns i
requ
isits
am
b qu
è l’E
U
podr
ia c
ontra
ctar
dire
ctam
ent t
reba
llado
rs te
mpo
rals
. Pr
ohib
ició
de
cont
ract
ar: p
er a
sub
stitu
ir tre
balla
dors
en
vaga
a l’
EU, p
er a
cer
ts tr
ebal
ls p
erill
osos
, per
a c
edir-
los
a un
a al
tra E
TT i
quan
l’EU
en
els
12 m
esos
ant
erio
rs h
aja
amor
titza
t els
lloc
s de
treb
all q
ue e
s pr
eten
en c
obrir
mitj
ança
nt a
com
iada
men
t im
proc
eden
t, ex
tinci
ó co
ntra
ctua
l per
in
com
plim
ent d
e l'e
mpr
esar
i o p
er c
ause
s tèc
niqu
es, e
conò
miq
ues,
orga
nitz
ativ
es o
de
prod
ucci
ó, ll
evat
del
s cas
os d
e fo
rça
maj
or.
CO
NT
RA
CT
AC
IÓ L
AB
OR
AL
34
Tipu
s de
cont
ract
e te
mpo
ral
Obj
ecte
Fo
rma
Dur
ada
Jorn
ada
Extin
ció
Per
a ob
ra o
ser
vei
dete
rmin
at
Rea
litza
ció
d'un
a ob
ra o
ser
vei
"am
b au
tono
mia
i s
ubst
antiv
itat
pròp
ies
dins
de
l'a
ctiv
itat
de
l'em
pres
a" i
l'exe
cuci
ó de
la q
ual
ha d
e se
r lim
itada
en
el te
mps
i,
en p
rinci
pi, d
e du
rada
ince
rta.
Escr
ita
i am
b pr
ecis
ió
de
l’obj
ecte
.
Si
s'inc
ompl
eix
la
form
a es
crita
: pr
esum
pció
de
co
ntra
cte
per t
emps
inde
finit,
lle
vat d
e pr
ova
en c
ontra
ri.
3 an
ys,
més
12
mes
os
més
(per
con
veni
). A
te
mps
co
mpl
et
o pa
rcia
l.
Qua
n ac
abe
l'obr
a o
serv
ei.
Den
únci
a +
prea
vís
de
15
dies
si
el
co
ntra
cte
ha d
urat
més
d’u
n an
y.
Den
únci
a se
nse
prea
vís:
inde
mni
tzac
ió.
Si
no
hi
ha
denú
ncia
i es
co
ntin
ua
treba
llant
: co
ntra
cte
subs
crit
per
tem
ps
inde
finit,
llev
at d
e pr
ova
en c
ontra
ri.
Inde
mni
tzac
ió p
er e
xtin
ció
de 8
die
s de
sa
lari
(pro
gres
siva
men
t, 12
) pe
r an
y de
se
rvei
.
Even
tual
pe
r ci
rcum
stànc
ies
de
la p
rodu
cció
Ate
ndre
a
una
exig
ènci
a te
mpo
ral o
con
junt
ural
de
treba
ll qu
e ex
cede
ix e
l que
és
norm
al e
n un
a te
mpo
rada
, fin
s i
tot
si e
s tra
cta
de
l'act
ivita
t no
rmal
de
l'e
mpr
esa
per
"exi
gènc
ies
circ
umst
anci
als
del
mer
cat,
acum
ulac
ió d
e ta
sque
s o e
xcés
de
com
ande
s".
Escr
ita,
però
nom
és q
uan
la
dura
da
siga
su
perio
r a
4 se
tman
es
o es
co
ncer
te
a te
mps
par
cial
.
Si
s'inc
ompl
eix
la
fo
rma
escr
ita:
pres
umpc
ió
de
cont
ract
e pe
r tem
ps in
defin
it,
lleva
t de
prov
a en
con
trari.
No
pot
dura
r m
és d
e 6
mes
os d
ins
d'un
per
íode
de
12,
com
ptat
s de
s qu
e es
pr
odue
ix
la
circ
umst
ànci
a qu
e el
ju
stifi
ca.
Una
pr
òrro
ga
dins
de
l lím
it de
ls 6
mes
os.
Per
conv
eni,
ampl
iaci
ó se
nse
exce
dir
12 m
esos
di
ns d
’un
perío
de d
e 18
.
A
tem
ps
com
plet
o
parc
ial.
Qua
n ac
abe
el
term
ini
pel
qual
es
va
co
ncer
tar,
però
no
aban
s. D
enún
cia.
Inco
mpl
imen
t: a)
Si
el c
ontra
cte
ha d
urat
men
ys d
e la
du
rada
màx
ima,
es
pror
roga
fins
a a
aqu
est
term
ini.
b) S
i s'h
a ar
ribat
a l
a du
rada
màx
ima,
es
pres
umei
x qu
e s'h
a co
nver
tit e
n in
defin
it,
exce
pte
prov
a en
con
trari
de la
tem
pora
litat
de
ls se
rvei
s que
se se
guis
quen
pre
stan
t. In
dem
nitz
ació
per
ext
inci
ó de
8 d
ies
de
sala
ri (p
rogr
esiv
amen
t, 12
) pe
r an
y de
se
rvei
.
CO
NT
RA
CT
AC
IÓ L
AB
OR
AL
35
D'in
terin
itat
Inte
rini
tat
per
subs
tituc
ió:
subs
tituc
ió
de
treba
llado
rs
abse
nts
amb
dret
de
rese
rva
del l
loc
de tr
ebal
l.
Inte
rini
tat
per
vaca
nt:
cobr
ir un
llo
c de
tre
ball
dura
nt e
l te
mps
de
sele
cció
o p
rom
oció
pe
r a
ser
cobe
rt de
finiti
vam
ent.
Escr
ita a
mb
indi
caci
ó de
l no
m
del
treba
llado
r su
stitu
ït i
la c
ausa
de
la
sust
ituci
ó, e
l llo
c de
treb
all
que
s’oc
upar
à i,
en
seu
cas,
el l
loc
de t
reba
ll qu
e es
cob
rirà
quan
aca
be e
l pr
océs
de
se
lecc
ió
o
prom
oció
.
Si s
'inco
mpl
eix
la f
orm
a es
crita
, pr
esum
pció
de
co
ntra
cte
per
tem
ps
inde
finit,
am
b pr
ova
en
cont
rari.
Si
no
està
id
entif
icat
el
no
m
del
treba
llado
r su
stitu
ït,
pres
umpc
ió
de
cont
ract
e pe
r te
mps
in
defin
it, s
ense
pro
va e
n co
ntra
ri.
Inte
rini
tat
per
subs
tituc
ió:
el
tem
ps
que
subs
istis
ca e
l dr
et
de re
serv
a de
lloc
.
Inte
rini
tat
per
vaca
nt:
el t
emps
que
dur
e el
pr
océs
de
sele
cció
o
prom
oció
am
b un
lím
it de
tre
s m
esos
(o
el l
ímit
que
esta
blis
ca
la
norm
ativ
a es
pecí
fica
de
les
adm
inis
traci
ons
públ
ique
s).
A
tem
ps
com
plet
o
parc
ial.
Inte
rini
tat
per
subs
tituc
ió:
rein
corp
orac
ió
del
subs
tituï
t, ve
ncim
ent
del
term
ini
lega
l o
conv
enci
onal
men
t es
tabl
it pe
r a
la
rein
corp
orac
ió i
ext
inci
ó de
la
caus
a qu
e va
don
ar ll
oc a
la re
serv
a de
lloc
de
treba
ll.
Inte
rini
tat
per
vaca
nt:
final
itzac
ió d
el
proc
és d
e se
lecc
ió o
pro
moc
ió o
, en
tot
cas,
per
trans
curs
de
l te
rmin
i lím
it as
seny
alat
Den
únci
a.
CO
NT
RA
CT
AC
IÓ L
AB
OR
AL
36
Cont
ract
e pe
r a la
form
ació
Tr
ebal
l a c
anvi
d'u
na re
tribu
ció
i d'u
na fo
rmac
ió te
òric
a i p
ràct
ica.
La
form
ació
ha
de se
r per
a u
n of
ici o
lloc
qua
lific
at.
El tr
ebal
lado
r ha
de s
er m
ajor
de
16 a
nys
i men
or d
e 21
(25
fins
al 3
1 de
des
embr
e de
201
1) e
n el
mom
ent d
e la
con
tract
ació
. Esp
ecia
litat
s: s
e so
brep
assa
els
21
anys
o n
o hi
ha
límit.
El
treb
alla
dor n
o ha
de
teni
r la
titul
ació
que
hab
ilita
per
a fe
r un
cont
ract
e en
prà
ctiq
ues e
n l'o
fici o
lloc
cor
resp
onen
t.
No
ha d
'hav
er-s
e es
gota
t la
dura
da m
àxim
a d'
aque
st c
ontra
cte
en la
mat
eixa
em
pres
a o
en u
na a
ltra
de d
ifere
nt.
No
es p
ot su
bscr
iure
aqu
est c
ontra
cte
quan
ting
a pe
r obj
ecte
la q
ualif
icac
ió p
er a
un
lloc
de tr
ebal
l que
haj
a es
tat o
cupa
t am
b an
terio
ritat
pel
treb
alla
dor e
n la
mat
eixa
em
pres
a pe
r te
mps
supe
rior a
12
mes
os.
El tr
ebal
l ocu
pat h
a d'
esta
r rel
acio
nat a
mb
les t
asqu
es p
ròpi
es d
el n
ivel
l ocu
paci
onal
o o
fici e
n qü
estió
. Fo
rma:
esc
rita.
Si s
'inco
mpl
eix
la fo
rma
escr
ita, p
resu
mpc
ió d
e co
ntra
cte
per t
emps
inde
finit,
am
b pr
ova
en c
ontra
ri.
Perío
de d
e pr
ova:
art.
14,
exc
epte
dis
posi
ció
en c
ontra
ri en
con
veni
. Si,
al te
rme
del c
ontra
cte,
el t
reba
llado
r con
tinua
en
l’em
pres
a, n
o es
pot
est
ablir
altr
e pe
riòde
de
prov
a.
Jorn
ada:
com
plet
a.
Dur
ada:
mín
ima
de 6
mes
os i
màx
ima
de 2
any
s. Po
ssib
ilita
t de
varia
ció
per c
onve
ni se
ctor
ial.
Però
, la
mín
ima
no p
ot se
r inf
erio
r a 6
mes
os i
la m
àxim
a no
pot
exc
edir
els 3
any
s (o
4 si
hi h
a di
scap
acita
t). S
ón p
ossi
bles
2 p
ròrr
ogue
s. Le
s situ
acio
ns su
spen
sive
s n’in
terr
ompe
n el
còm
put.
Ret
ribuc
ió: l
a re
tribu
ció
serà
la fi
xada
en
conv
eni.
No
pot s
er in
ferio
r dur
ant e
l prim
er a
ny a
l’SM
I en
prop
orci
ó al
tem
ps d
e tre
ball
efec
tiu i,
dur
ant e
l seg
on a
ny, a
l’SM
I am
b in
depe
ndèn
cia
del t
emps
ded
icat
a la
form
ació
teòr
ica.
Ex
tinci
ó: a
l ter
me
del c
ontra
cte,
prè
via
denú
ncia
. Si
no
hi h
a de
núnc
ia i
no s'
ha e
sgot
at la
dur
ada
máx
ima
s'en
tén
pror
roga
t fin
s a la
dur
ada
màx
ima.
Si
no
hi h
a de
núnc
ia i
s'ha
esgo
tat l
a du
rada
máx
ima
el c
ontra
cte
es p
resu
mei
x pe
r tem
ps in
defin
it, ll
evat
de
prov
a en
con
trari.
En
aca
bar e
l con
tract
e, l'
empr
esar
i ha
de ll
iura
r un
certi
ficat
on
cons
te la
dur
ada
de la
form
ació
teòr
ica
i el n
ivel
l de
form
ació
prà
ctic
a ob
tingu
t. El
per
íode
de
form
ació
és c
ompu
tabl
e a
l'efe
cte
d'an
tigui
tat.
CO
NT
RA
CT
AC
IÓ L
AB
OR
AL
37
Cont
ract
e de
treb
all e
n pr
àctiq
ues
Rea
litza
ció
de p
ràct
ique
s pro
fess
iona
ls p
er p
art d
e tit
ulat
s. El
s tre
balla
dors
han
de
teni
r un
títo
l un
iver
sita
ri (d
iplo
mat
, lli
cenc
iat),
d’F
P de
gra
u m
itjà
o su
perio
r, un
títo
l of
icia
lmen
t re
cone
gut
com
equ
ival
ent
o un
cer
tific
at d
e pr
ofes
sion
alita
t (s’
excl
ouen
els
cer
tific
ats d
e pr
ofes
sion
alita
t obt
ingu
ts c
om a
con
seqü
ènci
a d’
un c
ontra
cte
per a
la fo
rmac
ió su
bscr
it ab
ans a
mb
la m
atei
xa e
mpr
esa)
. Le
s prà
ctiq
ues p
rofe
ssio
nals
han
de
ser a
dequ
ades
al n
ivel
l d'es
tudi
s. El
con
tract
e s'h
a de
subs
criu
re d
ins d
els 5
any
s seg
üent
s (7,
si é
s dis
capa
cita
t) a
la te
rmin
ació
del
s est
udis
. Fo
rma:
esc
rita.
Pe
ríode
de
prov
a: n
o su
perio
r a u
n m
es p
er a
titu
lats
de
grau
mitj
à, n
i de
2 m
esos
per
als
de
grau
supe
rior.
El c
onve
ni p
odrà
est
ablir
dur
ades
supe
riors
. Jo
rnad
a: c
ompl
eta
o a
tem
ps p
arci
al.
Dur
ada:
mín
ima
de 6
mes
os i
màx
ima
de 2
any
s. D
ins d
’aqu
est l
ímits
, el c
onve
nis p
oden
var
iar-
ne la
dur
ació
. El
treb
alla
dor n
o po
t est
ar c
ontra
ctat
en
pràc
tique
s per
una
o d
iver
ses e
mpr
eses
am
b ba
se e
n la
mat
eixa
titu
laci
ó o
certi
ficat
més
de
dos a
nys.
El tr
ebal
lado
r tam
poc
pot e
star
con
tract
at e
n pr
àctiq
ues
més
de
dos
anys
en
la m
atei
xa e
mpr
esa
i per
al m
atei
x llo
c de
treb
all,
mal
grat
que
es
tract
e de
dife
rent
títo
l o c
ertif
icat
de
prof
essi
onal
itat.
Els t
ítols
de
grad
uat,
màs
ter i
doc
tora
t es c
onsi
dere
n tít
ols d
ifere
nts.
Ret
ribuc
ió: l
a fix
ada
en c
onve
ni p
er a
aqu
est t
ipus
de
cont
ract
e. E
n de
fect
e de
con
veni
, no
pot s
er in
ferio
r al 6
0% (e
l prim
er a
ny) o
al 7
5% (e
l seg
on a
ny) d
el s
alar
i con
venc
iona
l d'
un tr
ebal
lado
r ord
inar
i en
el m
atei
x o
equi
vale
nt ll
oc d
e tre
ball.
I en
cap
cas
pod
rà se
r inf
erio
r a l’
SMI.
Extin
ció,
obl
igac
ió d
e lli
urar
un
certi
ficat
, des
com
pte
del p
erío
de d
e pr
ova
i còm
put d
e l'a
ntig
uita
t: m
atei
xes r
egle
s que
per
al c
ontra
cte
per a
la fo
rmac
ió.
CO
NT
RA
CT
AC
IÓ L
AB
OR
AL
38
Con
tract
e a
tem
ps
parc
ial
Pres
taci
ó de
ser
veis
dur
ant u
n no
mbr
e d'
hore
s al
dia
, a la
set
man
a, a
l mes
o a
l'an
y in
ferio
r a la
jorn
ada
de
treba
ll d'
un tr
ebal
lado
r a te
mps
com
plet
com
para
ble.
Dur
ada:
tem
ps i
ndef
init
o te
mpo
ral.
Tam
bé c
ontra
ctes
en
pràc
tique
s a
tem
ps p
arci
al,
però
no
per
a la
fo
rmac
ió.
Form
a: e
scrit
a. S
i no
es r
espe
cta:
pre
sum
pció
de
tem
ps in
defin
it i a
jorn
ada
com
plet
a, ll
evat
de
prov
a en
co
ntra
ri.
Ret
ribuc
ió: l
a m
atei
xa q
ue p
er a
l tre
balla
dor a
tem
ps c
ompl
et e
n fu
nció
de
les h
ores
treb
alla
des.
Con
vers
ió a
tem
ps c
ompl
et o
a te
mps
par
cial
: vol
untà
ria p
er a
l tre
balla
dor.
Mal
grat
aix
ò, l’
empr
esar
i pod
rà
redu
ir la
jorn
ada
per c
ause
s eco
nòm
ique
s, tè
cniq
ues,
orga
nitz
ativ
es o
de
prod
ucci
ó (a
rt. 4
7 ET
).
No
hore
s ext
res,
lleva
t de
forç
a m
ajor
.
Hor
es c
ompl
emen
tàrie
s
Pact
e ex
prés
.
Con
tract
es a
tem
ps p
arci
al d
e du
rada
inde
finid
a.
No
pode
n ex
cedi
r el 1
5% (o
60%
) de
les
hore
s or
dinà
ries
de tr
ebal
l. En
to
t cas
, no
pode
n co
nver
tir e
l con
tract
e a
jorn
ada
com
plet
a i s
'han
de
resp
ecta
r els
des
cans
os.
El t
reba
llado
r ha
de
conè
ixer
la
seua
rea
litza
ció
amb
una
ante
laci
ó d’
alm
enys
7 d
ies.
Es re
tribu
eixe
n i c
otitz
en c
om h
ores
ord
inàr
ies.
Den
únci
a de
l pac
te p
er c
ause
s jus
tific
ades
.
CO
NT
RA
CT
AC
IÓ L
AB
OR
AL
39
C
ontr
acte
de
relle
u El
jubi
lat p
arci
al
El re
llevi
sta
Dre
t a
la p
ensi
ó de
jub
ilaci
ó, l
leva
t de
l re
quis
it de
l’e
dat
(65
anys
), qu
e ha
de
ser,
alm
enys
, de
61 a
nys
(o 6
0). N
o ob
stan
t aix
ò,
s'adm
et t
ambé
la
jubi
laci
ó pa
rcia
l de
spré
s de
ls 6
5 an
ys,
sens
e ne
cess
itat d
e co
ntra
ctar
un
relle
vist
a.
Red
ucci
ó de
jorn
ada
entre
un
25%
i un
75%
(o 8
5%).
En e
l con
tract
e de
l jub
ilat p
arci
al (c
ontra
cte
a te
mps
par
cial
) han
de
figu
rar e
ls e
lem
ents
pro
pis d
el c
ontra
cte
a te
mps
par
cial
i la
jo
rnad
a d’
aban
s i la
que
resu
lta d
espr
és d
e la
redu
cció
. N
o pè
rdua
del
s dre
ts a
dqui
rits i
de
l'ant
igui
tat.
Extin
ció
del c
ontra
cte
del j
ubila
t: qu
an e
s pro
duïs
ca
volu
ntàr
iam
ent l
a ju
bila
ció
tota
l. La
pen
sió
de ju
bila
ció
és c
ompa
tible
am
b el
sala
ri pr
opor
cion
alm
ent r
eduï
t.
Treb
alla
dor a
tura
t o c
ontra
ctat
tem
pora
l de
l'em
pres
a.
Form
a: e
scrit
a. H
a d’
indi
car-
se e
l nom
, l’e
dat i
les c
ircun
stàn
cies
pro
fess
iona
ls d
el ju
bila
t. Jo
rnad
a: a
tem
ps c
ompl
et o
par
cial
. H
orar
i: si
mul
tani
al d
el ju
bila
t o c
ompl
emen
tari.
El
lloc
de
treba
ll de
l rel
levi
sta
pot s
er e
l mat
eix
que
el d
el ju
bila
t o si
mila
r. D
urad
a i e
xtin
ció:
Jubi
lat p
arci
al q
ue n
o ha
com
plit
l'eda
t de
jubi
laci
ó: e
l con
tract
e de
rel
leu
podr
à se
r de
dur
ada
inde
finid
a o
igua
l a la
del
tem
ps q
ue fa
lte a
l sub
stitu
ït pe
r a a
rrib
ar a
l'ed
at d
e ju
bila
ció,
sego
ns e
s pa
cte.
o Si s
'ha
pact
at e
l seg
on i
el ju
bila
t, de
spré
s d'
have
r com
plit
65 a
nys,
vol s
egui
r tre
balla
nt,
el c
ontra
cte
del
relle
vist
a es
pro
rrog
arà
anua
lmen
t i
s'ext
ingi
rà e
n fin
alitz
ar e
l pe
ríode
co
rres
pone
nt a
l'an
y en
què
es p
rodu
ïsca
la ju
bila
ció
tota
l del
treb
alla
dor r
elle
vat.
Ju
bila
t pa
rcia
l qu
e ha
com
plit
l'eda
t de
jub
ilaci
ó: e
l co
ntra
cte
de r
elle
u (s
i n’
hi h
a, p
erqu
è en
aq
uest
s cas
os n
o és
nec
essa
ri) p
odrà
ser d
e du
rada
inde
finid
a o
anua
l.
o Si
és
dura
da a
nual
: el
con
tract
e es
pro
rrog
arà
auto
màt
icam
ent
per
perío
des
anua
ls i
s’
extin
girà
com
en
el c
as a
nter
ior.
Aco
mia
dam
ent i
mpr
oced
ent d
el ju
bila
t par
cial
i no
read
mis
sió:
l'em
pres
ari h
a d'
ofer
ir al
relle
vist
a qu
e in
crem
ente
la se
ua jo
rnad
a o
subs
titui
r el j
ubila
t aco
mia
dat p
er a
ltre
rele
vist
a.
Ces
sam
ent d
el re
llevi
sta
per q
uals
evol
cau
sa d
uran
t la
vigè
ncia
del
con
tract
e: l
'empr
esar
i ha
de su
bstit
uir-
lo p
er u
n al
tre e
n el
term
ini d
e 15
die
s.
CO
NT
RA
CT
AC
IÓ L
AB
OR
AL
40
Fix
periò
dic
Fix
disc
ontin
u
Treb
alls
din
s del
vol
um n
orm
al d
'activ
itat d
e l'e
mpr
esa.
Tr
ebal
ls q
ue e
s rep
etei
xen
periò
dica
men
t en
l'em
pres
a en
dat
es c
erte
s. D
urad
a in
defin
ida.
R
ègim
del
con
tract
e a
tem
ps p
arci
al.
Treb
alls
din
s del
vol
um n
orm
al d
'activ
itat d
e l'e
mpr
esa.
Tr
ebal
ls q
ue e
s re
pete
ixen
per
iòdi
cam
ent,
però
en
date
s in
cert
es, a
cau
sa d
e fa
ctor
s est
acio
nals
, de
mer
cat o
clim
atol
ògic
s. D
urad
a in
defin
ida.
Fo
rma:
esc
rita.
C
rida
en c
ampa
nya
post
erio
r:
La fo
rma
i l'o
rdre
de
crid
a es
fixa
ran
en e
ls c
onve
nis c
ol·le
ctiu
s.
Si e
l tre
balla
dor
no a
cude
ix a
la c
rida,
inco
rre
en a
band
onam
ent d
el
lloc
de tr
ebal
l (ex
tinci
ó de
la r
elac
ió la
bora
l). P
erò,
si l
a ca
usa
de n
o po
der i
ncor
pora
r-se
a l'
activ
itat é
s pe
r cau
sa d
e fo
rça
maj
or o
per
una
al
tra a
ell
no im
puta
ble,
man
té e
l seu
dre
t a s
er c
ridat
i a
rein
corp
orar
-s’
hi a
l ter
me
de la
circ
umst
ànci
a in
habi
litan
te.
N
o hi
ha
crid
a: re
clam
ació
per
aco
mia
dam
ent.
No
hi h
aurà
aco
mia
dam
ent s
i no
es r
eanu
da l’
activ
itat a
l’in
ici d
e la
te
mpo
rada
o
se
susp
èn
per
caus
es
econ
òmiq
ues,
tècn
ique
s, or
gani
tzat
ives
o
de
prod
ucci
ó.
Serà
ne
cess
ari
un
expe
dien
t de
re
gula
ció
d’oc
upac
ió.
Q
uan
acab
a la
tem
pora
da,
el c
ontra
cte
no s
’ext
inge
ix,
sinó
que
s’
inte
rrom
p. L
iqui
daci
ó de
l sal
aris
.
DU
RA
DA
DE
L C
ON
TR
AC
TE
TE
MPO
RA
L E
VE
NT
UA
L
41
6
mes
os d
e du
rada
màx
ima
del
cont
ract
e in
divi
dual
Inic
i ca
uses
qu
e m
otiv
en
cont
ract
e ev
entu
al
Con
tract
ació
in
icia
l de
2 m
esos
U
na p
ròrr
oga
de 4
mes
os fi
ns a
arr
ibar
a la
du
rada
máx
ima
de 6
mes
os
Perío
de d
e re
ferè
ncia
de
12 m
esos
des
de
les c
ause
s ine
sper
ades
que
pro
voqu
en l'
incr
emen
t pro
duct
iu d
ins d
el q
ual l
'empr
esa
pot
fer s
uccc
esiu
s con
tract
es te
mpo
rals
eve
ntua
ls.
12 m
esos
L'em
pres
a po
dria
con
tract
ar m
és tr
ebal
lado
rs e
vent
uals
din
s d’a
ques
t per
íode
, per
ò ha
de
teni
r en
com
pte
que
la d
urad
a de
ls c
ontra
ctes
indi
vidu
als m
ai p
odrà
supe
rar a
ques
t pe
ríode
de
12 m
esos
.
Gen
er
Febr
er
Juny
D
esem
bre
Els c
onve
nis p
odra
n au
gmen
tar l
a du
rada
máx
ima
dels
con
tract
es in
divi
dual
s fin
s a 1
2 m
esos
i la
del
pe
ríode
de
refe
rènc
ia fi
ns a
18
mes
os.
EN
CA
DE
NA
ME
NT
S D
E C
ON
TR
AC
TE
S T
EM
POR
AL
S
42
Inic
i del
con
tract
e: 2
0-2-
2005
Fi
del
con
tract
e: 2
0-9-
2006
N
ou c
ontra
cte
de 5
mes
os
20-2
-200
6 20
-9-2
006
20 m
esos
con
tract
at te
mpo
ralm
ent
30 m
esos
Sego
n co
ntra
cte
tem
pora
l de
4 m
esos
o m
és
Si e
l tre
balla
dor e
stà
cont
ract
at 2
4 m
esos
o m
és c
om a
treb
alla
dor t
empo
ral e
n un
a em
pres
a o
grup
d’e
mpr
eses
per
a c
obrir
el m
atei
x llo
c de
treb
all o
dife
rent
din
s d'
un a
rc te
mpo
ral d
e 30
mes
os i
mal
grat
que
els
con
tract
es n
o ha
gen
sigu
t im
med
iatm
ent s
egui
ts l'
un d
el
altre
, el s
eu c
ontra
cte
tem
pora
l es c
onve
rteix
en
inde
finit.
Lím
it de
ls 3
0 m
esos
Per a
com
puta
r els
24
mes
os, n
o es
tene
n en
com
pte
el p
erío
des q
ue e
l tre
balla
dor h
a es
tat c
ontra
ctat
am
b un
con
tract
e te
mpo
ral d
'inte
rinita
t, am
b un
con
tract
e de
relle
u o
amb
qual
ssev
ol d
els c
ontra
ctes
form
atiu
s (en
form
ació
i en
prà
ctiq
ues)
.
PER
ÍOD
E D
E P
RO
VA
43
43
Art
. 14
ET
Perí
ode
de p
rova
Intro
ducc
ió fa
culta
tiva
al c
ontra
cte
Con
eixe
men
t per
les
parts
de
les
seue
s ca
ract
erís
tique
s pe
rson
als
i pro
fess
iona
ls i
l'exp
erim
enta
ció;
du
rant
la se
ua v
igèn
cia
es re
alitz
en le
s tas
ques
prò
pies
del
treb
all.
Però
si e
s pos
a, h
a de
ser p
er e
scri
t.
Form
a co
nstit
utiv
a:
la
no-c
onst
ànci
a es
crita
fa
in
exis
tent
el
pact
e de
pro
va,
de m
aner
a qu
e es
de
senv
olup
a el
con
tract
e am
b ca
ràct
er d
efin
itiu.
Mom
ent:
l’ini
ci d
e la
rela
ció
labo
ral.
Dur
ada
En
prim
er ll
oc, c
onve
ni c
ol·le
ctiu
.
En
defe
cte
de c
onve
ni,
aplic
ació
art.
14
ET.
6 m
esos
tècn
ics t
itula
ts.
2 m
esos
la
re
sta
de
treba
llado
rs o
3 m
esos
en
empr
eses
de
men
ys d
e 25
tre
balla
dors
.
Inte
rrup
ció
si IT
, mat
erni
tat i
ado
pció
o a
colli
men
t, se
mpr
e qu
e hi
haj
a ac
ord
expr
és, e
ncar
a qu
e no
nec
essà
riam
ent e
scrit
, de
les
parts
en
aque
st s
entit
, sig
a en
el m
omen
t d'es
tabl
ir-se
el p
erío
de d
e pr
ova
o en
un
mom
ent p
oste
rior.
Dre
ts
del
treba
llado
r
Mat
eixo
s dr
ets
que
un t
reba
llado
r de
pla
ntill
a de
l'em
pres
a de
la
seua
ca
tego
ria p
rofe
ssio
nal o
lloc
de
treba
ll. A
més
, lle
vat d
e pa
cte
en c
ontra
ri, e
l rè
gim
ret
ribut
iu s
erà
el m
atei
x qu
e en
el
dese
nvol
upam
ent
post
erio
r de
l co
ntra
cte.
Lliu
re
desi
stim
ent
de
l’em
pres
ari
No
caus
a. N
o pr
eaví
s. N
o in
dem
nitz
ació
(lle
vat q
ue e
s pr
evej
a en
co
nven
i o p
acte
). Lí
mits
: no
vuln
erac
ió d
rets
fona
men
tals
.
TE
MPS
DE
TR
EB
AL
L I
DE
SCA
NSO
S
44
40 h
ores
setm
anal
s = 1
.826
hor
es i
27 m
inut
s a l’
any
De
treba
ll ef
ectiu
De
term
e m
itjà
en c
òmpu
t anu
al
Com
ença
la jo
rnad
a en
el m
omen
t en
què
el tr
ebal
lado
r s’
inco
rpor
a al
se
u llo
c de
tre
ball
i fin
alitz
a qu
an
l’aba
ndon
a.
Altr
es p
erío
des
de t
emps
no
entre
n en
el
còm
put.
Exce
pcio
ns e
n ce
rtes a
ctiv
itats
.
Dis
tribu
ció
regu
lar
de
la
jorn
ada:
es
tre
balle
n le
s m
atei
xes
hore
s to
ts e
ls d
ies
de l
a se
tman
a i
tote
s le
s se
tman
es d
e l'a
ny.
Dis
tribu
ció
irreg
ular
de
la jo
rnad
a: e
s tre
balle
n m
és d
e qu
aran
ta h
ores
set
man
als
en d
eter
min
ats
perío
des,
i, en
un
s al
tres,
es t
reba
lla m
enys
, de
man
era
que
el t
erm
e m
itjà
anua
l es m
anté
din
s del
s lím
its le
gals
.
Jorn
ada
lega
l (a
rt. 3
4 ET
)
Des
cans
os
12 h
ores
com
a m
ínim
ent
re e
l fin
al d
'una
jor
nada
i e
l co
men
çam
ent
de l
a se
güen
t.
9 ho
res d
iarie
s de
treba
ll (8
per
a tr
ebal
lado
rs m
enor
s d’e
dat).
N
orm
a di
spos
itiva
: con
veni
o a
cord
d’e
mpr
esa.
15 m
inut
s co
m a
mín
im e
n jo
rnad
a la
bora
l con
tinua
da d
e m
és d
e 6
hore
s (3
0 m
inut
s per
a tr
ebal
lado
rs m
enor
s d’e
dat).
Serà
tem
ps d
e tre
ball
efec
tiu s
i ai
xí
s’in
dica
en
el
co
nven
i o
en
el
cont
ract
e.
1 di
a i
mig
ini
nter
rom
put
de d
esca
ns s
etm
anal
(2
per
a tre
balla
dors
men
ors
d’ed
at).
Poss
ibili
tat
d’ac
umul
ació
en
perío
des
de 1
4 di
es.
TE
MPS
DE
TR
EB
AL
L I
DE
SCA
NSO
S
45
Qui
nes s
ón?
Les
que
es fa
n pe
r dam
unt d
e la
jorn
ada
efec
tivam
ent p
acta
da e
n el
con
tract
e de
treb
all o
en
el
conv
eni c
ol·le
ctiu
o, s
i no
n'hi
ha,
les q
ue e
s fac
en p
er d
amun
t de
la jo
rnad
a le
gal.
Les q
ue su
pere
n le
s 9 h
ores
dià
ries d
e tre
ball
efec
tiu, q
uan
no s'
hagu
era
estip
ulat
res e
n co
nven
i o
en a
cord
am
b el
s rep
rese
ntan
ts d
els t
reba
llado
rs.
Cla
sses
Hor
es e
xtre
s
Ord
inàr
ies
Forç
a m
ajor
Prop
osad
es p
er l
'empr
esar
i. El
tre
balla
dor
és l
liure
d'ac
cept
ar-le
s o
rebu
jar-
les,
lleva
t qu
e la
rea
litza
ció
d’aq
uest
es s
'hag
uera
pac
tat
en
conv
eni o
en
cont
ract
e de
treb
all.
Proh
ibid
es a
: m
enor
s de
18
anys
, tre
balla
dors
noc
turn
s, tre
balla
dors
a
tem
ps p
arci
al,
treba
llado
rs d
e ce
rtes
activ
itats
per
illos
es,
treba
llado
rs
que
tingu
en la
seu
a jo
rnad
a re
duïd
a pe
r cau
ses
tècn
ique
s, ec
onòm
ique
s, or
gani
tzat
ives
o d
e pr
oduc
ció.
No
més
de
80 a
l’an
y.
Com
pens
ades
am
b de
scan
s re
tribu
ït en
els
qua
tre m
esos
seg
üent
s (a
ques
tes
hore
s no
com
pute
n pe
r al
lím
it de
les
80 h
ores
anu
als)
o e
n di
ners
. El
ecci
ó en
con
veni
o c
ontra
cte.
Si
no h
i ha
opc
ió:
desc
ans
com
pens
ator
i.
Obl
igat
òrie
s per
a to
ts e
ls tr
ebal
lado
rs.
No
com
pute
n pe
r al l
ímit
de le
s 80
hore
s anu
als.
Es c
ompe
nsen
com
les c
omun
es.
TE
MPS
DE
TR
EB
AL
L I
DE
SCA
NSO
S
46
Treb
all n
octu
rn
Es re
alitz
a en
tre le
s 22
hore
s i le
s 6 h
ores
.
Es p
rohi
beix
als
men
ors
d’ed
at i
a le
s do
nes
emba
rass
ades
o d
e pa
rt re
cent
si h
i hag
uera
risc
per
a
l'em
barà
s o la
lact
ànci
a.
Té u
na r
etrib
ució
esp
ecífi
ca (
com
plem
ent d
e no
ctur
nita
t), ll
evat
que
el t
reba
ll si
ga n
octu
rn p
er
natu
rale
sa o
es c
ompe
nse
amb
desc
ans.
Car
acte
rísqu
es
Treb
alla
dors
no
ctur
ns
Fan
en h
orar
i noc
turn
una
par
t no
infe
rior a
3 h
ores
de
la s
eua
jorn
ada
diàr
ia o
un
terç
de
la s
eua
jorn
ada
anua
l.
No
pode
n fe
r hor
es e
xtre
s com
unes
.
No
pode
n te
nir u
na jo
rnad
a su
perio
r a 8
hor
es d
iàrie
s de
term
e m
itjà
en u
n pe
ríode
de
15 d
ies.
Ret
ribuc
ió e
spec
ífica
(com
plem
ent d
e tre
ball
per t
orns
).
Treb
all a
torn
s
Els
treba
llado
rs o
cupe
n su
cces
siva
men
t els
mat
eixo
s llo
cs, s
egon
s un
cer
t ritm
e, c
ontin
u o
disc
ontin
u. E
s pr
este
n se
rvei
s en
ho
res d
ifere
nts e
n un
per
íode
det
erm
inat
de
dies
o d
e se
tman
es.
Si e
n l'e
mpr
esa
es tr
ebal
la le
s 24
hor
es d
el d
ia, h
an d
e ro
tar e
ls tr
ebal
lado
r de
man
era
que
cap
d'el
ls e
stig
a en
el t
orn
de n
it m
és d
e 2
setm
anes
con
secu
tives
, exc
epte
vol
untà
riam
ent.
Els
treba
llado
rs q
ue c
urse
n am
b re
gula
ritat
est
udis
per
a l'
obte
nció
d'u
n tít
ol a
cadè
mic
o p
rofe
ssio
nal t
enen
pre
ferè
ncia
en
l'ele
cció
de
torn
.
TE
MPS
DE
TR
EB
AL
L I
DE
SCA
NSO
S
47
30 d
ies n
atur
als p
er a
ny d
e se
rvei
Car
àcte
r min
im i
irren
unci
able
.
Obl
igat
ori e
l seu
ús
Poss
ibili
tat d
e fr
acci
onam
ent,
si d
ues s
etm
anes
con
secu
tives
.
Vac
ance
s
Exce
pció
: fi d
e co
ntra
cte
i com
pens
ació
eco
nòm
ica
de le
s vac
ance
s.
Tem
ps d
e va
canc
es p
ropo
rcio
nal a
l tem
ps tr
ebal
lat d
uran
t l’a
ny.
Són
dies
nat
ural
s, pe
rò p
er c
onve
ni p
oden
ser l
abor
als.
No
redu
cció
per
sanc
ió.
No
redu
cció
per
die
s no
treba
llats
per
:
Mot
ius
inde
pend
ents
de
la
se
ua
volu
ntat
, co
m a
ra m
alal
tia,
acci
dent
o
mat
erni
tat,
sem
pre
que
aque
stes
cau
ses
hi
conc
órre
guen
du
rant
el
s m
esos
la
bora
ls.
Vag
a le
gal.
Pe
rmis
os re
tribu
ïts.
Han
de
ser r
etrib
uïde
s - Q
uant
ia fi
xada
en
conv
eni.
-
En d
efec
te d
e co
nven
i, se
rà
la r
emun
erac
ió n
orm
al o
mitj
ana
(incl
ou t
ots
els
conc
epte
s sa
laria
ls c
orre
spon
ents
exc
lusi
vam
ent
a la
jor
nada
nor
mal
, com
tam
bé l
es
poss
ible
s co
mis
sion
s qu
e s'h
ague
ren
perc
ebut
). S'
excl
ouen
els
con
cept
es s
alar
ials
que
re
spon
en a
la fi
nalit
at d
e re
tribu
ir ac
tivita
ts d
e ca
ràct
er e
xtra
ordi
nari
i que
són
alie
ns a
la
jorn
ada
norm
al.
No
acum
ulac
ió p
er a
l’an
y se
güen
t del
s die
s no
gaud
its.
Perío
de d
e va
canc
es
Es fi
xa p
er a
cord
ent
re e
mpr
esar
i i tr
ebal
lado
r, d'
acor
d am
b el
que
est
able
ix, s
i esc
au, e
l co
nven
i col
·lect
iu. E
n ca
s de
desa
cord
, dec
idei
xen
els t
ribun
als l
abor
als.
MO
BIL
ITA
T F
UN
CIO
NA
L
48
Uni
late
ral d
ecid
ida
pel t
reba
llado
r. C
lass
es
Uni
late
ral d
ecid
ida
per
l’em
pres
ari.
Asc
ens (
art.
24 E
T)
Per m
utu
acor
d.
Per r
aons
obj
ectiv
es
Fora
del
gru
p pr
ofes
sion
al o
ent
re c
ateg
orie
s equ
ival
ents
(art.
39.
2 ET
). És
mod
ifica
ció
subs
tanc
ial d
e co
ndic
ions
: ius
var
iand
i ext
raor
dina
ri.
Prot
ecci
ó de
la sa
lut d
el tr
ebal
lado
r: -
Treb
alla
dora
em
bara
ssad
a,
part
rece
nt
o la
ctàn
cia
(art.
26
LPR
L).
- M
alal
tia
prof
essi
onal
(a
rt.
133
LGSS
i
Dec
ret 7
29/1
961)
. - T
reba
llado
rs n
octu
rns (
art.
36.4
ET)
.
Per d
ism
inuc
ió d
e la
cap
acita
t del
treb
alla
dor.
Mob
ilita
t fun
cion
al e
xtra
ordi
nària
(art.
39.
5 ET
). És
mod
ifica
ció
subs
tanc
ial d
e co
ndic
ions
: pod
er d
e m
odifi
caci
ó su
bsta
ncia
l.
Din
s del
gru
p pr
ofes
iona
l o e
ntre
cat
egor
ies e
quiv
alen
ts (a
rt. 3
9.1
ET).
És m
odifi
caci
ó no
sust
anci
al d
e co
ndic
ions
: pod
er d
e di
recc
ió d
e l’e
mpr
esar
i.
MO
BIL
ITA
T F
UN
CIO
NA
L
49
POD
ER
DE
MO
DIF
ICA
CIÓ
SU
BST
AN
CIA
L: M
obili
tat f
unci
onal
ext
raor
dinà
ria
(art
. 39.
5 E
T)
Prev
ist p
er a
can
vi d
e fu
ncio
ns n
o in
clòs
en
els
supò
sits
ant
erio
rs, a
ixò
és, c
anvi
s qu
e ob
eïsq
uen
a ca
uses
dife
rent
s de
les
asse
nyal
ades
en
la n
orm
a o
que
no s
e su
bjec
ten
als
límits
tem
pora
ls.
Aqu
est t
ipus
de
mob
ilita
t es p
ot p
rodu
ir pe
r tre
s vie
s:1)
Mut
u ac
ord.
2) P
roce
dim
ent d
e l’a
rt. 4
1 ET
. 3) P
roce
dim
ent a
d ho
c es
tabl
it en
con
veni
col
·lect
iu.
MO
DIF
ICA
CIÓ
NO
SU
BST
AN
CIA
L: d
ins d
el g
rup
prof
essi
onal
o d
e ca
tego
ries
pro
fess
iona
ls e
quiv
alen
ts -a
rt. 3
9.1
ET
- [“M
obili
tat h
oritz
onta
l”]
PR
ESS
UPO
ST C
AU
SAL
L
IMIT
AC
ION
S I R
EQ
UIS
ITS
RE
TR
IBU
CIÓ
D
RE
TS
ESP
EC
ÍFIC
S N
o s’
exig
eix.
És
m
odifi
caci
ó no
su
bsta
ncia
l. Po
der d
e di
recc
ió d
e l’e
mpr
esar
i.
*No
hi h
a lim
itaci
ons t
empo
rals
. *R
espe
cte
de
les
“titu
laci
ons
acad
èmiq
ues o
pro
fess
iona
ls”.
*La
corr
espo
nent
a
les
func
ions
qu
e re
alitz
e.
*Si
les
func
ions
só
n re
tribu
tivam
ent
infe
riors
, es
re
spec
tarà
el
sa
lari
corr
espo
nent
a
les
func
ions
qu
e an
terio
rmen
t exe
rcia
(s
alar
i bas
e +
com
plem
ents
).
Res
pect
e a
la
dign
itat
i fo
rmac
ió
i
prom
oció
pro
fesi
onal
.
IUS
VARI
AND
I EX
TR
AO
RD
INA
RI:
For
a de
l gru
p pr
ofes
sion
al o
cat
egor
ies p
rofe
ssio
nals
equ
ival
ents
-art
. 39.
2 E
T- [
“Mob
ilita
t ver
tical
”]
TIP
US
PRE
SSU
POST
CA
USA
L
LIM
ITA
CIO
NS
I RE
QU
ISIT
S R
ET
RIB
UC
IÓ
DR
ET
S E
SPE
CÍF
ICS
Asc
ende
nt
Real
itzac
ió
de
func
ions
supe
riors
.
Exis
tènc
ia d
e ra
ons
“tèc
niqu
es
o or
gani
tzativ
es”.
*Ú
nica
men
t se
rà
poss
ible
“p
el
tem
ps
impr
esci
ndib
le p
er a
la se
ua a
tenc
ió”.
*H
a de
com
unic
ar-s
e al
s re
pres
enta
nts d
els
treba
llado
rs.
*Dre
t a
la r
etrib
ució
sup
erio
r (s
alar
i bas
e +
com
plem
ents
). *D
ret a
l’as
cens
. *D
ret
a re
clam
ar l
a co
bertu
ra d
e la
va
cant
. *R
espe
cte
a la
dig
nita
t i
form
ació
i
prom
oció
pro
fess
iona
l. T
IPU
S PR
ESS
UPO
ST C
AU
SAL
L
IMIT
AC
ION
S I R
EQ
UIS
ITS
RE
TR
IBU
CIÓ
D
RE
TS
ESP
EC
ÍFIC
S D
esce
nden
t: Re
alitz
ació
de
fu
ncio
ns in
ferio
rs.
Exis
tènc
ia d
e ra
ons
“tèc
niqu
es
o or
gani
tzativ
es p
erem
ptòr
ies i
im
prev
isib
les”
.
*Nom
és
serà
po
ssib
le
“pel
te
mps
im
pres
cind
ible
per
a la
seua
ate
nció
”.
*Ha
de c
omun
icar
-se
als
repr
esen
tant
s del
s tre
balla
dors
.
*Ha
de
resp
ecta
r-se
la
re
tribu
ció
que
perc
eber
a,
lleva
t de
ls
com
plem
ents
pr
opis
de
l llo
c de
tre
ball
ante
rior.
*Res
pect
e a
la d
igni
tat i
for
mac
ió
i pr
omoc
ió p
rofe
ssio
nal.
MO
BIL
ITA
T G
EO
GR
ÀFI
CA
50
50
MO
BIL
ITA
T
GE
OG
RÀ
FIC
A
Tra
slla
ts
Cau
sal
Dos
tipu
s
Col
·lect
ius:
afe
cten
un
dete
rmin
at p
erce
ntat
ge d
e tre
balla
dors
: per
íode
de
cons
ulte
s o a
rbitr
atge
.
No
col·l
ectiu
s:
no
afec
ten
un
dete
rmin
at
perc
enta
tge
de tr
ebal
lado
rs: n
otifi
caci
ó am
b un
a an
tela
ció
mín
ima
de 3
0 di
es.
Act
uaci
ó de
l tre
balla
dor
Acc
epta
r: c
ompe
nsac
ió p
er d
espe
ses.
Res
cind
ir e
l con
trac
te: i
ndem
nitz
ació
de
20 d
ies
de
sala
ri pe
r an
y am
b un
lím
it de
12
m
ensu
alita
ts.
Impu
gnac
ió,
però
ha
de
co
mpl
ir l'o
rdre
de
tra
slla
t.
Dec
isió
del
jut
ge:
trasl
lat
just
ifica
t, in
just
ifica
t o n
ul.
Des
plaç
amen
ts
Cau
sal
+
Dur
ada:
men
ys d
e 3
mes
os e
n 1
any
o m
enys
de
12 m
esos
en
3 an
ys.
Ord
re: c
omun
icad
a am
b l'a
ntel
ació
sufic
ient
i en
alm
enys
5 d
ies s
i se
supe
ren
els 3
mes
os d
e de
spla
çam
ent.
Act
uaci
ó de
l tre
balla
dor:
acat
ar l'
ordr
e, a
mb
inde
pend
ènci
a de
l fet
que
la im
pugn
e.
Dre
t a
cobr
amen
t de
die
tes
i pe
rmís
ret
ribuï
t de
, co
m a
mín
im,
4 di
es l
abor
als
per
cada
3 m
esos
de
desp
laça
men
t.
MO
BIL
ITA
T G
EO
GR
ÀFI
CA
51
51
El p
erío
de d
e 90
die
s
Empr
esa
de 8
0 tre
balla
dors
Prim
er e
xem
ple:
Sego
n ex
empl
e:
Terc
er e
xem
ple:
Tras
llat p
lura
l 8
trasl
lats
1tra
slla
t
90di
esC
ause
s ju
stifi
cativ
es
8tra
slla
ts2
trasl
lats
Tras
llat c
ol·le
ctiu
90di
esC
ause
s ju
stifi
cativ
es
Frau
de
llei:
perío
des
succ
essi
us d
e 90
di
es e
n el
s qu
als
hi h
a un
deg
otei
g co
nsta
nt d
e tre
balla
dors
tras
llada
ts i
no
hi h
a ca
usa
nova
. El
s no
us tr
aslla
ts (e
ls 8
pos
terio
rs) s
ón
nuls
.
5tra
slla
ts2
trasl
lats
8tra
slla
ts
90di
es90
dies
Cau
ses
just
ifica
tives
MO
BIL
ITA
T G
EO
GR
ÀFI
CA
52
52
Efe
ctes
ord
re d
e tr
aslla
t Not
ifica
ció
ordr
e de
tras
llat a
mb
una
ante
laci
ó m
ínim
a de
30
di
es
a la
da
ta
d’ef
ectiv
itat
del t
rasl
lat.
El t
reba
llado
r po
t op
tar
(din
s d’
aque
sts
30 d
ies)
en
tre d
ues o
pcio
ns
OPC
IÓ
2:
Aca
tar
ordr
e de
tra
slla
t am
b dr
et
a co
mpe
nsac
ió
de d
espe
ses.
El tr
ebal
lado
r no
impu
gna
trasl
lat
Impu
gnac
ió in
divi
dual
: tre
balla
dor i
mpu
gna.
Pr
oced
imen
t pr
efer
ent
i su
mar
i (1
38
LPL)
. Te
rmin
i: 20
di
es
de
cadu
cita
t de
s de
la
no
tific
ació
de
l’ord
re d
e tra
slla
t.
La s
entè
ncia
dec
lara
la
deci
sió
empr
esar
ial
just
ifica
da
quan
s’
hi
acre
dite
n ca
uses
al
·lega
des p
er l’
empr
esa.
El
treba
llado
r té
un
a al
tra
vega
da
l’opc
ió in
icia
l.
Extin
gir
cont
ract
e 20
die
s;
límit
de 1
2 m
esos
.
Aca
tar t
rasl
lat.
Com
pens
ació
de
desp
eses
.
La s
entè
ncia
dec
lara
la
deci
sió
empr
esar
ial
inju
stifi
cada
qua
n no
s’hi
ac
redi
ten
les
caus
es
al·le
gade
s.
El
treba
llado
r té
dr
et a
ser
rep
osat
en
el
llo
c d’
orig
en.
L’em
pres
a re
posa
el
tre
balla
dor
en
el
lloc
d’or
igen
.
L’em
pres
a no
re
posa
el
tre
balla
dor.
Sol·l
icita
r ex
ecuc
ió d
e la
re
solu
ció
i ex
tinci
ó ar
t. 50
ET:
45
dies
, lím
it 42
. La
se
ntèn
cia
decl
ara
la
deci
sió
empr
esar
ial
nul·l
a qu
an:
frau
de
llei,
inco
mpl
imen
t de
pre
avís
del
per
íode
de
cons
ulte
s, de
la
pr
iorit
at
de
repr
esen
tant
s.
El tr
ebal
lado
r té
dret
a
ser
repo
sat
en e
l llo
c d’
orig
en.
L’em
pres
a el
repo
sa e
n el
lloc
d’
orig
en
L’em
pres
a no
el r
epos
a
Extin
ció
art.
50
ET.
Exec
ució
de
la re
solu
ció
en e
ls se
us m
atei
xos
term
es.
Impu
gnac
ió c
ol·le
ctiv
a: S
i el
tra
slla
t és
col
·lect
iu e
s po
t re
clam
ar a
tra
vés
de p
roce
dim
ent
de c
onfli
cte
col·l
ectiu
. La
in
terp
osic
ió d
el c
onfli
cte
para
litza
la tr
amita
ció
de le
s acc
ions
indi
vidu
als f
ins q
ue e
s res
ol. T
erm
ini d
e ca
duci
tat:
20 d
ies.
OPC
IÓ 1
: Ext
ingi
r el c
ontra
cte.
Res
oluc
ió e
xtra
judi
cial
. Ind
emni
tzac
ió 2
0 di
es p
er a
ny; l
ímit
de 1
2 m
esos
. Pot
ser
mill
orad
a pe
r con
veni
o p
er c
ontra
cte
(art.
40.
1 ET
).
MO
BIL
ITA
T G
EO
GR
ÀFI
CA
53
Proc
edim
ent d
el tr
aslla
t col
·lect
iu
Obr
i un
per
íode
de
cons
ulte
s am
b el
s re
pres
enta
nts
dels
tre
balla
dors
(rep
rese
ntac
ió le
gal
o si
ndic
al).
*Si
no
hi
ha
repr
esen
taci
ó,
cons
ulte
s am
b:
-Com
issi
ó ad
hoc
.
-C
omis
sió
sind
ical
de
se
ctor
. *M
àxim
15
dies
de
dura
da.
*Les
con
sulte
s ver
sen
sobr
e: le
s ca
uses
m
otiv
ador
es,
la
poss
ibili
tat
d’ev
itar
o re
duir
trasl
lats
i m
esur
es p
er a
ate
nuar
le
s con
seqü
ènci
es d
els t
rasl
lats
. *E
l per
íode
de
cons
ulte
s po
t ser
su
bstit
uït,
si a
ixí h
o de
cide
ixen
le
s pa
rts,
per
med
iaci
ó o
arbi
tratg
e.
Not
ifica
a
l’aut
orita
t ad
min
istra
tiva
labo
ral
l’obe
rtura
de
l pe
ríode
de
co
nsul
tes.
AC
OR
D e
n el
per
íode
de
cons
ulte
s:
l’aco
rd r
eque
reix
maj
oria
de
la r
epre
sent
ació
am
b qu
è s’
haja
neg
ocia
t. Si
és
repr
esen
taci
ó si
ndic
al, é
s ne
cess
ari q
ue r
epre
sent
e la
maj
oria
de
ls m
embr
es d
el c
omitè
d’e
mpr
esa
o de
lega
ts
de p
erso
nal.
-L’e
mpr
esar
i, si
ho
cons
ider
a op
ortú
, po
t pre
ndre
la d
ecis
ió d
e tra
slla
t i la
no
tific
a al
s tre
balla
dors
afe
ctat
s.
-La
notif
icac
ió h
a de
fer
-se
amb
una
ante
laci
ó m
ínim
a de
30
dies
a la
dat
a d’
efec
tivita
t del
tras
llat.
-Si
no v
a ha
ver-
hi a
cord
en
perío
de
de c
onsu
ltes,
ni l
aude
, po
t or
dena
r to
ts o
nom
és a
lgun
s de
ls t
rasl
lats
an
unci
ats a
l seu
dia
. -S
i va
have
r-hi
aco
rd o
laud
e ar
bitra
l es
tarà
sub
ject
e pe
l que
s’h
aja
acor
dat
o ha
ja d
ecid
it l’à
rbitr
e.
Con
clòs
el
perío
de
de
cons
ulte
s:
Con
clus
ió d
el p
erío
de d
e co
nsul
tes
SEN
SE
AC
OR
D.
L’em
pres
ari
vol r
ealiz
ar u
n tra
slla
t co
l·lec
tiu:
L’au
torit
at la
bora
l EX
CEP
CIO
NA
L-M
ENT
pot o
rden
ar la
par
alitz
ació
de
l’efe
ctiv
itat d
el tr
aslla
t per
un
term
ini
no s
uper
ior
a 6
mes
os.
Nom
és p
ot
fer-
ho
quan
le
s co
nseq
üènc
ies
econ
òmiq
ues
i so
cial
s de
la
mes
ura
ho re
quer
isqu
en.
L’em
pres
ari
notif
ica
a l’a
utor
itat
labo
ral l
es p
osic
ions
de
les
parts
i la
se
ua d
ecis
ió.
DIS
CR
EPÀ
NC
IES
en e
l per
íode
de
cons
ulte
s:
El c
onve
ni p
ot e
stab
lir u
n pr
oced
imen
t de
tipus
ar
bitra
l per
a re
sold
re le
s di
scre
pànc
ies.
Si n
’hi
ha i
les
parts
que
den
sotm
eses
a l’
arbi
tratg
e, e
l la
ude
que
es d
icte
té
la m
atei
xa e
ficac
ia i
tra
mita
ció
que
un
acor
d qu
e s’
adop
te
en
perío
de d
e co
nsul
tes i
hau
rà d
e se
r res
pect
at.
MO
DIF
ICA
CIÓ
SU
BST
AN
CIA
L D
E C
ON
DIC
ION
S D
E T
RE
BA
LL
54
MO
DIF
ICA
CIÓ
SU
BST
AN
CIA
L
Mat
èrie
s - J
orna
da.
- Hor
ari i
dis
tribu
ció
del t
emps
de
treba
ll.
- Règ
im d
e tre
ball
a to
rns.
- Sis
tem
a de
rem
uner
ació
. - S
iste
ma
de tr
ebal
l i re
ndim
ent.
- Fun
cion
s, si
se su
pere
n el
s lím
its d
e la
mob
ilita
t fun
cion
al.
- Etc
.
Cau
sal
Cla
sses
Indi
vidu
al:
afec
ta
cond
icio
ns d
e tre
ball
que
deriv
en d
el c
ontra
cte
i qu
e só
n ga
udid
es a
títo
l in
divi
dual
Col
·lect
iva:
afe
cta
cond
icio
ns
de
treba
ll qu
e de
riven
de
l co
nven
i, ac
ord
d'em
pres
a o
deci
sió
empr
esar
ial
unila
tera
l d'
efec
tes c
ol·le
ctiu
s.
Com
unic
ada
amb
una
ante
laci
ó de
30
dies
.
Act
uaci
ó de
l tre
balla
dor:
- A
ssum
ir-la
. - I
mpu
gnar
-la.
- Ex
tingi
r el
seu
con
tract
e qu
an e
s do
nen
unes
ci
rcum
stàn
cies
con
cret
es.
Si a
fect
a co
ndic
ions
que
ten
en l
'orig
en e
n ac
ords
o
pact
es
col·l
ectiu
s o
en
deci
sion
s em
pres
aria
ls
unila
tera
ls e
n m
atèr
ia d
e jo
rnad
a i h
orar
i i q
ue n
o só
n co
l·lec
tives
num
èric
amen
t.
Si a
fect
a co
ndic
ions
que
ten
en l
'orig
en e
n ac
ords
o
pact
es
col·l
ectiu
s o
en
deci
sion
s em
pres
aria
ls
unila
tera
ls e
n m
atèr
ia d
e jo
rnad
a i h
orar
i (i e
n al
tres)
i q
ue só
n co
l·lec
tives
num
èric
amen
t.
Si a
fect
a co
ndic
ions
que
ten
en l
'orig
en e
n co
nven
is
esta
tuta
ris.
MO
DIF
ICA
CIÓ
SU
BST
AN
CIA
L D
E C
ON
DIC
ION
S D
E T
RE
BA
LL
55
Si a
fect
a co
ndic
ions
que
ten
en l
'orig
en e
n ac
ords
o
pact
es
col·l
ectiu
s o
en
deci
sion
s em
pres
aria
ls
unila
tera
ls e
n m
atèr
ia d
e jo
rnad
a i
hora
ri, i
que
no
són
col·l
ectiv
es n
umèr
icam
ent:
Si a
fect
a co
ndic
ions
que
ten
en l
'orig
en e
n ac
ords
o
pact
es
col·l
ectiu
s o
en
deci
sion
s em
pres
aria
ls
unila
tera
ls e
n m
atèr
ia d
e jo
rnad
a i h
orar
i (i e
n al
tres)
, i q
ue só
n co
l·lec
tives
num
èric
amen
t:
Si a
fect
a co
ndic
ions
que
ten
en l
'orig
en e
n co
nven
is
esta
tuta
ris:
Mod
ifica
ció
indi
vidu
al
Not
ifica
ció.
Act
uaci
ó tre
balla
dor:
acce
ptar
, ex
tingi
r, im
pugn
ar.
Mat
èrie
s: h
orar
i i
dist
ribuc
ió d
el t
emps
de
treba
ll, r
ègim
de
torn
s, si
stem
a de
retri
buci
ó, si
stem
a de
treb
all i
rend
imen
t (no
jo
rnad
a o
func
ions
).
Aco
rd e
mpr
esa-
repr
esen
tant
s tre
balla
dors
.
Act
uaci
ó tre
balla
dor:
acce
ptar
, ext
ingi
r, im
pugn
ar.
Perío
de d
e co
nsul
tes
Aco
rd:
com
unic
ació
am
b pr
eaví
s de
30
dies
. Acc
epta
r, im
pugn
ar, e
xtin
gir.
No
acor
d: m
odifi
caci
ó, c
omun
icac
ió a
mb
mat
eix
prea
vís.
Acc
epta
r, im
pugn
ar,
extin
guir.
MO
DIF
ICA
CIÓ
SU
BST
AN
CIA
L D
E C
ON
DIC
ION
S D
E T
RE
BA
LL
56
La
sent
ènci
a de
clar
a la
de
cisi
ó em
pres
aria
l nu
l·la
quan
: fr
au d
e lle
i, in
com
plim
ent
del
perío
de d
e co
nsul
tes,
inex
istè
ncia
d’a
cord
qua
n és
nec
essa
ri.
Impu
gnac
ió
indi
vidu
al
Proc
edim
ent
pref
eren
t i s
umar
i (13
8 LP
L). T
erm
ini:
20 d
ies
de c
aduc
itat d
es d
e no
tific
ació
de
dec
isió
de
mod
ifica
ció.
La
sent
ènci
a de
clar
a la
de
cisi
ó
just
ifica
da q
uan
s’hi
acr
edite
n le
s ca
uses
al
·lega
des p
er l’
empr
esa.
Extin
gir
cont
ract
e 2
0 di
es;
màx
im
de
9 m
esos
.
La
sent
ènci
a de
clar
a la
de
cisi
ó em
pres
aria
l in
justi
ficad
a qu
an n
o s’
hi
acre
dite
n le
s ca
uses
al
·lega
des.
El t
reba
llado
r té
dre
t a
ser
repo
sat
en la
con
dici
ó d’
orig
en.
L’em
pres
a el
rep
osa
en
cond
icio
ns d
’orig
en.
Solic
itar
exec
ució
de
la
re
solu
ció
i ext
inci
ó ar
t. 50
ET:
45
die
s; m
àxim
de
42 m
esos
.
Not
ifica
ció
de l
a de
cisi
ó am
b un
a an
tela
ció
mín
ima
de 3
0 di
es a
la
data
d’e
fect
ivita
t de
la m
esur
a.
Opc
ió 1
: Ext
ingi
r el
con
tract
e. R
esol
ució
ext
raju
dici
al. N
omés
qua
n és
mod
ifica
ció
subs
tanc
ial d
e jo
rnad
a, h
orar
i, di
stri
buci
ó de
l tem
ps d
e tre
ball
o rè
gim
de
treba
ll a
torn
s; i
nom
és si
el t
reba
llado
r res
ulta
per
judi
cat p
er la
mod
ifica
ció
(el p
erju
dici
ha
de p
rova
r-se
). H
a d’
opta
r en
els
20 d
ies s
egüe
nts a
la n
otifi
caci
ó de
l’em
pres
ari.
Inde
mni
tzac
ió: 2
0 di
es p
er a
ny; l
ímit
de 9
mes
os.
Opc
ió 2
: Sig
a qu
ina
siga
la c
ondi
ció
mod
ifica
da, s
i la
mod
ifica
ció
redu
nda
en m
enys
caba
men
t de
la d
igni
tat d
el tr
ebal
lado
r o e
n pe
rjudi
ci d
e la
se
ua fo
rmac
ió p
rofe
ssio
nal:
sol·l
icita
r l’e
xtin
ció
del c
ontra
cte
per l
a vi
a de
l’ar
t. 50
ET
(inde
mni
tzac
ió 4
5 di
es d
e sa
lari;
lím
it de
42
mes
os).
És
reso
luci
ó de
car
àcte
r jud
icia
l.
Opc
ió 3
: Aca
tar l
a m
odifi
caci
ó i n
o im
pugn
ar-la
.
Opc
ió 4
: Aca
tar l
a m
odifi
caci
ón i
impu
gnar
-la.
Impu
gnac
ió
col·l
ectiv
a:
si
la m
odifi
caci
ó és
col
·lect
iva
es p
ot r
ecla
mar
a t
ravé
s de
pr
oced
imen
t de
co
nflic
te
col·l
ectiu
. Par
alitz
ació
de
la
tram
itaci
ó de
le
s ac
cion
s in
divi
dual
s fin
s a
la
reso
luci
ó. T
erm
ini:
20 d
ies
cadu
cita
t. Im
pugn
ació
de
: de
cisi
ó m
odifi
cativ
a,
l’aco
rd
del
perío
de
de
cons
ulte
s, el
laud
e ar
bitra
l i
l’aco
rd
nece
ssar
i pe
r a
mod
ifica
ció
de
conv
eni
esta
tuta
ri.
Aca
tar
la
mod
ifica
ció
Però
, si
la
m
odifi
caci
ó af
ecta
ho
rari,
di
strib
ució
del
tem
ps d
e tre
ball,
jor
nada
o
treba
ll a
torn
s + p
erju
dici
: opc
ió in
icia
l.
Aca
tar
la
mod
ifica
ció.
L’em
pres
a no
el
repo
sa
en c
ondi
cion
s d’o
rigen
.
El tr
ebal
lado
r té
dret
a se
r rep
osat
en
la c
ondi
ció
d’or
igen
.
L’em
pres
a el
rep
osa
en
cond
icio
ns d
’orig
en.
L’em
pres
a no
el
repo
sa
en c
ondi
cion
s d’o
rigen
.
Exec
ució
de
la
re
solu
ció
en e
ls s
eus
term
es.
Extin
ción
ar
t. 50
ET.
El S
AL
AR
I
57
Sala
ri
Pagu
es e
xtra
ordi
nàrie
s.
Pers
onal
s.
Pel t
reba
ll re
alitz
at.
Pels
res
ulta
ts i
circ
umst
ànci
es d
e l’e
mpr
esa.
La to
talit
at d
e le
s per
cepc
ions
eco
nòm
ique
s del
s tre
balla
dors
, en
dine
rs o
en
espè
cie,
per
la p
rest
ació
pro
fess
iona
l del
s ser
veis
labo
rals
per
co
mpt
e al
iè, s
iga
que
retri
buïs
quen
el t
reba
ll ef
ectiu
, qua
lsev
ol q
ue si
ga la
form
a de
rem
uner
ació
, o e
ls p
erío
des d
e de
scan
s com
puta
bles
co
m d
e tre
ball. Con
trapr
esta
ció
pel t
reba
ll re
alitz
at p
el tr
ebal
lado
r.
Ret
ribuc
ió d
els
perío
des
de d
esca
ns q
ue c
ompu
ten
com
a tr
ebal
l efe
ctiu
: vac
ance
s an
uals
, fes
tes
labo
rals
, per
mis
os re
tribu
ïts,
inte
rrup
cion
s pe
r im
pedi
men
ts im
puta
bles
a l'
empr
esar
i, de
scan
s du
rant
la jo
rnad
a, s
i s'h
a pa
ctat
la s
eua
cons
ider
ació
com
a
treba
ll ef
ectiu
.
No
són
sala
ri (p
erce
pcio
ns e
xtra
sala
rials
): in
dem
nitz
acio
ns o
sup
lits
per
les
desp
eses
rea
litza
des
com
a c
onse
qüèn
cia
de la
l’a
ctiv
itat l
abor
al, p
rest
acio
ns i
inde
mni
tzac
ions
de
la S
egur
etat
Soc
ial,
inde
mni
tzac
ions
cor
resp
onen
ts a
tras
llats
, sus
pens
ions
o
acom
iada
men
ts, g
ratif
icac
ione
s vol
untà
ries.
Com
posi
ció
Sala
ri b
ase
Com
plem
ents
sa
lari
als
Ret
ribuc
ió fi
xada
per
uni
tat d
e te
mps
o d
’obr
a. Al m
enys
, due
s.
Lloc
de
treba
ll.
Qua
ntita
t o q
ualit
at.
El S
AL
AR
I
58
Uni
tat d
e te
mps
.
Uni
tat d
’obr
a.
Sala
ri a
tasc
a.
Sala
ri a
com
issi
ó.
Sala
ri
Mod
alita
ts
En d
iner
s.
En e
spèc
ie.
No
pot e
xced
ir el
30%
del
sal
ari n
i don
ar ll
oc a
la m
inor
ació
de
la
quan
titat
ínte
gra
en d
iner
s de
l’SM
I.
És c
ontra
pres
taci
ó de
l tre
ball.
Sist
emes
sa
laria
ls
Det
erm
inac
ió
Lega
lmen
t.
Con
venc
iona
lmen
t.
Con
tract
ualm
ent.
Sala
ri m
inim
inte
rpro
fess
iona
l.
Res
pect
e i m
illor
a de
l’SM
I.
Res
pect
e i m
illor
a de
l’SM
I i d
el sa
lari
conv
enci
onal
.
Paga
men
t
On?
Qua
n?
Com
?
Lloc
pac
tat o
, en
defe
cte
d'ai
xò, e
l que
resu
lte d
els u
sos o
cos
tum
s.
En la
dat
a pa
ctad
a o
conf
orm
e al
s uso
s o c
ostu
ms.
No
més
d'u
n m
es.
Ret
ard:
inte
rès
per m
ora
del 1
0% a
nual
. En
mon
eda
de c
urs
lega
l, m
itjan
çant
taló
ban
cari
o al
tra
mod
alita
t de
pa
gam
ent
sim
ilar
a tra
vés
d'en
titat
s de
crèd
it.
El S
AL
AR
I
59
Gar
antie
s del
sala
ri e
nfro
nt d
els c
redi
tors
del
treb
alla
dor
i els
cre
dito
rs d
e l’e
mpr
esar
i
Gar
antie
s en
fron
t de
ls
cred
itors
de
l tre
balla
dor
Inem
barg
abili
tat d
el sa
lari:
No
emba
rgab
le l’
SMI.
La r
esta
: em
barg
able
seg
ons
perc
enta
tges
de
la L
ECiv
.
Gar
antie
s en
fron
t de
ls
cred
itors
de
l'e
mpr
esar
i
Sens
e co
ncur
s:
En c
oncu
rs:
Supe
rpriv
ilegi
: els
sal
aris
de
l'últi
m m
es (a
mb
el lí
mit
del d
oble
de
l’SM
I) te
nen
pref
erèn
cia
sobr
e qu
alse
vol a
ltre
crèd
it.
Priv
ilegi
esp
ecia
l: el
s al
tres
sala
ris n
o ab
onat
s te
nen
pref
erèn
cia
sobr
e qu
alse
vol
altre
crè
dit
resp
ecte
del
s obj
ecte
s ela
bora
ts p
els t
reba
llado
rs m
entre
sigu
en p
ropi
etat
o e
stig
uen
en p
osse
ssió
de
l'em
pres
ari.
Priv
ilegi
ord
inar
i: el
s sa
laris
no
prot
egits
per
les
reg
les
ante
riors
i l
es i
ndem
nitz
acio
ns p
er
acom
iada
men
t est
an p
rivile
giat
s (a
mb
el lí
mit
del t
riple
de
l’SM
I) s
obre
els
altr
es c
rèdi
ts, e
xcep
te
els g
aran
tits a
mb
dret
real
(hip
otec
a).
Crè
dits
con
tra l
a m
assa
: el
s cr
èdits
pel
s sa
laris
del
s 30
últi
ms
dies
ant
erio
rs a
la
decl
arac
ió d
el
conc
urs
(am
b el
lím
it de
l do
ble
de l
’SM
I) i
els
altr
es c
rèdi
ts l
abor
als
gene
rats
per
l'ex
erci
ci d
e l'a
ctiv
itat e
mpr
esar
ial.
Priv
ilegi
esp
ecia
l: el
s cr
èdits
del
s tre
balla
dors
sob
re e
ls o
bjec
tes
per
ells
ela
bora
ts m
entre
sig
uen
prop
ieta
t o e
stig
uen
en p
osse
ssió
de
l'em
pres
ari c
oncu
rsat
.
Priv
ilegi
gen
eral
: el
s cr
èdits
pel
s sa
laris
que
no
tingu
en p
rivile
gi e
spec
ial,
les
inde
mni
tzac
ions
de
rivad
es d
e l'e
xtin
ció
del
cont
ract
e i
altre
s cr
èdits
lab
oral
s re
porta
ts a
mb
ante
riorit
at a
la
decl
arac
ió d
e co
ncur
s.
Crè
dits
ord
inar
is: l
a re
sta
de c
rèdi
ts.
EL
FO
GA
SA
60
TIP
US
DE
R
ESP
ON
SAB
ILIT
AT
D
E Q
UÈ
RE
SPO
N
AM
B Q
UIN
S L
ÍMIT
S
*Sal
aris
pen
dent
s de
paga
men
t:
N
omés
con
cept
es sa
laria
ls (s
’hi i
nclo
uen
les p
ague
s ext
raor
dinà
ries)
.
Nom
és q
uan
els
sala
ris h
an s
igut
rec
oneg
uts
en r
esol
ució
ju
dici
al o
co
ncili
ació
adm
inis
trativ
a o
judi
cial
.
*S
alar
is d
e tr
amita
ció
de q
uè p
ogue
ra re
sulta
r res
pons
able
l’em
pres
ari.
LÍM
ITS:
art.
33.
1 ET
F
ins
a un
màx
im d
e 15
0 di
es d
e sa
laris
pen
dent
s de
pa
gam
ent.
Sal
ari b
ase
de c
àlcu
l: tri
ple
de l’
SMI d
iari.
A
ques
t lím
it ju
ga p
er a
ls d
os c
once
ptes
, con
junt
amen
t o
sepa
rada
men
t.
SUBS
IDIÀ
RIA:
En
cas
de c
oncu
rs d
e cr
edito
rs
o in
solv
ènci
a em
pres
aria
l (a
rt. 3
3.1
i 2 E
T).
* In
dem
nitz
acio
ns (a
rt. 3
3.2
ET)
R
econ
egud
es e
n co
ncili
ació
jud
icia
l, se
ntèn
cia
o in
terlo
cutò
ria,
o en
re
solu
ció
adm
inis
trativ
a (n
o le
s aco
rdad
es e
n co
ncili
ació
adm
inis
trativ
a).
D
eriv
ades
de:
1.
A
com
iada
men
t dis
cipl
inar
i. 2.
A
rt. 5
0 ET
. 3.
A
rt. 5
1 i 5
2.c
ET.
4.
Art.
64
Llei
con
curs
al (e
xtin
cion
s col
·lect
ives
). 5.
Ex
tinci
ó co
ntra
ctes
tem
pora
ls.
LÍM
ITS:
art.
33.
2 ET
Lím
it qu
antia
: una
anu
alita
t. S
alar
i bas
e de
càl
cul:
màx
im tr
iple
de
l’SM
I dia
ri.
La
inde
mni
tzac
ió p
er a
com
iada
men
t i
la d
eriv
ada
de
l’arti
cle
50 E
T se
rà m
enor
: 30
dies
per
any
am
b lím
it de
12
mes
os.
Con
trac
tes
subs
crits
aba
ns d
e 18
.06.
2010
: In
dem
nitz
acio
ns p
er e
xtin
cion
s de
rivad
es d
els
artic
les
51 i
52.
c ET
i 6
4 Ll
ei
conc
ursa
l: N
omés
en
empr
eses
de
men
ys d
e 25
treb
alla
dors
. P
aga
el 4
0% d
’inde
mni
tzac
ió le
gal q
ue c
orre
spon
ga.
LÍM
ITS:
art.
33.
8 ET
El
gen
eral
d’in
dem
nitz
acio
ns:
Lí
mit
quan
tia: u
na a
nual
itat.
Sa
lari
base
de
càlc
ul: m
àxim
trip
le d
e l’S
MI d
iari.
Con
trac
tes s
ubsc
rits
des
de
18.0
6.20
10:
Inde
mni
tzac
ions
per
ext
inci
ons
deriv
ades
del
s ar
ticle
s 51
i 5
2.c
ET i
64
Llei
co
ncur
sal:
8 d
ies d
’inde
mni
tzac
ió.
No
hi h
a lím
it.
DIR
ECTA
: am
b in
depe
ndèn
cia
de l
a si
tuac
ió p
atrim
onia
l de
l’em
pres
a.
Inde
mni
tzac
ions
der
ivad
es d
’ext
inci
ó pe
r fo
rça
maj
or:
Pa
ga to
talm
ent o
par
cial
men
t la
inde
mni
tzac
ió q
uan
l’aut
orita
t lab
oral
ha
exo
nera
t l’e
mpr
esar
i (ar
t. 51
.12
ET).
No
hi h
a lím
it.
FO
GA
SA té
dre
t a re
scab
alar
-se
de l’
empr
esar
i.
INT
ER
RU
PCIO
NS
I SU
SPE
NSI
ON
S D
E L
A R
EL
AC
IÓ L
AB
OR
AL
61
CA
USE
S D
’IN
TE
RR
UPC
IÓ (P
ER
MIS
OS)
A
RT
. 37
ET
C
AU
SES
RE
CO
LL
IDE
S E
N A
LT
RE
S A
RT
ICL
ES
Per v
olun
tat t
reba
llado
r (pr
eaví
s+ju
stifi
caci
ó) (r
emun
erac
ió)
Cau
ses r
elac
iona
des a
mb
la se
ua p
erso
na:
M
atrim
oni:
15 d
ies n
atur
als.
N
aixe
men
t fill
o d
efun
ció,
acc
iden
t, m
alal
tia g
reu
o ho
spita
litza
ció
de p
aren
ts fi
ns
al 2
n gr
au p
er c
onsa
guin
idad
o a
finita
t: 2
dies
, am
plia
ble
a 4
si h
i ha
desp
laça
men
t.
Exàm
ens
pren
atal
s i
prep
arac
ió p
art:
tem
ps i
ndis
pens
able
, pe
rò d
ins
jorn
ada
labo
ral.
Tr
aslla
t de
dom
icili
: 1 d
ia.
La
ctàn
cia:
1 h
ora
d’ab
sènc
ia o
redu
cció
de
mitj
a ho
ra. A
cum
ulab
le.
N
aixe
men
t de
fills
pre
mat
urs o
que
nec
essi
ten
hosp
italit
zaci
ó: u
na h
ora
diàr
ia.
Per e
xerc
ici d
e cà
rrec
púb
lic o
deu
res c
ívic
s:
Te
mps
indi
spen
sabl
e. P
erò,
Impo
ssib
ilita
t pr
esta
ció
en m
és d
el 2
0% d
e le
s ho
res
labo
rals
en
tres
mes
os: p
ossi
bilit
at d
’exc
edèn
cia
forç
osa.
Pe
r exe
rcic
i de
func
ions
sind
ical
s:
Fu
ncio
ns si
ndic
als d
e re
pres
enta
ció
pers
onal
.
Con
sulta
de
la L
lei o
rgàn
ica
de ll
iber
tat s
indi
cal i
art.
68
ET.
Per
caus
es i
mpu
tabl
es a
l’e
mpr
esar
i : ar
t. 30
ET:
dre
t a
sala
ri i
no
poss
ibili
tat d
e fe
r al t
reba
llado
r rec
uper
ar le
s hor
es d
e tre
ball
perd
ut.
Altr
es c
ause
s :
a)
Perm
ís
retri
buït
del
treba
llado
r en
l’e
xtin
ció
per
caus
es
obje
ctiv
es.
En
l’ext
inci
ó pe
r ca
uses
ob
ject
ives
, l’e
mpr
esar
i ha
d’
anun
ciar
l’e
xtin
ció
del
cont
ract
e am
b 15
die
s d’
ante
laci
ó. D
uran
t aq
uest
s di
es,
el t
reba
llado
r té
dre
t a
un p
erm
ís r
etrib
uït
de 6
hor
es
setm
anal
s per
a b
usca
r una
nov
a oc
upac
ió.
b) P
erm
isos
per
a c
oncó
rrer
a e
xàm
ens:
art.
23
ET +
con
veni
. c)
Per
mis
os p
er a
la
form
ació
en
mat
èria
de
prev
enci
ó de
ris
cos:
ar
t. 19
ET.
E
XO
NE
RA
DE
L T
RE
BA
LL
DR
ET
A P
ER
CE
BR
E E
L S
AL
AR
I
INT
ER
RU
PCIÓ
SÍ
SÍ
SUSP
EN
SIÓ
SÍ
NO
INT
ER
RU
PCIO
NS
I SU
SPE
NSI
ON
S D
E L
A R
EL
AC
IÓ L
AB
OR
AL
62
CA
USE
S D
E S
USP
EN
SIÓ
Mut
u ac
ord
i cau
ses v
àlid
amen
t con
sign
ades
en
el C
T: n
o re
serv
a de
lloc
de
treba
ll, ll
evat
de
pact
e en
con
trari.
In
capa
cita
t tem
pora
l: 12
mes
os, p
rorr
ogab
les
per a
ltres
6 q
uan
es p
resu
mis
ca la
mill
ora
i l’a
lta. F
i de
la s
uspe
nsió
: per
fi d
e la
dur
ada
máx
ima,
per
alta
per
cur
ació
o p
er in
capa
cita
t pe
rman
ent,
per j
ubila
ció
o pe
r mor
t.
In
capa
cita
t per
man
ent:
IPPa
rcia
l: re
inco
rpor
ació
al t
reba
ll / I
PTot
al, I
PAbs
olut
a, G
Inva
lides
a: e
xtin
ció
del C
T, e
xcep
te p
revi
sió d
e m
illor
a, i
en a
ques
t cas
: sus
pens
ió d
e, c
om a
màx
im,
2 an
ys.
Ris
c du
rant
l’em
barà
s i la
lact
ànci
a: e
s pro
long
arà
fins a
l ces
sam
ent d
el ri
sc, f
ins a
la su
spen
sió
per m
ater
nita
t o fi
ns q
ue e
l lac
tant
com
plis
ca 9
mes
os.
Mat
erni
tat,
pate
rnita
t, ad
opci
ó i a
colli
men
t: •
Mat
erni
tat:
o
16 se
tman
es +
2 (p
er c
ada
fill m
és).
F
ill d
isca
paci
tat:
18 se
tman
es.
o D
istri
buci
ó:
6 se
tman
es p
oste
riors
al p
art:
desc
ans o
blig
ator
i per
a la
mar
e. A
tem
ps c
ompl
et.
La
rest
a de
l per
íode
pod
en g
audi
r-lo
tant
la m
are
com
l’al
tre p
roge
nito
r a
tem
ps c
ompl
et o
par
cial
i de
man
era
succ
essi
va o
sim
ultà
nia,
sen
se q
ue p
uga
exce
dir l
a su
ma
dels
per
íode
s de
les 1
6 (o
més
) set
man
es.
Si m
or e
l fill
, seg
ueix
la su
spen
sió,
llev
at d
e re
ingr
és v
olun
tari
desp
rés d
e le
s 6 se
tman
es d
espr
és d
el p
art.
Par
t pre
mat
ur: e
xcep
te le
s 6 se
tman
es, l
a re
sta
pot c
ompu
tar-
se d
es d
e l’a
lta h
ospi
talà
ria.
• Si
el n
ouna
t nec
essi
ta h
ospi
talit
zaci
ó de
spré
s de
l par
t per
un
perío
de s
uper
ior a
7 d
ies:
am
plia
ció
susp
ensi
ó en
tant
s di
es c
om d
ure
l’hos
pita
litza
ció,
am
b un
màx
im d
e 13
setm
anes
add
icio
nals
. S
i mor
la m
are,
l’al
tre p
roge
nito
r pod
rà fe
r ús d
e la
susp
ensi
ó.
Si l
a m
are
no té
dre
t a su
spen
dre
la se
ua a
ctiv
itat p
rofe
ssio
nal a
mb
dret
a p
rest
acio
ns, l
’altr
e pr
ogen
itor p
odrà
fer ú
s de
la su
spen
sió
del s
eu c
ontra
cte.
•
Pate
rnita
t: 13
die
s nat
ural
s ini
nter
rom
puts
de
susp
ensi
ó +
2.
o Ti
tula
rs: e
n ca
s de
part,
l’al
tre p
roge
nito
r. En
cas
d’a
dopc
ió o
aco
llim
ent,
qual
sevo
l del
s dos
. o
Acu
mul
ació
am
b el
des
cans
com
parti
t per
mat
erni
tat.
o A
tem
ps c
ompl
et o
a te
mps
par
cial
. •
Ado
pció
i ac
ollim
ent:
16 se
tman
es +
2, c
ompu
tade
s des
de
la d
ecis
ió ju
dici
al o
adm
inis
trativ
a d’
acol
limen
t o d
es d
e la
reso
luci
ó ju
dici
al q
ue c
onst
ituïs
ca l’
adop
ció.
o
En c
as d
’ado
pció
inte
rnac
iona
l, el
còm
put d
e la
susp
ensi
ó po
drà
inic
iar-
se fi
ns a
4 se
tman
es a
bans
de
la re
solu
ció
que
cons
tituï
sca
l’ado
pció
. o
A te
mps
com
plet
o a
tem
ps p
arci
al.
Exer
cici
de
càrr
ec p
úblic
repr
esen
tatiu
: càr
rec
repr
esen
tatiu
o e
lect
iu. L
a de
cisi
ó de
susp
endr
e és
del
treb
alla
dor i
ndep
ende
ntm
ent d
e la
impo
ssib
ilita
t d’a
ssis
tir a
l tre
ball.
INT
ER
RU
PCIO
NS
I SU
SPE
NSI
ON
S D
E L
A R
EL
AC
IÓ L
AB
OR
AL
63
Priv
ació
de
llibe
rtat:
susp
ensi
ó fin
s a
la s
entè
ncia
con
dem
natò
ria fe
rma.
Si n
’hi h
a: e
xtin
ció
del c
ontra
cte.
Si é
s ab
solu
tòria
: rei
ncor
pora
ció.
En
cas
de ll
iber
tat p
rovi
siona
l: su
spen
sió
si h
i ha
acor
d.
Susp
ensi
ó de
sou
i fae
na. N
o es
pot
pro
duir
la su
spen
sió
nom
és d
e so
u.
Forç
a m
ajor
de
carà
cter
tem
pora
l: au
torit
zaci
ó de
l’au
torit
at la
bora
l i a
ccés
a le
s pre
stac
ions
de
deso
cupa
ció.
C
ause
s tè
cniq
ues,
econ
òmiq
ues,
orga
nitz
ativ
es o
de
prod
ucci
ó: a
utor
itzac
ió d
e l’a
utor
itat
labo
ral
(pro
cedi
men
t de
l 51
ET,
per
ò am
b es
peci
alita
ts)
i ac
cés
a le
s pr
esta
cion
s de
de
socu
paci
ó.
Exer
cici
del
dre
t de
vaga
lega
l. N
o ac
cés a
la p
rest
ació
de
deso
cupa
ció.
Ta
ncam
ent l
egal
de
l’em
pres
a. N
o ac
cés a
la p
rest
ació
de
deso
cupa
ció.
V
iolè
ncia
de
gène
re: d
urad
a in
icia
l que
no
podr
à ex
cedi
r 6 m
esos
, pro
rrog
able
s per
per
íode
s de
3 m
esos
i am
b un
lím
it de
18
mes
os.
Exce
dènc
ies.
INT
ER
RU
PCIO
NS
I SU
SPE
NSI
ON
S D
E L
A R
EL
AC
IÓ L
AB
OR
AL
64
LE
S E
XC
ED
ÈN
CIE
S
VO
LU
NT
ÀR
IA
PER
AT
EN
CIÓ
DE
FIL
LS
O F
AM
ILIA
RS
PER
FU
NC
ION
S SI
ND
ICA
LS
És n
eces
sària
una
ant
igui
tat
en l
’em
pres
a d’
un a
ny c
om a
m
ínim
i so
licita
r-la
a l’
empr
esar
i. D
urad
a: e
ntre
4 m
esos
i 5
anys
. El
tem
ps n
o co
mpu
ta c
om a
an
tigui
tat.
Nom
és p
odrà
ser
sol
·lici
tada
nov
amen
t pe
l tre
balla
dor
quan
ha
gen
trans
corr
egut
alm
enys
4 a
nys
des
de l
a te
rmin
ació
de
l’exc
edèn
cia
gaud
ida
amb
ante
riorit
at.
Sol·l
icitu
d de
re
ingr
és
per
escr
it i
aban
s qu
e s’
acab
e l’e
xced
ènci
a.
No
dret
a r
eser
va d
el l
loc
de t
reba
ll. N
omés
dre
t pr
efer
ent
a in
corp
orar
-se
a l’e
mpr
esa
en e
l m
omen
t en
què
es
prod
uïsc
a al
guna
vac
ant d
’igua
l o se
mbl
ant c
ateg
oria
.
Si h
i ha
una
vaca
nt a
dequ
ada,
s’of
erei
x.
Si
n’h
i ha
dive
rses
, s’o
fere
ixen
tote
s.
Si n
o n’
hi h
a: n
o ob
ligac
ió d
e cr
ear p
laça
nov
a, p
erò
sí o
blig
ació
d’o
ferir
les v
acan
ts fu
ture
s.
Rei
ngré
s am
b el
mat
eix
tipus
de
cont
ract
e, p
erò
no
nece
ssàr
iam
ent a
mb
mat
eix
hora
ri, to
rn o
fun
cion
s, ni
en
el m
atei
x ce
ntre
de
treba
ll.
El d
ret
al r
eing
rés
es m
anté
fin
s qu
e hi
haj
a un
a va
cant
ad
equa
da i
el tr
ebal
lado
r la
rebu
tge:
ext
inci
ó de
l con
tract
e.
Si,
mal
grat
ex
istir
va
cant
, l’e
mpr
esar
i es
ne
gara
a
la
rein
corp
orac
ió:
A
cció
per
aco
mia
dam
ent,
si h
i ha
nega
tiva
rotu
nda.
Acc
ió d
ecla
rativ
a, si
hi h
a ne
gativ
a pr
ovis
iona
l.
A. P
er c
ura
de fi
lls:
Dur
ada
màx
ima:
3 a
nys
per
a l’a
tenc
ió d
e ca
da f
ill (
natu
ral o
ad
opta
t) a
com
ptar
des
del
nai
xem
ent,
adop
ció
o ac
ollim
ent.
Poss
ibili
tat
d’ús
si
mul
tani
pe
ls
dos
prog
enito
rs.
Però
, si
tre
balle
n en
la m
atei
xa e
mpr
esa,
l’ex
cedè
ncia
es
podr
à lim
itar
a un
del
s dos
si la
sol·l
icite
n pe
r cau
sa d
el m
atei
x su
bjec
te.
Com
puta
ble
als e
fect
es d
’ant
igui
tat.
Els
succ
essi
us s
ubje
ctes
cau
sant
s do
nara
n dr
et a
un
nou
perío
de d
’exc
edèn
cia
que
final
itzar
à el
que
s’es
tiga
gaud
int.
Dre
t a
rese
rva
de l
loc
dura
nt e
l pr
imer
any
. Ex
cepc
ions
: fa
míli
es n
ombr
oses
. Tr
ansc
orre
gut a
ques
t any
, la
rese
rva
es li
mita
rà a
un
lloc
dins
de
l mat
eix
grup
pro
fess
iona
l o c
ateg
oria
. B
. Per
cur
a de
fam
iliar
s:
Fam
iliar
s de
fins
a 2n
gra
u pe
r con
sang
uini
tat o
afin
itat q
ue n
o pu
guen
val
dre’
s pe
r si
mat
eixo
s i
no e
xerc
isqu
en a
ctiv
itat
retri
buïd
a.
Dur
ada:
2 a
nys
màx
ims,
des
que
el t
reba
llado
r la
sol
·lici
ta i
l’e
mpr
esar
i la
conc
edei
x.
Ant
igui
tat i
dre
t de
rese
rva:
el m
atei
x qu
e en
el c
as a
nter
ior.
Pode
n so
l·lic
itar
aque
sta
exce
dènc
ia e
ls c
àrre
cs re
pres
enta
tius,
a es
cala
pro
vinc
ial o
supe
rior,
de q
uals
evol
sind
icat
.
Es c
arac
terit
za p
erqu
è:
N
o ex
igei
x an
tigui
tat e
n l’e
mpr
esa.
No
hi h
a du
rada
mín
ima
o m
àxim
a. S
erà
la q
ue d
ure
el c
àrre
c.
La
rein
corp
orac
ió se
rà d
e 30
die
s des
del
ces
sam
ent.
H
i ha
rese
rva
de ll
oc.
El
per
íode
de
susp
ensi
ó co
mpu
ta c
om a
ant
igui
tat.
EX
CE
DÈ
NC
IA F
OR
ÇO
SA
Impo
ssib
ilita
t d’a
cudi
r al t
reba
ll pe
r exe
rcic
i d’u
n cà
rrec
púb
lic
repr
esen
tatiu
o e
lect
iu,
desi
gnat
o n
o el
ectiu
: fa
culta
t de
l’e
mpr
esar
i de
pass
ar-lo
a la
situ
ació
d’e
xced
ènci
a fo
rços
a.
Con
serv
ació
del
lloc
de
treba
ll i c
òmpu
t de
l’ant
igui
tat d
uran
t la
seua
vig
ènci
a.
Fi q
uan
s’ha
ja c
essa
t en
el c
àrre
c.
Ha
de so
l·lic
itar-
se e
l rei
ngré
s.
EX
TIN
CIÓ
DE
L C
ON
TR
AC
TE
DE
TR
EB
AL
L
65
AC
OM
IAD
AM
EN
T D
ISC
IPL
INA
RI (
1)
Dat
a ef
ecte
s ac
omia
dam
ent
Not
ifica
ció
sent
ènci
a
Des
del
dia
hàb
il se
güen
t D
eman
da p
er
acom
iada
men
t
Ter
min
i de
cadu
cita
t de
20
dies
hàb
ils
Pape
reta
de
conc
iliac
ió
(SM
AC
)
Act
e de
co
ncili
ació
V
ista
ora
l da
vant
del
jutg
e
Sent
ènci
a
-Com
ença
l’en
dem
à hà
bil a
la d
ata
d’ef
ecte
s de
l’aco
mia
dam
ent.
-Se
susp
èn q
uan
es p
rese
nta
dem
anda
dav
ant d
el S
MA
C.
-Si h
i ha
acor
d, s’
acab
a el
pro
cedi
men
t. -S
i no
hi h
a ac
ord,
es r
eprè
n el
còm
put d
el te
rmin
i res
tant
. -N
o es
com
pta
ni la
dat
a d’
efec
tes
de l’
acom
iada
men
t, ni
el d
ia
en q
uè e
s pr
esen
ta d
eman
da d
avan
t de
l’S
MA
C,
ni e
l di
a de
l’a
cte
de c
onci
liaci
ó.
Sala
ris d
e tr
amita
ció
EX
TIN
CIÓ
DE
L C
ON
TR
AC
TE
DE
TR
EB
AL
L
66
AC
OM
IAD
AM
EN
T D
ISC
IPL
INA
RI (
2)
1) P
er e
xerc
ici d
e dr
ets
de c
onci
liaci
ó de
la v
ida
fam
iliar
i la
bora
l. 2)
Per
ten
ir co
m a
obj
ecte
les
tre
balla
dore
s ví
ctim
es d
e vi
olèn
cia
de g
èner
e.
3)
Per
disc
rimin
ator
i o
vuln
erat
ori
de
dret
s fo
nam
enta
ls.
Sent
ènci
a
Dec
lara
ció
dels
fet
s pr
ovat
s pe
r a
dona
r un
a re
spos
ta
raon
ada
a le
s qü
estio
ns
plan
teja
des e
n el
pro
cés
Qua
lific
ació
de
l’aco
mia
dam
ent
Proc
eden
t Im
proc
eden
t N
ul
Acr
edita
ció
de
la
caus
a d’
acom
iada
men
t, de
la
gr
avet
at i
culp
abili
tat.
No
acre
dita
ció
de la
cau
sa
d’ac
omia
dam
ent,
de
la
grav
etat
o
culp
abili
tat
i fa
lta d
e re
quis
its fo
rmal
s.
-Art.
55
ET: n
otifi
caci
ó es
crita
al t
reba
llado
r pel
s m
itjan
s id
onis
, fen
t con
star
cla
ram
ent i
co
ncre
tam
ent
la c
ondu
cta
impu
tada
per
què
puga
ide
ntifi
car-
se e
l fe
t qu
ant
a la
seu
a na
tura
lesa
i la
dat
a d’
efec
tes d
e l’a
com
iada
men
t (di
a/m
es/a
ny o
refe
rènc
ia a
esd
even
imen
t qu
e in
diqu
e el
mom
ent d
e l’e
xtin
ció)
. -A
com
iada
men
t inf
orm
alm
ent i
ncor
rect
e: n
ou a
com
iada
men
t am
b ef
ecte
s de
s de
la s
eua
data
en
el t
erm
ini
de 2
0 di
es d
e ca
duci
tat
a co
mpt
ar d
es d
el p
rimer
aco
mia
dam
ent.
Abo
nam
ent d
els s
alar
is m
erita
ts e
n el
s die
s int
erm
edis
i al
ta e
n se
gure
tat s
ocia
l.
·Si
un n
ou a
com
iada
men
t es
men
a l’a
nter
ior:
el t
erm
ini
de c
aduc
itat
com
ença
a
com
ptar
des
de
la d
ata
de la
rece
pció
de
la c
arta
d’a
com
iada
men
t.
·Si u
n no
u ac
omia
dam
ent i
mpu
ta f
ets
post
erio
rs a
ls q
ue v
an p
rovo
car
el p
rimer
ac
omia
dam
ent:
cada
aco
mia
dam
ent
és ú
nic
i el
seu
res
pect
iu t
erm
ini
de c
aduc
itat
com
puta
des
de
la d
ata
en q
uè e
s va
man
ifest
ar la
vol
unta
t d’a
com
iada
r, qu
alse
vol q
ue
fóra
la se
ua fo
rma.
-A
com
iada
men
t de
repr
esen
tant
s: o
bertu
ra e
xped
ient
con
tradi
ctor
i, ap
orta
t, en
judi
ci, p
er
l’em
pres
ari.
Aud
iènc
ia
al
treba
llado
r ac
omia
dat
i a
la
rest
a de
m
embr
es
de
la
repr
esen
taci
ó.
-Aco
mia
dam
ent
d’af
iliat
s: au
dièn
cia
als
dele
gats
si
ndic
als
de
la
secc
ió
sind
ical
co
rres
pone
nt a
l sin
dica
t.
EX
TIN
CIÓ
DE
L C
ON
TR
AC
TE
DE
TR
EB
AL
L
67
AC
OM
IAD
AM
EN
T D
ISC
IPL
INA
RI (
3)
Dec
lara
ció
judi
cial
de
l’aco
mia
dam
ent
Proc
eden
t: ac
redi
taci
ó de
la c
ausa
d’
acom
iada
men
t, de
la g
rave
tat i
cu
lpab
ilita
t
Impr
oced
ent:
no a
cred
itaci
ó de
la c
ausa
d’
acom
iada
men
t, de
la g
rave
tat o
cu
lpab
ilita
t i fa
lta d
e re
quis
its
form
als
Nul
: -D
iscr
imin
ator
i. -A
fect
a co
ntra
ctes
en
susp
ensi
ó pe
r m
ater
nita
t, ad
opci
ó o
acol
limen
t o
viol
ènci
a de
gèn
ere,
en
inte
rrup
ció
per l
actà
ncia
, guà
rdia
lega
l o a
tenc
ió
de fa
mili
ar.
Es c
onfir
ma
extin
ció.
No
inde
mni
tzac
ió n
i sal
aris
de
tram
itaci
ó.
Rea
dmis
sió
+ Sa
laris
de
tram
itaci
ó (d
eixa
ts d
e pe
rceb
re d
es d
e la
dat
a de
l’e
fect
e de
l’a
com
iada
men
t fin
s a la
not
ifica
ció
de la
sent
ènci
a).
-Rea
dmis
sió
imm
edia
ta (d
es d
e la
dat
a de
not
ifica
ció
de la
sen
tènc
ia) +
Sal
aris
dei
xats
de
perc
ebre
des
de
la d
ata
de l’
acom
iada
men
t fin
s qu
e la
dat
a de
la n
otifi
caci
ó se
ntèn
cia
+ Sa
laris
mer
itats
des
de
la n
otifi
caci
ó se
ntèn
cia
fins
que
la r
eadm
issi
ó re
alm
ent
es
prod
uïsc
a.
*Des
com
pte
si s
’ha
treba
llat e
n un
a al
tra o
cupa
ció
aban
s de
la s
entè
ncia
o, f
ints
i to
t, si
s’
ha tr
ebal
lat p
er c
ompt
e pr
opi.
*Pos
sibl
e in
dem
nitz
ació
add
icio
nal
per
viol
ació
de
dret
s fo
nam
enta
ls a
fix
ar e
n la
se
ntèn
cia.
*Opc
ió:
empr
esar
i en
el
ter
min
i de
5 d
ies.
Treb
alla
dor
quan
ho
di
ga e
l con
veni
i qu
an
siga
re
pres
enta
nt d
e tre
balla
dors
. *S
i no
s’
hi
opta
: re
adm
issi
ó.
Extin
ció
+ In
dem
nitz
ació
lega
l: 45
d/s
per
any
de
serv
ei a
mb
el lí
mit
de 4
2 m
ensu
alita
ts (
o co
nven
cion
al o
con
tract
ual s
i és s
uper
ior)
. Sa
lari
regu
lado
r: sa
lari
que
li co
rres
pond
ria a
l tre
balla
dor a
l tem
ps d
e l’a
com
iada
men
t i n
o l’i
nfer
ior
que
pogu
era
esta
r pa
gant
-li
l’em
pres
ari
(per
es
tar
mal
cl
assi
ficat
pr
ofes
sion
alm
ent,
per e
xem
ple)
. An
ys d
e se
rvei
: tem
ps r
ealm
ent t
reba
llat e
n l’e
mpr
esa,
que
va
des
del d
ia d
e l’i
ngré
s en
l’e
mpr
esa
fins
al d
ia d
e l’a
com
iada
men
t. Ex
clus
ió d
el t
emps
que
s’e
stà
en e
xced
ènci
a vo
lunt
ària
o p
er c
àrre
c pú
blic
(in
clus
ió d
el te
mps
d’e
xced
ènci
a pe
r at
enci
ó de
fill
s) i
del
que
s’es
tà e
n un
a em
pres
a an
terio
r de
la m
atei
xa a
ctiv
itat (
lleva
t que
es
pact
e en
aqu
est
sego
n ca
s).
Sala
ris d
e tr
amita
ció:
sal
ari d
iari
x no
mbr
e de
die
s de
s de
la d
ata
d’ac
omia
dam
ent f
ins
a la
no
tific
ació
de
la s
entè
ncia
. D
esco
mpt
e si
el
treba
llado
r ha
tro
bat
una
altra
ocu
paci
ó (o
tre
balla
per
com
pte
prop
i) en
un
mom
ent a
nter
ior a
la se
nten
cia.
EX
TIN
CIÓ
DE
L C
ON
TR
AC
TE
DE
TR
EB
AL
L
68
Com
? L’
empr
esar
i ha
de
reco
nèix
er e
l ca
ràct
er i
mpr
oced
ent
de l
’aco
mia
dam
ent
i of
erir
la i
ndem
nitz
ació
cor
resp
onen
t i
els
sala
ris d
e tra
mita
ció
mer
itats
, dip
osita
nt-la
en
el ju
tjat d
el so
cial
a d
ispo
sici
ó de
l tre
balla
dor,
i pos
ar-h
o en
con
eixe
men
t d’a
ques
t. Li
mita
ció
o ex
clus
ió sa
lari
s de
tram
itaci
ó C
onse
qüèn
cies
: ext
inci
ó de
l con
tract
e de
s de
la d
ata
de l’
acom
iada
men
t i li
mita
ció
dels
sala
ris d
e tra
mita
ció,
am
b in
depe
ndèn
cia
que
el tr
ebal
lado
r acc
epte
o n
o la
inde
mni
tzac
ió, d
es d
e la
dat
a de
l’ac
omia
dam
ent f
ins
a la
del
dip
òsit.
Exe
mpc
ió s
i el d
ipòs
it s’
ha re
alitz
at e
n le
s 48
hore
s seg
üent
s a l’
acom
iada
men
t.
Qua
n? Q
uan
és l’
empr
esar
i qui
tria
.
Sala
ris d
e tr
amita
ció
a cà
rrec
de
l’est
at
L’es
tat a
bona
rà e
ls s
alar
is d
e tra
mita
ció
si h
an p
assa
t més
de
60 d
ies
hàbi
ls d
es d
e la
pre
sent
ació
de
la d
eman
da f
ins
a la
no
tific
ació
de
la s
entè
ncia
que
dec
lara
per
prim
era
vega
da la
im
proc
edèn
cia.
Ser
à l’e
stat
el q
ue h
aurà
de
paga
r els
sala
ris d
e tra
mita
ció
gene
rats
des
del
dia
61
en a
vant
.
Req
uisi
ts:
-Ter
min
i leg
al so
brep
assa
t. -F
erm
esa
de la
prim
era
sent
ènci
a qu
e de
clar
a im
proc
edèn
cia.
-P
agam
ent d
e sa
laris
de
tram
itaci
ó.
EX
TIN
CIÓ
DE
L C
ON
TR
AC
TE
DE
TR
EB
AL
L
69
AC
OM
IAD
AM
EN
T P
ER
VO
LU
NT
AT
DE
L T
RE
BA
LL
AD
OR
Dem
anda
ju
dici
al
Con
tract
e en
vig
or m
entre
dur
a el
pro
cés.
Exce
pció
: con
vivè
ncia
impo
ssib
le e
n el
treb
all.
Just
ifica
da l’
absè
ncia
del
treb
alla
dor.
Sent
ènci
a
Estim
atòr
ia:
inde
mni
tzac
ió a
com
iada
men
t im
proc
eden
t.
Des
estim
atòr
ia:
cont
inua
pre
stan
t ser
veis
.
Cau
ses
Mod
ifica
ció
subs
tanc
ial
de l
es c
ondi
cion
s de
tre
ball
deci
dida
uni
late
ralm
ent
per
l’em
pres
ari,
que
redu
nda
en
perju
dici
de
la se
ua fo
rmac
ió p
rofe
ssio
nal o
en
men
ysca
bam
ent d
e la
seua
dig
nita
t.
Falta
de
paga
men
t o re
tard
s con
tinua
ts e
n l’a
bona
men
t del
sala
ri pa
ctat
.
Qua
lsev
ol a
ltre
inco
mpl
imen
t gre
u de
les o
blig
acio
ns d
e l’e
mpr
esar
i.
Neg
ativ
a de
l’em
pres
ari a
rei
nteg
rar
el tr
ebal
lado
r en
les
seue
s an
tigue
s co
ndic
ions
, qua
n el
tras
llat,
el
desp
laça
men
t o
la m
odifi
caci
ó su
bsta
ncia
l de
les
con
dici
ons
de t
reba
ll s’
hage
n de
clar
at j
udic
ialm
ent
inju
stifi
cade
s.
Term
ini
d’un
an
y de
pre
scrip
ció
per
a in
terp
osar
-la
a co
mpt
ar d
es q
ue v
a po
der
exer
cir-
se
l’acc
ió.
Si e
s re
corr
e co
ntra
la s
entè
ncia
, el
treba
llado
r ha
de
cont
inua
r en
la
pres
taci
ó de
se
rvei
s fin
s a
sent
ènci
a fe
rma.
EX
TIN
CIÓ
DE
L C
ON
TR
AC
TE
DE
TR
EB
AL
L
70
AC
OM
IAD
AM
EN
T C
OL
·LE
CT
IU
Cau
sa ju
stifi
cativ
a Pr
opos
ta e
mpr
esar
ial
Com
unic
ació
al
s re
pres
enta
nts
i pe
ríode
de
ne
goci
ació
.
Aco
rd (m
ajor
ia
repr
esen
tant
s)
No
acor
d
Com
unic
ació
a
l’aut
orita
t la
bora
l (a
porta
ció
d’ac
tes
de l
es c
onsu
ltes)
. S’
hom
olog
arà
l’aco
mia
dam
ent.
Sile
nci
posi
tiu.
Com
unic
ació
a
l’aut
orita
t la
bora
l. A
utor
itzar
à o
no
allò
qu
e ha
so
l·lic
itat
l’em
pres
ari.
Si
auto
ritza
l’a
com
iada
men
t: l’e
mpr
esar
i pr
oced
eix
a ac
omia
dar.
Abo
nam
ent
d’in
dem
nitz
ació
20
d/s
per
any
de s
erve
i, am
b lím
it de
12
men
sual
itats
.
Si n
o hi
ha
auto
ritza
ció,
l’e
mpr
esar
i no
pot
aco
mia
dar.
Si
així
ho
fa,
l’aco
mia
dam
ent é
s nu
l i é
s pr
oced
ent
la re
adm
issi
ó.
L’em
pres
ari
proc
edei
x a
acom
iada
r se
gons
el
s te
rmes
aco
rdat
s.
Si l’
auto
ritat
labo
ral n
o es
pro
nunc
ia,
sile
nci p
ositi
u: e
s pot
aco
mia
dar.
Com
unic
ació
a
l’aut
orita
t la
bora
l so
l·lic
itant
l’e
xtin
ció
dels
co
ntra
ctes
de
tre
ball.
Si e
stim
a do
l, co
acci
ó o
abús
de
dret
, re
met
l’ac
ord
al ju
tjat s
ocia
l per
a p
ossi
ble
decl
arac
ió d
e nu
l·lita
t.
Si e
stim
a qu
e l’a
cord
té
com
a o
bjec
te l
’obt
enci
ó in
degu
da d
e pr
esta
cion
s pe
r de
socu
paci
ó, e
l rem
et a
la
juris
dicc
ió so
cial
per
a d
ecla
rar-
ne la
nul
·lita
t.
No
pot
acor
dar
mes
ures
di
fere
nts
de l
es p
ropo
sade
s pe
r l’e
mpr
esar
i. Q
uè fa
? -C
ompr
ova
requ
isits
. Si é
s el c
as, r
eque
reix
a l’
empr
esar
i per
a e
smen
a.
-Dem
ana
info
rme
a la
Ins
pecc
ió d
e Tr
ebal
l sob
re c
ause
s al
·lega
des
en
l’exp
edie
nt.
-Com
unic
a a
l’IN
EM la
inic
iaci
ó de
l’ex
pedi
ent.
-Pot
dem
anar
els
info
rmes
que
con
side
re o
portu
ns.
-Pot
ado
ptar
mes
ures
pre
caut
òrie
s:
a) S
i l’e
xtin
ció
afec
ta m
és d
el 5
0% p
lant
illa,
l’e
mpr
esar
i ha
de
dona
r co
mpt
e de
la
vend
a de
bén
s de
l’e
mpr
esa
a l’a
utor
itat
labo
ral
i a
repr
esen
tant
s del
s tre
balla
dors
(exc
epte
tràf
ic n
orm
al d
e l’e
mpr
esa)
. b)
Si
l’em
pres
ari
adop
ta m
esur
es q
ue p
oden
fer
ine
ficaç
qua
lsev
ol
pron
unci
amen
t (d
esca
pita
litza
r l’e
mpr
esa)
, l’a
utor
itat
labo
ral
pot
dem
anar
de
l’em
pres
ari i
de
les
auto
ritat
s co
mpe
tent
s la
par
alitz
ació
de
les m
esur
es.
Perío
de
de,
com
a
màx
im,
15
dies
na
tura
ls e
n em
pres
es
de
men
ys
de
50
treba
llado
rs i
de
30,
en la
rest
a.
Les
cons
ulte
s po
den
ser
subs
tituï
des
per
arbi
tratg
e.
Si
no
hi
ha
repr
esen
tant
s:
com
issi
ó de
l 41.
4 ET
.
EX
TIN
CIÓ
DE
L C
ON
TR
AC
TE
DE
TR
EB
AL
L
71
AC
OM
IAD
AM
EN
T P
ER
CA
USE
S O
BJE
CT
IVE
S
+
+
Not
ifica
ció
escr
ita a
l tre
balla
dor.
In
dem
nitz
ació
de
20 d
/s p
er
any
de se
rvei
am
b lím
it de
12
men
sual
itats
.
Term
ini d
e pr
eaví
s de
15 d
ies,
amb
perm
ís re
tribu
ït de
6 h
ores
setm
anal
s.
Dec
lara
ció
judi
cial
de
l’aco
mia
dam
ent
Proc
eden
t: -A
cred
itaci
ó de
la
ca
usa
d’ac
omia
dam
ent (
enca
ra q
ue f
alte
el
prea
vís
o hi
ha
ja
hagu
t un
er
ror
excu
sabl
e en
el
cà
lcul
de
la
inde
mni
tzac
ió).
Impr
oced
ent:
-No
acre
dita
ció
de la
cau
sa
d’ac
omia
dam
ent n
i com
plim
ent d
els
requ
isits
form
als.
Nul
: -D
iscr
imin
ator
i. -A
fect
a co
ntra
ctes
en
susp
ensi
ó pe
r m
ater
nita
t, ad
opci
ó o
acol
limen
t o
viol
ènci
a de
gèn
ere,
en
inte
rrup
ció
per l
actà
ncia
, guà
rdia
lega
l o a
tenc
ió
de fa
mili
ar.
-Aco
mia
dam
ent
col·l
ectiu
no
au
torit
zat.
Es c
onfir
ma
l’ext
inci
ó i
es
cons
olid
a la
inde
mni
tzac
ió.
Rea
dmis
sió,
ab
onam
ent
dels
sa
laris
de
ixat
s de
pe
rceb
re
i re
inte
gram
ent
de la
inde
mni
tzac
ió.
Rea
dmis
sió
i re
inte
gram
ent
de la
inde
mni
tzac
ió +
Sal
aris
de
tram
itaci
ó.
Inde
mni
tzac
ió d
e 45
d/s
per
an
y de
ser
vei a
mb
el lí
mit
de
42 m
ensu
alita
ts +
Sal
aris
de
tram
itaci
ó.
Però
, la
no
-con
cess
ió
del
prea
vís
o l’e
rror
ex
cusa
ble
en
el
càlc
ul
de
la
inde
mni
tzac
ió
no
dete
rmin
a la
im
proc
edèn
cia
de l’
acom
iada
men
t, se
nse
perju
dici
de
l’obl
igac
ió d
e l’e
mpr
esar
i d’
abon
ar
els
sala
ris
corr
espo
nent
s a
aque
st
perío
de
o al
pa
gam
ent
de
la
inde
mni
tzac
ió e
n la
qua
ntia
cor
rect
a.
Des
com
pte
de
la
inde
mni
tzac
ió
ja
perc
ebud
a.
RELACIONS COL·LECTIVES DE TREBALL
RE
PRE
SEN
TA
CIÓ
LE
GA
L D
EL
S T
RE
BA
LL
AD
OR
S
75
Rep
rese
ntac
ió u
nità
ria
(rep
rese
nta
tota
la p
lant
illa)
Del
egat
s de
per
sona
l (ce
ntre
s de
treb
all d
e m
enys
de
50 tr
ebal
lado
rs).
Com
itè d
'empr
esa
(cen
tres
de t
reba
ll de
50
o m
és
treba
llado
rs).
Rep
rese
ntac
ió si
ndic
al
(rep
rese
nta
els t
reba
llado
rs a
filia
ts a
l si
ndic
at a
ctua
nt e
n l'e
mpr
esa
o ce
ntre
de
treb
all)
Secc
ions
sind
ical
s.
Del
egat
s sin
dica
ls.
TIP
US
DE
SIN
DIC
AT
S I D
RE
TS
76
Sind
icat
més
re
pres
enta
tiu
esta
tal
Aud
iènc
ia
elec
tora
l
Irra
diac
ió
N
ombr
e de
vot
s en
les e
lecc
ions
sind
ical
s est
atal
s.
Mín
im 1
0% d
el t
otal
del
s re
pres
enta
nts
dels
tre
balla
dors
a e
scal
a es
tata
l i e
n to
ts e
ls se
ctor
s de
l’act
ivita
t.
Tr
ansv
asam
ent d
e re
pres
enta
tivita
t.
Sind
icat
s af
iliat
s, fe
dera
ts o
con
fede
rats
als
SM
R e
n se
ntit
prop
i que
no
acr
edite
n un
mín
im d
’un
10%
d’a
filia
ts e
n el
seu
àm
bit t
errit
oria
l i
func
iona
l esp
ecífi
c.
Po
den
exer
cir l
es fu
ncio
ns ll
igad
es a
la m
àxim
a re
pres
enta
tivita
t en
el
seu
àmbi
t ter
ritor
ial i
func
iona
l esp
ecífi
c.
Aud
iènc
ia
elec
tora
l
Irra
diac
ió
N
ombr
e de
vot
s en
les e
lecc
ions
sind
ical
s aut
onòm
ique
s.
Req
uisi
ts c
umul
atiu
s:
M
ínim
15%
del
tot
al d
els
repr
esen
tant
s de
ls t
reba
llado
rs a
es
cala
aut
onòm
ica
i en
tots
els
sect
ors d
e l’a
ctiv
itat.
M
ínim
de
1.50
0 re
pres
enta
nts.
N
o af
iliat
s, ni
fede
rats
ni c
onfe
dera
ts a
sind
icat
s est
atal
s.
Tr
ansv
asam
ent d
e re
pres
enta
tivita
t.
Sind
icat
s af
iliat
s, fe
dera
ts o
con
fede
rats
als
SM
R a
uton
òmic
s en
se
ntit
prop
i que
no
acre
dite
n el
s re
quis
its p
er a
ser
més
repr
esen
tatiu
s a
esca
la a
uton
òmic
a.
Po
den
exer
cir l
es fu
ncio
ns ll
igad
es a
la m
àxim
a re
pres
enta
tivita
t en
el
seu
àmbi
t ter
ritor
ial i
func
iona
l esp
ecífi
c.
Sind
icat
s que
:
No
tene
n la
con
side
raci
ó de
més
repr
esen
tatiu
s, pe
rò q
ue,
En
les
elec
cion
s si
ndic
als
han
obtin
gut e
n el
seu
àm
bit t
errit
oria
l o
func
iona
l es
pecí
fic u
n m
ínim
d’u
n 10
% d
e re
pres
enta
nts
dels
tre
balla
dors
.
Sind
icat
més
re
pres
enta
tiu
auto
nòm
ic
Sind
icat
su
ficie
ntm
ent
repr
esen
tatiu
TIP
US
DE
SIN
DIC
AT
S I D
RE
TS
77
Dre
ts a
trib
uïts
a to
ts
els s
indi
cats
Dre
t a la
neg
ocia
ció
col·l
ectiv
a ex
traes
tatu
tària
.
Exer
cici
del
dre
t de
vaga
.
Dre
t al p
lant
ejam
ent d
e co
nflic
tes i
ndiv
idua
ls o
col
·lect
ius.
Dre
t a
la
pres
enta
ció
de
cand
idat
ures
en
l’e
lecc
ió
de
la
repr
esen
taci
ó un
itària
.
Dre
ts a
trib
uïts
als
si
ndic
ats m
és
repr
esen
tatiu
s est
atal
s o
auto
nòm
ics “
en se
ntit
prop
i”
Rep
rese
ntac
ió i
nstit
ucio
nal
en l
es a
dmin
istra
cion
s pú
bliq
ues
i al
tres
entit
ats
esta
tals
o
auto
nòm
ique
s.
Obt
enci
ó de
ces
sion
s tem
pora
ls d
’ús d
’imm
oble
s pat
rimon
ials
púb
lics.
Parti
cipa
ció
en la
det
erm
inac
ió d
e le
s con
dici
ons d
e tre
ball
en le
s adm
inis
traci
ons.
Parti
cipa
ció
en e
ls si
stem
es n
o ju
risdi
ccio
nals
de
solu
ció
de c
onfli
ctes
de
treba
ll.
Prom
oció
de
les e
lecc
ions
del
s rep
rese
ntan
ts d
e pe
rson
al.
Exer
cici
de
la n
egoc
iaci
ó co
l·lec
tiva
esta
tutà
ria.
Qua
lsev
ol a
ltra
func
ió re
pres
enta
tiva
que
s’es
tabl
isca
.
Dre
ts a
trib
uïts
als
si
ndic
ats m
és
repr
esen
tatiu
s per
ir
radi
ació
Els a
tribu
ïts a
ls S
MR
“en
sent
it pr
opi”
, per
ò di
ns d
el s
eu à
mbi
t te
rrito
rial i
func
iona
l esp
ecífi
c.
Dre
ts a
trib
uïts
als
si
ndic
ats s
ufic
ient
men
t re
pres
enta
tius
Exer
cici
de
la n
egoc
iaci
ó co
l·lec
tiva
esta
tutà
ria.
Parti
cipa
ció
en la
det
erm
inac
ió d
e le
s co
ndic
ions
de
treba
ll en
les a
dmin
istra
cion
s púb
lique
s. Pa
rtici
paci
ó en
els
sis
tem
es n
o ju
risdi
ccio
nals
de
solu
ció
de c
onfli
ctes
de
treba
ll.
Prom
oció
de
les
elec
cion
s de
ls r
epre
sent
ants
de
pers
onal
. Q
uals
evol
altr
a fu
nció
repr
esen
tativ
a.
Podr
ien,
si
ai
xí
es
prev
era,
se
r ex
erci
ts
tam
bé p
els S
SR.
DR
ET
A L
A V
AG
A
78
Con
cept
e i
titul
ars
-Sus
pens
ió c
ol·le
ctiv
a de
l con
tract
e de
treb
all,
prod
uïda
a in
icia
tiva
dels
treb
alla
dors
, am
b la
fina
litat
de
pres
sion
ar l’
empr
esar
i o e
ls p
oder
s pú
blic
s pe
r a l’
obte
nció
d’u
nes
dete
rmin
ades
reiv
indi
caci
ons,
amb
cess
amen
t en
la p
rest
ació
de
serv
eis.
-Titu
lars
: tre
balla
dors
per
com
pte
d’al
tri in
divi
dual
men
t con
side
rats
. Exe
rcic
i: co
l·lec
tiu (d
ecis
ió d
els
repr
esen
tant
s de
ls tr
ebal
lado
rs e
n l’e
mpr
esa
o de
ls tr
ebal
lado
rs re
units
en
ass
embl
ea).
Nor
mes
C
onst
ituci
ó es
pany
ola
(art.
27.
2) i
Rei
al D
ecre
t Lle
i 17/
1977
, de
4 de
mar
ç, so
bre
rela
cion
s de
treba
ll.
Lega
ls
-Vag
ues p
olíti
ques
: s’in
icie
n o
se so
sten
en p
er m
otiu
s pol
ítics
. El s
eu o
bjec
te é
s pre
ssio
nar e
ls p
oder
s púb
lics.
-V
ague
s de
solid
arita
t: de
clar
ades
en
supo
rt de
les r
eivi
ndic
acio
ns d
els t
reba
llado
rs d
’altr
es e
mpr
eses
o se
ctor
s.
-Vag
ues n
ovad
ores
: es d
uen
a te
rme
amb
la p
rete
nsió
de
mod
ifica
r allò
que
s’ha
regu
lat e
n un
con
veni
col
·lect
iu, e
stan
t aqu
est e
n vi
gor.
Abus
ives
-Vag
ues r
otat
òrie
s: p
rete
nen
prov
ocar
la d
esco
ordi
naci
ó de
la p
rodu
cció
din
s de
l’em
pres
a, d
e m
aner
a qu
e es
van
alte
rnan
t les
àre
es d
e tre
ball
en q
uè e
ls
treba
llado
rs d
eixe
n de
pre
star
serv
eis.
-Vag
ues
estr
atèg
ique
s o
de t
ap:
cess
en e
n el
seu
tre
ball
dete
rmin
ats
treba
llado
rs q
ue,
per
la s
eua
posi
ció
en e
l pr
océs
pro
duct
iu,
prov
oque
n la
pa
ralit
zaci
ó de
l’em
pres
a.
-Vag
ues
de z
el: e
ls tr
ebal
lado
rs n
o ce
ssen
la s
eua
activ
itat,
però
la d
esen
volu
pen
amb
un r
igor
ós c
ompl
imen
t del
s re
glam
ents
, la
qual
cos
a pr
ovoc
a re
tard
s.
C
lass
es
Lí
cite
s
-Vag
ues i
nter
mite
nts:
s’al
tern
en h
ores
o d
ies d
’act
ivita
t am
b ho
res o
die
s d’in
activ
itat.
-Vag
ues
amb
ocup
ació
de
loca
ls: n
o és
il·lí
cita
l’oc
upac
ió d
e lo
cals
men
tre n
o su
pose
des
ordr
es e
n l’e
mpr
esa
o de
sobe
dièn
cia
a un
a or
dre
empr
esar
ial
lícita
ni i
mpe
deix
en
el tr
ebal
l del
s no
vag
uist
es. S
’adm
et la
mod
alita
t de
vaga
de
braç
os c
aigu
ts, e
n la
qua
l els
treb
alla
dors
rom
anen
en
els
seus
lloc
s de
tre
ball
però
sens
e pr
esta
r ser
veis
. -V
ague
s jur
ídiq
ues:
es r
ealit
zen
dura
nt la
neg
ocia
ció
d’un
con
veni
i te
nen
com
a o
bjec
te la
seua
inte
rpre
taci
ó o
la re
gula
ció
d’un
a m
atèr
ia n
o pr
evis
ta e
n aq
uest
. Es p
oden
pro
duir
tam
bé p
er l’
inco
mpl
imen
t del
con
veni
per
par
t de
l’em
pres
ari.
V
aga
en
serv
eis
esse
ncia
ls
Qua
n la
vag
a es
dec
lare
en
empr
eses
que
pre
sten
ser
veis
púb
lics
(san
itat,
educ
ació
, bom
bers
) o
de r
econ
egud
a ne
cess
itat
(REN
FE,
tele
foni
a, a
mbu
lànc
ies)
, l’a
utor
itat
gove
rnat
iva
pot e
stab
lir u
ns se
rvei
s mín
ims d
e co
mpl
imen
t obl
igat
ori p
er a
pro
tegi
r l’in
terè
s gen
eral
de
la p
obla
ció.
En
cas
d’in
com
plim
ent d
els s
erve
is m
ínim
s, e
ls tr
ebal
lado
rs v
agui
stes
pod
en se
r sub
stitu
ïts p
er a
ltres
i, fi
ns i
tot,
en c
as d
e ne
cess
itat,
per m
ilita
rs.
Sobr
e el
s tre
balla
dors
vag
uist
es:
-Pèr
dua
del s
alar
i.
-Si l
a va
ga fó
ra il
·lega
l, l’e
mpr
esar
i pod
ria im
posa
r san
cion
s als
treb
alla
dors
vag
uist
es.
E
fect
es
Sobr
e el
s tre
balla
dors
no
vagu
iste
s:
-Pro
hibi
ció
d’es
quiro
latg
e: q
uan
la v
aga
siga
lega
l, l’e
mpr
esar
i no
podr
à su
bstit
uir e
ls tr
ebal
lado
rs e
n va
ga p
er a
ltres
que
hag
en s
igut
con
tract
ats
ja in
icia
da la
vag
a, n
i per
co
mpa
nys n
o va
guis
tes.
Exce
pcio
ns: a
) Inc
ompl
imen
t de
serv
eis d
e m
ante
nim
ent;
b) In
com
plim
ent d
e se
rvei
s mín
ims;
c) L
a va
ga é
s il·l
egal
. -S
obre
el s
alar
i: si
la v
aga
no im
pede
ix la
pre
stac
ió d
e se
rvei
s pe
r par
t del
s no
vag
uist
es, a
ques
ts te
nen
dret
a p
erce
bre
el s
eu s
alar
i am
b no
rmal
itat.
Si n
o fó
ra p
ossi
ble
la
pres
taci
ó de
serv
eis,
els t
reba
llado
rs c
onse
rven
el s
eu d
ret a
l sal
ari,
si b
é l’e
mpr
esar
i pod
rà e
xigi
r la
recu
pera
ció
de le
s hor
es d
e tre
ball
perd
udes
.
TA
NC
AM
EN
T P
AT
RO
NA
L
79
CO
NC
EPT
E
Cla
usur
a te
mpo
ral d
el c
entre
de
treba
ll ad
opta
da u
nila
tera
lmen
t per
l’em
pres
ari,
amb
fona
men
t en
una
de le
s ca
uses
pre
vist
es e
n la
lle
i, co
m a
mes
ura
de c
onfli
cte
col·l
ectiu
enf
ront
del
s tre
balla
dors
.
FON
AM
EN
T
CO
NST
ITU
CIO
NA
L
Art.
37.
2 C
onst
ituci
ó es
pany
ola:
“Es
reco
neix
el d
ret d
els t
reba
llado
rs i
empr
esar
is a
ado
ptar
mes
ures
de
conf
licte
col
·lect
iu”.
NO
RM
AT
IVA
APL
ICA
BL
E
Art.
37.
2 C
onst
ituci
ó es
pany
ola
i arts
. 12
a 14
del
Rei
al D
ecre
t Lle
i 17/
1977
, de
4 de
mar
ç, so
bre
rela
cion
s de
treba
ll.
CA
USE
S
-Exi
stèn
cia
de n
otor
i per
ill d
e vi
olèn
cia
per a
les p
erso
nes o
de
dany
s gre
us p
er a
les c
oses
.
-Ocu
paci
ó il·
lega
l del
cen
tre d
e tre
ball
o de
qua
lsev
ol d
e le
s seu
es d
epen
dènc
ies,
o pe
rill c
ert q
ue a
ques
ta e
s pro
duïs
ca.
-Que
el v
olum
de
la in
assi
stèn
cia
o irr
egul
arita
ts e
n el
treb
all i
mpe
disq
uen
greu
men
t el p
rocé
s nor
mal
de
prod
ucci
ó.
PRO
CE
DIM
EN
T
Ado
pció
uni
late
ral p
er l’
empr
esar
i del
tanc
amen
t i c
omun
icac
ió a
l’ad
min
istra
ció
de tr
ebal
l en
el te
rmin
i de
dotz
e ho
res.
D
UR
AD
A D
EL
T
AN
CA
ME
NT
El
tem
ps e
stric
tam
ent
nece
ssar
i pe
r a
la r
epre
sa d
e l’a
ctiv
itat
labo
ral
en l
’em
pres
a o
la r
emoc
ió d
e la
cau
sa q
ue v
a m
otiv
ar e
l ta
ncam
ent.
TE
RM
INA
CIÓ
La
reo
bertu
ra d
el c
entre
de
treba
ll es
pod
rà p
rodu
ir a
inic
iativ
a de
l’e
mpr
esar
i, a
petic
ió d
els
treba
llado
rs o
a r
eque
rimen
t de
l’a
dmin
istra
ció
de tr
ebal
l.
E
FEC
TE
S D
EL
T
AN
CA
ME
NT
LE
GA
L
-Sus
pens
ió d
el c
ontra
cte
de tr
ebal
l. -E
ls tr
ebal
lado
rs ro
man
en e
n si
tuac
ió d
’alta
esp
ecia
l en
la S
egur
etat
Soc
ial:
susp
ensió
de
l’obl
igac
ió d
e co
titza
r. -E
ls tr
ebal
lado
rs n
o ca
usar
an d
ret a
la p
rest
ació
d’in
capa
cita
t tem
pora
l ni a
la p
rest
ació
de
deso
cupa
ció.
E
FEC
TE
S D
EL
T
AN
CA
ME
NT
IL·L
EG
AL
-Els
treb
alla
dors
con
serv
en e
l dre
t al s
alar
i pel
s die
s de
tanc
amen
t. -E
ls tr
ebal
lado
rs ro
man
en e
n al
ta e
n la
Seg
uret
at S
ocia
l i h
i ha
l’obl
igac
ió e
mpr
esar
ial d
e co
titza
r pel
s die
s de
tanc
amen
t. -E
ls tr
ebal
lado
rs p
odra
n ca
usar
dre
t a la
pre
stac
ió d
’inca
paci
tat t
empo
ral,
però
no
a la
pre
stac
ió d
e de
socu
paci
ó.
-Res
pons
abili
tat a
dmin
istra
tiva
de l’
empr
esar
i, qu
e in
corr
e en
una
infr
acci
ó ad
min
istra
tiva
mol
t gre
u (a
rt. 8
.9 L
lei d
’infr
acci
ons
i sa
ncio
ns d
e l’o
rdre
soci
al, L
ISO
S).
-Res
pons
abili
tat c
ontra
ctua
l de
l’em
pres
ari (
haur
à d’
abon
ar e
ls sa
laris
i co
titza
r per
aqu
ests
). -P
ossi
ble
resp
onsa
bilit
at p
enal
de
l’em
pres
ari (
delic
te d
e l’a
rt. 3
15 C
P si
s’in
terf
erei
x el
dre
t de
vaga
o d
e la
llib
erta
t sin
dica
l).
SEGURETAT SOCIAL
EST
RU
CT
UR
A D
EL
SIS
TE
MA
DE
SE
GU
RE
TA
T S
OC
IAL
83
Règ
im g
ener
al d
e tre
balla
dors
per
co
mpt
e d’
altri
i as
sim
ilats
.
Règ
ims e
spec
ials
.
Treb
alla
dors
aut
ònom
s.
Treb
alla
dors
agr
aris
.
Treb
alla
dors
de
la m
ar.
Func
iona
ris p
úblic
s.
Empl
eats
dom
èstic
s.
Estu
dian
ts.
Estru
ctur
a
ÀM
BIT
SU
BJE
CT
IU D
EL
RÈ
GIM
GE
NE
RA
L D
E L
A S
EG
UR
ET
AT
SO
CIA
L
84
Treb
alla
dors
per
com
pte
d’al
tri.
Reg
la g
ener
al.
Incl
usio
ns c
onst
itutiv
es d
e tre
balla
dors
no
assa
laria
ts e
ncar
a qu
e es
trac
te d
e ta
sque
s re
alitz
ades
en
situ
ació
de
subo
rdin
ació
a
canv
i d’
una
rem
uner
ació
(pe
r ex
empl
e: f
unci
onar
is d
e no
u in
grés
de
les
com
unita
ts a
utòn
omes
i el
s tra
nsfe
rits
que
hage
n in
gres
sat v
olun
tària
men
t en
coss
os d
e fu
ncio
naris
aut
onòm
ics
o pe
rson
al e
stat
utar
i de
ls s
erve
is d
e sa
lut
de l
es c
omun
itats
au
tòno
mes
).
Subj
ecte
s inc
loso
s (d
eter
min
ació
pos
itiva
) A
rt. 9
7 LG
SS.
Incl
usio
ns c
onst
itutiv
es d
e pe
rson
es q
ue r
ealit
zen
activ
itats
no
su
bjec
tes
a un
a re
laci
ó es
trict
a,
cont
ract
ual
o fu
ncio
naria
l, de
pr
esta
ció
de
serv
eis
a ca
nvi
d’un
a re
mun
erac
ió
(per
ex
empl
e:
cuid
ador
s in
form
als
de
les
pers
ones
en
si
tuac
ió
de
depe
ndèn
cia
o pe
rson
es
que
exer
cisq
uen
func
ions
de
repr
esen
taci
ó po
lític
a co
m,
per
exem
ple,
dip
utat
s i se
nado
rs).
Excl
usio
ns
(det
erm
inac
ió n
egat
iva)
.
Per r
aó d
el tr
ebal
l (ar
t. 98
.1 L
GSS
). Pe
rson
es q
ue re
alitz
en tr
ebal
ls a
mis
toso
s, be
nèvo
ls o
de
bon
veïn
atge
.
Per r
aó d
e pa
rent
iu (a
rt. 7
.2 L
GSS
).
No
tindr
an la
con
side
raci
ó de
treb
alla
dors
per
com
pte
d’al
tri, l
leva
t de
prov
a en
con
trari:
el
cònj
uge,
els
des
cend
ents
, asc
ende
nts
i la
rest
a de
par
ents
de
l’em
pres
ari,
per c
onsa
ngui
nita
t o
afin
itat
fins
al s
egon
gra
u in
clus
ivam
ent
i, si
és
el c
as, p
er a
dopc
ió, o
cupa
ts e
n el
seu
ce
ntre
de
treba
ll, q
uan
conv
isqu
en a
la se
ua ll
ar i
estig
uen
a cà
rrec
seu.
Els
treba
lls q
ue d
onen
llo
c a
la i
nclu
sió
en a
lgun
s de
ls r
ègim
s es
peci
als
de l
a Se
gure
tat
Soci
al (a
rt. 9
8.2
LGSS
).
Cas
os
espe
cial
s.
Cam
p d’
aplic
ació
LA
INSC
RIP
CIÓ
D’E
MPR
ESE
S E
N L
A S
EG
UR
ET
AT
SO
CIA
L
85
C
ON
CE
PTE
Act
e ad
min
istra
tiu d
’enq
uadr
amen
t pe
r m
itjà
del
qual
l’e
mpr
esa
es d
ecla
ra c
entre
d’im
puta
ció
d’ob
ligac
ions
, càr
regu
es i
resp
onsa
bilit
ats
enfr
ont d
e la
Seg
uret
at S
ocia
l pel
s tre
balla
dors
que
con
tract
e pe
r com
pte
d’al
tri.
NO
RM
AT
IVA
APL
ICA
BL
E
Art.
99
LGSS
i R
D 8
4/19
96, d
e 26
de
gene
r, pe
l qua
l s’a
prov
a el
Reg
lam
ent G
ener
al s
obre
insc
ripci
ó d’
empr
eses
i af
iliac
ió, a
ltes,
baix
es i
varia
cion
s de
dade
s de
treba
llado
rs e
n la
Seg
uret
at S
ocia
l.
M
OM
EN
T I
FOR
MA
PE
R A
LA
SE
UA
SO
L·L
ICIT
UD
La in
scrip
ció
ha d
e pr
actic
ar-s
e am
b an
terio
ritat
a l’
inic
i per
l’em
pres
a de
les s
eues
act
ivita
ts i
en m
odel
of
icia
l en
què
, ent
re a
ltres
asp
ecte
s, es
far
à co
nsta
r l’e
ntita
t ges
tora
(IN
SS)
o, s
i és
el
cas,
la m
útua
d’
acci
dent
s de
tre
ball
i m
alal
ties
prof
essi
onal
s qu
e ha
ja d
’ass
umir
la p
rote
cció
per
les
con
tingè
ncie
s de
ls tr
ebal
lado
rs a
l seu
serv
ei.
ÒR
GA
N C
OM
PET
EN
T P
ER
AL
SE
U
RE
CO
NE
IXE
ME
NT
Tres
orer
ia G
ener
al d
e la
Seg
uret
at S
ocia
l.
E
FEC
TE
S
-Inc
orpo
raci
ó a
un re
gist
re d
’em
pres
es p
er m
itjà
de l’
assi
gnac
ió a
l’em
pres
a d’
un n
úmer
o d’
insc
ripci
ó pa
trona
l am
b va
lor e
n to
t el t
errit
ori n
acio
nal.
-Ass
igna
ció
a l’e
mpr
esa
d’un
cod
i de
com
pte
de c
otitz
ació
coi
ncid
ent
amb
el n
úmer
o d’
insc
ripci
ó pa
trona
l.
AFI
LIA
CIÓ
A L
A S
EG
UR
ET
AT
SO
CIA
L
86
C
once
pte
Act
e ad
min
istra
tiu e
n vi
rtut
del
qual
un
indi
vidu
s’in
corp
ora
al s
iste
ma
naci
onal
de
Segu
reta
t So
cial
. L’
afili
ació
ha
de
prod
uir-
se la
prim
era
vega
da q
ue la
per
sona
físi
ca re
alitz
a un
a ac
tivita
t det
erm
inan
t de
la se
ua in
clus
ió e
n l’à
mbi
t d’a
plic
ació
de
l sis
tem
a.
Car
acte
ríst
ique
s
-És o
blig
atòr
ia p
er a
les p
erso
nes i
nclo
ses e
n el
sist
ema
als e
fect
es d
e dr
ets i
obl
igac
ions
en
la se
ua m
odal
itat c
ontri
butiv
a.
-És
únic
a pe
r a to
ta la
vid
a de
l’in
divi
du i
per a
tot e
l sis
tem
a, a
mb
inde
pend
ènci
a de
les
varia
cion
s qu
e pu
guen
pro
duir-
se
(alte
s, ba
ixes
...) d
espr
és d
’aqu
esta
. -L
a Tr
esor
eria
Gen
eral
de
la S
egur
etat
Soc
ial
assi
gna
a ca
da c
iuta
dà u
n nú
mer
o pe
r a
la s
eua
iden
tific
ació
en
les
seue
s re
laci
ons a
mb
la se
gure
tat s
ocia
l.
Su
bjec
tes o
blig
ats
-L’a
filia
ció
té c
aràc
ter
oblig
ator
i per
a to
ts e
ls e
span
yols
que
res
idis
quen
a E
span
ya i
els
estra
nger
s qu
e re
sidi
sque
n o
es
trobe
n le
galm
ent a
Esp
anya
, sem
pre
que,
en
els
dos
supò
sits
, exe
rcis
quen
la s
eua
activ
itat e
n te
rrito
ri na
cion
al, i
est
igue
n in
clos
os e
n al
gun
dels
col
·lect
ius s
egüe
nts:
*T
reba
llado
rs p
er c
ompt
e d’
altri
. *T
reba
llado
rs p
er c
ompt
e pr
opi o
aut
ònom
s. *S
ocis
treb
alla
dors
de
coop
erat
ives
de
treba
ll as
soci
at.
*Est
udia
nts.
*Fun
cion
aris
púb
lics,
civi
ls o
mili
tars
.
AFI
LIA
CIÓ
A L
A S
EG
UR
ET
AT
SO
CIA
L
87
Proc
edim
ent
A
inst
ànci
a de
l’em
pres
ari:
El
s em
pres
aris
est
an o
blig
ats a
sol·l
icita
r l’a
filia
ció
al s
iste
ma
de l
a Se
gure
tat
Soci
al d
els
que,
no
esta
nt a
filia
ts,
ingr
esse
n al
seu
ser
vei
(art.
100
LG
SS).
L’in
com
plim
ent
d’aq
uest
a ob
ligac
ió
cons
titue
ix in
frac
ció
greu
(art.
22.
2 LI
SOS)
.
A in
stàn
cia
del t
reba
llado
r:
-Els
treb
alla
dors
per
com
pte
prop
i o a
ssim
ilats
que
in
icie
n la
seua
act
ivita
t com
a ta
ls i
no e
s tro
ben
ja
afili
ats e
star
an o
blig
ats a
sol·l
icita
r l’a
filia
ció.
L’
inco
mpl
imen
t d’a
ques
ta o
blig
ació
con
stitu
eix
infr
acci
ó gr
eu (a
rt. 2
2.2
LISO
S).
-En
aque
lls
supò
sits
en
qu
è l’e
mpr
esar
i no
co
mpl
ira la
seu
a ob
ligac
ió d
e so
l·lic
itar
l’afil
iaci
ó d’
un tr
ebal
lado
r qu
e in
gres
se a
l seu
ser
vei,
podr
à l’i
nter
essa
t in
star
dire
ctam
ent
la s
eua
afili
ació
, se
nse
perju
dici
de
les
resp
onsa
bilit
ats
en q
uè h
aja
inco
rreg
ut l’
empr
esar
i.
D’o
fici:
Le
s dire
ccio
ns p
rovi
ncia
ls d
e la
Tre
sore
ria G
ener
al
de la
Seg
uret
at S
ocia
l o le
s se
ues
adm
inis
traci
ons
podr
an p
ract
icar
l’a
filia
ció
d’of
ici
quan
, co
m a
co
nseq
üènc
ia d
e l’a
ctua
ció
dels
seve
is d
’Ins
pecc
ió,
de le
s da
des
que
es tr
oben
en
pode
r de
les
entit
ats
gest
ores
o p
er q
uals
evol
altr
e pr
oced
imen
t, es
co
mpr
ove
l’inc
ompl
imen
t de
l’o
blig
ació
de
so
l·lic
itar
l’afil
iaci
ó pe
r pa
rt de
ls t
reba
llado
rs o
em
pres
aris
a q
ui in
cum
bisc
a aq
uest
a ob
ligac
ió.
Form
a
L’af
iliac
ió s
e so
l·lic
ita p
er e
scrit
, seg
ons
mod
el o
ficia
l, di
rigit
a la
dire
cció
pro
vinc
ial o
adm
inis
traci
ó de
la m
atei
xa c
orre
spon
ent d
e la
Tre
sore
ria G
ener
al d
e la
Seg
uret
at S
ocia
l, am
b ap
orta
ció
del D
NI i
múm
ero
d’id
entif
icac
ió d
e Se
gure
tat S
ocia
l del
treb
alla
dor.
Les
varia
cion
s qu
e es
pro
duïs
quen
en
les
dade
s fa
cilit
ades
en
prac
ticar
-se
l’afil
iaci
ó ha
uran
de
ser c
omun
icad
es a
la T
reso
reria
Gen
eral
de
la S
egur
etat
Soc
ial
en u
n te
rmin
i de
6 di
es d
es q
ue s’
hage
n pr
oduï
t.
Llo
c La
sol
·lici
tud
d’af
iliac
ió e
s di
rigirà
a la
Dire
cció
Pro
vinc
ial d
e la
Tre
sore
ria d
e la
Seg
uret
at S
ocia
l o a
dmin
istra
ció
de la
mat
eixa
pro
vínc
ia e
n qu
è es
tiga
dom
icili
ada
l’em
pres
a en
què
pre
sta
serv
eis e
l tre
balla
dor p
er c
ompt
e d’
altri
o a
ssim
ilat o
en
la q
ual e
stig
a si
tuat
l’es
tabl
imen
t del
treb
alla
dor a
utòn
om.
AFI
LIA
CIÓ
, AL
TE
S I B
AIX
ES
DE
LS
TR
EB
AL
LA
DO
RS
86
L’
adeq
uada
org
anitz
ació
del
sist
ema
de la
Seg
uret
at S
ocia
l fa
nece
ssar
i l’e
stab
limen
t d’u
n pr
oced
imen
t adm
inis
tratiu
a tr
avés
del
qua
l es d
eter
min
en e
ls c
oncr
ets s
ubje
ctes
que
, din
s del
con
junt
po
tenc
ialm
ent p
rote
gibl
e, e
s tro
ben
efec
tivam
ent i
nclo
sos
dins
del
seu
àm
bit d
’act
uaci
ó i d
els
poss
ible
s ca
nvis
que
la s
eua
situ
ació
pug
a ex
perim
enta
r. A
ques
t pro
cedi
men
t es
mat
eria
litza
per
m
itjà
dels
den
omin
ats a
ctes
d’e
nqua
dram
ent.
A
CT
ES
V
IDA
LA
BO
RA
L
A
CT
E
C
ON
CE
PTE
CA
RA
CT
ER
ÍST
IQU
ES
E
FEC
TE
S
Pr
imer
a ac
tivita
t pro
fess
iona
l
A
FIL
IAC
IÓ
Act
e pe
r m
itjà
del
qual
la
TGSS
re
cone
ix la
con
dici
ó d’
incl
osa
en e
l si
stem
a de
la
Segu
reta
t So
cial
la
pers
ona
físic
a qu
e pe
r pr
imer
a ve
gada
re
alitz
a un
a ac
tivita
t de
term
inan
t de
la se
ua in
clus
ió.
-Obl
igat
ori.
-Úni
c i g
ener
al p
er a
tot e
l sis
tem
a:
el t
reba
llado
r co
nser
va e
l m
atei
x nú
mer
o en
cara
que
can
vie
de rè
gim
en
func
ió d
e la
seua
act
ivita
t. -V
italic
i: es
man
té a
filia
t per
a to
ta
la v
ida.
Incl
usió
del
tre
balla
dor
en e
l ca
mp
d’ap
licac
ió d
e la
Seg
uret
at S
ocia
l. A
ssig
naci
ó de
l núm
ero
d’af
iliac
ió a
la
Seg
uret
at S
ocia
l.
In
ici d
e ca
da
rela
ció
labo
ral
A
LT
ES
Act
e en
virt
ut d
el q
ual
la T
GSS
re
cone
ix l
a pe
rson
a qu
e in
icia
una
ac
tivita
t o
es t
roba
en
una
situ
ació
co
nnex
a,
la
seua
co
ndic
ió
de
com
pres
a en
el c
amp
d’ap
licac
ió.
-Obl
igat
ori.
-Múl
tiple
: hi h
aurà
tant
es a
ltes
com
ac
tivita
ts
exer
cisc
a el
su
bjec
te
incl
òs e
n el
sist
ema.
Acc
és a
les
pre
stac
ions
prò
pies
del
rè
gim
d’e
nqua
dram
ent.
Inic
i de
l’obl
igac
ió d
e co
titza
r.
V
icis
situ
ds
prof
essi
onal
s de
l tre
balla
dor
Fi
de
cada
re
laci
ó la
bora
l
B
AIX
ES
Act
e en
virt
ut d
el q
ual
la T
GSS
ex
clou
una
per
sona
que
fin
s lla
vors
ha
via
esta
t d’
alta
de
l ca
mp
d’ap
licac
ió.
-Obl
igat
ori.
-Múl
tiple
: hi
ha
urà
tant
es
baix
es
com
act
ivita
ts f
inal
itze
el s
ubje
cte
incl
òs e
n el
sist
ema.
Des
prot
ecci
ó di
ns d
el s
iste
ma
de
Segu
reta
t Soc
ial.
Extin
ció
de l’
oblig
ació
de
cotit
zar.
L’O
BL
IGA
CIÓ
DE
CO
TIT
ZA
R
89
(Bas
e de
cot
itzac
ió x
Tip
us) –
(B
onifi
ciac
ions
o re
ducc
ions
)
L’ob
ligac
ió d
e co
titza
r
Abo
nam
ent
en e
ls t
erm
inis
est
ablit
s i
pels
per
íode
s es
tipul
ats
d’un
quo
ta r
esul
tant
d’a
plic
ar u
n pe
rcen
tatg
e, a
nom
enat
“t
ipus
de
cotit
zaci
ó”, a
una
qua
ntita
t cal
cula
da s
obre
la re
mun
erac
ió to
tal d
el tr
ebal
lado
r, an
omen
ada
“bas
e de
cot
itzac
ió”
i de
dedu
ir-ne
, si e
scau
, les
bon
ifica
cion
s i/o
redu
ccio
ns q
ue h
i res
ulte
n ap
licab
les.
QU
OTA
SU
BJE
CTE
S R
ECA
PTA
CIÓ
Pass
iu
(obl
igat
al
paga
men
t)
Act
iu
(rec
epto
r de
la
cotit
zaci
ó)
TGSS
Tr
ebal
lado
r Em
pres
ari
Subj
ecte
re
spon
sabl
e de
l pag
amen
t.
Rec
apta
ció
volu
ntàr
ia
Rec
apta
ció
exec
utiv
a
Paga
men
t en
term
ini:
di
ns d
el m
es
segü
ent a
l qua
l co
rres
pong
a la
m
erita
ció.
Qua
n l’i
ngré
s de
le
s qu
otes
no
s’ha
ja
fet
efec
tiu
en
el
perío
de v
olun
tari.
RE
CU
RSO
S FI
NA
NC
ER
S D
E L
A S
EG
UR
ET
AT
SO
CIA
L
90
Com
plem
ents
a m
ínim
s de
les
pens
ions
de
la S
egur
etat
So
cial
.
Pres
taci
ons e
conò
miq
ues d
e la
Seg
uret
at S
ocia
l per
fill
a cà
rrec
.
Apo
rtaci
ons
prog
ress
ives
de
l’est
at c
onsi
gnad
es e
n el
s se
us p
ress
upos
tos
gene
rals
i l
es q
ue s
’aco
rden
per
a
aten
cion
s es
peci
als
o re
sulte
n ne
cess
àrie
s pe
r ex
igèn
cia
de la
con
junt
ura.
FIN
AN
CEN
Pens
ions
no
cont
ribut
ives
per
inva
lides
a i j
ubila
ció.
-Quo
tes
de
les
pers
ones
ob
ligad
es
(em
pres
aris
i
treba
llado
rs).
-Qua
ntita
ts re
capt
ades
en
conc
epte
de
recà
rrec
s, sa
ncio
ns
o d’
altre
s de
natu
rale
sa a
nàlo
ga.
-Fru
its, r
ende
s i i
nter
esso
s i q
uals
evol
altr
e pr
oduc
te d
els
seus
recu
rsos
pat
rimon
ials
. -Q
uals
sevo
l al
tres
ingr
esso
s, se
nse
perju
dici
del
que
di
spos
a la
dis
posi
ció
addi
cion
al 2
2 de
la L
GSS
.
FIN
AN
CEN
Pres
taci
ons c
ontri
butiv
es.
Des
pese
s de
rivad
es d
e la
ges
tió d
e le
s pr
esta
cion
s co
ntrib
utiv
es.
Des
pese
s de
rivad
es
de
les
func
ions
d’
afili
ació
, re
capt
ació
i ge
stió
eco
nòm
ica,
fina
ncer
a i p
atrim
onia
l.
RE
QU
ISIT
S D
’AC
CÉ
S A
LE
S PR
EST
AC
ION
S
9
1
Pres
taci
ons n
o co
ntrib
utiv
es
Gen
eral
s
Espe
cífic
s
Pres
taci
ons
cont
ribut
ives
Gen
eral
s
Espe
cífic
s
Nac
iona
litat
es
paño
la.
Enca
ra q
ue a
ques
ta é
s la
reg
la g
ener
al,
es d
onen
les
exc
epci
ons
segü
ents
: -N
acio
nals
del
s es
tats
mem
bres
de
la U
E i
dels
nac
iona
ls d
’aqu
ells
es
tats
no
mem
bres
a q
ui s
’apl
ique
n el
s re
glam
ents
com
unita
ris d
e Se
gure
tat S
ocia
l. -E
ls h
ispa
noam
eric
ans,
portu
gues
os,
bras
ilers
, and
orra
ns i
fili
pins
que
re
sidi
sque
n en
terr
itori
naci
onal
. -E
ls n
acio
nals
d’a
quel
ls e
stat
s qu
e ai
xí h
o tin
guen
reco
negu
t a tr
avés
de
tract
ats,
conv
enis
sub
scrit
s a
aque
sts
efec
tes
o qu
an e
ls f
óra
aplic
able
pe
r rec
ipro
cita
t tàc
ita o
exp
ress
amen
t rec
oneg
uda.
Res
idèn
cia
en
terr
itori
naci
onal
.
Man
ca d
e re
curs
os.
Mal
grat
que
aqu
esta
és
la r
egla
gen
eral
, en
det
erm
inat
s su
pòsi
ts l
a co
nces
sió
de la
pre
stac
ió n
o es
fa
depe
ndre
d’u
n ni
vell
de r
ende
s co
m,
per e
xem
ple,
per
a la
pre
stac
ió p
er p
art o
ado
pció
múl
tiple
s.
Les p
rest
acio
ns p
er in
valid
esa
i jub
ilaci
ó ex
igei
xen
certs
requ
isits
d’e
dat e
n el
s per
cept
ors.
Afil
iaci
ó/A
lta.
Car
ènci
a (p
erío
de
prev
i de
cotit
zaci
ó).
Alta
form
al: a
cte
real
itzat
en
tem
ps i
form
a.
Alta
pre
sum
pta:
es
prod
ueix
en
aque
lls s
upòs
its e
n qu
è, d
onan
t-se
treba
ll ef
ectiu
, l’e
mpr
esa
ha i
ncom
plit
la s
eua
oblig
ació
de
dona
r d’
alta
.
Alta
ass
imila
da:
situ
ació
en
què,
mal
grat
no
exis
tir u
na e
fect
iva
pres
taci
ó de
ser
vici
s, es
man
té u
na fi
cció
d’a
lta q
ue p
erm
et g
audi
r de
les p
rest
acio
ns q
ue e
l sis
tem
a of
erei
x.
De
man
era
espe
cífic
a, l
es p
rest
acio
ns p
oden
exi
gir
altre
s re
quis
its,
com
, pe
r ex
empl
e, e
n ca
s de
la
pres
taci
ó de
jub
ilaci
ó, e
n qu
è el
be
nefic
iari
ha d
’arr
ibar
a u
na c
erta
eda
t.
CO
NT
ING
ÈN
CIE
S PR
OT
EG
IDE
S: C
OM
UN
ES
I PR
OFE
SSIO
NA
LS
92
Con
tingè
ncie
s
Situ
ació
de
nece
ssita
t que
dón
a dr
et a
la p
rote
cció
del
sist
ema
de la
segu
reta
t soc
ial.
Com
unes
Cla
sses
Prof
essi
onal
s
Tota
lesi
ó co
rpor
al p
atid
a o
mal
altia
con
treta
pel
treb
alla
dor
per
caus
a no
re
laci
onad
a am
b el
treb
all.
Cla
sses
Acc
iden
t no
labo
ral:
tot a
quel
l acc
iden
t que
no
reun
isca
el
s re
quis
its p
er a
ser
con
side
rat
acci
dent
de
treba
ll,
d’ac
ord
amb
el q
ue d
ispo
sa l’
art.
115
LGSS
.
Mal
altia
no
prof
essi
onal
: tot
a aq
uella
alte
raci
ó de
la s
alut
qu
e no
té
la c
ondi
ció
d’ac
cide
nt d
e tre
ball
o m
alal
tia
prof
essi
onal
.
Der
iven
d’u
n ris
c pr
ofes
sion
al.
Mal
altia
pro
fess
iona
l: la
con
treta
a c
onse
qüèn
cia
del
treba
ll ex
ecut
at
per
com
pte
d’al
tri
en
les
activ
itats
es
peci
ficad
es e
n el
qua
dre
de m
alal
ties
prof
essi
onal
s de
l si
stem
a de
Se
gure
tat
Soci
al.
La
mal
altia
ha
d’
esta
r pr
ovoc
ada
per
l’acc
ió d
els
elem
ents
o s
ubst
ànci
es q
ue
s’in
diqu
en e
n el
qua
dre
per a
cad
a m
alal
tia p
rofe
ssio
nal.
Cla
sses
Acc
iden
t de
treba
ll: le
sió
corp
oral
pat
ida
pel t
reba
llado
r am
b oc
asió
o p
er c
onse
qüèn
cia
del
treba
ll ex
ecut
at p
er
com
pte
d’al
tri.
Es p
resu
mei
xen
acci
dent
s de
tre
ball
les
lesi
ons
que
patis
ca e
l tre
balla
dor
dura
nt e
l te
mps
i e
n el
llo
c de
l tre
ball.
Són
acci
dent
s de
treba
ll:
-Els
pat
its a
l’an
ada
o a
la to
rnad
a de
l tre
ball.
-E
ls s
ucce
ïts a
mb
ocas
ió o
per
con
seqü
ènci
a de
les
tas
ques
que
, en
cara
que
no
corr
espo
nen
a la
seu
a ca
tego
ria p
rofe
ssio
nal,
exec
ute
el t
reba
llado
r co
mpl
int
ordr
es d
e l’e
mpr
esar
i o
en p
ro d
el b
on
func
iona
men
t de
l’em
pres
a.
-Les
mal
altie
s co
ntre
tes
amb
mot
iu d
el t
reba
ll qu
e no
tin
guen
la
cons
ider
ació
de
mal
altia
pro
fesi
onal
. -L
es m
alal
ties p
atid
es a
mb
ante
riorit
at p
el tr
ebal
lado
r que
s’ag
reug
en
com
a c
onse
qüèn
cia
de l’
acci
dent
.
No
són
acci
dent
s de
treba
ll:
-Els
deg
uts
a fo
rça
maj
or
alie
na a
l tre
ball.
-E
ls
degu
ts
a do
l o
impr
udèn
cia
tem
eràr
ia d
el
treba
llado
r acc
iden
tat.
RÈ
GIM
DE
LE
S PR
EST
AC
ION
S
93
Dre
t a le
s pr
esta
cion
s
Req
uisi
ts g
ener
als
Req
uisi
ts e
spec
ífics
de
cada
pre
stac
ió
Afil
iaci
ó i
alta
o s
ituac
ió a
ssim
ilada
a l
’alta
qua
n es
pro
duïs
ca l
a co
ntin
gènc
ia o
situ
ació
pro
tegi
da, l
leva
t qu
e, p
er d
ispo
sici
ó le
gal,
s’es
tabl
isca
el c
ontra
ri.
Com
plim
ent
dels
pe
ríode
s de
co
titza
ció
que,
si
és
el
ca
s, s’
exig
isqu
en p
er a
la c
once
ssió
de
la p
rest
ació
sol·l
icita
da.
No
s’ex
igei
x co
titza
ció
prèv
ia p
er a
cau
sar
dret
a l
es p
rest
acio
ns
que
es d
eriv
en d
’acc
iden
t, la
bora
l o n
o, o
de
mal
altia
pro
fess
iona
l, lle
vat e
n el
cas
de
la IT
o IP
.
Pres
crip
ció
i ca
duci
tat d
e le
s pr
esta
cion
s
El d
ret a
l rec
onei
xem
ent d
e le
s pr
esta
cion
s pr
escr
iu a
l cap
de
cinc
any
s, a
com
ptar
des
del
dia
seg
üent
a a
quel
l en
què
va te
nir l
loc
el fe
t cau
sant
de
la p
rest
ació
de
què
es tr
acte
.
Si é
s un
a pr
esta
ció
a un
pre
u al
çat i
abo
nada
en
un ú
nic
paga
men
t, ca
duca
a l’
any
d’ha
ver s
igut
not
ifica
da la
seu
a co
nces
sió.
Si
és u
na p
rest
ació
per
iòdi
ca, c
ada
men
sual
itat c
aduc
a a
l’any
del
seu
venc
imen
t.
RÈ
GIM
DE
LE
S PR
EST
AC
ION
S
9
4
Abo
nam
ent d
e le
s pr
esta
cion
s
14 p
ague
s, co
rres
pone
nts
a ca
da u
n de
ls m
esos
de
l’any
, i d
ues
pagu
es e
xtra
ordi
nàrie
s, en
els
mes
os d
e ju
ny i
no
vem
bre.
Si s
’han
com
plit
les
oblig
acio
ns d
’afil
iaci
ó, a
lta i
cotit
zaci
ó, a
més
del
s re
quis
its e
spec
ífics
de
cada
pre
stac
ió, l
a re
spon
sabi
litat
del
pag
amen
t cor
resp
on a
l’en
titat
ges
tora
de
la s
egur
etat
soc
ial,
o si
esc
au, a
la m
útua
pat
rona
l o
empr
esar
i que
col
·labo
re e
n la
ges
tió.
Si n
o s’
hagu
eren
com
plit
les
oblig
acio
ns d
’afil
iaci
ó, a
lta o
cot
itzac
ió,
el r
espo
nsab
le d
e le
s pr
esta
cion
s se
rà
l’em
pres
ari.
N
o ob
stan
t aix
ò, le
s en
titat
s ge
stor
es o
, si e
scau
, la
mút
ua, r
ealit
zara
n un
pag
amen
t ant
icip
at d
e le
s pr
esta
cion
s al
be
nefic
iari,
i se
sub
roga
ran
en la
pos
ició
d’a
ques
t enf
ront
de
l’em
pres
ari.
Lím
its: l
a qu
antit
at a
ntic
ipad
a no
pod
rà
supe
rar l
’equ
ival
ent a
due
s veg
ades
i m
itja
l’im
port
del s
alar
i mín
im in
terp
rofe
ssio
nal.
Poss
ibili
tat d
e re
càrr
ec (i
ncre
men
t ent
re u
n 30
% i
un 5
0% d
e la
qua
ntia
) si l
a pr
esta
ció
deriv
a d’
un a
ccid
ent d
e tre
ball
o d’
una
mal
altia
pro
fess
iona
l.
Res
pons
able
del
recà
rrec
: em
pres
ari,
sens
e po
ssib
ilita
t de
cont
ract
ar u
na a
sseg
uran
ça.
Rei
nteg
ram
ent:
si s
’han
per
cebu
t de
man
era
inde
guda
pre
stac
ions
de
la s
egur
etat
soc
ial,
la q
uant
ia h
a de
ser
re
inte
grad
a.
L’ob
ligac
ió é
s del
treb
alla
dor i
, de
man
era
subs
idià
ria, d
els q
ue h
agen
fet p
ossi
ble
la p
erce
pció
. L’
oblig
ació
de
rein
tegr
amen
t pr
escr
iu a
l ca
p de
cin
c an
ys d
es d
e la
dat
a de
l se
u co
bram
ent
o de
s qu
e va
pod
er
exer
cir-
se l’
acci
ó pe
r a e
xigi
r-ne
la d
evol
ució
.
RÈ
GIM
DE
LE
S PR
EST
AC
ION
S
95
Inco
mpa
tibili
tats
de
les p
rest
acio
ns
Am
b el
treb
all:
inco
mpa
tibili
tat d
el tr
ebal
l am
b la
pen
sió
de ju
bila
ció.
El p
ensi
onis
ta q
ue d
esitg
e to
rnar
al t
reba
ll ha
urà
de c
omun
icar
-ho
a l’e
ntita
t ges
tora
, que
pro
cedi
rà a
la su
spen
sió
del d
ret a
la p
ensi
ó.
Entre
pre
stac
ions
: les
pen
sion
s de
l règ
im g
ener
al s
ón in
com
patib
les
entre
si,
de m
aner
a qu
e qu
i tin
ga d
ret a
due
s o
més
pen
sion
s inc
ompa
tible
s pod
rà o
ptar
per
una
d’a
ques
tes.
Ex
cepc
iona
lmen
t es p
erm
et la
com
patib
ilita
t ent
re le
s pre
stac
ions
(pen
sió
de ju
bila
ció
i de
viud
etat
).
Entre
règi
ms:
inco
mpa
tibili
tat d
e pr
esta
cion
s, lle
vat q
ue le
s di
spos
icio
ns re
gula
dore
s de
cad
a rè
gim
est
ablis
quen
el
cont
rari.
PRESTACIONS DEL RÈGIM GENERAL DE LA SEGURETAT SOCIAL 96
NIVELL CONTRIBUTIU
NIVELL NO CONTRIBUTIU
Incapacitat temporal (art. 128 i s. LGSS)
Incapacitat permanent (art. 136 i s. LGSS) Graus (art. 137 LGSS)
Incapacitat permanent parcial Incapacitat permanent total Incapacitat permanent absoluta Gran invalidesa
Invalidesa permanent (art. 144 i s. LGSS)
Maternitat (art. 133bis i s. LGSS)
Maternitat (art. 133 sexies i s. LGSS)
Paternitat (art. 133octies i s. LGSS)
Risc durant l’embaràs (art. 134 i s. LGSS)
Risc durant la lactància natural (art. 135bis i s. LGSS)
Mort i supervivència (art. 171 LGSS)
Auxili per defunció (art. 173 LGSS) Pensió de viudetat (art. 174 i s. LGSS) Pensió d’orfandat (art. 175 LGSS) Pensió a favor de familiars (art. 176 LGSS) Indemnització en cas de defunció en accident de
treball o malaltia professional (art. 177 LGSS)
Jubilació (art. 160 i s. LGSS)
Jubilació (art. 167 i s. LGSS)
Desocupació (art. 203 i s. LGSS)
Prestacions familiars (art. 180 LGSS)
Consideració com a període de cotització efectiva, a l’efecte de les corresponents prestacions per jubilació, incapacitat permanent, mort o supervivència, maternitat i paternitat, dels primers anys d’excedència amb reserva de lloc de treball de què els treballadors gaudeixen amb motiu de l’atenció d’un fill o menor acollit o de l’atenció d’altres familiars.
Les cotitzacions realitzades durant els primers anys de reducció de jornada per guarda legal o atenció de familiars es computaran incrementades fins al 100 per 100 de la quantia que hi haguera correspost si s’haguera mantingut sense la reducció la jornada de treball.
Prestacions familiars:
Assignació econòmica per fill o menor acollit o càrrec (art. 182 i s. LGSS).
Prestació econòmica de pagament únic a un preu alçat per naixement o adopció de fill en supòsits de famílies nombroses i en els cas de mares discapacitades (art. 185 i s. LGSS).
Prestació per part o adopció múltiples (art. 187 i s. LGSS).
PREVENCIÓ DE RISCOS LABORALS
OB
LIG
AC
ION
S D
EL
S E
MPR
ESA
RIS
EN
MA
TÈ
RIA
PR
EV
EN
TIV
A
99
R
egul
ació
A
rt. 2
5 i 4
0 C
E. A
rt. 4
.2 d
) i 1
9.1
ET. A
rt. 1
4 LP
RL.
O
blig
acio
ns
bàsi
ques
-Im
plan
tar i
apl
icar
un
pla
de p
reve
nció
de
risco
s lab
oral
s, qu
e ha
urà
d’in
clou
re l’
estru
ctur
a, le
s res
pons
abili
tats
, les
func
ions
, els
pro
cess
os i
els r
ecur
sos
nece
ssar
is p
er a
real
itzar
la p
reve
nció
en
l’em
pres
a.
-Ava
luar
els
risc
os (a
rt. 1
6 LP
RL)
com
a in
stru
men
t per
a l’
aplic
ació
i ge
stió
del
pla
de
prev
enci
ó.
-Pro
porc
iona
r als
treb
alla
dors
equ
ips d
e tre
ball
i mitj
ans d
e pr
otec
ció
(art.
17
LPR
L).
-Inf
orm
ar, c
onsu
ltar i
per
met
re la
par
ticip
ació
del
s tre
balla
dors
. -S
ubm
inis
trar
form
ació
als
treb
alla
dors
en
mat
èria
pre
vent
iva
(art.
19
LPR
L).
-Ado
ptar
les m
esur
es n
eces
sàrie
s en
cas d
’em
ergè
ncia
(art.
20
LPR
L).
-Ado
ptar
les m
esur
es n
eces
sàrie
s en
cas d
e ris
c gr
eu i
imm
inen
t (ar
t. 21
LPR
L).
-Gar
antir
la v
igilà
ncia
de
la sa
lut d
els t
reba
llado
rs (a
rt. 2
2 LP
RL)
. -E
labo
rar i
con
serv
ar la
doc
umen
taci
ó re
lativ
a a
la m
atèr
ia d
e pr
even
ció
a di
spos
ició
de
l’aut
orita
t lab
oral
(art.
23
LPR
L).
-Coo
rdin
ar le
s act
ivita
ts e
mpr
esar
ials
en
supò
sits
de
desc
entra
litza
ció
prod
uctiv
a (a
rt. 2
4 LP
RL)
. -P
rote
gir e
ls tr
ebal
lado
rs e
spec
ialm
ent s
ensi
bles
a c
erts
risc
os (a
rt. 2
5 LP
RL)
, sen
se d
istin
gir s
i es t
ract
a de
fixo
s o te
mpo
rals
(art.
28
LPR
L).
-Rea
litza
r les
act
ivita
ts d
e pr
even
ció
per m
itjà
de la
con
stitu
ció
o co
ncer
t del
s ser
veis
de
prev
enci
ó (a
rt. 3
0 i 3
1 LP
RL)
.
M
odal
itats
co
mpl
imen
t
L’em
pres
ari t
é l’o
blig
ació
d’o
rgan
itzar
els
recu
rsos
nec
essa
ris p
er a
la p
reve
nció
, d’a
cord
am
b le
s mod
alita
ts se
güen
ts:
a) A
ssum
int p
erso
nalm
ent a
ques
ta a
ctiv
itat.
b) D
esig
nant
un
o m
és tr
ebal
lado
rs p
er a
por
tar-
la a
cap
.
Con
stitu
int u
n se
rvei
de
prev
enci
ó pr
opi.
R
ecor
rent
a u
n se
rvei
de
prev
enci
ó al
iè.
Efic
àcia
en
la
gest
ió
-Ado
pció
d’u
na p
olíti
ca p
reve
ntiv
a, in
tegr
ada
en e
l con
junt
d’a
ctiv
itats
i de
cisi
ons d
e l’e
mpr
esa.
-C
reac
ió d
’una
org
anitz
ació
pre
vent
iva:
inte
grac
ió e
n l’e
stru
ctur
a je
ràrq
uica
de
l’em
pres
a i e
lecc
ió d
e la
mod
alita
t d’o
rgan
itzac
ió.
-Ava
luar
els
risc
os. T
ipus
d’a
valu
ació
: gen
eral
(apl
icad
a a
tots
els
sec
tors
de
l’em
pres
a); g
enèr
ica
(sob
re a
ctiv
itats
o d
epar
tam
ents
con
cret
s); e
spec
ífica
(en
aque
sta
s’av
alue
n ca
da u
n de
ls r
isco
s de
man
era
parti
cula
r, en
cad
a llo
c de
treb
all).
Ha
de re
alitz
ar-s
e un
a av
alua
ció
inic
ial,
prèv
ia a
l’in
ici d
e l’a
ctiv
itat
empr
esar
ial,
i altr
es d
e su
cces
sive
s, qu
an h
i haj
a un
can
vi e
n le
s con
dici
ons d
e tre
ball.
-P
lani
ficar
la p
reve
nció
. Es
tindr
à en
com
pte
un o
rdre
de
prio
ritat
s, en
func
ió d
e la
mag
nitu
d o
grav
etat
del
s ris
cos,
el n
ombr
e de
treb
alla
dors
exp
osat
s i l
a du
rada
de
l’exp
osic
ió. H
a d’
incl
oure
els
mitj
ans m
ater
ials
i hu
man
s, el
s ter
min
is p
revi
stos
i as
sign
ació
de
recu
rsos
. -C
ontro
l pre
vent
iu. P
erm
et la
com
prov
ació
del
gra
u de
com
plim
ent d
els o
bjec
tius e
n pr
even
ció.
Pre
fere
ntm
ent,
actiu
. -A
udito
ria d
el si
stem
a de
ges
tió. E
xter
na (c
inc
anys
) o a
utor
itat l
abor
al. O
bjec
tiu: c
ompr
ovar
ava
luac
ions
i pl
anifi
car l
’act
ivita
t pre
vent
iva.
PRO
TE
CC
IÓ D
EL
S G
RU
PS E
SPE
CIA
LS
DE
RIS
C
1
00
Mat
erni
tat,
part
i la
ctàn
cia
Ava
luac
ió d
els
risco
s: n
atur
ales
a, g
rau
i du
rada
de
l’exp
osic
ió d
e le
s tre
balla
dore
s en
situ
ació
d’e
mba
ràs
o pa
rt re
cent
, a
agen
ts,
proc
edim
ents
o
cond
icio
ns
de
treba
ll qu
e pu
guen
in
fluir
nega
tivam
ent e
n la
salu
t de
les t
reba
llado
res o
del
fetu
s.
Com
unic
ació
del
s res
ulta
ts
a le
s tre
balla
dore
s em
bara
ssad
es,
que
han
parit
o e
stan
en
lact
ànci
a i
als s
eus r
epre
sent
ants
.
1r)
Si n
o es
pot
evi
tar
el r
isc:
ad
apta
ció
de l
es c
ondi
cion
s de
tre
ball
o de
l tem
ps d
e tre
ball
de la
tre
balla
dora
afe
ctad
a.
2n)
Can
vi d
e llo
c de
tre
ball
o fu
nció
co
mpa
tible
am
b el
se
u es
tat d
ins
del g
rup
prof
essi
onal
o
cate
goria
equ
ival
ent.
3r)
Can
vi d
e llo
c de
tre
ball
o fu
nció
com
patib
le a
mb
el s
eu
esta
t for
a de
l gru
p pr
ofes
sion
al
o ca
tego
ria e
quiv
alen
t.
Mes
ures
a a
dopt
ar
4t)
Susp
ensi
ó pe
r ris
c du
rant
l’e
mba
ràs o
lact
ànci
a.
Dre
t de
les
tre
balla
dore
s em
bara
ssad
es a
ab
sent
ar-s
e de
l tre
ball
(art.
26.
4 LP
RL)
, am
b dr
et
a re
mun
erac
ió,
per
a la
re
alitz
ació
d’
exàm
ens
pren
atal
s i
tècn
ique
s de
pre
para
ció
al p
art,
prev
i aví
s a
l’em
pres
ari i
just
ifica
ció
de la
nec
essi
tat
de la
seua
real
itzac
ió d
ins d
e la
jorn
ada
de
treba
ll (a
rt. 3
7.3
ET).
PRO
TE
CC
IÓ D
EL
S G
RU
PS E
SPE
CIA
LS
DE
RIS
C
1
01
-Inf
orm
ar in
divi
dual
men
t cad
a tre
balla
dor i
de
man
era
prèv
ia a
l’in
ici d
e la
seu
a ac
tivita
t so
bre
els
risco
s es
pecí
fics
que
afec
ten
el s
eu l
loc
de t
reba
ll o
func
ió,
així
com
les
m
esur
es d
e pr
otec
ció
i de
prev
enci
ó ap
licab
les a
aqu
ests
risc
os (a
rt. 1
8.1
LPR
L).
-Ver
ifica
r si
el
tre
ball
requ
erei
x un
es
qual
ifica
cion
s o
aptit
uds
prof
essi
onal
s de
term
inad
es p
el ti
pus d
e ris
c a
què
s’ex
posa
el t
reba
llado
r. -E
xigè
ncia
d’o
blig
ator
ieta
t de
cont
rols
mèd
ics e
spec
ials
de
man
era
periò
dica
. -O
ferir
info
rmac
ió su
ficie
nt i
adeq
uada
a le
s car
acte
rístiq
ues d
el tr
ebal
l a c
obrir
. -I
nfor
mar
els
ser
veis
de
prev
enci
ó o
pers
ones
des
igna
des
de l
a in
corp
orac
ió d
e tre
balla
dors
tem
pora
ls o
que
pro
ving
uen
de le
s ETT
.
Men
ors
(art.
27
LPR
L, a
rt. 6
ET)
L’av
alua
ció
tindr
à en
com
pte
els
risco
s es
pecí
fics
per a
la s
egur
etat
, la
salu
t i e
l des
envo
lupa
men
t del
s jo
ves
deriv
ats
de l
a se
ua f
alta
d’e
xper
iènc
ia i
de
la s
eua
imm
adur
esa
per
a av
alua
r el
s ris
cos
exis
tent
s o
pote
ncia
ls i
del
seu
de
senv
olup
amen
t enc
ara
inco
mpl
et.
L’av
alua
ció
inic
ial h
a d’
efec
tuar
-se
aban
s de
la in
corp
orac
ió a
l tre
ball
dels
men
ors.
No
és p
ossi
ble
mod
ifica
r con
dici
ons d
e tre
ball
sens
e fe
r-ne
aba
ns la
cor
resp
onen
t ava
luac
ió.
-Tre
ball
noct
urn.
-Des
cans
de
30 m
inut
s si
la
jorn
ada
diàr
ia c
ontin
uada
exc
edei
x qu
atre
ho
res i
mitj
a.
-Des
cans
setm
anal
: dos
die
s. -N
o m
és d
e 8
hore
s dià
ries d
e tre
ball
efec
tiu.
Proh
ibic
ions
Dre
ts
Tre
balla
dors
te
mpo
rals
Per
què
prot
egir
aque
sts
treba
llado
rs?
Perq
uè e
stan
més
exp
osat
s al
s ris
cos
d’ac
cide
nts
de t
reba
ll i
mal
altie
s pr
ofes
sion
als
al s
er c
ontra
ctat
s pe
r a tr
ebal
ls a
mb
més
càr
rega
o ri
sc i
perq
uè la
seu
a in
tegr
ació
en
la p
lant
illa
és m
és
difíc
il (r
otac
ió, i
nseg
uret
at e
n l’o
cupa
ció
i des
envo
lupa
men
t de
tasq
ues
secu
ndàr
ies)
i ai
xò fa
que
ting
uen
dific
ulta
ts
per a
acc
edir
als m
itjan
s per
a c
omba
tre la
inse
gure
tat e
n el
treb
all (
info
rmac
ió, f
orm
ació
o v
ies d
e re
pres
enta
ció)
.
Obl
igac
ions
de
l’em
pres
ari
OB
LIG
AC
ION
S D
EL
S T
RE
BA
LL
AD
OR
S E
N M
AT
ÈR
IA P
RE
VE
NT
IVA
10
2
V
etla
r pe
r la
seua
segu
reta
t i sa
lut e
n el
tr
ebal
l i p
er la
de
terc
ers
El t
reba
llado
r ha
de
vetla
r, se
gons
les
seu
es p
ossi
bilit
ats
i pe
r m
itjà
del
com
plim
ent
de l
es m
esur
es d
e pr
even
ció
que
en c
ada
cas
sigu
en a
dopt
ades
, per
la s
eua
segu
reta
t i s
alut
en
el tr
ebal
l i p
er la
d’a
quel
les
altre
s pe
rson
es a
qui
pug
a af
ecta
r la
seua
act
ivita
t pro
fess
iona
l, a
caus
a de
ls s
eus
acte
s i o
mis
sion
s en
el t
reba
ll, d
e co
nfor
mita
t am
b la
seua
form
ació
i le
s ins
trucc
ions
de
l’em
pres
ari.
Ús a
dequ
at d
els e
quip
s de
treb
all
Usa
r ad
equa
dam
ent,
d’ac
ord
amb
la s
eua
natu
rale
sa i
els
ris
cos
prev
isib
les,
les
màq
uine
s, ap
arel
ls,
eine
s, su
bstà
ncie
s pe
rillo
ses,
equi
ps d
e tra
nspo
rt i,
en g
ener
al, q
uals
sevo
l altr
es m
itjan
s am
b qu
è de
senv
olup
en la
se
ua a
ctiv
itat.
Ús c
orre
cte
dels
dis
posi
tius d
e se
gure
tat
No
posa
r for
a de
func
iona
men
t i u
tilitz
ar c
orre
ctam
ent e
ls d
ispo
sitiu
s de
seg
uret
at e
xist
ents
o q
ue s
’inst
al·le
n en
els
mitj
ans r
elac
iona
ts a
mb
la se
ua a
ctiv
itat o
en
els l
locs
de
treba
ll en
què
aqu
esta
ting
a llo
c.
Info
rmar
de
les s
ituac
ions
de
risc
Info
rmar
imm
edia
tam
ent e
l seu
sup
erio
r jer
àrqu
ic d
irect
e i e
ls tr
ebal
lado
rs d
esig
nats
per
a re
alitz
ar a
ctiv
itats
de
pro
tecc
ió i
de p
reve
nció
o, s
i és
el c
as, e
l ser
vei d
e pr
even
ció,
sob
re q
uals
evol
situ
ació
que
, al s
eu p
arer
, co
mpo
rte, p
er m
otiu
s rao
nabl
es, u
n ris
c pe
r a la
segu
reta
t i la
salu
t del
s tre
balla
dors
.
C
ol·la
bora
r am
b l’a
dmin
istr
ació
co
mpe
tent
Con
tribu
ir al
com
plim
ent d
e le
s obl
igac
ions
est
ablid
es p
er l’
auto
ritat
com
pete
nt a
fi d
e pr
oteg
ir la
segu
reta
t i
la sa
lut d
els t
reba
llado
rs e
n el
treb
all.
C
oope
rar
amb
l’em
pres
ari
Coo
pera
r am
b l’e
mpr
esar
i pe
rquè
aqu
est
puga
gar
antir
une
s co
ndic
ions
de
treba
ll qu
e si
guen
seg
ures
i n
o co
mpo
rten
risco
s per
a la
segu
reta
t i la
salu
t del
s tre
balla
dors
.
L’in
com
plim
ent
d’aq
uest
es o
blig
acio
ns s
erà
cons
ider
at c
om a
inco
mpl
imen
t lab
oral
als
efe
ctes
pre
vist
os e
n l’a
rticl
e 58
.1 E
T o,
si é
s el
cas
, com
a f
alta
d’
acor
d am
b el
que
est
able
ix la
nor
mat
iva
sobr
e rè
gim
dis
cipl
inar
i del
s fun
cion
aris
púb
lics o
del
per
sona
l est
atut
ari a
l ser
vei d
e le
s adm
inis
traci
ons p
ubliq
ues.
RE
SPO
NSA
BIL
ITA
T E
N M
AT
ÈR
IA P
RE
VE
NT
IVA
103
Poss
ible
s re
spon
sabi
litat
s de
l’em
pres
ari
Pena
l
Del
icte
s i fa
ltes g
enèr
ics (
hom
icid
i i le
sion
s).
Del
icte
s de
risc
dels
art.
316
, 317
i 31
8 C
P.
Infr
acci
ó de
les
nor
mes
de
segu
reta
t i
salu
t la
bora
l pe
r no
don
ar a
ls tr
ebal
lado
rs le
s m
esur
es q
ue h
aurie
n fe
t que
el
seu
treba
ll fó
ra se
gur.
Adm
inis
trat
iva
Infr
acci
ons
labo
rals
en
mat
èria
pre
vent
iva
per
acci
ons
o om
issi
ons
dels
dife
rent
s su
bjec
tes
resp
onsa
bles
que
inc
ompl
isqu
en l
es n
orm
es
lega
ls,
regl
amen
tàrie
s i
clàu
sule
s no
rmat
ives
de
ls
conv
enis
co
l·lec
tius
en
mat
èria
de
se
gure
tat
i sa
lut
en
el
treba
ll so
tmes
es
a re
spon
sabi
litat
sego
ns la
LIS
OS.
Elem
ents
: -L
egal
itat:
les
infr
acci
ons
i san
cion
s ha
n de
co
ncre
tar-
se le
galm
ent.
-Tip
ifica
ció:
le
s co
nduc
tes
prev
iste
s ex
pres
sam
ent
són
les
sanc
iona
bles
, ig
ual
que
les s
anci
ons c
orre
spon
ents
. -P
ropo
rcio
nalit
at: g
radu
ació
de
la sa
nció
. -C
ulpa
bilit
at:
inco
mpl
imen
t qu
e pr
ovin
ga
de d
ol o
neg
ligèn
cia.
-P
resu
mpc
ió d
’inoc
ènci
a.
De
SS:
Rec
àrre
c de
pr
esta
cion
s
Subj
ecte
infr
acto
r: l’e
mpr
esar
i.
Rec
àrre
c no
ass
egur
able
.
Rel
ació
de
ca
usal
itat
entre
la
co
nduc
ta
empr
esar
ial
i el
da
ny
caus
at.
Rec
àrre
c en
tre u
n 30
% i
un
50%
en
les
pres
taci
ons
d’A
T i
EP q
uan
la l
esió
es
prod
uïsc
a pe
r m
àqui
nes,
arte
fact
es o
en
inst
al·la
cion
s, ce
ntre
s o
llocs
de
treba
ll qu
e no
tin
guen
el
s di
spos
itius
de
pr
ecau
ció
regl
amen
taris
, el
s tin
guen
in
utili
tzat
s o
en
mal
es
cond
icio
ns,
o qu
an n
o s’
hage
n ob
serv
at l
es m
esur
es
gene
rals
o p
artic
ular
s de
seg
uret
at i
hig
iene
en
el
treba
ll, o
les
elem
enta
ls d
e sa
lubr
itat o
les
d’ad
equa
ció
pers
onal
a c
ada
treba
ll, t
enin
t en
com
pte
les
seue
s ca
ract
erís
tique
s i d
e l’e
dat,
sexe
i al
tres
cond
icio
ns d
el
treba
llado
r. C
ompa
tibili
tat a
mb
qual
sevo
l altr
a re
spon
sabi
litat
.
RE
SPO
NSA
BIL
ITA
T E
N M
AT
ÈR
IA P
RE
VE
NT
IVA
104
Civ
il Po
ssib
les
resp
onsa
bilit
ats
de l’
empr
esar
i
Con
tract
ual
(art.
110
1 C
C)
Extra
cont
ract
ual
(art.
190
2 C
C)
Rel
ació
con
tract
ual.
Inco
mpl
imen
t d’o
blig
acio
ns c
ontra
ctua
ls.
Dan
ys d
eriv
ats d
e l’i
ncom
plim
ent.
Per
fets
o
omis
sion
s an
tijur
ídic
s al
iens
al
co
mpl
imen
t d’
oblig
acio
ns la
bora
ls (o
blig
ació
gen
èric
a de
no
caus
ar d
anys
a
terc
ers)
. N
o ex
iste
ix c
ap re
laci
ó co
ntra
ctua
l ent
re e
l sub
ject
e ca
usan
t i
el tr
ebal
lado
r dan
yat.
Dan
ys d
eriv
ats d
e l’i
ncom
plim
ent.
Sole
n se
r inf
racc
ions
en
mat
èria
pre
vent
iva
per o
mis
ions
de
les n
orm
es c
orre
spon
ents
. La
ind
emni
tzac
ió c
ompr
endr
à la
rep
arac
ió d
els
dany
s de
rivat
s de
la
mal
altia
o l
esió
pr
oduï
da c
om a
con
seqü
ènci
a de
l tre
ball.
C
lass
e de
dan
ys: m
oral
s i p
atrim
onia
ls.
OR
GA
NIT
ZA
CIÓ
DE
LA
PR
EV
EN
CIÓ
105
La ll
iber
ta d
’opc
ió e
s tro
ba c
ondi
cion
ada
pel n
ombr
e de
treb
alla
dors
de
l’em
pres
a. S
i l’e
mpr
esa
té m
és d
e 50
0 tre
balla
dors
o e
ntre
250
i 5
00 i
des
envo
lupa
act
ivita
ts d
’esp
ecia
l pe
rillo
sita
t ha
urà
de c
onst
ituir
un s
erve
i de
pr
even
ció
prop
i.
Mal
grat
aix
ò, l’
empr
esar
i pod
ria o
ptar
per
un
serv
ei d
e pr
even
ció
prop
i qua
n n’
hi h
auria
pro
u am
b de
sign
ar u
n tre
balla
dor o
uns
qu
ants
o d
esig
nar-
los q
uan
l’em
pres
ari p
odria
ass
umir
la p
reve
nció
.
OR
GA
NIT
ZA
CIÓ
DE
LA
PR
EV
EN
CIÓ
106
106
Ass
umpc
ió p
erso
nal
per
l’em
pres
ari d
e l’a
ctiv
itat p
reve
ntiv
a
Tote
s le
s fu
ncio
ns p
reve
ntiv
es ll
evat
de
la v
igilà
ncia
de
la sa
lut d
els t
reba
llado
rs.
Req
uisi
ts
Empr
esa
de fi
ns a
10
treba
llado
rs.
Act
ivita
t em
pres
aria
l no
peril
losa
.
L’em
pres
ari h
a d’
esta
r fís
icam
ent a
l cen
tre d
e tre
ball
on s
’haj
a de
des
envo
lupa
r l’a
ctiv
itat
prev
entiv
a.
L’em
pres
ari
ha
de
poss
eir
la
capa
cita
ció
adeq
uada
pe
r a
dese
nvol
upar
le
s ta
sque
s pr
even
tives
.
Des
igna
ció
de
treb
alla
dors
Qua
n?
Qua
n l’e
mpr
esar
i no
haj
a as
sum
it l’a
cció
pre
vent
iva
ni l
’haj
a en
com
anad
a a
un s
erve
i de
pr
even
ció.
Obl
igat
ori
quan
: te
nint
l’e
mpr
esa
fins
a 10
tre
balla
dors
, l’e
mpr
esar
i no
haj
a as
sum
it pe
rson
alm
ent
l’act
ivita
t pr
even
tiva,
i q
uan,
ten
int
l’em
pres
a fin
s a
500
treba
llado
rs i
no
s’ha
ja c
ontra
ctat
un
serv
ei d
e pr
even
ció
aliè
, no
sig
a ne
cess
ari
cons
titui
r un
ser
vei
de
prev
enci
ó pr
opi p
er n
o de
dica
r-se
l’em
pres
a a
cap
activ
itat p
erill
osa.
Les
activ
itats
pre
vent
ives
en
les
qual
s no
sig
a su
ficie
nt la
des
igna
ció
de tr
ebal
lado
rs h
aura
n de
ser d
esen
volu
pade
s per
un
serv
ei d
e pr
even
ció.
Els t
reba
llado
rs h
an d
e te
nir l
a ca
paci
taci
ó ne
cess
ària
. Po
dran
des
envo
lupa
r le
s ta
sque
s pr
even
tives
exc
lusi
vam
ent
o co
mpa
tibili
tzar
-les
amb
la
seua
pre
stac
ió la
bora
l. El
seu
nom
bre
depe
ndrà
de
la m
esur
a de
l’em
pres
a, d
els
risco
s ex
iste
nts
i de
la d
istri
buci
ó de
ls tr
ebal
lado
rs a
l’em
pres
a.
Per a
fer e
l seu
treb
all,
disp
osen
d’u
nes
faci
litas
i ga
rant
ies.
A m
és, h
aura
n de
gua
rdar
sec
ret
sobr
e al
lò q
ue c
oneg
uen
per r
aó d
e la
seua
act
ivita
t.
OR
GA
NIT
ZA
CIÓ
DE
LA
PR
EV
EN
CIÓ
107
107
Serv
ei d
e pr
even
ció
prop
i
Con
junt
de
mitj
ans
hum
ans
i mat
eria
ls d
e l’e
mpr
esa
nece
ssar
i per
a la
real
itzac
ió d
’act
ivita
ts d
e pr
even
ció
per
a ga
rant
ir la
seg
uret
at i
salu
t del
s tre
balla
dors
a tr
avés
de
l’ass
esso
ram
ent i
ass
istè
ncia
als
dis
tints
sub
ject
es
pres
ents
en
l’em
pres
a. É
s, pe
r tan
t, un
òrg
an e
stab
le d
ins d
e l’e
mpr
esa
amb
una
estru
ctur
a in
tern
a pr
òpia
.
Com
a m
ínim
, ent
re e
ls s
eus
mem
bres
(am
b de
dica
ció
excl
usiv
a), h
aura
n d’
esta
r ex
perts
esp
ecia
litza
ts e
n,
alm
enys
, due
s de
les e
spec
ialit
ats o
dis
cipl
ines
pre
vent
ives
(med
icin
a de
treb
all,
segu
reta
t en
el tr
ebal
l, hi
gien
e in
dust
rial i
erg
onom
ia i
psic
osoc
iolo
gia
aplic
ada)
. Aix
í mat
eix,
hau
rà d
e di
spos
ar d
el p
erso
nal n
eces
sari
que
tinga
la c
apac
itat r
eque
rida
per a
des
envo
lupa
r les
func
ions
del
s niv
ells
bàs
ic i
inte
rmed
i.
Obl
igat
ori q
uan
Empr
eses
de
més
de
500
treba
llado
rs.
Empr
eses
de
250
a 50
0 tre
balla
dors
que
des
envo
lupe
n ac
tivita
ts p
erill
oses
.
Empr
eses
no
incl
oses
en
els
apar
tats
ant
erio
s, se
mpr
e qu
e ai
xí h
o de
cidi
sca
l’aut
orita
t lab
oral
pre
vi in
form
e de
la I
nspe
cció
de
Treb
all p
er la
per
illos
itat
de l
a se
ua a
ctiv
itat
o pe
r la
fre
qüèn
cia
o gr
avet
at d
e la
sin
istra
litat
de
l’em
pres
a. M
algr
at a
ixò,
l’em
pres
a, e
n aq
uest
sup
òsit,
no
haur
à de
con
stitu
ir un
ser
vei
de p
reve
nció
pro
pi s
i té
con
certa
da l
’act
ivita
t pr
even
tiva
amb
un
serv
ei d
e pr
even
ció
aliè
.
Les
activ
itats
que
no
sigu
en d
esen
volu
pade
s pe
r aq
uest
ser
vei
de p
reve
nció
ha
uran
de
ser d
esen
volu
pade
s per
un
serv
ei d
e pr
even
ció
aliè
.
Serv
eis
de p
reve
nció
man
com
unat
s: c
onst
ituci
ó en
aqu
elle
s em
pres
es q
ue d
esen
volu
pen
sim
ultà
niam
ent
activ
itats
en
un m
atei
x ce
ntre
de
treba
ll, e
dific
i o c
entre
com
erci
al, s
empr
e qu
e re
sulte
gar
antid
a l’o
pera
tivita
t i
efic
àcia
del
ser
vei
i en
les
em
pres
es p
erta
nyen
ts a
un
mat
eix
sect
or p
rodu
ctiu
o g
rup
empr
esar
ial
o qu
e de
senv
olup
en la
seua
act
ivita
t en
un p
olíg
on in
dust
rial o
àre
a ge
ogrà
fica
dete
rmin
ada.
OR
GA
NIT
ZA
CIÓ
DE
LA
PR
EV
EN
CIÓ
108
Serv
ei d
e pr
even
ció
aliè
Con
junt
de
mitj
ans
mat
eria
ls i
hum
ans
alie
ns a
l’e
mpr
esa
nece
ssar
i pe
r a
la r
ealit
zaci
ó d’
activ
itats
de
prev
enci
ó pe
r a g
aran
tir la
segu
reta
t i sa
lut d
els t
reba
llado
rs
Req
uisi
ts
-Dis
posa
r del
s mitj
ans m
ater
ials
i hu
man
s per
a d
esen
volu
par l
a se
ua a
ctiv
itat.
-Con
stitu
ir un
a ga
rant
ia q
ue c
obris
ca la
seua
eve
ntua
l res
pons
abili
tat.
-N
o m
ante
nir
amb
les
empr
eses
cap
vin
cula
ció
(com
erci
al, f
inan
cera
, etc
.) di
fere
nt d
e la
prò
pia
de la
seua
act
uaci
ó co
m a
serv
ei d
e pr
even
ció.
-O
bten
ir l’a
prov
ació
de
l’adm
inis
traci
ó sa
nità
ria p
el q
ue f
a al
s as
pect
es d
e ca
ràct
er
sani
tari.
-E
star
acr
edita
des
per
l’adm
inis
traci
ó la
bora
l, en
el
sent
it de
com
prov
ar q
ue e
s re
unei
xen
els r
equi
sits
regl
amen
tària
men
t est
ablit
s per
a la
seua
con
stitu
ció.
Obl
igat
ori q
uan
La d
esig
naci
ó d’
un o
més
treb
alla
dors
és
insu
ficie
nt p
er a
la r
ealit
zaci
ó de
l’a
ctiv
itat
de p
reve
nció
i n
o hi
haj
a l’o
blig
ació
de
cons
titui
r un
ser
vei
de
prev
enci
ó pr
opi.
L’au
torit
at l
abor
al h
aja
oblig
at a
con
stitu
ir, e
n le
s em
pres
es d
’esp
ecia
l si
nist
ralit
at,
un s
erve
i de
pre
venc
ió i
l’e
mpr
esar
i no
haj
a op
tat
per
la
cons
tituc
ió d
’un
serv
ei d
e pr
even
ció
prop
i.
L’em
pres
ari
o el
ser
vei
de p
reve
nció
pro
pi h
agen
ass
umit
parc
ialm
ent