esquemes histÒria
TRANSCRIPT
-
8/9/2019 ESQUEMES HISTRIA
1/17
ESQUEMESSOCIALS 1r dESO
-
8/9/2019 ESQUEMES HISTRIA
2/17
PREHISTRIA
EDAT DELS METALLS Edat de FERROEdat de BRONZE
Edat de COURE
NEOLTIC
PALEOLTIC
EDAT DE PEDRA
SUPERIOR
INFERIOR
La cermica va adquirir gran importncia
Es desenvolup un comer molt actiu
Sinventa larada i millora molt lactivitat agrcola
MITJ
Els homes vivien a laire lliureo en abrics i coves a la vora dels rius
Vivien de la caa, la pesca i la recol.lecci
Practicaven el nomadisme
Fan els seus estris de pedra tallada, fusta,banya i os
Practiquen la pintura rupestre (sobre lesroques) i escultura amb pedra, os o fusta
Lhome comena lagricultura i la ramaderia (ovella,cabra,vaca,porc)
Apareixen els primers poblats estables prop de les zones de conreu
Van comenar els primers intercanvis i lactivitat txtilEs comena a emprar la roda
Art
Pintures rupestres
Comena a fabricar-se la cermica
Monuments megaltics
Menhir: pedra vertical
Cromlec: menhirs en cercleDolmen: pedra horitzontal
sobre verticalsSepulcre de corredor
Practicaven ritus funeraris
(pedra antiga)
(pedra nova)
Prxim Orient
(Mesopotmiai Egipte)
Nous estris: fals, aixades, moles, cistells, cermica
Es practiquen ritus funeraris complexos. Augment de la poblaci
Construccions amb grans pedresFinalitat funerria i religiosa
eoria evolucionista
Homo habilis
Homo erectus
Home Neandertal
H. sapiens sapiens
A Europa cen-tral pel DanubiA Europa Occ.pel Mediterrani
Centreeuro eus i fenicis
-
8/9/2019 ESQUEMES HISTRIA
3/17
PRIMERES CIVILITZA-CIONS URBANES
Aparegueren a Mesopotmia i, ms tard, a Egipte
Es generalitz ls de la roda
Sutilitzen torns per el.laborar cermica
Es va inventar larada
Neix un poder poltic estable i fort
Van nixer les primeres ciutats
Sestengu la divisi i especialitzacidel treball
Lagricultura experiment una gran millora
Lactivitat artesanal i el comertingueren gran importncia
Neix la diferenciaci social
Aparici de lescriptura
Transformacions eco-nmiques i socials
MESOPOTMIA
La primera forma descriptura fou la cuneforme
La religi era politeista (amb diversos dus)
Edificis de grans dimensions Temple: ZIGGURAT
-
8/9/2019 ESQUEMES HISTRIA
4/17
EGIPTE
El Nil
Travessa Egipte de nord a sudHi fa possible una agricultura molt rica
Era considerat i adorat com un duExcellent via de comunicaci entre el nord i el sud
Una civilitzacimillenria
Del 3000 al 30 aC Egipte ser un estat poders
Lany 30 aC, August convert Egipte en una provncia romana
Menes va unificar lAlt i Baix Egipte. s el primer fara
Grupssocials
1.Fara
4.Artesans i camperols
3.Escribes, soldats i grans comerciants
2.Alts funcionaris i sacerdots
5.Esclaus
Vidaquotidiana
Els camperols havien de pagar forts tributs. Vivien a la vora del Nil
Els pagesos posseen alguns animals
El escribes supervisaven la producci agrria
El pare tenia gran autoritat sobre lesposa i fills
-
8/9/2019 ESQUEMES HISTRIA
5/17
EGIPTE
La religi
Lescriptura
Arquitectura
Tenien una religi politeista
Dus principals
Ra: el ms important (du Sol)
Vida dul-tratomba
Osiris: el ms popular
Altres dus: Isis, Anubis, Thot, Maat...
Els egipcis creien en la vida desprs de la mortEmbalsamaven els cossos dels cadvers
Els faraons, alts funcionaris i persones riqueseren enterrats amb aliments, perfums, joies, etc.
Era un privilegi reservat als sacerdots i desprs tamb als escribes
La majoria de la poblaci era analfabeta
La forma descriptura ms emprada fou la jeroglfica
Pirmides: tombes monumentals de faraons
Pirmides principals: Kheops i Kefren
Mastabes: tombes dels nobles
Hipogeus: tombes de faraons excavades a les roques
Nombrosos temples dedicats als dus
De faraons i dus: rigidesa i frontalitatEscultura
De personatges no reials: ms naturalitat i realismePintura Sobre papirs i sobre paret (mural). Temes de la vida quotidiana i religiosos
-
8/9/2019 ESQUEMES HISTRIA
6/17
GRCIAANTIGA
LHLLADE
La civilitzaci grega es va desenvolupar originriamental voltant del mar Egeu
Sud penns.Balcnica, penns.Pelopons,illes mar Egeu, costa occ. penns. Anatlia
Cultura grega: llengua, literatura, religi.
Organitzats en POLIS: petits estats compostos per unaciutat i terres dels voltants. Polticament independents
Celebracions religioses i esportives comunes entre polis
GRCIA
ARCAICA
COLONITZACI
ATENES IESPARTA
ALEXANDREEL GRAN
Primera etapa de la civilitzaci grega antiga
Domini de les polis en mans de laristocrcia
Resta poblaci: majoritriament camperols
Sestengu principalment pel nord de la Mediterrnia
Nord de Grcia, sud penns. Itlica,Siclia, Egipte, Mediterrnia Occ.
Al marge de poblaci autctona. Relacions comercials
Guerres mdiques
Guerra Pelopons
Victria grega
s.VI aC entre grecs i perses
s.V aC entre Esparta i Atenes
Fi del predomini atens
Creaci dun imperi pel Prxim Orient, Prsia i EgipteA la seva mort limperi es fragment Roma conquereix Grcia
-
8/9/2019 ESQUEMES HISTRIA
7/17
GRCIAANTIGA
AGRICULTURACOMER
ARTESANIA
Base de la seva economiaActivitat artesanal principal: cermicaPetit comer: el feien els propis artesansComer exterior a travs del port del PireuMonedes de diversos materials
SOCIETATATENESA
CIUTADANS: tots els dretsESTRANGERS: grecs nascuts fora dAtenes. Sense dretsESCLAUS: el grup ms nombrsDONES: sense drets poltics
DEMOCRCIAATENESA
ElS CIUTADANS tenien tots els drets poltics
participaven en lASSEMBLEA
MAGISTRATS: executaven decisions de lAssembleaCONSELL: vigilava actuaci dels magistratsPRICLES: principals dirigent de lpoca clssica
VIDA AATENES
Acrpoli: recinte elevat amb els temples principalsgora: centre poltic i comercialZona residencialPort del Pireu, prop dAtenes
CULTURAUna de les aportacions principals dels grecs fou la filosofiaFilsofs ms destacats: Scrates, Plat, AristtilAltres camps destacats: matemtiques, astronomia,
medecina, naturals, socials
RELIGIDus: Zeus,Hera,Hermes,Apol.lo,Hefest,Posid,Ares,Afrodita,Hestia,rtemis,Atena, etc.
Eren molt populars les celebracions religioses, amb activitats literries i esportives
-
8/9/2019 ESQUEMES HISTRIA
8/17
LART GREC
La construcci grega ms important era el temple
Ordresarquitectnics
DRIC
JNIC
CORINTI
Es diferencien en laforma de les colum-nes, entaulamentsi sobretot capitells
Una altra construcci significativa era el teatre
ESCULTURA
CERMICA
Gran perfecci en la representacidel cos hum
Els escultors pretenen mostrar una
bellesa idealitzadaLes escultures es feien en marbre o
bronze
Destaca per la decoraci pintada
-
8/9/2019 ESQUEMES HISTRIA
9/17
ROMA
ORGENS
MONARQUIA
REPBLICA
s.VIII aC, la pennsula Itlica estava ocupada ppobles sense cap mena de lligam entre ells
A la regi del Laci on avui est Roma- habitavels llatins
Els llatins fundaren set poblats, a poca distnciEls set poblats es van unir amb una muralla i
constituren Roma
Segons la llegenda, Roma fou fundada pels gerbessons Rmul i Rem
Primer sistema de govern de Roma
Governava el rei amb lajut del Senat
Es va instaurar desprs de la monarquia
Roma va aconseguir unificar la pennsula Itlic
va comenar la conquesta del mn mediterrEls ciutadans romans participaven en assembl
Lassemblea ms important era el Senat
Inicialment els crrecs eren reservats al patrici
Posteriorment els plebeus van participar en la
Els esclaus mai no van tenir cap tipus de drets
-
8/9/2019 ESQUEMES HISTRIA
10/17
ROMA
LA VIDAAL CAMP
EL COMER
ELS ESCLAUS
VIDAQUOTIDIANA
LHABITATGE
Els romans eren agricultors expertsConreus principals: blat, vinya, olivera
Una part de la terra, en mans de petits camperols lliuresLa majoria de les terres, en poder de poques famlies
Es van establir moltes vil.les agrcoles
Els romans eren hbils comerciantsRoma aplegava productes procedents de tot lImperiEl comer era afavorit per un sistema monetari,
amb monedes dor i argent
La majoria eren presoners de guerraEren molt nombrosos i no tenien cap dret
A vegades sels hi concedia la llibertat i esdevenien llib
La major part es dedicaven a lagriculturaAltres ocupacions: artesania, mines i pedreres, gladiad
tasques domstiques, educaci dels fills de lamo
Roma va ser una civilitzaci urbana. Les ciutats eren el cepoder poltic, cultural i econmic
Traat i edificis similars a totes les ciutats
4 portes daccs, 2 carrers principals (cardo i decumanus)central (forum)Les ciutats principals tenien conduccions daigua i claveg
LA CIUTAT
Domus: cases unifamiliars de la gent ricaInsulae: cases de pisos de la gent amb poc recursos ec
Els ms pobres vivien al mateix lloc de treball
El forum era el cor de la ciutat, per reunir-se, comprar iAltres llocs de reuni: termes, teatre, amfiteatre, circ
-
8/9/2019 ESQUEMES HISTRIA
11/17
ROMA
RELIGI
CULTURA
Gran nombre de divinitatsdorigen propi
de pobles conquerits (especialment gregu
Tipus de divinitatsfamiliars
collectives
Adopten tota la mitologia i dus grecs, amb noms difere
Trada capitolina:Jpiter, Juno, Minervaprotectora de Roma: Vesta
Amb August sintrodueix el culte a lemperador
La civilitzaci romana sexpand per tot lImperi
Llengua: llat llenges romniques ( filles del llat )
catal, castell, gallec, francs,itali, romans, portugus...
Una de les principals aportacions dels romans fou el dr
ROMANITZACI: procs dadopci de la cultura romanaper part dels diferents pobles de lImperi
-
8/9/2019 ESQUEMES HISTRIA
12/17
ARTROM
s considerat com una continuaci de lart grec
ARQUITECTURA
Adoptaren les formes externes de lart grec
Recursos nous voltacpulaarc
Materials constructius: pedres, formig i maon
cons
trucc
ions
Temples: dedicats al culte als dus. Habitualmentplanta rectangular, per alguns de planta circul
Basliques: seu dadministraci de justcia i lloc pertransaccions comercials
Termes: banys pblicsAmfiteatre:destinat a gladiadors,feres,etc. De plan
ellptica. El ms important s el Colosseu de RomaCirc: dedicat a curses de carros. De forma allargassaTeatre: dedicat a representacions teatrals. Semicirc
Tombes monumentals
Monuments commemoratius: arc de triomfi colunes commemoratives. Per celebrar victries militarObres denginyeria:ponts i aqeductes
LART DE LAIMATGE
Tamb t importncia lescultura, pintura i mosai
Escultura
Molt realista
Esttues en marbre o en bronzeRelleus de gran qualitat als arcs i column
-
8/9/2019 ESQUEMES HISTRIA
13/17
ltima etapade lImperi
Cristianisme
Defensa de lexistncia dun sol Du
Negaci del culte a lemperador
Preocupaci de lesautoritats romanes
Persecucions contraels cristians (ss.I-III)
Difusi rpida per tot lImperi
Constantdecret la llibertat religiosa
Teodosi la convert en religi oficial de lImp
Invasionsbrbares
Debilitat de Roma
Penetracions del
pobles brbarsdins lImperi
Destronament delltim emperadorrom dOccident
Lluites pel poder de lImperi
Crisi econmica a lImperi
476
Limperi es va frag-mentar en nom-brosos regnes
Alguns dells
Francs, a la GlliaAnglosaxons, a Britnia
Visigots, a Hispnia
Adoptarenel llat i el
cristianism
provoca
provoca
i i i i
-
8/9/2019 ESQUEMES HISTRIA
14/17
a partir del s.III
i de les conquestes incursions brbares
disminucidingressos
augment deles despeses
militars
augmentdels impostos augmentdels preus
RURALITZACI
despoblament
de les ciutats
inseguretata les ciutats
crisi de lartesaniai del comer
lluites internes pel poder
destronamentde lemperador
aparici delsregnes germnics
descontent
social
crisieconmica
s.V
invasions
germniquesmassives
risi imperi rom
-
8/9/2019 ESQUEMES HISTRIA
15/17
CATALUNYA ALANTIGUITAT
FENICISi GRECS
a Catalunya
ELS IBERS
Objectius econmics Cercar nous mercatsTrobar noves terres
Aconseguir metalls
Va ser ms important a Catalunya la colonitzaci grega
Empries
600 aC, grecs foceus funden Masslia (Marsella)Poc ms tard funden Empries, a Catalunya
Creix molt econmicament
venda de cermica
venda de teixits
venda darmes
Pobles amb caracterstiques culturals similarsMai no van constituir cap unitat polticaAspecte destacat: escripturaReligi basada en el culte a la naturalesa
Economiai societat
s el primer poble peninsular que fa servir el ferro
Lagricultura era la base de la seva economia
Destaca tamb lactivitat txtilLa cermica es va desenvolupar molt
Activitats comercials importantsSocietat jerarquitzada: aristocrcia guerrera,
artesans i camperols. Esclavitud poc important
Poblats en turons i envoltats de muralles
Guerra i pillatge constants
La seva cultura durar fins larribada dels roman
-
8/9/2019 ESQUEMES HISTRIA
16/17
CONQUESTAROMANA DECATALUNYA
Els romans van desembarcar a Empries a la II guerra pnica peratacar els cartaginesos dAnnbal, que havien creuat els Pirineus en
direcci a la pennsula Itlica
Guanyaren els romans i van expulsar el cartaginesos de la pennsula
Va comenar la conquesta romana de la pennsula Ibrica (Hispnia)Hispnia va ser dividida en tres provncies: Tarraconense, amb capital aTarragona; Btica, amb capital a Crdova; Lusitnia, a Mrida
Per facilitar la romanitzaci, Roma va establir molts colonsEls ibers van adoptar el llat i altres aspectes de la cultura romana i
es convertiren en hispanoromans
Economiai societat
Lagricultura es basava en el blat, vinya i oliveraLa major part dels habitants eren camperolsA les ciutats hi havia una classe social enriquida i la resta
eren majoritriament artesansLes zones rurals estaven dominades per propietaris de
terres mitjans
Ciutats ro-manes a
Catalunya
Tipus de pobla-cions a Catalunya
Colnies: ciutats de nova planta
Municipis: sobre antigues poblacions
Trraco va ser la ciutat ms important de la Catalunya romanaLes ciutats van entrar en decadncia amb les incursions brbares (s.III)
-
8/9/2019 ESQUEMES HISTRIA
17/17
CATALUNYA AL BAIX IMPERI
EL REGNE VISIGOTLA CRISTIANITZACIRURALITZACI
Des del s.III dC es pro-dueix una ruralitzacide leconomia i de la
societat
Al camp la terra es vaconcentrar en poques
mans
La crisi a les ciutats va
afectar al comer i alartesania
Empobriment de moltagent
Les ciutats perdenmolta poblaci
El cristianisme va arribar aCatalunya, segons la tradi-ci, grcies a la predicaci
de St. Pau a Tarragona
A mitjan segle III ja hi ha-via a Catalunya una Esgl-sia cristiana organitzada
Les ms dures persecucionsvan tenir lloc als segles
II i III
La primera capital delregne visigot va ser
Barcelona. Posterior-ment, ho ser Toledo
Els visigots imposaren elseu domini militar i vanmonopolitzar el poder
s.VIII, divisions internesi lluites nobiliries
711: els musulmans
envaeixen la pennsulaIbrica