nœm. 19 l ’ a b e l l e r - ornitologia...l ’ a b e l l e r o l nœm. 19 butllet de contacte de...

l ’ A b e l l e ro l

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia estiu 2003núm. 19

El projecte de les estacionsd’anellament amb esforçconstant a EuropaEn els darrers anys diversos països europeus han posat enfuncionament programes de seguiment dels ocells a partir d'estacionsd'anellament amb esforç constant (CES). Precisament aquest va ser eltema que va tractar la xerrada de Dawn Balmer, coordinadora de lesestacions del CES britànic, durant la passada assemblea general del'ICO. En aquest número de l'Abellerol hi tro b a reu un re s u mexhaustiu d'aquesta conferència.

L es estacions d’anellament amb es-forç constant es van iniciar a GranB retanya l’any 1983 i en l’actua-

litat compten amb 140 estacions. Enaquest article s’exposen nombrosos exem-ples de les dades que es poden obteniramb aquesta metodologia i també es plan-teja la possibilitat de realitzar un pro j e c t e

a escala europea. Donat que molts paï-sos tenen estacions d’esforç constant irealitzen estudis molt similars, el trac-tament conjunt de les dades pot tenir unpotencial important i on, sense dubte,es podran obtenir moltes dades amb unaaplicació directa en l’àmbit de la gestiói conservació de les espècies.

El Mosq u i ter de pa ssa és una de les es p è c i es més ca ptu ra d es a les estacions del CES britànic.

SumariEditorialLa moda de les curses ornitològiques .............................. 2

Notícies ........................................ 3

• El Pernis: Un nou projecte per al seguiment de la migració de rapinyaires.

• S’aprova la nova denominació de l’associació.

• Recuperació de la colònia d’Orenetacuablanca de l’estació dels FGC de les Planes.

• Petició de paràsits d’ocells.• Campanya per a la protecció del

Xoriguer Petit.• Nidifica amb èxit la fotja banyuda

al delta del Llobregat.• S’ha publicat l’Atlas de las aves

reproductoras de Espanya.• Canvis en el contingut i el format

del balanç d’anellament.

Cria del Duc en una plataformaartificial ...................................... 5

El projecte de les estacionsd’anellament amb esforç constant aEuropa ......................................... 6

Novetats avifaunístiques Crònica Ornitològica Gener – Març 2003 ....................... 10

Novetats bibliogràfiques

• Rapaces Nocturnas: Guia para ladeterminación de la edad y el sexo en las estrigiformes ibéricas .............. 13

• The Migration Atlas: movements of thebirds of Britain and Ireland ........... 14

• Habitat selection of passerine birds nesting in the Ebro delta reedbeds (NE Spain): management implications . . . 1 5

Agenda ...................................... 16

ICO

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - estiu 20032

La moda de les cursesornitològiques

EDITORIAL

En un editorial anterior ens fèiem ressò dels molts canvis quevan apareixent en el món ornitològic amateur. Recordàvemque trenta anys enrere molt poca gent havia vist coms’anellava un ocell o havia estat en un aguait observant-los.Poc a poc cada vegada són més els afeccionats als ocells que

gaudeixen de l’ornitologia en totes les seves vessants recreatives. Aramateix l’activitat més de moda de l’ornitologia de l’esbarjo són lescurses ornitològiques, i, en especial, les maratons ornitològiques.

La marató ornitològica és una cursa que consisteix en estar 24hores mirant ocells per itineraris, amb o sense delimitació, en els qualgrups de 3-5 persones han de detectar el màxim nombre d’espècies.Guanya l’equip que en veu més.

En els darrers mesos s’han realitzat a Catalunya almenys tresmaratons distintes: una a nivell estatal, una altra en marc de la firaornitològica Lookbird i una altra a la Plana de Lleida. El rècord absolutassolit per l’equip gironí Tramuntana Birding team amb 184 espèciesobservades suposa efectuar un esforç important, tenir un coneixementmolt complet del medi i viatjar centenars de quilòmetres per visitarambients diversos: boscos, conreus, estepes, l’alta muntanya, elsaiguamolls, etc.

La cursa no té pretensions científiques i vol cridar l’atenció delpúblic general en la importància dels ocells i de l’ornitologia, unaafecció en augment. Resulta una activitat amb un caire social, ja queserveix de pretext per retrobar-te amb companys i fer dels ocells elsprotagonistes de la jornada. Per fer-nos una idea de la participació enaquestes curses cal notar que la marató estatal d’enguany va comptaramb 22 equips amb un total de 81 observadors que van recórrer més de5.000 km!

Amb tanta gent mirant, es clar que es troben coses interessants. Així,per exemple, en la cursa de la Plana de Lleida es va trobar l’esparverd’espatlles negres, aportant nous indicis sobre la possibilitat queaquesta espècie continuï nidificant a la zona, el mussol emigrant il’arpella pàl·lida. A la comarca d’Osona el passat mes de desembre es vafer la primera marató hivernal gràcies a la qual es va detectar la primeraparella de Picot garser petit i el primer Agró blanc de la comarca.

De banda de les maratons, podem trobar tota mena de competicionsamb els ocells de protagonistes. Des de la Big Sit (Gran Sentada)realitzada en diverses ocasions al Parc Natural dels Aiguamolls del’Empordà que consisteix en observar el major nombre d’espèciesd’ocells des d’un mateix observatori durant un dia sencer, fins alsconcursos de dibuix o d’identificació, tant visual com auditiva.

Totes aquestes activitats no són més que el resultat de l’augmentcreixent de l’ornitologia i és previsible que vagin a més. Prepareu-vostots aquells amb habilitats amagades i aneu-vos ensinistrant: sabeuvolar una miqueta? Saps imitar el cant del Cargolet? Doncs prepara’t lateva hora arriba …

l ’ A b e l l e ro lButlletí de contacte del

Institut Català d’Ornitologianúm. 19

estiu 2003

Comitè EditorialRaül Aymí

Gabriel Gargallo

Responsables de seccionsDavid Bigas

Ricard GutiérrezCarles Barriocanal

Col·laboradorsDawn BalmerXavier Jordà

Jaume Ramot

Disseny i maquetacióLluc Julià

EditaInstitut Català d’Ornitologia

Museu de ZoologiaPasseig Picasso, s/n

08003 BarcelonaTel.: 93 319 42 79

C/ Girona, 168, ent. 5a08037 BarcelonaTel.: 93 458 78 93

Correu electrònic: [email protected]àgina web: www.ornitologia.org

L’Institut Català d’Ornitologia (ICO) és unaentitat constituïda amb la finalitat depromoure l’estudi i seguiment de les

poblacions d’ocells que nien, migren ohivernen a Catalunya, així com de

fomentar la seva conservació.

© 2003 Institut Català d’OrnitologiaDipòsit Legal: 12371-01

ISSN: 1579-3400Fotomecànica: Aura Digit

Impressió: Gràfiques Barceloneta

Les opinions dels autors de lescol·laboracions que apareixen en aquest

butlletí corresponen exclusivament al seucriteri personal, excepte les que siguin en

el seu caràcter de directius de l’ICO.

ICO

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - estiu 2003 3

NOTÍCIES

L’objectiu de la xarxa és conèixer lescaracterístiques del pas postnup-cial dels rapinyaires i de les aus

p l a n a d o res (cigonyes i grues) que tra-vessen el territori català, així com deter-minar quines són les seves rutes migra-tòries i les tendències poblacionals al llargdels anys.

El P e rn i s es realitza durant un total de10 dies per temporada, situats unifor-mement dins el període que va des de mit-jan juliol a mitjan novembre. S’inicia ca-da any a partir del 15 de juliol, data a part i rde la qual es comencen a comptabilitzar

els caps de setmana alternatius que se-ran objecte de seguiment. El cens es duua terme des de les 10:00 a les 14:00 ho-res i es pot fer divendres, dissabte, diu-menge o dilluns (preferiblement dissab-te) en setmanes alternes, una sí, una no.Per participar en el P e rn i s només calp o s a r-se en contacte amb el coord i n a d o rdel projecte, Sergi Herrando (orn i t o l o-g i a @ o rn i t o l o g i a . o rg) i esperar que co-menci la temporada P e rn i s.

Més informació del Pernis a:w w w. o rn i t o l o g i a . o rg / m o n i t o r a t g e / p e r-nis.htm

El Pernis: Un nou projecte per alseguiment de la migració de rapinyairesComença un nou projecte, el PERNIS, mitjançant el qual es pretén establiruna xarxa d’estacions de seguiment de la migració postnupcial derapinyaires a Catalunya. El PERNIS és un programa coordinat des del’Institut Català d’Ornitologia (ICO) que engloba equips que fins ara hanestat fent algun seguiment de la migració de rapinyaires, i tots aquells quea partir d’ara vulguin participar-hi de forma coordinada.

S’aprova la novadenominació del’associació

D esprés d’efectuar diversesgestions per inscriure elnou nom de l’entitat, re-

centment hem rebut un escrit ambdata de 25 de juny de 2003 pelqual es modifiquen els estatuts is’inscriu a l’entitat amb el nom A s-sociació Institut Català d’Orn i-t o l o g i a. A partir d’aquest moment,queda extingida de forma defini-tiva la denominació anterior deG rup Català d’Anellament, laqual empràvem encara, de formaprovisional, en els tràmits de do-cumentació administrativa.

Durant la primavera de 2002 es vaniniciar uns treballs de pintura irestauració de les façanes de l’estaciódels Ferro c a rrils de la Generalitat deCatalunya (FGC) de les Planes( B a rcelona), que van posar en perillla re p roducció de la colòniad ’ O reneta cuablanca Delichon urbicap resent a l’esmentat edifici des de famés de 60 anys.

L’ a d v e rtiment d’alguns veïns als FGCva evitar la mort de molts exem-plars d’aquesta espècie pro t e g i d a .

Els treballs es van ajornar i un cop aca-bat el període estival de cria, les ore n e-tes van empre n d re la seva migració pos-tnupcial. Malauradament, un cop acabadesles obres, es van instal·lar unes xarxes so-ta els voladissos de la teulada per impe-dir el normal restabliment de la colònia.

Durant l’hivern, el Grup de Natura de lesPlanes (GNLP) va sol·licitar la retirada deles xarxes als FGC, però aquest org a n i s-me no va accedir a la petició. Per tot ai-xò es va endegar una campanya d’in-f o rmació i de sensibilització amb lacol·laboració e n t re d’altres de l’ICO ide l’ADENC, que va implicar mitjans dep remsa i ràdio. Finalment, els FGC vanaccedir a retirar les xarxes sota els vola-dissos de l’estació (darre res setmanes demarç i primera d’abril de 2003). El dia19 d’abril es va confirmar l’arribada deles primeres parelles, que van començarla fabricació de nius. El dia 10 de maigja hi havia dos nius acabats i uns cinc mésen diferents estats de realització. La pre-sència d’orenetes a primera hora per arre-plegar fang ha estat diària i a dia 30 dejuny de 2003 el nombre de nius acabatsera de 15, la majoria amb pollets.

Recuperació de la colòniad’Oreneta cuablanca de l’estaciódels FGC de Les Planes

Petició deparàsits d’ocells

Amb l’objectiu d’estudiar elpaper dels vertebrats com adispersors de virus i amb una

atenció especial al virus West Nile,el nostre company Jord iF i g u e rola sol·licita l’ajudadels anelladors que captu-rin ocells amb paràsits. Espretén analitzar quin paperjuguen les paparres en latransmissió de patògens. Peraquest motiu s’agrairia moltl’enviament de paparres tro-bades en ocells quan es cap-t u ren per a l’anellament. Lesp a p a rres es poden tre u re es-tirant-les amb cura i guar-dant-les vives en uns tubsque podreu trobar a l’oficina de l’I-CO. Cada mostra ha de portar in-formació sobre quin ocell la porta-va, data i lloc de recol·lecció. Adreça de contacte:Jordi Figuerola. Dep. de Biología Aplicada. Estación Biologica de Doñana, CSIC.Avda. Maria Luisa s/n. 41013 Sevilla. Telf: 954 23 23 40, ext. 200


NOTÍCIES

Campanya per a laprotecció del Xoriguer Petit

La Fundació Natura ha org a n i t z a tuna campanya per impulsar lacria del Xoriguer Petit Falco nau -

manni al Clot de la Unilla (Segrià).Fan falta 8.000 euro s per construir unat o rre de cria perquè pugui niar-hi, jaque la majoria de les cabanes que nor-malment utilitza corren el perill d’en-s o rr a r-se. Hi ha la intenció de cons-t ru i r-la aquesta tardor perquè els ocellspuguin utilitzar la propera primavera.Tothom que vulgui col·laborar ambaquesta iniciativa pot fer-ho escollintalguna de les següents opcions:

Fer un donatiu i ingre s s a r-lo al comp-te corrent 2100 0555 30 0201229653,

de la Caixa de Pensions (et proposem18 €). Trucar al 93 237 38 02 i facili-tar les teves dades. També les pots en-viar al fax 93 237 01 81 o a info@fun-d a c i o n a t u r a . o rg. Si no ho ets, fer- t esoci-col·laborador/a de la Fundació Na-tura a través del web o trucar al 93 23738 02.

Més informació:Fundació Natura. Rambla de Catalunya, 121, 6è 9a.08008 Barcelona Telèfon 93 237 38 02Fax 93 237 01 81 [email protected] www.fundacionatura.org.Tots els donatius que facis dedueixenel 25% en la teva declaració del’IRPF. Per poder fer-te el certificat, ésnecessari que envïis el teu NIF.

S’ha publicat l’Atlas de las avesreproductoras de España

Ja ha sortit publicat l”Atlas de las avesreproductoras de España” realitzatper SEO/BirdLife. Aquest atles amb

uns mapes que mostren la distribució dela majoria de les espècies amb una bo-na precisió està fet en un reticle UTMde 10x10 km i ve a corregir les man-cances de l’atles anterior, amb nombro-sos buits i imprecisions de distribució.Com ja sabreu, les dades de distribucióde l’atles català, el qual esperem que sur-ti publicat a principis de l’any vinent,han estat incorporades en aquest atlesm e rcès l’acord que l’ICO tenia ambS E O / B i rdLife segons el qual tots els col·la-boradors de l’atles català ho serien tam-bé de l’atles espanyol. Creiem que, glo-balment, el resultat final de l’atles espanyolés francament bo i que, per tant, aquesta col·laboració s’ha de valorar com a po-sitiva. Hem d’esmentar, però, que hem detectat que els col·laboradors catalansde Barcelona i Tarragona que figuraven a la llista que es va enviar a SEO/BirdLi-fe per a la seva inclusió al llistat final no figuren a la relació de participants. Enaquest sentit volem esmentar que la “desaparció” d’aquests col·laboradors s’haproduït durant el procés final d’edició, en el qual l’ICO no ha participat en ab-solut, ja que ni tan sols ha tingut l’opció de veure l’obra abans la seva arribada ales llibreries, i, per tant, no s’ha pogut detectar aquest error amb anterioritat. Es-perem que en una propera edició es corregeixi aquest error.

Nidifica amb èxitla fotja banyuda aldelta del Llobregat

El Departament de Medi Ambientha endegat un programa de re i n-t roducció de la Fotja banyuda

Fulica cristata al delta del Llobregat ambexemplars procedents de València. Peraixò el passat dia 1 d’abril es van alli-berar 20 exemplars a la maresma deles Filipines, Reserves Naturals del del-ta del Llobregat. Aquests ocells pro-cedeixen del centre de Protecció i Es-tudi del Medi Natural del Saler, Va l è n c i a ,on la Generalitat Valenciana porta at e rme un pla de recuperació de l’es-pècie al País Valencià. Tots els exem-plars porten collars de PVC amb uncodi diferent per a cada individu.Una de les parelles que es va formar ap a rtir d’aquest projecte de re i n t ro d u c c i óha niat amb èxit i han nascut tres polls.

Canvis en elcontingut i elformat del balançd’anellament

Durant la darrera Assemblea ge-neral de l'ICO es va acord a rper unanimitat modificar el

punt 3.6.1 del Reglament Intern quefeia referència al contingut i la formade lliurament del balanç anual d'ane-llament. D'acord amb el nou redactat,el contingut i forma en què s'haurà detrametre el balanç d'anellament a par-tir d'ara queda establert pel que s'es-pecifica al document "Estàndards d'a-nellament de l'ICO". El nou sistema debalanç entrarà en vigor l'any 2004 (i.e.el balanç de 2005): el balanç de 2003es podrà trametre seguint el nou pro-tocol o utilitzant el sistema antic.

Podeu trobar més informació i bai-x a r-vos tots els documents re l a c i o-nats amb els estàndards a http://www. o r-n i t o l o g i a . o rg / a n e l l a m e n t / e s t a n d a rd s . h t m "


REPORTATGE

Cria del Duc en unaplataforma artificial

Alguns trams de la costa delBaix Empordà apleguen pare-lles de Ducs. Durant vuitanys de re c e rca he pogut con-

t rolar cinc parelles segures i una dep robable. Aquestes parelles estan esta-b l e rtes en zones rocalloses de difícilaccés. Tots aquests territoris tenen puntsen comú: cobertura vegetal, tant peramagar el niu com per donar ombra alpolls, i se situen en la part alta de petitspenya-segats (30-40 metres de pare t ) .Per això, la presència de petites plata-f o rmes són molt importants per ubi-car el niu.

Aquestes apreciacions em van serútils en un cas concret, quan cerc a n tnoves zones de cria, vaig trobar unae s q u e rda en una roca amb cobert u r avegetal idònia, però que no tenia caplleixa per ubicar el niu de qualsevolr a p i n y a i re. Això sumat a la troballa dealgunes egragópiles i defecacions deDuc en les proximitats, varen animar-me a construir una plataforma art i f i-cial en aquest lloc.

El 14 d’octubre de 1999 vaigc o n s t ruir una plataforma d’uns150 cm. de llarg per 40 cm defons amb piquetes de ferro, filf e rro plastificat i branques aga-fades dels voltants. Amb pedre svaig tapar els forats entre lesbranques i per acabar vaig feruna barreja de terra, fulles imolsa que donaven un acabatmolt "confortable". També vaigtenir cura de pre v e u re una sor-tida per a l’aigua pluvial, ja que, devegades, les esquerdes són un canal dela muntanya per evacuar l’aigua de lapluja. També crec que és important quela cobertura vegetal no tapi totalmentl’entrada, ja que als ducs els hi agradaaccedir directament al niu quan arr i-ben amb alguna pressa gran.

En la següent visita, el 5 de març de2000, l’esforç quedava pagat amb escre i x .Dos ous blancs i grossos re p o s a v e ns o b re la fullaraca i el 30 d’abril d’aquestmateix any, anellàvem dos polls de Ducsense més pro b l e m e s .

Diversos autors han comprovat que,els Ducs no solen criar dos anys con-secutius en el mateix niu, de maneraque poden tenir varies plataformes i uti-litzar-les de forma alternada. Crec queen aquesta ocasió no vaig generar capnova zona de cria, sinó donar més faci-litats a la parella que ja estava establer-ta en aquella zona, la qual cosa ésigual d’important, doncs així no moles-to en zones pro p e res i cada dos o tre sanys puc controlar l’èxit reproductor.

JAUME [email protected]

De vegades la re c e rca de rapinyaires nocturns és pocagraïda i menys encara quan pretenem comprovar la criad'una espècie en un indret. En aquesta nota el nostrecompany Jaume Ramot ens relata una experiència sobreel Duc Bubo bubo a la zona de la Vall d’Aro .

La plata forma amb el niu i la posta ja feta . Els polls amb el borrissol i els primers canons en cre i xa m e nt

L’a u tor anellant els polls


REPORTATGE

El projecte de les estacions d’anellamentamb esforç constant a Europa

M oltes gràcies a tothom; pera mi és un privilegi estaraquí i poder parlar ambtots vosaltres. Us parlaré

del projecte CES (estacions d’esforç cons-tant) que tenim a Gran Bretanya aixícom de la coordinació dels difere n t sCES a escala europea.

L’anellament científic d’ocells a GranB retanya i Irlanda va començar el1909 i en l’actualitat tenim uns 2.000anelladors que marquen al voltant de800.000 ocells cada any. Hi ha anella-dors que marquen ocells de forma ge-neralista arreu i d’altres, en canvi, queho fan en el marc de projectes especí-fics com el CES. Jo m’encarrego de lac o o rdinació de l’anellament amb es-forç constant i l’objectiu d’aquest pro-jecte és fer un seguiment de les pobla-cions d’ocells a través de la captura ianellament amb xarxes japoneses de for-ma estandarditzada.

Aquest estudi es va iniciar l’any 1983i en l’actualitat tenim 140 estacions.La majoria de les estacions del CESes troben al sud-est, que és on hi viumés gent; en canvi cap al nord i l’esten tenim menys perquè són àre e smés despoblades, i fa mes fred i vent.Els mètodes del CES són molt senzills,ja que només es tracta que els anella-dors busquin un lloc per anellar dot-ze matins de l’estiu entre els mesosde maig i agost. Les xarxes han de sers e m p re del mateix model i llargada, is’han de col·locar al mateix lloc, anyre re any. Comencem a anellar a las o rtida del sol i les xarxes estan ober-tes durant unes sis hores. A Escòcia al-guns anelladors fan les sortides de nitp e rquè, en estar molt més al nord, hi

ha molta més llum durant tota la nit.Les sessions d’anellament serv e i x e ntant per controlar les espècies nidifi-cants primerenques com les tard a-nes. L’anellament el porten a terme in-distintament petits grups d’anellamento anelladors individuals. Els mateixosanelladors han de procurar que l’hà-bitat es mantingui el més homogenipossible al llarg dels anys i, de vega-des, cal tallar la vegetació per mante-nir uns nivells adequats. No es per-met posar menjadores ni reclams.

El projecte CES és molt important peral seguiment de les poblacions dels ocells,ja que permet obtenir dades d’al-menys tres paràmetres demogràfics for-ça importants: 1) nombre d’adults; 2)èxit re p roductor; i 3) supervivència inter-anual.

Si es monitoritzen els adults de la ma-teixa manera cada any podrem veure elscanvis que es van produint al llarg deltemps. Un exemple d’això el podem veu-re amb el Mosquiter de passa P h y l l o s -copus trochilus si analitzem les dades de1983 a 2002 (Fig. 1). A Gran Bretanyai Irlanda el Mosquiter de passa ha dis-minuït un 30%. Si observem els paràm e-t re s abans esmentats, veurem que l’èxitre p roductor del mosquiter ha disminuït.A més, amb les dades de 18 estacionsCES hem pogut veure com varia la ta-xa de supervivència d’un any a l’altre(Fig. 2). L’any 1990 la població va dis-minuir molt, així que nosaltres vam uti-litzar les dades de captura / re c a p t u r aper conèixer el perquè. Vam tro b a rque la supervivència del Mosquiter depassa havia baixat a la zona del sud d’An-

En aquest Abellerol reproduïm un resum de la xerrada que va impartir Dawn Balmer, ornitòlogadel BTO i coordinadora del programa d’estacions d’esforç constant (CES) britànic, durant ladarrera assemblea general de l’ICO celebrada a Sant Boi de Lluçanès el darrer cap de setmanade març. En aquesta xerrada es va presentar un nou projecte que té com a finalitat combinarels resultats dels diferents programes d’anellament amb esforç constant que s’estandesenvolupant arreu d’Europa per determinar les tendències poblacionals a escala continental.

D awn Balmer dura nt la seva xe r rada del CES


g l a t e rra, mentre que més al nord es man-tenia estable. Hi ha la teoria que els Mos-quiters de passa d’Escòcia hivernen enuna zona diferent de l’Àfrica, encara queno tenim prou recuperacions a l’Àfricaque donin suport a aquesta hipòtesi.De tota manera es pot pensar que si fosaixí aquests canvis estarien re l a c i o n a t samb diferents taxes de supervivència alsquarters d’hivernada africans.

El programa CES s’integra a la resta deprojectes del BTO. Tenim molts projec-tes que monitoritzen els ocells, com el“Nest Record Scheme” el qual perm e tcalcular l’èxit reproductor, però el CESés eficaç perquè permet fer un segui-ment, a la vegada, de la població, l’èxitre p roductor i la supervivència. Així,doncs, com utilitzem les dades del CEScada any? Anyalment publiquem elsresultats a Internet, en un informe so-bre els ocells reproductors a Gran Bre-tanya, on estandarditzem les dades delsd i f e rents programes per construir tau-les i gràfics.

Podem esmentar alguns exemples comel cas de la Merla Tu rd u s m e ru l a i elTo rd comú Tu rdus philomelos dues es-pècies molt similars ecològicament, lesquals és possible que segueixin uns pa-t rons poblacionals molt similars. Lapoblació nidificant d’ambdues espèciesdisminueix després d’un hivern moltfred, tal com va ocórrer els anys 1987 i1991. Les dues espècies tenen un èxitreproductor similar al llarg del temps, im o s t ren una alta sensibilitat als estiusmolt secs perquè en aquests anys el te-rreny està molt sec i no poden tre u reels cucs del terra, fet que no és moltfreqüent a Gran Bretanya. Utilitzant les

recaptures hem calculat la supervivèn-cia de les merles i veiem que té una cla-ra correlació amb la temperatura al mesde novembre i desembre.

Amb el CES també ens podem plan-tejar qüestions com el perquè algunesespècies estan en re g ressió. Un exem-ple d’això n’és el Repicatalons Emberizas c h o e n i c l u s. Aquesta espècie ha estat dis-minuint a Gran Bretanya en els darrersanys, així que per conèixer els motiusd’aquesta re g ressió hem emprat diver-sos mètodes. Una de les coses que hemexaminat per veure els canvis en l’èxitreproductor han estat les dades proce-dents de les fitxes-niu i hem pogut com-provar que no hi ha hagut cap canvi enl’èxit re p roductor al llarg del temps. Ta m-bé hem mirat les dades del CES per veu-re la supervivència dels adults i tampocno s’hi ha vist cap canvi. Hem estudiatla supervivència en els ocells del pri-mer any i aquí sí que hem constatatuna davallada que podria ser la causadel declivi de la població del Repicata-lons. Això és molt interessant perquè lataxa de supervivència primerament vabaixar i després va pujar, i això és jus-tament el que va passar en el conjuntde la població.

Estem molt satisfets de tenir un bonn o m b re d’estacions d’anellament, ja queaixò ens permet estudiar els diferents pa-

t rons segons les regions geogràfiques.En aquest sentit aquí podria explicar elcas de les tendències poblacionals delMosquiter de passa comparant les po-blacions d’Escòcia amb la resta de GranB retanya. Durant aquest curt període detemps els mosquiters han augmentat aEscòcia i s’han mantingut estables a laresta de Gran Bretanya. Això que s’hao b s e rvat durant uns pocs anys, serà moltimportant de veure si es repeteix tambéen períodes de temps més llargs. Aquest

Fig. 1. Variació del nombre d’a d u l ts deM osq u i ter de pa ssa ca ptu ra ts a Gra nB reta nya i Irlanda ent re el període 1983 -20 02 en el marc del pro j e c te CES.

Fig. 2. P ro d u c t i v i tat del Mosq u i ter depa ssa a Gran Breta nya i Irlanda ent re1 983 -20 02 (pro j e c te CES) .

En els darre rs anys la població de Mosq u i ter de pa ssa a Gran Breta nya ha disminuït un 30 %

83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02

2,5

2

1,5

1

0,5

83 84 85 86 87 88 89 90 91 92 93 94 95 96 97 98 99 00 01 02

1,4

1,3

1,2

1,1

1

0,9

0,8

0,7

0,6

0,5

0,4


mateix aspecte també l’hem estudiat peral Cargolet, i hem vist que era molt si-m i l a r. Existeix un gràfic molt conegutde la Boscarla dels joncs A c ro c e p h a l u ss c h o e n o b a e n u s que demostra que els anysamb major precipitacions a l’Àfrica aug-menta també la supervivència. Això in-dica que hem de mirar a una escala moltmés gran que no pas només Gran Bre-tanya i Irlanda per saber el perquè de lesdavallades de les poblacions delsocells.

Donat que molts països tenen esta-cions d’esforç constant i tots estem re-alitzant estudis molt similars (esteme studiant els mateixos ocells, i en hàbi-tats similars) cal tenir en compte el po-tencial de les dades si es treballen totesjuntes. El 1999 en el decurs d’un con-grés a Helgoland, Alemanya, es va par-lar de l’organització del CES a Europa ies va plantejar la possibilitat de comen-çar aquest projecte. Així, doncs, l’ob-jectiu del EUROCES és prestar atencióals diferents projectes similars al CESque es realitzen arreu d’Europa per veu-re com es trampegen els ocells, quinesespècies s’estudien i com s’agafen les da-des. Hem utilitzat qüestionaris per co-nèixer dades sobre cada projecte comn o m b re de xarxes, calendari, ocells cap-turats, anàlisi de les dades. També hem

redactat unes directrius per estimularaltres països a que també comencin es-tudis amb estacions d’anellament ambesforç constant. Aquestes directrius s’hanredactat tenint en compte l’experiènciade Gran Bretanya i Irlanda, així com lad’altres països europeus i es caracterit-zen per la seva flexibilitat.

És molt interessant poder compararles tendències poblacionals de les ma-teixes espècies en diferents països eu-ropeus per veure si són similars o moltdiferents. Òbviament pot resultar peri-llós posar totes les dades juntes perquèles condicions ambientals poden ser moltdiferents a cada país. Existeixen diver-sos programes d’anellament amb esforçconstant a Europa; no vàrem conèixerla existència del vostre programa SYLV I Afins que en Gabriel em va demanar quec o rregíssim les nostres dades sobre la si-tuació a Espanya. Per elaborar el pri-mer informe vam utilitzar les dades deGran Bretanya i Irlanda, Finlàndia, Fran-ça i Holanda perquè eren els que méstemps portaven amb aquests tipus dep rojectes. Des de llavors també s’han po-sat en funcionament el CES a Itàlia i Bèl-gica i també hi ha molts altres països quehan mostrat interès a desenvolupar pro-jectes equivalents

El nombre de llocs està re l a c i o n a tamb el nombre d’anelladors. A GranB retanya i Irlanda nosaltres tenim 140llocs per 2000 anelladors. Gran Bre-tanya i Irlanda van ser els que primervan començar el CES i després altre spaïsos van adoptar aquest mètode. To t sels països a excepció de França fan 10

o 12 visites. A França en fan només tre sbastant tard, i la diferencia està en eln o m b re de xarxes, ells en tenen fins a50, mentre que als altres països nomése n t re 10 i 15. Els francesos treballen eng rups grans de gent que anellen duranttot el cap de setmana, però només tre scops. Ells capturen una gran quantitatd’ocells en molt poc temps. Això fa di-fícil estimar l’èxit re p roductor perq u èes perden les dades de les espèciesque crien fins més tard. Pensem queés més important treballar amb menysx a rxes, però distribuïdes durant méstemps al llarg de la primavera/estiu jaque així podem estimar l’èxit re p ro-ductor per a un major nombre d’espè-cies. Gràcies a la utilització de qües-tionaris hem pogut saber quines són lesespècies d’ocells que més es capture nals CES europeus. En el llistat de lesdeu espècies més abundants hi tro-bem diferències segons els països. Des-prés de re b re els qüestionaris es vanm a rcar unes directrius per ajudar alspaïsos que començaven. Nosaltre sfem recomanacions sobre el nombre devisites, dies que s’han de fer les visitesen funció de la experiència en diver-sos països. Recomanem que les visiteses facin pel matí i que durin entre 4-6h o res i també la presa de diverses da-des biomètriques. A Gran Bretanya pre-nem només unes poques dades i pen-sem que probablement n’hauríem dep re n d re més. Recomanem també alsanelladors que anotin l’estat de la pla-ca incubatriu per saber quan començala re p roducció. Pensem que seria molt

Fig. 3. Abundància del Pit- roig en funciódel nombre d’a d u l ts a Finlàndia, França iG ran Breta nya ent re 1982-20 02 (d a d esdels pro j e c tes tipus CES dels tres pa ï sos) .

Fig. 4. Abundància del Mosq u i ter depa ssa a dive rsos pa ï sos europeus ent re1 982-20 02. (d a d es dels pro j e c tes tipusC ES de tres pa ï sos) .

A N Y

1,4

1,2

1

0,8

0,6

0,4

0,2

01982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1995 1998 2000 2002

◆

◆

◆

◆

◆

◆ ◆

◆

◆

◆

◆

◆

■

■

■■

■

■

■

■

■

■

■■ ■

■

**

***

*

**

**

*

*

*

*

***

1,6

1,2

1,2

1

0,8

0,6

0,4

0,2

0

-0,2

1982 1984 1986 1988 1990 1992 1994 1995 1998 2000 2002

A N Y

___ G B___ F i n l a n d___ Fra n ce___ H o l l a n d

___ Fra n ce___ F i n l a n d___ U K

■◆

*


i n t e ressant que també s’anotés l’estadide la placa incubatriu a totes les esta-cions europees.

Al principi del projecte alguns ane-lladors britànics van fer fins a 30 visites,però de fet no és necessari fer-ne tantesper obtenir suficient informació, ja quep robablement amb dotze ja n’hi ha pro u .A més, amb tantes visites molts anella-dors segurament se’n cansarien i ho dei-xarien. La metodologia ha de ser pro uflexible perquè les condicions ambien-tals no són les mateixes per a tots els paï-sos i la reproducció comença més aviato més tard en funció del lloc on estiguin.Així doncs, és una decisió de cada país,decidir quan cal començar i quan aca-b a r. En països molt grans com Españaprobablement hi ha diferencies marca-des en l’època en què s’inicia la repro-ducció segons estiguis al nord o al suddel país.

Vam agafar dades del CES de diversospaïsos com Gran Bretanya, França, Ho-landa i Finlàndia per veure si les ten-dències poblacionals eren similars o di-ferents i si els canvis anuals es produïenal mateix temps. Podem veure alguns re-sultats. En el cas del Pit-roig E r i t h a c u srubecula, hi trobem resultats molt simi-lars per a Finlàndia, França i Gran Bre-tanya (Fig. 3). Es molt intere s s a n tconstatar que tot i que els nivells de lapoblació són diferents, les tendènciessón força semblants. També hem trobatuns patrons similars per al Mosquitercomú Phylloscopus collybita. En el cas delMosquiter de passa ha disminuït aGran Bretanya, també ha baixat a Fin-làndia i ha sofert una davallada encaramés accentuada a França, país que estroba al sud de la seva àrea de distribu-ció i potser per això les diferencies sónmés marcades (Fig. 4).

Per al Tallarol de Casquet Sylvia atri -capilla, les dades de França i Gran Bre-tanya són força similars durant els anys90. De vegades es difícil explicar quèpassa, i sobretot a països com Holanda,que tenen menys estacions i les dadespotser són menys precises, on tambéveiem que passa alguna cosa rara ambla Mallerenga blava Parus caeruleus. Encanvi per als altres països hi ha uns pa-trons força similars. El Pinsà, està forçaestable a Gran Bretanya però està dis-minuint a Finlàndia. L’èxit del Ta l l a ro l

de casquet a Gran Bretanya i Irlanda iFrança mostra un èxit re p roductor molts i m i l a r, la qual cosa suggereix que hi in-t e rvé algun factor a gran escala. Aixídoncs, pensem que l’èxit re p roductor ésun paràmetre molt lligat amb les con-dicions ambientals locals, però totesaquestes dades suggereixen que potserestà passant alguna cosa a una escala mésgran i que ens queda encara molta cosaa fer.

El fet de combinar les tendències dediversos països pot ser una bona eina pere s b r i n a r-ho i segurament hi hauràmolts beneficis de cara a la conserv a c i ósi s’estudien aquestes tendències en re-lació als canvis en els usos agrícoles. Ésmolt important tenir en compte l’escalaen què els processos tenen lloc i la sevainfluència a nivells més grans. Per aixòresulta fonamental que ens concentre mmolt en el que passa a cadascun dels nos-t res països. A Gran Bretanya cada cop re-sulta més important utilitzar els ocellsper estimar l’estat de la salut d’una zo-na. El govern pren ara als ocells com abioindicadors de l’estat medi ambientaldel país i utilitza la informació del BTOper fer-ho. D’altra banda, també hi altre smètodes per combinar els resultats de lestendències poblacionals de cada país iv e u re els efectes d’aquestes tendències

s o b re la població tot utilitzant anàlisisestadístics molt complexos.

Fins ara us he ensenyat diferents pa-t rons de quatre països, nosaltres cre i e mque l’EUROCES pot ser beneficiós per atots i que necessitem trobar finançamentnecessari per a que el projecte pugui créi-x e r. Per tant, necessitem ajudes econò-miques a nivell europeu, fins ara aquestp rojecte ha estat finançat pel BTO. Hemde trobar models per analitzar les dadesdels diversos països, aconseguir que lesdades de tots ells siguin compatibles idesenvolupar més models d’anàlisi dedades que tinguin en compte el temps il’hàbitat. Els gràfics que us he ensenyatfins ara són molt simples i només mos-t ren tendències poblacionals.

Jo crec que el vostre projecte SYLVIAés molt bo i molt ben fonamentat cien-tíficament i voldria animar-vos a seguiranellant. Sé que és una feina molt durai que re q u e reix de molts matins d’esforç.Heu vist que tenir dades de molts anyses molt important i que si mantenimaquest projecte molts anys podrem sa-ber si els canvis que es van trobant sóna curt o a llarg termini. Així que conti-nueu anellant i, sobretot, passeu-vos-hobé mentre ho feu.

DAWN [email protected]

El Ta l l a rol ca p n e g re és una de les es p è c i es més abundants a les estacions del CES aCa ta l u nya .


Crònica ornitològica Gener - Març 2003

NOVETATS AVIFAUNÍSTIQUES

De l’hivern passat cal destacar la presència de diverses espècies de cabussons i oques pochabituals a casa nostra, així com una Guatlla maresa, una Gavina de Delaware, duescitacions d’Estornell rosat i una Arpella pàl·lida russa. Per a més informació consulteu laweb Rare Birds in Spain (www.rarebirdspain.net).

GenerEl gener de 2003 es va veure una C a-làbria gro s s a de 1r hivern Gavia im-mer a la badia dels Alfacs i es van efec-tuar dues citacions de cabussons rars:un Cabussó gris Podiceps grisegena o b-s e rvat a la badia de Roses el dia 16 iun Cabussó ore l l u t* Podiceps auritusque va ser vist el dia 23 al delta de laTo rdera, Blanes, la Selva. Les citacionsmés abundants de baldrigues van ve-nir del cap de Creus, on el dia 18 es vanv e u re 230 Baldrigues balears P u ff i-nus mauretanicus i 60 Baldrigues me-d i t e rr à n i e s P. y e l k o u a n. El M a rt i n e tgris**, probablement un híbrid d’E-g re t t ag a rz e t t a x g u l a r i s, es va continuaro b s e rvant al llarg de tot el mes a l’àre ade la Tancada-Poblenou. Les citacionsd ’A g r ó b l a n c E g retta alba h i v e rn a n t sfora del delta de l’Ebre (on hi havia 160exemplars), es van concentrar a la Pla-na de Lleida, on hi havia dos exs. pro pd ’ A l c a rràs el dia 3 i tres al Segre a Llei-da el dia 11, mentre que el dia 12 n’hihavia dos a Vilanova de la Barca i dosmés a Utxesa, que augmentarien fins aq u a t re el dia 26. A més, al Llobre g a ts e’n va detectar un a ca l’Arana el dia18 durant el cens hivernal. Van hiver-nar un total de 84 Capons re i a l s P l e-gadis falcinellus al delta de l’Ebre, i fo-ra d’aquesta localitat només se’n va veureun als aiguamolls de l’Empordà el dia7. Un Cigne mut Cygnus olor que ha-via arribat al riu Llobregat el passat 17de desembre, va restar entre el mateixriu a Sant Boi de Llobregat i la re s e rv anatural del Remolar-Filipines, Vi l a d e-cans, tot el mes. També al delta del Llo-b regat, el grup de tres Oques rialle-re s g ro s s e s Anser albifro n s que vana rribar la passada tardor es van que-dar hivernant a la re s e rva de la Ricar-da tot el mes. Es va veure una Oca de

galta blanca Branta leucopsis als ai-guamolls de l’Empordà el dia 25 i elmascle d’À n e c m a n d a r í*h Aix galeri-c u l a t a que havia arribat a la zona el des-e m b re es va tornar a observar a la RNR e m o l a r-Filipines fins al dia 26. El X a r-xet americà*h Anas caro l i n e n s i s d e t e c-tat a finals de 2002 va ser vist de for-ma intermitent tot el mes als aiguamollsde l’Empordà. Al Llobregat, el masclehíbrid de Collverd i X i b e c Anas platyrh y n-chos x Netta ru f i n a es va tornar a de-tectar durant el cens hivernal el dia 9.A Utxesa, Segrià, un M o rell buixotAythya marila femella va restar en aques-

ta zona, almenys des del dia 11 fins al26, mentre que al delta de l’Ebre unmascle de 1r hivern es va observar all l a rg de tot el mes al Clot, acompanyatde dos M o rells xocolaters Aythya nyro-c a. A dues zones del litoral català es vandetectar È i d e r s Somateria mollissima:3-4 exs. a la costa dels aiguamolls del ’ E m p o rdà entre els dies 8 i 18, i un eldia 16 entre Cambrils i l’Hospitalet del’Infant, Baix Camp. Al delta de l’Ebrehi havia una Fotja banyuda Fulica cris-

t a t a que es va observar durant tot elmes al Garxal i que procedia del pro-jecte de re i n t roducció del País Va l e n-cià. Una de les citacions més sorpre-nents del mes va ser la d’una G u a t l l am a re s a C rex cre x que va xocar contrauna finestra al municipi del Prat de Llo-b regat, Baix Llobregat, el dia 3. Ales-h o res, va ser dut a l’Ajuntament on elsbiòlegs del consistori el van identificari el van portar al centre de re c u p e r a c i óde To rre f e rrussa, des d’on es va re t o r-nar per al seu alliberament al delta delL l o b regat el dia 8. L’únic làrid re m a r-cable del gener va ser una G a v i n a

c e n d ro s a L a rus canus de segon hiverndetectada a Utxesa el dia 26. Al deltade l’Ebre, entre els limícoles, cal des-tacar els 16 exemplars de Te rrit de Te m-m i n c k Calidris temminckii que hi ha-via als arrossars del Sillero al llarg detot el mes, un Pòlit cantaire N u m e-nius phaeopus als Alfacs i els 183 indi-vidus de R e m e n a ro c s A renaria inter-p re s censats al mateix delta, la xifra mésalta mai enregistrada a la zona. En aques-ta mateixa localitat hi havia un X a t r a c

Calàbria grossa Gavia immer o bse r vada a la badia dels Alfa cs dura nt el mes de gener.


g ro s S t e rna caspia adult hivernant a lapunta de la Banya. Molt re m a rcable tam-bé va ser la citació de dos S o m o rg o-l l a i res Uria aalge albionis vistos da-vant del cap de Creus durant una sort i d aamb una embarcació el dia 18.

FebrerLa Calàbria gro s s a es continuava veientamb regularitat a la badia dels Alfacs,amb tres ocells més de primer hivern ap a rtir del dia 22; o sigui un total de qua-t re. Després de la citació del gener vaaparèixer un altre Cabussó gris a lesc o m a rques de Girona, però aquestavegada a l’estany de Banyoles, on es vatrobar el dia 1 i hi va restar tot el mes.Possiblement el mateix Cabussó ore-l l u t* del gener seguia a la platja deBlanes també el dia 1. Les observ a-cions de Baldrigues a les costes catala-nes van ser escasses al febrer, seguint laseva marxa cap a les colònies de cria ba-lears, i només destaquen les 12 citadesa la gola del Fluvià, 10 al Tordera, sis aMalgrat de Mar, o les 10 del delta delL l o b regat. Al delta de l’Ebre, el pre-sumpte híbrid de M a rtinet blanc i M a r-tinet dels Esculls*h E g retta gularis x gar-zetta continuava veient-se a les salinesde Sant Antoni. Van començar a veure ’smés A g rons blancs fora del delta de l’E-bre durant el febrer: dos als aiguamollsde l’Empordà el dia 12, o un el dia 24,però 12 (!) a Utxesa el dia 8, dos més ales basses d’en Coll, Baix Empordà, eldia 11 i un a Sant Llorenç de Montgai,Noguera, el dia 16. Als Aiguamolls esva veure un grup d’11 Capons re i a l se n t re el dies 10 i 12, dos dels quals duienanelles de PVC blanques amb els nú-m e ros 246 i 280. A la To rdera, es va veu-re un Ànec arbori* Dendrocygna bico-l o r, probablement escapat, el dia 10. Elsànecs rars detectats al gener, bé van mar-xar a principis de mes o van restar en-cara tot el febrer: el mateix Cigne mutdel Llobregat va restar tot el febrer en-tre el riu i la reserva natural del Remo-l a r-Filipines. També al delta del Llo-bregat les tres Oques rialleres grossesvan estar a la Ricarda fins al dia 8, en-cara que van ser relocalitzades al mateix

lloc uns dies després. L’O c a d e g a l t ablanca dels Aiguamolls va ser-hi tam-bé fins al dia 6, mentre que el Manda-rí mascle del Remolar encara es veia eldia 16. El X a rxet americà *h dels ai-guamolls de l’Empordà encara s’anavaveient de forma intermitent almenys finsel dia 24, i el M o rell buixot d ’ U t x e s ava restar en aquesta reserva fins el dia8. A l’Ebre, el mascle de primer hivernde Morell buixot es va veure per últimcop el dia 18, en la mateixa data enquè desapare g u e ren els dos M o rells xo-c o l a t e r s Aythya nyro c a. Els quatre È i d e r sde l’Empordà encara hi eren el dia 12.

Les primeres observacions de Polla pin-tada Porzana porzana en migració vanser del delta de l’Ebre, dos exemplarsals arrossars del Sillero el dia 18. Tam-bé en aquest delta, la F o t j a b a n y u d aFulica cristata es va observar tot el mesal Garxal. Una Gavina de D e l a w a re*L a rus delaware n s i s de primer estiu esva identificar enmig d’un grup de gavi-nes on també hi havia una G a v i n acendrosa de primer hivern i una altrade primer estiu a les Olles, Delta del ’ E b re, des del dia 16 fins a final de mes.L’única citació prèvia per a l’Ebre era,curiosament, del dia 17, també de fe-b re r, de 1984. De Xatracs Gro s s o s S t e r-na caspia, abans una espècie molt rarafora del delta de l’Ebre, es va veure unexemplar a la maresma de les Filipi-

nes, delta del Llobregat, el dia 21 i una l t re el dia 28. Molt interessants vanser les dues citacions de febrer d’E s-tornell rosat* Sturnus roseus que pot-ser tinguin alguna cosa a veure amb lainvasió d’aquesta espècie que va patir lamajor part d’Europa la tardor anterior:el dia 6 un adult es va veure a la ciutatde Lleida, i el dia 17 un altre adultmascle va ser caçat de forma accidentalen un arrossar prop d’Amposta, delta del ’ E b re. Molt interessant també la dadahivernal d’un mascle de Sit blanc Plec-t rophenax nivalis vist a Sant Jaume deLlierca, Garrotxa, el dia 23.

MarçDurant el març el Cabussó gris de Ban-yoles es va veure el dia 16, tot i que des-prés es va saber que hi va ro m a n d retot el mes. Les quatre Calàbries gro s-s e s es van veure als Alfacs al llarg de totel mes. A diferència del mes anterior, esva registrar un gran nombre de B a l-d r i g u e s en moviment per la costa: alcap de Creus, el dia 13, en una solahora de cens, es van comptar 288 B a l-drigues mediterr à n i e s, xifra ultra-passada per les 1.398 comptabilitzadesen mig dia de cens el dia 15, la xifra mésgran recent d’aquesta espècie. També eldia 15, van passar davant del cap deC reus 550 B a l d r i g u e s b a l e a r s, 469no identificades i 38 c e n d ro s e s C a l o-nectris diomedea diomedea. Al delta de

Al març és va iniciar el pas de la Siseta Tringa stagnatilis al delta de l'Ebre.


NOVETATS AVIFAUNÍSTIQUES

l ’ E b re hi va restar tot el mes l’híbrid deM a rtinet blanc i dels esculls de les Sa-lines de Sant Antoni*h. La xifra d’A g ro n sb l a n c s es va incrementar i es va censarun exemplar a Sils, la Selva, entre elsdies 1-8 i dos al mateix lloc el dia 26;màxims de 10 a l’estany de Palau eldia 12 i vuit a Vilaüt el dia 15, al PN Ai-guamolls de l’Empordà; tres al delta delL l o b regat el dia 11; dos a Utxesa el dia8, un a Sant Llorenç de Montgai el dia10 i un mínim de 200 ocells a tot el del-ta de l’Ebre la setmana del 17. Es vanv e u re dos Capons re i a l s al Cort a l e t ,PN Aiguamolls de l’Empordà el dia 1 ivuit exemplars el dia 8. També es vanalbirar dos exs. al Llobregat els dies 22i 23, i tres als Aiguamolls el dia 27 i setmés entre l’estany del Cortalet i la de-puradora del Matà entre els dies 25 i28. Per a sorpresa de tothom, les O q u e sr i a l l e res gro s s e s h i v e rnants al Llo-b regat van ser relocalitzades el dia 5 acal Tet, el Prat. Un mascle híbrid deC o l l v e rd i G r i s e t Anas (cf.) platyrh y n-chos x s t re p e r a va ser vist a Vilaüt, PNAiguamolls de l’Empordà el dia 22. L’À-n e c mandarí ‘ i n t e rmitent’ del Llobre-gat es va veure el dia 2, i per darrera ve-gada el dia 16. El X a rxet americà d e l sAiguamolls també es va veu-re fins el dia 23 (darrera ob-s e rvació), tot i que uns diesabans, el dia 16, estava apa-rellat amb una femella deX a rxet comú Anas cre c c a.Els quatre È i d e r s dels Ai-guamolls van restar a la zo-na fins al dia 25. Una citamolt interessant ja que coin-cideix fenològicament ambtotes les conegudes va serla d’un mascle d’A r p e l l apàl·lida ru s s a* C i rcus ma-c ro u ru s vista a la Massona, PN Aigua-molls de l’Empordà, la tarda del dia 30.El pas de polles pintades i rascletonses va incrementar de forma notable:de Polles pintades P o rzana porz a n as e ’ n van citar quatre al delta de l’Ebree n t re els dies 1 i 27, dos al Llobregat eldia 19 i entre els dies 21 i 23, i deu alsaiguamolls de l’Empordà entre els dies1 i 28. Les citacions de Rascletó P o r-

zana parva també van abundar: una alClot, PN Delta de l’Ebre el dia 15, unaa les Filipines, delta del Llobregat el dia21 o els onze ocells vistos al PN Ai-guamolls, entre els dies 1 i 28 en lamillor zona ibèrica per a l’espècie. LaFotja banyuda m a rcada amb PVC delG a rxal, delta de l’Ebre, continuava allàel dia 31 i se li van afegir dos ocells sen-se collar a les Olles entre els dies 17 iel 26, i un altre ocell amb collaret blanca l’Encanyissada del 18 al 27. Durant

aquest mes es va iniciar el pas de la S i-s e t a Tringa stagnatilis: el dia 10 n’hihavia una al Canal Vell, delta de l’E-b re. La primera pels aiguamolls de l’Em-p o rdà va ser vista el dia 15. Es vanv e u re dos Xatracs gro s s o s al Llobre g a tel dia 5, però més de 20 al delta de l’E-b re la setmana del 17. Cinc junts ere n

a la maresma de les Filipines el dia 23dels quals n’hi havia encara tres el dia24 i un el dia 27.Un X a t r a c més va servist a Roses el dia 29. El Picot negreD ryocopus mart i u s sembla que va re-gistrar una altra expansió cap al sud delseu rang: es va escoltar un ocell re c l a-mant prop Sant Marçal, PN Montseny,el dia 2. Arran d’aquesta cita es va sa-ber que un altre ocell va hivernar a laBarata, PN Sant Llorenç de Munt i Se-rra de l’Obac, entre l’octubre de 2002

a febrer de 2003. Al Va l l é sOriental hi ha una parella es-t a b l e rta a la Sauva negra i tam-bé ha estat vist a la Vall de Mar-fà, Moià i Collsuspina. Unaaltra vegada al delta de l’Ebre ,es van detectar dues P i u l e sg ro s s e s* Anthus richard i d eprimer hivern, una als erms dela Tancada del 8 al 31 i l’altrap rop de les Olles el dia 26. Vaser sorprenent una Piula go-l a - ro j a Anthus cerv i n u s p r i-m e renca observada i fotogra-

fiada als erms de la Tancada el dia 16.Finalment, almenys 20 P a rdals d’alab l a n c a Montifringilla nivalis re p a rtits encinc grups van ser vistos a la carre t e r aque va de la Molina a Castellar de N’-Hug el dia 3.*rareses homologables pel CR/SEO h cita homologada pel CR/SEO

RICARD GUTIÉRREZ i DAVID [email protected]

Xa rxet americà Anas carolinesis o bse r vat als Aiguamolls dura nt els primers tres mesosde l'a ny.

E stornell rosat caçat acc i d e nta l m e nt enun camp d'A m p osta el 17 de fe b re r.


NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES

Monticola Ediciones una novaeditorial vinculada amb el grupornitològic madrileny Monticolaacaba de publicar aquest llibremonogràfic sobre les rapinyairesnocturnes. L’aparició d’aquest llibreés força sorprenent tenint encompte que es tracta d’una obramolt especialitzada (per a ladeterminació de l’edat i el sexe) iaquests obres generalment arribende la mà d’editorials angleses.

El llibre consta de 144 pàgi-nes i està escrit per tres or-nitòlegs amb experiència enaquest grup d’ocells des devessants diferents, tant per

la participació en projectes a l’estranger,la recerca pura o l’experiència del tre-ball en un centre de recuperació. Els dos primers capítols del llibre espoden considerar introductoris on esparla d’aspectes generals del plomatge:funcionalitat, muda, dimorfisme sexual,etc. Aquí es fa incidència en aspectes par-ticulars de tipus tècnic com per exem-ple el concepte de d i a s t e m a (pàg. 16)mot que fa referència al fet que en elsmussols la cinquena secundària no por-ta associada una cobertora gran. Ta m b éhi ha una detallada descripció dels plo-matges dels polls que passen pels esta-dis neòptil i mesòptil abans d’assolir elprimer plomatge juvenil definitiu.

En el segon capítol s’expliquen algu-nes tècniques de captura amb unaaplicació clara cap al món de l’anella-ment. Per als autors, durant molt tempss’han amagat deliberadament aquestestècniques, les quals emprades amb pru-dència poden ser molt útils per a qual-sevol tipus de recerca.

El tercer capitol ja s’o-cupa del tema principal dell l i b re i, espècie a espècie,tracta sobre el sexat i ladatació de les vuit espè-cies de rapinyaires pre s e n t sa la península Ibèrica. L’as-pecte més interessant dell l i b re són, sens dubte, lesil·lustracions. Per a cada es-pècie apareixen nombro s e sfotografies on sovint es com-paren formes i coloracionsd’exemplars joves i adults.Això indubtablement és unsalt qualitatiu respecte a leso b res de referència ante-riors com el Baker on, debanda de la nomenclaturaanglesa, molts cops re s u l-ta difícil d’establir quan unaploma realment és punxe-guda o arrodonida i en aquests casos elmaterial fotogràfic és de gran ajuda.

En el llibre les fotografies són ex-haustives per il·lustrar aspectes de va-riabilitat morfològica com és el casde l’òliba on hi ha excel·lents imatgesamb exemplars de les dues subespè-cies a l b a i g u t t a t a i els patrons de va-riabilitat amb uns codis per anotar lacoloració de les parts inferiors i supe-r i o r s .

En bona part del llibre els autors apor-ten la seva experiència particular ambcomentaris sobre tècniques de sexat idatació i en alguns casos indiquen lautilitat de cada mètode. Així, per exem-ple, en el cas de l’òliba s’havia assenya-lat que els serrells de l’ungla eren un ca-ràcter per determinar l’edat, mentre queen aquest llibre s’afirma que és poc útilper la variabilitat trobada.

Aquest llibre aporta uns contingutsd’aplicació clara en el món de l’anella-ment i per això està destinat a form a rp a rt del material de consulta obligadajunt amb les guies ja emprades: Svens-son (passeriformes), Baker (no passeri-f o rmes), Prater (limícoles). Dissort a d a-ment el problema és que si la cosa continuaaixí l’anellador aviat haurà de sortir alcamp amb una llibreria completa!

Aquest llibre resulta important tam-bé pel tema de la muda. Els autors co-menten els patrons típics trobats in-cloent excepcions a la norma coneguda.En alguns casos els patrons de la mu-da són encara poc coneguts i aquestaobra ben segur que estimularà novesre c e rques en temes encara poc estu-diats.

RAÜL AYMÍ

Martínez, J.A., Zuberogoitia, I. & Alonso, R. 2002

Rapaces Nocturnas: Guía para lad e t e rminación de la edad y el sexo en lasE s t r i g i f o rmes ibéricasMonticola Ed. Madrid. 144 pàgines

ORYX esponsoritza la secció novetats bibliogràfiques



Després d’un llarg temps d’esperael passat mes de desembre arribavaa les nostres mans l’atles demigració del BTO. Es tracta d’unllibre voluminós de 884 pàgines iuns 4 kg. de pes que analitza elspatrons migratoris dels ocells deGran Bretanya i Irlanda en base ales recuperacions d’ocells anellats.

Aquestes dades es van co-mençar a recollir el 1909,any que es va posar en fun-cionament l’oficina d’ane-llament britànica i des de

llavors la feina feta pels anelladors hagenerat més de 500.000 re c u p e r a c i o n s .El llibre tracta les recuperacions de 192espècies presents a Gran Bretanya i Ir-landa de forma regular i de les quals esdisposa d’informació suficient. A més,s’ocupa també d’altres 73 espècies ad-dicionals que s’hi presenten de form aocasional. Els capítols de les espècieshan estat escrits per 190 especialistesi, a part dels textos, contenen nombro-sos mapes i figures explicatives.

La primera part del llibre amb 108pàgines detalla en uns apartats intro-ductoris generalitats de la migració: comestudiar-la, el desenvolupament de l’a-nellament a Gran Bretanya i Irlanda desdels inicis fins a l’actualitat, etc.Aquesta introducció està re a l i t z a d aper experts de gran prestigi com FranzBairlein el qual col·labora en la redac-ció dels capítols sobre com i quan mi-g ren els ocells amb apartats sobre fi-siologia i migració. També hi part i c i p e nmeteoròlegs experts en ornitologia comNorman Elkins que explica la influèn-cia del temps en la migració. La minu-ciositat i rigor d’aquests capítols supo-sen una actualització dels coneixements

actuals de la matèria i per tantun referent important en tre-balls posteriors. Aquesta in-t roducció acaba amb un apar-tat on s’explica com s’interpre t e nles recuperacions i amb unasíntesi molt extensa dels pa-t rons migratoris dels ocells bri-tànics.

El cos principal del llibre(amb 571 pàgines) és el trac-tament, espècie per espècie,dels patrons migratoris. Per acada espècie hi ha tres figu-res bàsiques amb dos mapesde Gran Bretanya i Irlandaon s’exposen els llocs d’ane-llament i els de re c u p e r a c i ó ,els mesos de l’any que s’hanrecuperat i els detalls de larecuperació. També hi ha unataula fixa amb el nombre d’anellaments,n o m b re de recuperacions i els re s u l-tats d’anàlisis estadístiques indicant sihi ha diferències entre edat, sexe, regiói causes de la recuperació. En funcióde la informació disponible i el caràc-ter migratori de cada espècie, hi ha unn o m b re variable de mapes (a escalae u ropea, intercontinental o mundial)amb les línies entre els llocs d’anella-ment i recuperació. Aquí, el text de ca-da espècie varia notablement: des dedues pàgines i un mapa de re c u p e r a-cions en el cas del Durbec, fins a sispàgines, onze mapes, i dos figures enel cas del Corb marí gros.

La part final del llibre s’ocupa de lesespècies escasses o d’aparició ocasio-nal amb un tractament més breu i unúltim capítol de síntesi amb un títol for-ça suggeridor: el futur dels estudis demigració per a la ciència de la conser-vació dels ocells.

D’aquest llibre m’han sorprès moltescoses, algunes que no coneixia i altre sque sí. Tot i que ja sabia dels llarg smoviments de la Baldrgia pufí P u ff i n u sp u ff i n u s les recuperacions enre g i s t r a d e sa Amèrica del Sud, són increïbles sitenim en compte que suposen movi-ments de més de 9.000 km. amb velo-citats d’uns 740 km per dia! El mateixes pot dir dels petits ocells de tempes-ta H y d robates pelagicus que arriben a lacosta de Sud-àfrica o tants altres mo-viments transatlàntics d’ànecs com A n a sa m e r i c a n a, A . d i s c o r s o Aythya collaris.M’han sobtat els moviments intern sde la Tórtora turca, la recuperació d’unPicot garser D e n d rocopos major a Bèl-gica o els tres moviments de Pard a lcomú Passer domesticus e n t re Gran Bre-tanya i França.

En general, per a moltes espècies, lesvies migratòries dels ocells de Gran Bre-tanya segueixen els patrons ja coneguts

Wernham, C.V. , Toms, M.P., Marchant, J.H., Clark, J.A., Siriwardena, G.M & Baillie,S.R. (eds.) 2002

The Migration Atlas: movements of the birds ofBritain and Ireland Poyser, London



S’han estudiat les característiquesde l’hàbitat de diverses zones hu-mides del delta de l’Ebre atenentals paràmetres de profunditat de

l’aigua, densitat del estrat bassal, alça-da de la vegetació i pre s è n c i a / a b s è n c i ade diverses espècies d’helòfits. Un copclassificats els hàbitats en quatre gransg rups, s’han fet estacions d’escolta pera la determinació de les comunitats or-nítiques que ocupaven aquests ambients.De totes les espècies detectades es van

considerar cinc passeriformes per dura terme els anàlisis de selecció d’hàbi-tat: Boscarla de canyar, Boscarler comú,B a l q u e r, Trist i Repicatalons. Es va tro-bar una associació significativa entre hà-bitat-espècies en tres de les cinc espè-cies escollides per a l’estudi. Bàsicament,la Boscarla i el Balquer s’associen a am-bients amb aigua i extensions monoes-pecífiques de canyís; per la seva banda,el Repicatalons i el Boscarler comú es-cullen sectors de sòl sec amb pre s è n c i a

d’un estrat bassal dens. El Trist és unaespècie generalista que no mostra unaclara associació amb l’hàbitat. Es con-clou que en funció de quines siguin lesespècies que es pretenen afavorir, la ges-tió dels canyissars s’ha de realitzar apli-cant una sèrie de criteris de conserv a-ció d’espècies atès que l’estructura finaldesprés de la intervenció pot afavorirespècies amb necessitats de conserv a c i ómenors que d’altres.

CARLES BARRIOCANAL

Matínez-Vilalta, J., Bertolero, A., Bigas, D., Paquet, J-Y. & Martínez-Vilalta, A. (2002)

Habitat selection of passerine birds nesting in the Ebrodelta reedbeds (NE Spain): management implications.Wetlands 22: 318-325

i es canalitzen per la meitat més occi-dental de la península Ibèrica i, sobre-tot, a les costes portugueses, mentreque molts dels ocells que passen perCatalunya provenen del centre i est d’Eu-ropa. Pel que fa a l’arribada de subes-pècies poc habituals, no he sabutv e u re il·lustrades cap de les dues re-cuperacions de Corb marí gros de lasubs. carbo que s’esmenten al catàlegde Clavell

1(2002) per a l’àrea medite-

rrània, cosa que caldrà aclarir si es trac-ta d’un error o si no es consideren và-lides. En canvi, sí apareix la re c u p e r a c i ódel Corb marí emplomallat de la raçaa r i s t o t e l i s recuperat a l’albufera de Va-lència (la qual, hores d’ara és la únicaconeguda a l’oest del Mediterrani) i els

moviments de Bitxac Comú S a x i c o l at o rquata hibern a n s i To rd Comú Tu rd u sphilomelos clarkei.

Una de les conclusions finals de l’a-tles és que encara hi ha molta feina a fer.És curiós observar que, fins i tot, per aespècies relativament ben conegudes aefectes de la migració com l’Oreneta vul-gar, amb més de 8.000 recuperacions,tenen encara incògnites per re s o l d re. Ai-xí, per exemple, no hi ha cap re c u p e-ració del BTO al Sàhara o al Sahel de lesorenetes britàniques i la seva migracióper aquesta zona avui en dia resta en-cara un misteri.

Aquest atles conté un volum ingentd ’ i n f o rmació i resulta apassionant pera les persones interessades en la migra-

ció dels ocells. Cal veure en aquesta obraun preludi de l’atles de migració euro-peu, una iniciativa que ben segur apa-reixerà en pocs anys i de la qual exis-teix un precedent en l’obra pionera deG e rh a rdt Zink (Der Zug Euro p ä i s c h e rSingvögel. Ein Atlas der Wiederfunde Be -ringter Vögel) la qual, tot i la seva in-qüestionable vàlua, ha estat una obra deconsulta poc àgil ja que està escrita enun format gran i en fitxes, i en diversosvolums, pensat més per a les bibliote-ques especialitzades que no pas per ala venda pel gran públic.

RAÜL AYMÍ

1Clavell, J. 2002. Catàleg dels ocells dels Paï -sos Catalans. Lynx: Barcelona.


FORMULARI DE SUBSCRIPCIÓ PER AL 2003. Vull fe r-me soci de l’ICO per al 20 03 per la qual cosa rebré: Butll. GCA, l'Anuari d'Ornito l o g i a ,l 'A b e l l e rol i la Rev i sta de Anillamiento. Si us plau afegiu les meves dades al dire c tori de subsc r i pto rs.

Tipus de quota ■ Familiar (36,06 €) Nom de la parella __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

■ Individual (24,04 €) ■ Menor de 18 anys (12,02 €) Data naixement: ___ /___ /___

Nom i cognoms ________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Adreça ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Ciutat ____________________________________________________________________

Codi postal ____________________________________________ Tel.____________________________________________________________________________________ Correu electrònic ______________________________________________________________________________________________________________________________

Domiciliació bancària En/Na: ____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Autoritzo el Banc/Caixa: ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Entitat ■ ■ ■ ■ Agència ■ ■ ■ ■ Control ■ ■ Número de compte ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■domiciliat a _________________________________________________________________________________________________________________________________________ carrer/plaça_________________________________________________________________________________________________________________________________________________

perquè carregui en aquest compte bancari del qual sóc titular l’import de les quotes anuals que em pertoquin com a soci subscriptorde l’Institut Català d’Ornitologia.

Signatura:

AGENDA

4 d’agost a l’1 de desembreCampanya d’anellament depasseriformes de canyissar a Sebes,Flix (Ribera d’Ebre)Responsable: Raül Aymí. Tf. 93 3194279

4 d’agost a l’1 de desembre Campanya d’anellament postnupcial aCanal Vell, delta de l’EbreResponsable: Sergi Sales. Tf. 616 994030 / 977 267082

17 de setembre a l’1 de novembreCampanya d’anellament postnupcialals Estanys de can Jordà, Santa PauResponsable: Oriol ClarabuchTf. 656 32 72 23

18 de setembre a 18 de novembreCampanya d’anellament postnupcial aca l’Andreu, TianaCampanya Responsable: Raül CalderónTf. 656 59 95 82

Setembre - octubreCampanya de seguiment de lamigració postnupcial al delta delLlobregatS’anellarà de forma irregular durant elsmesos de setembre i octubre. Per saberels dies exactes cal trucar prèviament. R e s p o n s a b l e: Quim Bach & Joan CastellóTf. 93 658 67 61

15 juliol al 15 d’octubreQuarta campanya d’anellament depasseriformes a la Nava (Palència) Per quart any consecutiu la FundaciónGlobal Nature organitza una campanyad’anellament de passeriformes migrato-ris a la llacuna de la Nava (Fuentes de Na-va, Palència). Com és habitual, es dedi-carà un esforç especial en la captura dela Boscarla d’Aigua A c rocephalus paludi -c o l a, passeriforme globalment amenaçatque nidifica en una àrea força re s t r i n g i d ade l’est d’Europa. Els col·laboradors tin-dran allotjament gratuït al Centro de Es-

tudios Ambientales y Albergue de Tie-rra de Campos. Adreça de contacte: Carlos GutiérrezExpósito. Corro Postigo, 1.34337 Fuentes de Nava (Palència) Tf. 979 842 398 e-mail: [email protected]

11 de setembre a 7 de novembreCampanya d’anellament de passerifor-mes migratoris a DoñanaL’Equipo de Seguimiento de Pro c e s o sNaturales de la Estación Biológica deDoñana, torna a organitzar la campanyad’anellament de passeriformes durant lamigració postnupcial a l’estació d’ane-llament de Manecorro (Parc Nacionalde Doñana). Adreça de contacte José Luis Arroyo MatosReserva Biológica de Doñana, Apdo. 4.21760 Matalascañas, HuelvaTel.: 959 440032 / 36 Fax.: 959 440033e-mail: [email protected] [email protected]

_______________________________________________________ a __________________ de_____________________________________________ de 200_________

Institut Català d’OrnitologiaMuseu de Zoologia Passeig Picasso, s/n08003 BarcelonaTel.: 93 319 42 79Correu electrònic: [email protected] Pàgina web: www.ornitologia.org

ICO

nœm. 19 l ’ a b e l l e r - ornitologia...l ’ a b e l l e r o l nœm. 19 butllet de contacte de...

Documents