nœm. 16 l ’ a b e l l e r ico - ornitologia · p‹gina web: lÕinstitut catal‹ dÕornitologia...

l ’ A b e l l e ro l

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia estiu 2002núm. 16

El GCA es converteix enl’Institut Català d’Orn i t o l o g i a

Nou rècorden el nombred’anellaments

SumariEditorialL’Institut Català d’Ornitologia .........2

Notícies .........................................3

• El Grup Català d’Anellament renova els estatuts i passa a anomenar-seInstitut Català d’Ornitologia

• Acord entre ORYX i l’ICO

• Noves adreces de correu electrònici pàgina web.

• Atles dels Ocells nidificants de Catalunya 1999-2002

Del GCA a l’ICO:una visió retrospectiva .................4

Resultats de les campanyes d’anellament de la tardor del 2001 ....................6

Balanç dels anellamentsrealitzats l’any 2001 .....................8

El SOCC: primeres dades departicipació en el projecte ............9

Novetats avifaunístiques • Crònica Ornitològica

Gener – Març 2002 ....................10

Novetats bibliogràfiques

• Conservación de la biodiversidady gestión forestal.......................... 12

• Frugivoria, dispersió i depredacióde llavors en l’aladern (Rhamnusalaternus): paper dels ocells, rosegadors i formigues. .................13

• Fauna del Pallars Sobirà .............14

• Bill Oddies’s Gripping Yarns. ........14

• Articles.......................................14

Agenda ....................................... 16

El nombre total d’anellamentsefectuats per l’ICO durantl’any 2001 suma 56.060 ocells,

xifra que supera amb claredat el da-rrer rècord obtingut l’any 2000 amb54.032 exemplars. Entre les novesespècies anellades d’aquest any hidestaquen el Còlit del desert O e-nanthe desert i i el Mosquiter FoscPhylloscopus fuscatus.

(pàg. 10)

En la darrera assemblea del GCA del passat mes d’abril, es va aprovar lamodificació dels estatuts i el canvi de nom de l’entitat, el qual desd’aquesta assemblea deixa de ser Grup Català d’Anellament (CGA) perpassar a ser Institut Català d’Ornitologia (ICO).

Durant l’any 2001 l’ICO vaanellar 56.060 ocells, xifraque suposa un nou rècord ique sumada als anellamentsefectuats des de l’any 1975ja supera els 600.000anellaments.

Aquest canvi respon a la voluntatde l’associació d’adequar-se mi-llor al seu àmbit d’actuació ac-

tual, el qual, en aquests moments, vamés enllà de l’anellament científic. Sibé fins fa poc el Grup Català d’Ane-llament (GCA) havia centrat la sevaactivitat en el desenvolupament dep rogrames de re c e rca basats en la cap-tura i marcatge, ara molts dels pro-jectes que es duen a terme no es ba-sen únicament en l’anellament.

D ’ a c o rd amb els nous estatuts, l’ICOté com a objectius principals pro m o u rel’estudi de les poblacions d’ocells deCatalunya, coordinar l’anellament d’o-cells, pro m o u re estudis sobre la bio-logia i conservació dels ocells, org a-nitzar cursos i conferències, editarmaterial de referència i mantenir con-t a c t e s i bescanvis d’informació amb al-tres centres de recerca ornitològica.

(Editorial i pàg. 3)

ICO

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - estiu 20022

L’Institut Catalàd’Ornitologia

EDITORIAL

L a darrera assemblea del Grup Català d’Anellament,celebrada a Flix el passat 7 d’abril, serà molt significativaen la història de l’associació ja que va suposar el naixementde l’Institut Català d’Ornitologia i la desaparició de

l’entranyable nom de Grup Català d’Anellament.El canvi de nom del GCA era un fet inevitable que es venia coent

des de ja feia un parell d’anys. Els nous projectes en els que s’hacompromès la nostra associació han assolit un abast molt més grandel què s’espera d’un grup d’anellament, ja que un atles, un anuari oun projecte de seguiment a llarg termini solen estar empresos perassociacions d’un àmbit molt més extens. Això no significa que alGCA no li correspongui fer-los sinó que, com que els fa, li corresponconvertir-se en el tipus d’associació que els fa.

A l’assemblea no només es va canviar el nom. També es vaaprovar una modificació dels estatus que permetés integrar com amembres de ple dret totes aquelles persones que fins ara han estatcol·laborant amb nosaltres i que, oficialment, no tenien ni veu nivot. Ara, l’Institut Català d’Ornitologia podrà comptar amb la sevacol·laboració, no només com a voluntaris o col·laboradors, sino queels ofereix l’oportunitat de participar en el creixement idesenvolupament de la nostra associació. L’efecte aglutinador que hatingut el GCA en els darrers anys ha aconseguit fer confluir cap a unmateix punt una majoria important dels ornitòlegs catalans, aixíque, a més, ens trobem amb la situació que l’Institut Catalàd’Ornitologia neix com un conglomerat de la majoria dels ornitòlegsque treballen en l’àmbit nacional de Catalunya, una situació que fauns anys s’hauria qualificat d’impossible.

Un altre efecte colateral del canvi de nom serà la major facilitatper arribar a institucions públiques o privades que no pertanyen alnostre entorn més especialitzat. Tothom que havia demanat algunasubvenció o havia parlat amb els mitjans de comunicació sobre elGCA, sap que quan esmentava per primer cop el nom “Grup Catalàd’Anellament” la resposta invariablement era: “grup d’anellaquè?”.Amb el nom d’Institut Català d’Ornitologia tothom sabrà que estemparlant d’ocells (excepte, és clar, algun personatge poc instruït queencara no sàpiga què és l’ornitologia).

Hauríem de remarcar que l’únic que hem fet ha estat canviar elnom i els estatuts per semblar més allò que ja érem. El nou rumbque havíem emprès en els darrers anys continuarà el seu curs. Coma Institut Català d’Ornitologia ens sentirem més còmodes quanassolim els nostres objectius, però també caldrà que tinguem presentque no existeix cap nom que substitueixi la feina de tota la gent queha fet possible aquest bon moment que ara estem vivint.

l ’ A b e l l e ro lButlletí de contacte del

Institut Català d’Ornitologianúm. 16

estiu 2002

Comitè EditorialRaül Aymí

Gabriel Gargallo

Responsables de seccionsRicard Gutiérrez

Revisió d’estilRaül Aymí

Andreu Carretero

Col·laboradorsEnric CarreraJoan Estrada

Sergi HerrandoPere PonsJoan Real

Disseny i maquetacióLluc Julià

EditaInstitut Català d’Ornitologia

Passeig Picasso, s/n08003 BarcelonaTel.: 93 319 42 79

Correu electrònic: [email protected]àgina web: www.ornitologia.org

L’Institut Català d’Ornitologia ( I CO) és unae n t i tat co n st i tuïda amb la fi n a l i tat d’estu d i a rla biologia i la migració dels ocells que nien,

p a ssen o hivernen a Ca ta l u nya mitjançantt è c n i q u es de marca tge científi c.

© 2002 Institut Català d’OrnitologiaDipòsit legal: 12371-01

Fotomecànica: Aura DigitImpressió: Gràfiques Barceloneta

Les opinions dels autors de lescol·laboracions que apareixen en aquest

butlletí corresponen exclusivament al seucriteri personal, excepte les que siguin en

el seu caràcter de directius de l’ICO.

ICO

Butlletí de contacte de l’Institut Català d’Ornitologia - estiu 2002 3

NOTÍCIES

Durant la darrera assemblearealitzada a Flix el passat abril es vadecidir modificar els estatuts icanviar el nom de l’associació.

D urant els darrers anys el GCAha estat realitzant nous pro-jectes (e.g. Atles dels Ocells ni-

dificants, Anuari d’Ornitologia, SOCC…)els quals, per bé que s’emmarquen dinsdel camp de la re c e rca aplicada, no re-q u e reixen de l’ús de l’anellament. Al-trament, aquesta activitat ha pro v o c a tque la nostra associació pro g re s s i v a-ment s’hagi convertit en el principalaglutinador dels ornitòlegs catalans. Ai-xò havia creat una situació en la que toti haver ampliat el nostre àmbit de tre-

ball al desenvolupament d’aquest tipusde projectes que no utilitzen específi-cament l’anellament, els estatuts delG rup feien del tot impossible l’entra-da com a socis de ple dret de la nostraassociació a aquells ornitòlegs que, mal-grat que col·laboraven amb el GCA icontribuïen a assolir els seus objectius,no eren anelladors. Per aquest motiu la

Junta Directiva va proposar la re f o rm adels estatuts. A més, va semblar opor-tú que una re f o rma d’estatuts també ha-via d’anar lligada a un canvi de nomde l’associació, de manera que, tant unacosa com l’altra s’ajustessin millor ambla realitat actual del GCA. Totes a q u e s-tes intencions es van concretar a la llar-ga assemblea realitzada a Flix el diu-

menge 7 d’abril ambla renovació dels es-tatuts i l’elecció d’unnou nom: Institut Ca-talà d’Ornitologia.

El Grup Català d’Anellament renova els estatuts i passa aanomenar-se Institut Català d’Ornitologia

Amb motiu del canvi de nom del’entitat s’han efectuat algunesmodificacions en les adreces de

c o rreu electrònic de l’ICO. Així, doncs,s’ha substituït el domini g rupcatala p e ro rn i t o l o g i a. De moment, però, les adre-ces antigues encara són funcionals i esmantindran durant uns mesos. Les no-ves adreces són:

Joan Estrada/Vittorio Pedrocchi(projecte Atles): [email protected] Gabriel Gargallo: [email protected] Se rgi Herra n d o: ornito l o g i a @ o r n i to l o g i a .o rg Oriol Baltà: [email protected] Oriol Clarabuch: [email protected] Raül Aymí (adreça genèrica del GCA):[email protected] Pàgina web: www.ornitologia.org

Atles dels Ocellsnidificants deCatalunya 1999-2002

Gràcies a l’equip de professio-nals que aquesta primaverai estiu mostregen els sectors

amb menys dades, es pot dir que gai-rebé ja no queden forats a Catalunyai ja s’ha arribat a una cobertura iguala la de l’Atles anterior. De tota ma-nera, us continuem recordant la ne-cessitat d’enviar totes les dades queaneu recollint aquesta primavera enforma de fitxes blaves, doncs són degran interès per completar les espè-cies de cada quadrícula, millorar lesevidències de cria o confirmar algu-nes tendències que no estan prou de-finides. Podeu enviar les vostres da-des fins al 30 de juliol, data a partirde la qual es tancarà definitivamentla recollida de dades i es començaràel procés final d’edició de les matei-xes. Esperem poder penjar aviat a laweb alguns resultats provisionals. Adreça de contacte:[email protected]

Acord entre Oryx i l’ICO

L ’Institut Català d’Ornitologia i la botiga ORYX han arribat a un acord decol·laboració pel qual, a partir d’aquest juliol ORYX s’encarregarà de la ven-da del material d’anellament que fins ara proporcionava l’ICO. Gràcies a

aquest acord, a més de gaudir de descomptes especials i uns preus molt rebai-xats, els socis de l’ICO tindran més facilitats alhora de fer les seves compre s( o f e rta de productes més àmplia, un servei més professional…). Adjunt enaquest mateix número de l’Abellerol hi trobareu annex un llistat dels productesi els seus preus, on hi destaquen les ofertes d’alguns productes bàsics pels ane-lladors, com la xarxa de 12m, els regles i alicates, algunes pesoles i el cordill. Pergaudir d’aquests descomptes haureu d’acreditar que sou socis de l’ICO alhora defer les vostres compres, ja sigui directament a la botiga (Balmes 71, Barc e l o n aciutat) com per correu. Recordeu que alguns productes, com les xarxes japone-ses, només les poden comprar aquells que tenen el carnet d’anellador.

Noves adreces de correu electrònic i pàgina web

La Junta Dire c t i va al ’a sse m b l ea de Flix.


Els orígens del Grup Català d’A-nellament es troben cap a l’any1975 en un grup de joves or-nitòlegs vinculats a la Secció

d ’ O rnitologia del Museu de Zoologiade Barcelona, que dirigia Salvador Fi-lella. Aquests ornitòlegs tenien algunacosa en comú: ja estaven prou ro d a t sen l’ornitologia de camp (la que llavorses feia a Catalunya) i volien emocionsmés fortes. Això d’anellar era com unmite a l’abast d’uns pocs. En aquellsanys a Catalunya gairebé no anellavaningú. Ja feia temps que en SalvadorMaluquer no anellava els ocells colo-nials del delta de l’Ebre, i l’únic ane-llador “de xarxa” amb una certa activi-tat era en Lluís Colom. La forma comaquest grup inicial (Enric Carrera, En-ric Foixench, Francesc Giró, Jord iS a rgatal i l’Albert Soria) va aconseguirel carnet d’anellador de la SEO va serforça estrambòtic. Recordo que en Mar-tí Boada tenia bona amistat amb en Jo-aquin Araújo (llavors director del Cen-t ro de Migración de aves de la SEO) igràcies a aquesta relació va aconseguirun carnet per a cadascun de nosaltre ssense haver agafat mai cap ocell! Aques-ta era la forma d’obtenir els carnets d’a-nellador d’aquells temps, només ambla confiança mútua i la promesa queé rem bons nois. Allò, que ara òbvia-ment ens pots semblar inacceptable,només tenia sentit en aquell context imoment històric. Aquella generositat iconfiança de Joaquín Araújo respecte ala paraula d’en Martí va perm e t re el des-envolupament de l’anellament cientí-fic d’ocells als darrers 30 anys del se-gle X X a Catalunya. Amb el carnet a lamà “el B”, en Lluís Colom, que tenia al-gunes xarxes, ens va dur al camp i ensva ensenyar els principis bàsics de l’a-nellament. Per a nosaltres va ser unagran sort tenir en Lluís com a mestre .Ens va transmetre la seva gran expe-riència en la manipulació d’animals vius

al Zoo de Barcelona, la seva metodolo-gia meticulosa i sobretot una cosa molti m p o rtant en un anellador, l’ètica pro-f e s s i o n a l .

La creació del GCA

Els principis de l’anellament són molte n g rescadors i ràpidament vàrem co-mençar a re c ó rrer els diferents raconsde Catalunya per cercar indrets que do-nessin el màxim nombre i varietat dec a p t u res. Una de les primeres cam-panyes va ser l’anellament d’una colò-nia de cria d’Abellerols de l’empord a-nès riu Llobregat. En dos dies vàre mcapturar més d’un centenar d’exemplars.L’entusiasme d’aquella vivència ens vadur a autobatejar-nos com a Grup ME-ROPS. Al cap d’uns anys i en paral·lel,es formà també al Museu el Grup d’a-nellament Delta (Albert i Isabel Martí-nez, Anna Motis, etc.) que actuava prin-cipalment en aquest indret. Ràpidamentens vam adonar que no tenia sentit l’e-

xistència de dos grups d’anellament aCatalunya, i ens vam fusionar amb laformació del GCA. Aquesta fusió, quees produeix en un moment sociopolí-tic determinat del país, condicionà sensdubte el tarannà i objectius estratègicsa mitjà termini del Grup, atès que neixamb una voluntat nacional inequívocai amb la perspectiva d’actuar amb in-dependència com a central anelladorade Catalunya. Llavors, llevat del Gru-po Aragón, cap altre col·lectiu d’ane-lladors espanyols s’identificava d’unaforma tan clara amb el seu territori. ElG rup va créixer molt ràpidament i enaixò va tenir molt a veure la constitu-ció d’una estació quasi bé fixa d’anella-ment a la finca de ca l’Andreu (Tiana),p ropietat de la família Giró. La pro x i-mitat amb Barcelona i la facilitat d’ac-cés va perm e t re que una gran quanti-tat d’anelladors barcelonins es form e s s i na Tiana. En la història del GCA, però,hi ha un moment clau i arriscat. To ta p rofitant el nomenament d’AntonioCeballos com a director de l’ara extintICONA, aquest institut va tornar a as-sumir les competències en anellament

HISTÒRIA

Del GCA a l’ICO: una visió retrospectivaEn aquest reportatge Enric Carrera, un dels membres fundadors del GCA i presidentdurant el període 1983-1989, fa un recorregut del que ha estat l’evolució de l’entitatdes dels inicis fins al moment actual.

Vi cenç Bros i l’Enric Ca r re ra dura nt unaca m pa nya al delta de l’Ebre la Set m a n aSa nta de 1978 .

1 9 7 8

científic a nivell estatal. El GCAva fer allò que ningú no s’ha-via atrevit a fer fins llavors, se-p a r a r-se del Centro de Migra-ción de la SEO i constituir-secom a grup independent quepassava comptes únicamenti directa amb la central ane-lladora espanyola (l’ICONA).Aquells eren uns altres temps,la SEO era molt diferent a lad’ara i el país també -això esp rodueix en ple debat sobrel’estat de les autonomies-. Allòva provocar una autèntica con-vulsió en el món de l’anella-ment, i no precisament a fa-vor nostre. Recordo haver anatamb en Joaquim Trias a reu-nions d’anelladors espanyolsforça tenses, on érem consi-derats uns autèntics traï-dors. De fet era comprensible perquè,poc després de la nostra iniciativa in-dependentista, ens varen seguir el GOB,ADENEX i altres.

L’anellament es consolida

La qualitat, seriositat i intensitat de lanostra feina, però, ens va permetre su-perar aquella tensió temporal, atès queels nostre reconeixement era generalit-zat arreu. Per aquells temps ja érem elsque més anellàvem de l’Estat, els queutilitzàvem els mètodes de captura mésmoderns (el primer parany Heligolandde l ’Estat es va construir a Ti a n a ) ,é rem també els primers a utilitzar elscodis EURING, els primers a estudiarla muda amb mètode, dels primers autilitzar el Svensson (conegut entren o s a l t res com elP a s s e r i n e s), els pri-mers a editar unbutlletí, etc.

La campanyad’anellament de lat a rdor de 1985 va

suposar una nova fita, ja que va iniciaruna nova etapa en la història del Gru pen la qual l’anellament de passerifor-mes amb xarxa ha esdevingut finalmentla principal activitat de la nostra asso-ciació. Aquest fet, juntament amb unae m e rgent fornada de joves biòlegss o rgida de les universitats catalanes ques’han dedicat a l’ornitologia, ha perm è sun notable increment en el nivellcientífic dels treballs vinculats a l’acti-vitat anelladora. El país també ha can-viat i malgrat les deficiències que totsconeixem, els Parcs Naturals de Cata-lunya han permès estabilitzar les cam-panyes d’anellament, la Generalitat haassumit un compromís més elevat ambl’anellament i ha reconegut el GCA coma l’entitat que actua de facto com a cen-

tral anelladora catalana, amb tot elque això comport a .

Un element clau en el progrés de l’a-nellament a Catalunya ha estat la pro-fessionalització de la gestió adminis-trativa del Grup gràcies als convenissignats amb la Generalitat. Ara que te-nim diverses persones alliberades tre-ballant professionalment en el Grup enspot semblar irrellevant, però la feixugafeina d’en Raül Aymí i la silenciosa,d i s c reta i desinteressada tasca de laIsabel Martínez durant molts anys hanestat decisives.

El futur de l’ ICO

Amb els nous estatuts i el canvi de de-nominació pel d’Institut Català d’Orn i-tologia es consolida una nova perspec-tiva en la història de la nostra associació,que ja fa uns anys s’havia produït sub-tilment, i és convert i r-se en l’entitat dereferència dels ornitòlegs catalans fentun pas més enllà de l’anellament, perbé que aquest ha de seguir sent l’activi-tat emblemàtica de la nostra associació.

La seriositat, rigorositat i, sobre t o t ,aquella ètica que ens va ensenyar en Llu-ís als primer anelladors del Grup hande continuar sent els objectius bàsicsd’aquesta nova etapa.

ENRIC CARRERA I GALLISSÀSoci fundador del CGA. President del GCA 1983-1989


Ca ptu ra de gavians amb xa rxa canó a les illes Medes l’o c tu b re de 1982 .

Xavier Tomás il’Enric Ca r re ra

ca ptu ren un gav i àadult al niu a les

i l l es Medes, l’a b r i lde 1983.

1 9 8 2

1 9 8 3


D urant la tardor de 2001van estar operatives un to-tal de 5 estacions d’anella-ment (Figura 1, Taula 1).

Totes les estacions, excepte la del Sotdel Fuster, van funcionar de form acontinuada durant tot o part del pe-ríode migratori postnupcial. Ladurada de les campanyes vaoscil·lar entre un mes i mig (Es-tanys de Can Jordà) i els qua-t re mesos (Canal Vell). Al Sotdel Fuster, es va cobrir tot elpas de tardor però nomésoperant dos dies a la setma-na. Cal destacar que aquestha estat l’onzè any conse-cutiu en què ha estat enfuncionament l’estació delCanal Vell, l’única que cobre i xadequadament gairebé tot elp eríode migratori postnupcial. A l’es-tació de Sebes, també amb onze anysi n i n t e rromputs d’activitat, s’ha pogutcobrir,per primer cop, més de dos m e-sos del pas de tard o r.

Excepte pel que fa als períodes d’ac-tivitat, totes les estacions d’anellamentsegueixen el protocol metodològic delp rograma SYLVIA (vegeu el Report nº1d’aquest projecte). A ca l’Andreu, l’úni-ca estació que no es coordina dire c t a-ment des de l’ICO, s’utilitza el re c l a mdel Ta l l a rol de casquet Sylvia atricapillaper tal de augmentar el nombre de cap-t u res d’aquesta espècie; cal doncs teniren compte aquest fet alhora d’avaluar elsresultats d’aquesta estació.

La Taula 2 mostra els resultats en re-lació al nombre d’anellaments obtin-

guts a cada estació durant el 2001.El Ta l l a rol de casquet, gràciess o b retot a l’especial atenció que

li presta l’estació de Ca l’Andre u ,és, de llarg, l’espècie més anella-da durant les campanyes det a rdor (Taula 2). Cal fer notar,

però, que a Sebes, estació situa-da pràcticament en la seva totalitat

dins d’un canyissar, se n’han anellat mésd’un miler. La Boscarla de canyar Acro-cephalus scirpaceusés la segona espèciemés capturada, amb més de tres mil ane-llaments. Un fet ben normal, si tenimen compte que les dues estacions on s’a-nella durant més temps, Canal Vell i Se-bes, es troben en zones humides do-minades pel canyissar.

Existeixen algunes diferencies moltcurioses entre la composició de les cap-tures de Sebes i Canal Vell. Els anella-ments d’algunes espècies, com el Ta-l l a rol de casquet, el Teixidor R e m i zp e n d u l i n u si el Ta l l a rol gros Sylvia bo-rin, són molt més nombroses a Sebes,m e n t re que, per exemple, el Mastega-tatxes Ficedula hypoleuca és molt mésabundant al Canal vell (Taula 2). Aques-tes diferències no es deuen a diferèn-cies en els períodes coberts per amb-dues campanyes, i cal, doncs, re l a c i o n a r- l e samb factors ambientals, com ara lescaracterístiques de la vegetació cir-cumdant, i/o geogràfics.

Les Figures 2 i 3 mostren quina ha es-tat l’evolució global del nombre d’ane-

CAMPANYES DE TARDOR

Resultats de les campanyesd’anellament de la tardor 2001Cada tardor es realitzen diverses campanyes d’anellament amb l’objectiu d’estudiar lamigració postnupcial de passeriformes que té lloc a través de Catalunya. Aquí fem un breuresum dels resultats obtinguts durant la tardor de 2001.

Taula 1. Principalscaracterístiques de les estacionsd’anellament actives durant latardor de 2001.

Figura 1. Situació deles estacionsd’anellamentoperatives durant latardor de 2001.

Dies EspèciesEstació Any d'inici Periode d'activitat d'operativitat capturades 2002 TotalCanal Vell 1 9 92 4 agost-1 desembre 120 57 6.509 54.580Sebes 1 9 92 24 agost-2 novembre 70 66 4.455 30.771Ca l'Andreu 1 9 96 18 setembre-7 desembre 60 54 5.179 20.118Estanys de Can Jordà 1 9 9 9 18 setembre-1 novembre 45 64 1.959 5.073Sot del Fuster 2000 7 agost-28 novembre 34 46 813 1.990

▲▲

▲

▲

◆

◆

◆ ◆◆

◆

◆ ◆

◆ ◆

◆

◆

◆ ◆ ◆◆

◆

◆

◆◆

◆ ◆

◆

▲▲

▲

▲ ▲

▲

▲▲

▲

▲

✱

✱

✱

✱

✱

✱

✱

✱

✱

✱

✱

✱

■

■

■

■

■ ■

■

■

■

▲

8 0 0

70 0

6 0 0

5 0 0

4 0 0

30 0

20 0

1 0 0

04 4 45 4 6 47 48 49 5 0 51 52 53 5 4 55 5 6 57 58 59 6 0 61 62 63 6 4 65 6 6 67

Figura 2. Evolució del nombred’anellaments per pentada i estació.Només s’inclouen les estacions queoperen de forma contínua. La pentada 44s’inicia el 4 d’agost i la pentada 67finalitza l’u de desembre.

Sot del Fuster

Sebes

Canal Vell

Ca l’Andreu

Estanys deCan Jordà


llaments al llarg de la tardor a les esta-cions que van operar de forma contínuadurant 2001. Els màxims, pel que fa aln o m b re de captures per pentada, te-nen lloc durant l’octubre, bàsicament acausa del gran nombre de captures deTa l l a rol de casquet realitzades a Ti a n adurant aquestes dates. Cal destacar,però, el gran influx d’ocells que es va fernotori a finals de setembre tan a CanalVell com a Sebes (Figura 3).

La realització de campanyes d’anella-ment a diferents indrets de Catalunya hap e rmès conèixer millor els movimentsd’algunes espècies dins del territori ca-talà. En aquest sentit, són especialmentútils els controls que tenen lloc entred i f e rents estacions d’anellament, i so-b retot, els que tenen lloc durant el ma-teix pas migratori. Enguany, han estat sisels controls d’aquest tipus (i.e. dire c t e s )

que s’han obtingut entre dife-rents estacions que operaven du-

rant la tardor; tots d’ocells anellats aSebes i controlats al cap de pocs dies alCanal Vell (Taula 3). Com és usual, la

majoria d’aquests contro l sc o rresponen a Rossinyols bord s

Cettia cetti. A més, però, enguanytambé s’han fet controls força ràpids (8-11 dies) d’un Mosquiter comú P h y l l o s-copus collybitai un Blauet Alcedo atthis( Taula 3). Per últim, cal senyalar el con-t rol d’una femella adulta de Boscarla decanyar anellada durant el SYLVIA deSebes el 29 de juliol i que es va captu-rar 14 dies més tard al Canal Vell.

AgraïmentsLes campanyes d’anellament de tardores realitzen gràcies al suport i interèsde les següent persones i institucions:Parc Natural del delta de l’Ebre (CanalVell), Parc Natural de la Zona Volcàni-ca de la Garrotxa (Estanys de Can Jor-dà), Fundació Te rritori i Paisatge (Sotdel Fuster), Ajuntament de Flix (Se-bes) i Jordi Giró (Ca l’Andreu).

El pinsà Frigilla coelebs, és unade les espècies més anelladesals estanys de Can Jordà. De forma característica, enaquesta estació la majoria deles captures d’aquest fringíl·lides deuen a mascles adults.

Espècie Anella Anellat Controlat Dies

Cettia cetti L 4 3391 1 26/09/01 2 1 / 1 0/0 1 25

Cettia cetti L573437 07/0 9/0 1 20/10/01 43

Cettia cetti L 5735 4 0 07/0 9/0 1 27/09/01 20

Cettia cetti L 574753 0 1 / 1 0/0 1 2 1 / 1 0/0 1 20

Phylloscopus collybita AZ9759 28/ 1 0/0 1 0 8/ 1 1 /0 1 11

Alcedo atthis V20026 25/0 8/0 1 02/0 9/0 1 8

Figura 3. Evolució del nombre d’anellamentsdiaris obtinguts a Canal Vell i Sebes.

Taula 3. Co nt rols dire c tes( i .e. rea l i tza ts dura nt lam a te i xa ta rd o r) obt i n g u tse nt re Se b es i Canal Ve l ld u ra nt les ca m pa nyes deta rdor de 20 0 1 .

7

Taula 2.Nombred’anellamentsper estació perles 20 espèciesmés capturadesdurant la tardorde 2001.

Canal Can ESPÈCIE / ESTACIÓ Vell Jordà Sebes Sot Tiana TOTALSylvia atricapilla 63 377 1.073 88 3.372 4.973Acrocephalus scirpaceus 1.493 7 1.377 100 67 3.044Phylloscopus collybita 705 216 151 155 371 1.598Cettia cetti 732 477 58 5 1.272Passer domesticus 933 37 63 18 1.051Erithacus rubecula 187 261 27 28 268 771Hirundo rustica 382 4 122 3 15 526Emberiza schoeniclus 390 58 21 41 510Carduelis chloris 277 116 100 2 2 497Phylloscopus trochilus 132 34 77 4 75 322Sylvia borin 15 9 159 8 101 292Fringilla coelebs 3 164 16 82 24 289Turdus philomelos 75 52 28 11 103 269Passer montanus 239 4 3 2 20 268Luscinia svecica 208 41 3 252Remiz pendulinus 15 1 214 17 247Sylvia melanocephala 2 10 55 3 174 244Ficedula hypoleuca 158 17 19 10 28 232Alcedo atthis 119 82 19 2 222Aegithalos caudatus 87 14 7 69 177Altres especies 381 505 336 172 465 1.859Total 6.509 1.959 4.455 813 5.179 18.915

El b l a u etA l c e d oa t t h i s é suna de leses p è c i esco nt ro l a d esd u ra nt la mate i xa ta rd o ro bt i n g u ts ent re Se b es i Canal Vell l’a ny 20 0 1 .

Ag ost Sete m b re O c tu b re N ove m b re

Canal Ve l lSe b es

25 0

20 0

1 5 0

1 0 0

5 0

0


BALANÇ ANUAL D’ANELLAMENTS

Resultats del balanç d’anellamentde l’ICO de l’any 2001

El nombre total d’anellamentsefectuats per l’ICO durant l’any2001 suma 56.060 ocells, xi-fra que supera amb clare d a t

el darrer rècord de l’any 2000 amb 54.032exemplars (Fig. 1). A aquests anella-ments cal afegir també un total de 1.279ocells anellats a centres de recuperacióo amb altres modalitats com allibera-ments específics per projectes de rein-t roducció (h a c k i n g, c ro s s - f o s t e r i n g, etc.).L’evolució positiva dels darrers anys, pelque fa al nombre anual d’anellaments,ens fa pensar que aviat podríem supe-rar la xifra de 60.000 anellaments anuals.

E n t re les noves espècies anellades d’a-quest any hi destaquen: el Còlit deld e s e rt Oenanthe desert i i el MosquiterFosc Phylloscopus fuscatus. Pel que fa ales espècies exòtiques i/o escapades decaptivitat, aquest any han estat anella-des per primer cop la Guatlla japonesaCoturnix japonica, el Maniquí indi Lon-chura malabarica i el Teixidor de capvermell Quelea erythrops.

A l’igual que l’any 2000, l’espècie mésanellada ha estat el Tallarol de casquetSylvia atricapilla amb 8.065 exem-plars, seguida de la Boscarla de canyar

A c rocephalus scirpaceusamb 4.604 in-dividus. El Pit-roig Erithacus ru b e c u l aamb 4.443 exs. ha relegat al quart llocal Mosquiter comú Phylloscopus colly-b i t aamb 2.986 exs. Per sota, però tam-bé amb quantitats importants, hi tro-bem el Pardal comú Passer domesticusamb 2.504 exs. i l’Oreneta vulgar H i-rundo rusticaamb 2.192 exs. (Taula 1).

De l’any 2001 cal esmentar la ten-dència apuntada els anys anteriors ca-

racteritzada per un canvi en els anella-ments a nivell qualitatiu. Així ambl’establiment del programa SYLVIA, elsanellaments massius d’ocells han dei-xat pas a un anellament més metodo-lògic i estandarditzat; cal senyalar quedurant l’any 2001 han estat en funcio-nament 34 estacions SYLVIA. Pel que faa projectes particulars el més remarca-ble ha estat el seguiment del Picot Gar-ser Petit Dendrocopos minorque ha re-alitzat el nostre company José L.Romeroi col·laboradors que han marcat 12 polls

i 5 adults. També han continuat els ane-llaments de polls de la Gavina capblancaL a rus geneial delta de l’Ebre per partde l’equip de la universitat de Barcelo-na, coordinat per Daniel Oro amb elmarcatge de 117 exemplars. Si bé l’any2000 fèiem esment dels anellaments deTa l l a rol emmascarat Sylvia hort e n s i sa m b37 exs., el 2001 la xifra ha augmentatfins a 58 exs., la majoria anellats a lesestacions del projecte SYLVIA a Giro n a .

Pel que fa a rareses, debanda de les noves es-pècies assenyales ante-riorment, cal mencionaruna Boscarla dels arros-sars Acrocephalus agri-cola, una Bosqueta pàl.li-da Hippolais pallidai unRepicatalons petit E m b e-r i z ap u s i l l a .Altrament, es-tà encara en procés d’es-

tudi un exemplar de Tórtora ro g e n c aS t reptopelia orient a l i s anellada a lesilles Columbrets que de confirm a r- s eseria també el primer anellament del’ICO. També fora de Catalunya, la fei-na realitzada per diversos companys aAndalusia i Extremadura va donarcom a resultat el marcatge de 25 Pin-sans trompeters Bucanetesgithagineus i14 Garses blaves Cyanopica cyanus.

F i g u ra 1. Evolució del nombred ’a n e l l a m e nts rea l i tza ts a Ca ta l u nyaen el període 1975 -20 0 0.

75 76 77 78 79 8 0 81 82 83 8 4 85 8 6 87 8 8 89 9 0 91 92 93 94 95 96 97 98 9 9 0 0 0 1

6 .0 0 0

5.0 0 0

4.0 0 0

3.0 0 0

2 .0 0 0

1 .0 0 0

0

Taula 1. Espècies mésa n e l l a d es dura nt l’a ny

2001 i co m pa ració amb elstotals del 20 0 0.

Durant l’any 2001 l’ICO va anellar 56.060 ocells, xifra que suposa un nou rècord i, juntamentamb els anellaments efectuats des de l’any 1975, suma més de 600.000 anellaments. Des definals dels anys vuitanta, el nombre d’anellaments anual mostra una tendència positiva moltsostinguda. Esperem superar aviat la xifra de 60.000 anellaments per any.

Espècie 2001 2000 Sylvia atricapilla 8.065 6.785 Acrocephalus scirpaceus 4.604 4.880Erithacus rubecula 4.443 2.844 Phylloscopus collybita 2.986 3.181 Passer domesticus 2.504 1.920 Hirundo rustica 2.192 2.621 Cettia cetti 1.989 1.758 Phylloscopus trochilus 1.748 1.526 Larus audouinii 1.432 1.170 Sylvia melanocephala 1.387 1.349 Altres 24.710 25.998 TOTAL 56.060 54.032


SEGUIMENT D’OCELLS COMUNS A CATALUNYA (SOCC)

Primeres dades de participació

Aquesta primavera s’ha posaten marxa aquest programa deseguiment a llarg termini i elsprimers resultats de part i c i-

pació són d’allò més pro m e t e d o r s ,molt per sobre de les nostres previsionsmés optimistes. Durant el període com-près entre mitjans de febrer i princi-pis de juny, l’assignació d’itinerarisSOCC ha anat augmentant de for-ma constant (Figura 1), i en data 2de juny de 2002 s’havien assignatun total de 203 itineraris.

D’altra banda, la localització detots aquests itineraris està supo-sant una molt bona cobertura delsd i f e rents sectors de la geografiacatalana, en especial a les co-m a rques nordorientals, però def o rma força acceptable a la re s t adel territori (Figura 2). Pel que faa la re p resentació dels principals am-bients mitjançant la determinació de qua-drícules prioritàries, cal dir que, de lesquadrícules prioritàries en ambients me-d i t e rranis, de muntanya mitjana i en zo-nes humides, el 71% han estat assigna-des, xifra que augmenta fins al 90% ales zones estèpiques i que es redueix finsal 43% a l’alta muntanya.

Així doncs, l’acollida del SOCC entreels ornitòlegs catalans ha estat re a l-

ment bona i tots plegatsens podem felicitar de les bo-

nes perspectives que sembla queaquest programa de seguiment té per en-davant. De tota manera, cal ser pru d e n t s ,ja que totes aquestes xifres només fanreferència a assignacions d’itineraris i en-cara és aviat per saber quina serà laparticipació efectiva.

Agraïments

Un agraïment molt especial a tots els par-ticipats del projecte, gràcies als quals elSOCC s’està començant a convertir en

una autènt ica xarxa de seguimentconstant de l’avifauna catalana. El pro-grama SOCC està coordinat amb el su-p o rt del Departament de Medi Am-bient de la Generalitat de Catalunya.

SERGI HERRANDOCoordinador del programa SOCC

Telf. [email protected]

F i g u ra 1. Patró te m p o ral de lesa ssignacions d’itineraris SO CC dura ntels primers mesos de funcionament delp ro j e c te.

F i g u ra 2. Quadrícu l es UTM 10x10 ambi t i n e raris SO CC ass i g n a ts a principis de

j u ny de 20 02. L’escala decolor most ra el nombre

d ’ i t i n e raris ass i g n a ts perq u a d r í cula.

Se n se itinera r iQ u a d r í cula amb 1 itinera r iQ u a d r í cula amb 1 itinera r iQ u a d r í cula amb 1 itinera r iQ u a d r í cula amb 1 itinera r iQ u a d r í cula amb 1 itinera r i

El SOCC (Seguiment d’Ocells Comuns a Catalunya) és un programa de seguiment dissenyatamb l’objectiu de conèixer les tendències temporals en l’abundància dels ocells comuns aCatalunya, factor essencial per poder determinar l’estat de conservació de les diferentsespècies i dels seus hàbitats.

16/02 02/03 16/03 31/03 16/04 01/05 16/05 31/05

25 0

20 0

1 5 0

1 0 0

5 0

0


Crònica ornitològica Gener - Març 2002

NOVETATS AVIFAUNÍSTIQUES

D'aquest darrer hivern, cal destacar especialment les observacions d'un mascle de Xarxet deCarolina Anas carolinensisi d'un altre individu, aparentment un híbrid amb Xarxet comú,realitzades als Aiguamolls de l’Empordà a principis de març. Aquestes observacions suposenl'addició d'una nova espècie al catàleg d'ocells de Catalunya. Com sempre, podeu obtenir mésinformació d’aquestes rareses a la web Rare Birds in Spain (www.rarebirdsspain.net).

Gener Durant el gener van tornar a aparèixerCabussons ore l l u t s Podiceps auritus; enaquest cas, dos ocells, un a la gola dela Tordera el dia 20 i un altre el dia 23a la costa dels Aiguamolls de l’Empor-dà. Enguany les concentracions pre-nupcials de Baldriga balear P u ff i n u smauretanicushan restat al país Valenciài només unes poques desenes s’hanvist al llarg de la costa catalana. Per exem-ple, hi havia vuit P. maure t a n i c u sper dot-ze P.yelkouanal cap de Creus el dia 20.Fora del delta de l’Ebre, on resulta unocell ja del tot regular a l’hivern, es vav e u re un Agró blanc E g re t-ta alba al Llobregat entre elsdies 2 i 12 (maresma de lesFilipines) i un altre al riuel mateix dia 12. Els únicsCapons reials Plegadis fal-c i n e l l u sh i v e rnants van serels 60 censats al dormidordel Canal Vell, delta de l’E-b re, el dia 17. Aquest hi-v e rn, destacable per l’arr i-bada d’oques escasses, vaseguir comptant duranttot el mes amb la presènciade l’Oca de galta blanca Branta leucopsiscensada a finals del 2001 als Aiguamolls,de la presència per un únic dia d’un pri-mer hivern d’Oca de c o l l a r B r a n t ab e rn i c l aal Fangar, delta de l’Ebre, eldia 24, i d’una Oca riallera grossa An-ser albifronsde primer hivern a la ma-resma de les Filipines, on va restar totel mes. Als aiguamolls litorals, s’hi de-tectaren bons nombres d’ànecs, en es-pecial de x a rx e t s Anas cre c c a als Ai-guamolls (rècord històric) i d’ànecs des u p e rfície en general. En comparació,pocs morells Aythya sp. però. Als Piri-neus, nova dada d’Ànec mandarí A i x

g a l e r i c u l a t a; una femella va aparèixer(un altre hivern més!) a la zona delsestanys de Graugés, Avià, Berguedà, eldia 2. L’hivern va ser relativament pro-pici pels Ànecs negres Melanitta nigrai f o s c o s M . f u s c ah i v e rnants i dels fos-cos, per exemple, se’n van veure cincal Fangar el dia 2 i tres als Alfacs el dia16, mentre que 10 van restar a les cos-tes del Llobregat, almenys entre els dies5 i 12. Es van censar tres Èiders Soma-teria mollissima, un al port de Vilanovai la Geltrú el dia 11, un altre mascle deprimer hivern als Alfacs, delta de l’E-bre, el dia 16 i un a la badia de Roses

el dia 23. La sorpresa del cens hivernald’ocells aquàtics al delta del Llobregatla va causar un Ànec de Jamaica Ox-yura jamaicensis, un mascle de primerhivern que es va detectar el dia 12, pe-rò que possiblement era a la zona desdel dia 5 i que va restar a la riera de SantCliment fins finals de mes. Als Aigua-molls es va detectar, per segon hivernconsecutiu, un Àguila cridanerag ro s s a Aquila clanga, un primer hivern ,que es va observar el dia 8 a la reservanatural de les Llaunes, on només va re s-tar aquell dia.També als Aiguamolls, esva localitzar un Falcó llaner Falco biar-

micusde la subespècie erlangeri el ma-teix dia 1 i que ja havia estat detectat eldia 2 de desembre passat.

FebrerAl delta de l’Ebre es van veure dos Ca-bussons ore l l u t s Podiceps auritus, unals Alfacs i un altre al Goleró el dia 3,dels quals almenys un encara hi era eldia 10. A la mateixa àrea hi romanienun centenar d’A g ro n s b l a n c s, mentreque un exemplar solitari va ser vist alL l o b regat el dia 7 i dos ocells van servistos a Utxesa el dia 16. Mentrestant,l ’Oca de galta blanca que havia arr i-

bat als Aiguamolls de l’Em-pordà el novembre de 2001va ser vista per darrera ve-gada el dia 10. Per contra,l’Oca riallera grossa hiver-nant al Llobregat encara hiera a la zona el dia 22. L’ ú-nica citació de l’hivern de B e cde serra gro s M e rgus mer-ganser, va ser la d’un masclede primer hivern vist a lp o rt del Fangar, delta del ’ E b re el dia 5. L’endemà, tam-bé a l’Ebre, i en el decurs d’u-

na tempesta amb ràfegues de vent defins a 160 km/h una Piula grossa An-thus richard i, es va refugiar just al da-vant de la finestra de l’estació biològi-ca del Canal Vell, des d’on va veure pro ubé. El dia 14 es va observar un altreexemplar a la zona del Niño Perd i d o ,també al delta de l’Ebre en el que po-dríem considerar com a una tempora-da força bona per a aquesta espècie aCatalunya.

MarçUn cert moviment d’A g rons blancs v ap roduir diverses observacions en àre e s

Xa rxet de Ca ro l i n aAnas carolinensis


allunyades de les localitats tradicionals:el dia 15 hi havia sis exemplars a l’ai-g u a b a rreig Segre-Cinca, Granja d’Escarp,Segrià, i al cap de Creus es va veure ung rup de quatre ocells en migració, vo-lant cap el nord damunt l’illa Encalla-dora sobre el mar a les 13:30 h del dia30. Als Aiguamolls es van observar dosCapons re i a l s a principis de mes querestaven encara a l’àrea el dia 28. Potserla citació més interessant del trimestreva ser l’addició al catàleg dels ocells deCatalunya del X a rxet de Caro l i n a A n a sc a rolinensis: un mascle pur i un altre pre-sumptament híbrid amb X a rxet comúvan ser localitzats al Cortalet, P.N. Ai-guamolls de l’Empordà, el dies 6 i 7. Eldia 25 van ser vistos junts per darre r avegada i el mascle pur es va veure perd a rrer cop el dia 29. Al delta de l’Ebre ,

un altre ànec americà va aparèi-xer únicament el dia 18: un X a r-xet alablau Anas discorsm a s c l eva ser vist al Canal Vell. La mi-gració de rapinyaires va pro-duir una observació de mascled ’Arpella pàl·lida ru s s a C i rc u sm a c ro u ru sa la vall Trencada - canPalou, Roses, PN Cap de Cre u s ,G i rona, el dia 27. L’ E m p o rdà vam a rcar la diferència el març quanel dia 25, amb el xarxet de Carolina en-cara present, va aparèixer al mateix es-tany del Cortalet dels Aiguamolls unaF re d e l u g a G re g à r i a Vanellus gre g a r i u sde primer estiu, que es va poder foto-grafiar i observar a plaer durant el seuúnic dia d’estada a la zona. Dues obser-vacions de Piula gro s s a el març: unaaltra al Canal Vell, delta de l’Ebre, el dia

5 i una a la Magarola, delta del Llobre-gat el dia 8. A muntanya, un bàndol hi-v e rnal de 110 P a rdals d’ala blanca M o n-tifringilla nivalis, va ser al port de laBonaigua, Lleida, el dia 5 va ser una sor-p resa inesperada per la quantitat d’ocellsi n v o l u c r a t s .

RICARD GUTIÉ[email protected]

[email protected]

NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES

Fredeluga gre g à r i aVanellus gregarius

Camprodon, J. & Plana, E. (eds.) 2001

Conservación de la biodiversidad y gestiónforestal. Su aplicación en la fauna vertebrada.Barcelona: Edicions Universitat de Barcelona i Centre Tecnològic Forestal de Catalunya. 469 p.

Aquesta obra, editada per laUniversitat de Barcelona i el CentreTecnològic Forestal de Catalunya,és un recull de les aportacions delseminari realitzat a Solsona el 1999amb el títol de ‘Gestión yConservación de la Biodiversidaden Ecosistemas Forestales’. Aportadades especialment importants pera gestors d’espais naturals,enginyers, biòlegs, i altres personesinteressades en el coneixement delmedi.

El llibre conté tres grans apar-tats; en el primer, sobre con-s e rvació de la biodiversitat ipolítica forestal, diversos au-

tors expliquen de forma general els prin-cipals programes de conservació de labiodiversitat a Europa i les polítiquesde gestió forestal, així com, en algun cas,la visió particular dels enginyers fores-tals sobre el paper que ha de jugar elbosc i el futur de la silvicultura en re-lació a la conservació de la biodiversi-tat. En aquest aspecte, si bé les visionsdels enginyers són força clares i prag-màtiques - encara que no necessària-

ment del tot compartides per un con-servacionista-, si més no, estan enfoca-des sota el seu punt de vista, i enaquest sentit es troba a faltar l’opiniódels biòlegs o estudiosos de la biodi-versitat en el que fa referència a estra-tègies o polítiques aplicades a la gestió,fet, però, que malauradament ja és ha-bitual dins del món professional delsbiòlegs.

El segon apartat, dedicat a la faunavertebrada i a la gestió forestal, és par-ticularment interessant, atès que hi hadiversos especialistes de vàlua que ex-pliquen tant aspectes bàsics dels pro-

ORYX esponsoritza la secció novetats bibliogràfiques



blemes de conservació de la fau-na forestal com aspectes concre t sque actualment incideixen di-rectament en la gestió dels bos-cos, les polítiques forestals i lafauna, especialment en els eco-sistemes mediterranis, com po-den ser des de la mateixa ex-plotació, els incendis, la gestiócinegètica i els usos re c re a t i u s .En aquest sentit són de gran in-terès tres articles:

L’ a p o rtació del Dr. José LuisTellería, que centra els grans pro-blemes de la fauna forestal, enespecial a la península Ibèrica,defineix uns criteris generals quehauria de tenir en compte l’ex-plotació forestal per garantir lac o n s e rvació de les espècies.Encara que resultin obvis, és im-prescindible que quedin reflec-tits perquè els responsables dela gestió- i ja comença a ser ho-ra!- els tinguin en compte i elsdifonguin, com és el cas de la qualitatde l’hàbitat, la quantitat i la ubicacióde les àrees.

Un cop revisats els conceptes i crite-ris generals de gestió forestal i conser-vació, és especialment important l’ar-ticle d’en Jordi Camprodon, el qualper primera vegada - que nosaltres co-neguem- analitza els diversos efectesque tenen els diferents tractaments sil-vícoles en les comunitats de vert e-brats, especialment aus, en els ecosis-temes mediterranis. Això resulta de granutilitat quan posteriorment el mateixautor dóna, a més, les receptes concre-tes perquè cada tipus d’activitat silvo-ramadera pugui gestionar adequada-ment la biodiversitat. A partir d’aquís’obre tota una via de recerca aplicadaa la influència concreta que cada acti-vitat silvícola pot tenir en la comunitatfaunística: atenció, doncs, a futures re-c e rques i a futurs investigadors, eln o s t re company Jordi Camprodon haobert la porta, i rutes no en falten.

La tercera aportació d’especial im-portància és la d’en Pere Pons sobre lainfluència dels incendis en les comu-

nitats de vertebrats i la gestió, fet quemalauradament ha estat enfocat tan par-cialment fins no fa gaires anys a casanostra. Tema que ha estat, i encara es-tà, amarat de sensacions estètiques i re-accions emocionals de país, quan el quecalen són recerques, dades objectives iments obertes. L’ a u t o r, format en unade les millors escoles al respecte, la delD r. Prodon, fa una anàlisi molt inte-ressant, re m a rcant entre d’altres laidea de com espècies d’alt valor con-s e rvacionista i biogeogràfic es tro b e nafavorides pels incendis. Finalment, en-tre moltes altres aportacions, el mateixautor posa èmfasi en el fet que algunesde les mesures que poden re a l i t z a r- s eper evitar els incendis poden ser mésimpactants que el mateix foc.

El tercer apartat fa referència a la con-s e rvació d’espècies de fauna forestal, es-mentant espècies o grups concrets. Enaquest sentit s’esmenten casos per a l’-herpetofauna, les galliformes de mun-

tanya, els micromamífers, rat-pe-nats, ungulats i carnívors. Són es-pecialment re m a rcables diversos ar-ticles realitzats per biòlegs i naturalistesque, treballant en espais naturalsp rotegits, han tingut l’oport u n i t a ti sobretot la valentia d’enfrontar-seal repte d’estudiar i gestionar, cosaben difícil i rara avui dia.

A nivell general, tot i que l’obrafa referència als ecosistemes fores-tals sensu stricto, probablement perraons purament pragmàtiques, enel cas de la gestió de la biodiversi-tat dels ecosistemes mediterr a n i shumanitzats - que constitueixengran part del país- aquesta visióresulta poc real. En aquest sentit,hom es fa diverses preguntes: comcal gestionar els espais en ‘mosaic’?,i les garrigues?, i les àrees arbusti-ves i farigolars? Sens dubte, diver-sos aspectes com la mateixa es-t ructura del paisatge mediterr a n i ,el funcionament de la fauna i al-

t res relacionats amb la gestió -els in-cendis, la caça…- fan veure que cal am-pliar horitzons i incloure aquestescomunitats i subecosistemes. Aquestaconstatació no va en desmere i x e m e n tdel seminari ni de la publicació, ja deper si prou difícil de portar a terme, ansal contrari: no pretén més que espero-nar els organitzadors i editors a incloureen un futur aquestes àrees i punts devista.

L’obra és particularment valuosa, es-pecialment per a gestors d’espais natu-rals, enginyers, biòlegs, i per què no,usuaris del medi amb ganes de conei-xements. Constitueix una excel·lentoportunitat perquè els tècnics, gestorsi responsables polítics dels nostres bos-cos coneguin i reconeguin els valors bio-lògics dels ecosistemes forestals, i apli-quin aquests coneixements, i perquè elsestudiosos dels nostres boscos i animalstoquin de peus a terra a l’hora de pla-nificar i dirigir els seus estudis, i so-bretot perquè pensin que les seves re-c e rques han de servir en la gestió i laconservació.

JOAN REAL

El Gall fe r, il·lust rat a la portada del llibre,és una de les es p è c i es tra c ta d es ena q u esta inte ressa nt obra destinada alsg esto rs dels es pais fo resta l s.



J. M. Bas, 2002

Frugivoria, dispersió i depredació de llavors enl’aladern (Rhamnus alaternus L.): paper delsocells, rosegadors i formigues.Tesi doctoral, Universitat de Girona

La tesi del Josep M. Bas suposa elprimer treball on s’estudia laparticipació de dos agents en ladispersió de llavors. Concretaments’analitza la dispersió seqüencialde llavors d’aladern per partd’ocells en una primera fase, i deformigues en una fase posterior. Amés, es realitza una interessantrecerca sobre la depredació i lagerminació de les llavorsimplicades el procés dispersiu.

E l coneixement de les interre-lacions entre els diferents com-ponents dels ecosistemes ésun dels pilars de l’ecologia.

Malauradament, però, el seu estudisovint es veu dificultat per la compar-timentació dels investigadors dins decadascuna de les diferents disciplinesde la biologia. Un dels mèrits d’aques-ta tesi és estudiar l’activitat dels ocells,m i c romamífers, insectes i plantes desd’una perspectiva ecològica i sense capmena d’encasellament taxonòmic.

Des del punt de vista de la presenta-ció, aquesta tesi està escrita en un for-mat que podríem anomenar clàssic. Des-prés d’una introducció general, unsobjectius i una metodologia, l’autor des-glossa en diferents capítols tot el pro-cés de producció, frugivoria, dispersiói efectes sobre el banc de llavors. Enaquest sentit, la tesi s’allunya de la ten-dència, cada cop més generalitzada,de construir les tesis com a compendisd’articles publicats o pendents de pu-blicació. Però, en qualsevol cas, estemdavant d’una presentació impecable,amb un ordre i claredat en l’exposiciódels diferents apartats que de vegadeses troba a faltar en les tesis per articles.

La maduració delsfruits de l’aladernRhamnus alatern u scoincideix amb elperíode reproduc-tor de molts ocells,moment en el qualaquests esdevenen elsúnics fruits disponibles, ja quela majoria d’arbustos medite-rranis maduren els seus fruits a fi-nals d’estiu o a la tardor. A les àrees es-tudiades, les muntanyes del Montgrí ide les Gavarres, les espècies que tenenun major pes quant al consum delspetits fruits d’aquest arbust són: Sylviamelanocephala i Sylvia undataal Mont-grí, i Sylvia melanocephala, Erithacus ru-becula iTu rdus meru l aa les Gavarres. Enel cas del tallarol capnegre fins i tot s’-ha pogut comprovar que la fru g i v o r i ano només es dóna en adults i juvenils,sinó també en l’alimentació dels pollsal mateix niu.

Les deposicions d’aquests ocells que-den en bona part acumulades sotam ateix de la planta mare i, donada la fi-delitat territorial de la majoria de pas-seriformes durant l’època reproducto-ra, mai arriben gaire lluny del peup ro d u c t o r. Les distàncies màximes dedispersió estimades pels mascles al Mont-grí sobrepassen lleugerament els 100m, i de mitjana es situen al voltant dels30 m.

Un cop defecades, les llavors que-den alliberades de la polpa, estructuraque inhibeix considerablement l’e-mergència de les plàntules, per la qualcosa, el pas pel tub digestiu dels ocellsesdevé un factor positiu per les llavorsd ’ a l a d e rn. Però, a més, aquest pro c é sa f a v o reix la deshidratació i posterior

alliberant de l’endocarp, co-sa que permet que una al-tra estructura de la llavor,l’eleosoma, quedi al des-

c o b e rt. L’eleosoma de lesllavors de R h a m n u s

a l a t e rn u sconté subs-tàncies nutri-

t ives quea t reuen a di-

verses espècies de formi-gues i aquestes realitzen una segona dis-persió de les llavors cap als corre s p o n e n t snius. En aquest cas, les distàncies dedispersió són encara menors, d’entre 35i 75 cm de mitjana, depenent de la lo-calitat i l’any. Els experiments mostrenque, un cop consumit l’eleosoma, lesllavors de Rhamnus alatern u stambé emer-geixen millor que les que el mantenen.

Una part de les llavors, tant si pro-venen de fruits prèviament dispersatscom si no, acaben sent eliminades perd e p redació. Dins d’aquest fenomencal destacar el paper de la depredación o c t u rna per part del ratolí de bosc A p o-demus sylvaticusi del ratolí mediterra-ni Mus spretus, i la realitzada, tant de diacom de nit, per part de diverses espè-cies de formigues, que eliminen unap a rt considerable del banc de llavors.En canvi, la depredació de llavors d’a-ladern per part d’ocells granívors i al-t res insectes no sembla que s iguiquantitativament significativa.

Per últim, comentar que l’aparició dela formiga invasora no dispersora Line-pithema humile en una de les localitatsd’estudi sembla estar al darre re de lapèrdua de diversitat de formigues i, deretruc, de la molt baixa taxa de disper-sió de llavors.

SERGI HERRANDO



En aquesta guia, Jordi Canut, deben segur el millor coneixedor dela fauna pallaresa, ens descriu lafauna del Pallars Sobirà a travésd’11 itineraris repartits arreu de lacomarca. És sens dubte una de lesmillors formes d’introduir-nos auna de les comarques de muntanyaper excel·lència.

En efecte, els 11 itineraris ensp e rmeten conèixer els difere n t sambients del Pallars, tant d’in-d rets coneguts com el Parc Na-

cional de Sant Maurici, a sectors moltmés desconeguts però de gran valor na-tural com és el Bago de Llesuí, des d’am-bients agrícoles com el pla de Cors finsa zones d’alta muntanya com el portd’Aulà o la Pica d’Estats. Al marge de lesmagnífiques excursions que ens pro-

posa l’autor, si tenim interès en obser-var alguna espècie de muntanya i no sa-bem on observ a r-la, de ben segur enaquesta guia també hi trobarem pistessuficients.

A més, a diferència d’altres guies,aquest és un llibre molt ben il·lustratamb nombroses fotografies i dibuixosde la fauna, però també amb moltesfotografies de paisatges de Juan ManuelBorrero d’una excel·lent qualitat i queens permeten endinsar-nos en els am-bients descrits ja des de casa. Aquestés un aspecte que és d’agrair i que ensposa encara una mica més el c u q u e tper decidir-nos a fer alguna de les ex-cursions proposades.

Posats a buscar algun defecte, hemt robat a faltar un índex faunístic que ensreferís a l’itinerari on es pot detectar l’es-pècie o una taula a cada itinerari amb

les espècies més comunes. A més, cal-dria destacar alguns peus de foto pot-ser no massa encertats, entre els que cal-dria esmentar un rastre de gos, etiquetatcom de llúdriga.

Al marge d’aquest parell de detalls,cal dir que ens trobem davant d’una guiai m p rescindible per a tot naturalista quevulgui anar a conèixer la fauna pallare-sa i una bona excusa per escapar-nos alsPirineus alguns dies de vacances.

JOAN ESTRADA

Si voleu descobrir coses intere s-sants del món de l’ornitologia bri-tànica i divert i r-vos al mateix temps,

aquest és el vostre llibre. Bill Oddie’sGripping Ya rns (Les apassionants his-tòries de Bill Oddie) és tot un re c u l ld ’ a rticles de l’autor a la revista Bird-watch en el que es tracten temes tan di-versos com curses ornitològiques, ob-s e rvació de rareses, ornitologia local,j o rnades patètiques sense ocells, viat-ges a l’estranger (incloent-hi Catalun-ya) o re c o rreguts per les re s e rves de laRSPB. L’ e x t r a o rdinari sentit de l’humord’aquest ornitòleg de més de 60 pri-m a v e res, fan d’aquest llibre una ex-cel·lent lectura ornitològica re l a x a n t .

Per a nosaltres, és realment interessantdescobrir les interioritats del món or-nitològic britànic, en el que la massifi-cació d’aquesta afecció li fa assolir di-mensions espectaculars.

Bill Oddie descriu magistralment labogeria dels twitchers que truquen cons-tantment als serveis d’informació de ra-reses ornitològiques i que ni tan solses dignen a mirar un ocell si no és unaprimera cita per a les illes Britàniques.L’autor també explica amb una finai ronia britànica, la forma en què ellutilitza les birdlines per n o anar als llocson hi ha una raresa i no trobar aglome-racions. En un dels articles, explica cí-nicament la seva col·lecció de tru c s

per enganyar vilment un comitè de ra-reses...

La seva experiència inaugurant un hi-de construït per un ajuntament d’unapoblació industrial, és un bon exem-ple del seu sentit de l’humor. Desprésd’ironitzar sobre la seva ubicació com-pletament inapropiada, Bill Oddie es-criu: “Sens dubte el hide de l’ajunta-ment tindrà un bon ús. Indubtablementreduirà el vandalisme en les localitatsp ro p e res distraient els gamberros localsque no descansaran fins que el cremincompletament. I, fins que això passi,p ro p o rcionarà un lloc fosc i acollidorper a tota mena d’experimentació se-xual. Pregunteu-li a qualsevol guard ad’una zona suburbana: els hides podrienno tenir finestres, estar fets de cimentreforçat i equipats amb màquines decondons.”

ABEL JULIEN

Oddie, B. 2000.

Bill Oddies’s Gripping Yarns. Christopher Helm

Canut, J. i Borrero, J.M. 2000.

Fauna del Pallars Sobirà. Consell Comarcal del Pallars Sobirà i Ed. Pòrtic. Sort-Barcelona.



Prodon, R. 2000.

Landscape dynamics and birddiversity in the Mediterraneanbasin: conservation issues.In: Trabaud L. (ed.). Life and environmentin the Mediterranean. Advances inEcological Sciences 3, WIT-Press,Southampton. pp. 261-299.

Es tracta d’un assaig sobre la gran im-p o rtància que, a criteri de l’autor,

han tingut i tenen els canvis d’usos delsòl en la dinàmica de l’avifauna terres-t re a escala mediterrània. De l’art i c l ees desprèn que és necessari que enten-guem aquest procés per tal d’enfocarcorrectament les polítiques de conser-vació en l’àmbit mediterrani. D’una ban-da, l’abandonament de les explotacionsrurals i forestals en les regions mun-tanyoses porta a la recolonització de lavegetació llenyosa, la qual va acom-panyada d’una re g ressió dels medisoberts com ara prats, pastures i brollesesclarissades. Aquests medis són di-versos i, a més, contenen una major pro-p o rció d’espècies en declivi que nopas els boscos. D’altra banda, la pro-

gressió de brolles i boscos va en detri-ment de la heterogeneïtat del paisatgei, per tant, afavoreix la pro g ressió degrans incendis forestals. En contra dela opinió més mediatitzada, l’autor rao-na i exposa que els incendis no són gai-rebé mai una amenaça per als ocells eu-ropeus. Ans al contrari, els incendisre t o rnen momentàniament una cert aheterogeneïtat paisatgística a escala re-gional i permeten la recolonització d’es-pècies de medis oberts que es tro b e nen declivi a Europa. L’autor pro p o s atambé una gestió encaminada al man-teniment de medis oberts en aquelleszones on estan desapareixent. Aquestagestió pot incloure, entre d’altres, la uti-lització de les cremes controlades. Mol-tes de les idees d’aquest article no sónnoves, però sí desconegudes per la granmajoria de la població (biòlegs inclo-sos) i, encara més greu, massa sovintignorades pels gestors dels nostres es-pais naturals. Es tracta doncs d’un tre-ball de lectura obligatòria per a tot aquellsinteressats en conservació a les nostreslatituds. PERE PONS

Donald, P.F., Green, R.E. & Heath, M.F.2001.

Agricultural intensification andthe collapse of Europe’sfarmland bird populations. Proceedings of the Royal Society,London B 268: 25-29.

Un article més, en una revista cien-tífica de gran prestigi, que posa el

dit a la llaga sobre els problemes de con-s e rvació que pateixen les espècies demedis oberts. Així com en les re g i o n smuntanyoses l’abandonament per partde l’home de conreus i prats porta ine-xorablement a la seva desaparició, enles grans planes europees el procés haestat invers. Aquestes darre res dècadesg a i rebé tots els països europeus hanassistit a una intensificació generalitza-da de l’agricultura (és a dir, una cre i-xent utilització de maquinària, adobs i

pesticídes en extensos monocultius) en-caminada a un augment de la pro d u c-ció per hectàrea. Paral·lelament moltsci entífics han anat demostrant que aques-ta evolució comporta una pèrdua de di-versitat i un declivi en la majoria depoblacions animals dels medis agríco-les. Aquest estudi té el gran interès d’en-focar el problema a una escala conti-nental, amb dades de tots els païsose u ropeus. Els autors mostren com aquellspaïsos, fonamentalment els estats cen-t re u ropeus de la UE, que han intensifi-cat més la seva agricultura són tambéels que estan patint els més forts decli-vis en les poblacions i en les àrees dedistribució dels ocells de medis ru r a l s .El futur tampoc es presenta optimistaja que, segons els autors, la propera en-trada a la UE de països de l’est desem-bocarà en una davallada de les seves im-p o rtants poblacions d’ocells. PERE PONS

Pino, J., Rodà, F., Ribas, J. & Pons,X. 2000.

Lanscape structure and birdspecies richness: implicationsfor conservation in rural areasbetween natural parks. Landscape and Urban Planning 49: 35-48.

A quest estudi analitza el gran vo-lum de dades recollides per Jo-

sep Ribas al llarg de més de 6 anysen una regió de 480 km2, compre s ae n t re els parcs naturals del Mont-seny i Sant Llorenç del Munt. Els au-tors van relacionar el nombre d’es-pècies d’ocells nidificants i hivern a n t sen quadrícules de 1x1km, així com elvalor de conservació de l’avifauna enaquestes quadrícules, amb una sèriede variables paisatgístiques i geogrà-fiques contingudes en un GIS (Sistem ad’Informació Geogràfica). La riquesad’espècies es relacionà fonamental-ment amb la diversitat paisatgística iamb l’abundància de conreus i bro-lles. Sorprenentment (o potser no!),el valor de conservació de les qua-drícules va ser major fóra que dinsdels espais protegits, els quals són decaràcter majoritàriament fore s t a l .Aquest treball es pot considerar pio-ner en el nostre país, tant per l’esca-la geogràfica analitzada com pel fet dec e n t r a r-se en espais periurbans no pro-tegits (les planes agrícoles del Vallèsi Moianès i sectors adjacents). El prin-cipal missatge al meu entendre és quereconeix la importància biològica d’unsmedis rurals totalment abandonats peln o s t re estimat PEIN. L’ o rnitòleg hi tro-barà potser a faltar més detalls sobrela metodologia referida a l’avifauna ialgun comentari sobre les comunitatsd’ocells presents als principals pai-satges. El tipus de revista on es va pu-blicar condiciona de ben segur la in-clusió de més “detalls orn i t o l ò g i c s ” .Tantmateix, llegint aquest article po-dem imaginar-nos algunes de les pos-sibilitats d’utilització de les dadesdel proper nou Atlas d’Ocells Nidifi-cants de Catalunya.

PERE PONS

FORMULARI DE SUBSCRIPCIÓ PER AL 2002. Vull subsc r i u re’m a l’ICO per al 20 02 per la qual cosa rebré: Butll. GCA, l'Anuari d'Ornito l o g i a ,l 'A b e l l e rol i la Rev i sta de Anillamiento. Si us plau afegiu les meves dades al dire c tori de subsc r i pto rs.

Tipus de quota ■ Familiar (36,06 €) Nom de la parella __________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

■ Individual (24,04 €) ■ Menor de 18 anys (12,02 €) Data naixement: ___ /___ /___

Nom i cognoms ________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Adreça ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Ciutat ____________________________________________________________________

Codi postal ____________________________________________ Tel.____________________________________________________________________________________ Correu electrònic ______________________________________________________________________________________________________________________________

Domiciliació bancària En/Na: ____________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Autoritzo el Banc/Caixa: ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Entitat ■ ■ ■ ■ Agència ■ ■ ■ ■ Control ■ ■ Número de compte ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■ ■domiciliat a _________________________________________________________________________________________________________________________________________ carrer/plaça_________________________________________________________________________________________________________________________________________________

perquè carregui en aquest compte bancari del qual sóc titular l’import de les quotes anuals que em pertoquin com a soci subscriptorde l’Institut Català d’Ornitologia.

Signatura:


AGENDA

24 d’agost al 31 d’octubreCampanya d’anellament depasseriformes de canyissar a Sebes,Flix (Ribera d’Ebre)

Responsable: Raül AymíTf. 93 319 42 79

1 d’agost al 30 de novembre Campanya d’anellament postnupcial aCanal Vell, delta de l’Ebre

Responsable: Sergi Sales Tf. 616 99 40 30 / 977 26 70 82

18 de setembre a l’1 de novembre

Campanya d’anellament postnupcial

als Estanys de Can Jordà, Santa Pau

Responsable: Oriol Clarabuch Tf. 656 32 72 23

15 juliol al 15 d’octubreAnellament de passeriformes a laNava (Palència)

Per tercer any consecutiu, la FundacióGlobal Nature organitzarà durantl’estiu 2002 una campanya

d’anellament sobre la migració depasseriformes i en especial de laBoscarla d’Aigua Acrocephaluspaludicola, passeriforme consideratGlobalment Amenaçat. Responsable: Fernando JubeteCorro Postigo, 1 34337 Fuentes de Nava (Palencia) Tel. 979 84 23 98e-mail: [email protected]

1 de setembre al 7 de novembre Anellament de passeriformesmigratoris a Doñana

Es requereixen voluntaris que vulguinparticipar com a ajudants. Es facilitaràallotjament gratuït.Adreça de contacte: José Luis Arroyo Tf. 959 44 22 51 e-mail: [email protected]

16 agost al 15 d’octubreAnellament al Parque Regional delSureste (Madrid)

El Grup Ornitológic SEO-Monticola

de Madrid organitza, per tercer anyconsecutiu, una campanyad’anellament diari per estudiar el pasmigratori de passeriformes a l’estaciód’anellament de Las Minas, a SanMartín de la Vega. Se sol·licita laparticipació de voluntaris en períodesde temps concrets segonsdisponibilitat. Adreça de contacte:e-mail: [email protected] Tf. 666 63 78 00 (Rubén).

_______________________________________________________ a __________________ de_____________________________________________ de 200_________

Institut Català d’OrnitologiaMuseu de Zoologia Passeig Picasso, s/n08003 BarcelonaTel.: 93 319 42 79Correu electrònic: [email protected] Pàgina web: www.ornitologia.org

M a l l e renga pet i taParus ater

ICO

nœm. 16 l ’ a b e l l e r ico - ornitologia · p‹gina web: lÕinstitut catal‹ dÕornitologia...

Documents