nœm. 13 l ’ a b e l l e r o l gca · investigadors, intercanviar impressions, fer contactes i,...

l ’ A b e l l e ro lButlletí de contacte del Grup Català d’Anellament

SumariEditorial El nou concepte d’assemblea . . . . . . . . . . 2

Notícies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3• Troballa d’un Cuaenlairat durant les

prospeccions de l’atles• L’Anuari d’Ornitologia de Catalunya

de 1999 en marxa• Enviament del Manual del Anillador• El GCA regala un CD de cants als

col·laboradors de l’atles• Noves adquisicions per a la biblioteca

La nova organització del GCA . . . . . 4El nou organigrama del GCA. Qui és qui a la nova oficina del GCA?Balanç econòmic del GCA del 2000

L’Atles dels ocells nidificants deCatalunya 1999-2001 . . . . . . . . . . . . . . . . . 6

Novetats avifaunístiques• Crònica Ornitològica

Gener - Abril 2001 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8• Còlit del desert Oenanthe deserti . . . . . 10

Peticions d’informació. . . . . . . . . . . . . . . . 11• Petició de col·laboració en el cens

de Cotorreta de pit gris i Cotorra de Kramer a Catalunya

• Campanya d’anellament de passeriformes migratoris a Doñana

Novetats bibliogràfiques . . . . . . . . . . . 12• Ecologia hivernal de les mallerengues

(P a r i d a e) en boscos boreals i subalpins:l ’ o rganització social i el paper de l’emmagatzemament de menjar

• Pertorbacions de l'habitat en paisatges mediterranis: efectes del foc i de la fragmentació en ocells

• Espècies introduïdes: un component significatiu del canvi ambiental global

Agenda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16

El GCA ha passat de tenir unasola persona contractada en elsd a rrers anys a les vuit actuals.

Amb aquest augment de personal haestat necessari efectuar un organigra-ma intern amb el re p a rtiment decompetències, deures i obligacions decadascú. Així mateix ha resultat indis-pensable disposar d’una oficina com-plementària a la del Museu de Zoolo-gia per poder treballar amb comoditati eficiència. Aquesta nova oficina, ja en

funcionament des del mes de maig, estroba al carrer Girona i serà la seu delsprojectes d’ornitologia i recerca men-tre que al Museu de Zoologia s’hi tro-ba l’oficina d’anellament, la bibliotec a ,atenció al públic i demés actes so-cials. Amb les dues oficines i el nous t a ff hom confia tirar endavant els pro-jectes assumits en els quals l’anella-ment, la re c e rca i la conservació hande tenir un paper especialment relle-vant. (pàg. 4)

estiu 2001núm. 13

La nova organització del GCAEn els darrers anys el GCA progressivament ha anat incrementant eln o m b re de projectes i activitats que duu a terme, tant en temes d’anellamentcom en altres àmbits de l’ornitologia. Això ha comportat la contractacióde nou personal i la redistribució de les tasques dels membres de l’staff.

Amb motiu del cens d’aus aquà-tiques del delta del Llobre g a tel passat mes de gener es va lo-

calitzar un Còlit del desert als vol-tants de l’aero p o rt del Prat. Aquest ocellva ser capturat i anellat el dia 17 d’a-

quest mateix mes. Es tractava d’un mas-cle de segon any que va ser observ a tper nombrosos ornitòlegs. Aquestacitació és la segona de l’Estat si excep-tuem dues dades de les illes Colum-brets i Canàries. (pàg. 10)

Còlit del desert Oenanthe desertinova espècie anellada

gca

Butlletí de contacte del Grup Català d’Anellament - estiu 20012

El nou concepte d’assemblea

EDITORIAL

D esprés de l’Assembla del GCA d’enguany es podia percebreuna satisfacció general poc habitual. Havíem tingut el plaerd’haver escoltat les intervencions d’uns convidats deprimer ordre: Andrew Gosler, Carles Carboneras i Antoni

Margalida, que van delectar l’audiència amb unes xerrades francamentabsorbents, a més de Gabriel Gargallo i Josep Maria Bas, que vanarrodonir la jornada exposant les interessants conclusions dels seustreballs basats en l’anellament i el radio-tracking.

Veient els resultats i els comentaris positius de molts dels assistentsno hi ha cap dubte que aquest és el camí a seguir. Moltes de les gransassociacions ornitològiques d’arreu, aprofiten les seves trobades anualscom una excusa magnífica per apre n d re de l’experiència d’altre sinvestigadors, intercanviar impressions, fer contactes i, en definitiva,s u b m e rg i r-se encara més en el món de l’ornitologia. Probablement, el fetde compartir informació i treballar en equip és un dels factors que mésinflueixen en el desenvolupament d’un col·lectiu d’ornitòlegs. Qui nos’ha adonat alguna vegada de coses molt importants en ornitologia coma resultat d’una conversa? O, senzillament, qui no re c o rda haver après adetectar alguna espècie gràcies a la informació d’algun company? Lai n f o rmació ha de circ u l a r, els coneixements s’han de compartir i lacomunicació ha de ser essencial en el futur immediat del GCA.

A diferència dels vells temps –en els que fèiem les assemblees enuna sala amb 10 cadires!-, el GCA és actualment una associació massagran com perquè tothom conegui tothom, així que mantindre lacomunicació és bàsic per tal que els objectius del GCA continuïn sententesos i consensuats per tots els seus membres, entenent que cappublicació, ni cap butlletí, ni cap pàgina web poden substituir lacomunicació persona a persona, per molt ben dissenyats que estiguin.En aquests moments, doncs, no és només i n t e re s s a n t fer aquesta menad’actes al voltant de l’assemblea sinó que és v i t a l f e r-los, donar- l o scontinuïtat i assolir un major nombre d’assistents per als anys vinents.L’interès que van suscitar les xerrades, és sens dubte un clar missatge decap on hem d’evolucionar, tot demostrant que allò que més ensi n t e ressa son els nous coneixements. Després de tot, qualsevol orn i t ò l e g–novell o amb experiència- se n’adona ràpidament que sempre tindràmoltes, moltes coses a apre n d re durant la resta de la seva vida.

l ’ A b e l l e ro lButlletí de contacte del

Grup Català d’Anellamentnúm. 13

estiu 2001

Comitè EditorialRaül Aymí

Gabriel Gargallo

Responsables de seccionsCarles Barriocanal, Ricard Gutiérrez

Sergi Sales

Revisió d’estilRaül Aymí, Andreu Carretero

Col·laboradorsJordi Clavell, Joan Estrada,

Jacob González-Solís, Sergi Herrando, Abel Julien, Albert Martínez,

Vittorio Pedrocchi

Disseny i maquetacióLluc Julià

Edita

Grup Català d’AnellamentMuseu de Zoologia

Passeig Picasso, s/n08003 BarcelonaTel.: 93 319 42 79

E-mail: [email protected]

GCA - Dep. Recerca i FormacióC/Girona, 168, ent. 5a

08037 BarcelonaTel.: 93 458 78 93

E-mail: [email protected]

Pàgina web: www.grupcatala.org

El Grup Ca talà d’Anellament (G CA) és una entita tco n st i tuïda amb la fi n a l i tat d’estudiar la biologia i la

m i g ració dels ocells que nien, passen o hivernen aCa ta l u nya mitjançant tècniques de marca tge científi c.

© 2001 Grup Català d’AnellamentDipòsit legal: 12371-01

Fotomecànica: Aura DigitImpressió: Gràfiques Barceloneta

Les opinions dels auto rs de les co l · l a b o ra c i o n sque apare i xen en aquest butlletí co r res p o n e n

exc l u s i vament al seu criteri personal, exce pte lesque siguin en el seu ca r à c ter de directius del GCA .

La pres è n c i adel Dr. AndrewG osler alsa c tes del ’a sse m b l ea vad o n a r-li unare l l ev à n c i aes p e c i a l .

Butlletí de contacte del Grup Català d’Anellament - estiu 2001 3

NOTÍCIES

Enviament delManual del AnilladorCom la majoria de vosaltres ja sabeu,el mes de febrer passat va sortir el noumanual del anellador. Recentment enshem assabentat que des de l’Oficinade Anillamiento de Madrid l’han en-viat només als anelladors experts delGCA. Actualment estem fent les ges-tions pertinents per aconseguir un ma-nual també per a tots els anelladorsauxiliars. Així doncs no desespereu!

De moment podeu consultar l’e-xemplar que tenim a l’oficina del GCAo accedir al que hi ha en format elec-trònic (pdf) a través de la Web delGrup.

Handbook of the Birdsof Europe, the MiddleEast and North AfricaAp rofitant una oferta editorial, elGCA ha adquirit recentment aquestafamosa enciclopèdia que consta de 9volums i que també és conegudacom The Birds of the Western Palearcticdel Cramp, en honor a l’impulsor dela mateixa, el ja desaparegut StanleyCramp. Tots els membres del GCAque vulgueu consultar aquesta obraja podeu fer-ho a la biblioteca delG ru p .

Donacions a la biblioteca del GCAEl nostre president, Abel Julien, hafet una donació al GCA de diversosvolums de les revistes O rnis Scandi -navica, Avocetta, The Ring i S c o t t i s hB i rd s. Han estat especialment moltútils els 26 números de l’O rnis Scand i -n a v i c a (vols. 15 a 21), ja que d’aquestamanera s’ha pogut quasi completarla col·lecció d’aquesta prestigiosa re-vista. Des d’aquestes línies agraïmmolt sincerament la seva desinte-ressada aportació a la biblioteca delGCA.

Sergi Herrando, el nou cap d’Ornitologia del GCA, ha assumit com una deles seves tasques prioritàries en la seva incorporació posar al dia l’Anuarid ’ O rnitologia. En aquests moment l’anuari de 1999 marxa a bon ritme ja que

s’han informatitzat més de 5.000 observacions d’ocells. Està previst que aquestanuari es publiqui durant els darrers mesos de l’any (novembre o desembre). Re-cordem que tothom que tingui fotos d’espècies poc abundants o rares i dibuixosde bona qualitat els faci arribar a l’oficina del GCA. Així mateix ja podeu enviarles vostres observacions de l’any 2000.

El GCA regala un CD de cantsd’ocells alscol·laboradors de l’Atles

D urant el mes de maig els col·la-boradors de l’atles dels ocellsnidificants van re b re un CD

que conté els cants de més de cent es-pècies d’ocells que poden identificar-se de forma auditiva. Aquest CD, edi-tat conjuntament entre el GCA i Alosa,p retén ser una eina útil que ajudi a re-s o l d re els petits dubtes que puguin sor-gir durant la feina de camp. Si algú dev o s a l t res col·laboreu amb l’atles i noheu rebut aquest CD, si us plau poseu-vos en contacte amb l’oficina del GCA.Tots aquells que tingueu temps dis-

p onible per fer feina de l’atles encarateniu l’oportunitat de participar enaquest ambiciós projecte i obtenir elC D .

Per a qualsevol dubte o inform a c i ót ruqueu al GCA al 93 319 42 79 / 93458 78 93 o envieu un correu electrò-nic als coordinadors de l’atles a: [email protected]

Troballa d’un Cuaenlairat durant les prospeccions de l’Atles

El passat 24 de maig el company Rodrigo del Amo va observar un Cuaenlai-rat Cercotrichas galactotes a la Terra Alta cantant i realitzant el “display” d’o-brir i tancar la cua. Aquesta dada és la primera d’aquesta espècie pel nou

Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya (1999-2001), i és força interessant jaque confirma que aquesta espècie és present pels sectors semiàrids de les comar-ques del sudoest de Tarragona, encara que en nombre molt escàs.

La raresa de l’espècie a Catalunya, i el fet que els sectors on pot niar són poc pro s-pectats pels ornitòlegs, determina que l’estatus reproductor al nostre territori si-gui gairebé desconegut.

L’Anuari d’Ornitologia de Catalunya de 1999 en marxa


El nou organigrama del GCA

L augment de l’s t a ff del GCA va co-mençar el 1999 quan Joan Es-trada i Vittorio Pedrocchi es van

fer càrrec de la coordinació de l’atlesd’ocells nidificants. La següent incor-poració va ser el mes de maig de l’anypassat quan Gabriel Gargallo va ocu-par la plaça de coordinador general, imés recentment han estat Sergi He-rrando, Oriol Clarabuch, Oriol Baltà iSergi Sales els que han passat a ocuparles noves places creades a l’associació.Així doncs, el GCA ha passat en aquestsdarrers dos anys de tenir una sola per-sona contractada a les vuit actuals, perbé que la feina de l’atles està comparti-da per dues persones a mitja jornada.

La nova incorporació de personal hacreat també unes necessitats d’espai fí-sic per poder desenvolupar la feina ambnormalitat. L’oficina del Museu de Zo-ologia, compartida amb altres associa-cions, es va quedar petita i, per tant, desdel mes d’abril el GCA compta amb unnova seu complementària; es tracta d’unlocal de lloguer a Barcelona situat alnúm. 168 del carrer Girona. Així, a par-tir d’ara al Museu de Zoologia s’hi man-tindrà l’atenció al públic, l’oficina d’a-nellament, la biblioteca i les xerrades itambé es conserva com a adreça postalde l’entitat, mentre que al local del ca-rrer Girona, s’hi farà la feina tècnicasobre els projectes d’ornitologia i ane-llament: anuari, atles i programes demonitoratge.

Qui és qui a la nova oficina del GCA ?

L’ o rganigrama del GCA s’estru c t u r aen dues grans àrees que podríem de-nominar genèricament com l’Oficinapròpiament dita i l’àrea de Recerca i For-mació. La primera està ubicada al Mu-seu de Zoologia i correspon a l’oficinacatalana d’anellament, l’administraciói la difusió d’activitats de l’associació.

Aquí s’hi desenvolupen les tasques in-h e rents al marcatge d’ocells: anelles, ba-lanços, permisos, material i les re l a c i o n samb les altres entitats avaladores en ma-tèria d’anellament a nivell estatal. Aixímateix, també es realitzen les tasquesd’administració del GCA: socis, co-rrespondència, premsa, difusió, activi-tats públiques, i publicacions.

L’àrea de recerca i formació s’ha cen-tralitzat a l’oficina del carrer Giro n a .Es divideix en dues seccions, una de-dicada a aspectes aplicats d’anellament,i l’altra s’ocupa de la resta de projectesd ’ o rnitologia. Correspon a la branca d’a-nellament la preparació de cursos pera la formació d’anelladors, la gestió delsconvenis per a la realització de cam-panyes d’anellament, la coordinació delsprojectes Sylvia i Piccole Isole així comde les relacions amb altres centres derecerca de cara al tractament de dadesd’anellament. A la secció d’ornitologias’hi troben tots aquells altres projectesde seguiment i monitoratge que no te-nen relació directa amb l’anellament

com l’Anuari i l’Atles. Dins d’aquest àm-bit també s’hi troben els projectes ge-nerals, cursos d’ornitologia, form a c i óespecífica sobre identificació, censos,etc.

A continuació es detallen les tasquesespecífiques que corresponen a cadas-cun dels membres de l’oficina del GCA.

Gabriel Gargallo. Amb el càrrec dec o o rdinador general s’encarrega de lacoordinació i seguiment dels projectesentre les diverses àrees i de la supervi-sió de bona part del funcionament ge-neral del Grup. També s’ocupa del se-guiment pressupostari, control de lesdespeses i finançament. Així mateix,és el responsable del funcionament delsconvenis i contractes d’estudis actual-ment en vigor i de pro p o s a r-ne de nousi és el responsable de l’actualització ifuncionament dels programes inform à-tics NouBio i OrnitoCites. Dirigeix elscontinguts dels cursos de formació pera nous anelladors i d’algunes de lespublicacions. És el coordinador delsprojectes Sylvia i Piccole Isole.

ORGANITZACIÓ INTERNA

L’equip del GCA, d’esq u e r ra a dreta: Oriol Baltà, Oriol Clarabuch, Se rgi Herra n d o, GabrielG a rg a l l o, Se rgi Sa l es, Raül Aymí, Joan Est rada i Vi ttorio Pe d ro cc h i .

En els darrers anys el GCA ha experimentat un canvi força important. Si fins ara l’àmbitd’actuació del grup se centrava quasi exclusivament en l’anellament, en l’actualitat altres temesde recerca de l’ornitologia com la faunística, la biogeografia i la conservació s’han fixat tambécom a objectius prioritaris. L’increment progressiu d’activitats ha fet necessària la incorporacióde noves persones a l’oficina del GCA.

’


Sergi Herrando. Ocupa el càrrec decap d’ornitologia aplicada. La seva prin-cipal missió és la de coordinar els pro-jectes d’ornitologia destinats al segui-ment de l’estat de conservació de l’avifaunacatalana, i en especial de l’organitzaciódels projectes de seguiment dels ocellscomuns. És el responsable dels projec-tes de recerca d’aquesta àrea i s’ocupade les relacions amb altres centre sd’investigació per establir projectes decol·laboració comuns. Entre les sevestasques més immediates té la d’actuarcom a secretari de l’anuari d’orn i t o l o-gia, tasca que comporta la dinamitzaciói posada al dia d’aquesta.

Raül Ay m í. Treballa al GCA des de1988 i ha estat durant molt de tempsl’única persona contractada pel Gru p .Actualment, és el responsable de l’ofi-cina d’anellament i, per tant, s’encarre-ga de les relacions amb la resta d’enti-tats avaladores, la tramitació d’anelles,material, balanços i re c u p e r a c i o n s .S’ocupa també de l’edició de l’Abelle-rol i el butlletí electrònic del GCA i éssecretari de redacció del butlletí. Entreles seves atribucions s’hi troba el man-teniment de la biblioteca, interc a n v ide publicacions i aspectes administra-tius com correspondència, arxius i so-cis.

Oriol Baltà. Amb el càrrec de tècnicde l’oficina del GCA, s’encarrega del dis-seny de la pàgina web del GCA i realit-za també part de les memòries i infor-mes dels resultats de les estacions delp rojecte Sylvia a l’àrea de Barc e l o n a .S ’ e n c a rregarà del manteniment de lesbases de dades i de la feina de camp deq u a t re estacions del projecte Sylvia. Es-tà vinculat a l’oficina d’anellament ontambé s’ocupa de donar suport a tasq u e sd’administració i funcionament de l’o-ficina.

Oriol Clarabuch. Ocupa el càrrec dec o o rdinador de les campanyes del GCAa Girona. Porta directament la supervi-sió tècnica de les campanyes re a l i t z a d e sal Parc de Cap de Creus, l’Albera, Ban-yoles i el Parc Natural de la Zona Vol-cànica de la Garrotxa. Entre les sevestasques està la de donar supor tècnic atot el projecte Sylvia i de preparar l’in-forme de resultats del projecte. Mantérelació amb els parcs de cara a conser-

var vigents els convenis i contractes detreballs subscrits amb el GCA.

Sergi Sales. S’ocupa de la realitzacióde les dues grans campanyes d’anella-ment del GCA als Parcs Naturals delDelta de l’Ebre i dels Aiguamolls del ’ E mpordà. També és el responsable dequatre estacions del programa Sylvia is’encarrega de la informatització de lesdades d’aquestes campanyes per a la se-va incorporació al banc central. Dónas u p o rt tècnic a la secció de re c e rca i for-mació i és el responsable de pre p a r a rl ’ i n f o rme anual de les campanyes d’a-nellament.

Joan Estrada & Vittorio Pedro c c h i.Són els coordinadors de l’Atles dels OcellsNidificants de Catalunya. S’encarre g u e nde tots els aspectes que comporta aquestestudi: disseny del treball de camp,relació amb els participants, inform a-tització de dades i valoració de re s u l-tats.

Com co n ta c ta r?Gabriel Gargallo: [email protected] Herrando: [email protected]ül Aymí: [email protected] Baltà: [email protected] Clarabuch: [email protected] Sales: [email protected] Estrada/Vittorio Pedrocchi:[email protected]

5

Balanç econòmic del GCA del 2000

I N G R ESSOS

Quotes socis 1.051.700

Subscripcions 34.600

Venda de material 799.864

Publicitat 186.728

Campanyes 7.249.135

Subvencions DMA 9.449.655

Interessos bancaris 143.139

Cursos 299.400

Subvencions i ajuts Atles 4.318.171

Total ingressos 23.532.392

DESPESES

Sous personal 10.045.961

Seguretat social 1.600.000

Assessorament fiscal i laboral 213.953

Serveis bancaris 84.379

Material d’anellament 1.647.354

Campanyes 4.680.607

Publicacions 3.235.080

Biblioteca 277.002

Telèfon 215.611

Papereria i copisteria 539.983

Informàtica 76.801

Trameses postals 607.289

Material oficina 223.748

Altres oficina 24.159

Impost societats 24.757

Assemblea i altres 35.708

Total despeses 23.532.392

JUNTA DIRECTIVAP res i d e n t: Abel Julien, Se c retari General: A l b e rt Mart í n ez, Treso re r: J o rdi Domènech

Vo cals: J o rdi Ba u ce l l s, Santi Mañosa, Pe re Po n s

COORDINADOR GENERAL Gabriel Gargallo

Convenis Marcs i Finançament, Locals, Representació i Relacions Externes, Presentacions del grup, Pressupostos generals iComptabilitat, Nous socis, Coordinació entre àrees (Standars en formació, publicacions, etc.), Estatuts, Reglament Intern

OFICINAMuseu de Zoologia

Raül Aymí / Oriol Baltà

RECERCA I FORMACIÓ

Oficina c/ Girona

OFICINA D’ANELLAMENTRelació Of. Nac.

AnillamientoAnelles

BalançosPermisos

Carnets AnelladorsBotiga i material

Suport Campanyes

ANELLAMENTCap: Gabriel GargalloFormació Anelladors

Gestió Convenis AnellamentReports Anellament

Recerca, Coordinació SylviaPiccole Isole, Nous Projectes

Gestió banc de dadesRelacions centres recerca

Responsables de CampanyesO.Clarabuch / S.Sales

Campanyes d’anellamentProjecte Sylvia

ADMINISTRACIÓ I DIFUSIÓAdministració, Personal,Socis, Biblioteca, Arxiu,

CorrespondènciaPremsa, Publicacions

Butlletí GCAAbellerol

Butlletí Electrònic

Servei d’InformàticaO.Baltà

Web, Informàtica

ORNITOLOGIACap: Sergi HerrandoFormació Ornitologia

Gestió Convenis OrnitologiaReports Ornitologia

Recerca, AnuariNous projectes

Gestió banc de dadesRelacions centres recerca

Responsables AtlesJ.Estrada / V.Pedrocchi

Atles 1999-2002

d

d d

E squema del ’o rg a n i g rama del GCA


LAtles dels ocells nidificants ja hatravessat l’equador dels tres anysinicialment previstos. Actualment

hi ha 370 col·laboradors, dels quals 265tenen alguna quadrícula assignada,que han generat, fins al maig de 2000,1.233 fitxes (147 de quadrícula i 1.086de complementàries). El total de re g i s-t res informatitzats per ara és de 37.934dades de nidificació. S’ha d’esmentar labaixa implicació dels membres del GCAal projecte, ja que dels 362 membres no-més 139 tenen alguna quadrícula as-signada i 28 més han aportat algunafitxa complementària.

Quadrícules deficientment cobertes

Tot i que s’ha avançat molt fins ara,encara queden alguns sectors mal co-b e rts. En el mapa 1 es mostren aque-lles quadrícules que estan deficientment

cobertes en les quals, mal-grat estar assignades, enca-ra hi ha menys de 60 espè-cies o hi manquen algunsdels censos. En fosc hi figu-ren les quadrícules priori-tàries, en les quals serà mésdifícil obtenir la inform a-ció necessària i que, per tant,són interessants de pro s-pectar. Per tant, si teniu ga-nes d’anar a mirar ocells,aquests sectors mal coneguts són de graninterès. En efecte, una forma de parti-cipar en l’Atles és per mitjà de les fit-xes complementàries. Aquestes re c u-

llen les observacions esporàdiques dequalsevol punt de Catalunya, inclosesles de les espècies més corrents, amb in-dependència que la quadrícula estigui

6

L’ATLES DELS OCELLS NIDIFICANTS DE CATALUNYA 1999-2001

L’Atles dels ocells nidificants 1999-2001es troba ja en el darrer any de mostreigEls responsables del projecte Atles, Joan Estrada i Vittorio Pedrocchi, fan un resum de lesdades rebudes fins al maig d’aquest any. Amb les fitxes recollides fins ara ja s’ha cobertsatisfactòriament prop del 60% del territori i un cop es rebin les dades d’enguany quedaranprospectades gairebé totes les quadrícules de Catalunya. No obstant això, queden encaraalguns indrets on no s’ha fet quasi bé gens de recerca i es aquí on caldrà dedicar un esforçespecial per completar aquest ambiciós projecte.

M a pa 2:Evolució deln o m b red ’es p è c i esre p ro d u c to resper quadrícu l ae nt re els anys1999 i 20 0 0

Mapa 1: Quadrícules ambcobertura deficient, en

fosc les quadrículesprioritàries a l’hora derealitzar prospeccions.

1999 2000

’

Q u a d r í cu l esco m p l etes o ambmés de 50es p è c i es

Q u a d r í cu l es co b e rtesd eficientment


o no assignada. Aquestes dades donenconsistència a les fitxes de quadrícula,ja que són de gran utilitat per comple-tar o matisar les seves dades, a la vega-da que serveixen per detectar possi-bles errors o confirmar presències oabsències anòmales.

Per tant, és molt important que si te-niu observacions d’ocells d’arreu de Ca-talunya dels períodes re p roductors delsanys 1999-2001 envieu les dades en fit-xes complementàries. Cada fitxa com-plementària només ha de recollir les da-des d’un únic any i quadrícula. És peraixò que, si teniu dades d’una mateixaquadrícula de més d’un any, haureu defer tantes fitxes complementàries comanys tingueu amb observacions. Els lí-mits de les quadrícules UTM els po-deu consultar als mapes de l’Institut Car-togràfic de la Generalitat de Catalunyao als mapes de l’Institut Cartogràfic del ’ E x è rcit. S’ha de tenir present que elslímits UTM de la quadrícula sempre ve-nen definits en primer terme per l’eixv e rtical esquerre i en segon lloc per l’eixhoritzontal inferior.

Espècies per quadrículaLes 1.233 fitxes recollides fins al maig

de 2001 aporten dades de 334 quadrí-cules (86,8% del total de Catalunya)

(vegeu el mapa 2). El nombre de qua-drícules completes o amb més de 50 es-pècies és de 226 (58,7%). La mitjana acada una de les 385 quadrícules en lesquals es divideix Catalunya és de 49,9espècies. Malgrat que encara mancam o lta la feina per fer, aquestes xifres japermeten començar a dibuixar els ma-pes d’algunes espècies amb una cert aprecisió.

Primers resultatsLes dades recollides durant aquest dos

primers anys permeten començar adefinir les àrees de distribució d’algu-nes espècies, les seves tendències i les

seves abundàncies relatives. Un exem-ple en seria el cabusset (Tachybaptus ru -ficollis). Com es veu al mapa de distri-bució, el cabusset ha incrementat deforma notable la seva àrea de distribu-ció a Catalunya i, al marge de les tre sàrees principals on nidificava anterior-ment, delta de l’Ebre, Empordà i planade Lleida, actualment s’hi ha de sumarel delta del Llobregat i altres localitatsde la Catalunya central.

JOAN ESTRADA & VITTORIO PEDROCCHI

Projecte AtlesTelf. 93 458 78 93

[email protected]

Tendència (*) N =226 N ú m e ro de quadrícu l es 1975 -1 983 29 N ú m e ro de quadrícu l es 1999-2000 54 Variació +25 % va r i a c i ó +86,2

(*) Tendència segons les 226 quadrícules conside-ra d es co m p l etes, amb tots els ce n sos d’1x1 fi n a l i tza ts,o amb més de 50 espècies.

L’Atles dels ocells reproductors de Catalunya és un pro j e c te co o rdinat pel GCA, que rep el suporte conòmic de la Fundació Te r r i tori i Pa i sa tge de Ca i xa de Ca ta l u nya i del Departament de MediAmbient de la Genera l i tat de Ca ta l u nya. A més, l’Atles dels ocells nidificants de Catalunya est àtambé inte g rat i rep suport econòmic de l’Atlas de las aves reproductoras de España rea l i tzat perla Sociedad Española de Ornito l o g í a .

Mapa de distribució del cabusset Tachybaptus ruficollis Mapa d’a b u n d à n c i es re l a t i ves del ca b u sset Tachybaptus ruficollis

Q u a d r í cu l es deficientment co b e rtesQ u a d r í cu l es amb presència re p ro d u c to ra durant el període 1999-20 0 0Q u a d r í cu l es amb presència re p ro d u c to ra durant el període 1975 -1 983Q u a d r í cu l es amb presència re p ro d u c to ra durant ambdós períodeso

o

Q u a d r. deficientment co b e rtes pel que fa a les densita ts el 1999-20 0 0Se n se presència de l’espècie el 1999-20 0 0P resència en un màxim del 20% dels quadra ts d’1x1P resència entre un 20% i un 40% dels quadra ts d’1x1

Rafa Torralbo


NOVETATS AVIFAUNÍSTIQUES

8

A continuació es resumeixen lesobservacions més rellevants delsprimers quatre mesos de l’any.D’aquest període cal destacar elCòlit del desert anellat al delta delLlobregat el gener, la Daurardapetita americana dels Aiguamolls itambé del mateix lloc la Boscarladels arrossars. Podeu obtenir mésinformació de totes aquestesrareses a la web Rare Birds in Spain(http://www.terra.es/personal3/gutarb).

GenerDos Cabussons orelluts* Podiceps au -

r i t u s, probablement els mateixos detec-tats al delta de l’Ebre la tardor anterior,van ser localitzats de nou al Fangar eldia 7 i encara hi eren entre els dies 13 i18. Bona prova de l’hivern re l a t i v a-ment suau d’enguany podria ser la cita-ció d’un Martinet menut I x o b rychus mi -n u t u s mascle hivernant al delta delL l o b regat el dia 11. Aquest hivern ha es-tat el d’hivernada en nombres re l a t i v a-ment importants per primer cop del’Agró Blanc E g retta alba: a Girona unmínim de dos ocells, l’exemplar tro b a tel 22.12.2000 al riu Ter (entre l’illa deTer i el congost de Campdorà), encarahi era el dia 10, però a partir de mitjansde mes van ser dos els ocells pre s e n t sp rop la ciutat. Al delta del Llobregat esva veure un exemplar en direcció nordel dia 13 durant el cens hivernal i aldelta de l’Ebre aquest mateix cens va do-nar un total de 95 ocells, el seu màximhistòric. En el mateix cens, es compta-b i l i t z a ren 66 Capons reials Plegadis fal -cinellus a l’Ebre entre els dies 13 i 17.

Els dos Cignes muts* Cygnus olor,de procedència incerta, detectats al ’ A i g u a b a rreig Segre - Cinca (Lleida)almenys des del novembre, encara hie ren presents del 12 al 14. Al Canal Ve l l ,delta de l’Ebre, es van censar tres Xar-xets marbrencs (o rossetes) M a rm a ro -netta angustiro s t r i s e n t re els dies 13 i 17.Des de la tardor passada, l’Ebre ha es-devingut un lloc més o menys regular

per a aquesta espècie. Un altre any més,un Ànec Mandarí* Aix galericulata, enaquest cas una femella, va ser vist al Pi-rineu, a la Guingueta d’Aneu el dia 13.Tres Morells xocolaters Aythya nyro c ad’origen salvatge van ser localitzats: unmascle al delta del Llobregat el dia 13 idos al delta de l’Ebre entre els dies 13 i17. Un altre any més, la Siseta cendro-sa* Xenus cinereus va hivernar al deltade l’Ebre: durant els dies 13 i 17 es vav e u re un ocell al port del Fangar. Al ma-teix delta, es van registrar fins a deuexemplars de Territ de Temminck Ca -lidris temminckii hivernants. L’ocell mésrar del més, però, va ser vist també du-

rant les tasques del cens d’ocells hiver-nants: un Còlit del desert* Oenanthe de -serti, un 1r hivern mascle va ser vist aldelta del Llobregat entre el dia 13 (i pro-bablement des del dia 3) fins al 17, quanva ser trampejat i anellat. El tercer Re-picatalons petit* Emberiza pusilla ane-llat aquesta temporada hivernal a Ca-talunya va ser capturat a l’estany de lesEscoles, Platja d’Aro (Baix Empordà) eldia 27.

FebrerEls dos Cabussons orelluts* Podiceps

a u r i t u s encara hi eren al Fangar el dia 5.

El dia 25 s’en va veure un des de l’Am-polla (Baix Ebre) que podria ser und’aquests mateixos. Dos més es van re-gistrar a la badia de Roses, enfront delsaiguamolls de l’Empordà el dia 3. Enuna sortida en barca per aquesta badiael dia 10, aproximadament un 60% omés de les més de 100 Puffinus obser-vades corresponien a l’espècie y e lkouani la resta eren Baldrigues balears P. mau -re t a n i c u s . O b s e rvacions re p a rt i d e saquí i allà d’Agró blanc: fora del deltade l’Ebre, es va veure un al delta del Llo-bregat el dia 13, relocalitzat el dia 22.Un altre era al Pont de Vilomara (Bages)el dia 14 i l’ocell del gener de Bàscara

(Alt Empordà) encara hi era a principisde febrer mentre que dos ocells es vanv e u re al Ter a Girona mateix el dia 5 pernomés un el dia 23. El grup hivernantde 67 ocells de l’illa de Buda, delta del’Ebre encara hi va romandre tot el mesi el dia 25 un grup de 52 era visibledes de l’observatori de Migjorn.

Fins al 2 de febre r, encara van ser- h ip resents els Xarxets marbrencs M a rm a -ronetta angustiro s t r i s del Canal Vell. Bena prop, als arrossars del Sillero - CanalVell, es va veure una femella de Cuere t ablanca endolada Motacilla (alba) yarre -l l i i el 6.2. També al delta de l’Ebre, un

Boscarla dels arrossa rs anellada als Aiguamolls el 9 d’a b r i l .

Crònica Ornitològica Gener - Abril 2001



9

mascle de Bitxac comú siberià* S a x i c o l at o rquata maura/stejnegeri va ser citat alG a rxal el dia 2. La hivernada de Pinsansmecs Fringilla montifringilla va ser notò-ria en alguns indrets del nord del país iespecialment destacable va ser el bàn-dol de més de 500 ocells en uns con-reus prop de Vilobí d’Onyar, (la Selva),a finals de gener i principis de febre r.

MarçNomés re s t a ren dos Agrons blancs fo-

ra del delta de l’Ebre: un al delta del Llo-b regat, el dia 2 i un altre a Bàscara, el dia4. Un Marabú* Leptoptilos cru m e n i f e ru sva ser vist a Sant Joan de Vi n y a f re s c a l(Pallars Jussà) a principis de mes. A fi-nals de mes se’n va anar cap a la No-guera, a Vallfogona de Balaguer. Aques-ta observació podria estar re l a c i o n a d aamb l’escapament de sis ocells de la R e -s e rva Natural del Castillo de las Guard a s(Sevilla) uns mesos abans.To rn a ren elsCapons als Aiguamolls: fins a 15 exem-plars junts: 3 del 23 de febrer al 31 demarç i 12 més només entre el 1-2 demarç. També als Aiguamolls, el llocmés rellevant quant a rareses aquest prin-cipi de primavera, un Falcó llaner* F a l -co biarm i c u s el dia 25: un ocell volant so-b re els estanys d’Europa. Fins a 10 SisetesTringa stagnatilis van ser observades enaquest parc: 8 el dia 8 i tres més des dela darrera setmana de març. Conti-nuant amb els Aiguamolls: dues obser-vacions més d’interès: una Piula gro s s a *Anthus richard i es va observar a l’estanyd ’ E u ropa el dia 5 i un grup de set (!!!)C u e retes blanques endolades M o t a c i l l a(alba) yarrellii van ser vistes juntes alsa rrossars del Matà el mateix dia 5.

AbrilA l’abril els aiguamolls de l’Empord à

segueixen arrasant en termes orn i t o l ò-gics com feia temps que no passava. Pro p ,al Cap de Creus (Alt Empordà) s’obser-ven 200 Baldrigues mediterrànies P u ff i -nus yelkouan i 800 de balears P .maure -tanicus el dia 9. Una y e l k o u a n va ser vistades del delta del Llobregat el dia 30. Laprimera quinzena del mes es van cen-sar 35 Agrons blancs al delta de l’Ebre i

un exemplar aïllat va ser vist a la re s e r-va natural Remolar-Filipines, delta delL l o b regat a principis de mes. Als Ai-guamolls, l’ú d’abril encara hi eren tre sdels Capons reials vistos el mes anterior.Va constituir una bona sorpresa l’Oca decollar Branta bern i c l a detectada a la ba-dia del Fangar, al delta de l’Ebre entreels dies 28-29 ja que es tracta d’una es-pècie accidental a casa nostra. D’origeni n c e rt van ser les tres Oques d’Egipte*Alopochen aegyptiacus vistes als Aigua-molls fins finals d’abril. Diverses cita-cions de Falcó cama-roig Falco vespert i -n u s a la mateixa zona, amb un últimmascle el dia 25. L’abril va registrar unbon nombre d’observacions de Rascle-tó P o rzana parv a: sobre 10 ocells re g i s-trats: dues femelles al Matà, PN Aigua-molls de l’Empordà, el dia 1; un masclea la re s e rva natural del Remolar- F i l i p i-nes, el dia 3; una femella a l’estany d’Eu-ropa, PN Aiguamolls de l’Empordà, eldia 7, un ocell a l’Encanyissada, delta del ’ E b re, el dia 11; tres (dos mascles i unafemella) vistos al delta de la To rdera el18 i dues femelles a l’estany d’Euro p a ,el dia 25. Per contra, només un re g i s t rede Rasclet: un ocell cantant a la mare s-ma de les Filipines, delta del Llobre g a tla nit del dia 30, l’únic re g i s t re dels da-rrers anys. Però els Aiguamolls no a f l u i -x a v e n: una Daurada petita americana*Pluvialis dominica va ser vista al Matà en-t re els dies 16 al 22 i un becadell gro s *Gallinago media el dia 12.

Bastantes citacions de Siseta Tr i n g as t a g n a t i l i s en pas: dos ocells a l’estanyd ’ E u ropa, Aiguamolls, el dia 7, 3 exem-

plars al mateix lloc el dia 12 amb unaltre al Matà. El dia 13 dos exemplarsal Baix Empordà (L’ E s t a rtit - To rro e l l ade Montgrí - Pals) . El primer del deltadel Llobregat va ser observat el dia 14.El dia 18 hi havia 4-5 ocells als Aigua-molls amb un ocell al Llobregat el dia19 i dos el dia 20. El dia 26 encara n’hihavien cinc de junts al Matà, Aigua-molls.

Del Xatrac gros S t e rna caspia f o r adel delta de l’Ebre es va citar un migrantal cap de Creus el dia 9; dos a la llacu-na de la Ricarda, delta del Llobregat eldia 2 i quatre a l’estany d’Europa, Ai-guamolls els dies 1, 12 i 13. A Ta rr a-gona, un ocell va ser vist a la gola delFrancolí el dia 22. L’únic Fumarell ala-blanc Chlidonias leucopteru s o b s e rvat vaser un adult a la re s e rva natural Remo-l a r-Filipines, delta del Llobregat, el dia30. Es va registrar un fort pas de Piulag o l a - roja Anthus cerv i n u s als Aiguamolls,amb algun exemplar aïllat a la resta dezones humides: el dia 18: més de10ocells als arrossars del Matà i encaramés de 7 el dia 25. L’11 es va veure, amés, un ocell al delta de l’Ebre. La da-rrera raresa va ser sonada: una Boscar-la dels arrossars* A c rocephalus agricolava ser trampejada i anellada als Aigua-molls el dia 9.

RICARD GUTIÉRREZ

[email protected]@terra.es

* Rareses que necessiten homologaciópel Comité de Rarezas de SEO/Birdlife.

E xemplar deD a u rada pet i taa m e r i ca n ao bse r vat alsA i g u a m o l l sl ’abril pa ssa t.



El 3 de gener de 2001 un ornitòlegdel Prat de Llobregat va veure delluny un còlit que va identificar com aCòlit ros Oenanthe hispanica. Diversosamics del CISEN van suggerir quepodria tractar-se d’un Còlit del desert,però no es van fer més observacionsde l’ocell i aquesta dada no va tenirmés rellevància.Uns dies més tard,però, es confirmava la presènciad’aquesta espècie.

E l 13 de gener es va dur a termeel cens d’aus aquàtiques hiver-nants al delta del Llobregat. Van

p a rticipar 19 observadors diferents ies van veure espècies interessants comel Morell xocolater Aythya nyro c a o elM a rtinet menut I x o b rychus minutus.M e nt re es realitzava el cens a les im-mediacions de l’aeroport de Barcelona,Francesc Xavier Santaeufemia, Pau Es-teban i Enric de Roa van trobar de nouel còlit que va ser identificat, de molta prop, com un Còlit del desert O e n a n t h edeserti. La notícia es va escampar moltde pressa entre la gent que feia el cens,però, per motius de seguretat de l’ae-ro p o rt, només alguns ornitòlegs afor-tunats van poder veure’l. El 17 de ge-n e r, tenint en compte la situació de l’ocellenmig de les pistes de l’aero p o rt, en unazona on es fan sessions amb falcons perallunyar els ocells, es va acordar ambels responsables de l’aeroport la possi-bilitat de capturar-lo per alliberar-lo pos-teriorment a les reserves del Remolar-Filipines. Així que es va tirar endavantel que vem anomenar de forma simpà-tica “operació tempesta del deserti” en laqual es va capturar l’ocell, se’n va pren-d re diverses mesures biomètriques i fo-tografies.

DescripcióOcell amb aspecte típic de còlit, amb

el bec completament negre, potes fos-ques i també ull fosc. Cap amb la co-roneta de color crema, però amb to-

nalitats més vives en una petita àrea delf ront. Cella blanc-brut que s’estenia desde darrera de l’ull fins a l’àrea de les co-b e rt o res auriculars. Antifaç gran i bendefinit que cobria la cara i la gola, a m bunes petites taques ocràcies. Esquenai escapulars com la coroneta però ambla nuca potser una mica més grisosa.P a rts inferiors de color més ocre - m a-rronaci cap al pit i més pàl·lid cap alcos i les infracobert o res caudals. Su-p r a c o b e rt o res caudals de color beig oc rema, que cobrien la part blanca dela cua i creaven un efecte de la cua ambuna visió completament negra. L’ala te-nia les primàries, secundàries i terc i à-ries velles i desgastades. Les primàriesi secundàries eren marró fosc ambuna àrea blanca a la bandera intern a ,molt ben visible en vol. Totes les co-b e rt o res primàries eren velles, no mu-dades. Les tres cobert o res grans mése x t e rnes eren marró i vorejades de blanc,velles i desgastades, mentre que les tre smés internes eren noves, negres i vo-rejades de blanc. L’alula era vella i des-gastada. Les cobert o res mitjanes ere nn e g res. Les cobert o res petites eren blan-ques al costat del cos i negres amb al-gunes vores blanques al vèrtex flexor

de l’ala. Les escapulars eren de colorc rema. Les infracobert o res alars ere nn e g re intens. A la cua tenia el pare l lcentral de rectrius amb una àrea negramés gran que la resta de plomes, novisible al camp a causa de l’efecte de less u p r a c o b e rt o res caudals, velles i des-gastades, i que semblava marró fosc. Laresta era menys desgastat i semblavamés negre. Aquestes plomes form a-ven una banda sòlida que gairebé co-bria més de la meitat de la longitud dela cua i tota la resta que quedava visi-ble enmig de les supracobert o res cau-dals. Les infracobert o res caudals ere nde color blanc pur.

Dades biomètriquesAnella: L432868Edat: 5, Sexe: MascleAla (corda màxima): 93,5 mmP3: 72 mm,Cua: 63 mmBec fins al crani: 17,16 mmBec fins a les plomes: 11,84 mmTars: 25,96 mmPes: 18,2 grGreix: 0,5Amplada del negre a la cua (extern): 34 mmAmplada del negre a la cua (centre): 28 mm

Noves espècies anellades

Còlit del desert Oenanthe deserti

M a scle de primer hivern de Còlit del dese rt.1 7.0 1 .01 Delta del Llobre g a t.



PETICIONS D’INFORMACIÓ

Status a EspanyaFins ara hi ha només tres citacions pu-

blicades i acceptades d’aquesta espèciea Espanya de les quals només una és ala península i la resta a les illes:• 1 ex. Chiclana, Cádiz el 03.04.85. Ob-servador: Fernández Zapatero.• 5 exs. Punta de Hidalgo, Tenerife, Ca-nàries. 18.02.89. Observador: J.A.Lo-renzo.• 1 ex. Illes Columbrets, Castelló.

Del 15.04.90 al 17.04.90. Observ a-dor: C.Oltra.

A part de les dades del Comité deRarezas, hom coneix de cinc citacionsaddicionals, la majoria de les illes Ca-nàries. Així doncs, aquesta és la segonacitació peninsular a espera de l’homo-logació pel CR/SEO.

Observadors: Q. Bach, E. Guinart, R.Gutiérrez, F. López, F. X. Santaeufemia.

AgraïmentsEl present article és una versió traduïdade la informació disponible a la webR a re Birds in Spain. Agraïm als companysdel CISEN la seva ajuda en aquesta cita-ció. També estem en deute amb el De-p a rtament de Medi Ambient d’AENA aB a rcelona per facilitar-nos els perm i s o sper poder censar l’aero p o rt del Prat.

RICARD GUTIÉRREZ

Campanyad’anellament depasseriformesmigratoris a Doñana

U n any més, l’Estació Biològicade Doñana organitza la campan-ya d’anellament de passeriform e s

durant la migració postnupacial a l’esta-ció de Manecorro. Aquesta campanya esrealitza des de 1994 i comprèn el perío-de des de l’ú de setembre fins al 7 de no-v e m b re .

Fins a l’actualitat s’han capturat al vol-tant de 30.000 ocells d’unes cent espècies.

Per a la realització d’aquesta campan-ya es demana la col·laboració d’anella-dors voluntaris que vulguin part i c i p a r-hi com a ajudants. Les persones quecol·laborin en la campanya tindran allot-jament al Rocío, a 1 km de l’estació d’a-nellament. Les persones interessades enp a rticipar poden contactar amb l’adre-ça següent:

José Luis Arroyo MartosReserva Biológica de DoñanaApartado 4.21760 Matalascañas (Huelva)Tel. 959 440032 / 36Fax: 959 440033e-mail: [email protected]

Petició decol·laboració en elcens de Cotorretade pit gris iCotorra de Kramera Catalunya

El Museu de Zoologia està duenta terme, amb el suport del De-p a rtament de Medi Ambient de

la Generalitat de Catalunya, un censde la Cotorreta de pit gris Myiopsittamonachus i la Cotorra de Kramer Psit -tacula krameri a Catalunya. En unap r imera fase l’objectiu se centra en lo-calitzar totes les zones on ha estato b s e rvada o detecta-da la re p roducció dequalsevol de les duesespècies. Posteriorm e n tes durà a terme el censper estimar la pobla-ció total. Tothom queestigui interessat a col·la-borar en la primera fa-se del projecte no-més cal que contestil’enquesta que es de-talla a continuació en-viant les respostes aJ o rdi Domènech per

qualsevol de les següents vies: e-mail: [email protected] / Fax:93.310.49.99 / Telf. 93.265.10.01(contestador - 24h).En cas d’observació d’individus

1 . Nom de l’observador 2 . D a t a(aprox.) 3. Espècie observada 4. Lo-calitat (si és possible nom del muni-cipi)

En cas de ser una gran ciutat seria boindicar el barri o els carrers aproxima -dament.En cas de localització de nius:

1 . Nom de l’observador 2 . D a t a( a p rox.) 3 . Espècie observada 4 . Nº denius (aprox.) 5. Localitat (si és possi-ble nom del municipi) En cas de seruna gran ciutat seria bo indicar el barrio els carrers aproximadament.

Coto r reta de pit grisMyiopsitta monachus


Aquesta tesi conté 11 capítols, 8dels quals corresponen a articlesque han estat publicats en revistesd’impacte. Va ser redactada enanglès (com passa gairebé sempreque s’utilitza aquest tipus depresentació), però la introducció, elresum dels principals resultats i lesconclusions estan també en català.

Aquesta tesi doctoral tracta delpaper de l’emmagatzemamentd’aliment en l’organització so-

cial de dues espècies de pàrids. Con-c retament es centra en poblacions deMallerenga petita (Parus ater) i de Ma-llerenga capnegra (Parus montanus) du-rant l’estació no reproductora.

La població de Mallerenga petita es-tudiada al Cadí-Moixeró va mostrar unao rganització social no territorial i pocestable, centrada en la sedentarietat d’unspocs individus adults residents i en unconjunt nombrós d’individus juvenilsmajoritàriament transeünts. L’autor vaportar a terme una sèrie de senzills ex-periments per veure com es determina-va l’estatus social en aquests grups tancomplexos. Els resultats van mostrar cla-rament que la mida de la taca (que po-dia ser manipulada artificialment) es-devenia clau per a la determinació jeràrq u i c aen individus que no es coneixien prè-viament, mentre que deixava de tenirsignificat quan ja es coneixien.

Aquest treball va suposar el primerestudi detallat de l’emmagatzemamenti del seu paper en una població no te-rritorial de mallerengues. Les malle-rengues petites adultes i residents em-magatzemen més a les parts interiors

dels arbres, mentre que els juvenils esveien forçats a fer-ho a les parts exte-riors, més exposades i sensibles a les ad-versitats hivernals. Els individus esco-llien el moment i el lloc d’emmagatzemaramb cura, evitant la presència d’altre sindividus del grup. D’aquesta manera,les mallerengues reduirien la pro b a b i-litat de robatori dins d’uns grups de mi-da considerable.

Les mallerengues cap-n e g res boreals són es-trictament territorials ila composició dels gru p sés extremadament es-table. En Lluís Brotonsva trobar que les po-blacions d’aquesta es-pècie també mostravenuna forta segregació es-pacial de les zones d’em-magatzemament en fun-ció de l’estatus social.Però, a diferència delque passava amb la Ma-l l e renga petita, l’intens estrès ambien-tal del llarg hivern boreal propiciava quel’emmagatzemament es convertís enun determinant essencial per a la su-pervivència i, per tant, per la rígida es-tructura social d’aquests pàrids.

Els patrons d’emmagatzemament id ’ e s t ructura social no només variavene n t re espècies, sinó que dins una ma-teixa espècie també ho feien depenentde les variacions en les pressions com-petitives. En aquest sentit, les malle-rengues petites de Noruega mostravenp a t rons clarament diferenciats del deles poblacions pirinenques. A diferèn-cia del que es va trobar al Cadí-Moi-

xeró, les poblacions noruegues deM a l l e renga petita convivien amb duesespècies dominants, la Mallerenga em-plomallada i la Mallerenga capnegra, laqual cosa feia que es veiessin forçadesa emmagatzemar sempre a les parts ex-teriors dels arbres. Aquesta disposicióespacial semblava dificultar l’emma-gatzemament a llarg termini i, per tant,

la sedentarietat dels in-d i v i d u s .

Per últim, l’autor vat robar que la tendèn-cia irruptiva d’algu-nes espècies de pàridsno estava re l a c i o n a d aamb la terr i t o r i a l i t a td urant l’estació no re-productora. Les anàli-sis realitzades sugge-reixen que les altes taxesde fecunditat, asso-ciades precisament auna manca de territo-rialitat, en serien de-

t e rminants. Així doncs, les espècies ambuna fecunditat major es veurien mésfàcilment involucrades en pro c e s s o sirruptius quan la supervivència d’indi -vidus fos elevada.

Per últim, voldria re m a rcar molt es-pecialment l’esforç que re p resenta fertota aquesta feina de camp a l’hivernpirenaic i boreal i el rigor científic queacompanya cadascun dels capítols.Aquest t reball està disponible per a laseva consulta a la biblioteca del GCA ial Departament de Biologia Animal dela Universitat de Barcelona.

SERGI HERRANDO

Brotons, L. 1999

Ecologia hivernal de les mallerengues (P a r i d a e) en boscos boreals i subalpins: l’organització sociali el paper de l’emmagatzemament de menjarTesi Docto ral, Unive rs i tat de Ba rce l o n a

NOVETATS BIBLIOGRÀFIQUES


El continu desenvolupament de lasocietat humana ha devastat idevasta els sistemes naturals finsarraconar-los, en moltes ocasions,en petits espais protegits. Hi ha dosfenòmens associats a aquest procésque poden ser particularmentpertorbadors: una elevada taxad’incendis i una creixentfragmentació del paisatge.

M algrat la seva importància, l’e-fecte d’aquestes pert o r b a c i o n ss o b re les comunitats orn í t i-

ques mediterrànies ha esta poc estudia-da, especialment pel que fa a les àre e smés seques dominades per màquia. Latesi d’en Sergi Herrando comença a om-plir aquest buit amb un treball rigorós,c o h e rent i en alguns aspectes aplicat,que no només contribueix a un millorconeixement de la relació entre els ocellsi la màquia mediterrània, sinó que s’em-marca dins dels estudis sobre fragmen-tació i efectes del foc dirigits a una au-diència internacional.

L’estudi de camp abraça un períodede 5 anys, fins a l’any 2000, i s’ha duta terme majoritàriament en el ParcNatural del Garraf (Barcelona). Com-bina diverses tècniques de cens, cap-tura, i estima de la condició física delsocells, amb tècniques d’anàlisi delpaisatge i d’estadística multivariant. Latesi conté un capítol introductori i una l t re de conclusions, ambdós en cata-là i anglès. A més, conté 7 capítols enanglès cadascun d’ells amb l’estru c t u-ra d’una publicació científica. De fet,alguns capítols ja estan acceptats perser publicats en revistes intern a c i o-

nals d’ornitologia recollides en el S c i e n -ce Citation Index. L’autoria de tots els ar-ticles està compartida amb Lluís Bro-tons, i alguns articles també amb SantiLlacuna i Rodrigo del Amo. Mes enllàd’una mera descripció faunística, elsprimers capítols aborden els canvis enl’abundància d’ocells i la riquesa d’es-pècies en àrees cremades i no cre m a-des en relació al temps i a l’hetero g e-neïtat espacial. Aquests capítols mostre nque en general la riquesa i l’abundàn-cia d’ocells en les màquies cre m a d e ses recupera en pocs anys, tot i que lavelocitat de recolonització pot tenirun component específic. Ta n m a t e i x ,la màquia cremada, tot i presentar unae s t ructura relativament homogènia apetita escala, és heterogènia en el tempsi entre àrees quant a la composició deles comunitats d’ocells. Aquest fet faque, a major escala, la màquia després

del foc sigui tan rica com altres siste-mes considerats més madurs, cosaque ressalta la necessitat d’un enfoca-ment a diferents escales d’observ a c i óquan s’estudien les comunitats d’ocells.Un capítol intermedi s’endinsa en elpantanós terreny de les asimetries c o r-porals com a resultat de la inestabilitaten el desenvolupament. En aquest ca-pítol se suggereix que l’asimetria deles rectrius reflexaria la mala qualitatde l’hàbitat de les àrees cremades. Perúltim, dos capítols més ens mostren quela riquesa de les comunitats d’ocells fo-restals en els fragments de pi blanc aug-menta amb la mida del f ragment,coincidint amb la majoria de tre b a l l ss o b re fragmentació de boscos. Ta n m a-teix, ens mostra la importància de lesmatrius arbustives com a vehicle deconnexió entre fragments. Quan elsfragments estan envoltats d’una matriuarbustiva post-incendi, la riquesa d ’ e s-pècies forestals augmenta amb la irre-gularitat dels fragments i, a més, no hiha cap associació entre la riquesa i l’i-solament del fragment. Així, aquesta te-si rescata a la màquia mediterrània dela seva imatge injustament monòtona.Subratlla l’interès de les zones cre m a-des des del punt de vista de la conser-vació i la biodiversitat, en particular pera ocells d’espais oberts, suggerint queels focs prescrits podrien ser una einaadequada per a la gestió de l’hàbitat. Endefinitiva, un treball que hauria estata l’alçada d’un tribunal amb els mi-llors investigadors europeus sobre frag-mentació en boscos mediterranis.

JACOB GONZÁLEZ-SOLÍS

Herrando, S. 2001

Pertorbacions de l’hàbitat en paisatgesmediterranis: efectes del foc i de lafragmentació en ocells Tesi Doctoral, Universitat de Barcelona.




14

“Al llarg dels anys, els humans hanmogut, de forma intencionada oaccidental, animals i plantes des deles seves àrees de distribucióoriginàries a llocs on no erenpresents abans. Moltes d’aquestesespècies han establert poblacionsautosuficients en aquests llocs i hanesdevingut part de la novacomunitat. Les invasions biològiquessón un fenomen natural, però elshumans han accelerat el procés compoques vegades ha passat al llarg dela història de la vida. Així doncs, lesinvasions biològiques representenavui un component important delcanvi ambiental global.”

A ixí comença la introducció d’a-questa tesi, que té com a prin-cipal objectiu l’estudi de qües-

tions sobre ecologia i evolució utilitzantintroduccions d’ocells com a eina. Elst reballs que presenta en Daniel Sol escaracteritzen sobretot pel rigor en la me-todologia, una excel·lent utilització del’estadística, i una exhaustiva pre s e n-tació i discussió dels resultats. La tesicombina treballs observacionals, com-paratius i experimentals. Ens tro b e mdavant d’importants aportacions, al-gunes de les quals no s’havien investi-gat mai abans. En ser una tesi docto-ral, el text no és redactat amb la intencióque se’n pugui fer una lectura fàcil idivulgativa, sinó que reflecteix, en for-ma d’articles científics, les aportacionsde l’autor en el context de la biologiad’invasions. Donada la probable difi-cultat per poder accedir a la seva lec-tura (només en biblioteques especia-litzades), he cregut interessant oferir- n eun ampli resum que permeti valorar- n eel contingut.

La tesi s’estructura en 10 capítols que,exceptuant la introducció, les conclu-sions i el resum, constitueixen cadas-cun un article independent, dels qualsun ja havia estat publicat anteriorment(a The Condor), tres es trobaven en pro-cés de ser publicats (dos a E c o g r a p h y i u na O i k o s), i la resta eren encara i nè d i t s .El principal objectiude la tesi és investi-gar quins factors in-flueixen en que unaespècie s’estableixi ofracassi quan envaeixun nou ambient. Elcapítol 6, per exem-ple, és el primer tre-ball que mostra que,quan es té en comp-te la diferent capaci-tat de les espècies d’en-vair nous ambients,la hipòtesi que les illessón més fàcils d’en-vair que els continentsno es sosté. Això es relaciona amb lap referència de les espècies exòtiques perambients pertorbats, on la interaccióamb les espècies autòctones és gene-ralment poc important. En el capítol 7s’analitza el paper de la flexibilitat delc o m p o rtament en l’èxit o el fracàs deles introduccions. La idea és que unaespècie que és capaç de canviar de die-ta o aprendre noves tècniques alimen-tàries amb facilitat està més ben pre -adaptada a viure en un nou ambient queuna espècie menys flexible que persis-teix amb els comportaments de la sevaà rea d’origen. Els resultats recolzen lahipòtesi: les espècies que s’han establerta Nova Zelanda tenen cervells més gransi una major capacitat de produir inno-vacions alimentàries que les que no s’h a n

e s t a b l e rt. En aquest punt és intere s-sant destacar la importància de docu-mentar les dades sobre innovacions ali-mentàries (vegeu, com a exemple,Gustamante, L. 1992. Estornells vul-gars S t u rnus vulgaris menjant insectesdels cotxes aparcats. Butll. GCA 8: 25),ja que després poden ser utilitzades per

d e s c r i u re diferènciesen flexibilitat entre es-pècies.

Al capítol 8, s’uti-litzen intro d u c c i o n sa rreu del món per ana-litzar quins són els tre t sque fan que unes es-pècies siguin millorsi n v a s o res que altre s .Els resultats indiquenque la capacitat inva-sora depèn de la com-binació de diverses ca-racterístiques de lesespècies, la més im-p o rtant de les quals és

la flexibilitat del comportament, i peraixò diferents combinacions de tre t sp oden ser igualment favorables perenvair nous hàbitats. El conjunt d’a-quests darrers capítols recolzen la hi-pòtesi que l’èxit en les intro d u c c i o n sdepèn més de les propietats de l’espè-cie introduïda que de les característi-ques del medi.

L’èxit de la Cotorra de pit gris Myiop -sitta monachus a l’hora d’envair nous hà-bitats es deu en part a la seva flexibili-tat en el comportament. A Amèrica delSud, d’on és originària l’espècie, la co-t o rra es comporta com un generalistaen la selecció de l’hàbitat. Però, les anà-lisis de la selecció de l’hàbitat (capítols2 i 3) demostren que quan es troba enfase de colonització, l’espècie es com-

Sol, D. 2000

Espècies introduïdes: un component significatiudel canvi ambiental global Tesi Docto ral, Unive rs i tat de Ba rce l o n a



15

porta com un especialista. En una pri-mera fase, la selecció de l’hàbitat es ba-sa en la recerca de llocs favorables perfer el niu, preferentment en palmeresPhoenix sp., ja que el niu té un impor-tant paper en la vida d’aquesta espècie.En una segona fase, el lloc concret ons’emplaça el niu se selecciona segonsaltres factors, com l’alçada i la presèn-cia d’altres nius en les pro x i m i t a t s .Aquests resultats suggereixen que es-pècies que es consideren generalistespoden actuar molt selectivament a l’-hora d’escollir l’hàbitat. Però aquestaespecificitat és difícil de detectar en àre-es on porten molt temps vivint. I perquè les cotorres pre f e reixen fer els niusals llocs on ja n’hi ha? Aprofitant quel’espècie es trobava en fase d’invasió,es va poder estudiar la formació de lescolònies des dels estadis inicials: els re-sultats són consistents amb la hipòte-si que les cotorres perceben l’existèn-cia d’altres nius com un indicador dela qualitat del lloc.

Envair nous hàbitats pot tenir im-p o rtants conseqüències evolutives, jaque en un nou hàbitat l’espècie es tro-ba sotmesa a unes pressions de selec-ció natural que li són noves. En el ca-pítol 5 s’estudia l’efecte de la selecciónatural sobre una espècie introduïda,el Colom de ciutat Columba livia. El Co-lom de ciutat prové de coloms domèsticsescapats o alliberats, els quals durantmolt de temps han estat sotmesos a unai m p o rtant selecció artificial que n’hamodificat la mida, forma i color. Mit-jançant el marcatge d’individus ambplaques patagials i el posterior segui-ment, l’autor es pregunta si els co-loms que sobreviuen d’un any perl’altre ho fan per atzar o perquè la se-va morfologia els dóna avantatges.Les anàlisis revelen que, en els anysd’estudi, els coloms van ser sotmesosa selecció estabilitzadora en el bec (elsindividus amb bec de llargada inter-mèdia van ser els afavorits) i a selec-ció direccional en el tars (els indivi-dus amb el tars més curt sobre v i v i e nmillor que els que tenien el tars més

llarg). Aquest patró de selecció es re-laciona amb l’existència de dues es-tratègies alimentàries en la població,individus oportunistes i individus com-petidors.

Hi ha un darrer treball que s’apart auna mica del tema general de les inva-sions i simplement utilitza intro d u c c i o n sexperimentals com a eina per re s o l d reun problema sobre la relació paràsit-h o s t e . En molts treballs sobre ecologiaevolutiva s’assumeix que els individusque no tenen paràsits sanguinis és per-què són resistents al paràsit. Hi ha pe-rò la possibilitat que l’absència del pa-ràsit sigui simplement deguda a quel’individu no ha estat exposat al parà-sit. En el capítol 4 es demostra que aquestés el cas en el Colom de ciutat. Aques-ta darrera part del treball es va dur at e rme amb la introducció de coloms noparasitats provinents de poblacions ambuna baixa densitat del vector, cap a zo-nes on el vector era abundant, mos-trant la utilitat de les introduccions enaquest tipus d’estudis.

Un aspecte important en qualsevoltesi és que generi nous interrogants, iaquest és el cas de la present. Per exem-ple: existeixen evidències, a més deles aportades en la tesi, que les espè-cies que colonitzen nous hàbitats po-den evolucionar ràpidament; si, coms u g g e reix l’autor, les espècies difere i-xen en la capacitat d’envair nous am-bients, significa això que també dife-reixen en el ritme en què evolucionen?

La tesi també té importants aplica-cions pràctiques, tant en la pre d i c c i óde les àrees envaïbles i les espèciespotencialment invasores com en elc o ntrol d’aquestes poblacions. Cal re-c o rdar que la introducció d’espèciesexòtiques és un dels problemes mési m p o rtants que amenacen els ecosis-temes naturals.

Es tracta, sens dubte, d’una impor-tant aportació a l’estudi de les invasionsbiològiques, que serà un dels puntsde referència per als qui abordin aqueststemes en el futur.

JORDI CLAVELL

Pons, P. 2001

The wintering of migrantDunnocks Prunella modularisin two Mediterranean habitatsafter fire.

Bird Study 48: 68-75.

S’analitza la densitat d’individus i el rangd’ocupació dels Pardals de bardissa P ru -nella modularis que utilitzen boscos cre-mats com a hàbitat d’ocupació hiver-nal en dues àrees situades a la serra deles Alberes i dels Aspres. Ambdues lo-calitats són sectors cremats en els que lasuccessió es comença a desenvolupar,oferint possibilitats d’alimentació per aaquesta espècie. S’ha trobat que en aquestssectors la densitat d’individus decre i xdel 5è al 6è hivern, passant de 30 ocells/10ha. a 18 ocells/10 ha. Els rangs d’ocu-pació van passar de 1828 m2 a 1851m2

pels mateixos hiverns. També s’ha tro-bat que la taxa de fidelitat hivernal delPardal de bardissa és important.

CARLES BARRIOCANAL

Pons, P. 2000

Height of the road embankmentaffects probability of trafficcollision by birds.

Bird Study 47: 122: 125.

Aquest estudi, avalua l’efecte de l’alça-da dels terraplens rocallosos en els mar-ges de les carre t e res en relació amb lamortalitat d’ocells per col·lisió amb au-tomòbils. Amb aquest objectiu, es vanprospectar gairebé 30 km de la carrete-ra de Llançà a Banyuls de la Mare n d adurant sis anys i es van recollir els ca-dàvers dels ocells atropellats. Paral·le-lament, es van classificar els terraplensen funció de la seva alçada i es va ano-tar la categoria per a cada una de les tro-balles de cadàvers. De 111 carcasses tro-bades, se’n van identificar 105 i aquestespertanyien a un total de 20 espècies. Esconclou que quan més alt és el terr a-plè, la possibilitat de col·lisió és menor.Es discuteix aquest aspecte en relació ala influència de l’hàbitat.

CARLES BARRIOCANAL

AGENDA

24 d’agost al 31 d’octubreCampanya d’anellament depasseriformes de canyissar a Sebes,Flix (Ribera d’Ebre)

Enguany s’acompliran els deu anys d’a-questa campanya en la qual s'han ane-llat més de 26.000 ocells. Amb motiud’aquesta celebració aquest any es pre-tén cobrir els mesos de setembre i oc-t u b re. Per això es necessària la col·la-boració d’anelladors experts i/o auxiliarsvoluntaris que vulguin participar enaquesta campanya. Es faran torns de 5a 7 dies i es facilitarà allotjament gra-tuït. Les persones interessades a col·la-borar podeu contactar amb Raül Aymíal tf. 93 319 42 79.

1 d’agost al 30 de novembre Campanya d’anellament postnupcial aCanal Vell, delta de l’Ebre.

Aquest any també s’acompleixen elsdeu anys de la campanya de tardor quees realitza a Canal Vell. Aquesta cam-

panya inclosa a l’E u ropean African Song -b i rd Migration Network és una de lesmés importants de tot l’Estat i on esté un millor coneixement dels movi-ments dels passeriformes de canyis-s a r. Amb la campanya d’aquest any s’a-rribarà a un total acumulat de més de50.000 ocells anellats. La boscarla dec a n y a r, el mosquiter comú i el ro s-sinyol bord són les espècies més ane-llades a la zona. Qualsevol persona in-t e ressada a col·laborar en aquestacampanya pot posar-se en contacteamb Sergi Sales al tf. 619350032 oamb David Bigas al tf. 977 26 70 82(Canal Ve l l ) .

1 de setembre al 15 d’octubre Campanya d’anellament postnupcial al’illa de Cabrera (Balears)

Un any més es realitzarà aquesta tra-dicional campanya de tardor conegu-da per les rareses que s’hi capturen. Elscompanys del GOB-Mallorca necessi-

ten anelladors voluntaris per cobriraquesta campanya d’anellament de pas-s e r i f o rmes que durarà uns 40 dies,tot i que es poden fer torns d’una odues setmanes. Des del GOB es faranc à rrec de les despeses de del viatge,manutenció i allotjament Els intere s-sats podeu contactar amb Juan Mi-guel González. Tf. 971 27 38 66 (dei-xar missatge).

15 de juliol al 15 d’octubreAnellament de passeriformes a laNava (Palència)

Per segon any consecutiu es farà un se-guiment de la migració a Fuentes de Na-va, localitat, ara ja, mundialment famosaper les captures excepcionals de bos-carla d’aigua. Es demana la col·labora-ció d’anelladors experts voluntaris alsquals es facilitarà allotjament gratuït.A d reça de contacte: Fernando Jubete.Tf. 979 842 398. E-mail: [email protected]

Grup Català d’AnellamentMuseu de Zoologia Passeig Picasso, s/n08003 BarcelonaTel.: 93 319 42 79Correu electrònic: [email protected]àgina web: www.grupcatala.org

FORMULARI DE SUBSCRIPCIÓ PER AL 2001. Vull subsc r i u re'm al GCA per al 2001 per la qual cosa rebré: el Butll. GCA, l'Anuari d'Ornito l o g i a ,l 'A b e l l e rol i la Rev i sta de Anillamiento per un import de 4.000 pts. a l'a ny.

Dades personals

Nom i cognoms ___________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________

Adreça ______________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Ciutat _____________________________________________________________________

Codi postal ____________________________________________ Telèfon ___________________________________________________________________________ Correu electrònic ______________________________________________________________________________________________________________________________

Domiciliació bancària

En/Na: _________________________________________________________________________________________________________________________________________________ Autoritzo el Banc/Caixa: ________________________________________________________________________________________________________________________

Entitat ■■■■ Agència ■■■■ Control ■■ Número de compte ■■■■■■■■■■domiciliat a _________________________________________________________________________________________________________________________________________ carrer/plaça_________________________________________________________________________________________________________________________________________________

perquè carregui en aquest compte bancari del qual sóc titular l’import de les quotes anuals que em per toquin com a soci subscriptordel Grup Català d'Anellament.

Signatura:

_________________________________________________________________________________ a __________________ de_____________________________________________ de 200_________

Butlletí de contacte del Grup Català d’Anellament estiu 2001

Cogullada vulgarGalerida cristata

Rafa Torralbo

gca

nœm. 13 l ’ a b e l l e r o l gca · investigadors, intercanviar impressions, fer contactes i,...

Documents