Màster universitari en formació de professorat d'educació secundària

obligatòria i batxillerat, formació professional i ensenyaments d'idiomes.

MÒDUL COMÚ

Curs: 2010-2011

1.- Dades de l’assignatura

Nom de l’assignatura

Formació psIcopedagògica i social

Codi 42089 Crèdits ECTS 15 Curs i període en el que s’imparteix

anual

Horari Dijous i divendres. Veure horari concret segons grup

Lloc on s’imparteix Veure lloc segons grup

SLIPI Facultat Ciències de l’Educació Llengües Català Responsable de l’assignatura

Nom professor/a Enric Roca Casas

Departament Pedagogia Sistemàtica i Social

Universitat/Institució Autònoma de Barcelona

Despatx G5 014

Telèfon (*) 93 581 27 03

e-mail enric.roca@uab.cat

Horari de tutories A convenir

2.- Prerequisits

No es contemplen

2

3

3.- Contextualització i objectius formatius de l’assignatura

El treball del mòdul ha de possibilitar:

Emmarcar l’actual sistema educatiu en general i especialment de secundària en relació a la seva evolució històrica i social.

Comprendre i valorar les polítiques educatives i l’impacte de les diverses reformes en relació a les desigualtats socioeducatives.

Comprendre i valorar els canvis socials que influeixen en l’entorn dels centres de secundària així com els fenòmens de les transicions.

Analitzar el paper socioeducatiu dels diversos actors educatius (alumnat, professorat i famílies). Comprendre i valorar el paper de la comunicació en els processos educatius i la interacció entre

iguals tot coneixent, entre d’altres, els fonaments psicopedagògics de l’aprenentatge col·laboratiu. Analitzar les causes i factors que expliquen les característiques individuals i les diferències en els

adolescents tot construint criteris d’actuació i actituds favorables a l’ajust de l’ajuda educativa. Comprendre el funcionament dels processos d’ensenyament-aprenentatge des d’una perspectiva

interaccionista, amb especial èmfasi en les representacions mentals o percepcions que conformen els processos motivacionals, per fonamentar el plantejament i la intervenció educatives

Identificar els principis organitzatius i la seva estructura en els centres de secundària. Comprendre els principis de l’atenció a la diversitat aplicada a la secundària i dominar els

principals recursos interns i externs dels centres per poder donar una resposta educativa eficaç. Reconèixer el valor educatiu fonamental de la funció tutorial.

4.- Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Competències

Resultats d’aprenentatge

CEM5. Dissenyar i desenvolupar espais d’aprenentatge amb especial atenció a l’equitat, l’educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans que facilitin la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d’un futur sostenible.

CES5.1. Promoure accions d’educació emocional, en valors i de formació. CES5.2. Participar en la definició del projecte educatiu i en les activitats generals del centre atenent a criteris de millora de la qualitat, atenció a la diversitat i prevenció de problemes d’aprenentatge i convivència. CES5.3. Relacionar l’educació amb el medi i comprendre la funció educadora de la família i la comunitat, tant en l’adquisició de competències i aprenentatges com en l’educació en el respecte dels drets i llibertats, en la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, i en la igualtat de tracte i no discriminació de les persones amb discapacitat.

CEM6. Adquirir estratègies per a estimular l’esforç de l’estudiant i promoure la seva capacitat per a aprendre per ell mateix i amb altres, i desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.

CES6.1. Demostrar que coneix les característiques dels estudiants, els seus contextos socials i motivacions. CES6.2. Demostrar que comprèn el desenvolupament de la personalitat dels estudiants i les possibles disfuncions que afecten l’aprenentatge. CES6.3. Identificar i planificar la resolució de situacions educatives que afecten a estudiants amb diferents capacitats i diferents ritmes d’aprenentatge.

CEM7. Conèixer els processos d’interacció i comunicació a l’aula i al centre, dominar destreses i habilitats socials necessàries per a fomentar l’aprenentatge i la convivència a l’aula, i abordar problemes de disciplina i resolució de conflictes.

CES7.1. Adquirir habilitats socials en la relació i orientació familiar. CES7.2. Analitzar i valorar la importància de la comunicació en els processos educatius. CES7.3. Comprendre els processos d’interacció grupal a l’aula. CES7.4. Adquirir habilitats socials per a promoure un correcte enfocament educatiu de la convivència, disciplina i conflictivitat a l’aula i al centre.

CEM8. Dissenyar i realitzar activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura en l’entorn on es troba ubicat; desenvolupar les funcions de tutoria i d’orientació dels estudiants de manera col·laborativa i

CES8.1. Demostrar que coneix i aplica recursos i estratègies d’informació, tutoria i orientació acadèmica i professional. CES8.2. Ser capaç de dissenyar i desenvolupar accions educatives de coresponsabilitat entre el centre educatiu, l’entorn i el treball en xarxa. CES8.3. Adquirir les habilitats pròpies dels processos d’avaluació en totes les modalitats educatives en què el docent de secundària ha d’intervenir.

4

coordinada; participar en l’avaluació, investigació i innovació dels processos d’ensenyament i aprenentatge.

CES8.4. Col·laborar i participar en el disseny i desenvolupament dels processos d’innovació i investigació educatives vinculades a la secundària.

CEM9. Conèixer la normativa i organització institucional del sistema educatiu i models de millora de la qualitat amb aplicació en els centres d’ensenyament.

CES9.1. Analitzar l’evolució dels sistemes educatius en els darrers temps i reflexionar sobre els principals reptes de futur. CES9.2. Identificar el principal ordenament jurídic i normatiu que afecta al sistema educatiu espanyol i català, especialment en referència a l’educació secundària. CES9.3. Analitzar alguns dels principals models de millora de la qualitat aplicat als centres educatius de secundària i valorar les condicions de la seva possible implantació.

CEM10. Conèixer i analitzar les característiques històriques de la professió docent, la seva situació actual, les seves perspectives i la seva interrelació amb la realitat social de cada època.

CES10.1. Demostrar que coneix l’evolució històrica del sistema educatiu a Catalunya i Espanya. CES10.2. Analitzar l’evolució històrica i social de la professió docent a Catalunya i Espanya, especialment en referència al docent de secundària. CES10.3. Reflexionar críticament sobre el paper social i professional del docent de secundària i les seves perspectives.

CEM11. Informar i assessorar a les famílies sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge i sobre l’orientació personal, acadèmica i professional dels seus fills.

CES11.1. Demostrar que coneix l’evolució històrica de la família, les seves diferents tipologies i la incidència del context familiar a l’educació. CES11.2. Aplicar la metodologia adequada per a la funció d’informació, assessorament i orientació a les famílies dels alumnes de secundària.

CE12. Organitzar un grup d’estudiants per a un bon desenvolupament de les activitats compartides.

CES12.1. Dominar les diverses modalitats d’agrupament dels estudiants atenent les seves necessitats educatives i els objectius de l’educació secundària. CES12.2. Ser capaç de plantejar eficaçment tècniques de treball en grup de tipus col·laboratiu, cooperatiu i de treball per projectes.

CE13. Interpretar les diferents necessitats educatives dels alumnes amb la finalitat de proposar les accions educatives més adequades.

CES13.1. Elaborar propostes basades en l’adquisició de coneixements, destreses i aptituds intel·lectuals i emocionals atenent a les necessitats educatives de l’alumnat. CES13.2. Col·laborar en l’avaluació de les diverses necessitats educatives dels alumnes i participar en l’elaboració de programes educatius específics atenent a la diversitat.

CE14. Posseir les habilitats d’aprenentatge necessàries per a poder realitzar una formació continua tant en els continguts i la didàctica de l’especialitat com en els aspectes generals de la funció docent.

CES14.1. Adquirir la capacitat d’aprendre de forma continuada els renovats continguts sociopsicopedagògics vinculats a l’ensenyament secundari com a part fonamental de la funció i l’ètica docents del professorat de secundària.

CT3. Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinaris) i desenvolupar actituds de participació i col·laboració com a membre actiu de la comunitat.

CEST3.1. Optimitzar el treball en equips docents, tant horitzontals com verticals, tant disciplinaris com interdisciplinaris, dins el centre de secundària. CEST3.2. Optimitzar el treball en equips multiprofessionals tant dins com fora del centre i també mitjançant el treball en xarxa.

CT5. Analitzar críticament el treball personal i utilitzar els recursos per al desenvolupament professional.

CEST5.1. Analitzar críticament l’acompliment de la docència, de les bones pràctiques i de l’orientació, utilitzant criteris de qualitat. CEST5.2. Analitzar críticament l’acompliment de les funcions de tutoria, avaluació i treball amb l’entorn.

CT6. Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d’acord als principis deontològics de la professió.

CEST6.1. Assumir i respectar els principis deontològics de la professió docent aplicats a l’educació secundària. CEST6.2. Mostrar una actitud de fortalesa i exemplaritat ètica també com a part integrant de la tasca educativa envers l’alumnat.

CT7. Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionals per a desenvolupar aquelles necessàries en el seu acompliment i desenvolupament professional.

CEST7.1. Reconèixer, analitzar i pilotar les competències socioemocionals que interactuen en un eficaç acompliment de la tasca docent. CEST7.2. Desenvolupar noves competències socioemocionals per a reforçar les funcions professionals d’un docent de secundària.

5

5.- Continguts de l’assignatura

BLOC 1: Aprenentatge i desenvolupament de la personalitat

1. Créixer i desenvolupar-se en l'etapa de l'adolescència. 1.1. Les relacions entre desenvolupament, aprenentatge, cultura i educació. 1.2. El desenvolupament d'habilitats en els àmbits cognitiu, afectiu, social i corporal. 1.3. El desenvolupament cognitiu i la construcció del coneixement. 1.4. La formació de la identitat individual i social. 1.5. Les diferències individuals. Dificultats en el desenvolupament individual i social i en l’aprenentatge.

2. Estudiar a l'etapa de secundària.

2.1. La construcció de coneixements en el context escolar. Processos de memòria i organització del coneixement. 2.2. Tipus de continguts i tipus d'aprenentatge. 2.3. La construcció de coneixements compartits. La interacció com a motor d'aprenentatge. 2.4. La interacció entre alumnes. El treball de grup. Mètodes d’aprenentatge cooperatiu. 2.5. Desenvolupament, aprenentatge i ús de les TIC. 2.6. Aspectes psicosocials de l'aprenentatge. Desenvolupament de l'autoconcepte i l'autoestima. Funció de les representacions mútues, sobre un mateix i sobre els aprenentatges.

BLOC 2: Processos i contextos educatius 3. El sistema educatiu.

3.1. Característiques dels sistemes educatius. 3.2. L’evolució del sistema educatiu espanyol a partir de 1970 fins l’actualitat. 3.3. El sistema educatiu a Catalunya. L’actual marc normatiu de l’educació secundària.

4. L’organització a secundària.

4.1. Elements bàsics per a l’anàlisi de les organitzacions educatives. Context polític i normatiu dels instituts. 4.2. Autonomia i organització-gestió dels instituts: projecte educatiu, direcció i rendiment de comptes. 4.3. L’organització dels recursos materials. L’arquitectura escolar. El mobiliari i l’equipament. Els materials escolars. El paper de les TIC. 4.4. L’organització dels recursos funcionals. Temporalització, calendari i horari escolar.

5. El currículum a l’educació secundària.

5.1. Currículum i societat del coneixement. 5.2. Currículum i competències bàsiques. 5.3. El currículum i els objectius de l’educació secundària obligatòria i postobligatòria. 5.4. Currículum i valors. 5.5. Les TIC i el desenvolupament del currículum. 5.6. Avaluació d’aprenentatges i currículum.

6. La participació de la comunitat educativa.

6.1. Les estructures de participació de la comunitat educativa. Els consells escolars. 6.2. El clima institucional i la cultura de la participació. La presa de decisions. 6,3, La carta de compromís educatiu. La relació amb les famílies. 6.4. Les associacions de mares i pares (AMPA) i les d’estudiants.

7. Les relacions amb l’entorn.

7.1. Les xarxes de coordinació escolars. 7.2. Els Plans educatius d’entorn. 7.3. Els Projectes educatius de ciutat.

6

7.4. La coresponsabilitat de les administracions educatives. Les zones educatives. 8. L’atenció a la diversitat a l’educació secundària.

8.1. Concepte d’atenció a la diversitat. Diversitat i inclusió. Principis psicopedagògics per atendre la diversitat a secundària. 8.2. Els recursos interns i externs als centres per atendre la diversitat. 8.3. La diversitat a l’aula. Modalitats de diversitats que trobem a l’aula (necessitats educatives derivades de minusvalideses psíquiques, físiques o motòriques; trastorns i/o retards en l’aprenentatge; alumnes amb sobredotació intel·lectual; alumnes de nova incorporació; problemes de motivació i de conducta, etc.). 8.4. L’organització del grup-classe i la gestió de l’aula diversa. Tipologies d’agrupaments d’alumnat: agrupaments flexibles; desdoblaments; grups cooperatius i ensenyament multinivell. La gestió dels espais i els temps didàctics atenent la diversitat. Les TIC i l’atenció a la diversitat.

9. La comunicació a secundària.

9.1. Interacció i comunicació. 9.2. La comunicació educativa. 9.3. La competència comunicativa verbal i no verbal a l’aula i fora de l’aula.

10. El clima relacional de l’aula i la seva gestió.

10.1. La dinàmica dels grups. 10.2. La convivència en els centres i la utilització de la mediació de conflictes. 10.3. Les habilitats docents en les situacions potencialment conflictives. 10.4. L’educació emocional com a recurs per a la millora del clima de l’aula.

11. La tutoria i l’orientació.

11.1. Les funcions de tutoria del professorat de secundària. 11.2. El professor tutor i la coordinació de la funció de l’orientació educativa (personal, acadèmica i professional). 11.3. Tutoria, avaluació, promoció i acreditació de l’alumnat. 11.4. Models i experiències de tutoria.

12. El professorat de secundària.

12.1. Les competències professionals. 12.2. L’accés a la professió en el Servei d’Educació de Catalunya.

BLOC 3: Societat, família i educació 13. La societat i l’educació secundària.

13.1. Societat i educació: la perspectiva sociològica. 13.2. Canvis socials i educació secundària. 13.3. L’entorn social dels centres de secundària. Els IES i la comunitat local.

14. Reformes educatives i comprensivitat.

14.1. Les reformes educatives a l’educació secundària. De l’escola d’èlit a l’escola de masses. 14.2. Les reformes comprensives a Europa: debats i propostes. 14.3. La comprensivitat a Catalunya i Espanya: de la LOGSE a la LOE i a la LEC.

15. Les desigualtats socials i educatives.

15.1. Les desigualtats socials: classe, gènere, ètnia i col·lectius minoritzats. 15.2. Les desigualtats educatives: accés, procés i resultats. 15.3. Polítiques d’igualtat en l’educació secundària.

16. Les transicions a l’educació secundària.

16.1. Concepte de transició i itinerari. 16.2. La transició després de l’ESO: orientació, avaluació i itineraris postobligatoris.

7

16.3. La transició al mercat de treball: formació professional i dispositius d’inserció. Del mercat de treball a la formació: el reconeixement de competències.

17. Els actors de la comunitat educativa.

17.1. L’alumnat de secundària: condició social de l’adolescència i la joventut. Actituds de l’alumnat enfront l’educació i l’escolarització. 17.2. La família: canvis en els estils educatius familiars i en la relació entre pares i fills. 17.3. El professorat: condició social dels docents. Canvis en la professionalitat docent i cultures professionals.

6.- Metodologia docent i activitats formatives

Activitat Hores Metodologia

Resultats

Aprenentatge

Activitat dirigida 30%

Exposicions magistrals i altres. Exemplificacions i estudis de casos. Exposició de treballs. Propostes didàctiques. Comentaris i/o exposició de lectures. Anàlisi de documents. Simulacions de situacions professionals. Pràctiques d’aula. Sessions monogràfiques. Comentari de textos escrits i videogràfics. Realització d’activitats pràctiques i propostes didàctiques en grups. Treball en grups cooperatius.

CES5.1.; CES5.2.; CES5.3.; CES6.1.; CES6.2.; CES7.1.; CES7.2.; CES7.3.; CES7.4.; CES8.1.; CES8.2.; CES8.3.; CES9.1.; CES9.2.; CES9.3.; CES10.1.; CSE10.2.; CSE10.3; CES11.1.; CES11.2.; CES12.1.; CES12.2.; CES13.1.; CES13.2.; CES14.1.; CEST3.1.; CEST3.2.; CEST5.1.; CEST5.2.; CEST7.1.

Activitat supervisada

20%

Tutories especialitzades presencials, col·lectives o individuals. Revisió de treballs. Reflexions personals sobre les simulacions i altres pràctiques.

CES6.3.; CES14.1.; CEST6.1.; CEST6.2.; CEST7.1.; CEST7.2.

Activitat autònoma

45%

Estudi personal. Lectures i comentaris de textos. Consulta i lectura de la bibliografia recomanada. Preparació de treballs. Recerca de documents.

CES5.2.; CES6.1.; CES6.2.; CES6.3.; CES7.2.; CES8.4.; CES9.1.; CES9.2.; CES10.1.; CSE10.3; CES12.1.; CES13.1.; CES13.2.; CES14.1.; CEST6.1.; CEST7.1.

Activitat avaluació continuada

5%

Treballs temàtics individuals i/o grupals. Proves de procés. Observacions pautades. Qüestionaris inicial i final.

CES5.3.; CES6.1.; CES6.2.; CES7.3.; CES8.1.; CES8.3.; CES8.4.; CES9.2.; CSE10.3.; CES11.1.; CES11.2.; CES12.1.; CES12.2.; CES13.1.; CES13.2.; CEST3.1.; CEST3.2.; CEST5.1.; CEST5.2.; CEST6.2.; CEST7.1.; CEST7.2.

8

7.- Avaluació

ACTIVITAT D’AVALUACIÓ VALOR SOBRE LA

QUALIFICACIÓ TOTAL DATES LLIURAMENT

Reflexió sobre un supòsit pràctic del procés educatiu (aprox. 2 pàgs.) (pedagogia) Anàlisi d’un cas realitzat individualment per escrit (psicologia)

10%

12,5%

28-29 abril 2011

12-13 maig 2011

Informe sobre l’organització dels centres (aprox. 10 pàgs.) (pedagogia)

15%

Treball d’observació i anàlisi (2 parts) (psicologia)

12,5%

Treball vinculat a la 1a fase de pràctiques Anàlisi de l’entorn i recollida de

dades de l’institut (aprox. 5 pàgs.) (sociologia)

10%

13-14 gener 2011

Treball exposició oral individual o per parelles (pedagogia) Treball de reflexió sobre les funcions socials de l’escola a partir de la teoria i l’experiència del pràcticum (aprox.10 pàgs.) (sociologia)

25%

15%

5-6 i 12-13 maig 2011

16 maig 2011

Per a ser avaluat és necessari assistir (en un mínim del 80% de les sessions) i participar a classe, col·laborar en els treballs de grup i presentar els escrits individuals obligatoris en els terminis fixats.

8.- Bibliografia i enllaços web

ALONSO TAPIA, J. (1999) “Motivación y aprendizaje en la enseñanza secundaria” en COLL, C. (Coord.) Psicología de la instrucción: la enseñanza y el aprendizaje en la educación secundaria. ICE de la UB /Horsori.

ARMENGOL, C.; FEIXAS, M.; PALLARÉS, R. M. (2000) Seguint el fil de l’organització Barcelona. Servei de Publicacions. Universitat Autònoma de Barcelona.

BONAL, X.; ESSOMBA, M.; FERRER, F. (coords.) Política educativa i igualtat d’oportunitats Barcelona. Mediterrània, sèrie Polítiques núm. 42.

CARDÚS, S. (2000) El desconcert de l’educació Barcelona. La Campana.

CLARIANA, M. (1994) L'estudiant de secundària. Què en sabem? Barcelona. Barcanova.

COLL, C. (Coord.) (1999) Psicología de la instrucción: la enseñanza y el aprendizaje en la educación

9

secundaria. ICE de la UB /Horsori.

DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ (2006) Comencem bé! Guia per al professorat novell Barcelona. Generalitat de Catalunya.

DEPARTAMENT D’EDUCACIÓ (2007) Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’Educació Secundària Obligatòria (pàg.. 21870).

ESTEVE, J. M. (1997) La formación inicial de los profesores de secundaria Barcelona. Ariel. FEITO, R. et al. (2010) Sociología de la educación secundaria. Barcelona: Graó. FERNÁNDEZ ENGUITA, M. (coord.) (1998) Sociología de las instituciones de educación secundaria

Barcelona. ICE-UB-Horsori. FONTANA, D. (2000) El control del comportamiento en el aula. Barcelona. Paidós. FUNES, J. (1999) “A propòsit de l’alumnat impossible” Monogràfic “El rebuig escolar” Perspectiva Escolar,

237.

FUNES; J. (2001) “Convivir con adolescentes. La gestión de los conflictos en las instituciones” Cuadernos de Pedagogía, 304, 36-40.

GAIRÍN, J. (Coord.) (2003) Les relacions personals en l’organització Bellaterra. Sèrie organització i gestió 14, ICE Universitat Autònoma de Barcelona.

GARCÍA, M. (2003) “El sistema de enseñanza como construcción histórica y social” a FERNÁNDEZ PALOMARES, F. (coord.) Sociología de la Educación Madrid. Pearson, pp. 87-116.

GÜELL, M.; MUÑOZ, J. (1998) Desconeix-te a tu mateix. Barcelona. Edicions 62.

GUITART, R. (1998) “La autoestima: qué es, qué papel juega en la adolescencia y cómo trabajarla en el aula” en: CASAMAYOR, A. G. et al. Cómo dar respuesta a los conflictos. La disciplina en la enseñanza secundaria. Barcelona. Graó.

HOMS, O. (2009) La formación profesional en España. Hacia la sociedad del conocimiento. Obra social La Caixa, col. Estudios sociales, núm. 25. http://obrasocial.lacaixa.es/StaticFiles/StaticFiles/ 3c100a21817b5210VgnVCM200000128cf10aRCRD/es/vol25_es.pdf

JOHNSON, D. W. Johnson, R. T.; Holubec, E. J. (1999) El aprendizaje cooperativo en el aula. Barcelona. Paidós.

LLEI orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació. LOE. Madrid. MEC.

LLEI 12/2009, del 10 de juliol, d’educació. LEC. Barcelona. Parlament de Catalunya. LÓPEZ, A. M.; ZAFRA, M. (2003) La atención a la diversidad en la educación secundaria. La experiencia

del IES “Fernando de los Ríos” de Fuente Vaqueros (Granada) Barcelona. Octaedro.

ONRUBIA, J. (1995) “El proyecto adolescente: elementos para una aproximación constructivista, interaccionista i contextual al desarrollo psicológico en la adolescencia” Aula, 40-41, 85-90.

MARCHENA, R. (2005) Mejorar el ambiente en las clases de secundaria. Un enfoque práctico para

responder a la diversidad desde el aula Málaga. Ed. Aljibe. MARCHESI, A. (2004) Qué será de nosotros, los malos alumnos Madrid. Alianza Editorial.

MARCHESI, A.; MARTIN, E. (1998) Calidad de la enseñanza en tiempos de cambio. Madrid. Alianza Editorial.

MARTI, E.; ONRUBIA, J. (Coords.) (1997) Psicologia del desarrollo. El mundo del adolescente. Barcelona. ICE/Horsori.

MARTÍN CRIADO, E. (2010) La escuela sin funciones. Ed. Bellaterra.

MARTIN, E.; COLL, C. (2003) Aprender contenidos, desarrollar capacidades. Intenciones educativas y planificación de la enseñanza Barcelona. Edebé.

MARTÍNEZ, M.; TEY, A. (Coords.) (2003) La convivencia en los centros de secundaria. Estrategias para

abordar el conflicto Bilbao. Desclée de Brouwer.

10

MAURI, T. MONEREO, C.; BADIA, A (Coords.) (2004) La pràctica psicopedagògica en educació formal. Vol I Barcelona. Ediouc.

MERINO, R.; SALA, G.; TROIANO, H. (2003) “Desigualdades de clase, género y etnia en educación” a FERNÁNDEZ PALOMARES, F. (coord.) Sociología de la Educación Madrid: Pearson, pp. 357-383.

MERINO, R.; DE LA FUENTE, G. (2007) Sociología para la intervención social y educativa Madrid. Editorial Complutense-UAB.

MONEREO, C.; CASTELLO, M. (1997) Las estrategias de aprendizaje. Cómo incorporarlas a la práctica educativa. Barcelona. Edebé,

MONEREO, C.; DURAN, D. (2001) Entramats. Materials d’aprenentatge cooperatiu i col.laboratiu. Barcelona. Edebé.

MORENO, F. X. (2005) Los problemas de comportamiento en el contexto escolar Bellaterra. Servei de

Publicacions (UAB).

PALACIOS, J, MARCHESI, A; COLL, C. (Coords) (2002) Desarrollo psicológico y educación V I Psicología Evolutiva. Madrid. Alianza

PERINAT, A (Coord.) (2003) Els adolescents del segle XXI Barcelona. Ediuoc.

PLANAS, J.; CASAL, J. (2003) “Sistema de enseñanza y trabajo” a FERNÁNDEZ PALOMARES, F. (coord.) Sociología de la Educación Madrid. Pearson, pp. 165-200.

PUIG, C.; BALÉS, C. (2003) Estrategias para entender y ayudar a niños con trastorno por déficit de atención con o sin hiperactividad (TDA/H) Barcelona. Ediciones CEAC

POZO; J. I. (1996) Aprendices y maestros. Madrid: Alianza-Psicología Minor

PRAT, A. (1998) “Hablar, escuchar, leer, escribir: habilidades básicas para aprender” Aula de innovación educativa, 65. 50-52

SOBIRATS, J. et al. (2009) “L’educació postobligatòria a Catalunya. Eixos de desigualtat en les trajectòries formatives més enllà de l’ESO”, a Quaderns d’avaluació, núm. 14, pp. 6-42. http://www.raco.cat/index.php/QuadernsAvaluacio/article/view/136813/187012

VARIS (1997) “Colaborar para aprender” Monográfico de Cuadernos de Pedagogía, nº 255. VARIS (1999) “Integració i discapacitats” Escola Catalana, 357.

Pàgines web recomanades:

Fundació Bofill, http://www.fbofill.cat/

Fundació dedicada a la promoció de la recerca en ciències socials centrada en el fet educatiu. Publica nombrosos estudis sobre educació i ciutadania, a destacar l’anuari de l’educació.

Observatori Català de la Joventut, www.gencat.es/joventut/observatori

Secretaria de Joventut de la Generalitat de Catalunya, promou i publica estudis sobre la joventut catalana.

11

9. – Calendari de les sessions pel curs 2010-2011

El mòdul té 15 ECTS (97.5 hores classe) El total de sessions presencials del mòdul són 60 (la majoria de 1h 45 m.) Les classes es fan els dijous i divendres de 9:30 a 13:30 al matí i de 16 a 20 a la tarda FASE 1 (del 04-10-10 al 19-11-10): Total sessions: 20 FASE 3 (del 09-12-10 al 25-02-11): Total sessions: 28 FASE 5 (del 26-04-10 al 27-05-11): Total sessions: 12

HORARI MARC: GRUP 1 (MATÍ) Dijous Divendres 9:30h–11:15h SOCIOLOGIA. Professor:

Robert González PEDAGOGIA. Professor: Enric Roca

11:45h–13:30h PSICOLOGIA. Professor: David Duran

PEDAGOGIA. Professor: Enric Roca

GRUP 2 (MATÍ) Dijous Divendres 9:30h–11:15h PSICOLOGIA. Professor:

David Duran PEDAGOGIA. Professor: Jordi Pàmies

11:45h–13:30h SOCIOLOGIA. Professor: Rafael Merino

PEDAGOGIA. Professor: Jordi Pàmies

GRUP 3 (TARDA) Dijous Divendres 16h-17:45h SOCIOLOGIA. Professor:

Isidre Rabadà PEDAGOGIA. Professor: Joan Josep Llansana

18:15h-20h PSICOLOGIA. Professora: Susana Donada

PEDAGOGIA. Professor: Joan Josep Llansana

GRUP 4 (TARDA) Dijous Divendres 16h-17:45h PSICOLOGIA. Professora:

Susana Donada PEDAGOGIA. Professor: Enric Romero

18:15h-20h SOCIOLOGIA. Professor: Isidre Rabadà

PEDAGOGIA. Professor: Enric Romero

GRUP 5 (TARDA) Dijous Divendres 16h-17:45h PEDAGOGIA. Professor:

Xavier Santos PSICOLOGIA. Professor: David Ribes

18:15h-20h PEDAGOGIA. Professor: Xavier Santos

SOCIOLOGIA. Professor: Robert González

Màster universitari en formació de professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat,

formació professional i ensenyaments d'idiomes

Especialitat: Llengua i literatura anglesa

Mòdul específic: Complements de formació

Curs: 2010-2011

2

1.- Dades de l’assignatura

Nom de l’assignatura Complements per a la formació disciplinar Codi 42092 Crèdits ECTS 12 Curs i període en el que s’imparteix

Primer i segon semestre

Horari Dimecres de 9h a 14h

Lloc on s’imparteix Veure lloc segons grup

SLIPI Facultat Ciències de l’Educació Llengües Anglès Responsable de l’assignatura

Nom professor/a Sònia Oliver del Olmo

Departament Filologia Anglesa i Germanística

Universitat/Institució Universitat Autònoma de Barcelona

Despatx G6-214 (Fac. de Ciències de l’Educació)

Telèfon (*) 93 5812682

e-mail sonia.oliver@uab.cat

Horari de tutories

Tuesdays 10-12 visiting hours 13.30-14.30 by appointment Fridays 11-12 by appointment 13.30-15.30 by appointment

2.- Prerequisits

No es contemplen.

3

3.- Contextualització i objectius formatius de l’assignatura

En aquesta assignatura es vol aprofundir en tres àrees disciplinàries fonamentals per a l’activitat pràctica dels futurs docents de llengua anglesa en l’ensenyament secundari obligatori i postobligatori, la formació professional i les escoles oficials d’idiomes. Es tracta de les àrees de sociolingüística i ús pragmàtic de la llengua anglesa, formació literària i l’aprenentatge de llengües a través de la literatura, i desenvolupament d’habilitats acadèmiques i tècniques d’expressió aplicades a l’ensenyament de la llengua.

Objectius:

Desenvolupar les capacitats d’expressar-se de manera intel·ligible, organitzada i fluïda dels futurs docents de llengua anglesa, tot adequant el seu discurs a un registre formal i acadèmic.

Fer que l’alumnat conegui i apliqui els models teòrics i metodològics que sustenten l’ús de textos literaris impresos i audiovisuals a l’aula de llengua anglesa, i dur a terme lectures i anàlisis crítiques i aplicades de diferents textos.

Donar les eines teòriques per comprendre i analitzar els nous contextos d’ús i aprenentatge de la llengua anglesa com a principal llengua de comunicació internacional, i les seves implicacions pedagògiques.

Ajudar a desenvolupar estratègies per continuar formant-se al llarg de tota la vida.

4.- Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Competències Resultats d’aprenentatge

CEM1. Conèixer els continguts curriculars de les matèries relatives a l’especialització docent corresponent, així com el cos de coneixements didàctics entorn als processos d’ensenyament i aprenentatge respectius.

CEM1.1. Conèixer la gènesi i els conceptes teòrics sociolingüístics en els quals es basen els enfocaments actuals sobre la llengua anglesa i el seu ensenyament, i saber aplicar-los a l’anàlisi crítica de propostes didàctiques. CEM1.2. Demostrar el coneixement i la comprensió de les eines bàsiques de la teoria i la crítica literària, així com les tècniques i estratègies que possibiliten l'ús de la literatura com recurs didàctic en l'ensenyament de l'anglès. CEM1.3. Dominar els coneixements teòrics sobre el component fonològic de la llengua anglesa i saber-los aplicar adequadament en l’ensenyament de les habilitats orals en anglès.

CEM3. Buscar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la en els processos de ensenyament i aprenentatge en les matèries pròpies de l’especialització cursada.

CEM3.1. Saber llegir críticament un text científic, fer una presentació oral de les seves idees principals d’una manera organitzada i intel·ligible d’acord amb les normes de l’estil acadèmic en anglès, i plantejar qüestions controvertides que generin un debat a l’aula. CEM3.2. Triar i gestionar de manera autònoma la informació procedent de bases de dades, bibliografies, revistes especialitzades i internet, seleccionant el material rellevant que complementi i enriqueixi els textos literaris obligatoris a l’aula d’anglès.

CEM6. Adquirir estratègies per a estimular l’esforç de l’estudiant i promoure la seva capacitat per aprendre per si mateix i amb els altres, i

CEM6.1. Desenvolupar tècniques i estratègies innovadores per presentar la literatura a l’aula i facilitar i estimular el treball en grup, el debat presencial i virtual, i l’anàlisi i interpretació de textos.

4

desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.

CEM6.2. Dissenyar tasques i eines d’autoavaluació de l’expressió oral per estimular l’autocrítica i el desenvolupament d’activitats d’aprenentatge autònom.

CEM7.Conèixer els processos d’interacció i comunicació a l’aula, dominar les destreses i habilitats socials necessàries per fomentar l’aprenentatge i la convivència a l’aula, i abordar problemes de disciplina i resolució de conflictes.

CEM7.1. Conèixer les principals convencions de transcripció i saber analitzar en detall el discurs oral a l’aula (propi i aliè), fent servir els conceptes teòrics desenvolupats dins els marcs de l’anàlisi de la conversa i del discurs. CEM7.2. Desenvolupar habilitats bàsiques en la gestió de grups a través de l’anàlisi crítica, la coordinació i gestió de conflictes, i la presa de decisions en contextos complexos i diversos.

CE13. Interpretar les diferents necessitats educatives dels alumnes amb la finalitat de proposar les acciones educatives més adequades.

CE13.1. (Re)conèixer i analitzar críticament els diferents contextos d’ús de la llengua anglesa, tant a Catalunya com a l’estranger, per tal d’adequar la pràctica i els continguts docents a les necessitats comunicatives futures de l’alumnat. CE13.2. Seleccionar i determinar els textos literaris més apropiats per a les necessitats, interessos i nivell lingüístic dels alumnes. CE13.3. Reconèixer les dificultats en la pronúncia anglesa que sovint provenen del sistema fonològic de la primera llengua, i seleccionar activitats adients per a la seva millora.

CE14. - Posseir les habilitats d’aprenentatge necessàries per poder realitzar una formació continua tant en els continguts i la didàctica de la Llengua Anglesa com en els aspectes generals de la funció docent.

CE14.1. Demostrar capacitat de reflexió i anàlisi crítica de les lectures i els materials proposats, i saber fer-los entrar en diàleg amb les explicacions teòriques i els debats proposats a l’aula. CE14.2. Relacionar i aplicar la teoria i crítica literària, així com les tècniques i pràctiques desenvolupades a classe, a la preparació de les seves pròpies classes i materials en altres contextos d’ensenyament i aprenentatge. CE14.3 Aprendre a incorporar de manera eficaç i creativa la literatura a la classe d'anglès. CE14.4. Aplicar gradualment tècniques i estratègies de millora de la pronúncia i l’expressió oral.

CT1. Fer un ús eficaç i integrat de les tecnologies de la informació i la comunicació.

CT1.1. Usar les TIC per cercar bibliografia especialitzada i materials per a la pràctica docent. CT1.2. Usar les plataformes virtuals com a eines de comunicació, i d’elaboració i lliurament de les activitats dirigides i supervisades. CT1.3. Produir una selecció de materials audiovisuals, digitals o multimèdia i utilitzar-los conjuntament amb els textos literaris escollits per a la classe d’angles. CT1.4. Conèixer i integrar en la docència el material audiovisual específic i les eines d’internet disponibles per a la pràctica i millora de l’expressió oral.

5

CT2. Comunicar-se de manera efectiva, tant de forma verbal com no verbal.

CT2.1. Comunicar-se en llengua anglesa per escrit i oralment amb correcció, adequació, intel·ligibilitat i fluïdesa a un nivell avançat. CT2.2. Expressar idees pròpies en llengua anglesa de manera fluïda i espontània en debats a classe. CT2.3. Redactar textos expressant una opinió, argumentant una idea o comentant un text en anglès. CT2.4. Fer presentacions orals en anglès sobre temes relatius als continguts de la matèria i a la seva aplicació a l’ensenyament de la llengua anglesa.

5.- Continguts de l’assignatura

1. Sociolingüística de l’anglès aplicada a l’ensenyament

1.1. Accents, ideologies i subordinació lingüística: Cap a una sociolingüística/lingüística aplicada crítica.

1.2. La noció de competència comunicativa i el paradigma dels World Englishes.

1.3. L’anglès com a llengua global: celebració, liberalisme, imperialisme lingüístic i ecologia.

1.4. Les noves propostes: professorat no-nadiu, inter/transculturalitat i performativitat.

1.5. L’anàlisi del discurs oral a l’aula: processos que caracteritzen l’anglès parlat.

2. Literatura anglesa

2.1. Textos literaris i documents impresos i audiovisuals procedents dels mitjans de comunicació, tals com

a cinema, ràdio i televisió, premsa, Internet, lletres de cançons, etc. rellevants per a adolescents.

2.2. Materials impresos i audiovisuals relacionats amb la cultura popular que s'expressa en anglès per

aprofundir en el coneixement de la mateixa.

3. Habilitats acadèmiques i professionals en llengua anglesa

3.1. Tècniques d’organització i presentació en la comunicació oral en anglès.

3.2. L’ús de l’ anglès per a finalitats específiques (ESP) i l’anglès per a finalitats acadèmiques (EAP)

3.3. Gèneres discursius i estratègies textuals en llengua anglesa: aplicació en la pràctica professional.

3.4. L’ escriptura acadèmica i científica: l’ús de la subjectivitat/ interpersonalitat en el llenguatge.

3.5. L’anàlisi crític de la producció escrita en anglès: critical discourse analysis.

6

6.- Metodologia docent i activitats formatives

Activitat Hores Metodologia Resultats

Aprenentatge

Dirigida

36

Exposició magistral; exemplificació i estudi de casos; exposició de treballs/propostes didàctiques; debats; comentari de textos; ús i aplicació de noves tecnologies; resolució i correcció d’activitats pràctiques i exercicis.

CEM1.1, CEM3.1., CEM7.1., CEM13.1.,

Supervisada

5

Tutorització individual o en petits grups de la realització de treballs escrits i de la preparació de presentacions orals.

CEM1.1., CEM3.1., CE14.1., CT1.2.,

Autònoma

50

Lectura crítica de textos científics i literaris; consulta de bibliografia i de recursos electrònics sobre ensenyament/aprenentatge de llengües i de literatura; estudi personal; realització d’activitats pràctiques en grup i individualment; preparació d’un tema del programa.

CE14.1, CT1.1, CT1.2., CT2.1, CT2.3.,

Competència comunicativa en anglès igual o superior al nivell C1.2 del Marc Europeu Comú de Referència per a les Llengües

7.- Avaluació

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ  % RESULTATS 

D’APRENENTATGE 

Exàmens escrits 25% CEM1.1., CEM7.1., CE14.1., CT2.1., CT2.3,

Treballs acadèmics i projectes 25%

CEM1.1., CEM7.2, CE13.1.,CE14.1., CT1.1., CT1.2, CT2.1., CT2.3.

Activitats pràctiques (assignments) 20% CEM3.1., CEM7.1, CE14.1, CT1.1., CT1.2., CT2.1., CT2.3.

Exposicions orals 20% CEM3.1., CT2.1., CT2.4.

Assistència i participació a classe 10% CEM7.2, CE14.1, CT2.2.

Students will have to pass a test and hand in one written assignment for part 1, two written assignments for part 2 and defend an oral presentation and develop a written production for part 3 of the Specific Module: Linguistics and Literature.

Students are expected to read a minimum of 10 articles/texts during the tuition period (24 weeks). Parts 1 and 3 of the Module may share some common readings for different purposes (sociolinguistics vs critical discourse analysis approaches)

7

8.- Bibliografia i enllaços web

Avery, P. and S. Ehrlich (1992) Teaching American English Pronunciation. Oxford: Oxford University Press.

Brumfit, C. J., and R. Carter (eds.) (1986) Literature and Language Teaching. Oxford: Oxford University Press.

Carter, R. and J. McRae (eds.) (1996) Language, Literature and the Learner: Creative Classroom Practice. Harlow: Longman, 1996.

Celce-Murcia, M., D. Brinton and J. M. Goodwin (1996) Teaching Pronunciation: A Reference for Teachers of English to Speakers of Other Languages. New York: Cambridge University Press.

Collie, J. and S. Slater (1987) Literature in the Language Classroom: A Resource Book of Ideas and Activities. Cambridge: Cambridge University Press.

Cruttenden, A (2001) Gimson's Pronunciation of English (6thEdition). Oxford: Oxford University Press.

Fraser, H (2001) Teaching Pronunciation: A Handbook for Teachers and Trainers. (http://www-personal.une.edu.au/~hfraser/documents/HFhandbook.pdf)

Hancock, M. (2003) English Pronunciation in Use. Cambridge University Press.

Hewings, M. (2004) Pronunciation Practice Activities: A Resource Book for Teaching English Pronunciation. New York: Cambridge University Press.

Kachru, B. (1990) World Englishes and applied linguistics. World Englishes 9(1):3-20.

Kachru, B., Y. Kachru and C. Nelson (eds.) (2006) The Handbook of World Englishes. London: Blackwell.

Kenworthy, J. (1990) Teaching English Pronunciation. Longman Handbooks for Language Teachers. New York: Longman.

Lazar, G. (1993) Literature and Language Teaching: a Guide for Teachers and Trainers. Cambridge: Cambridge University Press.

Lippi-Green, R. (1997) English with an Accent: Language, Ideology and Discrimination in the United States. London: Routledge.

Llurda, E. (ed.) (2005) Non-Native Language Teachers: Perceptions, Challenges and Contributions to the Profession. New York: Springer.

Parkinson, B. and H. R. Thomas (2000) Teaching Literature in a Second language Edinburgh: Edinburgh University Press.

Pennycook, A. (1998) English and the Discourses of Colonialism. London: Routledge.

Pennycook, A. (2001) Critical Applied Linguistics: An Introduction. Mahwah (NJ): Lawrence Erlbaum.

Pennycook, A. (2007) Global Englishes and Transcultural Flows. London: Routledge.

Phillipson, R. (1992) Linguistic Imperialism. Oxford: Oxford University Press.

Short, M. (1998) Reading, Analysing and Teaching Literature. Harlow: Longman.

Enllaços web:

http://www.soundsofenglish.org/

8

http://www.phon.ucl.ac.uk/resource/

http://www.uiowa.edu/~acadtech/phonetics/

http://accent.gmu.edu/ (speech accent archive)

Teachers: Sonia Oliver del Olmo, Maria Sabaté i Dalmau and Alba Adell Carmona

Sonia Oliver del Olmo I have always been fascinated by language learning and crosscultural communication and that is why I decided to study AngloGerman Philology in the Universitat de Barcelona (UB), where I graduated in 1992. Soon after that, I started working in the Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) as an associate teacher for 9 years. During that time I was mainly teaching Oral Communication skills and Technical Writing for Industrial and Aeronautical Engineers besides from working part-time in the Universitat Internacional de Catalunya (UIC) at the Faculty of Health Sciences and Humanities for 5 years. In the latter Institution, I focused on another kind of English for Specific Purposes as I was teaching English for Nursing, Physiotherapy and, occasionally, Dentistry. Having already finished my Doctorate courses entitled Translation: Discursive and literary aspects in the Univesitat Pompeu Fabra (UPF) (bienni 1996-1998) such interest for professional communication in the health sciences led to a Phd Thesis on hedging in the medical discourse from a cross-linguistic and a cross-generic point of view, which was defended and published in 2004 in the Translation and Philology Department of the UPF. Just a year after, in 2005, I started working in the Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) in the English and German Department and became an associate teacher in the Faculty of Education, where I started teaching English Language for Teachers’ Training and English for Specific Purposes in Pedagogy. In 2007, I obtained a full-time position as a professora lectora and since then I have extended my teaching on new subjects, such as English Morphosyntax, Semantics and Pragmatics and Interlinguistics. Recently, I have also co-ordinated the Module of the Practicum in the Masters in the Acquisition of English and Intercultural communication from our Department as well as being one of the professors for the module on Academic abilities in English. My research interests on English for specific purposes, professional writing practices, cross-cultural communication, critical literacy and teaching innovation make me become actively involved in several research and teaching innovation projects both in the UPF and the UAB. I also attend and participate in specific conferences on Applied Linguistics and Sociolinguistics and I have published internationally. At the moment, I am the Head of Unit in the Faculty of Education Science, I co-ordinate the English Philology Masters final Project and the Specific Module: Linguistics and Literature in the Teacher Education Masters Degree of the Faculty of Educational Sciences.

9

Office hours: Wednesdays 11:15-13:30 and by appointment Maria Sabaté i Dalmau is a lecturer and researcher on a scholarship granted by the UAB. She started teaching in the Department of English Studies in 2005 and she currently teaches both at the faculty of Education and the Faculty of Arts and Humanities. She holds a BA in English and an MA in English Linguistics from the UAB. She was a postgraduate student at the University of Toronto, where she received her MA in Linguistic Anthropology in 2007. She will defend her PhD thesis entitled “Voices from a Locutorio: Telecommunications and Migrant Networking” in October 2010. Her main research interests include intercultural communication and language practices and ideologies in bilingual, multilingual, migration and language minority contexts, within the field of Linguistic Anthropology and Critical Sociolinguistics. She has taught English for Humanities students, English grammar, English use and English phonetics for English students and English phonetics for Education students. Her most recent publication is ‘Ideologies on multilingualism at a rural Catalan school’ (Sociolinguistic Studies 2009, 3(1): 37-60. Departament de Filologia Anglesa i de Germanística Edifici G6, Despatx 214 Facultat de Ciències de l’Educació Universitat Autònoma de Barcelona 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) Tel.: 93 581 2682 (Faculty of Education) – 93 581 3793 (Faculty of Letters) Fax: 93 581 2001 Email: maria.sabate@uab.cat

10

Alba Adell is currently teaching English Literature for Humanities students, and writing her doctoral thesis on 20th-century American novels of

adolescence at Universitat Autònoma de Barcelona under the supervision of Prof. Aranzazu Usandizaga. She teaches and researches for the

Department of English Studies on a scholarship granted by the UAB. In 2008 she defended her master’s dissertation on Carson McCullers’ novel

The Member of the Wedding, and in the last few years she has attended ASYRAS and AEDEAN conferences to present her research on Bobbie

Ann Mason’s In Country, and Bret Easton Ellis’s Less Than Zero.

Departament de Filologia Anglesa i de Germanística Edifici B B11-108 Facultat de Filosofia i Lletres Universitat Autònoma de Barcelona 08193 Bellaterra (Cerdanyola del Vallès) Tel.: 93 581 3793 Fax: 93 581 2001 Correu: Alba.Adell@uab.es

      

 

Màster universitari en formació de professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat,

formació professional i ensenyaments d'idiomes

Especialitat: Llengua i literatura anglesa

Mòdul específic: Didàctica

Curs: 2010-2011

1. Dades de l’assignatura  

 Nom del mòdul Llengua i literatura anglesa i la seva didàctica  

Didàctica de la llengua i literatura anglesa

2

 Ensenyament-aprenentatge de l’anglès.

                        

 

Submòdul i assignatures Innovació docent i iniciació a la investigació educativa en

didàctica de l’anglès. Codi 42092 Crèdits ECTS 15 Curs i període en què s’imparteix

Primer / Segon Semestre

Horari Dilluns i dimarts (9:00-14:00)

Veure lloc segons grup Lloc on s’imparteix

SLIPI Facultat Ciències de l’Educació Llengües Anglès Responsable de l’assignatura

Nom professor/a Cristina Escobar Urmeneta

Departament Didàctica de la Llengua i la Literatura

Universitat/Institució Universitat Autònoma de Barcelona

Despatx G5.123

Telèfon (*) 93.581.26.57

e-mail cristina.escobar@uab.cat

Horari de tutories A convenir

  

 

Professorat Cristina Escobar Urmeneta cristina.escobar@uab.cat 935812657 G5. Despatx 123 Natalia Evnitskaya Natalia.Evnitskaya@uab.cat 935812637 G5. Despatx 135 Oriol Pallarés Oriol.Pallares@uab.cat 935812657 G5. Despatx 123 M. José Lobo Vírseda mariajose.lobo@uab.cat 935812658 G5. Despatx 125 Hores d’oficina: cita prèvia.

2. Competències i resultats d’aprenentatge del sub-mòdul Didàctica la llengua anglesa

 Competències Resultats d’aprenentatge

CEM1. Conèixer els continguts curriculars de les matèries relatives a l’especialització docent corresponent, així com el cos de coneixements didàctics relacionats amb els processos d’ensenyament i aprenentatge respectius.

CES1.1. Demostrar que es coneix el valor formatiu i cultural de la llengua anglesa i dels continguts d'aquesta disciplina que s'imparteixen en l'Educació Secundària Obligatòria i en el Batxillerat, i integrar aquests continguts en el marc de la ciència i de la cultura. CES1.2. Demostrar que es coneix la història i els desenvolupaments recents de l'anglès, i les seves perspectives, per transmetre una visió dinàmica de la mateixa. CES1.3. Demostrar que s'impulsen la configuració de contextos i situacions que afavoreixen l'ús de la llengua anglesa en l'educació secundària, subratllant el seu caràcter funcional com a eina d'informació i comunicació. CES1.4. Demostrar que es coneixen les bases teòriques que sustenten els enfocaments actuals en l'ensenyament de l'anglès com llengua estrangera i que se saben aplicar a situacions pràctiques d'ensenyament-aprenentatge.

CEM2. Planificar, desenvolupar i avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge tot potenciant processos educatius que facilitin l’adquisició de les competències pròpies dels respectius ensenyaments i atenent el nivell i formació prèvia dels estudiants i la seva orientació, bé individualment, bé en col·laboració amb altres docents i professionals del centre.

CES2.1. Demostrar que es coneixen els currículums d'anglès de l'educació secundària obligatòria i del batxillerat. CES2.2. Transformar els currículums d'anglès en seqüències d'activitats d'aprenentatge i programes de treball. CES2.3. Seleccionar, elaborar i utilitzar recursos per a l'ensenyament de la llengua anglesa. CES2.4. Demostrar que s'entén l'avaluació com un instrument de regulació i d'estímul a l'esforç, i conèixer i desenvolupar estratègies i tècniques per a l'avaluació de l'aprenentatge de l'anglès.

CEM3. Buscar, obtenir, processar i informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la als processos d’ensenyament i aprenentatge en les matèries pròpies de l’especialització.

CES3.1. Seleccionar i llegir críticament informacions relatives a l'ensenyament d'idiomes.

 

3

CEM4. Concretar el currículum que s’hagi d’implantar en un centre docent tot participant en la seva planificació en equip; desenvolupar i aplicar metodologies didàctiques tant grupals com personalitzades, adaptades a la diversitat dels estudiants.

CES4.1. Demostrar que es coneixen i s'apliquen propostes docents innovadores en l'àmbit de l'anglès, ajustades a les necessitats de l'alumnat. CES4.2. Demostrar iniciativa i capacitat per buscar estratègies didàctiques que responguin als nous reptes educatius que es presentin, i adaptar-les a les característiques de l'alumnat.

CEM5. Dissenyar i desenvolupar espais d’aprenentatge amb especial atenció a l’equitat, l’educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans que faciliten la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d’un futur sostenible.

CES5.1. Demostrar capacitat per planificar i executar activitats d'aprenentatge de l'anglès com a llengua estrangera focalitzades en la sensibilització dels aprenents sobre l'ús no discriminatori del llenguatge i el desenvolupament d'estratègies comunicatives per a la discussió productiva i la mediació.

CEM6. Adquirir estratègies per estimular l’esforç de l‘estudiant i promoure la seva capacitat per aprendre sol i amb els altres, i desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.

CES6.1. Crear un clima que faciliti la interacció i valori les aportacions dels estudiants per fomentar l'aprenentatge de l'anglès en l'aula. CES6.1. Demostrar el coneixement d'estratègies docents i la capacitat d'organitzar i gestionar espais i formes d'aprenentatge autònom, tals com l'aula d'autoaprenentatge.

CEM7. Conèixer els processos d’interacció i comunicació a l’aula, dominar destreses i habilitats socials necessàries per fomentar l’aprenentatge i la convivència a l’aula, i abordar problemes de disciplina i resolució de conflictes.

CEM7.1. Demostrar sensibilitat i respecte per totes les llengües dels aprenents i utilitzar recursos adequats en la gestió del plurilingüisme conduents a la valoració de totes les llengües presents en l'aula i a la promoció de l'ús de l'anglès com a llengua de comunicació dins l'àmbit de l'aula d'anglès. CEM7.2. Demostrar capacitat per gestionar de forma eficient les activitats d'aula en anglès, i flexibilitat en l'ús d'altres llengües si la situació ho aconsella. CEM7.3. Demostrar la utilització d'estratègies assertives en la resolució de conflictes en l'aula.

CEM8. Dissenyar i realitzar activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura a l’entorn on està ubicat; desenvolupar les funcions de tutoria i d’orientació dels estudiants de manera col·laborativa i coordinada; participar en l’avaluació, investigació i innovació dels processos d’ensenyament i aprenentatge.

CES8.1. Identificar els problemes relatius a l'ensenyament i aprenentatge de l'anglès i plantejar possibles alternatives i solucions.

CE12. Organitzar un grup d'estudiants per a un bon desenvolupament de les activitats compartides.

Presentació oral i per escrit de treballs de tipus acadèmic. Autoavaluació del funcionament de l’equip de treball.

CE13. Interpretar les diferents necessitats educatives dels alumnes amb la finalitat de proposar accions educatives més adequades.

Efectuar una anàlisi de necessitats dels grups classe i dels estudiants amb necessitats especifiques o especials abans d’iniciar la planificació didàctica.

 

4

CE14. Tenir les habilitats d’aprenentatge necessàries per poder realitzar formació continuada tant dels continguts i de la didàctica de la llengua com dels aspectes generals de la funció docent.

Demostrar una concepció de la professió d’ensenyant en la qual la formació personal és una necessitat constant.

CT1. Fer un ús eficaç i integrat de les tecnologies de la informació i la comunicació.

CEST1.1. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació i integrar-les en el procés d'ensenyament i aprenentatge de l'anglès.

CT2. Comunicar-se de manera efectiva, tant verbalment com no verbal.

Fer arribar en llengua meta de manera clara als receptors el missatge que es vol transmetre. Autoavaluar el grau d’eficiència comunicativa com a docent.

CT3. Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinaris) i desenvolupar actituds de participació i col·laboració com membre actiu de la comunitat.

Planificar en col·laboració amb professorat de continguts activitats d'aprenentatge integrat de continguts i llengua, executant-les i avaluant-les conjuntament des de la perspectiva de l’aprenentatge de l’anglès i de l’aprenentatge de la matèria de continguts.

CT4. Generar propostes innovadores i competitives en l’activitat professional i la investigació.

CT.4.1. Participar en la redacció de projectes d'innovació d'àmbit local, nacional i internacional.

CT5. Analitzar críticament el treball personal i utilitzar els recursos per al desenvolupament professional.

Portar un diari professional. Redactar informes d’autobservació identificant àrees de millora.

CT6. Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d'acord als principis deontològics de la professió.

Mostrar una actitud ètica en tot moment. Mostrar decisió a l’hora de superar prejudicis de tota mena (de gènere, d'ètnia, d’origen lingüístic, etc.) en la tasca educativa.

CT7. Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionales per desenvolupar aquelles necessàries en el seu acompliment i desenvolupament professional.

Incloure aquests aspectes en els informes d’autobservació descrits a CT5.

 

 

5

3. Continguts del submòdul Didàctica de la llengua i literatura anglesa

6

I. Innovació docent i iniciació a la investigació educativa en didàctica de l'anglès.

Disseny, implementació i avaluació de seqüències didàctiques. Selecció i aplicació de criteris rigorosos per a l'avaluació de propostes i materials curriculars. El professor com investigador en l'aula. La reflexió individual i compartida, en i sobre l'acció docent com model d'autoformació. Fases de la investigació en acció. El docent i l'aprenent com focus d'observació. L'observació no jutjadora. Tècniques d'observació focalitzada i no focalitzada. El feedback sobre l'observació. L'observació en parelles i l'autobservació. Mètodes a l'abast del professor d'aula per a assegurar la fiabilitat i validesa de les observacions. L'adquisició de competències que promoguin l'esperit d'indagació sobre els fenòmens que se succeeixen en l'aula i el desig d'explicacions coherents i raonables sobre els mateixos. Plantejament d'una investigació d'àmbit delimitat, en el marc del Pràcticum, relacionada amb la pròpia intervenció en l'aula que comprendrà els següents apartats: 1 Introducció i contextualització. 2. Marcs teòric i metodològic. 3. Objectius i preguntes d'investigació. 4. Recollida, tractament i anàlisi de les dades. 5.Conclusions 6. Bibliografia. 7. Annexos. Presentació de resultats: redacció de l'informe d'investigació i presentació pública. II. Ensenyament i aprenentatge de la llengua i la literatura anglesa

Fonaments i Currículum

Aprenentatge i ensenyament de l'anglès. Models teòrics sobre l'aprenentatge/adquisició de llengües. Competència comunicativa. Competències plurilingües. Enfocaments de l'ensenyament de llengua estrangera al mig institucional: relació dialèctica entre teoria i pràctica educativa. Polítiques europees, locals i de centre vinculades a la promoció del plurilingüisme. Les àrees de llengües i l’educació lingüística integral i integradora a l’escola. Les llengües a través del currículum. El currículum d'anglès de l'ESO , del batxillerat i EOI, i la seva relació amb el de la resta de les àrees i etapes educatives.

Estratègies didàctiques i d’avaluació

El desenvolupament i l'avaluació de les competències receptives, productives i interactives en l'aula d'anglès. Processos de comprensió ascendents i descendents. Estratègies de producció. La integració de diverses habilitats en seqüències didàctiques equilibrades. El paper de les TIC en el desenvolupament de les competències receptives, productives i interactives. El paper de la reflexió sobre el codi en l'aprenentatge de l'anglès. L'ensenyament explícit de la gramàtica i d'altres aspectes del codi. El tractament dels errors. Activitats per a promoure la consciència metalingüística, metacomunicativa i la sensibilització cap als aspectes socioculturals.

Procediments, materials i tasques per a l'avaluació de les competències en anglès. Avaluació autèntica i dinàmica: instruments i estratègies: avaluació per portafolis. El Portfolio Europeu de Llengües (PEL). Fiabilitat i validesa. L'efecte repercusiu. Autoavaluació, autoregulació i autonomia de l'aprenent.

Planificació i gestió del treball a l’aula

Treball individual, en parelles i en grups petits. Tècniques per a estimular l'autonomia i la cooperació entre els aprenents en aules diverses. La sessió de classe. La gestió del temps i l'espai. La transició entre etapes educatives. La planificació i l'organització del treball en la classe d'anglès. Treball per tasques. Aprenentatge integrat de continguts i llengua (AICLE). Tasques per a l'aula de continguts.

Formació, autoformació i col·laboració

La coordinació entre el professor d'anglès, el professorat de les altres llengües d’ús escolar i el professorat de la resta d’àrees del currículum. Oportunitats de formació continuada que ofereixen les administracions, universitats i organitzacions professionals.  

 

4. Activitats formatives Activitats formatives en crèdits ECTS, la seva metodologia d’ensenyament-aprenentatge i la seva relació amb les competències que ha d’adquirir l’estudiant.

Activitat Hores Metodologia Resultats Aprenentatge

Presencial i dirigida

25% Magistral/Expositiva. Pràctiques de laboratori. Exemplificació i estudi de casos.

CES1.1, CES1.2, CES1.4, CES2.1, CES2.3, CES2.4, CEM3, CES4.1, CEM7, CES8.1, CE14, CT2.

Presencial i supervisada

15 % Tutories especialitzades presencials: col·lectives o individuals.

CES1.3, CES2.2, CES2.3, CES2.4, CEM5, CEST1.1, CT2.

No presencial i autònoma

45% Estudi personal. Lectures i treball sobre les lectures. Activitats pràctiques i propostes didàctiques (individuals i en grup)

CES1.1, CES1.2, CES1.3, CES1.4, CES2.1, CES2.3, CEM3, CES4.1, CES6.1, CEM7, CES8.1, CE14, CEST1.1, CT4.

Avaluació continuada

15% Treballs, dossiers, portafolis. Proves de procés. Observacions pautades.

CES1.1, CES1.2, CES1.3, CES1.4, CES2.1, CES2.2, CES2.3, CES2.4, CES3.1, CES3.2, CES4.1, CES5.1, CES7.1, CES13.1, CES14.1, CEST1.1, CEST2.1,

 

5. Avaluació Per la superació del mòdul es necessari el compliment de les següents requeriments:

1. Ús eficient i acurat de l’anglès en qualsevol situació relacionada amb tasques acadèmiques o docents demostrant un nivell de competència C1.2 o superior del Marc Europeu de Referència per a les Llengües del Consell d’Europa.

2. Assistència mínima a les sessions presencials del 80%. 3. Superació de tots i cadascú dels blocs de continguts i assignatures que composen el mòdul.

TIPOLOGIA D’ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

%1 RESULTATS D’APRENENTATGE

Exàmens escrits 15 CEM1, CES1.1, CES1.2, CES2.1; CEM7, CES7.1;

Valoració de treballs acadèmics 25 CEM1, CES1.1, CES1.2; CEM3, CES3.1; CEM7, CES7.1; CT1, CEST1.1; CT2; CT4, CT.4.1;

Observacions pautades. Activitats d’auto i coavaluació

20 CEM1, CES1.3, CES1.4; CEM5, CES5.1; CEM6, CES6.1, CES6.2; CEM7, CES7.1, CES7.2, CES7.3; CEM8, CES8.1; C13; C14;

                                                            

7

1 Aquests percentatges podran variar lleugerament si la marxa del curs ho fa aconsellable. 

 

Informes de progrés i valoració final del portafoli

10 CEM1, CES1.3, CES1.4; CEM2, CES2.1, CES2.2, CES2.3, CES2.4; CEM4, CES4.1, CES4.2; CEM6, CES6.1, CES6.2

Valoració de la participació en debats, exposicions orals i tasques Moodle

30 CEM2, CES2.1, CES2.2, CES2.3, CES2.4; CEM3, CES3.1; CEM6, CES6.1, CES6.2; CEM7, CES7.1, CES7.2, CES7.3; CEM8, CES8.1; C13; C14; CT1, CEST1.1; CT2; CT4, CT.4.1.

  Principals tasques d’avaluació sumativa i calendari aproximat de lliurament. El contingut i dades de lliurament de cada tasca serà presentat per cada professor.   

SUBJECT Oct Nov Des Jan Feb Mar Apr May Jun

Self-observation card

Self & peer

observation report

Action-research paper INNOVATION

& CB

RESEARCH

Presenta-tions

written report

Task Design

Task Design

Task

Design Task

Design

Presentation

Presentation

Presentation

Presentati

on TEFL

Progress test

Paper

Progress report

ALL Reading assignments

Class discussions & Moodle Tasks Self-assessment

 

 

8

6. Bibliografia

Abbot, G. et al. (1981) The Teaching of English as an international language. Collins.

Allwright, D. y Bailey, K. (1991) Focus on the language classroom. Cambridge: Cambridge University Press.

Appel, J. (1995) Diary of a Language Teacher Oxford. Heinemann.

Arter, J.A. i Spandel, V. (1992) Using portfolios of student work in instruction and assessment. Educational measurament: Issues and practice, Spring (1992): pp 36-44.

Bailey, K. (2005) Speaking. New York: McGraw Hill.

Baker, C. and Jones, S.P. (Eds.) (1988) Encyclopedia of bilingualism and bilingual education ; [Clevendon: Multilingual Matters.

Bonk, C. J., & Cunningham, D. 1998. Searching for constructivist learner-centered and sociocultural components for collaborative educational learning Tools. In C. J. Bonk & K. S. King (Eds.). Electronic collaborators: Learner-centered technologies for literacy, apprenticeship, and discourse (pp. 25-50). Mahwah, NJ: Lawrence Erlbaum Associates.

Brown, H.D. (2000) Principles of language learning and teaching. New York: Longman.

Bygate, M. (1987) Speaking Oxford University Press.

Cameron, L. (2001) Teaching languages to young learners. Cambridge: Cambridge University Press.

Canale, M. (1983) From communicative competence to communicative F. Language Pedagogy a Richards, J. i Schmidt, R. (Eds.) Language Communication. New York. Longman.

Cassany, D (2006): Llegir des de la comunitat. A: Rere les línies sobre la lectura contemporània, Barcelona : Empúries. Versión en castellano: Leer desde la comunidad. En: Tras las líneas. Barcelona, Anagrama: 21-46.

Cassany, D. (2006). Tras las líneas. Barcelona: Anagrama. Versió en català (2006). Rere les línies. Empúries.

Cassany, D. (2002) El portafolio europeo de lenguas. Aula, 117: 13-17.

Celce-Muria M. (2001). Teaching English as a Second or Foreign Language. Boston: Heinle & Heinle / Thomson Learning.

COE (2005) Council of Europe language education policy. En: Plurilingual education in Europe. Strasbourg: Council of Europe: 6-8. Accesible en: www.coe.int.

Colomer, T. i Camps, A. (1991) Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre. Barcelona: Rosa Sensat /Edicions 62.

Cots, J.M. y Nussbaum, L. (Eds.) (2002) Pensar lo dicho. La reflexión sobre la lengua y la comunicación en el aprendizaje de lenguas. Lérida. Milenium.

Crandall, J. (Ed.) (1992).ESL Through Content Area Instruction: Mathematics, Science, Social Studies. NY. Prentice-Hall/Regents.

Crystal, D. (1987)The Cambridge Enciclopaedia of language. Cambridge University Press.

Crystal, D. (1995)The Cambridge Enciclopaedia of the English language. Cambridge University Press.

Departament d’Educació (2004) Pla per a la llengua i la cohesió social (LIC). Accesible en http://www.xtec.es/lic/intro/documenta/annex1_placomunitat.pdf.

Departament d’Educació (2007). Currículum educació secundària obligatòria. Àmbit de llengües – Decret 143/2007 DOGC núm. 4915. Annex 2. Disponible a: http://www.gencat.cat/diari/4915/07176092.htm

Departament d’Educació (2008). Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels ensenyaments del batxillerat. Disponible a: http://www.gencat.net/eadop/imatges/5183/08190087.pdf

Doff, A. (1988) Teach English. Cambridge: Cambridge University Press.

Dooly, M. 2007. Choosing the appropriate communication tools for an on-line exchange. In R. O’Dowd (Ed.).

 

9

On-line intercultural exchange: An introduction for foreign language teachers (pp. 213-236). Cleverdon: Multilingual Matters.

Dooly, M., & Ellermann, C. 2008. Engaging young learners in on-line intercultural learning: The MICaLL project. In M. Dooly & D. Eastment (Eds.). How we are going about it? Teacher’s voices on innovative approaches to teaching and learning languages (pp. 177-186). New Castle: Cambridge Scholars Publishing.

Dooly, M., Masats, D., Müller-Hartmann, A., & Caballero de Rodas, B. (inprint). Building effective, dynamic online partnerships. In M. Dooly (Ed.). MICaLL Handbook (pp. 45-76). Bern: Peter Lang.

Escobar Urmeneta, C. (2009). Seis preguntas en torno a los programas que integran el aprendizaje de contenidos y lenguas. En: Tema del mes: Aprender en ingles. Cuadernos de Pedagogía, 394. Releasing date: Noviembre 2009.

Escobar Urmeneta, C. (2009). ¿Por qué no te callas? o Avaluar, Ensenyar i Aprendre Comunicació Oral a l’educació secundària. In: Articles de didàctica de la llengua: 47:99-111.

Escobar Urmeneta, C. (1999). El papel de la auto-evaluación como mecanismo regulador de la discusión por parejas, Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 20: 61-73.

Escobar Urmeneta, C. (2000). Recerca-acció a l’aula de llengua extrangera: el portafoli oral. In Camps & Cambra, M. (ed.). Recerca i formació en didàctica de la llengua. Barcelona: Graó: 143-158. Available at: http://gent.uab.cat/cristinaescobar.

Escobar Urmeneta, C. (2002). Promoting and Assessing Oral Interaction in the Classroom: The Oral Portfolio. In: Escobar & Hasselgreen : Assessing Secondary students’ interaction : opening paths for a better learning. Barcelona : APAC. Barcelona: APAC Monographs.

Escobar Urmeneta, C. (2004). Para aprender a hablar hay que querer decir algo. In: Glosas Didácticas, 12. Available at: http://gent.uab.cat/cristinaescobar.

Escobar Urmeneta, C. (2004). ¿Qué quiere decir un siete? In: AULA de innovación educativa, 129: 33-38.

Escobar Urmeneta, C. (2006). Descriptors de competències i estudiants de secundària: una relació difícil? In: Articles de didàctica de la llengua, 39: 17-33.

Escobar Urmeneta, C. (2006). Una propuesta PEL de evaluación criterial para la educación secundaria. En: Cassany, D. (Ed.). Portfolio Europeo de las Lenguas de secundaria y su aplicación en el aula. Madrid: Instituto Superior de Formación del Profesorado del MEC de España: 77-108.

Escobar Urmeneta, C. (2008). Talking English to learn Science. A CLIL experience in Barcelona. In: Dooly, M. (ed.). (2008). How we’re going about it.’ Teachers’ voices on innovative approaches to teaching and learning languages. Cambridege. Cambridge Scholar Press: 154-169.

Escobar Urmeneta, C. & Nussbaum, L. (2000). Pair work discussion and language learning in secondary education. En APAC of News 39: 23-25. Available at: http://gent.uab.cat/cristinaescobar.

Escobar Urmeneta, C. & Nussbaum, L. (2008). Tasques d’intercanvi de informació i processos d’aprenentatge en l’aula AICLE. In: Camps i Milian: (coord.). (2008). Mirades i veus. Investigacions sobre l’educació lingüística i literària en entorns plurilingües. Barcelona: Editorial Graó: 167-187. ISBN: 978-84-7827-525-0. Available at: http://gent.uab.cat/cristinaescobar.

Escobar Urmeneta, C. & Sánchez Sola, A. (2009). Language Learning through Tasks in a CLIL Science Classroom. In: Porta Linguarum 11: 65-83. Available at: http://gent.uab.cat/cristinaescobar

Evnitskaya, N. y J.C. Aceros. (2008). “We are a good team”: el contrato didáctico en parejas de aprendices de lengua extranjera. Revista Española de Lingüística Aplicada. 21: 45-70.

Evnitskaya, N. & Morton. T. (Forthcoming). Knowledge construction, meaning-making and interaction in CLIL science classroom communities of practice. At: Language and Education.

Fleming, P. (2004). Becoming a Secondary School Teacher. London: David Fulton Publishers.

Freire, P. & Macedo, D. (1987). Literacy: Reading the word and the world. South Hadley, MA: Bergin & Garvey.

 

10

Guasch, O. (2001) L’escriptura en segones llengües. Barcelona. Graó.

Hart, C. (2005). Doing your masters dissertation: realizing your potential as a social scientist. London. SAGE.

Hamer, Jeremy (1998). How to Teach English. Harlow: Longman.

Hargreaves, A. (1999) Four perspectives on classroom assessment reform. Barcelona, APAC monographs, 3. .

Kitao, K. 2002. Web-based students’ projects: Teaching awareness of culture and writing. In S. Petersen & M. Kruse (Eds.). The changing face of CALL: Emerging technologies, emerging pedagogies. Proceedings of the 6th Annual JALT CALL SIG Conference, Gunma, Japan, 26-27 May 2001 (pp.51-57). Gunma, Japan: Kanto Gakuen University.

Kyriacou, C. (1991) Essential teaching skills. London: Stanley Thornes.

Larsen-Freeman, D. (1986) Techniques and principles in language teaching. Oxford: Oxford University Press.

Lightbown, P. i Espada, N.: (1999) How languages are learned. Oxford: Oxford University Press. (Revised Edition).

Lightbown, P. i Espada, N.: (2006) How Languages are Learned. Oxford: Oxford University Press. (Revised Edition).

Lyster, R. (1998) Negotiation of form, recasts and explicit correction in relation to error types and learner repair in immersion classrooms. A Language Learning 48:2:183-218.

Maley, A. (2000) The Language Teacher’s Voice. Oxford: Heinemann.

Márquez, C. i Prat, À. (2005). Leer en clase de ciencias. A: Enseñanza de las ciencias, 23(3): 431–440.

Masats, D., Noguerol, A., Prat, A. y Vilà, N. (2002) Recursos para el desarrollo de la conciencia lingüística a Josep Maria Cots i Luci Nussbaum (eds.) Pensar lo dicho: la reflexión sobre la lengua y la comunicación en la enseñanza de lenguas. Lleida: Editorial Milenio. pp. 137-151.

Mercer, N. (2000). Words and Minds: How We Use Language to Think Together. Routledge.

Mercer, N. (1995) The guided construction of knowledge. Clevedon, Avon: Multilingual Matters.

Mohan, B. (1986). Language and content. Reading, MA: Addison Wesley.

Mohan, B. (1986). Language and content. Reading, MA: Addison Wesley.

Moskowitz, G. (1978) Caring and Sharing in the foreign language Class. Cambridge: Newbury House.

Nussbaum i Bernaus (Eds.) (2001) Didáctica de las lenguas extranjeras en la Educación Secundaria Obligatoria. Madrid: Síntesis.

Nussbaum, L. et al. (2006) Una lingüística interactivista de la enseñanza y el aprendizaje de lenguas. A: Camps, A. Diálogo i investigación en las aulas. Barcelona: Graó.

Nussbaum, L. i Unamuno, V. (2006) Usos i competències multilingües entre escolars d’origen immigrant. Bellaterra, Servei de publicacions Universitat Autònoma de Barcelona.

Oxford, R. (1990) Language learning strategies: what every teacher should know. Rowley, Newbury house.

Pallarés, O. & Antorán, A. & Julià. M. (2007). A “How to…” Guide to Drawing Up a course Plan for the Oposicions. Subject Area: English. Secondary Education. In: APAC Magazine. 61: 20-25

Pallarés, O. & Antorán, A. & Julià. M. (2007). A “How to…” Guide to Drawing Up a course Plan for the Oposicions. Part Two. In: APAC Magazine. 62: 53-59

Pallarés, O. & Antorán, A. & Julià. M. (2007). Designing a Syllabus for Oposicions. In: The Macmillan Magazine. 14: 11

Pallarés, O. & Antorán, A. & Julià. M. (2007). Presenting your syllabus for Oposiciones. In: Macmillan Magazine. 15: 11

Pallarés, O. & Petit, C. (2009). Cómo integrar matemáticas e inglés para conseguir nuevos objetivos comunes: una experiencia AICLE en secundaria. In: Cuadernos de Pedagogía, 395. (Releasing date: november 2009).

Perrenoud, P. (2004) Diez nuevas competencias para enseñar: invitación al viaje. Barcelona : Graó.

 

11

 

12

Plimpton, G. (1985) How to make a speech. En: Fuess, B.S. (Ed.) How to use the power of the printed world. Dombledey-Ramdom House. Reproducido en Lee, L. y Gundersen, E. (2001):Select Readings. Oxford: Oxford University Press:58-69.

Prodromou, L. (1992) Mixed Ability Classes London: Macmillan.

Richards, J.C. y Lockhart, (1994). Reflective Teaching in Second Language Classroom. Cambridge: Cambridge University Press. Edición en castellano: (1998): Estrategias de reflexión sobre la enseñanza de idiomas. Cambridge. Cambridge University Press.

Rodríguez, R. i Morales, G. (1998) El trabajo en grupo. Oxford. Oxford University Press.

Roquet, M., Escobar,C. & Cuscó, I. (2004). Is it possible to teach history in english to students with a limited command of the Language? Euroclic. Available at: http://gent.uab.cat/cristinaescobar.

Rost, M. (1990) Listening in Language Learning. Londres. Longman.

Rué y Domingo, J. (1991) El treball cooperatiu. L’organització social de l’ensenyament i l’apreentatge. Barcelona: Barcanova.

Sakamoto, N. (1982) Conversational ball games En: Sakamoto, N. and Naotsuka, R. : Polite Fictions. Reproducido en Lee, L. i Gundersen, E. (2001):Select Readings. Oxford: Oxford University Press: :156-167.

Salaberri, S. (Ed.) (1999). Lingüística Aplicada a la Enseñanza de Lenguas Extranjeras. Almería: Servicio de Publicaciones de la Universidad de Almería.

Sánchez, A. (2005) Las tareas de comunicación por ordenador en la clase de lengua: estrategias comunicativas y negociación de significado. A: Casanovas et al. (Eds.): Las TIC en la formación del professorado. La perspectiva de las didácticas específicas. Lleida: Publicacions de la Universitat de LLeida.

Sánchez, A. (2006) El uso de plataformas telemáticas en las clases presenciales de lengua: el Internet Classroom Assistant (ICA). A: Entorn col.laboratius per aprendre: comunitats virtuals d’aprenentatge. Barcelona: Espiral: 110-115. Publicació en CD.

Scrivener, J. (1994) Learning teaching. Oxford: Macmillan Heinemann.

Scrivener, J. (2007). Learning Teaching. Macmillan Books for Teachers.

Servei de llengua catalana (1996) Vocabulari de pedagogia i didàctica castellà, català Anglès. Disponible a: http://www.ub.es/slc/termens/Didact.pdf

Sherman, J. (1994) Feedback. Oxford: Oxford University Press.

Skehan, P. (1998). Task-based Instruction. En: Annual Review of Applied Linguistics, nº 18,p. 268-286.

Stanley, J. (1992) Coaching Student Writers to Be Effective Peer Evaluators. In Nunan, D. Collaborative Language Learning. Cambridge. Cambridge University Press.

Thornbury, S. (2001) Uncovering grammar . Oxford: Macmillan-Heinemann.

Tomlinson, C., (2003). Fulfilling the Promise of the Differentiated Classroom: Strategies and Tools for Responsive Teaching. Alexandria, VA: Association for Supervision and Curriculum Development.

Tsui, A. (1995) Classroom Interaction. London. Penguin.

Tusón, A. (1997) Anàlisi de la conversa. Barcelona: Empùries. Versión en castellano: Análisis de la conversación. Barcelona. Ariel: 17-30.

van Lier, L. (1988) The classroom and the language learner. London: Longman.

van Lier, L. (1998) The relationship between consciousness, interaction and language learning. En: Language awareness, 7/2&3: 125-145.

VV.AA. (2006) Las lenguas extranjeras en el aula. Reflexiones y propuestas. Graó.

Wajnyryb, R. (1992) Classroom observation tasks. Cambridge: Cambridge University Press.

Wright, T. (1987) Roles of teachers and learners. Oxford. Oxford University Press.

Màster universitari en formació de professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat,

formació professional i ensenyaments d'idiomes

Especialitat: Llengua i literatura anglesa

Pràcticum i treball fi de màster

Curs: 2010-2011

2

1. Dades de l’assignatura Nom de l’assignatura Pràcticum i treball de fi de màster

Codi 42099 Crèdits ECTS 18 Curs i període en què s’imparteix

Primer i segon

Horari Veure calendari al final Lloc on s’imparteix Centres de pràctiques i aules del mòdul específic Llengües Anglès Responsable de l’assignatura

Nom professor/a Oriol Pallarés

Departament Didàctica de la llengua i la literatura

Universitat/Institució Universitat Autònoma de Barcelona

Despatx G5.123

Telèfon 93.581.26.57

e-mail opallare@xtec.cat

Horari de tutories A convenir

2. Prerequisits

No es contemplen

3. Equip docent

Mercè Bernaus Merce.Bernaus@uab.cat 935812658 G5. Despatx 125 Cristina Escobar Urmeneta cristina.escobar@uab.cat 935812657 G5. Despatx 123Natalia Evnitskaya Natalia.Evnitskaya@uab.cat 935812637 G5. Despatx 135M. José Lobo Vírseda mariajose.lobo@uab.cat 935812658 G5. Despatx 125Oriol Pallarés Oriol.Pallares@uab.cat 935812657 G5. Despatx 123

3

4. Contextualització i objectius formatius de l’assignatura

L’estructura del mòdul és comuna per a totes les especialitats, encara que el seu contingut i desenvolupament està relacionat tant amb el mòdul comú (formació psicopedagògica i social) com amb el mòdul específic corresponent a l’especialitat.

El mòdul de pràcticum i treball de fi de màster té dues parts diferenciades, però complementàries. El treball que l’estudiant realitzarà al llarg del mòdul ha de servir-li per tenir un contacte amb la realitat de la professió, i per aquest motiu es desenvolupa en gran part en un centre d’educació secundària o escola oficial d’idiomes. En primer lloc, l’estudiant haurà de conèixer la realitat d’un centre educatiu, les seves funcions, estructura i organització, així com integrar-se en la vida i les activitats del centre de pràctiques. En segona instància, haurà d’integrar-se en un grup classe i realitzar activitats d’intervenció tant de forma acompanyada com autònoma. En conjunt, la seva feina, tant en les fases de preparació a la universitat com en la seva estada en el centre educatiu, li ha de permetre posar en pràctica les competències necessàries per al seu desenvolupament professional, amb l’ajuda del tutor de la universitat, del coordinador de pràctiques del centre i del tutor del centre. D’altra banda, la realització del treball de fi de màster, que es realitzarà amb posterioritat al pràcticum, ha de possibilitar la reflexió sobre els continguts i les competències del màster, per tal de mostrar-ne la seva adquisició.

5. Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Competències Resultats d’aprenentatge CEM2. Planificar, implementar i avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge potenciant processos educatius que facilitin l’adquisició de les competències pròpies dels respectius ensenyaments, atenent al nivell dels estudiants així com a l’orientació dels mateixos, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre

CES 2.1 Adquirir experiència en la planificació, la docència i l’avaluació de les matèries corresponents a l’especialitat.

CEM3. Buscar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la als processos d’ensenyament i aprenentatge en les matèries pròpies de l’especialitat.

CEM4. Concretar el currículum que s’hagi d’implantar en un centre docent participant en la planificació col·lectiva del mateix; desenvolupar i aplicar metodologies didàctiques tant de grup com personalitzades, adaptades a la diversitat dels estudiants.

CEM5. Dissenyar i desenvolupar espais d’aprenentatge amb especial atenció a l’equitat, l’educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans que faciliten la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d’un futur sostenible.

CEM6. Adquirir estratègies per estimular l’esforç de l’estudiant i promoure la seva capacitat per aprendre per si mateix i amb els altres, i desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que faciliten l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.

CEM7.Conèixer els processos d’interacció i comunicació CES7.1. Dominar les destreses i habilitats socials

4

a l’aula i al centre, dominar destreses i habilitats socials necessàries per fomentar l’aprenentatge i la convivència a l’aula, i abordar problemes de disciplina i resolució de conflictes.

necessàries per fomentar un clima que faciliti l’aprenentatge i la convivència.

CEM8.Disenyar i realitzar activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura en l’entorn on estigui ubicat; desenvolupar les funcions de tutoria i d’orientació dels estudiants de manera col·laborativa i coordinada; participar en l’avaluació, investigació i innovació dels processos d’ensenyament i aprenentatge.

CEM9.Conèixer la normativa i l’organització institucional del sistema educatiu i models de millora de la qualitat d’aplicació als centres d’ensenyament.

CEM11. Informar i assessorar les famílies sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge i sobre l’orientació personal, acadèmica i professional dels fills.

CE12. Organitzar un grup d’estudiants per a un bon desenvolupament de les activitats compartides.

CE13. Interpretar les diferents necessitats educatives dels alumnes amb la finalitat de proposar les accions educatives més adequades.

CES13.1. Elaborar propostes basades en l’adquisició de coneixements, destreses i aptituds intel·lectuals i emocionals.

CE14. Tenir les habilitats d’aprenentatge necessàries per poder realitzar una formació continuada tant en els continguts i la didàctica de l’especialitat com en els aspectes generals de la funció docent.

CT3. Treballar en equip i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinaris) i desenvolupar actituds de participació i col·laboració com a membre actiu de la comunitat.

CT1. Fer un ús eficaç i integrat de les tecnologies de la informació i la comunicació.

CT2. Comunicar-se de manera efectiva, tant de forma verbal com no verbal.

CES2.1. Acreditar un domini de l’expressió oral i escrita en la pràctica docent.

CT4. Generar propostes innovadores i competitives en l’activitat professional i en la investigació.

CES.4.1. Participar en las propostes de millora en els diferents àmbits d’actuació a partir de la reflexió basada en la pràctica

CT5. Analitzar críticament el treball personal i utilitzar els recursos per al desenvolupament professional.

CT6. Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d’acord amb els principis deontològics de la professió.

CT7. Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionals per desenvolupar aquelles competències necessàries en la seva actuació i desenvolupament professional.

5

6. Continguts de l’assignatura

El mòdul s’estructura en els següents blocs:

A) PRÀCTICUM

BLOC 1. Tallers d’Expressió Oral i d’Educació Emocional

La relació entre docents i alumnes: tipus d’estratègies discursives. Les explicacions orals a classe. Anàlisi dels formats d’interacció per facilitar la construcció del coneixement. Reflexió sobre els recursos discursius basats en la utilització d’estratègies retòriques i ajudes visuals. Preguntes reflexives versus reproductives. L’argumentació en l’àmbit acadèmic.

BLOC 2. Pràctiques d’observació en un centre d’educació secundària o una escola oficial d’idiomes

Primera fase de les pràctiques en un INS o EOI que ha de servir per conèixer el centre i el seu entorn, el seu projecte educatiu i les concrecions del mateix; l’organització general, el funcionament del departament corresponent a l’especialitat, l’anàlisi dels recursos del centre per una educació de qualitat, el treball del professor/a tutor/a i les diferents intervencions en què el tutor actua com a docent. El practicant també pot col·laborar amb el tutor en la planificació i execució d’activitats a l’aula.

BLOC 3. Pràctiques d’intervenció en un centre d’educació secundària o una escola oficial d’idiomes

Segona fase de les pràctiques en un INS o EOI que ha de servir per completar les pràctiques d’observació i analitzar les característiques professionalitzadores del professor/a de secundaria i d’escoles oficials d’idiomes. Així mateix, durant aquest període, l’estudiant en pràctiques realitzarà petites actuacions d’intervenció acompanyada i una intervenció autònoma com a professor/a. Aquesta intervenció haurà de ser dissenyada, implementada i avaluada per l’estudiant sota la supervisió del tutor/a del centre i el/la tutor/a de la universitat.

B) Treball fi de màster

BLOC 4. Treball fi de màster. L’estudiant haurà d’elaborar un treball de reflexió final, del qual farà una presentació pública oral davant un tribunal, que permeti mostrar que ha adquirit el conjunt de competències del màster que el capaciten per iniciar la seva actuació com a docent de la seva especialitat en un centre d’educació secundària o escola oficial d’idiomes.

7. Metodologia docent i activitats formatives

TIPUS ACTIVITAT

HORES METODOLOGIA RESULTATS

D’APRENENTATGE

Activitat dirigida

40 hores Tallers i seminari de seguiment del pràcticum i del treball de fi de màster

CEM10, CT1, CES2.1, CES4.1, CEM9, CT5, CT7

Activitat supervisada

200 hores

Tutories presencials: col·lectives o individuals. Revisió de treballs. Pràctiques d’observació i d’actuació en un centre d’educació secundària o escola oficial d’idiomes.

CES2.1, CEM3, CEM4, CEM5, CEM6, CES7.1, CEM8, CEM11, CE12, CES13.1, CE14, CT1, CES2.1, CT3, CES4.1, CT5, CT6, CT7

Activitat autònoma

200 hores

Preparació d’activitats a realitzar en els períodes de pràctiques. Preparació i elaboració del portafoli del pràcticum i del treball de fi de màster

CEM3, CEM4, CEM5, CEM6, CEM8, CEM9, CEM10, CEM11, CE13, CE14, CT1, CES2.1, CT3, CT5

Activitat d’avaluació continuada

10 hores

Seguiment documents del portafoli. Autoavaluació i coavaluació entre l’estudiant, el tutor del centre i el tutor de la universitat

CES2.1, CEM3, CEM4, CEM6, CES7.1, CEM8, CEM9, CEM10, CES13.1, CE14, CT1, CT5, CT6, CT7

6

8. Avaluació

Durant les diverses fases del pràcticum l’estudiant elaborarà un portafoli amb els següents documents: - Doc. 1: Expectatives (1-2 fulls) Lliurament: 16/11/2010 - Doc. 2: Primera estada al centre educatiu (observacions pautades) (4-6 fulls) Lliurament: 21/12/2010 - Doc. 3: Planificació docent (disseny d’una unitat didàctica) (10+Annex) Lliurament: 25/02/2011 - Doc. 4: Actuació docent, valoració personal i propostes de millora (4-6+Annex) Lliurament: 10/05/2011

En les sessions de seminari de seguiment del pràcticum, el tutor/a de la universitat orientarà l’estudiant sobre el contingut de cadascun dels documents que formaran el portafoli. Així mateix el tutor del centre orientarà l’estudiant especialment per a la realització de la planificació i l’actuació docent.

Per a l’avaluació del pràcticum es tindrà en compte l’assistència i participació en els tallers i en el seminari de seguiment del pràcticum. Així mateix es valoraran el conjunt d’actuacions en el centre de secundària i el contingut del portafoli. Per a l’avaluació del pràcticum es tindrà en compte el següent barem: a) Pràcticum

Assistència i participació en els tallers i el seminari de seguiment del pràcticum 10%

Valoració del portafoli del pràcticum 50%

Valoració de l’informe del tutor i del coordinador de pràctiques del centre de secundària. 40%

Per aprovar el pràcticum caldrà haver superat cadascun dels apartats anteriors; això inclou tenir aprovats cadascun dels documents del portafoli. L’assistència als tallers i al seminari de seguiment del pràcticum és obligatòria (mínim 80% de l’assistència). D’altra banda, cal assistir a totes les sessions que es realitzaran en els centres de secundària (100% de l’assistència). b) Treball de fi de màster En les sessions de seminari de seguiment del treball de fi de màster el/la tutor/a de la universitat orientarà l’estudiant sobre el desenvolupament del treball i en revisarà l’elaboració. El treball de fi de màster serà un petit treball d’indagació a l’aula o d’aprofundiment i reflexió teòrica, concebut com una activitat d’autoformació. Es realitzarà a partir de dades empíriques (enregistraments, treballs dels alumnes de secundària, entrevistes, observacions, diaris, materials d’aula) i/o lectures d’aprofundiment didàctic (articles de difusió, recerca, reflexions, etc). Pot estar relacionat amb algun treball previ que s’hagi desenvolupat durant el curs i sobre el qual ara es vulgui aprofundir més mitjançant un estudi de caire empíric o teòric. L’extensió del treball serà de 25 pàgines aproximadament, i s’haurà de lliurar tant en format electrònic com en paper abans del 15 de juny de 2011. Per a l’avaluació del treball fi de màster es tindrà en compte el següent barem:

Seguiment del treball per part del tutor/a 10%

Valoració del treball per part del tribunal 50%

Valoració de l’exposició oral 40%

L’estudiant haurà d’haver superat el pràcticum per tal de poder presentar el treball de fi de màster. La qualificació final del mòdul s’obtindrà fent una mitjana ponderada entre la qualificació del pràcticum i la del treball de fi de màster (d’acord amb el nombre de crèdits de cada part).

7

Per la superació del mòdul es necessari el compliment del següent requeriment:

- Ús eficient i acurat de l’anglès en qualsevol situació relacionada amb tasques acadèmiques o docents demostrant un nivell de competència C1.2 o superior del Marc Europeu de Referència per a les Llengües del Consell d’Europa.

9. Calendari de les sessions per al curs 2010-2011 D’acord amb el calendari global del màster, el pràcticum es desenvoluparà durant tot el curs. Hi haurà dos períodes en els quals l’estudiant anirà al centre educatiu:

- Pràcticum I (pràctiques d’observació): del 22 de novembre al 3 de desembre de 2010. En aquest període, a més de les tasques pròpies del pràcticum, l’estudiant haurà de recollir un conjunt de dades per a l’elaboració d’un treball del mòdul comú.

- Pràcticum II (pràctiques d’intervenció): del 28 de febrer al 15 d’abril de 2011

Durant tot el curs es realitzarà un seminari de seguiment del pràcticum i del treball fi de màster a la universitat. L’assistència a aquestes tutories és obligatòria. Si us plau, consulteu el calendari de cada fase. El treball de fi de màster s’haurà d’entregar al tutor de la universitat abans del 15 de juny de 2011 i, amb posterioritat a la data d’entrega, entre el 20 i el 30 de juny de 2011, l’estudiant haurà de fer una defensa oral del treball davant d’un tribunal. Excepcionalment, el treball fi de màster es podrà lliurar el 2 de setembre de 2011 i fer-ne la defensa oral entre el 5 i el 9 de setembre de 2011.

1

Màster universitari en formació de professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat,

formació professional i ensenyaments d'idiomes

Especialitat: Biologia i Geologia

Mòdul Específic: Complements de Formació

Curs: 2010-2011

2

1.- Dades de l’assignatura

2.- Prerequisits

No es contemplen

3.- Contextualització i objectius formatius de l’assignatura

Completar els coneixements de biologia i geologia dels llicenciats, enginyers o graduats futurs professors de Biologia i Geologia.

Nom de l’assignatura BLOC 1. Complements per la formació disciplinar

Codi 42084 Crèdits ECTS 12 Curs i període en el que s’imparteix

Primer / Segon Semestre

Horari 3.30 a 8.30 Lloc on s’imparteix Facultat de Ciències de l’educació de la UAB Llengües Català Responsable de l’assignatura

Nom professor/a

Departament Facultat de Ciències i Biociències

Universitat/Institució UAB

Despatx

Telèfon (*)

e-mail

Horari de tutories A convenir

3

4.- Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Competències Resultats d’aprenentatge

CEM1. Conèixer els continguts curriculars de les matèries relatives a l'especialització docent corresponent, així com el cos de coneixements didàctics entorn dels processos d'ensenyança i aprenentatge respectius.

CES1.1. Demostrar que coneix el valor formatiu i cultural de la Biologia i la Geologia i dels continguts d'aquestes disciplines que s’imparteixen en l'Educació secundària obligatòria i en el batxillerat, i integrar dits continguts en el marc de la ciència i de la cultura.

CES1.2. Demostrar que coneix la història i els desenvolupaments recents de la Biologia i la geologia i les seves perspectives per a transmetre una visió din iologia i la Geologia.àmica de les mateixes i donar sentit a la Biologia i la Geologia escolar, destacant la gènesi històrica dels coneixements de les dites ciències.

CES1.3. Demostrar que coneix contextos i situacions en què s'usen i apliquen la Biologia i la Geologia que componen el currículum de secundària obligatòria i del batxillerat, subratllant el seu caràcter funcional i analitzant el seu impacte en el món actual.

CES1.4. Demostrar que coneix els desenvolupaments teoricopràctics de l'ensenyança i l'aprenentatge de la B

CEM2. Planificar, desenvolupar i avaluar el procés d'ensenyança i aprenentatge potenciant processos educatius que faciliten l'adquisició de les competències pròpies de les respectives ensenyances, atenent al nivell i formació prèvia dels estudiants així com l'orientació dels mateixos, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre.

CES2.1 Demostrar que coneix els currículums de Biologia i Geologia de l'ESO i del batxillerat.

CES2.2. Transformar els currículums de Biologia i Geologia en seqüències d'activitats d'aprenentatge i programes de treball.

CES2.3. Seleccionar, utilitzar i elaborar materials per a l'ensenyança de la Biologia i la Geologia.

CES2.4. Entendre l'avaluació com un instrument de regulació i d'estímul a l'esforç, i conèixer i desenvolupar estratègies i tècniques per a l'avaluació de l'aprenentatge de la Biologia i la Geologia.

CEM3. Buscar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la en els processos d'ensenyança i aprenentatge en les matèries pròpies de l'especialització cursada.

CEM4. Concretar el currículum que es vagi a implantar en un centre docent participant en la planificació col·lectiva del mateix; desenvolupar i aplicar metodologies didàctiques tant grupals com personalitzades, adaptades a la diversitat dels estudiants.

CES4.1. Demostrar que coneix i que sap aplicar propostes docents innovadores en l'àmbit de la Biologia i la Geologia.

4

CEM5. Dissenyar i desenvolupar espais d'aprenentatge amb especial atenció a l'equitat, l'educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans que faciliten la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d'un futur sostenible.

CEM6. Adquirir estratègies per a estimular l'esforç de l'estudiant i promoure la seva capacitat per a aprendre per si mateix i amb altres, i desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que faciliten l'autonomia, la confiança i iniciativa personals.

CES6.1. Crear un clima que faciliti la interacció i valori les aportacions dels estudiants per a fomentar l'aprenentatge de la Biologia i la Geologia en l'aula.

CEM7.Conéixer els processos d'interacció i comunicació en l'aula, dominar destreses i habilitats socials necessàries per a fomentar l'aprenentatge i la convivència en l'aula, i abordar problemes de disciplina i resolució de conflictes.

CEM8.Dissenyar i realitzar activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura en l'entorn on estigui ubicat; desenvolupar les funcions de tutoria i d'orientació dels estudiants de manera colaborativa i coordinada; participar en l'avaluació, investigació i innovació dels processos d'ensenyança i aprenentatge.

CES8.1. Identificar els problemes relatius a l'ensenyança i aprenentatge de la Biologia i la Geologia i plantejar possibles alternatives i solucions.

CE13. Interpretar les diferents necessitats educatives dels alumnes amb la finalitat de proposar les accions educatives més adequades.

CE14. - Posseir les habilitats d'aprenentatge necessàries per a poder realitzar una formació contínua tant en els continguts i la didàctica de Biologia i Geologia com en els aspectes generals de la funció docent. 48/179

CT1. Fer un ús eficaç i integrat de les tecnologies de la informació i la comunicació.

CEST1.1. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació i integrar-les en el procés d'ensenyança aprenentatge de la Biologia i la Geologia.

CT2. Comunicar-se de manera efectiva, tant de forma verbal com no verbal.

CT4. Generar propostes innovadores i competitives en l'activitat professional i en la investigació.

5

5.- Continguts de l’assignatura Bloc “Complements de Formació de “Biologia i Geologia” s’estructura en 3 grans temes: Tema 1. Història de la Geologia i la Biologia (3 cr) Història de la Geologia

1. De l’antiguitat al segle XVII.

2. Les grans controvèrsies: l’origen de les roques, l’edat de la terra, catastrofisme versus actualisme.

3. L’origen de les muntanyes: de la Deriva continental a la Tectònica de plaques.

4. La descoberta del paisatge: de la brúixola al GPS.

5. Cartografia: del mapa de paper al mapa digital i els sistemes d’informació geogràfica (GIS).

Història de la Biologia

1. Biologia, història, història de la biologia

2. Pensament mític, pensament racional

3. D'Orient a Occident

4. Noves fronteres de pensament

5. La visió històrica de la vida

6. Individu, societat, informació Tema 2. Temes bàsics de Biologia i Geologia (6 cr) Biologia (per no biòlegs)

1. La Química de la Vida: Components Químics de la cèl·lula. Bioelements. Molècules orgàniques. Biocatalitzadors. Introducció al metabolisme.

2. La cèl·lula: La cèl·lula procariota i eucariota. estructura i funció dels orgànuls. Models d’organització. Divisió cel·lular.

3. Bases de l’herència: Genètica clàssica. Lleis de Mendel. herència lligada al sexe. Identificació del ADN com a portador de l’herència Genètica Humana (Genoma Humà). Alteracions del genoma.

4. Cos humà : Organització general del cos humà. Anatomia i fisiologia dels aparells del cos humà. Òrgans sensorials, Sistema nerviós i endocrí

5. Origen de la vida. Diversitat biològica. Fixisme i evolucionisme. La selecció Darwiniana. Dels homínids fòssils a l’Homo sapiens.i Evolució de l’Home. Prof.

6. Les persones i la salut I: Promoció de la salut sexualitat y reproducció. Reproducció humana. Canvis a l’adolescència. Cicle menstrual, fecundació, embaràs i part. Mètodes anticonceptius. Malalties de transmissió sexual.

7. Les persones i la salut Il: Alimentació i nutrició humanes. Funcions de la nutrició, Aparell digestiu. Malalties principals. Anàlisi de dietes saludables, hàbits. Trastorns alimentaris.

8. Ecologia

6

Geologia (per no geòlegs)

1. El sistema Sol-Terra

2. La Terra: de la forma als models d’estructura interna

3. Materials terrestres: minerals

4. Materials terrestres: roques

5. Dinàmica externa I: les capes fluides de a Terra

6. Dinàmica externa II: el sistema conca

7. Dinàmica interna I: terratrèmols i volcans

8. Dinàmica interna II: deformació i estructures tectòniques

9. Estratigrafia I: estrats, estructures sedimentàries, ambients sedimentaris

10. Estratigrafia II: registre estratigràfic, continuïtat i discontinuïtat, el temps geològic, datacions i fòssils

11. Mapes geològics I: elements del mapa geològic, mapes i talls geològics simples

12. Mapes geològics II: Mapes i talls geològics "complexes", història geològica.

13. Geologia de Catalunya i la Península Ibèrica. Història geològica i formes del relleu.

14. Treball de camp a la zona de la riera de Sant Jaume entre les localitats d’Olesa de Montserrat i Vacarisses

Geologia per tothom 1cr

1. La interpretació del treball de camp

2. Les ciències de la Terra i del medi ambient: recursos, riscos i impactes. Tema 3. Temes de Ciència Actuals (4cr)

1. El canvi climàtic

2. Drogues i neuro-fisiología

3. "Avenços en Biologia, reptes en Bioètica".

4. "El virus de la Grip i la seva evolució".

5. Tectònica global

6. Ens quedem sense petroli?

7

6.- Metodologia docent i activitats formatives

Activitat Hores Metodologia

Dirigida 25% - 30%

Magistral/Expositiva /Pràctiques de laboratori / Exemplificació i estudi de casos /Resolució de problemes/ Lectures dirigides

Supervisada 15% - 20%

Revisió de treballs escrits

Autònoma 40% - 60%

Estudi personal / Lectures i comentaris de text autònoms / Realització d’activitats pràctiques en grup / Realització de treballs escrits

Avaluació continuada

3% - 7% Treballs o dossier / Exposicions orals

Temes Detall de metodologia docent

Història de la Biologia i la Geologia.

- Magistral/Expositiva (Dirigida) - Exemplificació i estudi de casos (Dirigida) - Lectures i comentaris de text (Autònoma i Dirigida) - Estudi personal (Autònoma) - Realització de treballs escrits (Autònoma) - Revisió dels treballs presentats (Supervisada)

Temes bàsics de Biologia (Biologia per a geòlegs )

Temes bàsics de Geologia (Geologia per a biòlegs )

- Magistral/Expositiva (Dirigida) - Pràctiques de laboratori (Dirigida) - Resolució de problemes (part Dirigida i part Autònoma) - Estudi personal (Autònoma) - Exposicions orals (Avaluació continuada) - Realització de treballs escrits (Autònoma) - Revisió dels treballs presentats (Supervisada)

Temes de Ciència Actuals

Per cada monogràfic, es farà: - Presentació/ conferència magistral/expositiva (Dirigida) - Lectures i comentaris de text (Autònoma )

8

7.- Avaluació

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

RESULTATS

D’APRENENTATGE

Temes Concreció de les activitats

d’avaluació Fase/dates d’entrega

Resultats d’aprenentatge

Història de la Biologia

Treball final sobre un text historic sobre un dels temes treballats.

Fase 3 . Primera quinzena de gener.

Història de la geologia

Treball de 3 a 5 fulls sobre un dels autors treballats segons unes pautes que es donaran.

Descoberta del paisatge a un indret amb vista panoràmica del vostre entorn, segons pautes.

Entrega abans de les vacances de Nadal.

Temes bàsics de Biologia

Resposta a algunes preguntes dels exàmens PAU, una per cada bloc o tema.

Fases 3 i 4 . entrega setmana posterior al plantejament de la tasca

CES1.1. CES1.4. CEM3. CE14 CT1.CT2

Temes bàsics de Geologia

1. Treball d’aplicació del reconeixement de roques en l’àmbit urbà.

2. Activitat d’avaluació de talls geològics.

3. Treball d’interpretació del treball de camp.

Entrega: 1.- 9 de febrer de 2011 2.- 16 de febrer de 2011 3.- 23 de maig de 2011

CES1.2 CEM3. CE14 CT1

Temes de Ciència Actuals

Assistència a les sessions.

CES1.1. CES1.3. CEM3. CE14 CT1

9

8.- Bibliografia i enllaços web

Bibliografia Historia de la biologia

- BARONA, J.L. Història del pensament biològic. València, Universitat de València, Col·lecció Educació-Materials, 2003 (1998)

- GIORDAN, A. (coord.) Conceptos de Biología, vols. 1&2. Madrid, Labor, 1988.

- JAHN, I., LOTHER, R. y SENGLAUB, K. Historia de la biología. Barcelona, Labor, 1990

- LÓPEZ-PIÑERO, J.M. Medicina, historia, sociedad. Barcelona, Ariel, 1969.

Bibliografia Història de la Geologia

- Alsina, J. (2006) Historia de la Geología una introducción. Ed. Montesinos. España.

- Cuvier, G. (2002). Discurs sobre els cataclismes del globos terraqüi i sobre els canvis que s’han produit en el regne animal. Institut d’Estudis Catalans/Eumo/Pòrtic. Barcelona.

- Ellenberger, F. (1989). Historia de la Geología. Volumen 1: De la antigüedad al siglo XVII. Ministerio de Educación y Ciencia/Labor. Barcelona.

- Ellenberger, F. (1994). Histoire de la Geologie. Tome 2: La grande éclosion et ses prémices 1660-1810. Tec & Doc. New York.

- Grup d'Estudis d'Història de la Cartografia: http://www.ub.edu/gehc/index.html

- Hallam, A. (1985). Grandes controversias geológicas. Labor. Barcelona. - Holmes, A.; Holmes, D.L. (1981).- Geología Física. Ed. Omega.

- Hutton, J. (2004). La teoría de la Tierra (traducción de García Cruz, C.). Enseñanza de las Ciencias de la Tierra, v. 12, (2) 149-205.

- Luna Bruna. Cartografía. Historia de los mapas antiguos: http://valdeperrillos.com/books/cartografia-historia-mapas-antiguos

- Pedrinaci, E. (2001). Los procesos geológicos internos. Síntesis educación. Madrid.

- Steno, N. (2002). El Pródomo (traducción de Sequeiros, L.). Enseñanza de las Ciencias de la Tierra, v. 10, (3) 243-283.

- Strahler, A.R. y Strahler, A. H. (1989). Geografía física. (3ª Ed.)Omega.

- Wegener, A. (1983). El origen de los continentes y océanos. Pirámide. Madrid.

Bibliografia Temes basics de Biologia

Tortora GJ, Derrichkson B. 2008. Introducción al cuerpo humano: fundamentos de anatomía y fisiologia (7ª Edicion). Editorial Médica Panamericana, Mexico.

Chiras DD. 2005. Human Biology. (5th edition). Jones and Bartlett Publishers, Boston.

Bibliografia Temes basics de Geologia

- Anguita, F.; Moreno, F. (1989). Procesos Geològicos externos y Geología Ambiental. Ed. Rueda, Madrid.

- Anguita, F.; Moreno, F. (1989). Procesos Geològicos Internos. Ed. Rueda, Madrid.

- Anguita, F. (1988). Origen e història de la Tierra. Ed. Rueda, Madrid.

- Atles geològic de Catalunya (2010) Edit. Institut Cartogràfic de Catalunya

- Història Natural dels Països Catalans (1986): "Geologia I". Volum 1. Enciclopèdia Catalana. Barna.

10

- Història Natural dels Països Catalans (1992): "Geologia II". Volum 2. Enciclopèdia Catalana. Barna.

- Història Natural dels Països Catalans (1985): "Recursos geològics i sòl". Volum 3. Enciclopèdia Catalana. Barna.

- Història Natural dels Països Catalans (1988): "Registre fòssil". Volum 15. Enciclopèdia Catalana. Barna.

- Ingles, M.; Martí, J.; Palau, J. (1986): "Les roques: introducció a la petrologia". Ketres Ed.. Barcelona.

- Keller, E.A.; Blodgett, R.H. (2007) Riesgos naturales. Prentice Hall.

- Mata, J.M. y Sanz, J. (1988). "Guia d'identificació de minerals". Parcir, Manresa.

- Mottana, A.; Crespi, R.; Liborio, G. (1980): "Guía de minerales y rocas". Ed. Grijalbo. Barcelona.

Gutierrez Elorza, M. (2008) Geomorfología. Prentice Hall.

- Obrador, A y Estrada, R. (2002). Del sedimento arenoso a la roca. Enseñanza de las Ciencias de la Tierra, 10, p. 7883.

- Oms, O., Vicens, E. y Obrador, A. (2002). Introducción al mapa geológico (1): topografía y fundamentos. Monografías de Enseñanza de la Ciencias de la Tierra. Serie Cuadernos didácticos nº2

- Riba, O. i alt. (1979).- Geografia Física dels Països Catalans. Ed. Ketres.

- Solé Sabaris, LL. i alt. (1958).- Geografia de Catalunya. Ed. Aedos.

- Strahler, A.N. y Strahler, A. H. (1989). Geografía física. (3ª Ed.)Omega.

- Strahler, A.N. (1987).- Geología física. Ed. Omega.

- Tarbuck, E.J. & Lutgens, F.K. (2005).- Ciencias de la Tierra. Una introducción a la Geología física. Prentice Hall.

Webs

- Institut Geològic de Catalunya (IGC): http://www.igc.cat

- Institut Cartogràfic de Catalunya (IGC): http://www.icc.cat

- Geocamp-portal de les activitats de camp: http://webs2002.uab.es/_c_gr_geocamp/geocamp/1024/index.ht

- Terminilogia: http://cit.iec.cat

Revistes:

- Enseñanza de las Cièncias de la Tierra (AEPECT): http://www.aepect.org/larevista.htm

- Alambique

- Enseñanza de las Ciencias: http://www.raco.cat/index.php/ensenanza

1

Màster universitari en formació de professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat,

formació professional i ensenyaments d'idiomes

Especialitat: Biologia i Geologia

Mòdul Específic: Didàctica

Curs: 2010-2011

2

1.- Dades de l’assignatura

2.- Prerequisits

No es contemplen

3.- Contextualització i objectius formatius de l’assignatura En aquest blocs és pretén capacitar al futur professor de secundària perquè pugui ensenyar els continguts de l'àrea de coneixement en els que s'ha format, integrant els coneixements disciplinars i els de la didàctica tot tenint en compte els coneixements d’altres àrees com són l’epistemologia, el llenguatge i la comunicació, la psicologia i la pedagogia.

Nom de l’assignatura BLOC 2: Aprenentatge i ensenyament de la Biologia i la Geologia. BLOC 3: Innovació docent e iniciació a la investigació en didàctica de la Biologia y la Geologia .

Codi 42084 Crèdits ECTS 15 Curs i període en el que s’imparteix

Primer i segon semestre.

Horari Dilluns i dimarts de 3.30 a 8.30

Lloc on s’imparteix Facultat de Ciències de l’Educació UAB

Llengües Català Responsable de l’assignatura

Nom professor/a Montserrat Roca Tort

Departament Didàctica de la Biologia

Universitat/Institució UAB

Despatx G5-22

Telèfon (*) 935812642

e-mail montserrat.roca.tort@uab.cat

Horari de tutories A convenir

3

4.- Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Competències Resultats d’aprenentatge

CEM1. Conèixer els continguts curriculars de les matèries relatives a l'especialització docent de biologia i geologia, així com el cos de coneixements didàctics entorn dels processos d'ensenyança i aprenentatge respectius.

CES1.1. Demostrar que coneix el valor formatiu i cultural de la Biologia i la Geologia i dels continguts d'aquestes disciplines que s’imparteixen en l'Educació secundària obligatòria i en el batxillerat, i integrar dits continguts en el marc de la ciència i de la cultura.

CES1.2. Demostrar que coneix la història i els desenvolupaments recents de la Biologia i la geologia i les seves perspectives per a transmetre una visió dinàmica de la de les mateixes i donar sentit a la Biologia i la Geologia escolar, destacant la gènesi històrica dels coneixements de dites ciències.

CES1.3. Demostrar que coneix contextos i situacions en què s'usen i apliquen la Biologia i la Geologia que componen el currículum de secundària obligatòria i del batxillerat, subratllant el seu caràcter funcional i analitzant el seu impacte en el món actual.

CES1.4. Demostrar que coneix els desenvolupaments teoricopràctics de l'ensenyança i l'aprenentatge de la biologia i la geologia

CEM2. Planificar, desenvolupar i avaluar el procés d'ensenyança i aprenentatge potenciant processos educatius que faciliten l'adquisició de les competències pròpies de les respectives ensenyances, atenent al nivell i formació prèvia dels estudiants així com l'orientació dels mateixos, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre.

CES2.1 Demostrar que coneix els currículums de Biologia i Geologia de l'ESO i del batxillerat.

CES2.2. Transformar els currículums de Biologia i Geologia en seqüències d'activitats d'aprenentatge i programes de treball.

CES2.3. Seleccionar, utilitzar i elaborar materials per a l'ensenyança de la Biologia i la Geologia.

CES2.4. Entendre l'avaluació com un instrument de regulació i d'estímul a l'esforç, i conèixer i desenvolupar estratègies i tècniques per a l'avaluació de l'aprenentatge de la Biologia i la Geologia.

CEM3. Buscar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la en els processos d'ensenyança i aprenentatge en les matèries pròpies de l'especialització cursada.

CEM4. Concretar el currículum que es vagi a implantar en un centre docent participant en la planificació col·lectiva del mateix; desenvolupar i aplicar metodologies didàctiques tant grupals com personalitzades, adaptades a la diversitat dels estudiants.

CES4.1. Demostrar que coneix i que sap aplicar propostes docents innovadores en l'àmbit de la Biologia i la Geologia.

4

CEM5. Dissenyar i desenvolupar espais d'aprenentatge amb especial atenció a l'equitat, l'educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans que faciliten la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d'un futur sostenible.

CEM6. Adquirir estratègies per a estimular l'esforç de l'estudiant i promoure la seva capacitat per a aprendre per si mateix i amb altres, i desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que faciliten l'autonomia, la confiança i iniciativa personals.

CES6.1. Crear un clima que faciliti la interacció i valori les aportacions dels estudiants per a fomentar l'aprenentatge de la Biologia i la Geologia en l'aula.

CEM7.Conéixer els processos d'interacció i comunicació en l'aula, dominar destreses i habilitats socials necessàries per a fomentar l'aprenentatge i la convivència en l'aula, i abordar problemes de disciplina i resolució de conflictes.

CEM8.Dissenyar i realitzar activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura en l'entorn on estigui ubicat; desenvolupar les funcions de tutoria i d'orientació dels estudiants de manera colaborativa i coordinada; participar en l'avaluació, investigació i innovació dels processos d'ensenyança i aprenentatge.

CES8.1. Identificar els problemes relatius a l'ensenyança i aprenentatge de la Biologia i la Geologia i plantejar possibles alternatives i solucions.

CE13. Interpretar les diferents necessitats educatives dels alumnes amb la finalitat de proposar les accions educatives més adequades.

CE14. - Posseir les habilitats d'aprenentatge necessàries per a poder realitzar una formació contínua tant en els continguts i la didàctica de Biologia i Geologia com en els aspectes generals de la funció docent. 48/179

CT1. Fer un ús eficaç i integrat de les tecnologies de la informació i la comunicació.

CEST1.1. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació i integrar-les en el procés d'ensenyança aprenentatge de la Biologia i la Geologia.

CT2. Comunicar-se de manera efectiva, tant de forma verbal com no verbal.

CT4. Generar propostes innovadores i competitives en l'activitat professional i en la investigació.

5

5.- Continguts de l’assignatura

Bloc 2. Aprenentatge i ensenyament de la Biologia i la Geologia Introducció a la Didàctica de la Biologia i la Geologia

La classe de ciències ideal.

- Reflexió sobre la professió docent i el repte d’ensenyar ciències al segle XXI. La didàctica de les ciències com a camp multidisciplinar per adreçar el problema d’ensenyar ciències.

Què ensenyar?

- Finalitats de l’ensenyament de les ciències. Per què ensenyar ciències?

- Naturalesa del coneixement científic. Què és la ciència? Quin model de ciència ensenyar?

- Quina ciència ensenyar. Caracterització de la ciència escolar. Modelitzar a l’aula de ciències. Contextos rellevants.

Com s’aprenen les ciències?

- La investigació en didàctica i els models didàctics. Evolució de la visió de la ciència i de la visió de com s’aprèn i com s’ensenya.

- Com s’aprèn. Les concepcions alternatives de l’alumnat. Característiques, sistemes de diagnosi i anàlisi. El cicle d’aprenentatge.

Com ensenyar ciències?

- Instruments per aprendre ciències. Mapes conceptuals, Mapes mentals, Xarxes sistèmiques, ...

- L’avaluació. Funcions de l’avaluació. L’avaluació formadora com a estratègia d’autorregulació de l’aprenentatge.

Didàctica de la Biologia Tema 0 : Com triar els continguts bàsics ?

Quines són les preguntes clau a les que respon el coneixement de la disciplina? Quins mètodes d’investigació utilitza per generar el coneixement? Quines són les afirmacions principals que es formulen per donar resposta a les preguntes clau?

Tema 1 : Els éssers vius i la seva diversitat Els éssers vius sistemes dinàmics Model ésser viu: Composició, estructura i funció Observació, descripció, comparació, classificació Anàlisi de diverses situacions amb control de variables

Tema 2: El cos humà El cos humà es un sistema obert. El cos humà està format per cèl·lules El cos humà te capacitat autorreguladora Diferents nivells d’estudi. La realització de maquetes Preguntes per afavorir una visió sistèmica.

Tema 3: La nutrició La nutrició implica tots els processos relacionats amb l’obtenció de matèria i energia per viure. La unitat dels éssers vius és la cèl·lula, és qui es nodreix Hi ha dos processos fonamentals la nutrició autotrofa i la heterotrofa. En la biosfera es dona el cicle de la matèria i el flux d’energia El tipus de nutrició porta a la definició dels nivells tròfics. El treball pràctic: Cremem un cacauet

6

Tema 4: La relació

La transferència d’energia (llum. calor, só) i els materials del medi poden actuar com a estímuls. Els éssers vius tenen sistemes de coordinació que transmeten la informació des dels receptors a les parts del cos que responen Una relació implica la presencia de: Un estímul, un receptor i un resposta Hi ha mecanismes de transmissió: cel·lulars (sistema nerviós) i moleculars.(hormones) En l’interior dels organismes pluricel·lulars es donen processos de relació – regulació interna Justificar la conclusió d’una experiència Activitat entorn a la lectura

Tema 5: Reproducció Reproducció asexual, reproducció sexual. Gàmetes, fecundació cigot, desenvolupament. Diversitat de medis diversitat de processos reproductius. La reproducció humana Anticoncepció, reproducció assistida. Argumentar defensar una idea amb arguments científics i ètics.

Tema 6: Herència i evolució Caràcter, informació i manifestació (genotip i fenotip) Teoria cromosòmica de l’herència. L’ADN el material genètic. Mutació. Diversitat el seu origen o les seves causes. La selecció natural Les teories com eines per l’anàlisi i la predicció.

Tema 7: Ecosistema L’ecosistema com un organisme viu. Cicle de matèria i flux d’energia. Diversitat d’ecosistemes. La intervenció de l’home en el medi. Anàlisi i propostes davant de situacions complexes L’educació per a la sostenibilitat

Tema 8: Defensa dels microorganismes Salut i malaltia Infecció: agent, transmissió, acció i tractament. Defensa natural: La resposta immunitaria. La defensa de la humanitat higiene i vacunació. Anàlisi i propostes davant de situacions complexes.

Didàctica de la Geologia 1- Característiques específiques de la Geologia com a Ciència.

Contribució del coneixement geològic a l’alfabetització científica de l’alumnat de secundària: una millor comprensió de l’espai i el temps.

2- La Terra com a sistema. Visió global de la dinàmica de la Terra. Algunes bases per entendre el seu funcionament. El canvi geològic.

3- La Geologia en l’ensenyament no universitari. - Proposta d’idees clau per a una Geologia bàsica. Preguntes clau. - Selecció i seqüenciació dels continguts

4- La Terra un planeta canviant. Dinàmica Externa Agents- Processos- Manifestacions- Riscos i Impacte.

- El cicle de l’aigua. Ús de maquetes

7

5- La Terra un planeta canviant. Dinàmica interna

Estructura interna de la terra. Tectònica de plaques- Manifestacions- Riscos i Impacte - Configurar un model bàsic de com funciona la Terra. Com és la Terra per dintre?. Activitat de laboratori - Com es pot saber on ha començat un terratrèmol? Resolució de problemes. Mètodes d’estudi

6- Els materials: roques, minerals i fòssils Les roques considerades com arxius. Cicle de les roques. Tipus de recursos - Minerals al super. Creació de contextos significatius

7- El temps geològic La història de la terra. Datació - Com conèixer les idees dels alumnes en relació al temps geològic. Qüestionaris

8- El treball de camp en l’ensenyament de la Geologia. Idees bàsiques Didàctica de la Física i la Química per a biòlegs i geòlegs - El paradigma de la mecànica newtoniana: interaccions i canvi de l’estat de moviment. - La visió energètica dels processos: conservacions i degradacions d’energia. - El model de partícules i el canvi químic. En totes les sessions es treballaran dificultats conceptuals bàsiques d’aquests models o conceptes això com les estratègies d'ensenyament - aprenentatge adients per superar-les. També es presentaran exemples de materials didàctics contextualitzats en l’àmbit de la biologia i la geologia adients per treballar aquests conceptes o models. Bloc 3: Innovació docent e iniciació a la investigació en didàctica de la Biologia y la Geologia 1: Selecció i seqüenciació dels continguts d’aprenentatge. Macroseqüenciació i Microseqüenciació Definició d’objectius i continguts en l’enfocament competencial

Competències científiques i aportacions a les competències bàsiques Objectius generals d’etapa: les metes educatives de l’ensenyament de les ciències en una

determinada etapa escolar. Objectius didàctics de cada unitat: els objectius d’aprenentatge que els alumnes han d’assolir amb

cada una unitat didàctica / activitat Continguts com a integració de conceptes, procediments i actituds

2: Selecció, disseny i/o adaptació de les Activitats d’ensenyament-aprenentatge Seqüenciació de les activitats segons el Cicle d’Aprenentatge Disseny d’activitats d’avaluació Tipus d’activitats interessants a l’ensenyament de les ciències L’adaptació de les activitats per l’atenció a la diversitat La gestió de l’aula per diferents activitats d’ensenyament/aprenentatge La temporització de les activitats d’ensenyament i aprenentatge La programació com a conjunt d’unitats didàctiques

3: Presentació i justificació del disseny d’una unitat didàctica. La memòria de pràctiques Preparació i justificació dels objectius

Selecció dels continguts.. Punt de partida de l’alumnat: Objectius de la U.D.

Selecció i seqüenciació de les activitats dissenyades Activitat d’idees prèvies inicial

8

Altres activitats: Activitat d’avaluació final

Recursos per posar-ho en pràctica. Bibliografia (manuals de didàctica, articles per professorat, llibres de consulta, articles de

recerca, etc.) Altres fonts d’informació (CD-rom, adreces electròniques...) Altres materials (altres unitats didàctiques, llibres de text,...) Valoració personal de la realització de la U.D.

6.- Metodologia docent i activitats formatives

Activitat Hores Metodologia

Activitat Dirigida 25-30

Magistral/Expositiva. Pràctiques de laboratori. Exemplificació y estudio de casos. Resolució de problemes

Activitat Supervisada

15-20 Tutories especialitzades presencials: col·lectives o individuals. Revisió de treballs.

Activitat Autònoma

40-60 Estudio personal. Lectures i comentaris de text. Realització d’activitats practiques i propostes didàctiques en grup.

Activitat d’avaluació continuada

3-7

Treballs / dossier. Proves de procés Observacions pautades Exposicions orals

7.- Avaluació

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ RESULTATS

D’APRENENTATGE Bloc 2: Aprenentatge i ensenyament de la Biologia i la Geologia ID1: Reflexió de cada un dels blocs treballats: ID1: Examen

2/15 20%

CES1.1. - CES2.1 - CES2.4. - CE14.- CT2.

DB: Anàlisi i avaluació d’una de les activitats treballades a classe (ESO) DB: justificació, disseny i anàlisi d’una intervenció a Batxillerat

3/15 20 %

CES1.2. - CES1.3.- CES1.4. - CES2.3.- CES4.1. - CES8.1. CT2.

DG: Anàlisi i avaluació d’una de les activitats treballades a classe (ESO) DG: justificació, disseny i anàlisi d’una intervenció a Batxillerat

3/15 20%

CES1.2. - CES1.3.- CES1.4. - CES2.3.- CES4.1. - CES8.1.- CT2.

DfiQ : Assistència a les sessions. 1/15

CT2.

Bloc 3: Innovació docent e iniciació a la investigació en didàctica de la Biologia y la Geologia

D: Filmació de la pròpia intervenció a l’IES, tria d’un fragment pel seu anàlisi i justificació d’aquesta selecció.

Activitats d’aula

D: Fonamentació de la Unitat Didàctica i justificació de la selecció d’objectius, activitats, ...

4/15 40%

CES1.2. - CES1.3. - CES1.4. - CES2.1 - CES2.2. - ES2.3.- CES2.4. - CEM3.-CES4.1.- CEM5. CES6.1. - CEM7 - CES8.1. - CEST1.1. -CT2.

9

8.- Bibliografia i enllaços web

ALBALADEJO, C. et al. 1993, La ciència a l'aula. Activitats d'aprenentatge en ciències naturals. Barcelona: Barcanova.

ARCA, M. et al. 1990, Enseñar Ciencia. Barcelona: Paidos/Rosa Sensat.

Del CARMEN, L. (coord.) 1997,La enseñanza y el aprendizaje de las Ciencias de la Naturaleza en la Educación Secundaria. Barcelona: ICE UB/Horsori

CLAXTON, G. 1994 Educar mentes curiosas, Madrid: Aprendizaje/Visor.

DRIVER, R et al. 1991, Ideas científicas en la infancia y la adolescencia. Madrid: Ed. Morata/MEC.

DUSCHL, R. 1997, Renovar la Enseñanza de las Ciencias. Madrid: Ed. Narcea.

GIORDAN, A. (1985). La enseñanza de las ciencias. Siglo XXI. Madrid: España Editores.

GIORDAN, A, (2001). El meu cos, la primera meravella del món. Barcelona: Edicions La Campana,

GIORDAN, A. & VECCHI, G. 1988, Los orígenes del saber. Sevilla: Diada Ed.

JORBA, J. & CASELLAS, E. (eds.) 1996, La regulació i l'autoregulació dels aprenentatges. Col.lecció Estratègies i tècniques per a la gestió social a l'aula, V.1 Bellaterra: ICE de la UAB.

JORBA, J. Gómez,I; PRAT,A. (1998). Parlar i escriure per aprendre. Barcelona: ICE UAB.

JORBA, J.& SANMARTÍ. N. 1996, Enseñar, aprender y evaluar: un proceso de regulación continua. Madrid: MEC.

LEMKE, J.L. 1997, Aprender a hablar ciencia, Barcelona: Ed. Paidós.

NOVAK, J.D. & GOWIN, 1988, Aprendiendo a aprender. Barcelona: Ed. Martínez Roca.

OGBORN, J. et al. 1998 Formas de explicar. La enseñanza de las Ciencias en Secundaria. Madrid: Aula XXI Santillana.

OSBORNE, R. & FREYBERG, P. 1991, El aprendizaje de las Ciencias. Madrid: Narcea.

PORLAN, R. et al. (eds) 1988, Constructivismo y Enseñanza de las Ciencias. Sevilla: Diada Ed.

PUJOL ROSA Mª (2003) Didáctica de las cienccias en la educación primária. Barcelona: DCE. Sintesis Educación

SANMARTÍ, N. (coord.) 2003 Aprendre ciències tot aprenent a escriure ciència. Barcelona: Edicions 62.

SANMARTÍ, N. 2002 Didáctica de las Ciencias en la educación secundaria obligatoria. Madrid: Sintesis.

SANMARTÍ. N. & PUJOL, R.M. 1997, Ciencias de la Naturaleza ESO. Guia práctica Praxis para el profesorado. Barcelona: Ed. Praxis.

Curriculum secundària www.xtec.cat

Informe PISA http://www.gencat.net/educacio/csda/publis/quaderns.htm

Projectes

- CDEC Centre de Documentació i Experimentació en Ciències: http://www.xtec.es/cdec/

- Guias Praxis para la ESO http://www.guiasensenanzasmedias.es/materiaESO.asp?materia=natura.

Projecte Ciències 12-16. IZQUIERDO, M. (Coord.). 1993, CDEC. Generalitat de Catalunya

- Projecte “IDEAS” (Ideas, Evidence and Argument in Science ) de la Fundació Nuffield i del monogràfic “Ideas and evidence” de la revista School Science Review (juny 2006).

- Projecte SNAB, Salters-Nuffield Advanced Biology.

- Twenty First Century Science project. The University of York Nuffield Foundation.

Revistes

10

Alambique.

Enseñanza de las ciencias.

Enseñanza de las Ciencias de la Tierra.

Ciències: Revista del Professorat de Ciències d'Infantil, Primària i Secundària. http://crecim.uab.cat/revista_ciencies/revista/index.htm

1

Màster universitari en formació de professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat,

formació professional i ensenyaments d'idiomes

Especialitat: Biologia i Geologia

Pràcticum i Treball fi de màster

Curs: 2010-2011

2

1.- Dades de l’assignatura

Nom de l’assignatura Pràcticum i treball de fi de màster

Codi 42099 Crèdits ECTS 18 Curs i període en el que s’imparteix

Primer i Segon

Horari Veure calendari al final

Lloc on s’imparteix Centres de practiques i aules del mòdul específic segons

especialitats Llengües Català Responsable de l’assignatura

Nom professor/a Montserrat Roca Tort

Departament Didàctica de la biologia i les ciències

Universitat/Institució Autònoma de Barcelona

Despatx G-5, 122

Telèfon (*) 93 581 26 42

e-mail "Montserrat Roca" <mroca130@xtec.cat

Horari de tutories A convenir

2.- Prerequisits

No es contemplen

3.- Equip docent

Montserrat Roca : mroca130tec.cat Enric Custodio: enric.custodio@gmail.com Marcel Costa: mcosta1@xtec.cat, Marcel·la Saez Garcia: Marcela.Saez@uab.cat

3

4.- Contextualització i objectius formatius de l’assignatura

L’estructura del mòdul és comuna a totes les especialitats, encara que el seu contingut i desenvolupament està relacionat tant amb el mòdul comú (formació psicopedagògica i social) com amb el mòdul específic corresponent a la seva especialitat.

El mòdul de pràcticum i treball de fi de màster té dues parts diferenciades però complementàries. El treball que l’estudiant realitzarà al llarg del mòdul ha de servir-li per tenir un contacte amb la realitat de la professió, i per aquest motiu es desenvolupa en gran part en un centre d’educació secundària. En primer lloc, l’estudiant haurà de conèixer la realitat d’un centre educatiu, les seves funcions, estructura i organització, així com integrar-se en la vida i les activitats del centre de pràctiques. En segona instància haurà d’integrar-se en un grup classe i realitzar activitats d’intervenció tant acompanyada com autònoma. En conjunt, la seva feina, tant en les fases de preparació a la universitat com en la seva estada en un centre de secundària, li ha de permetre posar en pràctica les competències necessàries per al seu desenvolupament professional, amb l’ajuda del tutor de la universitat, del coordinador de pràctiques del centre i del tutor del centre. D’altra banda, la realització del treball de fi de màster, que es realitzarà amb posterioritat al pràcticum, ha de possibilitar la reflexió sobre els continguts i les competències del màster, per tal de mostrar-ne la seva adquisició.

5.- Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Competències Resultats d’aprenentatge

CEM2. Planificar, implementar i avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge potenciant processos educatius que facilitin l’adquisició de les competències pròpies dels respectius ensenyaments, atenent al nivell dels estudiants així com a l’orientació dels mateixos, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre

CES 2.1 Adquirir experiència en la planificació, la docència i l’avaluació de les matèries corresponents a l’especialitat.

CEM3. Buscar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la als processos d’ensenyament i aprenentatge en les matèries pròpies de l’especialitat.

CEM4. Concretar el currículum que s’hagi d’implantar en un centre docent participant en la planificació col·lectiva del mateix; desenvolupar i aplicar metodologies didàctiques tant de grup como personalitzades, adaptades a la diversitat dels estudiants.

CEM5. Dissenyar i desenvolupar espais d’aprenentatge amb especial atenció a l’equitat, l’educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans que faciliten la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d’un futur sostenible.

CEM6. Adquirir estratègies para estimular l’esforç

4

de l’estudiant i promoure la seva capacitat per aprendre per sí mateix i amb altres, i desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que faciliten l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals. CEM7.Conèixer els processos d’interacció i comunicació a l’aula i al centre, dominar destreses i habilitats socials necessàries per fomentar l’aprenentatge i la convivència a l’aula, i abordar problemes de disciplina i resolució de conflictes.

CES7.1. Dominar les destreses i habilitats socials necessàries per fomentar un clima que faciliti l’aprenentatge i la convivència.

CEM8.Diseñar y realitzar activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura en l’entorn on estigui ubicat; desenvolupar les funcions de tutoria i d’orientació dels estudiantes de manera col·laborativa i coordinada; participar en la avaluació, investigació i innovació dels processos d’ensenyament i aprenentatge.

CEM9.Conèixer la normativa i la organització institucional del sistema educatiu i models de millora de la qualitat d’aplicació als centres d’ensenyament.

CEM11. Informar y assessorar a les famílies sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge i sobre la orientació personal, acadèmica y professional dels fills.

CE12. Organitzar un grup d’estudiants per a un bon desenvolupament de les activitats compartides.

CE13. Interpretar les diferents necessitats educatives dels alumnes amb la finalitat de proposar les accions educatives més adequades.

CES13.1. Elaborar propostes basades en l’adquisició de coneixements, destreses i aptituds intel·lectuals i emocionals.

CE14. Tenir les habilitats d’aprenentatge necessàries per poder realitzar una formació continuada tant en els continguts i la didàctica de l’especialitat com en els aspectes generales de la funció docent.

CT3. Treballar en equip i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinaris) i desenvolupar actituds de participació i col·laboració como a membre actiu de la comunitat.

CT1. Fer un us eficaç e integrat de les tecnologies de la informació i la comunicació.

CT2. Comunicar-se de manera efectiva, tant de forma verbal como no verbal.

CES2.1. Acreditar un domini de l’expressió oral i escrita en la pràctica docent.

CT4. Generar propostes innovadores y competitives en l’activitat professional i en la investigació.

CES.4.1. Participar en las propostes de millora en els diferents àmbits d’actuació a partir de la reflexió basada en la pràctica

CT5. Analitzar críticament el treball personal i utilitzar els recursos pel desenvolupament professional.

5

CT6. Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d’acord amb els principis deontològics de la professió.

CT7. Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionals per desenvolupar aquelles necessàries en el seva actuació i desenvolupament professional.

6.- Continguts de l’assignatura

El mòdul s’estructura en els següents blocs: Pràcticum BLOC 1. Tallers d’Expressió Oral i d’Educació Emocional. La relació entre docents i alumnes: tipus d’estratègies discursives. Les explicacions orals a classe. Anàlisi dels formats d’interacció per facilitar la construcció del coneixement. Reflexió sobre els recursos discursius basats en la utilització d’estratègies retòriques i ajudes visuals. Preguntes reflexives versus reproductives. L’argumentació en l’àmbit acadèmic. BLOC 2. Pràctiques d’observació en un centre d’Educació Secundària. Primera fase de les pràctiques en un IES que ha de servir per conèixer el centre i el seu entorn, el seu projecte educatiu i les concrecions del mateix; l’organització general, el funcionament del departament corresponent a l’especialitat, l’anàlisi dels recursos del centre per una educació de qualitat, el treball del professor tutor de secundària i les diferents intervencions en què el tutor actua com a docent. El practicant també pot col·laborar amb el tutor en la planificació i execució d’activitats a l’aula. BLOC 3. Pràctiques d’intervenció en un centre d’Educació Secundària. Segona fase de les pràctiques en un IES que ha de servir per completar les pràctiques d’observació i analitzar les característiques professionalitzadores del professor de secundaria. Així mateix, durant aquest període l’estudiant en pràctiques realitzarà petites actuacions d’intervenció acompanyada i una intervenció autònoma com a professor. Aquesta intervenció haurà de ser dissenyada, implementada i avaluada per l’estudiant sota la supervisió del tutor del centre i el tutor de la universitat. Treball fi de màster BLOC 4. Treball fi de màster. L’estudiant haurà d’elaborar un treball de reflexió final i en farà una presentació pública oral davant un tribunal que permeti mostrar que ha adquirit el conjunt de competències del màster que el capaciten per iniciar la seva actuació com a docent de la seva especialitat en un centre d’educació secundària.

6

7.- Metodologia docent i activitats formatives

Tipus d’activitat

Hores Metodologia Resultats d’aprenentatge

Activitat dirigida

40 hores Tallers i seminari de seguiment del practicum i del treball fi de master

CEM10, CT1, CES2.1, CES4.1, CEM9, CT5, CT7

Activitat supervisada

200 hores Tutories presencials: col·lectives o individuals. Revisió de treballs Pràctiques d’ observació i d’actuació en un centre d’educació secundària.

CES2.1, CEM3, CEM4, CEM5, CEM6, CES7.1, CEM8, CEM11, CE12, CES13.1, CE14, CT1, CES2.1, CT3, CES4.1, CT5, CT6, CT7

Activitat autònoma

200 hores Preparació d’activitats a realitzar en els períodes de pràctiques. Preparació i elaboració del portafoli del pràcticum i del treball de fi de màster

CEM3, CEM4, CEM5, CEM6, CEM8, CEM9, CEM10, CEM11, CE13, CE14, CT1, CES2.1, CT3, CT5

Activitat d’avaluació continuada

10 hores Seguiment documents del portafoli. Autoavaluació i coavaluació entre l’estudiant, el tutor del centre i el tutor de la universitat

CES2.1, CEM3, CEM4, CEM6, CES7.1, CEM8, CEM9, CEM10, CES13.1, CE14, CT1, CT5, CT6, CT7

8.- Avaluació

A) Pràcticum

Durant les diverses fases del practicum l’estudiant elaborarà un portafoli amb els següents documents:

Doc. 1: Expectatives (1-2 fulls) Entrega: 16 – 11 – 2010 Doc. 2: Primera estada a l’IES (observacions pautades) (4-6 fulls) Entrega: 21 –12 – 2010 Doc. 3: Planificació docent (disseny d’una unitat didàctica) (10+Annex) Entrega: 25 – 02 – 2011 Doc. 4: Actuació docent, Valoració personal i propostes de millora (4-6+Annex) Entrega: 10 – 05 – 2011

En les sessions de seminari de seguiment del pràcticum el tutor de la universitat orientarà l’estudiant sobre el contingut de cadascun dels documents que formaran el portafoli. Així mateix el tutor del centre orientarà l’estudiant especialment per a la realització de la planificació i l’actuació docent.

Per a l’avaluació del practicum es tindrà en compte l’assistència i participació en els tallers i en el seminari de seguiment del pràcticum. Així mateix es valoraran el conjunt d’actuacions en el centre de secundària i el contingut del portafoli. Per a l’avaluació del practicum es tindrà en compte el següent barem: Assistència i participació en els tallers i el seminari de seguiment del pràcticum 10%

Valoració del portafoli del pràcticum 50%

Valoració de l’informe del tutor i del coordinador de practiques del centre de secundària. 40%

7

Per aprovar el practicum caldrà haver superat cadascun dels apartats anteriors. Això inclou tenir aprovvats cadascun dels documents del portafoli. L’assistència als tallers i al seminari de seguiment del pràcticum és obligatòria (mínim 80% d’assistència). D’altra banda cal assistir a totes les sessions que es realitzaran en els centres de secundària (100% d’assistència).

B) Treball fi de màster

En les sessions de seminari de seguiment del treball de fi de màster el tutor de la universitat orientarà l’estudiant sobre el desenvolupament del treball i revisarà l’elaboració del mateix. El treball de fi de màster serà un petit treball d’indagació a l’aula o d’aprofundiment i reflexió teòrica, concebut com una activitat d’autoformació. Es realitzarà a partir de dades empíriques (enregistraments, treballs dels alumnes de secundaria, entrevistes, observacions, diaris, materials d’aula) i/o lectures d’aprofundiment didàctic (articles de difusió, recerca, reflexions, etc). Pot estar relacionat amb algun treball previ que s’hagi desenvolupat durant el curs i sobre el que ara es vulgui aprofundir més mitjançant un estudi de caire empíric o teòric. L’extensió del treball serà de 25 pàgines, aproximadament, i s’haurà de lliurar tant en format electrònic com en paper abans del 15 de juny de 2011. Per a l’avaluació del treball fi de màster es tindrà en compte el següent barem: Seguiment del treball per part del tutor 10%

Valoració del treball per part del tribunal 50%

Valoració de l’exposició oral 40%

L’estudiant haurà d’haver superat el pràcticum per tal de poder presentar el treball de fi de màster. La qualificació final del mòdul s’obtindrà fent una mitjana ponderada entre la qualificació del pràcticum i la del treball de fi de màster (d’acord amb el nombre de crèdits de cada part).

9. – Calendari de les sessions pel curs 2010-2011

D’acord amb el calendari global del màster, el pràcticum es desenvoluparà durant tot el curs. Concretament hi haurà dos períodes en els quals l’estudiant anirà a un centre de secundària: Pràcticum I (pràctiques d’observació): del 22 de novembre al 3 de desembre de 2010. En aquest període, a més de les tasques pròpies del pràcticum, l’estudiant haurà de recollir un conjunt de dades per a l’elaboració d’un treball del modul comú. Pràcticum II (pràctiques d’intervenció): del 28 de febrer al 15 d’abril de 2011 Durant tot el curs es realitzarà a la universitat un seminari de seguiment del practicum i del treball fi de màster. Les sessions seran sempre en dimarts de 18:45 a 20:30 h, amb el següent calendari: Fase I: dies 5 d’octubre, 2 de novembre i 16 de novembre de 2010 Fase III: dies 14, 21 de desembre de 2010, 11 de gener, 25 de gener, 8 i 15 de febrer de 2011 Fase V: dies 26 d’abril, 3,10 i 17 de maig de 2011. El treball de fi de màster s’haurà d’entregar al tutor de la universitat abans del 15 de juny de 2011 i, amb posterioritat a la data d’entrega, entre el 20 i el 30 de juny de 2011, l’estudiant haurà de fer una defensa oral del treball davant d’un tribunal. Excepcionalment el treball fi de màster es podrà lliurar el 2 de setembre de 2011 i fer la defensa oral del mateix entre el 5 i el 9 de setembre de 2011.

Màster universitari en formació de professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat,

formació professional i ensenyaments d'idiomes.

Especialitat: Física i Química

Mòdul específic: Complements de formació

Curs: 2010-2011

2

1.- Dades de l’assignatura

Nom de l’assignatura COMPLEMENTS DE FORMACIÓ DE FÍSICA I QUÍMICA Codi 42087 Crèdits ECTS 12 Curs i període en el que s’imparteix

Anual (primer i segon semestre) curs 10/11

Horari dimecres de 15:30 a 20:30h

Lloc on s’imparteix SEMINARI C

LABORATORI 1 o 3 Llengües Català Responsable de l’assignatura

Nom professor/a MARIÀ BAIG i ALEU

Departament Departament de Física.

Grup de física teòrica: informació i fenòmens quàntics

Universitat/Institució UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Despatx C7b/022 (Facultat de Ciències)

Telèfon (*) 935811754

e-mail Mariano.Baig@uab.cat

Horari de tutories Dimarts de 16 a 17h i dimecres de 10 a 12h

2.- Prerequisits

No es contemplen

3.- Contextualització i objectius formatius de l’assignatura

Completar els coneixements de física i química dels llicenciats, enginyers o graduats futurs professors de física i química.

3

4.- Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Competències Resultats d’aprenentatge

CEM1. Conèixer els continguts curriculars de les matèries relatives a l'especialització docent corresponent.

CES1.1. Demostrar que coneix el valor formatiu i cultural de la Física i la Química i dels continguts d'aquesta disciplina que s'imparteixen en l'Educació secundària obligatòria i en el batxillerat, i integrar dites contingudes en el marc de la ciència i de la cultura. CES1.2. Demostrar que coneix la història i els desenvolupaments recents de les diferents parts de la Física i la Química i les seves perspectives per a transmetre una visió dinàmica de les mateixes i donar sentit a la Física i la Química escolar, destacant la gènesi històrica dels coneixements d'aquestes ciències. CES1.3. Demostrar que coneix contextos i situacions que s'usen i apliquen la Física i la Química que componen el currículum de secundària obligatòria i del batxillerat, subratllant el seu caràcter funcional i analitzant el seu impacte en el món actual. CES1.4. Demostrar que coneix els desenvolupaments teoric-pràctics de l'ensenyament i l'aprenentatge de la Física i la Química.

CEM3. Buscar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la en els processos d'ensenyament i aprenentatge en les matèries pròpies de l'especialització cursada.

CE14. Posseir les habilitats d'aprenentatge necessàries per a poder realitzar una formació contínua en els continguts de Física i Química.

CT1. Fer un ús eficaç i integrat de les tecnologies de la informació i la comunicació.

CEST1.1. Utilizar las tecnologías de la información y la comunicación

CT2. Comunicar-se de manera efectiva, tant de forma verbal com no verbal.

Nota: Se indican con CEM las competencias específicas que aparecen en los objetivos de la orden ministerial ECI/3858/2007, del 27 de diciembre, BOE 29 de diciembre. Se indican con CE otras competencias específicas del master y con CT las competencias transversales.

4

5.- Continguts de l’assignatura El bloc “Complements de Formació de Física i Química” s’estructura en 3 grans temes:

TEMA 1. Temes de Ciència Actuals (4cr) Monogràfics de temes de l'àmbit de les ciències amb un alt grau impacte social que ajudin al futur professor a motivar la discussió amb els seus alumnes de secundària com a formar-se una opinió raonada sobre els mateixos. Els temes a tractar estaran entre els següents:

- El canvi climàtic - Reptes i bioètica - Nanotecnologia - Tectònica global - Criptologia i comunicació - Drogues i neurofisiologia o el virus de la grip

TEMA 2. Física i Química pràctiques (4cr) Treball sobre continguts fonamentals de física o química per complementar la formació inicial dels futurs professors de física i química. Els alumnes faran el programa de Física pràctica per químics i afins o Química pràctica per físics o afins segons les necessitats de complements de formació que tinguin depenent de la disciplina de llicenciatura o grau d’origen. Física pràctica per químics i afins

Mesura i anàlisi de dades Com determinar la correlació entre variables. L’equip Multilog-Pro i el programa Multilab. Exemples de relacions entre posició, velocitat i acceleració.

Forces i moviment El concepte de força i els seus tipus. Exemples de moviments amb i sense fregament. Ús útil de les forces de fregament. L’equilibri dinàmic: el moviment a velocitat constant.

La visió energètica dels processos Conservació de l’energia. Mecanismes de transferència de l’energia i la seva relació amb la qualitat de l’energia. Interpretació probabilística de la

segona llei de la Termodinàmica. Electromagnetisme

El camp elèctric i el magnètic. Determinació experimental de les línies de camp. Una experiència sobre la inducció electromagnètica.

Fenòmens ondulatoris. Química pràctica per físics i afins La Química a secundària

La Química a l’ESO. La Química a Batxillerat. Química i societat.

El canvi químic Substància simple, substància composta i mescles. Canvi físic i canvi químic. La taula periòdica dels elements. Formulació

Reaccions químiques Massa atòmica i massa molecular relativa. Numero d’Avogadro. Quantitat de substància: mol. Estequiometria.

Calor i velocitat de les reaccions químiques Energia en les reaccions químiques. Termoquímica. Cinètica química.

Àtoms i molècules Models atòmics. Models de l’enllaç químic. Tipus d’enllaç i propietats.

Reaccions àcid – base. Equilibri químic: reaccions reversibles. Constant d’equilibri. Espontaneïtat

5

Equilibri àcid – base. pH.. Reaccions de precipitació i d’oxidació - reducció

Solubilitat i precipitació. Equilibri de solubilitat. Reaccions d’oxidació – reducció. Piles.

Laboratori de química Utillatge bàsic del laboratori químic. Seguretat en la laboratori. Reaccions químiques: precipitació i esterificació. Tècniques de separació. Estudi experimental de la energia (calor) de les reaccions químiques. Estudi experimental de la velocitat de les reaccions químiques. Mesura del pH. Valoracions àcid – base. Estudi experimental de reaccions redox. Mesura experimental de la FEM d’una pila. Valoracions redox.

Història de la Física i la Química (4cr) Monogràfics sobre figures i períodes rellevants en la història de la física i la química. Part 1. Monogràfics de reflexió crítica sobre figures destacades de la història de la Física, com ara:

- Galileu i la transició de la filosofia natural a la física - Coulomb i la física experimental il·lustrada - De Faraday a Maxwell - Einstein i la base tecnològica de la física teòrica

En aquests monogràfics es presentaran els canvis més significatius a llarg de la historia de la física, tot identificant les formes històriques de la professió del físic, sense deixar de banda els contextos socioculturals en els que es van desenvolupar.

Part 2: Part 2: Monogràfics de visió històrica i humanista sobre els orígens i evolució històrica de la química.

- - L’herència secular d’Aristòtil en la química. Alquímia, metal·lúrgia i medicina. - Les afinitats químiques i la visualització dels canvis químics. - Una revolució en la física i en la química al segle XVIII. - Dels “àtoms físics” als “àtoms químics” del segle XIX

En ambdues parts el treball es durà a terme a partir de lectura de textos historio-científics, anàlisis biogràfic, estudi de material iconogràfic, la reconstrucció d’experiments i l’anàlisi del discurs històric.

6.- Metodologia docent i activitats formatives

Activitat Hores Metodologia

Dirigida 25% - 30% Magistral/Expositiva /Pràctiques de laboratori / Exemplificació i estudi de casos /Resolució de problemes/ Lectures dirigides

Supervisada 15% - 20% Revisió de treballs escrits

Autònoma 40% - 60% Estudi personal / Lectures i comentaris de text autònoms / Realització d’activitats pràctiques en grup / Realització de treballs escrits

Avaluació continuada

3% - 7% Treballs o dossier / Exposicions orals

Temes Detall de metodologia docent

Temes de Ciència Actuals

Per cada monogràfic, es farà:

- Presentació/ conferència magistral/expositiva (Dirigida)

- Taller de treball en els continguts presentats: exemplificació, resolució de problemes, etc. (Dirigida)

- Realització d’activitats pràctiques en grup (Dirigida i Autònoma)

6

Física i Química pràctiques (Física per químics)

- Magistral/Expositiva (Dirigida) - Pràctiques de laboratori (Dirigida)

- Resolució de problemes (part Dirigida i part Autònoma)

- Estudi personal (Autònoma)

- Exposicions orals (Avaluació continuada)

- Realització de treballs escrits (Autònoma)

- Revisió dels treballs presentats (Supervisada)

Història de la Física i la Química.

- Magistral/Expositiva (Dirigida) - Exemplificació i estudi de casos (Dirigida) - Lectures i comentaris de text (Autònoma i Dirigida)

- Estudi personal (Autònoma)

- Realització de treballs escrits (Autònoma)

- Revisió dels treballs presentats (Supervisada)

7.- Avaluació

Temes Concreció de les activitats d’avaluació Fase/dates d’entrega Resultats d’aprenentatge

Temes de Ciència Actuals

- No hi ha activitats d’avaluació planificades (s’avalua per assistència)

Física i Química pràctiques

- Informes de laboratori, resolució de problemes treballats a l’aula i cerca d’informacions (aprox. 4 lliuraments)

- Presentació oral del treball escrit (5-10’) / Treball escrit d’aprofundiment d’un tema (aprox. 1000 / paraules 1-2 fulls)

Fases 3 i 5 (entrega set. posterior al plantejament de la tasca)

Fase 5 (data a concretar).

CES1.1.

CES1.3.

CES1.4.

CEM3.

CE14

CT1

CT2

Història de la Física i de la Química.

- 2 Comentaris/anotacions sobre textos històrics (aprox. 300-500 paraules).

- Treball final sobre aspectes dels temes treballats (aprox. 1500-2000 paraules).

Fase 1 (entregar durant les sessions)

Fase 3 (1era setmana)

CES1.2

CEM3.

CE14

CT1

8.- Bibliografia i enllaços web BIBLIOGRAFIA “Temes de Ciència Actuals” Es facilitarà bibliografia específica per cada sessió monogràfica, si s’escau. BIBLIOGRAFIA “Física i Química pràctiques”

R.H. PETRUCCI, W.S. HARWOOD, F.G. HERRING, Química General, Ed. Prentice Hall, Madrid, 2003 (dos volums)

R. CHANG, Principios esenciales de química general, Mc.Graw-Hill, Madrid, 2006.

K.W. WHITTEN, Química general, Mc.Graw-Hill, Madrid, 1999.

Química general: manual de laboratori, Publicacions i edicions de la Universitat de Barcelona, Barcelona, 2004.

F. J. GARCÍA ALONSO, Seguridad en el laboratorio de Química, Universidad de Oviedo, 2007.

NANCY KONIGSBERG, Investigacions en Química General, Edició a cura de P. González i M. Izquierdo, Facultat de Ciències, UAB.

+ Bibliografia a concretar en les sessions (part de Física practica) BIBLIOGRAFIA “Història de la Física i la Química” BENSAUDE-VINCENT, Bernadette; STENGERS, Isabelle, Historia de la química. Madrid: Addison-Wesley, 1997. (Histoire de la Chimie.

Paris: La Découverte, 1993). BERNAL , John D., La proyección del hombre. Historia de la física clásica. Madrid: Siglo XXI, 1972. BROCK, William H., Historia de la química. Madrid: Alianza Editorial, 1998 (The Fontana History of Chemistry. London: Fontana Press,

1992). COLLINS, Harry; PINCH, Trevor, El gólem. Lo que todos deberíamos saber acerca de la ciencia. Barcelona: Crítica, 1996.

7

GARCÍA BELMAR, Antonio; BERTOMEU SÁNCHEZ, José Ramón, Nombrar la materia: Una introducción histórica a la terminología química. Barcelona: El Serbal, 1999.

HOLTON, Gerald; BRUSH, Stephen G., Introducción a los conceptos y teorías de las ciencias físicas. Barcelona: Reverté, 1984 (1a ed. 1952). [Nueva edición revisada: Physics, the Human Adventure. From Copernicus to Einstein and Beyond (New Brunswick: Rutgers, 2001)].

IHDE, Aaron J., The Development of Modern Chemistry. New York: Harper Row, 1966. KNIGHT, David, Ideas in Chemistry. A History of the Science. London: Athlone Press, 1992. KUHN, Thomas S. (1962), L’estructura de les revolucions científiques. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, 2007. LEVERE, Trevor H., Transforming Matter. A History of Chemistry from Alchemy to the Buckyball. Baltimore: Johns Hopkins University Press,

2001. MATHIEU, Jean-Paul (ed.). Histoire de la physique. Vol. 2: La physique au XXe siècle. Paris: Lavoisier -Tec & Doc, 1991. NYE, Mary Jo, (ed.), The Modern Physical and Mathematical Sciences. Cambridge: Cambridge University Press, 2003. OLBY, R. C.; CANTOR, G. N.; CHRISTIE, J. R. R.; HODGE, M. J. S. eds., Companion to the History of Modern Science. Londres, Nueva

York: Routledge, 1990. PARTINGTON, James R., Historia de la Química. Madrid: Espasa Calpe, 1945. PARTINGTON, James R., A History of Chemistry. London: Macmillan, 1961-70. PESTRE, Dominique, Ciència, diners i política. Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum, Publicacions URV, 2008. ROSMORDURC, Jean. Una història de la física i de la química. De Tales a Einstein. Barcelona: La Magrana, 1993. SÁNCHEZ RON, José Manuel, Espacio-tiempo y átomos. Relatividad y mecánica cuántica. Berrocales del Jarama: Akal, 1992. SÁNCHEZ RON, José Manuel, El poder de la ciencia. Historia social, política y económica de la ciencia (siglos XIX y XX).

Barcelona: Crítica, 2006.

Màster universitari en formació de professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat,

formació professional i ensenyaments d'idiomes.

Especialitat: Física i Química

Mòdul específic: Didàctica

Curs: 2010-2011

2

1.- Dades de l’assignatura

Nom de l’assignatura DIDÀCTICA DE LA FÍSICA I LA QUÍMICA Codi 42087 Crèdits ECTS 15 Curs i període en el que s’imparteix

Anual (primer i segon semestre) curs 09/10

Horari Dilluns i Dimarts de 15:30 a 20:30 Lloc on s’imparteix SEMINARI 2B i Laboratori 1 Llengües Català Responsable de l’assignatura

Nom professor/a DIGNA COUSO

Departament DID. DE LA MATEMÀTICA I LES CIÈNCIES

EXPERIMENTALS

Universitat/Institució UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

Despatx G5-144

Telèfon (*) 935813206

e-mail digna.couso@uab.cat

Horari de tutories Dimecres 15:00 a 17:00h o a convenir

2.- Prerequisits

No es contemplen

3.- Contextualització i objectius formatius de l’assignatura

En aquest blocs és pretén capacitar al futur professor de secundària perquè pugui ensenyar els continguts de les àrees de coneixement de la física i la química, integrant els coneixements disciplinaris i els de la didàctica de les ciències tot tenint en compte els coneixements d’altres àrees com són l’epistemologia, el llenguatge i la comunicació, la psicologia i la pedagogia.

3

4.- Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Competències Resultats d’aprenentatge

CEM1. Demostrar que coneix el cos de coneixements didàctics entorn dels processos d'ensenyança i aprenentatge de la Física i la Química.

CEM2. Planificar, desenvolupar i avaluar el procés d'ensenyança i aprenentatge potenciant processos educatius que faciliten l'adquisició de les competències pròpies de les respectives ensenyances, atenent al nivell i formació prèvia dels estudiants així com l'orientació dels mateixos, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre.

CES2.1 Demostrar que coneix els currículums de Física i Química de l'ESO i del batxillerat.

CES2.2. Transformar els currículums de Física i Química en seqüències d'activitats d'aprenentatge i programes de treball.

CES2.3. Seleccionar, utilitzar i elaborar materials per a l'ensenyança de la Física i la Química

CES2.4. Entendre l'avaluació com un instrument de regulació i d'estímul a l'esforç, i conèixer i desenvolupar estratègies i tècniques per a l'avaluació de l'aprenentatge de la Física i la Química

CEM3. Buscar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la en els processos d'ensenyança i aprenentatge en les matèries pròpies de l'especialització cursada.

CEM4. Concretar el currículum que es vagi a implantar en un centre docent participant en la planificació col·lectiva del mateix; desenvolupar i aplicar metodologies didàctiques tant grupals com personalitzades, adaptades a la diversitat dels estudiants.

CES4.1. Demostrar que coneix i que sap aplicar propostes docents innovadores en l'àmbit de la Biologia i la Geologia.

CEM5. Dissenyar i desenvolupar espais d'aprenentatge amb especial atenció a l'equitat, l'educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans que faciliten la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d'un futur sostenible.

CEM6. Adquirir estratègies per a estimular l'esforç de l'estudiant i promoure la seva capacitat per a aprendre per si mateix i amb altres, i desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que faciliten l'autonomia, la confiança i iniciativa personals.

CES6.1. Crear un clima que faciliti la interacció i valori les aportacions dels estudiants per a fomentar l'aprenentatge de la Biologia i la Geologia en l'aula.

CEM7.Conéixer els processos d'interacció i comunicació en l'aula, dominar destreses i habilitats socials necessàries per a fomentar l'aprenentatge i la convivència en l'aula, i abordar problemes de disciplina i resolució de conflictes.

CEM8.Dissenyar i realitzar activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura en l'entorn on estigui ubicat; desenvolupar les funcions de tutoria i d'orientació dels estudiants de manera col·laborativa i coordinada; participar en l'avaluació, investigació i innovació dels processos d'ensenyança i aprenentatge.

CES8.1. Identificar els problemes relatius a l'ensenyança i aprenentatge de la de la Física i la Química i plantejar possibles alternatives i solucions.

CE13. Interpretar les diferents necessitats educatives dels alumnes amb la finalitat de proposar les accions educatives més adequades.

CE14. - Posseir les habilitats d'aprenentatge necessàries per a poder realitzar una formació contínua tant en els

continguts i la didàctica de la Física i la Química com en els aspectes generals de la funció docent.

CT1. Fer un ús eficaç i integrat de les tecnologies de la informació i la comunicació.

CEST1.1. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació i integrar-les en el procés d'ensenyança aprenentatge de la Física i la Química

CT2. Comunicar-se de manera efectiva, tant de forma verbal com no verbal.

CT4. Generar propostes innovadores i competitives en l'activitat professional i en la investigació.

4

5.- Continguts de l’assignatura El bloc “Didàctica de la Física i la Química” s’estructura en 2 parts: “Aprenentatge i ensenyament de la Física i la Química” (9cr) i “Innovació docent i iniciació a la recerca en didàctica de la Física i la Química” (6cr), amb 5 temes en total:

Aprenentatge i ensenyament de la Física i la Química TEMA 1. Introducció a la Didàctica de la Física i la Química (2cr)

- La classe de ciències ideal. - Reflexió sobre la professió docent i el repte d’ensenyar ciències al segle XXI. - La didàctica de les ciències com a camp multidisciplinar per adreçar el problema d’ensenyar ciències.

- Què ensenyar? - Finalitats de l’ensenyament de les ciències. Per què ensenyar ciències? - Naturalesa del coneixement científic. Què és la ciència? Quin model de ciència ensenyar? - Quina ciència ensenyar. Caracterització de la ciència escolar. Modelitzar a l’aula de ciències. Contextos rellevants.

- Com s’aprenen les ciències? - La investigació en didàctica i els models didàctics. Evolució de la visió de la ciència i de la visió de com s’aprèn i com

s’ensenya. - Com s’aprèn. Les concepcions alternatives de l’alumnat: característiques generals. El cicle d’aprenentatge.

- Com ensenyar ciències? - L’ensenyament de les ciències des d’un enfocament competencial. - L’avaluació. Funcions de l’avaluació. L’avaluació formadora com a estratègia d’autorregulació de l’aprenentatge.

TEMA 2. Didàctica de la Física (3cr)

- La didàctica de la física en l’ensenyament i aprenentatge del concepte de força: - El paradigma de la mecànica newtoniana. Interacció, Velocitat i Acceleració

- La didàctica de la física en l’ensenyament i aprenentatge del concepte d’energia:

- La visió energètica dels processos. Treball, Calor i Temperatura. - La didàctica de la física en l’ensenyament i aprenentatge de l’electricitat:

- Electrostàtica i circuits elèctrics. Càrrega, Voltatge, Intensitat - La didàctica de la física en l’ensenyament i aprenentatge de la llum i el so:

- Ones electromagnètiques i ones mecàniques. Amplitud, Freqüència i Longitud d’Ona - El treball de laboratori en Física

- Utilització de TICs pel treball experimental

En totes les sessions es discutirà entorn de: 1) Dificultats per ensenyar i aprendre els conceptes estudiats, 2) Propostes per superar tals dificultats (plantejades des de la recerca en didàctica), 3) Exemples de currículums / unitats que s’adrecen a aquests temes. Al llarg de les sessions, es pretén fer una reflexió sobre:

- Quins conceptes /idees / models són importants d’ensenyar en física?

- L’interès en contextualitzar per facilitar l’aprenentatge

- Importància de seqüenciar cada unitat i al llarg de l’ensenyament

- Com es pot avaluar i com es pot regular l’aprenentatge dels alumnes

- Quins recursos es poden fer servir per donar suport a la construcció de coneixements de l’alumnat

- El paper que poden jugar els experiments i el treball pràctic en l’aprenentatge

- El paper que pot jugar la lectura i l’escriptura en el seu aprenentatge

5

TEMA 3. Didàctica de la Química (3cr)

- Què és la química i per a què s'ha d'ensenyar? - Matèria i materials - El canvi químic - L'impacte de la química en la societat - Com s'ha ensenyat fins ara la química? - Imatge social de la química - Comencem pensant sobre el carbó…¿o carboni?

- Connexió entre pensament, llenguatge i experimentació, en química, amb una finalitat educativa (A)

- El llenguatge de la química - Els models de la química - Les 'manipulacions' de la química - El Model Canvi Químic - L'oxidació del ferro

- Connexió entre pensament, llenguatge i experimentació, en química (B)

- Els conceptes clau de la química - Les idees dels alumnes sobre química - 'La química és perillosa' - Les reaccions en l'aigua

- Connexió entre pensament, llenguatge i experimentació, en química (C)

- La retòrica dels llibres de text de química - Les fórmules: abans o desprès - Les imatges que fa servir la química - Les piles

- La química en els currícula. Pot contribuir a un curriculum interdisciplinar?

- Anàlisi dels programes de química - El problema de la interdisciplinaritat - ¿Illes de racionalitat 'Química'? - El metabolisme

- Nous programes de química

- 'Programes' i 'Disciplines'' - L'equilibri entre conceptes abstractes i contextos concrets. Els àtoms - Què és una bona explicació, en química? - La Taula Periòdica

- La química en la societat de la informació

- Els entorns virtuals i la química - Els sensors - Propostes de futur - Els nous materials

- Aportacions de la Història de la Química a la Didàctica de la química

- La filogènia i la ontogènia - Els obstacles epistemològics: una nova manera d'entendre'ls - Els condicionants de l'ús de la història per ensenyar ciències - La teoria atòmica química i la tradició de les substàncies

- La divulgació de la química

- Ampliar les 'audiències' de la química - Un recull de lectures sobre química - Valoració del curs

TEMA 4. Didàctica de la Biologia i Geologia per físics i químics (1cr) - El canvi geològic. La terra com a sistema. Estructura, dinàmica i funcionament. - Els models fonamentals de la biologia: model esser viu, ecosistema i evolució.

En totes les sessions es treballaran dificultats conceptuals bàsiques d'aquests models o conceptes això com les estratègies d'ensenyament-aprenentatge adients per superar-les. També es presentaran exemples de materials didàctics contextualitzats adients per treballar aquests conceptes o models.

6

Innovació docent i iniciació a la recerca en didàctica de la Física i la Química

TEMA 5. Innovació docent i recerca educativa (6cr)

- Selecció i seqüenciació dels continguts d’aprenentatge.

- Macroseqüenciació i Microseqüenciació

- Definició d’objectius i continguts en l’enfocament competencial

o Competències científiques i aportacions a les competències bàsiques

o Objectius generals d’etapa: les metes educatives de l’ensenyament de les ciències en una

determinada etapa escolar.

o Objectius didàctics de cada unitat: els objectius d’aprenentatge que els alumnes han d’assolir amb

cada una unitat didàctica / activitat

o Continguts com a integració de conceptes, procediments i actituds en progressió d’aprenentatge

- Selecció, disseny i/o adaptació de les Activitats d’ensenyament-aprenentatge

- Seqüenciació de les activitats segons el Cicle d’Aprenentatge

- Disseny d’activitats d’avaluació

- Tipus d’activitats interessants a l’ensenyament de les ciències

- L’adaptació de les activitats per l’atenció a la diversitat

- La gestió de l’aula per diferents activitats d’ensenyament/aprenentatge

- La temporització de les activitats d’ensenyament i aprenentatge

- La programació com a conjunt d’unitats didàctiques

- Presentació i justificació del disseny d’una unitat didàctica. La memòria de pràctiques

- Preparació i justificació dels objectius

o Selecció dels continguts..

o Punt de partida de l’alumnat:

o Objectius de la U.D.

- Selecció i seqüenciació de les activitats dissenyades

o Activitat d’idees prèvies inicial

o Altres activitats: exploració, introducció, síntesis, aplicació.

o Activitat d’avaluació final

- Recursos per posar-ho en práctica.

o Bibliografia (manuals de didàctica, articles per professorat, llibres de consulta, articles de recerca, etc.)

o Altres fonts d’informació (CD-rom, adreces electròniques...)

o Altres materials (altres unitats didàctiques, llibres de text,...)

o Valoració personal de la realització de la U.D.

7

6.- Metodologia docent i activitats formatives

Activitat Hores Metodologia

Dirigida 25% - 30%

Magistral/Expositiva /Pràctiques de laboratori / Exemplificació i estudi de casos /Resolució de problemes/ Lectures dirigides

Supervisada 15% - 20%

Revisió de treballs escrits

Autònoma 40% - 60%

Estudi personal / Lectures i comentaris de text autònoms / Realització d’activitats pràctiques en grup / Realització de treballs escrits

Avaluació continuada

3% - 7% Treballs o dossier / Exposicions orals

Temes Detall de metodologia docent

Introducció a la Didàctica de la Física i la Química

- Magistral/Expositiva (Dirigida) - Estudi personal (Autònoma) - Lectures i comentaris de text (Autònoma) - Realització de treballs escrits (Autònoma) - Revisió dels treballs presentats (Supervisada)

Didàctica de la Física

Didàctica de la Química

Didàctica de la Biologia i Geologia per físics i químics

- Magistral/Expositiva (Dirigida) - Pràctiques de laboratori (Dirigida) - Resolució de problemes (part Dirigida i part Autònoma) - Estudi personal (Autònoma) - Lectures i comentaris de text (Autònoma) - Realització de treballs escrits (Autònoma) - Revisió dels treballs presentats (Supervisada)

Disseny d’Unitats Didàctiques

- Magistral/Expositiva (Dirigida) - Exemplificació i estudi de casos (Dirigida) - Estudi personal (Autònoma) - Lectures i comentaris de text (Autònoma) - Realització de treballs escrits (Autònoma) - Exposicions orals (Avaluació continuada) - Revisió dels treballs presentats (Supervisada)

8

7.- Avaluació

Temes Concreció de les activitats d’avaluació Fase/dates d’entrega Resultats d’aprenentatge

Introducció a la Didàctica de la Física i la Química

Prova final (examen)

Fase 1 (final del tema, data a concretar).

CEM1 CES2.1 CES2.4 CE14. CT2.

Didàctica de la Física

- Anàlisi i avaluació d’una de les activitats treballades a classe

- Justificació, disseny i anàlisi d’una intervenció d’ensenyament de la física amb recursos TIC

Fases 3/5 (data a concretar).

Fase 3/5 (data a concretar).

Didàctica de la Química

- Anàlisi i avaluació d’una de les activitats treballades a classe

- Justificació, disseny i anàlisi d’una intervenció de treball de laboratori de química.

Fases 3 (data a concretar).

Fase 5 (data a concretar).

Didàctica de la Biologia i Geologia per físics i químics

- No hi ha activitats d’avaluació planificades (s’avalua per assistència)

CEM1 CES2.3 CES4.1. CES8.1 CT2.

Disseny d’Unitats Didàctiques

Activitats de classe - Justificar una progressió d’aprenentatge

treballada a classe, incorporant els comentaris de la coavaluació (sessió 3/4). Document a entregar per parelles de pràctiques.

- Disseny d’una rúbrica d’avaluació digital - Filmació de la pròpia intervenció a l’IES en els

practicums I i II, tria d’un fragment pel seu anàlisi i justificació d’aquesta selecció (sessió 15/16).

Activitats vinculades a la UD. - Justificació d’una Unitat Didàctica complerta per

la ESO. Ha d’incloure:

- Justificació de la progressió d’aprenentatge proposada en funció de les idees prèvies descrites a la bibliografia, el model de ciència escolar on s’emmarca i els aspectes crítics del seu ensenyament/preguntes clau.

- Justificació de la idoneïtat dels objectius d’aprenentatge i el llistat i/o esquema de continguts (conceptuals, procedimentals i actitudinals) per adquirir la competència global

- Justificació de la idoneïtat dels contextos d’ensenyament i aprenentatge escollits (context d’aprenentatge i context d’aplicació)

- Justificació dels criteris d’avaluació en funció dels objectius i la progressió

Fase 3 (data a concretar).

Fase 3 (data a concretar).

Fase 5 (data a concretar).

Fase 3/5 (data a concretar).

CEM1 CES2.1 CES2.2. CES2.3. CES2.4. CEM3. CES4.1 CEM5 CES6.1 CEM7 CES8.1. CEST1.1 CT2.

9

8.- Bibliografia i enllaços web

BIBLIOGRAFIA Didàctica de les Ciències (gral)

ALBALADEJO, C. et al. (1993), La ciència a l'aula. Activitats d'aprenentatge en ciències naturals. Barcelona: Barcanova.

ARCA, M. et al. (1990), Enseñar Ciencia. Barcelona: Paidos/Rosa Sensat.

Del CARMEN, L. (coord.) (1997),La enseñanza y el aprendizaje de las Ciencias de la Naturaleza en la Educación Secundaria. Barcelona: ICE UB/Horsori

CLAXTON, G. (1994) Educar mentes curiosas, Madrid: Aprendizaje/Visor.

DRIVER, R., GUESNE, E. & TIBERGUEIN, A. (1989) Ideas científicas en la infancia y la adolescencia. Madrid: Ed. Morata/MEC.

Ideas científicas en la infancia y en la adolescencia. Ed. MEC i Eds. Morata: Madrid.

Original: DRIVER, R., GUESNE, E. & TIBERGUEIN, A (1985) Childrens’ ideas in science. Ed. Open Univerisity Press: London

DRIVER, R., SQUIRES, A. RUSHWORTH, P. & WOOD-ROBINSON, V. (1999) Dando sentido a la ciencia en secundaria. Investigaciones sobre las ideas de los niños. Ed. Visor: Madrid.

DUSCHL, R. (1997), Renovar la Enseñanza de las Ciencias. Madrid: Ed. Narcea.

FENSHAM, P., GUNSTONE, R. & WHITE, R. (Eds) (1994) The content of science. A constructivist approach to its teaching and learning. The Falmer Press: London.

GIORDAN, A. (1985). La enseñanza de las ciencias. Siglo XXI. Madrid: España Editores.

Original: GIORDAN, A. (1978) Una pedagogie pour les sciences expérimentales. Ed.du Centurion: París

GIORDAN, A. & VECCHI, G. (1988), Los orígenes del saber. Sevilla: Diada Ed.

GIL, D., CARRASCOSA, J., FURIÓ, C. & MARTINEZ-TORREGROSA, J. (1991) La enseñanza de las ciencias en la educación secundaria. Colección Cuadernos de Pedagogía, nº 5. ICE Universidad de Barcelona y Ed. Horsori.

JORBA, J. & CASELLAS, E. (eds.) 1996, La regulació i l'autoregulació dels aprenentatges. Col.lecció Estratègies i tècniques per a la gestió social a l'aula, V.1 Bellaterra: ICE de la UAB.

JORBA, J. GÓMEZ,I; PRAT,A. (1998). Parlar i escriure per aprendre. Barcelona: ICE UAB.

JORBA, J.& SANMARTÍ. N. (1996), Enseñar, aprender y evaluar: un proceso de regulación continua. Madrid: MEC.

LEMKE, J.L. 1997, Aprender a hablar ciencia, Barcelona: Ed. Paidós.

NOVAK, J.D. & GOWIN, 1988, Aprendiendo a aprender. Barcelona: Ed. Martínez Roca.

OGBORN, J. et al. 1998 Formas de explicar. La enseñanza de las Ciencias en Secundaria. Madrid: Aula XXI Santillana.

Original: OGBORN, J., KRESS, G., MARTINS, I. & McGILLICUDDY, K. (1996) Explaining Science in the Classroom. Open University Press: London.

OSBORNE, R. & FREYBERG, P. 1991, El aprendizaje de las Ciencias. Madrid: Narcea.

PORLAN, R. et al. (eds) 1988, Constructivismo y Enseñanza de las Ciencias. Sevilla: Diada Ed.

SANMARTÍ, N. (coord.) (2003) Aprendre ciències tot aprenent a escriure ciència. Barcelona: Edicions 62.

SANMARTÍ, N. (2002) Didáctica de las Ciencias en la educación secundaria obligatoria. Madrid: Sintesis.

SANMARTÍ, N. (2007) 10 Ideas Clave: Evaluar para Aprender. Graó: Barcelona

SANMARTÍ. N. & PUJOL, R.M. (1997), Ciencias de la Naturaleza ESO. Guia práctica Praxis para el profesorado. Barcelona: Ed. Praxis.

Didàctica de la Física

RAMÍREZ, J.L.; GIL, D. i RODRÍGUEZ, J. (1994) La Resolución de los Problemas de Física y Química como Investigación. Madrid. CIDE

VIENNOT, L. (2001) Reasoning in Physics. The part of common sense. Dordrect: Kluwer Academic Publishers.

Original: VIENNOT, L. (1996) Raisonner en physique. La part du sense commune. Bruselles: De Boeck & Larcier.

VIENNOT, L. (2003) Teaching in Physics. Dordrect: Kluwer Academic Publishers.

Original: VIENNOT, L. (2002) Enseigner la physique. Bruselles: De Boeck & Larcier.

Didàctica de la Química

CAAMAÑO, A., (2002). La enseñanza de la Química. A : Jiménez, M.P. ed. Enseñar ciencias. Barcelona : Ed. Graó

IZQUIERDO, M., (2006). La enseñanza de la química frente a los retos del tercer milenio. Educación Química,17 (X), 286-299

MARTÍN, M.J., GÓMEZ, M.A., GUTIÉRREZ, M.S., (2000). La Física y la Química en secundaria. Madrid : Narcea

IZQUIERDO, M., ALIBERAS, J., (2004). Per un ensenyament de les ciències racional i raonable. UAB

10

Documents oficials

Curriculum secundària www.xtec.cat

Informe PISA http://www.gencat.net/educacio/csda/publis/quaderns.htm

Revistes d’Ensenyament de les Ciències

Alambique. http://alambique.grao.com

Enseñanza de las ciencias. Revista de Investigación y Experiencias Didácticas. http://www.raco.cat/index.php/ensenanza

Ciències: Revista del Professorat de Ciències d'Infantil, Primària i Secundària. http://crecim.uab.cat/revista_ciencies/revista/index.htm

Projectes curriculars (disponibles al CDEC, www.xtec.es/cdec o la biblioteca d’Humanitats, UAB)

IZQUIERDO, M. (Coord.). (1993), Ciències 12-16. CDEC. Generalitat de Catalunya

Projecte Advancing Phisics. IOP. http://advancingphysics.iop.org/

Projecte 21st Century Science. The University of York & Nuffield Foundation. http://www.21stcenturyscience.org/

Projecte Física i Química Salters i Salters Horners. The University of York, Nuffield Foundation, Salters Institute and Horners Co.

Salters Advanced Chemistry www.salters.co.uk/institute/curriculum_advanced.html

Salters Horners Advanced Physics www.salters.co.uk/institute/curriculum_horners.html

Disponible en català a: http://www.xtec.es/cdec/formacio/pagines/salters_f.htm

Projecte IDEAS, Nuffield Foundation & School of Education, Kings’ College London.

Original: www.kcl.ac.uk/schools/sspp/education/research/projects/ideas.html

Disponible en català a: http://phobos.xtec.cat/cdec/

9.- Calendari de sessions MÒDUL FORMACIÓ DIDÀCTICA I DISCIPLINAR, ESPECIALITAT FÍSICA I QUÍMICA Excepte excepcions, les sessions seran dilluns i dimarts, en l’horari de 15:30 a 17:45h i de 18:15 a 20:30h, d’acord amb les següents fases docents:

FASE 1 (del 04-10-10 al 19-11-10): 7 setmanes. Introducció al màster. Classes a la universitat. La primera setmana no hi haurà classes normals: conferència inaugural, presentació dels mòduls, inici tallers expressió oral i educació emocional. Per tant, en aquesta fase hi haurà 6 setmanes de classe i una d’activitats. FASE 2 (del 22-11-10 al 03-12-10): 2 setmanes. Practicum I: 1a estada al centre de secundària. Pràctiques d’observació: L’horari (20 h/setmana) és el mateix que el del tutor de l’IES. FASE 3 (del 09-12-10 al 25-02-11): 8 setmanes. Classes a la universitat. Dues setmanes abans de Nadal (del 9 al 22 de desembre), i 7 setmanes després. La darrera setmana (21-25 de febrer) no hi haurà classes normals: activitats generals, tallers i temps per preparar la unitat didàctica. Total classes normals: 8 setmanes. FASE 4 (del 28-02-11 al 15-04-11). Practicum II. S’han programat 7 setmanes preveient que els IES faran 1 setmana de festa en aquest període. Total practicum a l’IES 6 setmanes. Segona estada als centres de secundària. Pràctiques d’intervenció: L’horari (20 h/setmana) és el mateix que el del tutor de l’IES. FASE 5 (del 26-04-10 al 27-05-11). 5 setmanes. Finalització de les classes i avaluació del curs. El mòdul comú tindrà 3 setmanes de classe incloses les activitats d’avaluació final.

El detall de les sessions concretes dia a dia estarà disponible al calendari actualitzat al campus virtual i per correu electrònic

Màster universitari en formació de professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat,

formació professional i ensenyaments d'idiomes.

Especialitat: Física i Química

Pràcticum i Treball de fi de màster

Curs: 2010-2011

2

1.- Dades de l’assignatura

Nom de l’assignatura Pràcticum i treball de fi de màster Codi 42099 Crèdits ECTS 18 Curs i període en el que s’imparteix

Primer i Segon

Horari Veure calendari al final

Lloc on s’imparteix Centres de practiques i aules del mòdul específic segons

especialitats Llengües Català (Anglès, a l’especialitat d’anglès) Responsable de l’assignatura

Nom professor/a Digna Couso

Departament Didàctica de les matemàtiques i les ciències

Universitat/Institució Autònoma de Barcelona

Despatx G-5, 144

Telèfon (*) 93 581 32 06

e-mail digna.couso@uab.cat (Coordinació)

Horari de tutories A convenir

2.- Prerequisits

No es contemplen

3.- Equip docent

Joan Aliberas <jalibera@xtec.cat> María Isabel Hernández <mariaisabel.hernandez@uab.cat> Montserrat Tortosa <montserrat.tortosa@uab.cat>

3

4.- Contextualització i objectius formatius de l’assignatura

L’estructura del mòdul és comuna a totes les especialitats, encara que el seu contingut i desenvolupament està relacionat tant amb el mòdul comú (formació psicopedagògica i social) com amb el mòdul específic corresponent a la seva especialitat.

El mòdul de pràcticum i treball de fi de màster té dues parts diferenciades però complementàries. El treball que l’estudiant realitzarà al llarg del mòdul ha de servir-li per tenir un contacte amb la realitat de la professió, i per aquest motiu es desenvolupa en gran part en un centre d’educació secundària. En primer lloc, l’estudiant haurà de conèixer la realitat d’un centre educatiu, les seves funcions, estructura i organització, així com integrar-se en la vida i les activitats del centre de pràctiques. En segona instància haurà d’integrar-se en un grup classe i realitzar activitats d’intervenció tant acompanyada com autònoma. En conjunt, la seva feina, tant en les fases de preparació a la universitat com en la seva estada en un centre de secundària, li ha de permetre posar en pràctica les competències necessàries per al seu desenvolupament professional, amb l’ajuda del tutor de la universitat, del coordinador de pràctiques del centre i del tutor del centre. D’altra banda, la realització del treball de fi de màster, que es realitzarà amb posterioritat al pràcticum, ha de possibilitar la reflexió sobre els continguts i les competències del màster, per tal de mostrar-ne la seva adquisició.

5.- Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Competències Resultats d’aprenentatge

CEM2. Planificar, implementar i avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge potenciant processos educatius que facilitin l’adquisició de les competències pròpies dels respectius ensenyaments, atenent al nivell dels estudiants així com a l’orientació dels mateixos, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre

CES 2.1 Adquirir experiència en la planificació, la docència i l’avaluació de les matèries corresponents a l’especialitat.

CEM3. Buscar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la als processos d’ensenyament i aprenentatge en les matèries pròpies de l’especialitat.

CEM4. Concretar el currículum que s’hagi d’implantar en un centre docent participant en la planificació col·lectiva del mateix; desenvolupar i aplicar metodologies didàctiques tant de grup como personalitzades, adaptades a la diversitat dels estudiants.

CEM5. Dissenyar i desenvolupar espais d’aprenentatge amb especial atenció a l’equitat, l’educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans que faciliten la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d’un futur sostenible.

CEM6. Adquirir estratègies para estimular l’esforç de l’estudiant i promoure la seva capacitat per aprendre per sí mateix i amb altres, i desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que faciliten l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.

CEM7.Conèixer els processos d’interacció i comunicació a l’aula i al centre, dominar destreses i habilitats socials necessàries per fomentar l’aprenentatge i la convivència a l’aula, i abordar problemes de disciplina i resolució de conflictes.

CES7.1. Dominar les destreses i habilitats socials necessàries per fomentar un clima que faciliti l’aprenentatge i la convivència.

CEM8.Diseñar y realitzar activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura en l’entorn on estigui ubicat; desenvolupar les funcions de tutoria

4

i d’orientació dels estudiantes de manera col·laborativa i coordinada; participar en la avaluació, investigació i innovació dels processos d’ensenyament i aprenentatge. CEM9.Conèixer la normativa i la organització institucional del sistema educatiu i models de millora de la qualitat d’aplicació als centres d’ensenyament.

CEM11. Informar y assessorar a les famílies sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge i sobre la orientació personal, acadèmica y professional dels fills.

CE12. Organitzar un grup d’estudiants per a un bon desenvolupament de les activitats compartides.

CE13. Interpretar les diferents necessitats educatives dels alumnes amb la finalitat de proposar les accions educatives més adequades.

CES13.1. Elaborar propostes basades en l’adquisició de coneixements, destreses i aptituds intel·lectuals i emocionals.

CE14. Tenir les habilitats d’aprenentatge necessàries per poder realitzar una formació continuada tant en els continguts i la didàctica de l’especialitat com en els aspectes generales de la funció docent.

CT3. Treballar en equip i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinaris) i desenvolupar actituds de participació i col·laboració como a membre actiu de la comunitat.

CT1. Fer un us eficaç e integrat de les tecnologies de la informació i la comunicació.

CT2. Comunicar-se de manera efectiva, tant de forma verbal como no verbal.

CES2.1. Acreditar un domini de l’expressió oral i escrita en la pràctica docent.

CT4. Generar propostes innovadores y competitives en l’activitat professional i en la investigació.

CES.4.1. Participar en las propostes de millora en els diferents àmbits d’actuació a partir de la reflexió basada en la pràctica

CT5. Analitzar críticament el treball personal i utilitzar els recursos pel desenvolupament professional.

CT6. Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d’acord amb els principis deontològics de la professió.

CT7. Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionals per desenvolupar aquelles necessàries en el seva actuació i desenvolupament professional.

6.- Continguts de l’assignatura

El mòdul s’estructura en els següents blocs:

A) PRÀCTICUM BLOC 1. Tallers d’Expressió Oral i d’Educació Emocional. La relació entre docents i alumnes: tipus d’estratègies discursives. Les explicacions orals a classe. Anàlisi dels formats d’interacció per facilitar la construcció del coneixement. Reflexió sobre els recursos discursius basats en la utilització d’estratègies retòriques i ajudes visuals. Preguntes reflexives versus reproductives. L’argumentació en l’àmbit acadèmic. BLOC 2. Pràctiques d’observació en un centre d’Educació Secundària. Primera fase de les pràctiques en un IES que ha de servir per conèixer el centre i el seu entorn, el seu projecte educatiu i les concrecions del mateix; l’organització general, el funcionament del departament corresponent a l’especialitat, l’anàlisi dels recursos del centre per una educació de qualitat, el treball del professor tutor de secundària i les diferents intervencions en què el tutor actua com a docent. El practicant també pot col·laborar amb el tutor en la planificació i execució d’activitats a l’aula. BLOC 3. Pràctiques d’intervenció en un centre d’Educació Secundària. Segona fase de les pràctiques en un IES que ha de servir per completar les pràctiques d’observació i analitzar les característiques professionalitzadores del professor de secundaria. Així mateix, durant aquest període l’estudiant en pràctiques realitzarà petites actuacions d’intervenció acompanyada i una intervenció autònoma com a professor. Aquesta intervenció haurà de ser dissenyada, implementada i avaluada per l’estudiant sota la supervisió del tutor del centre i el tutor de la universitat.

B) TREBALL FI DE MÀSTER

BLOC 4. Treball fi de màster. L’estudiant haurà d’elaborar un treball de reflexió final i en farà una presentació pública oral davant un tribunal que permeti mostrar que ha adquirit el conjunt de competències del màster que el capaciten per iniciar la seva actuació com a docent de la seva especialitat en un centre d’educació secundària.

5

7.- Metodologia docent i activitats formatives

TIPUS ACTIVITAT

HORES METODOLOGIA RESULTATS D’APRENENTATGE

Activitat dirigida

40 hores Tallers i seminari de seguiment del practicum i del treball fi de master

CEM10, CT1, CES2.1, CES4.1, CEM9, CT5, CT7

Activitat supervisada

200 hores Tutories presencials: col·lectives o individuals. Revisió de treballs Pràctiques d’ observació i d’actuació en un centre d’educació secundària.

CES2.1, CEM3, CEM4, CEM5, CEM6, CES7.1, CEM8, CEM11, CE12, CES13.1, CE14, CT1, CES2.1, CT3, CES4.1, CT5, CT6, CT7

Activitat autònoma

200 hores Preparació d’activitats a realitzar en els períodes de pràctiques. Preparació i elaboració del portafoli del pràcticum i del treball de fi de màster

CEM3, CEM4, CEM5, CEM6, CEM8, CEM9, CEM10, CEM11, CE13, CE14, CT1, CES2.1, CT3, CT5

Activitat d’avaluació continuada

10 hores Seguiment documents del portafoli. Autoavaluació i coavaluació entre l’estudiant, el tutor del centre i el tutor de la universitat

CES2.1, CEM3, CEM4, CEM6, CES7.1, CEM8, CEM9, CEM10, CES13.1, CE14, CT1, CT5, CT6, CT7

8.- Avaluació

A) Practicum

Durant les diverses fases del practicum l’estudiant elaborarà un portafoli amb els següents documents:

Doc. 1: Expectatives (1-2 fulls) Entrega: 16 – 11 – 2010 Doc. 2: Primera estada a l’IES (observacions pautades) (4-6 fulls) Entrega: 21 –12 – 2010 Doc. 3: Planificació docent (disseny d’una unitat didàctica) (10+Annex) Entrega: 25 – 02 – 2011 Doc. 4: Actuació docent, Valoració personal i propostes de millora (4-6+Annex) Entrega: 10 – 05 – 2011

En les sessions de seminari de seguiment del pràcticum el tutor de la universitat orientarà l’estudiant sobre el contingut de cadascun dels documents que formaran el portafoli. Així mateix el tutor del centre orientarà l’estudiant especialment per a la realització de la planificació i l’actuació docent.

Per a l’avaluació del practicum es tindrà en compte l’assistència i participació en els tallers i en el seminari de seguiment del pràcticum. Així mateix es valoraran el conjunt d’actuacions en el centre de secundària i el contingut del portafoli. Per a l’avaluació del practicum es tindrà en compte el següent barem:

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ (practicum)  %   

Assistència i participació en els tallers i el seminari de seguiment del practicum

10

Valoració del portafoli del pràcticum 50

Valoració de l’informe del tutor i del coordinador de practiques del centre de secundària.

40

Per aprovar el practicum caldrà haver superat cadascun dels apartats anteriors. Això inclou tenir aprovats cadascun dels documents del portafoli. L’assistència als tallers i al seminari de seguiment del pràcticum és obligatòria (mínim 80% d’assistència). D’altra banda cal assistir a totes les sessions que es realitzaran en els centres de secundària (100% d’assistència).

6

B) Treball fi de màster

En les sessions de seminari de seguiment del treball de fi de màster el tutor de la universitat orientarà l’estudiant sobre el desenvolupament del treball i revisarà l’elaboració del mateix. El treball de fi de màster serà un petit treball d’indagació a l’aula o d’aprofundiment i reflexió teòrica, concebut com una activitat d’autoformació. Es realitzarà a partir de dades empíriques (enregistraments, treballs dels alumnes de secundaria, entrevistes, observacions, diaris, materials d’aula) i/o lectures d’aprofundiment didàctic (articles de difusió, recerca, reflexions, etc). Pot estar relacionat amb algun treball previ que s’hagi desenvolupat durant el curs i sobre el que ara es vulgui aprofundir més mitjançant un estudi de caire empíric o teòric. L’extensió del treball serà de 25 pàgines, aproximadament, i s’haurà de lliurar tant en format electrònic com en paper abans del 15 de juny de 2011. Per a l’avaluació del treball fi de màster es tindrà en compte el següent barem:

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ (Treball de fi de màster)  %   

Seguiment del treball per part del tutor 10%

Valoració del treball escrit per part del tribunal 50%

Valoració de l’exposició oral 40%

L’estudiant haurà d’haver superat el pràcticum per tal de poder presentar el treball de fi de màster. La qualificació final del mòdul s’obtindrà fent una mitjana ponderada entre la qualificació del pràcticum (12cr) i la del treball de fi de màster (6cr) d’acord amb el nombre de crèdits de cada part. 9. – Calendari de les sessions pel curs 2010-2011 D’acord amb el calendari global del màster, el pràcticum es desenvoluparà durant tot el curs. Concretament hi haurà dos períodes en els quals l’estudiant anirà a un centre de secundària: Pràcticum I (pràctiques d’observació): del 22 de novembre al 3 de desembre de 2010. En aquest període, a més de les tasques pròpies del pràcticum, l’estudiant haurà de recollir un conjunt de dades per a l’elaboració d’un treball del modul comú. Pràcticum II (pràctiques d’intervenció): del 28 de febrer al 15 d’abril de 2011 Durant tot el curs es realitzarà a la universitat un seminari de seguiment del practicum i del treball fi de màster. Les sessions seran sempre en dimarts de 18:45 a 20:30 h, amb el següent calendari:

Fase I: dies 19 d’octubre i 16 de novembre de 2010. Fase III: dies 14 i 21 de desembre de 2010, 11 i 25 de gener, 8 i 15 de febrer de 2011. Fase V: dies 26 d’abril, 3 i 10 de maig de 2011.

El treball de fi de màster s’haurà d’entregar al tutor de la universitat abans del 15 de juny de 2011 i, amb posterioritat a la data d’entrega, entre el 20 i el 30 de juny de 2011, l’estudiant haurà de fer una defensa oral del treball davant d’un tribunal. Excepcionalment el treball fi de màster es podrà lliurar el 2 de setembre de 2011 i fer la defensa oral del mateix entre el 5 i el 9 de setembre de 2011.

      

Màster universitari en formació de professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat,

formació professional i ensenyaments d'idiomes

Especialitat: Llengua i Literatura franceses i d’altres llengües

Mòdul Específic: Complements de Formació

Curs: 2010-2011

2

1.- Dades de l’assignatura

Nom del mòdul

Llengua i literatura de les llengües estrangeres i la seva didàctica

Submòdul i assignatures Complements de formació Codi 42093 Crèdits ECTS 12 Curs i període en el que s’imparteix

Primer / Segon Semestre

Horari Dimecres de 9 a 14h

Lloc on s’imparteix Veure lloc segons grup

SLIPI Facultat Ciències de l’Educació Llengües francès Responsable de l’assignatura

Nom professor/a Àngels Campà

Departament Filologia Francesa i Romànica

Universitat/Institució UAB

Despatx G5-014

Telèfon (*) 93 581 26 87

e-mail Angels.campa@uab.cat

Horari de tutories A convenir

2. Prerequisits

No es contemplen

3. Professorat

Àngels Campà I Guillem angels.campa@uab.cat 93 581 26 87 Mercè Oliva I Bartolomé merce.oliva@uab.cat 93 581 26 80

3

4.- Contextualització i objectius formatius de l’assignatura

L’estructura del mòdul és comuna a totes les especialitats, encara que el seu contingut i desenvolupament està relacionat tant amb el mòdul comú (formació psicopedagògica i social) com amb el mòdul de pràcticum i de treball de fi de màster corresponent a la seva especialitat.

El mòdul específic de llengües estrangeres té tres parts diferenciades però complementàries. El submòdul 1 correspon als complements per a la formació disciplinar. El submòdul 2 s’ha dedicat a l’aprenentatge i ensenyament de la llengua estrangera i al submòdul 3 es treballa la innovació docent i a la iniciació en la recerca educativa en didàctica de la llengua estrangera.

En conjunt, la feina realitzada per l’estudiant en els tres submòduls d’aquest mòdul, li ha de permetre millorar les seves competències lingüístiques orals i escrites; identificar els errors en la pronuncia d’altri i saber posar-hi remei; analitzar en profunditat documents de la vida quotidiana i textos que apareixen en els manuals d’aprenentatge de la llengua estrangera per tal d’utilitzar-los a l’aula amb els estudiants.

5.- Competències i resultats d’aprenentatge del submòdul complements de formació

Competències Resultats d’aprenentatge

CEM1. Conèixer els continguts curriculars de les matèries relatives a l’especialització docent corresponent, així com els coneixements didàctics relatius als processos d’ensenyament i aprenentatge respectius.

CES1.2. Demostrar que coneix la història i les recerques recents sobre la llengua estrangera per tal de transmetre una visió dinàmica de la llengua.. CES1.3. Demostrar que coneix contextos i situacions en els què s’utilitza i s’aplica la llengua estrangera a l’ensenyament secundari, remarcant el seu caràcter funcional. CES1.4. Demostrar que coneix els desenvolupaments teòrics i pràctics de l’ensenyament i aprenentatge de la llengua estrangera.

CEM3. Buscar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la als processos d’ensenyament i aprenentatge en les matèries pròpies de l’especialitat.

CES3.1 Demostrar que utilitza correctament la llengua estrangera per comunicar informació (oral, impresa audiovisual, digital o multimedia)

CE13. Interpretar les diferents necessitats educatives dels alumnes a fí de proposar les accions educatives més adients.

CE13.1 Demostrar que sap identificar i diagnosticar els errors (gramaticals, fònics i semàntics) a fí de proposar les activitats de correció adients.

CT1. Fer un us eficaç e integrat de les tecnologies de la informació i la comunicació.

CEST1.1. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació i integrar-les en el procés d’ensenyament i aprenentatge de la llengua estrangera.

CT2. Comunicar-se de manera efectiva, tant de forma verbal como no verbal.

CT2.1 Demostrar que utilitza correctament la llengua estrangera per comunicar tant oralment com per escrit.

4

6.- Continguts del submòdul complements de formació

Complements per a la formació disciplinar. 1. Pragmàtica, discurs i documents escrits. La competència comunicativa. La importància dels elements de l’intercanvi enunciatiu. La situació de comunicació, els actes de parla, força locutiva, il·locutiva i perlocutiva. La subjectivitat de la llengua, la seva problemàtica i les seves causes. Anàlisis i identificació de elements gramaticals, sintàctics i lèxics en els documents susceptibles d’aparèixer en manuals de llengua estrangera i en els manuals de altres disciplines no lingüístiques. 2. Tècniques d’expresió oral i correcció fonètica. La improvisació teatral, els jocs lingüístics, la simulació i els jocs de rol. La conversa en llengua estrangera. La seva estructura, els seus codis d’obertura, de prolongació, de derivació, de cloenda, el principi de col·laboració. Las “lleis dialogals”. El mètode verbo-tonal, teoria i pràctica de correcció fonètica.Identificació i correció d’errades en la pronuncia. 3. Intercomprensió de llengües romàniques. Fonaments teòrics de la intercomprensió de llengües romàniques. Tècniques i estratègies de intercomprensió. Lèxic i estructures comunes entre llengües romàniques. Contextos i situacions en las què es pot aplicar la intercomprensió: adaptació i creació de documents.

7.- Metodologia docent i activitats formatives

Activitat Hores Metodologia Resultats

Aprenentatge Activitat dirigida 81 hores Magistral/expositiva

Pràctiques de laboratori Exemplificació i estudi de casos

CES1.2., CES1.3., CES1.4. CES3.1, CE13.1, CEST1.1., CT2.1

Activitat supervisada

45 hores Tutories especialitzades presencials: col·lectives o individuals. Revisió de treballs

CES3.1, CE13.1, CEST1.1., CT2.1

Activitat autònoma

150 hores

Estudi personal Lectures, treballs sobre les lectures, comentaris de text Realització d’activitats pràctiques individuals i en grup.

CES3.1¸ CE13.1, CEST1.1., CT2.1

Activitat d’avaluació continuada

24 hores Treballs/dossier Proves de procés

CES1.3., CES3.1¸ CE13.1, CEST1.1., CT2.1

8.- Avaluació

Per la superació del mòdul es necessari el compliment de les següents requeriments: 1. Ús eficient i acurat de la llengua estrangera en qualsevol situació relacionada amb tasques

acadèmiques o docents demostrant un nivell de competència C1.2 o superior del Marc Europeu de Referència per a les Llengües del Consell d’Europa.

2. Assistència mínima a les sessions presencials del 80%. 3. Superació de tots i cadascú dels blocs de continguts i assignatures que composen el submòdul.

5

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ % RESULTATS

D’APRENENTATGE

Exàmens escrits / Valoració de treballs acadèmics individuals i/o en grup 50 CES1.4., CES1.2., CES3.1, CE13.1, CT2.1

Observacions pautades. Activitats d’auto i coavaluació 20 CES3.1, CE13.1, CT2.1

Valoració de la participació en debats, exposicions orals i tasques realitzades a classe

30 CES1.3, CES3.1, CEST1.1., CT2.1

Les principals tasques d’avaluació sumativa i el calendari aproximat de lliurament, així com el contingut i les dades de lliurament de cada tasca seran presentats en el moment oportú.

9.- Bibliografia i enllaços web

Semàntica i Pràgmàtica BEACCO J.C, BOUQUET S, PORQUIER, R (2004) Niveau B2 pour le français, Un

référentiel Didier BEACCO J.C, PORQUIER, R (2007) Niveau A1 pour le français, Un référentiel Didier BEACCO J.C, PORQUIER, R (2008) Niveau A2 pour le français, Un référentiel Didier KERBRAT-ORECCHIONI, C. (1980) : L’Énonciation. De la subjectivité dans le langage,

Paris. A. Colin. KERBRAT-ORECCHIONI, C. (2008) : Les actes de langage dans le discours. Théorie et

onctionnement. Paris Armand Colin AUSTIN, J.L. (1970) : Quand dire, c'est faire Paris. Seuil.

Tèniques d’expressió oral i joc CARÉ, J.M. (1991) Jeu, langage et créativité. Paris Hachette-Larousse HAEFFELE H., WEISS, M. (2003): L’enseignement du français aux enfants d’origine

étrangère. CEFISEM/CRDP d’ALSACE WEISS, F. (2002) Jouer, communiquer, apprendre. Paris. Hachette. YAICHE, F. (1996) Les simulations globales, mode d’emploi. Paris Hachette

Phonétique du français CARTON, F. (1974) : Introduction a la phonétique du français. Bordas. LANDERCY A., RENARD R. (1977) : Eléments de phonétique, Mons CIPA, Paris. Didier,

2eme ed., Bruxelles.

Phonétique corrective et didactique LÉON, P. (1997) : La prononciation du français, Nathan Université. WIOLAND, F. (1991) : Prononcer les mots du français, Hachette F.L.E. GUIMBRETIERE, E. (1994) : Phonétique et enseignement de l'oral, Didier / Hatier. CALLAMAND, M. (1981) : Méthodologie de l'enseignement de la prononciation. Organisation

de la matiere phonique du français et correction phonétique, CLE international, didactique des langues étrangères, Paris,

RENARD, R. (1979) : La méthode verbo-tonale de correction phonétique, Didier, 3eme ed. LHOTE, E. (1995) : Enseigner l’oral en interaction. Paris. Hachette. Col. F autoformation.

6

Méthodes de phonétique CHARLIAC L, MOTRON A-C : Phonétique progressive du français avec 600 exercices. Clé

International KANEMAN-POUGATCH M., PEDOYA-GUIMBRETIERE E. : Plaisir des sons. PAGNIEZ-DELBART T. : A l'écoute des sons. Les voyelles, les consonnes. ABRY D., CHALARON M-L. : Phonétique, 350 exercices MARTINS,C. (2004) : Sons et intonations. Didier. Paris. MARTINIE, B. (2006): Phonétique en dialogues. Niveau débutant. Clé International. Paris.

Intercompréhension des langues romanes Livres : CLUA, E.; ESTELRICH, P.; KLEIN, H. i STEGMANN, T. (2003) EuroComRom – Els set sedassos:

Aprendre a llegir les llengües romàniques simultàniament. Aachen: Shaker Verlag. VV.AA, Manuel A. Tost, editor : Ensenyament-aprenentatge de llengües romàniques. Nous

enfocaments. ICE de la UAB, 1998 Sanda Reinheimer & Liliane Tasmowski : Pratique des langues romanes. L’Harmattan,1997 EuroCom, Mehrsprachiges Europa durch Interkomprehension in Sprachfamilien.

Tagungsband des Internationalen Fachkongresses, Hagen, 9-10 November 2001. Hagen, März 2002.

Blanche-Benveniste, Claire (1995): Le projet EuRom4, Comprendre les langues aujourd'hui. Paris: La TILV.

Numéros spéciaux de revues : « Intercompréhension en langues romanes. Du développement des compétences de

compréhension aux interactions plurilingues, de Galatea à Galanet ». LIDIL, n° 28 / 2003. Numéro coordonné par Christian Degache

« L'intercompréhension : le cas des langues romanes », Le Français dans le monde. Janvier 1997. Coordonné par Claire Blanche-Benveniste et André Valli.

« Comprendre les langues voisines », Études de linguistique appliquée, nº 104, octobre-décembre 1996. Coordonné par Louise Dabène et Christian Degache. Paris : Didier Érudition.

Pages web Galanet. Plateforme de formation à l’intercompréhension en langues romanes :

http://www.galanet.eu/ Union Latine : www.unilat.org

7

10. – Calendari de les sessions pel curs 2010-2011. Data 9 a 12’45 (inclou pausa de 30’) 6 d’octubre 2010 Presentació del mòdul 13 d’octubre 2010 Correcció fonètica 20 d’octubre 2010 Correcció fonètica 27 d’octubre 2010 Correcció fonètica 3 de novembre 2010 Correcció fonètica 10 de novembre 2010

Correcció fonètica

17 de novembre 2010

Correcció fonètica

22 / 11 al 3 / 12 2010

Pràcticum

9 a 11

11’30 a 14

15 de desembre 2010

Pragmàtica, discurs i documents escrits

Correcció fonètica

22 de desembre 2010

Pragmàtica, discurs i documents escrits

Correcció fonètica

12 de gener de 2011 Pragmàtica, discurs i documents escrits

Correcció fonètica

19 de gener de 2011 Pragmàtica, discurs i documents escrits

Tècniques expressió oral i joc

26 de gener de 2011 Pragmàtica, discurs i documents escrits

Tècniques expressió oral i joc

2 de febrer de 2011 Pragmàtica, discurs i documents escrits

Tècniques expressió oral i joc

9 de febrer de 2011 Pragmàtica, discurs i documents escrits

Pragmàtica, discurs i documents escrits

16 de febrer de 2011 Pragmàtica, discurs i documents escrits

Tècniques expressió oral i joc

23 de febrer de 2011 Pragmàtica, discurs i documents escrits

Tècniques expressió oral i joc

28 de febrer al 15 d’abril de 2011

Pràcticum

9 a 11’30 12 a 14

27 d’abril de 2011 Intercomprensió Intercomprensió 4 de maig de 2011 Tècniques expressió oral i joc Intercomprensió 11 de maig de 2011 Intercomprensió Intercomprensió 18 de maig de 2011 Tècniques expressió oral i joc Intercomprensió 25 de maig de 2011 Tècniques expressió oral i joc Intercomprensió

      

   

Màster universitari en formació de professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat,

formació professional i ensenyaments d'idiomes

Especialitat: Llengua i literatura franceses i d’altres llengües

Mòdul Específic: Didàctica

Curs: 2010-2011

1. Dades de l’assignatura  

 Llengua i literatura de les llengües estrangeres i la

seva didàctica                           

 

Nom del mòdul

Didàctica de la llengua i literatura en les llengües estrangeres

Submòdul i assignatures Ensenyament-aprenentatge de les LL.E.. Innovació docent i iniciació a la investigació educativa en didàctica

de les LL.E..

42093 Codi

15 Crèdits ECTS

Curs i període en què s’imparteix

Primer / Segon Semestre

Horari Dilluns i dimarts (9:00-14:00)

Veure lloc segons grup

Lloc on s’imparteix SLIPI Facultat Ciències de l’Educació

Català- Altres llengües Llengües

Responsable de

l’assignatura

Carme Miralda Casanovas Nom professor/a

Didàctica de la Llengua i la Literatura Departament

Universitat Autònoma de Barcelona Universitat/Institució

G5.123 Despatx

93.581.26.57 Telèfon (*)

cristina.escobar@uab.cat e-mail

A convenir Horari de tutories

  2

Professorat Carme Miralda Casanovas carme.miralda@uab.cat 935812658 G5. Despatx 123 Mercè Bernaus Queralt merce.bernaus@uab.cat 935812658 G5. Despatx 125 Hores d’oficina: cita prèvia.

2. Competències i resultats d’aprenentatge del sub-mòdul Didàctica de les ll. estrangeres

Competències Resultats d’aprenentatge

CEM1. Conèixer els continguts curriculars de les matèries relatives a l’especialització docent corresponent, així com el cos de coneixements didàctics relacionats amb els processos d’ensenyament i aprenentatge respectius.

CES1.1. Demostrar que es coneix el valor formatiu i cultural de la llengua anglesa i dels continguts d'aquesta disciplina que s'imparteixen en l'Educació Secundària Obligatòria i en el Batxillerat, i integrar aquests continguts en el marc de la ciència i de la cultura. CES1.2. Demostrar que es coneix la història i els desenvolupaments recents de les ll.e., i les seves perspectives, per transmetre una visió dinàmica de les mateixes. CES1.3. Demostrar que s'impulsen la configuració de contextos i situacions que afavoreixen l'ús de la llengua estrangera en l'educació secundària, subratllant el seu caràcter funcional com a eina d'informació i comunicació. CES1.4. Demostrar que es coneixen les bases teòriques que sustenten els enfocaments actuals en l'ensenyament de la ll.e. i que se saben aplicar a situacions pràctiques d'ensenyament-aprenentatge.

CEM2. Planificar, desenvolupar i avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge tot potenciant processos educatius que facilitin l’adquisició de les competències pròpies dels respectius ensenyaments i atenent el nivell i formació prèvia dels estudiants i la seva orientació, bé individualment, bé en col·laboració amb altres docents i professionals del centre.

CES2.1. Demostrar que es coneixen els currículums de Ll.E. de l'educació secundària obligatòria i del batxillerat. CES2.2. Transformar els currículums de ll.e.. en seqüències d'activitats d'aprenentatge i programes de treball. CES2.3. Seleccionar, elaborar i utilitzar recursos per a l'ensenyament de les ll.e. . CES2.4. Demostrar que s'entén l'avaluació com un instrument de regulació i d'estímul a l'esforç, i conèixer i desenvolupar estratègies i tècniques per a l'avaluació de l'aprenentatge de la ll.e. .

CEM3. Buscar, obtenir, processar i informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la als processos d’ensenyament i aprenentatge en les matèries pròpies de l’especialització.

CES3.1. Seleccionar i llegir críticament informacions relatives a l'ensenyament d'idiomes.

CEM4. Concretar el currículum que s’hagi d’implantar en un centre docent tot participant en la seva planificació en equip; desenvolupar i aplicar metodologies didàctiques tant grupals com personalitzades, adaptades a la diversitat dels estudiants.

CES4.1. Demostrar que es coneixen i s'apliquen propostes docents innovadores en l'àmbit de les ll.e., ajustades a les necessitats de l'alumnat. CES4.2. Demostrar iniciativa i capacitat per buscar estratègies didàctiques que responguin als nous reptes educatius que es presentin, i adaptar-les a les característiques de l'alumnat.

CEM5. Dissenyar i desenvolupar espais d’aprenentatge amb especial atenció a l’equitat, l’educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans que faciliten la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d’un futur sostenible.

CES5.1. Demostrar capacitat per planificar i executar activitats d'aprenentatge de la ll.e. com a llengua focalitzades en la sensibilització dels aprenents sobre l'ús no discriminatori del llenguatge i el desenvolupament d'estratègies comunicatives per a la discussió productiva i la mediació.

CEM6. Adquirir estratègies per estimular l’esforç de l‘estudiant i promoure la seva capacitat per aprendre sol i amb els altres, i desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.

CES6.1. Crear un clima que faciliti la interacció i valori les aportacions dels estudiants per fomentar l'aprenentatge de les ll.e. a l'aula. CES6.1. Demostrar el coneixement d'estratègies docents i la capacitat d'organitzar i gestionar espais i formes d'aprenentatge autònom, tals com l'aula d'autoaprenentatge.

  3

CEM7. Conèixer els processos d’interacció i comunicació a l’aula, dominar destreses i habilitats socials necessàries per fomentar l’aprenentatge i la convivència a l’aula, i abordar problemes de disciplina i resolució de conflictes.

CEM7.1. Demostrar sensibilitat i respecte per totes les llengües dels aprenents i utilitzar recursos adequats en la gestió del plurilingüisme conduents a la valoració de totes les llengües presents en l'aula i a la promoció de l'ús de la ll.e. com a llengua de comunicació dins l'àmbit de l'aula d'anglès. CEM7.2. Demostrar capacitat per gestionar de forma eficient les activitats d'aula en ll.e., i flexibilitat en l'ús d'altres llengües si la situació ho aconsella. CEM7.3. Demostrar la utilització d'estratègies assertives en la resolució de conflictes a l'aula.

CEM8. Dissenyar i realitzar activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura a l’entorn on està ubicat; desenvolupar les funcions de tutoria i d’orientació dels estudiants de manera col·laborativa i coordinada; participar en l’avaluació, investigació i innovació dels processos d’ensenyament i aprenentatge.

CES8.1. Identificar els problemes relatius a l'ensenyament i aprenentatge de la ll.e. i plantejar possibles alternatives i solucions.

CE12. Organitzar un grup d'estudiants per a un bon desenvolupament de les activitats compartides.

Presentació oral i per escrit de treballs de tipus acadèmic. Autoavaluació del funcionament de l’equip de treball.

CE13. Interpretar les diferents necessitats educatives dels alumnes amb la finalitat de proposar accions educatives més adequades.

Efectuar una anàlisi de necessitats dels grups classe i dels estudiants amb necessitats especifiques o especials abans d’iniciar la planificació didàctica.

CE14. Tenir les habilitats d’aprenentatge necessàries per poder realitzar formació continuada tant dels continguts i de la didàctica de la llengua com dels aspectes generals de la funció docent.

Demostrar una concepció de la professió d’ensenyant en la qual la formació personal és una necessitat constant.

CT1. Fer un ús eficaç i integrat de les tecnologies de la informació i la comunicació.

CEST1.1. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació i integrar-les en el procés d'ensenyament i aprenentatge de la ll.e. .

CT2. Comunicar-se de manera efectiva, tant verbalment com no verbal.

Fer arribar en llengua meta de manera clara als receptors el missatge que es vol transmetre. Autoavaluar el grau d’eficiència comunicativa com a docent.

CT3. Treballar en equips i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinaris) i desenvolupar actituds de participació i col·laboració com membre actiu de la comunitat.

Planificar en col·laboració amb professorat de continguts activitats d'aprenentatge integrat de continguts i llengua, executant-les i avaluant-les conjuntament des de la perspectiva de l’aprenentatge de la ll.e. i de l’aprenentatge de la matèria de continguts.

CT4. Generar propostes innovadores i competitives en l’activitat professional i la investigació.

CT.4.1. Participar en la redacció de projectes d'innovació d'àmbit local, nacional i internacional.

CT5. Analitzar críticament el treball personal i utilitzar els recursos per al desenvolupament professional.

Portar un diari professional. Redactar informes d’autobservació identificant àrees de millora.

CT6. Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d'acord als principis deontològics de la professió.

Mostrar una actitud ètica en tot moment. Mostrar decisió a l’hora de superar prejudicis de tota mena (de gènere, d'ètnia, d’origen lingüístic, etc.) en la tasca educativa.

CT7. Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionales per desenvolupar aquelles necessàries en el seu acompliment i desenvolupament professional.

Incloure aquests aspectes en els informes d’autobservació descrits a CT5.

 

  4

3. Continguts del submòdul Didàctica de la llengua i literatura de les ll.e.

 I. Innovació docent i iniciació a la investigació educativa en didàctica de les ll.e. .

Disseny, implementació i avaluació de seqüències didàctiques. Selecció i aplicació de criteris rigorosos per a l'avaluació de propostes i materials curriculars. El professor com investigador en l'aula. La reflexió individual i compartida, en i sobre l'acció docent com model d'autoformació. Fases de la investigació en acció. El docent i l'aprenent com focus d'observació. L'observació no jutjadora. Tècniques d'observació focalitzada i no focalitzada. El feedback sobre l'observació. L'observació en parelles i l'autobservació. Mètodes a l'abast del professor d'aula per a assegurar la fiabilitat i validesa de les observacions. L'adquisició de competències que promoguin l'esperit d'indagació sobre els fenòmens que se succeïxen en l'aula i el desig d'explicacions coherents i raonables sobre els mateixos. Plantejament d'una investigació d'àmbit delimitat, en el marc del Pràcticum, relacionada amb la pròpia intervenció en l'aula que comprendrà els següents apartats: 1 Introducció i contextualització. 2. Marcs teòric i metodològic. 3. Objectius i preguntes d'investigació. 4. Recollida, tractament i anàlisi de les dades. 5.Conclusions 6. Bibliografia. 7. Annexos. Presentació de resultats: redacció de l'informe d'investigació i presentació pública. II. Ensenyament i aprenentatge de la llengua i la literatura de les ll.e.

Fonaments i Currículum

Aprenentatge i ensenyament de les ll.e.. Models teòrics sobre l'aprenentatge/adquisició de llengües. Competència comunicativa. Competències plurilingües. Enfocaments de l'ensenyament de llengua estrangera al mig institucional: relació dialèctica entre teoria i pràctica educativa. Polítiques europees, locals i de centre vinculades a la promoció del plurilingüisme. Les àrees de llengües i l’educació lingüística integral i integradora a l’escola. Les llengües a través del currículum. El currículum de ll.e. de l'ESO , del batxillerat i EOI, i la seva relació amb el de la resta de les àrees i etapes educatives.

Estratègies didàctiques i d’avaluació

El desenvolupament i l'avaluació de les competències receptives, productives i interactives a l'aula de ll.e.. Processos de comprensió ascendents i descendents. Estratègies de producció. La integració de diverses habilitats en seqüències didàctiques equilibrades. El paper de les TIC en el desenvolupament de les competències receptives, productives i interactives. El paper de la reflexió sobre el codi en l'aprenentatge de les ll.e.. L'ensenyament explícit de la gramàtica i d'altres aspectes del codi. El tractament dels errors. Activitats per a promoure la consciència metalingüística, metacomunicativa i la sensibilització cap als aspectes socioculturals.

Procediments, materials i tasques per a l'avaluació de les competències en ll.e.. Avaluació autèntica i dinàmica: instruments i estratègies: avaluació per portafolis. El Portfolio Europeu de Llengües (PEL). Fiabilitat i validesa. L'efecte repercusiu. Autoavaluació, autoregulació i autonomia de l'aprenent.

Planificació i gestió del treball a l’aula

Treball individual, en parelles i en grups petits. Tècniques per a estimular l'autonomia i la cooperació entre els aprenents en aules diverses. La sessió de classe. La gestió del temps i l'espai. La transició entre etapes educatives. La planificació i l'organització del treball en la classe de ll.e.. Treball per tasques. Aprenentatge integrat de continguts i llengua (AICLE). Tasques per a l'aula de continguts.

Formació, autoformació i col·laboració

La coordinació entre el professor de ll.e., el professorat de les altres llengües d’ús escolar i el professorat de la resta d’àrees del currículum. Oportunitats de formació continuada que ofereixen les administracions, universitats i organitzacions professionals.  

  5

 

4. Activitats formatives Activitats formatives en crèdits ECTS, la seva metodologia d’ensenyament-aprenentatge i la seva relació amb les competències que ha d’adquirir l’estudiant.

Activitat Hores

Metodologia Resultats Aprenentatge

Presencial i dirigida

25% Magistral/Expositiva. Pràctiques de laboratori. Exemplificació i estudi de casos.

CES1.1, CES1.2, CES1.4, CES2.1, CES2.3, CES2.4, CEM3, CES4.1, CEM7, CES8.1, CE14, CT2.

Presencial i supervisada

15 %

Tutories especialitzades presencials: col·lectives o individuals.

CES1.3, CES2.2, CES2.3, CES2.4, CEM5, CEST1.1, CT2.

No presencial i autònoma

45% Estudi personal. Lectures i treball sobre les lectures. Activitats pràctiques i propostes didàctiques (individuals i en grup)

CES1.1, CES1.2, CES1.3, CES1.4, CES2.1, CES2.3, CEM3, CES4.1, CES6.1, CEM7, CES8.1, CE14, CEST1.1, CT4.

Avaluació continuada

15% Treballs, dossiers, portafolis. Proves de procés. Observacions pautades.

CES1.1, CES1.2, CES1.3, CES1.4, CES2.1, CES2.2, CES2.3, CES2.4, CES3.1, CES3.2, CES4.1, CES5.1, CES7.1, CES13.1, CES14.1, CEST1.1, CEST2.1,

 

5. Avaluació Per la superació del mòdul es necessari el compliment de les següents requeriments:

1. Ús eficient i acurat de la ll.e. en qualsevol situació relacionada amb tasques acadèmiques o docents demostrant un nivell de competència C1.2 o superior del Marc Europeu de Referència per a les Llengües del Consell d’Europa.

2. Assistència mínima a les sessions presencials del 80%. 3. Superació de tots i cadascú dels blocs de continguts i assignatures que composen el mòdul.  

  

  6

TIPOLOGIA D’ACTIVITATS D’AVALUACIÓ

%1 RESULTATS D’APRENENTATGE

Exàmens escrits 15 CEM1, CES1.1, CES1.2, CES2.1; CEM7, CES7.1;

Valoració de treballs acadèmics 25 CEM1, CES1.1, CES1.2; CEM3, CES3.1; CEM7, CES7.1; CT1, CEST1.1; CT2; CT4, CT.4.1;

Observacions pautades. Activitats d’auto i coavaluació

20 CEM1, CES1.3, CES1.4; CEM5, CES5.1; CEM6, CES6.1, CES6.2; CEM7, CES7.1, CES7.2, CES7.3; CEM8, CES8.1; C13; C14;

Informes de progrés i valoració final del portafoli

10 CEM1, CES1.3, CES1.4; CEM2, CES2.1, CES2.2, CES2.3, CES2.4; CEM4, CES4.1, CES4.2; CEM6, CES6.1, CES6.2

Valoració de la participació en debats, exposicions orals i tasques Moodle

30 CEM2, CES2.1, CES2.2, CES2.3, CES2.4; CEM3, CES3.1; CEM6, CES6.1, CES6.2; CEM7, CES7.1, CES7.2, CES7.3; CEM8, CES8.1; C13; C14; CT1, CEST1.1; CT2; CT4, CT.4.1.

Les principals tasques d’avaluació sumativa i el calendari aproximat de lliurament, així com el contingut i les dades de lliurament de cada tasca seran presentats en el moment oportú.  

                                                            1 Aquests percentatges podran variar lleugerament si la marxa del curs ho fa aconsellable.

  7

6. Bibliografia  

Abdelgaber, S. et Médioni, M.-A. (coord.) (2009) Enseigner les langues vivantes avec le Cadre Européen, Cahiers pédagogiques, collection hors-série numériques nº18, pdf.

Beltran, M. e alia (2006) La secuencia formativa. Fases de desarrollo y de síntesis. Barcelona. Graó. Col. Claves para la innovación educativa,38.

Candelier, M. et alia (eds) (2008) Conscience du plurilinguisme. Pratiques, représentations et interventions. Rennes. Presses Universitaires de Rennes (PUR).

Cassany, D. et alia (2001) Ensenyar llengua. Barcelona. Graó 106. Cassany, D. (2006) Llegir des de la comunitat, a D. Cassany, Rere les línies. Barcelona. Empúries. Cassany, D. (2002) El portafolio europeo de lenguas, Aula, 117: 13-17. CONSEIL de l'EUROPE (2001) Les langues vivantes : apprendre, enseigner, évaluer. Un cadre européen

commun de référence. Strasbourg. Conseil de l'Europe. Cots, J.M. y Nussbaum, L. (Eds.) (2002) Pensar lo dicho. La reflexión sobre la lengua y la comunicación en

el aprendizaje de lenguas. Lérida. Milenium. Defays, Jean-Marc (2003) Le français langue étrangère et seconde. Liège. Mardaga. Departament d’Educació (2004) Pla per a la llengua i la cohesió social (LIC). Accesible en

http://www.xtec.es/lic/intro/documenta/annex1_placomunitat.pdf. Departament d’Educació (2007) Currículum educació secundària obligatòria. Àmbit de llengües – Decret

143/2007 DOGC núm. 4915. Annex 2. Disponible a: http://www.gencat.cat/diari/4915/07176092.htm Departament d’Educació (2008). Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s’estableix l’ordenació dels

ensenyaments del batxillerat. Disponible a: http://www.gencat.net/eadop/imatges/5183/08190087.pdf Escamilla, A. (2009) Las competencias básicas. Claves y propuestas para su desarrolllo en los centros.

Barcelona. Graó. Crítica y fundamentos,21. Escobar Urmeneta, C. (2009). Seis preguntas en torno a los programas que integran el aprendizaje de

contenidos y lenguas, Cuadernos de Pedagogía, 394. Escobar Urmeneta, C. (1999). El papel de la auto-evaluación como mecanismo regulador de la discusión

por parejas, Textos de Didáctica de la Lengua y de la Literatura, 20: 61-73. Escobar Urmeneta, C. (2000). Recerca-acció a l’aula de llengua extrangera: el portafoli oral, a Camps i

Cambra (eds.). Recerca i formació en didàctica de la llengua. Barcelona: Graó: 143-158. Disponible a http://gent.uab.cat/cristinaescobar.

Escobar Urmeneta, C. (2004). Para aprender a hablar hay que querer decir algo, Glosas Didácticas, 12. Disponible a: http://gent.uab.cat/cristinaescobar.

Escobar Urmeneta, C. (2004). ¿Qué quiere decir un siete? AULA de innovación educativa, 129: 33-38. Escobar Urmeneta, C. (2006). Descriptors de competències i estudiants de secundària: una relació difícil?

Articles de didàctica de la Llengua i la Literatura, 39: 17-33. Escobar Urmeneta, C. (2006). Una propuesta PEL de evaluación criterial para la educación secundaria, D.

Cassany, (Ed.). Portfolio Europeo de las Lenguas de secundaria y su aplicación en el aula. Madrid. Instituto Superior de Formación del Profesorado del MEC de España: 77-108.

Escobar Urmeneta, C. i Nussbaum, L. (2008) Tasques d’intercanvi de informació i processos d’aprenentatge en l’aula AICLE, a Camps i Milian(coord.), Mirades i veus. Investigacions sobre l’educació lingüística i literària en entorns plurilingües. Barcelona. Graó: 167-187. Disponible a: http://gent.uab.cat/cristinaescobar.

Escobar Urmeneta, C. & Sánchez Sola, A. (2009). Language Learning through Tasks in a CLIL Science Classroom, Porta Linguarum 11: 65-83. Disponible a: http://gent.uab.cat/cristinaescobar

Escobar, C., Nussbaum, L. (2002) ¿Es posible evaluar la interacción oral en el aula?, a Miquel, L. i Sans, N. Didáctica del español como lengua extranjera. Madrid. Actilibre: 37-51. Accessible a internet (2009).

Evnitskaya, N. y J.C. Aceros. (2008). “We are a good team”: el contrato didáctico en parejas de aprendices de lengua extranjera, Revista Española de Lingüística Aplicada. 21: 45-70.

Genover, J. Et al (1998) Eines de comprensió de textos. La lectura intensiva a secundaria. Barcelona. Graó. Biblioteca d’articles,113.

Groupe Français d’Education Nouvelle (GFEN) (2002) Réussir en langues. Lyon. Chronique Sociale.

  8

  9

Guasch, O. et Nussbaum, L. (eds) (2007) Aproximacions a la competència multilingüe. Bellaterra. Universitat Autònoma de Barcelona.

Lallement, B. et Pierret, N. (2007) L’essentiel du CECR pur les langues. Paris. Hachette. Lamailloux, P. et alia (1993) Fabriquer des exercices en français. Paris. Hachette. Liria, Ph. (ed) (2009) L’approche actionnelle dans l’enseignement des langues. Onze articles pour mieux

comprendre et faire le point. Barcelona. Difusión. Masats, D., Noguerol, A., Prat, A. y Vilà, N. (2002) Recursos para el desarrollo de la conciencia lingüística,

Cots i Nussbaum (eds.) Pensar lo dicho: la reflexión sobre la lengua y la comunicación en la enseñanza de lenguas. Lleida: Editorial Milenio. pp. 137-151.

Mercer, N. (1995) The guided construction of knowledge. Clevedon, Avon: Multilingual Matters. Meirieu, Ph. (2010) Outils pour apprendre en groupe.Lyon. Chronique sociale. Col. Pédagogie Formation. Moore, D (2009) Plurilinguismes et école. Paris. Didier. Nussbaum i Bernaus (Eds.) (2001) Didáctica de las lenguas extranjeras en la Educación Secundaria

Obligatoria. Madrid. Síntesis. Nussbaum, L. et al. (2006) Una lingüística interactivista de la enseñanza y el aprendizaje de lenguas, a

Camps, Diálogo i investigación en las aulas. Barcelona. Graó. Nussbaum, L. i Unamuno, V. (2006) Usos i competències multilingües entre escolars d’origen immigrant.

Bellaterra, Servei de publicacions Universitat Autònoma de Barcelona. Capítol 2. Nussbaum, L. et Rocha, P. ( 2008) L’organisation sociale de l’apprentissage dans une approche par projet,

Babylonia, 3 : 56-59. Perrenoud, P. (2004) Diez nuevas competencias para enseñar: invitación al viaje. Barcelona. Graó. Robert, Jean-Pierre (2002) Dictionnaire pratique de didactique du FLE. Paris. OPHRYS. Rodríguez, R. i Morales, G. (1998) El trabajo en grupo. Oxford. Oxford University Press. Sánchez, A. (2005) Las tareas de comunicación por ordenador en la clase de lengua: estrategias

comunicativas y negociación de significado, a Casanovas et al. (Eds.): Las TIC en la formación del professorado. La perspectiva de las didácticas específicas. Lleida: Publicacions de la Universitat de LLeida.

Sanmartí, N. (2007) Evaluar para aprender. Barcelona. Graó. Servei de llengua catalana (1996) Vocabulari de pedagogia i didàctica. Disponible a:

http://www.ub.es/slc/termens/Didact.pdf Solé, I. (2008) Estrategias de lectura. Barcelona. Graó. Sunyol, Victor (1992) Màquines d’escriure. Recursos per a l’animació a la creativitat escrita. Vic. Eumo

editorial. VV.AA. (2006) Las lenguas extranjeras en el aula. Reflexiones y propuestas. Graó. Weiss, François (2002) Jouer, communiquer, apprendre. Paris. Hachette. Witte, Anne E (2002) Le cours de langues interactif: outils et méthodes. Paris. Ellipses.

Màster universitari en formació de professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat,

formació professional i ensenyaments d'idiomes

Especialitat: Llengua i literatura franceses i d’altres llengües

Pràcticum i treball fi de màster

Curs: 2010-2011

1. Dades de l’assignatura Nom de l’assignatura Pràcticum i treball de fi de màster

Codi 42099 Crèdits ECTS 18 Curs i període en què s’imparteix

Primer i segon

Horari Veure calendari al final Lloc on s’imparteix Centres de pràctiques i aules del mòdul específic Llengües Anglès Responsable de l’assignatura

Nom professor/a Carme Miralda Casanovas

Departament Didàctica de la llengua i la literatura

Universitat/Institució Universitat Autònoma de Barcelona

Despatx G5.123

Telèfon 93.581.26.57

e-mail Carme.Miralda@uab.cat

Horari de tutories A convenir

2. Prerequisits

No es contemplen

4. Contextualització i objectius formatius de l’assignatura

L’estructura del mòdul és comuna per a totes les especialitats, encara que el seu contingut i desenvolupament està relacionat tant amb el mòdul comú (formació psicopedagògica i social) com amb el mòdul específic corresponent a l’especialitat.

El mòdul de pràcticum i treball de fi de màster té dues parts diferenciades, però complementàries. El treball que l’estudiant realitzarà al llarg del mòdul ha de servir-li per tenir un contacte amb la realitat de la professió, i per aquest motiu es desenvolupa en gran part en un centre d’educació secundària o escola oficial d’idiomes. En primer lloc, l’estudiant haurà de conèixer la realitat d’un centre educatiu, les seves funcions, estructura i organització, així com integrar-se en la vida i les activitats del centre de pràctiques. En segona instància, haurà d’integrar-se en un grup classe i realitzar activitats d’intervenció tant de forma acompanyada com autònoma. En conjunt, la seva feina, tant en les fases de preparació a la universitat com en la seva estada en el centre educatiu, li ha de permetre posar en pràctica les competències necessàries per al seu desenvolupament professional, amb l’ajuda del tutor de la universitat, del coordinador de pràctiques del centre i del tutor del centre. D’altra banda, la realització del treball de fi de màster, que es realitzarà amb posterioritat al pràcticum, ha de possibilitar la reflexió sobre els continguts i les competències del màster, per tal de mostrar-ne la seva adquisició.

5. Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Competències Resultats d’aprenentatge CEM2. Planificar, implementar i avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge potenciant processos educatius que facilitin l’adquisició de les competències pròpies dels respectius ensenyaments, atenent al nivell dels estudiants així com a l’orientació dels mateixos, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre

CES 2.1 Adquirir experiència en la planificació, la docència i l’avaluació de les matèries corresponents a l’especialitat.

CEM3. Buscar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la als processos d’ensenyament i aprenentatge en les matèries pròpies de l’especialitat.

CEM4. Concretar el currículum que s’hagi d’implantar en un centre docent participant en la planificació col·lectiva del mateix; desenvolupar i aplicar metodologies didàctiques tant de grup com personalitzades, adaptades a la diversitat dels estudiants.

CEM5. Dissenyar i desenvolupar espais d’aprenentatge amb especial atenció a l’equitat, l’educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans que faciliten la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d’un futur sostenible.

CEM6. Adquirir estratègies per estimular l’esforç de l’estudiant i promoure la seva capacitat per aprendre per si mateix i amb els altres, i desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que faciliten l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.

CEM7.Conèixer els processos d’interacció i comunicació a l’aula i al centre, dominar destreses i habilitats socials necessàries per fomentar l’aprenentatge i la convivència a l’aula, i abordar problemes de disciplina i resolució de conflictes.

CES7.1. Dominar les destreses i habilitats socials necessàries per fomentar un clima que faciliti l’aprenentatge i la convivència.

CEM8.Disenyar i realitzar activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura en l’entorn on estigui ubicat; desenvolupar les funcions de tutoria i d’orientació dels estudiants de manera col·laborativa i coordinada; participar en l’avaluació, investigació i innovació dels processos d’ensenyament i aprenentatge.

CEM9.Conèixer la normativa i l’organització institucional del sistema educatiu i models de millora de la qualitat d’aplicació als centres d’ensenyament.

CEM11. Informar i assessorar les famílies sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge i sobre l’orientació personal, acadèmica i professional dels fills.

CE12. Organitzar un grup d’estudiants per a un bon desenvolupament de les activitats compartides.

CE13. Interpretar les diferents necessitats educatives dels alumnes amb la finalitat de proposar les accions educatives més adequades.

CES13.1. Elaborar propostes basades en l’adquisició de coneixements, destreses i aptituds intel·lectuals i emocionals.

CE14. Tenir les habilitats d’aprenentatge necessàries per poder realitzar una formació continuada tant en els continguts i la didàctica de l’especialitat com en els aspectes generals de la funció docent.

CT3. Treballar en equip i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinaris) i desenvolupar actituds de participació i col·laboració com a membre actiu de la comunitat.

CT1. Fer un ús eficaç i integrat de les tecnologies de la informació i la comunicació.

CT2. Comunicar-se de manera efectiva, tant de forma verbal com no verbal.

CES2.1. Acreditar un domini de l’expressió oral i escrita en la pràctica docent.

CT4. Generar propostes innovadores i competitives en l’activitat professional i en la investigació.

CES.4.1. Participar en las propostes de millora en els diferents àmbits d’actuació a partir de la reflexió basada en la pràctica

CT5. Analitzar críticament el treball personal i utilitzar els recursos per al desenvolupament professional.

CT6. Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d’acord amb els principis deontològics de la professió.

CT7. Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionals per desenvolupar aquelles competències necessàries en la seva actuació i desenvolupament professional.

6. Continguts de l’assignatura

El mòdul s’estructura en els següents blocs:

A) PRÀCTICUM

BLOC 1. Tallers d’Expressió Oral i d’Educació Emocional

La relació entre docents i alumnes: tipus d’estratègies discursives. Les explicacions orals a classe. Anàlisi dels formats d’interacció per facilitar la construcció del coneixement. Reflexió sobre els recursos discursius basats en la utilització d’estratègies retòriques i ajudes visuals. Preguntes reflexives versus reproductives. L’argumentació en l’àmbit acadèmic.

BLOC 2. Pràctiques d’observació en un centre d’educació secundària o una escola oficial d’idiomes

Primera fase de les pràctiques en un INS o EOI que ha de servir per conèixer el centre i el seu entorn, el seu projecte educatiu i les concrecions del mateix; l’organització general, el funcionament del departament corresponent a l’especialitat, l’anàlisi dels recursos del centre per una educació de qualitat, el treball del professor/a tutor/a i les diferents intervencions en què el tutor actua com a docent. El practicant també pot col·laborar amb el tutor en la planificació i execució d’activitats a l’aula.

BLOC 3. Pràctiques d’intervenció en un centre d’educació secundària o una escola oficial d’idiomes

Segona fase de les pràctiques en un INS o EOI que ha de servir per completar les pràctiques d’observació i analitzar les característiques professionalitzadores del professor/a de secundaria i d’escoles oficials d’idiomes. Així mateix, durant aquest període, l’estudiant en pràctiques realitzarà petites actuacions d’intervenció acompanyada i una intervenció autònoma com a professor/a. Aquesta intervenció haurà de ser dissenyada, implementada i avaluada per l’estudiant sota la supervisió del tutor/a del centre i el/la tutor/a de la universitat.

B) Treball fi de màster

BLOC 4. Treball fi de màster. L’estudiant haurà d’elaborar un treball de reflexió final, del qual farà una presentació pública oral davant un tribunal, que permeti mostrar que ha adquirit el conjunt de competències del màster que el capaciten per iniciar la seva actuació com a docent de la seva especialitat en un centre d’educació secundària o escola oficial d’idiomes.

7. Metodologia docent i activitats formatives

TIPUS ACTIVITAT

HORES METODOLOGIA RESULTATS

D’APRENENTATGE

Activitat dirigida

40 hores Tallers i seminari de seguiment del pràcticum i del treball de fi de màster

CEM10, CT1, CES2.1, CES4.1, CEM9, CT5, CT7

Activitat supervisada

200 hores

Tutories presencials: col·lectives o individuals. Revisió de treballs. Pràctiques d’observació i d’actuació en un centre d’educació secundària o escola oficial d’idiomes.

CES2.1, CEM3, CEM4, CEM5, CEM6, CES7.1, CEM8, CEM11, CE12, CES13.1, CE14, CT1, CES2.1, CT3, CES4.1, CT5, CT6, CT7

Activitat autònoma

200 hores

Preparació d’activitats a realitzar en els períodes de pràctiques. Preparació i elaboració del portafoli del pràcticum i del treball de fi de màster

CEM3, CEM4, CEM5, CEM6, CEM8, CEM9, CEM10, CEM11, CE13, CE14, CT1, CES2.1, CT3, CT5

Activitat d’avaluació continuada

10 hores

Seguiment documents del portafoli. Autoavaluació i coavaluació entre l’estudiant, el tutor del centre i el tutor de la universitat

CES2.1, CEM3, CEM4, CEM6, CES7.1, CEM8, CEM9, CEM10, CES13.1, CE14, CT1, CT5, CT6, CT7

8. Avaluació

Durant les diverses fases del pràcticum l’estudiant elaborarà un portafoli amb els següents documents: - Doc. 1: Expectatives (1-2 fulls) Lliurament: 16/11/2010 - Doc. 2: Primera estada al centre educatiu (observacions pautades) (4-6 fulls) Lliurament: 21/12/2010 - Doc. 3: Planificació docent (disseny d’una unitat didàctica) (10+Annex) Lliurament: 25/02/2011 - Doc. 4: Actuació docent, valoració personal i propostes de millora (4-6+Annex) Lliurament: 10/05/2011

En les sessions de seminari de seguiment del pràcticum, el tutor/a de la universitat orientarà l’estudiant sobre el contingut de cadascun dels documents que formaran el portafoli. Així mateix el tutor del centre orientarà l’estudiant especialment per a la realització de la planificació i l’actuació docent.

Per a l’avaluació del pràcticum es tindrà en compte l’assistència i participació en els tallers i en el seminari de seguiment del pràcticum. Així mateix es valoraran el conjunt d’actuacions en el centre de secundària i el contingut del portafoli. Per a l’avaluació del pràcticum es tindrà en compte el següent barem: a) Pràcticum

Assistència i participació en els tallers i el seminari de seguiment del pràcticum 10%

Valoració del portafoli del pràcticum 50%

Valoració de l’informe del tutor i del coordinador de pràctiques del centre de secundària. 40%

Per aprovar el pràcticum caldrà haver superat cadascun dels apartats anteriors; això inclou tenir aprovats cadascun dels documents del portafoli. L’assistència als tallers i al seminari de seguiment del pràcticum és obligatòria (mínim 80% de l’assistència). D’altra banda, cal assistir a totes les sessions que es realitzaran en els centres de secundària (100% de l’assistència).

b) Treball de fi de màster En les sessions de seminari de seguiment del treball de fi de màster el/la tutor/a de la universitat orientarà l’estudiant sobre el desenvolupament del treball i en revisarà l’elaboració. El treball de fi de màster serà un petit treball d’indagació a l’aula o d’aprofundiment i reflexió teòrica, concebut com una activitat d’autoformació. Es realitzarà a partir de dades empíriques (enregistraments, treballs dels alumnes de secundària, entrevistes, observacions, diaris, materials d’aula) i/o lectures d’aprofundiment didàctic (articles de difusió, recerca, reflexions, etc). Pot estar relacionat amb algun treball previ que s’hagi desenvolupat durant el curs i sobre el qual ara es vulgui aprofundir més mitjançant un estudi de caire empíric o teòric. L’extensió del treball serà de 25 pàgines aproximadament, i s’haurà de lliurar tant en format electrònic com en paper abans del 15 de juny de 2011. Per a l’avaluació del treball fi de màster es tindrà en compte el següent barem:

Seguiment del treball per part del tutor/a 10%

Valoració del treball per part del tribunal 50%

Valoració de l’exposició oral 40%

L’estudiant haurà d’haver superat el pràcticum per tal de poder presentar el treball de fi de màster. La qualificació final del mòdul s’obtindrà fent una mitjana ponderada entre la qualificació del pràcticum i la del treball de fi de màster (d’acord amb el nombre de crèdits de cada part). Per la superació del mòdul es necessari el compliment del següent requeriment:

- Ús eficient i acurat de l’anglès en qualsevol situació relacionada amb tasques acadèmiques o docents demostrant un nivell de competència C1.2 o superior del Marc Europeu de Referència per a les Llengües del Consell d’Europa.

9. Calendari de les sessions per al curs 2010-2011 D’acord amb el calendari global del màster, el pràcticum es desenvoluparà durant tot el curs. Hi haurà dos períodes en els quals l’estudiant anirà al centre educatiu:

- Pràcticum I (pràctiques d’observació): del 22 de novembre al 3 de desembre de 2010. En aquest període, a més de les tasques pròpies del pràcticum, l’estudiant haurà de recollir un conjunt de dades per a l’elaboració d’un treball del mòdul comú.

- Pràcticum II (pràctiques d’intervenció): del 28 de febrer al 15 d’abril de 2011

Durant tot el curs es realitzarà un seminari de seguiment del pràcticum i del treball fi de màster a la universitat. L’assistència a aquestes tutories és obligatòria. Si us plau, consulteu el calendari de cada fase. El treball de fi de màster s’haurà d’entregar al tutor de la universitat abans del 15 de juny de 2011 i, amb posterioritat a la data d’entrega, entre el 20 i el 30 de juny de 2011, l’estudiant haurà de fer una defensa oral del treball davant d’un tribunal. Excepcionalment, el treball fi de màster es podrà lliurar el 2 de setembre de 2011 i fer-ne la defensa oral entre el 5 i el 9 de setembre de 2011.

Màster universitari en formació de professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat, formació professional i ensenyaments d'idiomes. Mòdul especific de Ciències Socials

2

1.- Dades de l’assignatura

2.- Prerequisits

No es contemplen

3.- Equip Docent Antoni Bardavio – antoni.bardavio@uab.cat Joan Berlanga – joan.berlanga@uab.cat Fèlix de Castro – fcastro!@xtec.cat Pilar Comes – pilar.comes@uab.cat Cecília Llobet – cecilia.llobet@uab.cat Montserrat Oller - montserrat.oller@uab.cat Joan Pagès – joan.pages@uab.cat Antoni Santisteban – antoni.santisteban@uab.cat Susanna Sigiran - susana.sigiran@gmail.com

Nom de l’assignatura MODUL ESPECÍFIC DE CIÈNCIES SOCIALS Codi 42085 Crèdits ECTS 27 Curs i període en el que s’imparteix Primer / Segon Semestre

Horari Dilluns i Dimarts 15:30 – 20:30

Lloc on s’imparteix Veure lloc segons grup SLIPI Facultat Ciències de l’Educació

Llengües Català Responsable de l’assignatura

Nom professor/a Montserrat Oller I Freixa

Departament Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials

Universitat /Institució UAB

Despatx 139

Telèfon (*) 93 / 581 32 04

e-mail montserrat.oller@uab.cat

Horari de tutories A convenir

3

4.- Contextualització i objectius formatius de l’assignatura El Modul especific de Didàctica de les Ciències Socials té com a finalitat proporcionar una formació didàctica als graduats que vulguin exercir professionalment la docència a les aules d’educació secundària obligatòria i post-obligatòria. Per això cal capacitar-los perquè puguin dur a terme la seva tasca a l’hora d’ensenyar Ciències Socials: Geografia, Història, Història de l’Art i Educació per a la ciutadania democràtica, facilitant la motivació i l’aprenentatge de l’alumnat, així com sentir-se implicats en el treball en equip amb altres docents per aconseguir la formació integral de l’alumnat. En finalitzar el Màster els estudiants han d’assolir els següents objectius:

1. Comprendre el conjunt de coneixement adquirits en el Mòdul específic de didàctica de les ciències socials per poder iniciar-se en l’exercici de la docència a l’educació secundària.

2. Aplicar els coneixements didàctics adquirits en el curs i la seva capacitat de resolució de problemes a l’exercici de la docència com a professor/ra de ciències socials en centres i instituts d’educació secundària.

3. Integrar els coneixements de didàctica de les ciències socials apresos en el curs, les vivències adquirides en la realització del pràcticum en els centres de secundària i les propostes d’innovació i recerca del treball final del Màster, per enfrontar-se a la complexitat de la professió com a docent en l’educació secundària.

4. Comunicar les seves decisions i conclusions com especialista en ciències socials de manera clara i sense ambigüitats a l’alumnat, a les seves famílies i a la resta de professionals, aportant arguments a les pròpies afirmacions a partir d’una correcta presa de decisions basada en la reflexió sobre la responsabilitat social i ètica que implica l’exercici de la docència.

5. Valorar la importància de la formació continuada a l’hora d’ensenyar ciències socials i adquirir les habilitats necessàries per poder realitzar aquesta formació tant de manera autònoma com en equip amb altres professionals.

5.- Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura Competències Resultats d’aprenentatge

1. Analitzar el conjunt de coneixements didàctics entorn als processos d’ensenyament i aprenentatge de les ciències socials

1.1 Demostrar que sap interpretar contextos i situacions que requereixen el coneixement de les ciències socials per poder comprendre la pròpia societat en el conjunt del món.

2. Planificar, desenvolupar i avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge potenciant processos educatius que facilitin l’adquisició de les competències pròpies de l’ensenyament de les ciències socials

2.1 Demostrar que sap analitzar els currículums de ciències socials de l’educació secundària obligatòria i de Geografia, Història i Història de l’Art del Batxillerat 2.2 Transformar els currículums de ciències socials en seqüències d’activitats d’aprenentatge i programes de treball. 2.3 Seleccionar, utilitzar i elaborar recursos per a l’ensenyament de les ciències socials 2.4 Entendre l’avaluació com un instrument de regulació i estímul a l’esforç. Conèixer i desenvolupar estratègies per a l’avaluació de l’aprenentatge de les ciències socials.

3. Buscar, obtenir, processar i comunicar informació i transformar-la en coneixement i aplicar-la en els processos d’ensenyament i aprenentatge de les ciències socials.

3.1 Adquirir habilitats per obtenir dades a partir de suports orals, impresos, audiovisuals, digitals i multimèdia.

4. Concretar el currículum de ciències socials per a l’educació secundaria i el Batxillerat, desenvolupar i aplicar metodologies

4.1 Demostrar que aplica propostes docents innovadores per a l’ensenyament de les ciències socials. 4.2 Demostrar que posseeix mètodes i instruments per

4

didàctiques tant grupals com personalitzades, adaptades a diferents contextos .

iniciar-se en la recerca a l’aula de ciències socials.

5. Dissenyar i desenvolupar espais d’aprenentatge de les ciències socials fent especial atenció a l’equitat, l’educació emocional i dels valors, la igualtat de drets i oportunitats de gènere, l’educació per a la ciutadania i el respecte per als drets humans que facilitin la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d’un futur sostenible.

5.1 Debatre situacions de vida quotidiana que incorporin punts de vista i la veu de grups socials que sovint han estat poc o gens considerats o fins i tot invisibles.

6. Adquirir estratègies per estimular l’aprenentatge de les ciències socials i promoure la capacitat dels estudiants per aprendre i desenvolupar habilitats de pensament i decisió que facilitin la seva autonomia i la iniciativa personal.

6.1 Preveure situacions que facilitin la interacció i valorin les aportacions dels estudiants per fomentar l’aprenentatge de les ciències socials a l’aula.

7. Conèixer els processos d’interacció i comunicació a l’aula, dominar destreses i habilitats socials necessàries per formenter l’aprenentatge i la convivència a l’aula

7.1 Crear un clima d’aula que faciliti el treball i l’aprenentatge de les ciències socials i adquirir el bagatge necessari per a la resolució de conflictes.

8. Dissenyar i realitzar activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura en l’entorn on està ubicat: desenvolupar les funcions de tutoria i d¡orientació dels estudiants de manera col·laborativa i coordinada; participar en l’avaluació, investigació i innovació dels processos d’ensenyament i aprenentatge de les ciències socials.

8.1 Col·laborar en el disseny de propostes de centre que fomentin la relació amb l’entorn on està ubicat a partir de propostes culturals desenvolupades conjuntament amb altres entitats. 8.2 Identificar els problemes relatius a l’ensenyament i aprenentatge de les ciències socials i plantejar possibles alternatives i solucions.

9. Interpretar les diferents necessitats educatives de l’alumnat que aprèn ciències socials

9.1 Promoure accions educatives adequades per poder atendre la diversitat a l’aula

10. Posseir les habilitats d’aprenentatge necessàries per realitzar una formació continuada de la didàctica de les ciències socials.

10.1 Demostrar que estan informats respecte els plans de formació en didàctica de les ciències socials d’associacions de mestres, escoles d’estiu, Departament d’Educació,...

11 Fer un ús eficaç i integrat de les tecnologies de la informació i la comunicació.

11.1 Adquirir expertesa en l’ús de tecnologies audiovisuals i fomentar la seva aplicació a l’aula. 11.2 Utilitzar les TIC i integrar-les en el procés d’ensenyament i aprenentatge de les ciències socials.

6.- Continguts de l’assignatura BLOC – Ensenyament i Aprenentatge Tema: Què és ensenyar i aprendre Ciències Socials i Humanitats a l’educació secundària? 1. La didàctica de les ciències socials i les humanitats. La naturalesa del coneixement didàctic. La

didàctica i l’ensenyament de les ciències socials i les humanitats. 2. Les representacions dels futurs professors i professores referents a les ciències socials i humanitats i

5

la seva incidència en el seu desenvolupament professional

3. La coherència del coneixement didàctic: estils d’ensenyament, mètodes pedagògics, models d’aprenentatge i escoles de pensament historiogràfic.

4. La concepció didàctica del professorat en la presa de decisions curriculars.

Tema: El currículum de Ciències Socials i d´Humanitats a l’educació secundària obligatòria i postobligatòria 1. El sistema curricular: estructura i desenvolupament del currículum.

2. El currículum prescrit i de la pràctica curricular: els àmbits de decisió.

3. El currículum per competències: el desenvolupament de les competències bàsiques i de les competències pròpies de la matèria.

4. Les finalitats de l’ensenyament de les Ciències Socials com a requisit per a la resta de decisions curriculars.

5. La tipologia de continguts curriculars i la seva selecció.

Tema: Didàctica de la Història 1. La selecció i la seqüència de continguts històrics a l’ESO i al Batxillerat: què i quina història s’ensenya?

Per què? Criteris per la selecció i seqüència dels continguts d’història. Les competències històriques. 2. Els fets històrics, el temps històric i la narrativa històrica a l’ensenyament. El passat i la seva

interpretació, la temporalitat i la consciència històrica a l’ensenyament. Els conceptes històrics i el seu aprenentatge.

3. Les fonts primàries i l’ensenyament de la història: de l’observació a la literatura. Els procediments per

l’obtenció i el tractament d’informació. Mètodes d’ensenyament i estratègies d’aprenentatge en l’ensenyament de la història.

4. Recursos per a l’ensenyament/aprenentatge de la història: el llibre de text, els recursos multimèdia, les

TIC, el passat/present: museus, parcs arqueològics i visites a monuments, els Camps d’Aprenentatge. 5. La recerca en didàctica de la història i el seu valor en la pràctica de l’ensenyament de la història. El

professor i la professora d’història i la investigació en didàctica de la història.

Tema: Didàctica de la Geografia 1. Les finalitats de l’ensenyament-aprenentatge de la geografia : La geografia personal, la geografia escolar i la ciència geogràfica. Educar en un món complex: les aportacions de la teoria de la complexitat en l’educació geogràfica. El foment del pensament complex i argumentatiu en l'ensenyament i aprenentatge de la geografia 2. La geografia a peu d'aula: Estils docents i clima d’aprenentatge Les aportacions del docent a la construcció del coneixement geogràfic. Contextos d’ensenyament i recursos didàctics en relació a l’estil docent 3. Les fases d’ensenyament-aprenentatge de la geografia i estratègies didàctiques específiques d’aquesta discip`lina.

6

4. Els documents i els materials curriculars de la geografia a l'etapa secundària i al batxillerat: La concreció del marc curricular en els materials didàtics: llibres de text i altre tipus de materials de geografia.

5. La construcció dels conceptes eix de la geografia: La representació gràfica de l'espai. Els models per comprendre l'organització de l'espai geogràfic. La geografia i la globalització. La geografia com a ciència prospectiva. Les diferents escales i marcs per interpretar geogràficament la realitat d'un territori. 6. El paper de les tecnologies digitals en l'ensenyament de la geografia. Tema: Didàctica de la Història de l’Art

1. Les finalitats de l’ensenyament i l’aprenentatge de la història de l’art. Per que és important aprendre història de l’art?

2. La història de l'art a l'ensenyament obligatori i a Batxillerat. La història de l'art i l'educació artística. Quines competències podem treballar amb la història de l’art?

3. La història de l’art i les altres ciències socials. Diferents concepcions de la història de l’art. Quina història de l’art hem d’ensenyar a secundària?

4. Recursos i estratègies en l'ensenyament i l'aprenentatge de la història de l'art. Per què són importants les sortides?

BLOC – Innovació i recerca

Tema: Innovació educativa des de la formació per a la ciutadania i els drets humans (des de la Filosofia) 1. Què aporta la filosofia a l’educació en la ciutadania i els drets humans.

2. Filosofia 3/18: ajudar a pensar per si mateix des d’una perspectiva democràtica.

3. Dues propostes innovadores:

3.1 Projecte Holocaust: la reflexió sobre la barbàrie i els Drets humans.

Tema: Innovació educativa des de la formació per a la ciutadania i els drets humans (des de les Ciències Socials)

1. Educació cívica i educació per a la ciutadania: evolució i tradicions educatives.

2. Els diferents tipus de continguts a la pràctica: l’ensenyament de la política i de la democràcia, dels drets humans, de la pau, dels conflictes, del dret i de la justícia.

3. L’estructura conceptual: pluralitat, ciutadania, sistemes polítics, cultura política i cultura cívica.

4. Mètodes i estratègies per a l’Educació per a la ciutadania.

1 1

Màster Universitari en formació de professorat d’ed ucació secundària obligatòria i batxillerat, formació prof essional i ensenyaments d’idiomes.

Mòdul específic: Filosofia

2 2

1.- Dades de l’assignatura

2.- Prerequisits

No es contemplen

3.- Equip Docent Antoni Bardavio – antoni.bardavio@uab.cat Fèlix de Castro – fcastro!@xtec.cat Montserrat Oller - montserrat.oller@uab.cat Joan Pagès – joan.pages@uab.cat Antoni Santisteban – antoni.santisteban@uab.cat Susanna Sigiran - susana.sigiran@gmail.com

Nom de l’ass ignatura MÒDUL ESPECIFIC FILOSOFIA Codi 42086 Crèdits ECTS 27 Curs i període en el que s’imparteix Primer / Segon Semestre

Horari Dimecres I Divendres 9 - 2

Lloc on s’imparteix Veure lloc segons grup SLIPI Facultat Ciències de l’Educació

Llengües Català Responsable de l’assignatura

Nom professor/a Montserrat Oller i Freixa

Departament Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències Socials

Universitat/Institució UAB

Despatx 139

Telèfon (*) 93/581.32.04

e-mail montserrat.oller@uab.cat

Horari de tutories A convenir

3 3

4.- Contextualització i objectius formatius de l’as signatura El Modul especific de Filosofia i la seva didàctica té com a finalitat proporcionar una formació didàctica als graduats que vulguin exercir professionalment la docència a les aules d’educació secundària obligatòria i post-obligatòria. Per això cal capacitar-los perquè puguin dur a terme la seva tasca a l’hora d’ensenyar Ètica, Filosofia i Història de la Filosofia, facilitant la motivació i l’aprenentatge de l’alumnat, així com sentir-se implicats en el treball en equip amb altres docents per aconseguir la formació integral de l’alumnat. En finalitzar el Màster els estudiants han d’assolir els següents objectius:

1. Comprendre el conjunt de coneixement adquirits en el Mòdul específic de Filosofia i la seva didàctica per poder iniciar-se en l’exercici de la docència a l’educació secundària.

2. Aplicar els coneixements didàctics adquirits en el curs i la seva capacitat de resolució de problemes a l’exercici de la docència com a professor/ra de Filosofia en centres i instituts d’educació secundària.

3. Integrar els coneixements de didàctica apresos en el curs, les vivències adquirides en la realització del pràcticum en els centres de secundària i les propostes d’innovació i recerca del treball final del Màster, per enfrontar-se a la complexitat de la professió com a docent en l’educació secundària.

4. Comunicar les seves decisions i conclusions com especialista en Ètica, Filosofia i Història de la Filosofia de manera clara i sense ambigüitats a l’alumnat, a les seves famílies i a la resta de professionals, aportant arguments a les pròpies afirmacions a partir d’una correcta presa de decisions basada en la reflexió sobre la responsabilitat social i ètica que implica l’exercici de la docència.

5. Valorar la importància de la formació continuada a l’hora d’ensenyar Filosofia i adquirir les habilitats necessàries per poder realitzar aquesta formació tant de manera autònoma com en equip amb altres professionals.

5.- Competències i resultats d’aprenentatge de l’as signatura

Competències Resultats d’aprenentatge 1. Analitzar el conjunt de coneixements didàctics entorn als processos d’ensenyament i aprenentatge de la Filosofia.

1.1 Demostrar que sap interpretar contextos i situacions que requereixen el coneixement de la Filosofia i dels continguts impartits en l’educació secundària obligatòria i al Batxillerat i integrar aquests coneixements en el marc de la ciència i de la cultura.

2. Planificar, desenvolupar i avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge potenciant processos educatius que facilitin l’adquisició de les competències pròpies de l’ensenyament de la Filosofia.

2.1 Demostrar que sap analitzar els currículums de Filosofia de l’educació secundària obligatòria i del Batxillerat. 2.2 Transformar els currículums de Filosofia en seqüències d’activitats d’aprenentatge i programes de treball. 2.3 Seleccionar, utilitzar i elaborar recursos per a l’ensenyament de la Filosofia. 2.4 Entendre l’avaluació com un instrument de regulació i estímul a l’esforç. Conèixer i desenvolupar estratègies per a l’avaluació de l’aprenentatge de la Filosofia.

4 4

3. Buscar, obtenir, processar i comunicar informació i transformar-la en coneixement i aplicar-la en els processos d’ensenyament i aprenentatge de la Filosofia.

3.1 Adquirir habilitats per obtenir dades a partir de suports orals, impresos, audiovisuals, digitals i multimèdia.

4. Concretar el currículum de Filosofia per a l’educació secundaria i el Batxillerat, desenvolupar i aplicar metodologies didàctiques tant grupals com personalitzades, adaptades a diferents contextos

4.1 Demostrar que aplica propostes docents innovadores per a l’ensenyament de la Filosofia . 4.2 Demostrar que posseeix mètodes i instruments per iniciar-se en la recerca a l’aula.

5. Dissenyar i desenvolupar espais d’aprenentatge de la Filosofia fent especial atenció a l’equitat, l’educació emocional i dels valors, la igualtat de drets i oportunitats de gènere, l’educació per a la ciutadania i el respecte per als drets humans que facilitin la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d’un futur sostenible.

5.1 Debatre situacions de vida quotidiana que incorporin punts de vista i la veu de grups socials que sovint han estat poc o gens considerats o fins i tot invisibles.

6. Adquirir estratègies per estimular l’aprenentatge de la Filosofia i promoure la capacitat dels estudiants per aprendre per sí mateixos i amb els altres i desenvolupar habilitats de pensament i decisió que facilitin la seva autonomia, la confiança i la iniciativa personal.

6.1 Preveure situacions que facilitin la interacció i valorin les aportacions dels estudiants per fomentar l’aprenentatge de la Filosofia a l’aula.

7. Conèixer els processos d’interacció i comunicació a l’aula, dominar destreses i habilitats socials necessàries per fomentar l’aprenentatge i la convivència a l’aula.

7.1 Crear un clima d’aula que faciliti el treball i l’aprenentatge de la Filosofia i adquirir el bagatge necessari per a la resolució de conflictes.

8. Dissenyar i realitzar activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura en l’entorn on està ubicat: desenvolupar les funcions de tutoria i d’orientació dels estudiants de manera col·laborativa i coordinada; participar en l’avaluació, investigació i innovació dels processos d’ensenyament i aprenentatge de la Filosofia.

8.1 Col·laborar en el disseny de propostes de centre que fomentin la relació amb l’entorn on està ubicat a partir de propostes culturals desenvolupades conjuntament amb altres entitats. 8.2 Identificar els problemes relatius a l’ensenyament i aprenentatge de la Filosofia i plantejar possibles alternatives i solucions.

9. Interpretar les diferents necessitats educatives de l’alumnat que aprèn Filosofia

9.1 Promoure accions educatives adequades per poder atendre la diversitat a l’aula

10. Posseir les habilitats d’aprenentatge necessàries per realitzar una formació continuada de la didàctica de la Filosofia

10.1 Demostrar que estan informats respecte els plans de formació en didàctica de la Filosofia d’associacions de mestres, escoles d’estiu, Departament d’Educació,...

11. Fer un ús eficaç i integrat de les 11.1 Adquirir expertesa en l’ús de tecnologies

5 5

tecnologies de la informació i la comunicació.

audiovisuals i fomentar la seva aplicació a l’aula. 11.2 Utilitzar les TIC i integrar-les en el procés d’ensenyament i aprenentatge de la Filosofia.

12. Comunicar-se de manera efectiva, tant de forma verbal com no verbal

12.1 Demostrar el domini oral i escrit de la llengua a l’hora d’ensenyar Filosofia. 12.2 Utilitzar amb precisió i correcció la terminologia pròpia de la Filosofia en contextos acadèmics.

13. Generar propostes innovadores i competitives en l’activitat professional i en la investigació

13.1 Demostrar l’esperit d’indagació sobre el que succeeix i el desig d’explicacions coherents i raonades sobre els fets.

6.- Continguts de l’assignatura BLOC – Ensenyament i Aprenentatge Tema: Què és ensenyar i aprendre Ciències Socials i Humanitats a l’educació secundària? 1. La didàctica de les ciències socials i les humanitats. La naturalesa del coneixement didàctic. La

didàctica i l’ensenyament de les ciències socials i les humanitats. 2. Les representacions dels futurs professors i professores referents a les ciències socials i

humanitats i la seva incidència en el seu desenvolupament professional 3. La coherència del coneixement didàctic: estils d’ensenyament, mètodes pedagògics, models

d’aprenentatge i escoles de pensament historiogràfic. 4. La concepció didàctica del professorat en la presa de decisions curriculars. Tema: El currículum de Ciències Socials i d´Humanit ats a l’educació secundària obligatòria i postobligatòria 1. El sistema curricular: estructura i desenvolupament del currículum.

2. El currículum prescrit i de la pràctica curricular: els àmbits de decisió.

3. El currículum per competències: el desenvolupament de les competències bàsiques i de les competències pròpies de la matèria.

4. Les finalitats de l’ensenyament de la Filosofia com a requisit per a la resta de decisions curriculars.

5. La tipologia de continguts curriculars i la seva selecció.

6 6

Tema: Didàctica de la Filosofia 1. Filosofia i educació.

2. Ensenyar filosofia o ensenyar a filosofar? Models de didàctica de la filosofia.

3. El repte d’iniciar els joves a la Filosofia.

4. L’aula com a comunitat de recerca.

5. El diàleg com a eina. Especificitat del diàleg filosòfic.

6. El professor de filosofia: filòsof?

7. Habilitats bàsiques en marxa a l’aula de filosofia: parlar, escoltar, llegir i escriure.

8. Activitats bàsiques filosòfiques: problematitzar, conceptualitzar i argumentar.

9. Recursos fonamentals: el text, les lectures, el discurs, la composició...

10. La formació ètica dels adolescents.

11. Ensenyar Filosofia i Ciutadania i Història de la filosofia.

BLOC – Innovació i recerca Tema: Innovació docent i recerca en didàctica de la filosofia. 1. Què és investigar en educació? Què és innovar en educació?

2. Linies de recerca en didàctica de la filosofia.

3. De Philosophy for Children a les Nouvelles practiques philosophiques.

4. Recursos per a la innovació educativa en la didàctica de la filosofia.

5. El poder didàctic de les arts: filosofia i cinema, filosofia i pintura, filosofia i música, filosofia i

literatura...

6. Accions i sortides filosòfiques.

7. Fons de recursos i grups de recerca.

7 7

Tema: Innovació educativa des de la formació per a la ciutadania i els drets humans (des de la Filosofia) 1. Què aporta la filosofia a l’educació en la ciutadania i els drets humans.

2. Filosofia 3/18: ajudar a pensar per si mateix des d’una perspectiva democràtica.

3. Dues propostes innovadores:

3.1 Projecte Holocaust: la reflexió sobre la barbàrie i els Drets humans.

3.2 Pensar els drets humans des del cinema i les arts.

Tema: La innovació a l’aula en l’ensenyament de les Ciències Socials i les Humanitats

1. El sistema didàctic. Elements que el configuren: el coneixement a ensenyar, l’alumne que aprèn, el professor i el context. Les aportacions de la teoria constructivista en el procés d’aprenentatge de les Ciències Socials i les Humanitats

2. Fases en el procés d’ensenyament i aprenentatge de les ciències socials i les humanitats. La seqüència didàctica com articuladora dels coneixements que s’aprenen.

3. El disseny de seqüències didàctiques: Concreció i justificació del tema, competències i objectius a desenvolupar, selecció i seqüenciació de continguts, activitats d’aprenentatge i d’avaluació.

4. La importància de les representacions i idees dels alumnes de secundària com a punt de partida del procés d’ensenyament i aprenentatge.

5. Estratègies i recursos per al treball a l’aula.

Tema: Iniciació a la investigació en Didàctica de l es ciències socials i Humanitats

1. El professor com investigador a l’aula de ciències socials i humanitats.

2. Planteig, planificació i justificació d’una activitat d’investigació relacionada amb la pròpia

Tema: Innovació educativa des de la formació per a la ciutadania i els drets humans (des de les Ciències Socials)

1. Educació cívica i educació per a la ciutadania: evolució i tradicions educatives.

2. Els diferents tipus de continguts a la pràctica: l’ensenyament de la política i de la democràcia, dels drets humans, de la pau, dels conflictes, del dret i de la justícia.

3. L’estructura conceptual: pluralitat, ciutadania, sistemes polítics, cultura política i cultura cívica.

4. Mètodes i estratègies per a l’Educació per a la ciutadania.

8 8

intervenció a l’aula.

3. Mètodes de recerca: recerca quantitativa i qualitativa. Instruments de recerca.

4. Aspectes a desenvolupar en una recerca: marc teòric de referència i context de la recerca; formulació de preguntes i anàlisi de la seva rellevància; recollida de dades, anàlisi i valoració dels resultats; elaboració de conclusions i implicacions per a la pràctica docent.

7.- Metodologia docent i activitats formatives

Activitat Hores Metodologia Resultats Aprenentatge

Activitat dirigida

97.5

Magistral / Expositiva Exposició de treballs Comentari de text i/o lectures Exemplificació i estudi de casos Resolució de problemes

1.1 - 2.1- 2.3 – 2.4 – 4.2 – 5.1 - 6.1 – 7.1 – 8.2 – 9.1

Activitat supervisada

57

Tutories especialitzades presencials : individuals i col·lectives Tutories virtuals individuals Revisió de treballs

1.1 – 2.1 – 2.3 – 2.4 – 3.1 – 4.1 – 5.1 – 7.1 – 8.1 – 8.2 – 9.1 – 10.1 – 11.1 – 11.2

Activitat autònoma 200

Estudi personal Lectures i comentaris de text Realització d’activitats pràctiques i propostes didàctiques en petit grup Preparació de treballs

2.1 – 2.2 – 2.3 – 2.4 -3.1 – 4.1 – 4.2 – 6.1 – 7.1 – 8.1 – 8.2 – 9.1 – 10.1 – 11.1 – 11.2 – 12.2 – 13.1

Activitat d’avaluació continuada

18.75

Treballs / Dossier Proves de procés Exposicions orals Activitats d’autoavaluació i coavaluació

2.1 – 2.2 – 2.3 – 2.4 – 3.1 – 4.1 – 4.2 – 5.1 – 9.1 – 11.2 - 13.1

8.- Avaluació Criteris generals d’avaluació:

1. El Mòdul de Didàctica de la Filosofia és presencial i d’assistència obligatòria. Cal l’assistència mínima al 80% de les sessions per poder ésser avaluat .

2. L’avaluació serà diversificada i cada professor exposarà amb detall els elements i activitats que valorarà.

3. Per superar el Mòdul cal haver aprovat tots els Blocs que el componen. Cal haver lliurat i superat totes les activitats d’avaluació de cada un dels Blocs.

4. La qualificació final del Mòdul serà la mitjana ponderada de cada Bloc.

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ % RESULTATS D’APRENENTATGE

Exàmens escrits Exposicions orals Valoració de treballs, memòries,…

40% 1.1 – 2.1 – 2.2 – 2.4 – 4.1 - 4.2 – 5.1 – 8.2 – 12.1 – 12.2

Proves de procés 30% 2.1 – 2.2 – 2.3 – 2.4 – 6.1 –

9 9

Valoració d’entrevistes i observacions pautades 7.1

Valoració d’informes de progrés 10% 1.1 – 2.1 – 2.2 – 2.3 – 2.4 – 3.1 – 9.1 – 13.1

Valoració d’activitats d’avaluació continuada 20% 1.1 – 2.1 – 2.2 – 2.3 – 2.4 – 12.2 – 13.1

BLOC – Ensenyament i Aprenentatge Tema: Què és ensenyar i aprendre Ciències Socials i Humanitats a l’educació secundària? S’avaluaran els treballs realitzats a classe i es realitzarà un treball final individual de reflexió/síntesi que tindrà dues parts: i) Identificació d’una pràctica docent des de les perspectives desenvolupades a classe, i ii) Descripció i justificació del tipus o model de professor o professora de ciències socials que m’agradaria ser. Tema: El currículum de Ciències Socials i d’Humanit ats a l’educació secundària obligatòria i postobligatòria Es proposarà a l’alumnat com a treball d’avaluació el desplegament curricular d’una unitat didàctica de ciències socials, geografia i història seguint els models i indicacions assenyalades en el decret pel qual el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya estableix l’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, els quals s’hauran treballat prèviament a les classes. Tema: Didàctica de la Filosofia L’avaluació es concretarà en dues activitats diferenciades: d’una banda un treball escrit sobre l’estudi d’una metodologia concreta d’ensenyament de la filosofia a partir de la bibliografia donada; d’altra banda, la presentació d’aquets treball amb la realització d’una pràctica amb els companys del màster. BLOC – Innovació i recerca Tema: Innovació educativa des de la formació per a la ciutadania i els drets humans (des de les Ciències Socials) L’avaluació es concretarà en un treball individual que consistirà en la reflexió a partir d’un article sobre EpC (extensió una pàgina).

10 1

Tema: Innovació educativa des de la formació per a la ciutadania i els drets humans (des de la Filosofia) L’avaluació es concretarà en la presentació d’una activitat de formació per a la ciutadania i els drets humans creada expressament o coneguda per l’alumne (extensió una pàgina). Tema: La innovació a l’aula en l’ensenyament de les Ciències Socials i Humanitats L’avaluació tindrà en compte dos aspectes: a) treball en petit grup (2/3 persones) que consistirà el disseny d’una seqüència didàctica i que s’elaborarà durant les classes; b) treball individual referit al disseny de dues activitats per conèixer les representacions dels alumnes sobre un tema d’actualitat.

Tema: Iniciació a la investigació en Didàctica de l es Ciències Socials i Humanitats Els continguts d’aquest tema són necessaris per a la realització del Treball Final de Màster (TFM). L’avaluació es realitzarà en la presentació del TFM.

9.- Bibliografia i enllaços web BLOC – Ensenyament i Aprenentatge Tema: Què és ensenyar i aprendre Ciències Socials i Humanitats a l’educació secundària?

- EVANS, R.W. (1989): Teacher Conceptions of History. A Theory and Research in Social Education, vol. XVII, núm 3, pp. 210-241. Trad. cast: Concepciones del maestro sobre la historia. A Boletín de Didáctica de las Ciencias Sociales, núm 3/4, pàg. 61-94, 1992.

- GUIMERÀ, C.-CARRETERO, M. (1991): El pensamiento del profesor de historia de secundaria. A Studia Paedagogica, núm. 23, gen-des, pàg. 83-89.

- Instituto Nacional de Calidad y Evaluación (INCE) (2000): “Estilo docente del profesor (2). Estilo docente del profesor de educación secundaria obligatoria”. Resumen Informativo 16. Madrid. MEC.

- PAGÈS, J. (1994): "La didáctica de las ciencias sociales, el currículum y la formación del profesorado". Signos. Teoría y práctica de la educación, nº 13, p. 38-51

- PAGÈS, J. (1998): “Models i tradicions curriculars en l’ensenyament de les ciències socials i de les humanitats: les finalitats i els valors com a opció ideològica” a BENEJAM, P. (coords.) Psicopedagogia de les ciències socials i de les humanitats. Barcelona: UOC.

- PAGÈS, J. (2004): “Enseñar a enseñar historia: la formación didàctica de los futuros profesores de historia”. A NICOLÁS, E.-GÓMEZ, J.A. (coord.): Miradas a la historia. Reflexiones historiográficas en recuerdo de Miguel Rodríguez Llopis. Universidad de Múrcia, pàg. 155-178.

- TRILLO, F. (1994): El profesorado y el desarrollo curricular: tres estilos de hacer escuela. A Cuadernos de Pedagogía, núm. 228, setembre.

11 1

Tema: El currículum de ciències socials i d’Humanita ts a l’educació secundària obligatòria i postobliga tòria

Competències bàsiques. Annex 1 del decret 143/2007.

Currículum BATXILLERAT. Decret 142/2008, de 15 de juliol, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de batxillerat

Currículum ESO. Decret 143/2007, de 26 de juny, pel qual s'estableix l'ordenació dels ensenyaments de l'educació secundària obligatòria (ESO)

CANALS, R. (2009) La toma de decisiones en la aplicación del currículo para el desarrollo de las competencias básicas en la enseñanza obligatoria. CASAS, M.-TOMÁS, C. (coord.) Materiales didácticos para primaria. CISS- Wolters Kluwer España, pàg. 25/17-25/36.

COLL, C. (2007, dir.) Currículum i ciutadania. El què i el per a què de l’educació escolar. Barcelona: Mediterrània.

GIMENO SACRISTÁN, J.; PÉREZ GÓMEZ, A.I. (1999) Comprender y transformar la enseñanza. Madrid: Morata, pàg. 137-170 i pàg. 224-253.

GIMENO SACRISTÁN, J. (2005) La educación que aún es posible. Madrid: Morata, pàg. 109-122 i pàg. 123.-142.

HARGREAVES, A.; EARL, L.; RYAN, J. (1998) Una educación para el cambio. Reinventar la educación de los adolescentes. Barcelona: Octaedro.

TORRES, J. (1996) Globalización e interdisciplinariedad: el curriculum integrado. Morata: Madrid.

TORRES, J. (2001) “Los efectos del neoliberalismo en el currículum”. A: TORRES, J. Educación en tiempos de neoliberalismo. Madrid: Morata, pàg: 187-214.

Tema: Didàctica de la Filosofia CAMPS, A. (1994) L'ensenyament de la composició escrita. Barcelona: Barcanova. CIFUENTES, L. M.; GUTIERREZ, J. M. (1997) Enseñar y aprender Filosofía en la educación secundaria. Barcelona: ICE-

UB/HORSORI. DE NATALE, F. (2003) L'insegnamento della filosofia Oggi. Bari: Stilo Editrice. DOMÍNGUEZ, M. L.; ORIO B. (1985) Método activo: una propuesta filosófica. Madrid: Ministerio de educación y ciencia. LIPMAN, M.; Sharp, A.M.; Oscanya, F. (1995) Recerca filosófica. Vic: Eumo. MARTENS, E. (1991) Introducció a la Didàctica de la Filosofia. Valencia: Universitat de València. OBIOLS, G. A.; GALLO, M. F, (1993) La enseñanza filosófica en la escuela secundaria. Buenos aires: AZ editores. OBIOLS, G.; RABOSSI E. (compiladores) (2000) La enseñanza de la filosofía en debate. Coloquio Internacional. Buenos aires/México: Ediciones Novedades educativas. PETTERSON, G. (1993) Didáctica de la filosofia. Guadalajara: Universidad de Guadalajara. RUFFALDI, E. (2000) L’insegnamento de la filosofia in Italia. Milano: RCS Libri. RUSS, J. (1992): Les méthodes en philosophie. París: Armand Colin.

12 1

SANTIUSTE, V. (1984) Didáctica de la filosofia. Teoria, métodos, programas, evaluación. Marid: Narcea ediciones. TEJEDOR, C. (1992) Didáctica de la Filosofía. Madrid: SM. TEJEDOR, C. (1984) Didáctica de la filosofia. Perspectivas y materiales. Madrid: SM. TOZZI, M. (1995) Penser par soi-même Initiation à la philosophie, Cronique Sociale, Lyon. VVAA (1999) La enseñanza de la Filosofía hoy. IBER, Revista de didáctica de las Ciencias sociales, Geografía e historia. Barcelona: Graó. Filosofia i educació DEWEY, J. (1989) Cómo pensamos. Barcelona: Paidós DEWEY, J. (1985) Democràcia i escola. Vic: Eumo GARCÍA MORIYÓN, F., (coord.) (2002) Mathew Lipman, Filosofia y educación. Madrid: Ediciones de la Torre. GÓMEZ PIN, V. (1989) El saber del esclavo. Barcelona: Anagrama. LIPMAN, M. (1995) Filosofia a l'escola. Vic: Eumo. LIPMAN. M. (2003) Thinking in Education. New York: Cambridge University Press. LIPMAN, M. (2004) Natasha. Aprender a pensar con Vigotsky. Barcelona: Gedisa. UNESCO (2007) Philosophy, a school of freedom - Teaching Philosophy and Learning to philosophize: Status and prospects. París: Unesco.

BLOC – Innovació i recerca Tema: Innovació educativa des de la formació per a la ciutadania i els drets humans (des de les Ciènci es Socials) ALBACETE, C./CÁRDENAS, I./DELGADO, C. (2000): Enseñar y aprender la democracia. Madrid. Síntesis. BALL, O./GREADY, P. (2007): Los derechos humanos. Barcelona. Intermón Oxfam. BOLIVAR, A. (2007): Educación para la ciudadanía. Algo más que una asignatura. Barcelona, Graó CASAS, M./BOTELLA, J. (2003): La democracia y sus retos en el siglo XXI. Elementos para la formación democrática de los jóvenes. Barcelona. Praxis. CORTINA, A. (1998): Ciudadanos del Mundo. Hacía una teoría de la ciudadanía. Madrid. Alianza. PAGÈS, J./SANTISTEBAN, A. (1994): Democràcia i participació. Senderi. Quaderns d’Educació Ètica. Vic. EUMO SANTISTEBAN, A. (2004). Formación de la Ciudadanía y educación política, en Vera, M.I. y Pérez, D. La Formación de la ciudadanía: Las TICs y los nuevos problemas. Alicante: AUPDCS. 377-388. SANTISTEBAN, A.; PAGÈS, J. (2007) El marco teórico para el desarrollo conceptual de la Educación para la Ciudadanía, en Pagès, J.; Santisteban, A. (coord.). Educación para la ciudadanía. Madrid: Wolters Kluwer. Guías para Educación Secundaria Obligatoria. http://www.guiasensenanzasmedias.es/materiaESO.asp?materia=ciuda Senderi. Educació en valors. http://www.senderi.org/

13 1

Tema: Innovació educativa des de la formació per a la ciutadania i els drets humans (des de la Filosof ia) ALBACETE, C./CÁRDENAS, I./DELGADO, C. (2000) Enseñar y aprender la democracia. Madrid: Síntesis BOLIVAR, A. (2007) Educación para la ciudadanía. Algo más que una asignatura. Barcelona: Graó. CASAS, M./BOTELLA, J. (2003) La democracia y sus retos en el siglo XXI. Elementos para la formación democrática de los jóvenes. Barcelona: Praxis. CORTINA, A. (1998) Ciudadanos del Mundo. Hacía una teoría de la ciudadanía. Madrid: Alianza. DE PUIG, I. (coord.) (2010) Pensar els dret humans. Barcelona: Generalitat de Catalunya. (www10.gencat.cat/drep/binaris/apunts2_llibre_web_tcm112-117574.pdf) LIPMAN, M; SHARP, A. M. (2006) Recerca Ètica. Vic: Eumo. PAGÈS, J.; SANTISTEBAN, A. (coord.) (2007) Educación para la ciudadanía. Madrid: Wolters Kluwer. TERRICABRAS, J.M. (2002) A tu, què t'importa? Barcelona: La Campana. VERA, M.I.; PÉREZ, D. (2004) La Formación de la ciudadanía: Las TICs y los nuevos problemas. Alicante: AUPDCS.

Tema: La innovació a l’aula en l’ensenyament de les Ciències Socials i les Humanitats

BENEJAM, P.-PAGÈS, J.(1997) Enseñar y aprender Ciencias Sociales, Geografía e Historia en la Educación Secundaria. Barcelona: ICE-UB-Horsori.

GARDNER, H. (2000) La educación de la mente y el conocimiento de las disciplinas. Buenos Aires.México, Barcelon: Paidós, 146-153

PERKINS, D. (1999) ¿Qué es la comprensión? A STONE WISKE, M. (comp.) La enseñanza para la comprensión. Buenos Aires: Paidós, pàg. 69-92.

STONE WISKE, M.(comp.) (1999) La enseñanza para la comprensión. Buenos Aires, Mèxic, Barcelona: Paidós.

DOMÍNGUEZ, J. (1994) Diseño y planteamiento de problemas escolares en la enseñanza de Ciencias Sociales. A POZO, J.I. i altres. La solución de problemas .Madrid: Santillana, pàg. 167-178.

GARCÍA, J.E.-GARCÍA, F.F. (1997) Aprender investigando. Sevilla: Díada.

OLLER, M. (1999) Trabajar Problemas sociales en el aula, una alternativa a la transversalidad. A Un Currículum de Ciencias Sociales para el siglo XXI. Actas del X Simposium de Didáctica de las Ciencias Sociales. La R ioja: Universidad de la Rioja-Díada, pàg. 123-129.

PÉREZ ECHEVARRÍA, Mª P.-POZO, J. I. (1994) Aprender a resolver problemas y resolver problemas para aprender. A POZO, J. I, (coord.) La solución de problemas. Madrid: Santillana, pàg. 14- 34. .

14 1

Tema: Recerca i innovació educativa en la didàctic a de la filosofia

FERNANDEZ FALAGÁN, P. (2004) La enseñanza de la filosofia. Bibliografía española a Diálogo Filosófico, números 34, 39, 58.

IZUZQUITA, I. (1994) Guía para el estudio de la filosofía. Referencias y métodos. Barcelona: Anthropos.

SARSANEDAS DARNÉS, Anna (2007) Sobre el lloc de la filosofia en la societat de la informació i del coneixement. Girona:

Universitat de Girona. (http://www.tesisenxarxa.net/TDX-0221107-113453/index.html) Webs : CREAIF, Centre de Recursos per a l’Ensenyament, l’Aprenentatge i la Innovació de la Filosofia: recull de materials, webs, experiències...) www.infofilosofia.info/creaif/ Grup IREF (Innovació i recerca per l’ensenyament de la filosofia): grup que investiga, aplica i forma professor en el projecte Filosofia 3/18. Inclou materials d’aula, articles, experiencies... www.grupiref.org Dianoia (www.webdianoia.com) (exercicis, informació sobre la selectivitat, textos...) Filosofia MEC: web del Ministerio de Educación amb recursos per la filosofia (http://recursos.cnice.mec.es/filosofia/) Servei d’innovació i recerca educativa del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya: cercador de recerques realitzades per professors en llicències d’estudi. Hi ha 29 recerques de filosofia i ètica que es poden descarregar. (http://phobos.xtec.es/sgfprp/entrada.php) Terricabras-Filosofia: recursos filosòfics, participació en fòrums i xats, espais de referència i recerca, de diàleg i relació entre professors i estudiants de secundària) (www.terricabras-filosofia.cat) Xtec Filosofia: selecció de pàgines realitzades per professors de filosofia. (www.xtec.es/recursos/filosofia/index.htm

Tema: Iniciació a la investigació en Didàctica de l es Ciències Socials i les Humanitats

BENEJAM, P.; CASAS, M.; LLOBET, C.; OLLER, M. (2001) La justificación y la argumentación en la enseñanza de las ciencias sociales. A Iber, núm. 28, pàg. 57-68.

CAÑAL, P.-TRAVÉ, G y otros (1997) Investigar en la escuela: elementos para una enseñanza alternativa. Sevilla: Díada.

CUBERO, R. (1989). ¿Cómo trabajar con las ideas de los alumnos?. Sevilla: Díada. DANE, F.C. (1997) : Mètodes de recerca. Barcelona : Proa / UOC. QUIVY, R.-VAN CAMPENHOUDT, L. (1997): Manual de recerca en Ciències Socials. Barcelona: Herder ARNAL, J. et al. (1994): Investigación educativa. Fundamentos y metodología. Barcelona: Labor. ARNAL, J. (1997): Metodologies de la investigació educativa. Barcelona: UOC.

15 1

BISQUERRA, R. (1989): Métodos de investigación educativa. Guía práctica. Barcelona: CEAC. BLANCHET, A. i altres (1989): Técnicas de investigación en ciencias sociales . Madrid: Narcea. COHEN, L.-MANION, L. (1990): Métodos de investigación educativa. Madrid: La Muralla. COOK-REICHARDT (1986): Métodos cualitativos y cuantitativos en investigación evaluativa. Madrid: Morata. WITTROCK, M. C. (1989): La investigación de la enseñanza, I. Enfoques, teorías y métodos. Barcelona: Paidós/MEC. WITTROCK, M. C. (1989): La investigación de la enseñanza, II. Métodos cualitativos y de observación. Barcelona: Paidós/MEC. WOODS, P. (1987): La escuela por dentro. La etnografía en la investigación educativa. Madrid: Paidós/MEC.

16 1

10. – Calendari de les sessions pel curs 2009-2010. Organització i calendari de sessions del modul espe cífic. El mòdul específic s’organitza en tres blocs:

1. Complements de formació (CF), 12 crèdits – 2. Ensenyament i aprenentatge de la Filosofia (EA), 9 crèdits 3. Innovació i iniciació a la recerca en didàctica de les Ciències Socials (IR), 6 crèdits

Coordinador del mòdul específic: Montserrat Oller FASE 1 – (04/10/10-19/11/10) 04/10/10 05/10/10 3:30 – 5:45 Activitats generals Activitats generals 6:15 – 8:30 Activitats generals Activitats generals 11/10/10 12/10/10 FESTA FESTA 18/10 19/10/10 3:30 – 5:45 E/A

Què és e/a CCSS/H a l’ES?-1 J. Pagès

E/A Què és e/a CCSS/H a l’ES?-2 J. Pagès

6:15 – 8:30 E/A Currículum-1 J. Berlanga

P/TFM Sessió 1 F. de Castro, M. Oller i S. Sigiran

25/10/10 26/10/10 3:30 – 5:45 E/A

Què és e/a CCSS/H a l’ES?-3 J. Pagès

E/A Què és e/a CCSS/H a l’ES?-4 J. Pagès

6:15 – 8:30 E/A Currículum - 2 J. Berlanga

E/A Currículum - 3 J. Berlanga

1/11/10 2/11/10 3:30 – 5:45 FESTA E/A

Seqüència Didàctica - 1 M. Oller

6:15 – 8:30 E/A Currículum - 4 J. Berlanga

8/11/10 9/11/10 3:30 – 5:45 E/A

Seqüència didàctica – 2 M. Oller

E/A Seqüència didàctica – 3 M. Oller

6:15 – 8:30 E/A Currículum de Filosofia- 5 S. Sigiran

E/A Currículum de Filosofia - 6 S. Sigiran

15/11/10 16/11/10 3:30 – 5:45 E/A

Seqüència didàctica – 4 M.Oller

E/A Seqüència didàctica – 5 M.Oller

6:15 – 8:30 E/A Currículum de Filosofia- 7 S. Sigiran

P/TFM Sessió 2 F. de Castro i S. Sigiran

17 1

FASE 3 – (09/12/10-25/02/11) 13/12/10 14/12/10 3:30 – 5:45 E/A

Didàctica Filosofia - 1 F. de Castro

E/A Didàctica Filosofia - 3 F. de Castro

6:15 – 8:30 E/A Didàctica Filosofia - 2 F. de Castro

P/TFM Sessió 3 F. de Castro i S. Sigiran

20/12/10 21/12/10 3:30 – 5:45 E/A

Didàctica Filosofia - 4 S. Sigiran

E/A Didàctica Filosofia - 6 S. Sigiran

6:15 – 8:30 E/A Didàctica Filosofia - 5 S. Sigiran

P/TFM Sessió 4 F. de Castro i S. Sigiran

10/01/11 11/01/11 3:30 – 5:45 E/A

Didàctica Filosofia - 7 S. Sigiran

Institut

6:15 – 8:30 E/A Didàctica Filosofia - 8 S. Sigiran

Institut

17/01/11 18/01/11 3:30 – 5:45 E/A

Didàctica Filosofia - 9 F. de Castro

E/A Didàctica Filosofia - 11 F. de Castro

6:15 – 8:30 E/A Didàctica Filosofia - 10 F. de Castro

P/TFM Sessió 5 F. de Castro i S. Sigiran

24/01/11 25/01/11 3:30 – 5:45 I/R

Didàctica Filosofia - 12 S. Sigiran

Institut

6:15 – 8:30 I/R Didàctica Filosofia - 13 S. Sigiran

Institut

31/01/11 01/02/11 3:30 – 5:45 I/R

Didàctica Filosofia - 14 F. de Castro

Visita Escola EP

6:15 – 8:30 I/R Didàctica Filosofia - 15 F. de Castro

Visita Escola EP

7/02/11 8/02/11 3:30 – 5:45 I/R

Didàctica Filosofia - 16 S. Sigiran

Institut

6:15 – 8:30 I/R Didàctica Filosofia - 17 S. Sigiran

Institut

14/02/11 15/02/11 3:30 – 5:45 E/A

Didàctica Filosofia - 18 F. de Castro

I/R Didàctica Filosofia - 20 S.Sigiran

6:15 – 8:30 I/R Didàctica Filosofia - 19 F. de Castro

P/TFM Sessió – 6 F. de Castro i S. Sigiran

21/02/11 22/02/11 23/02/11 24/02/11 25/02/11 3:30 – 5:45 I/R

Didàctica Filosofia - 21 F. de Castro

Institut Preparació SD

Preparació SD

Preparació SD

6:15 – 8:30 Preparació SD

Institut Preparació SD

Preparació SD

Preparació SD

18 1

FASE 5 – (26/04/11-27/05/11) 25/04/11 26/04/11 3:30 – 5:45 FESTA I/R

Didàctica Ciutadania/CCSS – 1 A. Santisteban

6:15 – 8:30 P/TFM Sessió 7 F. de Castro i S. Sigiran

02/05/11 03/05/11 3:30 – 5:45 I/R

Didàctica Ciutadania/CCSS – 2 A. Santisteban

I/R Didàctica Ciutadania/CCSS – 3 A. Santisteban

6:15 – 8:30 I/R Didàctica Ciutadania/H – 1 F. de Castro

P/TFM Sessió 8 F. de Castro i S. Sigiran

09/05/11 10/05/11 3:30 – 5:45 Activitats generals De 7:00 a 19:00h

I/R Camp d’Aprenentatge de La Noguera

6:15 – 8:30 Activitats generals

16/05/11 17/05/11 3:30 – 5:45 I/R

Didàctica Ciutadania/H – 2 F. de Castro

I/R Didàctica Ciutadania/CCSS – 4 A. Santisteban

6:15 – 8:30 I/R Didàctica Ciutadania/H – 3 F. de Castro

P/TFM Sessió 9 F. de Castro i S. Sigiran

23/05/11 24/05/11 3:30 – 5:45 I/R

Didàctica Ciutadania/H – 4 S.Sigiran

VALORACIÓ FINAL

6:15 – 8:30 P/TFM Sessió 10 F. de Castro i S. Sigiran

VALORACIÓ FINAL

Màster universitari en formació de professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat,

formació professional i ensenyaments d'idiomes.

Especialitats: Ciències Socials i Filosofia

Mòdul específic: Complements de formació

Curs: 2010-2011

2

1.- Dades de l’assignatura

Nom de l’assignatura

MÒDUL ESPECÍFIC DE DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES SOCIALS I FILOSOFIA – BLOC COMPLEMENTS DE

FORMACIÓ Codi 42085 Crèdits ECTS 12 Curs i període en el que s’imparteix

Primer / Segon Semestre

Horari Dimecres 3:30 a 8:30

Lloc on s’imparteix Veure lloc segons grup

SLIPI Facultat Ciències de l’Educació Llengües Responsable de l’assignatura

Nom professor/a Montserrat Oller I Freixa

Departament Didàctica de la Llengua i la Literatura i de les Ciències

Socials

Universitat/Institució UAB

Despatx 139

Telèfon (*) 93 / 581. 32.04

e-mail montserrat. oller@uab.cat

Horari de tutories A convenir

2.- Prerequisits

No es contemplen

3.- Equip Docent

David Casacuberta – david.casacuberta@gmail.com Josep Puigsech – josep.puigsech@uab.cat Jordi Riba – jordi.riba@uab.cat Cristina Sanjust – cristina.sanjust@uab.cat Miquel Vilaró - mivigu@telefonica.net

3

4.- Contextualització i objectius formatius de l’assignatura

El Bloc de Complements de Formació forma part del Mòdul específic de Didàctica de les Ciències Socials i Didàctica de la Filosofia. Aquest bloc té com a finalitat proporcionar als graduats una formació en continguts curriculars de Geografia, Història, Història de l’Art i Filosofia perquè puguin exercir professionalment la docència a les aules d’educació secundària obligatòria i post-obligatòria. En finalitzar el Màster els estudiants han d’assolir els següents objectius:

1. Comprendre el conjunt de coneixement adquirits en aquest Bloc per poder iniciar-se en la tasca educativa a l’educació secundària a l’hora d’ensenyar història, geografia, història de l’art i filosofia.

2. Complementar la formació dels graduats en Geografia, Història, Història de l’Art i Filosofia perquè puguin exercir la docència a l’educació secundària.

3. Proporcionar coneixements bàsics de les eines i llenguatges utilitzats en la pràctica geogràfica. 4. Subministrar idees i dades útils per a l’ensenyament de la història que estimuli la capacitat crítica de

l’alumnat i que els faci comprendre el món que els envolta. 5. Capacitar els futurs professors d’Història de l’Art perquè puguin contextualitzar l’art en el món actual

superant la visió històrico-cronològica que tradicionalment han tingut aquests coneixemenrts, aprofundint en l’anàlisi i interpretació d’obres d’art i dels diferents llenguatges, formes i manifestacions de les diferents aportacions artístiques.

6. Aprofundir en el coneixement filosòfic per reforçar les intuïcions pre-teòriques i les categories de la Filosofia utilitzant-les en la tasca pedagògica amb els adolescents.

7. Ensenyar als adolescents a pensar de manera clara i críticament. 8. Aplicar els coneixements curriculars adquirits en el curs a l’exercici de la docència com a professor/ra

de Geografia, Història, Història de l’Art i Filosofia en centres i instituts d’educació secundària. 9. Sensibilitzar a l’alumnat cap a la consecució d’un món més sostenible, cap a la conservació i valoració

del patrimoni històrico-artístic, la difusió del patrimoni cultural i les etapes del pensament, categories i argumentari del discurs filosòfic.

10. Valorar la importància de la formació continuada a l’hora d’ensenyar coneixements de geografia, història, història de l’art i Filosofia i adquirir les habilitats necessàries per poder realitzar aquesta formació tant de manera autònoma com en equip amb altres professionals.

5.- Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Competències Resultats d’aprenentatge 1. Analitzar el conjunt de coneixements curriculars de les matèries relatives a l’especialització docent del professorat de Geografia, Història, Història de l’Art i Filosofia.

1.1 Demostrar que sap interpretar el valor formatiu i cultural de la Geografia, Història, Història de l’Art i Filosofia i dels continguts d’aquestes disciplines que s’imparteixen a l’educació secundària obligatòria i al Batxillerat i integrar aquests coneixements en el marc de la ciència i de la cultura. 1.2 Demostrar que comprèn la història i els desenvolupaments recents dels diferents corrents historiogràfiques o de pensament en Geografia, Història, Història de l’art i Filosofia i de les seves perspectives per transmetre una visió dinàmica d’aquests coneixements i dels processos socials. 1.3 Demostrar que ha reflexionat sobre contextos i situacions en els que s’utilitzen i apliquen les CCSS en l’ensenyament secundari: Geografia, Història, Història de l’Art i Filosofia, fent èmfasi en el caràcter funcional d’aquests coneixements. 1.4 Demostrar que sap analitzar les relacions teòrico-pràctiques de la Geografia, la Història, la Història de l’Art i la Filosofia.

4

2. Planificar, obtenir, processar i comunicar informació i transformar-la en coneixement i aplicar-la en els processos d’ensenyament i aprenentatge de les CCSS i la Filosofia.

2.1 Adquirir habilitats per obtenir dades a partir de suports orals, impresos, audiovisuals, digitals i multimèdia.

3. Adquirir estratègies per estimular l’aprenentatge de les CCSS i de la Filosofia i promoure la capacitat dels estudiants per aprendre i desenvolupar habilitats de pensament i decisió que facilitin la seva autonomia i la iniciativa personal.

3.1 Preveure situacions que facilitin la interacció i valorin les aportacions dels estudiants per fomentar l’aprenentatge de la història, la geografia i la història de l’art i la filosofia a l’aula.

4. Posseir les habilitats d’aprenentatge necessàries per realitzar una formació continuada de la didàctica de les CCSS i de la Filosofia.

4.1 Demostrar que estan informats respecte els plans de formació en geografia, història, història de l’art i filosofia: associacions de mestres, escoles d’estiu, Departament d’Educació,...

5. Fer un ús eficaç i integrat de les tecnologies de la informació i la comunicació.

5.1 Adquirir expertesa en l’ús de tecnologies audiovisuals i fomentar la seva aplicació a l’aula. 5.2 Utilitzar les TIC i integrar-les en el procés d’ensenyament i aprenentatge del continguts propis de la geografia, història, història de l’art i filosofia.

6. Comunicar-se de manera efectiva, tant de forma verbal com no verbal

6.1 Demostrar el domini oral i escrit de la llengua a l’hora d’ensenyar continguts d’història, geografia, història de l’art i filosofia. 6.2 Utilitzar amb precisió i correcció la terminologia pròpia de geografia, història, història de l’art i filosofia en contextos acadèmics.

7. Generar propostes innovadores i competitives en l’activitat professional i en la investigació

7.1 Demostrar l’esperit d’indagació sobre el que succeeix al món i el desig d’explicacions coherents i raonades sobre els fets.

6.- Continguts de l’assignatura

Complements de formació geogràfica per a docents

1. Introducció a la geografia: Pensament geogràfic. Expressió gràfica i cartogràfica. Mètodes i tècniques en geografia

2. Complements de geografia física: coordenades. Climes. Paisatges naturals. Relleu.

3. Complements de Geografia Humana: Espai rural i espai urbà. Població. Globalització.

4. Complements de Geopolítica: Política i territori

5. Complements de Geografia Regional: Els grans conjunts regionals

Complements de formació històrica per a docents

1. Què és la història i qui és l’historiador?

2. La causalitat, l’atzar, el determinisme, l’individu i el col·lectiu.

3. L’ús i l’abús de la història.

4. La historiografia.

5. Les aportacions de les noves tecnologies.

5

Complements de formació en Història de l’Art per a docents

1. El concepte d’obra d’art

2. La història de l’art com a disciplina

3. Elements d’anàlisi de la imatge

4. Elements específics de la pintura, l’arquitectura i l’escultura. Definicions, formes d’anàlisi, tècniques, i

terminologia específica.

Complements de formació en Filosofia-I per a docents

1. Epistemologia, Ontología i Antropologia filosòfica

2. Ètica Teoria política

3. Filosofia antiga i moderna

4. Filosofia contemporània

5. Psicologia i Sociologia

6. Educació per a la ciutadania i Educació ètico-cívica

Complements de formació en Filosofia-II per a docents

7.- Metodologia docent i activitats formatives

Activitat Hores Metodologia Resultats Aprenentatge

Activitat dirigida

75

Magistral / Expositiva Exposició de treballs Comentari de text i/o lectures Exemplificació i estudi de casos Resolució de problemes

1.1 – 1.2 - 1.4 – 3.1 – 5.2 -6.1 – 6.2 - 7.1

Activitat supervisada

25

Tutories especialitzades presencials : individuals i col·lectives Tutories virtuals individuals Revisió de treballs

1.3 – 2.1 - 4.1 – 6.1 – 6.2 – 7.1

Activitat autònoma

175

Estudi personal Lectures i comentaris de text Realització d’activitats pràctiques i propostes didàctiques en petit grup Preparació de treballs

1.3 – 1.4 - 2.1 – 4.1 – 5.1 - 5.2 – 7.1

Activitat d’avaluació continuada

25

Treballs / Dossier Proves de procés Exposicions orals Activitats d’autoavaluació i coavaluació

1.1 – 1.3 – 2.1 – 6.1 – 6.2

6

8.- Avaluació Criteris generals d’avaluació: - El Mòdul de Didàctica de les CCSS és presencial i d’assistència obligatòria. Cal l’assistència mínima al

80% de les sessions per poder ésser avaluat . - L’avaluació serà diversificada i cada professor exposarà amb detall els elements i activitats que valorarà. - Per superar el Mòdul cal haver aprovat tots els Blocs que el componen. Cal haver lliurat i superat totes les

activitats d’avaluació de cada un dels Blocs. - La qualificació final del Mòdul serà la mitjana ponderada de cada Bloc.

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ  % RESULTATS 

D’APRENENTATGE 

Exàmens escrits Exposicions orals Valoració de treballs, memòries,…

30% 1.1 – 1.2 – 1.3 – 2.1 – 4.1- 5.1 – 5.2 - 6.1 – 6.2

Proves de procés Valoració d’exposicions orals/entrevistes i observacions pautades

30% 6.1 – 6.2

Valoració d’informes de progrés 20% 3.1 - 7.1

Valoració d’activitats d’avaluació continuada 20% 1.1 – 1.2 – 1.3 – 1.4 – 3.1

Activitats d’avaluació de Complements de formació geogràfica per a docents Càrrega de treball:

‐ Assignatura presencial i participativa, complementada amb lectures individuals lliurades oportunament a través del campus virtual, i dues pràctiques distribuïdes al llarg del curs segons el cronograma.

‐ El calendari d’inici i presentació de les pràctiques es tancat, en el dia i hora establerts en el cronograma.

Criteris d’avaluació:

‐ La nota final s’obté de les dues pràctiques (70%) i de l’assistència i participació en les sessions (30%). El professor es reserva el dret d’ aplicar petits controls de seguiment, orals o escrits, sobre les lectures individuals lliurades al llarg del curs, que poden modificar la nota final.

Activitats d’avaluació de Complements de formació històrica per a docents L’avaluació serà resulta de tres parts:

1. Prova teòrica escrita, que valdrà el 70% de la nota. Inclourà tots els continguts exposats durant les sessions teòriques del curs i el llibre de la bibliografia bàsica obligatòria. Aquesta prova es realitzarà l’última sessió del curs, el 25 de maig de 2011.

2. Exposició oral en grups de dues/tres persones (segons el nombre d’alumnes matriculats), que valdrà el 30% de la nota, i que farà referència a algun dels continguts teòrics i exemples pràctics analitzats durant el curs. L’exposició consistirà en un simulacre d’una sessió amb alumnes a un centre de secundària i/o batxillerat. La durada aproximada serà d’uns 15 minuts per grup, inclourà un breu Power Point, i es farà del 2 al 16 de febrer de 2011.

3. Es tindrà present la participació a l’aula com un element per arrodonir la nota final, així com la correcció ortogràfica i oral.

La nota final ha de ser com a mínim de 5 (sobre 10) per tenir dret a aprovar el conjunt del màster.

7

Activitats d’avaluació de Complements de formació en Història de l’Art per a docents L’avaluació es realitzarà a partir de les següents propostes: Exposició oral (40% de la qualificació final): Aquesta exposició consistirà en l’anàlisi d’una obra d’art per part de cada alumne, acordada amb la professora. Les pautes per a la realització d’aquesta tasca s’especificaran al llarg del curs, i hauran de recollir allò après en l’assignatura. S’haurà de fer un seguiment de l’elaboració de la presentació amb almenys una tutoria individual. Per a dur a terme aquesta presentació s’hauran d’utilitzar com a mínim 6 fonts acadèmiques. La presentació es portarà a terme a l’aula al llarg de la darrera fase del mòdul. Examen final (40% de la qualificació final): Aquesta prova consistirà en una primera part tipus test on s’avaluaran els continguts de l’assignatura de forma específica (conceptes, termes tècnics), i una segona part de desenvolupar un tema (a triar entre dos) on l’alumne demostrarà la seva maduresa sobre allò après.

Al llarg del curs la professora proposarà diverses activitats a l’aula i ocasionalment alguna tasca que hauran de dur a terme els estudiants fora de les hores lectives (20% de la qualificació final).

Activitats d’avaluació de Complements de formació en Filosofia-I per a docents

Assistència obligatòria a les classe per aprovar ( mínim d’un 80%) a) Avaluació continuada (nivell de participació) ( 30 %) b) Dues prova escrites:. La prova consistirà en desenvolupar un tema i un comentari de text

complementari. Valoració principalment de l’elaboració crítica dels continguts del curs, però també de la comunicació escrita. ( 50 %)

c) Presentació d’una fitxa sobre les lectures obligatòries i una proposta didàctica de temes d’ètica d’ESO o psicologia-sociologia de batxillerat. (20%)

Activitats d’avaluació de Complements de formació en Filosofia-II per a docents 9.- Bibliografia i enllaços web

Complements de formació geogràfica per a docents

Albet, A. (2000). Una geografía humana renovada: lugares y regiones en un mundo global. Barcelona: Vicens Vives.

Carreras, C. (1998). Geografia Humana. Barcelona: Edicions de la UB.

Hiernaux, D. i Lindon, A. (2006, eds.). Tratado de Geografía Humana. Barcelona: Anthropos.

Lacoste, Y i Girardhi, R. (1983). Geografía general física y humana. Barcelona Oikos-Tau.

Lacoste Y (1990): La Geografía: un arma para la guerra. Barcelona: Anagrama.

Nogué, J. i Romero, J. (2006). Las otras geografías. Barcelona: Tirant lo Blanch.

Pallarès, M. i Tulla, A. (coords.). (2001). Geografia regional. Barcelona: UOC.

Pallarès, M. i Tulla, A. (coords.). (1999). Geografia general. Barcelona: UOC.

Romero, J. (coord.). (2007). Geografía Humana. Barcelona: Ariel.

Strahler, A. (1974). Geografía Física. Barcelona: Omega.

8

Webgrafia

Anuari Territorial de Catalunya: www.aterritorial.org/

Institut d’Estadística de Catalunya: www.idescat.cat/

Institut Cartogràfic de Catalunya: www.icc.es/

Worldwatch Institute: www.worldwatch.org

Instituto Galego de Análise e Documentación Internacional: www.igadi.org

Centro de Estudios y Documentación Internacionales de Barcelona: www.cidob.org

Complements de formació històrica per a docents

1. Bibliografia bàsica obligatòria

Carr, E. (1991) ¿Qué es la historia? Barcelona: Ariel.

2. Bibliografia complementària optativa Aróstegui, J. (2001). La investigación histórica: teoría y método. Barcelona: Crítica.

Carbonell, Ch. O. (1986) Historiografia. México: Brevarios del Fondo de Cultura Económico.

Fontana, J. (1982). Historia. Análisis del pasado y proyecto social. Barcelona: Crítica.

Fontana, J. (1974). La Historia. Barcelona: Biblioteca Salvat de Grandes Temas, núm. 40.

Fontana, J. (1992). La historia després del final de la història. Vic: Eumo.

Fukuyama, F. (1992). El fin de la historia y el último hombre. Barcelona: Planeta.

Complements de formació en Història de l’Art per a docents

AADD (1982) Fuentes y documentos para la historia del arte. Barcelona: Gustavo Gili, (8 vols.).

Arnheim, R. (2002) Arte y percepción visual. Piscología del ojo creador. Madrid: Alianza.

Berger, J. (2000) Modos de ver. Barcelona: Gustavo Gili.

Borrás, G.; Fatás, G. (1999) Diccionario de términos de arte y elementos de arqueologia, heràldica i numismática. Madrid:

Alianza Editorial.

Burke, P. (2001) Visto y no visto. El uso de la imagen como documento histórico. Barcelona: Crítica.

Freedberg, D. (1991) Art in history. History in art. Santa Mónica, CA: Getty Center for the History of Art and the Humanities.

Freixa, M., et alii (1990) Introducción a la Historia del Arte. Barcelona: Barcanova.

Fullana, M. (1974) Diccionari de l’art i dels oficis de la construcció. Mallorca: Moll.

Gombrich, E.H. (1999) Història de l’art. Barcelona: Columna.

Kress, G.; Van Leeuwen, T. (2006) Reading Images: the grammar of visual design. London: Routledge.

Mangel, A. (2002) Leer imágenes: una historia privada del arte. Madrid:.

Mitchell, W.J.T. (2006) What do pictures want?: the live and love of images. Chicago and London: University of Chicago

Press.

Wölfflin, H. (1982) Conceptos fundamentales de la historia del arte. Madrid: Alianza.

Zevi, B. (1979) Saber ver la arquitectura. Buenos Aires: Poseidón.

9

Complements de formació en Filosofia-I per a docents 1. Lectures obligatòries . Plató la Repùblica Ed. 62, 1999, Barcelona. . Mill, John Stuart Sobre la llibertat Ed. Laia, 1983, Barcelona 2. Bibliografia general :

. Abbagano, Nicola Diccionario de Filosofía FCE, México, 1974 . Atena. Lectures de filosofia de batxillerat Ed. La Magrana, 2008, Barcelona . Ferrater Mora, José Diccionario de Filosofia Ed. Alianza, Madrid . Martinez Marzoa , Felipe Historia de la filosofia Ed. Fundamentos . Martinez Marzoa , Felipe Iniciación a la filosofia Ed. Fundamentos . Severino, Emmanuelle Historia de la Filosofia Ed. Ariel, Barcelona Complements de formació en Filosofia-II per a docents

10. – Calendari de les sessions pel curs 2010-2011. FASE I: 04/10/10 al 19/11/10 (7 setmanes)

Octubre Dimecres

06/10/10 Dimecres 13/10/10 Dimecres 20/10/10 Dimecres 27/10/10

3:30 – 5:45

HA1 C. Sanjust

G1 M.Vilaró

F-I 1 J. Riba

HA2 C. Sanjust

G2 M.Vilaró

F-I 2 J. Riba

HA3 C. Sanjust

G3 M.Vilaró

F-I 3 J. Riba

6:15 – 8:30 Presentació CF: HA, G, H, F Aula 73

H1 J. Puigsech

F-II1 D. Casacuberta

H2 J. Puigsech

F-II 2 D. Casacuberta

H3 J. Puigsech

F-II 3 D. Casacuberta

Novembre Dimecres 03/11/10 Dimecres 10/11/10 Dimecres 17/11/10 3:30 – 5:45 HA4

C. Sanjust

G4 M.Vilaró

F-I 4 J. Riba

HA5 C. Sanjust

G 5 M.Vilaró

F-I 5 J. Riba

HA6 C. Sanjust

G 6 M.Vilaró

F-I 6 J. Riba

6:15 – 8:30 H4 J. Puigsech

F-II 4 D. Casacuberta

H5 J. Puigsech

F-II 5 D. Casacuberta

H6 J. Puigsech

F-II 6 D. Casacuberta

10

FASE 3: 09/12/10 al 25/02/11 (8 setmanes) Desembre Dimecres 15/12/10 Dimecres 22/12/10 3:30 – 5:45 HA7

C. Sanjust

G 7 M.Vilaró

F-I 7 J. Riba

HA8 C. Sanjust

G8 M.Vilaró

F-I 8 J. Riba

6:15 – 8:30 H7 J. Puigsech

F-II 7 D. Casacuberta

H8 J. Puigsech

F-II8 D. Casacuberta

Gener Dimecres 12/01/11 Dimecres 19/01/11 Dimecres 26/01/11

3:30 – 5:45 HA9 C. Sanjust

G9 M.Vilaró

F-I 9 J. Riba

HA10 C. Sanjust

G10 M.Vilaró

F-I 10 J. Riba

HA11 C. Sanjust

G11 M.Vilaró

F-I 11 J. Riba

6:15 – 8:30 H9 J. Puigsech

F-II9 D. Casacuberta

H10 J. Puigsech

F-II10 D. Casacuberta

H11 J. Puigsech

F-II11 D. Casacuberta

Febrer Dimecres 02/02/11 Dimecres 09/02/11 Dimecres 16/02/11 3:30 – 5:45 HA12

C. Sanjust

G12 M.Vilaró

F-I 12 J. Riba

HA13 C. Sanjust

G13 M.Vilaró

F-I 13 J. Riba

HA14 C. Sanjust

G14 M.Vilaró

F-I 14 J. Riba

6:15 – 8:30 H12 J. Puigsech

F-II12 D. Casacuberta

H13 J. Puigsech

F-II13 D. Casacuberta

H14 J. Puigsech

F-II14 D. Casacuberta

FASE 5: 26/04/11 al 27/05/11 (5 setmanes) Abril Dimecres 27/04/11 3:30 – 5:45 HA15

C. Sanjust

G15 M.Vilaró

F-I 15 J. Riba

6:15 – 8:30 H15 J. Puigsech

F-II15 D. Casacuberta

Maig Dimecres 04/05/11 Dimecres 11/05/11 Dimecres 18/05/11 Dimecres 25/05/11 3:30 – 5:45

HA16 C. Sanjust

G16 M.Vilaró

F-I 16 J. Riba

HA17 C. Sanjust

G17 M.Vilaró

F-I 17 J. Riba

HA18 C. Sanjust

G18 M.Vilaró

F-I 18 J. Riba

HA19 C. Sanjust

G19 M.Vilaró

F-I 19 J. Riba

6:15 – 8:30

H16 J. Puigsech

F-II16 D. Casacuberta

H17 J. Puigsech

F-II17 D. Casacuberta

H18 J. Puigsech

F-II18 D. Casacuberta

H19 J. Puigsech

F-II19 D. Casacuberta

Màster universitari en formació de professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat,

formació professional i ensenyaments d'idiomes

Especialitat: Ciències Socials i Filosofia

Pràcticum i Treball fi de màster

Curs: 2010-2011

2

1.- Dades de l’assignatura

Nom de l’assignatura Pràcticum i treball de fi de màster Codi 42099 Crèdits ECTS 18 Curs i període en el que s’imparteix

Primer i Segon

Horari Veure calendari al final

Lloc on s’imparteix Centres de practiques i aules del mòdul específic segons

especialitats Llengües Català (Anglès, a l’especialitat d’anglès) Responsable de l’assignatura

Nom professor/a Montserrat Oller

Departament Didàctica de les matemàtiques i les ciències

Universitat/Institució Autònoma de Barcelona

Despatx G-5, 139

Telèfon (*) 93 581 32 04

e-mail montserrat.oller@uab.cat

Horari de tutories A convenir

2.- Prerequisits

No es contemplen

3.- Equip docent

Especialitat Ciències Socials: Antoni Bardavio – antoni.bardavio@uab.cat Joan Berlanga – joan.berlanga@uab.cat Montserrat Oller - montserrat.oller@uab.cat Joan Pagès – joan.pages@uab.cat Antoni Santisteban – antoni.santisteban@uab.cat Especialitat Filosofia: Fèlix de Castro – fcastro1@xtec.cat Susanna Sigiran – susana.sigiran@gmail.com

3

4.- Contextualització i objectius formatius de l’assignatura

L’estructura del mòdul és comuna a totes les especialitats, encara que el seu contingut i desenvolupament està relacionat tant amb el mòdul comú (formació psicopedagògica i social) com amb el mòdul específic corresponent a la seva especialitat.

El mòdul de pràcticum i treball de fi de màster té dues parts diferenciades però complementàries. El treball que l’estudiant realitzarà al llarg del mòdul ha de servir-li per tenir un contacte amb la realitat de la professió, i per aquest motiu es desenvolupa en gran part en un centre d’educació secundària. En primer lloc, l’estudiant haurà de conèixer la realitat d’un centre educatiu, les seves funcions, estructura i organització, així com integrar-se en la vida i les activitats del centre de pràctiques. En segona instància haurà d’integrar-se en un grup classe i realitzar activitats d’intervenció tant acompanyada com autònoma. En conjunt, la seva feina, tant en les fases de preparació a la universitat com en la seva estada en un centre de secundària, li ha de permetre posar en pràctica les competències necessàries per al seu desenvolupament professional, amb l’ajuda del tutor de la universitat, del coordinador de pràctiques del centre i del tutor del centre. D’altra banda, la realització del treball de fi de màster, que es realitzarà amb posterioritat al pràcticum, ha de possibilitar la reflexió sobre els continguts i les competències del màster, per tal de mostrar-ne la seva adquisició.

5.- Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Competències Resultats d’aprenentatge

CEM2. Planificar, implementar i avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge potenciant processos educatius que facilitin l’adquisició de les competències pròpies dels respectius ensenyaments, atenent al nivell dels estudiants així com a l’orientació dels mateixos, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre

CES 2.1 Adquirir experiència en la planificació, la docència i l’avaluació de les matèries corresponents a l’especialitat.

CEM3. Buscar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la als processos d’ensenyament i aprenentatge en les matèries pròpies de l’especialitat.

CEM4. Concretar el currículum que s’hagi d’implantar en un centre docent participant en la planificació col·lectiva del mateix; desenvolupar i aplicar metodologies didàctiques tant de grup como personalitzades, adaptades a la diversitat dels estudiants.

CEM5. Dissenyar i desenvolupar espais d’aprenentatge amb especial atenció a l’equitat, l’educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans que faciliten la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d’un futur sostenible.

CEM6. Adquirir estratègies para estimular l’esforç de l’estudiant i promoure la seva capacitat per aprendre per sí mateix i amb altres, i desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que faciliten l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.

CEM7.Conèixer els processos d’interacció i comunicació a l’aula i al centre, dominar destreses i habilitats socials necessàries per fomentar l’aprenentatge i la convivència a l’aula, i abordar problemes de disciplina i resolució de conflictes.

CES7.1. Dominar les destreses i habilitats socials necessàries per fomentar un clima que faciliti l’aprenentatge i la convivència.

CEM8.Diseñar y realitzar activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura en l’entorn on estigui ubicat; desenvolupar les funcions de tutoria i d’orientació dels estudiantes de manera col·laborativa i coordinada; participar en la avaluació, investigació i innovació dels processos d’ensenyament i aprenentatge.

4

CEM9.Conèixer la normativa i la organització institucional del sistema educatiu i models de millora de la qualitat d’aplicació als centres d’ensenyament.

CEM11. Informar y assessorar a les famílies sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge i sobre la orientació personal, acadèmica y professional dels fills.

CE12. Organitzar un grup d’estudiants per a un bon desenvolupament de les activitats compartides.

CE13. Interpretar les diferents necessitats educatives dels alumnes amb la finalitat de proposar les accions educatives més adequades.

CES13.1. Elaborar propostes basades en l’adquisició de coneixements, destreses i aptituds intel·lectuals i emocionals.

CE14. Tenir les habilitats d’aprenentatge necessàries per poder realitzar una formació continuada tant en els continguts i la didàctica de l’especialitat com en els aspectes generales de la funció docent.

CT3. Treballar en equip i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinaris) i desenvolupar actituds de participació i col·laboració como a membre actiu de la comunitat.

CT1. Fer un us eficaç e integrat de les tecnologies de la informació i la comunicació.

CT2. Comunicar-se de manera efectiva, tant de forma verbal como no verbal.

CES2.1. Acreditar un domini de l’expressió oral i escrita en la pràctica docent.

CT4. Generar propostes innovadores y competitives en l’activitat professional i en la investigació.

CES.4.1. Participar en las propostes de millora en els diferents àmbits d’actuació a partir de la reflexió basada en la pràctica

CT5. Analitzar críticament el treball personal i utilitzar els recursos pel desenvolupament professional.

CT6. Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d’acord amb els principis deontològics de la professió.

CT7. Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionals per desenvolupar aquelles necessàries en el seva actuació i desenvolupament professional.

6.- Continguts de l’assignatura

El mòdul s’estructura en els següents blocs:

A) PRÀCTICUM BLOC 1. Tallers d’Expressió Oral i d’Educació Emocional. La relació entre docents i alumnes: tipus d’estratègies discursives. Les explicacions orals a classe. Anàlisi dels formats d’interacció per facilitar la construcció del coneixement. Reflexió sobre els recursos discursius basats en la utilització d’estratègies retòriques i ajudes visuals. Preguntes reflexives versus reproductives. L’argumentació en l’àmbit acadèmic. BLOC 2. Pràctiques d’observació en un centre d’Educació Secundària. Primera fase de les pràctiques en un IES que ha de servir per conèixer el centre i el seu entorn, el seu projecte educatiu i les concrecions del mateix; l’organització general, el funcionament del departament corresponent a l’especialitat, l’anàlisi dels recursos del centre per una educació de qualitat, el treball del professor tutor de secundària i les diferents intervencions en què el tutor actua com a docent. El practicant també pot col·laborar amb el tutor en la planificació i execució d’activitats a l’aula. BLOC 3. Pràctiques d’intervenció en un centre d’Educació Secundària. Segona fase de les pràctiques en un IES que ha de servir per completar les pràctiques d’observació i analitzar les característiques professionalitzadores del professor de secundaria. Així mateix, durant aquest període l’estudiant en pràctiques realitzarà petites actuacions d’intervenció acompanyada i una intervenció autònoma com a professor. Aquesta intervenció haurà de ser dissenyada, implementada i avaluada per l’estudiant sota la supervisió del tutor del centre i el tutor de la universitat.

B) Treball fi de màster

BLOC 4. Treball fi de màster. L’estudiant haurà d’elaborar un treball de reflexió final i en farà una presentació pública oral davant un tribunal que permeti mostrar que ha adquirit el conjunt de competències del màster que el capaciten per iniciar la seva actuació com a docent de la seva especialitat en un centre d’educació secundària.

5

7.- Metodologia docent i activitats formatives

TIPUS ACTIVITAT

HORES METODOLOGIA RESULTATS D’APRENENTATGE

Activitat dirigida

40 hores Tallers i seminari de seguiment del practicum i del treball fi de master

CEM10, CT1, CES2.1, CES4.1, CEM9, CT5, CT7

Activitat supervisada

200 hores Tutories presencials: col·lectives o individuals. Revisió de treballs Pràctiques d’ observació i d’actuació en un centre d’educació secundària.

CES2.1, CEM3, CEM4, CEM5, CEM6, CES7.1, CEM8, CEM11, CE12, CES13.1, CE14, CT1, CES2.1, CT3, CES4.1, CT5, CT6, CT7

Activitat autònoma

200 hores Preparació d’activitats a realitzar en els períodes de pràctiques. Preparació i elaboració del portafoli del pràcticum i del treball de fi de màster

CEM3, CEM4, CEM5, CEM6, CEM8, CEM9, CEM10, CEM11, CE13, CE14, CT1, CES2.1, CT3, CT5

Activitat d’avaluació continuada

10 hores Seguiment documents del portafoli. Autoavaluació i coavaluació entre l’estudiant, el tutor del centre i el tutor de la universitat

CES2.1, CEM3, CEM4, CEM6, CES7.1, CEM8, CEM9, CEM10, CES13.1, CE14, CT1, CT5, CT6, CT7

8.- Avaluació

A) Pràcticum

Durant les diverses fases del pràcticum l’estudiant elaborarà un portafoli amb els següents documents:

Doc. 1: Expectatives (1-2 fulls) Entrega: 16 – 11 – 2010 Doc. 2: Primera estada a l’IES (observacions pautades (4-6 fulls) Entrega: 21 –12 – 2010 Doc. 3: Planificació docent (disseny d’una unitat didàctica) (10+Annex) Entrega: 25 – 02 – 2011 Doc. 4: Actuació docent, Valoració personal i propostes de millora (4-6+Annex) Entrega: 10 – 05 – 2011

En les sessions de seminari de seguiment del pràcticum el tutor de la universitat orientarà l’estudiant sobre el contingut de cadascun dels documents que formaran el portafoli. Així mateix el tutor del centre orientarà l’estudiant especialment per a la realització de la planificació i l’actuació docent.

Per a l’avaluació del pràcticum es tindrà en compte l’assistència i participació en els tallers i en el seminari de seguiment del pràcticum. Així mateix es valoraran el conjunt d’actuacions en el centre de secundària i el contingut del portafoli. Per a l’avaluació del practicum es tindrà en compte el següent barem: Assistència i participació en els tallers i el seminari de seguiment del pràcticum

10%

Valoració del portafoli del pràcticum 50%

Valoració de l’informe del tutor i del coordinador de practiques del centre de secundària.

40%

6

Per aprovar el pràcticum caldrà haver superat cadascun dels apartats anteriors. Això inclou tenir aprovats cadascun dels documents del portafoli. L’assistència als tallers i al seminari de seguiment del pràcticum és obligatòria (mínim 80% d’assistència). D’altra banda cal assistir a totes les sessions que es realitzaran en els centres de secundària (100% d’assistència).

B) Treball final de màster

En les sessions de seminari de seguiment del treball final de màster el tutor de la universitat orientarà l’estudiant sobre el desenvolupament del treball i revisarà l’elaboració del mateix. El treball final de màster serà un petit treball d’indagació a l’aula o d’aprofundiment i reflexió teòrica, concebut com una activitat d’autoformació. Es realitzarà a partir de dades empíriques (enregistraments, treballs dels alumnes de secundaria, entrevistes, observacions, diaris, materials d’aula) i/o lectures d’aprofundiment didàctic (articles de difusió, recerca, reflexions, etc). Pot estar relacionat amb algun treball previ que s’hagi desenvolupat durant el curs i sobre el que ara es vulgui aprofundir més mitjançant un estudi de caire empíric o teòric. L’extensió del treball serà de 25 pàgines, aproximadament i s’haurà de lliurar tant en format electrònic com en paper abans del 15 de juny de 2011. Per a l’avaluació del treball final de màster es tindrà en compte el següent barem: Seguiment del treball per part del tutor 10%

Valoració del treball per part del tribunal 50%

Valoració de l’exposició oral 40%

L’estudiant haurà d’haver superat el pràcticum per tal de poder presentar el treball final de màster. La qualificació final del mòdul s’obtindrà fent una mitjana ponderada entre la qualificació del pràcticum i la del treball final de màster (d’acord amb el nombre de crèdits de cada part). 9. – Calendari de les sessions pel curs 2010-2011 D’acord amb el calendari global del màster, el pràcticum es desenvoluparà durant tot el curs. Concretament hi haurà dos períodes en els quals l’estudiant anirà a un centre de secundària: Pràcticum I (pràctiques d’observació): del 22 de novembre al 3 de desembre de 2010. En aquest període, a més de les tasques pròpies del pràcticum, l’estudiant haurà de recollir un conjunt de dades per a l’elaboració d’un treball del modul comú. Pràcticum II (pràctiques d’intervenció): del 28 de febrer al 15 d’abril de 2011 Durant tot el curs es realitzarà a la universitat un seminari de seguiment del pràcticum i del treball final de màster. Les sessions seran sempre en dimarts de 18:45 a 20:30 h, amb el següent calendari: Fase I: dies 19 d’octubre i 16 de novembre de 2010 Fase III: dies 14 de desembre, 21 de desembre de 2010, 18 de gener, 8 de febrer de 2011 Fase V: dies 26 d’abril, 3 de maig, 10 de maig i 23 de maig de 2011. El treball final de màster s’haurà de lliurar al tutor de la universitat abans del 15 de juny de 2011 i, amb posterioritat a la data d’entrega, entre el 20 i el 30 de juny de 2011, l’estudiant haurà de fer una defensa oral del treball davant d’un tribunal. Excepcionalment el treball final de màster es podrà lliurar el 2 de setembre de 2011 i fer-ne la defensa oral entre el 5 i el 9 de setembre de 2011.

Màster universitari en formació de professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat,

formació professional i ensenyaments d'idiomes

Especialitat: Llengua i literatura

Mòdul Específic: Didàctica

Curs: 2010-2011

2

1.- Dades de l’assignatura

2.- Prerequisits

No es contemplen

Nom de l’assignatura Llengua i literatura catalana i espanyola i la seva didàctica Codi 42094 Crèdits ECTS 15 Curs i període en el que s’imparteix

Primer / Segon Semestre

Horari 9 – 14 h.

Lloc on s’imparteix Veure lloc segons grup

SLIPI Facultat Ciències de l’Educació Llengües Catalana i Castellana Responsable de l’assignatura

Nom professor/a Oriol Guasch Boyé

Departament Didàctica de la Llengua i la Literatura

Universitat/Institució Universitat Autònoma de Barcelona

Despatx G5 - 127

Telèfon (*) 93.581.26.45

e-mail oriol.guasch@uab.cat

Horari de tutories Dimarts de 11 a 12

3

3.- Contextualització i objectius formatius de l’assignatura

Es considera que els estudiants del Màster Universitari en Formació de Professorat de Secundària (Mòdul específic de Llengua i Literatura Catalana) tenen una formació lingüística en llengua catalana de nivell de grau universitari. En funció d’aquesta premissa i tenint en compte els continguts i els objectius del “Bloc genèric” del Màster i els continguts i els objectius dels “Complements de formació de llengua catalana” del “Bloc específic”, considerem que els objectius formatius de l’assignatura “Llengua i literatura catalana i la seva didàctica” es poden formular com a la capacitació dels estudiants per a: a) L’anàlisi crítica del desenvolupament de la docència de la llengua catalana i de les bones practiques

b) La implementació de propostes docents innovadores en l’àmbit de la didàctica de la llengua catalana

c) La identificació dels problemes relatius a l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua catalana i el plantejament de solucions alternatives

d) La implementació de metodologies i tècniques bàsiques d’investigació i avaluació educatives, i el disseny i l’avaluació de projectes d’investigació, innovació i avaluació en l’àmbit de la didàctica de la llengua catalana.

e) La transformació dels currículums en programes d’activitats i de treball

f) La selecció i elaboració de materials educatius en l’àmbit de la didàctica de la llengua catalana

g) El foment de contextos que facilitin l’aprenentatge i en què es valorin les aportacions dels alumnes.

h) La integració de la formació en comunicació audiovisual i multimèdia en els processos d’ensenyament i aprenentatge de la llengua catalana.

i) La implementació d’estratègies i tècniques d’avaluació i el tractament de l’avaluació com a un instrument de regulació i d’estímul per a l’esforç.

4

4.- Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Competències Resultats d’aprenentatge

CEM1. Conèixer els continguts curriculars de les matèries relatives a l’especialització docent corresponent, així com el cos de coneixements didàctics relacionats amb els processos d’ensenyament i aprenentatge respectius.

CES3. Demostrar que coneix contextos i situacions en què s’usa i s’ensenya el català en l’ensenyament secundari, i que sap adonar-se de l’aspecte funcional de la llengua. CES4. Demostrar que coneix els marcs de referència teòrics i pràctics de l’ensenyament i l’aprenentatge del català.

CEM2. Planificar, desenvolupar i avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge tot potenciant processos educatius que facilitin l’adquisició de les competències pròpies dels respectius ensenyaments i atenent el nivell i formació prèvia dels estudiants i la seva orientació, bé individualment bé en col·laboració amb altres docents i professionals del centre.

CES2.1 Demostrar que coneix els currículums de català de l’Ensenyament Secundàri Obligatori i del batxillerat. CES2.2 Transformar els currículums de català en seqüències d’activitats d’aprenentatge i propostes de treball. CES2.3 Seleccionar, utilitzar i elaborar recursos per a l’ensenyament del català. CES2.4 Entendre l’avaluació com un instrument de regulació i ajuda per a l’aprenentatge, i conèixer i desenvolupar estratègies i instruments per a l’avaluació de l’aprenentatge del català

CEM3. Buscar, obtenir, processar i informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la als processos d’ensenyament i aprenentatge en les matèries pròpies de l’especialització.

CES3.1. Valorar el currículum prescriptiu vigent i seleccionar els continguts de la matèria per a cada curs i grup d’alumnes específic. CES3.2. Transformar-los en continguts per ser ensenyats a partir dels marcs de referència que la recerca en didàctica de la llengua i la literatura va aportant.

CEM4. Concretar el currículum que s’hagi d’implantar en un centre docent tot participant en la seva planificació en equip; desenvolupar i aplicar metodologies didàctiques tant grupals com personalitzades, adaptades a la diversitat dels estudiants.

CES4.1 Demostrar que coneix i aplica propostes docents innovadores en l’àmbit de l’ensenyament del català.

CEM5. Dissenyar i desenvolupar espais d’aprenentatge amb especial atenció a l’equitat, l’educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans que faciliten la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d’un futur sostenible.

CES5.1 Integrar a les propostes didàctiques que s’elaboren elements d’educació en valors i ciutadania.

CEM6. Adquirir estratègies per estimular l’esforç de l‘estudiant i promoure la seva capacitat per aprendre sol i amb els altres, i desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.

CES6.1 Crear un clima que faciliti la interacció i valori les aportacions per fomentar l’aprenentatge del català a l’aula.

5

CEM7. Conèixer els processos d’interacció i comunicació a l’aula, dominar destreses i habilitats socials necessàries per fomentar l’aprenentatge i la convivència a l’aula, i abordar problemes de disciplina i resolució de conflictes.

CES7.1 Analitzar i detectar la interacció a l’aula i la seva repercussió en l’aprenentatge.

CEM8. Dissenyar i realitzar activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura a l’entorn on està ubicat; desenvolupar les funcions de tutoria i d’orientació dels estudiants de manera col·laborativa i coordinada; participar en l’avaluació, investigació i innovació dels processos d’ensenyament i aprenentatge.

CES8.1 Identificar els problemes de l’ensenyament i aprenentatge del català i plantejar possibles alternatives i solucions.

CE13. Interpretar les diferents necessitats educatives dels alumnes amb la finalitat de proposar accions educatives més adequades.

CES13.1 Tenir en compte l’alumnat a l’hora de dissenyar una proposta d’intervenció.

CE14. Tenir les habilitats d’aprenentatge necessàries per poder realitzar formació continuada tant dels continguts i de la didàctica de la llengua com dels aspectes generals de la funció docent.

CES14.1 Desenvolupar una concepció de la professió d’ensenyant en la qual la formació personal és una necessitat constant.

CT1. Fer un ús eficaç i integrat de les tecnologies de la informació i la comunicació.

CEST1.1 Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació i integrar-les en el procés d’ensenyament i aprenentatge del català.

CT2. Comunicar-se de manera efectiva, tant verbalment com no verbal.

CEST2.1 Fer arribar de manera clara als receptors el missatge que es vol transmetre.

CT4. Generar propostes innovadores i competitives en l’activitat professional i la investigació.

CEST4.1 Tenir una actitud reflexiva i d’interès pel nou coneixement que es va generant des de la didàctica de la llengua i la literatura.

6

5.- Continguts de l’assignatura

I. Innovació docent i recerca educativa Programació tecnològica versus currículum crític: el currículum com a comunicació. El currículum per competències i l’ensenyament de llengües en contextos multilingües i multiculturals. El currículum oficial de l’educació secundària obligatòria: L’àmbit de llengües. El tractament integrat de llengües: els enfocaments plurals de l’ensenyament de llengües i la seva relació amb el dels continguts disciplinaris de les àrees no lingüístiques. Eines per als acords de claustre: Projecte lingüístic de centre i el Pla de lectura de centre La didàctica de la llengua i la literatura: una metodologia o un àmbit del saber? Seqüències didàctiques per a l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües i literatures: fonaments teòrics i criteris per a la seva implementació a les aules. Les TIC en el disseny de SD. L’observació a l’aula com a instrument per a la reflexió i autoformació del professorat. L’avaluació a l’àrea de llengua i literatura: objectius, fonaments, funcions. L’avaluació dels processos d’aprenentatge lingüístic i literari: instruments. L’avaluació dels productes: criteris, validesa, fiabilitat.

II. Ensenyament i aprenentatge de la llengua i la literatura Ensenyament i aprenentatge de la literatura L’evolució de l’ensenyament literari. La funció atribuida a l’ensenyament literari, la composició del corpus d’obres i les activitats escolars al llarg del temps. L’evolució de la competència literaria dels aprenents. Els eixos de l’educació literaria. L’accés al text. L’aprenentatge del funcionament literari. La interpretació cultural. Les relacions entre textos i sistemes ficcionals. La producció literaria i ficcional específica per a adolescents. Literatura i alumnat nouvingut. Ensenyament i aprenentatge de la lectura L’evolució de la concepció de la lectura i de les seves formes d’ensenyament. El desenvolupament de la competència lectora. La lectura com a sistema interpretatiu. Els processos lectors i els coneixements implicats. L’ensenyament de la comprensió lectora. Les practiques escolars de lectura. La lectura de textos expositius. La lectura de textos multimodals i d’hipertextos. La formació d’hàbits de lectura. Ensenyament i aprenentatge de l’escriptura Els models explicatius del procés de composició escrita: perspectives cognitiva i sociocultural. La llengua escrita com a activitat social i de construcció del coneixement. Els coneixements que intervenen en el procés de composició escrita. Els sabers textuals i discursius. Les estratègies de gestió dels coneixements i habilitats implicats en l’elaboració d’un text escrit.

Ensenyament i aprenentatge de la gramàtica Ús de les llengües i activitat metalingüística. Els conceptes gramaticals dels alumnes. Gramàtica i plurilingüisme. La transposició didáctica: els continguts de l’ensenyament de la gramática. L’ensenyament i aprenentatge de la reflexió gramatical i l’ús de les llengües. Programació i metodologia de l’ensenyament de la gramàtica.

Ensenyament i aprenentatge de la llengua oral L’ensenyament de la llengua oral formal. L’oralitat, via d’accés al text literari. La comprensió del discurs expositiu; la presa d’apunts. El pla LIC (Llengua i cohesió social) i la immersió lingüística a secundària. La interacció com a instrument d’aprenentatge

7

6.- Metodologia docent i activitats formatives

Activitat Hores Metodologia Resultats Aprenentatge

Presencial i dirigida

30% Magistral /expositiva. Anàlisi de casos i presentació d’exemples. Comentari de textos. Anàlisi i discussió de propostes didàctiques

CES1.1, CES1.2, CES1.4, CES2.1, CES2.3, CES2.4, CEM3, CES4.1, CEM7, CES8.1, CE14, CT2

Presencial i supervisada

15 % Tutories col·lectives i individuals CES1.3, CES2.2, CES2.3, CES2.4, CEM5, CEST1.1, CT2

No presencial i autònoma

50% Estudi personal. Lectures i treball sobre les lectures. Activitats pràctiques i propostes didàctiques (individuals i en grup)

CES1.1, CES1.2, CES1.3, CES1.4, CES2.1, CES2.3, CEM3, CES4.1, CES6.1, CES7.1, CES8.1, CE14, CEST1.1, CEST4.1

Avaluació continuada

5% Treballs, dossiers, portafolis. Proves de procés. Observacions pautades.

CES1.1, CES1.2, CES1.3, CES1.4, CES2.1, CES2.2, CES2.3, CES2.4, CES3.1, CES3.2, CES4.1, CES5.1, CES7.1, CES13.1, CES14.1, CEST1.1, CEST2.1,

7.- Avaluació

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ % RESULTATS D’APRENENTATGE

Exàmens escrits 20 CES1.4, CEST4.1 Proves de procés 30 CES1.3, CES2.2, CES3.1, CEST1.1, CES14.1 Valoració de treballs 20 CES2.3, CES5.1, CES13.1 Observacions pautades 20 CES2.1, CES2.4, CES3.2, CES4.1, CES6.1, CES7.1 Valoració d’exposicions orals 10 CES8.1, CEST2.1 Seran requisits per tenir dret a l’avaluació final: L’assistència a un mínim del 80% de les sessions de classe El lliurament dels treballs i exercicis dins dels terminis indicats El domini oral i escrit de la llengua catalana i de la llengua castellana

8.- Bibliografia i enllaços web

ADELL, P. (2009) La correcció i l’avaluació dels escrits segons la veu del professorat. Articles de Didàctica

de la Llengua i la Literatura, 47 : 73-84 BRONCKART, J.P.; PLAZAOLA, I (2000) La transposició didàctica. Història i prespectives d’una

problemàtica fundacional. A Camps, A.; Ferrer, M. (coord.) Gramàtica a l’Aula. Barcelona: Graó. (39-63)

CAMPS, A (1998) L’ensenyament de la gramàtica. A Camps, A. i T.Colomer (coord.) L’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua i la literatura en l’educació secundària. Barcelona: ICE / Horsori (105-126)

CAMPS, A. (1994): “Projectes de llengua entre la teoria i la pràctica”, Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 2, 7-20.

CAMPS, A. (comp.) (2003) Seqüències didàctiques per aprendre a escriure. Barcelona: Graó CAMPS, A. (coord) (2005) Bases per a l'ensenyament de la gramàtica. Barcelona: Graó. CAMPS, A. i T.COLOMER (coord.) (1998) L’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua i la literatura en

Màster universitari en formació de professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat,

formació professional i ensenyaments d'idiomes

Especialitat: Llengua i literatura

Mòdul Específic: Didàctica

Curs: 2010-2011

2

1.- Dades de l’assignatura

2.- Prerequisits

No es contemplen

Nom de l’assignatura Llengua i literatura catalana i espanyola i la seva didàctica Codi 42094 Crèdits ECTS 15 Curs i període en el que s’imparteix

Primer / Segon Semestre

Horari 9 – 14 h.

Lloc on s’imparteix Veure lloc segons grup

SLIPI Facultat Ciències de l’Educació Llengües Catalana i Castellana Responsable de l’assignatura

Nom professor/a Oriol Guasch Boyé

Departament Didàctica de la Llengua i la Literatura

Universitat/Institució Universitat Autònoma de Barcelona

Despatx G5 - 127

Telèfon (*) 93.581.26.45

e-mail oriol.guasch@uab.cat

Horari de tutories Dimarts de 11 a 12

3

3.- Contextualització i objectius formatius de l’assignatura

Es considera que els estudiants del Màster Universitari en Formació de Professorat de Secundària (Mòdul específic de Llengua i Literatura Catalana) tenen una formació lingüística en llengua catalana de nivell de grau universitari. En funció d’aquesta premissa i tenint en compte els continguts i els objectius del “Bloc genèric” del Màster i els continguts i els objectius dels “Complements de formació de llengua catalana” del “Bloc específic”, considerem que els objectius formatius de l’assignatura “Llengua i literatura catalana i la seva didàctica” es poden formular com a la capacitació dels estudiants per a: a) L’anàlisi crítica del desenvolupament de la docència de la llengua catalana i de les bones practiques

b) La implementació de propostes docents innovadores en l’àmbit de la didàctica de la llengua catalana

c) La identificació dels problemes relatius a l’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua catalana i el plantejament de solucions alternatives

d) La implementació de metodologies i tècniques bàsiques d’investigació i avaluació educatives, i el disseny i l’avaluació de projectes d’investigació, innovació i avaluació en l’àmbit de la didàctica de la llengua catalana.

e) La transformació dels currículums en programes d’activitats i de treball

f) La selecció i elaboració de materials educatius en l’àmbit de la didàctica de la llengua catalana

g) El foment de contextos que facilitin l’aprenentatge i en què es valorin les aportacions dels alumnes.

h) La integració de la formació en comunicació audiovisual i multimèdia en els processos d’ensenyament i aprenentatge de la llengua catalana.

i) La implementació d’estratègies i tècniques d’avaluació i el tractament de l’avaluació com a un instrument de regulació i d’estímul per a l’esforç.

4

4.- Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Competències Resultats d’aprenentatge

CEM1. Conèixer els continguts curriculars de les matèries relatives a l’especialització docent corresponent, així com el cos de coneixements didàctics relacionats amb els processos d’ensenyament i aprenentatge respectius.

CES3. Demostrar que coneix contextos i situacions en què s’usa i s’ensenya el català en l’ensenyament secundari, i que sap adonar-se de l’aspecte funcional de la llengua. CES4. Demostrar que coneix els marcs de referència teòrics i pràctics de l’ensenyament i l’aprenentatge del català.

CEM2. Planificar, desenvolupar i avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge tot potenciant processos educatius que facilitin l’adquisició de les competències pròpies dels respectius ensenyaments i atenent el nivell i formació prèvia dels estudiants i la seva orientació, bé individualment bé en col·laboració amb altres docents i professionals del centre.

CES2.1 Demostrar que coneix els currículums de català de l’Ensenyament Secundàri Obligatori i del batxillerat. CES2.2 Transformar els currículums de català en seqüències d’activitats d’aprenentatge i propostes de treball. CES2.3 Seleccionar, utilitzar i elaborar recursos per a l’ensenyament del català. CES2.4 Entendre l’avaluació com un instrument de regulació i ajuda per a l’aprenentatge, i conèixer i desenvolupar estratègies i instruments per a l’avaluació de l’aprenentatge del català

CEM3. Buscar, obtenir, processar i informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la als processos d’ensenyament i aprenentatge en les matèries pròpies de l’especialització.

CES3.1. Valorar el currículum prescriptiu vigent i seleccionar els continguts de la matèria per a cada curs i grup d’alumnes específic. CES3.2. Transformar-los en continguts per ser ensenyats a partir dels marcs de referència que la recerca en didàctica de la llengua i la literatura va aportant.

CEM4. Concretar el currículum que s’hagi d’implantar en un centre docent tot participant en la seva planificació en equip; desenvolupar i aplicar metodologies didàctiques tant grupals com personalitzades, adaptades a la diversitat dels estudiants.

CES4.1 Demostrar que coneix i aplica propostes docents innovadores en l’àmbit de l’ensenyament del català.

CEM5. Dissenyar i desenvolupar espais d’aprenentatge amb especial atenció a l’equitat, l’educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans que faciliten la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d’un futur sostenible.

CES5.1 Integrar a les propostes didàctiques que s’elaboren elements d’educació en valors i ciutadania.

CEM6. Adquirir estratègies per estimular l’esforç de l‘estudiant i promoure la seva capacitat per aprendre sol i amb els altres, i desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.

CES6.1 Crear un clima que faciliti la interacció i valori les aportacions per fomentar l’aprenentatge del català a l’aula.

5

CEM7. Conèixer els processos d’interacció i comunicació a l’aula, dominar destreses i habilitats socials necessàries per fomentar l’aprenentatge i la convivència a l’aula, i abordar problemes de disciplina i resolució de conflictes.

CES7.1 Analitzar i detectar la interacció a l’aula i la seva repercussió en l’aprenentatge.

CEM8. Dissenyar i realitzar activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura a l’entorn on està ubicat; desenvolupar les funcions de tutoria i d’orientació dels estudiants de manera col·laborativa i coordinada; participar en l’avaluació, investigació i innovació dels processos d’ensenyament i aprenentatge.

CES8.1 Identificar els problemes de l’ensenyament i aprenentatge del català i plantejar possibles alternatives i solucions.

CE13. Interpretar les diferents necessitats educatives dels alumnes amb la finalitat de proposar accions educatives més adequades.

CES13.1 Tenir en compte l’alumnat a l’hora de dissenyar una proposta d’intervenció.

CE14. Tenir les habilitats d’aprenentatge necessàries per poder realitzar formació continuada tant dels continguts i de la didàctica de la llengua com dels aspectes generals de la funció docent.

CES14.1 Desenvolupar una concepció de la professió d’ensenyant en la qual la formació personal és una necessitat constant.

CT1. Fer un ús eficaç i integrat de les tecnologies de la informació i la comunicació.

CEST1.1 Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació i integrar-les en el procés d’ensenyament i aprenentatge del català.

CT2. Comunicar-se de manera efectiva, tant verbalment com no verbal.

CEST2.1 Fer arribar de manera clara als receptors el missatge que es vol transmetre.

CT4. Generar propostes innovadores i competitives en l’activitat professional i la investigació.

CEST4.1 Tenir una actitud reflexiva i d’interès pel nou coneixement que es va generant des de la didàctica de la llengua i la literatura.

6

5.- Continguts de l’assignatura

I. Innovació docent i recerca educativa Programació tecnològica versus currículum crític: el currículum com a comunicació. El currículum per competències i l’ensenyament de llengües en contextos multilingües i multiculturals. El currículum oficial de l’educació secundària obligatòria: L’àmbit de llengües. El tractament integrat de llengües: els enfocaments plurals de l’ensenyament de llengües i la seva relació amb el dels continguts disciplinaris de les àrees no lingüístiques. Eines per als acords de claustre: Projecte lingüístic de centre i el Pla de lectura de centre La didàctica de la llengua i la literatura: una metodologia o un àmbit del saber? Seqüències didàctiques per a l’ensenyament i l’aprenentatge de les llengües i literatures: fonaments teòrics i criteris per a la seva implementació a les aules. Les TIC en el disseny de SD. L’observació a l’aula com a instrument per a la reflexió i autoformació del professorat. L’avaluació a l’àrea de llengua i literatura: objectius, fonaments, funcions. L’avaluació dels processos d’aprenentatge lingüístic i literari: instruments. L’avaluació dels productes: criteris, validesa, fiabilitat.

II. Ensenyament i aprenentatge de la llengua i la literatura Ensenyament i aprenentatge de la literatura L’evolució de l’ensenyament literari. La funció atribuida a l’ensenyament literari, la composició del corpus d’obres i les activitats escolars al llarg del temps. L’evolució de la competència literaria dels aprenents. Els eixos de l’educació literaria. L’accés al text. L’aprenentatge del funcionament literari. La interpretació cultural. Les relacions entre textos i sistemes ficcionals. La producció literaria i ficcional específica per a adolescents. Literatura i alumnat nouvingut. Ensenyament i aprenentatge de la lectura L’evolució de la concepció de la lectura i de les seves formes d’ensenyament. El desenvolupament de la competència lectora. La lectura com a sistema interpretatiu. Els processos lectors i els coneixements implicats. L’ensenyament de la comprensió lectora. Les practiques escolars de lectura. La lectura de textos expositius. La lectura de textos multimodals i d’hipertextos. La formació d’hàbits de lectura. Ensenyament i aprenentatge de l’escriptura Els models explicatius del procés de composició escrita: perspectives cognitiva i sociocultural. La llengua escrita com a activitat social i de construcció del coneixement. Els coneixements que intervenen en el procés de composició escrita. Els sabers textuals i discursius. Les estratègies de gestió dels coneixements i habilitats implicats en l’elaboració d’un text escrit.

Ensenyament i aprenentatge de la gramàtica Ús de les llengües i activitat metalingüística. Els conceptes gramaticals dels alumnes. Gramàtica i plurilingüisme. La transposició didáctica: els continguts de l’ensenyament de la gramática. L’ensenyament i aprenentatge de la reflexió gramatical i l’ús de les llengües. Programació i metodologia de l’ensenyament de la gramàtica.

Ensenyament i aprenentatge de la llengua oral L’ensenyament de la llengua oral formal. L’oralitat, via d’accés al text literari. La comprensió del discurs expositiu; la presa d’apunts. El pla LIC (Llengua i cohesió social) i la immersió lingüística a secundària. La interacció com a instrument d’aprenentatge

7

6.- Metodologia docent i activitats formatives

Activitat Hores Metodologia Resultats Aprenentatge

Presencial i dirigida

30% Magistral /expositiva. Anàlisi de casos i presentació d’exemples. Comentari de textos. Anàlisi i discussió de propostes didàctiques

CES1.1, CES1.2, CES1.4, CES2.1, CES2.3, CES2.4, CEM3, CES4.1, CEM7, CES8.1, CE14, CT2

Presencial i supervisada

15 % Tutories col·lectives i individuals CES1.3, CES2.2, CES2.3, CES2.4, CEM5, CEST1.1, CT2

No presencial i autònoma

50% Estudi personal. Lectures i treball sobre les lectures. Activitats pràctiques i propostes didàctiques (individuals i en grup)

CES1.1, CES1.2, CES1.3, CES1.4, CES2.1, CES2.3, CEM3, CES4.1, CES6.1, CES7.1, CES8.1, CE14, CEST1.1, CEST4.1

Avaluació continuada

5% Treballs, dossiers, portafolis. Proves de procés. Observacions pautades.

CES1.1, CES1.2, CES1.3, CES1.4, CES2.1, CES2.2, CES2.3, CES2.4, CES3.1, CES3.2, CES4.1, CES5.1, CES7.1, CES13.1, CES14.1, CEST1.1, CEST2.1,

7.- Avaluació

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ % RESULTATS D’APRENENTATGE

Exàmens escrits 20 CES1.4, CEST4.1 Proves de procés 30 CES1.3, CES2.2, CES3.1, CEST1.1, CES14.1 Valoració de treballs 20 CES2.3, CES5.1, CES13.1 Observacions pautades 20 CES2.1, CES2.4, CES3.2, CES4.1, CES6.1, CES7.1 Valoració d’exposicions orals 10 CES8.1, CEST2.1 Seran requisits per tenir dret a l’avaluació final: L’assistència a un mínim del 80% de les sessions de classe El lliurament dels treballs i exercicis dins dels terminis indicats El domini oral i escrit de la llengua catalana i de la llengua castellana

8.- Bibliografia i enllaços web

ADELL, P. (2009) La correcció i l’avaluació dels escrits segons la veu del professorat. Articles de Didàctica

de la Llengua i la Literatura, 47 : 73-84 BRONCKART, J.P.; PLAZAOLA, I (2000) La transposició didàctica. Història i prespectives d’una

problemàtica fundacional. A Camps, A.; Ferrer, M. (coord.) Gramàtica a l’Aula. Barcelona: Graó. (39-63)

CAMPS, A (1998) L’ensenyament de la gramàtica. A Camps, A. i T.Colomer (coord.) L’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua i la literatura en l’educació secundària. Barcelona: ICE / Horsori (105-126)

CAMPS, A. (1994): “Projectes de llengua entre la teoria i la pràctica”, Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 2, 7-20.

CAMPS, A. (comp.) (2003) Seqüències didàctiques per aprendre a escriure. Barcelona: Graó CAMPS, A. (coord) (2005) Bases per a l'ensenyament de la gramàtica. Barcelona: Graó. CAMPS, A. i T.COLOMER (coord.) (1998) L’ensenyament i l’aprenentatge de la llengua i la literatura en

8

l’educació secundària. Barcelona: ICE / Horsori (105-126)

CAMPS, A.; COLOMER, T. (1991). Ensenyar a llegir, ensenyar a comprendre. Barcelona: Edicions 62.

CAMPS, A.; F.ZAYAS (coord.) Seqüències didàctiques per aprendre gramàtica. Barcelona: Graó. CHAROLLES, M. and B. COMBETTES (2004). De la frase al discurs: ruptura i continuïtat. Articles de

Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 33: 79-105. CHARTIER, A.M. (2004): Enseñar a leer y escribir. Una aproximación histórica. México:Fondo de Cultura

Económica.

COLOMER, T. (2006): Andar entre libros. La lectura literaria en la escuela. México:Fondo de Cultura

Económica. 2ed.

COLOMER, T. (coord) (2008): Lectures adolescents. Barcelona: Graó.

Consell Assessor de la llengua a l’escola (2007): “El Projecte Lingüístic de Centre” a Conclusions de la

comissió del projecte lingüístic de centre (pdf que es pot descarregar a:

http://www20.gencat.cat/docs/Educacio/Documents/ARXIUS/consell-comissio_projecte.pdf

DABÈNE, L. (1992) El desarrollo de la conciencia metalingüística: un objetivo común para la enseñanza. De

la lengua materna y de las lenguas extranjeras. Repères, 6 Direcció general de l’Educació Bàsica i el Bartxillerat: Currículum i Organització.

http://phobos.xtec.cat/edubib/intranet/index.php (pàgina on es troben tots els documents oficials i el del desplegament del currículum)

FERRER, M. (2001) Libros de texto y ciencias del lenguaje. Cómo incorporan los libros de texto el resultado de las investigaciones. A Camps, A.(coord.) El aula como espacio de investigación y rfeflexión. Barcelona: Graó. (209-223)

FERRER,M.; ZAYAS,F. (1995) Diversitat discursiva i planificació de continguts. Articles, 4, 1995, 17-28. GUASCH, O. (2004) Hablar para escribir. A AA.VV. La composición escrita (de 3 a 16 años). Barcelona:

Graó. (39-44). GUASCH, O. (2004) Escribir en una segunda lengua: un doble reto. Textos de Didàctica de la Lengua y la

Literatura, 37, 76-88, 2004 Las bibliotecas escolares en España. Análisis y recomendaciones. Madrid:Fundación Germán Sánchez

Ruipérez-IDEA, 2005.

LERNER, D. (2001): Leer y escribir en la escuela: lo real, lo posible y lo necesario. México:Fondo de Cultura

Económica

MEEK, M. (2004): En torno a la cultura escrita. México:Fondo de Cultura Económica. MILIAN GUBERN, M. (2000) Materials per a la formació dels ensenyants. A Camps, A.; Ferrer, M. (coord.)

Gramàtica a l’Aula. Barcelona: Graó. (77-95) MILIAN GUBERN, M. (2005). Parlar per fer gramàtica. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura,

37: 11-30. MILIAN, M. (2009) Parlem d’ortografia: què és, com s’aprèn i com s’ensenya. Articles de Didàctica de la

Llengua i la Literatura, 48 MILIAN,M. (1993) Las actividades de escritura en las áreas curriculares no lingüísticas. Aula,14, 34-39.

MILLÁN, J.A. (coord.) (2008): La lectura en España. Informe 2008. Madrid:Federación de Gremios de

Editores de España.

MORENO, V. (2004): Lectores competentes. Madrid: Anaya. NOGUEROL, A. i altres (2005): “Ensenyar i aprendre llengua i comunicació en una societat multilingüe i

multicultural”, en les Conclusions del Debat Curricular (pdf que es pot descarregar a http://xtec.net/e13_debatcurricular/docs/1.llenguatge.pdf)

NOGUEROL, A. (2009): “Cap a una nova visió de la programació escolar” a Guix (en premsa) PÉREZ, A. (2008): “La naturaleza de las competencias básicas y sus aplicaciones pedagógicas” en

Cuadernos de Educación 1. (pdf que es pot descarregar a: http://213.0.8.18/portal/Educantabria/Congreso%20Competencias%20Basicas/index.html)

RIBAS, T. (1996). "Los instrumentos de evaluación formativa en una secuencia didáctica de composición escrita." Cultura y Educación(2): 79-91.

9

RIBAS, T. (1997) Evaluar en la clase de lengua: cómo el alumno gestiona su proceso de escritura. Textos de Didàctica de la Lengua y la Literatura, 11, 53-65

RIBAS, T. (1997): “Evaluar en la clase de lengua: cómo el alumno gestiona su proceso de escritura”, Textos de Didàctica de la Lengua y la Literatura, 11, 53-65.

RIBAS, T. (2009): “L’avaluació i l’ensenyament de llengües: dos àmbits que s’aproximen”, Articles de Didàctica de la Llengua i la Literatura, 47, 10-25.

ROUXEL, A. (1996): Enseigner la lecture littéraire .Rennes:Presses Universitires de Rennes "Didact.

Français". ZAYAS, F. (2004). Cap a una gramàtica pedagògica. Articles de Didàctica de la Llengua i de la Literatura, 33:

9-26.

www.pangea.org/gretel-uab

www.xtec.cat

www.plec.es

www.fundaciongsr.es/catalog

Professorat del Mòdul Específic

DIDÀCTICA DE LA LLENGUA I LA LITERATURA Professorat Temari Oriol Guasch Planificació curricular Ana Mª Margallo Seqüencies didàctiques i avaluació Mireia Manresa Ensenyament de la literatura Mireia Manresa Ensenyament de la lectura Teresa Ribas Ensenyament de l’escriptura Xavier Fontich Ensenyament de la llengua oral Oriol Guasch Ensenyament de la gramàtica COMPLEMENTOS DE FORMACIÓN DE FILOLOGÍA ESPAÑOLA Profesorado Temario Teresa Barjau Montserrat Jofre

Comentario literario de textos y TIC

Guillermo Serés Ramón Valdés Neus Samblancat

Comentario literario de textos

Lourdes Aguilar Las TIC aplicadas a la enseñanza de la lengua y la literatura españolas

Francisca Pérez Cecilio Garriga Amparo Tusón

Comentario lingüístico de textos

COMPLEMENTS DE FORMACIÓ DE FILOLOGIA CATALANA Professorat Temari Jaume Aulet Cometari de textos literaris Mar Massanell Anna Bartra

Comentari lingüístic de textos

Montserrat Vilà Multilingüisme a l’aula

10

 

Calendari de classes del Mòdul Específic (Didàctica i Complements de Formació)

 

FASE 1  (4 d’octubre a 19 de novembre)                                       

Didàctica Llengua i Literatura  Comp. Formació   

DILLUNS  DIMARTS  DIMECRES   

Taller Exp. Oral M. Vilà 

Presentació Mòdul Específic 

Taller Exp. Oral M. Vilà 

9.00 11.15 

4 X 

Inauguració curs 

5 X 

Presentació Practicum 

6 X 

Presentació Comp. formació 

11.45 14 

festa  festa  LITERATURA J.Aulet 

9.00 11.15 

11 X 

festa 

12 X 

festa 

13 X 

 M.Vilà 

11.45 14 

LITERATURA 1 M.Manresa 

SEMINARI  PRÀCTIQUES 

LITERATURA J.Aulet 

9.00 11.15 

18 X 

LECTURA 1 M.Manresa 

19 X 

ESCRIPTURA 1 T.Ribas 

20 X 

 

A.Bartra 11.45 14 

LITERATURA 2 M.Manresa 

ESCRIPTURA 2 T.Ribas 

LITERATURA J.Aulet 

9.00 11.15 

25 X 

LECTURA 2 M.Manresa 

26 X 

PLAN CURRIC 1 O.Guasch 

27 X 

 A.Bartra 

11.45 14 

festa  PLAN CURRIC 2 O. Guasch 

LITERATURA J.Aulet 

9.00 11.15 

1 XI 

festa 

2 XI 

ESCRIPTURA 3 T.Ribas 

3 XI 

 M.Vilà 

11.45 14 

LITERATURA 3 M.Manresa 

PLAN CURRIC 3 O. Guasch 

LITERATURA J.Aulet 

9.00 11.15 

8 XI 

LECTURA 3 M.Manresa 

9 XI 

ESCRIPTURA 4 T.Ribas 

10 XI 

 A.Bartra 

11.45 14 

PLAN CURRIC 4 O. Guasch 

SEMINARI  PRÀCTIQUES 

LITERATURA J.Aulet 

9.00 11.15 

15 XI 

LECTURA 4 M.Manresa 

16 XI 

SEQ DID AVAL 1 AM.Margallo 

17 XI 

 M.Vilà 

11.45 14 

  

FASE 2  Practicum d’observació  22‐11‐10 al  3‐12‐10 

11

  

FASE 3 (9 desembre ‐ 25 febrer)    

Didàctica Llengua i Literatura  Comp. Formació   

DILLUNS  DIMARTS  DIMECRES   

GRAMÀTICA 1 O.Guasch 

SEMINARI  PRÀCTIQUES 

 M.Massanell 

9.00 11.15 

13XII 

SEQ DID AVAL 2 AM.Margallo 

14XII 

ESCRIPTURA 5 T.Ribas 

15 XII 

 M.Vilà 

11.45 14 

GRAMÀTICA 2 O.Guasch 

SEMINARI  PRÀCTIQUES 

M.Massanell 

9.00 11.15 

20 XII 

SEQ DID AVAL 3 AM.Margallo 

21 XII 

PLAN CURRIC 5 O.Guasch 

22 XII 

 M.Vilà 

11.45 14 

LECTURA 5 M.Manresa 

COM LIT TIC T.Barjau 

9.00 11.15 

10 I 

LITERATURA 4 M.Manresa 

11 I 

Anada IES 1  

12 I 

TIC ENS LEN L. Aguilar 

11.45 14 

GRAMÀTICA 3 O.Guasch 

SEMINARI  PRÀCTIQUES 

COM LIT G.Serés 

9.00 11.15 

17 I 

SEQ DID AVAL 4 AM.Margallo 

18 I 

ORAL 1 X.Fontich 

19 I 

TIC ENS LEN L. Aguilar 

11.45 14 

GRAMÀTICA 4 O.Guasch 

COM LIT TEXT G.Serés

9.00 11.15 

24 I 

SEQ DID AVAL 5 AM.Margallo 

25 I 

Anada IES 2  

26 I 

COM LIT TEX R.Valdés 

11.45 14 

GRAMÀTICA 5 O.Guasch 

Visita CEIP  COM LING TEX C. Garriga 

9.00 11.15 

31 I 

SEQ DID AVAL 6 AM.Margallo 

1 II 

Visita CEIP 

2 II 

TIC ENS LEN M.Jofre 

11.45 14 

ORAL 2 X.Fontich 

COM LING TEX C. Garriga 

9.00 11.15 

7 II 

PLAN CURRIC 6 O.Guasch 

8 II 

Anada IES 3  

9 II 

COM LING TEX F.Pérez 

11.45 14 

ORAL 3 X.Fontich 

SEMINARI  PRÀCTIQUES 

TIC ENS LEN M.Jofre 

9.00 11.15 

14 II 

PLAN CURRIC 7 O.Guasch 

15 II 

ORAL 4 X.Fontich 

16 II 

COM LING TEX F.Pérez 

11.45 14 

12

Tallers  

Tallers  9.00 11.15 

21 II 

Tallers  

22 II 

Anada IES 4  

23 II 

Tallers  11.45 14 

  FASE 4  Practicum d’intervenció  28‐02‐11 a 15‐04‐11   

FASE 5 (26 abril – 27 maig)   

Didàctica Llengua i Literatura  Comp. Formació   

DILLUNS  DIMARTS  DIMECRES   

festa  SEMINARI  PRÀCTIQUES 

COM LIT TEX N.Samblancat 

9.00 11.15 

 

festa  

26 IV 

SEQ DID AVAL 7 AM.Margallo 

27 IV 

COM LING TEX A.Tuson 

11.45 14 

PÒSTERS Unitats Did. 

LITERATURA 5  COM LIT TEXT F.Montiel 

9.00 11.15 

 2 V 

PÒSTERS Unitats Did. 

3 V 

SEMINARI  PRÀCTIQUES 

4 V 

COM LING TEX A.Tuson 

11.45 14 

Activitats Generals 

Activitats Generals 

  9.00 11.15 

9 

Activitats Generals 

10 V 

Activitats Generals 

11 V 

  11.45 14 

  SEMINARI  PRÀCTIQUES 

  9.00 11.15 

16 

  

17 V 

 

18 V 

  11.45 14 

SEMINARI  PRÀCTIQUES 

Valoració final    9.00 11.15 

23V 

 

24 V 

Valoració final 

25 V 

  11.45 14 

 

13

Calendari de lliurament de treballs de les assignatures de Didàctica

FASE 1 (4 d’octubre a 19 de novembre)

Didàctica Llengua i Literatura Comp. Formació

DILLUNS DIMARTS DIMECRES 9.00

10.15 4 X

5 X

6 X

11.45 14

9.00 10.15

11 X

12 X

13 X

11.45 14

9.00 10.15

18 X

19 X

20 X

11.45 14

9.00 10.15

25 X

26 X

27 X

11.45 14

9.00 10.15

1 XI

2 XI

3 XI

11.45 14

9.00 10.15

8 XI

9 XI

10 XI

11.45 14

Treball PLAN CURRIC

Pràctiques Doc. 1 1ªpart

Treball LITERATURA

9.00 10.15

15 XI

16 XI

17 XI

11.45 14

FASE 2 Practicum d’observació 22-11-10 al 3-12-10

14

FASE 3 (9 desembre - 25 febrer)

Didàctica Llengua i Literatura Comp. Formació

DILLUNS DIMARTS DIMECRES 9.00

11.15 13XII

14XII

15 XII

11.45 14

Pràctiques Document 2

Treball ESCRIPTURA

9.00 11.15

20 XII

21 XII

22 XII

11.45 14

9.00 11.15

10 I

11 I

12 I

11.45 14

9.00 11.15

17 I

Treball 1 SEQ DID AVAL

18 I

19 I

11.45 14

9.00 11.15

24 I

1ª ver. Treball 2 SEQ DID AVAL

25 I

26 I

11.45 14

Prova GRAMÀTICA

9.00 11.15

31 I

1 II

2 II

11.45 14

9.00 11.15

7 II

8 II

9 II

11.45 14

9.00 11.15

14 II

15 II

16 II

11.45 14

Treball LL. ORAL

9.00 11.15

21 II

22 II

23 II

Pràctiques 25II Document 3

11.45 14

FASE 4

Practicum d’intervenció

28-02-11 a 15-04-11

15

FASE 5 (26 abril – 27 maig)

Didàctica Llengua i Literatura Comp. Formació

DILLUNS DIMARTS DIMECRES festa Treball 2

SEQ DID AVAL 9.00

11.15

festa

26 IV

27 IV

11.45 14

Pòsters Seqüències Did.

Presentació Literatura

9.00 11.15

2 V

Pòsters Seqüències Did.

3 V

4 V

11.45 14

Treball LECTURA

Pràctiques Document 4

9.00 11.15

9

10 V

11 V

11.45 14

9.00 11.15

16

17 V

18 V

11.45 14

9.00 11.15

23V

24 V

25 V

11.45 14

TREBALL FINAL DE MÀSTER Lliurament del treball: 15 de juny Lectura i defensa del treball: 20 a 30 de juny  

Màster universitari en formació de professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat,

formació professional i ensenyaments d'idiomes

Especialitat: Llengua i literatura

Pràcticum i Treball fi de màster

Curs: 2010-2011

2

1.- Dades de l’assignatura

Nom de l’assignatura Pràcticum i treball de fi de màster

Codi 42099 Crèdits ECTS 18 Curs i període en què s’imparteix

Primer i Segon

Horari Veure calendari al final

Lloc on s’imparteix Centres de practiques i aules del mòdul específic segons

especialitats Llengües Català i Castellà Responsable de l’assignatura

Nom professor/a Ana Maria Margallo

Departament Didàctica de la Llengua i la Literatura,

i de les Ciències Socials

Universitat/Institució Autònoma de Barcelona

Despatx G-5, 127

Telèfon (*) 93 581 26 45

e-mail < AnaMaria.Margallo@uab.es>

Horari de tutories A convenir

2.- Prerequisits

No es contemplen

3.- Equip docent

Ana Maria Margallo <anamaria.margallo@uab.cat> Mireia Manresa <mireia.manresa@uab.cat> Neus Real <neus.real@uab.cat>

3

4.- Contextualització i objectius formatius de l’assignatura

L’estructura del mòdul és comuna a totes les especialitats, encara que el seu contingut i desenvolupament estan relacionats tant amb el mòdul comú (formació psicopedagògica i social) com amb el mòdul específic corresponent a la seva especialitat.

El mòdul de pràcticum i treball de fi de màster té dues parts diferenciades però complementàries. El treball que l’estudiant realitzarà al llarg del mòdul ha de servir-li per tenir un contacte amb la realitat de la professió, i per aquest motiu es desenvolupa en gran part en un centre d’educació secundària. En primer lloc, l’estudiant haurà de conèixer la realitat d’un centre educatiu, les seves funcions, estructura i organització, així com integrar-se en la vida i les activitats del centre de pràctiques. En segona instància haurà d’integrar-se en un grup classe i realitzar activitats d’intervenció tant acompanyada com autònoma. En conjunt, la seva feina, tant en les fases de preparació a la universitat com en la seva estada en un centre de secundària, li ha de permetre posar en pràctica les competències necessàries per al seu desenvolupament professional, amb l’ajuda del tutor de la universitat, del coordinador de pràctiques del centre i del tutor del centre. D’altra banda, la realització del treball de fi de màster, que es realitzarà amb posterioritat al pràcticum, ha de possibilitar la reflexió sobre els continguts i les competències del màster, per tal de mostrar-ne la seva adquisició.

5.- Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Competències Resultats d’aprenentatge

CEM2. Planificar, implementar i avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge potenciant processos educatius que facilitin l’adquisició de les competències pròpies dels respectius ensenyaments, atenent al nivell dels estudiants així com a l’orientació dels mateixos, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre

CES 2.1 Adquirir experiència en la planificació, la docència i l’avaluació de les matèries corresponents a l’especialitat.

CEM3. Buscar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la als processos d’ensenyament i aprenentatge en les matèries pròpies de l’especialitat.

CEM4. Concretar el currículum que s’hagi d’implantar en un centre docent participant en la planificació col·lectiva del mateix; desenvolupar i aplicar metodologies didàctiques tant de grup como personalitzades, adaptades a la diversitat dels estudiants.

CEM5. Dissenyar i desenvolupar espais d’aprenentatge amb especial atenció a l’equitat, l’educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans que faciliten la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d’un futur sostenible.

CEM6. Adquirir estratègies para estimular l’esforç de l’estudiant i promoure la seva capacitat per aprendre per sí mateix i amb altres, i desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que faciliten l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.

4

CEM7.Conèixer els processos d’interacció i comunicació a l’aula i al centre, dominar destreses i habilitats socials necessàries per fomentar l’aprenentatge i la convivència a l’aula, i abordar problemes de disciplina i resolució de conflictes.

CES7.1. Dominar les destreses i habilitats socials necessàries per fomentar un clima que faciliti l’aprenentatge i la convivència.

CEM8.Diseñar y realitzar activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura en l’entorn on estigui ubicat; desenvolupar les funcions de tutoria i d’orientació dels estudiantes de manera col·laborativa i coordinada; participar en la avaluació, investigació i innovació dels processos d’ensenyament i aprenentatge.

CEM9.Conèixer la normativa i la organització institucional del sistema educatiu i models de millora de la qualitat d’aplicació als centres d’ensenyament.

CEM11. Informar y assessorar a les famílies sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge i sobre la orientació personal, acadèmica y professional dels fills.

CE12. Organitzar un grup d’estudiants per a un bon desenvolupament de les activitats compartides.

CE13. Interpretar les diferents necessitats educatives dels alumnes amb la finalitat de proposar les accions educatives més adequades.

CES13.1. Elaborar propostes basades en l’adquisició de coneixements, destreses i aptituds intel·lectuals i emocionals.

CE14. Tenir les habilitats d’aprenentatge necessàries per poder realitzar una formació continuada tant en els continguts i la didàctica de l’especialitat com en els aspectes generales de la funció docent.

CT3. Treballar en equip i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinaris) i desenvolupar actituds de participació i col·laboració como a membre actiu de la comunitat.

CT1. Fer un us eficaç e integrat de les tecnologies de la informació i la comunicació.

CT2. Comunicar-se de manera efectiva, tant de forma verbal como no verbal.

CES2.1. Acreditar un domini de l’expressió oral i escrita en la pràctica docent.

CT4. Generar propostes innovadores y competitives en l’activitat professional i en la investigació.

CES.4.1. Participar en las propostes de millora en els diferents àmbits d’actuació a partir de la reflexió basada en la pràctica

CT5. Analitzar críticament el treball personal i utilitzar els recursos pel desenvolupament professional.

CT6. Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d’acord amb els principis deontològics de la professió.

CT7. Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionals per desenvolupar aquelles necessàries en el seva actuació i desenvolupament professional.

5

6.- Continguts de l’assignatura

El mòdul s’estructura en els següents blocs:

A) PRÀCTICUM BLOC 1. Tallers d’Expressió Oral i d’Educació Emocional. La relació entre docents i alumnes: tipus d’estratègies discursives. Les explicacions orals a classe. Anàlisi dels formats d’interacció per facilitar la construcció del coneixement. Reflexió sobre els recursos discursius basats en la utilització d’estratègies retòriques i ajudes visuals. Preguntes reflexives versus reproductives. L’argumentació en l’àmbit acadèmic. BLOC 2. Pràctiques d’observació en un centre d’Educació Secundària. Primera fase de les pràctiques en un IES que ha de servir per conèixer el centre i el seu entorn, el projecte educatiu i les seves concrecions; l’organització general, el funcionament del departament corresponent a l’especialitat, l’anàlisi dels recursos del centre per a una educació de qualitat, el treball del professor tutor de secundària i les diferents intervencions en què el tutor actua com a docent. El practicant també pot col·laborar amb el tutor en la planificació i execució d’activitats a l’aula. BLOC 3. Pràctiques d’intervenció en un centre d’Educació Secundària. Segona fase de les pràctiques en un IES que ha de servir per completar les pràctiques d’observació i analitzar les característiques professionalitzadores del professor de secundària. Així mateix, durant aquest període l’estudiant en pràctiques realitzarà petites actuacions d’intervenció acompanyada i una intervenció autònoma com a professor. Aquesta intervenció haurà de ser dissenyada, implementada i avaluada per l’estudiant sota la supervisió del tutor del centre i el tutor de la universitat.

B) Treball fi de màster

BLOC 4. Treball fi de màster. L’estudiant haurà d’elaborar un treball de reflexió final i fer-ne una presentació pública oral davant un tribunal que permeti mostrar que ha adquirit el conjunt de competències del màster que el capaciten per iniciar la seva actuació com a docent de la seva especialitat en un centre d’educació secundària.

7.- Metodologia docent i activitats formatives

TIPUS ACTIVITAT

HORES METODOLOGIA RESULTATS D’APRENENTATGE

Activitat dirigida

40 hores Tallers i seminari de seguiment del practicum i del treball fi de master

CEM10, CT1, CES2.1, CES4.1, CEM9, CT5, CT7

Activitat supervisada

200 hores Tutories presencials: col·lectives o individuals. Revisió de treballs Pràctiques d’ observació i d’actuació en un centre d’educació secundària.

CES2.1, CEM3, CEM4, CEM5, CEM6, CES7.1, CEM8, CEM11, CE12, CES13.1, CE14, CT1, CES2.1, CT3, CES4.1, CT5, CT6, CT7

Activitat autònoma

200 hores Preparació d’activitats a realitzar en els períodes de pràctiques. Preparació i elaboració del portafoli del pràcticum i del treball de fi de màster

CEM3, CEM4, CEM5, CEM6, CEM8, CEM9, CEM10, CEM11, CE13, CE14, CT1, CES2.1, CT3, CT5

6

Activitat d’avaluació continuada

10 hores Seguiment documents del portafoli. Autoavaluació i coavaluació entre l’estudiant, el tutor del centre i el tutor de la universitat

CES2.1, CEM3, CEM4, CEM6, CES7.1, CEM8, CEM9, CEM10, CES13.1, CE14, CT1, CT5, CT6, CT7

8.- Avaluació

A) Pràcticum

Durant les diverses fases del pràcticum l’estudiant elaborarà un portafoli amb els següents documents:

Doc. 1: Expectatives (1-2 fulls) Entrega: 16 – 11 – 2010 Doc. 2: Primera estada a l’IES (observacions pautades) (4-6 fulls) Entrega: 21 –12 – 2010 Doc. 3: Planificació docent (disseny d’una unitat didàctica) (10+Annex) Entrega: 25 – 02 – 2011 Doc. 4: Actuació docent, Valoració personal i propostes de millora (4-6+Annex) Entrega: 10 – 05 – 2011

A les sessions de seminari de seguiment del pràcticum el tutor de la universitat orientarà l’estudiant sobre el contingut de cadascun dels documents que formaran el portafoli. Així mateix el tutor del centre orientarà l’estudiant especialment per a la realització de la planificació i l’actuació docent.

Per a l’avaluació del pràcticum es tindrà en compte l’assistència i participació en els tallers i en el seminari de seguiment del pràcticum. Així mateix es valoraran el conjunt d’actuacions en el centre de secundària i el contingut del portafoli. Per a l’avaluació del pràcticum es tindrà en compte el següent barem: Assistència i participació en els tallers i el seminari de seguiment del practicum 10%

Valoració del portafoli del pràcticum 50%

Valoració de l’informe del tutor i del coordinador de practiques del centre de secundària.

40%

Per aprovar el pràcticum caldrà haver superat cadascun dels apartats anteriors. Això inclou tenir aprovats cadascun dels documents del portafoli. L’assistència als tallers i al seminari de seguiment del pràcticum és obligatòria (mínim 80% d’assistència). D’altra banda cal assistir a totes les sessions que es realitzaran en els centres de secundària (100% d’assistència).

B) Treball fi de màster

A les sessions de seminari de seguiment del treball de fi de màster el tutor de la universitat orientarà l’estudiant sobre el desenvolupament del treball i revisarà la seva elaboració. El treball de fi de màster serà un petit treball d’indagació a l’aula o d’aprofundiment i reflexió teòrica, concebut com una activitat d’autoformació. Es realitzarà a partir de dades empíriques (enregistraments, treballs dels alumnes de secundaria, entrevistes, observacions, diaris, materials d’aula) i/o lectures d’aprofundiment didàctic (articles de difusió, recerca, reflexions, etc). Pot estar relacionat amb algun treball previ que s’hagi desenvolupat durant el curs i sobre el que ara es vulgui aprofundir més mitjançant un estudi de caire empíric o teòric. L’extensió del treball serà de 25 pàgines, aproximadament, i s’haurà de lliurar tant en format electrònic com en paper abans del 15 de juny de 2011.

7

Per a l’avaluació del treball fi de màster es tindrà en compte el següent barem: Seguiment del treball per part del tutor 10%

Valoració del treball per part del tribunal 50%

Valoració de l’exposició oral 40%

L’estudiant haurà d’haver superat el pràcticum per tal de poder presentar el treball de fi de màster. La qualificació final del mòdul s’obtindrà fent una mitjana ponderada entre la qualificació del pràcticum i la del treball de fi de màster (d’acord amb el nombre de crèdits de cada part).

9. – Calendari de les sessions pel curs 2010-2011

D’acord amb el calendari global del màster, el pràcticum es desenvoluparà durant tot el curs. Concretament hi haurà dos períodes en els quals l’estudiant anirà a un centre de secundària: Pràcticum I (pràctiques d’observació): del 22 de novembre al 3 de desembre de 2010. En aquest període, a més de les tasques pròpies del pràcticum, l’estudiant haurà de recollir un conjunt de dades per a l’elaboració d’un treball del modul comú. Pràcticum II (pràctiques d’intervenció): del 28 de febrer al 15 d’abril de 2011 Durant tot el curs es realitzarà a la universitat un seminari de seguiment del pràcticum i del treball fi de màster. Les sessions se celebraran de 9 a 11:15 els dies següents: Fase I: 19 d’octubre i 16 de novembre de 2010 Fase III: 14 de desembre i 21 de desembre de 2010, 18 de gener i 15 de febrer de 2011 Fase V: 26 d’abril, 3 de maig i 17 de maig de 2011. El treball de fi de màster s’haurà d’entregar al tutor de la universitat abans del 15 de juny de 2011 i, amb posterioritat a la data d’entrega, entre el 20 i el 30 de juny de 2011, l’estudiant haurà de fer una defensa oral del treball davant d’un tribunal. Excepcionalment el treball fi de màster es podrà lliurar el 2 de setembre de 2011 i fer la defensa oral del mateix entre el 5 i el 9 de setembre de 2011.

Màster universitari en formació de professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat,

formació professional i ensenyaments d'idiomes.

Especialitat: Matemàtiques

Mòdul específic: Complements de formació

Curs: 2010-2011

2

1.- Dades de l’assignatura

Nom de l’assignatura Complements per a la formació disciplinar Codi 42096 Crèdits ECTS 12 Curs i període en el que s’imparteix

Primer i Segon Semestre

Horari Dilluns i Dimecres de 18:15 h a 20:30 h Lloc on s’imparteix Aula 13 Facultat Ciències de l’Educació Llengües Català Responsable de l’assignatura

Nom professor/a Josep Gascón Pérez

Departament Matemàtiques

Universitat/Institució Universitat Autònoma de Barcelona

Despatx C1/118B

Telèfon (*) 93 581 45 38

e-mail gascon@mat.uab.cat

Horari de tutories A convenir

2.- Prerequisits

Per tal de seguir amb normalitat aquesta assignatura els estudiants han de tenir una formació matemàtica bàsica a nivell d’una titulació d’estudis científics.

3.- Equip docent

Josep Gascón Pérez gascon@mat.uab.cat Noemí Ruiz Munzón noemirm@mat.uab.cat

3

4.- Contextualització i objectius formatius de l’assignatura

L’objectiu general d’aquesta matèria consisteix en proporcionar eines als futurs professors de matemàtiques per tal que siguin capaços de portar a terme una anàlisi matemàtica dels continguts matemàtics de l'Educació Secundària.

Els “Complements de Formació Matemàtica per a Professors” han de contenir, més enllà de les matemàtiques a ensenyar, els coneixements matemàtics necessaris per a delimitar adequadament, interpretar i relacionar entre si els continguts de la matemàtica a ensenyar i, el que és encara més important, explicitar la seva “raó de ser”.

Aquests coneixements formen part de les matemàtiques necessàries per a l'ensenyament de les matemàtiques que no poden separar-se completament dels coneixements didàctics necessaris per a l'ensenyament de les matemàtiques. Entre les matemàtiques necessàries per a l'ensenyament de les matemàtiques trobarem múltiples components matemàtics (tipus de tasques matemàtiques, tècniques matemàtiques i discursos teòrics) institucionalment nous, això és, absents tant de la institució de l'Ensenyament Secundari com de la institució en la qual els futurs professors han rebut la seva formació matemàtica prèvia. Es tracta, no obstant això, de matemàtiques que són imprescindibles per a respondre a algunes de les qüestions crucials de la professió de professor de matemàtiques de Secundària.

Es tracta de coneixements matemàtics “elementals” la novetat dels quals prové del fet que constitueixen elements per a construir una resposta a qüestions matemàtiques que difícilment es podrien plantejar fora de l’àmbit de l'ensenyament de les matemàtiques.

5.- Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Competències Resultats d’aprenentatge

CEM1. Conèixer els continguts curriculars de les matèries relatives corresponents a l’especialització docent, així com el conjunt de coneixements didàctics sobre els processos d’ensenyament - aprenentatge

CES1.1. Demostrar que coneix el valor formatiu i cultural de les matemàtiques i dels continguts d’aquesta disciplina que s’imparteixen en l’Educació Secundària Obligatòria i en el batxillerat, i integrar aquests continguts en el marc de la ciència i de la cultura. CES1.2. Demostrar que coneix la història i els desenvolupaments recents de las diferents parts de les matemàtiques i les seves perspectives, per a transmetre una visió dinàmica d’aquestes i donar sentit a la matemàtica escolar, destacant la gènesi històrica dels coneixements matemàtics. CES1.3. Demostrar que coneix contextos i situacions en els quals s’usen i apliquen les diferents parts de les matemàtiques que composen el currículum de secundària obligatòria i del batxillerat, subratllant el caràcter funcional de les matemàtiques. CES1.4. Demostrar que coneix els desenvolupaments teòrico-pràctics de l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques

4

CEM2. Planificar, desenvolupar i avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge potenciant processos educatius que facilitin l’adquisició de les competències pròpies dels respectius ensenyaments, atenent al nivell i formació prèvia dels estudiants així com l’orientació d’aquests, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre.

CES2.1. Demostrar que coneix els currículums de matemàtiques de la ESO i del batxillerat. CES2.2. Transformar els currículums de matemàtiques en seqüències d’actividats d’aprenentatge i programes de treball. CES2.3. Seleccionar, utilitzar i elaborar materials per a l’ensenyament de les matemàtiques. CES2.4. Entendre l’avaluació com un instrumento de regulació i d’estímul a l’esforç, i conèixer i desenvolupar estratègies i tècniques per a l’avaluació de l’aprenentatge de les matemàtiques.

CEM3. Buscar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la en els processos d’ensenyament i aprenentatge en les matèries pròpies de l’especialització cursada.

CEM4. Concretar el currículum que es vagi a implantar en un centre docent participant en la planificació col·lectiva del mateix; desenvolupar i aplicar metodologies didàctiques tant grupals com personalitzades, adaptades a la diversitat dels estudiants.

CES4.1. Demostrar que coneix i sap aplicar propostes docents innovadores en l’àmbit de les matemàtiques.

CEM5. Dissenyar i desenvolupar espais d’aprenentatge amb especial atenció a l’equitat, l’educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans que facilitin la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d’un futur sostenible.

CEM6. Adquirir estratègies per a estimular l’esforç de l’estudiant i promoure la seva capacitat per a aprendre per ell mateix i amb altres, i desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i iniciativa personals.

CES6.1. Crear un clima que faciliti la interacció i valori les aportacions dels estudiants per a fomentar l’aprenentatge de les matemàtiques a l’aula.

CEM7.Conèixer els processos d’interacció i comunicació a l’aula, dominar habilitats socials necessàries per a fomentar l’aprenentatge i la convivència a l’aula, i abordar problemes de disciplina i resolució de conflictes.

CEM8.Dissenyar i realitzar activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura en l’entorn on estigui ubicat; desenvolupar les funcions de tutoria i d’orientació dels estudiants de manera col·laborativa i coordinada; participar en l’avaluació, investigació i innovació dels processos d’ensenyament i aprenentatge.

CES8.1. Identificar els problemes relatius a l’ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques i plantejar possibles alternatives i solucions.

5

6.- Continguts de l’assignatura

(1) Ampliacions successives del camp numèric

- Raó de ser dels nombres negatius, decimals limitats i racionals. El paper dels nombres reals en el Batxillerat.

- Modelització matemàtica d’un sistema aritmètic: la divisibilitat.

- Àlgebra de magnituds en l'Ensenyament Secundari.

(2) Procés de algebrització de la matemàtica (escolar)

- Algebrització dels Programes de Càlcul Aritmètic.

- Integració de la Proporcionalitat en l'àmbit de les relacions funcionals.

- Algebrització de la Proporcionalitat.

(3) El paper de la geometria en l'estudi escolar de les matemàtiques

- Determinació i construcció de “figures geomètriques”.

- Estudi del canvi de posició, grandària i forma de les figures geomètriques.

- Complementarietat entre les geometries sintètica i analítica.

(4) El càlcul diferencial i integral en el Batxillerat

- Modelització funcional amb paràmetres i emergència del Càlcul diferencial.

- Dues formes d'interpretar el càlcul de límits de funcions.

- Procés d'estudi dels problemes d'optimització en el pas de Secundària a la Universitat.

(5) Caràcter “experimental” de l’activitat matemàtica: el paper de la modelització

- Modelització matemàtica de sistemes matemàtics.

- Procés d’algebrització de les Organitzacions Matemàtiques.

- Relació de l’Àlgebra amb l’Aritmètica i la Geometria.

- El paper de les Calculadores Simbòliques en les diferents etapes del procés de modelització.

- Controvèrsia sobre la Geometria en les Matemàtiques i en l’ensenyament de les Matemàtiques.

- Relació entre les Matemàtiques i les Ciències Experimentals.

- Primer Aritmètica, després Àlgebra i, finalment, Càlcul?

- Diferents formes d’interpretar el paper de la Resolució de Problemes en l’Activitat Matemàtica.

- Els Tallers de Pràctiques Matemàtiques com reforma local del Sistema d'Ensenyament de les Matemàtiques.

6

7.- Metodologia docent i activitats formatives

TIPUS ACTIVITAT

ECTS METODOLOGIA COMPETÈNCIES

Activitat dirigida

25% -30%

Magistral/Expositiva. Resolució de problemes Pràctiques de laboratori.

Exemplificació i estudi de casos.

CES1.1, CES1.2, CES1.4, CES2.1, CES2.3, CES2.4,

CEM3, CES4.1, CEM7, CES8.1, CE14, CT2.

Activitat supervisada

15% -20%

Tutories especialitzades presencials: col·lectives o individuals.

CES1.3, CES2.2, CES2.3, CES2.4, CEM5, CEST1.1,

CT2.

Activitat

autónoma

40% -60%

Estudi personal Lectures i comentaris de textos.

Realització d’activitats pràctiques i propostes didàctiques individuals i en grup.

CES1.1, CES1.2, CES1.3, CES1.4, CES2.1, CES2.3, CEM3, CES4.1, CES6.1, CEM7, CES8.1, CE14,

CEST1.1, CT4. Activitat

avaluació continuada

3% - 7% Treball / dossier. Proves de procés

CES1.1, CES1.2, CES1.3, CES1.4, CES2.1, CES2.3, CES4.1, CEST1.1, CT2.

8.- Avaluació Seran requisits per tenir dret a l’avaluació final: L’assistència a un mínim del 80% de les sessions de classe. El lliurament dels treballs, pràctiques i exercicis dins dels terminis indicats El domini de les matemàtiques que constitueixen el currículum de l’Educació Secundària Obligatòria i el Batxillerat El conjunt d’activitats d’avaluació serà el següent:

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ  % RESULTATS 

D’APRENENTATGE 

Assistència i participació a les classes 10

Preguntes de la setmana 10

Realització i presentació d’un treball d’enginyeria matemàtica 50

Prova escrita final 30

7

9.- Bibliografia i enllaços web

Castelnuovo, E. (1981): La Geometria, Ed. Ketres : Barcelona.

Coxeter, H.S.M. (1971): Fundamentos de Geometría, Limusa-Wiley: México D.F.

Chevallard, Y., Bosch, M. & Gascón, J. (1997): Estudiar matemáticas. El eslabón perdido entre la enseñanza y el aprendizaje, Horsori/ICE UB: Barcelona.

Davis, P. J. y Hersh, R. (1989): Experiencia matemática, Labor: Barcelona.

De Guzmán, M. (1991): Para pensar mejor, Labor: Barcelona.

Klein, F. (1927): Matemática elemental desde el punto de vista superior, Biblioteca Matemática:

Madrid.

Lakatos, I. (1978): Pruebas y refutaciones. La lógica del descubrimiento matemático, Alianza

Editorial: Madrid.

Pólya, G. (1957): How to solve it, 2ª ed., Doubleday: Princeton [Traducción española, Cómo plantear y resolver problemas, Trillas: México (1981)].

Pólya, G. (1954): Mathematics and Plausible Reasoning, (2 vols.), Princeton University Press: Princeton, NJ. [Traducción de José Luis Abellán, Matemáticas y Razonamiento Plausible, Tecnos: Madrid, 1966].

Pólya, G. (1962-65): La découverte des mathématiques (2 vols.), Dunod : Paris, (1967).

Puig Adam, P. (1973): Curso de Geometría Métrica, Biblioteca Matemática: Madrid (11ª Edición).

Reventós, A. (2008) : Afinitats, moviments i quàdriques, Serveis de Publicacions de la UAB:

Bellaterra (Barcelona).

Thio de Pol, S. (1977): Primos o algunos dislates sobre números, Ed. Alhambra: Madrid.

8

10. – Calendari de les sessions pel curs 2010-2011. FASE I: del 4 d’octubre de 2010 al 19 de novembre de 2010 (7 setmanes). La primera setmana (del 4 al 8 d’octubre) segueix un horari diferent al de la resta de les setmanes (veure full a part): inauguració del curs, presentació de cada mòdul, del practicum i tallers d’expressió oral i educació emocional.

Dilluns 11- X Dimarts 12 - X Dimecres 13-X 15:30 – 17:45 h

FESTIU FESTIU Ensenyament/ Aprenentatge 1 J. Deulofeu

18:15 – 20:30 h

FESTIU

FESTIU

Complements de Formació 2 Josep Gascón

Dilluns 18-X Dimarts 19-X Dimecres 20-X 15:30 – 17:45 h

Ensenyament/ Aprenentatge 2 Ll. Bibiloni

Ensenyament/ Aprenentatge 3 L. Figueiras

Ensenyament/ Aprenentatge 4 J. Deulofeu

18:15 – 20:30 h

Complements de Formació 3 Josep Gascón

Seminari Practicum 1 J.Deulofeu, L. Figueiras, R. Pujol, R. Rodriguez

Complements de Formació 4 Josep Gascón

Dilluns 25-X Dimarts 26-X Dimecres 27-X 15:30 – 17:45 h

Ensenyament/ Aprenentatge 5 Ll. Bibiloni

Ensenyament/ Aprenentatge 6 L. Figueiras

Ensenyament/ Aprenentatge 8 J. Deulofeu

18:15 – 20:30 h

Complements de Formació 5 Josep Gascón

Ensenyament/ Aprenentatge 7 L. Figueiras

Complements de Formació 6 Josep Gascón

Dilluns 1-XI Dimarts 2-XI Dimecres 3-XI 15:30 – 17:45 h

FESTIU Ensenyament/ Aprenentatge 9 L. Figueiras

Ensenyament/ Aprenentatge 10 J. Deulofeu

18:15 – 20:30 h

FESTIU

Seminari Practicum 2

Complements de Formació 7 Josep Gascón

9

Dilluns 8-XI Dimarts 9-XI Dimecres 10-XI 15:30 – 17:45 h

Ensenyament/ Aprenentatge 11 Ll. Bibiloni

Ensenyament/ Aprenentatge 12 L. Figueiras

Ensenyament/ Aprenentatge 14 J. Deulofeu

18:15 – 20:30 h

Complements de Formació 8 Josep Gascón

Ensenyament/ Aprenentatge 13 L. Figueiras

Complements de Formació 9 Josep Gascón

Dilluns 15-XI Dimarts 16-XI Dimecres 17-XI 15:30 – 17:45 h

Ensenyament/ Aprenentatge 15 Ll. Bibiloni

Ensenyament/ Aprenentatge 16 L. Figueiras

Ensenyament/ Aprenentatge 17 J. Deulofeu

18:15 – 20:30 h

Complements de Formació 10 Josep Gascón

Seminari Practicum 3

Complements de Formació 11 Josep Gascón

FASE III: del 9 de desembre de 2010 al 25 de febrer de 2011 (9 setmanes). Dilluns 13-XII Dimarts 14-XII Dimecres 15-XII 15:30 – 17:45 h

Ensenyament/ Aprenentatge 18 Ll. Bibiloni

VISITA IES Ensenyament/ Aprenentatge 19 L. Figueiras

18:15 – 20:30 h

Complements de Formació 12 Josep Gascón

VISITA IES Complements de Formació 13 Josep Gascón

Dilluns 20-XII Dimarts 21-XII Dimecres 22-XII 15:30 – 17:45 h

Ensenyament/ Aprenentatge 20 L. Figueiras

Ensenyament/ Aprenentatge 21 L. Figueiras

Ensenyament/ Aprenentatge 22 Ll. Bibiloni

18:15 – 20:30 h

Complements de Formació14 Josep Gascón

Seminari Practicum 4 Complements de Formació 15 Josep Gascón

10

Dilluns 10 - I Dimarts 11 - I Dimecres 12 - I 15:30 – 17:45 h

Ensenyament/ Aprenentatge 23 Ll. Bibiloni

Innovació i Recerca 1 R. Pujol

Innovació i Recerca 2 J. Deulofeu

18:15 – 20:30 h

Complements de Formació 16 Josep Gascón

Seminari Practicum 5 Complements de Formació 17 Josep Gascón

Dilluns 17 - I Dimarts 18 - I Dimecres 19-I 15:30 – 17:45 h

Ensenyament/ Aprenentatge 24 Ll. Bibiloni

VISITA IES Innovació i Recerca 2 R. Pujol

18:15 – 20:30 h

Complements de Formació 18 Josep Gascón

VISITA IES Complements de Formació 19 Josep Gascón

Dilluns 24-I Dimarts 25-I Dimecres 26-I 15:30 – 17:45 h

Ensenyament/ Aprenentatge 25 Ll. Bibiloni

Innovació i Recerca 3 R. Pujol

Innovació i Recerca 4 D. Barba

18:15 – 20:30 h

Complements de Formació 20 Noemí Ruiz

Seminari Practicum 6

Complements de Formació 21 Noemí Ruiz

Dilluns 31-I Dimarts 1-II Dimecres 2-II 15:30 – 17:45 h

Ensenyament/ Aprenentatge 26 Ll. Bibiloni

VISITA IES Innovació i Recerca 5 D. Barba

18:15 – 20:30 h

Complements de Formació 22 Noemí Ruiz

VISITA IES Complements de Formació 23 Noemí Ruiz

11

Dilluns 7 - II Dimarts 8 - II Dimecres 9 - II 15:30 – 17:45 h

Ensenyament/ Aprenentatge 27 J. Deulofeu

Innovació i Recerca 6 R. Pujol

Innovació i Recerca 7 D. Barba

18:15 – 20:30 h

Complements de Formació 24 Noemí Ruiz

Seminari Practicum 7

Complements de Formació 25 Noemí Ruiz

Dilluns 14 -II Dimarts 15 - II Dimecres 16 - II 15:30 – 17:45 h

Innovació i Recerca 8 J. Deulofeu

VISITA CENTRE

Innovació i Recerca 9 J. Deulofeu

18:15 – 20:30 h

Complements de Formació 26 J. Gascón/ N. Ruiz

PRIMARIA Complements de Formació 27 J. Gascón/ N. Ruiz

La darrera setmana d’aquesta fase ( 21 al 25 de febrer) no seguirà l’horari habitual: tallers, sessions generals i preparació del practicum II. FASE 5: 25 d’abril al 27 de maig de 2011 (5 setmanes).

Dilluns 25-IV Dimarts 26-IV

Dimecres 27-IV

15:30 – 17:45 h FESTIU Innovació i Recerca 10 R. Pujol

Innovació i Recerca 11 J. Deulofeu

18:15 – 20:30 h FESTIU

Seminari Practicum i treball Fi master 8

Complements de Formació 28 J. Gascón/ N. Ruiz

Dilluns 2-V Dimarts 3 -V

Dimecres 4 - V

15:30 – 17:45 h Innovació i Recerca 12 J. Deulofeu

VISITA DIDACTICA

Innovació i Recerca 13 R. Pujol

18:15 – 20:30 h Complements de Formació 29 J. Gascón/ N. Ruiz

MATEMATIQUES Complements de Formació 30 J. Gascón/ N. Ruiz

12

Dilluns 9 - V Dimarts 10 - V

Dimecres 11 - V

15:30 – 17:45 h Innovació i Recerca 14 J. Deulofeu

Innovació i Recerca 15 R. Pujol

Innovació i Recerca 16 J. Deulofeu

18:15 – 20:30 h Complements de Formació 31 J. Gascón/ N. Ruiz

Seminari Practicum i treball Fi master 9

Complements de Formació 32 Noemí Ruiz

Dilluns 16 - V Dimarts 17 - V

Dimecres 18 - V

15:30 – 17:45 h Innovació i Recerca 17 J. Deulofeu

VISITA DIDACTICA

Innovació i Recerca 18 R. Pujol

18:15 – 20:30 h Complements de Formació 33 Noemí Ruiz

MATEMATIQUES Complements de Formació 34 Noemí Ruiz

Dilluns 23 - V Dimarts 24 - V

Dimecres 25 - V

15:30 – 17:45 h Complements de Formació 35 Josep Gascón

Innovació i Recerca 19 R. Pujol

Avaluació Didàctica: Ensenyament/Aprenentatge i Innovació/Recerca

18:15 – 20:30 h Avaluació Complements de Formació J. Gascón/ N. Ruiz

Seminari Practicum i treball Fi master 10

Avaluació final del mòdul

Màster universitari en formació de professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat,

formació professional i ensenyaments d'idiomes.

Especialitat: Matemàtiques

Mòdul específic: Didàctica

Curs: 2010-2011

2

1.- Dades de l’assignatura

Nom de l’assignatura Matemàtiques i la seva didàctica Codi 42096 Crèdits ECTS 15 Curs i període en el què s’imparteix

Primer i Segon Semestre

Horari Dilluns i dimecres de 15:30 a 17:45,

dimarts de 15:30 a 17:45 i de 18:15 a 20:30 Lloc on s’imparteix Aula 13 Facultat Ciències de l’Educació Llengües Català Responsable de l’assignatura

Nom professor/a Jordi Deulofeu Piquet

Departament Didàctica de les Matemàtiques i les Ciències Experimentals

Universitat/Institució Universitat Autònoma de Barcelona

Despatx G-5, 132

Telèfon (*) 93 581 26 47

e-mail jordi.deulofeu@uab.cat

Horari de tutories A convenir

2.- Prerequisits

No es contemplen

3.- Equip docent

David Barba david.barba@uab.cat Lluís Bibiloni lluis.bibiloni@uab.cat Jordi Deulofeu jordi.deulofeu@uab.cat Lourdes Figueiras lourdes.figueiras@uab.cat Romà Pujol roma.pujol@uab.cat

3

4.- Contextualització i objectius formatius de l’assignatura

En els dos blocs que constitueixen la part de didàctica del mòdul específic de matemàtiques, és pretén capacitar al futur professor de secundària perquè pugui ensenyar els continguts del currículum de matemàtiques tant de la ESO com del batxillerat, integrant els coneixements disciplinaris i els de la didàctica de les matemàtiques.

En finalitzar el Màster els estudiants han d’assolir els següents objectius:

1. Comprendre el conjunt de coneixement adquirits en la part de didàctica de les matemàtiques per poder iniciar-se en l’exercici de la docència a l’educació secundària.

2. Aplicar els coneixements didàctics adquirits en el curs i la seva capacitat de resolució de problemes a l’exercici de la docència com a professor de matemàtiques en centres i instituts d’educació secundària.

3. Integrar els coneixements de didàctica de les matemàtiques apresos en el curs, les vivències adquirides en la realització del pràcticum en els centres de secundària i les propostes d’innovació i recerca del treball final del Màster, per enfrontar-se a la complexitat de la professió com a docent en l’educació secundària.

4. Comunicar les seves decisions i conclusions com especialista en matemàtiques de manera clara i sense ambigüitats a l’alumnat, a les seves famílies i a la resta de professionals, aportant arguments a les pròpies afirmacions a partir d’una correcta presa de decisions basada en la reflexió sobre la responsabilitat social i ètica que implica l’exercici de la docència.

5. Valorar la importància de la formació continuada a l’hora d’ensenyar matemàtiques i adquirir les habilitats necessàries per poder realitzar aquesta formació tant de manera autònoma com en equip amb altres professionals.

5.- Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Competències Resultats d’aprenentatge

CEM1. Conèixer els continguts curriculars de les matèries relatives corresponents a l’especialització docent, així com el conjunt de coneixements didàctics sobre els processos d’ensenyament - aprenentatge

CES1.1. Demostrar que coneix el valor formatiu i cultural de les matemàtiques i dels continguts d’aquesta disciplina que s’imparteixen en l’Educació Secundària Obligatòria i en el batxillerat, i integrar aquests continguts en el marc de la ciència i de la cultura. CES1.2. Demostrar que coneix la història i els desenvolupaments recents de las diferents parts de les matemàtiques i les seves perspectives, per a transmetre una visió dinàmica d’aquestes i donar sentit a la matemàtica escolar, destacant la gènesi històrica dels coneixements matemàtics. CES1.3. Demostrar que coneix contextos i situacions en els quals s’usen i apliquen les diferents parts de les matemàtiques que composen el currículum de secundària obligatòria i del batxillerat, subratllant el caràcter funcional de les matemàtiques. CES1.4. Demostrar que coneix els desenvolupaments teòrico-pràctics de l’ensenyament i l’aprenentatge de les matemàtiques

CEM2. Planificar, desenvolupar i avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge potenciant processos educatius que facilitin l’adquisició de les competències pròpies dels respectius ensenyaments, atenent al nivell i formació prèvia dels

CES2.1. Demostrar que coneix els currículums de matemàtiques de la ESO i del batxillerat. CES2.2. Transformar els currículums de matemàtiques en seqüències d’actividats

4

estudiants així com l’orientació d’aquests, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre.

d’aprenentatge i programes de treball. CES2.3. Seleccionar, utilitzar i elaborar materials per a l’ensenyament de les matemàtiques. CES2.4. Entendre l’avaluació com un instrumento de regulació i d’estímul a l’esforç, i conèixer i desenvolupar estratègies i tècniques per a l’avaluació de l’aprenentatge de les matemàtiques.

CEM3. Buscar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la en els processos d’ensenyament i aprenentatge en les matèries pròpies de l’especialització cursada.

CEM4. Concretar el currículum que es vagi a implantar en un centre docent participant en la planificació col·lectiva del mateix; desenvolupar i aplicar metodologies didàctiques tant grupals com personalitzades, adaptades a la diversitat dels estudiants.

CES4.1. Demostrar que coneix i sap aplicar propostes docents innovadores en l’àmbit de les matemàtiques.

CEM5. Dissenyar i desenvolupar espais d’aprenentatge amb especial atenció a l’equitat, l’educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans que facilitin la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d’un futur sostenible.

CEM6. Adquirir estratègies per a estimular l’esforç de l’estudiant i promoure la seva capacitat per a aprendre per ell mateix i amb altres, i desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i iniciativa personals.

CES6.1. Crear un clima que faciliti la interacció i valori les aportacions dels estudiants per a fomentar l’aprenentatge de les matemàtiques a l’aula.

CEM7.Conèixer els processos d’interacció i comunicació a l’aula, dominar habilitats socials necessàries per a fomentar l’aprenentatge i la convivència a l’aula, i abordar problemes de disciplina i resolució de conflictes.

CEM8.Dissenyar i realitzar activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura en l’entorn on estigui ubicat; desenvolupar les funcions de tutoria i d’orientació dels estudiants de manera col·laborativa i coordinada; participar en l’avaluació, investigació i innovació dels processos d’ensenyament i aprenentatge.

CES8.1. Identificar els problemes relatius a l’ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques i plantejar possibles alternatives i solucions.

CE13. Interpretar les diferents necessitats educatives dels alumnes amb la finalitat de proposar les accions educatives més adequades.

CE14. - Posseir les habilitats d’aprenentatge necessàries per a poder realitzar una formació continua tant en els continguts i la didàctica de la Matemàtica com en els aspectes generals de la funció docent.

CT1. Fer un ús eficaç i integrat de les tecnologies de la informació i la comunicació.

CEST1.1. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació i integrar-les en el procés d’ensenyament-aprenentatge de les matemàtiques.

CT2. Comunicar-se de manera efectiva, tant de forma verbal com no verbal.

CT4. Generar propostes innovadores i competitives en l’activitat professional i en la investigació.

5

6.- Continguts de l’assignatura

BLOC 1. Ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques - Introducció a la didàctica de les matemàtiques. - Competència matemàtica i anàlisi curricular. - Aprenentatge de les matemàtiques a secundaria. Anàlisi de tasques. - La resolució de problemes com a activitat central de l’aprenentatge de les matemàtiques. - El professor com a organitzador del procés d’ensenyament - aprenentatge de les matemàtiques. - Desenvolupament didàctic dels blocs de continguts del currículum de la ESO y del batxillerat: - Nombres i iniciació a l’àlgebra - Geometria i mesura - Estadística i probabilitat - Càlcul i àlgebra - L’avaluació en matemàtiques BLOC 2. Innovació docent e iniciació a la investigació educativa en didàctica de les matemàtiques - Propostes docents innovadores i bones pràctiques per a l’ensenyament de les matemàtiques a secundària - Historia y didàctica de las matemàtiques. - Anàlisi crítica de materials i recursos per a l’ensenyament de les matemàtiques a secundària. - Disseny, elaboració, gestió i avaluació d’unitats didàctiques de matemàtiques. - Innovacions didàctiques en matemàtiques. L’activitat didàctica més enllà de l’aula. - La investigació en didàctica de les matemàtiques: El professor com a investigador a l’aula.

6

7.- Metodologia docent i activitats formatives

TIPUS ACTIVITAT

ECTS METODOLOGIA COMPETÈNCIES

Activitat dirigida

25% - 30%

Magistral/Expositiva. Resolució de problemes Pràctiques de laboratori.

Exemplificació i estudi de casos.

CES1.1, CES1.2, CES1.4, CES2.1, CES2.3, CES2.4,

CEM3, CES4.1, CEM7, CES8.1, CE14, CT2.

Activitat supervisada

15% - 20%

Tutories especialitzades presencials: col·lectives o individuals.

CES1.3, CES2.2, CES2.3, CES2.4, CEM5, CEST1.1,

CT2. Activitat

autónoma 40% - 60%

Estudi personal Lectures i comentaris de textos.

Realització d’activitats pràctiques i propostes didàctiques individuals i en grup.

CES1.1, CES1.2, CES1.3, CES1.4, CES2.1, CES2.3, CEM3, CES4.1, CES6.1, CEM7, CES8.1, CE14,

CEST1.1, CT4. Activitat

avaluació continuada

3% - 7% Treball / dossier. Proves de procés

CES1.1, CES1.2, CES1.3, CES1.4, CES2.1, CES2.3, CES4.1, CEST1.1, CT2.

8.- Avaluació Seran requisits per tenir dret a l’avaluació final: L’assistència a un mínim del 80% de les sessions de classe. El lliurament de les pràctiques i exercicis dins dels terminis indicats El domini de les matemàtiques que constitueixen el curriculum de l’Educació Secundària Obligatòria i el Batxillerat El conjunt d’activitats d’avaluació serà el següent:

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ % RESULTATS

D’APRENENTATGE

A) Ensenyament i aprenentatge de les matemàtiques

Assistència, participació i exposicions a les classes 10

Realització de quatre pràctiques al llarg del curs (síntesi de textos, problemes matemàtics i didàctics i anàlisi de situacions didàctiques)

60

Prova escrita final (conjunta de les dues parts) 30

B) Innovació i Recerca en Didàctica de les Matemàtiques

Assistència i participació a les classes 10

Pràctiques d’anàlisis de recursos i d’activitats didàctiques 10

Disseny i elaboració d’una unitat didàctica 50

Prova escrita final (conjunta de les dues parts) 30

7

9.- Bibliografia i enllaços web

Azcarate, C., Deulofeu, J. (1998-2004) Guías Praxis para el profesorado. Matemáticas.ESO. Madrid:

Wolters Kluver. Es troba on-line (només els articles): http://www.guiasensenanzasmedias.es/indexESO.asp

Corbalán, F. (1998) Juegos matemáticos para secundaria y bachillerato. Madrid: Síntesis Courant, R., Robbins, H. (1979) ¿Qué es la matemática? Madrid: Aguilar Gardner, M. (2009) ¡Ajá! Inspiración. Barcelona: RBA Goñi, J.Ma (Editor) (2010a) Matemáticas. Complementos de Formación disciplinar. Barcelona: Grao. Goñi, J.Ma (Editor) (2010b) Didáctica de las Matemáticas. Barcelona: Grao. Goñi, J.Ma (Editor) (2010c) Matemáticas. Investigación, innovación y buenas prácticas. Barcelona:

Grao. Mason, Burton, Stacey (1988) Pensar matemáticamente. Barcelona: Labor-MEC. NCTM (2004) Principios y Estándares para la Educación Matemática. Sevilla: Sociedad Andaluza de

Educación Matemática "Thales". La versió original en angles es troba a: http://www.nctm.org/ Pérez, A., Sánchez, M. (Editores) (2009) Matemáticas para estimular el talento: actividades del

proyecto Estalmat. Sevilla: Sociedad Andaluza de Educación Matemática "Thales". Pólya, G. (1965) Como plantear y resolver problemas. Mexico: Ed. Trillas. Pólya, G. (1981) Mathematical Discovery. New York: J. Wiley and Sons Steen, L.A. i altres (2006) Las matemáticas en la vida cotidiana. Madrid: Addison-Wesley/

Universidad Autonoma de Madrid. Webs d’interes: http://phobos.xtec.cat/creamat/joomla/ (CREAMAT. Centre de Recursos per ensenyar i aprendre

matemàtiques. Generalitat de Catalunya. Departament d’Educació) http://www.divulgamat.net/ (Divulgamat: Centro Virtual de Divulgación de las matemáticas).

10. – Calendari de les sessions pel curs 2010-2011. FASE I: del 4 d’octubre de 2010 al 19 de novembre de 2010 (7 setmanes). La primera setmana (del 4 al 8 d’octubre) segueix un horari diferent al de la resta de les setmanes (veure full a part): inauguració del curs, presentació de cada mòdul, del practicum i tallers d’expressió oral i educació emocional. Dilluns 11- X Dimarts 12 - X Dimecres 13-X 15:30 – 17:45 h FESTIU FESTIU Ensenyament/

Aprenentatge 1 J. Deulofeu

18:15 – 20:30 h FESTIU

FESTIU

Complements de Formació 2 Josep Gascón

Dilluns 18-X Dimarts 19-X Dimecres 20-X 15:30 – 17:45 h Ensenyament/

Aprenentatge 2 Ll. Bibiloni

Ensenyament/ Aprenentatge 3 L. Figueiras

Ensenyament/ Aprenentatge 4 J. Deulofeu

18:15 – 20:30 h Complements de Formació 3 Josep Gascón

Seminari Practicum 1 J.Deulofeu, L. Figueiras, R. Pujol, R. Rodriguez

Complements de Formació 4 Josep Gascón

8

Dilluns 25-X Dimarts 26-X Dimecres 27-X 15:30 – 17:45 h Ensenyament/

Aprenentatge 5 Ll. Bibiloni

Ensenyament/ Aprenentatge 6 L. Figueiras

Ensenyament/ Aprenentatge 8 J. Deulofeu

18:15 – 20:30 h Complements de Formació 5 Josep Gascón

Ensenyament/ Aprenentatge 7 L. Figueiras

Complements de Formació 6 Josep Gascón

Dilluns 1-XI Dimarts 2-XI Dimecres 3-XI 15:30 – 17:45 h FESTIU Ensenyament/

Aprenentatge 9 L. Figueiras

Ensenyament/ Aprenentatge 10 J. Deulofeu

18:15 – 20:30 h FESTIU

Seminari Practicum 2

Complements de Formació 7 Josep Gascón

Dilluns 8-XI Dimarts 9-XI Dimecres 10-XI 15:30 – 17:45 h Ensenyament/ Aprenentatge

11 Ll. Bibiloni

Ensenyament/ Aprenentatge 12 L. Figueiras

Ensenyament/ Aprenentatge 14 J. Deulofeu

18:15 – 20:30 h Complements de Formació 8 Josep Gascón

Ensenyament/ Aprenentatge 13 L. Figueiras

Complements de Formació 9 Josep Gascón

Dilluns 15-XI Dimarts 16-XI Dimecres 17-XI 15:30 – 17:45 h Ensenyament/ Aprenentatge

15 Ll. Bibiloni

Ensenyament/ Aprenentatge 16 L. Figueiras

Ensenyament/ Aprenentatge 17 J. Deulofeu

18:15 – 20:30 h Complements de Formació 10 Josep Gascón

Seminari Practicum 3 Complements de Formació 11 Josep Gascón

FASE III: del 9 de desembre de 2010 al 25 de febrer de 2011 (9 setmanes). Dilluns 13-XII Dimarts 14-XII Dimecres 15-XII 15:30 – 17:45 h Ensenyament/

Aprenentatge 18 Ll. Bibiloni

VISITA IES Ensenyament/ Aprenentatge 19 L. Figueiras

18:15 – 20:30 h Complements de Formació 12 J. Gascón

VISITA IES Complements de Formació 13 Josep Gascón

Dilluns 20-XII Dimarts 21-XII Dimecres 22-XII 15:30 – 17:45 h Ensenyament/

Aprenentatge 20 L. Figueiras

Ensenyament/ Aprenentatge 21 L. Figueiras

Ensenyament/ Aprenentatge 22 Ll. Bibiloni

18:15 – 20:30 h Complements de Formació14 J. Gascón

Seminari Practicum 4 Complements de Formació 15 Josep Gascón

Dilluns 10 - I Dimarts 11 - I Dimecres 12 - I 15:30 – 17:45 h Ensenyament/

Aprenentatge 23 Ll. Bibiloni

Innovació i Recerca 1 R. Pujol

Innovació i Recerca 2 J. Deulofeu

18:15 – 20:30 h Complements de Formació 16 Josep Gascón

Seminari Practicum 5 Complements de Formació 17 Josep Gascón

9

Dilluns 17 - I Dimarts 18 - I Dimecres 19-I 15:30 – 17:45 h Ensenyament/

Aprenentatge 24 Ll. Bibiloni

VISITA IES Innovació i Recerca 2 R. Pujol

18:15 – 20:30 h Complements de Formació 18 Josep Gascón

VISITA IES Complements de Formació 19 Josep Gascón

Dilluns 24-I Dimarts 25-I Dimecres 26-I 15:30 – 17:45 h Ensenyament/ Aprenentatge

25 Ll. Bibiloni Innovació i Recerca 3 R. Pujol

Innovació i Recerca 4 D. Barba

18:15 – 20:30 h Complements de Formació 20 Noemí Ruiz

Seminari Practicum 6 Complements de Formació 21 Noemí Ruiz

Dilluns 31-I Dimarts 1-II Dimecres 2-II 15:30 – 17:45 h Ensenyament/ Aprenentatge

26 Ll. Bibiloni VISITA IES Innovació i Recerca 5

D. Barba 18:15 – 20:30 h Complements de Formació

22 Noemí Ruiz VISITA IES Complements de Formació

23 Noemí Ruiz Dilluns 7 - II Dimarts 8 - II Dimecres 9 - II 15:30 – 17:45 h Ensenyament/ Aprenentatge

27 J. Deulofeu Innovació i Recerca 6 R. Pujol

Innovació i Recerca 7 D. Barba

18:15 – 20:30 h Complements de Formació 24 Noemí Ruiz

Seminari Practicum 7 Complements de Formació 25 Noemí Ruiz

Dilluns 14 -II Dimarts 15 - II Dimecres 16 - II 15:30 – 17:45 h Innovació i Recerca 8

J. Deulofeu VISITA CENTRE

Innovació i Recerca 9 J. Deulofeu

18:15 – 20:30 h Complements de Formació 26 J. Gascón/ N. Ruiz

PRIMARIA Complements de Formació 27 J. Gascón/ N. Ruiz

La darrera setmana d’aquesta fase ( 21 al 25 de febrer) no seguirà l’horari habitual: tallers, sessions generals i preparació del practicum II.

FASE 5: 25 d’abril al 27 de maig de 2011 (5 setmanes). Dilluns 25-IV Dimarts 26-IV Dimecres 27-IV 15:30 – 17:45 h FESTIU Innovació i Recerca 10

R. Pujol Innovació i Recerca 11 J. Deulofeu

18:15 – 20:30 h FESTIU

Seminari Practicum i treball Fi master 8

Complements de Formació 28 J. Gascón/ N. Ruiz

Dilluns 2-V Dimarts 3 -V Dimecres 4 - V 15:30 – 17:45 h Innovació i Recerca 12

J. Deulofeu

VISITA DIDACTICA

Innovació i Recerca 13 R. Pujol

18:15 – 20:30 h Complements de Formació 29 J. Gascón/ N. Ruiz

MATEMATIQUES Complements de Formació 30 J. Gascón/ N. Ruiz

10

Dilluns 9 - V Dimarts 10 - V Dimecres 11 - V 15:30 – 17:45 h Innovació i Recerca 14

J. Deulofeu

Innovació i Recerca 15 R. Pujol

Innovació i Recerca 16 J. Deulofeu

18:15 – 20:30 h Complements de Formació 31 J. Gascón/ N. Ruiz

Seminari Practicum i treball Fi master 9

Complements de Formació 32 Noemí Ruiz

Dilluns 16 - V Dimarts 17 - V Dimecres 18 - V 15:30 – 17:45 h Innovació i Recerca 17

J. Deulofeu

VISITA DIDACTICA

Innovació i Recerca 18 R. Pujol

18:15 – 20:30 h Complements de Formació 33 Noemí Ruiz

MATEMATIQUES Complements de Formació 34 Noemí Ruiz

Dilluns 23 - V Dimarts 24 - V Dimecres 25 - V 15:30 – 17:45 h Complements de

Formació 35 Josep Gascón

Innovació i Recerca 19 R. Pujol

Avaluació Didàctica: Ensenyament / Aprenen-tatge//Innovació /Recerca

18:15 – 20:30 h Avaluació Complements de Formació J. Gascón/ N. Ruiz

Seminari Practicum i treball Fi master 10

Avaluació final del mòdul

Del 30 de maig al 17 de juny de 2011 només hi haurà seguiment individualitzat del treball fi de màster

Màster universitari en formació de professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat,

formació professional i ensenyaments d'idiomes

Especialitat: Matemàtiques

Pràcticum i Treball fi de màster

Curs: 2010-2011

2

1.- Dades de l’assignatura

Nom de l’assignatura Pràcticum i treball de fi de màster

Codi 42099 Crèdits ECTS 18 Curs i període en el que s’imparteix

Primer i Segon Semestre

Horari Veure calendari al final

Lloc on s’imparteix Centres de practiques i aules del mòdul específic segons

especialitats Llengües Català (Anglès, a l’especialitat d’anglès) Responsable de l’assignatura

Nom professor/a Jordi Deulofeu

Departament Didàctica de les matemàtiques i les ciències

Universitat/Institució Autònoma de Barcelona

Despatx G-5, 132

Telèfon (*) 93 581 26 47

e-mail jordi.deulofeu@uab.cat / lourdes.figueiras@uab.cat /

roma.pujol@uab.cat / rafael.rodriguez@uab.cat

Horari de tutories A convenir

2.- Prerequisits

No es contemplen

3.- Equip docent

Jordi Deulofeu, jordi.deulofeu@uab.cat Lourdes Figueiras, lourdes.figueiras@uab.cat Romà Pujol, roma.pujol@uab.cat Rafael Rodriguez, rafael.rodriguez@uab.cat

3

4.- Contextualització i objectius formatius de l’assignatura

L’estructura del mòdul és comuna a totes les especialitats, encara que el seu contingut i desenvolupament està relacionat tant amb el mòdul comú (formació psicopedagògica i social) com amb el mòdul específic corresponent a la seva especialitat.

El mòdul de pràcticum i treball de fi de màster té dues parts diferenciades però complementàries. El treball que l’estudiant realitzarà al llarg del mòdul ha de servir-li per tenir un contacte amb la realitat de la professió, i per aquest motiu es desenvolupa en gran part en un centre d’educació secundària. En primer lloc, l’estudiant haurà de conèixer la realitat d’un centre educatiu, les seves funcions, estructura i organització, així com integrar-se en la vida i les activitats del centre de pràctiques. En segona instància haurà d’integrar-se en un grup classe i realitzar activitats d’intervenció tant acompanyada com autònoma. En conjunt, la seva feina, tant en les fases de preparació a la universitat com en la seva estada en un centre de secundària, li ha de permetre posar en pràctica les competències necessàries per al seu desenvolupament professional, amb l’ajuda del tutor de la universitat, del coordinador de pràctiques del centre i del tutor del centre. D’altra banda, la realització del treball de fi de màster, que es realitzarà amb posterioritat al pràcticum, ha de possibilitar la reflexió sobre els continguts i les competències del màster, per tal de mostrar-ne la seva adquisició.

5.- Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Competències Resultats d’aprenentatge

CEM2. Planificar, implementar i avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge potenciant processos educatius que facilitin l’adquisició de les competències pròpies dels respectius ensenyaments, atenent al nivell dels estudiants així com a l’orientació dels mateixos, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre

CES 2.1 Adquirir experiència en la planificació, la docència i l’avaluació de les matèries corresponents a l’especialitat.

CEM3. Buscar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la als processos d’ensenyament i aprenentatge en les matèries pròpies de l’especialitat.

CEM4. Concretar el currículum que s’hagi d’implantar en un centre docent participant en la planificació col·lectiva del mateix; desenvolupar i aplicar metodologies didàctiques tant de grup como personalitzades, adaptades a la diversitat dels estudiants.

CEM5. Dissenyar i desenvolupar espais d’aprenentatge amb especial atenció a l’equitat, l’educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans que faciliten la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d’un futur sostenible.

4

CEM6. Adquirir estratègies para estimular l’esforç de l’estudiant i promoure la seva capacitat per aprendre per sí mateix i amb altres, i desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que faciliten l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.

CEM7.Conèixer els processos d’interacció i comunicació a l’aula i al centre, dominar destreses i habilitats socials necessàries per fomentar l’aprenentatge i la convivència a l’aula, i abordar problemes de disciplina i resolució de conflictes.

CES7.1. Dominar les destreses i habilitats socials necessàries per fomentar un clima que faciliti l’aprenentatge i la convivència.

CEM8.Diseñar y realitzar activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura en l’entorn on estigui ubicat; desenvolupar les funcions de tutoria i d’orientació dels estudiantes de manera col·laborativa i coordinada; participar en la avaluació, investigació i innovació dels processos d’ensenyament i aprenentatge.

CEM9.Conèixer la normativa i la organització institucional del sistema educatiu i models de millora de la qualitat d’aplicació als centres d’ensenyament.

CEM11. Informar y assessorar a les famílies sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge i sobre la orientació personal, acadèmica y professional dels fills.

CE12. Organitzar un grup d’estudiants per a un bon desenvolupament de les activitats compartides.

CE13. Interpretar les diferents necessitats educatives dels alumnes amb la finalitat de proposar les accions educatives més adequades.

CES13.1. Elaborar propostes basades en l’adquisició de coneixements, destreses i aptituds intel·lectuals i emocionals.

CE14. Tenir les habilitats d’aprenentatge necessàries per poder realitzar una formació continuada tant en els continguts i la didàctica de l’especialitat com en els aspectes generales de la funció docent.

CT3. Treballar en equip i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinaris) i desenvolupar actituds de participació i col·laboració como a membre actiu de la comunitat.

CT1. Fer un us eficaç e integrat de les tecnologies de la informació i la comunicació.

CT2. Comunicar-se de manera efectiva, tant de forma verbal como no verbal.

CES2.1. Acreditar un domini de l’expressió oral i escrita en la pràctica docent.

CT4. Generar propostes innovadores y competitives en l’activitat professional i en la investigació.

CES.4.1. Participar en las propostes de millora en els diferents àmbits d’actuació a partir de la reflexió basada en la pràctica

CT5. Analitzar críticament el treball personal i utilitzar els recursos pel desenvolupament professional.

5

CT6. Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d’acord amb els principis deontològics de la professió.

CT7. Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionals per desenvolupar aquelles necessàries en el seva actuació i desenvolupament professional.

6.- Continguts de l’assignatura

El mòdul s’estructura en els següents blocs: A) Pràcticum BLOC 1. Tallers d’Expressió Oral i d’Educació Emocional. La relació entre docents i alumnes: tipus d’estratègies discursives. Les explicacions orals a classe. Anàlisi dels formats d’interacció per facilitar la construcció del coneixement. Reflexió sobre els recursos discursius basats en la utilització d’estratègies retòriques i ajudes visuals. Preguntes reflexives versus reproductives. L’argumentació en l’àmbit acadèmic. BLOC 2. Pràctiques d’observació en un centre d’Educació Secundària. Primera fase de les pràctiques en un IES que ha de servir per conèixer el centre i el seu entorn, el seu projecte educatiu i les concrecions del mateix; l’organització general, el funcionament del departament corresponent a l’especialitat, l’anàlisi dels recursos del centre per una educació de qualitat, el treball del professor tutor de secundària i les diferents intervencions en què el tutor actua com a docent. El practicant també pot col·laborar amb el tutor en la planificació i execució d’activitats a l’aula. BLOC 3. Pràctiques d’intervenció en un centre d’Educació Secundària. Segona fase de les pràctiques en un IES que ha de servir per completar les pràctiques d’observació i analitzar les característiques professionalitzadores del professor de secundaria. Així mateix, durant aquest període l’estudiant en pràctiques realitzarà petites actuacions d’intervenció acompanyada i una intervenció autònoma com a professor. Aquesta intervenció haurà de ser dissenyada, implementada i avaluada per l’estudiant sota la supervisió del tutor del centre i el tutor de la universitat. B) Treball fi de màster BLOC 4. Treball fi de màster. L’estudiant haurà d’elaborar un treball de reflexió final i en farà una presentació pública oral davant un tribunal que permeti mostrar que ha adquirit el conjunt de competències del màster que el capaciten per iniciar la seva actuació com a docent de la seva especialitat en un centre d’educació secundària.

6

7.- Metodologia docent i activitats formatives

Tipus d’activitat

Hores Metodologia Resultats d’aprenentatge

Activitat dirigida

40 hores Tallers i seminari de seguiment del practicum i del treball fi de master

CEM10, CT1, CES2.1, CES4.1, CEM9, CT5, CT7

Activitat supervisada

200 hores Tutories presencials: col·lectives o individuals. Revisió de treballs Pràctiques d’ observació i d’actuació en un centre d’educació secundària.

CES2.1, CEM3, CEM4, CEM5, CEM6, CES7.1, CEM8, CEM11, CE12, CES13.1, CE14, CT1, CES2.1, CT3, CES4.1, CT5, CT6, CT7

Activitat autònoma

200 hores Preparació d’activitats a realitzar en els períodes de pràctiques. Preparació i elaboració del portafoli del pràcticum i del treball de fi de màster

CEM3, CEM4, CEM5, CEM6, CEM8, CEM9, CEM10, CEM11, CE13, CE14, CT1, CES2.1, CT3, CT5

Activitat d’avaluació continuada

10 hores Seguiment documents del portafoli. Autoavaluació i coavaluació entre l’estudiant, el tutor del centre i el tutor de la universitat

CES2.1, CEM3, CEM4, CEM6, CES7.1, CEM8, CEM9, CEM10, CES13.1, CE14, CT1, CT5, CT6, CT7

8.- Avaluació

A) Pràcticum

Durant les diverses fases del pràcticum l’estudiant elaborarà un portafoli amb els següents documents:

Doc. 1: Expectatives (1-2 fulls) Entrega: 16 – 11 – 2010 Doc. 2: Primera estada a l’IES (observacions pautades) (4-6 fulls) Entrega: 21 –12 – 2010 Doc. 3: Planificació docent (disseny d’una unitat didàctica) (10+Annex) Entrega: 25 – 02 – 2011 Doc. 4: Actuació docent, Valoració personal i propostes de millora (4-6+Annex) Entrega: 10 – 05 – 2011

En les sessions de seminari de seguiment del pràcticum el tutor de la universitat orientarà l’estudiant sobre el contingut de cadascun dels documents que formaran el portafoli. Així mateix el tutor del centre orientarà l’estudiant especialment per a la realització de la planificació i l’actuació docent.

Per a l’avaluació del pràcticum es tindrà en compte l’assistència i participació en els tallers i en el seminari de seguiment del pràcticum. Així mateix es valoraran el conjunt d’actuacions en el centre de secundària i el contingut del portafoli. Per a l’avaluació del pràcticum es tindrà en compte el següent barem: Assistència i participació en els tallers i el seminari de seguiment del pràcticum 10%

Valoració del portafoli del pràcticum 50%

Valoració de l’informe del tutor i del coordinador de practiques del centre de secundària. 40%

7

Per aprovar el pràcticum caldrà haver superat cadascun dels apartats anteriors. Això inclou tenir aprovats cadascun dels documents del portafoli. L’assistència als tallers i al seminari de seguiment del pràcticum és obligatòria (mínim 80% d’assistència). D’altra banda cal assistir a totes les sessions que es realitzaran en els centres de secundària (100% d’assistència).

B) Treball fi de màster

En les sessions de seminari de seguiment del treball de fi de màster el tutor de la universitat orientarà l’estudiant sobre el desenvolupament del treball i revisarà l’elaboració del mateix. El treball de fi de màster serà un petit treball d’indagació a l’aula o d’aprofundiment i reflexió teòrica, concebut com una activitat d’autoformació. Es realitzarà a partir de dades empíriques (enregistraments, treballs dels alumnes de secundaria, entrevistes, observacions, diaris, materials d’aula) i/o lectures d’aprofundiment didàctic (articles de difusió, recerca, reflexions, etc). Pot estar relacionat amb algun treball previ que s’hagi desenvolupat durant el curs i sobre el que ara es vulgui aprofundir més mitjançant un estudi de caire empíric o teòric. L’extensió del treball serà de 25 pàgines, aproximadament, i s’haurà de lliurar tant en format electrònic com en paper abans del 15 de juny de 2011. Per a l’avaluació del treball fi de màster es tindrà en compte el següent barem: Seguiment del treball per part del tutor 10%

Valoració del treball per part del tribunal 50%

Valoració de l’exposició oral 40%

L’estudiant haurà d’haver superat el pràcticum per tal de poder presentar el treball de fi de màster. La qualificació final del mòdul s’obtindrà fent una mitjana ponderada entre la qualificació del pràcticum i la del treball de fi de màster (d’acord amb el nombre de crèdits de cada part).

9. – Calendari de les sessions pel curs 2010-2011

D’acord amb el calendari global del màster, el pràcticum es desenvoluparà durant tot el curs. Concretament hi haurà dos períodes en els quals l’estudiant anirà a un centre de secundària: Pràcticum I (pràctiques d’observació): del 22 de novembre al 3 de desembre de 2010. En aquest període, a més de les tasques pròpies del pràcticum, l’estudiant haurà de recollir un conjunt de dades per a l’elaboració d’un treball del modul comú. Pràcticum II (pràctiques d’intervenció): del 28 de febrer al 15 d’abril de 2011 Durant tot el curs es realitzarà a la universitat un seminari de seguiment del practicum i del treball fi de màster. Les sessions seran sempre en dimarts de 18:45 a 20:30 h, amb el següent calendari: Fase I: dies 19 d’octubre, 2 de novembre i 16 de novembre de 2010 Fase III: dies 21 de desembre de 2010, 11 de gener, 25 de gener, 8 de febrer de 2011 Fase V: dies 26 d’abril, 10 de maig i 24 de maig de 2011. El treball de fi de màster s’haurà d’entregar al tutor de la universitat abans del 15 de juny de 2011 i, amb posterioritat a la data d’entrega, entre el 20 i el 30 de juny de 2011, l’estudiant haurà de fer una defensa oral del treball davant d’un tribunal. Excepcionalment el treball fi de màster es podrà lliurar el 2 de setembre de 2011 i fer la defensa oral del mateix entre el 5 i el 9 de setembre de 2011.

Màster universitari en formació de professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat,

formació professional i ensenyaments d'idiomes

Especialitat: Música

Mòdul específic: Didàctica i Complements de

Formació

Curs: 2010-2011

2

1.- Dades de l’assignatura

Nom de l’assignatura Màster d’Educació musical a Secundària

Codi 42097 Crèdits ECTS 27 ECTS Curs i període en el que s’imparteix

Primer / Segon Semestre

Horari Dimecres-divendres matins

Lloc on s’imparteix Veure lloc segons grup

SLIPI Facultat Ciències de l’Educació Llengües Català Responsable de l’assignatura

Nom professor/a Cèsar Calmell Piguillem

Departament Didàctica de l’Expressió musical, plàstica i corporal

Universitat/Institució Universitat Autònoma de Barcelona

Despatx n165

Telèfon (*)

e-mail cesar.calmell@uab.cat

Horari de tutories A convenir

2.- Prerequisits

No es contemplen

3.- Contextualització i objectius formatius de l’assignatura

L’educació musical al llarg de l’Educació Secundària obligatòria i del Batxillerat post-obligatori és un element fonamental que contribueix de forma privilegiada tant al desenvolupament intel·lectual, estètic i emocional dels adolescents com també a promoure processos d’obertura social vers els altres. Donat l’ampli ventall de coneixements que es susceptible de desplegar en els àmbits científic, artístic i comunicatiu, l’educació musical a l’escola esdevé una de les poques matèries en el currículum escolar que encara conté en si mateixa tots els ingredients necessaris en la formació equilibrada i harmònica de l’ésser humà.

3

4.- Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Competències Resultats d’aprenentatge

CEM 1 Conèixer els continguts curriculars de les matèries relatives a l’especialització docent corresponent, així com també el cos de coneixements didàctics al voltant dels processos d’ensenyament i aprenentatge respectius.

-CES1.1. Demostrar que coneix el valor formatiu i cultural de la música i dels continguts d’aquesta disciplina que s’imparteixen a l’Educació Secundària Obligatòria i i en el Batxillerat, i integrar aquests continguts en el marc de la ciència, la cultura i l’art. -CES1.2. Demostrar que coneix la història i els desenvolupaments recents de la música per tal de transmetre’n una visió dinàmica i donar sentit a la música escolar, tot destacant la gènesi dels coneixements musicals. -CES1.3. Demostrar que coneix contextos i situacions on sigui possible d’aplicar els diferents continguts que integren el currículum de Secundària Obligatòria i del Batxillerat, subratllant el caràcter pràctic, creatiu i educatiu de la sensibilitat que comporta el cultiu de la música en grup. -CES1.4. Demostrar que coneix els desenvolupaments teòrico-pràctics de l’ensenyament i l’aprenentatge de la música.

CEM2. Planificar, desenvolupar i avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge tot potenciant processos educatiu que facilitin l’adquisició de les competències propis dels respectius ensenyaments, atenent al nivell i formació prèvia dels estudiants així com la seva orientació, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre

-CES2.1. Demostrar que coneix els currículums de música de la ESO i del Batxillerat. -CES2.2. Transformar els currículums de música en seqüències d’activitats d’aprenentatge i programes de treball. -CES2.3. Seleccionar, utilitzar i elaborar materials per a l’ensenyament de la música.

-CES2.4. Entendre l’avaluació com un instrument de regulació i d’estímul a l’esforç, i conèixer i desenvolupar estratègies i tècniques per a l’avaluació de l’aprenentatge de la música.

CEM3. Buscar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la en els processos d’ensenyament i aprenentatge en les matèries que són pròpies de l’especialització cursada.

CEM4. Concretar el currículum que s’hagi d’implantar en un centre docent, participant en la seva planificació col·lectiva; desenvolupar i aplicar metodologies didàctiques tant de grup com personalitzades, adaptades a la diversitat dels estudiants.

-CES4.1. Demostrar que coneix i aplica propostes docents innovadores en l’àmbit de la música.

4

CEM5. Dissenyar i desenvolupar espais d’aprenentatge amb especial atenció a l’equitat, l’educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans que facilitin la vida en societat, la presa de decisions i la construcció

-CES5.1. Dissenyar i planificar espais d’aprenentatge on la pràctica musical vocal, instrumental, i a través de suports electrònics sigui freqüent i intel·lectual i emocionalment estimulant per als estudiants. -CES5.2. Dissenyar i planificar espais d’aprenentatge on la recepció i l’escolta musicals constitueixin els mitjans instrumentals per a una formació crítica i estètica de l’oïda musical.

CEM6. Adquirir estratègies per a estimular l’esforç de l’estudiant i promoure la seva capacitat per a aprendre per si mateix i amb la companyia d’altres, i desenvolupar habilitats de pensaments i de decisió que facilitin l’autonomia, la confiança i iniciativa personals.

-CES6.1. Crear un clima que faciliti la interacció i valori les aportacions dels estudiants per al foment de l’aprenentatge de la música a l’aula.

CEM7.Conèixer els processos d’interacció i comunicació a l’aula, dominar destreses i habilitats socials necessàries per al foment de l’aprenentatge i la convivència a l’aula, i abordar problemes de disciplina i de resolució de conflictes.

CEM8.Dissenyar i realitzar activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura en l’entorn on estigui situat; desenvolupar les funcions de tutoria i d’orientació dels estudiants de manera col·laborativa i coordinada; participar en l’avaluació, investigació i innovació dels processos d’ensenyament i aprenentatge.

-CES8.1. Identificar els problemes relatius a l’ensenyament i aprenentatge de la música, i plantejar possibles alternatives i solucions.

CE13. Interpretar les diferents necessitats educatives dels alumnes amb la finalitat de proposar les accions educatives que siguin més adequades.

CE14. Posseir les habilitats d’aprenentatge necessàries per a poder realitzar una formació contínua tant en els continguts i la didàctica de la música com en els aspectes generals de la funció docent.

CT1. Fer un us eficaç i integrat de les tecnologies de la informació i la comunicació.

CEST1.1. Utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació i integrar-les en el procés d’ensenyament-aprenentatge de la música.

CT2. Comunicar-se de manera efectiva, tant de forma verbal como no verbal.

CT4. Generar propostes innovadores i competitives en l’activitat professional i en la investigació.

5

5.- Continguts de l’assignatura

Bloc 1: Complements per a la formació disciplinar

Història de la música Continguts procedimentals:

1. Tècniques de la narrativa històrica aplicades a la música: de les generalitats d’una època a les peculiaritats d’un biografia.

2. Els elements del llenguatge musical com a referents de l’anàlisi auditiva d’una peça musical. 3. El comentari de l’audició en una perspectiva cronològica dels estils musicals 4. La història de la música en la seva transversalitat amb la història de l’art i del pensament 5. L’anàlisi de l’audició a partir de documents gràfics musicals. 6. L’escolta crítica enfront de l’escolta indiscriminada

Continguts conceptuals:

1. L’Edat Mitjana. De la monodia a la polifonia 2. El Renaixement. L’esplendor de la polifonia 3. El Barroc. L’era del baix continu 4. El classicisme. L’auge del simfonisme 5. El romanticisme. El descobriment del “jo” en la música 6. El segle XX. La cruïlla de tendències: música culta i músiques populars 7. Músiques d’altres cultures

Informàtica musical 1. El blog com a eina de treball amb els alumnes a l'ESO

El.laboració d'un blog Eines més habituals Recursos musicals en un blog Apliacions didàctiques

2. Editors musicals de partitures

Treball amb diferents editors musicals Apliació pràctica (profesor i alumne) Pràctica i el.laboració de partitures

3. Anàlisi de diferents webs amb exercicis de llenguatge musical

Recerca i treball d'anàlisi Creació d'una proposta de treball individual

4. Els editors de so

Coneixement i pràctica sobre diferents editors de so Aplicacions didàctiques

5. Música i informàtica

Anàlisi i pràctica de les possibilitats a l'ESO

6

Proposta d'un model a través dels continguts treballats

Audició musical 1. L’escolta: oïda i percepció auditiva

Funcionament del sistema auditiu humà Conseqüències en el processament i apropiació de la informació musical

2. La comprensió del discurs musical

Contextualització i anàlisi de fragments Modes de representació: L’expressió corporal Les representacions visual i plàstiques El llenguatge verbal El llenguatge musical

3. El repertori al servei de l’audició a l’aula

Criteris per a l’elecció d’obres musicals Recursos didàctics

Conjunt coral 1. Cantar a les etapes de Secundària i en el Batxillerat 2. La veu i el cos 3. El director: formació, domini del llenguatge i funcions 4. L’anàlisi de les obres, l’assaig i la intepretació 5. El repertori de música coral a Secundària

El teclat i els instruments harmònics com a suport de l’ensenyament musical a l’aula 1. El teclat i els instruments harmònics com a suport de l’ensenyament musical a l’aula. 2. La funcionalitat pràctica de l’harmonia: xifrats d’acords, funcions harmòniques i tonals 3. Les tècniques d’improvisació a la guitarra i el teclat: a partir d’estructures harmòniques, mètriques, motius

rítmics i melòdics, etc. 4. L’acompanyament harmònic de cançons. L’acompanyament com a integrant de la interpretació 5. L’acompanyament com a recurs 6. Pràctiques d’acompanyament

7

Bloc 2, ensenyament i aprenentatge de la música

Didàctica de la música a Secundària i al Batxillerat 1. La concepció constructivista de I'aprenentatge escolar i de I'ensenyament: aspectes bàsics. Aprenentatge

significatiu i ajut pedagògic. L'enfocament globalitzador. Coneixements previs i aprenentatge escolar. La funcionalitat de I'aprenentatge a I'àrea i la seva avaluació.

2. La LOE i l’educació musical. Ell concepte de competència. Les competències bàsiques: competències transversals, metodològiques, personals i socials i la seva relació amb la programació musical. Aportació de l’educació musical a l’adquisició de les competències bàsiques.

3. La programació musical a la ESO i al batxillerat. Consideracions inicials: les quatre activitats fonamentals que han de presidir la programació: escoltar, interpretar, crear i contextualitzar.

4. Del primer nivell de concreció a la programació a l’aula. Els principals continguts de l’educació musical al llarg de la ESO i en el batxillerat: elements del llenguatge musical: metre, ritme, melodia, dinàmica, textura, etc.; la música en la seva doble dimensió diacrònica i sincrònica; la interdisciplinarietat dels llenguatges artístics.

5. L’elaboració d’una unitat didàctica: competències, objectius, continguts, activitats didàctiques i activitats d’avaluació.

6. El professor de música i les seves funcions generals i específiques en el centre escolar fora de l’aula: ell professor com organitzador i coordinador d’activitats transversals i de centre.

Conjunt instrumental 1. El cos com instrument de percussió. Possibilitats tímbriques, polirritmies, acompanyaments i creacions

sonores. 2. Instruments de percussió indeterminada per ser usats a l'escola; les seves característiques formals i

tímbriques. Polirritmies, acompanyaments, lectures i creacions. Tècniques bàsiques d'execució. 3. Instruments de percussió determinada. Els instruments de placa. Tècnica bàsica d'execució. 4. Pràctica de conjunt instrumental. Lectures, improvisació, acompanyaments i harmonització de cançons i

melodies. Creacions . 5. Anàlisi d'obres instrumentals escolars. Criteris de selecció de materials.Aplicacions didàctiques.

6.- Metodologia docent i activitats formatives

Activitat

Hores Metodologia Resultats d’aprenentatge

Activitat dirigida

25% Magistral/Expositiva. Ejemplificació i y estudi de casos. Exposició de treballs/ propostes didàctiques i deat

CES1.1, CES1.2, CES1.4, CES2.1, CES2.3, CES2.4, CEM3, CES4.1, CEM7, CES8.1, CE14, CT2.

Activitat supervisada

15% Tutories especialitzades presencials col·lectives o individuals Revisió de treballs

CES1.3, CES2.2, CES2.3, CES2.4, CEM5, CEST1.1, CT2.

Activitat autònoma

55% Estudi personal Lectures, anàlisis i comentaris Realizació d’activitats pràctiques i propostes didàctiques en grup

CES1.1, CES1.2, CES1.3, CES1.4, CES2.1, CES2.3, CEM3, CES4.1, CES6.1, CEM7, CES8.1, CE14, CEST1.1, CT4.

Activitat avaluació continuada

5% Treballs / dossier. Proves de procés

CES1.1, CES1.2, CES1.3, CES1.4, CES2.1, CES2.3, CES4.1, CEST1.1, CT2.

8

7.- Avaluació Activitats d’avaluació

% Resultats d’aprenentatge

Exàmens escrits Valoració d’exposicions orals i entrevistes

40% CES 1.1, CES 1.2, CES 1.3, CES 1.4, CES 2.1, CES 2.2

Valoració de treballs/dossiers 35% CES 2.1, CES 2.2, CES 2.3, CES 4.1, CES 5.1, CES 5.2

Informes de progrés 10% CES 4.1 Valoració d’observacions pautades 15% CES 5.1, CES 5.2, CES 6.1

8.- Bibliografia i enllaços web

Història de la música Michels, Ulrich: Atlas de la música (vol. 1, 2) Alianza Editorial, Madrid, 2004 Sadie Stanley (Edit): Guía Akal de la Música Editorial Akal. Madrid, 2002 Jay Grout, Donald: Historia de la música occidental (Vol. 1,2): Alianza Editorial, 2004 Elliott, David: Music Matters. Oxford University Press. New york, 1995 Audició musical ALSINA, P.; SESÉ, F. (1994): La música y su evolución. Historia de la música con propuestas didácticas y 49 audiciones. Barcelona: Graó. (Inclou CD) BONAL, E.; CASAS, M.; CASAS, N. (2005): Diversita't.�Cançons, danses... activitats i recursos per a la convivència en la diversitat. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Fundació Bofill. (inclou 2 CDs) DAVIDSON, L.; SCRIPP, L. (1991): "Educación y desarrollo musicales desde un punto de vista cognitivo". A: Infancia y educación artística, ed. per D.J. Hargreaves. Madrid: Morata, MEC. P. 80-111. FREGA, A. L. (1996): Música para maestros. Barcelona: Graó. MALAGARRIGA, T.; VALLS, A. (2003): La audición musical en la Educación Infantil Barcelona: CEAC (inclou CD) ESCALAS, R., GALOFRÉ, F. I RIERA, C. (1993-1996): Audició I i Audició II. Coediten: El Vendrell: MF ; Barcelona: Boileau i Dinsic Publicacions Musicals. SWANWICK, K. (1991): Música, pensamiento y educación. Madrid: Morata y MEC. XTEC: http://www.xtec.es/recursos/musica/index.htm Mestres i música: http://www.mestresimusica.net/ BIVEM (Bilbioteca virtual de educación musical): http://80.34.38.142:8080/bivem/ Recursos sobre Músiques del Món: http://escoltarmusica-escola.uab.cat Conjunt instrumental Colomer, A. - Nang, nang, nang/ Kling, klang, klong. Barcelona. Publ. Artison. Colomer , A - Instrumentación escolar.Barcelona. Publ. Artison . Bonal, Ma. D. - Fem música.Barcelona. Publ. Artison. Font, A - Diversión musical.Barcelona. Publ. Artison. Gimenez, Ma T. - Canciones y Ritmo I-II. Barcelona.Publ. Artison. Minguella, M. - Iniciación instrumental.Barcelona. Publ. Artison. Wuytack, J. - Diverses publicacions. Diverses editorials

9

9.- Calendari i organització del curs

El màster s’organitza en cinc fases amb el següent calendari:

- FASE 1: del 04-10-10 al 19-11-10. (7 setmanes). Introducció al màster. Classes a la universitat. La primera setmana no hi haurà classes normals: conferència inaugural, presentació dels mòduls, inici tallers expressió oral i educació emocional. Per tant, en aquesta fase hi haurà 6 setmanes de classe i una d’activitats - FASE 2: del 22-11-10 al 03-12-10. (2 setmanes). Practicum I: 1a estada al centre de secundària. Pràctiques d’observació: L’horari (20 h/setmana) és el mateix que el del tutor de l’IES. - FASE 3: del 09-12-10 al 25-02-11 : (9 setmanes) Classes a la universitat. (2 setmanes abans de Nadal -del 9 al 22 de desembre-, i 7 setmanes després). La darrera setmana (21-25 de febrer) no hi haurà classes normals: activitats generals, tallers i temps per preparar la unitat didàctica. - FASE 4: del 28-02-11 al 15-04-11. (7 setmanes) Practicum II. S’han programat 7 setmanes preveient que els IES faran 1 setmana de festa en aquest període. Total practicum a l’IES 6 setmanes. Segona estada als centres de secundària. Pràctiques d’intervenció: L’horari (20 h/setmana) és el mateix que el del tutor de l’IES. - FASE 5: del 26-04-10 al 27-05-11. (5 setmanes) . Finalització de les classes i avaluació del curs. El mòdul comú tindrà 3 setmanes de classe incloses les activitats d’avaluació final. Lliurament del treball fi de màster: 17 de juny o 2 de setembre de 2011. Presentació oral dels treballs fi de màster: del 27 al 30 de juny o bé del 12 al 14 de setembre.

El mòdul específic s’organitza en dos blocs:

1. Complements de formació (CF), 12 crèdits – sessions de dues hores. Professors: Cèsar Calmell (Història de la música, 4 crèdits, 13 sessions); Joan Casals (Acompanyament amb instruments harmònics, 2,5 crèdits, 8 sessions); Ricard Gimeno (Música amb l’ordinador, 3 crèdits, 10 sessions)); Joaquim Vallvé (Conjunt coral, 2,5 crèdits, 7 sessions);

2. Ensenyament i aprenentatge de la Música (EAM), 15 crèdits – sessions de dues hores. Professors: Cèsar Calmell (Didàctica de la música a Secundària i disseny d’unitats didàctiques, 6 crèdits, 19 sessions); Xavier Torns (Conjunt instrumental, 4 crèdits, 13 sessions); Laia Viladot (Audició musical, 4 crèdits, 13 sessions); Joaquim Vallvé (Didàctica de la cançó, 1 crèdit, 2 sessions)

Horari del mòdul específic i del seminari de Pràcticum FASE 1: 4 d’octubre al 19 de novembre OCTUBRE Dilluns 4-X-10 Dimarts 5-X-10 Dimecres 6-X-10 9 – 11 h 11:30- 13:30

10

Dilluns 11 -X-10 Dimarts 12-X-10 Dimecres 13-X-10 9 – 11 h

Conjunt instrumental (sessió 1ª)

11:30- 13:30

11-13:30 Història música (sessió 1ª)

Dilluns 18-X-10 Dimarts 19-X-10 Dimecres 20-X-10 9 – 11 h Conjunt coral (sessió

1ª)

8:30-10:30 Música amb ordinador (sessió 1ª)

11:30- 13:30 Acompanyament (sessió 1ª)

12-14 Conjunt instrumental (2ª)

11-13:30 Història música (2ª)

Dilluns 25-X-10 Dimarts 26-X-10 Dimecres 27-X-10 9 – 11 h Conjunt coral (2ª) 8:30-10:30

Música amb ordinador (2ª)

Seminari de Pràctiques ( sessió 1ª)

11:30- 13:30 Acompanyament (2ª)

12-14 Conjunt instrumental (3ª)

11-13:30 Història Música (3ª)

NOVEMBRE Dilluns 1--XI-10 Dimarts 2--XI-10 Dimecres 3--XI-10 9 – 11 h

8:30-10:30 Música amb ordinador (3ª)

Seminari de Pràctiques (2ª)

11:30- 13:30

12-14 Conjunt instrumental (4ª)

Història Música (4ª)

Dilluns 8--XI-10 Dimarts 9--XI-10 Dimecres10--XI-10 9 – 11 h Conjunt coral (3ª)

8:30-10:30 Música amb ordinador (4ª)

Seminari de Pràctiques (3ª)

11:30- 13:30 Acompanyament (3ª)

12-14 Conjunt instrumental (5ª)

Història Música (5ª)

Dilluns 15--XI-10 Dimarts 16--XI-10 Dimecres17--XI-10 9 – 11 h Conjunt coral (4ª) 8:30-10:30

Música amb ordinador (5ª)

11:30- 13:30 Acompanyament (4ª) 12-14 Conjunt instr. (6ª)

Història Música (6ª)

11

FASE 3: de 9 de desembre de 2010 al 25 de febrer de 2011. DESEMBRE Dilluns 13-XII-10 Dimarts 14-XII-10 Dimecres15-XII-10 9 – 11 h Conjunt coral (5ª) 8:30-10:30

Música amb ordinador (6ª)

Acompanyament (5ª)

11:30- 13:30 Didàctica de la Música (sessió 1ª)

12-14 Conjunt instrumental (7ª)

Didàctica de la Música (2ª)

Dilluns 20-XII-10 Dimarts 21-XII-10 Dimecres22-XII-10 9 – 11 h Conjunt coral (6ª) 8:30-10:30

Música amb ordinador (7ª)

Seminari de Pràctiques (4ª)

11:30- 13:30 Didàctica de la Música (3ª)

12-14 Conjunt instrumental (8ª)

Didàctica de la Música (4ª)

GENER Dilluns 10-I-11 Dimarts 11-I-11 Dimecres12-I-11 9 – 11 h Conjunt coral (7ª) Didàctica de la

cançó (sesió 1ª) Didàctica de la Música (6ª)

11:30- 13:30 Didàctica de la Música (5ª)

12-14 Conjunt instrumental (9ª)

Audició musical (sessió 1ª)

Dilluns 17-I-11 Dimarts 18-I-11 Dimecres 19-I-11 9 – 11 h IES IES Didàctica de la

Música (7ª) 11:30- 13:30 IES IES Audició musical (2ª) Dilluns 24-I-11 Dimarts 25-I-11 Dimecres 26-I-11 9 – 11 h Didàctica de la cançó

(2ª) PRIMÀRIA Didàctica de la

Música (9ª) 11:30- 13:30 Didàctica de la

Música (8ª) PRIMÀRIA Audició musical (3ª)

FEBRER Dilluns 31-I-11 Dimarts 1-II-11 Dimecres 2-II-11 9 – 11 h Didàctica de la

cançó (3ª) Conjunt instrumental (10ª)

Seminari de Pràctiques (5ª)

11:30- 13:30 Audició musical (4ª) Didàctica de la Música (10ª)

Didàctica de la Música (11ª)

Dilluns 7-II-11 Dimarts 8-II-11 Dimecres 9-II-11 9 – 11 h IES IES Conjunt instrumental

(11ª) 11:30- 13:30 IES IES Didàctica de la

Música (12ª)

12

Dilluns 14-II-11 Dimarts 15-II-11 Dimecres 16-II-11 9 – 11 h 8:30-10:30

Conjunt instrumental (12 ª)

Audició musical (5ª) Seminari de Pràctiques (6ª)

11:30- 13:30 Didàctica de la Música (13ª)

Audició musical (6ª)

Didàctica de la Música (14ª)

Dilluns 21-II-11 Dimarts 22-II-11 Dimecres 23-II-11 9 – 11 h 8:30-10:30

Conjunt instrumental (13ª)

Didàctica de la Música (16ª)

Seminari de Pràctiques (6ª)

11:30- 13:30 Didàctica de la Música (15ª)

Audició musical (7ª) Didàctica del a música (17ª)

FASE 5: de 26 d’abril al 27 de maig de 2011 S’ indiquen només les 4 primeres setmanes. La resta només hi haurà el seminari de pràctiques i de treball de fi de màster i alguna activitat puntual a concretar. ABRIL Dilluns 25-IV-11 Dimarts 26-IV-11 Dimecres 27-IV-11 9 – 11 h

Didàctica de la Música (18ª)

Seminari de Pràctiques i treball final de carrera( 8ª)

11:30- 13:30

Didàctica de la Música (19ª)

Història música (7ª)

MAIG Seminari de Pràctiques Dilluns 2-V-11 Dimarts 3-V-11 Dimecres 4-V-11 9 – 11 h Acompanyament (6ª) Història música (8ª) Seminari de

Pràctiques i treball final de carrera(9ª)

11:30- 13:30 Audició musical (8ª) Música amb ordinador (8ª)

Història música (9ª)

Dilluns 9-V-11 Dimarts 10-V-11 Dimecres 11-V-11 9 – 11 h Acompanyament (7ª) Història música (10ª) Seminari de

Pràctiques i treball de final de carrera (10ª)

11:30- 13:30 Audició musical (9ª) Música amb ordinador (9ª)

Història música (11ª)

Dilluns 16-V-11 Dimarts 17-V-11 Dimecres 18-V-11 9 – 11 h Acompanyament (8ª) Audició musical (11ª) Història música (12ª) 11:30- 13:30 Audició musical (10ª) Música amb

ordinador (10ª) Història música (13ª)

Dilluns 23-V-11 Dimarts 24-V-11 Dimecres 25-V-11 9 – 11 h Audició musical (12ª) 11:30- 13:30 Audició musical (13ª)

Màster universitari en formació de professorat d'educació secundària obligatòria i batxillerat,

formació professional i ensenyaments d'idiomes

Especialitat: Educació musical

Pràcticum i Treball fi de màster

Curs: 2010-2011

2

1.- Dades de l’assignatura

Nom de l’assignatura Pràcticum i treball de fi de màster

Codi 42099 Crèdits ECTS 18 Curs i període en el que s’imparteix

Primer i Segon Semestre

Horari Veure calendari al final

Lloc on s’imparteix Centres de practiques i aules del mòdul específic segons

especialitats Llengües Català (Anglès, a l’especialitat d’anglès) Responsable de l’assignatura

Nom professor/a Caran Rodríguez

Departament Didàctica de l’expressió musical, plàstica i corporal

Universitat/Institució Autònoma de Barcelona

Despatx

Telèfon (*)

e-mail

Caran.rodriguez@uab.cat

Horari de tutories A convenir

2.- Prerequisits

No es contemplen

3.- Equip docent

Cèsar Calmell cesar.calmell@uab.cat Ricard Gimeno ricard.gimeno@uab.cat Xavier Torns xavier.torns@uab.cat Joaquim Vallvé joaquim.vallve@uab.cat Laia Viladot laia.viladot@uab.cat

3

4.- Contextualització i objectius formatius de l’assignatura

L’estructura del mòdul és comuna a totes les especialitats, encara que el seu contingut i desenvolupament està relacionat tant amb el mòdul comú (formació psicopedagògica i social) com amb el mòdul específic corresponent a la seva especialitat.

El mòdul de pràcticum i treball de fi de màster té dues parts diferenciades però complementàries. El treball que l’estudiant realitzarà al llarg del mòdul ha de servir-li per tenir un contacte amb la realitat de la professió, i per aquest motiu es desenvolupa en gran part en un centre d’educació secundària. En primer lloc, l’estudiant haurà de conèixer la realitat d’un centre educatiu, les seves funcions, estructura i organització, així com integrar-se en la vida i les activitats del centre de pràctiques. En segona instància haurà d’integrar-se en un grup classe i realitzar activitats d’intervenció tant acompanyada com autònoma. En conjunt, la seva feina, tant en les fases de preparació a la universitat com en la seva estada en un centre de secundària, li ha de permetre posar en pràctica les competències necessàries per al seu desenvolupament professional, amb l’ajuda del tutor de la universitat, del coordinador de pràctiques del centre i del tutor del centre. D’altra banda, la realització del treball de fi de màster, que es realitzarà amb posterioritat al pràcticum, ha de possibilitar la reflexió sobre els continguts i les competències del màster, per tal de mostrar-ne la seva adquisició.

5.- Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Competències Resultats d’aprenentatge

CEM2. Planificar, implementar i avaluar el procés d’ensenyament i aprenentatge potenciant processos educatius que facilitin l’adquisició de les competències pròpies dels respectius ensenyaments, atenent al nivell dels estudiants així com a l’orientació dels mateixos, tant individualment com en col·laboració amb altres docents i professionals del centre

CES 2.1 Adquirir experiència en la planificació, la docència i l’avaluació de les matèries corresponents a l’especialitat.

CEM3. Buscar, obtenir, processar i comunicar informació (oral, impresa, audiovisual, digital o multimèdia), transformar-la en coneixement i aplicar-la als processos d’ensenyament i aprenentatge en les matèries pròpies de l’especialitat.

CEM4. Concretar el currículum que s’hagi d’implantar en un centre docent participant en la planificació col·lectiva del mateix; desenvolupar i aplicar metodologies didàctiques tant de grup como personalitzades, adaptades a la diversitat dels estudiants.

CEM5. Dissenyar i desenvolupar espais d’aprenentatge amb especial atenció a l’equitat, l’educació emocional i en valors, la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, la formació ciutadana i el respecte dels drets humans que faciliten la vida en societat, la presa de decisions i la construcció d’un futur sostenible.

4

CEM6. Adquirir estratègies para estimular l’esforç de l’estudiant i promoure la seva capacitat per aprendre per sí mateix i amb altres, i desenvolupar habilitats de pensament i de decisió que faciliten l’autonomia, la confiança i la iniciativa personals.

CEM7.Conèixer els processos d’interacció i comunicació a l’aula i al centre, dominar destreses i habilitats socials necessàries per fomentar l’aprenentatge i la convivència a l’aula, i abordar problemes de disciplina i resolució de conflictes.

CES7.1. Dominar les destreses i habilitats socials necessàries per fomentar un clima que faciliti l’aprenentatge i la convivència.

CEM8.Diseñar y realitzar activitats formals i no formals que contribueixin a fer del centre un lloc de participació i cultura en l’entorn on estigui ubicat; desenvolupar les funcions de tutoria i d’orientació dels estudiantes de manera col·laborativa i coordinada; participar en la avaluació, investigació i innovació dels processos d’ensenyament i aprenentatge.

CEM9.Conèixer la normativa i la organització institucional del sistema educatiu i models de millora de la qualitat d’aplicació als centres d’ensenyament.

CEM11. Informar y assessorar a les famílies sobre el procés d’ensenyament i aprenentatge i sobre la orientació personal, acadèmica y professional dels fills.

CE12. Organitzar un grup d’estudiants per a un bon desenvolupament de les activitats compartides.

CE13. Interpretar les diferents necessitats educatives dels alumnes amb la finalitat de proposar les accions educatives més adequades.

CES13.1. Elaborar propostes basades en l’adquisició de coneixements, destreses i aptituds intel·lectuals i emocionals.

CE14. Tenir les habilitats d’aprenentatge necessàries per poder realitzar una formació continuada tant en els continguts i la didàctica de l’especialitat com en els aspectes generales de la funció docent.

CT3. Treballar en equip i amb equips (del mateix àmbit o interdisciplinaris) i desenvolupar actituds de participació i col·laboració como a membre actiu de la comunitat.

CT1. Fer un us eficaç e integrat de les tecnologies de la informació i la comunicació.

CT2. Comunicar-se de manera efectiva, tant de forma verbal como no verbal.

CES2.1. Acreditar un domini de l’expressió oral i escrita en la pràctica docent.

CT4. Generar propostes innovadores y competitives en l’activitat professional i en la investigació.

CES.4.1. Participar en las propostes de millora en els diferents àmbits d’actuació a partir de la reflexió basada en la pràctica

CT5. Analitzar críticament el treball personal i utilitzar els recursos pel desenvolupament professional.

5

CT6. Adoptar una actitud i un comportament ètic i actuar d’acord amb els principis deontològics de la professió.

CT7. Analitzar i reconèixer les pròpies competències socioemocionals per desenvolupar aquelles necessàries en el seva actuació i desenvolupament professional.

6.- Continguts de l’assignatura

El mòdul s’estructura en els següents blocs: A) Pràcticum BLOC 1. Tallers d’Expressió Oral i d’Educació Emocional. La relació entre docents i alumnes: tipus d’estratègies discursives. Les explicacions orals a classe. Anàlisi dels formats d’interacció per facilitar la construcció del coneixement. Reflexió sobre els recursos discursius basats en la utilització d’estratègies retòriques i ajudes visuals. Preguntes reflexives versus reproductives. L’argumentació en l’àmbit acadèmic. BLOC 2. Pràctiques d’observació en un centre d’Educació Secundària. Primera fase de les pràctiques en un IES que ha de servir per conèixer el centre i el seu entorn, el seu projecte educatiu i les concrecions del mateix; l’organització general, el funcionament del departament corresponent a l’especialitat, l’anàlisi dels recursos del centre per una educació de qualitat, el treball del professor tutor de secundària i les diferents intervencions en què el tutor actua com a docent. El practicant també pot col·laborar amb el tutor en la planificació i execució d’activitats a l’aula. BLOC 3. Pràctiques d’intervenció en un centre d’Educació Secundària. Segona fase de les pràctiques en un IES que ha de servir per completar les pràctiques d’observació i analitzar les característiques professionalitzadores del professor de secundaria. Així mateix, durant aquest període l’estudiant en pràctiques realitzarà petites actuacions d’intervenció acompanyada i una intervenció autònoma com a professor. Aquesta intervenció haurà de ser dissenyada, implementada i avaluada per l’estudiant sota la supervisió del tutor del centre i el tutor de la universitat. B) Treball fi de màster BLOC 4. Treball fi de màster. L’estudiant haurà d’elaborar un treball de reflexió final i en farà una presentació pública oral davant un tribunal que permeti mostrar que ha adquirit el conjunt de competències del màster que el capaciten per iniciar la seva actuació com a docent de la seva especialitat en un centre d’educació secundària.

6

7.- Metodologia docent i activitats formatives

Tipus d’activitat

Hores Metodologia Resultats d’aprenentatge

Activitat dirigida

40 hores Tallers i seminari de seguiment del practicum i del treball fi de master

CEM10, CT1, CES2.1, CES4.1, CEM9, CT5, CT7

Activitat supervisada

200 hores Tutories presencials: col·lectives o individuals. Revisió de treballs Pràctiques d’ observació i d’actuació en un centre d’educació secundària.

CES2.1, CEM3, CEM4, CEM5, CEM6, CES7.1, CEM8, CEM11, CE12, CES13.1, CE14, CT1, CES2.1, CT3, CES4.1, CT5, CT6, CT7

Activitat autònoma

200 hores Preparació d’activitats a realitzar en els períodes de pràctiques. Preparació i elaboració del portafoli del pràcticum i del treball de fi de màster

CEM3, CEM4, CEM5, CEM6, CEM8, CEM9, CEM10, CEM11, CE13, CE14, CT1, CES2.1, CT3, CT5

Activitat d’avaluació continuada

10 hores Seguiment documents del portafoli. Autoavaluació i coavaluació entre l’estudiant, el tutor del centre i el tutor de la universitat

CES2.1, CEM3, CEM4, CEM6, CES7.1, CEM8, CEM9, CEM10, CES13.1, CE14, CT1, CT5, CT6, CT7

8.- Avaluació

A) Pràcticum

Durant les diverses fases del pràcticum l’estudiant elaborarà un portafoli amb els següents documents:

Doc. 1: Expectatives (1-2 fulls) Entrega: 16 -11 - 2010 Doc. 2: Primera estada a l’IES (observacions pautades) (4-6 fulls) Entrega: 21 -12 – 2010 Doc. 3: Planificació docent (disseny d’una unitat didàctica) (10+Annex) Entrega: 25 – 02– 2011 Doc. 4: Actuació docent, Valoració personal i propostes de millora (4-6+Annex) Entrega: 10 – 05 – 2011

En les sessions de seminari de seguiment del pràcticum el tutor de la universitat orientarà l’estudiant sobre el contingut de cadascun dels documents que formaran el portafoli. Així mateix el tutor del centre orientarà l’estudiant especialment per a la realització de la planificació i l’actuació docent.

Per a l’avaluació del pràcticum es tindrà en compte l’assistència i participació en els tallers i en el seminari de seguiment del pràcticum. Igualment, es valoraran el conjunt d’actuacions en el centre de secundària i el contingut del portafoli. Per a l’avaluació del pràcticum es tindrà en compte el següent barem: Assistència i participació en els tallers i el seminari de seguiment del pràcticum 10%

Valoració del portafoli del pràcticum 50%

Valoració de l’informe del tutor i del coordinador de pràctiques del centre de secundària 40%

7

Per aprovar el pràcticum caldrà haver superat cadascun dels apartats anteriors.Això inclou tenir aprovats cadascun dels documents del portafoli. L’assistència als tallers i al seminari de seguiment del pràcticum és obligatòria (mínim 80%) D’altra banda cal assistir a totes les sessions que es realitzaran en els centres de secundària (100% d’assistència).

B) Treball fi de màster

En les sessions de seminari de seguiment del treball de fi de màster el tutor de la universitat orientarà l’estudiant sobre el desenvolupament del treball i revisarà l’elaboració del mateix. El treball de fi de màster serà un petit treball d’indagació a l’aula o d’aprofundiment i reflexió teòrica, concebut com una activitat d’autoformació. Es realitzarà a partir de dades empíriques (enregistraments, treballs dels alumnes de secundaria, entrevistes, observacions, diaris, materials d’aula) i/o lectures d’aprofundiment didàctic (articles de difusió, recerca, reflexions, etc). Pot estar relacionat amb algun treball previ que s’hagi desenvolupat durant el curs i sobre el que ara es vulgui aprofundir més mitjançant un estudi de caire empíric o teòric. L’extensió del treball serà de 25 pàgines, aproximadament. I s’haurà de lliurar tant en forma electrònica com en paper abans del 15 de juny de 2011. Per a l’avaluació del treball de final de màster es tindrà en compte el següent barem: Seguiment del treball per part del tutor 10%

Valoració del treball per part del tribunal 50%

Valoració de l’exposició oral 40%

L’estudiant haurà d’haver superat el pràcticum per tal de poder presentar el treball de final de màster. La qualificació final del mòdul s’obtindrà fent una mitjana ponderada entre la qualificació del pràcticum i la del treball de final de màster (d’acord amb el nombre de crèdits de cada part).

9. – Calendari de les sessions pel curs 2010-2011

D’acord amb el calendari global del màster, el pràcticum es desenvoluparà durant tot el curs. Concretament hi haurà dos períodes en els quals l’estudiant anirà a un centre de secundària: Pràcticum I (pràctiques d’observació): del 22 de novembre al 3 de desembre de 2010. En aquest període, a més de les tasques pròpies del pràcticum, l’estudiant haurà de recollir un conjunt de dades per a l’elaboració d’un treball del modul comú. Pràcticum II (pràctiques d’intervenció): del 28 de febrer al 15 d’abril de 2011 Durant tot el curs es realitzarà a la universitat un seminari de seguiment del practicum i del treball fi de màster. Les sessions seran sempre en dimarts de 18:45 a 20:30 h, amb el següent calendari: Fase I: dies 19 d’octubre, 2 de novembre i 16 de novembre de 2010 Fase III: dies 21 de desembre de 2010, 11 de gener, 25 de gener, 8 de febrer de 2011 Fase V: dies 26 d’abril, 10 de maig i 24 de maig de 2011. El treball de fi de màster s’haurà d’entregar al tutor de la universitat abans del 15de juny de 2011i, amb posterioritat a la data d’entrega, entre el 20 i el 30 de juny de 2011, l’estudiant haurà de fer una defensa oral del treball davant d’un tribunal. Excepcionalment, el treball fi de màster es podrà lliurar el 2 de setembre de 2011 i fer-ne la defensa oral entre el 5 i el 9 de setembre de 2011.