Any II • III Epoca * N.* 77 Redacció I Administració! Portaferri»»«, 3O, praJ. - Barcelona - Tel. 22442 24 d« desembre de 1932

P R E U :15 CTS.

La Policia maltractabàrbarament dos ciu-tadans. I la Lliga co-menta:

"El Parlament ha d'es-tar per damunt d'a-

questes coses"(Paraules de R. d'Abàda!)

O R G A N D E L A U N I Ó S O C I A L I S T A D E C A T A L U N Y A

AL P A R L A M E N T DE C A T A L U N Y A

Fi de l'etapa col·laboracionistaAcabat el període electoral, assegurada l'homogeneïtat es-

«¡uerrarn del primer Parlament català, constituït aquest, ja esta-bilitzada per alguns anys la política catalana, l'Esquerra Repu-blicana t la Unió Socialista havien de procedir a una revisió total•le la seva tàctica.

KI problema a resoldre era aquest : ¿ Convenia a Catalunya!a col·laboració governamental dels dos partits que junts realit-/aren tan profunda transformació política? La contestació haestat negativa, per a ambdues parts. No podia ésser altra.

Clos el període de les qüestions prèvies, que justificava i impo-sava In col·laboració integral dels dos partits, la confusió, laco-responsabilitat governamental solament hauria afavorit laLliga i els interessos nocius que sota ella s'eixopluguen. Governares trans'gir, en el Govern i en el Parlament. I transigir a beneficide l'úni-a força que s'hauria oposat a la coalició. Progressiva- .¡nent, no obstant els esforços d'uns i altres per contenir la dava-llada, h Lliga hauria esdevingut el centre de gravetat del Par-lament.

Ni l'Esquerra ni la U. S. C. podien prendre aquesta responsa-bilitat, que porta en si un mancament total at mandat de Cata-¡unya.

D'aquest Parlament, quelcom n'ha de sortir anihilat. I és laLliga, fs la voluntat de Catalunya imposada a l'Esquerra i a¡a U S. C. La Lliga no és més que l'Institut de Sant Isidre i elFoment del Treball Nacional. El primer suport s'ha de destruiri evolucionant el règim actual d'explotació de la terra. El segonãuport raurà si s'estimula i s'enforteix la nova economia indus-trial a basc cooperativa. Un i altre serien incpmmovibles si elsdos parl·lts que han de fer aquesta feina haguessin comès l'errorde desdibuixar-se mútuament en l'ambient i en la rarificado d'uncoHaboracionisme innecessari. I un i altre seran enderrocats si,amb plena responsabilitat i llibertat de moviments, l'Esquerratradueix en fets el seu programa màxim, que és una part delnostre programa mínim, i si la U. S. C. ho defalleix en la tascadifícil dr control, de crítica, d'iniciativa, de sistemàtic csperonatge.

L'Esquerra, com va dir clarament i honesta el senyor Lluhí,:io és un partit de classe. La U. S. C. és un partit de classe. L'Es-querra ha de finir la seva missió històrica en arribar a un límit<a conegut, fixat per endavant. La U. S. C. té davant seu unhoritzó s'tuat a l ' infinit , car tendint a la màxima felicitat possibledels humans, no pot veure fita ni límit. Són, per tant, dos movi-ments històrics ben delimitats, amb funcions clares, inconfusibles,de convivència dif íci l , primer, i impossible després. I la col·la-1 oració, perllongada més enllà del necessari i convenient, no sola-ment hauria apartat l'Esquerra dels seus propis fins i propòsitssinó que hauria desdibuixat la ja forta personalitat de la U. S. C.i, potser, malmès per molts anys les magnífiques possibilitats ambquè avui compta per a servir de nexe a tot el proletariat català.L'Esquerra sola en el Govern, amb plena llibertat i responsabi-litat, u t i l i tzant a fons i sense mediatitzacions la seva magníficamajoria parlamentària, podrà crear la Catalunya liberal que ésfonament de la seva existència. La U. S. C., deslliurada de totaresponsabilitat de govern, esguardant l'avenir amb ferm coratge,podrà estendre les seves ales, remoure fortament i implacable-ment el nostre fins ara petit i mesquí i cridaner i hipòcritaümbient político-social, i assegurar el ritme de transformació eco-i.òmica que l'Esquerra està en el deure d'iniciar.

L'Esquerra i la U. S. C., cordialment, com dos vells camaradesde guerra que es troben en la cruïlla que separa les seves vides,llurs destins, han clos el període col·laboracionista. Uns anys mési Esquerra i U. S. C. es retrobaran, però front a front, libera-lisme i socialisme, conciliació de classes i lluita de classes, per aüisputar-se la voluntat majoritària de Catalunya... La Lliga seràun mal 'ecord històric, una curiositat de múscul...

Llegiu a la pàgina 2 el discurs de Serra l M ore tfixant la posició de la Unió Socialista de Catalunya

Contra la bru-talitat policíacaLa protetta de la

U. S. C.La Policia ha; estat de-

nunciada en el Parlamentde Catalunya, per la sevaincompetència, per la sevaimmoralitat, per la seva in-temperancia, pel seu odi ales coses i als homes i a lesidees d'aquesta terra. Hoféu, per acord de Ja mino-ria socialista i amb, parau-les valentes i sinceres, elcompany Fronjusà. LaCambra, no obstant l'in-tent oposicionista de laLliga, aprovà la proposi-ció socialista. Va votar-la,a la fi i no animant-se aposar-se en front del senti-ment, unànime de Barcelo-na, la mateixa Lliga, ambsalvetatsvergonyants,però.

No podent, per raonstècniques, completar aques-ta nota, deixem per al pro-per número la publicaciódel discurs de\ Fronjosà ipubliquem a continuació laproposició socialista apro-vada. .

"El Parlament de Ca-talunya acorda què veuràamb gust que, per part del'autoritat competent deBarcelona s'investigui res-pecte els possibles atro-pells denunciats en la ses-sió d'avui pels diputats dela Minoria Socialista, apli-cant, en cas de comprovar-se els fets, la sanció quecorrespongui.

Estanislau Ruiz, JoanConiorera, j. Soler i Bru,Joan Froniosà. Joan Mo-ra."

L'ordre públic a BarcelonaLa timada de ('«Arengada«

UPÂNTÂIEONÍ

J SASTRERIA'PER A HOMt I NFNS

ABRICS

I PORTAJ FERRISSA.13

Dèiem des de L'Opinió queBarcelona era víctima, no tansols dels trinxeraires que hanpres Barcelona per assalt, sinóque també ho és per part decerts guardadora de l'ordre pú-blic. Car és infinitament mésgreu l'atemptat contra la lli-bertat individual exercit perun funcionari de la Policia ques'excedeix canallescament contrael ciutadà indefens—que s'es-cau sempre ésser un treballa-dor—, que el vulgar atracadorque s'exposa a quedar estès almig del carrer.

Aquests dies Catalunya hapogut comprovar novamentl'existència, d'una realitat quela República no ha extirpat en-cara : que a les delegacions dePolicia es maltracti d'obra elsdetinguts, contra tota norma decavallerositat. Aquesta vergo-nya s'ha d'acabar i s'acabarà,puix que estem disposats, ambla Constitució a la mà, a aixe-car les pedres., Barcelona ha pogut llegiraquests dies que dos treballa-dors, honrats i intel·ligents, hanestat atropellats a la Delegacióde les Drassanes per voler-se'lscomplicar en un procés que unspolicies intentaven fer obrir pertal de dissimular la seva inep-cia. Però aquesta vegada el tretels ha sortit per la culata. Lamaniobra era estúpida i els de-tinguts tenen amics, que faremque la facècia porti cua.

A Bartomeu Pascual i Mun-taner, funcionari municipal i es-tudiant de medicina, en ésseralliberat, la Policia li aconsellàde no fer "soroll" i donant-li aentendre que solament pyodriaanar malament a ell personal-ment, puix pel que fa a ells, enel pitjor dels casos, l'afer que-daria mort amb una formularia"información".

Aquest cinisme és el que caldenunciar per tal de cridar l'a-tenció de qui correspongui a fique a Barcelona tingui lloc lasegona edició del succeït a Ber-meo, on, davant la companyiaformada, han estat degradats iexpulsats del Cos un caporal idos guàrdies d'assalt per haveratropellat uns detinguts.

Les lleis de la República, si

són verament d'aplicació gene-ral en tot el territori peninsular,han d'ésser igualment aplicadesen el cas de Barcelona. Perexemplaritat en el cas concretdenunciat aquests dies i per ex-tirpar negligències que solamentun esperit antirepublicà i anti-.català explica i justifier.

Encara la detenció dels dosesmentats treballadors revelal'existència d'un afer molt mésgreu : La timada que es fa alGovern i a la ciutat per partde la Policia: La timada de1"'Arengada".

L"'Arengada" ha existit en lahistòria negra dels darrers anysdel regnat del Borbó fello. Se liha atribuït de tot. Està fitxat.Però avui la Policia el fa servird'espantall per justificar una ac-ció repressiva que no dóna cap

•resultat per la senzilla raó que eltal "Arengada" no actua. No hiha cap policia que l'hagi vistaquests darrers temps i l'únicque se'n sap és la darrera etapade la seva • actuació, que sonàe! seu nom quan l'assassinat delpistoler del "Lliure" Villena idel confident Gúrria. Despréssembla que se l'ha menjat la ter-ra.' Això és rigorosament autèn-tic. "Arengada" és un fantasmaque la Policia explota per ama-gar el fracàs de no saber trobaron s'entafuren els atracadors deBarcelona. S'ha arribat a dir queno se'l pot detenir perquè por-ta sempre dues pistoles enor-mes a punt de disparar ! ! !

Entretant, però, es deixa es-capar els altres—perquè sónmés d'un, senyor Ibáñez, elsatracadors de Barcelona—i s'hicomplica honorables treballa-dors perquè en denunciïn nomésque un, el fantàstic "Arengada".

Seria més senzill demostrarque el físic i la llibertat personal

• està verament garantit i ales-hores es demostraria l'ensarro-nada que comet la Policia ambel diable de T'Arengada", en-sems que atempta contra la lli-bertat i atropella qui no té resque veure amb ell ni amb lainepcia dels lluços monàrquicsque segueixen a les ordres delmés monàrquic de tots, senyorIbáñez, que encara havem depatir. AMADEU BERNADÓ

Pag. 2 Justícia Social

AL PARLAMENT DE CATALUNYA

La posició de la U. S. C.El Sr. SERRA I MORET: Senyors

Diputáis : Encara que fos nome* per acorrespondre a le» delicades paratile«que ha pronunciat el senyor Lluhi res-pecte U meva modesta persona, jo tin-dria ¿TA l'obligació de parlar. Hauriade dir i dic amb tota sinceritat quem'han commogut tei parales amistóse«i amables del Conseller delegat del se-nyor President, i que les cor responc de*del més íntim del meu esperit. Em sentorealment impressionat per aquestes pa-raules i desitjo que tots els que quedenen el Govern de la Generalitat de Ca-talunya vulguin tenir en mi un amiclleial i »incer ¡ un col·laborador en to-tes lê* cosei en les quals jo pugui pres-tar algun «ervei.

I dit això, he de parlar també ennom de la Minoria d'Uniä Socialistade Catalunya, una Minoria que, comveieu, és modesta pel leu nombre i éstambé encara més modesta per les per-sones que la componen, però que re-presenta una ideologia que té ja al-guna tradició i que té, a mèi, un gran

_ sentit de vitalitat, uria gran força devitalitat a Catalunya. Jo no voldria inaqueiti moments distreure l'atenció delParlament amb una genealogia, ambuna explicació històrica dets orígens delnostre Partit, però sí que no ena pucestar de dir que jo remuntaria gairebél'existència d'aquesta representació so-cialista que avui figura en el primerParlament català a aquells moments,fa prop de vint anys, en què en el si 'de la Junta Permanent de la Unió Ca-talanista el doctor Marti i Julià i aquestque ara us parla propugnaven per adonar al catalanisme Mineralista d'aque-lla època un gran sentit d'universalitati una representació superior a la quefins aleshores havia tingut el catalanis-me, que era només el sentit arcaic, elsentit retardatari de la representacióhistòrica de Ics coses catalanes, per adonar-li, en canvi, un nou sentit de fu-turi tat i un sentit de sintesi i de repre-sentació universal. Després, el socialis-me a Catalunya ha tingut distinte* jxin-crecioni, però la més feliç fou, precisa-ment, en l'any 1923, quan nosaltres po-guérem constituir, ja en una base pu-rament catalana, un Partit de significa-ció estrictament socialista ; quan nosal-tres poguérem dir que apareixíem en elmón, no com un poble completamentimbuït de sentit nacionalista i preocu-pats només del seu sentit històric, sinóque anàvem a una projecció en el tempsi voliem una representació en la granmassa universal, com a personalitat de-finida, però també com a suma en lagran totalitat catalana. Aleshores và-rem constituir la Unió Socialista de Ca-talunya, i tinguérem la fortuna d'aco-blar algunes mentalitats escollides, en-tre les quïls figuraven personalitatsavui preeminents a l'Esquerra Repu-blicana, i poguérem dir que Catalunyacomençava en realitat a viure els pri-mers moments de la seva vida futura ide la seva projecció en ilavenir. AquestPartit, el Partit d'Unió Socialista deCatalunya, existia ja d'abans de l'adve-niment de la República, existia ja, comhe dit, a l'any 1923, i va csser invitatper a concórrer a la Conferència Cata-

Discurs del cap He ta nostram i noria, company Serra Moretlana d'Esquerres, quan poc temps abansde l'adveniment de la República va te-nir lloc la creació del que és avui elPartit d'Esquerra Republicana de Ca-talunya. Nosaltres, aleshores, no pogué-rem sumar-nos a aquell gran moviment;fórem però uns amics, uns observadors,uns col·laboradors. No volguérem fon-dre'ns en aquest moviment per una raósenzillíssima: perquè dintre d'aquest mo-viment es concretava ja tot aquell Par-tit amb els seus principis que podiaacceptar la mentalitat comuna de lesforces que integraven l'Esquerra i, ensegon terme, perquè el programa que vadefinir Esquerra Republicana de Catalu-nya, no solament no superava les nos-tres ambicions en l'ord/c social i enaltres ordres d'organització col·lectiva,sinó que tampoc na arribava a les con-crecions on nosaltres aríavem i. que re-presentaven en síntesi el oost're progrS-ma. Per aquest motiu nosaltres no và-rem sumar-nos a la coalició d'Esquerreso a .aquesta concentració d'Esquerresqne formà aquest Partit, avui consoli-dat i ferm i preponderant, que 'es diuEsquerra Republicana de Catalunya.Però nosaltres, com ha dit molt bé i harecordat el senyor Lluhí, vàrem col-laborar amb l'Esquerra Republicana deCatalunya ja abans del 12 d'abril, và-rem col·laborar amb aquest Partit en leseleccions municipals que varen ésser lacausa de la transformació del règim;vàrem col·laborar-hi després durant totaaquesta etapa i hi hem col·laborat enl'acció de Govern, en aquesta acciótimida de Govern que ha hagut de fer-se per la força de les circumstàncies, pe-rò que ha donat ja una representaciódel que podia ésser un altre dia o seràaviat l'autonomia de Catalunya i leslínies generals que han de dirigir-la ique ban' d'orientar-la.

Havia d'arribar el moment, i ha arri-bat ja, en què Esquerra Republicanade Catalunya, Partit que ha pogut con-cretar les aspiracions populars del nos-tre poble, i que en realitat potser avui re-presenta d'una manera sintètica el pensa-ment més estès i més generalitzat en lanostra terra, volgués per a £11 tot so) laresponsabilitat del Govern, i nosaltresconsiderem que això és un encert. Hoconsiderem un encert, i creiem que lescoses queden, així, més ben definides imés clares.

Nosaltres, naturalment, hem de definirla nostra posició en front d'aquestes no-ves circumstàncies. I aquesta posiciónostra pot definir-se d'una maneramolt senzilla. Com he dit ja, l'EsquerraRepublicana de Catalunya té en el seuprograma una gran part de la nostraideologia socialista, i no solament la téincorporada al seu programa, sinó queés, en moltes ocasions, el motiu de laseva inspiració. Nosaltres veiem, obser-vem amb gust i aplaudiment, com l'Es-querra Republicana de Catalunya, enmoltes ocasions, s'orienta vers els prin-cipis i vers el panorama que nosaltres

yiiiiininiiiiHiiiniiiiiiniinínHiiiiiiiinnnuiniiiiiiniiiiiiiiiiiHiiiniiiiiiiiiiiiiniiiiiiniminiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiing

El Nadal dels minairesQuina rosada que ha plogut dels cels !Pluja de llum que fa la terra flonja,els minaires l'han vist com una esponja.mullada i xopa de claror d'estels.— Pugeu a flor de terra a fer les paus,0 vells minaires, presoners de guerra;sortiu d'aquesta tomba que ús enterra ï —— Hi pesen massa lloses de palaus.Pels esguards avesats a la tenebraés massa tendra aquesta llum de gebre1 el cel d'aquesta nit és massa blanc.Ja pujarem la nit tants cops promesa:cada palau serà una pira encesai cada estel un degotis de sang.

VENTURA GASSOLAmb motiu de la recent publicació de «Mirra», llibre de poe

mes que tant d'èxit ha assolit, de l'alt poeta Ventura Oassol,honorem avui les nostres planes amb la reproducció d'aquestapoesia que hi figura, escrita pel nostre vell í bon amic el desembrede l'any 1923 amb destinació al primer número extraordinari delnostre periòdic.

iiimiiiiiimiiimiiimiimtiliiiiiimiiiiiuiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiim

tenim davant i que nosalttè« projectem,creient, que en ell e» realeza tota latransformació social del prfmm futur.Nosaltres veiem com l'Esquerra Repu-blicana de Catalunya té. en això una di-recció no solament acceptable, sinó que,

, per part nostta, mírelx tota l'adhesió"', itots» els aplaudiments. Però és en reali-tat, com dic, que nosaltres hem de res-tar aci, per tal d'estimular aquesta ac-ció, per impulsar-la, per donar-li vi-talitat, ritme i força. Malgrat la nostramodèstia, malgrat que tìotaltres no re-presentem avui una força numèrica moltconsiderable, creiem que l'Esquerra Re-publicana necessita recolzar -també la se-va acció en la impulsió constant d'a-questa Minoria. Considerem que ambaixò prestem, no solament un servei alpartit governamental, sinó qfihbé a Ca-talunya. . .. ' ,, '

Quant al programa del Governque trobem just i adequat, com trobemjusta i adequada l'orientació que en con-junt ens presenta, nosaltres hem de dirque no solament prestarem la nostracol·laboració a la realització del que elsenyor Lluhí ha exposat ací, sinó queprocurarem, en tot .moment, accentuartant com podrem, les notes predomi-nants que s'hi fixen, donant-li el nostreto, perquè el GoVerri de Catalunya, din-tre de les limitacions que li fixa l'Es-tatut, pugui donar a la seva acció unvolum molt major que el que es fixa enel text i en la lletra. Nosaltres conside-rem que el Govern de Catalunya no so-lament per la seva representació legal,no solament per la consideració que lidoni la Llei, sinó per la representacióviva d'una consciència popular que ellpot concretar i que ell pot encarnarperfectament, pot arribar a influir entota la vida social,' econòmica i jurídicadel nostre poble i pot resumir en si totun gran corrent d'avenir que el nostrepoble porta en les seves entranyes i quetambé anhela i desitja de veure realit-zat; i confien) que aquest' Governpot realitzar aquesta obra, i en la qualdesitjaríem- veure tota l'accentuació so-cialista que sigui possible. Per bé quenosaltres entenem que avui encara aques-ta consciència socialista no està proudifosa a Catalunya o almenys no estàprou concretada perquè pugui ja defi-nir-se i projectar-se en una aceró gover-namental directa i simple, creiem que lesinfluències constants d'aquesta direcciópoden sentir-se i poden portar-se a lapràctica. I desitjaríem, naturalment, quela realització d'això fos senzilla i ràpida,que pogués aquest Govern realitzar-la ique pogués esgotar aquest programa queavui ens presenta; que pogués realitzar,no solament tot el que el senyor Lluhíha exposat d'una manera fàcil i elo-qüent, sinó també allò que no ha ex-posat encara i que indubtablement por-ta en la seva ment el Govern que espresenta avui al . Parlament de Cata-lunya. Desitjaríem que aquest programas'esgotés i que es realitzés^de la mane-ra més completa; ho desitjaríem, natu-ralment, perquè com més aviat es realit-zi, com més aviat sigui completat elque avui es projecta, el que avui ésuna esperança, nosaltres trobarem el ca-mí esbrossat (i en dir nosaltres, no vulldir precisament el nostre Partit ni elsnostres homes, sinó la col·lectivitat queamb nosaltres ve o ha de venir), tro-barà el camp més esbrossat per a fu-tures realitzacions i potter per a cosesmés audaces i més justes. Per això nos-altres no hem de regatejar la nostra;col·laboració al Govern que avui es pre-senta al Parlament de Catalunya. Desit-gem que aquest Govern triomfi: ens con-vé i convé a Catalunya que així sigui,^que arribi a realitzar tot el que es pro-posa, i que hi arribi, naturalment, tanaviat com sigui possible i amb tota fe-licitat. I d'aquest programa, al qual noafegiríem res, perquè sabem prou queles paraules del senyor Lluhí no podenconcretar tot un programa, que moltesde les coses que no ha dit són per ellsentides i seran per ell realitzades iportades a Ja .pràctica ;-. nosaltres desit-jaríem accentuar encara algun dels puntsque ací ha expressat ei Conseller dele-gat del President.

En la màteixa'part de la legislació dela qual tindrà Catalunya l'execució, enaquesta, part que hi afirmat el senyorLluhí d'una manera tan rodona que erael pensament del povern de realitzar-la en tota la seva jjlenitud, desitgemque aquesta afirmació tingui realitat iconcreció, com més aviat millor; unarealitat tan palpable i tan evident compossible- sigui, perquè -ja comprenemnosaltres que a Catalunya, com a tots

els pobles, es .necessita .viure en una¡¡ona atemperada, °" les Hüite» de cons- 'ciència no trobin dificultats ni d'expres-sió ni de pràctica.

Tots sabem per una experiència hï*-tftrica que qualsevol transacció, que qual-sevol debilitat, que qualsevol tolerànciaamb respect« a aquells que fins avuihan dominat les consciències, amb res-pecte * aquell« que han considerat sem-pre que el( dogrrt'a no era 08 instrumentd'e*pressfc Q de ¿entit espiritual, sinóque era un instrument de dominació, nopot representar altra cosa que la con-sagració del que ells creuen un dret apesar de tot. Ens ho ha ensenyat aixítota l'experiència passada; pere ens hoensenya encara avui la dolorosa reali-tat. I noèaltres desitjaríem que! amo aixòaquest .Govern fos completament inexora-ble. No demanem persecucions ; no de-manem tampoc excessos. Demanem tansols igualtat per a tots. Si nosaltres ha-guéssim d'expressar el nostre pensamentfilosòfic, expressaríem, naturalment, co-ses que són completament oposades' a'les doctrines predominante o a les doc-trines que fins 'avui' han predominat, ales doctrines dels que han disposat detots els ressorts de Govern. Però nosal-tres no tenim en aquest moment capnecessitat d'exposar quines són les nos-tres doctrines. Ara tan sols demanem quehi hagi un laïcisme absolut, que la vidacivil estigui garantida i estigui per da-munt de tot, i que de cap de les maneresuna consciència no hagi d'ésser mai vio-lada, ni pugui trobar mai en el seu camícap obstacle per a l'expressió de les se-ves idees, Nosaltres volem que tots si-guin lliures, que tots tinguem la matei-xa llibertat d'expressió, però de cap deles maneres volem que, per un respec-te .excessiu, per una tolerància massagrassa, es restableixin una altra vegadaprivilegjs i drets que avui dia, tant enles nostres constitucions com en les nos-tres lleis, resten completament extingits.

Ha dit també el senyor Lluhí, d'unamanera molt feliç, quin era el seu con-cepte de l'aplicació de les lleis socials.Prou sabem que Catalunya no té le-gislació en aquesta matèria, que no téaltra missió que executar les lleis de laRepública. I sabem també que aqueste«lleis són imperfectes, deficients; com sa-bem que una acció de Govern pot, encerta manera, corregir o suplir algunesd'aquestes deficiències. Nosaltres esperemde la bona voluntat i de la saviesa d'a-quest Govern que sabrà en tot momentcorregir-les, que sabrà en tot momentsuplir aquestes deficiències a le» qualsm'he referit i sabrà omplir alguns delsbuits que existeixen en la nostra légis-

, lació.No ignorem que es necessita una gran

subtilesa i una gran finor d'esperit pera intervenir en els conflictes socials.Enemics declarats com som nosaltres,dela violència innecessària, sabem que esnecessari per damunt de tot educar lesmasses, donar-los un gran sentit de res-ponsabilitat, un gran sentit de respecteals pactes, als convenis i a les lleis. Isabem que vosaltres l'irifondreii, aquestsentit. Però disitjaríem, sobretot, quedintre d'això—i estem segurs, que ,sarbreu realitzar-ho—donéssiu la se.nsacióde seguretat, la sensació que tots elsdrets que han estat reconeguts als obrersno són pura .literatura, sinó que són in-tangibles i estan per damunt de tot ala, legislació escrita.

Sabem també, les dificultats que hau-rem de trobar en matèria d'ordre pú-blic ; i en aquest respecte ha dit moltbé el senyor Lluhí que sostindreu elprincipi d'autoritat i que la dignitat delpoder no restarà mai rebaixada en lesvostres mans. Esperem, però, que sabreutenir en compte que, sense consentir quèes rebaixi la dignitat del poder,.na d'e-xistir un gran sentit d'equanimitat quefins ara no he F°gut observar-lo encap sector de- la nostra societat, n! enles pràctiques governamentals des quela República està instaurada.

Nosaltres veiem en l'aplicació de leslleis d'ordre públic frapants i evidentsinjustícies, i no voldríem haver-nos d'ai-xecar algun dia per censurar la tascadel Govern de la Generalitat com acontinuador de les injustícies que enca-ra tenim ocasió de presenciar.

PeV totes aquestes coses, nosaltres sem-pre ens posarem al vostre costat, noen to d'auxili, però sí en to de com-panyonia i en el to necessari per po-der prestar una col·laboració lleial, unacollabora_ció íntima i amistosa. Però quanes tracti del que no é« executiu, quan,es tracti d'aquelles funcions que sónconferides al Parlament, en les quals elpensament de cada ù o de cada gruphaurà d'expuessar-se, quan es !tracti delqtíe nosaltres considerem vital, dintredels nostres principis, que és l'expressió,de la nostra conducta i és també el re-fléíMel èiostre pefisament, 'llavors fai ve-

S OCILTAT COOPERATIVACerts, 678, l.i'-Téi. 1

L'objecte de la Societatés practicar la coope»rució en el crèdit,,l'estalvi i la previsiósuprimint el lucre enaquestes act iv i tats

gada en alguna- ocasió la coincidènciano serà tan completa.

S'ha de legislar, i l'esfera legislativadel Parlament de Catalunya és reduïdai limitada, però cal tenir en compte queés possible d'eixamplar-la. Com? Noforçant els àmbits legals que ens marcal'Estatut, sinó donant a les nostres lleisaquell sentit d'oportunitat i eficàcia queles ha de fer més vives i ha de donar-los un caràcter i una potencialitat su-perior a totes aquelles coses que s'es-criuen i després no han de complir-se.

I voldríem, naturalment, que les lleistinguessin aquesta objectivitat i aques-ta concreció, que ens permetés, en par-lar d'una llei determinada, exposar sem-pre els seus punts concreta j que pogués-sim donar una nota justa del que cor-respon a cada tema i a cada matèriasobre les quals nosaltres legislem, Enaixò, nosaltres serem potser exigents,però és degut al fet que nosaltres tenj^iun gran sentit positivista, un gran sentitde concreció i desitgem per al Parla-ment de Catalunya, que no divagui, ique quan faci una llei, aquesta siguiclara i concreta í expressi el pensa-ment del Parlament, sigui com sigui,però no d'una manera que pugui donarlloc a dubtes i sense que mai no cons-titueixi una disfressa del pensament quel'Havia inspirada. Nosaltres desitgemque quan el Parlament de Catalunya le-gislí, no porti a les lleis pensamentsdifosos, sinó que a les lleis restin re-collits tots els sentiments històrics quees fan evidents en la transformació queCatalunya sofreix en aquests moments.

Per aquest motiu, crec que en deter-'minats moments haurem d'exposar elnostre criteri, el qual respondrà semprea la nostra naturalesa i ensems aí sen-tit real que domini de totes les cosci ii això serà d'una manera molt particu-lar, quan es tracti de la discussió dela Llei municipal, de la qual" tenim lesnostres concepcions, i és molt possibleque algunes d'elles no estiguin d'acordamb les que vosaltres teniu sobre elmateix problema; però nosaltres desit-gem, fins on es pugui, coincidir. Nos-altres creiem que .el Municipi és lacèl·lula de la ciutat, no dic de la na-ció, però si que dic que el Municipi és,en realitat, la base de la funció.de Ca-talunya i de tots els altres pobles, i queés necessari donar al Municipi tota lapersonalitat, tota la força i tota la vi-talitat perquè es pugui convertir en unòrgan eficaç, en un òrgan que és el mésimportant de la vida politica.

Esperem, també, que podrem coinci-dir en moltes altres coses sobre les qualsel Parlament de Catalunya haurà delegislar, i confiem amb això sabent quequan es presenti una discrepància noha de representar per a nosaltres unagran pèrdua, per bé que desitjaríemtambé que no representés per a Vosaltresuna contrarietat. •

Estem ací com a una i eserva, com aun recurs, perquè en el dia en què esperdés aquesta part, que en vosaltres jaha cristal·litzat, del nostre,sentiment i dela nostra ideologia socialista, nosaltreshauríem .d'accentuar-la., En ycerta- mane-ra podem marcar aquest compàs, "i po-deu tenir la seguretat que -farínü tot elque sigui possible per anaç avançant enel carni de l'autonomia. PVr nosaltresl'autonomia de Catalunya B& ha vingutpas únicament per afermar l'existènciad'una personalitat col·lectiva w per afit!-mar l'existència d'una Aparatosa'sole'mfu-

t ' - fre passat històric. Noialtri! creiem quela vida comença ara, i quíjtpt el quehem viscut i que tot el qpe. hem-, Repré-sentât fins ara, ens ha de servir na-turalment, de pum de tpìirttda 'per a lavida real que comença ara ;' i començatat ni a constijaÚT l'afirmació del nos-,ara perquè^ Catalunya'"té el sentit de lacomprensió i el ien« de la síntesi i el

'ä í9?sri/«'Jr * /a pàgina 4)

Just ícia Social Pag. 3

L'impost d'Utilitats, encara! t/ r^A\l IEAA

Actors,! no espectadorsRafael Cam.palans> en f ad-

mirable llibre Hacia ja Españatìe todos, que acaba de publi-car i que no deixarem de reco-manar per la solidesa de la doc-trina, la fermesa del pensament

•:4 l'elegància de l'estil, diu que^avui ja no hi ha espectadors"en el drama de la Historia queens toca viure, sinó que tots ensom actors. Observació profun-(la, aquesta de Rafael Campa-ïans. Fins l'adveniment de lademocràcia la Història era fetaper les dinasties i per le$ "ca-marilles" dels monarques i cab-dills. El poble, generalment,només era un espectador, per béque sofrís les conseqüències dela comèdia tantes vegades trà-tyca de la Història. Han des-aparegut, o van desapareixent,els histrions d'altre temps i totsens tornem actors—iots, natural-ment—amb la nostra responsa-bilitat. Car abans, quan el po-ble no feia la Història, sinó quenomés la sofria, no en tenia capresponsabilitat ni cap glòria,¿ivui la responsabilitat de laHistòria comença a caure al seudamunt. Per això li cal la mà-xima educació i la màxima cultu-ra, car d'altra manera riscariade promoure un retorn a la bar-bàrie que justificaria una novainhabilitació del Poble. Per a és-ser actor brillant i responsablecal que el poble aprengui bé elseu paper.

ULISSES

ConvocatòriaLa Societat de Paletes i Manobres

de la ü. G, T, recomana a tots el«seus afiliats i als obrers del ram engeneral que, havent entrat en vigor eldia li de novembre la percepció dels•et dies de vacances retribuïdes en elram d'obra, passin tots els dies feinersde sis a vuit de la tarda, t els diu-menges de deu a una del mati, per laSecretaria número 3 del nostre estatgesocial (Nou de Sant Francesc, 7, Casadel Poble de la U. G. T.) per a assa-bentar-se de com han de regir aquestesdisposición).

Obrers! Propagueu

JUSTÍCIA SOCIAL

Fa tretze anys va celebrar-se a Reusla I Assemblea de ta Federació de De-pendents de Catalunya, avui Federaciód'Empleats i Tècnics de Catalunya. Enaquella Assemblea, memorable per tantsconceptes, es va acordar, per unanimi:tat, demanar als governs de la Mo-narquia la supressió de l'impost d'Uti-litats sobre els sous inferiors a i.ooopessetes al mes. Avui, quan el poder ad-quisitiu d: la, pesseta és molt més baixque tretze anys endarrera, les organit-zacions d'emplets de comerç del nostrepoble es conformen, en ¡«teres de laRepública i en interès de Catalunya,que la supressió de l'impost sigui úni-cament sobre els sous no superiors a500 pessetes cada mes.

¿A aquesta actitud de transigència ide patriotisme dels dependents de co-merç de Catalunya, com responen elGovern de Ta República i el seu minis-tre de Finances? El senyor Carner, queara fa uri any ens va dir que si béllavors li era completament impossibleatendre els nostres desigs, ens assegu-rava, en canvi, que l'any vinent mira-ria de complaure'ns, ara, quan ha arri-bat el moment de fer honor a laseva paraula, ens respon que no hi hares a fer, que li volem desvalijar elpressupost, que la dictadura, amb lesseves disbauxes, va arruïnar l'Estat, quea Alemanya la situació és pitjor que aEspanya, que allí el nombre d'obrersdesocupats és més elevat que aquí, etc.

¿Tenen'algun valor aquests argumentsdel senyor Carner ? Nosaltres creiem sin-cerament que no en tenen cap. • Si elshomes de la dictadura varen arruïnarles finances de l'Estat i de totes lesaltres corporacions públiques, nosaltresno en tenim cap culpa. Nosaltres và-rem fer tot el que estava a la nosjramà, per tal de combatre'ls i foragitar-los. La Federació de Dependents de Ca-talunya i els Centres Autonomistes deDependents del Comer; t de la Indústriavaren patir les vicissituds que tothomsap precisament perquè no varen volerajupir-se a les imposicions d'aquellagent, Si els homes de la dictadura va-ren arruïnar el país, que siguin ells quien paguin les conseqüències. No n'hi haprou amb empresonar i desqualificaruns quants generals i uns quants ex-mi-nistres. Es precís confiscar-los llursbéns i embargar-los llurs rendes ! Iaquesta penalitat cal aplicar-la no so-lament als dictadors grossos, sinó tam-bé als dictadors petits; als generals iex-ministres del Directori i—llevat decomptades excepcions—a tots els regi-dors i diputats provincials de la dic-tadura. La justícia republicana segueixun^jutme lent ; massa lent. Una provan'ésel cas del C. A. D. C. I. de Bar-celona, el qual des de fa una pila demesos té presentada una demanda ju-dicial contra els elements de l'antigaorganització dels sindicats lliures per talque sé l'indemnitzi dels quantiosos per-judicis soferts durant els quatre anysque va restar en poder dels expressatselements. La qüestió és ben clara i bensenzilla de resoldre; però les altes oles baixes esferes judicials, en lloc d'or-denar la venda de la finca del carrerde la Unió, sembla que esperin que sesublevi i triomfi un altre general San-jurjo per tal de tornar l'esmentada fin-ca, lliure de càrregues i d'hipoteques, al'honorable senyor Ramon Sales...

Si a Alemanya, fi a Anglaterra lasituació és critica i hi ha allí una in-finitat de dependents sense feina, tot ai-xò és un consol ben petit per al depen-dent de casa nostra, al qual l'Estat lipren cada mes io, 12, 15 ó més pesse-tes sense compensació de cap mena. AAlemanya, a Austria, a Anglaterra elsdependents que estan sense feina cobrende l'Estat un subsidi per atur forçósque els permet cobrir les necessitats mésurgents, mentre que l'empleat de co-merç d'aqui, tot ! treballant, i especial-ment si és casat i té fills petits, ha defer mil equilibris per a poder menjar.

I mentre el senyor Carner ens dónatotes aquestes excuses per a no rebaixarl'impost d'Utilitats que grava eh nostressalaris, el Govern de la República aug-menta considerablement el pressupost dedespeses del ministeri de |a Guerra. ¿Aquè treu cap aquest augment de des-peses? ¿Ouins propòsits, quins compro-misos té el Govern de la República enordre als problemes internacionals? ¿Esque el Govern de la República, en: llocd'estar animat d'un esperit essencialmentpacifista té el decidit propòsit de ferdel notre país una gran potència? Ah!Si aquest fos el pensament dels homesque avui governen la República, seriaarribat el moment que tots els poblespeninsulars s'aixequessin en-massa i elsdiguessin: "¿Què enteneu per fer delnostre país una gran potència ? Si ferdel nostre país una gran potència voldir posar-nos al mateix nivell de les na-cions més avançades per la seva cultu-ra, per la seva riquesa, pel seu benes-tar i per les seves lleis i institucions so-cials, tireu endavant i ftu del nostrepoble una gran potencial Però si en-duts per un sentiment d'orgull nacional

els vostres propòsits fossin construir ca-nons i metralladores, avions i vaixellsde guerra, granades incendiàries i ga-sos asfixiants, llavors, sapigueu, gover-nants de la República, que no volemésser una gran potència, sinó una petitai humil potència, car nosaltres entenemque els conflictes que puguin suscitar-seentre els diferents pobles de la terras'han de dirimir per via pacifica i noper mitjà de les armes! Ha d'ésser l'o-bra' de la Societat de Nacions aquellaque la nostra República <é el deure d'a-judat* a consolidar i perfeccionar i nopas l'obra de destrucció i extermini sin-tetitzada en els armaments militars!

Nosaltres som partidaris que la méstestricta honestedat informi sempre lesrelacions dels ciutadans amb l'adminis-tració pública. En temps de la Monar-quia, en temps del centralisme, quanl'Estat era patrimoni d'uns quants cen-tenars de famílies, era natural, era justque els treballadors i els ciutadans engeneral es defensessin per tots els mit-jans que estiguessin al seu abast. Peròara vivim en un règim de democràcia,ara la sobirania radica en el poble,car la República és la representació del'interès col·lectiu. Aquell que té mil hade declarar que té mil, i aquell queguanya io ha de dir que cobra io. Peròen justa correspondència, l'Estat, la Ge-neralitat, els Municipis, han de dictarlleis justes, lleis humanes, lleis equita-tives. I no és just, no 'és humà, no ésequitatiu, escurçar, sense compensacióde cap mena, els salaris dels treballa-dors del comerç que amb prou feinespoden cobrir les necessitats més apre-miants de la vida.

R. RÀFOLS CAMÍ

URQU1NAONA.—"Champ", d'e KingVidor. Prod. Metro-G.-M.

Quan aneu a veure una pel·lícula deKing Vídor podeu tenir gairebé la .se-guretat que no us trobareu defraudats.Podrà no encaixar completament ambles vostres personals concepcions del ci-nema, però sempre us corprendrà perla forta, per l'autèntica humanitat delsseus personatges. Tots els personatgesde King Vidor són agafats del mig delcarrer, tenen totes les bondats i totes lesmalícies d'un home normal. Començantper aquella meravella que es diu / eimin avanfa..., cim del cinema mut, encap film de qualitat de Vidor es pot ferla classificació dickensiana dels perso-natges entre bons i dolents.

En Champ continuen les mateixes ca-racterístiques. Champ, l'ex-campiá deboxa, és un homenàs amb cor d'infantmalgrat la seva a fidò al joc i a la be-guda. Potser les diferències més. acu-sades amb les anteriors produccions deVidor provenen del fet que ~així 'com enaquelles triava, per a encarnar els perso-natges, actors que no fossin de primerafila, ací ens trobem amb un parell queells tots sols i per separat omplen ja lapantalla: Wallace Beery i Jackie Cooper.Per això els caràcters de Champ i dflseu fill Dick destaquen lan puixantmentde tots els restants.

Hom podria discutir si és o no favo-rable per a la vàlua d'un film el desta-cament 'intens d'un personatge—no en-tengueu, sobretot, un actor—. I segu-rament conclouríem que en mans d'unbon director de totes maneres sortiranbones pel·lícules.

D. R.

Unió Socialistade Catalunya

Mítings i ConferènciesDESEMBRE »S

Conferència pel company R. Folch iCapdevila a la Secció del Districte VI(Provença, 131, baixos) a les. deu de lanit Tema: "Jaurès i la força armada",

Penya USC d'EscacsUns quants entusiastes del noble joc

d'escacs, de la Unió Socialista de Cata-lunya, han constituït una penya de l'es-mentat joc en l'estatge central, carrerPortaferrissa, 30, pral.

Tots els company» que els interessiprendre part en els diferents actes queaquesta penya organitza poden adre-çar-se al company Rull.

El proper diumenge a les cinc de latarda hi haurà tertúlia escaquista.

Per a guarir la TOS preneuL'AIXAROP

POLIBALSAMIC "GIOL"aprovat i recomanat pels princi-pals Doctcrs.Eivena Ptes.4,05el flascó en totes les apotecaries

"CHANTAGEII

Azaña ha pretès justificar la partida de seixanta quatremilions per a material de guerra que figura en el pressu-post de Guerra, en la necessitat de seguir donant feinaals centenars d'obrers que treballen en les fàbriques d'ar-mes de l'Estat.

Això és un "chantage".Azaña ha especulat amb el, pànic dels obrers davant

l'amenaça d'un tancament de fàbriques per tal de fer-seaprovar els seus projectes militaristes. Una maniobra ne-tament burgesa, altament reaccionària.

¿És que per ventura aquestes fàbriques, avui d'armes,no poden ésser convertides demà mateix ^n fàbriques derelies, de tractors, de màquines agrícoles de les quals n'estàtan necessitat el camp espanyol?

¿ Per què l'Estat espanyol no pot seguir l'exemple dela Cooperativa "Alfa" d'Eibar que convertí una fàbri-ca d'armes en fàbrica de màquines de cosir, essent avuia Espanya un excel·lent competidor del colós americà"Singer"?

No. No es farà ni una cosa ni l'altra mentre al Go-vern hi hagi homes que especulin amb la misèria delsobrers per tal de sotmetre'ls al domini.de l'imperialismecapitalista.

Fulletó de J L ISTICI A S O C I A L N.° 2

J. Roura I Torent

Ex-ministre(Continuació)

Aviat, però, àdhuc els més orbs poguerenadonar-se que es tractava d'una dictaduradescarada. El govern Parasceves feia complirfèrriament totes les lleis que li convenien ideixava sense efecte la Constitució i aquellesaltres disposicions orgàniques que s'oposavena l'autocràcia. Dissolgué les Corts i s'implan-taren el» decrets-lleis. S'ordenaren mesuresseveríssimo» contra els adversaris i, en canvi,foren indultats aquells reclosos, inclus els dedelictes comuns, que signaren uria declaracióde fidelitat al nou govern. Es confeccionarenpressupostos extraordinaris per a la propaga-ció d£l règim. Totes les arbitrarietats foren

, a l'ordre del dia. No s'arribà, és cert, a unaèpoca de terror, però el govern Parasceves esmantingué al Poder gràcies a un ambient decrueltat i a l'amenaça de deturar amb la mà-xima energia qualsevol manifestació hostil il'exteriorització d'ideologies contràries.

El temps s'escolava sense contrarietats per

al govern. El poble es mantenia en una per-fecta mansuetud, en la més absoluta confor-mitat. I, no obstant això, tothom,' ara, n'eracontrari; les. arbitrarietats eren tan evidentsi la política particularista que es realitzavaresultava tan marcada, que l'entusiasme anàdesapareixent per a ocupar el seu lloc unaprotesta covarda que tan sols es manifestavade baix eh baix. La gent més liberal, aquellaque veia clar que s'havia perdut la po'cà ciu-tadania que adés tenien, no s'explicava el rarfenomen ; però el cert és que ells no feien resmés, tampoc, que estranyar-se'n. Totes lesconspiracions, aviat avortades per llur manca

- de sentit revolucionari, eren d'antics polítics;diria's que enyoraven el govern.

Les autèntiques forces renovadores, aquellsque anhelaven la transformació lògica, racio-nal, de la societat, capien bé que el fenomenera normal. Però formaven una migrada mi-noria i res no podien fer; per altra banda, elnacionalisme, amb els seus excessos, enfortiala seva raó, ja que a la llarga faria que lesmasses obreres, aparentment revolucionàries,deixessin d'ésser mediatitzades pel capitalisme.Calia limitar-se, ara, a preparar el poble pera obtenir el regiment públic quan aquest des-vetllament s'escaigués; i, mentrestant, apro-fitar-se d'allò amb què la dictadura poguésbeneficiar-los i ajudar a la seva caiguda.

El general Parasceves, senzillament, s'a-

guantava per la manera d'ésser de la socie-tat imperant al seu poble, com a gairebé tots.

La Revolució Francesa enderrocà una fasedel feudalisme. Però el lema "Igualtat, Lli-bertat, Fraternitat" féu que tothom se sen-tís igualment lliure per a imposar Ja força decada u; els drets'de l'home, per tant, no fo-ren sinó un esperó a l'egoisme. Morí .el feu-dalisme escudat en les armes i en la noblesa,per a néixer el feudalisme que s'emparava enla puixança del diner. Continuà la lluita afer-rissada entre els potents i els dèbils; tan solss'aconseguí que molts dels antics dèbils pu-gessin els graons de la superioritat i que leseines de combat esdevinguessin unes altres.

Tot el que signifiqui acreixement d'allòque manté l'esperit d'egoisme de la societatregnant, serà ben rebut. I aquest era l'èxitdel general Parasceves a Piència ; la defensadecidida dels suports capitalistes del país elmantenia ferm en mig de la impopularitat.El govern disminuí del pressupost d'Instruc-.ció pública partjáes per a l'ensenyança pri-mària estatal i les aplicà a l'ensenyament uni-versitari i a la protecció de les empreses do^cents privades, amb ,la qual( cosa s'enfortia lacultura de les'classes poderoses i s'accentuavael principi que els fills dels obrers no haviend'aprendre Tes més que el que els calia per allurs oficis 'manuals; suspengué la democrà-cia, que en un moment donat podria signifi-

car el capgirament del món; creà grans mo-nopolis, que impedirien pròximes nacionalit-zacions paulatines; dotà l'exèrcit de més au-toritat;, negà el dret de vida a les organit-zacions obreres, amb la qual cosa es debilita-va l'esperit protestatari; donà a l'economianacional un caràcter tancat que, per bé quefes baixar la divisa monetària, afavoria con-siderablement les empreses industrials. La so-cietat de Piència suportava totes les injustí-cies i tots els abusos, feia els ulls grossos da-vant els negocis dels governants, perquè veiaclar que, àdhuc en el cas de sentir-se lesio-nats molts d'interessos, el govern Parascevesenfortia els puntals de l'organització econò-mica del país i, pel seu sol manteniment, elsde tot el capitalisme.

1 *',* *

La mateixa desídia política que havia man-tingut els governs de torn,i que veié'implan-tar la dictadura, deixà caure aquest règim.Uria hàbil maniobra dels liberals provocà lacrisi. Aquell descontentament general d'adésfeia preveure un esclat d'alegria'davant l'es-deveniment; però la llibertat que la reaccióhavia de portar fatalment, posava, en perillalgunes de les mesures implantades, per ladictadura,, i les anomenades forces vives, amb

(Continuarà)

Pag. 4 Justícia Social

El Socialisme i la guerraSocialisme i guerra són dos

termes antagònics. Conseqüent-ment, un partit socialista no potvotar cap pressupost de guerra,sense renegar de la seva signi'ficació política i social. I si lescircumstàncies especials d'unpaís posen un partit socialistaen l'obligació de votar un pres-supost de guerra, cal que al-menys aquest sigui reduït en re-lació amb els pressupostos an-teriors del propi país, de talmanera que es vegi ben marcatel carn! vers un ideal final dedesarmament.

El partit socialista espanyolha acordat votar el pressupostde guerra del ministre A/aña, ical que ho comentem de cara ala realitat i sense eufemismes. Iposats en aquest terreny cal dir,clarament, que la posició "delsnostres companys del centred'Espanya és lamentable.

Prou han defensat llur posi-ció des de les columnes de laPremsa socialista, però els ar-guments emprats porten totsuna marca burgesa ben caracte-rística. La defensa de la pàtria,la seguretat interior i exterior,

. la creació o l'enfortiment del'exèrcit perquè sigui una forçafefaent, la integritat nacional,etcètera, etc. ; tot això són fra-ses buides de sentit, que servei-xen en tots els països capitalis-tes per a sostenir el mite,trà-gic i ensems grotesc de la pauarmada ; tot això són arguments,ja desacreditats, per a justificarla famosa divisa dels victimarisde tots els països : ñ vis pacem,par (í bellttm -(si vols la pau, pre-para la gueíra).

Entre els arguments emprats,però, n'hi ha algun que podriafer trontollar la fe d'alguns so-cialistes en el total desarma-ment, i que no són argumentsde bona llei. Ens referim al fetde posar per testimonis, justifi-catius de llur procedir, no resmenys que Marx i Jaurès.Doncs bé : cal tenir la seguretatque posats a Espanya, en el diad'avui, ni Marx ni Jaurès nohaurien votat el pressupost deGuerra; això a part que Marxno ha dit res, enlloc, que servei-xi d'argumentació per a votar elpressupost de Guerra d'un Es-tat burgès, en les circumstànciesnostres.

Quant a Jaurès, parlem-ne.És cert que Jaurès en la seva

obra L'armée nouvelle preconit-zava la creació -d'un exèrcit en-carregat de la defensa nacional,en el qual hi havien de concór-rer tots els ciutadans dels vintals quaranta cinc anys; i asse-nyalava els primers quinze anysper al servei actiu.

És cert que assenyalava unservei a la caserna de sis mesosel primer any, i de trenta un dies

en cadascun dels tretze anys suc-cessius.

És cert, també, que instituïadipòsits d'armes a tots els capsde partit i a totes les ciutatsimportants, i que determinavaque a la regió de l'Est cadasoldat tingués les seves armes adomicili, per tal de f acuitar, encas necessari una ràpida mobi-lització.

Tot això és cert i perquè hoés hem de blasmar obertamentl'obra de Jaurès i, com hem ditmés amunt, no hem d'emprar-laper a defensar una posició in-defensable a Espanya.

Jaurès no va viure la GranGuerra i és molt possible que,l'hagués viscuda, pensés avuid'altra manera. Jaurès no vaveure la fallida del Socialismeinternacional de 1914, perquèsi l'hagués viscuda, pensés avuixa enrera. Jaurès no s'haviadespullat del tot del xovinismefrancès, concho prova el fet quepreconitzés la disponibilitat de.les armes a casa de cada soldata la frontera d'Alemanya. Jau-rès es movia en un punt de vistasubjectiu quan va escriure elsseus projectes sobre l'exèrcit, iper aquests motius no és de bo-na fe retreure'ls en el nostrecas i en el nostre país.

En l'obra, ; voluminosa percert, on Jaurès desenvolupa anvplament les seves idees sobrel'organització de l'exèrcit, noperd, però, un punt de vistaconstant, i és el de propugnarperquè tot conflicte internacio-nal s'arrangés mitjançant un ar-bitratge obligatori. Veieu, tra-duït literalment, un dels articlesd'un projecte, de llei on plasma-va les seves idees:

"Tot Govern que entrarà enuna guerra sense haver propo-sat, públicament i lleialment, lasolució per l'arbitratge, seràconsiderat com a traïdor a laFrança i als homes, enemic pú-blic de la pàtria i de la humani-tat. Tot Parlament que hi hagiconsentit serà culpable de fello-nia i dissolt de dret. El deureconstitucional i nacional delsciutadans serà el de destruiraquest Govern i reemplaçar-loper un Govern de bona fe que,tot i assegurant la salvaguardade la independència nacional,ofereixi a l'estranger o preve-nir o aturar les hostilitats mit-jançant una «entenda arbitral."

Tot plegat, se'ns dirà, és unaprova que Jaurès propugnavaper l'organització d'un exèrcitfort, ric d'utillatge i que im-posés respecte, per tal que per-metés negociar una pau sota unaamenaça evident.

Hem de confessar que és cert,però hem de repetir que, segursde la sinceritat de Jaurès i dela seva alta valor política i so-cial, si hagués viscut la guerra

hauria modificat essencialmentla seva posició/Precisament per-què féu sentir la seva veu depau i de concòrdia internacio-nal, és a dir, perquè ja modifi-cava el seu punt de vista enveure's al davant l'espectre dela guerra, va caure assassinat.El tribut de la seva vida exi-geix emprar la seva doctrina so-cialista de cara a la pau i no decara a la guerra.

A més, Jaurès, en els seusprojectes, ja caminava vers ladisminució de les despeses deguerra, perquè no hem d'oblidarque a Franca, els soldats passa-ven dos anys a la caserna i Jau-rès assenyalava una estada desis mesos solament.

Repetim<-ho. Socialisme i guer-ra són dos termes antagònics.

El Socialisme ha de lligarconstantment l'alliberament delproletariat a la pau de la hu-manitat; ha de fer que el pro-letariat eduqui la massa, incons-cient encara, i la guareixi detota idea bellicosa ; ha de ferveure l'odiosital de la guerra,el paper de la qual, en el mónd'avui de la democràcia i deltreball) és arcaic i criminal; iha d'amenaçar seriosament ambun acte de desesperació revolu-cionar ia;t$t, Govern prou insen-tat per 3 „desencadenar un con-flicte armat.

I això, si en volen prendre no-ta els companys socialistes deMadrid també són paraules deJaurès.

R. FOLCH i CAPDEVILA

La posició de la U. S. C.(Contltuactó de la pltg. S)

ferm desig de lligar-se i sumar-se a lagran font universal del progrés i de latransformació i amb là finalitat de pro-var noves forme» de justícia.

1 si éi'-ahci,- nosaltres hem de portara aquesta obra tot el que pugui ésserfactible de les nostres doctrines univer-salistes, que ens ' han guiat sempre, ique »on la deu dels nosties principis, iconfiem que en .aquest punt, en el. qualvosaltres trobareu èxits i dificultats, nos- 'altres "podrem també ajudar-vos col·la-borant a ; l'e,sfprç; <jue »ealjftzareu.

Nosaltres "aportem aquesta confiança if arabe ; cl »ostrt »tjiH tpfrn; propòsit. 'J'è·;nim l'esperança que Catalunya trobarà,

PER A

RENTARNETEJARDESINFECTAR

FÀCILMENT, RÀPIDAMENT

ECONÒMICAMENT

DONA

SATISFACCIÓ COMPLETA

PAQUETS DE 1 i 2«7O PESSETES

NO H] HA SOSA, NI ESCATES, NI SABÓ

FILL D'E. BRUGUERA - Avinguda 14 Abril, 383 - BARCELONA

La vaga delsEl problema ferroviari ens

planteja als socialistes una si-tuació que no podem deixar ensegon terme: per seu caràcterobrer, per la seva importànciai perquè la solució que se li doniha "d'ésser socialista.

El problema ofereix les se-güents característiques : > ' • •

Primera, Durant la segonadictadura, el Govern Berenguerva prendre l'acord d'establir unaugment de quaranta cinc pes-setes mensuals per als sous queno passessin de sis mil pessetes^anuals, sense carregar les tari-fes vigents en aquella època.Aquesta solució fou refusadapel Sindicat Nacional Ferrovia-ri (U. 0. T.). . ' ' ; . , "'.".'.'.

Segona. L'opinió dels diri-gents carrilaires va arribar a láconclusió que aquest problema,

tant com la diferència de sousentre elsv alts funcionaris i laresta del personal. Aquest puntté més transcendència si hom téen compte que abunden d'unamanera paorosa els sous de6,45 pessetes diàries, sense quecap .dels empleats subalterns re.bassi el nivell de io pessetesdiaries«;, K };•• -¡ • ' : - ' ,.• <

Quart^. Actualment les rei-vindicacions dels carrilaires hanarribat a un punt en què s'im-posa ¡una solució mínima. |,a noés el S. N. F. el que rep la,pressió del personal per a aca-bar d'una vegada amb els ajor-naments i les dilacions. És1 totala massa carrilaire en pes quet

no cal negar-ho,, es troba en unestat de justificada impaciència.

En «n article pròxim faremun estudi detallat del conjunt

en «1 seu. Parlament i en ciseu Goverp, . . ji-i,.,.- „„,-,,,; t',nr\r(f, \ i È ' > t < ' > -i • f* %.!u realitzo de j., me, j«,t., aspirí com ta,nts d,alt,res' "Tf 5 . . * ¿cl Problema carniere. En el-• _ _ .. _ _ ._ i i _ _ "_ ' 1 • . i' . _ • _ . » o r» 111/* 1 í-» irrtK A! í>o Mtrt rii» l-PÍTtITt „* Äi— M^A." Ä„* ~... ̂ n.»~ *.i*xxl* A^^» Jiffcions com a poble que mira el pervenir,com a poble que desitjà seguir les ho-"ves modalitats del progrés, i com a po-ble que vol realîtarar, en la seva totali-tat, un nou programa de justícia. Es-perem que vosaltres des del Govern larealitzareu; i tot el qu,e pugui repre-sentar col·laboració la trobareu sempre,i això no solament pel bon èxit nos-tre, sinó per l'èxit de Catalunya, jaque és Catalunya la font de totes lesnostres aspiracions. A aquesta confian-ça oferim tota l'essència dels nostresprincipis i tot l'esforç de què som ca-paços. (Aplaudiments.)

Secció del Districte VIIEl dilluns, dia 26 de desembre, a les

cinc de la tarda, tindrà lloc un granacte feminista a la Secció: del Distric-te VII.

Per a detalls, vegi's la Premsa diària.

solució amb el canvi de'règim.Damunt aquesta base, varen ço.mençar una sèrie de canvjssd'im;*pressions entre els comitès exe-cutius de la U. G. T. i delS. N. F. a fi d'estudiar una so-lució que, al cap d'alguns mesos,va consistir èri la necessitat d'ar-ribar a un augment de tafitesd'pn 3 per 100 des de ks per-

moment-en què. ens ti;ot)e>m'.4a?vant un veritable conflicte,potser Mo ';él oportá ' «sfatif qwsón els responsables de la situa-ció que travessen els obrers car-rilaires. No cal dir que en lesesferes governamentals, perraons, deriy.ade,s del període pr^revpTüci^natà, . hi bjwä-r-i hlha-—el deure de fer tots-els pos-

cepcions de 1,50 per amunt, dis- sales'per a donar satisfaccio atnbumt l'import de la recapta- leg reivind¡cac¡ons deis carriia¡,ció per aquest concepte entre elscarrilaires el sou dels quals nopasses de cinc 'mil, pessetesanuals.

Tercera. Hom deixava debanda un# qüestió tan impor-

res. Les responsabilitats peraquesta manca de previsió o peraquest excés de passivitat nopodran pas-ésser eludides.

UN FERROVIARI

iiiiiimiiimtiiiiiiiiiiiiiiii nu i mimin inniïnnnmmiimiiimiimiiimiimHmiimiiimmiïmiimiimimmiïiiimnimuiiMmiïmiii'iimiiiimmmiïimiiminii iiimiiimiiiiH'tHiiiiiimtwiiiiimhminiimiiinimmiimiuiiiMHHiii

PRÄ I VAGALa casa del dia - La casa de moda - La casa que na anul·lat les altres cases

Ga v any s folrats de seda, a 25 ptes. - Gavanys Austràlia superior, a 50 ptes.Plomes impermeables, a 12 ptes. - Bâti de llana, a 10 ptes. - Bata de llana, a 10 ptes.

NOTA. — Ali lectori d« «JUSTICIA SOCIAL«, mitjtnçant U preuntacií d'aquMt oúroeio n'l« í«rà un 10 °/j ¿* dnconptè.

PASSEIG DE GRACIA, 2OT E L È F O N 2 1 4 r

R A M B L A E S T U D I S , 4T E L F O N 1 8 8 6 9

[mtimimitnmmiïiimimmiïmmimimiiimiiiimiiimii iHuiiiiiiuiiiiiimimiiiniNiiiiiiiuiiiiiHiiiiiMiiinimniiimnnuniiiiiitiiiiiitiiiiiitHitiiuiiiiiiiiiiimmiiitiii iHimminmimtiiimummiiimiHimiiimiihutmiiiumun^IIHIIItUHHIItMillllUHIIIIUllHmilMKMMiflMRMimHiniltnHllltlimiUUMimmtltlUIIUmilHlltHHIIIMIIIl

TIP, CÁTALA«* -Vieh. 16 Tel. 7i7W - Barcelona