mimbdr le lletrie/ - filcat...
TRANSCRIPT
6 MIMBDR
LE LLETRIE/Catalunya tradicional
No hem de descobrir res de nou dient queFrancesc Pujols és fundador d'una religió.Fou a .MIRIDOR on primer que enllot 'es parla de la hiparxiologia.
El fiMsof de Martorell — que a. penes éstingut per altra cosa que un humorista, quanprecisarnent ha dedicat el millor de la seva
vida a disciplines tan serioses com la filosofia i la :eologia sosté que la religió catalana ha de substituir no se sap quan ; a
Pujols no li ve de cent anys —la l'eligió cristiana-, contra la qual Sent una animadversió
Admetent que la nostra Europa i en
aquest continent que és el més petit de tots,la Catalunya tan petita que quasi no s'hiveu, s'hagin fet seva, com és molt naturali logic, la moral cristiana, per la senzillaraó que si la religió del Crist és una con
cepció religiosa, filla de la gran ignoránciad'aquella época i d'agua país, la moralcristiana és la moral universal i en aquestsentit, el cantinera europeu, amo del món,la ,pot usar i acceptar mentre les valors mo
rals, que com tot el que viu i mor té els
Francesc Pujols
profunda que ha fet dir a algú que Pujolssembla tenir una qiiestió personal amb Jesucrist.
No són gaire corrents de la nostra epocales disputes teolbgiques, ni tampoc abundena Catalunya — ni potser enlloc els heterodoxos. ha creients o indiferents ; pero.no fundadors de religions. Per aix(5 val lapena de fiar-se en un que en tenim, i publiquem sempre amb molt de gust els originals punts de vista de Francesc Pujols sobretotes les qüestions, sen.se adoptar nosaltrescap poic,ió en pro ni en contra, atents no
més -a donar a coneixer una concepció origi-nal-el valor de la qual no ens pertoca d'esCatir.
Com deia una nit el filbsof de Martorella un. escritor católic que s'interessa molt-per la concepció pujolsiana :
—Som els teblegs com vós i jo els quehem d'arribar a entendre'ns.
L'ala dreta del catalanisme, que és l'alaestesa d'aquest partit catalá tan orgánic itan admirable per tants i tants conceptes,que tant i tant ha treballat anys i anys itreballa per la nostra Catalunya estimada,mare i filla del nostres somnis, i que tantIi tenim d'agrair els datalans, siguem del'ala que siguern, si volem sser imparciads,sofreix ara i de sempre i avui més que maid'una manera ularmant i fins amb atacsepiléptics que són el pitjor i que fan esgarrifar, provocatá Per la perseCució contra deiscristians i !Hui- Església, que PEstat espanyol i PiEstat catalá han iniciat, perqué es
veu que no tenen res més que fer per passarel temps i entretenir la massa popular, l'equivocació profunda i lamentable que fa plorar de sentiment i d'angúnia, d'incorporarconsubstancialment al program_a general dela defensa de la tradició catalana, el cristianisme; teoria inaugurada dintre la catalanitat renaixent š sense la protesta de l'animaque cris aguanta, .pel ,canonge ICollell i pelbisbé Torres i Bages, canonge i bisbe respectivament de la Seu de Vic, oom saben elsnostres lectors, que segurament es han Ilegit, i que ara, .neutrals com són, es :pllanyerail que da llaga de la dreta estigui irritada i inflamada per Pesquerra.
Per part de la dreta catalanista que avuitreballa adib tant daler, ha arribat a ésseruna obsessió exacerbada fins al paroxisme
Si la rnonc>mania, la defensa d'aquest idealjueu, nascut a Israel i mort paulatinament.a Europa, que és allí on s'havia desenvolupat fugint de la seva pátria, que el va
reb.utjar, durant prop de quinze ,segles, obstruccionant
•
1. contorsionant el pensament'europeu, únic al mán i en la história co
negtida, que abans d'arribar a ésser el pensament hegemónic de tets els continents de .
la terra, va :teriir de lluitar, per vergonyanostra, Contra de la closca -cristiana que no
el deixava sortir de l'ou i, per volu:ntat deismateixos europeus, fills renegats del continent, Ii volia ofegar el rovell dintre la clara,perqué encara que sembli estrany les coses
arlaven així.
El =Olor assorfif en
LLIBRES
ESCOLARS,
FRANCESOS,
DICCIONARIS,eiC., eic.
Librairie LOUIS BERGÉ
Rambla del Centre, 19
Tenían 23118
scus alts i ,baixos, estiguin a Pordre del dia,peró no per la religió que compromet i ridiculitza el continent més important delmapa.
Perqué el truc de Jesús, que com a fundador de religions no va passar d'ésser un
aficionat, va consistir a predicar la moraluniversal, fent-la servir d'escambell
•
com
quasi totes les religions fundad:es fins alpresent, que no són més que morals vestidesamb el manten i el róssec de l'eternitat,per tal d'aguantar les columnes del seu temple que només es mantindrá fresc com unarosa en la memoria deis bornes, per la intensa poesia amb qué el va pastár i construiraquest moralista poeta que es va dedicar ala religió com s'hauria pogut dedicar a tocarla flauta, perqué d'artista no es pot negarque ho era i deis millors que ha parit laterra.
Tenir la pretensió ridícula de voler considerar com una valor tradicional de Catalunya o d'Europa els principis de la religiód'Israel, condensada com un form.atge deParma per les mans artístiques de Jesús,no solament faria Hure si no fes plorar depena, sinó que palesa darament no saberfer la distinció elemental entre les ideesd'importació estrangera, com ho és la mitologia jueva, que ens han ficat al cap agafant-nos de petits quan encara no reflexionávem, i que les nostres dretes voldrien,segons hom veu, que Catalunya es continués empassant com fins ara, a ulls elucs iamb la boca oberta, com si s'empassés lescoques de Vilafranca o els borregos de Vilanova, o alta-es productes del país, i lesidees, producció verament nacional i original de la terra catalana, que fins podenésser idees d'exportaciÓ a Pengrós o a lamenuda, segons convingui,per la universalitat i garantia que tinguin, que sán lesque, segons l'autor d'aquest anide, que afésun propagandista incansable i decidit i lesté exposades en manta obra, són les úniquestradicionals a Catalunya, terra de passiócientífica i no de fanatisme judaic que ra
diquen en la conce,pció fonamentada amplament en la ciencia universal, de fabricaciónacional, aspiració suprema i sincera de lanostra ánima, que com saben els nostreslectors, és un idead catalá de soca' i arrel,que té la garantia d'haver estat sostingutprecisarnent per tota la serie histórica deisnostres pensadors, que havent estat cuasitots catblies, tant com he pugui ésser l'aladreta del catalanisme, poden assegurar queen el nostre pensament hi está tan i tanarrelat l'ideal esmentat i proclamat per l'autor de Particle, que ni el mateix catolicisme,enemic natural de Catalunya, el pot desarrelar.
La gent de dretes que, exasperada per lavirior de leš esquerres, parla del cristianismecom d'una cosa nostra i el tracto com siell o el seu fundador hagués nascut al Hade la Boqueria, a la Rambla de les Florso a la mateixa Plaea Reial, avui Maciá,que, sense sortir d'aquest article, és allíon va náixer l'autor que Pescriu, han desaber que la mitologia jueva, malgrat haverestat cantada pels nostres poetes, entre elsquals modestament es compta el mateixautor de l'article, no sois no és de cap deles maneres la tradició catalana, com volensuposar lleugerament i gratuita les nostres
dretes, sense saber el que es diuen, sinó queno és més que una llegenda sobreposada isobrevinguda al nostre poble, com a moltsaltres pobles que ja se l'han tret del damunt,i els homes de dreta que defensen com a
cosa autóctona aquesta deixalla israelita, fanexactament el mateix efecte que feien elsegle passat els homes de Pescola de dreta,també tradicionalista, catalana, conserva
dora i moderada, com la d'ara, presidits perles figures cabdals d'En Duran i Bas i d'EnManyer i Flaquer, que des de la tribuna deldiari del Brusi, defensant amb tot el cor itot el seny catalá tot el que era o podiaésser tradició catalana com el dret, els cos
tums, -la história i fins la rnateixo dinastiadeis reis -predo.minants en aquells -enes delluita, i no cal dir que també el cristianiwnemés catblic, més apostólic i més romá, es
donavá el cas original i sorprenent que no
admetien i combatien amb- tota larenaixenga i de la llengua catalana, perqué dejen i creien que amb ls segles lal'encala' de Castella, parlado a tot Espanya5 a América, ja -s'havía- encarnat de sobresi'esseZontániament a la Ilengua de la nostra
-
boca i a la ploma de les nos-es mans, quede fet és allí on vivia més arrelada la llengua castellana, que havent envalt l'escriptura no va poder acabar d'envair la bocadels catalans, que va ésser el recó de mónque, per una casualitat o per una forgadesconeguda, va conservar la vida, l'ale iel caliu de la nostra llengua, morta a lesma:ns i en el paper i viva en la gola i elsllavis.
Com els catalans cristians d'ara, els ca
talans castellanistes d'aquella epoca oblidaven enlluernats •per la consuetud i Pus, quetenia tota Paparenea d'una tradició viva
forta, que la Ilengua-, castellana per infiltrada que estigués a les nostres lletres i a
les nostres plomes, que ja no'
sons catalans com •si fossin mudes, no deixava d'ésser una llengua importada i queeom tot el que és iniportat, per voluntáriament que hom he accepti i ho usi, té decatire pel seu propi pes com una desferrainútil i com una closca seca que es badasola, quan es despena victoriosament lapersonalitat anímica racial del poble adormita l'ombra deis ideals d'adtres •pobles quehan tingut torea i vitalitat quan ehl no en
tenia, que és el que ara passa exactamentamb el cristianisme, acuesta religió tan es
tantissa 1 passada de moda, que si no fosla persecució cómicament ardent que li fanles esquerres, ja ningú no es recordarla que
.
al món fos ,podria vegetar i morir tran
quillament i desapercebuda, sense finals detragedia ni d.arrers actes d'ópera, ni rebrotades violentes, que en fer-da morir desesperada i arrencant-se els cabells, encara liallarguen la vida, fent-la viure artificialment, amb injeccions de catéina laica o d'oilcamforat d'extremunció atea, própia per a
enterraments civids, que és l'oli més fortque hi ha, perqué no el venen a les farmádes, sinó al mig de la plaga, en les paradesde la fira de la Revolució social i política,plena de firaires de tots els colors de lesidees flamejants, que maIgrat vendre tota
mena d'específics i remeis per curar tots elsmals, ho voldrien matar tot i especialmentl'Església católica, per poder-la enterrar pelcivil, cosa que nosaltres els quatre gats quesom partidaris de l'Evolució, tan acom.passada com plena de compassos d'espera,creiem que no ha d'éner ni ara ni mai, perquéla religió cristiana no té d'ésser enter
rada pel civil, sinó per la religió catalana,la nostra, que será la millor de totes, encara
que els catalans no ho vulguin, destinadaa succeir-la en l'ordre históric i cronolégic,perqué si la humanitat potser podria prescindir fácilmealt de la revolució, ja li seriamés difícil prescindir de la religió, perquésempre n'hi té d'haver una, almenys men
tre hi hagi un cert grau de civilització, queés el que té d'ésser,'-peró que no és Sempre,perqué la civilització puja i baixa i naix imor com nosaltres, cosa que els jueus no
sabien i els cristians ignoren o almenys hesembla.
No és dones, ni de molt, treballar per latradició catalana o tradició nostrada, com
diuen i creuen les dretes, treballar pel man
teniment del cristianisme a casa nostra, com
ja velean ben dar que no he era la maniadel segle xix, de mantenir i fomentar l'úsi Pabús de la llengua de Castella, sinó queal centran, és contrariar pregonament i vo
ler ofegar la tradició nacional de la nostra
terra, falla natural i legítima deis set seglesseguits o quasi seguits de pensament catalái que fins als nostres dies no comebriga a
madurar dintre deis nostres fronts, precisament perque fins ara, amb l'época moderna,O20 ens va caient dels ulls el vel del judaisme.
Tal cc>rn els elements dels.partits conser
vadors de Judea, com es llegeix al Nou Testament de la Biblia, no van voler admetreel cristianisme que era l'encarnació universal de la tradició jueva, ara, per pertinagque sigui, els partas conservadors catalans
catalanistes, com l'autor d'aquest article,tampoc velen admetre Vencarnació universalde la nostra tradició típica, fosa en el motllograndiós de la ciencia universal.
Encara que sembli mentido i costi moltde creure, per l'obcecació que suposa, perqué si ens he expliquessin no ens he creu
ríem, es veu ben ciar que els conservadorscatalans com els conservadors jueus, i comptat i debatut els de tot arreu, volen con
demnar el món de tots els temps i de totsels llocs, costi el que costi i passi el quepassi, a que es compleixin, ara i sempre,aquelles paraules de Jesús de Nazaret, guatava dir que ningú no era profeta a casa
seva, que és una deria que a Catalunya es
podria explicar perqué els filocrestes cata
lans vulguin fer quedar bé l'ídol llur, per6jno en el cas deis partits conservadors ueus,
que són els que li van fer pronunciar aquestes célebres paraules, que han quedat com
un estigma per a les classes que les justifiquen i que per cert, ara que parlem deconsuetuds i fossilitzacions, es dória el cas.que aquesta frase de Jesús, per la inerciade la influencia espanyolista, encara moltscatalans la hi fan pronunciar en castellá,com si el fundador del cristianisme haguésparlat la llengua de Cervantes.
Si les nostres classes conservadores, tan
cades a la banda velen un consell d'amic,d'aquells que es poden seguir sense por d'engany, els direal que no oblidin-que la nostra
Catalunya no sois té una llengua per ex
pressar el pensament, corn hem vist queoblidaven dls conservadors de l'epoca delBrusi, sinó que té pensament propi, com
l'autor d'aquest anide creu haver demostrata bastament en la seva obra titulada Concepte general de la ciéncia catalana, i calque no ens tornem a trobar que, per fertriomfar aquest pensament com mereix imereixem els catalans, donant-li l'impulsque li correspon, n hálsim de tornar a
lluitar i discutir entre nosa.tres anys i panys,com feien els catalans espanyolistes del se
gle xix, que dient que eren més catalansque els catalanistes, ofe_gaven tant Corn podieri la Ilencrl'ua catalana, fins al punt que no
van callar fins que es van anar morint ino en va- quedar 'cap, perque si no encara
obstaculitzarien coin en-aquells dies.
(Acaba a• la pagina
l'art dé François MauriacJules Renard tenia de la família en con
cepte descoratjador. La definia com la «re
unió sota el ,mateix sostre d'un gru,p de
persones que no poden sofrir-se ni suportar-se». Acuesta família desunida i enverinada és el terna de bona part de les obres
de Mauriac. En Le ncrucl de vipéres veiem
la Iluita sostinguda pel pare contra la seva
dona i fills. Trobem Thérese Desqueyroux,l'emmetzinadora del seu :marit. Tenim larancúnia conjugal en Ce qui était perdu...
Un personatge de Mauriac declara : «La
François Mauriac
majoria de matrimonis són dos éssers ques'exasperen, s'avorreixen entorn de la ma
teixa taula, del mateix lavabo, sota el ma
teix cobertor...» Amb els sentiments d'ayersió, tedi, indiferencia, .avarícia, sentits en
família, Matiriat: ibasteix les seves novelles.Es el novellista dels grans drames de farnília.
* * *
Mauriac, com els bons novellistes actuals,no dóna importáncia a la intriga. 'Els seus
arguments, considerats isolats i separats dela psicologia i literatura de la novella, sóninversemblants i puerils. En Le désert del'amour, un pare de cinquanta-dos anys ifill de disset, enamorats de la mateixa donaparlen entre ells dels seus amors. En Léfleuve de feu, un xicot, després d'haver ar
ribat al darrer extrem amib una Inoia, sentper ella un apassionament de collegial, etc.
No ens n'estranyem. La intriga en elsnostres dies ha passat a• segon terme.Proust, el millor novellista contemporani, haescrit els seus quinze volums d'A la re
cherche du temps perdu sense subjectar-sea cap acció. Abatas, Stendhal, el novellistamés modem del segle passat, en una épocaen l'anécdota era el nucli de la novella, ja.negligia els fets i, per sortir-se de la dificultat, treia les intrigues de yenes obresitalianes i de la Gazette des Tribunaux.
* * *
La grácia de Mauriac, a part l'alta qualitat de la seva literatura, está en la penetració de Pá.nima humana. Les Ipassions,els neguits, la gelosia, els odis, les ansietats, que descriu dels homes. Aquesta ésla seva traea. 1 també la seva modennitat,perqué la literatura .com horn sap,explora i analitza preferentment la vida interior deis personatges.
Mauriac per escriure les obres recorre auna convencional introspecció. En les sevesprópies ,profünditats anímiques traba elssentiments que, amplificats i deformats, formaran els temperaments deis tpersonatges.Mauriac ho corita en el seu assaig Le romancier et ses personages. Figureu-vos un
escriptor, pare de família, que, desprésduna penosa jornada de treball, ,preocupatencara .pel que acaba d'escriure, s'asseu peral sopar a una taula, en els fills ploren,criden i es barallen. Afegiu-hi al costat unarnuller indiferent a la professió del seu mara. Aleshores el pare s'excitará i es sentirásol i negligit. Dones, d'aquest enervament,
novellista, engrandint la impressió, enpot fer derivar el monstruós pare de familiade Le nceud de viperes que detesta la sevadona i els seus fills.
Heus ad l'origen del protagonista d'unade les seves novelles explicat pel mateixMauriac.
En aquest sentit l'escriptora anglesa Virginia Woolf, contestant una enquesta, vadir : «Escriure una novella és la cosa mésfácil del món. L'autor sois ha de novellaruna confessió seva.»
El novellista troba en' ehl mateix el material per a les novelles. .Stendhal afirmavaque Julien Sorel d'El Roig i el Negre era
El més gran assortimenten
LlíbresEscolarsCafalansel frobareu a la
Llibreria Cafalóztia3, Ronda de Sant Pere, 3
Preus especials a
les escales imesfres
de Catalunya
ell ,mateix. Es famosa la frase de Flaubert«Mime. Bovarv sóc jo».
S'equivoca "Thibaudet quan, referint-se a
la producció dels nosires dies, fa remarcar :
Les confessions, «Pautobiografia, és l'artdeis que no són .artistes, la novena deis queno són novellistes». •
La novella cabdal de Mauriac és Le nceudde viperes, la confessió d'un borne devoratper d'odi i d'avaricia. Una introspecciól delprotagonista psicológicament i literáriárrieritperfecta.
* * *
Com construeix Mauriac les seves novelles? En Palludit assaig ens descobreix elssecrets del seu procecliment. N'hern tret unafórmula apa rentmen t senzilla
Mauriac, abans que els personages, cercal'ambient de la novella. El novellista, deprimer, ha de conéixer Patmostera, el ipble, les cases, els. c.arrers, els jardins, on
es mouran els .personatges. Hia de saberl'olor de la fusta del parquet, els sorollsdel jardí, el tic-tac del rellotge del men
jador...«Cap drama no pot comenear a viure en
el meu esperit si no el salto als llocs en
sempre he viscut. Cal que :pugui seguir ellsmeus personatges de cambra en cambra»,precisa Mauriac.
Es serveix, en conseqüencia, de tetes lescases, jardies i ,pobles en qué ha viscut desde la infantesa.
Escolla el teatre de la novella, Mauriacpensa en les persones. 'Els personatges desegon pla els ,pren, directament, de la rea
Ilitat. iEls utilitza apenes sense retocar. L'artista no 'té temps de rectear-los. La serven
ta, el pagés, el veí, el ,parent llunyá i abressón reproduits corn en la vida. ,
iEls herois i les herdines de primer pla,en canvi, els crea i els forma : són productede la seva imaginad& Segons els seus sen
timents, augmentats i desenfocats en la forma que hem indicat, els personatges es van
Iperfilant. A aquests éssers els infon els seus
odis, les seves ipassions, les seves angúniesi els seus turments.
Amb tot, de vegades, es val d'algun element superficial i secundani que li facilital'experiencia i Pobservació. !Per exemple :
Teresa Desqueyroux parteix del recordd'una acusada en un judici oral. Peró -l'heroi o Pherobia iprincipals no ofereixen en
la novella cap carácter comú amb les persones qtie el novellista ha recordat. Els personatges centrals neixen de la pura invenciói fantasia de Mauriac.
!En el transcurs de la composició de lanovella, Mauriac lluita amb els seus .persónatges. L'heroi que havia d'ésser be es tor
na un monstre. El personatge virtuós ésodiós. Sovint és veneut per ells. En Le ciésert de l'amour — ens diu — el DoctorCourrége, que havia d'ésser un personatgee.pisedic, acaba per ocupar tota la novella.
De la lluita, del forceig entre l'autor iels personatges en surt la novella.
Aquests són els trets essencials de la técnica utilitzada per Mauriac, en escriure lesseves obres.
J. .CABRE 1 OLIVA
Cristalls de Bohémia, Vidres esmaltats
GALERIES SYRADiputació, 262 - Teléfon 18710
FIGURINSMODES D'HIVERN 1933-34
Revistes Franceses, Americanes, etc.
Grans salons aml) taules d'exposicióEntrada Iliure
•Llibreria Francesa
RAMBLA DEL CENTRE, 8 i
Sucursal: PASSEIG DE GRACIA, 87BARCELONA
CONTINENTALClaris, 5. Teléfon 19763
BARCELONA_
MIRABDR
Catalunya tradicional(Ve de la pcigina 6.)
no oblidem tampoc que sobretot, si elsplau, com és de suposar que ja ho saben,perqué tampoc ens pensem que siguin tan
eurts, que val molt més tenir pensamentque temí- paraula, perqué les paraules no
són més que el majá de l'expressió del pensament i si les paraules el vent se les em
porta, el ipensament, si té la sort de reflectirl'eternitat, encara que només sigui un mo
ment, com un llampec, ni el vent se l'emporta ni 'la pluja resborra.
Són aquestes qüestions massa delicades ide massa transcendencia, tant cer a la humanitat en general com per a C,atalunya en
particular, perque les deixem passar. per alt1 sense ier constar plIblicament la nostraportesta més enérgica, sobretot dedicant con'dediquem la nostra vida a un assumpte quela dreta catalanista sembla que vullgui man
tenir en les coves de la ignoránoia i de lasuperstició que li van servir de niu en altres temps, que ja han passat, entestant-se,no sabem per qué, encara que ho atribuima la falta d'estudis, i tan tranquils corn sires, a desconéixer sistemáticament la missióde Catalunya, indicada per la nostra his
,
tória d'una manera més clara que raigua.Si molts amics dels pocs que segueixen
les idees i els ideals de l'autor d'aquest ar
ticle li han dit que In° val la pena de preocupar-se dé qüestions locals i passatgeres,de carácter purament particular, quan hompot treballar direetament i sense escales en
les qüestions universals i generiques, ell harespost que el primer que el. preocupa, per•damunt de tot, és Catalunya, perqué caphome del mon no pot ésser veritablementuniversal si no comença per ésser veritablement catalá, que és ésser molt més del quela gent es pensa i del que les dretes pre
veuen, quan són elles les primeres que haurien d'estar interessades en la solució delproblema universal i particular de Catalunya contra del cristianisme, que ultra corn
prometre els nostres interessos de classeconservadora, compromet la religió, desacreditant-li les bases i els fonaments, i ens faquedar en ridícul davant món, quan nosaltres podríern presentar el pensament deCatalunya a la humanitat, que el necessitatant com nosaltres, perque tampoc sap onva, i demostraríem a tothom que el pensament catalá no és un zero a l'esquerracom es penen les d-retes, sino un zero a
la dreta, que amb el temps formará una
quantitat molt més grossa del que molaspoden calcular, i aqtzest partit catalanistade dreta amb el zero al darrera, que fanatitzat per l'ideal de Judea viu i actua desconeixent la veritable tradició catalana, queno és pas la d'En Torres i Bages i quees veu que no compta amb aquesta quantitat, se la trobará a dintre que no se n'adonará.
'Catalunya, corn deia molt bé, ja fa alguns dies, l'amic Josep Pla, en els seus intensament gráfies estudis de l'anarquía difusa péls nostres camps, essent com és icom tothom que li coneix la história li re
coneix, la terra típica del seny, de la me
sura i de manta virtut universal, ho es
campa •tot al vent, per tal d'obeir per inéroia a les iodeologies d'altres pobles, per faintástiques que siguin' com efectwamentveiem que ho fan tant dretes com esquerres,que diferenciant-se en tantes coses, en aixós'assemblen del tot, cozn si busquessin mo
tius a l'estranger per combatre's mútuament,ja- que aquí no en traben, perqué si no
fossm les idees importants, tots pensaríemigual.
FRANCESC PUNILS
--Senyora Tal, carrer Ta'!, número tants...
IVIés de quaranta...—Quina barra! Trenta-cinc el mes que ve ;
(The Humorist) Londres)
--Grades !
(Gringoire, París)
—HLi donaré baratet. I perqué vegi que ésun cotxe que corre, aquí té les multes quem'ha costat...
(The Passing Show, Londres)
—No es pot pas dir que caigui malament,per ara.
(Ballyhoo, Nova York)
ULISSES I LES SIRENES--Com les trabes?
Ni carn ni peix...(Ric et Rac, París)
••¦ . 1.11, Imm.11.,1=1,~ •~1., MI. MI 111.. . ema gul ima . ..me
• mi. .
La PublicitafPublica la informació
més complefa,fanfiníernacional com
peninsular i local
Llegiu=la a-vuí
Comenfarís i •.
horadeles minoro
signafures
G-ráfics d'actualifaí
cada día
L • MOR • • 1M • Mal 1.11. «N 11.1111
RADIO 1•
DISCOSNOTES DE RADIO
La ritclio a BélgicaLa radiodifusió belga está actualment re
presentada per dUes estacions estatals del'Institut Nacional de Radiodifusió (I. N. R.)i deu estacions privados, la sort de les qualsdepén del que sobre elles dietamini una ComissiÓ consultiva.
De les dues primeres estacions, una, Brusselles I, está dedicada a les emissions en
francés ; Brusselles II,' -les ernissions en flamand. lEls mateixos crédits .hiha destinats a una i alltra 430.000 francscada una:
Del fet que l'emissió belga estigui basada sobre el bilingüisme, hi ha tma certaduallitat, alrnenys en el que fa referencia a
les emissions :parlades, entre les dues estacions. Pel que fa referencia a les emissions
musicals, l'existencia de dues estacions, una
de francesa i una altra de flamanda, permeten certa manera els alternative program,mes tal com éls practiquen els anglesos ambllur xarxa d'estacions dobles, regionals i .na
donáis.La taxa radiofónica ha vingut a consti
tuir, a Bélgica, un ingrés notable del pressupost. El govern ha pensat elevar-la i tot.
,E1 nombre de declaracions de reeeptorsaugmenta molt cada any. 'De z..ggo en 1923,
ha passat enguany a 382.695. L'ingrés de PI.N. R. s'eleva actuallinent a més de dos-eentsmilions de francs.
LesinterferénciesL'eliminado de les interferencies entre es
tacions ha estat objecte d'estudis,. oficialsno oficials, des de fa força temps.. Precisament una de les raons que canduiren a lafundació de la Unió Internacional de. Radiodifusió fou l'augment de les interferéneles entre les estacions europees, original perun repartiment de longituds d'ona fet te
nint en compte consideracions nacional& ino internacionals.
La Unió començá en 1925 a preocupar-sede l'afer. Les .Conferencies internacionalsde Washington (1927) 1 Madrid (1932) sen
taren, d'una manera oficial, els iprincipis g4,1-nerails que cal observar a fi d'evitar interferéncies, tasca completada, pel que fa a Europa, en les 'Conferencies oficials de Traga(1929) 1 Lucerna (1933).
Actualment té lloc a Méxic una altra Conferencia oficial, en la qual prenen part lesautoritats interessades en la radiodifusió a
l'América del Nord.A la Conferencia de Madrid, entre ks dis
posicions preses en la qüestió de les interferencies, cal esmentar l'article 35, el qualdiu
Totes les estacions, qualsevulla quesigui llur objecte, han d'ésser establertes iexplotades, tant com sigui possible, de ma
nera que no pertorbin les comunicacions o
serveis reelioeléotrics, sia deis altres governscontraotants, sia de les explotacions privades reconegudes per aquests governs con
tractants i de les altres explotacions degudament autoritzades que efectuen un serveide radiocomunicació.
»2. - Cada un deis governs contractants
que no exploti ell mateix els mitjans de ra
diocomunicació, es corápromet a exigir deles explotacions privades reconegudes pereh l i de les altres explotacions degudamentautoritzades a aquest efecte, 'observado dela prescripció z que prececleix.»
IE,n aquesta reunió de Madrid es va veure
que el pla, dit de Praga, de repartiment delongituds d'onda no estava al eorrent de lesnecessitats, havent augmentat el nombred'estacions i la potencia de moltesi es decidí d'elaborar-ne un altre, conegutamb el nom de pila de Lucerna, sortit de laConferéricia europea celebrada en l'esmentada ciutat la primavera d'aquest any.
La N. R. A.: í la rádíoTotes les estacions americanes han prestat
el seu concurs a l'obra de Roosevelt. La ma
joria d'elles han acceptat el codi ela:borat pera la rádio i fan professió de civisme en totes
llurs emissions.Peró la campanya de la N. R. A. no ha
tardat a tenir conseqüencies desfavorablesper a la rádio. En efecte, els industrialscomerciants que s'han compromés a disminuir el nombre d'hores de treball de llursempleats i obrera, sense disminuir les pagues, han disminuit les ,despeses de publicitat. Corn que les sis-centes estacions ame
ricanes no viuen de res més que de la publicitat, la campanya de l'Aguila Blava elsha afectat seriosament.
Hom anuncia que les tres quartes paríYde les emissores-no podran resistir la prova.
Es troben coneguts a la farmácia, i Ilavors hom recorda que només -hi ha entrat
a comprar dos rals de bicarbonat.(Gaszetta del Papolo)
IMPRESOS COSTA
Nou de la Rambla. 4-5
BARCELONA
La fabricació de discosEl procés per a obtenir els discos és una
mica complex, requereix operaris especialitzats i útils costosíssims, i no sempre es reix,coses totes que han donat per resultat que lafabricació de discos estigui ro:hada encara a
ben poques marques, tot i el nombre exorbitant deis que es llencen al tnereat. Deixa
rem de seguir tots els moments de l'enregistrament i obtenció del disc matriu per a si
tuar-nos ja en el disc tal com s'ofereix altriercat després de passar per la premsa.
La majoria deis discos actuals, fets a basede pasta ben solidificada, tenen l'inconve-^nient d'ésser molt pesats en relació al seu
reduit volum i sumament frágils. Aixo sondifieultats que la técnica actual vol com
batre utilitzant altres materies més Ilettgeres,el celluloide, per exemplle. Un altre avan
tatge que aixó comporta és la supressió deldesgast ocasionat per la fricció de l'agalla.Usi article que al nostre país s'importa en
cara molt, tot i la fabricado que In ha, téun aranzel d'unes set o vuit pessetes, i d'aquest gravamen i.de la disminució de les despeses de transport i embalatges se'n ,podriagaudir en una disminució del preu de venda
d'unes quatre pessetes pels discos de 30 cm.
,Malgrat tot, perb, no hi ha discos acceptables de celltdoide. Hl ha allguns fabricants :
Goodron, Bellaphon, entre altreá, per?) lamajoria 1110Még enregístren ballables.
També s'harr fet provatures a base de ma
teries de poc pes gens frágils recobettel deresines sintétiques o—acetats de cellulosa,pero aqueStes provatures han estat poc reeixides.
Més interés té el procediment emprat perla marca Ccilumbia de fabricar discos de més
petit diámetre, 15 cm. total MéS 20, en elsquals l'enregistrament és comprimit i l'audició té la mateixa durada que la deis discoS.corrents ; com que la part material és inferior, hi ha una reducció de cost.
Peró, com déiem abans, no hi ha formade sortir.se dels actuals discos de pasta, i no
hi ha dubte que aquesta evolució és deturada pels quantiosos interessos esmerçats en
la fabricado actual ; puix el negoci de discos és deis més importants del món i,estáconcentrat en ,poques organitzacions, que te-.inen entre elles prou Digan-1s per a impedirinnovacions, 'cine de no anar molt a la se
gura, posarien en perill aquesta indústria,per ,més que la minva de vendes d'aquestsdarrers temps deturi també provatures.
De venir un canvi tot fa preveure queserá molt ,més radical que el de variar lamateria del disc, i potser s'estendrá tambéa l'enregistrament i reproductió. L'adveniment del film sonor segurament donará ca
mins per a intentar una simpllificació deisaparells reproduotors actuals dels enregistratnents óptics. Peró fins ara el :preu de labanda sonora és incomparablement més altque el del disc en igualtat de tempsdició, 1 aix6 fa derxar de costat els avan
tatges de comoditat i de técnica dels procediments emprats en el cinema son«.
El dise actual té un preu inferior encara almés senzuil deis aparells de reproducció em
prats al cinema sonor, i caldria afegir enca
ra el preu de la banda o cinta, puix en laindústria cinematográfica es lloguen a uns
preus que no deixen pensar per ara en lautilització domestica d'aquest avenç.
J. G.
--Els alemanys &manen colbnies. Quéfarem? Un jueu es pot convertir, .peró com.ens podrem tornar blancs?
(Pólitilea, Belgrado)
—Ara acaben de començar la meya obra.Sobtetot, entra de puntetes...
--Ja s'ha• adormit, tan aviat?(Punch„ Londres)
penso quepleu.
H4Oh ! Aviat?--De seguida. L'amo acaba de despat
xar-me.
•Nist
ara podré rnillorar d'ern
(The Humorist, Londres)
Encara un drama de la carretera
(Judge, Nova York)
—Es horrorós aixó ! M'ha desaparegut elvestit de la cançó que ara he de cantar !
—Es igual, dona ; no se n'adonará ningú!
—Una caritat per a aquest ,pobre fábricant de yo-yos !
(Gringoire, París)
Suscríviu=vos a MIRADORCorta Catalanes, 589 BARCELONA
BUTLLETI DE SUBSCRIPCIO
El Sr.
que viu a
carrezo
72. es subscria a MIRADORve! preu fitat de 3'50 píes. trimestre.
de de 193_Symaturct