LLIBRES : CINEMA : DISCS

Déu vosguard, Pompeu Fabra!Un Déu-vos-guard ben espontani, ben

natural, ben de cor, és aquest nostre per

a v6s, mestre Fabra. Modest com sou pot

ser us sorprendrá aquesta nostra salutació.

No ha d'estranyar-vos avui, a Catalu

nya, el vostre nom és estimat i, fora de

Catalunya, conegut. Perqué us ho merei

xeu. Perqué no hi ha victória més bona

Pompeu Fabra

que l'aconseguida amb les armes morals i

culturals i podeu tenir la satisfacció d'ha

ver vençut de manera brillant i definitiva

per vós i per Catalunya. Heu refet la llen

gua ; heu refet el catalá que imposicionsalienes a la voluntat deis catalans havien

desfet i convertit si no en un auténtic dia

lecte, en una cosa pitjor ; i l'agraiment deCatalunya envers vós mai no será prou

Ja no cal dir com els afeccionats al ci

nema, esperem, si no amb espectació, al

menys amb curiositat, l'aparició de l'ac

triu cinematográfica de pes, i ho diem sen

se una espuma d'ironia, Mae West.

Segur que hem d'agrair a la senyora cri

si, que mena a la necessitat d'oferir cares

i tipus nous, que el llenç ens enlluerni amb

les exuberáncies tardorenques i ben repar

tides d'aquesta artista nova—nova en el

cinema—amb posats de vampiressa i cos

tats que fins avui hom ha rebutjat des de

les localitats de qualsevol cinema.

Joan Crawford, Marlene Dietrich, Greta

Garbo, Adrienne Ames, Sally Eilers, es

deuen haver esborronat si no indignat en

veure's postergades, fent minvar llur vá

lua la propaganda abocada al redol d'a

. questa actriu de teatre, de vida sotraguejadao que almenys cal fer creure que ho és.

Abans, una artista de cinema, s'imposava pel seu mérit artístic, per la seva sim

patia personal, és a dir, per esforç propi.Avui no. Propaganda : i potser ens troba

rem que aquesta enlairi una Mae West i

eclipsi noms tan interessants com els de

Sylvia Sydney o de Kay Francis o d'Elis

se. Landi. No és que vulguem imaginarque la vida de Mae West sigui digna d'una

novicia, ja que no ens interessa, com tam

poc no ens interessa que vulguin explotar la

morbositat del públic menant-lo a imaginar que «Nascuda per a pecar» és—novellada primer i rodada després—la vida del'actriu.

El que sí ens plaurá és de comprovarcom reacciona el gust afinat del públic davant de vuitanta quilograms de pes. Pel quehom pot veure, són uns vuitanta quilogramsque no fan lleig del tot i potser aconseguiran imposar-ise, i arreconar, aixafant-losd'una manera definitiva, els esquelets vivents, peró que ens plauen molt, d'unaLilian Harvey, d'una Miriam Hopkins id'una Constance Bennet.

Els productors s'hauran dit : «a veure sila gent s'ha cansat de quaranta quilogramsi aix6 l'ha fet allunyar-se una mica del

cinema — abans centre d'atracció — solució : donem-n'hi vuitanta». I aquest esforçd'oferir el doble bé mereix una bona re

compensa.

I ara, espectants, deuen anar monologanten veu alta : «l'espatlla ossuda de GretaGarbo, les carnes primes de Miriam Hopkins, els pómuls tétrics de Marlene Dietrich... aix6 no pot ésser, aixó no pot ésser... amb un joc d'ossos no anirem eniloc.Grácies Senyor ! grácies us sien donadespér-haver-nos posat davant deis nostres ulls

MAE WEST

gran ; i així ho reconeixem els qui, ara, ens

trobem amb una parla per a expressar elsnostres sentiments, que només en una po

den expressarse : en la própia : en aquestcatalá que no ens han pogut prendre detan nostre com era, que és, i que será.

Per aixó, en aquest primer número de

CLARISME creiem, no un deure ineludi

ble—perqué un deure ineludible sempre ésuna cosa que es fa per força, per obligació—sinó perqué sincerament en sentimnecessitat, i imperiosa, de donar-vos el nos

tre Déu-vos-guard, que si bé és dit a mitjaveu, és dit, també, amb tota ránima.

I penseu, mestre Fabra, que encara que

tingueu, com els té qui val molt, els vos

tres detractors, el jovent d'ara, aquestesnoves generacions que vós endevineu pa

triótiques, les que ja són i les que vindran,serven, i servaran, per a vós, el máxim

respecte, i la máxima admiració ; i el vostre

nom anirá lligat a la história com el de la•nostra bandera, que mentre no ens deixa

ven que ho fos, bategava en tots els cors

dels catalans que l'estimen, com us esti

maran i us admiraran els qui vénen i els

qui vindran !

Accepteu, doncs, el nostre Déu-vos-guardcom una proa de respecte al gramátic méseminent de Catalunya, i de simpatia a l'ho

me senzill que sou, acompanyat d'una bonaencaixada, bert ferma, ben vigorosa, i bennoble ; tan noble com nobles han estat els

vostres anhels i les vostres illusions esdevingudes realitat.

una mica de greix... Salve Mae West ! si

rena torbadora suggeridora de records delsegle passat ; salve, salvadora de la nostra

Mae West

butxaca, i que el món admiri el teu pes dematrona! I compta amb nosaltres, que,si triomfes, ja ens encarregarem d'anar-teengreixant».

Bolic

Fonogrames en catala

Una novetat que cobreix una necessitatper a la correcció i regeneració parlada dela nostra llengua. Fins ara, amb gramátiques i diccionaris, amb llibres i periódicshavem anat retornant la nostra llengua es

crita, que és la que entra per la vista i surt

per la má. Peró s'ha esdevingut que ádhuc escriptors de llenguatge imprés correc

tissim, no s'han corregit gaire parlant. Iaixb ésdegut al fet que les correccions oralshan d'entrar per Foikla, mateix que lesgráfiques són apreses per la vista. Calia,doncs, material auditiu per a la correcciói educació del catalá parlat. I aix6 és elque ha estat iniciat per les Edicions Didac.ta del Liceu Dalmau. Amb un primer fonograma a cura de Pompeu Fabra, tant pelque fa al text com a la pronúncia, ha eixituna primera série de fonogrames Didactaper a la dignificació del catalá parlat. Notrigará a posar-se a la venda aquesta bellai necessitada novetat. I, Ilavors, tornarem a

parlar-ne amb més detall.

"Madrid"Josep Pla. «Madrid». — El darrer

del bon narrador de «Coses vistes» ens parla d'aquel' famós adveniment del nou régim, avui tema tronat, per haver estat es

premut, en mant 'libre, per tots quatre cos

tats.Josep Pla ens explica en quatre paraules

preliminars que l'únic lloc del món on no

té res a fer, és a Madrid ; que Madrid, com

que l'avorreix, l'empeny, irremeiablement,a escriure. I énmig d'aquest avorriment,ens narra en to viu i estil lleuger, sense

cap mena de coordinació, la qual cosa dónaal 'libre un cert interés, unes guantes es

cenes i unes guantes anécdotes—n'hi hauna d'En Romanones que val un imperi —

de l'adveniment de la República.Ens descobreix la por del senyor Azaria

contrastant amb l'energia d'En Maura en

el moment de voler prendre possessió de

Governació. Ens diu la seva impressió del'avi Maca, amarat de rigidesa protocolária, a punt sempre de canviar de vestit i

d'assistir a tantes festes i ápats com calgui.Ens parla una mica, en començar, de Cambó, el qual contesta a un senyor que li en

raona correctament «calli i mengi !» ; ens

fa l'apologia del «Hall» del Palace : barb

metre indicador de- febrada política ; ens

fa adonar que Maura, cap deis conserva

dors, amb el seu temperament arrauxat,

apassionat, abrandat, seria un bon cap dels

socialistes ; i que Largo Caballero, ánimad'un partit extremista, gris, seriós, treballador, tenaç, faria un espléndid cap delsconservadors. Fa sortir de trascantó el se

nyor Lerroux amb el seu «jipi» de gairell,aquell nas roig, tot ell pie de «prestancia»i aviat el desa. Enginyós, ens converteix

Madrid, en un bol de café amb llet «con

media», i ens diu que el Madrid de «café»

s'ha fet una mica cosmopolita, amb un

cosmopolitisme que li ve gran... i ens fa

l'elogi del Museu del Prado.Gairebé a la meitat del llibre ens punxa

amb la nota sentimental de la mort del bonSantiago Rossinyol i ens explica, abans,l'anécdota d'un pobre industrial catalá, al

qual la República ha entristit. No a ell,precisament, sinó a una cosa que pertanyexclusivament a ehl i que fa de mal ano

menar, peró de bon comprendre, per quihagi llegit el llibre. Per a donar una mos

tra del temperament d'escriptor i estil pintoresc de Josep Pla, remarcarem el seu lli

bre titulat «Cartes de lluny», que en ar

ribar, no recordem si a Copenhaguen, Ii

donaren una habitació dintre de la qua!,segons eh, una esquadreta d'aviació podriaben maniobrar, i que aquesta és una de lescoses que cal celebrar, diu eh, clavant-Se

un clavell vermell al trau.

LLIBRES NOUS

El !libre éseditat per la «Biblioteca Cata

lana d'Autors Independents»... Ens agradaria de conéixer, perb, la independéncia ( ?)d'en Pla sota el mecenatge del senyor Cam

bó, o si és que aquest seu protector ja l'haindependentitzat.

Ens dolen unes guantes errades que no

són d'impremta, ni poden inculpar-se a

cap linotipista, puix que són falles de Ilen

guatge i de sintaxi que en un escriptor de

lacategoria de Josep Pla són més de doldre

encara.

A l'atzar esmentarem una rastellera de

«de qué» imperdonables— «la conclusió de

qué tot aixb» n'és un exemple. Uns quants.pocs, «donar-se dompte» en lloc del correc

tíssim verb «adonar-se» ; amb uns «al en

trar», «al sortir», «al veure'l», per, «en en

trar», «en sortir», etc. Trobem «financien)

per «financer», «enterro» per «enterrament»,

«rodejar» per «envoltar», un «s'assenta» per

«s'asseu», «alabar» per «lloar», «trajo» per

«vestit», «les romances» per «els romanços»

en el sentit de romanços cantats ; i «apoi»i «cigarrets», etc., etc.

El 'libre, imprés curosament per Joan Sa

llent, de Sabadell, fa de bon llegir. El re

comanem, apa !

"El vagabund"de Prudenci Bertrana

Bertrana escriptor de novelles. No us

sorprengueu si us diem que, en l'obra forçafecunda de Bertrana, la novella, almenysaquest mot, no compta gaire com a bo. LesnoveUes, anomenades així, del noNlellista ca

talá, tenen de bo la seva prosa. Una prosa

a estones poética, a estones ferma, segura,

canviant de matisos, única per a descriure

exteriors ; exteriors no pas migrats, sinomagnífics, exuberants... i el mágic poderde l'escriptor és fer-vos-els conéixer i es

timar mitjançant una abundor, una rique

Prudenci Bertrana

CLARISME - 3

sa de léxic, una facilitat inigualable a saber

trobar les expressions més clares i concises, expressades amb mots poc conegutsper tant, nous.

La seva prosa meravellosa us mostra les

muntanyes, les valls, els boscs, les sureres

immenses, les. balmes adormides sota clapes de sol, els bassiots plens de granotescapgrossos, i aquella «Creu de la Má» quedes de les págines de «Proses'bárbares» us

colpeix amb el seu significat misteriós.Llegir les obres de Bertrana és com si

davant dels vostres ulls passés la natura

lesa aspra, plena de vida, majestuosa, perfumada de romanins i farigolars— que se

gons l'escriptor no creixen amb tanta d'abundor com fan creure els novellistes em

presonats a ciutat que parlen de la mun

tanya — embolcallada amb tota l'esplendidesa del seu ropatge feréstec, i les seves

nuvolades precursores de la tempesta quebaixará deis cims, esporuguint el poblemenut, de cases comptades, redossades,com pollets a la lioca, a la muntanya salvatge, que les acull, amorosa, com una

mare acull els seus fills.Innocenci Aspriu, el director pacient de

«Reivindicación», «El Vagabund» d'aquell«Hereu», és un personatge, que, com tots

els personatges de Bertrana—llevat de «Josafat»—perd consisténcia i la seva psicologia queda diluida, asfixiada gosaríem dir,sota el doll de prosa, d'aquesta prosa incomparable del nostre millor prosista ca

talá que tots heu de llégir perqué s'ho val.

Just d'Esvern

Respostes-

A Lt. C. C.— La vostra poesia, molt bo-na de rimes, és dolenta de ritme ; i aquestés més important que no aquelles. Haudeud'estudiar la métrica, i fixar-vos-hi. Unabona obreta en catalá sobre aquesta matéria és «Resum de Poética Catalana», deRossend Llates i A. Serra-Baldó (EditorialBarcino).

La vostra signatura és gairebé inintelligible. 1s una superstició de pensar que calsignar de manera enrevessada a fi d'evitar imitacions. Gairebé a tots els paisos civilitzats ha desaparegut aqueixa mania,la gent signa de manera entenedora, clara.En tot, clarisme és la norma més segura.

A R. C.—Grácies per les vostres notes

molt justes de fons; peró ens són difícilsde publicar. Tota collaboració per a Cluis.me ha de poder entrar com a nota d'algunade les Seccions, o bé, si és de carácter didáctic, ha de constituir un petit assaig, o,si de carácter literari, una prosa o una

poesia que s'ho valguin com a tals. Heude fer l'interliniat més espaiat per a facilitat de les esmenes o correccions a fer.

1