Pan.

CRONICA

Qui del llop parla...A qu lgevol que posi l'orella damunt l'actualitat europea no li

costra pire de descobrir que a la fressa confosa que de naturalaìça damunt dels pasos ha vingut a incorporar-e'hi una clara•

ressonAnc:a béllica. No sén els clarins guerrers encara ni l'eco llunya,deis. cenit-1.s, certament; per ara no és sin6 coxa un rumor subterranique no se sap d'on ve, però que cada dia ea fa roes intens i jnésluan:eta:A. L'obsessi6 de la violència no ha desertat d'Europa.Alemanya s'exalta amb simulacres militare, Pranqa treballa apas-si . -adan ent en la seva defensa nacional; l'eloqüència roent delduce enn les imeinacions de la Italia feixista; escolten pel qua-drant que vulgueu i de pertot us arribara el ressò d'una rara acti.vitat

Contra qui va tota aquesta vehemancia agressival;Difienmentobtindreu una resposta concreta. Eh hornee, però, tenim necessitatde busar un motin que justifiqui 'les nostres violències, i quanrealitat ens el nega, no tenim altre remei sinó inventar-lo, perquèno hi ha res que ens sigui més insofrible que l'espectacle de larastra fúria injustificada. L'excusa no podia faltar en aquesta°casi( e comunisme, per ara i tant, ho excusa tot. Les nacions hannecessitat sempre aquests tèpics que serveixen de clan universalper a justificar els recela que neixen de la priipia inquietud; avuiel com..z.sme juga el paper de causa oculta de tots els conflictes.No po't negar que de l'orient d'Europa neu un corrent ideològictire mereix ésser observat amb atenció; fina ara, però, ningú nopodr:a exactament la forma concreta que prendria en instal-laree en els diversos pasos que l'observen. És un monstre l'existèn-cia del qual es dóna per certa, pera que li escaueu tots els perfileene la fantasia, la convenièneia o la mala fe li vulguin comedir.Aquesta condició fantasmal el fa propici per a qualsevol servei,i per ais l'hem vist esgrimit contra els nacionalistes alsacians. Quanha convingut desprestigiar-los. se'ls ha atacat amb el eorrosiucomunisme; no hi fa res que el moviment .sigui gairebé una qiiesti6religiosa en el fons ni que personalitats eclesiàstiques hi hagin inter-vingut amb tota la seva significació. Tant se val; calia anullar-los1 no s'hi ha estalviat el tèpic de moda ion partit catòlic conserva-dor ha estat acusat de comunista.

En el m6n s'agita perpètuament un anhel de justicia, i avui hiha gent de bona fe que per condensar aquesta legitima aspirad()huzzalaa Iambe utilitzen el tòpic universal; As un miratge que fatal-ment porta a la decepció. Contra els que el velen destruir amb laforça, hem de recordar que el comunisme pràctic ha naseut de laguerra, i que l'estat de violència que féu ernixir Europa cine anysseguits ebrí 1 camí a la ciolèneia comunista de Rússia. Que meditinbé auu:sta 1110 de l'experièneia els que pretenen justificar la sevaactitud violenta amb aquest espantall; a lana de cridar el maltemos peden desfermar la tespesta que se'ls endugui. Qui 'del lloppa ria .

Perrilla arm liberale som anticomunistes, per?) perquè somliberals. tanapoe no podem admetre un ordre sense justicia. L'ordrematerial pot tasar ntolt distint ele l'ordre just; projectar la fantas-ma del comunisme per protegir amb l'esglai una possessió injustada una täctiea ben perillosa, perquè seria el rnillor camí per a fer/Pa lier en els cors ingenus la il-lució que aquel monstre que es volcembetre is l'írnie que els pot donar la part de justicia que se'lsragataja.

El complot monàrquic turc

FILL DB DirriltiL'HORA DE 212,GAB

Je sola $ nou. Wataltaretoamb la • pl5tna als dits tal eme el co-meneetn? Qui sapl Cap mottal ha es-tar mai segur de persistir ni un solminut en el maneig dels • seus instru-menta de, treball: ni el cirurgia sapsi manejara _opinas, daga, el set: bisturí,ni l'enginyer la ;lene:. regla de elIctd,nt el sacerdot llueop,..au el soco elsets fusell, nL .Clpéi1la seva .aradani el negrita Al . setf,celnrch-,:....",

El vincle- catre nOaajece Inateizba",i les eines que semblen mit, bis:1111cl-des a la nostra exittenda és fii-gilitat terrible. Un esdeveninseignúscul basta de vegades per trenear-lo..Certs temperaments susceptibles no ne-cessitett ni un esdeveniment; en 'binenprou de respirar una atmosfera queels sembli saturada de blasmes, perPlegar-

; Oh, ja se que aquests temperamentssón ararissims. La història a penes siens ha conservat el record d'alguns...Per regla general, eis llenes ens arre-pena als oficis amb una mena de fi-nja. Baldarnent hàgim començat aexercir-los — passa selvint — sensecap entusiasme, amb desmenjament itot, arriba un dia que ens ha sentit in-dissolublement units; l'ofici, alasho-res, ens esdevé una segona naturalesaque només podem perdre amb la vidao amb la invalidesa.

La necessitat que explica tantes co-ses, no sempre basta per explicaraquesta adhesió violenta. Topem so-vint amb persones que no tenen neces-sitat de seguir esgrimint reina profes-sional, que podrien plegar perfecta-ment, que fins són vivament invitatsa plegar, i que, tanmateix, no aleguen.En aquests casiis és evident que laprofessió ha degeneras en vici, quel'home, tot exercint-la, experimentauna mena de voluptat la voluptat dela rebequeria.

Quan arribi la meva hora de plegar,Deu cm concedeixi la tnerce de posar-me en condicions de fer-ho. Alza de-mano en la llinda de l'any nou. El co-menço amb la ploma als dits; ¿el po-dré acabar de /a mateixa manera?

CARLES SOLDEVILA

Anglaterra té prop de dosmilions i mig d'homes

sense feifia

Londres:31.—El nombre d'obrerasense feMa inscrits als registres dela Gran Bretanya en 22 d'aquestmes puja a 2.408.371, o sigui 108.779més azar la setmana passada. — Fa-bra.

,COMENTARI

Aquests poetesConvé, de tiempo en temps, dar una nota inactual. Cal vilera

intensament, qui ho dubta, l'hora present, penó ni l'avoi ene abate-ga del tot, sistemäticament, ene eriarem mansa petits. Perquè 6esobretot la recordança del pass« que confereix magnanimitat alshonres, i la dalerosa projecció a l'esdevénidar que eis des.griatisia.

Amb una 'tira, dome, defensiva i mentre els diaria s'ocupen,sebretot de l'empres de aelvarnent, a càrrec del Miel genial daispilote vagativa, d'un vaixell encallat entre la boira, i comenten perpeces menudea les ineiclbnciea i vena volätils d'aquella preparatins,jo llegeixo, per a esbargir-me, un eco del paesat entre novas bendiferente, =anadee d'aquesta mena de Panteó deis robles grao isel Britids Mentan. Aquella casa ha editat, sembla, unes postala late-ressantlasimes que reprodueixen qui sap la riqueza del seta ineago-tabla treaor, i serveiren (excellent idea que podríem, en la riostranualistia—no pas totalment insignificant —imitar) per a la difu-si6 de la coneixença de les belles coses pròpies amb motiu dele votede felicitat que hom bescanvia per Nadal. Bé, dones, heu de saberque el British Mascan posseeix im petit poema, adreçat pel telmpede Nadal, expressant la fidelitat d'un afecte, compost no menysque pel rei M'ale VIII, el Barba Blava d'un aeguit de mullera, quefa ahí, en la tradueció ràpida que me'n penneto: "Com Penrasempre verde que mai no muda col*, abrí sóc, sial he estat sempre,fidel a l'amor de la meya dama." Els verme eón talment escrita •de mà del Rei. Car tanmateix eserivia versos aquell monarca delqual ha dit Carlea Dickens que mai no s'havia vist una nada grama'taca de greix i de sang en la història d'Anglaterra. Beerivis versosi no era, dones, d'estranyar que el caracteritzesen tant les profes-sions de constäncia com les practiques de versatilitat que hom hapogut consignar en tantee vides de noetee.

Aquesta poetes!—BELLAPILA.

LA VIDA DEL MARISCAL JOFFRES'EXTINGEIX LENTAMENT

Ii

- ,LA circe:rus-u ite !PUIG

Itifla fartanms mos 'grama daquevis canta 01781

O 19311111Allitik

Fàbrica d'articles de plata de LleiIltALES BALDEES. S. A.

i Metall bit=Aritcles per a presenta dREIS

Preus de fàbrica4, carrer de la Porta-Ferrita,

tANY LULLLNeM. t7

REDAccle; g 'ab* *801104201. Citen Mute»; asa • marea sitiatella1110 DIXPIIIIIMAt Mita tt l4S1, tea«

DI30,000 t DZ 02111» DE 198t

it .14 »

PAR/U(1U 4 - ERIA FIRA$44SES 1 MONEDERS

Articles de pell Per a babeBaldees • Perfume nimba

La Ilistöria i l'educad/5 moral

Mastata Ramal al Poder, la dittadu-Des a_e l'adveriment del president

ra turca no havia topas aria) una crisitan greu corrí l'actual. Des de la guer-ra de reconqaesta d'Esmirna, el ven-ceaca Ghazl. has-tu, -yegua interveniren el cos de Illöme maizal.. el seapaís, amb la rnateixa Ilibertat quel'operadc.r en mía clínica. 1 l'Homema:alt h ha telat tot, amb tantare-si:tanda, que es fa difícil saber sies un radicar o un cas inaudit de vi-talitat. El Ghazi Ita pogut proclamar'a República i abolir el Califat, tras-halar la carbol i modificar els nomsde Coastantincble i Angora, perseguirla re cié de l'Islam, canviar l'alfabeti el calendari, ciandemnar la paligaamala i :grdenar que els hornee es He-vessin el fez i les dones el vel. Iningú no ha al res. L'Home malaltIm de:xat fria Els complots vulgatahan estat suiorats i les revoltes dele'cardes castigades "rnanu militari".

Pera ara, a Menenem, regid d'Es-mirna, ha estat descobert un complotpolíticcareliglas de molta més enver-gadura que tots els altres. Es tractavade restablir :a monarquía 1 el califat.Pr sabut ele el solda de Turquía eratambé califa. o sigui cap religiös detata la rellaidi musulmana. FI sue.es-s . -1- de afahalma, a mes del Poder re-

tenia Cl Poder politic sobre laraci l, cm Desidia, com abans eis papes.

aixa donava un gran prestigi politica Turquia. La guerra va destruir tot"aluct mecanisme: els soldans can per-are els Ilacs sants de l'Islam, L'Hed-iaz i la Palestina. i més taré la remo-lució va destronar el soldà i abolirel ealifat,I des de llavors els musulmans no

tener cap religiós. Es compren queaquest fet ha d'haver produit moltmal estar i que aquest estat de ¿asesha d'haver donat motín a moltes in-tri gues. Si el Ghazi s'hagués limitata destruir el soldanat el califat, hau-tia estas nrés diffeil que els creientsre araioness ln. Persa Mustafä Remal hafet r zas gran propaganda, no solamentanticlerical sind antireligiosa. Real-latent, es dificilíssim implantar el lai-eisme en un poble con: Turquia. Cal,so obstant, reconèixer que la Perse-auci6 . religiosa pot haver estat acon-sellada per !'instint de defensa del re-ahn nota El cas s'assembla una micaama, el de França. Si els catMiesfrancesos haguessin vhIgut collaboraramb el regim, com aconsellaven certsbornes que mantenien relacions persas,cali amb el papa Lled XIII, el +,gima collocat en la necessitat de defen=','sar-se, no batirla perseguit el s'atol-cierne.

La situad& es fa mis dificil a Tur-quía, percate abano de República era

governada ver un poder teocràtic, coml'Italia en el primer periode del pon-tificat de Pius IX. Menys resistentque el catolicisme, l'islamisme, perdutel Poder polític dels solrlans, n'a hapogut restaurar el caiiat. 1 mentreItalia va procurar no allunyar de Romaels papas, la República turca no vol,ni pot, restablir un poder religiós queseria una arnenaqa constant per a lasobirania democràtica.

Totes les temptatives encatninades aresoldre la qüestió del califat han fra-cassat. El bei de Tunis té pt3c prestigiper a ésser califa dels musuimans.L'Hedjaz, amb La Meca per capital,hauria estat una solució satisfactória,perca tant Hussein, el primer reiquest país, com el seu fill All, queva succeir-lo, eren dos pobres senyorsque vivien a sou d'Anglaterra, i quevaren deixar-se conquistar la nació dedalt a baix pel solda del Nedjed.Aquest, el rei dels vahabites, soldedel Nedjed i mi de l'Hedjaz, nal patésser cal:fa perquè és el cap de lasecta vahabita, una mena de protestan-tisme musulmà. Quant a l'emir deTransjordania, l'altesa 'reial Abdullah,fin d'Ilussein Ibn All, rei destronatde l'Hedjaz, és una majestat berbaraque ni té el títol de majestat, 1 viugairebé sota una Senda. Resten coma candidats paohables al califat del'islamisme el solda del Marroc, SidiMohamed, i el rei Fuad d'Egipte, peròtots dos depenen de potencies estran-geres. Faiçal, el rei de l'Irac, és el quepodia tenir més prbbabilitats d'aneeproclamas califa quan hagi estat rati-ficat el tractat amb Anglaterra con-cedint la independencia a aquest país.

Entretant, el conflicte del califascrea per primera vegada una situacióperillosa a la República turca. Elegrans senyors tinca, que sota el solda-nat manaven com uns dèspotes i te-nien harems molt ben proveits, no esresignen a no poder caciquejar. Tur-quía, la nació que ha afectat mis indi-ferencia davant d'aquest peles», Esla mes interessada a que es resolgui,però lambe' Ii dol que un altre país,pre-sumeixi amb les seves deixalles 1; peraltea part, Ii ii molt dificil a un go-vern !ale negociar, encara que siguimalt discretament, la restauració d'unpoder religiós.

El complot religiós turc ve ¡greu-jat per la crisi económica i per la di-heultet de crear uns "Mita de govern

"allie Pallada alternar en st Poder. Calm'osar. perd, era al Mari *abrildeleitar la República. Ale europeo» larestes:ad:S del ealifat s ens late-rosa gens ni enka.

MANUEL SENET

feemeti6 moral dala hi-laridad «sable 4111 1111 millo, oill'aloa enfilen d'ea:emplea a . sestee,o , d/exellsplei a evitar, res 'tan enea-ptar.corn nao, .boeta camisa de ca-sos vitentse o.-t7experiencies centro-'mies 1 avalades. pel sedis,del tempe.,Quin Ilibre fiara millor, per a untes.la tasca, que el de la histöriahL'a-yisat educand alistarla de donarsomete clansstm, a cada, momeas,de les situacions &ventee:lees i deles actnacitiW.perjudicials; hauriad'admirar les belles gestes de les,figures exemplars i les condemna-bles _maquinacions deis esperits me.quiavilics i perniciosos. I a fi ecomptes hauria de dir-se: La pätriareclama en aman' ~menta alzó iaixò altre, pule a semblattee de ,tataltre cas cal que jo em comportiaixi i d'aquesta manera alser un ciutadá, ' digne de la biseledel meu temps.

Tot alzó, que en teoria pot estarmolt bi, en el terreny de la n'U-tica, esdevé un* realitat? Bi h had'haver qui bo crea així, tota ve-gada que en 40 , darrer Congrésd'Educació Moral. reunit a Parísaquesta tardor',4,-)an dele temes delCongrés era "Utilització de lahistòria en vistes' a l'educació mo-ral". Es a dir: conveneuts que lahistòria és un dels millors mitjansd'educació moral, atoas cal donaraquesta història? Sejurament queels nacionalistes extras:1mb propo-sarien un tipus d'història ben dife-rent al que plauria als ifacifistes iuniversalistas. Seguramene- que elsuns proposarien la supressió de fetsque als altres interestaria de con-servar i al revés. Sota el punt devista netament moral ens trobariemque sovint són el fet immoral i labrutalitat que triomfen en detrimentde la virtut i el dret, i que, de ve-gades, per un atzar del fat, aquesttriotuf repugnant acaba per deter-minar un progrés humà a tenir encompte. Si donem, dones, la hista-toa amb tota la seva cruces, ¡quinareacció moral produirä? Si, al con-trari, faisonem sana història mes omenys mentidera en la qual els fetsinmoral, quedin bandejats i sobre-surtin principalment els progressoseconòmics, serials, cultürals o ins-titucionals del món a través delssegles, ¿que passarà el dia que l'in-dividu, per altres fonts d'informa-cid mes verídica s'encari amb larealitat crua i neta? La decepcióproduida, seré un bi o seri un mal?

Abans de posar-se tots aquestsproblemes, perd, caldria, cona deismolt justament un dels "rappor-teurs" de l'esmentat tema, investi-gar 1 determinar quina es la teacciómoral produida en els deixebles pesaber històric adquirit a l'escala.Segurament trobaríem que de totannest saber histeria no n'ha. que-dat mis que uns lleugers recordanecchatics sense la més mínima reacció moral. I és que per a obteniraquesta reacció caldrien dues co-ses.

Primerarnetit; caidria que retase-nyanient històric es dones a lescola amb una orientació ben dife-rent de la que s'acostuma. Un manual escolar d'història, tal com deiaM. Sigurd Host, professor de laUniversitat d'Oslo, és generalmenun extret de llibres histórica que

'vises ins 5 bes•diferent itsde No.~pum« negar. La eisatI6 ea-*saciable omulial fa concentrar unamusa' ~ene de embalume .enun rolo* 41 Me 4...midt-possibie.E/ resulta da, neceedeiament, unaentadellacitr indigesta en un ata el-alie pot apte per AL quedar gralatssu rapes* del lector. El manualMiela fase t dates perque a l'en-mea, objecte piincipal—ai leal—dela majo, part d'ensayar:non, ra,Mame pugui declarar räpidament,.coas a la duna, el sea bagatge hie-tórie. La Valor moral de l'eneenya-ment hi és dolorosament oblidat

Segonament, .caldria esposar queles Mono històriques que mes ha-guesain impressionat l'esperit den'acedar fossin capaces de perdurara tren de la seva vida futura perajudlar-ki a determinar leso semi.actuacions. Perú hi ha raons pode.roces per a fer-nos creure que aixestampoc no passaria alai Perquè enel món de les realitats veiem comlliçons històriques rebudes «unamanera mea viva i colpidora eónoblidades per les mateixes genera-cions que les han rebudes o a totestirar per les que les segueixen.

En tenim dos exemples viventsremarcables. Mirem com la tràgicaexperiencia de la guerra .cle 1914-mi8 comença a ésser oblidada pelsmateixos nobles que l'han soferta,melaras de la copiosa literatura ques'esforça cada dia a recordar-la, icom alguna d'ella prediquen un bel-licisme propici a recomençar la tra-gedia. L'altre exemple el tenim Inésprop. Fa pocs mesos que hemsortit de l'època més vergonyosa dela nostra història actual, podem dirque encara no n'hem sortit ben bei ja trobem un tant per cent massacrescut de gent q* sembla haceroblidat absolutament la Iliçar de laDictadura o sembla no haver-ne tretel mis petit profit.

Si Ilicona d'història donadea tanal viu, donades tan d'acord ambels mètodes moderns de l'escola ac-tiva no representen un reactiu mo-ral prosa poderós per a la majoriadels indiyides que l'han jetuda, mil-grat de trobar-ie en une elat d'ab-solet easaonetnene-espiritualraquinafe podem tense en les 11içons mo-rala escolars d'històries molt misPretèrites?, ¿Quina valor tindrà lasàvia actuació d'una antocrätica mo-narquia, ja inexistent' sobre una tul-xent democräcia republicana d'avui?a Quina influencia exercirà la mot-u d'un poble atiat per la fam, alsfills de proletario que enciara esguanyin pum bi la vida?

En educació, tots els fruits queel .rnestre penal Uvate «un tuse-nyament moral són sempre un enig-ma. El senyor Altamira recordava,en el citat congrés, les enquestes deBaumgarten i Prescatt, que fan veu-re com el resultat efectiu de Ven.senyament és Iluny del que un mes-tre optimista pensa obtenir normal-ment. I es que, si en l'ordre delsconeixetnents el mestre sap del testQie dóna 1 pot sontrolar cona esreía en l'ordre de l'educació del ca-racter hi ha sempre la tendenciapersonalíssima de cada individu, quetot aprofitant les matèries rebudesles faisona i les adapta a les neces-sitats del seu esperit. Solament po-detn tenir en compte que en la sevaactuada espontània de cada instant,guiark els seus pasaos co que elspsicòlegs en diuen la hei del me-jor interés momentani, determinatgeneralment per la riquesa o po-bresa de sentiments afectius quehagin faisonat la saya vida espiri-tual. I ací hi ha precisament la elaudel problema: a que l'afectivitat, elsentimentalisme, s'esmussen si l'es-perit no' este en vetna constant. Iliavoes són els baixos instints quedeterminaran l'actuació dels indivi-dus i la Hei de Ilur interés. L'exem-pie el tenim prou ciar, també, enaquests darrers set anys de vida.Si molta gent no llagues ungut laseva sentimentalitat absolutamentesmussada, si els hagués interessatquelcom més que el simple vegetar,davant dels reactius que a cada ma-man rus aplicaven, no hauriem ob-servat la passivitat 1 fins les defec-eaans que :l'han vist, i el nombre defigures exemplars s'hauria pogutcomptar per centenars de milere ino amb els dits, com hect de ferera.

Deixem, *done., que la histbriapassi pela olls dele educands amb

1, itteeitet e: is eaumbe ntfoiltaell, - !tices mvirtuts e rave nao id:. vieiat,mm ianaimbil;st reorriesorilermeposree',setvii,

e psi

:rice tpumni ng no mami

-

taisia .

conquestes de l'apee; no sabem

ella, al costat .,d'abtö, un edil d'e-motivitat supresenelble, una sensibi

que- els en quedaré el . dia de demä.Pele procureM crear i'desvetlIse en

litat afinada en extrem que eneldodesvetllat constantment el jo coas-cient de cada indivithi.-,Ya el e

dia de deml, quan la colleetive

rech

ilor Ca1111 per a resperanei que' et

tal Iteren de la len hora, perbamb una ~has .41satitat personaltal que n'airesuri el, resultats.

' NARCis MAJO

Resum de la jornadadel dimarts

Paris, 3o. — Nombroses persona-litats han desfilat davant la clínicadele germans de, Sant Joan de Din,interessant-st per l'estat de salutdel mariscal Joffre, i signant en lesllistes collocades expressament.

Durant tot el dia no ha cessatd'estacionar-se una gran multituddavant la clínica on s'assisteix al ce-

, Nitre' sOldat, esperant amb ansietatles notes facultatives sobre el curade la malaltia del mariscal.

L'estat de salut de l'illustrelalt ne ha experimentat cap canvidesprés del butlleti que fou facilitata les vuit de la tarda de dimartspels doctors que en tenen cura, i enel qual s'anunciava una lleugera mi-llora.

En abandonar la capçalera delmariscal Joffre, foren voltats elsmetges pela periodistes que espera-ven que sets facilitessin noves no-ticies sobre la malaltia.

El doctor Fontaine es limita adir que, donada l'avançada edat delmariscal 1 l'estat d'esgotament enqué aquest es trobava, era molt di-ficil ter cap pronastic. — Palma.

El dimecres Comunicatde les 6'30

París, 3z. — El butlletí mèdic sig-nat a le. 630 d'aquest metí pelsmetges que assisteixen et mariscalJoffre, diu el següent:

"El mariscal ha passat una nittranquilla malgrat d'algunes irregu-laritats respiratòries. L'illustre ma-tan segueix conservant la seva Iht-cidesa, persa ea debilitat visiblement.Augrnenta la freqüencia del pols 1disminueix la tensió arterial".—Fa-hm.

La llarga agoniaParís, 31. — Interrogats a prime-

ra hora d'aquest matí, els metgesque assisteixen el mariscal Joffrehan insistit que l'estat del soldatlustre continua essent desesperat,malgrat la resistencia física del ma-lalt que está retrassant d'una mane-ra insospitada el fatal desenllaç.Amb tot, l'agonia desgraciadamentno pot tenir mes que una soluciómortal en breu termini.

La debilitat del con és cada vega-da mes perceptible.—Fabra.

La vitalitat del malaltParís, 3s. — Aquest matí, a les

n'e, el mariscal Joffre seguía enel mateix estat.

A les sa'43, el doctor Boulin, ensortir de, visitar el malalt, ha decla-rat que segueix igual i que no seréfacilitas cap més comunicat finsdarrera hora de la tarda.

A les 13'13 M. Demazes, oficiald'ordres del mariscal, ha declaratque el malalt havia demanat debeure aquest matí i que en dispo-sar-se el mztge a donar-li un gotque contenía Ilet, Joffre, demos-trant una v::alitat realment extraor-dInärla, , agafsl el got de les manadel metge i begué la Ilet. — Fabra.

; VisitesParia, 31.— Entre les , personell-

tate que aquest mati han estat a laClínica de Sant Joan de Del pre-guntant per restat del mariscal Jof-fre, hi ha els ambaixadors de Bèl-gica i Polònia, els generals Gen-rand i Guillaumat i l'ex-president dela República Argentina, Maree! d'Ai-rean—retira.

Comuniest de les 14'30Patio, 3i.— El comunicat faculta-

sin que a les 1430 ha enea Uittrat

als periodistes a la Clínica de SantJoan de Deu diu:

' L'estas del mariscal Joffre se-gueix estacionan malgrat que aques-ta matinada, a la una, ha tornat aperdre el coneixement, i havent-loreenperat test sede durants encts rno-nze.nts, El pols segueix essent moltdebí!, amb intermitències de mejorvigor. A primeres hores de la tarda,el malalt esteva en una calma ex-traordinaria i segons eamble desean-sant.. L'alimentack1.311..keMninsimentdifícilZ.— Fabra. . ,

Csittuticat de les 14- -París, 3r.— El butlleti facilit ;

pela metges que assisteixen el ma-riscal Joffre, a les rg, diu que 11-lustre solde ha passat la tarda molemalt hi ha reposat quelcom.

El malalt sla alimentat //eugera-ment i la respiració. 'es mis regularque el demati.

El pols és bo, a zzo. La te=pe-ratura és de 37.2. No hi ha sucrea l'orina i tan sols es nota lleugeraalbumina. L'estat general del conde la cama és completament satis-factori. — Fabra.

El malalt s'ha fet afaitar1 Papis, 31. — L'estat del mariscalI Jofre ha sofert avui diverses alterna-,

tices.No obstant, els informes facilitar:

per persones que han visiat el maris-cal, coreasen Que la debilitat eh-sis:-

1 nua accentuant-se.El marisca — ha declarat el dort

Roulin, a les sis de la tarda, en etr de la clínica, esta assentat al 11:recolzat sobre dos coixins.

La debilitat del cor continua seca,tuant-se; s'alimenta únicament andllet i ha pres també algunes taronja-des.

Nosaltres el sostenim per tots elsmitjans científica que són al nostreabast. .

Fins quan podré resistir?No es pot preveure. La seva resis-

tencia ens té admirats a tots.Durant el dia d'avui una multitud

molt més nömbrosa que en els diesanteriors, ha romangut estacienada da-vant la Casa de Salas dels Germanade Sant Joan de Deu.

Confirmen acudint a la clínica pera signar 1 assabentar-se de reatas delmalalt nombrases personalitats ofi-cials.

El gendre del mariscal, senyorLalfile, en 5ortir de la clínica hadit als periodistes:

-No es pot preveure res. El ma-riscal conti-ua en el matas estaa:reaistint.

La mariscala Foch ha estat avuia la ellnica i ha estat Mtroduida du-rant alguns instants a l'alcova delmar; 'cal.

Una miente després de lea 20 lieb-res, qt n acudia a la clínica, per talde saber noticies del malalt el se-nyor Politis, ministre de Grecia, Iel general Weygand, •ortia de redi-fici,e1 professor Lerche, el qual elnegà a fer declaraeions als periodis-tes, perb havent-se-li preguntat al elmariscal entrarla a l'any nou, el pro-fessor es limité a declarar:

—frío toperem,' perb a ..-sar re-quema esperança la• situada nonti.:uta molt aren.

A les il'os el Capit Sal( Cerni.:oficial "ordres de l'Estat traer delmarista!, senil de la ennica I digueals periodistes:

—Vaig a anunc •ar-vos un fet ea-nacional. Ef malalt, que a les te'gedernanä que es cridés el Sorber, seo.bit. efectivament d'ésser afehat peren. Tot el seu estat tiembla millenell.— Fahr*,

•

La cris! bancàriaals Estats Units

jackson (Estat del Mississipi), as.—Avui sanearan llurs portes altressis bancs. La suspensió d'operacionsté per origen la intensa crisi ban-caria que flagella els Estats Units.—Fabra.

Tilden farà pellieulesNova York, 3t. — El famós ten-

nista Tilden ha decidit retirar-se deltennis i consagrar-se a la impressióde pellícules en les quals entraraaquell esport.—Fabra.