AIGUA COLONIALOCK5Conquistar,

tpel perfilo', &quedalidiad& ultramotlerna.

iper aquesta!era dril, ratimi-recio i simpalia

lemeniues.

DiuMenge, 12 de maro de 1933 lA PDBLIGITAT

IOQUET DOLÇLes Lletresi les Arts

ITI N E12 APIS** Eternitat de la Poesia.

eLs fans oficials eleven a lacategoria de personatges di mis des-tacats deis energúmena del país, ;quinPater escau a filbsofs i a podes sindel del pessonatge metafisic que es re-¡agio en la uva pròpia otribra per a

cercar-hi la frescor deis seglesf Filo-

sofar ds alliberar-se: dels pitagdriesals estoico, d'Hetaclit a Hegel, de Sa-cratrs a Spinoza. "Filosofía és Iliber-tat" data els uns i eternitat reprenenels Gimes. Com la Poesia, corn la Re.

En por.: dies el tema Poesia haestas tractat amb insistència. Ani iqui sap a "No fa pas gaires salmonestos diari francés fet molt de cara alpliblic — L'Intransigeant — demana-zu que cada vuit dies els aclaro deteatre frands, en els entreactes, reci-tessin poemes triats. Ho titiilava: Tor-nada a la poesia. Es an senyal. Un detants senyals. Tomas Garcés, dijouspassat, posa el tema de feternitat dela poesia anib clara eloqiibicia. Lesseves suggestions, favorables o adver-ses a la nastra posició personal —sin tantes! — ens permetran de refe-rir-nos-hi. si amb inuninincia, mis du-na regada.

UN LLIBRB CADA DIA

"Comentaris a la ((eide Reforma Agrària"

de PERE S. REQUENA(Llibreria Bosch)

La Llei de Reforma Agräria ha de-terminas una producció literàriaabundant. La transformació profundaque aquesta Hei pretén introduir en l'or-ganització de la propietat de la ter-ra, forçosament ha de suscitar pro-blemas de solució dificil. L'autor da-quest Ilibre ha examinas la Ileí sotaun punt de vista objectiu. No combasni fa lloances de la Ilei Es limita aeshrinar qua din i qua vol dir, iroen a resultas d'aquest estudi ha es-cris el volara que encapçala aquestaneta.

Eis estudis són dedicats a fer unaelemental exposició del contingut de laLlei, examinant els principals Postu

-lats en els quals s'inspira la Refor-ma; el seu descabdellament en les Ba-ses de la llei; la sea aplicació iafectes en ordre al règim a qua que-da subjecta la propietat rústica i lesrnodificacians que encima en cela-cid a l'actual ordenament juridic im-

ri.El Sr. Requena fa saber al lac-

tar, al començament del !libre, queaquest te per objecte facilitar la di-fusjai de la llei, i donar una idea delque significa la Reforma per a l'es-tat actual de la propietat rústica. Enla realització d'aluest propòsit l'autorha reeixit, especialment per la cla-redat del Ilenguatge amb qua ha es-crit el sen estudi.

GER

Consulfori bibliogràficde "La Publicitar

PREGUNTES80.—jEristeix alguna obra sobre la

dominacid de Roma a Tarragonao que parli de la grandesa de ladita catas durant SIm peri Roma)—M. A.

81.--JPodett dir-me guises treduccionscatalanes hi ha de Kellet-I—J. J.

82.—JS'ha publicas en eatala oigan ?li-bre que pugui orientar- tse sobreels primitius p o blador: de Cata-lunya. — J. A.

RESPOSTESA la 80. de M. A. — La bibliogra-

fia sobre la Tarragana antiga és moltcopiosa. La trobareu detallada al yo-lum "Tarragona", de la "Geografiageneral de Catalunya", de la casaMartín, al primer volum de l'Arqui-tectura romànica de Catalunya", deJosep Puig i Cadafalch, i especial-ment a la molt recomanable guía deSana Capdevila, "Tarragona (Guiahistar ico-arqueolagica)", editada perla labrarla J. Antonio i Guärdias.

A la Si, de J. J. — De Keller, Car-les Riba ha traduit "La gent del Seid-asil) (Editorial Catalana), i "Els treshonrats pintaires" (CoRecci6 PopularBarcino).

A la 82, de J. A. — U s recomanemespecialment: "Prehistaria Catalana",de P. Bosch i Gimpera (EnciclopèdiaCatalana, Llibreria Catalania), i "Elpoblament prehistòric de Catalunya",de J. Serra-Räfols (Encielopidia Ca-talunya, Editorial Barcino).

El correu d'avui

ADLAN, això Es, Amics de l'ArtNou, mostren una activitat exem-plar: dijere nit, a la Syra, reunirenIlurs adherits i simpatitzants per amostrar-los la producció pictòricad'Artur Carbonell en la seva etapa ir-realista. Una bella exhibició de pin-tura de qualitat... Per a demà, diu-manga, anuncien un viatge en pull-man, a Mataró, per a assistir a unarepresentació de circ ambulant que hidonen els germana Frediani. Ele ins-crita a aclimata pintoresca expedici6aortiran a les quatre de la tarda del'estatge del G. A. T. C. P. A. C.La dirigirá Sindreu i Pana, el qualdurant el canal, per mitjà d'un mega'fose, explicara als viatgers les balasede) paisatge i la hiatória succinta deisDoblo &D'han.

Atracament a un estancAhle a la tarda, es comete un

atracament a un catana del carrerSaltneron, núm. 164, regentas perDidac Major. Mentre l'estanquerdespatxava uns 'agalla a una dien-ta, penetraren a l'establiment cincindividua els quals demanaren tabacallegant que tenien molta presa.L'estanquer, per tal de servir-los,hagué d'anar a l'interior de la boti-ga i en tornar-hi havien desaparegutja els sis alienta i, de mes a mes,la carpeta de segells evaluats enunes anca pessetes.

Sabotatge i atracamenten una ebenisteria

Ahir al mati, tres desconeguts ar-mara amb pistolas entraren a unmagatzem de mobles situat al careede Tallara, núm. 5a, i obligareis alpropietari, Salvador Samper, a laseva mara i a un nebot del primer,que es trobaven a la botiga, a posar-se de cara a la paret, amenaçant-loaamb disparar si es movien o densa-naven auxili. Mentre un dels atra-cadors vigilava els estadants, elsaltres dos es dedicaren a destruirdiversos mobles i gairebé totes lesexistencia, que hi /savia esnmagat-remedes.

Depres d'això el. desconegutss'apoderaren d'unes mil penates quehi tutela a un ulaix, d'un abric id'un paraigua.

Malgrat llave el 'mayor Samperdemanat immediatament anxili,fon potable detenir cap deis tresdesconeguts els anal* desaparegue-ren per una _de tes travessies de/carrer de Tallen.

Temptativa d'atracamentAhir a la matinada uns descone-

guts llagaren al correr d'Aribaul'auto-taxis núm. 30.464, conduit pelsoler Josep Maria Pastor, perquèels conduis a la Travessera de LesCorta.

En arribar a l'esmentat lloc elsviatgers amenaaaren amb llora pis-tolas el xofer i l'obligaren a que elsBistre tots els dines que portava asobre.

Afortunadament en aquella mo-ments s'aproparen per la Travesserauns guardias que tingueren la vir-tut d'espantar els atracadors que fu-giren immediatament sense que elsesmentats agents poguessin detenir-los.

Es mort a treta l'encarre-gat d'una casa de

transportsA les volt del mall, quan es dirigia

Francesa Albalat Gil, de quaranta-unanys d'edat, encarregat de la Com-panyia de Transporta Comes i Ri-bes, al moll del carbó, on l'esmen-tada Companyia te establertes lesoficinas, en arribar al sumar dedispensari municipal del carnes- deVilä, cinc individua que es trobavenen aquel indret se li aproparen iIi feren diversos dispara.

Fou tan inopinada ragressió queAlbalat no va tenir temps de res-guardar-se ni de fugir, i tocat pelsdispara va caure mortalment ferit,mentre els agresora emprenien rä-pidament la fugida, i desapareixienper un carrer immediat.

Diversos transeütns s'apressaren arecollir el ferit i el traslladaren aldispensara municipal del caree delRosal, on els margas de guirtliahan apreciat una ferida per arma defoc, amb orifici d'entrada a rabda-men, mortal de Docessitat.

Mentre els facultats peacti-aven elreconeixement, Albalat ha deixatd'existir.

Sembla que eta agressors, que ves-tien d'obrers, feren set dispara, delsquals tan sois un ha tocat a Albalat.

Es dssconeixen els malas ele Va-temptat i mis si es té en compte queen el present no té la casa Ribescap conflicte pendent. També sem-bla que Albalat no havia rebut capamenaça, per la qual cosa no haviasollicitat cap mesura de protecció.

La policia treballa activament perdescobrir els autors de l'atemptat.

Un altre estanc atracatA les nou d'ahir a la nit, moments

abans que es disposés a tancar l'es-tanc de la seva propietat, situat alcarrer d'Urgell, 228, davant de l'Es-cola Industrial, Anteni Rovira, en-traren a l'estabilment tres descone-guts armats amb pistolas i l'obliga-ren a romandre guiar. Prenguerendel caixó del taulell 300 pessetes enmetallic que la baria. Després fugi.len en un auto que tenien aturat ala porta de l'establiment.

Agressió a un obrer2benista

Ahir a les dues de la tarda lobtenebanista Miquel Andrea Camps, quesortia del seu domicili, Pavia, 17,per dirigir-se al treball, fou agnalitper trea individua, els quals engega-ren diversos treta contra l'esmentatobrer.

Traslladat al dispensad d'Hosta-francs, Ii foren apreciadas pel margade guärdia una ferida amb orificid'entrada i sortida a l'epigastriguate a lea Carnes. Després de lacura d'urgencia fose trasladar a unaclínica particular.

Segons manifestä Miguel Andrea,no conegui cap dels seno agrese0e11,

els quals, immediatament despeesd'haver comes el fet, es feren es-cäpols, sense que poguessin esserdetinguts pelo transeünts que acudi-ren a auxiliar l'agredir.

Mentre una parella de la guardiacivil acompanyava el ferit al Dis-pensari, una ultra parella dona unabatuda pela contorns per descobrirala autora de l'atemptat.

Sabotatge frustrat en unaebenisteria

Sobre dos quarts de vuit d'ahir a'la tarda, a la Ronda de Sant Pautres desconeguts Bogaren l'auto queguia el xofer Joan Josep Riber Vi-dal. Dos dels viatgers pujaren al'interior del cotxe i el tercer alpescant, al ccstat del noten. Ordena-ren al conductor que donas una aca-ta pel Parallel i carrer de les CortaCatalanes fins que moments des-prés, en passar per les Rondes, liindicaren que entrés pel carrer deManso a poca mama. En arribardavant del número 39 del dit car-rer, on te establerta l'ebenisteriaD. A. Girona, que cstava a :a porta,els de l'interior del cotxe Ii enge-garen diversos trets, snse que, afor-tunadament toquessin • ningú. Ensentir els treta, el xofer volgué pa-rar el cotxe, pecó en aquel momentel que anava al seu costat tragueuna pistola i apuntant-lo Ii ordenäque manees a tota velocitat cap alcana de les Corta Catalanes. Enarribar al dit loe baixaren ele pas-masen, que li donaren cinc pese-ta, i desaparegueren.

Uns guardias que estaven de ser-vei al errar de Manso intentaren se-guir el taxi, sense poder-ho aconse-guir.

• e *El governador, par!ant antb els pe

-riodistes, es lamenta dels atemptars

personals i de cardcicr social: ocorre-guts abir a Barcelona. El Sr. Anzetiladigué que astil, mutis, dels dos atemp-tats intolerables hacia excitat el seia la policía i a la guardia civil perqu:,actinu antb el másim rigor, i que al-psi Ii havia anunciat que es rolla tor-ner a aquesta follia d'atcmptat, la quo(cosa és inqualificable i de p,,ssions re-saltas, ätiltuc per als que els organit-Den.

—No crea que tornin a aquest er-ror—segui dient—, pera cal acabaramb ella i detettir-ne els autor:.

RESFRIADOS - CORIZA. GRIPPE

FOMENTOS-dPOLIVALENTESUENOVe

L'homenatgea Francesc

ViñasUna falle iniciativa del Sindical

Musical de Catalunya ens donaràavui avinentesa de celebrar un ho-menatge, l'oportunista i la justiciadel qual resten ben subratlladesanomenant només la persona a laqual serä ofert: Francesa Villas,l'ilustre artista catalä, veritablemestre entre els mes eminenti con-redes de l'art del cant que en elnostre temps &han imposat amb le-gitima mereixementa,

aleas ad un nona un prestigi in-discutibles i pura unànimement re-coneguts; lauréola gloriosa que l'a-companya ha un singular honor pera la nostra música; les guantes mo-rals de rhorne que porta aquest nomli han guauyat arreu el més intimrespecte i una cordialíssima simpa-tia; hom no trobar aci qui no parliamb venerada, i amb profund afectede Francesa Vihas, i no obstant...haviern oblidat de pagar-li —o, al-menys, començar a pagar-li— aquestdeute d'una manifestació pública enla qual poguessin unir-se tots elsqui l'admiren i l'estimen. Ja saben'que ell ha rebutjat altres vegadesels intents que en aqueas sentit s'haninsinuat, pecó la modéatia d'un ho-me corn Francesa Viñas ha d'ésseren acinesia casos un esthnul i unmotiu mis per a significar atnb totala solennitat possible allò que daabsolutament just.

Fer retogi d'aqueas gran artistanostre, figura exemplar des de Sotaels punta de vista que hom la con-tideri, seria repetir el que tothomconeix proa b6. Recordara nomas,ja que la eelebraci6 de l'homenatgecoincideix amb la del cinquantenariwagnerià, que Francese Vifias, almoment cnIminant de la magnificaasnada que fon la "era carrera ar-ttstica, 1 despréa d'haver recorreguttriomfalment els grana teatres d'Eu-ropa i Amèrica, ens portà act lesinoblidables revelacions dels perso-rasgas wagneriana que restaran sem-pre ben vivents en l'esperit de totsels qui pogueren admirar-les.

Amb tota devoció, donas, ensajuntem als qui honoraran aval elMestre al inateix Boa on dl tantesvegades ha saut emocionar els au-ditoris amb el sets gran art.

BALTASAR SAMPER

Nicolau d'Olwerparlarà dimarta al

Lyceum Club—

El vinent dimarts, a les set de latarda, el senyor Nicolau d'Olv;er par-Tara al Lyceum Club (Fontanella, 18,tercer). Tema: "Gracia i la seva ci-vilització".

L'entrada serä lliure.

El cap deis hule'nana de Barcelonadetingut per estafa

Un senyor anomenat Ballesterha Aresentat una denúncia perestafa contra un ettbdIt ale-many de nom Wagner, I queresulte, eegone manifestacionsd'un compatriota seu, essencap dele hitleriane de Barce-lona.

En l'esmentada denúncia esmanifesta que amb el timo deportar una nota a Espanya hapogut estafar 1.800 pessetes,pretenent estafar-ne 12.000Inés que hi havia com a dIpb-alt.

El Jutjat número 15, que Iris-truelx el sumar!, ordena la de-tench5 de l'esmentat Wagner,el qual fou posat a disposic16del Jutjat. ingressant ale cala.bocana del Palau de Justicia.

La detenció ha provocat lesprotestes de diversos alemanys,que no podien creure que un

Eleccions a l'Asso-

ciació de la PremsaDiària

Un cas insòlitAval, a les ais da la tarda, l'As-

sociació de la Premsa Diaria de Bar.celo= celebrad junta general ordi-naria per a la renovadó de la met-ed de la Junta directiva. Entre elscinema que ealdri. elegir hl ha el dePresident, per ocupar el qual hi ha.Tia dues candidatura': la de l'actual,senyor Burgada, i la del presidentdel Parlament de Catalunya, LluisCompanys. A darrera hora, pub,s'ha sabut que es portaven a capactivíssimes maniobres per part decerts elements, entre ella un talEufeanio Rodríguez per tornar aportar a la presidencia el senyorRibera i Rovira, que s'havia vistobligat a abandonar-la per raons es-peciallssimes que no han estat anla-rides encara, almenys per permetrela tornada d'aquest senyor a actuaren la manca de l'Associació. La can-didatura del senyor Eufemio Rodri-guez, ai, del senyor Ignaai de L. Ri-bera i Rovira ha causat general sor-presa. Caldria, pub, evitar que lasorpresa no fos a l'hora de la vo-tació, cosa que it• d'esperar i dedesitjar que no sigui ei, entre altrescoses no menys importante, l'Asso-ciació de la Premsa Diäria ha d'és-ser presidida per un veritable pe-riodista.

it pas que la Vanidora Caigudadel Gabinet Azafia no hagi estat pre-cedida d'episodis dramitics, de mal-volences, no solament dels homo, sinedel fat, que en terribles problema' esdebes vincer pela mortal', fina quea la darreria n'heu la pell només quefent-los relliscar esa ° una pela de ti-ronja. Aquesta Venidera Caiguda, tan-tas regada" Imminent —i mes seguraquan mis Alomada, per '116 que, feti fet, cada dia n'estem 24 hora' menys

k3 per qui sap les conxorxes,sobressalts, ambicions, cobejances, pe-garías I presentalla, instada; paró detota aquests factor, de mudança elque tra vull retenir ha l'admirablefoque dolç que manté cada dia elsenyor Lerroux per tal que el platque es proposa de minar, ben sabonós,faci sense decana el seu srup-scup. Elsenyor Lerroux té un seguit de dian-tats que, en una obstrucció que {ariahonor a qualsevol Casino de Dalt o deBaix, sollicitament s'esmercen, no passeise tendresa dels agraria, mitgesesperances d'alguna extremistas de lamonarquia que han entrat a la Repú-blica pel portalet de l'aprensió i delpessimisme, urgencias deis cercles ma-drilenya d'octogenaris que freqüentael corresponsal del "Diario de Bar-celona", illusions d'alguna rnilitarsi tendra /impela, probahlement, demes de guarra cap-pares del regiona-lisme. Pea? el toques (Sola del senyorLerroux Es l'enginy de nsia qualitat:

dir aquella convertadeta diàriaamb els periodistas, en la qual els en-saya asares que II anejen, I telegra-ma' d'alero conegut contenint ten pta.-gastad dussica cid podria ter el leeuefecto, I que tumbé utilitza per ex-plicar-los aun tal día ja ?havia posatel jaques per si el cridaven al PidanPreeencial, I per dir frases saladas

Temps a venir, quars un historiadorde la pedagogía inventarii les tendan-cies i els mètodes de la nostra época,i amb ells, cona és degut, el mé-tale Montessori, el nom de Barca-lana ardrä ~saciar indissolublement alde la celebre doctora italiana.

Barcelona, en efecte, ha estar unasegona pena, mis encara que per ala Dra. Monteasen, per al seu mi-toda, que potser enlloc com ací no hatrobat una comprensió i una aplicaciótan entusiàstiques.

as.Ahir al migdia tingué lloc al Saló

de Cent de la Casa de la Ciutat rae-te inaugural del XVIII Curs Interna-cional de Montessori.

L'alcalde, doctor Aiguader, rebé, alssalons de l'Alcaldia, la doctora MariaMontessori , i l'acompanyä al Saló deCent juntament amb totes les autori-tats i representacions que volguerenhonorar l'acta amb llar presencia. i alsescons s'assegueren els Senyors CariesPi i Sunyer, conseller de la Generali-tat de Catalunya, que duia la repre-sentació del President, senyor Fran-cesa Maciä, i del conseller da Cultu-ra, senyor Gassol; doctor Aiguader,alcalde de la ciutat; senyor SerraHunter, rector de la Universitat deBarcelona; regidors senyor JoaquimVentalló, Joaquim Xirau i Palau iJoaquim Pellicena i Camacho, de laComissió de Cultura de l'Ajuntament;senyora Dot Archen, en representaciódel Parlament de Catalunya; PomposaFabra, en representarla de l'Institutd'Estudia Catalans; August Pi i Su-nyer, Bastardea, Joan Llongueres iuna nodrida representació del CosConsular.

Concedida la paraula, en francas. ala senyoreta Colombo, delegada delGovem sub, aquesta parlo en nom deSoto els alumnas estrangers, dedicantuha afectuosa salutació a la ciutat deBarcelona,

Parlà després et president de la Co-Mi33i6 de Cultura de l'Ajuntament deBarcelona, senyor Ventalló, el qual di-gné que Barcelona, ciutat que lea vis-cut sempre de cara al neón i ha cop-sat les darreres manifestacions de totsels ordres de la cultura, no podia dei-san d'interessar-se per obres modernestan importants com el Metode d'educa-ció pel ritme, de Dalcroze, per les"%les Nouvelles", i, sobretot, pelMitode Montessori, que a Barcelonafou conegut i estudiar per primera ve-gada a Espanya, aplegant un estol defervorosos quan totjust la doctoraacabava d'aconseguir a itälia eIn pri-mero exits de la "Case dei Bambini".L'Ajuntament de Barcelona enviä al-guna dels seus mestres a estudiar elMalode al Curs Internacional que pro-feas& a Roma la doctora Montessoril'any rara, i aquests pensionats, entornar, fiaren els veriuble, paladinadel Mato& Fa un ràpid historial del'acceptació del dit matode a Catalu-nya ,dient que l'Ajuntament li ha do-nat un caire popular i tic gran irraaai-cid, que fou detingut i atacat ami) laDictadura, però que es proclamar-se laRepública obtinaué un 11011 itnpuls, es-«Je el mitode amper aval als grupaamolara graus de pàrvuls.juntamint patrocina aquest Caes, en-viant-hi els taus mestres porqué es ca-pacitin deis avenços que introdueix ladoctora i aplicar-lo després a les es-cotes municinalg, i esperant qued'ageest Curs surtiu un nou impulsper a l'encola sular i una ebria mesgran per a la doctora Montea-la

Q14 ell i el, veas han anat aguanen alguna reunid de minarla, I perrepetir aquella pronóstiga o "planeta"que el Govern Azafia no neta lesalecciona d'abril —cosa qua en elldemostra una definitiva fixesa d'i-deals i per explicar amb shoils demecartica, cada dia mis complicats,oom es que eta actual, miniatres noes descolen del bese blau.

Aquesta 'chitas, rearmada ambuna heroica decisió de no ensopir-s'hiell mateix, semblaria estilan a qual-sevol altre país clvilitnt, on ni esrepeteixen periòdicament per cap par-lamentari, ni cap repbrter pedida dià-riament consignaria, aquestsde scipirs i confidencia. Perla la nos-Ira democracia es jove, 1 no ha pasd'estranyar que ea produeixin tan-blants abusos candorosos que, al cap-davall, en certa tradició recolzen, ptdxque semblen una adaptaei6 a novasutilitats de la Jamo* garleria crónicad'aquell pobre dictador al qual Mauna(el pare) anomenava "ese sargentalocuaz". O molt m'enganyo o el se-nyor Alexandre també havia aseasergent i també is de la famosa ternade Maria Santissiina. Tot plegat potésser un atenuant.

Es una lastima que en temps deSamsó no haguda existit el periodis-me. En lloc de l'asirse; muscular con-siderable que calgué al famós atletaper aorollar les columnas del templehurta, pogut, ben confortablentent,sorttr-se amb la sera, fina I tot quantenia els cabells arranats al zero,mis conversant cada ah una testasesamb els repòrters política que li ha-guessin anat a demanar: —4Com hotenises all6 dels amb res-tilogräfica a l'orella.

JOSEP CARNEA

L'alcalde, doctor Aiguader, parlädesprés. Danä la benvinguda a tots ennom de la ciutat, i es congratuli que alSaló de Cent s'arrecerin en aquestmoment gents de tants pobles i tacasdiverses, aplegats d'una manera foca-mental per la unitat de la cultura. Diuque contra el mal, que no para mai laseca obra, cal aplicar sempre el be, iaquest només pot ésser obtingut ambun esperit de democracia que conver-teixi la cultura en justicia i que repre-senti sempre en principi un amor en-vera els infants, per tal que CIS cape-rito dels párvula aprenguin el bon ca-mi per quan siguin homes

El ser.yor Carles Pi i Sunyer, con-selle delegas de la Generalitat, ennom del President de la Generalitat deCatalunya, senyor alada, i del come-¡len de Cullura, sera or Gassol, capes-sä la satisiacciú amb que vea la repe-tid(' d'un Curs Montessori a Barca-lona. Diu que l'educació dels infanta,mis que un problema sentimental, ésun problema política car ella sean lesveritables padres que serviran pera construir l'elidid de la Catalunyafutura. Espera que les generacions ao-ves seran iormades per aquests Tres-tres i mestresses que &han rennt al'entorn de la doctora Montessori perseguir aprenent i perfeccionant elsseas veritables initodes pedagògics.L'obra cosmopolita, representada pelamaestres, mestresses i alumnas reunitsavui a Barcelona en missió de pau,de ser:ir per superar les inquietudsdel moment i per afirmar la solidari-tat humana. la qual ha de tenir sem-pre per base l'educada dels infantaAcaba donant les gracias a tots elsconcurrents, i cedeix la paraula a ladoctora Maria afontessori, a la mures tributada una larga ovació.

La doctora comenea expressant lavis,a enlació que sent darant aquestaplac de races representados per lagens Ith cultivada de la pedagogiade cada país, i regracia en les autori-tats l'hospitalitat veritablement gran-diosa i generosa que la ciutat de Bar-calma els ha acollit i que fa qi:e s'hisentin com en casa prapia, tots elaquals aprendran d'estimar Catalunyaparque és un poble que el, compren

els acull afectuosament. Diu que lacultura is l'única font d'idealitat quepot unir el3 pobles del món per damuntdels perilla que el mal sembra a Sotashoces. L'educació dels infanta és quel-com imponent, car és la base de totesles promocions que constituiran la bu-manitat futura més que no pe unproblema d'educas-hl; diu que /a pe-dagogía conté les mateixes arrels del

destí i que tota la humanitat ha de

viure aplegada amb enloda i corrijan-tat entorn de l'infant, car ell és la ba-se de la familia present i futura Pro-pugna per tal que comenci una epocade comprensió en la humani sat, pre-sidida per l'infant, i fa vota pesqué alaapòstols d'aquesta renovacia siguin elsmestres, mestresses 1 alumnas de totsels paisos que azul s'han aplegat al

Sala de Cent de la ciutat de Barcelo-na, i que, després d'acabar el Curs queara coinenga, escamparan les llavors,de la cultura per tot l'univers. L'audi-tori fa una immensa ovaci6 de comiata la doctora Montessori, i seguidamentel senyor Carleo Pi i Cuy« ama peracabat lacte.

La doctora Maria Montessori, acom-panya ateshores pel senyor Pi i Sunyeri el senyor Riber, passà al dlesaatxde l'Alcaldia, on Ii ime ofert mag-,

--an de flora

L'acció directaAhir fou un dia

L'acte inaugural del XVII Cursinternacional Montessori

¡les ArtsITINERARIS

** Eternitat de la poesia. —1 els portes? (Ve gen les edicions delsdies 12 ira). ¿Hi ha mea "llei eterna"a la eal sottnetes ¿Inc lirisme o bd,amador: del present, recerquen noma

el pintoresc o es lliuren incurosos ararentarae Millor: ¿Si ha una Ilei de

idntica a tots els tcmps, re-

norada periòdicament o intdita a cada*afma fugaç' Garcés ha in-tentat, no pas en tia, de cercar aquellahei. No as esteren del mol: fs unoIlei de romanticisne Per la qual"comprarla/re" (a) de la rad com-

pleta, — o preeedit1 — per la "ce-

neirença" (a) de la inspirada. (No usesvereu, tampoc, del mol.) La joiai la indocto Ga són idhitiques a tra-

vés das temas. Si apliqueu, aguts, elsvostres sentits, damune elssils deis clàssics, deseobrirett claras de

llana mòrbids i ritmes inidits de sa-f on.CComprendee". aisa is: "penetrar

per la inteiligencia; "caneares. ", clara¿e: "coaeixença itnmediata".).

** "Sempre nou". — .4 ranhi-nuació reproduim un nou manifest fu-

turista de F. T. 3farinetti. En opo-sició a nitellectuolime pur, cada dia

mas decidir a defensor les categories

universals de res/y,* (recordeu Benda

criticant darrerament el diem/lime ila irracionalitat creadora i les ideesde creació, d'invenaid i d'originalitst)el futurime fiaxista iili erigeix en

cake Nacional tetes ter destemperances.(iNo sera Per ventura stna manera

"d'allJxrar-st" os las pata on seo hi hallayertatl Als polltits al.t moralistes•scau d'esbrinar-ho. A remarcar: COM

el culto de l'irracional acosta futuris-

ta i surrealistes dinamics1.FOCRS

Parlament de CatalunyaFou aprovat radial. 15 de l'Estatut ¡atador : El socia-

lista Comorera nega l'existan& deis "Innails"

••••n••••••••••••••••••.••••••••••••••••••••••.11........................11.1110.111K

La Federació de Barcelona-Ciutat,en el seu darrer Pie Comarcal, vaprendre els següents acords:

Primer. — A partir de la datad'ama, nomas seran admeses a laFederada les Entitats de nova for-mada, que es constitueixin a inicia-tiva i indicació de ta Federada, irestatge i radi d'acció de les qualsradiqui en una zona on es creguinecessària l'existència d'una entitatdel Partit.

També seran admeses acuelles ma-taras que pel seu contingut 1 histò-ria catalanista i liberal es creguiconvenient admetre. alabaras el vei-natge d'altres ensilara adherides.

Segon. — Autoritzar les entitatsde cada districte perque, reunidesen Comise, proposin al ple la dis-scaució o fusió amb una altra o al-tres entitats d'aquelles que al seujudici no portin o puguin portar atenue la tasca que esta encomana-da a trata entitat adherida.

Tercer. — No adrnetre l'ingréscara a entitat, de cap organitzacióque sota la denominada. de Joventutd'una casitas component de la Fede-rada solliciti el formar-ne part, amenas que no reuneixi totes lescaracterístiques d'entitat indepen-dent, com san: Estatge propi, Es-tatuto no intervinguts, Junta inde-pendent, etc. Es el¿ma un terminide dos meses perque les joventutsque figuren en les llistes de la Fe-derada com a entitats componentsd'aquesta i no reuneixin les caree-teristiques abans esmentades, es fu-sionin i els sano associats acunestinguin dret a militants a través del'entitat matriu.

Quant. — Havent-hi ja reto-neguda pel Parta una Joventutd'Esquerra Rep •ablicana "Estas Ca-tala", els traba% i els serveis de laqual a favor del Partit s'han posatde manifest en tot mamen:, declararque no hi ha loa a la formada iadmissió de cap altra organitzacióamb el nom de Joventuts d'Esquer-ra i amb l'idead del Partit.

Cinquena, — L'admissió sie les se-giiiients entitats: Districte primer:Atemeu Republicà; Districte quart:Ateneu ¿Esquema de Catalunya iCentre Catalaniata Republice: Dis-tricte vuitè: Casal Graciene Nacio-nalista Republica d'Esquerra; Dis-tricte nave: Casal Català d.E.squerrade Can Baró, Casal de la Sagrerai Casal de la Prosperitat; Districtedese: Casal d'Eaimerra Republicsnadel Districte dese.

Del martini deSanta Coloma

Alar al metí, a la PrefaiamiaPolicia fiché un nos avis de l'Al-caldia de Santa Coloma de Grama-net, demanant forces, car es veiengrupa d'obrera que estaven en ac-titud intranquillitzant.

Immediatament acudí al lloc es-mentas una camioneta de guàrdiesd'assalt mala agents, els gneis sor-prengueren una reunir) que dele l'al-calde que era clandestina, pera escon:prora que es tractava d'una re-unió per parlar de la construcciód'unes cases befases.

Els fets de generEl .latjat especial va ésser

al& a la Presó per tal de rebredeclarad() a diversos dels en-carlals ami) ruotiu dels succes-sos sediciosos del dia 8 de ge-ner.

A conseqüencia daqueslésdeciaracions es deixit sense(grelo 1, 1 prneessanient i la de-lentita dp Francesc Carda Ló-pez., que bou posa' en Illbertat.

TPrnbe es concedí la Ilihnatatprovisional a Joan Bemol Tor-res. por havcr diposilat la fian-ea de 5.000 pessetes que se liestigia.

PARISMoll -Thabor

4, rue Ment-ThabOrMoll centric - Prop de l'Opera

Ampliat en 1932140 habItaelone 100 banys

Idi trobareu tota menade facilitata. Pe r eaaer

Gerencia catalanaPROPAOMMAI

PIIIHACITÄ2

Dirnscres, 15 de març 'de 1933

Les Lletres 1E1 Sr. Pi i Sunyer parla d'un

vast pla d'obres públiquesa Catalunya

El consorci ferroviari de Barcelona

CRIM PERROBATORI

Una velleta, venedo-ra de diaris, assas-

sinada

Manifest futuristadel joiós capell italiä, nou,original, feixista, funcional

i polipräctic1. Blasmem lús nòrdic del negre

dels coloro negres; 2. Blasmem els di-tersas; capells passatistes que xequenel sentit pràctic, restetica i la velo-citat de la riostra gran civilització me-eanica cota és ara el copalta presump-tuós que impideix el pas de cia. Enple agost lluminós. el capell negre ogris és trist cara la femta. Color!Calor per a rivalitzar amb el solteha 3. Volem donar una fundó ftasarasa al capei/. Anem a crear els ti-pos de capes següents que, grades aperfeccionaments estetics. higienics ifuncionals, serveixin , cornaletin icorregeixin la Ibia ideal masculina,tot subratllant la varietat.rembranzida dinàmica i el lirisme de-guts a la nora atmosfera mussoli-niana:

a) Capell r3pid (per a l'as cor-rent); b) Capell nocturn (per a vet-llades: cl Capen fastuós (per a ga-fes); Capen aero-esportiu; d) Capensolar; e) Copen plusids; I) copenmorí; g) Cape!: alpi: 11) Capen de-

fens-in: ii ceeil j) CC ffn

blicitori: Id Capell simultani; 11 Ca-

pea tlastie; nah Cape!! táctil; nl Ca-pell Iltiminds per a sen vais: nv) Fono-

capell: o) Capea rhio-teleión .r: p)Capen t eraphitie (resina, cimbra,mentol. cercas moderador c'enes cas-migues); q) Cap e n auto-saludador(grades a un sistema de raigs infra-roigs); r) CoPell que to .• ni penials els¡distes ime criticaran alucst manifest.

Aquests modelo seran de feltre, ve-las. palla, alumini. celuloide, aglome-rats, esponja, fibra, tata de neon, etc.,separats els elements o combinats. Ésaixí que triomfara el capell ideal, obra¿'art italiana, joiosa i polipractica. queintensificara i multiplicara la bellesade la rasa i mposara de nota al atan.una de les indústries nacianals mesimportaras. Que sanguja aleshores ellturistes testa nua. Eis rebrem corte-sos, pera ens enfonsarem més fort alcap el nostre capell mar italià, ori-ginal, feixista i futurista, per a de-mostrar-los que no tenim res a veureamb els cicerones servils d'antany.

F. T. MARINETTI

a Súria i Sallent

La delegació del tre-ball s'ocupa de Ilur

solucióAhir a migdia, el senyor Ametlla

manifestä que la vaga de braços cai-

guts declarada pels minaires de Sa-llene continua.

A Sarai—afegi el senyor Amet-lla tumbé per idèntiques CaUSCS

que a Salteas, s'ha declaras unavaga de braços caiguts a les mines.

lían:resta a continuada, que deseguida que en llagué coneixementdisposa que un representant de laDelegada del Treball es traslladesa les poblacions de l'Alt Llobregat017 existeixi el conflicte a l'objectede buscar una saludó. El dit enviatparle amb l'alcalde i arta) els re-presentants de les cmpreses, pecóno pegué entrevistar-se amb elsobrers, per negar-s'hi aquests, part-darin de rucia directa.

Afegí e; governador civil que lesrepresentacions de les empreses afee-sedes li han fet diverses visites pera parlar-li del conflicte, i el senyorAmetlla els digue que anessin a laDelegada. del Treball, ja que nocorresponen al Govern civil els as-sumptes de treball fins que es pro-dueixin desorares pública o hagincagotat tots els recursos de solucióels altres organismen legals cridatsa intervenir.

Les cliestions d'adminis-tració municipal

El governatior prega als pe-riodisles que fessin públic quemolls alcaldes i contissions delsAjuntaments van al Govern civilper tal d'expliear assumptes iqüest ions que no san do lit com-petencia del Govern civil, pulaque tot el que es refereix a hi-sondes locals i d'adniinistrariólocal es de la incumbencia de laGeneralitat, a ella han de diri-gir-se directement per lal d'es-talviar lentos, ja que el gover-nadar tarabe haaria de pasear-los a Fas:acidada eorporació.

ANTECEDENTS DE LA

VICTIMA

Florencia Santos, que tenia seixan-ta-cine anys, es guanyava la vida ve-nent tabu i diaris a la Rambla.

Diàriament feia la següent vida:Sopava a les set —preeisament ahir,quan la mataren, estava escalíantla Ilet —deapris se n'anava a ven-cine diaris asseguda en una cadira —molta gent la recordara —a la Ram-bla cantonada al carrer de la Porta,ierrissa. lambe venia tabac una ve-gada els estanca tancaven. Mea en-trada la nit es traslladava al peud'un fanal que hi ha davant per cla-vara del Restauras Cnaletea. Alliromania fina a les tres de la matanada, hora en qué es retirava. L'en-denla dormia tot el mati Quan aal-xecava lela el sopar per al seu re-llogat. Li anava a portar a la secaparada de Ilibres del carrer de Men-dizabal i durant tota la tarda sea-tara feinejant per casa.

LA VICTIMA, MALGRAT DE

VENDRE DIARIS, TENIA FA-

MA DE RICA

Ahir a la tarda, a restabliment deguayabas i aparells de aaclio que elssenyors Serrano cenen obert • la Pla-ea de la Cuca, ha, canuotda al car-ter de 11)ters. ii piesentä individua encarregar uns aparells de preu, l'im-pon dels quals digué que pagaria alseu domicili. A aquest fi, demani quel'acompanyessin dos depedeats de res-mentat establiment.

Tots tres, és a dir, el comprador iels dependents, prengueren un taxi, enel qual foren carregats els aparells.

Arribat el cotxe al cerrar de Ma-niata Aguilú, l'individu de referenciaféu aturar el taxi datan! d'un portali demanä als dependents que pugessinels aparells al pis. Els dependents pro-cediren a fer-ho. Un cop dintre elportal, el sorti un home amb una pis-toia a la me, i aquest i el presumptecomprador, que tatúa salaria tret unaarma de foc, intimaren els dependentsa enfilar-se escales emana mentre ells,agafant da aparells, sortica correas alcarrer. Els dependents també hi sorti-ren, empaitant cii nades i demanantauxili.

Alguna vianants s'afegiren als &-meleras, i tota plegats empine-amenla persecució del parell de ¡ladro, elsguata engegaren llurs pinoles contrael soldat del regiment número 34Aquilli Senehea Ruiz, i l'encarregatdel camp de futbol del Júpiter, EduardFalo!) Reyes, que anaven al cap delsperseguidora.

En aquella moments s'escaiguerenpassar per allí el cap de grup d'in-vestigacid, acompanyat d'alguns agents,i uns guàrdies civils. En sentir elstrets i els crits, s'adonaren del queocorria i s'afegiren a la persecució delsIladregots. Aquests, en veure's empai-tata, es ficaren a un portal del car-rer d'Espronceda, on breo detinguts.Els fou ocupada una pistola a radaun.

Duts a la delegació de la Barcelo-nesa, declararen dir-se Anual; Parra-do Méndez t :Samoa Piquer Mascaambdós tintorera d'ofici. El prirnerfeia temps que no treballava i el se-gon feia dos dies que no tenia tema.

Precisament ahir al migdia, el go-vernador civil, senyor Claudi Amet-11a, en rebre els periodistes, els haciadit que la seva preocupada, d'ençaque ocupava el cartee, tren els atra-caments, i a aquest fi havia estimulasel zel de la policia i encarit la colla-horadó dels ciutadans, un exemple dela ual permeté ahir a la tarda la cap-tura del Parrado i del Piuer.

TEXT DE L'ARTICLE 15, QUE FOU APROVATEN LA SESSIO

Article ra. — L'entintada social de un <letra de la 0111S8-ralitat. La Generalitat ordenare l'assistència a la maternItat,infanta, ala vells, als malalts 1 als invalida, cooperant al rigimsocial d'asaeguraneas pm tal que ela treballadon tinguin previeneeconarnicarnent lee contingincies adveran da la vida. Les insti-tucions d'asaistencia de cachetee privat unto intervingudes per laGeneralltat

............11ffle.••n••••••••••nnn•••••ffl

El senyor COMPANYS fa notar al'orador, per evitar un falsejament enla interpretació del reglament de laCambra, que la qüestió que ara s'estädebatent excedeix els limas d'un prec.Amb tot, no te inconvenient, ei ands'accepta, que es converteixi en inter-

E:s acceptada la interpellació, 1 elsenyor COMORERA acaba dient que,per ara, el Comissariat s'haurà. de li-mitar a rassessoria técnica en materiade construcció. Recomana el que s'a-cahi amb aquesta aventura estxofati-ria que representa la construcció de(ley o vint cases baratea.

El senyor VIDAL I GUARDIO-LA recapta del Govern queabaasprendre ricen construccions pocti elprojecte al Parlament

A continuada afegeix: Jo voldriasubscriure aquella paneles del mayor.Comorerera en les quals deis queaquesta política millar es podriapolitiqueta, ¿espeta de la constraseci&de den, vint, cases baratea, no llame'portat a res.

Cita exemples del Iracas a que btaportat sonare — dio — la construcci6de grups d'aquesta mena, i l'interrompel senyor CO-MORERA citant-li elcas de Viena.

El cas de la ciutat de Viena — casi-finca el senyor VIDAL I GUAR-DIOLA — pot resumir-se amb aguas-tea paraules: Una política de casesbarates ha arruinat la ciutat; la ruinade la ciutat ha estat la de la nació.(Protestes deis socialistes.)

L'orador insisteix, dient que la en-lució consistaix a restablir la con-fiança al país.

En cama — afegeix amb el quefeo, us limiteu a volee donar la im-pressió que us preocupes del problema,quan la realitat és molt llunyana. Estracta de deu casetes. Jo pregunto alsenyor Dencas: ¡Els beneficiaria pa-garan un lloguer o be pagaran unaanualitat per arribar a adquirir-ne la

obligar riljuntament de Barcelona el problema de les cases bara-

trucció de Cases Baratea, que mas gratuites.

article de l'Estatut municipal, va

a prestar el sea aval a una cona-

que cases habitables semblen unscamps de concentrada que no obeei-sen a cap norma rectora ni a cap • El senyor DENCAS contesta al se-

pla urbanístic.

tada la República, va crear-se el Co- tira individual la soltsei6 d'aetuests pro-

rrossariat, en el qual ferien els SUS

representants, entre altres, l'Ateneu

dic Popular, la Caixa de Pensions,

i altres elements com els senyors

Polytechnicum, l'Ateneu Enciclope-

arquitectes de la G. A. T. P. A. C.

Baró i Piera.

quirir-se els terrenys, a una pessetaquaranta-cino cèntims, va ésser molt

nia assignat.inferior al que l'Ajuntament els te-

tractació direct a, i treballant-hioteen que per torns anaven relle-vant-se, setmanalment, car abra per-

Caiguda la Dictadura i implan-

Les obres van realitzar-se per con-

Referent al pren a que van ad-

!

I nyor Vidal i Guardiola, i li pregunta

I propietat? :Mea) és molt important,

tes, per ara, aha d'anomenar de casesperque

SANOVES.

si ell troba que cal deixar a la inicia-

blemes.

LA: 0, almenys, no posar-li través.

Ajuntaments de rang 1919 o rgsa,

tes amb els radicals, encaminada a

neix cap norma legal, dictada pels

aleshores que manäven els regionalis-

endegar el problema de la casa obrera.

LA: I ara? 2Es que creieu resoldre'lamb deu casetes?

diputats de la Lliga si voleo que elsdigui qui era el que a Sant Andreuteja negocia en la parcelada de ter-

Ocupa la presidencia el senyor CA-

El senyor VIDAL I GUARDIO-

El senyor DENCAS diu que no en-

El senyor VIDAL I GUARDIO-

El senyor DENCAS pregunta als

metia de donar de tant en tant feina renys.El senyor DURAN I VENTOSA:als parats.

Digui,Amb tot, les desames de mä d'obra, El senyor DENCAS: Dones aquestque pugen 38.500 pessetes, representen

era el senyor Gran, que iou en aquellanomés un 38 per roo del cost total deternas regidor de la Lliga Regiona-l'obra; pera tenint present que lea

obres han estat bastides per obrers que

lista.El senyor VALLES 1 PUJALS:treballeu per torns, la qual cosa ha

Portar els petits problemes de Santd'haver encarit la mà d'obra, ens tra-Andreu a la Cambrilben amb que el tant per cent ha pas-

El senyor DENCAS acaba dienttar del 36, que és el que una bona ad-que el Comissariat de la Casa Obreraministrada comporta, a un 38 per loca ha atorgat per sorteig les deu casesDiu que en l'actual pressupost hientre duradera que portaven a Bar-ha consignades per a la llar obreracelona almenys deu anys de residen-550.000 pessetes. Aquesta quantitat !i-

mitada no permet realitzar de moment cia.

El senyor CASANOVES diu queuna gran obra. Per aixa comencem el havent transcorregut et temas regla-grup per la construccia d'una de les mentad dedicat a precs i preguntes iseves ales, que formen part d'un plainterpellacians. es pasos a laprèviament concebut.

El senyor COMORERA rectifica, DISCUSSIO DE L'ESTATUTi diu que li plauria que el problema INTERIORde la casa obrera fos enfocat *d'una mi-

El SECRETARI Ilegeix una es-nera racional i (*alta a un pla únic.mena que la Lliga té presentada aEl cami seguit per la Generalitat nol'article ta.concluía a res practic. Aquest proble-

El senyor TAULER, per la Co-ma no es pot desvincular de la restamissió, manifesta que aquesta no Se-de problemes que afecten la ciutat. No cepta l'esmena i si únicament substi-es aquest un problema de construcció ituseier,e1 mot "seran" pels de "Post rerade casetes a la periferia de Barcelona.

S'ha de fer quelcom mas. S'ha se

LaS.

que

la V2iiöLLEqueS 1,11 n PUdeJArea la reconstrucció de Barcelona. aQue

EI

lAs

sen cyordefensa remena.significare que es construeixin cent

cases? S'ha d'anar a la transformaciólitzar els poders Majes aquestade la propietat—i no cal que el se-materia ha d'ésser de previsió. dolnyor bijas iaci minuta cara d'estro- del canvi del mor "beneficencia* pelnyat—i no a la protecció d'uns quantsd'"Assistencia Social", i comenta elhernias perquè d'humils no n'hi ha, i fet que, Sara en avant, a un "bene-sí hi ha desheretats, explotador' i ex-factor" caletre dir-li "assistent" (Ria-plotas*. S'ha d'evitar que els obrerslles.)continuin vivint en barris infectes.

No hi ha crisi dastatges. N'hi ha (En matee moment hi ha a la Cam-

bra catorze diputats de la majoria,un excés. S'he de tenir preseas queper detze de la Lliga i guatee de lala niés petita acció del govern en proUnió Socialista.)de la construcció de cases per a obren

El rematar que ha donat — ale-paralitza tot seguit una serie d'activi-geix — el considerar en tots ele pai-tate privados. Els contractistes supon-sos la beneficencia corn un ¿eme, haten; no els alarmen amb espec- produit resultes desastrosos. A An-tres. Dictes lleis eficients, perra no

o glaterra, bi ha hasta manielitagriaba lanteemee

Enepaitaits perla policía i pelpúblic, son de-tinguts dos atra-

cadors

El correu d'avui—

* En els loes Florals de la F. C.d'E. C., celebrats diurnerge, forospremiats els sera ors Rostend Retiene,(Flor natural); Pere Ulled, jrsepUgell (accessits); senyoreta MaríaLluisa Algarra (accessit se:son pre-mi): Valor Iturrioz (isst de llibres):J. M. Gula (prosa); Agusti Peapoc(Extraordinari. Recull de somas).Llegi el discurs de mantenedor el se-mor Manuel de afontoliii; el de gra-des el senyor Mama; Serrahima Vapresidir COM a reina de la festa Na Te-resa Argemir. Acabà amb un refrescabundas.

* Palestra obre confitura/neta nouscursos de catala. Interesseu-vos-h)!

* Loor) ¡‚esteres ofereix la Cam-bra del Llibre al millor anide pedo-distic eme lloi sal librebr, i bell. LaDiada del llibre sera, enguany, el 22per escaure's Sant Jordi en diu-menee.

* Jordana (Cisar-August) ha es-ert un nou tractat: "El catalä i elcastellä comparats". El publicara l'E-ditorial Barcino. (Manuals Escolars).

* Santana inaugura dissabte a laSyra una exposició de pintures i di-buixos de cactus.

La suspensió del mithtgsindicalista

El senyor Ametlla digué queel millas; organitzat polis sindi-calistes per al vespre haviaestat suspès perquè aixt hoacOnsellaven les actuals cir-cumetineitte.

Ahir, coas cada dimana el txoseller Aleshores VaIII preguntar al conse-

delegas senyor Pi i Sumer va rebreels periodistes. El tema de la conver-sa fou principalment el Comen ques'havia celebras el dia anterior, i delqual, en donar-se la referencia, es vadir que hacia estat un Cansen de trà-

mit.A una pregunta d'un company, re-

lativa al solt que ahir publicarem tefe-reut a un projecte d'obres paliquespressupostades en 27.000.000 de pesse-tes, el conseller va respondre:

—Ja as vaig dir en manifestacionsanteriors que el moda del darrer viat-ge que realitzärern a Madrid bariaestas el gestionar del m'aúnela d'ObresPúbliques i obtenir per a Catalunyaunes linportants millores en materiad'obres públiques. En aquella visita,el senyor Prieto va indicar la conve-niencia de confeccionar un pla de con-iunt, que, excepció teta del que esrefereix a Barcelona-ciutat, va ésser-li

lliurat ahir.Aquestes obres fan referencia a

construcció i conservada) de carreteres,construccions hidräuliques i una partpetisa a ports.

En aquest dinar que va ésser fona-

mentalment dedicat a estudiar proble-mes del treball — continua —, tumbé

es Va tractar d'obres a realitzarBarcelona, prenent per base la ganad'enllaços de ferrocarril, a fi d'allibe-rar Barcelona del cercle de ferro quel'ofega, i els quals treballa serien rea-litzats per un consorci ferroviari de

La fi de la segona jo- 1 Vagues de braços caiguts

ventut de l'Esquerra

Iler delegat si tema alguna noticia delplet dels sense feina de les cases bara-tes de Santa Coloma, problema inso-luble permas aquell municipi, coas s'ha

dit, té raons suficients per a deseasen-dre-se'n i perqué el de Barcelona nohi ti jurisdicció, per no ésser en elseu Serme municipal. El conseller va

respondre:

—Es aquesta una calestió molt es-pinosa i que s'ha de resoldre m'id, lamixima cura. Ara que, com ja va in-

dicar el senyor Mach, s'haurà de feravinent a toas els que 'vinguin en re-cerca d'un treball que no existeix, queles borses dedicades a aquest objectees miran obligades a donar-ne, quan

n'hi hagi, asume als catalana i alsque portin aqui algun temas de resi-dencia. Com éa natural, i abra ho fana Madrid i a tot arreo, els naturals iels residents terma un dret de prefe-rència sobre tots aquella que acabend'arribar, sense que Mica vulgui sem-

blar cap mena d'exclusivisme.Un company va inquirir: ¿Es va

parlar de política general?

—Davant meu, no. Pera jo no vaigEsser a La Garriga. Durant l'esmor-zar, no. Per abra banda, ja he dit queel senyor Prieto desitjava veure el se-nyor Carnet, i Es clar que aquest con-

tribuí, amb els seas consells, a la so-

lució de tot abra de lçs obres públi-ques, que té per a nosaltres capital im-portancia.

Al carrer del Carme, 87, primer pis,abir, a les set del vespre, bou descobertel eadaver d'una vella anomenadaFlorencia Santos, que habitava a les-mentas pis, amb :nostres inequívoquesd'haver estat assassinada.

COM ES TINGUt ESMENTDEL CRIM

Leandre Sales, habitant en el segonpis de la casa apuntada mas amunt,venia del seu treball. En passar davantla porta del primer pis nota amb es-tranyesa que era oberta de bat a bat.

Tot seguit entra i rogué adonar-sedel desordre que hi havia a totes leshabitacions. En entrar al menjador ve-ié amb espant el tos inanime de laseva reina. Ràpidament «alegué aavisar el reltegat de la vella que re-genta una llibreria del cerner de Men-dizabal. Ambdós s'apressaren a noti-ficar-ho a la Delegada de Policia delcarrer deis Angels. Una estona des-prés hi comparegueren el camissari ge-neral de Policia, Ramon 13azaga, i eljutge senyor Joan Vinyes amb elsseus ajudants senyors Riera 1 Joandó.

Per tot el aeinat — que ahir este-va tot apilotat davant la porta dela casa del succés—corria el rumorque Florència Sanos posseia bas-tante diners i multes joies. Abradarrer es podia comprovar els diu-menges calan Florencia sortia totamudada:: portava variats anells, me-dalles i Ilargues arracades.

Aqoesta mateixa fama de riquesatenia entre les dones de a Rambsaque venen diaris, amb les quals par-latiera alar a la nit una estona. Totes

horroritzades, comentaven que ahira la nit esteva molt contenta i cen-

tava.Es segur que aquesta fama de

posseidora de joies motiva el erina

COM DEGUE EFECTUAR-SEEL CRIM

Tot fa sospitar que l'assassf i !la-dre era conegut de la víctima, al-trament no li hauria obert la portani l'hauria fet entrar.

Per al cran l'assassi utilitza unade les quatre petites planees que hihacia damunt la Ileixa de la cuina.Amb la planea que després l'aban-dona datuunt la. taula colpeja elcap de Florencia, segurament, quanaquesta esteva d'esquema Quan es-ligué a terra, l'assassí s'avançà iremata la víctima. No cal dir queamaste quedó arab el cap esbotzat.laassassi Misa prova que cand-ela la casa— es traslada a l'altrecostat del pis i casta i bolea els ca-laixos d'una calaixera i remenä rar-rgari miran de dalt a bale.

L'habitada', quan nosaltres hi en-trarem, ;ebria un aspecte de desor-dre total. El Iladre, eral, les presses,es deiea una guardiola pertanyental rellogat alludit, que contenia setduros.

Per contra, al menjador, on sotala faja hi hacia el cos de Flor-an-cla enrnig de bang, res no haviacanales de lloc; abra prova que nohi llagué ni la mes petita °m'irado !alisa..

EL QUE DIUEN ELS VELES

El Dr. Aiguader i eldinar deis ministres

Unäniarmicat tothom reconeixque Floranaia Santos era una be-nissima persona. Feia més de vintalisa; que vivia a la mateixa casa.El rellogat, que de tan espantat noes pocha treure les paraules de laboca, es diu Manuel Capote Ifur- Les bústies deistado.

Qran arca a la casa traslladavatots els atuells a un altre pis. De

tan tremolós se li trencaven les —

ampolles d'aigua de colónia i tot giel que portava. Ens :ligué que vivía I ""'s

estrangers es queixen

en familia amb !a desgraciada Ahir a migdia va estar al GovernFloréncia.

Ens mostrà fu. caixeta on Florea-da aconumava a guardar les joicsque est .1 tot trencas per territ.

Quan el cadiver loa tret de lacasa i carregat al cotxe ambuläncia,

veinat i els transeünts del carneCarme, cn aquella hora nom-

brosissims, es prodigaren ea comen-taris apiadant-se de la víctima unade lea dones, com hern dit, mes co-anudes del barri.

Ahir al migdia, el Dr. Aiguader varebre els periodistes per acomiadar-se'n abans de marear a Madrid perassistir a la votació del Parlamentamb els altres diputats catalans.

—Convocats pel Govern?—pregunteun repórter.

—No, perque no hi ha perill; peraas un deure que tenias. Amb la vota-da de demà caldria que la cosa que-des definitivament liquidada, haventquedat demostrat que el Govern no te-nia cap responsabiatat, porqué d'altramanera s'interromp tota la vida delpaís.

—Es que--observa un repórter— hipot !mace diferents interpretacions.

—Si—digne el Dr. Aiguader—; mi-reu la sang que s'lla vessat en el alónper les diverses interpretacions de laBiblia, i encara no s'han posat d'acord.El que calen san fets.

Es parla després del dinar del Pre-sident de Catalunya amb els nanistresde la República i se li pregunta sis'havia parat de les eleccions munacipals.

—Cree que no; pera sembla que esfarsa pel niateix procediment que a laresta dEspanya, és a dir, per llistes.

—Aixi, s'ha aprovat.—No es aixe); nosaltres ja todos

la idea de fer-les, porqué així desapa-reixeran e;s diputats de districte i elsregidora de barriada.

— No sala perlas de la unió d'al-guns partas de Catalunya en cas d'unacrisi en el Govera sic la República?

—No es parle res d'abra.—Aixi—digué un petioc:ita—és que

tosté va arribar tard i ja n'havien par-las.

civil una comusa5 damos i! estanca,que es queixà davant el senyorAmetlla de les represalies de quesan objecte per part de la Direccióde l'Arrendataria per llave r tancatahir els estancs.

Alai mateas' hem rebut una notade la Federeció d'Expenedors deTabacs i Timbres d'Espan)a en laqual protesten contra l'Administra-ció de Corroo per haver retirat lesbásales dels Manca.

estancs

Comença la sentid a les cinc enpunt.

Presideix el senvor COMPANYS.Al banc vermell hi ha ele come-

tiera senyors Pi i Sunyer, Salves,Gassol, Dende, alias i Casals.

Els escons i tribunes, animats.El secretari, senyor ROURET,

Reina l'acta de la sessió anterior.A continuació el senyor LLORET

demana la paraula, i prega que esfad constar en acta el seu vot favo-rable a l'article la tal com quedaredactas per la Comissió, Aixi ea-curda, i acte segnit s'aprova l'acta.

PRECS I PREGUNTES

El senyor COMORERA formulaun prec relatiu al Comissariat dela Casa Obrera. Pregunta al senyorDences que Ii digui la composicióactual del Cominariat de la CasaObrera. La "plantilla" dele funcio-naria 1 la uva aituació legal; el pres-upon normal del Comissariat; elcost da les cases conatruides, i, final-ment, el presa del» terreny..

El senyor VIDAL I GUARDIO-LA diu que renuncia a formular lesseves preguntes, perque les que vo-lia fer ja es troben compreses enles que acaba d'enumerar e( senyorComorera.

El senyor DENCAS comermedient que com que ja abans d'éssernomenat diputat va formar par:del Comissariat de la Casa Obrera,es seas companys han cregut quefos ell qui contestes el prec.

Diu que els ajuntaments popularsque va tenir Barcelona durant laguerra, constituïts per radicals i re-gionalistes, no van Ser el mis minimesforç per a endegar el problemaurbanistic de Barcelona.

L'any 1929— continua — hi haviaa Barcelona una població que em-plenava unes 15.000 barraques, queera el (oasis de tota mena d'infec-cions.

La Dictadura, recolzant-se en un

1