llibret falla el mercat 2012 alzira

a

fallaelmercat.com

Alzira

EXPERIENCIA EN TRANSPORTE INTERNACIONAL

100 CAMIONES FRIGORÍFICOS

EN NUESTRAS INSTALACIONES DISPONEMOS DE APARCAMIENTO, SURTIDOR DE GASOLEO A, RESTAURANT, LAVADERO DE COCHES Y

CAMIONES, ALMACÉN CON 5 MUELLES DE CARGA

Parc Industrial Ciutat de Carlet

C/Tramuntana, 11

Telefono : 96 253 82 22 – Fax .: 96 299 36 48

trafi [email protected]

http://www.nbtransportes.com

46240 - CARLET (Valencia)

1

El present llibre ha participat en la convocatòriadels premis de la Generalitat per a la promoció de

l’ús del valencià

2 Saluda President4 Poema Fallera Major6 Falla 20117 Esbós falla 20128 Explicació de la falla14 La comissió16 Cort d’honor20 Saluda President infantil22 Poema Fallera Major Infantil24 Falla infantil 201126 Explicació de la falla infantil29 Esbós falla infantil 2012 30 Cort d’honor infantil

36 Comissió infantil38 Exercici 2010-1156 Exercici 2011-1259 O camiño de Santiago63 Moros i Cristians de la Vila66 Recompenses73 Mercante74 Concurs targetes de Nadal76 Programa d’actes Falles 2012 79 VI Premis literaris infantils88 Qui és qui a la Vila116 Galeria comercial

índex

2

ALFREDO SIFRE I SERRASaluda President

ESTIMATS MERCATERS, Estem a punt de viure les Falles més impor-

tants de la nostra història. Després de l’incident patit l’any passat, amb la cremà anticipada de la Fa-lla, però amb la gran alegria de tornar a guanyar el primer premi, enguany tenim dos grans il·lusions. Anem a poder vore la magna obra que els artistes Luis Palacio i Jose Serra estaven preparant per a que moltes persones visiten el nostre barri. No va a ser gens fàcil aconseguir el primer premi perquè les altres dos comissions també estan treballant dur per obtindre’l.

A més a més, tornem a tindre serioses opcions de repetir el primer premi en la falla infantil. El Mestre Julio Monterrubio va acceptar l’oferta de renovació que li férem, tot i que no va ser l’única que va rebre d’Alzira. Seria meravellós per a mi po-der tornar a repetir el doblet obtingut fa 27 anys, quan mon pare fou president de la nostra comissió.

Estic especialment content de que seguim con-solidant els Premis Literaris, que enguany arriben a la setena edició, el concurs de música de cambra, el de postals de Nadal i que haja tornat el grup de teatre. En desembre ens oferiren una gran repre-sentació. No obtinguérem cap premi però estigué-rem nominats en diverses modalitats. Els infantils segueixen amb el seu treball incansable, al que els anime a continuar.

I ara els convide a endinsar-se en el món faller a través del nostre llibret, on enguany podran res-pondre la pregunta que ens fem quan passegem pels carrers. Qui va ser Costa, on està el nostre casal, Santos o Faustino Blasco? Guadisquen de la lectura i de les Falles 2012.

4

CARMEN MARÍA RÍOS I PELLICERFallera Major

Allà on has viscuthui eres proclamada,

vius la festa amb intensitati quan parles eres sincera.

La teua mare tota la nit plorantdolces llàgrimes d’alegria, ella amb tu esta confiant...sabies que mai et fallaria

I junt a Carla, Javier i Alfredo, el teu president

desfiles orgullosa per segona vegada.

6

Artistes: Manolo García i Víctor Balaguer Lema: Resorgirem com l’Au FènixArtistes: Manolo García i Víctor Balaguer FALLA 2011

7

Lema: Una nit en l’òperaArtistes: Palacio i SerraLema: Una nit en l’òperaLema: Una nit en l’òpera

FALLA GRAN 2012

8

Explicació de la fallaPoeta: Vicente Sanmartín

Hola alzirenys i alzirenyes,cau de operaris i operetes,on viuen velles glorietesi polítics conta-novel·letes. Benvinguts a la capital de les riberes,on t’enganyen amb promeses.I polítics canten amb falsetesPer a encantar-nos com a ovelles

Si els germans Marx ressusci-taren

i veieren els acudits que ens gasten,

tornarien a la tomba en ser millor que els que ells contaven.

Açò és tot caxondeo i

embolics,on t’enganyen com cara-gols.Al fi nal en compte de

politics,clavaran a l’ajuntament ac-

tors.

Promeses que es que-den en actuacions,inauguracions que es queden en un cant,mentrestant culpem de tot a la crisii els aplaudim mentre

segueixen actuant.

Mentre ens retallen fi ns el monyo

I ens encanten amb cants de sirena,nosaltres seguim aplau-dint-losmentres la cosa es fa

més morena.

La senyora gran segueix cantanti ens hipnotitza amb la seua veu,mentrestant ens furten la carterai els alabem com si foren un Déu. Com en l’opera tot és una història,tot és fals, són un circ i cantineles.I mentre l’auditori segueix mut,esperant a que acaven ja les perles. Benvingut a un circ de majorieson la falsedat la protagonista és.Encara que ja no ens creguem res,sempre hi ha per a una actuació més. Passen i voran el que ací apreta,el que esta nit els hem preparat.Tenim un sac de peces d’operetaque han transformat nostra ciutat. Don Giovanni pareix pujarles escales de les murallesi en compte de lligar amb Carmennomes fa que xafar caguerades. Carmen està esperant el seu amor,amb la seua veu l’acarícia,com esperem tots els alzirenysl’òpera de la ciutat de la justícia. I si d’òperes estem parlant,no cal recordar l’auditori.Segur que per a fer la punyetael canvien i fi quen un paritori. Si estos cantaren a Alzira,ho farien a la font del “Reyno”,perquè no tenim auditorini idea de començar a fer-lo.

El piano toca en mig del carrerperquè a l’auditori no pot ser.El bo és que si hi ha una altra riuadade zodíac podrà fer.

9

Explicació de la fallaPoeta: Vicente Sanmartín

La senyora gran segueix cantanti ens hipnotitza amb la seua veu,mentrestant ens furten la carterai els alabem com si foren un Déu. Com en l’opera tot és una història,tot és fals, són un circ i cantineles.I mentre l’auditori segueix mut,esperant a que acaven ja les perles. Benvingut a un circ de majorieson la falsedat la protagonista és.Encara que ja no ens creguem res,sempre hi ha per a una actuació més. Passen i voran el que ací apreta,el que esta nit els hem preparat.Tenim un sac de peces d’operetaque han transformat nostra ciutat. Don Giovanni pareix pujarles escales de les murallesi en compte de lligar amb Carmennomes fa que xafar caguerades. Carmen està esperant el seu amor,amb la seua veu l’acarícia,com esperem tots els alzirenysl’òpera de la ciutat de la justícia. I si d’òperes estem parlant,no cal recordar l’auditori.Segur que per a fer la punyetael canvien i fi quen un paritori. Si estos cantaren a Alzira,ho farien a la font del “Reyno”,perquè no tenim auditorini idea de començar a fer-lo.

El piano toca en mig del carrerperquè a l’auditori no pot ser.El bo és que si hi ha una altra riuadade zodíac podrà fer.

L’ajuntament cantava emocionat,dient que els musics podrien tocaren un lloc adequat a nostra qualitaten un futur que mai va a aplegar.

Ja tenim l’òpera de nostra Alzira:la Universitat Catòlica de València.Està abandonada on planten la fi rai quasi sense alumnes ni docència. És per això que van pels carrersels tunos buscant a qui fer serenata.Acabaran al Casino dels Carretersfent-se litre i mig de cubata.

És la tuna dels estudiants de dret,esperant els jutjats en l’Alborxí.Abans es moriran al Sahara de freda que començaran una paret per fi . Quan projectaren els jutjatsestos tunos prenien biberons.Ara que han aplegat a jubilatsla beguda va en goters i porrons. Madame Butterfl y és de la Riberaperquè sempre està sent enganyada.A l’igual que ella va ser torejada,els alzirenys dormirem a la carretera.

10

La Ribera ja no té ajuda municipal.

La crisi ens està fent la punyeta.Ens estan tocant el pardal

amb tanta punyetera retalladeta.

Mentre els politics mengen mariscada,els alzirenys mengem sols pa i mona.

Només fan que tocar-nos la butxacacom li va pasar a la senyora papallona.

Diuen que Alzira té bons músics,

però no tenen on fer espectacles.Al fi nal tocaran als concertspujats als muscles dels altres. Ja no saben on tocar els artistes,el recinte fi ral mai s’acabaVindrà Justin Bieber per a inaugurar-loamb gallato, boina i caent-li la baba. Actuaran al Pont de Ferroperquè no hi ha més llocs.Així de fons tindran el Xúquer...les canyes, mundícia i enderrocs. Podrien actuar al Gran Teatrei qui no capia que se’n vaja al Garibaldi.O si volen que puguen entrar totshaurem d’anar al parking de l’Aldi.

Vindrà Justin Bieber per a inaugurar-lo

i qui no capia que se’n vaja al Garibaldi.

12

estas fallas tu punto de encuentro es

y pide por esa boca…

CERVECERÍA - RESTAURANTE • MAYOR SANTA CATALINA 2 - ALZIRA • TEL. 96 245 52 46

14

Vocals:Andrea Agut CebollaLuis Agut VidalJoaquín Alberola GonzàlezRaul Alfonso BoilsTeresa Amores NúñezEva María Andrés GilJosé Andrés GilClàudia Añón i AlarcónRaúl Armengol JordánIsabel Balaguer GarcíaPaula Balaguer JofreVíctor Balaguer JofreSergio Belda CarbonellDesamparados Bellver GoigManu Bosch ArcosJavier Calabuig ManuelJorge Calabuig SuñerSergio Calabuig SuñerMª Cristina Calvo Caro

Begoña Campos-Suler FerranIgnacio Campos-Suñer FerranCarla Campos-Suñer PlàVanesa Cano EspañaFrancisco Carbonell PascualPablo Carratalà FontanaEduardo Casesnoves AlcoleaMª Pilar Castillo TorresMª Amparo Cebolla CebollaAgustín Clari LlopisArturo Comes BalaguerAndrea Cots RosellóJosé Manuel Creix HerrerosSonsoles Crespo ZazoBernardo Cucarella FernándezBernat Cucarella Pérez Marta Cucarella PérezCelia Enguix GómezLaura Escribà GomezMaría España Bravo

Antonio Fayos Soriano Tino Ferrandis RuizRosa Mª Ferrer ZurriagaAlberto Gamero HedrosaNoelia García GarcíaAndrés García PascualMª del Carmen García-Rojo AndrésBernat Garés FerrerGemma García GimenoRuth Garrigues PellicerSilvia Giménez HernandisVicente Giménez HernandisCristina Gresa CalvoFernando Gresa CalvoJose Guillén ArnalteBlanca Hernándiz BarberAna Isabel Hervás LlácerAndreu Ibáñez BenitoAurora José Esteve

President: Alfredo Sifre SerraFallera Major: Carmen Maria Ríos PellicerVice-President Econòmic: David Ríos FurióVice-President Festejos: Enrique Baviera CapuzVice-President Act. diverses: Francisco J. José EsteveVice-President Monuments: Francisco Cano SaurinaVice-President Recursos atípics: Bernardo Martínez Pérez i Juan Blay SorianoSecretari: Bernat Ríos FurióVice-Sectrs: Mª Àngels Canet Buitrago i Fany Lara MocholíTresorer: Ramón Vidal Mira

Vice-Tresorer: Bernardo Tetuán AlbeldaComptador: José Luis Asín MontagudDelegat de Loteria: Fernando Gresa VillanuevaDelegació Festes: Carlos Àngel Duce Chenoll, Fernando Pérez Bono, José Francisco Montalvà Felices, Vicente Garcia Vidal, Bernardo Tetuán Albelda i José Luis Fernández Barbero Delegació Infantils: Mª Àngels Canet Buitrago, Rosa Mª Puig Pérez i Bernat Ríos FurióDelegació Joventut: David Llorca Ríos, Vicente Pérez Garrido i Herminio Crespo Llopis

15

María José EsteveFrancisco José GarciaJavier Leal GómezBernardo Lliso FerrerMaría López MarchVíctor López-Pintor MoleroEmi Máñez GarcíaCarla Martínez AmatGracia Martínez ArocasXimo Martínez CostaMiriam Martínez TorresRosa Mª Martínez TorresAlvaro Masià LópezPaula Méndez SanchisVanessa Méndez SanchisEnrique Rubén Montalvá DíazFrancisco Montalvà FerrúsDavid Navarro AsensioSergio Ochoa TortajadaGermán Palop Gil-Mascarell

Juan A. Pardo SanandrésJesús Peláez RiolJanina Pellicer BialcanetLorena Pellicer MagranerPaula Pellicer MagranerTomás Pérez CarbonellPilar Peris ChirleuMª Loreto Petit PérezMª Carmen Pons IborraRafael Presencia RedalÁngel Resa GalànAndrés Ríos PascualDavid Ríos PellicerEsteban Roca Gómez Elena Salvador CebriánOscar Salvador PérezJordi Sanchis SolerMaría Santón PonsPablo Santón PonsMari Carmen Saurina Pla

Alba Sides BellaMª Teresa Sierra SansaloniBernardo Soriano HurtadoMaría Talens RosLorena Tomás PiquerClaudia Torremocha LópezJosé Luis Torrent MartínezGuillem Torres GargalloCrispín Torres PalauIsabel Tudela PlaNicola UgoliniJulio Vayà VillanuevaDiego Vázquez EnguixLaura Vicente MartíJorge Vidal García-RojoMarta Vidal García-RojoBernardo J. Vila RoigCelia Zanón Castillo

Delegació Monument: Guillermo Daries Oliver, Bernardo Hernándiz Aranda, Carlos Casterà Giménez, Vicente Pérez Garrido i Herminio Crespo Llopis Delegat Màrqueting i Publicitat: Víctor Balaguer ArmiñanaDelegat de Junta Local: Juan Ortega PelufoDelegada Mitjans de Comunicació: Mª Carmen Cano SaurinaDelegada Jurídic: Teresa Castillo BustoDelegat Esports: David Llorca RíosDelegat Llibret/Web/Moros i Cristians de la Vila: David Chordà i Argente

Delegats Pirotècnia: Juan Vila Cuenca i Vicente Bohigues EstarlichDelegat Cultura: Bernat Ríos FurióDelegat Teatre: Mª Àngels Canet BuitragoDelegat Relacions Públiques: Francisco Cano Garcia, Juan Eduardo Santón Moreno i Pepe Costa Boquera Delegat Casal: Alfredo Sifre RubioCasalers: Juan Vila Cuenca, Salvador Lacruz Garcia i Miguel Angel Simón Laudes

16 Celia Enguix Gómez

Andrea Cots Roselló

Paula Balaguer Jofre

Mª Carmen Cano Saurina

Sonsoles Crespo Zazo

Mª Ángeles Canet Buitrago

Andrea Agut Cebolla

Teresa Castillo Bustos

Marta Cucarella Pérez

Amparo Cebolla Cebolla

Isabel Balaguer García

Vanessa Cano España

17

Silvia Giménez Hernandis

María López March

Lorena Pellicer Magraner

Rosa Martínez Torres

Rosa Mª Ferrer Zurriaga

Cristina Gresa Calvo

Emi Máñez García

Paula Méndez Sanchis

Miriam Martínez Torres

Susana Garrigues Moltó

Vanesa Méndez Sanchis

Blanca Hernándiz Barber

19

Lorena Tomás Piquer

Celia Zanón Castillo

María Santón Pons

María Talens Ros

Rosa María Puig Pérez

Marta Vidal García-Rojo

Alba Sides Bella

Claudia Torremocha

Pilar Peris Chirleu

2020

President InfantilUn any més tinc l’oportunitat de dirigir-me a tots vosaltres com a president infantil de la fa-

lla i les primeres paraules del meu saluda vullc dirigir-les als menuts de la comissió infantil. Amb tots vosaltres espere gaudir, de nou, d’unes meravelloses falles.

El nostre monument infantil duu per lema: “Cançó de bressol” i torna a ser obra de l’artista Julio Monterrubio. A ell, i a tot el seu equip, vullc donar-los les gràcies per continuar, un any mes, amb tots nosaltres, des-prés de l’alegria que suposà obtindre el primer premi in-fantil.

Un lloc principal ocupen les nostres Falleres Major i Infan-til, Carmen María i Carla. Junt a les vostres respectives famí-lies i corts d’honor, vos desitge el mes esplèndid dels regnats, que gaudiu cada segon del vostre privilegiat protagonis-me en estes festes sabent que en tot moment conteu amb el suport i l’estima de tots els que formem esta gran comissió, encapçalada pel nostre presi-dent, Alfredo Sifre, a qui vullc expressar el meu reconeixe-ment per la seua llavor i també la meua estima personal.

Fallers i amics de la falla El Mercat, amb il·lusions reno-vades, espere gaudir amb tots vosaltres les falles del 2012.

Javier José Pellicer

2121

President Infantil Javier José Pellicer

22

FALLERA MAJOR INFANTIL 2012

Carla, xiqueta que vens a les falles

per una catifa de fl ors que t’engala.

Xiqueta que portes al pit

la teua banda de fallera major,

brodada amb fi l d’or i color.

Regina que portes nostra ensenya

amb alegria i elegància.

Nineta preciosa,

de pell blanca i fi na,

cabells rossos i sedosos

llavis rojos i ulls com el cel.

Carla, la teua mirada és dolça i tranquil·la,

i la teua infantil fi gura ens captiva,

quan pels carrers d’Alzira camina.

Carla, eres de ta casa l’alegria

i de la falla, com una nova melodia.

Carla Daries Bellver,

foc i fl ama d’esta falla

que hui El Mercat t’aclama,

com a Regina i Sobirana.

Carla Daries Bellver Carla Daries Bellver Carla Daries Bellver

23

Carla Daries Bellver Carla Daries Bellver Carla Daries Bellver Carla Daries Bellver Carla Daries Bellver

24

Vint-i-sis anys després, la nostra falla infantil tornà a ser la millor de tots els monuments menuts d’Alzira. Per aconseguir-ho apostàrem fort i comptàrem amb un dels grans artistes fa-llers, el mestre Julio Monte-rrubio, que tornava a plantar a Alzira després de 14 anys. El dia anterior de guanyar a la capital riberenca va obtindre el triomf a València.

El jurat quedà encisat amb la recreació del món grec, que tingué un dur contrincant en el seu deixeble, Bernat Estela.

Primer premi secció especialPremi enginy i gràcia

Primer premi secció especialPremi enginy i gràciafalla Infantil 2011

26

Falla infantilFalla infantilFalla infantilFalla infantilFalla infantilNIT DE REISDesperta xiqueta, desperta ja,que dels joguets ja pots disfrutar.

BEBÉ ALONSOAdorm-te Fernando, adorm-te ja,perquè el més ràpid…demà tu seràs.

BEBÉ DIABLILLOAdorm-te xiquet, adorm-te ja,si beus “garrafa”, el cap et doldrà.

BEBÉ EGOISTAAdorm-te xiquet, adorm-te ja,que en tant de Jo, Jo, Jo ...ens avorriràs.

BEBÉ GOLOSOAdorm-te xiqueta, adorm-te ja,que de menjar dolços t’empatxaràs.

BEBÉ NADALAdorm-te Nadal, adorm-te ja,que entre raquetes i pilotes,sempre estàs liat.

BEBÉ PRODIGIOAdorm-te xiquet, adorm-te ja,que moltes vacunes cal inventar.

BEBÉ KINDERAdorm-te xiquet, adorm-te ja,que una sorpresa vas a donar.

BEBETHOVENAdorm-te Bebethoven, adorm-te ja,que de musiqueta... per hui, ja val.

2727

Falla infantilFalla infantilFalla infantilFalla infantilFalla infantilFalla infantil

29

ESBÒS FALLA INFANTL

Falla infantil 2012Lema: Cançó de bressol

Artista: Julio MonterrubioCOQUETAAdorm-te coqueta, adorm-te ja,o l’espill el trencaràs.

ELVIRETAAdorm-te Elvireta, adorm-te ja,que amb els joguets tu somniaràs.

INTENDÈNCIAAdorm-te xiquet, adorm-te ja,que la llet MAI et faltarà.

NIT DE REISDormiu xiquets, dormiu ja,que els Reis Mags no arribaran.

FALLERETAAdorm-te fallereta, adorm-te jaque l’ofrena prompte arribarà.

LA PRIMERA DUTXAComporta’t xiquet, comporta’t jaque l’infermera et netejarà.

BEBÉ MOZARTAdorm-te xiquet, adorm-te ja,que per la música boig acabaràs.

PAQUITO D’ASÍSAdorm-te Paquito, adorm-te ja,que eres xiquet i ja eres un sant.

PAREGUTS MOLT RAONABLESAdorm-te xiquet, adorm-te ja,que de ser com ton pare...vas arreglat.PART AMB VENTOSAAdorm-te xiqueta, adorm-te ja,que el desembossador..., t’ha de sal-var.

TOLOMEO-SIMEÓNAdorm-te Tolomeo, adorm-te ja,que el rècord d’alçària tu aconse-guiràs.

Comporta’t xiquet, comporta’t ja

Adorm-te xiquet, adorm-te ja,que per la música boig acabaràs.

Artista: Julio Monterrubio

30

Manuela Bosch García

Emi Calabuig Máñez

Julio Cardiel Clari

Josep Asín Talens

Martí Asín Talens

Laura Calabuig Crespo

Raúl Calabuig Máñez

Marc Alfonso José

Valentina Baviera Canet

Sonsoles Calabuig Crespo

Claudia Cardiel Clari

Raúl Armengol Cano

31

Eliseo Escuder OrtegaAna Escuder Ortega

María Escuder Ortega

Carlos Enguix Gómez

Christian Creix Andrés Amaya Damant Tomás Aitana Daries Bellver

Sandra Guillem AmoresRuth Guillem Amores

Óscar Hervàs PetitFanny Hervàs PetitMarta Hernándiz Barber

32Lara Pardo Alonso

Sergio José Pellicer

Alejandra Núñez Collado

Marta Martínez MarchSelena Leal Canet

Valentina Blay Méndez Jorge José Pellicer

Tania Pérez LaraSandra Pérez Lara

Francisco Montalvá Sierra

Pablo Montalvá España

Manu Montalvá Sierra

33

Bernat Ríos Petit Loreto Ríos PetitAlba Requena Montalvà

Héctor Sifre Pellicer Martín Sifre Pellicer Pablo Sifre Pellicer

Carmen Santón PonsClaudia Rovira Yago Paula Serrano Peláez

Aurora Tetuán José Patricia Torrent PellicerBernat Tetuán José

Productos

Limpieza en general – Hostelería Lavandería

Industria Alimentaria – Sistemas de dosificación

Llanterners s/n. Pol. Industrial Benimuslem

46611 Benimuslem

Tel: 96 070 37 06

Móviles:

Manolo 673 894 244

Leandro 673 894 044

353535

Júlia Vila PuigAlba Maria Vila PuigMaria Torres GargalloPaula Torrent Pellicer

Tania Iñigo Piquer

Un any més, la nostra comissió té l’orgull de que una de les seues falleres forme part de la Cort d’Honor de la Fallera Major d’Alzira. Si en estos últims anys foren Raquel Dolz, Laura Roca i Àurea Climent, enguany Tania Iñigo Piquer acompanya durant tot el regnat faller a Maria Sanchis Fuster, la Fallera Major Infantil d’Alzira.

36

Vocals:Marc Alfonso JoséRaúl Armengol CanoJosep Asín TalensMartí Asín TalensValentina Baviera CanetValentina Blay MéndezManuela Bosch GarcíaLaura Calabuig Crespo

Sonsoles Calabuig CrespoEmi Calabuig MáñezRaúl Calabuig MáñezClaudia Cardiel ClariJulio Cardiel ClariAlba Castany RodríguezChristian Creix AndrésÁngela Daries BellverBelén Mª Duato Badía

Mar Duce CastilloSara Duce CastilloCarlos Enguix GómezAna Escuder OrtegaEliseo Escuder OrtegaMaría Escuder OrtegaAna Fayos España Antonio Fayos EspañaPaula Fayos España

Mar García PérezRuth Guillén AmoresSandra Guillén AmoresMarta Hernándiz BarberFany Hervàs PetitÓscar Hervàs PetitTania Iñigo PiquerJorge José PellicerSergio José Pellicer

COMISSIÓ INFANTILPresident: Francisco Javier José PellicerFallera Major: Carla Daries BellverDelegat Junta Local: Héctor Sifre Pellicer

37

Selena Leal CanetAitana López BouMarta Martínez MarchPablo Montalvá EspañaFrancisco Montalvà SierraManuel Montalvà SierraAlejandra Núñez ColladoCandela Palop GarriguesLara Pardo Alonso

Sandra Pérez LaraTania Pérez LaraBernat Ríos PetitLoreto Ríos PetitClaudia Rovira YagoCarmen Santón PonsPaula Serrano PeláezMartín Sifre PellicerPablo Sifre Pellicer

Blanca Soriano CastilloMireia Soriano CastilloAurora Tetuán JoséBernat Tetuán JoséPatricia Torrent PellicerPaula Torrent PellicerMaría Torres GargalloAlba Mª Vila PuigJúlia Vila Puig

38

PRESENTACIÓ DE CARMEN MARIA15 de gener de 2011

Carmen Mª va viure la se-ua segona presentació on Marga Martínez va ser la seua mantenidora. La regidora de joventut i infància, Carolina Li-llo, va tancar l’acte.

El grup infantil de teatre va rememorar l’obra amb què participaren mesos abans en el concurs de teatre de Junta Local Fallera.

39

PRESENTACIÓ DE LORETO27 de febrer de 2011

39

Loreto també reme-morà, com la seua cosina, el regnat mercater que va viure en 2008. La mateixa Carmen Mª va fer de man-tenidora i com a colofó es va trobar amb l’actuació d’Ainhoa Sánchez, la jove al-zirenya que va quedar fi na-lista en el concurs My Camp Rock 2 de Disney Channel. Dos dels Tenors de la Ribera tancaren l’acte cantant en directe l’himne regional.

40

CAVALCADA

41

CAVALCADA

42

PRIMER PREMI A LA FALLA INFANTIL26 anys han hagut de passar perquè la nostra falla fes-

tejara un primer premi a la falla infantil. Teníem al més gran dels artistes fallers alzirenys, Julio Monterrubio, i ho aconse-guírem. Tot i que després de falles es feren intents per fi txar-lo en altra comissió, el Mestre va acceptar la nostra proposta de renovació.

L’acte de lliurament de premis va ser molt emotiu ja que es va retre homenatge a les quatre comissions que havien patit la cremà dels seus monuments i reberen un banderí especial.

42

43

OFRENA

46

C/ Piletes, 69 (antes casa Chordá)46600 ALZIRA (Valencia)

46

C/ Piletes, 69 (antes casa Chordá)C/ Piletes, 69 (antes casa Chordá)

Gran surtido en: Bodas, bautizos y comunionesregalo - menaje - bisutería - drogería, etc...

47

WONDER WIND

SEHNSUCHT

NORAI

DA CAPO

Bernat RíosI continuem amb l’aventura.....Els dies 20 i 21 de febrer del 2011 es va

realitzar el II Concurs de Cambra d’Alzira.Els resultats de l’1 edició i l’expectativa

creada per a esta segona es van veure re-compensades per la important inscripció al concurs.

Seguim amb la intenció de facilitar als grups de Cambra existents la possibilitat de donar-se a conéixer.

Des d’ este llibret volem agrair l’ajuda de la regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Alzi-ra i en especial a la Societat Musical d´Alzira.

És van entregar els premos següents:- 1 Premi: “ Trio Sehnsucht “ de Barcelona- 2 Prem: “ Wonderwind Quintet” de València

C/ Piletes, 69 (antes casa Chordá)46600 ALZIRA (Valencia)

2N CONCURS DE MÚSICADE CAMBRA19 i 20 de febrer de 2011

48

PRESENTACIÓ DEL LLIBRET 24 de febrer de 2011

El dia després de l’homenatge pel seu 80 ani-versari, Alfonso Rovira ens va delectar amb els seus coneixements sobre Alzira explicant els canvis patits en el temps a la nostra ciutat. Al llibret, que es quedà a tres punts del primer premi, es va comparar amb fotografies antigues i actuals com era i com és Alzira. El dissenyador del llibret, Salva Gorba, va aconseguir un altre primer premi de portada, el tercer màxim guardó en quatre anys.

50

LA CRIDA5 de març de 2011

La desgràcia va unir les comis-sions, especialment la nostra amb la d’Ana Sanchis. L’amistat entre els dos presidents, Alfredo Sifre i Juan Alias, estretava encara més els llaços. Ambdues acceptaren la proposta de l’afamat DJ Tony Aguilar d’organitzar una macrofesta després de la Crida per a recaptar fons. Junt al locutor de Los 40, va punxar el nostre DJ Garchy. Tot va ser tot un èxit!!

51

GERMANOR AMBLA PLAÇA MAJOR10 de març de 2011

La competitivitat per aconseguir cada any tindre la millor falla d’Alzira no està renyida amb l’amistat entre els components de les comissions contrincants. Així ho van de-mostrar els fallers de la plaça Major, que vingueren a sopar al casal.

mobles alfoso = 09

53

PAELLA A LA FALLA13 de març de 2011

55

LA PLANTÀ13 al 16 de març de 2011

Els dies previs a les falles fo-ren de gran espectació ja que hi ha-via curiositat sobre l’experiment que anàvem a dur a terme. Però la creació d’esta singular falla portà molt de treball previ d’estudi. La nit de la plantà comptàrem amb la visita del mític Fernando Esteso.

56

VISITA JULIO MONTERRUBIO I ALBERTO CASTILLO 30 de març de 2011

El mes faller el tancàrem amb un ho-menatge a les persones que feren possible el somni: el mestre Julio Monterrubio, que ens permetia tornar a guanyar en la falla infantil 26 anys després i Alberto Casti-llo qui, amb el seu suport econòmic, va ser possible l’innovador monument que va crear el nostre faller, Víctor Balaguer i l’artista Manolo García.

57

VISITA DETERTULIANS DEL

PROGRAMA D’ALzIRA RÀDIO,

CASAL FALLER27 d’abril de 2011

60 ANIVERSARI DE PEPE COSTA1 de juny de 2011 El nostre faller, Pepe Costa, va voler celebrar el seu 60 aniversari

amb la seua altra família, la del Mercat.

Cada dimarts, a les 20’15 h., el president de Junta Local, Vicent Mu-ñoz, diversos vicepresidents, direc-tius i l’expresident, Juanjo Dolz, par-len sobre la seua passió al programa Casal Faller, d’Alzira Ràdio.

David Ríos va ser tertulià la pas-sada temporada radiofònica.

Fanny es va estrenar com a secretària

58

Romeria a la MurtaCom tots els anys, el primer

diumenge de juny, fallers de la nostra comissió participaren a la tradicional romeria, on fem par-tíceps als nostres menuts d’esta tradició alzirenya.

59

O CAMIÑO DE SANTIAGOÀngels Canet Buitrago

Era una vesprada d’abril, una més com tan-tes altres, o almenys això em va semblar.

Va ser aquest dia, i sense poder evitar-ho, quan va començar el camí. I, contràriament, al que la majoria de gent pensa, el camí no es busca, doncs el veritable camí sorgeix sense més i, a poc a poc, s’apodera de la persona, fins que arriba a abraçar-la tan fort que difícilment un pot allunyar-se’n.

Aquella vesprada d’abril, jo passava per allí, i vaig tindre la sort de trobar MI CAMINO, que a poc a poc ha anat construint-se, sense més, i encara hui continua en construcció.

La construcció d’un camí passa per dife-rents moments, vull compartir amb vosaltres una setmana de MI CAMINO, setmana plena d’experiències inoblidables, intransferibles i úniques, que marquen un abans i un després, són experiències difícils d’explicar, quasi im-possible de plasmar sobre un paper i que no-més podreu entendre si un dia el camí deci-deix abraçar-vos de la mateixa manera que a mi em va abraçar aquella vesprada d’abril.

No puc començar a relatar aquesta part important de MI CAMINO, sense dir-vos abans, que per sort, en aquesta construcció, van participar tres persones molt importants en la meua vida, el meu marit, la meua gran amiga Fany i el meu benvolgut Bernat. Als tres els vull amb bogeria, i sense la seua compa-nyia, segur que MI CAMINO no hagués estat el que va ser.

Per fi, la nit va caure aquell diumen-ge d’agost sobre els carrers de la meua ciu-tat. Havia arribat el dia i diverses sensacions, no desconegudes del tot per a mi, m’envaïen, eren els nervis propis de partida, començà-vem per fi el camí.

En arribar a Santiago el primer que vam fer va ser dirigir-nos al bressol del polp, Melide, doncs no podíem iniciar el nostre camí sense abans degustar un bon polp, acompanyat això sí, d’un bon vinet blanc de la zona.

Encara no havíem arribat al nostre destí de partida, però les panxes ja les teníem plenes,

per tant ja podíem començar bé el pelegrinat-ge. Així que el nostre taxista ens va portar fins a Sarria, una xicoteta localitat, on encunyàrem per primera vegada les nostres credencials de pelegrins al seu Convent de la Mercè.

Des d’allí, i ja a peu, vam fer els nostres pri-mers quilòmetres per dirigir-nos a Barbadelo, un xicotet poble amb un encant infinit, on pas-saríem la primera nit.

Barbadelo es troba envoltat d’unes vis-tes espectaculars, amb una infinitat de prats verds que es perden als ulls del pelegrí. El lloc no pot ser descrit amb paraules, cal estar per poder sentir les sensacions que et provoca el camí, MI CAMINO.

La nit va caure per primera vegada per a nosaltres, i al cel la lluna quasi plena il•luminava els verds prats que envoltaven Casa de Carmen. I, encara que la major part del temps es trobava inundada per un silen-ci sepulcral, a la llunyania es podien sentir els lladrucs dels gossos noctàmbuls, nit de silen-ci, acompanyada per xicotetes cuques de llum que viuen al cel, i amb una única guia, la llum del Sol, reflectida sobre la meua lluna quasi plena.

Nit perfecta, impossible d’oblidar, que es consolida i es reforça cada vegada amb més força.

Passada la primera nit, arribà l’alba d’un nou dia, dia en el que va començar de veritat per a mi, MI CAMINO.

60

Ens havíem de dirigir cap a Portomarín, i el trajecte que ens separava fins a l’arribada d’aquesta localitat es trobava carregat d’una gran bellesa paisatgística, tota ella inundada per una frondosa vegetació de faigs, roures i castanyers. Aconselle encaridament que si podeu i teniu possibilitat no vos ho perdeu.

Va ser en aquest moment del camí, i que acabava de començar, quan ja pensí en el prò-xim que faria. Estic segura que tornaré....

L’arribada a Portomarín va ser meravello-sa, ja que als seus peus cau el Miño, atorgant a la ciutat una bellesa singular i única.

Portomarín és una ciutat gran, amb molt moviment i alhora amb gran encant, probable-ment una de les ciutats més belles que voríem al llarg del camí, encara hui recorde els seus

carrers amb la bellesa dels seus pòrtics.I de nou arribà la nit, i immenses esplana-

des de grans arbres enfront del Miño, eren inundades per una soledat infinita, només pertorbada per la presència de la lluna plena que constantment il•luminava MI CAMINO.

Aquest és MI CAMINO, difícil de seguir, ja que de vegades es desvia, no és únic, que fàcil sembla, però que difícil és alhora.

Tanquí els ulls per descansar. La següent etapa anava a ser dura i llarga (32 km), havíem d’arribar a Vilar de Remonde, on ens espera-ven boniques papallones arribades del camp. A Bolboreta.

El camí eixe dia va discórrer entre alti-plans d’immensa qualitat paisatgística, que es va fer més patent, encara, en els últims cinc quilòmetres del dia.

Quina preciositat de lloc, no deixeu d’anar, té alguna cosa especial ...... A Bolboreta. Lloc regentat per Montse i Amador, dues persones encantadores, que per cert preparen una cai-mada única !

Altra vegada la nit, amb ella la foscor, amb ella el silenci i de nou, amb una única especta-dora, la lluna. Aquesta lluna que ni un moment se separa de MI CAMINO.

Una nit més il•lumina prats i boscos. Nit estrellada, amb lluna plena, acariciada per un vent fred, que porta xicotetes bombolles de cotó, per a cobrir i protegir la meva lluna del fred de la nit.

De dia altra vegada, tornarem a enfun-dar-nos les botes de muntanya. La meta: Arzúa, una ciutat gran, però no per això dei-

xa de tindre l’encant propi de les ciutats galle-gues.

Este dia ens trobàvem animats. Era el nos-tre tercer dia de camí, havíem descansat bé i a tan sols huit quilòmetres tornaríem a ensope-gar amb el bressol del polp, Melide.

Però a dos quilòmetres de Melide, en mig dels boscos es troba Furelos, xicotet poble medieval, amb un encant particular. Puc des-tacar el seu pontet i la xicoteta Parròquia de Sant Joan, molt molt xicoteta però amb un ha-lo propi que l’envolta. Què bonic!

Per fi, Melide, als nostres peus, de nou el nostre paladar assaboreix aquest deliciós ce-falòpode.

A Melide està la Parròquia de Sant Pere i, igual que a la Parròquia de Tirso a Palas de Rei, els oficis religiosos que allí se celebren

61

són propis, quan bell ha de ser celebrar-hi qualsevol sagrament, doncs no vos podeu imaginar la bellesa d’aquestes xicotetes par-ròquies.

La meta, Arzúa, encara llunyana, es va fer interminable, la calor que ens acompanyà du-rant tot el dia va ser espantosa i en el nostre horitzó només podíem albirar elevacions. He de dir que segurament aquesta va ser una de les etapes més pesades del nostre camí.

Arzúa és una ciutat gran, amb gran ambi-ent, la nostra arribada va tindre lloc ben entra-da la vesprada, així que vam poder percebre, de primera mà, el bullici de la gent que pels seus carrers circulava.

Aquesta nit la lluna descansà, encara que jo la vaig tindre molt present, l’anhelí, m’havia acostumat a la seua presència, quan brillava en la nit i quan desitjava brillar en el dia.

De nou, un dia més ens abraçà, el camí aviat se’ns acabaria, però no havíem de pen-sar en això, encara ens quedaven dos dies per davant, carregats d’emocions per viure. L’eta-pa de hui no era excessivament llarga, havíem d’arribar a Pedrouzo. Pedrouzo, res en espe-cial

Havia arribat el dissabte, i sense cap dub-te, eixe dia va ser el més dur de MI CAMINO. El camí per a mi era dens, molt dens, era la pri-mera vegada que caminàvem en la nit, havíem decidit anar a la missa del pelegrí i abans de les 12 havíem d’arribar a Santiago, meta de tot pelegrí.

Coronàrem O Monte do Gozo, la qual cosa ens indicava que Santiago estava pròxim.

Què dur, què llarg, què dens... Era el camí per a mi. Finalment ho aconseguírem. Als nos-tres peus... immensa i imponent... la Catedral de Santiago!!.

Passejar Santiago, ja siga de dia o de nit, és una de les millors coses que vos pot passar, no deixeu de fer-ho si un dia la visiteu, vos troba-reu una ciutat plena de embruixament.

Tot i que era el meu últim dia de pelegri-natge, vaig intentar romandre aliena a tot ai-xò, podia gaudir plenament de MI CAMINO, de nou amb l’única mirada de la meua lluna, que hui ja era plena.

MI CAMINO, impertorbable ell:Alenada d’aire fresc que m’envaeix.

Alenada d’aire fresc que m’acaricia.Alenada d’aire fresc que em crida.Alenada d’aire fresc que em fa feliç.

Gràcies CAMINO! Podré tornar a recór-rer-te amb l’única companyia de la meua llu-na?

Gràcies CAMINO! Ara sé el que de veri-tat vull, sé el que de debò desitje i mentre puc gaudisc de tu.

Gràcies CAMINO per haver-te trobat. M’has trobat tu a mi?

Després de tot això arribe a una conclusió:“L’autèntic camí és aquell que cadascú es

va construint per dins. Aquest pot fer que te trobes a tu mateix i transformar per sempre tota la teua vida”

Jo he tingut la sort de trobar MI CAMINO, la sort de que m’abrace, per això encara hui continua en construcció.

Lector, tant de bo, et passe el mateix que a mi i un dia tu pugues trobar TU CAMINO.

63

MOROS I CRISTIANS DE LA VILA1 d’octubre de 2011

Enguany la nostra fi là ha estrenat moltes coses: en primer lloc l’estendard, que representa -amb tocs àrabs- les dos dones i el “pato”. També el trage ofi cial, amb el qual vam desfi lar orgullosos pels carrers del centre històric de la nostra ciutat. Fins i tot, fórem portada de Fes-talzira. A més, hem estrenat xilabes de color verd, distintiu de la nostra comis-sió, per no oblidar mai els orígens.

Una altra de les alegries ha sigut el retorn de David Ríos i la il·lusió és que es vaja incorporant més gent de la falla. En el dinar de germanor, l’associació va homenatjar a Juan Ortega, com un dels fundadors del bàndol cristià.

Mentrestant, hem començat l’exercici incrementant els components. A Bernat Martínez, David Ríos, David Chordà, Tomás Castany pare i fi ll i Toni Carvillo s’han unit Miguel Tudela, que ja va eixir amb nosaltres anys enrere i Luis Alcázar. Esperem que Luis Agut es re-pense la decisió que va prendre mesos enrere.

64

MIG ANY FALLER9 d’octubre de 2011

Per a fer gana, el mig any començàrem celebrant-ho amb una caminata per la Casella fins arribar al restaurant on gaudírem d’un bon dinar. Lorena tenia molta gana i se li unflà la panxa fins a límits insospitats!! Li sentaria bé per la cara que posa.

VISITA AL BIOPARC12 d’octubre de 2011

Aprofitàrem els dies festius per a fer una visita al Bioparc de València on els nanos gaudi-ren dels animals.

65

HALLOWEEN (Nit de Tots Sants)31 d’octubre de 2011

Els menuts de la falla tragueren totes les seues arts de persuasió per convéncer-nos de que els havíem de donar bona cosa de caramels i llepolies.

MERCATERS ESPORTISTESDurant uns mesos s’ha disputat el II campionat de pàdel organitzat per la falla, que vatindre el

seu colofó amb la final el 5 de febrer, després del tancament d’este llibret. A més, en la mitja marató veiérem com el matrimoni Guillén-Amores recorrien els 21’097 km. i acabaven amb este somriure. A més, David Ríos i Guillem Torres continuen al València CF.

67

RECOMPENSESLa falla El Mercat ha estat una de les grans protagonistes de l’acte

de lliurament de recompenses que organitzà la Junta Local Fallera el 26 de novembre.

El nostre veterà faller, Francisco Carbonell, ha sigut el primer que ha rebut en vida la màxima distinció de les falles alzirenyes, la Flama d’Or i Murta amb brillants. El senyor Paco és membre fundador de la nostra comissió.

Altra veterana, encara que jove, Mari Carmen Cano, va rebre la in-sígnia d’or de JLF a títol honorífi c, guardó que sols poden rebre l’alcalde/ssa d’Alzira, el President de JLF i Falleres Majors d’Alzira o altra persona que reba el vot favorable de la majoria absoluta de l’Assemblea General. En el cas de Mari Carmen, l’aprovació fou unànim. Els seus mèrits, la dedi-cació absoluta al món de les Falles. A Alzira Ràdio informa de falles des de la fundació de l’emissora en 1995 i ha prestat ajuda a tota aquella comissió que li ho ha demanat tant per a presentacions de diversitats d’actes com gravacions de pleitesies per a les presentacions.

Per últim, David Chordà va rebre la insígnia d’or de la JLF en ser di-rectiu més de cinc anys, concretament manté des de fa huit la web www.falles-alzira.com.

RECOMPENSES MAJORS

OR I MURTA AMB BRILLANTS - Francisco Carbonell Pascual

OR- Bernardo Víctor Balaguer Armiñana- Vicente Bohigues Estarlich- María Amparo Cebolla Cebolla- Isabel Balaguer García

ARGENT I MURTA- Vicente Giménez Hernándiz- Fernando Pérez Bono- David Llorca Ríos- Carmen Mª Ríos Pellicer

ARGENT- Silvia Giménez Hernándiz- Juan Vila Cuenca- Fernando José Gresa Calvo- Enrique Vte. Baviera Capuz

RECOMPENSES INFANTILS

OR- Lara Pardo Alonso- Carlos Enguix Gómez

ARGENT

- Valentina Baviera Canet- Paula Torrent Pellicer- Julia Vila Puig- Josep Asín Talens- Claudia Rovira Yago- Aurora Tetuán José- Alexia Chordà Alborch- Alma Maria Vila Puig

68

TEATRE INFANTIL14 de novembre de 2011

Els menuts segueixen fent les delícies amb les seues representacions teatrals i du-rant dos mesos treballen durament per oferir la seua especial representació en el concurs. Enguany han interpretat “Pesolet i l’estrela dels desitjos” de Juan Ramón Barat.

69

ADULTS 4 de desembre de 2011Després d’un any de descans, el grup adult de tea-

tre reprenia el treball i el 4 de desembre representaren al Gran Teatre “La barraqueta del nano”. El vestuari era espectacular.

El quadre d’actores el formaven Bernat Ríos, Àngels Canet, Bernat Martínez, Carmen Mª Ríos, Carlos Duce, Rosa Mª Puig i Juan Vila.

70

Visita del patge reial 16-12-2011

SOPAR DE NADAL21 de desembre de 2011

71

SOPAR DE NADAL21 de desembre de 2011

Tel.: 96 245 51 26 – Fax: 96 245 53 96

Calle Mayor Santa Catalina nº 16 Bajo C

[email protected]

46600 Alzira (Valencia)

BONOY CASTILLOASOCIADOS

BONO Y CASTILLO ASOCIADOS, S.L.P.María Teresa Castillo Busto

María Jesús Bono SamblancatABOGADOS

ASESORAMIENTO JURÍDICO ESPECIALIZADO DELA EMPRESA, FISCAL, LABORAL, CONTABLE

ASESORAMIENTO JURÍDICO ESPECIALIZADO EN URBANISMO (MASTER EN URBANISMO POR LA U.P.V.), CIVIL, MERCANTIL Y

ADMINISTRATIVO

LUNES A VIERNES

DE 9.30 A 13.30

Y DE 16.00 A 19.00 HORAS

PREVIA PETICIÓN DE CITA

74

CONCURS DE TARGETES DE NADALde 2 a 6 anys

Valentina Baviera 6 anys

Sergio José 5 anys

Sara Duce 2 anys

3r premi Paula Torrent, 5 anys

2n premi Paula Serrano, 6 anys

1r premi Mireia Soriano, 5 anys

Mar García 5 anysMar Duce 4 anys

Júlia Vila 5 anysJorge José 5 anysEmi Calabuig 5 anys

75

de 7 a 12 anys

Tania Pérez 8 anys

3r premiSonsoles Calabuig, 9 anys

Sandra Pérez 8 anysJavier José 11 anys

Héctor Sifre 5 anys

1r premi Carla Daries, 11 anys

Blanca Soriano 8 anys

Aurora Tetuán 7 anys

2n premi Angela Daries, 7 anys

Alba Vila 9 anys

CONCURS DE TARGETES DE NADAL

76

MEMÒRIA DE L’EXERCICI ACTUAL I PROGRAMA D’ACTES31 de març: Homenatge a l’artista

Julio Monterrubio i al mecenes de la falla gran, Alberto Castillo.

6 d’abril: Reelecció del president, Alfredo Sifre.

5 de juny: Romeria a la Murta. 30 de setembre al 2 doctubre: Mo-

ros i Cristians de la Vila. 12 d’octubre: Visita al Bioparc. 31 d’octubre: Festa Halloween. 12 de novembre: II torneig de pà-

del. 20 de novembre: Actuació del grup

infantil de teatre al concurs de JLF.

26 de novembre: Lliurament de re-compenses als fallers del Mercat Francisco Carbonell, Mari Car-men Cano i David Chordà.

4 de desembre: Actuació del grup adult de teatre al concurs de JLF.

16 de desembre: Visita del patge reial per a re-collir les cartes per als Reis Mags i sopar de nadal infantil.

21 de desembre: Sopar de Nadal.

DIUMENGE 12 DE FEBRERPresentació de nostra Fallera Major Infantil,

Carla Daries Bellver, a la sala Rex Natura.

DISSABTE 18 DE FEBRERPresentació de nostra Fallera Major, Carmen

Mª Ríos Pellicer, i sopar de Gala a la sala Rex.

DISSABTE 3 DE MARÇ18 h. Missa a la parròquia de la Verge del Lluch.20 h. La Crida.

DISSABTE 10 DE MARÇA les 18 h. Cavalcada Multicolor des del parc

Pere Crespí.

DIVENDRES 16 DE MARÇA les 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne i en

acabant, dinar al Casal.A les 22 h. sopar de plantà al casal.A les 24 h. Plantà ofi cial de les falles grans.

DISSABTE 17 DE MARÇA les 8 h. Despertà.A les 11 h. Visita a distintes comissions.A les 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne i en

acabant, dinar al CasalA les 18 h. a la Plaça del Carbó, LLIURAMENT

DE PREMIS.A les 22 h. Sopar al casal i després, festa popu-

lar.

77

DIUMENGE 18 DE MARÇA les 8 h. Despertà.A les 11 h. Visita a distintes comissions.A les 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne i en aca-

bant, dinar al CasalA les 18 h. OFRENA DE FLORS a la Mare de

Déu del Lluch, patrona d’Alzira, des del ca-rrer Gabriela Mistral.

A les 22 h. Sopar al casal i després, festa popular.

DILLUNS 19 DE MARÇA les 8 h. Despertà.A les 11 h. Visita a comissions.A les 14 h. Mascletà a la Plaça del Regne i en aca-

bant, dinar al Casal.A les 17 h. DESFILADA DEL PASDOBLE des de

la plaça de Sant Judes.A les 22 h. CREMÀ DE LA FALLA INFANTIL.

Després sopar al Casal.A l’hora indicada per J.L.F., CREMÀ DE LA FA-

LLA GRAN.Després, arreplegada de tanques i altres me-

nesters.

NOTA: La Comissió de la Falla EL MERCAT es reserva el dret de qualsevol canvi en el pre-sent programa, atenent a les necessitats i circumstàncies especials que puguen sorgir sobre la marxa.

DIUMENGE 18 DE MARÇ

MEMÒRIA DE L’EXERCICI ACTUAL I PROGRAMA D’ACTES

79

Hi havia una vegada, al poble d’Alzira, un ancià que tothom el coneixia com l’Home de la Por. Li deien així perquè contava històries terrorífiques. Diuen, que la primera vegada que va contar una història de por, el xiquet que la va escoltar va somniar amb la mateixa història.

Tres xiquetes roïnes van decidir anar a escoltar una de les famoses històries de por. Quan van arribar, l’ancià va començar a contar la història d’esta manera:

“Un dia plujós, tenebrós i amb molta boi-ra, dues xiquetes anomenades Sara i Cla-ra, volien anar al bosc per a collir els fruits secs. Per precaució, Clara, en ser la major, va anar davant de Sara.

Clara va parar en sec, va vore una ombra blanca amb piquetes negres com ulls. Va pen-sar què podria ser això, i definitivament, va caure en la conclusió que… era un fantasma!!

Les dos xiquetes eixiren corrent cap a sa casa. Li ho digueren als seus pares però les xiquetes van tindre un malson. Per su-posat, que el malson tractava del fantasma. Des d’eixe dia, mai més tornaren a anar al bosc”.

L’ancià va finalitzar. Les tres xiquetes li van avisar de que això de contar històries de por estava molt mal, però que molt mal.

L’ancià, demanant disculpes, va decidir con-tar històries més alegres i divertides.

La seua primera història alegre i divertida, li la va contar al primer xiquet que va tindre eixe malson horrorós. I començà així:

“Hi havia una vegada, dalt d’una muntanya, tres xiquetes que decidiren solucionar un pro-blema dels animals que vivien allà. Volien que

no contaminaren i ni tiraren papers perquè els animals es podien fer molt de mal.

Van ficar cartells per totes les faroles de la ciutat on posava: “Preguem que no tiren papers a la muntanya, perquè així podrem salvar a molts animals que estan en perill d’extinció. Per culpa de la contaminació poden desaparéixer. Per favor, respecteu la naturalesa i els animals que allà hi viuen. Moltes gràcies per la col·laboració”.

Tots els habitants de la ciutat sentiren molta pena pels animals en perill d’extinció i a més a més, que ho estigueren per culpa de la contaminació.

És per això que, des d’ara endavant, res-pectarien molt més la natura i els animals.

El xiquet esta vegada va somniar amb els animals en perill d’extinció, i que gràcies als seus amics i ell, eixos animals que abans es-taven en perill ara ja no ho estaven.

Les tres xiquetes avisaren a l’ancià. La ciutat els estava molt agraïda, pel que havien fet.

L’Home de la Por ara s’anomenava l’Home de les Rises.

Des d’ara, tots els xiquets i xiquetes de la ciutat volien sentir totes les històries de l’home de les rises. Eixe home de tanta por i antipàtic, ja no existia a Alzira, ni mai exis-tirà. Així que tot el poble va viure molt, molt, molt feliç, gràcies a les tres xiquetes.

Categoria A: Alumnat de cinqué curs d’Educació Primària1r premi. Teresa Correas Andújar (Col·legi la Purísima)

L’HOME DELS CONTES

80

Categoria A: Alumnat de cinqué curs d’Educació Primària2n premi. Marta Martí Blay (Col·legi Ausiàs March)

Un dia assolellat, una xiqueta anomenada Mina, anava al col·legi a recollir a la seua mi-llor amiga. Esta es deia Llúcia.

Llúcia era molt llesta, en canvi Mina no tenia res de llesta, sempre estava somni-ant. Era una somniatruites. No vos cregueu que una somniatruites és que somnia amb truites, no, res d’això. Una somniatruites és una persona que està somniant nit i dia amb coses impossibles. En fi, com sabeu, si són xiquetes, aniran al col·le, això té lògica. Bé, pugen a l’autobús, i ah!, el col·legi es diu Font Roja.

Era un dia normal i corrent, vaig arribar a classe i la mestra, que es diu Maria, ens estava explicant el tema de valencià. De sobte es va sentir pels altaveus del col·legi:

- Maria, Maria, acudeix a secretaria!!La mestra va dir:- xiquets, xiquetes ara vinc, esteu en si-

lenci!Mina va traure l’estoig per fer el deure.

De repent, tots van començar a parlar com si fóra un mercat: tu què creus? I això que la mestra va dir silenci...

En fi, de repent, algú va tocar la cama de Mina. El cas és que no hi havia ningú al seu costat. Mina va pegar un crit que quasi tren-cà els vidres de la finestra.

- Mina què et passa?, van preguntar tots.

- Doncs que un fantasma m’ha tocat la cama, contestà Mina.

I tots li van dir: - Mina eres una somni-adora!!

Quan tornà a casa, cridà a Llúcia per telèfon i li va contar que estava enfada-da amb els companys perquè s’havien burlat d’ella. Però Llúcia si la va creure perquè era la seua amiga. Mina li va donar les gràcies. Ja

se sentia millor gràcies a la seua amiga i va decidir anar a dormir.

Ja en el llit va començar a somniar:“Ella li contava al coixí tot el que li havia

passat i el coixí li contestava que no s’havia de preocupar, que havia sigut ell, que era un fantasma però que no havia de tindre por.

Li va contar que li dien Quisper i que era un fantasma bo.

Mina li va preguntar: - Des de quan els coixins parlen?

El coixí li va respondre: - Des de hui sóc producte de la teua imaginació, ja voràs com ens fem bons amics.

Mina i Quisper van estar jugant una bona estona, fins que va ser l’hora de sopar.

Sa mare la va cridar per anar a sopar, ella li va dir que ja anava i a Quisper li va de-manar que no se’n anara.

Quisper li va contestar: - Me n’he d’anar, però, si t’he caigut en gràcia vindré a visi-tar-te una altra vegada i recorda no contar-li-ho a ningú.

Mina contestà: - Quisper t’ho promet.Mina va anar a sopar, i a dormir, i pel

matí va tornar a l’escola.Pablo, Oscar, Quique i Sergi (uns amics de

l’escola) li varen dir, “quin conte vas a contar hui?

Mina els contesta: - I... quina bovada aneu a dir vosaltres?

- Nosaltres no som com tu. Eres una somniatruites.

- I vosaltres uns malcriats i burlons. Adéu, no tinc ganes de parlar amb vosaltres.

Mina se n’anà orgullosa d’ella mateixa.Mai més va deixar que es burlaren. I pen-

sà:MAI DEIXARÈ DE SER UNA SOMNIA-

TRUITES.

LES AVENTURES DE MINA

81

Categoria A: Alumnat de cinqué curs d’Educació Primària3r premi. Sonia Moya Carbonell (Col·legi Ausiàs March)

Fa molts anys vivia al meu poble una xi-queta que li deien Laia. Tenia 5 anys, el cabell llarg i era molt alta i prima. Els ulls de color blau i un gran somriure. Li agradava molt jugar amb els seus dos germans: Vicent i Xavi; i amb els seus tres cosins que vivien al mateix carrer.

Quan acabà l’estiu i començaren les plu-ges de la tardor, va ser l’aniversari de Laia. El 26 de setembre va fer una festa molt bonica amb els seus amics i companys de l’escola. Li regalaren moltes coses: una pilota, una nineta, una faldeta,...

Als pocs dies, Laia començà a trobar-se malalta. Li feia mal el cap. Tenia unes decime-tes de febre.

-Ja t’has refredat Laia, li deia sa mare.-Tens raó mare, serà això. Demà em

trobaré millor i aniré a l’escola.A l’endemà, Laia no anà a l’escola i sa

mare la portà al metge. Ell li va receptar unes medicines i que prenguera llet calenta i suc de taronja amb mel.

Al cap d’una setmana Laia estava més malalta que abans i tornaren a anar al met-ge. Este li va encomanar unes analítiques. Quan tingué els resultats els va dir que Laia necessitava un tractament i que passaria temps a l’hospital, però que no es preocupa-ren que tot anava a eixir bé.

Després de dos mesos, Laia va tornar a casa molt contenta per deixar les medicines i sobretot per haver-se posat bona i poder

jugar amb les seues coses. El problema era que alguna cosa havia canviat. Ella ja no sen-tia, ni tampoc podria parlar mai més com ho feia abans. Tot açò suposaria un gran es-forç per a Laia, que hauria d’aprendre a par-lar amb signes i llegir els llavis. Però ara res no tenia importància en comparació amb el que havia passat abans, quan estava malalta.

Laia sabia que era molt bonic tindre som-nis i il·lusions i que no havia d’estar trista.

QUÈ LI PASSA A LAIA?

82

Categoria B: Alumnat de sisé curs d’Educació Primària1r premi. Loreto Ríos Petit (Col·legi La Purísima)

Hi havia una vegada una granota i una sargantana que eren amigues i passaven ho-res i hores parlant. La sargantana era cons-cient que la seua amiga, la granota, no podia córrer tan ràpidament com ella ni allunyar-se massa de la seua tolla.

La granota sabia que la seua amiga tenia una forma de vida molt distinta de la seua. Era molt accelerada i li agradava prendre el sol.

Un dia el company de la sargantana li va qüestionar l’amistat amb la granota.

- Com és posible que pas-ses tantes hores parlant amb eixa granota lletja i pesada que no es mou de la seua tolla, en compte de relaxar-te al sol?

La sargantana va respondre que la granota era la seua mi-llor amiga i encara que menjaven insectes semblants, esta sem-pre se’ls oferia, i la granota no podia allunyar-se de la tolla.

- Per què continues sent amiga d’una granota que quan bota a l’aigua és incapàç d’es-coltar-te i quasi ni et reco-neix?

La sargantana sabia de la necessitat de la granota de tornar a l’aigua i dels seus problemes de visió.

Van ser moltes les res-postes que va donar i que la van fer dubtar i qüestionar la seua amistat amb la granota.

Finalment, la sargantana va decidir posar a prova la seua amistat amb la granota allunyant-se un temps per a esperar que la granota la buscara.

Va passar el temps i la notícia va ar-ribar. La granota estava morint-se perquè cada dia feia un gran esforç per buscar a la sargantana i després tornar a la tolla.

La sargantana va decidir anar a vore la granota sense preguntar al seu company què opinava.

En el camí altres animals pròxims a la tolla li van contar les peripècies de la granota per saber què li havia passat a la seua ami-ga. La van informar com s’exposava cada dia per a anar on ella es trobava, passant prop del niu dels pardals.

Li van fer saber com va sobreviure sen-se aigua tot un dia i així successivament

altres fets. Va arribar la sargantana fins a la tolla, on la granota jeia pàl·lida. En vore acos-tar-se a la granota la va saludar i va mostrar en la seua cara un profun-da alegria. La sarganta-na avergonyida per haver confiat la seua amistat

en altres oïdes que no eren els seus, havia perdut moltes hores de xarrades animades.

Al final va entendre que la granota, sent tan diferent, tan limitada, era la seua gran amiga, a qui respectava i volia no tant per l’espècie a què pertanyia sinó perquè li va oferir la seua amistat.

La sargantana va des-prendre que el temps i la distància no limiten les amis-tats. Tampoc les races o els impediments personals.

Són els nostres dubtes i temors els que ens afecten.

I així va ser com la granota i la sar-gantana sempre van ser amigues i anaven ajuntant gent per a fer les seues xarrades divertides tots junts. La granota i la sargan-tana no van tornar a discutir més.

LA GRANOTA I LA SARGANTANA

83

Categoria B: Alumnat de sisé curs d’Educació Primària2n premi. Júlia Giménez Solano (Col·legi Ausiàs March)

Àngela tenia dotze anys. Era una xiqueta molt, molt llesta. No tenia cap problema. Eren les vacances de Nadal. I com que havia tret molt bones notes, son pare, sa mare i ella se’n van anar de vacances als Pirineus. Es-taven passant per un bosc. Feia un poc de por, perquè la nit anterior va tronar i alguns dels arbres estaven a punt de tombar-se. Quan passaven davall de dos grans arbres, el vent va pegar un gran bufit i van cau-re sobre el cotxe. Un va caure damunt dels seus pares i l’altre darrere d’ella. El sostre del cotxe va quedar desfet. Va passar per allí una furgoneta en la qual anava un senyor molt amable que va avisar la policia i una ambulància. Quan va arribar el senyor, Àngela estava un poc conscient del que passava i li va preguntar:

- Què ha passat?, va dir amb els ulls mig oberts.

- Els teus pares i tu heu tingut un ac-cident, li contestà un tant preocupat per la xiqueta.

Quan ella va sentir la paraula “accident” es tornà a dormir. Quan va arribar l’ambulància només es van emportar Àngela perquè pels seus pares ja no es podia fer res. Quan estava a l’hospital es va despertar i va en-trar la metgessa.

- Te trobes millor?, va preguntar amb molta seguretat.

- Em trobe millor de què?, respongué molt esglaiada i estranyada.

- Àngela, bonica, has tingut un accident molt greu, contestà la doctora.

- Quin accident?- Dos arbres han caigut al teu cotxe, un

davant de tu i l’altre darrere. La branca del de darrere se t’ha clavat a la columna vertebral i t’impedeix la mobilitat de les cames.

- Tornaré a caminar alguna vegada?- En principi no, però hi ha la possibilitat

d’una operació que resulta molt cara, però

que et curaria i tornaries a caminar sense cap problema, va respondre.

- I els meus pares?, preguntà la xiqueta a punt de plorar.

- No hem pogut fer res per ells. Durant cinc segons no es va sentir res,

només es van vore dos llàgrimes, però des-prés esclatà a plorar. Els serveis socials la van portar al Tribunal de Menors per vore qui es quedava la custòdia. El titular de Me-nors va dir que es quedaria amb sa tia (la germana de sa mare). Sa tia vivia a Castelló i Àngela a Alacant. Vivien molt lluny per això ni es coneixien. A més, la mare i la tia d’Àngela no havien tingut mai una relació molt frater-nal, perquè eren de distintes mares. Sa tia es deia Míriam i tenia trenta-un anys. Era llicenciada en dret però no trobava feina. Vivia en un pis arrendat no molt bo. Quan la van cridar per a dir-li que es quedaria amb Àngela es va quedar un poc estranyada i es pregun-tà si era veritat que tenia una neboda. Es va preparar bé, sobretot perquè la xiqueta

L’ACCIDENT D’ÀNGELA

84

anava en cadira de rodes. Quan Àngela va anar a sa casa no va dir res perquè estava molt disgustada. Sa tia la va matricular en un bon col·legi, el millor de la zona. El primer dia d’escola per a Àngela no va ser de l’altre món. Ningú li va parlar. Al cap d’unes quantes setmanes, quan arribaren els exàmens, va suspendre totes les assignatures. Un mes després, el mestre Leonardo va cridar sa tia:

- Bona vesprada. - Bona vesprada, l’he feta vindre per dir-li

que tenim un problema molt seriós amb Àn-gela, va contestar amb seriositat.

- Què ha passat?, va preguntar preocu-pada.

- El rendiment escolar de la seua neboda és mínim.

- Però, com és això?, va dir molt estra-nyada.

- Jo crec que és pel seu problema de no poder caminar. Jo sé que els seus companys s’estan clavant amb ella i cada vegada que ho fan, es disgusta i cada vegada més i més.

- M’està dient que el problema és que no puga caminar?, va dir dubtant.

- Sí, amb tota seguretat. - Això és ridícul, digué menyspreant-ho. Míriam sabia que això era veritat perquè

sempre estava molt disgustada i mai feia els deures. Només es dedicava totes les vespra-des a mirar-se en l’espill de la seua habita-ció. Per saber si de veritat tenia raó el seu mestre, Míriam va vore el diari d’Àngela i va llegir esta frase: “em sent una desgraciada amb esta cadira de rodes”.

Míriam s’adonà que havia de fer alguna co-sa. Ella va recordar que Àngela li va dir que hi havia una operació que la podria curar i que tornaria a caminar, que tornaria a ser feliç. Aleshores va llegir en internet que hi havia un hospital privat on podrien fer-li eixa operació, però el mal és que costava 10.000 euros i que era a Pamplona. Però eixe mateix dia va de-cidir que era hora d’estalviar per a pagar-li-ho i li ho va dir a Àngela:

- Àngela, bonica, vullc dir-te una cosa, va dir molt misteriosa la tia.

- Què?- A tu t’agradaria tornar a caminar?- Sí! Per què?, preguntà molt contenta.

- Perquè he pensat que podria fer un gran esforç econòmic i pagar-te l’operació per tornar a caminar. D’acord?, va dir entusias-mada.

- Sí, sí, sí!!!, contestà alegrement la ne-boda.

- Però tu també hauràs d’estalviar. - Sí, sí, gràcies tia!!. Me’n vaig corrent

a fer els deures, contestà molt, molt il-lusionada.

Míriam va aconseguir un bon treball i, fins i tot, treballava els caps de setmana de cam-brera. Al cap d’un any va reunir diners sufici-ents per a l’operació i també per canviar de casa i tornar a començar una nova vida. Per fi va arribar el dia d’anar-se’n a Pamplona.

- Ho tens tot preparat?, preguntà Míriam. - Sí, tia!Quan se n’anaren, de camí, passaren pel

col·legi i la tia li digué mig rient:- Digues adéu. - Eixe col·legi no es mereix res, ni un

adéu!, digué enfadada. Van arribar a Pamplona i la van operar.

Àngela es quedà perfectament de l’operació. Míriam va comprar una casa on viure i va trobar un treball d’advocada. Àngela feia els seus exercicis per a caminar, va anar a es-cola, treia molt bones notes i va fer amics i amigues. Allí, sa tia i ella van tornar a ser felices: Àngela caminant i Míriam amb treball.

85

Categoria B: Alumnat de sisé curs d’Educació Primària3r premi. Patricia López i Alarcón (Col·legi La Purísima)

El nostre conte comença amb una xiqueta que ja no és tan xiqueta. Ara té 20 anys i li diuen Cris. Quan la jove estava al seu dormitori va agafar l’àlbum de quan era menuda. Això li va recordar quan tenia les seues aventures amb les amigues. Ella era la “Indiana Jones” però en xica.

Una de les aventures va acabar amb un bon colp al cap i uns punts de sutura dels que encara tenia la marca. A ella li encantaven les aventures, però de menuda no podia eixir de l’habitació i allí les feia. De sobte, va sonar el telèfon.

- Diga’m, va dir Cris. - Hola, sóc Lola. - Hola Lola, estava pensant en tu. Volia dir-

te que me’n vaig a Egipte a viure aventures. - Oh, això, això... És fantàstic!- De veres t’ho sembla?- Síííííííííííííí!!!!- Bé, d’acord. Quan arribe ja et cride. - D’acord, adéu. - Adéu.Lola estava alegre per ella però trista per

si Cris ja no volia tornar mai més a la seua ciutat. Aleshores, Lola va pensar en protago-nitzar una aventura totes juntes. Li va pegar voltes a la idea i es va decidir a la fi a telefo-nar la seua amiga Cris i contar-li la idea.

- Hola, sóc Lola, està Cris?- Ah! Lola. Hola, com estàs?, va dir la mare

de Cris. - Bé gràcies, i vosté?- Molt bé, ara li dic a Cris que es pose. - Gràcies. - Hola Lola, què et passa?- Que he estat donant-li voltes a allò

d’Egipte i he pensat... I si anem totes a viure una aventura? Què et sembla?

- Em sembla fantàstic! Totes... què bé, però... fa dos anys que Noelia se’n va anar a viure als Estats Units!!

- Ja, però per això no patisques que ja m’encarregue jo de tot, va dir Lola.

- D’acord, bo, adéu. Jo compraré els bitllets. - Val, adéu. Lola es va emocionar i va telefonar a No-

elia, que acceptà encantada. Una setmana més tard van anar a l’aeroport a arreplegar Noelia. Després se n’anaren a Egipte. Una vegada allí, van pensar que eren majors i estaven en Egip-te, de manera que havien de viure aventures.

- Què fem, va dir Lola. - Podíem anar al Zoco, va contestar Noelia. - No crec que siga una bona idea. Hem vin-

gut a viure aventures així que per què no anem a buscar la tomba d’un Faraó?

- Però,... això és perillós. Jo he vist a les pel·lícules que posen moltes trampes, digué Noelia.

- Ja, però des de ben xicotetes hem volgut viure aventures i ara tenim eixa possibilitat.

- Per mi, d’acord. - Noelia va suspirar i digué: Està bé, anem. Van començar la seua aventura anant a

una piràmide xicoteta que van trobar pel desert molt a prop d’una gran piràmide. En tres dies ningú va saber res d’elles i per fi, varen eixir d’allí i estaven d’allò més contentes perquè sí que havien trobat la tomba d’un Faraó i havien pogut superar tots els obstacles.

Les coses que varen poder agafar, que eren coses més bé menudes, decidiren donar-les al museu d’art. A elles les varen donar una recom-pensa i després varen tornar a sa casa.

Feia només una setmana que havien tornat d’Egipte però Cris s’avorria a sa casa. Com que l’altra aventura els va anar bé, va pensar en fer-ne una de nova. Va telefonar les seues amigues, Lola i Noelia, i les va contar la idea que havia tingut. Volia anar a les platges del Ca-rib, allí en temps passats va haver-hi pirates i de segur que encara quedava algun tresor ama-gat a les seues platges. Així que van agafar un avió i se’n van anar a Santo Domingo. Van disfrutar de la platja i van tindre una setmana de descans, però Cris no va parar de pegar-li voltes a allò que podien fer per a viure una nova aventura. Finalment, un matí, a l’hora del

ANEM D’AVENTURA

86

desdejuni, es va sentar amb Lola i Noelia i els va contar el següent:

- Fa molts anys un home que era milionari va anar a la platja que anomenen “Maleïda” i ja mai més va tornar. I jo he pensat..., va dir Cris.

- No, no i mil voltes nooooo, digué Lola. - Per què no?- Perquè allí es va morir eixe home i a mi

em fa por... I si ja no tornem i morim nosal-tres també?, digué Lola.

- Bé, jo pense anar. Apuntà Cris. - Doncs si una va, anem totes, va dir Noelia.- És veritat... però més li val haver mort

amb diners damunt, je, je, je.Com varen decidir que sí que anaven, es

prepararen una gran motxilla per si tardaven alguns dies en tornar, com així va ser. Van estar cinc dies perdudes a la platja maleïda, una platja verge amb molta vegetació i amb molts

mosquits. Al sisé dia, quan ja ho daven per perdut, van trobar l’esquelet d’un home que va resultar ser el milionari perquè al seu costat tenia un sac ple de monedes d’or, de joies i de diners.

Ho varen carregar tot però com a les tres els havien ensenyat que les coses bones hi ha que compartir-les, van decidir donar la meitat de tot el botí a una ONG que ajuda als més ne-cessitats d’aquell país.

Satisfetes amb la seua aventura, amb el seu botí i sobretot amb la donació, van tornar a sa casa a continuar preparant altres aventu-res, perquè a les tres els havia encantat tot el que havien passat. Lola, Cris i Noelia contaren les aventures a les seues germanes menudes que van decidir que quan elles foren més ma-jors, també anirien d’aventures.

Categoria C: Alumnat d’Educació Especial1r premi. Vicente Daràs, Vicente Giménez i Eric Vàzquez (Col·legi Carmen Picó)

ELS AMICSUn dissabte del mes de Juliol, un grup d’amics

de la mateixa escola, es reuniren a Sueca per a passar el dia junts. Mota, Mikel, Juanjo, Vicente, José, Eric i Guillermo decidiren jugar un partit de futbet. També va acudir Leo, que des de feia un temps vivia a Barcelona. Tots s’alegraren molt de tornar a vore’l.

Com feia molta calor, quan acabaren el partit se’n van tots a la piscina municipal per a gaudir d’un bon bany. Després, dinaren tots junts al bar de la piscina. Se ho pasaren “súper bé”, contant acudits i recordant històries divertides de l’escola.

“Un bon amic és aquell que et coneix tal i com eres, comprén on has estat, t’acompanya en els teus èxits i en els teus fracassos, celebra les teues alegries, comparteix el teu dolor i mai et jutja per les teues errades.”

87

Categoria C: Alumnat d’Educació Especial2n premi. Oreto Sánchez i Mario Boscà (Col·legi Carmen Picó)

PATRI I DAVID EN UN MÓN MOLT FELIÇ

Categoria C: Alumnat d’Educació Especial3r premi. Mª Ángeles Sales i Paloma Cogollos (Col·legi Carmen Picó)LA XIQUETA A CASA

Hi havia una vegada una xiqueta que li de-ien Patri. Tenia 20 anys i vivia a Oliva. Ella era alteta, grosseta, amb el pèl ros i els ulls blaus. Patri treballava en un restaurant de cuinera, on es passava tot el dia. Esta-va enamorada d’un xic que li deien David. Era alt, guapo, ulls verds, moreno, prim i amb llavis molt carnosos. David anava a la taron-ja. Cada dia es connectaven a l’ordinador per a contar-se el que havien fet i també aprofi-taven per a dir-se les paraules més boniques que existien per a ells. A poc a poc anaven coneixent-se més.

Un bon dia, Patri pugué escapar-se del treball, aconseguiren quedar en persona i vo-re’s d’una vegada per totes. Quedaren al parc de darrere de casa de David, a on solien anar les persones enamorades per passar tota la vesprada. Es va fer de nit ben prompte i decidiren anar a sopar i després de festa. Després de molt de parlar, veieren que tenien una il·lusió en comú: anar a vore el mar. Però estava tan lluny d’on ells vivien...

El 14 de Febrer, el dia dels enamorats, David li va fer un regal a Patri: un viatge en tren amb destinació València, per poder vore la platja; il·lusió que tenien en comú. Pa-

tri estava súper emocionada amb el viatge i prompte van fer la maleta. Passaren 15 dies a les platges de València, gaudint cada dia com si fóra l’últim. Veieren per primera vega-da la mar i es quedaren bocabadats, ja que mai havien vist tanta aigua junta. Després de 15 dies a València decidiren tornar a Perol on es compraren una casa per a viure.

Passats tres anys, decidiren tindre un fill al qual li digueren Ruben i li feren un repor-tatge fotogràfic. Tots tres anaren a visitar el Palau de les Arts i les Ciències i l’Oceano-gràfic. Quan Ruben va complir els 8 anys, era l’hora de fer la comunió i els seus pares li proposaren una aventura: tornar a la platja de València. Tingueren dies magnífics. Ruben es quedava amb cada cosa que veia, per a després contar-li-ho a tots els amics. En tornar a Perol, Ruben els va contar la seua experiència a les platges de València als seus amics, i amb tot això va ensenyar les foto-grafies que s’havia fet amb moltíssima il·lusió. Tots els xiquets i les xiquetes demanaren a l’escola fer una excursió a les platges valen-cianes. Fou una excursió d’allò més divertida, sobretot quan escoltaren parlar el valencià.

Hi havia una vegada un xiquet que li deien Francisco, i una xiqueta que li deien Veróni-ca. A esta no li agradava barallar-se. Era una bona xiqueta, molt amable, afectuosa, guapa i bona persona.

Francisco era guapo, amable, simpàtic. Li agradava fer les feines de casa. Als xiquets els agradava jugar al parc. Sempre jugaven

a pilota. Un dia no tenien pilota i van jugar a “Pollito Inglés”. Es van divertir moltíssim.

Després d’un temps jugant, es van fer molt amics, van anar al cine, a la bolera, a la disco, xatejaven pel tuenti... I es van fer nòvios.

Francisco li va demanar que es casara amb ell i volia tindre un fill, Raül.

8888

QUI ÉS QUI A LA VILA

8989

QUI ÉS QUI A LA VILAMés d’una volta, quan hem mi-

rat els rètols amb el nom dels car-rers o hem indicat alguna direc-ció ens haurem preguntat, qui era Faustino Blasco i Costa (on està el nostre casal) i Santos?

Enguany hem volgut resoldre estos enigmes gràcies a l’enorme treball que ha fet qui fóra faller d’esta comissió, Jordi Chordà, junt als enormes coneixements dels dos cronistes de la ciutat: l’ofi cial, Aurelià Lairón i l’ofi ciós, Alfonso Rovira.

90

CostaTé el començament al carrer de

l’Empar i finalitza a l’Avinguda dels Sants Patrons, sent paral·lela a Ma-jor Santa Caterina i en un tram de Calderón de la Barca, després de travessar Faustino Blasco.

Sabem que Pere Costa era un mercader de la Vila al segle XVII. Va arribar a exercir l’ofici de Clavari d’Alzira entre 1661 i 1662. Altre Costa, Nicolau va exercir l’ofici de síndic i notari de la Vila en 1699. *

El Manual de Consells de l’època ens va oferir notíci-es de l’existència d’este carrer: “Lliurança d’un document a Miguel Abril i Espanya pel qual conste que el carrer de Costa d’esta població ja es denominava tal l’any 1790”.

Santos La vila d’Alzira era cap del partit

electoral que constituïen 16 pobles. Els “col·legis” electorals estaven a l’ermita de nostra Senyora del Su-fragi i les esglésies de Sant Agustí i Sant Joan. A les Corts Espanyoles, el representat d’este districte era José Emilio de los Santos.

A ell se li dedicà el carrer que anava a construir-se en aquell moment a la placeta del Real de la Vila ja que va influir perquè la vila d’Alzira obtinguera el títol de Ciutat. Fou el 8 d’agost de 1876, quan Alfons XII li va concedir este títol, en consideració a la importància que per l’aug-ment de la població i desenvolupament de la seua indús-tria i el seu comerç.

El 14 d’agost es va es va reunir la Corporació Munici-pal encapçalada per Francisco Just Martí i va decidir cele-brar esta proclamació amb la població sis dies més tard, el diumenge 20, a la plaça de la Constitució. Per a com-memorar el fet, esta plaça passà a dir-se d’Alfonso XII. La banda de música va oferir diverses serenates i passacar-rers i es demanà als veïns que il·luminaren les façanes el cap de setmana i posaren penjolls als balcons.

91

Carrer del Mesó

Falla que es plantà a este carrer en 1941

És el gran desconegut del nostre barri. Es tracta del carreronet es-tret i que uneix Major Santa Cateri-na i el carrer Costa, junt als tancats cines Colón i el nostre casal.

Els impulsors de la falla El Mer-cat volien plantar un monument en 1941 i començaren a pensar el lloc

idoni per a plantar la falleta. Uns deien que el millor em-plaçament està a la porta de l’Hostal de Palomares (hui en dia, Mobles Alfonso). Altres pensen que és molt més millor plantar-la a la Placeta del carreró del Mesó. Cadas-cú vol que es plante prop de sa casa. No s’avingueren a ra-ons i plantaren dos falles.

Doctor RosNo hem trobat informació es-

crita sobre quan es posà nom a es-te carrer que parteix de la plaça de la Constitució, connecta amb Em-par i acaba a Major Santa Caterina. Se sap que es dedicà a un familiar d’Ignacio Ros Plano, propietari de la Rellotgeria Magraner. Hi hagué

dos persones dedicades a la medicina en la seua família. El seu avi, Ángel Ros Mascarell, el qual va exercir com a dentista, però sempre a València. Es pensa que es dedi-caria al seu besavi, José Ros Pastor qui va ser comadró i metge de medicina general a la nostra ciutat.

92

Dr. Faustino Blasco (1883-1927)Comença a la Plaça del Regne

i finalitza a Major Santa Caterina, sent paral.lela al carrer Santos i a l’avinguda dels Sants Patrons.

La más meridional de las calles de la antigua Villa junto con la de Santa Teresa.

Faustino Blasco Damià va nàixer a Alzira el 18 de desembre de 1883. Va estudiar Medicina i va ser condeixeble de l’insigne doctor Peset Alexandre. Va obtindre la llicenciatura el 1910, sent posteriorment becari de l’Institut Rubio de Madrid. Quan la vacuna an-tituberculosa de Ferrand, se li van encarregar a Blasco les històries clíniques dels vacunats. Durant dos mesos, del 15 d’octubre al 4 de desembre de 1923 va ser alcal-de d’Alzira. Va morir en accident de caça l’11 de febrer de 1927. Salvador Andrés Pascual, investigador alzireny, ofereix amb profusió de detalls el seu perfil biogràfic:

Faustino Blasco Damià, fill del mestre Joan Baptista Blasco Costa i la modista, Rosa Damià Ferrús, nasqué a Alzira el 18 de desembre de 1883. De xiquet sa mare i sa tia l’anomenaven “Honorio”. Es quedà sense pare desde molt menut i sa mare Rosa, arramassa amb el seu treball els mitjans necessaris per a viure i donar-li els estudis al seu fill que acabà el batxiller en l’any 1902.

Tot seguit estudià Medicina amb un amic, Alfred Es-paña, i fou condeixeble de Joan Peset Alexandre. Durant la carrera obtingué molt bones notes i es conta que cert dia, un catedràtic exigent -segons sembla, Gil i Morte, el va tindre examinant tot un matí. A l’hora de dinar digué que per la vesprada seguiria, i quan acabà per la vespra-da, la sala plena d’estudiants li feu una ovació, unint-se el mateix catedràtic a l’aplaudiment.

En 1910 va rebre la Llicenciatura en Medicina, obte-nint per oposició el Premi extraordinari, fent-li el lliura-ment del Diploma en l’obertura del curs 1910-11. Fou becari de l’Institut Rubio de Madrid. Faustino Blasco s’es-tablí de metge a Alzira, i en 1915 contragué matrimoni amb Francisca Ferrer Torres, filla d’un mestre d’aixa -fus-ter de carros-, a qui de mot solien anomenar “el Ronqui-llo”. En 1918 tingueren un fill a qui posaren de nom Joan Baptista, com s’anomenava el pare de Faustino.

Com en 1885 el doctor Jaume Ferran va aplicar la vacuna anticolèrica a Alzira, en haver-se oferit tot el po-ble, en 1919 vullgué que fóra Alzira la primera en ina-gurar publicament la vacuna antialfa atòxica de Ferran -vacuna anti tuberculosa-. Amb eixe motiu els metges

93

Marco i Magraner d’Alzira encarregaren a Faustino Blasco alguns treballs. El 12 de juli-ol de 1919 pronuncià una conferència sobre la tuberculosi en l’Ateneu Mercantil d’Alzi-ra anunciant de bestreta que el dia 23 d’eixe mes seria oberta la campanya de vacunació. De mes a mes Faustino Blasco fou l’encarre-gat de fer les Històries Clíniques dels vacu-nants. Un dels primers en vacunar fou el seu fill Joan Baptista.

Molts metges de gran fama en Espanya aconsellaven Faustino Blasco perquè fóra ca-tedràtic, però ell sempre donava per respos-ta que no es trobava prou preparat. Faustino seguia exercint de metge a Alzira, no aceptant mai prebendes per influències o afinitats.

Era aficionat al futbol i fou president de l’Alcira Foot-ball Club del 10 al 27 d’octubre de 1924 (17 dies en una temporada on el club va tindre cinc presidents). També li agradava la caça que practicava a estones.

No tenia casa propia. Quan es va casar se posà a viure al carrer de Sant Roc, front a l’Ajuntament, en una casa que fou assolada per a fer l’actual plaça del Carbó. Després pas-saren a viure al carrer de la Llotja (actual de Faustino Blasco), que fou on més temps exercí la medicina.

Una riuada molt intensa que hi hagué en 1923, va assolar un magatzem de taronja que hi havia a la Plaça Major. Quatre amics d’este tramoiaren fer un cine en el lloc assolat. Blas-co, mig en broma, mig seriosament, disenyà uns plànols. L’arquitecte els comprovà i no tin-gué inconvenient en portar-los a la pràctica. D’eixos plànols i de la bona voluntat de l’arqui-tecte va eixir el Teatre Cervantes.

El 10 de febrer de 1927, Blasco anà amb quatre amics a la Casella a caçar. A la vesprada Pepe Zozaya i sa muller vullgueren posar-los un carruatge per a tornar a Alzira. Pepe i Vi-centa eren els “caseros” de la Casella, molt amic de Faustino. Els caçadors no vullgueren, perquè dessitjaven tornar per la muntanya de l’ombria a fi de caçar una estona més a la be-cada. Prop de l’hort de Moll, va ocorrer l’acci-dent que li costaria la vida a Faustino Blasco.

Ferit de gravetat, el dugueren a l’hort de Moll, on el metge de Carcaixent Antoni Ben-lloch -que es trobava allí-, el va atendre i amb

el seu auto el portà a casa del “Ronquillo”, so-gre de Faustino, a Alzira. Tot el poble es va commocionar en assabentar-se del succés. Per la nit el veiren els metges i catedràtics de la Facultat. El tir fou a la cara i perdia els ulls. Un perdigó que entrà pel conducte òptic, es clavà al cervell. A les 9 de la vesprada del di-vendres dia 11 de febrer de 1927 va morir.

El dissabte li feren l’autòpsia a l’Hospital d’Alzira. Per la vesprada li feren el sepeli des de l’Hospital. El fèretre era portat al muscle de metges i amics. L’acomiadament del dol du-rà dues hores llargues.

Mesos després, els amics -portant-la al muscle per les muntanyes-, posaren una creu de pedra en el lloc on fou l’accident, muntanya amunt per l’hort de Moll.

El 5 de setembre de 1931, es prengué, per unanimitat, l’acord de retolar amb el seu nom l’antic carrer de la Llotja, on va viure i exercir la medicina durant un temps més prolongat.

Este fou l’últim Honor que el poble va fer a l’home que va renunciar a una càtedra acadè-mica per a exercir una càtedra de vida a Alzira i per Alzira. *

* Andrés Pascual, S., 50 alzirencs il.lustres, opus cit., pp. 39-42.

94

Plaça del MercatÉs el nexe de con-

nexió entre el carrer de Faustino Blasco i la Pla-ça del Regne.

Es desconeix quan va començar a funcio-

nar el mercat del detall, al Prado. En 1859, sent alcalde Juan Redal, el Consistori va proposar expropiar terrenys anexes a la Plaça de refe-rència, propietat de Francisco Ignacio Monser-rat i la casa de José María Laviña. Estos se situ-aven en el que hui en dia és el carrer de l’Empar i la casa de Laviña, entre Santos i Faustino Blasco. Al cantó, junt a la Fonda “El Mercat” hi havia una noria i el seu corresponent safareig per emmagatzemar l’aigüa que d’ella es treia.

Les obres de remodelació es basaren en el projecte de l’arquitecte municipal José Camaña Laguna, que va arribar a la xifra de 30.744,07 pessetes, el 21 d’octubre de 1880. L’esquelet que vàrem conèixer (en l’actualitat els pilars s’han utilitzat per als jardins junt al Gran Teatre i el bar als peus del Reial Santuari de la Verge del Lluch) va ser acabat el 31 de de-sembre de 1882. En la construcció intervingué l’arquitecte Antonio Martorell.

En 1884 va ser construït a la Plaça del Mer-cat un pavelló destinat a la venda de peix. Des

d’aquell any, acabada Alzira de ser nomena-da ciutat gràcies al diputat Emilio de los San-tos, posseïa un mercat cobert, digne de la se-ua importància, composat per quatre galeries formades per elegants columnes de ferro amb combinació de fusta i zinc, les quals, oferien un agradable conjunt que resultava còmode per al públic i els venedors. Al costat del mercat llin-daven nombroses casetes independents, co-bertes i amb els seus tancaments metàl·lics, en les que es realitzava la venda de carns i salaons. Faltava només una dependència separada per la pescateria i este servei fou el que completà el mercat. Un pavelló octogonal amb un pres-supost de 6.377,64 pessetes.

Tenen completa informació sobre la creació i existència d’este mercat així com de tots els que ha tingut la Vila alzirenya al llibret que esta falla edità en 2010.

95

EmparSe li donà el nom en honor a la

Verge dels Desemparats. S’anome-nà dels Desemparats i ara de l’Em-par. Arranca des de la plaça de la Capella de la Sant i finalitza al car-rer del Doctor Ros.

Sang

Déu el seu nom a la existència a la zona de la capella de la Sang, un es-pai religiós, als voltants de la Juderia, pròxim a l’antiga sinagoga, que va ser seu de la Confraria de la Preciosíssima Sang de Nostre Senyor Jesucrist. Esta confraria era la que organitzava bona part de les activitats relaciona-des amb la memòria de la Passió, Mort i Resurrecció de Crist a la vila d’Al-zira.

Des de la Capella de la Sang partia cada any (fins 1778 que va comen-çar a fer-ho des de la plaça de Santa Maria) la Processó General del Sant Enterrament del Divendres Sant. Els components de la Confraria de la Sang processonaven el dijous sant amb torxes (any 1539) i en la “processó dels dissiplinants” el “divendres sant” (any 1542).

La Capella de la Sang i la seua Confraria, va haver de tindre com a titu-lar una imatge de Crist, com l’Ecce Homo. És per això que la confraria alzi-renya va posar allí fa uns anys el seu dosser.

96

Plaça de Sant BernatIbn Ahmet Al-Man-

sur era el nom vertader de Sant Bernat d’Alzira o Sant Bernat Màrtir des-prés de la seua conversió al cristianisme i la seua

mort. Va nàixer a Carlet el 1135 i fou mort a Alzira el 1181. Va ser un príncep i diplomàtic andalusí, posteriorment convertit en religiós de l’ordre del Císter. És un sant màrtir de l’Església Catòlica, venerat tam-bé al Monestir de Santa Maria de Poblet, a Tar-ragona.

Sant Bernat era fill d’Almansor, emir de la taifa de Carlet. Era el segon de quatre ger-mans: Almansor, l’hereu, Zaida (Maria) i Zo-raida (Gràcia). Va nàixer a l’alqueria de Pin-tarrafés, a la vall d’Alcalá del Magre, a Carlet, pertanyent a la jurisdicció d’Alzira, amb el nom de Ahmet. Va ser educat al costat del seu ger-mà a la Cort del rei taifa de València. Quan el Naib de Múrcia, Ibn Mardanix, al llinatge del qual pertanyien, va assumir el tron de València i va entrar a formar part de la cort.

En 1156 va ser enviat com ambaixador a la Cort del rei d’Aragó, que llavors es troba-va a Barcelona. El rei Ramon Berenguer IV tenia en el seu poder a un grup de presoners de guerra dels que València sol·licitava el seu alliberament. Ahmet va fracassar en les ne-gociacions diplomàtiques i va iniciar el ca-mí de tornada a València, detenint-se en les proximitats del Monestir de Santa Maria de Poblet. Atret pel mateix, va sol·licitar allotja-ment als monjos i després de dos dies al re-cinte va acomiadar el seu criat i va ingressar en l’ordre del Císter, sent batejat amb el nom de Bernat.

El 1181 va tornar a València amb la inten-ció d’evangelitzar la seua família. El seu ger-mà Almansor, que havia succeït al seu pare, es va oposar a la predicació i va manar perse-guir, sense poder evitar que el seguiren les se-ues dues germanes, Zaida i Zoraida, que van ser batejades amb els noms de Maria i Gràcia. Van ser arrestats als ravals d’Alzira, on s’havien amagat, i se’ls va donar mort el dia 21 d’agost d’eixe any.

Després de la seua mort, els cossos de Ber-nardo, Maria i Gràcia van ser sepultats a Alzira pels mossàrabs. En 1242, les hosts de Jaume I d’Aragó van trobar les seues restes, després de la conquesta de la ciutat, i es va manar cons-truir una ermita en el lloc del martiri i un tem-ple a Alzira en la seua memòria, que va ser as-signat als trinitaris.

En 1262, Pere Ferran va donar vint sous re-als per a l’obra de l’església de Sant Bernat. Al segle XV una taula gòtica a la catedral de Valèn-cia va representar el martiri dels tres germans. La segona troballa de les relíquies es va produir en 1599. En 1603, per intercessió de Felip III, les relíquies dels sants van ser traslladades al Monestir de Santa Maria de Poblet, però el li-tigi que va produir este fet, va fer que foren re-partides també entre la localitat de Carlet i el Reial Col·legi del Corpus Christi de València per petició del llavors arquebisbe Joan de Ri-bera. La ciutat d’Alzira els va proclamar patrons en 1643.

La iconografia religiosa mostra a Sant Ber-nat d’Alzira i les germanes amb un clau traves-sant el front, representant la forma del seu martiri duta a terme amb claus dels que s’utilit-zaven per amarrar les barques a la vora del riu Xúquer. El sant té un altar, amb les seues relí-quies, a l’Església arxiprestal de Santa Caterina d’Alzira.

L’arxidiòcesi de València celebra la festivitat de Sant Bernat d’Alzira el 23 de juliol per edicte de Benet XIII. No obstant això, l’ordre cistercenc celebra la seua festa litúrgica l’1 de juny des de 1871. Finalment, per privilegi de la Santa Seu, el Monestir de Santa Maria de Poblet celebra una solemne litúrgia en honor del sant i les seues germanes cada 2 de setembre. El sant també és titular de la parròquia de la pedania de Poble Nou o Poble Nou a la ciutat de València.

97

San Juan de Ribera

Sant Joan de Ribera era d’extracció o posició social noble. Son pare, Per Afán de Ribera, era duc d’Alcalà, marquès de Tarifa i posteriorment al naixement de Joan, vir-rei de Catalunya i de Nà-

pols. Es va quedar orfe de mare sent molt me-nut i amb això va créixer sense l’amor matern.

Va estudiar a la prestigiosa en l’època Uni-versitat de Salamanca, amb teòlegs com ara Melchor Cano i Domingo de Soto. Als pocs anys de ser sacerdot i comptava només amb 30 anys d’edat, en 1562, amb el Papa Pius IV, va ser nomenat bisbe de Badajoz. Allà es va dedi-car amb tota la seua ànima a adoctrinar als ca-tòlics i anar en contra del nou moviment dels protestants.

Més tard, va ser nomenat arquebisbe de Va-lència i patriarca d’Antioquia (1568), per tal que poguera afrontar els greus problemes plante-jats pels moriscs valencians. El Rei el va nome-nar virrei de València i així va arribar a ser al mateix temps cap religiós i cap civil.

Segons la creença general, després de tren-ta anys de frustrats intents, va utilitzar la seua posició i influències per ser un dels principals impulsors i el més ferm advocat davant el rei de l’expulsió de més de 100.000 moriscos -un quart de la població del Regne de València- en 1609.

Una tesi doctoral del sacerdot Miguel Ángel Bondia reexamina la figura de l’arquebisbe des-prés d’examinar més de 300 cartes que el Patri-arca va escriure sobre l’evangelització dels mo-riscos, adreçades als reis Felip II i Felip III, que actualment es conserven a la Britsh Library de Londres. La conclusió que reforça l’estudi d’es-ta documentació diu que “l’expulsió dels mo-riscos la va decidir el rei Felip III, per motius polítics (per por que els musulmans envaïren València recolzant-se en els moriscs) i no reli-giosos, i que en ella no va intervindre Sant Jo-an de Ribera. Tot i que en un principi defensava davant el Rei que calia expulsar-los en creure

impossible la seua integració, després va defen-sar la conversió mitjançant la catequització dels moriscos fins a l’últim moment, fet que la histò-ria ha relegat a l’oblit.

Va escriure nombroses obres. Des 1569 a 1610 va fer 2715 visites pastorals a les parrò-quies i els resultats d’estes visites els va deixar en 91 volums amb 91,000 pàgines. Celebrà set Sínodes o reunions amb tots els rectors. Tam-bé va fundar el Reial Col·legi Seminari del Cor-pus Christi, conegut entre els valencians amb el nom del Patriarca. Va tindre com a comesa principal la formació de sacerdots segons l’es-perit i les disposicions del Concili de Trento, tal i com recull el mateix fundador en les constitu-cions i es va convertir així en un exemple i para-digma de la Contrarreforma a València. El clima religiós de la Contrarreforma i la personalitat i el mecenatge artístic del fundador, el va con-vertir en una de les figures més influents d’es-te període, quan va arribar a ocupar els càrrecs d’arquebisbe de València, patriarca d’Antioquia, virrei, capità general, president de l’Audiència i canceller de la Universitat. Sant Pius V l’havia cridat, feia quaranta anys, lumen totius Hispa-niae (llumenera de tot Espanya).

98

ChulbiArranca al carrer de la Sang i fi-

nalitza a Salvador Enguix, traves-sant San Juan de Ribera.

Estret i curt, hi ha dos perso-nes a qui es podria haver dedicat el carrer. Al segle XVII hi havia una

hisendada família alzirenya de què va destacar entre els seus membres Vicente Chulvi que va ser un insigne no-tari. Este va arribar a ocupar càrrecs rellevants en la vida local. Racional i síndic de la vila, va exercir el seu ofici de forma “honrada i favorable als interessos de la població”.

“El Pare Isidoro Vallebrera, sacerdot, ministre del Convent y Monestir de Sant Bernat mártir de la present vila de Alzira y demes religiosos del dit Convent (…) con-fessem haver agut y rebut de la present Vila, de Vicent Chulbi, notari, … la figura y reliquia del glorios Sant Ber-nat martir, que en lo dias de huy … han confessat haver hagut y rebut del dit Convent per a portar en la processo y col.locar en son puesto … ”. *

També va destacar un tal Floriano Chulvi, ciutadà al-zireny, que va exercir l’ofici de Síndic de la vila el 1770. **

No es pot assegurar a qui se li dedica ja que la primera vegada que apareix el nom del carrer és el 1790 al padró de Riquesa. ***

* Ll. dels A. dels J. e C., 1667, f. 94 v. – 95 r., sign. 03/147.

** Libro de Actas Municipales, 1700, f. 203 r., sign. 11301/ I-1.

*** Padrón de Riqueza, 1790, título de la viuda Tomás Martí, f. 509 r., sign. 220/I-34.

99

Salvador EnguixVa ser un veterinari i una persona molt religiosa,

president de la Coferència de Sant Vicent de Paül de la nostra ciutat, formà part de la Junta d’Obres del Santuari de la Mare de Déu del Lluch i va sofrir mar-tiri per part dels enemics de la religió en el transcurs de la Guerra Civil espanyola. Està declarat beat i com-patix amb altres beats el retaule dedicat a la Mare de Déu del Lluch i als màrtirs d’Alzira del temple de Santa Caterina.

100

Dessemboquen a ella les vies Major Santa Caterina, Dr. Ros, Salvador Enguix, Sant Roc, Ensenyança i Sarcos.

Antigament era considerada la Plaça Major de la ciutat. La que des de 1980 es denomina Plaça de la Constitució és la més gran

de les places de l’antiga Vila. Està al costat de la plaça de Cassassús.Al llarg de la història ha rebut multitud de noms, encara s’ha caracterit-

zat plenament per un: Plaça de Santa Caterina, per estar allí l’església del mateix nom.

Es considerava la plaça Major perquè estava al centre de la Vila i se-gurament ja al segle XIII es fundaria a costa dels jurats de la Vila el temple parroquial de Santa Caterina, Verge i Màrtir. L’església donaria nom a la plaça, lloc que ja se cita en el Llibre del Repartiment.

La Plaça va concentrar tota sèrie d’activitats, des del mercat setmanal dels dimecres fins a ser el lloc de sor-teig anual de mossos i el punt preferit pel pregoner. S’hi celebraven les cur-ses de bous que amb tanta intensi-tat es van realitzar en els segles XVII i XVIII.

Una plaça principal com esta ha estat constantment exposada als avatars de la política. Primer va ser la Plaça Major o Plaça de Santa Ca-terina, després ajuntà els dos noms

Plaça de la Constitució

101

(Plaça Major de Santa Catalina). El 1814 se li denomina Plaça Reial, Pla-ça “dels Porxos”, després de la Cons-titució i seguidament de Ferran VII, Isabel II i del Real. Va tornar a dir-se de la Constitució (com en altres ve-gades), després en la Restauració del Règim, se l’anomena d’Alfons XII (en agraiment per la concessionària del títol de Ciutat en 1876 a la que fins aleshores era Vila), després de la República, de la Guerra Civil, dels Màrtirs (entre 1939 i 1979) i des de 1980, Plaça de la Constitució.

102

Plaça del Carbó

Mur

Este carrer recorda com per esta zona estava el llenç de muralla que va ser destru-ïda en els anys 60, quan començaren a cons-truir-se els edificis de l’avinguda Luis Suñer.

103

Plaça del SufragiLes places del Sufragi i del Carbó

eren dos placetes separades per una estreta obertura entre l’asil d’ancians i les pròpies places. La plaça del Su-

fragi estava abraçada d’edificis monu-mentals, entre ells la referida església, que fou alçada pels nostres avantpassats i a causa de l’abandonament es va anar arruïnant, fins a arribar a l’extrem que va ser aprofitada per emmagatzemar estris municipals, entre d’altres, ja que també va servir de dipòsit de les caixes de fusta que després de transportar paquets de “70” i “po-tets” de tabac en els anys 40, després de ser buidats per l’Adminis-tració Tabacalera, situada al carrer d’Amparo, al costat de la casa Abadia.

Allà pel 1967, la “Picola” es va encarregar d’acabar amb l’ame-naça de ruïna, enderrocant-la definitivament. On hui s’assenta l’edifici Sant Josep, en el costat paral·lel a la delegació d’Hisenda, queden restes del passatge que al costat de la muralla discorria des el mercat al detall fins la caserna de la guàrdia civil. Era la línia on acabava la part posterior de l’església del Sufra-gi.

Este temple es va construir el 1753. A Alzira tots els convents tenien cementeri propi, per en-terrar als religiosos que morien, en capelles o er-mites conventuals. L’església de Santa Catalina no depenia de cap convent i sempre ha estat destina-da a parròquia.

Els cristians alzirenys volien tindre allí el seu cementeri, que va rebre el nom de “fossar de Santa Caterina”. Com que no tenia església, els Jurats de la Vila, manaren edificar la nova ermita en 1753, posant-li per nom el de la nostra Senyora del Su-fragi, ja que era destinat per pregar en sufragi de les ànimes dels allí enterrats. En este cementeri del Sufragi va ser enterrada na Blanquina March, mare de l’humanista Lluís Vives.

Passat el temps, a causa de les exigències de salut pública, el cementeri va ser traslladat a l’ex-terior de la població, a la partida de Tulell on s’enterraven els morts fins quasi la fi del segle XIX, temps en què va ser construït el del Pla de Corbera.

L’ermita del Sufragi va quedar sota esta advocació, on es van guardar durant un temps els Pas-sos de la Setmana Santa, així com estris religiosos. El maig de 1936, en ser incendiada l’església de Santa Caterina, van entrar a la nit a esta i amb un banc de fusta van dipositar la imatge de bronze de Sant Bernat, la qual estava molt calenta a causa al foc i la traslladaren a l’església del Sufragi en primera instància. Més tard al domicili de Ramon Flor, qui va procedir al seu transport a casa del seu amic José María Llopico, a Onda, on va ser salvada.

De la paret de l’església del Sufragi eixia un ferro que servia per instal·lar un pes per a la palla que s’administrava als animals, ja que en aquella placeta s’instal·lava el mercat d’animals.

L’element central que actualment existeix a la plaça recorda les restes d’aquella ermita.

104

Saludador

Personatge que estava facultat per “saludar, guarir o curar per certa gràcia o virtut màgica tota mena de dolèn-cies”. Allò que hui diriem un “curander”. Com que en eixe carrer en vivia un, el carrer va prendre el nom de l’anònim “Saludador”. Segles enrere a esta figura se li tenia un gran respecte. De fet, en un acta del Consell de la Vila -l’Ajun-tament- datada en 24 d’abril de 1509 se’l nomena for-malment i se li assigna un sou: “Los magnífics Jurats de la vila d’Algezira, attés e considerat que l’honorable Miguel Taléns, laurador de la present vila, és donat de nostre se-nyor Déu Jesucrist d’una gràcia particular, que és de Sa-ludador. Considerant que ab dita gràcia aquell serveix a la comunitat i poble (...) per lo qual se li deu general agra-ïment e alguna satisfacció”. Als seus succesors s’adjudicà un salari de sis lliures reials de València.

AlbornozTé el començament a l’avinguda de Luis Suñer,

segueix en recte fins Sant Roc i es bifurca cap a la plaça del Carbó.

Este carrer es deia del Forn de les Reixes per l’obrador de pa que allí existia.

En 1790 apareix per primera vol-ta este nom del carrer, al Padró de Ri-quesa, Títol de Matías Presència, f. 25 r., sign. 220/I-34: “Una altra casa a la Plaça de Albornoz, límit, cases dels hereus de Tomas Morales...”

Segons l’historiador i jutge Francisco Redal Suñer el carrer i plaça es titulava d’esta manera perquè hi va viure don Cristóbal Albornoz i en esta plaçoleta va residir, almenys de 1745 a 1750 la seva vídua.

Unes notes que obren a l’Arxiu Municipal d’Alzira es referei-xen a un altre alzireny del mateix cognom, i qui sap si de la ma-

teixa família, que es deia don Esteban Albornoz. Este va ser doctor en Filo-sofia, Teologia i Dret Canònic a la Universitat de València. Es va doctorar en ambdós Drets i es va ordenar sacerdot. Mitjançant oposicions va aconse-guir el títol de Canonge Penitenciari de la Santa Església Catedral i poste-riorment va ser triat pel Cabildo Metropolità Valentino, Vicar Capitular. Se sap que va ser un extraordinari orador.

“50 ALZIRENCS IL.LUSTRES” de SALVADOR ANDRES I PASCUAL.

105

Saludador

Déu el seu nom al depòsit de la sal on s’arreplegava la que consu-mia la Vila, procedent de les Sali-nes de Manuel, que es localitzà en l’Edat Moderna al susdit carrer. En ell es troba l’Arxiu municipal i l’entrada posterior del Muma.

Graner

Carrer de la vila on estava el depòsit de grans.

Salineries

Pou

Plaça que pren el seu nom pel pou que allí existia.

106

CarnissersTé el començament al carrer en Bernat d’Entença i fi-

nalitza a la plaça del Pou, discorrent paral·lel a notari Bo-net i Major Santa Teresa.

Es tracta d’un dels carrers més antics de la població i que déu el seu nom a les parades de carn que se situaven allí, des d’on s’expedia carn per als carnissers.

“L’abastament (avituallament) de la carn es practicava per contracta tenint en pública subhasta, i el proveïdor es subjectava a condicions de qualitat, quantitat, oportuni-tat i preu, i rebia de la Vila, en concepte de préstec, quan-titat determinada per al seu millor desenvolupament i la llicència de pastura per als seus ramats ... “ * Ja en 1506 es té constància del nom.

“Primer, dins la Vila, unes cases que afrontin ab cases de Berenguer Nicholau, ab cases d’ella MATEIX, ab mur de la Vila i ab carrer publich dels carnicers ...”. **

“Item, dins de vila, unes cases en el carrer de Carni-cers eo Placeta dels Juheus, que affronten ab casa de la vídua Na Borrasà, ab corral de Christofol Martí, ab ort del discret Melchior Salcedo, ab carrer de la Edra ...”. ***

Des de llavors fins l’actualitat ha conservat el seu nom.* Parra Ballester, J. M ª, Els Pergamins ..., op. Cit., P. 48.** Padró de Riquesa, 1573, títol de Na Catherina Puig, f. 251 r., sign. 220/I-12.*** Padró de Riquesa, 1573, títol de Joan Benedito, f. 372 v., sign. 220/I-12.

107

Era oncle del rei Jaume I, que el nomenà senyor de Fraga junt al seu germà ja que el terme i el seu cas-tell permetia controlar ciutats com Lleida i Tortosa. A més, era un senyoriu que donava substanciosos in-gressos per a la Corona.

Va compartir govern amb el Consell local però, al mateix temps, compartir les rendes de Fraga amb altres senyors. Quan el rei Jaume I, amb poc més de vint anys, va emprendre la conquesta de Mallorca (1228), va aconseguir concentrar familiars i parents al seu costat. En la presa de Mallorca i en la recon-questa de València va destacar Bernat Guillem. Iniciada la conquesta de Borriana en 1234, Bernat Guillem va gaudir de la confiança del rei en cedir-li

el control de la tropa que havia de conquerir esta localitat. No obs-tant això, va ser ferit en el setge al gener de 1235, i va morir al cam-pament del Puig de Santa Maria, en la batalla de Enesa. La mort del capità la tropa, com sel coneixia, va obligar al rei Jaume a personar al campament avançat i prometre als cavallers que no es mouria del seu costat fins a conquistar defini-tivament València.

El rei va fer abundants re-ferències a son tio en la seua Crò-nica, on ressaltà la seua brillant participació en la campanya mili-tar cap a la conquesta de València.

Bernat Guillem d’Entença, senyor de Fraga (1215-1238)

108

Plaça de Casassús

La plaça de Casa-sús era coneguda po-pularment com plaça de les Gallines ja que allí es venien aus i conills en el mercat setmanal que ocupava diverses zones de la Vila.

Agafa el nom ac-tual de José Joaquín Casasús i Navía de Osorio (Alzira, 1733-1822). Fou un literat i acadèmic de belles arts espanyol. Fill de José Javier Casasús Judici

de Echarte (Alzira, 1705 - València, 1742), ca-valler de l’Ordre de Montesa, i de Margarida de Navier-Osorio i Roig, filla del marqués de Santa Creu de Marcenado, originària de Siracusa, en les Dues Sicílies.

Va estudiar al Col·legi de Sant Pau de Va-lència, regit pels pares jesuïtes. Va estudiar llatí, francès i filosofia i va ser des de jove un destacat literat, amb una vasta produció. En 1749 va escriure la seua obra més important, “El viatge del Parnàs i descobriments novament fets en aquesta muntanya i les seues colònies”, molt elogiada per la crítica del seu temps.

Va ser nomenat cavaller Maestrant de la ciutat de València i acadèmic honorari de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València. En 1774 va ingressar a la Reial So-cietat d’Amics del País. Va ser vocal de la Junta-Congrés durant la Guerra de la Independència Espanyola en 1808 i va perdre la vista en la defensa de la seua ciutat contra les tropes del general Suchet.

Era cunyat del comte de Ruiz de Castella, Manuel Urríes i Cavero, president de l’Audiència de Quito, qui estava casat amb la seua germana Purificació. Urríes havia estat enviat el 1779 a Perú com corregidor. José Joaquín Casasús va contraure matrimoni amb Josefa Antonia Ce-brián i Soto. Va morir al palau de Casasús, la seua residència familiar, a Alzira, el 1821.

Al mig de la plaça es troba l’estàtua d’Ibn Tumlús.

Abu-l-Hayyay ibn Tumlus, Abén Tomlús o Abem Tomlús (Alzira, 1164-1223) va ser un metge, filòsof i escriptor hispanoàrab de la Taifa de València. Va nàixer en el si d’una adinerada família i va estudiar Literatura i Religió a Gra-nada amb Abu-l-Kasimben Guidah, que dona-va classes de lectures alcoràniques seguint els mètodes de Ben al-Rachid. Perfeccionà més

tard els seus estudis amb el Cadí de València fins doctorar-se en Humanitats.

Com a metge i filòsof va suposar la ci-mera del pensament almohade i el cim de l’aristotelisme medieval, sent el principal deixe-ble d’Averroes, a qui va succeir com a metge de cambra del cinqué califa almohade Al-Nasir. Es va distingir com higienista, farmacòleg i clínic i va ser un gran defensor de les causes socials.

Els seus estudis van abastar quasi tots els camps de la seua època, destacant en gramàti-ca, poesia, literatura, disciplina lògica i estudi de lectures alcoràniques. Va ser conegut en l’Edat Mitjana europea amb el nom de Alhagiag bin Thalmus.

Fins a nosaltres ha arribat la seua obra “In-troducció a l’art de la lògica”, que presenta una síntesi dels huit llibres de l’Organon àrab, adap-tació d’Aristòtil. Esta es custodia a la biblioteca del Monestir de l’Escorial a Madrid.

109

Ensenyament

Té el curiositat que comença i fi-nalitza a dos plaçes: la de Casasús i la de la Constitució.

Era el carrer on va estar l’Escola de pàrvuls de la Vila i potser també el mateix edifici va servir per a l’en-senyament dels oficis.

Els llibres d’actes municipals par-len sobre la presència d’estes esco-les.

“Igualmente va ser aprovat el pa-gament de l’últim quadrimestre del clergat, i les quaranta i una lliures de lloguer de la Casa Ensenyament de xiquetes...”. (1794)

“En vista de les contínues dis-còrdies que ocorren entre les dues mestres d’Ensenyament: Va ser re-solt es represente al Senyor Inten-dent la seua translació a la Casa antiga per posar amb separació”.

“En vista d’un memorial presentat per Rosa Lacasa, una de les mes-tres d’ensenyament de xiquets d’esta Vila, Quex dels reciprocitat de la germana Gràcia, també mestra i els seus fills i suplicant la separació en dues cases, i assabentat l’Ajuntament dels escàndols que causen les se-ues contínues discòrdies ...” (1804)

“Declaració d’Utilitat pública de les obres plantejades a la Casa de l’Ensenyament”. (1805)

Plaça del Forn

La plaça del Forn déu el seu nom a l’existència del forn de Paco Tudela, el qual es trobava on hui es-tà el casal de la falla. Al nº 16 de la plaça va nàixer en 1932 l’artista Juan Ripo-llés, qui posteriorment es traslladà amb la seua famí-lia a Castelló, on viu.

110

Doctor Sociats (1858-1906)Té el començament a Major Santa Caterina i finalitza a la plaça

del Pou, travessant la plaça del Forn. Abans que este, es deia car-rer de l’Auxili.

Francisco Sociats Arracaut va nàixer a Alzira l’any 1858. Era fill d’Hermenegild Sociats Corts i d’Antònia Arricaut. Va destacar junt el doctor Jaume Ferran i Cua en l’Aplicació de la vacuna anticolèri-ca a la nostra ciutat. A finals del segle XIX va estudiar la carrera de Medicina a la Facultat de València i acabats els seus estudis va ob-tindre el títol de Llicenciat en Medicina i Cirurgia. Va tornar al seu poble natal i es va establir en l’exercici de la seua professió treba-llant amb molt d’encert en la medicina general.

S’incorporà al cos de la Beneficiència Municipal per exercir la seua comesa a l’Hospital Municipal de Santa Llúcia. Aplicant els seus propis mètodes, va tornar la salut a grannombre dels malalts als quals assistia, tant en medicina general, com pel que fa a algu-na altra especialitat i en les ocasions que se li van presentar, va ac-tuar com a cirurgià, obtenint molts èxits. Durant el còlera de l’any 1885, la seua presència en l’auxili dels malalts afectats va ser molt eficaç, tant per l’atenció tan extraordinària que va prestar-s’hi, com la certera intervenció que va tindre en l’aplicació de la vacuna anticolèrica del Doctor Ferran.

El doctor Sociats va ser una dels primers socis fundadors de la Gallera, tal i com consta a l’escriptura del notari d’Alzira Manu-el Burgos Gil, datada 30 de març del 1885. L’any 1890 va fundar i presidir a Alzira la Societat Ateneu Científic-Artístic-Literari.

El 19 octubre 1901 renuncià davant l’Ajuntament com a mem-bre del Cos Municipal de Sanitat que exercia, a més, dels càrrecs d’inspector d’este i director del Laboratori Bacteriològic. A finals del 1902 acudien a la seua consulta vinguts de diversos punts de la regió ja que tractava la hidrofòbia amb gran èxit.

El 4 de gener de 1903 es va traslladar amb una comissió de re-publicans a Castelló de la Plana junt a José Garrido, José i Luis Moscardó i l’il·lustre Joaquín Sorolla, que casualment es trobava a la ciutat. A l’estació del ferrocarril saludaren l’ex-president de la República, Nicolás Salmerón, i Alejandro Lerroux, Blasco Ibañez i Rodrigo Soriano.

Va morir el 16 novembre 1906 després d’una operació quirúr-gica que se li va practicar a conseqüència d’una determinada ma-laltia greu que va patir.

A principis de març de 1911 el doctor Tomás Garrigues seguia vacunant contra la ràbia al laboratori bacteriològic que dirigia des de la seua fundació i que portava el nom del desaparegut doctor.

“50 ALZIRENCS IL.LUSTRES” de SALVADOR ANDRES I PASCUAL.

111

Doctor Sociats (1858-1906) Santa CaterinaQ u a l s e v o l

ciutat o poble té un carrer Major que tra-vessa la locali-tat o el seu casc històric. Alzira pot dir que en té tres. Un el de Major Santa Maria, que ar-ranca des de la Guàrdia Civil, on abans esta-va l’església en honor a esta santa. Altre el

de Sant Agustí, que també començava al con-vent de Sant Agustí, on hui trobem el restau-rant de la Mafia. El tercer és el de Major Santa Caterina. Esta santa té tres carrers a Alzira. Un amb este nom que va des de Travessera Salu-dador a Sant Roc, altre anomenat Barri Santa Caterina, a la zona de Germanies i el principal de la Vila, Major Santa Caterina. Este carrer era molt més estret i amb successius enderro-caments de cases va eixamplar-se com ara el coneixem.

Els carrers i l’església honoren a Catalina d’Alexandria, màrtir cristiana del segle IV. La seva festa se celebra el 25 de novembre, (ma-teixa data en l’Església Ortodoxa). El seu culte va tenir gran difusió per tot Europa a partir del segle VI. Està inclosa en el grup dels Sants au-xiliadors i és invocada contra la mort sobtada.

Catalina va néixer cap el 290 en el si d’una noble família d’Alexandria a Egipte. Dotada d’una gran intel · ligència va destacar, molt avi-at, pels seus extensos estudis que la van situar al mateix nivell que els més grans poetes i filò-sofs de l’època. Una nit se li va aparèixer Crist i va decidir, en aquest moment, consagrar la se-va vida, considerant-se, des de llavors, la seva promesa. El tema del matrimoni místic és comú a l’Est Mediterrani i en l’espiritualitat catòlica.

L’Emperador Maximiano va anar a Alexan-dria per presidir una gran festa pagana. Ca-

talina va aprofitar aquesta ocasió per intentar la conver-sió de l’Emperador al cristianisme, el que va despertar el seu còlera. Per posar-la a prova li va impo-sar un debat filosòfic amb cinquanta savis als quals tractaria de convertir. Catalina ho va aconseguir, el que va provocar la ira de l’Emperador, que va fer exe-cutar als savis, no sense proposar-abans a Ca-talina que es casés amb un d’ells, al que ella es va negar rotundament. L’Emperador va orde-nar, llavors, que torturessin a Catalina utilit-zant una màquina que tenia unes rodes guarni-des amb punxes. Miraculosament les rodes es van trencar en tocar el cos de Catalina. Obsti-nat, Maximiano va ordenar la seva execució i va ser decapitada.

La seva tomba es troba al peu de la Mun-tanya Sinaí, al monestir que porta el seu nom donant motiu a peregrinacions de tot el món, especialment apreciada pels pelegrins de Ter-ra Santa. La llegenda narra que els monjos del monestir construït als peus de la Muntanya Si-naí van descobrir en una gruta de la muntanya el cos intacte d’una jove a la que van reconèixer com a Catalina d’Alexandria el cos hauria estat dipositat allà pels àngels.

Durant les Croades la llegenda de Catalina es va difondre per tot l’Occident donant motiu a una gran devoció que va inspirar, fins i tot, als artistes que representen la Santa amb una au-rèola tricolor: blanca, simbolitzant la seva vir-ginitat; verd per la seva saviesa i vermella per seu martiri. La roda que es va utilitzar per al seu suplici està, gairebé sempre, representada darrere d’ella.

És la patrona dels barbers, carreters, cor-ders, drapaires, escolars i estudiants, filadores, moliners, notaris, nodrisses, oradors, filòsofs, lampistes, terrissaires, predicadors, esmola-dors, sastres, teòlegs, torners i de les solteres, dia de les Catalinadas.

112

Campanar

Llaurí

Carrer per el que s’arriba des de la plaça de Casassús fins el campanar gòtic de Santa Caterina (s. XIII). En els anys 90 es va enderrocar l’edifici antic però es va construir un de nou, en paraules d’un dels responsables, per a mantidre este carrer. Llàstima perquè de no haver-se alçat, haguera quedat una plaça del Carbó especta-cular i que deixara d’estar oculta l’ei-xida posterior de l’església de Santa Caterina.

Les restes més antigues corresponen a l’època romana. Hi ha notícies que a la partida de Safarejot van aparèixer fa ja molts anys cerà-miques i altres materials que van ser destruïts en fer una plantació de tarongers. Altres restes semblants s’han recollit a la zona de Sansofí.

L’origen de la població és d’època islàmi-ca. Primitivament va rebre els noms de Llauria, Laurin i Aurín. Després de la conquesta de Jau-me I, les terres que actualment abasta el terme de Llaurí van ser incloses sota la jurisdicció de la Vila i Honor de Corbera. El 4 novembre 1437 Alfons el Magnànim v segregar els districtes de tres alqueries morisques, Llaurí, Benihomer i Beniboquer i les va vendre a Jaume de Roma-ní. En 1535 es va erigir en rectoria de moris-cos. Després de l’expulsió dels moriscs, el rei va donar les terres a Luis de Vic, qui les va repo-blar amb noves gents, va rebre el títol de baró de Llaurí i la seva família va entroncar més tard amb les baronies de Vallvert, Càrcer, Terrateig, Beniomer, Almiserà i Alcalalí.

Quan l’expulsió dels moriscos (1609) van quedar completament abandonats diversos caserius identificats en l’actual terme de Llau-rí. Després de la repoblació amb cristians vells, Llaurí va aconseguir la xifra de 18 cases en 1646 (menys de 100 persones). Segle i mig més tard (1794) havia ascendit, segons Cavanilles, 83 cases i 400 habitants. Al segle XIX va dupli-car el nombre d’habitants (963 el 1897 i 959 el 1900). En l’actualitat té 1.306 habitants.

113

Llorenç BorràsSegons Salvador Andrés Pascual, Llorenç Borrás va ser un fill

d’Alzira de qui no se té constància segura de la seua data de naixen-ça. Començà la seua carrera eclesiàstica en la primera mitat del segle

XVII. A la fi dels seus estudis fou nome-nat mestre en Arts i doctor catedràtic de Teologia de la Universitat de Valèn-cia. Va publicar diverses obres però so-lament tenim notícia de tres: Oración Evangélica la Original Pureza de María Santísima (1662), Sermón Panegírico a la Santidad de María (1664) i Sermón a la traslación de la imagen de la Virgen de los Desamparados a su nueva capilla (1667), totes tres de marcada influència maria-na. Llorenç Borrás va morir l’any 1682.

José DolzJosé Dolz Martí de Veses va ser un reconegut republicà alzi-

reny que va ser alcalde de la ciutat, ex correligionari del president de la II República Espanyola don Emilio Castelar i tio de l’exalcalde Camilo Dolz Enguix. L’1 d’abril de 1933 l’Ajuntament d’Alzira donà el seu nom al tram del carrer de la Salineria comprés entre l’aleshores carrer Miguel Maura (Sant Roc) i les cases assenyalades amb els números 8 i 10.

114

Sant RocSant Roc (Montpeller, Regne de Mallorca, 1348 o ca.

1295 - Voghera, Itàlia, 16 d’agost de1376-79 o 1317) va ser un pelegrí occità que va anar

a Roma i va tindre cura de malalts de pesta. És venerat com a sant per l’Església catòlica.

Va nàixer, segons la tradició, a Montpeller (Occitània, aleshores part del Regne de Mallorca)

cap a 1295, segons alguns, o més probablement cap al 1350, i va ser un pelegrí que es va desplaçar a Roma. Va recórrer Itàlia, es va dedicar a curar tots els infec-tats de la pesta i va morir en loor a santedat (1327). La seua vida l’hem de datar, amb tota seguretat, a partir de la meitat del segle XIV i la seua mort, probablement a Voghera (no Angera com s’havia cregut), malgrat que també existeix la hipòtesi de Montpeller.

La seua devoció es va estendre molt ràpidament a partir del segle XV. La seva festivitat, segons el santoral catòlic, és el 16 d’agost.

Des de Venècia es va estendre el culte cap al món germànic i als Paï-sos Baixos. En 1477, en ocasió d’una altra epidèmia de pesta, es va fundar a Venècia una confraria que sota el seu patronatge es va dedicar a allotjar els malalts de pesta, i que va ser coneguda com a Confraternità o Scuole di San Rocco. Esta va fomentar la devoció al sant construint capelles i cen-tres d’acollida per tota Itàlia. Hui és el sant que compta amb més capelles i esglésies dedicades arreu del món. A Altea tambe hi rep un gran culte. A Arenys de Mar, des de finals del segle XVI (1586-1590), el 16 d’agost, se celebra un vot de vila en honor a Sant Roc, com a mostra d’agraïment per haver deslliurat la vila de la pesta. Per commemorar-ho ixen les colles de macips i captadors, acompanyades de música de flabiol i del tamborí, i rui-xen tota la població amb almorratxes d’aigua perfumada i guarnides amb al-fàbrega.

Una de les esglésies més conegudes dedicades a este sant és la Saint-Roch de París, molt a

prop del museu del Louvre, feta edificar per Lluís XIV el 1563. Tot Euro-pa i Amèrica Llatina estan sembrades de temples que li són dedicats.

A Alzira la festa a Sant Roc és centenària i se celebra a la nostra vila. En-guany, el seu clavari és el nostre faller Juan Vila.

115

Gaspar DiesAutor de la portalada del temple de Santa Caterina tal i

com la coneixem en l’actualitat. Li fou adjudicada la seua cons-trucció en maig de 1692 per 950 lliures reals de València. En el punt seté de la memòria detalla “que el mestre faça la dita obra tinga obligació, que en el nínxol de dalt que tindrà de fons tres Pams, fer una imatge de Santa Caterina Màrtir ab una pe-anya, que tot tinga de alsada nou pams i esta ha de ser de pe-dra de la pedrera de Buixcarró de Barxeta”.

116

Llúcia de Siracusa (283?-304?), coneguda com a Santa Llúcia, va ser una jove màrtir cristiana que és venerada com a santa per les Esglésies catòlica i ortodoxa. La seua festivitat se celebra el 13 de desembre, la nit més llarga de l’any segons el primer ca-lendari julià, i és la santa patrona dels cecs i els mals de la vista.

És una de les set dones, apart de la Mare de Déu, que es commemora pel nom a la missa canònica. L’únic que se’n sap amb certesa és que va ser una màrtir de Siracusa durant les persecu-cions de l’emperador Dioclecià el 304 d.C. La seua veneració es va escampar fins a Roma, i al segle VI l’Església la va canonitzar.

Segons la creença popular, el pare de Llúcia hauria mort quan ella era una xiqueta. Llúcia havia decidit consagrar la vida a Déu i fer un vot de virginitat però sa mare, Eutíquia, la va pro-metre amb un home pagà. Per convéncer sa mare de què l’alli-berara del compromís, Llúcia la va portar a resar a la tomba de Santa Àgata per demanar-li que curara la disenteria que Eutí-quia feia quatre anys que patia. La malaltia es va curar i la seua mare va accedir a cancel·lar el prometatge i repartir el dot entre els pobres.

Però el seu pretendent la va denunciar com a cristiana a un tribunal romà, i va ser sotmesa a un juí en el que s’intentà que abandonara la fe cristiana i adorara als déus pagans. Davant la negativa de Llúcia a venerar l’emperador Dioclecià com a Déu, va ser sotmesa a diverses tortures incloent-hi l’extracció dels ulls (tot i que segons la llegenda va continuar veient) fins que fi-nalment va ser decapitada.

Com passa amb tots els màrtirs, Santa Llúcia és representa-da amb una palma i l’objecte del seu martiri, una espasa. A més a més, se sol representar mostrant els dos ulls que li van arrancar en una safata de plata. Com a patrona dels cecs i guaridora dels mals de vista, els seus atributs habituals també inclouen un lli-bre o un llum d’oli.

En este carrer se situà el convent de Santa Llúcia, que fou reconstruït per ordre reial en l’any 1536 per a la comunitat de Monges Caputxines. Fou un dels millor dotats de la Ciutat en comptar amb la decidida protecció de Margarida d’Àustria. Fou així mateix el més castigat per les devastadores avingudes del riu Xúquer, donada a seua proximitat al mateix (la Vila estava rodejada per aigua en el 95% del seu perímetre) i la seua ubica-ció en un dels enclaus més baixos de la topografia urbana: el de l’actual carrer Major Santa Maria o del Crist, com la coneixen els nostres majors. El seu valuós retaule major, d’escola flamenca, així com diverses taules sieneses i la reixeria del Cor, es perde-ren després de l’exclaustració de 1835.

Santa Llúcia

117

En una de les dependències an-nexes al convent estigué instal·lat l’anomenat Hospital Vell i en el ma-teix, el segon manicomi d’Espanya, fundat com el de València per frai Gilabert Joré, gràcies a la munifici-ència de l’ardiacà Pere Esplugues, generosament ampliats i dotats en 1642 pel patrici Bernat Joan Gue-rau. L’històric convent, de tan gran raigambre alzirenya fou totalment destruït en el curs de la Guerra Civil en 1936. Actualment sols subsisteix part de la façana amb la porta d’ac-cés a l’església, surmontada per l’es-cut de la Ciutat, en pedra llaurada.

L’hospital antic i la seua esglé-sia estava composat d’una planta baixa amb corral i un primer pis so-bre la mateixa, al que es pujava per una escalereta interior i un desllu-nat contigu, al qual s’entrava per una portalada, dins del desllunat del qual hi ha cinc departaments o habitacions composades cadascuna de planta baixa i naia. Baix hi ha un vestíbul que dóna accés a una escala que condueix a un primer pis o desvà, que s’extén per damunt de la ca-sa contigua i d’un magatzem a la planta baixa. L’església estava compo-sada per una nau, sense claustres.

L’Hospital de Santa Llúcia era una de les fundacions més antigues del Regne de València, ja que 92 anys després de la creació pel pare Jofré del primer hospital-manicomi del món, el de “Folls i Innocents” de València. Un patrici anomenat Pere Esplugues, senyor de la Pobla del seu cognom (hui Pobla Llarga) i ardiacà d’Alzira, que vivia en 1502, va pensar que a la Vila del seu ardiacanat podria establir-se a l’igual que a la ciutat de València un hospital on recollir malalts i prestar-los els auxilis necessaris per calmar o curar malalties. Del seu pecuni par-ticular va fer la fundació i va crear el seu hospital per a tota classe de malalts. En el testament deia que El capellà de Sant Jaume (capellania

que es va establir a l’església de santa Caterina) i els seus successors tindran l’usufructe de l’hos-pital que el testador posseeix a la Vila d’Algezira”.

El 13 de febrer de 1642, l’alzireny Bernat Joan Guerau va fer un llegat amb què es va incre-mentar el capital de la fundació i es va constituir definitivament i amb caràcter públic l’hospital de Santa Llúcia. “Tenia sis llits ben complits on sien recullits i alimentats els pobres malalts d’aquella Vila d’Algezira”. Foren elegits administradors perpetus els Jurats de la Vila i acabada la fàbrica de l’immoble amb totes les seues dependències i església.

Amb la protecció del municipi i la simpatia dels alzirenys de tots els temps que miraren amb bons ulls el seu hospital, instituint al seu favor llegats i prebendes, a la par que per l’augment de necessitats a causa de l’increment de la població alzirenya, a finals del passat segle es va conside-rar ampliar les instal·lacions i realitzar el trasllat de l’establiment a un altre local amb més espai i millor condicionat. Es va dur a terme en 1885 amb la venda de l’immoble ocupat des d’antic a diferents persones i l’adquisició de l’exconvent de l’Encarnació que previ convenient condiciona-ment quedà inaugurat en el seu nou local el primer dia de l’any 1886, servit per les Filles de la Ca-ritat de Sant Vicent de Paül.

Plaça Major, 4146600

WATKINS CENTROS EXAMINADORES Clases de repaso

Inglés con profesor nativoTraducciones

¡¡Haga sus exámenes ofi ciales en nuestros centros!!

C/ Gandia, 6 – Tel. 96 201 50 88

C/ Faustino Blasco, 27 – Tel. 96 201 41 83

Próxima apertura en C/ Pare Castells, 49

DESDE SÓLO 45 € AL MES

Tfn./fax: 96 241 85 59C/ Xúquer, 18 - Alzira

RestaurantEsmorzars i desdejunis populars

C/ Escoles Pies, 1 · Reserves: 96.011.30.09 / 687.40.95.47

Plaça Major junt a l’estanc

LA GALLERAPizzes per endur · Forn de llenya · Restaurant a la carta

Asesoría deempresas y de fincas

Doctor Faustino Blasco, 3096 241 02 87 Fax 96 240 47 12 - ALZIRA

C/ Prior Morera, 20Tel. 96 241 90 99

46600 Alzira

C/ Borrull, 17Tel. 96 373 33 5446008 Valencia

96 201 39 20 - 637 76 31 61 Pare Castells, 14 - Alzira

20 anys al vostre serveiViu els partits de futbol en el millor ambient

DEPARTAMENTO EMPRESAS

C/ JULIAN RIBERA Nº 5 1º

46740 – CARCAIXENT

TELÉFONO 96 201 76 52

FAX 96 201 76 53

www.xuquertelecom.es

TIENDA PARTICULARES

C/JULIAN RIBERA 8

46740 – CARCAIXENT

TELÉFONO 96 243 50 77

FAX 96 243 50 76

MARMI

TESME

= 2011

youtube.com/fallaelmercatwww.facebook.com/fallaelmercattuenti.fallaelmercat.compicasaweb.google.com/fallaelmercatalziracorreu: [email protected]/ Costa, 846600 Alzira (València)

Este llibret acabà d’imprimir-se als tallers de

Matéu Impressors el 13 de febrer de 2012

Portada i disseny: Salvador GorbaEdita: Associació Cultural Falla El Mercat (Alzira)

Impressió: Matéu Impressors (Xàtiva) Coordinació: David Chordà i Argente

Col·laboracions literàries: Àngels Canet, Jordi i David Chordà, Aurelià Lairón,Julio Monterrubio, Bernat Ríos, Alfonso Rovira i Vicente Sanmartín.

Fotos: Víctor Balaguer, Niclas, Digital Flash, Paco José, Kiko Cano, David i Jordi Chordà, Bernat, David i Carmen Mª Ríos.

Bibliografi a: Alzira al Cor (Eduard Soleriestruch),50 alzirencs il·lustres (Salvador Andrés Pascual) i Wikipedia.

Publicitat: Isabel Balaguer, Quique Baviera, Kiko, Mª Carmen i Paco Cano, David Chordà, Pepe Costa, Guillermo Daries, Emi Máñez,

Juan Ortega, Ángel Resa i Alfredo Sifre pare i fi ll.

Dipòsit Legal: V-199-2012

llibret falla el mercat 2012 alzira

Documents