llibret 220x210
DESCRIPTION
LETTERPRESS, a graphic design investigationTRANSCRIPT
LETTERPRESS
Exposició realitzada a:
llibret_220x210.indd 1 03/06/13 01:22
llibret_220x210.indd 2 03/06/13 01:22
LETTERPRESS
llibret_220x210.indd 3 03/06/13 01:22
Primera edició: juny del 2013
© Enric GarridoPintor Fortuny, 17 Barcelona [email protected]
Dipòsit legal: B.35.825-2013ISBN: 978-84-252-2140-8
Imprès a Blanes - Printed in BlanesImpressió: Impremta Gràfiques Cristina
Un cop llegit el llibre, si no el vols conservar, el pots deixar a l’accés d’altres, passar-l’hi a un company de feina o un amic que li pugui interessar. En el cas de voler llençar-lo (cosa impensable), feu-ho sempre al contenidor blau de reciclatge de paper.
llibret_220x210.indd 4 03/06/13 01:22
ÍNDEXIntroducció 7Artesans 11 L’automàtica 15
BunkerType 27
L’anacrònica 39
La trasteria 51
La granja gràfica 63
Història 77 Segle XIX 79
El moviment Arts & Crafts 81
Morris 91
La modernitat de William Morris 92
Letterpress 99
La invenció dels tipus mòbils 100
Segle XXI 109
Del digital a l’analògic 110
Bibliografia 119
llibret_220x210.indd 5 03/06/13 01:22
llibret_220x210.indd 6 03/06/13 01:22
INTRODUCC
IÓllibret_220x210.indd 7 03/06/13 01:22
8
Letterpress, l’artesania gràfica és un treball final de grau que es fonamenta
en la investigació d’unes persones que han après de la història i n’han fet
el seu referent. Per entendre aquests nous models, cal buscar quins són
els seus referents. Des de la invenció de la impremta de Gutenberg,
passant per la revolució industrial i el moviment Arts & Crafts, puntualitzarem
contextos històrics per explicar si aquests són els referents d’aquells qui encara
treballen amb tipografia de plom i fusta utilitzant màquines d’impressió antigues.
Per què pot ser interessant analitzar-los? La metodologia, integrant tècniques
antigues i tècniques modernes, els fa difícils de classificar. Adaptar els estudis
amb la maquinària antiga fa que el concepte de disseny i dissenyador s’allunyi
dels cànons establerts actualment.
Són uns models interessants per què ofereixen una nova perspectiva al món
del disseny i la figura del dissenyador tal i com la coneixem avui en dia. Aporten
una visió per produir iniciatives de disseny, amb l’afegit de recuperar tècniques,
maquinària en desús i adaptar-les a les necessitats del segle xxi. Els artesans
controlen totes les etapes del procés de peces gràfiques des de l’inici al final;
per què un dissenyador sigui capaç de treballar d’aquesta forma no és normal.
El disseny gràfic i les arts gràfiques sempre han mantingut uns lligams estrets
que ha generat discussions i disputes al llarg del temps. Però la tendència sembla
obsoleta, sobretot posant en context la metodologia que utilitzen.
llibret_220x210.indd 8 03/06/13 01:22
9
No és d’extranyar que aquest fenòmen hagi generat certa inquietud i obri molts
interrogants als dissenyadors gràfics. A través d’aquesta investigació es vol donar
resposta a aquestes preguntes d’una forma encertada, valorant tota la experiència
en primera persona de les visites als tallers i estudis d’aquests artistes gràfics.
Per això, abans d’accedir a aquestes visites es fa necessari fer una investigació
històrica sobre models artesanals, la importància d’aquests i quina adaptació
tenen en l’actualitat. El model per excel·lència en la història del disseny ha estat
les Arts & Crafts, recolzat sobre la figura de William Morris. En aquest moment es
produirà la divisió del treball en les indústries. Aquest concepte és important per
entendre per què la indústria gràfica es troba en el context que es troba, i per què
aquests artesans gràfics decideixen aglutinar tots els processos.
Ara bé, si ens referim a disseny gràfic, el model històric referent és Gutenberg
i la invenció de la impremta de tipus mòbils. És a partir d’aquí quan es produeix
la divisió del treball en el sector. Si les Arts & Crafts ofereixen un perfil quasibé
relacionat al disseny de producte, Gutenberg ens porta a la essència d’aquestes
tasques més essencials del disseny gràfic.
A través d’aquests coneixements ens podem veure en disposició d’afirmar que
els artesans gràfics recuperen formes de treballar que són pròpies d’altres temps
i les adapten a les seves necessitats. Per això caldrà situar quin és el context actual
en relació a les arts gràfiques i el disseny. D’aquesta manera es podrà intuïr
per què aquestes persones recuperen aquestes tècniques.
llibret_220x210.indd 9 03/06/13 01:22
10
Aquest treball i la investigació corresponent volen donar una visió més amplia
del què és el món del disseny gràfic actualment i mostrar l’interès que algunes
persones es prenen per intentar fer les coses amb uns mètodes diferents que
s’han estat utilitzat fins els nostres dies.
Des d’un punt de vista més personal, sempre he pensat que el disseny gràfic
no es podia entendre sense les arts gràfiques. La possibilitat de poder investigar
el treball d’aquestes persones i verificar-ne l’origen verifica la nostra intuició.
Segons el meu entendre, aquestes persones han sabut veure la recuperació
de processos artesanals una nova forma d’entendre la professió. La trajectòria
acadèmica em va portar a descobrir anys enrere l’importància dels processos
industrials en el món del disseny gràfic. Per tant, sempre havia pensat que un
coneixement de totes les línies de realització d’un projecte feia més agradable
el desenvolupament del les tasques; en certa manera, es tracta de comprendre
els llenguatges utilitzats per aquells qui integren l’ofici, com també la manera
de fer les coses per aquests. A mesura que el temps avança, els coneixements
d’aquells qui havien treballat en la indústria gràficas’han anat perdent i deixar
pas als processos digitals. Per això em sembla interessant la reivindicació que
nous col·lectius fan: creuen que les tècniques són útils en un món digital.
No es tracta d’una reivindicació social o econòmica, només d’una manera
d’executar les feines, amb tot el temps que això comporta. Se’ls pot considerar
uns romàntics de l’ofici, però cal anar més enllà de la definició i cercar quins
són realment els interesos que han mogut a totes aquestes persones a dedicar
els seus esforços cap a uns processos que semblaven obsolets.
llibret_220x210.indd 10 03/06/13 01:22
ARTESANS
llibret_220x210.indd 11 03/06/13 01:22
12
A l’Estat Espanyol, l’esclat d’una gran bombolla immobiliaria descobreix
les deficiències del propi estat en el que fa referència a les seves politiques
de desenvolupament i creixement. Per contextualitzar, caldrà afirmar que
si les bases de la crisi financera repercuteixen a nivell mundial, el cas de l’Estat
Espanyol, la crisi es veurà agreujada també per la bombolla immobiliaria abans
contextualitzada. A partir d’aquest moment doncs, l’atur patirà un creixement
desmesurat a l’estat i l’economia espanyola, també la catalana, s’en quedaràn
resentides. Aquest clima, i la lenta resolució dels problemes generaràn una
crispació sense límits dels ciutadans envers la politica i els banquers, arribant
a extrems mai vistos amb anterioritat. Així ha estat el devenir de la societat
en la que ens trobem des de l’any 2008 fins a l’actualitat.
Per què fer aquesta contextualització? Si les dificultats de les impremtes
per conviure amb un canvi de model productiu, val a dir que en un context
de desacceleració econòmica, les situació que viuràn les impremtes es veu
agreujada que pel sol fet d’haver de fer front a la revolució tecnològica.
És aquest context de decreixement en tots els àmbits un bon moment per
a certs dissenyadors gràfics. A vegades per col·leccionisme o per curiositat,
accedeixen als estocs tipogràfics de les impremtes a punt de tancar, compren
pòlisses en bon estat, i fins i tot els més afortunats, poden accedir a comprar
màquinaria en desús.
llibret_220x210.indd 12 03/06/13 01:22
13
La possibilitat de recuperar peces oblidades a les impremtes ha fet que alguns
dissenyadors gràfics hagin apostat per introduir aquestes tècniques en els seus
estudis. Caixes de composició tipogràfiques, impresores planocilíndriques,
les conegudes Heidelberg d’aspes, premses artesanals, etc.
Es tracta d’una efervescència controlada per la recuperació de tècniques
artesanals. Es pot obrir un marc de discussió sobre si és una tendència de forma
de treballar o d’un revival de recuperació d’aquestes tècniques en contraposició
a la modernitat electrònica. Aquesta tendència no s’origina a Barcelona, sino que
té la seva procedència als Estats Units d’Amèrica, posteriorment s’expandeix al
Canadà i Anglaterra. Aquest context se l’anomena Small Printing Press. Es tracta
d’una tendència per recuperar la bellesa i la textura que es produeix a l’imprimir
amb aquest tipus de maquinària.
En aquesta investigació no s’intenta aprofundir en les connexions entre aquest
moviment i la seva aplicació a Barcelona. Crida l’atenció que simultàniament
aquesta tendencia anglosaxona de recuperació de formes de treballar manuals
també es porti a terme a Barcelona, i d’altres llocs de l’Estat Espanyol. De ben
segur que les noves tecnologies han incrementat l’expansió d’aquesta manera
de fer les coses. A la xarxa es poden trobar audiovisuals explicatius sobre la feina
que es desenvolupa en aquests continents.
llibret_220x210.indd 13 03/06/13 01:22
14
Com bé hem citat anteriorment, aquesta tendència no es pot entendre sense vincular-la
directament al decreixement resultant de la crisis mundial que ens afecta en aquest moment.
Aquestes fórmules d’artesania gràfica són relativament de nova creació. S’entenen com un
nou paradigma de disseny vinculat a un context social. No cal generalitzar-les sota l’aixopluc
d’una marca o un nom en concret, simplement cal referenciar que són una tendència a l’alça
en el mercat del disseny gràfic que cada vegada compta amb més adeptes.
Si es cerca la definició d’artesania, alguns diccionaris la defineixen com la tècnica per fabricar
objectes o productes a mà, amb aparells senzills i de forma tradicional. És correcte doncs, poder
definir a aquestes persones com a artesans? En un primer cop d’ull queda clar que sí. No són
uns artesans tal i com s’han entès al llarg del temps, com per exemple els artesans del vidre,
del fang o del vímet. Els artesans que tenim al davant treballen amb grafismes, peces de ferro
i fusta, i maquinària més o menys sofisticada. No és d’extranyar, doncs, que els artesans gràfics
es trobin en les fires d’artesania que es fan continuament al llarg del país.
Per què recuperen estructures tradicionals i les utilitzen en plena revolució tecnològica, quins
beneficis els aporta i quines perspectives els ofereix.Per això, en aquest punt de la recerca és fa
necessàri comprobar si a través de casos particulars es pot respondre a aquesta inquietud.
llibret_220x210.indd 14 03/06/13 01:22
L’AUTOM
ÀTICA
llibret_220x210.indd 15 03/06/13 01:22
llibret_220x210.indd 16 03/06/13 01:22
llibret_220x210.indd 17 03/06/13 01:22
llibret_220x210.indd 18 03/06/13 01:22
19
L’automàtica és un col·lectiu de dissenyadors gràfics, artistes i il·lustradors
que han recuperat una impremta de Letterpress a Barcelona i l’han convertit
en una associació cultural autogestionada. Han conservat l’impressor, que és
el Ferràn Fandós, com a tutor. Junts han convertit un negoci tradicional en un
espai per al diàleg, per fer tallers, imprimir feines, i aprendre la professió.
Com a col·lectiu, han editat un petit manifest que deixa entreveure quina
és la seva filosofia:
Es consideren aprenents en temps difícils; tot i això, es mantenen ferms en
el que fan i la forma en què ho fan, per què creuen que algunes coses encara
tenen sentit. Imprimir per amor als continguts.
Aquest col·lectiu ha recuperat una impremta tradicional, ha mantingut intacte
tot el material i l’utilitzen per a crear peces gràfiques. La majoria provenen
de mons molt similars, disseny gràfic o il·lustració, però cap d’ells tenia
coneixements previs de l’ofici d’impressor.
Gràcies a l’imminent tancament d’una impremta del barri, van decidir que
aquest coneixement no es podia perdre, i van decidir adquirir tot el material.
Ningú del col·lectiu dominava les tècniques de composició artesanal, així que
els calia aprendre de les persones que durant tants anys van utilitzar tot el
seu coneixement davant els reptes diàris.
llibret_220x210.indd 19 03/06/13 01:22
llibret_220x210.indd 20 03/06/13 01:22
llibret_220x210.indd 21 03/06/13 01:22
llibret_220x210.indd 22 03/06/13 01:22
llibret_220x210.indd 23 03/06/13 01:22
24
Compten amb una Minerva Ibèrica semi-automàtica, més de vuitanta jocs de tipografia
en estoc, guillotines i màquines offset. A través d’aquestes eines investiguen i aprenen les
dificultats d’un ofici mentre intenten aplicar-los en els seus dissenys del dia a dia.
El que els fa diferents a la resta és la seva estructura. Creuen en un model de gestió
propi d’aquesta impremta. S’autofinancen a través dels workshops que preparen per gent
amb els mateixos interessos que ells.
Cadascun dels membres tenen les seves pròpies feines paral·lelament a aquest projecte
de l’automàtica. Així doncs, els seus coneixements flueixen dels seus estudis a la impremta
i viceversa. Veuen en aquesta experiència una gran oportunitat per reivindicar uns usos,
unes tècniques que, si no fos per ells, s’haurien perdut en l’oblit.
La seva constitució ha estat fa poc temps, per tant, encara estan en ple aprenentage.
Tot i la curta durada del projecte, han rebut reconeixement de diferents sectors del món
del disseny pel la tasca que porten a terme.
llibret_220x210.indd 24 03/06/13 01:22
llibret_220x210.indd 25 03/06/13 01:22
26
El que volen aconseguir amb el projecte arribar a compartir el coneixement que
adquireixen a través de l’impressor i el maquinista amb tothom que vulgui. També
es senten còmodes com a referent per a possibles persones que prenguin la decisió
de recuperar antigues impremtes i adaptar-les als nous temps que corren.
llibret_220x210.indd 26 03/06/13 01:22
BUNKER
TYPE
llibret_220x210.indd 27 03/06/13 01:22
llibret_220x210.indd 28 03/06/13 01:22
llibret_220x210.indd 29 03/06/13 01:22
llibret_220x210.indd 30 03/06/13 01:22
31
BunkerType és un projecte d’en Jesús Morentin. És dissenyador gràfic de formació i fa quinze
anys que es dedica a la docència en escoles de Disseny com Elisava i ESDi. La procedència
de la seva afició per la impressió tipogràfica prové de la seva família, que es dedicaven al
món de la impressió des de fa generacions.
BunkerType és una idea que es porta a terme als soterranis del pis on el mateix Jesús
té la vivenda. És tracta de diferents trasters on hi guarda tot el material que necessita per
realitzar els seus projectes.
Degut a la dificultat d’accés, BunkerType no té cap tipus de maquinària d’impressió.
Només utilitza una antiga premsa d’enquadernació per imprimir les seves feines. Amb
la pressió en té prou per portar a terme les formalitzacions. Haver-se d’adaptar a l’espai
ha fet que hagi hagut d’adaptar la seva metodologia a les eines de les que disposa.
L’espai BunkerType és ple de famílies tipogràfiques de plom i fusta, interlínies, filets
i comodins. El que més sobta és la gran col·lecció de tipografies de fusta que posseeix.
Segons sembla, les va recollir quan de ben jove treballava en una impremta. Aquesta
impremta va decidir sacrificar les tipografies de fusta per què digitalitzaven tot el procés.
El Jesús, sense saber la importància del seu gest, va decidir no eliminar-les, sinó que les
va guardar en caixes en un espai tancat amb clau durant molt de temps.
A mesura que el Jesús va anar enriquint-se culturalment amb els seus estudis de disseny,
va recordar allò que anys abans havia guardat. Algunes de les tipografies que té encara no
han estat entintades ni una vegada. Moltes d’elles estan en molt bon estat.
llibret_220x210.indd 31 03/06/13 01:22
32
llibret_220x210.indd 32 03/06/13 01:22
llibret_220x210.indd 33 03/06/13 01:22
llibret_220x210.indd 34 03/06/13 01:22
llibret_220x210.indd 35 03/06/13 01:22
llibret_220x210.indd 36 03/06/13 01:22
El Jesús és un artista de la tipografia i el disseny. Degut al poc
espai del que disposa per treballar, ha sintetitzat i endreçat
milimètricament BunkerType. Totes les tipografies reposen en
els seus respectius calaixos. Els papers i les proves d’impressió
estan penjades sobre un cordill en el passadís per què la tinta
s’assequi.
BunkerType és un espai d’experimentació tipogràfica, que
el Jesús comparteix amb els alumnes dels workshops que du
a terme. Tots els ingressos que li arriben a través d’aquests
cursos els inverteix en la compra de nou material.
Crida l’atenció la gran capacitat inventiva del Jesús. Ha estat
capaç d’inventar cunyes de diferents angles per poder imprimir
en diagonal a les seves composicions. Seguint en aquesta línia,
també ha dissenyat una tipografia creada per ell i portada a
terme gràcies a un fresador que el va ajudar.
Un dels seus projectes més importants és la reinterpretació
de la revista The Next Call, del mestre impressor holandès
Hendrick Nicolaas Werkman. Aquest projecte és la síntesi de
la investigació i l’experimentació que el Jesús realitza tots els
caps de setmana a BunkerType.
llibret_220x210.indd 37 03/06/13 01:22
38
La seva intenció actualment és la de produir la seva obra en petita seriació per
vendre aquestes peces a diferents preus. La possibilitat de reproduir les seves
feines i vendre-les fan d’ell un artesà gràfic en tota regla. Ell mateix no sap definir
exactament la seva feina. Sap el que li agrada fer i ho porta a terme sobretot per
la passió tipogràfica i la necessitat de desenvolupar la seva creativitat.
llibret_220x210.indd 38 03/06/13 01:22
ANACRÒ
NICA
llibret_220x210.indd 39 03/06/13 01:22
40
llibret_220x210.indd 40 03/06/13 01:22
llibret_220x210.indd 41 03/06/13 01:22
42
L’anacrònica és un projecte portat a terme per l’Amiel Lammersdorf i l’Arnau
Estela. Els dos han cursat estudis de disseny a la Universitat de Barcelona.
Neix com un projecte d’empresa. Les inquietuds de l’Amiel i l’Arnau
passaven per crear un estudi amb un format diferent dels que ja existien.
Provinents de família d’impressors, van decidir recuperar maquinària
d’impressió per ampliar els serveis que podien oferir. Concretament van
adquirir una minerva Hogenforst i una Korrex Hannover. Al mateix temps,
van accedir a la donació d’un munt de calaixos tipogràfics i pòlisses
tipogràfiques tan de fusta com de plom. Per tancar el cercle, van obtenir
gratuitament una guillotina manual d’una antiga impremta.
El que els diferencia d’altres projectes és que utilitzen polímers per
realitzar els seus dissenys: Paral·lelament, completen els seus encàrrecs
amb composicions tipogràfiques fetes amb plom. Així doncs, han adaptat
maquinària antiga amb processos moderns.
Comparteixen el seu taller amb una artista que treballa amb serigrafia
i un altre dissenyador gràfic. L’olor a tinta té una presència especial en
tot l’espai. Els seus projectes estan per tot arreu. Proves d’impressió i
composicions tipogràfiques omplen la majoria de l’espai.
llibret_220x210.indd 42 03/06/13 01:22
llibret_220x210.indd 43 03/06/13 01:22
llibret_220x210.indd 44 03/06/13 01:23
llibret_220x210.indd 45 03/06/13 01:23
llibret_220x210.indd 46 03/06/13 01:23
llibret_220x210.indd 47 03/06/13 01:23
Treballen sobretot per encàrrec. Han portat a terme diferents projectes: targetes de visita,
invitacions, vinils per a grups musicals, packaging per a cintes de cassette i impressions
per a il·lustradors.
En certa manera, han rebut encàrrecs que no són gaire diferents dels que podia rebre
un impressor fa vint anys. Però el que fa més interessant el seu projecte és que, a través
de la seva passió per la música, busquen noves solucions per els formats musicals. En un
context on el vinil torna a ser un referent per als amants de la música, l’Amiel i l’Arnau
han experimentat amb aquests suports, arribant a uns resultats molt interessants i força
diferents als formats que es poden trobar a les botigues de música.
La seva filosofia resideix en l’essència del context social en el que es troben. Els dos
han abandonat els seus estudis per dedicar-se gradualment al projecte de l’anacrònica.
El seu principal problema és la forma de donar-se a conèixer i rebre nous clients amb
noves propostes de disseny.
llibret_220x210.indd 48 03/06/13 01:23
llibret_220x210.indd 49 03/06/13 01:23
50
Entenen que recuperar la impressió tipogràfica és un valor afegit molt important
per al seu projecte. És clar que el preu al que ofereixen els seus dissenys pot
ser més elevat que l’habitual, però els clients als quals han accedit fins ara, són
persones que saben que l’encàrrec que els demanen serà més car. Fan pedagogia
sobre la feina que fan, per què el client sàpiga que rebrà una proposta única .
llibret_220x210.indd 50 03/06/13 01:23
LATRASTERIA
llibret_220x210.indd 51 03/06/13 01:23
llibret_220x210.indd 52 03/06/13 01:23
llibret_220x210.indd 53 03/06/13 01:23
llibret_220x210.indd 54 03/06/13 01:23
55
La trasteria va néixer de la necessitat que el Germán i la Mònica tenien per treballar
junts en alguna cosa en que poguessin controlar els passos d’un procés de creació
artesanal. Aquest projecte té tot allò que ells estaven cercant: poden crear qualsevol
cosa i controlar el procés des de la idea fins al resultat final. També són capaços de
donar una solució als seus clients per aconseguir un acabat perfecte al seu projecte.
Mentre el Germán s’encarrega de les àrees d’il·lustració i disseny, la Mònica és
la responsable de fer els dissenys propis de la línia gràfica de la trasteria, com també
els dels clients que els requereixen.
Una vegada es van decidir a donar una oportunitat a l’artesania gràfica, van
decidir complementar els seus coneixements teòrics en forma de lectures i vídeos
de les tècniques que necessitaven aprendre per engegar el seu projecte. Entre molts
d’aquests audiovisuals hi havia moltes mostres de tallers americans i australians
que feia temps que treballaven amb letterpress. D’aquesta forma, van construir tot
un imaginari de referents que els ha servit per iniciar-se en el món del grafisme.
Una nit, després de molt dubtar, van decidir comprar la Minerva Heidelberg
que actualment presideix el taller. A partir d’aquesta adquisició, van decidir instal·lar
el taller en dos vells trasters de casa seva per muntar el seu taller. Altrament, aquest
espai va ser el que va acabar donant nom al projecte que el Germán i la Mònica van
decidir engegar. Després de més d’un any d’aprenentatge i experimentació, finalment
van decidir obrir el taller al públic.
llibret_220x210.indd 55 03/06/13 01:23
llibret_220x210.indd 56 03/06/13 01:23
llibret_220x210.indd 57 03/06/13 01:23
llibret_220x210.indd 58 03/06/13 01:23
llibret_220x210.indd 59 03/06/13 01:23
Cap dels dos havien treballat anteriorment en el món
del disseny gràfic. La Mònica prové del món de l’educació
i el Germán és il·lustrador i dibuixant de còmics. Ha estat
la seva passió per aquest ofici el que els ha fet posar les
piles per aprendre tot el que necessiten, sense deixar
d’aprendre cada dia. Compten amb l’ajuda d’alguns
impressors i estudis que els ajuden a seguir avançant.
Entre ells hi trobem el Jesús Morentín de BunkerType.
Senten passió per la impressió tipogràfica. Se’ls fa
difícil descriure quina és la sensació que tenen quan
treballen amb impressió tipogràfica. Senten que cada
error o encert és transmet instantàniament sobre paper
i que, finalment, la impressió és perfecta gràcies als
ajustos i canvis que ells mateixos fan durant el procés
d’elaboració del projected.
llibret_220x210.indd 60 03/06/13 01:23
Tot el material que han aconseguit per completar
el seu projecte és comprat o regalat de vells impressors ja
jubilats. La Minerva Heidelberg la van comprar a un home
de Sant Vicenç de Castellet que ja s’havia jubilat després
d’una llarga i difícil recerca. Un dels grans inconvenients
que sentien és que moltes de les màquines que trobaven
no estaven en bon estat.
Les seves perspectives de futur giren al voltant del seu
projecte i la impressió tipogràfica. Tenen molt present que
actualment s’està vivint un auge per treballar amb tota
tipografia de plom i fusta, i que això es pot convertir en
una moda que s’acabi en algun moment.
El que tenen molt clar és la possibilitat de no tancar-se
a d’altres tècniques útils per complementar tota la oferta
que són capaços d’oferir a través del seu taller. No creuen
que la impressió tipogràfica hagi de ser la pedra angular
del seu projecte, sinó que per la millor evolució del seu
projecte, han d’aprendre i conèixer nous mètodes per
realitzar el que els clients puguin necessitar.
llibret_220x210.indd 61 03/06/13 01:23
62
El Germán i la Mònica són gent jove, dinàmica i emprenedora que ha estat capaç
d’iniciar un projecte arriscat en una època convulsa i aconseguir estabilitzar-lo
i fins i tot ampliar-lo gràcies a l’esforç i l’energia que posen en cada disseny que
realitzen. La seva activitat en les xarxes socials els ha ajudat a créixer com a taller
i la seva feina els ha fet evolucionar com a persones.
llibret_220x210.indd 62 03/06/13 01:23
GRANJAGRÀFICA
llibret_220x210.indd 63 03/06/13 01:23
llibret_220x210.indd 64 03/06/13 01:23
llibret_220x210.indd 65 03/06/13 01:23
66
La granja gràfica es pot definir com un estudi de disseny i estampació artesanal
i letterpress a Barcelona. Els creadors del projecte són l’Elies i la Gabriela.
Estan envoltats de tipografies de plom i fusta, espàtules, tinta, premses i maquinària
d’impressió. És un espai que conserva l’antic ofici de la impressió tipogràfica, els seus
coneixements específics i el seu esperit.
La seva particularitat recau en la forma d’imprimir i la bellesa dels resultats.
Les seves habilitats els fan capaços de desenvolupar qualsevol projecte des del primer
esboç fins a l’imprès final. Per resoldre els problemes que poden sorgir per reproduir
imatges, utilitzen gravats en fusta, linòli o clixés de fotocomposició. Amb cura, escullen
el paper més adequat per al projecte, les tintes més adients i la enquadernació que tots
els projectes requereixen.
Entre la maquinària que han estat capaços de recuperar s’hi troben una Minerva
ibèrica, una Heildelberg d’aspes, una adana, que és una reproducció petita de les
minerves, tòrculs i màquines de proves.
Aquesta parella creativa porta a terme una gran varietat de projectes. En un principi
el client els pot encarregar el que vulgui i ells intenten adaptar la seva proposta a les
necessitats de cadascú. Fins al moment han treballat en infinitat de projectes. Aquests
van des de targetes de visita, invitacions per a casaments i aniversaris, posters, però
el que realment els diferencia dels altres tallers és que ells han decidit apropar-se
a les necessitats dels artistes per fer llibres d’autor.
llibret_220x210.indd 66 03/06/13 01:23
llibret_220x210.indd 67 03/06/13 01:23
llibret_220x210.indd 68 03/06/13 01:23
llibret_220x210.indd 69 03/06/13 01:23
llibret_220x210.indd 70 03/06/13 01:23
llibret_220x210.indd 71 03/06/13 01:23
72
Així doncs, són capaços de composar textos per crear llibres,
i tota la feina que això comporta. Saben que la metodologia és
lenta i laboriosa, però els seus clients cerquen exactament això,
una obra acurada i realitzada artesanalment. La majoria de gent
que els fa aquests encàrrecs són artistes i il·lustradors que veuen
en aquesta possibilitat una forma d’aportar un cert grau més de
valor gràfic a les seves obres.
La seva filosofia de treball prové del seu interès des de ben
petits per tot el que fa referència a les arts gràfiques. Els seus
pares havien sigut impressors, així que vivien entre tipografies
i màquines la gran majoria del temps. D’aquesta forma van poder
aconseguir fer-se amb tot l’equipament necessàri per engegar
la granja gràfica. Van decidir abandonar Olot i instal·lar-se a
Barcelona, per què la capital catalana ofereix més possibilitats
de connectar amb clients més afins a les propostes que es poden
desenvolupar en el taller.
Veuen amb bons ulls les perspectives de futur que se’ls
presenten. Els va ser molt difícil engegar el projecte i començar
a tenir clientela estable. Però gràcies a la didàctica que ofereixen
a través de workshops i la publicitat en xarxes socials, han estat
capaços d’avançar i consolidar la seva proposta de taller. Podem
considerar-los com un taller d’artesania de cap a peus. Creen
sèries limitades de tots els treballs que fan, ja siguin personals
per a clients. Composen les il·lustracions amb linogravat, gravat
xilogràfic o clixés de fotopolímer.
llibret_220x210.indd 72 03/06/13 01:23
llibret_220x210.indd 73 03/06/13 01:23
74
Han sabut adaptar-se a les necessitats de la societat, usar una metodologia de
treball pròpia i meticulosa. Saben que hi ha més gent que es dedica a treballar
de la mateixa forma que ells, i en certa manera, els consideren més companys que
competència. Així, entre tots, poden consolidar a la ciutat de Barcelona una nova
manera de fer disseny gràfic.
llibret_220x210.indd 74 03/06/13 01:23
llibret_220x210.indd 75 03/06/13 01:23
llibret_220x210.indd 76 03/06/13 01:23
HISTÒ
RIAllibret_220x210.indd 77 03/06/13 01:23
llibret_220x210.indd 78 03/06/13 01:23
79
SEGLEXIX
llibret_220x210.indd 79 03/06/13 01:24
llibret_220x210.indd 80 03/06/13 01:24
81
Crystal Palace, 1851
Durant el segle XIX, Europa i els EUA van experimentar un creixement industrial
sense precedents [...] la irrupció de la producció mecanitzada no només va provocar
una profunda revolució social, sinó també una commoció cultural. Criteris estètics
que havien regit la producció artesana i artística d’èpoques precedents quedaren
obsolets, i el canvi fou tan ràpid que el cos social no encertava a trobar-ne de nous
(Campi, 2012). La situació del moment, on la producció industrial generava milers
de productes, va comportar un descens de la qualitat d’aquests, i per tant, una
pèrdua d’identitat cultural. Els artesans, que durant mil·lennis posaven identitat
i dignitat als objectes, havien quedat fora de joc suplantats per milers d’anònims
i humils projectistes industrials que sota les ordres dels patrons interpretaven
fidelment els gustos d’una nova clientela (Campi, 2012).
Podem deduir que per culpa de la nova producció mecanitzada, la figura dels
artesans havia perdut tot el pes en el procés de creació dels productes i la qualitat
d’aquests, havia minvat considerablement, però en contrapartida la producció
havia crescut exponencialment.
El moviment Arts & Crafts
llibret_220x210.indd 81 03/06/13 01:24
82
No és d’extranyar, que la mecanització de la producció d’objectes
i la seva expansió envers les classes mitjanes, antigament desprovistes
d’algun tipus d’accés a aquests, generés en la societat una sensació
d’optimisme per tota la revolució que s’estava produint. En definitiva,
tothom sabia dels progressos que es duïen a terme en la època.
No sembla descabellada la idea de promoure esdeveniments
en un espai únic, per publicitar els avenços tecnològics i els productes.
Serà doncs, en aquest marc històric, quan el príncep regent a Anglaterra,
marit de la reina Victòria, promogués la fita més important del moment:
l’Exhibició de Treballs de la Indústria de totes les Nacions, coneguda
històricament com la Gran Exhibició, celebrada al enigmàtic edifici
Crystal Palace ubicat al Hyde Parkde Londres l’any 1851.
Segons Pevsner “cap generació anterior podia haver concebut la idea
d’organitzar exposicions mundials de matèries primeres i productes tècnics
com aquesta” (2000, p. 43). El problema amb el que els visitants van trobar
va ser que la qualitat estètica dels productes era abominable.
No és d’extranyar, doncs, que ben aviat s’iniciés una discussió a Anglaterra
sobre el fracàs de la estètica i la ornamentació dels productes fets a màquina.
Els dissenyadors amb alguna reputació no van entrar en la indústria, els artistes
s’en mantenien apartats i els obrers no opinaven en qüestions estètiques.
En aquest context de desafecció, és comprensible que els propis organitzadors
entre els quals hi figura Henry Cole (1808-82), es decidíssin a intentar cercar
una reforma del senit estètic dels objectes.
Exposició universal de l’any 1851
llibret_220x210.indd 82 03/06/13 01:24
llibret_220x210.indd 83 03/06/13 01:24
llibret_220x210.indd 84 03/06/13 01:24
85
Cole produirà l’any 1847 el que ell anomenà manufactures d’art, objectes
d’ús diari millor dissenyats que els que hi havia a la època (Pevsner, 2000, p.45).
El que realment succeeix és que Henry Cole inicia els plantejaments que després
William Morris portarà a terme a l’empresa Morris&Co.
El que elevarà a Morris com a reformista del disseny, molt per sobre de la figura
de Cole, no és només que ell tingués un autèntic geni de dissenyador, sinó que
va saber reconèixer la unitat d’una època amb el seu sistema social [...]
Morris va sentir el deure social de volcar a l’artista cap a l’artesà-dissenyador.
En paraules d’Isabel Campi (2007, p.101): “Morris va obrir nous camins per
a la teoria i pràctica del disseny”.Ens trobem doncs, en un context de recerca d’uns
nous fonaments que dotin el disseny d’una estructura més consistent per combatre
la competència del producte industrial. William Morris desenvolupa un paper
important en aquesta recerca a través de la formació de l’empresa Morris, Marshall,
Faulkner and Co., entesa com un taller d’art capaç d’oferir serveis i productes
de decoració d’acord amb l’ideal artesanal. Més endavant, per certes desavinences
amb els seus socis, Morris decideix crear la seva propia empresa, Morris&Co.
En aquest moment, quan pot prendre plena responsabilitat de totes les etapes
del procés d’elaboració del producte. A través de totes les etapes de creació, Morris
tenia un gran domini dels oficis artesanals. Això, indubtablement va passar deguta
la passió que aquest sentia per la seva professió. D’aquesta forma, proposava
a la seva empresa i als seus proveïdors uns criteris de qualitat de gran rigor,
fet que el feia destacar de la competència.
Fàbrica d’estampació del segle XIX
llibret_220x210.indd 85 03/06/13 01:24
86
Al cap d’uns anys de gran producció, Morris va voler donar un gir a la seva forma
d’actuar. Va investigar una nova relació entre ètica i estètica vinculada a la societat
de l’art i la seva reintegració a la vida quotidiana. El més rellevant de tota
la seva recerca és la importància del que ell considerava uns bons critèris estètics
per al disseny, els valors que regulen la producció industrial, els principis econòmics
i productius i el paper que ha de desenvolupar el dissenyador dins de la estructura
social i productiva (Campi, 2000, p.110).
En el que fa referència al moviment Arts & Crafts, aquest va intentar crear
una alternativa basada en la producció artesanal i el model de vida dels gremis
medievals en contrapartida de la organització i la producció de la societat industrial.
Alguns integrants del moviment van ser pintors i arquitectes, els quals van deixar
les carreres per dedicar-se al disseny, sota el lema “Convertim els nostres artistes
en artesans i els nostres artesans en artistes!”. El moviment en sí no va tenir gaire
a veure amb la industria i el comerç a gran escala, però les seves idees van generar
furor a nivell internacional gràcies a una política de comunicació força eficaç.
D’una banda, a través de les publicacions, i de l’altra, a través de la Arts & Crafts
Exhibition Society, creada l’any 1888; aquest era un espai on els creadors podien
exhibir les seves obres i propagar la seva filosofia (Campi, 2000, p.112).
Objectes mostrats durant l’Exposició Universal de 1851
llibret_220x210.indd 86 03/06/13 01:24
llibret_220x210.indd 87 03/06/13 01:24
llibret_220x210.indd 88 03/06/13 01:24
llibret_220x210.indd 89 03/06/13 01:24
llibret_220x210.indd 90 03/06/13 01:24
MORRIS
llibret_220x210.indd 91 03/06/13 01:24
9292
La figura de William Morris va ser la més resolutiva de tot el moviment de les Arts &
Crafts i, en conseqüència, cal analitzar què passa amb les idees de Morris a l’actualitat.
Aquesta connexió es va produïr a traves del text d’Anna Calvera sobre William Morris
titulat La modernidad de William Morris (1997) .
En aquest text es fa referència a la evolució de Morris a través de la seva empresa
Morris&Co., la politica de disseny que va desenvolupar, la estètica i la funció decorativa
dels productes que aquesta creava. William Morris ha estat un dels referents que més
ha influenciat la història del disseny durant tots els temps. Ara bé, arribats a aquest punt, el marc teòric de la investigació estava molt centrat
a la Gran Bretanya, en el moviment de les Arts & Crafts i la figura de William Morris.
La curiositat, però, va conduïr la investigació cap a un territori més proper, Catalunya.
El devenir d’aquesta proposta va sorgir després de pensar que era bo veure si hi havia
hagut lligams entre el moviment de les Arts & Crafts i Catalunya per comparar
el context actual, aquest TFG vol prendre com a referència actituds que succeeixen
en la actualitat a la ciutat de Barcelona. Per tant, per comparar la situació actual
amb la situació històrica de finals del segle XIX, calia extendre la investigació
i intentar cercar si les Arts & Crafts van tenir seguiment a Catalunya.
És una idea força acceptada que l’orígen d’un fenòmen com el modernisme català
s’ha de buscar a la Anglaterra victoriana, i més concretament, a Londres, durant
els últims quinze anys del segle. No es pot parlar, però, d’un orígen en sentit literal
de la paraula, sinó més bé d’una genèrica font d’inspiració. Per al fenòmen català
el precedent obligat era – i continua essent – la figura de William Morris, i en segon
pla, el moviment Arts & Crafts (Calvera, 1997, p.231). William Morris (1834-1896)
La modernitat de William Morris
llibret_220x210.indd 92 03/06/13 01:24
llibret_220x210.indd 93 03/06/13 01:24
llibret_220x210.indd 94 03/06/13 01:24
95
En la influència de les Arts & Crafts, una mirada a la cronologia invalida la idea
de desenvolupar qualsevol hipòtesis que vegi en el model de les Arts & Crafts
el resorgir de l’artesania catalana de finals de segle xix (Calvera, 1997, p.235).
El problema sorgeix en el fet que el moviment modernista català a través de
l’expressió artesana conviu en el temps en la formació del primer grup d’artistes
que forma el moviment de les Arts & Crafts.
En aquest moment de la exploració, calia anar directament a la font, per què
la intuició de sortida del TFG quedava refutada. Així doncs, el més interesant
en aquest sentit, era entrevistar-se directament amb l’Anna Calvera.
L’Anna Calvera és Doctorada en Filosofia per la Universitat de Barcelona,
Dissenyadora gràfica titulada per la Escola Elisava, Professora de Disseny a la seu
Facultat de Belles Arts de la Universitat de Barcelona i de l’Escola Elisava, i autora
del llibre La Formació del Pensament de William Morris, entre d’altres escrits.
Les entrevistes exploratòries no tenen pas la funció de verificar una hipòtesi,
ni de recollir o analitzar unes dades concretes, sinó la d’obrir una via de reflexió,
eixamplar i precisar el ventall de les lectures i la de prendre consciència d’unes
dimensions de la problemàtica que a l’investigador, altrament, no se li haurien
ocorregut (Quivy, Van Campenhoudt, 1997, p.48).
Partint de la idea que la entrevista amb l’Anna Calvera buscava obrir noves vies
de recerca per a la investigació, es va pretendre que l’interlocutora expressés
vivències o la percepció que aquesta té sobre el procés d’investigació que porta
a terme en el que a l’artesania gràfica es refereix.
Disseny d’un estampat per parets de Morris
Mostra de treballs de la Kelmscott Press
llibret_220x210.indd 95 03/06/13 01:24
llibret_220x210.indd 96 03/06/13 01:24
llibret_220x210.indd 97 03/06/13 01:24
llibret_220x210.indd 98 03/06/13 01:24
LETTERPRESS
llibret_220x210.indd 99 03/06/13 01:24
100100
Si és cert que la revolució industrial,convencionalment datada
entre 1760 i 1830, marca la gran línia divisoria entre producció
artesanal e industrial, existeix almenys un sector, la impremta,
que anticipa en més de tres segles aquesta revolució i que pot
considerar-se a tots els efectes com activitat classiflicable en
l’àmbit del disseny (de Fusco, 2005, pàg.17).
Si bé és cert que es podrien trobar altres traces històriques
per definir en quin període es pot parlar de l’inici del disseny,
hi ha un cert acord en atorgar aquest mèrit a Gutenberg i la
invenció de la impremta. El disseny es defineix per la producció
d’objectes, sorgits d’un projecte, portadors de valors estètico-
funcionals i reproduïbles en sèrie il·limitada gràcies a totes
les tècniques industrials (de Fusco, 2005, pàg.13).
En tot procés de creació, existeixen quatre factors que
defineixen l’experiència del disseny, sigui quina sigui la seva
modalitat: el projecte, la producció, la venda i el consum
(de Fusco, 2005). A través d’aquesta afirmació queda definit
el que es considera disseny des dels inicis fins als nostres dies.
Qualsevol dels processos en el qual hi intervinguin aquestes
quatre especificacions, es podrà considerar com a disseny.
Aquest exemple ens serveix per entendre que, la invenció
de la impremta de tipus mòvils de Gutenberg és pot considerar
com l’inici del concepte de disseny. Si en l’exploració anterior
s’havia pres com a referent el moviment Arts & Crafts, cercant
aquest concepte, ara queda clar que es pot partir d’aquesta
perspectiva històrica anterior per definir el disseny.
És clar que aquesta afirmació suscita i ha suscitat molta
controvèrsia al llarg de tota la construcció del model històric
del disseny, però gràcies als quatre factors definits per de Fusco,
parlem de Gutenberg per què compleix les quatre especificitats:
el projecte que desenvolupa és la reproducció de la Biblia.
La producció que es va portar a terme gràcies a la invenció
de la impremta de tipus mòvils; la venda posterior d’aquests
impresos fan de Gutenberg el primer dissenyador de la història.
Johannes Gutenberg (c. 1398 – 3 de febrero de 1468)
La invenció dels tipus mòbils
llibret_220x210.indd 100 03/06/13 01:24
llibret_220x210.indd 101 03/06/13 01:24
llibret_220x210.indd 102 03/06/13 01:24
103
La dicotomia davant la que ens trobem és la següent: Gutenberg
crea dos conceptes de disseny diferents. Per una banda, podem
parlar de disseny industrial per tot el que fa referència envers
les estratègies de producció mecanitzada que porta a terme
a nivell industrial. De l’altre, és pot considerar el precursor de
l’especialitat de disseny gràfic, per les aportacions que fa a
l’ofici a través de les seves fórmules de composició de la pàgina
i construcció tipogràfica. Renato de Fusco ens aclareix aquestes
afirmacions quan ens diu que “al considerar el caràcter mòvil
com a nucli de la impressió per les seves característiques
tècniques, productives, econòmiques i estètiques, caldria
concebre’l directament com a prototip metodològic de qualsevol
categoria de disseny posterior [...] Més enllà de les aportacions
tècniques, la clau de l’invent radica en la concepció i realització
de la unitat gràfica mínima [...] Gràcies a l’invent dels caràcters
mòvils va ser possible l’ús reiterat d’un sol disseny de lletra,
en el que es concentrarà la projecció dels tipògrafs.
A través d’aquestes reflexions, podem situar cronològicament
l’inici del concepte de disseny. Cal considerar que posteriorment
Venecia s’erigeix com el major centre d’impressió d’Europa
gràcies a la invenció de la impremta, que succeeix a Alemanya.
Seus seràn els avenços en el que fa referència a proporcions
harmòniques de la construcció de la pàgina i disseny de
tipografies. Entre moltes figures del moment, cal destacar
Nicolas Jenson. Segons Enric Satué (1989, p. 37) “representa
l’orígen d’una actitut estètica i racional en el tractament de
la pàgina impresa. En un altre context, també cal citar Aldo
Manuzio (1449-1515), el qual edita els clàssics grecs i llatins
amb una qualitat formal poc comuna ( Satué, 1989, p. 37).
Ens trobem davant d’un descobriment importantíssim per
al disseny gràfic, la impremta, i observem quina és la seva
continuïtat a través de personatges singulars com els citats
anteriorment, Gutenberg i Nicolas Jenson. En aquest punt,
aturarem la investigació i reflexionarem sobre els continguts
assolits. Si bé és cert que en el context explorat, tota una
successió de personatges entren en escena i desenvolupen
diferents construccions tipogràfiques i disertacions sobre
l’estructura
de la pàgina, no és aquest l’objectiu d’aquesta investigació.
Aquests referents ens serveixen per observar les formes
primitives de disseny, com es creen i es desenvolupen.
Una persona coneixedora de la evolució de les estructures
històriques del disseny gràfic, veurà que, en la intenció
d’aquesta investigació, la necessitat de Gutenberg és tansols
una referència als inicis de la professió.
La figura històrica dels primers impressors, dedicats a l’art
de la composició i creació tipogràfica, és tot un referent per
als dissenyadors del moment actual en el que ens trobem.
Mostra de la tècnica d’impressió
llibret_220x210.indd 103 03/06/13 01:24
104
Ara bé, El que és interessant per aquesta investigació
és el trencament dels lligams del disseny gràfic amb la seva
formalització més artesanal. No es tracta d’una afirmació feta
sense reflexió teórica. Si ens fixem en les paraules d’Isabel
Campi (2012, p. 30) ”malgrat que el dissenyador no és artesà
de la producció, sí que és en canvi un artesà del projecte,
aquest és sempre únic i requereix desenvolupament laboriós
i acurat”. El que sembla, doncs, és que el dissenyador es pot
concebre com a un artesà de la creació del projecte, però no
un artesà en la producció d’aquest.
Segons el plantejament d’Isabel Campi, és pot assegurar
que la figura del dissenyador encara manté singularitats que
l’apropen al món de l’artesania, però en el desenvolupament
projectual. Si ens centrem en l’àrea de treball del dissenyador
gràfic, entendrem millor el concepte que es desenvolupa .
Segons l’estructura actual del sector, hi ha dues figures
trascendentals a comprendre en el procés de realització d’un
projecte: el dissenyador gràfic i l’impressor. El primer, segons
Isabel Campi, desenvolupa les funcions de creació gràfica,
o sigui, un artesà del projecte; l’impressor seria, en aquest
context, un artesà de la producció. Ambdues configuren una
estructura bàsica de producció, utilitzant un mateix llenguatge
per a portar a terme les propostes del primer, utilitzant tots els
coneixements que li aporta el segon.
Segons el model plantejat, la hipòtesi definitiva tracta
d’investigar si existeixen perfils de dissenyador que integrin
ambdues especialitats un artesà del projecte i un artesà de la
producció. Gràcies a aquests dos conceptes, podriem assegurar
que, si coexisteixen aquestes especificitats en un sol dissenyador,
podriem parlar d’un artesà del disseny gràfic.
Les primeres fórmules de creadors en l’àmbit del disseny gràfic
es podien definir de la següent forma: uns professionals que
decidien sempre tots els detalls de les etapes procés de creació.
Aquest model, al llarg de la història, s’ha anat diversificant,
en definitiva, s’ha transformat com a conseqüència de la divisió
del treball. Les tasques que en un inici desenvolupava una sola
persona es van diversificar en diferents especialitats, estructurant
així el planificació en diferents fases. Els projectes, la producció
i la distribució, esmentats anteriorment, es desenvolupaven
gràcies a diferents persones que integraven el projecte.
Pàgina següent: Biblia de 42 línes de J.Gutenberg
Pàgina actual: Gravat que mostra la manipulacióartesana de la impressió tipogràfica
llibret_220x210.indd 104 03/06/13 01:24
llibret_220x210.indd 105 03/06/13 01:24
llibret_220x210.indd 106 03/06/13 01:24
llibret_220x210.indd 107 03/06/13 01:24
llibret_220x210.indd 108 03/06/13 01:24
SEGLEXXI
llibret_220x210.indd 109 03/06/13 01:24
110
Reivindicar estructures històriques sempre ha estat una forma de generar discussió.
En el que fa referència al disseny gràfic, des de l’aparició de l’ordinador com a eina
professional, han existit arguments a favor i en contra d’aquest. En la digitalització
de la indústria gràfica, molts procediments han perdut pes en la indústria; alguns
factors que han causat aquesta pèrdua de recursos productius han estat la necessitat
de cobrir una demanda faraònica dels productes, i la precisió amb la qual actua
la maquinària d’impressió en la seva versió digital.
Donar resposta a la demanda creixent d’un mercat immers en una filosofia
consumista ha estat una de les premises de la indústria gràfica durant el final
del segle xx i els primers anys del segle xxi. Des de la invenció de la impremta de tipus
mòvils l’any 1455, diferents avenços han transformat la indústria gràfica: la invenció
de la linotipia i les premses mecanitzades l’any 1886 a l’offset i fotocomposició l’any
1945. Aquest desenvolupament mecanitzat del procés portava com a resultat canvis
a la estructura de la indústria, com també del disseny gràfic, canviant, entre d’altres,
el disseny de les tipografies, de la composició de la pàgina, etc... A partir del 1985,
el procés d’autoedició vinculat a l’ordinador personal accelera una revolució que ens
porta fins als nostres dies. L’any 1995 el procés d’impressió passa per una conversió
a nivell mundial, el que es coneix com a digitalització global, això genera la connexió
directa entre l’ordinador i la màquina ( Martín, Mas, 2004, p. 29). En aquest moment
de la història, s’eliminaràn molts procesos manuals i s’obtindrà amb el mateix temps
un major control del resultat.
Linotipia inventada per Otto Mergenthaler
Del digital a l’analògic
llibret_220x210.indd 110 03/06/13 01:24
llibret_220x210.indd 111 03/06/13 01:24
llibret_220x210.indd 112 03/06/13 01:25
113
Potser ens trobem en una situació revolucionaria pel que fa a la sistematització
dels processos. Tan la indústria gràfica com els dissenyadors hauràn d’aprendre noves
tècniques i nous llenguatges per adaptar-se a la nova perspectiva que es desenvolupa
gràcies a la introducció de l’ordinador en la cadena d’elaboració de productes gràfics.
Es tractarà d’una etapa molt enriquidora pel que fa a la produccó gràfica, on
indústries podràn abaratir costos i oferir els seus productes amb més velocitat del que
normalment ho feien. Des d’un altre punt de vista, els dissenyadors seràn més o menys
reacis a la utilització de la nova tecnologia, però s’hi aniràn introduïnt gradualment,
molts moguts per la curiositat de les possibilitats de les noves eines tecnològiques,
i d’altres, per què la pròpia indústria els hi reclamarà una renovació .
La imminent transició cap a la digitalització dels processos de producció serà
demolidora amb les antigues tècniques de reproducció. Amb l’aparició del sistema
d’impressió offset i la fotocomposició l’any 1945 s’inicia aquest procés, tot i que totes
les tècniques conviuen sense cap problema amb les impremtes de producció artesanal
amb tipografies de plom. L’ofset s’encarrega de la gran producció de llibres i revistes,
fent així que aquestes impremtes tipogràfiques dediquin els seus esforços a mercats
més reduïts: impressió de talonaris, targetes, postals, etc... Moltes impremtes de petit
format subsistiràn a través d’aquests i d’altres encàrrecs, la dimensió dels quals sempre
serà acurada amb les dimensions de la impremta.
A partir de l’inici del segle xxi, moltes impremtes de petit format han hagut d’anar
tancant per què no podien assolir les demandes dels clients, potser degut sobretot
Linotipistes a principis de segle XX composant línies per The Times (1903)
llibret_220x210.indd 113 03/06/13 01:25
114
a la falta de modernització dels seus negocis. Al mateix temps, les pròpies impremtes
que no poden assumir els costos de l’adaptació als nous canvis tecnològics es veuràn
obligades a perdre gradualment els seus encàrrecs en favor de grans indústries
gràfiques que han pogut fer una inversió més important i més ràpida, adequant-se
a les noves característiques del mercat. Aquesta acceleració condemna a un nombre
important d’impremtes a la desaparició; aquest context es pot fer realitat també gràcies
a que la gran majoria de propietaris d’aquestes microindustries són persones d’una
edat avançada, que prefereixen aguantar un temps més el seu negoci i jubilar-se, que
fer una gran inversió. Així doncs, aquestes empreses es quedaràn encara amb un petit
mercat que englobarà la impressió de targetes de visita, talonaris i edicions de tiratges
curts i de poques pàgines.
El pas següent en aquest context és el desús de la maquinària d’impressió analògica
i de les tipografies de plom i de fusta. Moltes màquines d’impressió es venen a pes,
en funció del preu del metall del que estan construïdes. Amb les tipografies construïdes
amb plom succeeix una cosa similar: moltes d’elles són destruïdes, ja que sembla ser
que el plom és un metall car i reaprofitable; les tipogràfies de fusta seràn cremades
en fogueres, o tancades en caixes i obligades a caure en l’oblit.
Mostra d’impressió de revistes en cadena
llibret_220x210.indd 114 03/06/13 01:25
llibret_220x210.indd 115 03/06/13 01:25
llibret_220x210.indd 116 03/06/13 01:25
BIBLIO
GRAFIA
llibret_220x210.indd 117 03/06/13 01:25
llibret_220x210.indd 118 03/06/13 01:25
119
· Campi, I. (2007). La idea y la matéria. Barcelona: Gustavo Gili.
· Campi, I. (2012). Què és el disseny?. Barcelona: Educaula 62
· Calvera, A. (1997). La modernidad de William Morris. Barcelona: Elisava Escola Superior de Disseny.
· Calvera, A. (1997). Acerca de la influéncia de William Morris y el movimiento Arts&Crafts en Cataluña.
Primeros apuntes y algunas puntualizaciones. Barcelona: D’art.
· de Fusco, R. (2005). Historia del diseño. Barcelona: Santa&Cole Publicaciones.
· Griñó, D. (1982). Oficis que es perden. Barcelona: Editorial Millà.
· Martín Montesinos, J.L., Mas,M. (2004). Manual de tipografia: del plomo a la era digital. (4a edició)
València: Editorial Campgràfic.
· Meggs, P., Purvis, A. (2009). História del diseño gráfico (4a ed.). Barcelona: Editorial RM Verlag.
· Pelta, R. (2004). Diseñar hoy. Barcelona: Ediciones Paidós Ibérica.
·Pevsner, N. (2000). Pioneros del diseño moderno: de William Morris a Walter Gropius. (1949)
Barcelona : Ediciones Infinito.
· Quivy, R., Campenhoudt, L. (2007). Manual de recèrca en ciències socials. Barcelona: Herder Editorial.
· Satué, E. (1989). El diseño gráfico: Desde los orígenes hasta nuestros días. Madrid: Alianza Editorial.
· Sennet, R. (2010). El artesano (2a ed.). Barcelona: Editorial Anagrama.
llibret_220x210.indd 119 03/06/13 01:25
llibret_220x210.indd 120 03/06/13 01:25