llibre de resums...llibre de resums del xx congrés de metges i biòlegs de llengua catalana 9amb el...

Llibre de Resums del XX Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana 1

LLIBRE

DE

RESUMS

2017

2 Llibre de Resums del XX Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana


2017

LLIBRE

DE

RESUMS


AMB EL PATROCINI DE:

Amb la col·laboració de:

Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

Delegació Comarcal del Bages


Amb el suport de:

Arxiu Històric de les Ciències de la Salut«Simeó Selga i Ubach»

Acció Cultural del País Valencià

AMPANS

Centre Sanitari del Solsonès FPC

Col·legi de Biòlegs de Catalunya

Col·legi Oficial de Biòlegs de la ComunitatValenciana

Consell Comarcal del Solsonès

Gerència Territorial Catalunya Central del’ICS

Hospital de Cerdanya/Hôspital deCerdagne

UManresa. Universitat de Vic. UniversitatCentral de Catalunya

Consorci Hospitalari de Vic

Fundació Hospital Sant Bernabé

Hospital Universitari de Vall d’Hebron

Institució Catalana d’Història Natural

Universitat de Vic. Universitat Central deCatalunya

Institut d’Investigacions BiomèdiquesAugust Pi Sunyer (IDIBAPS)

Òmnium Cultural

Societat Catalana de Biologia

Societat Catalana de Neurologia

Societat Catalana d’Història de la Medicina

Museu d’Històr ia de la Medic inade Catalunya

Universitat de Girona. Facultat de Medicina

Societat Catalana d’Història de laCiència i la Tècnica

Societat Catalana de Medicina Familiar(CAMFIC)

Unitat d’Història de la Medicina.Universitat de Barcelona

Universitat Internacional de Catalunya

TERMCAT

Col·legi de Logopedes de Catalunya

Consorci Sanitari de l’Anoia

Societat Catalana de Gestió Sanitària

Col·legi Oficial de Metges de Tarragona


© de l’edició: Societat Andorrana de Ciències© de l’edició: Fundació Alsina i Bofill© de l’edició: Althaia. Xarxa Assistencial Universitària de Manresa© dels texts: els seus autors

Primera edició: Manresa, setembre de 2017

Coordinació de l’edició: Lluís Guerrero i Sala

Imatge gràfica i disseny: Joan Pujol i Ros

Direcció de la publicació: Societat Andorrana de CiènciesCentre Cultural la LlacunaCarrer Mossèn Cinto Verdaguer, 4, 2onAD500 Andorra la Vella (Principat d’Andorra)Tel.: +376 829 729; Fax: +376 852 383E-mail: [email protected]

Dipòsit legal: AND-428-2017ISBN: 978-99920-61-34-3 (Suport electrònic)

EDITA

Activitat acreditada pel Consell Català de Formació Continuada de lesProfessions Sanitàries — Comisión de Formación Continuada delSistema Nacional de Salud amb 1,4 crèdits.(09/020157-MD)

Als estudiants que assisteixin al congrés, i portin la certificaciód’assistència, se’ls reconeixeran 0,5 crèdits europeus en crèdits delliure elecció de les titulacions estatals de la Universitat d’Andorra.


TAULA

Comitès del congrés ......................................................... 13

Presentació ...................................................................... 21

PRIMERA PONÈNCIAOrígens i finalitats socials dels modelssanitaris de parla catalana ................................................. 25

SEGONA PONÈNCIAL’atenció primària que volem.............................................. 53

TERCERA PONÈNCIAMedi ambient, globalització i salut ...................................... 77

QUARTA PONÈNCIAEls Congressos de Metges i Biòlegs de LlenguaCatalana: més de cent anys (1913-2017)......................... 111

TEMES LLIURES ............................................................. 151


COMITÈS DEL CONGRÉS

PRESIDÈNCIA

PRESIDENTS

Dr. Lluís Guerrero i SalaDr. Miquel Vilardell i Tarrés

VICEPRESIDENTS

Dr. Pere BonetPresident de la Junta Comarcal del Bages del CoMB

Dr. Jaume PadrósPresident del Col·legi de Metges de Barcelona (CoMB)

Sra. Rosa M. AlberdiConsellera en el Consell de Col·legis d’Infermeres i Infermers de Catalunya (CCIIC)

Dra. Rosa Maria MandicóConsellera menor i presidenta Comissió de Social del Comú de Canillo


COMITÈ D’HONOR

M. Hble. Sr. Carles PuigdemontPresident de la Generalitat de Catalunya

M. Hble. Sra. Carme ForcadellPresidenta del Parlament de Catalunya

Hble. Sr. Antoni ComínConseller de Salut de la Generalitat de Catalunya

Hble. Sr. Lluís PuigConseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya

Hble. Sra. Patrícia GómezConsellera de Salut del Govern Balear

M. Il·ltre. Sr. Carles ÀlvarezMinistre de Salut del Govern d’Andorra

Excm. Sr. Josep Antoni BombíPresident de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya

Excm. Sr. Josep M. VenturaPresident de la Reial Acadèmia de Farmàcia de Catalunya

Il·lm. Sr. Àlvar NetPresident de l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut

de Catalunya i de Balears

Rector Mgfc. Xavier GilRector de la Universitat Internacional de Catalunya

Rector Mgfc. Jordi MontañaRector de la Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya

Rector Mgfc. Miquel NicolauRector de la Universitat d’Andorra

Il·lm. Sr. Valentí JunyentAlcalde de Manresa

Il·lm. Sr. Joandomènec RosPresident de l’Institut d’Estudis Catalans


Il·lm. Sr. Agustí ComasPresident del Consell Comarcal del Bages

Il·lma. Sra. Ester FranquesaDirectora general de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya

Sr. David ElviraDirector del Servei Català de la Salut

Sr. Jaume PadrósPresident del Col·legi de Metges de Barcelona

Sr. Albert TortPresident del Col·legi Oficial d’Infermeres i Infermers de Barcelona

Sr. Antoni GómezPresident Col·legi Oficial d’Odontòlegs i Estomatòlegs de Catalunya

Sr. Jordi de DalmasesPresident del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona

Sr. Josep A. GómezPresident del Col·legi Oficial de Veterinaris de Barcelona

Sr. Emili FadurdoDegà del Col·legi de Biòlegs de Catalunya

Sr. Josep ClotetPresident de la Societat Catalana de Biologia

Sra. M. Dolors ForésPresidenta de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària

Sr. Antoni TorreMembre de l’Obra Cultural de l’Alguer

Sr. Carlo SechiMembre de l’Obra Cultural de l’Alguer

Sr. Joan B. CasasDegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya


COMITÈ ORGANITZADOR

En representació de la Fundació Alsina Bofill (FAB):

Dr. Ricard GuerreroSra. Mercè PiquerasSr. Ramon CorbellaSra. Àngels Mach

En representació d’Althaia, Xarxa Assistencial Universitària de Manresa:

Sr. Manel JovellsDr. Ignasi CarrascoSra. Assumpta PratDr. Alfons HervàsDr. Pere Bonet

Sr. Josep VilajoanaDegà del Col·legi Oficial de Psicòlegs de Catalunya

Sra. Núria CarreraDegana del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya

Sr. Ferran SabatéPresident de la Societat Catalana d’Història de la Medicina

Sra. Emma SallentPresidenta de la Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica

Sra. Roser Ricomà

Presidenta de l’Associació de Directores d’Escoles d’Infermeria

de Catalunya


COMITÈ CIENTÍFIC

Dr. Ramon Gomis – PresidentIDIBAPS

Dr. Ignasi Carrasco – VicepresidentFundació Althaia

Dr. Valentí MartínezFundació Universitària del Bages

Dr. Ramon PujolUVIC-UCCC

Dr. Josep ArgemíUIC

Dr. Josep M. MarcosACMSCB – Filial del Bages

Dr. Lluís BohigasCol·legi d’Economistes de Catalunya

Dr. Jordi MoratóInstitució Catalana d’Història Natural

Dr. Joan DenielInstitut Català de la Salut – CAMFiC

Dra. Carlota RieraFUB / UVIC-UCCC

Dra. Maite GaroleraConsorci Sanitari de Terrassa

Sra. Joana RodríguezHospital Sant Bernabé

Dr. Enric SubiratsHospital de Cerdanya

Sra. Elisabet HernándezFundació Sociosanitària de Manresa

Dr. Albert AltésFundació Althaia


COMITÈ TERRITORIAL

Sra. Laura Vilagrà — PresidentaDelegació del Govern de la Generalitat de Catalunya

Sra. Mercè Rosich — VicepresidentaAjuntament de Manresa

Sra. Marta ChandreServei Català de la Salut – Regió Sanitària de la Catalunya Central

Sr. Manel JovellsFundació Althaia

Dra. Anna AranGerència Institut Català de la Salut – Catalunya Central

Sr. Valentí MartínezFundació Universitària del Bages

Sra. Rosa ArgelaguetUniversitat Politècnica de Catalunya – EPSEM

Sr. Joan PinoInstitució Catalana d’Història Natural

Sr. Manel VallsFundació Sociosanitària del Bages

Sr. Pere SoleyConsorci Hospitalari de Vic

Sr. Ferran GarciaConsorci Sanitari de l’Anoia

Sr. Francesc BonetAgrupació Europea de Cooperació Territorial – Hospital de Cerdanya

Sr. Enric BallabrigaFundació Hospital Sant Bernabé

Sra. M. Pilar FonsCentre Sanitari del Solsonès

Sr. Josep AlabernAigües de Manresa


SECRETARIA TÈCNICA

En representació de la Fundació Alsina i Bofill (FAB):

Sr. Ramon CorbellaSra. Griselda Ribas

En representació d’Althaia. Xarxa Assistencial Universitària de Manresa:

Dr. Alfons HervàsSra. Carme Ros

Teatre Kursaal de Manresa, seu del XX Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana,

segons una postal impresa dels anys quaranta del segle passat.


PRESENTACIÓ

Lluís Guerrero i Sala

Miquel Vilardell i Tarrés

Copresidents del XX Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana

Els Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana (CMBLC) tenencom a objectiu persistir en l’ús habitual de la llengua catalana en l’àmbitde les ciències de la vida i de la salut als territoris que li són propis. Des

del seu inici el 1913 han agermanat sota el cobricel del català pobles icultures; el present llibre de resums n’és un bon exemple que posem adisposició de tothom i que demostra que la descripció de les nostres realitatsen recerca, assistència i el complex entorn que les envolta se’ns fan mésproperes quan les expressem en l’idioma habitual, que ens permet compartirmillor, en cohesió, la realitat del món en què vivim.

És per això que la Comissió Organitzadora del XX Congrés de Metges iBiòlegs de Llengua Catalana ha cregut convenient oferir aquests resums delstreballs dels participants en forma de llibre digital, que ens permet donar-los-hi una fullejada virtual, simulant la que faríem en les actes editades en paperper tal d’obtenir una primera aproximació als continguts, estalviant temps iesforç per localitzar un tema o per copsar el seu interès.

Com és ben sabut, resumir no és fàcil, ni tampoc tothom ho fa niamb la mateixa extensió ni amb el mateix estil. Aquesta diversitat que,


mutatis mutandi també observem en els textos complets, ens permet valorarles diverses personalitats, els mètodes expositius dels autors i la complexitatdel que tracten.

Consultar els resums permet fer aquella primera tria que facilita prendrela decisió de llegir o no el treball complet en les actes, en funció del nostreinterès pel tema que cerquem.

A les actes, cada treball va precedit, com és preceptiu, del seu resum;oferir-los tots junts ens estalvia temps i esforç. L’accés digital és un avantatgeafegit per l’estudiós, erudit o per aquella persona que només hi té un interèscircumstancial.

En el present llibre digital de resums, talment una guia, hi trobemresumides les ponències, les comunicacions i els pòsters orals, amb unacomposició més o menys estandarditzada només mínimament variable pelsfactors individuals ja citats.

Desitgem que dins del marc de la pàgina web del XX CMBLC aquestaeina tingui per a tots la utilitat que els organitzadors li hem volgut atribuir; encas contrari, les actes de l’esdeveniment acadèmic podran satisfer a bastamentles necessitats de tots els investigadors i humanistes.


Cartell del XX Congrés de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana, obra de Joan Pujol i Ros


Salutació

PRIMERA PONÈNCIA

Coordinador: Lluís Bohigas

Orígens i finalitats socials dels models sanitaris

dels territoris de parla catalana


RESUM

Des de la Unió Catalana d’Hospitals (La Unió) s’està portant a terme el2017 el Projecte +Futur amb l’objectiu d’identificar les tendències de futurque afectaran la provisió i l’organització dels serveis sanitaris i socials, i cons-truir escenaris per tal d’adaptar els serveis als elements d’entorn i influir enl’organització adequada dels sistemes sanitari i social. És un exercici deprospectiva que aprofita els espais de participació de La Unió. Una de lesactivitats principals ha estat la identificació de tendències des de la perspec-tiva dels professionals assistencials.

La metodologia emprada ha estat la de grups focals, amb unaparticipació de 29 professionals el juny de 2017. Dos subgrups han fet eltreball d’identificació de tendències en un horitzó de 5 anys a partir de trespreguntes comunes: a) quins canvis podem preveure en la demanda delsserveis i les característiques dels pacients?, b) quins canvis podem preveureen la manera d’atendre les persones?, i c) quins canvis podem preveure en lamanera d’organitzar els serveis i en l’exercici professional? Posteriorments’han posat en comú les aportacions dels dos subgrups i els resultats s’hantriangulat amb els d’altres sessions amb grups de participants de diferents

TENDÈNCIES DE FUTUR DES DE LA PERSPECTIVADELS PROFESSIONALS

Josep Fusté Sugrañes, [email protected]

Anna Riera Domènech, [email protected]

Helena Ris Romeu, [email protected]

Unió Catalana d’Hospitals (La Unió)


perfils (directius per àmbits assistencials –atenció primària, hospitals, salutmental, atenció sociosanitària- usuaris, tècnics de determinats àmbits,empreses i agents socials).

Els resultats s’han classificat en cinc categories: a) pacients/usuaris ila seva relació amb els serveis, b) canvis en la demanda i la tipologia depacients, c) alternatives assistencials, d) organitzacions i professionals i e)entorn de la política sanitària. S’han identificat prop de 40 tendències que,des del punt de vista professional, es donaran en l’horitzó dels propers 5anys. A tall d’exemple: diversitat de pacients (joves, informats, avesats a latecnologia, volen respostes immediates, mentre que pacients molt grans tenennecessitats de cures i acompanyament); polarització en l’ús dels recursosterapèutics (medicalització absoluta o teràpies naturals), problema d’atraccióde professionals fora de l’àrea metropolitana de Barcelona i professionalsamb diferents models i valors dins les organitzacions.

PARAULES CLAU: Prospectiva · Tendències · Participació professionals · Metodologies qualitatives ·

Grups focals


RESUM

Des de la utilització sistemàtica de les fórmules de càlcul del filtratglomerular i la detecció de molts casos d’insuficiència renal que prèviamentrestaven ocults, l’augment de consultes realitzades als serveis de nefrologiaamenaça amb desbordar les agendes i endarrerir perillosament el tempsd’espera per a la primera visita. Cal trobar sistemes que assegurin una bonaatenció mèdica als pacients amb rapidesa i evitin la saturació de les consul-tes hospitalàries. Amb aquest propòsit hem desenvolupat un sistema de con-sulta electrònica.

Material i mètodes: A l’àrea d’influència aplicada, 200.903 habitantsi 15 Àrees Bàsiques de Salut, hem divulgat el document de consens catalàsobre atenció a la malaltia renal crònica i s’ha desenvolupat una plataformaper poder fer consultes telemàtiques. S’hi poden adreçar consultes o bésol·licitar primeres visites. Aquelles sol·licituds de visita que no s’ajusten alscriteris de derivació establerts poden ser retornades amb una recomanaciód’actuació, un enllaç al document de consens i l’oferiment de seguiment através de la consulta telemàtica.

CONSULTA ELECTRÒNICA: UNA EINA PER MILLORARL’ATENCIÓ COORDINADA ALS PACIENTS I REDUIR

LA LLISTA D’ESPERA

Josep Maria Galceran ([email protected]), Anna Balius([email protected]), Sheila Bermejo ([email protected]), Isabel

Comerma, Judith de la Torre, Andreu Garcia, Núria Garra, Isabel Naval,Alícia Pérez, Pere Guerrero

Serveis de Nefrologia i Direcció de Sistemes d’Informació i TIC, Fundació Althaia, Xarxa AssistencialUniversitària de Manresa. Manresa (Bages)


Resultats: Durant els últims cinc anys s’han enregistrat 3294 sol·licitudsde primera visita (3,28 per 1000 habitants/any) i 502 consultes electròniques(0,50 per 1000 habitants/any). El motiu principal de consulta electrònica haestat el maneig de la malaltia renal crònica (55%). El temps mig de respostaha estat de 2,3 dies. El 28,78% de sol·licituds de primera visita s’han consideratinadequades i el 26,87% han estat retornades amb recomanacions de maneigi l’oferiment de seguiment a través de la consulta telemàtica. Des de l’aplicacióde la consulta electrònica el temps mig d’espera per a la primera visita s’hareduït un 87% (de 92 dies a 12 dies).

En conclusió, l’aplicació d’una consulta electrònica oberta a l’atencióprimària permet assessorar sobre el maneig de pacients amb patologia renalo relacionada, crea un vincle estable entre l’assistència primària i nefrologiai redueix les llistes d’espera per a la primera visita.

PARAULES CLAU: Nefrologia · Atenció primària · Consulta electrònica · Llistes d’espera.


RESUM

El Consell de participació ciutadana de la Fundació Sanitària de Mollet(FSM) és un espai estable de participació territorial que té com a objectiuprincipal assessorar la Fundació en polítiques de salut, aportant la veu delsciutadans i ciutadanes de l’àrea d’influència. A través del Consell departicipació ciutadana, la Fundació dóna compliment a la voluntat de compar-tir i consensuar iniciatives i projectes amb la comunitat i fomenta la presa dedecisions compartides en aspectes relacionats amb l’àmbit de la salut. Aquestòrgan garanteix una informació fiable, concreta, transparent i directa entre laFundació i la ciutadania, i proporciona el marc de reflexió i deliberació necessariper fomentar la participació de forma compromesa i responsable.

La Fundació Sanitària de Mollet és una entitat sense finalitat de lucrecreada l’any 1996 per la Societat de Socors Mutus de Mollet (MutualitatFederada de Previsió Social), gestora del centre hospitalari històric del municipi,amb una trajectòria de més de trenta anys com a hospital general bàsic de laxarxa pública. La visió de la institució es fonamenta en ser una instituciópropera, compromesa i amb vocació de servei públic, referent en la millora dela qualitat de vida i benestar dels ciutadans i ciutadanes del Vallès. Aquesta

CONSELL DE PARTICIPACIÓ CIUTADANADE LA FUNDACIÓ SANITÀRIA DE MOLLET (FSM)

Neus Camañes1

Jaume Duran2

Lourdes Laborda3

1. Directora Atenció a la Ciutadania. Fundació Sanitària de Mollet (FSM). Mollet (Baix Vallès)[email protected]

2. Director general. FSM. Mollet (Baix Vallès). [email protected]

3. Directora de Gestió. FSM. Mollet ( Baix Vallès). [email protected]


experiència es fonamenta en la voluntat, per part de l’organització, d’orientartotes les actuacions a les necessitats de la persona, posant especial interèsen promoure la participació activa dels ciutadans i grups d’interès de lacomunitat alhora de definir el Pla estratègic de la Fundació, integrant així laseva veu en els òrgans de decisió de la institució.

El Pla estratègic 2012-2014 recull per primer cop en dues líniesestratègiques objectius relacionats amb definir un marc de relació irepresentació plural a través d’un òrgan de participació com el Consell.Actualment la institució acaba d’aprovar el Pla estratègic 2017-2020, en elqual la contribució del Consell de participació ciutadana ha estat fonamentala l’hora de definir les principals línies i objectius estratègics per a aquestperíode. La institució considera de vital importancia comptar amb un espai departicipació ciutadana activa i responsable i determina la necessitat de cons-tituir òrgans de participació vertebradors que fomentin aquesta línia decol·laboració.

PARAULES CLAU: Participació ciutadana · Salut · Política sanitària · Interacció ciutadana


RESUM

El model d’atenció centrat en la persona (MACP) és un actiu del siste-ma sanitari i social per a la promoció de la salut, l’apoderament de l’individui la continuïtat de les cures de la persona i de la comunitat amb el potencialque ofereix la salut digital. La Fundació Sanitària de Mollet (FSM) està en unprocés d’implantació d’aquest model. Un dels seus objectius és identificarels elements facilitadors i limitadors per a la implantació i també sensibilitzarels professionals sobre l’essència i el potencial del model.

La metodologia està basa en una investigació d’avaluació de tipusanàlisi de procés. El lloc d’implantació és la FSM, una institució de 1000professionals. La primera fase del procés es planifica des del gener 2016 agener 2017 i a través de la creació d’un grup promotor del MACP que analitzaels elements que intervenen en el procés i elabora l’estratègia desensibilització.

Com a resultat d’aquesta anàlisi es conclou que el principal elementfacilitador és el clima de l’organització favorable al canvi,mentre que el princi-pal element limitador és el model paternalista.

CAP A UN MODEL D’ATENCIÓ CENTRADA ENLA PERSONA A LA FUNDACIÓ SANITÀRIA DE MOLLET

Mireia Vicente GarciaXènia Acebes Roldan

Gisel Fontanet CornudellaMarcel Pujol Borràs

Neus Camañes GarciaJaume Duran Navarro

Fundació Sanitària de Mollet. Mollet del Vallès (Vallès Oriental). [email protected]


Respecte a la sensibilització, el professional és el primer àmbitd’intervenció, per al qual es dissenya un nou pla de formació i es creen espaisper a la reflexió i diàleg de bones pràctiques subjectes al MACP. Així la FSMproposa implantar un MACP identificant els elements facilitadors i limitadorsper aconseguir-ho. Se sensibilitza els professionals a traves d’un grup promo-tor en una primera fase de treball, conduïda amb èxit.

PARAULES CLAU: Model d’atenció centrat en la persona · Promoció de la salut · Apoderament · Salutdigital.


RESUM

L’Hospital de Sant Andreu va començar la transformació en hospitalsociosanitari l’any 1992, desprès de la fusió de l’antic hospital d’aguts amb elllavors hospital infantil de Sant Joan de Deu de Manresa, on es va edificar elnou Hospital General de Manresa (actualment Althaia).

L’increment de l’esperança de vida, la prevalença de malaltiescròniques i la major supervivència a malalties greus, com les malaltiesneoplàstiques, que es tenien a Catalunya van fer aflorar unes noves necessitatsde la població. L’adaptació del sistema de salut a aquest context va suposaruna transformació i reordenació de serveis. És així com es va configurar unmodel d’atenció específica basat en la valoració global, integral,interdisciplinària, i amb una alta coordinació entre els diferents nivellsassistencials. Aquest projecte va culminar amb la creació de l’actual xarxasociosanitària integrada en el sistema sanitari integral d’utilització pública deCatalunya (SISCAT).

En el desplegament del Sistema Nacional de Salut, la xarxasociosanitària ha de tenir un paper important, tenint en compte la incidència

EL SOCIOSANITARI EN EL SISTEMA DE SALUT

Alba Oms i Llovet, [email protected]

Cristòfol Ortega i Garcia, [email protected]

Manel Valls i Martorell, [email protected]

Fundació Sociosanitària de Manresa. Hospital de San Andreu, Manresa (Bages)


de les malalties cròniques en la població i les necessitats que s’hi generen alvoltant. Fins ara, l’atenció sanitària ha donat resposta a les necessitats depersones grans amb malalties cròniques i/o amb dependència. Ara had’avançar cap a l’atenció intermèdia, un recurs especialitzat que ofereixi unaalternativa a l’hospitalització convencional. Aquest tipus d’atenció és dónade manera limitada en el temps per assolir una estabilitat clínica o millorafuncional. La derivació a aquests recursos es pot produir després d’una altahospitalària o en situacions de risc d’ingrés, i afavoreix el retorn al domicili perevitar o retardar la institucionalització.

Els primers anys ens varem focalitzar en l’atenció posthospitàlaria,facilitant l’alta dels hospitals d’aguts i planificant molt bé l’alta d’aquestspacients. En aquests darrers anys ens hem centrat més en el procés per evitarl’ingrés, amb una forta relació amb els serveis d´urgencies i amb l’atencióprimària. El sector sociosanitari ha actuat com un node important en aquestgrup de població i ha facilitat la integració tant en els hospitals d’aguts com enl’assistència primària. Darrerament està fent un esforç molt important perintegrar-se amb el sector social.

Avui l’Hospital de Sant Andreu, que atén anualment més de 5.000persones i disposa de més de 210 places assistencials, ha esdevingut hospi-tal universitari d’atenció intermèdia i forma part dels centres de la FundacióSociosanitària de Manresa, entitat que també desenvolupa la seva activitaten els àmbits de dependència i social.

PARAULES CLAU: Atenció sociosanitària · Atenció intermèdia · Hospital de Sant Andreu.


RESUM

El PADES (programa d’atenció domiciliaria equip de suport) és un recursd’atenció intermèdia que dona suport sanitari i social a la atenció primària enpacients amb malaltia avançada i pacients terminals, oncològics i nooncològics. Es un programa de llarga trajectòria a Catalunya, a la comarca delBages des del 1989 amb la creació del PADES ICS, i del PADES Hospital deSant Andreu el 2005. I que afronta nous reptes com la resta del sistemasanitari.

L’envelliment progressiu de la població en els països desenvolupatsmarca noves fites per al sistema sanitari. Les condicions de salut relacionadesamb la cronicitat són les que tenen una expectativa de creixement i un impactemés elevats en els indicadors de salut i en la sostenibilitat del sistema debenestar. Per respondre a aquesta nova situació, les línies estratègiques i elsprojectes del Pla de Salut 2011-2015 van fer de l’atenció als malalts crònicsun dels pilars del sistema sanitari. En aquest context, el Departament deSalut, de forma conjunta amb el Departament de Benestar Social i Família, vacrear el Programa de prevenció i atenció a la cronicitat (PPAC).

PADES TERRITORIAL DEL BAGES

Cristòfol Ortega i Garcia1, [email protected]

Alba Oms i Llovet1, [email protected]

Manel Valls i Martorell1, [email protected]

Anna Forcada i Arcarons2, [email protected]

1. Fundació Sociosanitària de Manresa. Hospital de San Andreu. Manresa (Bages)2. Institut Català de la Salut


Es valora la necessitat de recuperar el rol que han de tenir els equipsPADES com a equips de suport per a pacients crònics complexos, pacientsamb malaltia avançada i pacients terminals, oncològics i no oncològics.

Des del 15 de juny de 2015 el PADES Bages ICS i el PADES Sant Andreuhan iniciat un procés d’integració per tal de millorar i optimitzar l’atenció alspacients de la comarca que necessiten tractaments pal·liatius complexos. Esvol establir un pla amb l’objectiu de crear un equip PADES BAGES amb criterisúnics de valoració, funcionament i atenció als pacients.

PARAULES CLAU: PADES · Pacients crònics complexos · Pacients terminals · Tractaments pal·liatius.


RESUM

Les dades del registre de tumors d’Althaia reflecteixen que en elsdarrers anys hi ha hagut un augment en la incidència de neoplàsies.Aproximadament, el 50% dels nous diagnòstics és en la població major de70 anys. Tenint en compte l’envelliment poblacional, la major incidència decáncer en el pacient d’edat avançada i la complexitat del maneig de laneoplàsia en aquest pacient, s’ha creat la unitat d’oncogeriatria, amb unmetge internista de referent, per ajudar en la presa de decisionsdiagnòstiques i terapèutiques.

Tots els nous casos són presentats i discutits en els comités de tumors,on es detecten els pacients vulnerables (edat >80 anys o menor, si hi hacomorbilitat important) que es beneficiaran d’una valoració geriàtrica intergral(VGI). Aquests pacients seràn visitats a una consulta externa monografiadaen un màxim d’una setmana. En funció de la VGI, s’optarà per un tractamentoncoespecífic (mèdic o quirúrgic), ja sigui radical o pal·liatiu, o per tractamentsimptomàtic.

CREACIÓ I RESULTATS DE LA UNITATD’ONCOGERIATRIA D’ALTHAIA

Mariona Figols Gorina, [email protected]

Eva Bustamante Maldonado, [email protected]

Montserrat Domènech Santasusana, [email protected]

Althaia. Xarxa Assistencial Universitària de Manresa. Manresa (Bages).


La intervenió oncogeriàtrica en pacient presentats en comité de tumorsurològics ha representat, en un 56% dels pacients, un canvi en la intensitat detractament, que en tots ells ha estat de desestimar un tractament radical. Pelcontrari, en el 44% restant, no hi ha hagut canvi en el tractament pre o post-VGI.

PARAULES CLAU: Oncogeriatria · Valoració geriàtrica integral · Comité de tumors.


RESUM

Aquest treball és una seqüencia de «fotogrames» en el temps que esbasa en l’activitat real portada a terme per la base del servei d’emergènciesmediques (SEM) i que reflecteix els aspectes d’activitat general d’alguns grupsde patologies concretes i com s’ha comportat aquest grup al llarg dels últimsvint anys.

Les dades obtingudes després de l’anàlisi porten a pensar sense afir-mar-ho amb rotunditat, que la variació de la tendència en alguns resultatspoden tenir a veure amb canvis polítics, demografics, econòmics, socials id’estructura del territori.

Per altra banda, alguns resultats poden reflectir canvis enl’organització sanitària, decisions polítiques, o inclús de planificacióviària sempre emmarcades a la Catalunya Central i especialmente alBages i Manresa.

La variació de l’activitat ha fet que la mateixa sigui diferent a ladels seus inicis. Així doncs es just dir que aquests nous escenaris plantegen

VINT ANYS D’EVOLUCIÓ DE LES EMERGÈNCIESEXTRAHOSPITALÀRIES. NOUS REPTES, NOVES

REALITATS

Josep Mora Yélamos1

Fermi Roqueta Egea2

Joan Casadevall Castella3

Infermer. Althaia Xarxa Assistencial de Manresa. Manresa (Bages). [email protected]. Althaia Xarxa Assistencial de Manresa. Manresa (Bages). [email protected]. Althaia Xarxa Assistencial de Manresa. Manresa (Bages). jcasadevall@althaia.


nous interrogant i per altra banda reptes tan a nivell organitzatius, docentsi de gestió territorial per donar una resposta mes adequada a la novarealitat .

PARAULES CLAU: Emergències extrahospitalàries · Evolució · Reptes · Mòdels · Recursos.


RESUM

Des de La Unió (Associació d’Entitats Sanitàries i Socials) s’estàdesenvolupant l’exposició «Un model de tots per a l’atenció sanitària i socialde tothom». El principal objectiu de la mostra és traslladar a la ciutadania,amb un llenguatge emocional, didàctic i proper, el paper tan rellevant de lasocietat civil catalana a l’hora de construir el model sanitari i social del qualgaudim. Volem fer comunicació directa i vibrant tot destacant la trajectòria i elpes de les entitats associades que ha estat clau a l’hora de contribuir a fer unsistema sanitari que ha estat i continua sent un exemple per a molts païsosdel nostre entorn, tant pels resultats assistencials com de funcionament. Ensha semblat una bona oportunitat fer-ho en el moment actual que tambécoincideix amb els quaranta anys de La Unió, una entitat que des dels seusorígens ha mantingut el català com a llengua vehicular.

Pel lligam emocional dels ciutadans amb els centres i el territori, aquestss’erigeixen com a protagonistes indiscutibles del recorregut físic i emotiuproposat. Continues picades d’ullet als més joves, als adults i també als mésgrans per no perdre de vista i fomentar la implicació amb un model que coneixeni que se’l senten propi. Un camí molt plàstic traçat a partir d’elements gràfics

UN MODEL DE TOTS PER A L’ATENCIÓ SANITÀRIAI SOCIAL DE TOTHOM

Cristina Aragüés Gutiérrez, [email protected]

Anna Riera Domènech, [email protected]

Helena Ris Romeu, [email protected]

La Unió. Associació d’Entitats Sanitàries i Socials. Barcelona (Barcelonès)


estàtics i també d’elements amb moviment (vídeo) que funcionen com a flaixosd’informació fàcil i amena, embastat amb pedaços de passat i present, peròsobretot amb els de futur que ja s’albiren. Com a material de suport, un diaride la mostra en format paper i en línia.

L’exposició s’ha inaugurat en un lloc tan emblemàtic com l’Hospital deSant Pau, a Barcelona. Però la idea és fer-la itinerant a altres llocs, com araManresa, a centres també essencials per al territori. Sempre la mateixa idead’identificació del model amb el ciutadà: un gruix de continguts comuns id’altres específics característics del centre i el territori que acull la mostra. Alvoltant de les exposicions, s’ha organitzat una campanya mediàtica (canalscorporatius, premsa i xarxes socials) per tal de fer-la arribar al màxim nombrede ciutadans.

Considerem que es tracta d’un projecte d’interès per al conjunt delpaís. El president Carles Puigdemont ja ha delegat la representació institucionalper a la inauguració de l’exposició a Barcelona en el conseller de lavicepresidència l’Hble. Sr. Jordi Trull que es farà al mes d’octubre de 2017(pendents de la data). El 2017 i el 2018 portarem la mostra a altres municipisdel nostre país.

PARAULES CLAU: Exposició · Sanitari · Social · Comunicació · Ciutadans.


RESUM

Els millors resultats en qualitat assistencial oncològica precisen d’unmodel d’atenció oncològica integrada que contempli la reformulació funcio-nal dels equips assistencials adaptant-se a la nostre perspectiva territorial.En la nostre experiència, els tres principals eixos de treball en xarxa son:

a.— Coordinació amb atenció primària (AP)

— Gestió compartida del llarg supervivent de càncer.— Intervenció d’AP en el maneig de les toxicitats lleus i moderades dels

tractaments oncològics (punt molt rellevant degut a l’extensió delterritori).

b.— Coordinació amb hospitals terciaris

— Unitat de càncer familiar i hereditari pròpia coordinada amb l’hospitalterciari.

— Assegurar el contínuum assistencial de les patologies d’altaespecialització quirúrgica oncològica.

ALTHAIA, UN MODEL D’ATENCIÓ ONCOLÒGICAINTEGRAL I INTEGRADA

Montse Domènech Santasusana, [email protected]

Sílvia Catot Tort, [email protected]

Esther Casado González, [email protected]

Althaia. Xarxa Assistencial Universitària de Manresa. Manresa (Bages)


c.— Aproximació del tractament oncològic

— Atenció oncològica als hospitals comarcals dins la nostra àread’influència (Hospital Sant Bernabé de Berga i Hospital Transfrontererde Puigcerdà).

— Implementació d’una unitat de radioteràpia a Althaia, depenent delServei de Radioteràpia del Consorci Sanitari de Terrassa.

Es farà una descripció quantitativa i qualitativa del model d’atenció integralintegrada.

PARAULES CLAU: Oncologia · Atenció integral · Atenció integrada.


RESUM

Les associacions de familiars de malalts d’Alzheimer (AFA) són laresposta a la necessitat social de suport i acompanyament que tenen lesfamílies amb un malalt diagnosticat de demència. Tot i que, cada cop més, lasanitat inclou la família del malalt en tot el procés de la malaltia, sovint elsfamiliars en pateixen els efectes i s’enfronten a una situació de dubtes iincerteses. És per això que les AFA posen a disposició de les famílies tota laseva plataforma de tècnics i voluntaris i tenen un paper fonamental enl’acompanyament global de les famílies al llarg del procés de la malaltia. Lesassociacions de familiars compten amb experiència en la gestió de les diferentssituacions que genera el fet de conviure amb una persona amb Alzheimer iofereixen als familiars ajut en la resolució dels afers legals, mèdics i socials engeneral, així com suport moral i psicològic per alleugerir el cost personal,professional i emocional que té el fet de convertir-se en cuidador d’un malaltd’Alzheimer.

L’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer i Altres Demències deBages, Berguedà i Solsonès (AFABBS) ofereix aquest suport amb diferents

LES AFA, UN RECURS PER A LES FAMÍLIESDELS MALALTS D’ALZHEIMER

M. Rosa Riera MonserratMontserrat Perramont Vilaseca

Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer i Altres Demències del Bages, Berguedà i Solsonès-AFABBS. Manresa (Bages) [email protected]


activitats com ara el tallers de psicoestimulació, que ofereixen un petit respiral cuidador principal, o els grups d’ajuda mútua com a espai per compartirexperiències i emocions.

PARAULES CLAU: Suport · Familiars · Alzheimer.


RESUM

El previsible augment de casos de càncer en els propers anys, la creixentcomplexitat i la necessitat d’especialització de l’atenció oncològica plantegenreptes d’organització assistencial per garantir l’accessibilitat al millortractament a tot el territori. Aquest repte va ser l’origen d’una sèrie d’aliancesestratègiques entre diverses organitzacions sanitàries del Vallès Occiden-tal i el Bages que, d’acord amb les directrius del Pla Director d’Oncologia,tenien com a objectiu la creació d’un Servei multicèntric d’Oncologiaradioteràpica (OR) que apropés les tècniques més avançades a un miliód’habitants del Vallès Occidental i a 250.000 del Bages, Solsonès,Berguedà i la Cerdanya.

El Servei multicèntric d’OR, en el qual actualment es generen al voltantde 2200 tractaments anuals nous, disposa de tres seus gestionades pel Serveid’OR del Consorci Sanitari de Terrassa. L’aliança inclou centres de titularitatpublica i privada i permet realitzar els tractaments de radioteràpia dels pacientsoncològics de l’àrea de referència del propi CST, de l’Hospital Mútua deTerrassa i de l’Hospital Parc Taulí de Sabadell en les seus situades a l’Hospitalde Terrassa i a l’Hospital General de Catalunya, i gràcies a l’aliança amb la

ALIANÇA MULTICÈNTRICA RADIOTERÀPICA.QUALITAT I ACCESSIBILITAT PER A LA POBLACIÓ

DEL VALLÈS OCCIDENTAL, EL BAGES, EL SOLSONÉSEL BERGUEDÀ I LA CERDANYA

Josep M. Solé Monné1

Alfredo García Díaz2

Manel Jovells Cases3

1. Consorci Sanitari de Terrassa. Terrassa (Vallès Occidental). [email protected]. Consorci Sanitari de Terrassa. Terrassa (Vallès Occidental). [email protected]

3. Althaia. Xarxa Assistencial Universitària de Manresa. Manresa (Bages). [email protected].


Fundació Althaia, també dóna servei a la seu de Manresa (amb 1 acceleradorlineal d’alta gamma), als pacients atesos a l’Hospital Sant Joan de Déu deManresa, de l’Hospital San Bernabé de Berga i l’Hospital de Puigcerdà.

Es caracteritza per un model descentralitzat en el que els especialistesen OR visiten els pacients a l’Hospital de Terrassa o a l’HSJD de Manresa ontenen les instal·lacions, i també a l’Hospital de Sabadell. El tractament mésadequat per cada pacient es decideix amb la resta d’especialistes participanten els comitès i les unitats funcionals de tumors de cada centre. Aquestmodel garanteix el treball interdisciplinar, la qualitat en l’aplicació homogèniadels protocols d’acord amb la millor evidència científica i l’equitat en l’accésposant a l’abast de la població el més a prop possible del seu domicili lestècniques més avançades eficaces i segures (radioteràpia volumètrica,radioteràpia en 4 dimensions, radioteràpia esterotàxica,...).

PARAULES CLAU: Radioteràpia · Xarxa multicèntrica · Aliança estratègica · Accessibilitat.


SEGONA PONÈNCIACoordinadora: Anna Arán

L’atenció primària que volem


RESUM

Durant l’època del Renaixement es tenia una imatge del metge comaquell «intel·lectual amb capacitat per veure el conjunt del coneixement, aquellartista hàbil en totes les tècniques». Anys més tard, amb el progrés de lesciències mèdiques bàsiques i el desenvolupament tècnic dels hospitals, aquellaimatge idealista del Renaixement ha esdevingut una imatge del metge actualsuperespecialitzat però sense una capacitat per considerar el conjunt de lestres esferes bio-psico-socials de l’ésser humà. En medicina, l’emmirallamenttecnològic gairebé ha esborrat la importància de la medicina general i el metgerenaixentista-general i polivalent per créixer en importància els especialistes,diagnòstics i tecnologies.

En aquest context social i històric, neix la ponència «Els nous reptes del’atenció primària», en el marc del Congrés de Metges i Biòlegs de LlenguaCatalana, amb l’objectiu de crear un debat obert i participatiu on es transmetinels valors que caracteritzen les noves generacions dels metges de família,valors que desitgem transmetre a tota l’especialitat i als altres professionalsde la salut que treballen a l’atenció primària. Aquests valors es basen en el

NOUS REPTES A L’ATENCIÓ PRIMÀRIA

Iris Alarcón Belmonte

Metge de Família i Atenció Comunitària, Institut Català de la Salut. Barcelona (Barcelonès)[email protected]


respecte a la diversitat i en la ferma creença que l’intercanvi d’idees i lacol·laboració enriqueix el món de la salut i la societat en què vivim. Parlaremd’alguns conceptes que defineixen en aquest moment l’atenció primària quevolem, com són les noves formes de comunicar, la relació de l’atenció primàriaamb el món universitari, el nou concepte de lideratge en el món sanitari iconcretament del paper de la dona i la feminització de la nostra professió,entre d’altres.

Amb l’objectiu d’amplificar el missatge d’aquesta taula s’utilizarà twittercom altaveu a través del compte de la ponent convidada Iris Alarcón, ambl’usuari @irisalarconb i tothom podrà compartir les seves experiències a lesxarxes amb l’etiqueta #NousReptesAP.

PARAULES CLAU: Medicina familiar i comunitària · Valors ·Reptes · Comunicació.


RESUM

Els programes de rehabilitació cardíaca (PRC) són sistemes d’actuaciómultifactorial i multidisciplinària que disminueixen la mortalitat i el risc d’unnou infart agut de miocardi, promouen un estil de vida saludable i milloren lacapacitat funcional dels pacients. N’és un component l’educació a través deles xerrades dirigides a pacients i familiars.

En el present treball es va marcar com a objectiu valorar el grau desatisfacció dels temes tractats en les xerrades educacionals per pacientscardiòpates i familiars d’un hospital secundari a través d’una enquesta devaloració anònima dirigida als pacients assistents. Per tal d’assolir-ho, desdel maig del 2013 fins al febrer del 2016 es van realitzar 3 blocs anuals de 4sessions educatives sobre el control de diferents factors de risc cardiovasculars(FRCV). Al final de cada bloc, es va recollir una enquesta de valoració de lessessions per part dels pacients.

En el període estudiat, hi van assistir 174 pacients (més 67acompanyants) i van respondre l’enquesta 119 pacients. El total de pacientsrecomanaria la participació a les sessions, 116 les considerava necessàries i

ESCOLA DE SALUT DE CARDIOLOGIA:GRAU DE SATISFACCIÓ DELS PACIENTS

Núria Santaularia Capdevila, [email protected]

Pilar Corzán Melgosa, [email protected]

Bàrbara González Batista, [email protected]



a 103 els interessaria participar en noves sessions. Dels temes tractats, elque consideraven més important era el psicològic/emocional (68,5%), seguitdel control dels FRCV i l’exercici (65,7%), la informació sobre la patologiacardíaca (64,8%), la dieta (56,6%) i la sexualitat (40,6%). Es pot concloure quela satisfacció dels temes tractats en les sessions va ser elevada i es va detec-tar una demanda creixent respecte la vessant psicològica, cosa que ens va ferplantejar la necessitat d’incloure un psicòleg en el nostre equip del PRC.

PARAULES CLAU: Prevenció secundària · Cardiologia · Rehabilitació cardíaca · Grau de satisfacció.


RESUM

El treball presentat sorgeix a partir de la necessitat de millorar elsconeixements sobre l’al·lèrgia alimentària i respiratòria entre el personaleducatiu d’escoles de la nostra àrea d’influència, donat l’augment deprevalença d’aquesta malaltia en els darrers anys i el major nombre depacients amb al·lèrgia alimentària greu. Les reaccions al·lèrgiques greus,anafilaxi, són potencialment mortals i, per aquest motiu, la seva prevenciós,així com l’actuació ràpida en cas que es produeixin, és fonamental. Lamajoria de les reaccions de tipus anafilàctic tenen lloc fora de l’àmbitfamiliar i és per això que els educadors han de tenir tota la informació persaber detectar de forma ràpida una reacció al·lèrgica i saber quan i comadministrar el tractament amb autoinjectors i inhaladors.

El Servei d’Al·lèrgia de la Fundació Althaia ha organitzat aquest any2017 el segon taller d’anafilaxi i asma dirigit a escoles del territori. Laconclusió principal del treball és que tot i que els educadors coneixenl’existència de malalties al·lèrgiques en la població pediàtrica, no estansuficientment formats en la identificació de reaccions greus ni en el maneigd’autoinjectors. La pràctica amb autoinjectors reals sobre un simulador

AVALUACIÓ DELS CONEIXEMENTS EN AL·LÈRGIA:ANAFILAXI I ASMA ENTRE EDUCADORS. EXAMINANT

ELS MESTRES

Laia Ferré i Ybarz, [email protected]

Lídia Farrarons i Lorente, [email protected]

Santiago Nevot i Falcó, [email protected]

Servei d’Al·lèrgia. Althaia. Xarxa Assistencial Universitària de Manresa. Manresa (Bages).


aproxima els educadors a una situació real, cosa que permet augmentar laconfiança i seguretat davant d’un cas d’anafilaxi. Degut a la gran acollida dela reunió i la necessitat de reforçar els coneixements adquirits, aquests tallerses repetiran anualment.

PARAULES CLAU: Al·lèrgia · Anafilaxi · Asma · Autoinjector · Educació.


RESUM

El Programa Pacient Expert Catalunya® (PPE-Cat®) procura la promocióde la qualitat de vida i la convivència amb la malaltia crònica amb l’intercanvide coneixements entre el pacient expert i els pacients del grup, durant 9sessions estructurades de 90 minuts i de periodicitat setmanal. El pacientexpert condueix el grup amb el suport de professionals que hi participen coma observadors. Es va dissenyar un estudi sobre l’efectivitat d’aquestaprenentatge actiu i participatiu entre iguals en pacients amb diabetis mellitusde tipus II i es va dur a terme un assaig clínic multicèntric controlat per analitzarla millora dels coneixement sobre la diabetis, en el canvi en els estils de vida,en l’autocura, en la qualitat de vida i en el control de la malaltia. Hi hanparticipat 498 subjectes, 256 subjectes en el grup intervenció (9 sessions dePPE-Cat® complimentant els qüestionaris i les dades clíniques, en la inclusiói als 6 i 12 mesos d’acabar la intervenció) i 242 subjectes en el grup control,que varen complimentar els qüestionaris i les dades clíniques en el mateixmoment que els grup intervenció. Els subjectes del grup intervenció als 6 i als12 mesos presentaven una millora en el coneixement de la malaltia, de l’estilde vida i en les subescales d’exercici físic, cura dels peus i dieta del qüestionari

ASSAIG CLÍNIC CONTROLAT SOBRE EFECTIVITATPROGRAMA PACIENT EXPERT-CAT® A L’ATENCIÓ

PRIMÀRIA EN EL CONTROL DM2

Carme Boix de la Casa1

Pere Roura Poch2

En representació del grup de recerca AC PPE-Cat® DM23

1. Infermera. Institut Català de la Salut. Gerència Territorial Catalunya Central. Equip d’AtencióPrimària Sant Joan de Vilatorrada (Bages). [email protected]

2. Metge. Institut Català de la Salut. Gerència Territorial Catalunya Central. Unitat de suport a larecerca Sant Fruitós de Bages (Bages). [email protected]

3. Grup de recerca assaig clínic del Programa Pacient Expert Catalunya® en diabetis mellitus tipus 2


d’autocura; als 12 mesos, mostraven una menor preocupació per la malaltia.També es va observar una reducció (als 6 mesos) del 0’26% en l’hemoglobinaA1 glicosil·lada (HbA1G); en els que tenien una HbA1G basal superior al 8,0%i al 8,5%, la reducció era del 0,99% i de l’1,25%, respectivament, als 6 mesos iaquesta reducció es mantenia als 12 mesos.

El PPE-Cat® per a pacients amb diabetis mellitus de tipus II és unaintervenció efectiva perquè millora els coneixements sobre la malaltia, elsestils de vida, l’autocura dels pacients i la qualitat de vida en termes desatisfacció i preocupació per la malaltia i redueix l’ HbA1G.

PARAULES CLAU: Assaig clínic controlat · Efectivitat · PPE-Cat® · Diabetes mellitus tipus II.


RESUM

El treball social sanitari detecta i avalua les necessitats generades perla irrupció de malalties. Sistematitzar la coordinació entre nivells assistencialspot reduir el temps d’estada hospitalària i les altes de manera segura i viable.La població objecte de la coordinació són les persones ateses per Unitats deTreball Social Sanitari de la comarca del Bages amb les següents patologies:accident vascular cerebral, úlceres vasculars a les extremitats inferiors otraumatològiques (genoll i maluc).

El circuit de coordinació entre nivells assistencials (atenció primària,hospital d’aguts, centre sociosanitari) dóna continuïtat en l’atenció als pacientsque precisen una intervenció continuada i persistent en el temps. És bàsic perrealitzar transicions segures i genera una visió de coordinació i confiançamitjançant la participació activa del pacient i família en la presa de decisionsdel seu procés de salut.

La coordinació és una eina pel continuum assistencial que conté lainformació bàsica del pacient (treballador social que deriva, dadessociofamiliars, valoració social, persona de referència, recursos de què disposa

EL CONTINUUM ASSISTENCIAL EN EL TREBALLSOCIAL SANITARI A LA COMARCA DEL BAGES

Teresa Pampalona Cardona1

Eva Torra Escarrer2

Mercè Miguel3

1. ABS Cardona ABS Súria. Cardona i Súria (Bages). Institut Català de la [email protected]

2. ABS Sant Vicenç. Sant Vicenç de Castellet (Bages). [email protected]. Althaia. Xarxa Assistencial Universitària de Manresa. Manresa (Bages). [email protected]


i/o que té en tràmit, necessitats i seqüeles amb un pla de treball adequat acada cas) i permet ser proactius, donant continuïtat als processos iniciats desde qualsevol àmbit dels serveis de salut del territori.

PARAULES CLAU: Proactivitat · Continuum assistencial · Transicions segures.


RESUM

Manresa és ciutat acollidora de persones refugiades procedents delCentre de Protecció Internacional. Té places assignades per a 40 persones, al’antiga residència de les Germanetes dels Pobres (Fundació Germà TomàsCanet). Els refugiats són originaris de països en conflicte i arriben de diversosassentaments. L’associació Dianova és l’entitat responsable de gestionar elprograma. Durant un període de sis mesos, fase d’acollida, els refugiats rebenallotjament, cobertura de les necessitats bàsiques, atenció social, legal,psicològica i orientació professional. Connecten amb el serveis públics de laciutat, salut, educació i serveis socials, i s’activen els protocols establerts perla Generalitat de Catalunya. Posteriorment s’inicia la fase d’integració; lespersones obtindran recursos per accedir al món laboral i cercar habitatge endiferents ciutats del territori, segons cada cas i circumstància personal. Ifinalment, la fase d’autonomia, amb protocols d’acompanyament i suportespecífics per al desenvolupament d’un futur projecte de vida satisfactori. Enla primera fase, els refugiats tenen el primer contacte amb el sistema sanitaricatalà, a través del CAP de la Sagrada Família de la ciutat. Per això caliaestablir un circuit d’atenció. La previsió per aquest any és doblar les places depersones ateses, uns 80.

CIRCUIT D’ATENCIÓ SANITARIA A PERSONESREFUGIADES, A L’EAP SAGRADA FAMÍLIA,

MANRESA ICS

Àfrica Garcia Curado, [email protected]

Gemma Solanas Bacardit, [email protected]

Josefina Ibars Prunes, [email protected]

ABS Manresa 4 Institut Català de la Salut. Manresa (Bages)


L’ABS Manresa 4 te una població assignada de 24.400 habitants i elcentre d’acollida al refugiats de Manresa, gestionat per l’entitat DANOVA, téuna capacitat per acollir 50 persones refugiades. Assegura una adequadavinculació de les persones demandants de refugi internacional a l’atencióprimària de salut i al sistema sanitari, per tal de donar la millor resposta a lesnecessitats especifiques d’aquest col·lectiu d’especial vulnerabilitat.

PARAULES CLAU: Atencio refugiats · Refugiats internacionals · Assistència d’immigrants · ICS

Manresa · Fundació Germà Tomàs Canet.


RESUM

Segons les línies estratègiques del PIAISS, juntament amb les del Plade salut 2016-2020, «el model d’atenció integral centrat en la personaconsisteix a acompanyar, atendre, protegir, interactuar, coordinar i oferir lesmillors cures i propostes d’atenció a fi de desenvolupar una intervencióprofessional de qualitat que contribueixi al benestar de les persones, iaugmentar-ne la qualitat de vida i l’autocura, amb una participació proactivade tots els actors implicats». Alguns dels elements claus són: a) un modelintegral, centrat en les necessitats de les persones, b) continuïtat en l’atenció,amb independència d’entrada als sistemes, c) nova cultura professional,treballant col·laborativament de manera planificada i proactiva, d) pacientsapoderats i amb una nova relació amb els serveis, e) atenció de basecomunitària, pròxima al lloc de residència de la persona i f) ús dels recursosamb una visió única, producte d’una valoració compartida i prioritzada de lesnecessitats d’assistència de la persona.

Descripció del projecte: La SAP Anoia de l’ICS amb l’objectiu depotenciar l’atenció social i sanitària de les persones des d’un model d’atencióintegral centrat en la persona elabora un projecte a partir de la incorporació

ATENCIÓ INTEGRAL SAP ANOIA.LÍNEES D’EXPERTESA

M. Carme Riera Minguet1

Gemma Solanas Bacardit2

Núria Carre Llopis3

1.SAP Anoia. Gerencia Territorial Catalunya, ICS. [email protected]. Gerència Territorial Catalunya, ICS. [email protected]

3.SAP Anoia. Gerencia Territorial Catalunya ICS . [email protected]


de dos Treballadors Socials a en base a tres línees d’expertesa de treballsocial sanitari; gent gran, infància i salut mental. La cronicitat es treballa encadascun d’aquest àmbits. Al territori SAP Anoia només hi ha una treballadorasocial des del 1993 que, fins ara centrava la seva atenció en la gent gran ambproblemes de salut i atenia els casos més urgents que poguessin sortir delsdiferents col·lectius. La comarca de l’Anoia, amb 866,3 km2 i 33 municipis, téla capital a Igualada. Hi ha 8 equips d’atenció primària de salut, amb unapoblació de 107.4471 [?] habitants. Entre desembre de 2016 i agost de 2017s’incorporen 2 TS més, es pot establir una ubicació en les diferents ABS delterritori i definir les tres línees d’expertesa següents:

Gent Gran

— Pacient PCC (prevalença esperada* 1.863)— Pacients depenents (prevalença esperada 692)— Pacient ATDOM amb risc social (TIRS >1) (prevalença esperada 266)— Persones de mes de 80 anys que viuen soles (prevalença esperada 541)— Cuidadors

Salut Mental i addiccions

— Pacients amb patologia mental amb dificultats per vincular-se alservei especialitzat

— Cuidadors

Infància i adolescència

— Infants i adolescents amb discapacitat (prevalença esperada 146).— Infància i adolescència amb risc

S’han iniciat processos de coordinació amb els serveis socials bàsicde l’Ajuntament d’Igualada i del Consell comarcal de l’Anoia i amb els serveissanitaris especialitzats.

PARAULES CLAU: Atenció primària · Integral · Treball social · Coordinació


RESUM

Introducció: La preocupació d’una associació contra el càncer perl’augment del consum de tabac en els joves i l’afany per prevenir el càncer ifomentar hàbits saludables va promoure la creació d’un grup de treballmultidisciplinari, amb la participació de la mateixa associació, la fundacióSHE (Science, Health and Education), centres educatius i sanitaris, que vainiciar aquest projecte.

Objectius: desenvolupar una proposta d’activitats per a la promociódel no consum de tabac als quatre cursos d’ESO que faciliti a l’alumnatadolescent:

— Comprendre els beneficis d’un estil de vida saludable i evitarl’associació del consum de tabac amb diversió i socialització.— Conèixer els efectes del tabac sobre la salut i desmuntar falsescreences.— Desenvolupar una actitud positiva cap al no consum de tabac.— Augmentar l’autoestima aprenent a reconèixer i valorar les sevesqualitats positives.

JUNTS PER A LA PREVENCIÓ DEL CONSUMDE TABAC A L’ADOLESCÈNCIA

Begoña López Asensio, [email protected]

Noemi Franco Colell, [email protected]

Mª de los Ángeles Lago Mingarro, [email protected]

Centre Sanitari del Solsonès. Solsona (Solsonès)


— Mantenir l’hàbit de no fumar i abandonar-ne el consum si ja ho hanprovat.— Promoure en les famílies una actitud positiva cap al no consum detabac.

Material i mètode: reflexió de tècnics de salut i docents de diferentscentres sobre la prevenció del consum de tabac als centres de secundària,mitjançant assessoraments d’experts als membres del grup i posteriormentplanificació i posada en marxa d’un programa d’activitats dins del calendariescolar.

Les activitats han estat avaluades pels alumnes i els membres delgrup, restant pendent l’avaluació de l’impacte d’aquest projecte.

PARAULES CLAU: Tabaquisme · Prevenció · Adolescència.


RESUM

L’any 2010 es dissenyà un pla d’integració de l’atenció primària (AP)en el seguiment del llarg supervivent (LlS) de càncer a la nostra àrea (Bages,Berguedà i Solsonès). Es va crear un grup de treball multidisciplinari formatper professionals d’oncologia i AP d’Althaia, ICS Bages/Berguedà i ConsorciSanitari del Solsonès, que de manera consensuada elaboraren un protocolde seguiment per a cada tipus de tumor segons el risc, garantint un circuit dederivació preferent en cas de sospita de recidiva.

D’acord amb el model de gestió compartida, els primers cinc anys deseguiment del pacient oncològic es realitza a nivell d’atenció especialitzada i,a partir del cinquè any, en predominar problemes de salut no oncològics idisminuir el risc de recaiguda, el seguiment es trasllada a l’AP.

L’any 2015 es va realitzar un estudi sobre la complimentació del protocolde seguiment del LlS per part d’AP. La població d’estudi van ser els pacientsdiagnosticats de càncer de mama i cólon durant els anys 2007-2008 i donatsd’alta als 5 anys amb criteris de curació. Es van analitzar 70 pacients ambcàncer de mama i 45 amb càncer de cólon. Els resultats van demostrar que la

GESTIÓ COMPARTIDA D’ONCOLOGIA/ATENCIÓPRIMÀRIA DEL LLARG SUPERVIVENT DE CÀNCER

Sílvia Catot Tort, [email protected]

Montse Domènech Santasusana, [email protected]

Anna Vidal Oliveras, [email protected]



realització del seguiment per part d’AP del LlS és adequat en el càncer decólon, però millorable en el càncer de mama. A partir dels resultats s’hareforçat la coordinació amb AP, incorporant-hi infermeria com a figura d’enllaçentre oncologia i assistència primària i realitzant-se reunions de formació idifusió del protocol de seguiment a totes les Àrees Bàsiques de Salut.

El treball conjunt entre oncologia i assistència primària ha permèsmillorar la qualitat assistencial del LlS en la nostra àrea evitant duplicitat devisites i proves complementàries innecessàries i prioritzant l’atenció integralde salut.

PARAULES CLAU: Llarg Supervivent · Atenció primària · Oncologia.


RESUM

Consideracions generals: En l’actualitat, en l’àmbit residencial de lagent gran, s’observa un augment de persones amb deteriorament cognitiu,amb criteris de complexitat clínica, que presenten múltiples complicacionsque sovint comporten múltiples ingressos hospitalaris. En aquest sentit hemplantejat un estudi que té com a objectius: a) Establir la prevalença dedemència avançada en persones que viuen la Residència Pedra Serrada deParets; b) identificar mitjançant l’escala de NECPAL les necessitats d’atenciópal·liativa i c) identificar les persones amb risc de defunció en els següents 6o 12 meses.

Material i mètode:

— Estudi transversal i de cohort essent seleccionada la població ambdeteriorament cognitiu atesa a la Residència Pedra Serrada de Paretsdel Valles durant el període gener-desembre 2016.

— Administració de les Escales GDS i FAST a les persones amb demen-cia per establir la seva situació i estadiatge. Posteriorment,s’administrat l’instrument NECPAL CCOMS-ICO.

IDENTIFICACIÓ DE PERSONES AMB DEMÈNCIAEN FASE AVANÇADA I NECESSITATS D’ATENCIÓ

PAL·LIATIVA EN L’ÀMBIT RESIDENCIAL

Joan Solà Genovés1

Núria Bruguera Planas2

Innocència Sánchez García3

1. Fundació Sanitària Mollet (FSM). Àrea dependència. [email protected]. Residència Pedra Serrada. FSM. Parets del Vallès (Baix Vallès). [email protected]

3. FSM. Residència Pedra Serrada. Parets del Vallès (Baix Vallès). [email protected].


Resultats més significatius:

— S’han avaluat 60 persones, de les quals 38 (63%) presentendemència moderada/greu (GDS 6/7) amb una mitjana d’edat de85,5 anys. D’elles, 29 (71%), són dones i 9 (22%), són homes.

— El tipus de demència més freqüent ha estat la demencia senil tipusAlzheimer i, en segon lloc, la demència vascular/mixta.

— L’instrument NECPAL ha resultat positiu en el 100% dels casos.

Conclusions:

— Les escales GDS, FAST són instrument útils per fer l’estiatge deldeteriorament.

— L’instrument NECPAL CCOMS-ICO permet identificar les personesamb demència avançada tributaries d’atenció pal·liativa.

— La planificació anticipada de decisions (PAD) és una bona eina quepermet consensuar amb la família unes bones pràctiques clíniquesque milloren l’assistència a les persones amb demència avançada ipermeten determinar el nivell d’intensitat terapèutica a aplicar encada cas, alhora que faciliten una millor ubicació del resident en casde presentar complicacions.

PARAULES CLAU: Àmbit residencial · Demència avançada · Planificació anticipada de decisions ·

Instrument NECPAL.


RESUM

Es presenten dos models de relació professionals-pacients: el modelque porta a l’objectivació del pacient (tradicional i paternalista) i el modelalternatiu que porta al coneixement de pacient i professional com a subjectes.El procés de transició passa per tres fases: activació, apoderament iparticipació.

El model biopsicosocial de salut constitueix la base que emmarca lainteracció entre pacient i professional. En aquest model, el pacient participantforma part de l’entramat que inventaria, diagnostica i finalment forma un platerapèutic amb caràcter interdisciplinari.

Finalment, la discussió ofereix una sèrie de recomanacions per adesenvolupar i transformar el model biopsicosocial en un procés operatiu.

PARAULES CLAU: Relació pacient-professional · Biopsicosocial · Apoderament · Transformació de lasalut.

APODERAMENT DEL PACIENT,PER CANVIAR LA SALUT

Empar Espí i Vidal

Metgessa, Pediatria AP, Centre de Salut d’Altea, Marina Baixa. [email protected]


Salutació

TERCERA PONÈNCIACoordinador: Ricard Guerrero i Moreno

Medi ambient, globalització i salut


RESUM

Les vacunes i altres mesures de prevenció i control en salut públicasón responsables que molts milions de persones gaudeixin avui d’unamillor salut. Els guanys en salut, mesurats com a mortalitat evitada iespecialment com a reducció dels anys de vida potencials perduts,juntament amb el seu cost, fan que, de llarg, la vacunació sigui sempreuna mesura amb un índex excel·lent de cost–efectivitat. Tots els païsosdel món tenen establerts calendaris similars i recomanen la vacunaciósistemàtica de la mainada, com ho fan totes les organitzacions sanitàriesinternacionals i les ONG.

Encara que amb la vacunació sistemàtica s’ha reduït amb èxit notablela carrega de malaltia i de mort en tot el món, han aparegut periòdicament unasèrie de dubtes i preocupacions que, en convergir, poden afectar puntualmentla confiança pública en la vacunació. Quan la confiança en la vacunació esdeteriora (reticència a la vacunació), la indecisió pot conduir a endarrerimentsen la vacunació o al seu rebuig, fet que complica els programes de vacunaciói pot afavorir que hi hagin brots de malalties infeccioses.

VACUNES I SALUT PÚBLICA: LA RETICÈNCIAA LA VACUNACIÓ

Antoni Trilla1

Guillem Trilla Aymerich2

1. Servei de Medicina Preventiva. Hospital Clinic - Universitat de Barcelona – ISGlobal. Barcelona(Barcelonès). [email protected]

2. CAP San Ildefons. Cornellà de Llobregat (Baix Llobregat). [email protected]


La realitat es que, per a la majoria de la població de tot el món, lanormalitat es vacunar-se. Els nivells de cobertura de las vacunes sistemàtiquesen països de la UE es situen per damunt del 80-90%. Aquestes coberturesvacunals permeten mantenir la immunitat de grup en la pràctica totalitat demalalties per a les quals es recomana la vacunació sistemàtica.

Els professionals sanitaris tenim l’obligació científica, ètica ideontològica de recomanar la vacunació sistemàtica sempre que no existeixinraons mèdiques que la desaconsellin. S’ha de guanyar dia rere dia aquestaconfiança escoltant sempre els pares amb empatia, i no pas dedicar-se aqüestionar els seus possibles sentiments contraris a la vacunació. Els pareshan de prendre les seves decisions tenint en compte les evidències i la ciènciapura i dura. La falsa ciència no es mai innòcua: produeix danys reals, queconeixem i podem evitar. Vacunar-se es protegir-se i també protegir-nos tots.

PARAULES CLAU: Vacunació · Malalties infeccioses · Immunitat de grup.


RESUM

En un món en constant procés d’urbanització, els reptes per a undesenvolupament sostenible es concentren i es concentraran a les ciutats,que s’espera que pel 2050 acullin el 75% de la població a escala mundial.En efecte, els problemes derivats de la vida a les ciutats (contaminació del’aire i acústica, el disseny urbà, les temperatures extremes, etc.),estretament lligats al canvi climàtic, són i seran el centre d’atenció enmatèria de salut pública, en la qual també s’haurà d’abordar la qüestió dela justícia ambiental: a qui afecta més la contaminació atmosfèrica, eldissenys de les ciutats o la gestió del transport?, qui és més vulnerable aaquestes exposicions?, quines mesures podem prendre per asseguraruna societat equitativa des del punt de vista de la salut ambiental? Enaquesta ponència es pretén fer un pinzellada de l’evidència científica quela salut pública i l’epidemiologia ambiental han aportat en els últims anysi que posa de manifest la necessitat de donar visibilitat i rellevància alsdeterminants de la salut i en especial als riscos ambientals, concretamentals entorns urbans. Finalment, es fa una reflexió sobre la necessitat

MEDI AMBIENT, GLOBALITZACIÓ I SALUT

Mireia Gascon1, Josep Maria Antó2, Josep Martí3

Xavier Basagaña4, David Rojas5, Jordi Sunyer6

1. ISGlobal, Barcelona Centre for International Health Research (CRESIB), Hospital Clínic -Universitat de Barcelona (UB) i Universitat Pompeu Fabra (UPF). Barcelona (Barcelonès).

[email protected]. ISGlobal, CRESIB, Hospital Clínic - UB i UPF. Barcelona (Barcelonès). [email protected]. Centre d’Anàlisi i Programes Sanitaris (CAPS). Barcelona (Barcelonès). [email protected]

4. ISGlobal, CRESIB, Hospital Clínic - UB i UPF. Barcelona (Barcelonès)[email protected]

5. ISGlobal, CRESIB, Hospital Clínic - UB i UPF. Barcelona (Barcelonès). [email protected]. ISGlobal, CRESIB, Hospital Clínic – UB i UPF. Barcelona (Barcelonès). [email protected]


d’abordar i posar en valor els problemes de salut ambiental amb estratègiesi polítiques transversals i integrals que vagin més enllà de l’àmbit de lasalut, i que han de passar per la millora de la salut del nostre planeta,altrament coneguda com a salut planetària.

PARAULES CLAU: Salut · Medi ambient · Urbanisme · Contaminació · Globalització.


(APROXIMACIÓ A) L’ECOLOGIA DEL MICROBIOMA

Josep M. Gasol, [email protected]

Javier del Campo, [email protected]

Institut de Ciències del Mar - CSIC. Barcelona (Barcelonès)

RESUM

El conjunt de microorganismes (bacteris, arqueus, protists i virus) quehabiten un ambient determinat, en el qual interaccionen entre ells i ambl’ambient s’anomena microbioma. El microbioma del cos humà participa enles funcions fisiològiques, biogeoquímiques i ecològiques que donen lloc albenestar o a la manca de benestar humà. De la mateixa manera, el microbiomade l’oceà és responsable de moltes de les funcions ecològiques ibiogeoquímiques que tenen lloc en aquest ambient.

El desenvolupament de tècniques moleculars, en particular les queseqüencien el gen de la subunitat petita del ribosoma i que permeten ferinventaris dels organismes presents en una mostra, i també les deseqüenciació de tot els gens, ha generat una allau de dades sobre elscomponents del microbioma humà, del de l’oceà i dels de molts altresorganismes i ambients. Revisem breument alguns conceptes del microbiomaoceànic i de l’humà, i presentem diversos conceptes ecològics (dispersió,successió, estabilitat, etc.) i com es poden aplicar a la comprensió delsmicrobiomes.


Destaquem que hi ha tècniques i conceptes que s’han desenvolupatprimer a l’oceanografia o a l’ecologia microbiana, i que tenen aplicabilitat iutilitat en l’estudi del microbioma humà, però també que l’inmensdesenvolupament recent dels estudis de microbiota humà poden aprofitar-seen altres branques de l’ecologia microbiana.

PARAULES CLAU: Microbioma · Ecologia · Procarionts · Eucarionts · Virus.


RESUM

La vacunació ha estat una de les principals contribucions a la salut iha suposat l’eradicació d’una malaltia mortal, la verola, i l’eliminació gairebétotal d’altres com ara la poliomielitis o el xarampió. Cada vacuna fa queadquirim immunitat contra la malaltia específica per a la qual s’ha preparat.Quan una part suficientment gran de la població està vacunada, aquest grupde persones és una barrera per a la transmissió de la malaltia. Però si elnombre de persones no vacunades augmenta, la probabilitat de dispersió dela malaltia entre les persones susceptibles també augmenta. La vacunació ésuna de les principals armes que tenim els humans contra la mort. Des deJenner fins a l’actualitat la vacunació ha controlat dotze malalties greus: laverola, la diftèria, el tètanus, la febre groga, la tos ferina, les infeccions perHaemophilus influenzae B, la poliomielitis, el xarampió, la parotiditis, la rubèola,la febre tifoide i la ràbia. L’èxit de la vacunació ha estat demostrat enl’eradicació de la verola i del 99% de la poliomielitis en tot el món. Les vacunessón la principal eina de prevenció de moltes malalties infeccioses, tant víriquescom bacterianes. Les persones vacunades o immunitzades per a una malaltiadeterminada protegeixen de forma indirecta els no vacunats. Les persones

FUNCIÓ SOCIAL DE LES VACUNES

Ricard Guerrero

Universitat de Barcelona, i Barcelona Knowledge Hub de l’Academia Europaea. Barcelona(Barcelonès). [email protected]


que no han estat vacunades contra una malaltia corren el risc de contraure-lai transmetre-la a familiars, amics i altres persones susceptibles del seu entorn.La vacunació, com tot acte mèdic, pot tenir efectes no desitjats en un nombremolt petit de casos. Per això, s’han de prendre les màximes precaucions tanten la seva preparació com en l’administració. Els problemes –efectessecundaris– associats a la vacunació solen ser de menor risc per al receptorque la malaltia (bacteriana o vírica) contra la qual s’ha vacunat. Finalment, ien contra del que es difon en algunes xarxes socials, cap prova científica noha demostrat que les vacunes causin autisme o esterilitat. La vacunació ésuna eina de prevenció, una estratègia de salut pública i un acte solidari; unamanifestació de la voluntat que tenim de defensar la societat en què vivim, jaque la immunitat de grup que s’assoleix quan s’està vacunat és una barreraperquè els agents infecciosos no circulin en una població. La vacunació, quecontinua essent individualment voluntària, és, a més, una obligació social.

PARAULES CLAU: Vacunes · Malalties · Societat.


RESUM

Des del 1913, en què es va celebrar el 1r Congrés de Metges de LlenguaCatalana («de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana» a partir de 1934), lesciències de la salut i de la vida han experimentat canvis notables, que enalgunes disciplines han estat més patents que en d’altres. El 1913, lamicrobiologia era una ciència relativament jove, que havia pres un gran impulsa partir, especialment, dels treballs de Louis Pasteur (1822-1895) i de RobertKoch (1843-1910). Des d’aleshores s’han succeït el que hom anomena «lestres edats d’or» de la microbiologia. La primera, iniciada a les darreries dels s.XIX, amb la descoberta del paper dels microorganismes com a agent infeccio-sos, s’estén fins a la meitat del segle XX i comprèn la descoberta dels agentscausals de moltes malalties infeccioses i també de substàncies capaces decombatre’n un bon nombre (quimioteràpics i antibiòtics). La segona edat d’orés l’edat de la bioquímica unitària i comprèn bàsicament les dècades de1950 i 1960, en què es reconeix la unitat metabòlica de la vida i elsmicroorganismes serveixen de model per a l’estudi de les vies bioquímiques iles transformacions d’energia en els éssers vius. En les dues següentsdècades la microbiologia queda esmorteïda, però en la dècada de 1990comença la seva tercera edat d’or, que coincideix amb la consolidació de

LA MICROBIOLOGIA EN ELS CONGRESSOSDE METGES I BIÒLEGS DE LLENGUA CATALANA

Mercè Piqueras1

Ricard Guerrero2

1. Societat Catalana d’Història de la Ciència i de la Tècnica. Barcelona (Barcelonès)[email protected]

2. Universitat de Barcelona, Institut d’Estudis Catalans. Barcelona (Barcelonès). [email protected]


l’ecologia microbiana i el desenvolupament de la genòmica. L’ecologiamicrobiana ofereix una nova visió de la malaltia infecciosa, que és el resultatde la interacció entre el microorganisme patogen i el seu hoste i que no depèntant de factors intrínsecs del patogen com de factors ambientals i especialmentde factors propis de l’hoste. En aquesta comunicació es presenta una anàlisidels llibres de ponències i d’actes dels Congressos de Metges i Biòlegs deLlengua Catalana, que permet copsar alguns dels canvis produïts en l’àmbitde la microbiologia al llarg del segle XX. Hi ha edicions del congrés en què lamicrobiologia té un paper destacat, directa o indirectament, en alguna de lesponències (1919, 1921, 1930, 1932, 1934, 1976, 1988, 1992, 1996). End’altres, tot i no ocupar un lloc rellevant, hi ha contribucions que tractentemes de microbiologia. I en algunes —poques— hi és absent. En cada cas,les contribucions són un reflex de la situació de la microbiologia mèdica i delsproblemes que ha d’afrontar en l’època corresponent.

PARAULES CLAU: Microbiologia · Congressos · Metges · Biòlegs · Llengua catalana.


RESUM

L’Organització Mundial de la Salut (OMS), conjuntament amb laUniversitat Oberta de Catalunya (UOC), s’ha proposat abordar el maneig de laleishmaniosi cutània mitjançant dues estratègies paral·leles. La primera téper objectiu estudiar l’impacte sobre el maneig de la leishmaniosi cutània dela implementació de les guies de pràctica clínica en 2 zones pilot (Azilal iOuarzazate) al Marroc. La segona se centra en la formació del personal sanitaria les zones endèmiques del món.

Per estudiar l’impacte de la implementació de les guies de pràcticaclínica es van definir variables rellevants en el maneig de la malaltia i es vanrealitzar diversos seminaris en què van participar agents de salut locals,representants del Ministeri de Sanitat del Marroc, de l’OMS i de la UOC. S’hananalitzat dades basals (2013), i després d’un (2014) i dos anys (2015-16)d’implementació de les guies. Es van recollir 751 casos que van permetrecalcular 9 dels 10 indicadors. En les dues zones pilot, el compliment va sermolt alt: 95%, 84% i 90% a Azilal, i 24%, 42%, i 39% a Ouarzazate. La taxa decuració va ser: 99,8%, 100% i 99% a Azilal, i 18%, 96% i 90% a Ouarzazate.

FORMAR-SE EN ENTORN GLOBALPER ASSOLIR IMPACTE LOCALMENT

Marta Aymerich1, [email protected]

Carme Carrion1, [email protected]

José A. Ruiz-Postigo2, [email protected]

1. Estudis de Ciències de la Salut i eHealth Center, Universitat Oberta de Catalunya (UOC),Barcelona (Barcelonès)

2. Leishmaniasis Control Programme, Innovative and Intensified Disease Management Unit,Department of Neglected Tropical Diseases (HTM/NTD/IDM), Organització Mundial de la Salut

(OMS), Ginebra (Suïssa)


Pel que fa a l’estratègia de formació del personal sanitari a les zonesendèmiques, es va dissenyar un curs en línia interactiu per tal d’homogeneïtzari optimitzar el diagnòstic i tractament de la malaltia, i facilitar la implementacióde les guies. A dia d’avui se n’han realitzat tres edicions (dues en francès iuna en anglès) on s’han format 47 persones, la majoria professionals sanitarisd’Àfrica i Orient Mitjà. La valoració final dels que acaben la formació és moltpositiva (més del 85% es mostren satisfets o molt satisfets), tot i les dificultatsinicials de familiarització amb la formació en línia.

Mitjançant aquestes dues estratègies es contribueix a donar respostaa l’objectiu 3 de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides: garantir una vida sanai promoure el benestar per a tothom a totes les edats. En concret, a la fita 3.3d’aquest objectiu que es proposa posar fi a les epidèmies de les malaltiestropicals desateses.

PARAULES CLAU: Leishmaniosi · Implementació guies de pràctica clínica · Formació en línia.


RESUM

El desenvolupament de l’administració oral de Mycobacterium

manresensis inactivat durant 14 dies per aturar el desenvolupament de latuberculosi activa (TBA) durant almenys 1 any representa el zenit científic dela Unitat de Tuberculosi Experimental (UTE) de l’Institut d’Investigació GermansTrias i Pujol (IGTP), fundada el 1997. Durant 10 anys la UTE es va dedicar aentendre perquè Mycobacterium tuberculosis (Mtb) pot romandre tant de tempsdins dels nostres teixits, i causar la tuberculosi latent (TBL), i va desenvoluparla primera vacuna terapèutica, la RUTI. Posteriorment, es focalitza en la següentpregunta: per què les lesions de la TBL (d’1 mm de diàmetre i per tant invisi-bles a la radiografia de tòrax) progressen a lesions de 10 mm de diàmetre,objectivables a l’exploració radiològica? La resposta rau en el fet que Mtb potgenerar lesions riques en neutròfils, afavorint el creixement extracel·lular deMtb, i ultrapassa els mecanismes d’encapsulació de les lesions de la TBL, fetque porta al desenvolupament de TBA. D’aquí sorgeix la idea de desenvolupartolerància contra Mtb a través de la mucosa intestinal. I funciona. Posteriorments’assaja l’ús d’un micobacteri ambiental, present als aliments, per poderentrar aquest producte al mercat en forma de suplement alimentari. Per aixòes cerca una soca de Mycobacterium fortuitum complex en una mostra del riu

L’ADMINISTRACIÓ ORAL DE Mycobacterium

manresensis INACTIVAT: L’EINA DEFINITIVAPER ATURAR LA TUBERCULOSI AL MÓN

Pere-Joan Cardona Iglesias

Unitat de Tuberculosi Experimental (UTE). Institut d’ Investigació en Ciències de la Salut GermansTrias i Pujol (IGTP). Badalona (Barcelonès). [email protected]


Cardener al seu pas per Manresa i s’obté el Mycobacterium manresensis. El2013 es funda Manresana de Micobacteriologia S.L. (Manremyc sl), una em-presa derivada (spin-off) de l’IGTP per desenvolupar industrialment elMycobacterium manresensis inactivat, el Nyaditum resae. Enguany ja s’hapogut demostrar la seva eficàcia en poblacions salvatges de porcs senglars.En persones, s’ha demostrat la seva innocuïtat i immunogenicitat, generantcèl·lules reguladores (Treg) de memòria específiques contra proteïnespurificades de Mtb (el PPD utilitzat en la prova de la tuberculina), que són lesresponsables del mecanisme protector. Nyaditum resae es trobarà al mercatasiàtic a finals del 2017 com a suplement alimentari. L’objectiu actual de laUTE es demostrar la seva eficàcia perquè es converteixi en una solució de baixcost, fàcil distribució i execució, que redueixi la incidència de la TBA al món,especialment en contactes de pacients, persones amb diabetis mellitus oque conviuen amb el VIH. El març d’enguany s’ha iniciat un estudi a Geòrgia,i se n’estan planificant a Barcelona, Haití, Pakistan i Etiòpia.

PARAULES CLAU: Tuberculosi · Mycobacterium manresensis · Treg · IL-17 · Inflamació.


RESUM

Els incendis forestals són consubstancials al clima i la vegetaciómediterrània. L’existència a Catalunya d’una massa forestal de l’ordre del61% de la superfície i el seu increment conjuntament amb la seva escassagestió forestal han propiciat el creixement del nombre d’episodis d’incendisforestals. A més s’hi s’afegeix el creixement d’episodis climàtics extremsdeguts al canvi climàtic induït per l’increment del CO

2 com a base de l’era

industrial. En particular, el clima mediterrani està associat a un règimhidrogràfic en el qual sequeres i aiguats han incrementat la seva freqüència.

La present comunicació pretén exemplificar aquest tret característicde la Catalunya central a las darreres dècades, a partir del mostreig de lesaigües de la conca hidrogràfica del Llobregat en episodis d’incendis forestals.La possible incidència d’aquests episodis en la salut humana es pot mesurarmitjançant l‘aparició de concentracions elevades d’hidrocarburs aromàticspolicíclics (HAP), que són components carcinògens coneguts d’aigüescontaminades. Aquestes quantitats no han representat un problema sanitarien la captació d’aigües per al consum humà ja que no ultrapassaren llindarsperillosos per a la salut humana segons la legislació europea.

LA QUALITAT SANITÀRIA DE L’AIGUA ALS INCENDIS.EL CAS DELS RIUS A LA CATALUNYA CENTRAL

Xavier de las Heras i Cisa

Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa. Universitat Politècnica deCatalunya·BarcelonaTech (UPC). Manresa (Bages). [email protected]


En aquesta comunicació es mesuren les concentracions d’hidrocarbursaromàtics policíclics en el sistema fluvial del Llobregat a la comarca del Bagesnord. Aquests compostos foren aïllats i identificats en les aigües mostrejadesmitjançant extracció amb dissolvents orgànics i fraccionament percromatografia. Posteriorment foren analitzats mitjançant la tècnica decromatografia de gasos acoblada a l’espectrometria de masses així comquantificats emprant el mètode del patró intern.

PARAULES CLAU: Aigua · Incendis forestals · Catalunya central · Rius · Hidrocarburs aromàtics

policíclics.


RESUM

El gadità Antonio Subirá remet a la Reial Acadèmia de Medicina i Cirurgiade Cadis, el 9 de juliol de 1884, les fórmules de dos medicaments elaboratsper ell, a base de xocolata i galetes de lactofosfat, carbonat i fluorur càlciciodats, pretenent que la Il·lustre Corporació acrediti les propietats dels seuscomponents mitjançant la química fisiològica i recomani la seva aplicació enterapèutica.

Subirà exposa que els components de les galetes i la xocolata es trobena l’organisme: l’àcid làctic es troba al suc gàstric, músculs, sang, saliva, suor,cervell i en òrgans glandulars com ara el fetge, la melsa, el tim, la tiroide i elpàncrees; el lactofosfat de calci es troba a la sang i als òrgans, formant-se al’estómac per l’acció del suc gàstric sobre el fosfat de calci dels aliments. Elcarbonat càlcic és present a l’esquelet, a la carn muscular, al sèrum de lasang i a altres òrgans i humors. El fluorur càlcic és part integrant dels ossos,cartílags i tendons, i es troba en la llet de la dona, un aliment indispensable enla nostra primera edat, i forma la base principal de l’esmalt dentari.

La xocolata osteògena està elaborada amb cacau de Caraques i amb

ALIMENTS TERAPÈUTICS DE BARCELONAA LA REIAL ACADÈMIA DE MEDICINA I CIRURGIA

DE CADIS EL 1884

Paloma Ruiz Vega

Real Academia de Medicina y Cirugía de Cadiz. Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.Cadis (Andalucia). [email protected]


sucre de primera classe, i conté una mica de vainilla per a aromatitzar-lo, jaque en cas contrari fóra indigest. Les galetes osteògenes contenen un principifeculent molt alimentós i digerible que es transforma en dextrina i glucosa enel procés de digestió. La xocolata i les galetes són reconstituents químicsintegrals de fàcil digestió que permeten un tractament continuat, actuant deforma radical en l’osteomalàcia, el raquitisme, les escròfules, en lesconvalescències i patologies que cursin amb debilitat.

PARAULES CLAU: Xocolata · Galetes · Reconstituents · Acadèmia · Medicina.


RESUM

Durant mil·lennis, els éssers humans hem desenvolupat una relacióíntima i complexa amb els microorganismes. El nostre coneixement delsmicrobis ha tingut fins ara una vessant negativa, veient-los solament com aagents causants de malalties infeccioses. No obstant això, tots els organismeshan après a coexistir amb els microorganismes i avui sabem que lesinteraccions més nombroses i representatives no són les patògenes sinó lessimbiòtiques. Fins fa poc el coneixement de la microbiota era limitat,principalment a causa de la utilització de mètodes dependents del cultiuaxènic (o pur) de microorganismes en el laboratori. El desenvolupament recentde tecnologies de seqüenciació massiva ha permès caracteritzar la microbiotade diferents zones del cos humà. La microbiota simbiòtica colonitza aquelleszones del cos humà que estan exposades a l’ambient extern, com ara la pell,l’intestí, l’aparell respiratori superior, l’aparell genital extern, les vies urinàries,o la conjuntiva. Tot i que estem exposats a una gran varietat demicroorganismes, només certes poblacions poden habitar permanentmenten aquestes zones del cos. La microbiota humana té una elevada diversitat acausa de la interacció de diferents factors ambientals, dietètics i genètics,que formen un ampli ventall de nínxols ecològics. Per això, la microbiota hu-

ELS HUMANS COM A ECOSISTEMESDE COMUNITATS MICROBIANES

Mercè Berlanga

Departament de Biologia, Sanitat i Medi Ambient, Secció de Microbiologia. Facultat de Farmàcia iCiències de l’Alimentació, Universitat de Barcelona. Barcelona (Barcelonès). [email protected]


mana presenta variacions tant a nivell qualitatiu com quantitatiu, de maneraque varia tant entre individus com en un mateix individu en funció de l’edat,del sexe, del tipus d’òrgan i fins i tot de, per exemple, la zona de la pell. Elscosmètics, els sabons, els productes d’higiene i les cremes hidratants sónfactors que poden contribuir a la variació de la microbiota de la pell. Enl’actualitat, se sap poc sobre els mecanismes que permeten la supervivènciai la tolerància a llarg termini de les comunitats indígenes microbianes o perquè aquests microorganismes no produeixen una resposta inflamatòria crònicaperjudicial. Potser un dels grans desafiaments és poder entendre la dinàmicatemporal de la comunicació bioquímica entre l’hoste i la seva microbiota, nonomés en l’escala de temps d’una vida humana, sinó també en la escala detemps evolutiu, en relació amb els canvis globals en la dieta i els factorsambientals estressants. És interessant entendre com canvis en la microbiotapoden estar relacionats amb malalties específiques i quina seria la millormanera de manipular la microbiota des d’un punt de vista terapèutic perobtenir beneficis per a la salut humana.

PARAULES CLAU: Microbiota · Simbiosi · Ecosistemes.


RESUM

La societat actual consumeix una gran quantitat de productesfarmacèutics que deixen rastre en el medi ambient. D’una banda, pelsmedicaments caducats o no utilitzats que es llencen a les xarxes desanejament i escombraries sense cap cura, però també pels fàrmacsingerits que, gairebé sense metabolitzar, s’eliminen per la femta o l’orinade les persones de manera contínuada al sistema de sanejament, o enels utilitzats per l’ús veterinari, o els plaguicides usats als conreus.

Els contaminants prioritaris produïts per l’augment de l’activitat in-dustrial estan regulats per les legislacions pel fet de ser tòxics, mutagènicso cancerígens. Amb el creixement de la població, però, el consum demedicaments en humans i animals i de detergents i productes d’higienepersonal, i l’ús de pesticides en l’agricultura s’ha incrementat. Segonsestudis ambientals realitzats als països europeus i als Estats Unitsd’Amèrica, aquests productes produeixen actualment nous contaminantsemergents.

MEDICAMENTS I MEDI AMBIENT

Àngels Mach i Buch

Societat Andorrana de Ciències. Andorra la Vella (Principat d’Andorra). [email protected]


Els productes farmacèutics són actius a concentracions molt petites, iles plantes de tractament d’aigües residuals sovint no estan preparades pera eliminar-los totalment (ng/L o μg/L). Estudis realitzats a les estacionsdepuradores d’aigües residuals (EDAR) del riu Besòs, del riu Llobregat i al riuEbre per avaluar la qualitat química de l’aigua han mesurat la presència deprincipis actius farmacèutics d’elevat consum humà (anovulatoris,antiinflamatoris, analgèsics, antibiòtics, reguladors de lípids, beta-blocadors ifàrmacs d’ús psiquiàtric) en les aigües d’entrada i sortida de les depuradores.

El Principat d’Andorra rep 34 turistes que hi pernocten per cada habitant(78.264 habitants censats el 2016). Pel que fa a la producció dels residusurbans i assimilables, a la seva població censada i resident, cal afegir elsexcursionistes, turistes i treballadors de temporada, que en total equivalen auna població de 102.045 habitants.

El ministeri de Medi Ambient andorrà manté el control de les aigüessuperficials mitjançant quatre EDAR, que l’any 2016 van tractar un total de19.449.735 m3. Pel valor absolut d’habitants en relació al cabal d’aigua delsrius, no s’ha realitzat cap estudi a l’entorn d’aquests contaminants emergents.Tot i així, pel que fa als analgèsics, antiinflamatoris i antibiòtics d’ús mésampli en població resident i també passavolant potser caldrà preveure’nl’eliminació en el futur.

PARAULES CLAU: Medicaments · Medi ambient · Contaminants emergents.


RESUM

En l’actual context econòmic, l’aprofitament de materials residualsque tenen un potencial econòmic hauria de ser prioritari. En aquest sentit,la creixent producció de residus elèctrics i electrònics converteix aquestsmaterials en una potencial font de metalls molt valuosos i escassos. Peraquest motiu és de vital importància desenvolupar noves tecnologies devalorització de metalls, que siguin econòmicament més rentables, sosteniblesi respectuoses amb el medi ambient. Els últims informes oficials quantifiquenen 40 milions de tones anuals les deixalles electròniques en el món. L’elevatconsum de telèfons mòbils, a banda d’altres aparells elèctrics comordinadors o televisors, fa que la generació de residus electrònics s’hagiconvertit en un greu problema global, sent el tipus de residu que creix amajor velocitat (entre el 3-5% anual). En aquests residus es troba un elevatpercentatge de metalls (40%) amb possibilitats de ser reutilitzats, com sónel coure, crom, zinc, níquel, alumini o metalls precisos (or, plata i platí).Tenint en compte que el percentatge d’aquests metalls en els residus ésgeneralment major (10-20%) que en la font natural d’on s’extreuen (0,5-3%)i que aquests es troben localitzats en jaciments molt específics del planeta,l’èxit d’aquesta proposta significa un doble avantatge: aconseguir una font

VALORITZACIÓ BIOLÒGICA DE RESIDUSELECTRÒNICS

Eva Benzal Montes, [email protected]

Montserrat Solés Sardans, [email protected]

Antonio David Dorado Castaño, castañ[email protected]

Departament d’Enginyeria Minera, Industrial i TIC. Universitat Politècnica de Catalunya. Manresa (Bages).


alternativa i sostenible de metalls i gestionar un residu molt perillós per a lasalut humana i l’ecosistema.

La solució que es proposa per aquest problema consisteix en aprofitarl’activitat metabòlica de determinats microorganismes (fonamentalmentbacteris), per a regenerar els agents responsables d’extreure els metalls de lamatriu on es troben immobilitzats una vegada finalitzada la vida útil de l’aparellelectrònic que els conté (residu). La viabilitat d’aquest procés redueixsignificativament els costos energètics i l’ús de reactius agressius encomparació amb els processos convencionals que es porten a terme en cen-tres molt específics que han de tractar grans volums de deixalles per fer rendibleel procés de recuperació.

PARAULES CLAU: Biolixiviació · Valorització · Metalls · Residus electrònics · Bioprocés.


RESUM

La resistència als antibiòtics és actualment un problema greu a escalamundial. Els microorganismes van evolucionant i s’adapten al seu nou entorncanviant. S’observa amb gran preocupació que les resistències als antibiòticstindran enormes repercussions tant en la salut pública mundial com enl’economia.

La «Sociedad Española de Enfermedades Infecciosas y MicrobiologíaClínica» (SEIMC) alerta que, a Espanya, l’augment de les malalties causadesper bacteris multiresistents a antibiòtics causen al voltant de 2500 mortsanuals. Sobretot hi ha especial preocupació per l’augment de la resistència acarbapenems en Klebsiella pneumoniae i per l’augment d’infeccionsproduïdes per bacteris amb resistència combinada a carbapenems i colistina.

La pèrdua de sensibilitat als antibiòtics s’havia resolt, fins farelativament poc, mitjançant el desenvolupament de nous antimicrobians. Noobstant això, les escasses perspectives de l’aparició de nous antimicrobiansdurant la pròxima dècada indiquen que aquest model no pot mantenir-se.

RESISTÈNCIA ALS ANTIBIÒTICS.UNA PREOCUPACIÓ GLOBAL

Emma Padilla Esteba, [email protected]

Rosa Rubio Casino, [email protected]

Josefa Pérez Jové, [email protected]

Ana Blanco Suárez, [email protected]

Catlab. Viladecavalls (Vallés Occidental)


Diverses institucions científiques, sanitàries i polítiques de tot el món,entre les quals l’OMS, el Centre Europeu per a la Prevenció i Control deMalalties (ECDC) i la SEIMC, han reconegut el problema des de fa anys i peraixò s’han dissenyat i implantat estratègies dirigides a pal·liar-ne els efectes.

Aquestes estratègies van dirigides a tres àrees:

— Optimitzar la detecció de mecanismes de resistència i vigilànciad’aquests microorganismes en els centres sanitaris.

— Implementar programes d’optimització d’ús d’antimicrobiansamb la intenció d’allargar la vida útil dels antimicrobians id’obtenir millors resultats clínics en els pacients amb infeccionsgreus. Aquests programes són importants tant a nivell hospitalaricom a l’àrea de l’atenció primària amb un impacte ecològicevident.

— Afavorir i agilitzar els desenvolupament i comercialització denous antimicrobians actius contra els microorganismesmultiresistents més problemàtics en el moment actual.

PARAULES CLAU: Resistència Antibiòtic · Carbapenem.


RESUM

La viroteràpia oncolítica és un tractament específic de les cèl·lulestumorals. Els virus oncolítics utilitzats presenten tropisme cap a aquestescèl·lules mitjançant diversos mecanismes i potenciat per l’absènciad’immunitat antivírica. El fet de que la teràpia no actuï sobre les cèl·lules notumorals presenta grans beneficis i disminueix considerablement l’apariciód’efectes indesitjats. A més, la lisi de les cèl·lules tumorals produeix unaresposta immunitària antitumoral específica, tant per mitjà de la immunitatinnata com de l’adaptativa.

Pel què fa a les vies d’administració, cal destacar la via intratumoral i lavia intravenosa. La via intratumoral presenta una elevada eficàcia ja que elvirus és administrat directament a l’interior del tumor, però no és aplicable entumors no accessibles. La via intravenosa permetria aconseguir unaadministració sistèmica, arribant als tumors disseminats. Tot i així, aquestavia presenta diversos obstacles ja que la sang és un ambient hostil per a lasupervivència dels virus. Aquests poden ser neutralitzats per anticossos, po-den ser retinguts pel sistema fagocític mononuclear de la melsa i del fetge, o

VIROTERÀPIA ONCOLÍTICA: ÚS DE VIRUS PERAL TRACTAMENT DEL CÀNCER

Queralt Bonet Rossinyol

Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra (Vallès Occidental). [email protected]


pot ser que no es produeixi extravasació de la sang al tumor. S’han proposatdiverses solucions per tal de fer front a aquests problemes.

Actualment ja hi ha al mercat un fàrmac basat en la viroteràpia,anomenat Rigvir®, que s’utilitza a Letònia, Geòrgia i Armènia. Està indicat peral tractament de melanoma i metàstasis subcutànies, així com per prevenirmetàstasis després de l’extirpació quirúrgica del tumor.

També s’ha estudiat la viroteràpia com a part d’una teràpia combina-da amb tractaments actuals, com la quimioteràpia i la radioteràpia, per aaconseguir efectes sinèrgics.

Degut a l’elevada incidència del càncer i les limitacions que presentenels tractaments actuals, es considera de gran importància trobar noustractaments, i la viroteràpia n’és un bon candidat.

PARAULES CLAU: Viroteràpia · Càncer · Virus · Immunoteràpia · Virus oncolític.


SMALL WORLD INITIATIVE: PROJECTE INTERNACIONALD’APRENENTATGE-SERVEI SOBRE

LA PROBLEMÀTICA DE LA RESISTÈNCIAANTIMICROBIANA

David Miñana i Galbis

Secció de Microbiologia. Dept. Biologia, Sanitat i Medi Ambient. Facultat de Farmàcia i Ciències del’Alimentació. Universitat de Barcelona. Barcelona (Barcelonès). [email protected]

RESUM

Estudis de la Comissió Europea indiquen que la demanda deprofessionals STEM (Science, Technology, Engineering and Mathematics)anirà en augment en els pròxims anys. En canvi, el nombre d’estudiantsde graus, màsters i doctorats està experimentant un retrocés.Paral·lelament, un altre dels reptes principals a escala mundial és laresistència antimicrobiana, ja que l’Organització Mundial de la Salut i altresorganismes internacionals consideren que l’increment quantitatiu i qualitatiude microbis resistents als agents antimicrobians està assolint nivellsalarmants.

Davant d’aquests reptes, el 2012 es va crear a la Universitat Yale elprojecte Small World Initiative (www.smallworldinitiative.org), que ha anatestenent-se per tots els Estats Units i més enllà. Recentment ha arribat alRegne Unit i també a l’Estat Espanyol, mitjançant la Universitat Complutensede Madrid, on al juliol passat van rebre formació professors de moltesuniversitats d’arreu l’Estat que actuaran com a coordinadors del projecte enllurs universitats.


Aquest projecte internacional aplica tècniques pedagògiquesd’aprenentatge-servei que integren diferents nivells educatius (professoratuniversitari, estudiants de grau o màster, i estudiants d’ESO o de batxillerat)i llurs objectius principals són: a) Motivar l’interès i la vocació delsestudiants d’ensenyament secundari pels estudis universitaris STEM; b)divulga la problemàtica de la resistència als agents antimicrobians,especialment als antibiòtics i c) conscienciar sobre la necessitat dedescobrir nous fàrmacs antimicrobians i promoure l’aprenentatge pràcticen la cerca de nous antibiòtics.

PARAULES CLAU: STEM · Resistència antimicrobiana · Antibiòtics · Aprenentatge-servei.


RESUM

Condició necessària de qualsevol estratègia alimentària és ser sana(suficient, segura i equilibrada) i sostenible. La cuina, que és l’estratègiaalimentaria humana, es basa en la capacitat de les persones de fabricaraliments transformant conscientment els recursos de què disposen per millorar-ne la comestibilitat.

Els responsables de salut pública recomanen que, per aconseguir duruna dieta sana i sostenible, es potencïi el consum de fruites, verdures, llegumsi cereals integrals, parant atenció al lloc i al tipus de producció, es minimitzi elconsum de carn i no es deixi de cuinar a partir de productes frescos.

Però, tot i que el repte del menjar és alhora individual ¯cal garantir labona alimentació de cada persona¯ i global ¯s’han de garantir els recursosper poder-ho fer¯ les respostes han de ser necessàriament locals. Aquí el quecorrespon és la dieta mediterrània, i la seva aplicació pràctica, conscient i deproximitat.

PARAULES CLAU: Sostenibilitat · Alimentació · Cuina.

ALGUNES REFLEXIONS SOBRE ALIMENTACIÓ, CUINA,SALUT I SOSTENBILITAT

Toni Massanés Sánchez

Fundació Alícia. Complex Món Sant Benet: Sant Fruitós de Bages (Bages). [email protected]


QUARTA PONÈNCIACoordinador: Josep Maria Benet i Martí

Els Congressos de Metges i Biòlegs

de Llengua Catalana: més de cent anys

(1913-2017)


LLENGUA I CIÈNCIA, OBJECTIUS COMPARTITS

Vicenç Villatoro i Lamolla

Director del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. Matadepera (Vallès Occidental).

[email protected]

RESUM

Ara fa més de sis-cents anys, Ramon Llull va ser el primer autor europeu

en escriure en llengua vulgar –en aquest cas, el català– obres de caràcter

científic, filosòfic i teològic, que fins llavors només s’escrivien en llatí o en

àrab, les llengües de cultura del món conegut (i que el mateix Llull coneixia

perfectament). D’altres van seguir els seus passos, a tot Europa. Vist avui

amb perspectiva, la decisió de Ramon Llull va tenir un doble efecte positiu

extraordinari. D’una banda, va permetre la consolidació del català com a

llengua apta per a tots els usos, des dels col·loquials fins als més elevats,

enriquint el seu vocabulari, ampliant-ne els registres i obrint el camí per a les

altres llengües europees dites vulgars, que es va consolidar amb el Renaixement

(i que en un cert sentit el va propiciar). D’altra banda, va ajudar anomenat a

l’avenç, però sobretot a la divulgació del coneixement científic en les societats

de la seva època. Certament, el llatí continuava sent la llengua franca del

coneixement. Però l’obertura de la ciència, de la saviesa, a les llengües vulgars

europees va ajudar a la nova mirada sobre el coneixement, més àmplia, més

agosarada i més rica, que es va produir en l’Europa del seu temps i dels anys

posteriors, trencant la cotilla del dogma religiós. Aquesta operació que va fer

Ramon Llull fa sis-cents anys encara té sentit avui. Avui l’anglès és el nostre


llatí, la llengua que fan servir els savis de tot el món per comunicar-se entre

ells. Però avui també, com en temps de Llull, les llengües diverses són les que

permeten que els científics es relacionin d’una manera plena amb les seves

societats. Com en el temps de Llull, l’existència d’unes llengües universals de

comunicació al costat de les llengües de cadascuna de les societats, plenes de

matisos intraduïbles, és un benefici simultani per a la llengua i per al coneixement

científic. En el cas del català, no és casual que la culminació de l’esperit de la

Renaixença, que va ser bona part l’obra de la Mancomunitat i la creació de

l’Institut d’Estudis Catalans, creï una mateixa eina per a dos objectius

aparentment diferents, però que la pràctica alimenta de manera simultània: la

plena normalització de l’ús de la llengua catalana (que passa abans per la seva

ordenació, per un enginyer com Pompeu Fabra) i el foment de les polítiques de

recerca i de divulgació científica en tots els àmbits, inclòs el mèdic.

PARAULES CLAU: Llull · Llengua · Ciència · Comunicació · Societat.


RESUM

Catalunya ha estat sempre capdavantera en tecnologies de la

informació i la comunicació (TIC) aplicades a la salut i una de les causes ha

estat la complexitat del model del sistema sanitari que garanteix l’autonomia

de gestió, i dins d’aquesta, la de poder escollir el millor sistema d’informació

que s’adapti a la entitat proveïdora de salut. Per aquest motiu, Catalunya fa

una aposta decidida per treballar en models d’interoperabilitat i d’estàndards

i desenvolupa la història clínica compartida de Catalunya (HC3) com a repositori

compartit d’informació, tant d’informes clínics, informes varis com d’imatges

radiològiques per a tot el sistema públic de salut orientat al servei dels

professionals i la Carpeta Personal de Salut, ara «La Meva Salut», com a visor

per als ciutadans. L’evolució d’aquestes plataformes, conjuntament amb el

projecte de prescripció electrònica, fa que Catalunya estigui en els primers llocs

dels països amb els sistemes d’informació més avançats. Hem evolucionat de

la simple digitalització dels informes, a analitzar la qualitat de la dada passant

per la seva estructuració, fent possible evolucionar des de sistemes reactius a

plataformes proactives que aporten valor tant als professionals com al ciutadans.

La progressiva preocupació per la cronicitat i la necessitat de poder tenir una

visió completa del ciutadà, a banda de poder incorporar informació de caire

EVOLUCIÓ DELS SISTEMES D’INFORMACIÓ EN SALUTA CATALUNYA: DELS REPOSITORIS D’INFORMACIÓ ALES PLATAFORMES DE SERVEIS A LES PERSONES

Francesc García Cuyàs1,2

Marc de San Pedro1,2

1. Fundació TIC Salut Social, Mataró. Mataró (El Maresme). [email protected]

2. Càtedra Tic i Salut, Universitat de Vic – Universitat Central de Catalunya. Vic (Osona).

[email protected]


social, fa que es desenvolupi la plataforma de processos assistencials IS3, com

a plataforma de disseny i seguiment de processos assistencials i no assistencials

que afectin a la persona. Amb aquest conjunt de plataformes aconseguim po-

der donar resposta a les necessitats assistencials d’aquest moment sense

oblidar que l’evolució es contínua, i ara estem ja liderant el projecte de mobilitat

(mHealth) sota el paraigües del Pla Mestre de Mobilitat aprovat pel govern en el

2014, com es l’acreditació de les APPs o en món de la Internet de les coses,

passant per la intel·ligència artificial aplicada al coneixement.

PARAULES CLAU: Salut digital · Història clínica compartida · Carpeta personal de salut · Innovació.


MÉS DE CENT ANYS DE CONGRESSOS DE METGESI BIÒLEGS DE LLENGUA CATALANA.

UNA VISIÓ ANALÍTICA

Jacint Corbella i Corbella

Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya, Institut d’Estudis Catalans. Barcelona (Barcelonés).

[email protected]

RESUM

S’analitzen les orientacions dels Congressos de Metges de Llengua

Catalana, les forces que els han mogut i les aturades que han patit. Es mar-

quen tres períodes, forçats per aquests talls cronològics. El primer (1913-

1923) és d’un esclat inicial, amb l’entusiasme i els projectes col·lectius. Són

congressos dels que se’n deriven propostes amb conseqüències efectives:

propòsit de continuïtat, desvetllament de projectes: la creació de l’Associació

General de Metges de Llengua Catalana; compilació de la Bibliografia Medical

de Catalunya; extensió a altres caps de demarcació; creació del Sindicat de

Metges de Catalunya; atenció a l’organització hospitalària. I ve el primer tall

per la dictadura de 1923. El segon (1930-1939), amb sentit de recuperació i

de nova empenta. Marca la sortida fora del principat (Mallorca, 1932);

l’enfortiment de la relació catalano-occitana, amb la col·laboració entre les

escoles de fisiologia de Barcelona i Tolosa; l’edició del Diccionari de Medicina

(Corachan); l’ampliació dels biòlegs en el títol dels congressos; l’esclat de la

sortida a Perpinyà, i el tall que suposa la guerra de 1936-39, que marca la

destrucció de l’Institut de Fisiologia, l’exili dels caps, la repressió interior, i el

tall fins el 1976. El tercer (1976-2008) es marca pel rol de l’Acadèmia de

Ciències Mèdiques i la represa a Perpinyà; un enfocament clarament social;


la continuïtat amb les reunions de Reus, la de més inscrits, i després de

Benicàssim a València el 2000. No tornen a Barcelona fins el 2004. Hi ha una

baixa en l’entusiasme i el poder de convocatòria. El de Girona l’any 2008, té

poc èxit, el que duu a no convocar els de 2012 i 2016. Una crisi profunda

amenaça amb l’autoliquidació dels congressos. Després del tercer tall, aquest

d’origen intern, es convoca l’actual. La segona part de la ponència, analitza la

situació actual i fa una proposta de continuïtat basada en: 1. Insistir en la

situació d’inferioritat de la llengua catalana, el que obliga a no suprimir cap de

les seves manifestacions culturals i científiques; 2. La necessitat de fer entendre,

directament, a les administracions públiques, a tots nivells, i en el nostre cas,

més la sanitària (Conselleria), l’obligació que tenen de defensar l’ús de la llengua,

i prendre les mesures que calguin; 3. Entre elles el reconeixement de les

publicacions en català, en els concursos per a provisió de places en institucions,

pròpies i concertades, que rebin fons del pressupost de la Generalitat; 4. Una

transformació profunda de l’estructura dels congressos, amb ampliació del

concepte a les reunions de totes les especialitats (quan ho desitgin els

organitzadors) de ser considerats dins del format d’aquests congressos. 5.

L’ampliació formal als altres professionals de la sanitat que ho desitgin.

PARAULES CLAU: Congrés · Metges Biòlegs Llengua Catalana.


RESUM

Enguany s’escau un centenari poc conegut, tan en l’àmbit

científic com en el popular, però de notable valor cultural i simbòlic.

Es tracta de la realització d’una exposició bibliogràfica de temàtica

mèdica, que pretenia recollir, inventariar i mostrar la producció cientí-

f ico-mèdica autòctona dels terr i tor is de par la catalana, des de

l’antiguitat fins a l’actualitat. Aquesta exposició fou organitzada per

l’Associació General de Metges de Llengua Catalana, amb motiu del

Segon Congrés de Metges de Llengua Catalana, celebrat a Barcelona

els dies 24 al 28 de juny de l’any 1917, en el marc del nou edifici de la

Facultat de Medicina.

Aquest centenari es una ocasió per recordar i valorar el que va

ser i va representar aquest esdeveniment en el context de la medicina

catalana del primer terç del segle XX. Presentem els promotors, els

part ic ipants i anal i tzem el signif icat i la repercussió d’aquesta

manifestació de la medicina noucentista catalana, en el context de

l’esforç modernitzador de la nostra ciència i l’aspiració de contribuir al

patrimoni científic global.

CENTENARI DE LA BIBLIOGRAFIA MEDICALDE CATALUNYA

Ferran Sabaté i Casellas

Unitat d’Història de la Medicina, Universitat de Barcelona. Barcelona (Barcelonès). [email protected]


Aquesta exposició donà lloc a l’edició d’un complet catàleg de totes

les obres presentades (2625), amb els comentaris biblio-mèdics pertinents,

realitzats pel bibliotecari Eudald Canivell, i curosament editat per l’Associació

de Metges de Llengua Catalana, que constitueix un valuós instrument per

conèixer la nostra producció cientifico-mèdica original i la traduïda, des del

segle XIII fins a començaments del XX. Cal destacar que els promotors de

l’exposició i alguns dels participants ja havien col·laborat en la recollida de

materials lexicogràfics de medicina per al Diccionari General de la Llengua

Catalana de mossèn Alcover; i bona part dels materials exposats serviren per

a la confecció del Diccionari de Medicina del doctor Corachán.

PARAULES CLAU: Centenari · Bibliografia · Medicina · Catalunya.


MEDICINA, ERUDICIÓ I CATALANISMEA MANRESA (1892-2017)

Lluís Guerrero i Sala

Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Manresa (Bages).

[email protected]

RESUM

La defensa de la llengua i la cultura catalanes comencen a Manresaalhora que a la resta de Catalunya. Tot i amb això, l’any 1892 marca unainflexió en la seva trajectòria. Aquell any se celebra l’Assemblea de la UnióCatalanista i en presideix la segona sessió el metge manresà OleguerMiró i Borràs, un personatge de vasta erudició i polígraf de la història itradicions del país. Entre les seves obres cal destacar Aforística Mèdica

Popular Catalana.

El camí emprès per Miró el segueixen després Ramon Puig i Ball, i JoaquimDalmau i Sitjes, però la gran eclosió del catalanisme cultural arriba en lapostguerra de la mà del Gremi de Sant Lluc, integrat per metges i perartistes, com a reacció a la grisor ominosa del franquisme. En el Gremidestaquen el doctor Simeó Selga i Ubach, el gran successor de Miró, i eldoctor Ramon Llatjós i Planas, que entre altres activitats crea a Manresala delegació d’Òmnium Cultural.


Fressant aquest camí, en els darrers decennis han assolit gransfites en la seva projecció universitària i exterior els metges Dídac Ribas iMujal, i Jacint Corbella i Corbella, autor aquest últim de la Història de la

Medicina Catalana, publicada recentment.

Altres professions de l’àmbit sanitari han fet aportacions a travésde farmacèutics com Josep Esteve i Seguí, Antoni Esteve i Subirana, JosepEsteve i Soler, i Ramon Cornet i Arboix; també de veterinaris com ara LluísCornet i Arboix. En el camp de les ciències de la vida, el Grup Autònom deManresa és dels més antics i actius de la Institució Catalana d’HistòriaNatural de l’Institut d’Estudis Catalans.

En els darrers 23 anys la gent de l’Arxiu Històric de les Ciències dela Salut «Simeó Selga i Ubach» ha assumit el relleu generacional i continuala trajectòria mèdica en defensa de la llengua i la cultura catalanes.

PARAULES CLAU: Manresa · medicina manresana · erudició mèdica · catalanisme mèdic · Bases de

Manresa.


RESUM

L’objectiu d’aquesta comunicació és l’anàlisi de la repercussió de la

guerra civil i la repressió franquista sobre els participants en els Congressos

de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana que van tenir lloc entre 1930 i 1936.

Ja durant el conflicte bèl·lic un petit nombre d’antics congressistes van trobar

la mort víctimes de fets violents. El final de la guerra civil i la instauració del

règim dictatorial franquista significà la prohibició dels Congressos i per tant la

seva desaparició, preludi d’un silenci de quatre dècades. Però la persecució

no va ser purament institucional, sinó que es va estendre també a moltes de

les persones que havien participat en els darrers congressos. Algunes es van

veure forçades a emprendre el trist camí de l’exili; d’altres van patir el conegut

com a «exili interior», amb mesures repressives com depuracions o

inhabilitacions.

Per l’elaboració del treball s’han revisat les Actes del Congressos de

1930, 1932, 1934 i 1936. Els llistats de congressistes s’han comparat amb els

repertoris existents i disponibles de metges víctimes de la guerra, exiliats o

repressaliats. Com a criteri d’inclusió en el concepte de «congressista» s’han

EXILI I REPRESSIÓ: LA PERSECUCIÓ POLÍTICADELS CONGRESSISTES DE LA DÈCADA DE 1930

Carles Hervás Puyal

Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Barcelona (Barcelonès).

[email protected]


escollit els participants que havien presentat alguna comunicació. Com a

resultat d’aquesta primera aproximació, s’ha obtingut una nòmina de quatre

morts durant la guerra, vint-i-un metges exiliats i quaranta que van patir durant

la postguerra algun tipus de depuració o sanció.

PARAULES CLAU: Congressos Metges i Biòlegs · Guerra Civil · Dictadura · Prohibició congressos ·

Repressió a congressistes.


RESUM

Presentem una anàlisi històrica de la participació del estudiants en els

Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana. El primer Congrés en

què es constata la participació activa dels estudiants fou el Desè, celebrat a

Perpinyà l’any 1976. Aquesta fou una de les característiques distintives

d’aquest Congrés. Estudiants de medicina i biologia de diferents universitats

discutiren sobre diversos problemes que plantejaren referents a l’ensenyament

i l’exercici professional de les seves disciplines.

A partir d’aquesta primera experiència i fins al Quinzè Congrés trobem

aportacions dels estudiants. Així, en el llibre d’actes de l’Onzè Congrés (Reus

en 1980) en l’apartat «Temes dels estudiants» trobem activitats

desenvolupades o organitzades pels propis estudiants: una taula rodona so-

bre «sortides professionals» i dues comunicacions d’estudiants de farmàcia i

medicina sobre el present i les perspectives professionals. També es feu

l’acte de presentació de les Joventuts Mèdiques de Catalunya.

Durant el Dotzè Congrés (Castelló de la Plana, 1984), estudiants de

biologia i medicina de diferents universitats organitzaren dues taules rodones

EL PAPER DELS ESTUDIANTS EN ELS CONGRESSOSDE METGES I BIÒLEGS DE LLENGUA CATALANA

Begonya Torres Gallardo

Unitat d’Anatomia i Embriologia Humana. Facultat de Medicina. Universitat de Barcelona. Barcelona (Barcelonès).

[email protected]


per reflexionar sobre «el paper dels professionals de les ciències de la vida i

de la salut en l’organització dels serveis de salut dels Països Catalans» i sobre

la «situació de la llengua a les Facultats de Ciències de la Salut dels Països

Catalans».

En el tretzè Congrés (Andorra, 1988), les Joventuts Mèdiques de

Catalunya presentaren dues comunicacions sobre «el model de professional

de la salut» i en el Catorzè (Palma, 1992) es commemoraren els «Cent anys de

l’Associació Estudiants de Ciències de la Salut». També hi presentaren un

estudi sobre la seva pròpia alimentació.

El Quinzè Congrés (Lleida 1996) és l’últim en què trobem treballs

realitzats per estudiants, que van contribuir a la Ponència «Formació; un repte

de futur que està present ara» amb la presentació de l’Associació d’Estudiants

de Ciències de la Salut i participaren en una comunicació sobre els plans

d’estudis d’infermeria.

A mena de conclusió, transcrivim les paraules que pronuncià J. Alsina

i Bofill en cloure el Desè Congrés: «Cal subratllar la importància de la sessió

de treball plantejada i realitzada pels estudiants. Importància que resulta de

dos fets: un, que per primera vegada els estudiants intervenen com a tacs en

un congrés de medicina i de biologia bàsica; l’altre, la transcendència dels

temes debatuts i l’esperit verament constructiu i responsable amb què foren

tractats.»

PARAULES CLAU: Estudiants de Medicina · Estudiants de Biologia · Estudiants de Farmàcia ·Estudiants d’Infermeria · Ciències de la Salut · Ciències de la Vida.


RESUM

En aquest treball analitzem l’evolució i l’impacte visual que al llarg de

més de cent anys ens han deixat els logotips i cartells que han proclamat els

Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana arreu dels territoris

d’aquesta parla. Des de les primeres insígnies fins als darrers pòsters, la

imatge corporativa dels congressos s’ha publicitat amb excel·lents

composicions artístiques, algunes de les quals poden considerar-se vertaderes

obres d’art. Entre 1913 i 1936, la imatge es limitava a diferents variacions de

l’escut de la Primera Reunió de Metges de la Llengua Catalana. Després del

període de foscor, amb el congrés de la represa a Perpinyà, l’any 1976, en la

línia de les tendències i costums de l’època, els congressos s’anuncien

mitjançant cartells més artístics, que han anat evolucionant al llarg dels anys

seguint els estils propis de cada època i de cada autor.

Si hi ha una idea central o element vertebrador que es repeteixi en

cadascun d’ells, és sens dubte, el de les quatre barres, símbol d’identitat del

poble català. Artistes com ara Alexandre Cirici i Pellicer, Josep M. Subirachs,

Andreu Alfaro, Alfons Valdés, Sergi Mas, Manuel Boix o Ignasi Aballí, entre

d’altres, han deixat la seva petjada en el material que s’ha estampat durant

LA IMATGE GRÀFICA DELS CONGRESSOSDE METGES I BIÒLEGS DE LLENGUA CATALANA.

MÉS DE CENT ANYS PUBLICITANT CIÈNCIA, VIDA I SALUT

Joan Pujol i Ros

Acadèmic corresponent de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya. Gironella (Berguedà).

[email protected]


aquests més de cent anys de conferències. En els logotips, majoritàriament hi

destaquen, per sobre dels altres, els colors negre i vermell, mentre que en els

darrers pòsters, la varietat cromàtica és molt més àmplia.

La imatge gràfica del proper congrés la desconeixem. Ningú no sap

com serà, però de ben segur que la llengua catalana encara necessita una

defensa aferrissada davant de veus dissonants que ens voldrien escindits; en

el cartell publicitari que l’anunciarà, hi serà ben representada, així com també

la vida i la salut. El calendari de l’Escola d’Alguerès Pascual Scanu diu que «la

dignitat de un pòpul depèn de l’amor que té per la sua llengua i de com la

defèn».

PARAULES CLAU: Congressos Metges i Biòlegs · Imatge gràfica · Medicina · Llengua catalana ·

Països Catalans.


RESUM

Internet és la font d’informació preferent per a la majoria de la població,

qui a través de gairebé qualsevol mòbil pot accedir-hi. Més enllà de les notícies

de cada dia, la Viquipèdia ha esdevingut el web de consulta de referència per

a molts ciutadans, en guanyar, poc a poc, més credibilitat.

Però el ciutadà catalanoparlant ¿utilitza la Viquipèdia en català quan

ha de fer una consulta en temes de l’àmbit de la salut o bé utilitza les

viquipèdies en els idiomes que li són més propers, com el castellà, el francès

o l’anglès? En un estudi fet fa uns nou mesos es mostrava que en temes de

salut hi ha un desplaçament a les viquipèdies d’altres idiomes. Motius: el

menor nombre i extensió dels articles en temes de salut escrits en català,

però també el fet que els cercadors solen presentar els articles de la Viquipèdia

en castellà quan la paraula que es busca s’escriu igual en els dos idiomes.

Massa sovint la Viquipèdia es menystinguda pels professionals de la

salut. Entenem que, si som uns grans especialistes, la Viquipèdia tingui gust

de poc; però, no és útil per al públic en general i fins i tot per als nostres

pacients? Darrera de cada article hi ha la col·laboració de persones que

LA VIQUIPÈDIA: REFERENT DE LA INFORMACIÓSOBRE LA SALUT EN CATALÀ?

Jordi March Nogué

Amical Wikimedia. La Bisbal d’Empordà (Baix Empordà). [email protected]


desinteressadament hi col·laborem. Mirem que els articles siguin fiables, ben

referenciats i actualitzats.

Si entenem que cal millorar la nostra Viquipèdia, això no es fa sol. I

diem «nostra» perquè si no ens la sentim com a tal no tindrà esdevenidor.

Aquest treball és molt important pel que hem dit per a la supervivència del

català. No ens podem quedar asseguts enyorant l’extensió científica de la

Viquipèdia en anglès.

Per tot això estem avui aquí per animar-vos a «fer Viquipèdia», mostrant-

vos que no és tan difícil i que és una feina molt engrescadora. Som pocs i

calen molts de caps per a pensar-hi i moltes mans per escriure-hi. Hi ha

massa feina ja feta com per deixar-ho estar. Som-hi? Que la història conti-

nua...

PARAULES CLAU: Viquipèdia en català · Enciclopèdia col·laborativa · Difusió del coneixement · Àmbit

de la salut · Biologia.


RESUM

El Centre de Terminologia TERMCAT es va constituir l’any 1985 amb

l’objectiu de garantir el desenvolupament de la terminologia en llengua cata-

lana i posar-la a la disposició de tots els sectors d’especialitat i de la societat

en general. La creació del centre va ser fruit de l’acord entre el Departament

de Cultura de la Generalitat de Catalunya, que hi aporta el finançament, i de

l’Institut d’Estudis Catalans, que hi dona el suport i el prestigi necessaris en

tant que acadèmia de la llengua catalana. Avui, les mateixes institucions

continuen fent possible l’activitat del TERMCAT, al costat d’un tercer

organisme, el Consorci per a la Normalització Lingüística, que contribueix a la

difusió de les propostes terminològiques arreu del territori. El TERMCAT ha

desenvolupat la seva activitat a partir de diverses línies de treball, que han

anat adaptant-se i evolucionant al ritme dels canvis socials i tecnològics i a

les necessitats de la societat. Actualment, els eixos del treball terminològic

són la normalització de neologismes, els serveis d’assessorament terminològic,

l’elaboració de productes terminològics, la recerca metodològica i la difusió

de la terminologia. Si ens centrem en el camp de les ciències de la salut i de

la vida, la feina duta a terme al Centre es pot resumir en unes quantes xifres:

TERMINOLOGIA CATALANA DE LES CIÈNCIESDE LA SALUT: CONTRIBUCIÓ DEL CENTRE DE

TERMINOLOGIA TERMCAT

M. Antònia Julià Berruezo

Centre de Terminologia TERMCAT. Barcelona (Barcelonès). [email protected]


més de 1150 neologismes normalitzats (14% del total); prop de 50.000 con-

sultes resoltes (un 25% del total); un centenar de recursos i obres

terminològiques (que inclouen més de 40 diccionaris en paper i en línia); prop

de 110 publicacions divulgatives en mitjans especialitzats i més d’una vintena

de sessions de presentació en àmbits professionals biomèdics. I tota aquesta

feina s’ha pogut fer gràcies a la col·laboració valuosa i imprescindible dels

experts i les institucions de cada àmbit d’especialitat. En el cas de les ciències

de la salut, el treball conjunt entre especialistes i terminòlegs ha teixit

complicitats i cooperacions duradores en forma de xarxes professionals i

comitès científics. En la comunicació que presentem esperem donar resposta,

de manera pràctica i amb exemples, a les preguntes següents: a) quins són

els projectes terminològics de ciències de la salut en què el TERMCAT treballa

actualment? b) quin coneixement i quins recursos pot oferir als professionals

de les ciències de la salut per ajudar-los en la seva feina? c) com poden

col·laborar i comunicar-se amb el TERMCAT, aquests professionals?

PARAULES CLAU: Termcat · Llengua catalana · Terminologia · Diccionaris · Col·laboració.


RESUM

En una jornada de treball, el juny de 2016, un grup de professionals de

les ciències de la salut van debatre sobre aquesta pregunta: ¿disposem d’una

terminologia catalana adequada, actualitzada i accessible per a desenvolupar

normalment les activitats de l’entorn assistencial i científic biomèdic?

La resposta no és simple: si bé és cert que hi ha una llarga tradició d’ús

i creació de termes mèdics en llengua catalana —per exemple, el Diccionari de

medicina de Corachan (1936), el Diccionari enciclopèdic de medicina

d’Enciclopèdia Catalana (1990 i 2000) o les obres terminològiques elaborades

pel TERMCAT (des de 1985)—, els experts van coincidir que cal fer un esforç

d’actualització i compleció d’aquest coneixement terminològic per a contribuir a

l’ús ple i normal de la llengua catalana en tots els àmbits i no quedar enrere en

la cursa de l’excel·lència en recerca biomèdica feta des de Catalunya.

En aquests línia es va iniciar fa més de cinc anys el projecte DEMCAT,

una iniciativa en què estan implicades institucions de referència en els àmbits

de la llengua i la salut: l’Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de

Catalunya i de Balears, l’Institut d’Estudis Catalans, Enciclopèdia Catalana

EL PROJECTE DEMCAT: UNA POSADA AL DIADE LA TERMINOLOGIA MÈDICA CATALANA

Oriol Ramis Juan1, [email protected]. Antònia Julià Berruezo1,2, [email protected]

1. Projecte DEMCAT. [email protected]

2. Centre de Terminologia TERMCAT. Barcelona (Barcelonès).


SLU, el Centre de Terminologia TERMCAT i el Departament de Salut de la

Generalitat de Catalunya.

L’objectiu del projecte és compilar una terminologia de ciències de la

salut en llengua catalana posada al dia i completa, actualitzable

permanentment, amb equivalències en altres llengües i correspondències

amb llenguatges científics, amb l’aval dels experts i de la comunitat d’usuaris,

que gaudeixi del suport institucional, que permeti un ús normalitzat dels termes

catalans en tots els àmbits professionals de la salut i que pugui ser implantada

en els sistemes d’informació sanitària.

En aquesta comunicació volem presentar el projecte, explicar-ne el

funcionament, presentar els resultats obtinguts (més de 70.000 entrades

classificades temàticament, posada en marxa d’un portal de terminologia

biomèdica i creació de la societat científica SOCDEMCAT (Societat Catalana

del Diccionati Enciclopèdic de Medicina) i exposar els reptes de futur que

tenim plantejats.

PARAULES CLAU: Termcat · Llengua catalana · Terminologia · Diccionari · Medicina.


RESUM

Voldria iniciar, amb aquesta comunicació oral, una tasca similar a la que

vaig duu a terme als mitjans de comunicació de les Illes Balears durant els anys

2006-2010, període en què es debatia el coneixement de la llengua catalana per

part del personal sanitari de l’Administració pública, com a mèrit o com a requisit.

A hores d’ara potser s’ha oblidat un altre cop el dret dels ciutadans a

les consultes sanitàries en matèria lingüística, potser com a conseqüència de

la passada crisi econòmica. Voldria recordar doncs, aquells articles d’opinió

publicats i que podria resumir amb l’anomenat «Patologia Lingüística», i també

recordar als enyorats Dr. Antoni Obrador i Adrover, president que fou juntament

amb el Dr. Francesc Bujosa i Homar, del Catorzè Congrés de Metges i Biòlegs

de llengua Catalana, celebrat a Palma l’any 1992, i el Dr. Jordi Sans i Sabrafén,

president que fou de la Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya.

Es rememora també la col·laboració amb l’Obra Cultural Balear i la

correspondència rebuda de la Sra. Rosa Maria Torres, vídua del Dr. Jordi Sans i

Sabrafén.

PATOLOGIA LINGÜÍSTICA

Pere Riutord Sbert 1

Bartomeu Riutord Fe 2

Neus Riutord Fe 3

1. Reial Acadèmia de Medicina de les Illes Balears. Palma de Mallorca. [email protected]

2. Oficina de Farmàcia Joana Fe Mas. Palma de Mallorca. [email protected]

3. Oficina de Farmàcia Joana Fe Mas. Palma de Mallorca. [email protected]


A l’anàlisi es fa esment als temes següents: llengua pròpia, llengua i

medicina, la síndrome d’Estocolm, bilingüisme, el català científic, globalització.

PARAULES CLAU: Patologia lingüística · Medicina i comunicació · Diglòssia.


RESUM

Després dels estudis de batxillerat a Ciutat de Mallorca, Simó Vidal

Sintas cursà la carrera de medicina a la Universitat de Barcelona entre 1918

i 1924. Quan feia el segon any va començar a assistir als cursos i activitats del

Servei de Tisiologia del Clínic, que dirigia el doctor Jacint Reventós, alhora que

fou admès com a alumne intern de la Secció de Cirurgia dels Drs. Torres i

Morales. Acabada la carrera i ja com a metge agregat del Clínic, inicià la seva

especialització en la pràctica radiològica amb el doctor Màrius Cortés Lladó,

al Servei de Raigs X per a l’Aparell Digestiu. Durant tot el curs 1926-27 resideix

a Paris, on segueix estudis de postgrau a l’Amphithéâtre d’Anatomie des

Hôpitaux de Paris (Hôpital de la Charité, Maternité Baudelocque, Clínica Qui-

rúrgica de l’Hôpital Cochin, Hôpital des Enfants Malades, etc.). L’any 1928,

quan ja ha fixat la seva residència a Maó, adquireix un aparell de rajos X ?un

Neo-Ventil-Meteor amb vàlvula electrònica per a 150mA i 112Kw de la casa

Hermann Levi?, que fou la primera instal·lació de raigs de Menorca, i és

nomenat director de la Clínica Menorca, de l’obra social de la Caixa. Pel maig

del 1930, llegeix, a Madrid, la tesi doctoral. Durant la guerra emmalaleix de

tuberbulosi i, el juliol del 1939, ingressa al Sanatori del Montseny on, tan bon

punt la salut li ho permet, és nomenat metge ajudant. Quan, l’any 1941, li és

SIMÓ VIDAL SINTAS (MAÓ, 1899-1950),LA LLUITA ANTITUBERCULOSA I LA INTRODUCCIÓ

DELS RAIGS X A MENORCA

Josep Cuello Subirana

Biòleg i escriptor. Barcelona (Barcelonès). [email protected]


possible retornar a Menorca, continua la seva labor assistencial a la Clínica

Menorca ?on, a més del càrrec de director, exerceix com a cirurgià i responsa-

ble del servei de radiologia? i, des del 1946, com a director del Dispensari de

Tisiologia del Patronato Antituberculoso a Maó, alhora que obre consulta també

a Ciutadella i aconsegueix dotar de raigs X l’Hospital Municipal. Mentrestant,

segueix la labor dels seus col·legues de Barcelona, cap on viatja en diverses

ocasions per motius professionals, ja sigui per assistir a les cirurgies toràciques

del doctor Caralps ?amic i antic company de curs? o, encara l’any 1949, a

cursos de perfeccionament a l’Hospital de Sant Pau.

PARAULES CLAU: Història de la medicina ·Radiologia · Menorca.


RESUM

El catedràtic de Paleontologia Miquel Crusafont Pairó va ser un dels

defensors més preparats i entusiastes de l’evolució de les espècies, amb qui

vaig mantenir una llarga i sòlida amistat els anys setanta i començaments dels

vuitanta del segle passat, fins que va morir.

La meva primera idea sobre el tema va sorgir quan Crusafont em va

proposar una reflexió sobre la possible relació entre «filogènia» (evolució de

cada phylum o espècie en conjunt) i «ontogènia» (evolució particular de cada

individu, aïlladament). En ambdós casos, hi hauria segons ell un naixement,

una infantesa una joventut, una maduresa i una vellesa. I llavors, pensant

precisament en aquesta «vellesa», el professor Crusafont, en un treball titulat

«La teoria de la información en la evolución biològica», em va fer arribar el

concepte de «sordesa informativa», dificultat per adquirir nous coneixements

en qualsevol cas de vellesa, tant en la individual com en la del phylum.

Partint d’aquesta idea, em vaig atrevir a pensar sobre aquesta qüestió

de les possibles «joventut i vellesa» de les espècies, és a dir, a reflexionar

sobre dues etapes vitals considerades fins llavors només a nivell individual, i

JOVENTUT I VELLESA EN ALGUNESESPÈCIES ANIMALS

Josep Tomàs Cabot

Exprofessor universitari d’Història de la Ciència. Manresa (Bages). [email protected]


que jo, com el meu amic i mestre, m’atrevia fer-ho a escala còsmica... Vaig

desenvolupar aquest tema en una llarga carta enviada a Crusafont el 9 de

febrer de 1975, on parlava, entre moltes altres coses, de la possible capacitat

d’aprenentatge i d’inventiva dels insectes socials quan eren espècies joves,

només llavors, no pas després; i ell em va contestar el dia 14 del mateix mes:

«...Estic completament d’acord amb el que dieu. Veig que no deixeu cap

extrem sense lligar... Estic molt content de veure que no solament m’interpreteu

en la meva manera de pensar, sinó que àdhuc traieu conclusions que jo no he

tret a vegades i les idees que m’exposeu a la vostra lletra les subscric

perfectament...»

Ara incloc amb molt poques modificacions la carta esmentada, i ho faig

sobretot per trametre un modest homenatge a qui fou un original biòleg català,

molt conegut i estimat en vida, però no sé si actualment prou recordat com

mereixeria.

PARAULES CLAU: Joventut · Vellesa · Evolució · Epistolari · Miquel Crusafont Pairó.


RESUM

En els últims quinze anys s’ha avançat molt en els drets d’informació i

autonomia del pacient. La legislació ha estat clau en la presa de consciència

d’aquests drets tant per part dels professionals sanitaris com per part dels

pacients. L’ús dels documents de consentiment informat (CI) per molts

procediments diagnòstics i/o terapèutics és una evidència més d’aquesta

conscienciació.

De moment cap organisme ha ofert de manera generalitzada models

de CI en català per als diferents procediments. D’altra banda, en l’exercici del

CI cal garantir la comprensió del procediment que s’ofereix. Tot plegat com-

porta el risc que s’acabin oferint els documents de CI només en llengua cas-

tellana en detriment dels drets lingüístics d’una part dels pacients del país.

Althaia, com moltes altres institucions sanitàries, ha fet un esforç per

poder oferir també en català els diferents models de document de CI. A juny

de 2017 l’editor de documents de la història clínica d’Althaia oferia 348

plantilles diferents de document de CI i més d’un 80% d’aquestes plantilles

també s’oferien en català.

LA LLENGUA DEL DOCUMENT DE CONSENTIMENTINFORMAT I EL DRET D’INFORMACIÓ DEL PACIENT

Narcís Macià Guilà

Althaia. Xarxa Assistencial Universitària de Manresa. Manresa (Bages). [email protected]


S’ha analitzat l’ús real d’aquestes versions en català a Althaia. En el

període comprès entre el juliol 2016 i el juny del 2017 s’han generat 54.575

documents de CI. Descartant un 4,5% d’aquests documents que corresponen

a models que només tenen versió en una sola llengua, obtenim que, en el 76%

d’aquests documents de CI, s’ha utilitzat la versió en català.

No s’ha pogut relacionar la llengua habitual dels pacients a qui

corresponen aquests documents de CI i, per tant, no és possible saber si s’ha

ofert la versió en català a tots els pacients possibles. Tanmateix, sabem que

en l’àrea poblacional de referència d’Althaia el nivell de comprensió lectora

del català és del 88%, per bé que només el 63% té el català com a llengua

habitual. Amb aquestes dades i tenint en compte altres factors que poden

condicionar la tria d’una o altra versió, es pot concloure que l’ús del català en

els documents de CI és habitual i que, per tant, ha valgut la pena l’esforç de

traducció dels més de 300 models.

Finalment, cal no oblidar que, en un moment important per al pacient,

el fet de poder oferir-li un document de CI en català també ajuda a normalitzar

l’ús de la nostra llengua i a prestigiar-la.

PARAULES CLAU: Consentiment informat · Llengua catalana · Dret a la informació.


IMPACTE DE LA TELEMEDICINA ASÍNCRONAEN LA GESTIÓ ASSISTENCIAL

DE LA PNEUMOLOGIA AMBULATÒRIA

Bienvenido Barreiro López1, [email protected]

Immaculada Navazo Rodriguez1, [email protected]

Immaculada Falcón Panell2, [email protected]

1. Hospital Universitari Mútua Terrassa, Terrassa (Vallès Occidental)

2. CAP Rambla Mútua Terrassa, Terrassa (Vallès Occidental).

RESUM

Introducció: Una de les prioritats més important en sanitat és oferir al

pacient una atenció global, integrada i continuada millorant els fluxos entre

l’atenció primària (AP) i l’atenció especialitzada pneumològica (AEP). Les

tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) s’estan incorporant de

forma progressiva en la millora i optimització de l’eficiència dels serveis de

salut.

Objectius: a) Implementar un sistema de telemedicina entre l’AP i l’AEP

per a la gestió clínica compartida i b) valorar l’impacte de la consulta telemàtica

sobre les citacions en l’AEP.

Material i mètode: L’any 2016 es va posar en marxa un projecte de

telemedicina entre AP i AEP. Es va crear una consultoria telemàtica dins la

història clínica electrònica en la qual constava el motiu de derivació amb un

qüestionari de símptomes, proves complementàries (espirometria i radiologia)

i tractaments realitzats. Prèviament es va realitzar una jornada formativa en

cada un dels centre d’AP per explicar el funcionament de la consultoria.


Resultats: Es van valorar 271 derivacions entre febrer i octubre de

2016 i es van excloure 41 pacients ja valorats en una consulta telemàtica

monogràfica de síndrome d’apnea–hipopnea del son (SAHS). La mitjana de

dies de demora entre la realització de la derivació i la valoració va ser de 45

dies. La resolució de la consultoria telemàtica va ser la següent: 34% seguiment

per AP, 36% es van derivar a consultes de AEP i el 30% restant es van derivar a

AP, en considerar que no requerien seguiment. En un 10% de casos es va

realitzar una nova consulta pel mateix motiu. En el 56% dels pacients analitzats

es van realitzar proves complementàries i van ser seguits posteriorment per

AP o AEP. Els motius de derivació van ser: malaltia pulmonar obstructiva crònica

(MPOC), 25%; asma, 24%; patologia intersticial 4%; tos crònica, 11%; alt.

radiològica, 13%, i d’altres, 23%.

Conclusions: La implantació d’un sistema de consulta telemàtica ha

permès millorar la comunicació entre l’AP i l’AEP. S’han reduït en un 64% les

primeres visites de pneumologia i s’ha aconseguit un maneig més eficient.

PARAULES CLAU: Telemedicina · Atenció primària · Atenció especialitzada pneumològica.


MÉS DE CENT ANYS DELS CONGRESSOSDE METGES I BIÒLEGS DE LLENGUA CATALANA.

APORTACIONS A LES BASES DE FUTUR

Àngel Llàcer i Escorihuela

Exprofessor de Fisiopatologia Mèdica, Universitat de València. Fundació Alsina i Bofill.

Institut d’Estudis Catalans. València (Valencià). [email protected]

RESUM

La raó de ser dels Congressos de Metges i Biòlegs de Llengua Catalana

(CMBLC) fa difícil dubtar de la seua necessitat per al futur. Però aquest

dependrà de diversos factors, entre els quals cal destacar-ne un: l’oferta ha

de ser atractiva. Agafem els quatre elements claus que conjumina el seu perfil

definitori: ciències biosanitàries, realitat sociocultural, llengua, i participació

pluridisciplinària. Aquest perfil, dissenyat al Congrés de la represa de Perpinyà

el 1976, fou i és d’una modernitat —i oportunitat— molt evident i li atorga

valors de primer ordre a la vista del progrés extraordinari que estem vivint, tant

en l’àmbit de la ciència i del coneixement en general com en el del

desenvolupament social, amb tota la complexitat que hi comporta

l’ensamblatge. I d’aquesta complexitat, n’ha de saber i participar el

professional assistencial. Les visions més avançades a l’àmbit de la sanitat

insisteixen, des de fa dècades, en la necessitat de formar els professionals

per treballar en la cultura de la complexitat, on la guia de la racionalitat no

sempre resol els problemes.

Ja fa anys que es reclamen canvis de pes en el pensament i la formació

dels professionals per tal d’aconseguir una dualitat necessària en la guia de


les seues actuacions: la de l’especifitat de la seua especialització i la de la

seua implicació en la complexitat del sistema on està immers. Si el pensament

del professional va en aquesta línia i els CMBLC són conseqüents amb la

seua raó de ser, tindran atractiu i, al temps, seran considerats com a necessaris.

Les ofertes de fòrums específics sobre l’estat de la qüestió de les branques

del coneixement, propis de les especialitats, tenen la força atractiva de les

novetats professionals, siguen tecnològiques o no. Els CMBLC no tenen

aquesta força atractiva dels fòrums específics dels especialistes que, a més a

més, en molts casos tenen facilitada la inscripció pel seu reconeixement com

a formació continuada. Des de la perspectiva de les ofertes competitives,

aquest és un hàndicap per a l’èxit participatiu als nostres Congressos.

L’atractiu dels CMBLC ha de venir de la seua adequació a la raó de ser

que els defineix, diferent de la dels congressos de les especialitats. Dos raons

de ser diferents, per les quals no podem establir comparacions ni mirar-los

des de la mateixa perspectiva. L’interès i la necessitat de convocar-los estan

als dos perfils; però cal tenir ben present que són perfils diferents que atenen

a raons de ser diferents. L’atractiu que tingué el CMBLC de la represa després

de la dictadura era, d’una part, el fet de la pròpia represa, però també el fet de

ser un fòrum de modernitat per tal de desenvolupar els nous paradigmes de

les polítiques de salut al camp de l’assistència sanitària. Allò fou impactant,

tingué èxit de convocatòria i marcà referents. Bo seria insistir en aquesta

línia.

L’anàlisi de la tendència evolutiva i de l’interès de les convocatòries té

aspectes que cal sotmetre a debat. Proposem alguns temes a considerar per

a perfilar les bases de futur: 1) el binomi èxit/fracàs, 2) els tipus de contingut

i les modalitats, i 3) la participació pluridisciplinària i la comunicació.

PARAULES CLAU: Congressos · Metges i Biòlegs · Llengua · Bases de futur.


RESUM

S’ha fet recerca en la història moderna de l’odontologia, i s’ha recopilat

la bibliografia escrita en català al llarg del temps. S’ha comprovat que la

nostra llengua està lligada a la ciència dental des de fa anys, tot i que l’espai

de temps s’engloba només en el segle xx. El tema es tractarà en cinc apartats:

publicacions pròpiament odontològiques, publicacions relacionades amb

l’odontologia, les del Col·legi professional, les del Govern de Catalunya, i

aquelles que han estat editades per les universitats catalanes, destacant-hi

l’ús del català en diferents àmbits de la Universitat de Barcelona com la

docència, els treballs de fi de grau i la terminologia.

PARAULES CLAU: Català · Odontologia · Docència · Professió.

UTILITZACIÓ DEL CATALÀ EN L’ODONTOLOGIA

Josep Maria Ustrell Torrent1

Roser Padró Ripoll2

Jaume Palau Masana3

1. Professor titular Universitat de Barcelona. Escola d’Odontologia. L’Hospitalet de Llobregat

(Baix Llobregat). [email protected]

2. Graduada en Odontologia Universitat de Barcelona. Escola d’Odontologia.

L’Hospitalet de Llobregat (Baix Llobregat). [email protected]

3. Administratiu Serveis Lingüístics Universitat de Barcelona. Escola d’Odontologia.

L’Hospitalet de Llobregat (Baix Llobregat). [email protected]


RESUM

La redacció del Vocabulari mèdic va ser un esforç conjunt de metges,

lingüistes i estudiants durant els primers anys de la dècada de 1970, en ple

franquisme. Va ser dissenyat com una eina d’urgència per un col·lectiu que

no només ignorava la terminologia mèdica, sinò que també tenia una precària

formació en llengua catalana. La primera edició del Vocabulari (1974) va re-

presentar una eina imprescindible per començar a presentar treballs orals o

escrits en català en ple franquisme. La segona edició, ja ampliada (1979), va

acabar d’omplir aquesta necessitat fins a la publicació, el 1990, del Diccionari

enciclopèdic de medicina.

PARAULES CLAU: Congrés · Medicina · Llengua.

EL VOCABULARI MÈDIC DE L’ACMCB (1974 I 1979)

Xavier Sierra i Valentí

Doctor en medicina. Dermatòleg i llicenciat en Humanitats. Terrassa (Vallès Occidental)

[email protected]


TEMES LLIURES


RESUM

L’educació sanitària és un pilar fonamental en l’autocura il’apoderament del pacient diagnosticat de cardiopatía isquèmica per talde prevenir nous episodis isquèmics. Les guies de pràctica clínica con-templen la prevenció secundària i la rehabilitació cardíaca com a part deltractament del pacient afectat d’aquesta patologia i especifiquen que, enla fase d’hospitalització, és important d’iniciar l’educació.

Es va valorar el grau de comprensió de la informació donada perinfermeria i fisioteràpia sobre consells i recomanacions en els pacientsdiagnosticats de cardiopatia isquèmica ingressats en el servei decardiologia.

Es duu a terme un estudi descriptiu, longitudinal, prospectiu i obert.El període d’estudi va del 30 de març de 2016 al 30 de març de 2017. Elscriteris d’inclusió preestablerts són els següents: pacient ingressat a laplanta de Cardiologia, diagnosticat de cardiopatia isquèmica i sense

GRAU DE CONEIXEMENT DELS PACIENTSAMB CARDIOPATIA ISQUÈMICA DESPRÉS DE REBRE

EDUCACIÓ SANITÀRIA DURANT L’INGRÉSHOSPITALARI

Laura Pintado Pallarès, [email protected]

Pilar Corzán Melgosa, [email protected]

Bàrbara González Batista, [email protected]

Núria Santaularia Capdevila, nsantaul@althaia,cat

ALTHAIA Xarxa Assistencial Universitària de Manresa. Manresa (Bages)


deteriorament cognitiu. Després d’entregar i explicar la guia pràctica derecomanacions sobre el cor i la malaltia coronària, la infermera realitzauna xerrada explicativa a pacients i familiars de manera individual o grupal.A continuació, es passa un qüestionari de deu preguntes a fi de valorar siel pacient ha comprès correctament els conceptes explicats. Les varia-bles principals d’estudi són: hàbit tabàquic, dieta, exercici físic, com ac-tuar davant del dolor precordial, i cardiopatia i sexualitat.

Amb el present estudi es pretén objectivar si el pacient comprènde manera correcta l’educació sanitària que realitza l’equipmultidisciplinari.

PARAULES CLAU: Congrés · Educació sanitària · Infermeria.


RESUM

La principal aportació de la farmàcia hospitalària envers el pacient, la

societat i el sistema de salut consisteix en millorar els resultats de salut dels

pacients a través de la provisió d’un tractament farmacoterapèutic

individualitzat, atenent a les característiques pròpies del medicament i del

pacient, optimitzant l’efectivitat i l’eficiència dels tractaments i la seguretat

en el seu ús, proporcionant la informació, i afavorint la continuïtat assistencial

internivells. L’objectiu d’aquest treball és presentar les dades de rendiment

d’una de les activitats clíniques que es duen a terme en la validació diària de

les prescripcions mèdiques: les intervencions farmacèutiques (IF).

Classifiquem les IF en informatives (Ifinfo), que aporten informació específica

sobre el tractament del pacient pel que fa a seguretat farmacològica, com

interaccions, re-càlcul de dosis en pediatria, i en proactives (IFactiv), que tenen

intencionalitat de modificació de la prescripció.

Es presenta un estudi observacional d’una durada de 6 mesos (de l’1

de gener al 30 de juny de 2017) realitzat a l’hospital d’Andorra, públic i d’atenció

de pacients aguts. S’han realitzat 10.405 IF en 4694 pacient atesos, amb una

relació de 2,22 IF per pacient. El 60% (6254) de les IF van ser informatives amb

EL VALOR CLÍNIC DE LA FARMÀCIA HOSPITÀLARIA

Elvira Gea Rodríguez, [email protected]

Esperança Gil Mañez, [email protected]

Hospital Nostra Senyora de Meritxell, Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS).

Grup Recerca en Ciències de la Salut i Serveis Sanitaris UdA. Andorra


una relació 1,33 Ifinfo per pacient i el 40% (4.151) van ser proactives, amb una

relació 0,88 Ifactiv per pacient. Les IFactiv s’engloben en dos subgrups. Un

d’ells comprèn les que tenen una repercussió directa sobre la seguretat del

procés del medicament: evitar errors derivats d’una prescripció electrònica

incorrecta, que representa el 28% amb una relació de 0,25 IF per pacient, i les

IF sobre dosi màxima, duplicitats terapèutiques, omissions derivades de la

conciliació entre nivells assistencials, que representen el 18% , amb una relació

de 18 IF per pacient. L’altre grup comprèn les que estan orientades a millorar

l’efectivitat: 1573 IF, que representen el 38%, amb una relació de 0.34 per

pacient, i l’adhesió a la Guia Farmacoterapèutica i protocols institucionals:

653 IF, que representen el 16%, amb una relació de 0.14 IF per pacient.

En conclusió, les IF constitueixen un indicador de l’atenció farmacèutica

especialitzada i de la individualització del tractament del pacient.

PARAULES CLAU: Intervenció farmacèutica · Seguretat · Informació · Prescripció electrònica ·

Pro-activitat · Efectivitat.


RESUM

La resistència als antibiòtics és un dels principals problemes de salut

pública en les societats occidentals i ocasiona 37.000 morts anuals a Europa.

Seguint les recomanacions del Pla d’Acció Mundial contra la resistència als

antimicrobians aprovat per l’Organització Mundial de la Salut, els països

elaboren i apliquen plans per a lluitar contra aquest problema.

Conèixer l’ús que es fa dels antibiòtics en una població concreta permet

identificar els punts de millora i adaptar les actuacions que cal dur a terme.

L’estudi compara el consum de medicaments antibiòtics de la població

andorrana assegurada a la Caixa Andorrana de Seguretat Social a través de

les dades de reemborsament dels medicaments antibiòtics dispensats per

les farmàcies andorranes en el període 2012 a 2016. Es compara el patró de

consum d’antibiòtics del grup terapèutic J01, per subgrups terapèutics, entre

Andorra i els països de la UE i més concretament amb Espanya i França, a

partir de les dades del projecte de Vigilància del Consum d’Antimicrobians a

Europa (European Surveillance of Antimicrobial Consumption). S’ha obtingut

informació sobre el nombre d’envasos dels medicaments objecte de l’estudi

i s’ha calculat la dosi diaria definida (DDD) de cada principi actiu per 1000

CONSUM DE MEDICAMENTS ANTIBIÒTICS ENLA POBLACIÓ D’ANDORRA A NIVELL COMUNITARI

Carme Pallarés Papaseit1

Carla Lobaco Valls2

1. Govern d’Andorra. Ministeri de Salut. Andorra la Vella. Principat d’Andorra.

[email protected]

2. Govern d’Andorra. Ministeri de Salut. Andorra la Vella. Principat d’Andorra.

[email protected]


habitants i s’ha agrupat per subgrup terapèutic. La comparativa es centra

sobretot en els medicaments antibiòtics considerats crítics per ser més

generadors de resistències.

Els resultats posen de manifest que el grup dels beta lactàmics i

penicil·lines és el més consumit, tant a Andorra com a la resta de països. Dels

antibiòtics considerats crítics destaca, en primer lloc, el consum de l’associació

amoxicil·lina–àcid clavulànic (26% del total) i en segon lloc, el grup de les

cefalosporines (16.4% ). Per grups d’edat s’ha vist, amb dades del mes de

desembre del 2016, que durant la infància es consumeixen sobretot

penicil·lines, cefalosporines i macròlids, mentre que a partir dels 15 anys

d’edat la proporció de la resta de grups d’antibiòtics varia significativament.

La principal limitació de l’estudi és la manca d’informació sobre el diagnòstic

per al qual s’ha prescrit l’antibiòtic. Tampoc es disposa de dades sobre la

dispensació d’antibiòtics que no hagin estat reemborsats pel sistema públic.

PARAULES CLAU: Antibiòtics · Resistència microbiana · Consum.


RESUM

Objectius: Conèixer com valoren i quin és el grau de coneixement de

l’especialitat de Medicina del Treball en els futurs metges que comencen

Medicina en unes mostres preses a la Universitat Rovira i Virgili (URV), a més

de saber altres aspectes que pertanyen al futur de la professió que

desenvoluparan a través d’una enquesta anònima i la seva anàlisi descriptiva.

Mètodes: Estudi descriptiu de valoració de l’especialitat de Medicina

del Treball a través d’unes enquestes realitzades dos cursos consecutius

(2103-2014 i 2014-2015) als alumnes de 1er curs de Medicina de l’URV. Les

enquestes consten d’onze preguntes, amb dades filiatives de sexe, edat,

província de procedència i mètode d’accés a la universitat.

Resultats: Les mostres es componen de 77 i 85 estudiants, d’edats

compreses entre 17 i 33 anys, essent la majoria de 18 i 19 anys, 1/3 d’homes

i 2/3 de dones, la via d’accés prioritària són les proves d’accés a la universitat

(PAU), i l’origen majoritari d’alumnes és de Catalunya i País Valencià. El 69%

respon que desconeixia l’especialitat. Un 56% respon correctament: 4 anys

de durada. Un 43% diu que la Medicina del Treball no té un bon futur

FUTURS METGES I MEDICINA DEL TREBALL

Jesús Sabaté i Fort

Facultat de Medicina, Universitat Rovira i Virgili, Tarragona (Tarragonés). [email protected].


professional. El 85,5% diu que la prevenció és el present?futur de la medici-

na. Tots desconeixen les especialitats de Prevenció de Riscos Laborals. Les

especialitats més anomenades per escollir-les al MIR són Cirurgia, Pediatria,

Neurologia, Neurocirurgia i Psiquiatria. El 90%, mai triaria l’especialitat o només

la triaria si no tingués més remei. La corba salarial de la majoria es concentra

entre 2000 i 4000 • mensuals bruts, que representa el 50% de la mostra. Més

del 90% considera prioritari conciliar la vida laboral i familiar. Respecte a la

durada de la jornada laboral, la majoria, el 49%, respon que 40 hores; un 34%

estaria disposat a treballar més de 40 hores, i un 14% només 35 hores

setmanals. Un 90% indica com vocacional el motiu principal per ser metge.

Conclusions: En aquest estudi queda palès el desconeixement de

l’especialitat de Medicina del Treball en els futurs metges i metgesses i la

necessitat imperiosa de donar-la a conèixer per tal de fer-la atractiva per al

seu desenvolupament i tria en el sistema MIR, així com donar a conèixer

també la resta d’especialitats de Prevenció de Riscos Laborals.

PARAULES CLAU: Medicina del Treball · Professió · Pregrau · Formació · Prevenció de RiscosLaborals.


RESUM

La lesió miocàrdica després d’una cirurgia no cardíaca (MINS, de l’anglès

myocardial injury after non-cardiac surgery) es defineix com l’elevació de

troponines de causa isquèmica en el postoperatori d’una cirurgia no cardíaca

amb rellevància pronòstica, i ha demostrat ser un predictor independent de

mortalitat i complicacions cardiovasculars als 30 dies de la cirurgia. D’altra

banda, l’elevació tant preoperatòria com postoperatòria del pèptid natriurètic

cerebral (BNP, de l’anglès brain natriuretic peptide) també s’ha descrit com

predictor independent de mortalitat i complicacions cardiovasculars

postoperatòries. En pacients sotmesos a cirurgia toràcica, la incidència

d’elevació de troponina pot ser major que en altres tipus de cirurgia no cardía-

ca, i les causes no estan suficientment establertes.

Per dilucidar les possibles causes de l’elevació perioperatòria d’aquests

biomarcadors cardíacs i la seva possible relació amb els resultats

postoperatoris, es proposa un estudi observacional de cohorts multicèntric

en el qual s’avaluen conjuntament tots dos biomarcadors en pacients sotmesos

a resecció pulmonar. Aquesta elevació es recollirà en forma d’una taula-

score amb 0, 1, 2 o 3 punts. Els punts individuals equivaldran a l’elevació

NIVELLS PERIOPERATORIS DE PÈPTID NATRIURÈTICCEREBRAL I TROPONINES EN CIRURGIA TORÀCICA:

RELACIÓ AMB COMPLICACIONS CARDIOVASCULARSPOSTOPERATÒRIES.

Jaume Borrell Vega

Hospital Universitari Vall Hebron. Barcelona (Barcelonès). [email protected]


postoperatòria de troponines d’alta sensibilitat (Hs-Tn, de l’anglès high

sensitivity troponines) i elevació pre- o postoperatòria de BNP, amb valors de

rang establerts en la literatura.

Els resultats que s’obtinguin podrien ajudar a entendre els mecanismes

fisiopatològics de la lesió miocàrdica després de la cirurgia toràcica. La

determinació perioperatòria de biomarcadors cardíacs, conjuntament amb

les escales de predicció de risc, podrien permetre la detecció precoç de

pacients de risc per a esdeveniments cardiovasculars i iniciar possibles

mesures terapèutiques en el postoperatori per intentar disminuir-los.

PARAULES CLAU: Anestesiologia · Pèptid natriurètic cerebral · Troponines · Perioperatori.


RESUM

La pèrdua de pes involuntària (PPI) es considera clínicament important

quan suposa una pèrdua =5% respecte al pes habitual en un període de 6-12

mesos. Freqüentment, la PPI és un signe de malaltia subjacent. La seva

importància radica en l’augment de la morbimortalitat.

L’objectiu del nostre estudi fou valorar les causes de PPI aïllada (sense

símptomes o signes específics d’un òrgan o sistema) en els pacients atesos a

la Unitat de Diagnòstic Ràpid (UDR) entre gener de 2015 i desembre de 2013,

determinar la mortalitat i obtenir un model predictiu (amb la inclusió de

mardadors tumorals) que ens permetés valorar el risc de malignitat.

Al voltant d’1 de cada 4 pacients estudiats per PPI aïllada es van diag-

nosticar de neoplàsia, sent en més d’un 50% d’aquests casos de causa diges-

tiva. La causa més freqüent de PPI aïllada en la nostra mostra va ser la malaltia

orgànica no neoplàstica (44,5%), predominant-hi la patologia digestiva. Cal

destacar que gairebé un 30% era d’etilogia psiquiàtrica, sobretot la síndrome

depressiva. La mortalitat global als 12 mesos va ser del 18,2%, sent superior

en el grup neoplàstic (61,1%).

DESENVOLUPAMENT D’UN MODEL PREDICTIUPER DESCARTAR MALIGNITAT EN PACIENTS

AMB PÈRDUA DE PES INVOLUNTÀRIA AÏLLADA

Jordi Aligué Capsada, [email protected]

Jaume Trapé, [email protected]

Josep Ordeig, [email protected]

Anna Arnau, [email protected]

Althaia. Xarxa Assistencial Universitària de Manresa. Manresa (Bages).


Es va crear un model predictiu que va incloure paràmetres clínics,

demogràfics i analítics, i permetia categoritzar el risc de malignitat en baix,

moderat o alt. A diferència dels models predictius previs, aquest va incloure

els marcadors tumorals. D’acord amb els resultats, davant d’un cas de PPI

aïllada, la valoració inicial hauria d’incloure: anamnesi i exploració física com-

pletes, analítica de cribratge bàsica (amb marcadors tumorals) i radiografia

de tòrax. En cas que en el model predictiu s’aprecïi sospita moderada o alta

de malignitat, caldria enviar el pacient de forma urgent a la UDR, on la primera

prova a realitzar seria un TAC toràcic i/o abdominal. En un segon terme, si es

sospita patologia gàstrica o intestinal, caldria sol·licitar l’estudi endoscòpic

digestiu. En cas que s’aprecïi baix risc de malignitat, l’estudi es podria realitzar

mitjançant consultes externes convencionals o a la mateixa atenció primària.

PARAULES CLAU: Pèrdua de pes involuntària · Neoplàsia · Mortalitat · Marcadors tumorals · Model

predictiu.


RESUM

Moltes malalties tenen necessitats dietètiques per millorar el seu con-

trol i prevenir complicacions. Els pacients hipertensos i / o amb malaltia renal

crònica han de reduir la ingesta de sodi i / o potassi i fòsfor, que amb la seva

acumulació excessiva poden causar un augment del risc d’arrítmies, calcificació

vascular i mortalitat cardiovascular.

El nostre Servei de Nefrologia, en sinergia amb una fundació privada

de salut i nutrició, ha desenvolupat Pukono, una aplicació per a telèfons mòbils

i tauletes que té com a objectiu millorar la seguretat i la qualitat de vida dels

pacients. L’aplicació proporciona informació sobre el contingut de sodi, potassi

i fòsfor en els aliments i conté una secció amb recomanacions per fer els

aliments més segurs i receptes adequades, tot això presentat d’una manera

atractiva.

Hem dut a terme un estudi observacional, descriptiu, per avaluar la

usabilitat de l’aplicació tres anys després del seu llançament. Ha estat

descarregada per 22.754 usuaris, dels quals, 4022 són usuaris actius. La

mitjana dels nous usuaris és de 734 per mes i és una de les aplicacions de

NOVES TECNOLOGIES PER MILLORAR LA DIETAEN PACIENTS AMB HIPERTENSIÓ

O MALALTIA RENAL CRÒNICA

Anna Morera Torres, [email protected]

Glòria Casals Suau, [email protected]

Josep M. Galceran Gui, [email protected]



salut més descarregades a Espanya, amb 683.589 consultes i un temps mitjà

de 53,4 segons per consulta.

Les qualificacions dels usuaris són molt favorables (4,2 sobre 5, per

Android i 5 sobre cinc per iOS). La majoria de consultes (79,6%) són per

consultar la seguretat d’un aliment. Aquests resultats suggereixen que

Pukono és una eina útil per als pacients i per als seus cuidadors, en

l’elecció d’una dieta variada i segura.

PARAULES CLAU: Dieta · Renal ·App · Hipertensió ·Nefrologia.


RESUM

Introducció: El policonsum de substàncies es defineix com el fet d’haver

consumit alguna vegada a la vida alcohol i cànnabis en un període de temps

inferior a 2 hores entre el consum d’una i l’altra substància. Segons l’enquesta

sobre factors de risc a l’escola secundària, la proporció d’alumnes que algu-

na vegada a la vida ha consumit alcohol i cànnabis en un període de temps

inferior a 2 hores augmenta amb l’edat i és més elevada en nois que en noies.

Objectius: Conèixer el policonsum de substàncies en una cohort de

joves de la Catalunya Central en el període 2012 i en el període 2016.

Material i mètodes: Estudi de cohorts. Seguiment d’una cohort de

1268 joves de Catalunya Central, que el 2012 cursaven 4t d’ESO. El 2016 se’n

van contactar 840 que van donar el consentiment (66.2%). Se’n van reclutar

346 i se’ls va passar una versió reduïda del qüestionari original. La variable

dependent és: policonsum d’alcohol i cànnabis en un període inferior a 2

hores. La variable independent: període estudi (2012 i 2016). Nivell de

significació 5%. Pera l’anàlisi descriptiva s’han utilitzat freqüències absolutes

i percentatges. S’ha utilitzat el programa estadístic SPSS v.23.

POLICONSUM DE SUBSTÀNCIES EN UNA COHORTDE JOVES DE LA CATALUNYA CENTRAL (2012-2016)

Eva Codinach Danes

Equip d’Atenció Primària Sant Quirze de Besora (Osona). Institut Català de la Salut

[email protected]


Resultats: La taxa de resposta va ser del 39,8%. Un 25% dels joves de

15 anys i un 27% dels de 19 anys declaren haver consumit alcohol i cànnabis

en menys de 2 hores entre el consum d’una i l’altra substància durant els

últims 12 mesos. Respecte al sexe, el percentatge de nois que fan policonsum

ha augmentat passats 4 anys i en canvi el de les noies ha disminuït.

Conclusions: El consum d’alcohol i cànnabis augmenta amb l’edat.

Per aquest motiu s’han de plantejar estratègies preventives adequades

dirigides específicament a aquests grups de població.

PARAULES CLAU: Policonsum, joves, cohort


RESUM

La cirurgia de l’obesitat és una subespecialitat complexa des d’un

punt de vista del maneig dels malalts, el seu tractament quirúrgic i el seu

seguiment. Noves tecnologies i abordatges com la laparoscòpia, primer, i ara

la robòtica han estat emprades en la recerca d’un benefici pel pacient des

d’un punt de vista de seguretat, major confort postoperatori i complicacions.

La cirurgia robòtica assistida s’ha descrit per a molts procediments de cirurgia

general, incloent-hi el bypass gàstric. S’ha implementat el seu ús en el marc

assistencial i de la recerca en cirurgia. A continuació es planteja un estudi

descriptiu que analitza els resultats del bypass gàstric en Y de-Roux robòtic

(BPGR). En el nostre centre s’han intervingut ja més de 125 pacients de BPGR

amb bons resultats, amb una taxa de complicacions tardanes del 13,6%

destacant l’estenosi anastomòtica el 4%, ulcera marginal 3,2% i la

hipoglucèmia el 2,4%. Els resultats de la millora de comorbiditats i ponderals

són acceptables als 4 anys. La cirurgia robòtica i altres tecnologies, poden

beneficiar els casos d’alta complexitat i el calibratge de l’anastomosi encara

que es requereixin majors estudis en aquest sentit. La tecnologia, com totes,

requereix ser coneguda i actualitzada. Aquests resultats són fruit de l’ús d’un

robot antic que segur donar un nou resultat en un futur amb l’ús de la nova

DERIVACIÓ (BYPASS) GÀSTRICA ROBÒTICA EN UNCENTRE D’EXCEL.LÈNCIA PER AL MANEIG DE

L’OBESITAT MÒRBIDA

Ramon Vilallonga Puy1, José Manuel Fort López-Barajas2, Berta ParésBofill2, Enric Caubet Busquet2, Oscar González López2, José Maria

Balibrea Castillo2, Àngels Mach3, Manel Armengol Carrasco2

1. Hospital Universitari Vall Hebron. Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona. Societat

Andorrana De Ciències. Andorra la Vella. [email protected]

2. Hospital Universitari Vall Hebron. Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona.

3. Societat Andorrana De Ciències. Andorra la Vella.


versió i nova etapa. La cirurgia robòtica, en general, està encara en la seva

primera infància. No obstant això, el potencial que confereix el sistema a curt

i mig termini no sembla tenir límits. La tecnologia robòtica aplicada en l’àmbit

de la cirurgia de l’obesitat mòrbida ha seguit la tendència general a la nostra

especialitat, havent demostrat la seva factibilitat i seguretat en tots els

procediments quirúrgics bariàtrics. No obstant això, les corbes d’aprenentatge

d’acord amb el procediment, la durada del temps operatori i els costos

continuen sent qüestions a investigar.

PARAULES CLAU: Cirurgia bariàtrica · Obesitat · Robot · Da Vinci · bypass gàstric.


RESUM

Les infeccions de transmissió sexual (ITS), tot i ser infeccions curables

no estan controlades. La Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que

al voltant d’un milió de persones s’infecten cada dia d’una ITS. La gonorrea

és la segona ITS bacteriana més prevalent i actualment suposa un problema

de salut pública global.

Neisseria gonorrhoeae, causant de la gonorrea, és susceptible a diver-

sos antibiòtics, però ha desenvolupat mecanismes de resistència a tots els

antibiòtics indicats com a tractament. En els últims anys s’han documentat

casos de fracàs terapèutic amb els tractaments de les guies actuals i s’ha

observat un increment en la resistència a cefalosporines de tercera generació

i a l’azitromicina. Es preveu que es podria convertir en un «superbacteri» sense

opcions terapèutiques.

El problema podria empitjorar degut a l’alta prevalença de la infecció,

a l’ús incontrolat dels antibiòtics, al control inadequat de la resistència, a la

insuficient actualització de les guies de tractament i a la capacitat de N.

gonorrhoeae de desenvolupar resistència als antibiòtics.

PANORAMA ACTUAL DE LES RESISTÈNCIESDEL GONOCOC

Rosa Rubio Casino, [email protected]

Emma Padilla Esteba, [email protected]

Josefa Pérez Jové, [email protected]

Ana Blanco Suárez, [email protected]

Catlab. Viladecavalls (Vallés Occidental)


Per tant es fa necessari establir un sistema de control per: a) monitorar

la sensibilitat antimicrobiana i adequar les guies de tractament a la idiosincràsia

de cada regió; b) estudiar els mecanismes de resistència per entendre’ls i

preveure la aparició de noves resistències i c) fer estudis d’epidemiologia

molecular per entendre els patrons de transmissió i actuar en les conductes

sexuals

PARAULES CLAU: Resistències · Gonococ · ITS.


RESUM

La cirurgia de l’obesitat és un tractament segur, utilitzat per assolir la

milloria o resolució de comorbiditats associades a l’obesitat. Les dues

tècniques laparoscòpiques més utilitzades en l’actualitat són la derivació

gàstrica (bypass gàstric) en Y de Roux (BGYR) i la gastrectomia vertical (GV).

Les complicacions postoperatòries majors presenten una incidència baixa.

Malgrat això, cal intentar avaluar-les durant la intervenció. Per tal d’establir un

pronòstic sobre l’anastomosi realitzada, s’han desenvolupat diferents

mètodes com l’ús del verd d’indocianina (VI). La cirurgia laparoscòpica inclou

l’ús de diferents tecnologies, entre elles la recent introducció del VI a la pràctica

clínica. Entre altres aplicacions, el VI permet avaluar la perfusió i la

microvascularització del teixit de cicatrització de l’anastomosi, que té un paper

fonamental en la dehiscència de sutura.

L’estudi analitza la utilitat del contrast de verd d’indocianina detectat

per mitjà de tècniques amb ones infraroges. S’ha establert una relació entre

la quantitat de fluorescència i la qualitat de l’anastomosi per tal predir casos

de dehiscència o fuga anastomòtiques en la cirurgia bariàtrica. L’estudi pilot,

amb més de trenta pacients, intenta veure si l’ús d’aquesta tècnica permet

PAPER DEL VERD D’INDOCIANINA EN LA PREVENCIÓDE LA DEHISCÈNCIA ANASTOMÒTICA EN LA

CIRURGIA BARIÀTRICA

Berta Parés Bofill1 ([email protected]), Ramon Vilallonga Puy1,2

([email protected]), José Manuel Fort López-Barajas1, Enric CaubetBusquet1, Oscar González López1, José Maria Balibrea Castillo1, Àngels

Mach2, Manel Armengol Carrasco1

1. Hospital Universitari Vall Hebron. Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona.

2. Societat Andorrana De Ciències. Andorra la Vella.


obtenir informació més fiable sobre la perfusió dels teixits. Tanmateix, degut

a la baixa taxa de complicacions en aquest estudi, sembla difícil determinar la

relació entre vascularització i probabilitat de dehiscència. Calen més estudis

amb un major reclutament de pacients per establir aquesta tècnica com a

complement de la laparoscòpia convencional en cirurgia bariàtrica.

PARAULES CLAU: Cirurgia bariàtrica · Obesitat · Verd d’indocianina · Fuga anastomòtica.


INFART AGUT DE MIOCARDI, INCIDÈNCIA,MORTALITAT I LETALITAT A 28 DIESEN PERSONES D’EDAT AVANÇADA

Gabriel Vázquez-Oliva1,2,6, Alberto Zamora2,3,4, Roberto Elosua4,5

1. Servei de Cardiologia. Xarxa Assistencial Universitària de Manresa. Manresa (Bages).

[email protected]

2. Facultat de Medicina. Universitat de Girona. Girona (Gironès)

3. Unitat de Risc Vascular. Hospital de Blanes. Corporació de Salud del Maresme i la Selva.

Blanes (la Selva)

4. CIBER Malalties Cardiovasculars (CIBERCV). Barcelona (Barcelonès)

5. Grup d’Epidemiologia i Genètica Cardiovascular. Grup de l’Estudi REGICOR (Registre GIroni

del COR). IMIM (Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques). Barcelona (Barcelonès)

6. Facultat de Medicina. Universitat Internacional de Catalunya. Sant Cugat del Vallès

(Vallès Occidental)

RESUM

Els nostres objectius van ser determinar a) la incidència i la

mortalitat de l’infart agut de miocardi (IAM) i la mortalitat extrahospitalària

i hospitalària en la població major de 74 anys, b) la variabilitat en les

característiques clíniques i de maneig dels pacients hospitalitzats i c) els

canvis en les taxes d’incidència, mortalitat, letalitat i de tractament per

grups d’edat entre 1996-1997 i 2007-2008.

Per això vàrem utilitzat el registre d’IAM (REGICOR) basat en la població

a Girona (Catalunya), incloent-hi persones amb sospita d’IAM majors de 34

anys. Les dades més destacables en els resultats van ser: La incidència va

augmentar amb l’edat, passant de 169 i 28 casos / 100.000 persones-any en

el grup d’edat de 35-64 anys a 2306 i 1384 casos / 100.000 persones-any en

el grup d’edat de 85 a 94 anys, en homes i dones, respectivament. La letalitat

també va augmentar amb l’edat, del 19% en el grup 35-64 al 84% en el grup de

85-94 anys. En el segon període es va observar una menor letalitat explicada

principalment per una reducció dels casos hospitalaris. L’ús de procediments


invasius i efectius disminuïa amb l’edat, tot i que es va incrementar en el

segon període en totes les edats fins a 84 anys.

Per tant, podem concloure que la incidència d’IAM, la mortalitat i letalitat dels

casos van augmentar exponencialment amb l’edat. Encara hi ha una gran

diferència en l’ús de procediments invasius i medicaments eficaços entre els

pacients més joves i les persones d’edat més avançada.

PARAULES CLAU: Infart · Incidència · Mortalitat · Edat avançada.


Aquest llibre s’ha acabat d’editarel dia 11 de setembre del 2017,

Diada Nacional de Catalunya,en ocasió del XX Congrés

de Metges i Biòlegsd e L l e n g u a

Catalana


ISBN: 978-99920-61-34-3

+ de cent anysLlengua, vida i salut+ de cent anysLlengua, vida i salut

llibre de resums...llibre de resums del xx congrés de metges i biòlegs de llengua catalana 9amb el...

Documents