resums temes sostenibilitat 2013

30373

SOSTENIBILITAT

GRAU EN ENGINYERIA D’EDIFICACIÓ

CURS 2012-2013

Resums realitzats per Aina Mas Carreras

30373-SOSTENIBILITAT

CURS 2012-2013

Aina Mas Carreras 2

ÍNDEX DE CONTINGUTS

TEMA 1. INTRODUCCIÓ. CONCEPTES BÀSICS I DEFINICIONS .............................................. 6

1.1. SOSTENIBILITAT AMBIENTAL, ECONÒMICA I SOCIAL .............................................. 6

1.2. CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE ...................................................................................... 6

1.3. ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA ................................................................................ 7

Objectius de l’arquitectura bioclimàtica ...................................................................... 7

Criteris bàsics ..................................................................................................................... 7

1.4. CONSTRUCCIÓ ORGÀNICA ..................................................................................... 8

1.5. BIOCONSTRUCCIÓ .................................................................................................... 8

1.6. CONFORT .................................................................................................................... 8

Confort tèrmic ................................................................................................................... 9

Confort visual ..................................................................................................................... 9

Confort acústic ............................................................................................................... 10

Objectius del confort ..................................................................................................... 10

TEMA 2. ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA .............................................................................. 12

2.1. EL CONTROL AMBIENTAL EN EL TEMPS I L’ESPAI ................................................... 12

2.1.1. EVOLUCIÓ DEL CONTROL AMBIENTAL A L’ARQUITECTURA ........................ 12

2.2. EL CLIMA I ALTRES PREEXISTÈNCIS AMBIENTALS .................................................... 15

2.2.1. MACROFACTORS I MICROFACTORS DE L’ENTORN ...................................... 15

2.2.2. PARÀMETRES CLIMÀTICS .................................................................................. 15

2.2.3. ALTRES PARÀMETRES AMBIENTALS .................................................................. 18

2.3. EL CLIMA I L’ARQUITECTURA POPULAR ................................................................. 20

2.3.1. LA DIVERSITAT CLIMÀTICA I ELS MODELS BÀSICS .......................................... 20

2.3.2. L’ARQUITECTURA DELS CLIMES CÀLIDS .......................................................... 20

2.3.3. L’ARQUITECTURA DELS CLIMES FREDS ............................................................ 21

2.3.4. LA COMPLEXITAT DELS CLIMES TEMPERATS ................................................... 21

2.4. URBANISME I ENERGIA ............................................................................................. 21

2.4.1. EMPLAÇAMENT ................................................................................................. 21

2.4.2. ACCÉS SOLAR ................................................................................................... 22

2.4.3. ORIENTACIÓ DELS CARRERS ............................................................................ 22

2.4.4. ENVOLTANT SOLAR ........................................................................................... 22

2.4.5. DESENVOLUPAMENT DEL PAISATGE ............................................................... 23

2.5. DISSENY ENERGÈTIC ................................................................................................. 23


CURS 2012-2013

Aina Mas Carreras 3

2.5.1. L’ACCIÓ MICROCLIMÀTICA ........................................................................... 23

2.5.2. LES CARACTERÍSTIQUES ESPECÍFIQUES DEL PROJECTE ................................. 26

TEMA 3.- CRITERIS ENERGÈTICS I MEDIAMBIENTALS A LA CONSTRUCCIÓ ....................... 31

3.1. INTRODUCCIÓ .......................................................................................................... 31

3.2. FASE D’AVANTPROJECTE ........................................................................................ 32

3.2.1. ESTUDIS PRELIMINARS I ESBOÇOS.................................................................... 32

3.2.2. AVANTPROJECTE .............................................................................................. 32

3.3. FASE DE DISSENY ...................................................................................................... 33

3.3.1. PROJECTE BÀSIC ............................................................................................... 33

3.3.2. PROJECTE D’EXECUCIÓ ................................................................................... 33

3.4. FASE D’EXECUCIÓ .................................................................................................... 34

3.4.1. PROCÉS DE LICITACIÓ ..................................................................................... 35

3.4.2. CONTROL DE L’OBRA ....................................................................................... 35

3.5. FASE D’EXPLOTACIÓ ................................................................................................ 36

3.5.1. ENTREGA DE L’EDIFICI ...................................................................................... 36

3.5.2. ÚS I MANTENIMENT ............................................................................................ 36

3.6. FASE D’ENDERROC .................................................................................................. 37

3.6.1. ENDERROCS: PROCÉS DE DECONSTRUCCIÓ ................................................ 37

3.6.2. GESTIÓ DE RESIDUS A L’OBRA ......................................................................... 37

TEMA 4.- MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ ............................................................................. 38

4.1. INTRODUCCIÓ .......................................................................................................... 38

4.2. FONAMENTS I ESTRUCTURA ..................................................................................... 38

4.2.1. PRIMER SOSTRE EN CONTACTE AMB EL TERRA .............................................. 38

4.2.2. AÏLLAMENT DEL PRIMER SOSTRE ...................................................................... 38

4.2.3. FONAMENTS: MATERIALS ................................................................................. 39

4.2.4. ESTRUCTURA: SISTEMA I MATERIALS ................................................................ 39

4.3. COBERTES .................................................................................................................. 39

4.3.1. AÏLLAMENT DE COBERTES (PLANES I INCLINADES) ........................................ 39

4.3.2. IMPERMEABILITZACIÓ DE COBERTES............................................................... 40

4.3.3. RECOBRIMENT EXTERIOR EN COBERTA INCLINADA ..................................... 40

4.3.4. RECOBRIMENT EXTERIOR EN COBERTA PLANA ............................................. 40

4.4. TANCAMENTS EXTERIORS ........................................................................................ 41

4.4.1. PARET DE TANCAMENT EXTERIOR ................................................................... 41

4.4.2. REVESTIMENT EXTERIOR .................................................................................... 41


CURS 2012-2013

Aina Mas Carreras 4

4.4.3. AÏLLAMENT DE PARETS EXTERIORS ................................................................... 42

4.5. FUSTERIA EXTERIOR ................................................................................................... 42

4.5.1. FINESTRES, PORTES, BALCONERES, PERSIANES, ETC ...................................... 42

4.5.2. ENVIDRAMENT DE FUSTERIA EXTERIOR ............................................................ 42

4.6. DIVISIONS INTERIORS ................................................................................................ 43

4.6.1. PARETS D’OBRA ................................................................................................ 43

4.6.2. PARETS PREFABRICADES: SISTEMA DE SUPORT .............................................. 43

4.6.3. PARETS PREFABRICADES: PLAFONS D’ACABAT............................................. 43

4.6.4. PORTES I ARMARIS ............................................................................................ 44

4.7. ACABATS INTERIORS ................................................................................................ 44

4.7.1. REVESTIMENTS INTERIORS ................................................................................. 44

4.7.2. CEL RASOS: SISTEMES DE SUPORT ................................................................... 45

4.7.3. CEL RASOS: PLAFONS D’ACABAT ................................................................... 45

4.8. PAVIMENTS ................................................................................................................ 45

4.8.1. PAVIMENTS EXTERIORS ..................................................................................... 45

4.8.2. PAVIMENTS INTERIORS ...................................................................................... 46

4.9. INSTAL·LACIÓ DE SANEJAMENT ............................................................................. 46

4.9.1. SANEJAMENT EXTERIOR, CANONADES .......................................................... 46

4.9.2. SANEJAMENT INTERIOR, CANONADES ........................................................... 46

4.9.3. SANEJAMENT EXTERIOR, CANALS i BAIXANTS................................................ 47

4.10. INSTAL·LACIÓ D’AIGUA ....................................................................................... 47

4.10.1. CANONADES DE DISTRIBUCIÓ INTERIOR .................................................... 47

4.11. INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓ ......................................................................... 47


4.11.2. SISTEMES D’EMISSIONS .................................................................................. 48

4.11.3. AÏLLAMENT DE CANONADES ....................................................................... 48

4.12. INSTAL·LACIÓ DE GAS ......................................................................................... 48


4.13. PINTURES ................................................................................................................ 48

4.13.1. PINTURES SOBRE PARAMENTS EXTERIORS ................................................... 48

4.13.2. PINTURES SOBRE PARAMENTS INTERIORS .................................................... 49

4.13.3. PINTURES PER A FUSTES ................................................................................. 49

4.13.4. PINTURES PER A METALLS .............................................................................. 49

4.14. IMPERMEABILITZACIONS I SEGELLANTS .............................................................. 50


CURS 2012-2013

Aina Mas Carreras 5

4.14.1. IMPERMEABILITZACIONS ............................................................................... 50

4.14.2. SEGELLAT DE FISURES .................................................................................... 50

TEMA 5.- GESTIÓ DE RESIDUS A LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ .................................... 51

5.1. MARC LEGISLATIU .................................................................................................... 51

5.1.1. MARC LEGISLATIU A LA UNIÓ EUROPEA ........................................................ 51

5.1.2. LEGISLACIÓ APLICABLE ALS RCD A ESPANYA .............................................. 51

5.1.3. LEGISLACIÓ APLICABLE ALS RCD A BALEARS ............................................... 51

5.1.4. CTE ...................................................................................................................... 51

5.2. RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ ............................................................................... 52

5.3. CRITERIS DE DECONSTRUCCIÓ ............................................................................... 52

TEMA 6.- CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ ............................................................................ 53

6.1. PART I DEL CTE .......................................................................................................... 53

6.2. PART II DEL CTE ......................................................................................................... 53

6.2.1. DB SE Seguretat Estructural ............................................................................. 53

6.2.2. DB SI Seguretat en cas d’incendi .................................................................. 53

6.2.3. DB SU Seguretat d’utilització .......................................................................... 53

6.2.4. DB HS Salubritat ................................................................................................ 53

6.2.5. DB HE Estalvi d’energia .................................................................................... 54


CURS 2012-2013

Aina Mas Carreras 6

TEMA 1. INTRODUCCIÓ. CONCEPTES BÀSICS I DEFINICIONS

1.1. SOSTENIBILITAT AMBIENTAL, ECONÒMICA I SOCIAL

Satisfer les necessitats de les generacions presents sense comprometre les possibilitats de les

del futur per atendre les seves pròpies necessitats.

A) Sostenibilitat ambiental: Activitats que siguin compatibles ambientalment. Recerca de

la compatibilitat entre l’activitat social de l’empresa i la preservació de la biodiversitat

B) Sostenibilitat econòmica: Recerca de la contribució al desenvolupament econòmica

l’àmbit de creació d’empreses de tots els nivells.

C) Sostenibilitat social: Controlar les conseqüències socials de l’activitat.

PRINCIPIS DEL DESENVOLUPAMENT SOSTENIBLE

Cap recurs renovable s’ha d’emprar a un ritme superior al de la seva generació.

Cap contaminant haurà de produir-se a un ritme superior al que pugui se reciclat,

neutralitzat o assimilat per el medi ambient.

Cap recurs no renovable haurà d’aprofitar-se a major velocitat de l’ estrictament

necessària per substituir-lo per un recurs renovable utilitzat de manera sostenible.

1.2. CONSTRUCCIÓ SOSTENIBLE

Forma de concebre el disseny arquitectònic de manera sostenible, aprofitant els recursos

naturals de tal manera que minimitzin l’impacte ambiental dels edificis sobre el medi ambient i

els seus habitants.

Glen Murcutt, Norman Foster, Richard Rogers.

PRINCIPIS DE L’ARQUITECTURA SOSTENIBLE

Considerar les condicions climàtiques, la hidrografia i els ecosistemes de l’entorn per

obtenir el màxim rendiment al menor impacte.

Moderar i fer eficaç l’ús de materials de construcció, elegint sempre els de més baix

contingut energètic.

Reduir el consum d’energia per calefacció, refrigeració, il·luminació, etc i per la resta

usar fonts d’energia renovables.

Minimitzar del balanç energètic global de l’edificació, assolint les fases de disseny,

construcció, utilització i demolició.

Complir els requisits de confort higrotèrmic, salubritat, il·luminació i habitabilitat de les

edificacions.

L’arquitectura sostenible suposa una nova mentalitat pel que fa a la manera de construir,

d’habitar i d’organitzar l’espai diari.


CURS 2012-2013

Aina Mas Carreras 7

1.3. ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA

Aquella on l’equilibri i l’harmonia són una constant al medi ambient. Cerca assolir un gran nivell

de confort tèrmic i té en compte el clima i les condicions de l’entorn per aconseguir el confort

interior mitjançant el disseny la geometria i l’orientació. Utilitza únicament sistemes passius i

prescindeix dels sistemes mecànics (de reforç).

S’adapta al medi ambient i és sensible amb l’impacte que provoca a la natura, a més intenta

minimitzar el consum energètic i la contaminació ambiental.

Té en compte les condicions de l’entorn. Pretén treure el màxim rendiment als recursos naturals

de l’entorn i aplicar-los sobre l’arquitectura actual.

Objectius de l’arquitectura bioclimàtica

Aconseguir una bona qualitat de l’ambient interior (control humitat, Tª i aire).

Controlar els efectes sobre l’entorn (residus sòlids, líquids i gasos de la combustió).

Disminuir l’emissió de gasos contaminats a l’atmosfera.

Disminuir la despesa de aigua i il·luminació.

Estalviar en el consum de combustibles.

Criteris bàsics

Ubicació

Forma de l’habitatge.

Orientació de l’edificació.

Sistemes de captació de llum natural.

Climatització natural.

Sistemes de captació d’energia solar passiva.

Inèrcia tèrmica.

Sistemes d’aïllament.

Utilització de materials ecològics.

Aprofitament de l’aigua de pluja.

Protecció contra la radiació solar a l’estiu.

Sistemes vegetals hídrics reguladors de la temperatura i la humitat.

Implantació de sistemes d’estalvi energètic.

Disminució del consum energètic.

Disminució del consum energètic i la contaminació ambiental.

Implantació d’energies renovables.

Sistemes de control i gestió per optimitzar l’ús de l’energia (domòtica).


CURS 2012-2013

Aina Mas Carreras 8

1.4. CONSTRUCCIÓ ORGÀNICA

Promou l’harmonia entre l’hàbitat humà i el món natural. A través del disseny cerca la

comprensió i integració a l’entorn dels edificis i mobles per tal de que esdevinguin una

composició unificada i correlacionada.

Estil orgànic: Moviment arquitectònic derivat del racionalisme i del funcionalisme.

IDEES FONAMENTALS

Major preocupació per la vida de l’home. L’home esdevé més important que la

pròpia arquitectura.

Nova consciència dels espais interiors.

1.5. BIOCONSTRUCCIÓ

Sistema de construcció que utilitza materials de baix impacte ambiental, que son reciclats i

reciclables, o que s’extreuen amb procediments senzills i de baix cost. Els materials que utilitza

solen ser els tradicionals de l’entorn.

PAUTES

a) Ubicació adequada

a. Orientació solar

b. Evitar camps electro/electromag.

c. Estudi geobiòtic

d. Evitar alteracions geològiques.

b) Elecció dels materials

a. Extracció

b. Naturals

c. Reciclables/reciclats

d. Biocompatibles

c) Eficiència energètica

a. Captació solar

b. Inèrcia tèrmica

c. Aïllament

d. Integració d’energies renovables

1.6. CONFORT

Molèstia o comoditat que ens poden produir les característiques ambientals d’un espai

determinat. A la sensació de confort d’un ambient influeixen simultàniament els estímuls

recollits per tots els sentits.

Agents que influeixen: Paràmetres ambientals de confort (manifestacions energètiques de

l’ambient) o factors de confort de l’usuari (condicions exteriors).


CURS 2012-2013

Aina Mas Carreras 9

Confort a l’edifici ecològic: Confort dels ocupants (activitat, roba...), salut dels ocupants (mala

qualitat de l’ambient) i l’impacte ambiental de l’edifici (conseqüències a l’àmbit local).

Confort tèrmic

Zona de confort: Punt en el qual l’home gasta l’energia mínima per adaptar-se al seu

entorn.

Confort tèrmic: Sensació de benestar en el que es refereix a la temperatura. Es basa en

aconseguir l’equilibri entre la calor produïda per el cos i la seva dissipació a l’ambient.

Temperatura de l’aire: Influeix en la pèrdua de calor del cos humà a través dels

mecanismes de convecció i evaporació.

Humitat relativa: Quantitat de humitat de l’aire, i s’indica com un percentatge de la

humitat màxima.

Temperatura radiant: Temperatura mitja de la superfície dels elements que ocupen

l’espai. Afecten a la calor que el cos perd per radiació i a la que perd per conducció

quan està en contacte amb aquelles superfícies.

Velocitat de l’aire: No redueix la temperatura, però crea la sensació de frescor gràcies a

la pèrdua de calor per convecció i a l’augment de l’evaporació.

El cos humà no disposa de cap sistema de magatzematge tèrmic i ha de dissipar la calor que

genera. Aquest equilibri depèn de set paràmetres:

i. El metabolisme.

ii. La roba.

iii. La temperatura de la pell.

iv. La temperatura de l’aire.

v. La humitat relativa.

vi. La temperatura superficial dels elements.

vii. La velocitat de l’aire.

Confort visual

Una mala il·luminació pot provocar fatiga visual, mal de cap, irritabilitat, errors i accidents. La

il·luminació confortable depèn de la quantitat, distribució i qualitat de la llum. La font de llum

pot ser natural, artificial o les dues a la vegada.

Quantitat: Els nivells d’il·luminació recomanats per a cada tasca específica estan ben definits.

Distribució: La distribució de la llum en un espai sol ser més important que la quantitat; la seva

uniformitat afecta a la percepció de claredat.

La percepció de la distribució de la llum es pot definir en termes de contrast o enlluernament.

Contrast: Diferència entre l’aparença d’un objecte i el del seu fons immediat.

Enlluernament: Contrast excessiu, causat normalment per la introducció


CURS 2012-2013

Aina Mas Carreras 10

d’una font de llum molt intensa en el camp visual que crea una sensació incòmoda i

fatigant.

o Enlluernament directe: Una font de llum d’alta luminància incideix directament en

el camp visual, normalment es deu al sol o a la llum del cel.

o Enlluernament indirecte: La luminància de les superfícies és massa alta.

o Enlluernament reflectit: La llum es reflexa en superfícies polides amb un alt índex de

reflexió.

Qualitat: Inclou la direcció, el color i la variació al llarg del temps. La qualitat de la llum

natural és excel·lent en termes de direcció, aparença i reproducció del color.

Confort acústic

No és una qüestió prioritària en el projecte sostenible, tot i que s’han de tenir en compte les

seves conseqüències. La ventilació natural moltes vegades requereix l’obertura de finestres o

portes entre espais interiors, fets que poden provocar la presencia de sorolls dins les estances.

Les fonts de molèsties acústiques inclouen:

Exteriors: tràfic o pèrdua d’intimitat acústica a causa de finestres obertes.

Interiors: sorolls forts o molests generats per activitats que es realitzen dins l’edifici.

Construcció i acabats de l’edifici: renou d’impacte sobre superfícies rígides.

Instal·lacions: soroll produït per les instal·lacions de l’edifici.

Objectius del confort

Protegir als ocupants dels elements: Els dissenyadors han d’avaluar l’emplaçament per

tal de prevenir les condicions meteorològiques adverses o els riscs naturals que podrien

afectar a l’edifici.

o Els edificis s’haurien de planificar i situar en relació a la topografia i als vents

dominants.

o L’edifici s’ha de projectar i construir de tal manera que eviti la humitat, ja sigui per

capil·laritat, penetració o condensació.

o Les estructures i les cobertes han de resistir vents forts i càrregues de neu

importants.

o Els tancaments no han de permetre la filtració excessiva d’aire.

o S’han d’adoptar mesures concretes per evitar les inundacions de plantes baixes i

soterranis.

o Els edificis alts s’han d’equipar amb parallamps.

Mantenir un entorn tèrmic confortable: El manteniment de l’equilibri tèrmic interior dels

edificis ha de prevenir les pujades o baixades excessives de la temperatura corporal.

o La temperatura ambient ha de proporcionar confort tèrmic als ocupants (20-22ºC

al hivern i 24-26ºC a l’estiu).

o La temperatura òptima s’ha d’assolir a 50cm del terra, és a dir a l’alçada del

genoll.

o La temperatura radiant mitja ha de ser 3ºC inferior a la temperatura de l’aire

interior que es considera òptima.


CURS 2012-2013


o El moviment de l’aire als espais no ha de ser excessiu (0.1-0.15m/s al hivern i 0.25m/s

a l’estiu).

o La humitat relativa s’ha de mantenir a un nivell acceptable (50-60% a l’estiu i 40-

50% al hivern en climes mediterranis).

o Sistemes de calefacció fàcils de controlar.

o Una proporció mitja del 30% entre les finestres i els tancaments cecs és un bon punt

de partida per el projecte, tot i que s’ha de tenir en compte l’ús, l’orientació i el

clima.

o Els mecanismes de control solar com les persianes, porticons, pantalles, vidres

especials permeten controlar la incidència solar.

o Els murs exteriors pintats de colors clars reflecteixen la radiació solar.

o Les zones verdes, els arbres, les plantes trepadores, i els dipòsits d’aigua és poden

utilitzar per reduir la temperatura dels murs i de les cobertes en condicions de calor.

o En els climes càlids els edificis s’han d’orientar de manera que aprofitin els vents

dominants a l’estiu.

o La ventilació nocturna és eficaç per reduir la temperatura de l’aire a l’estiu.

Proporcionar confort visual: L’objectiu d’una bona il·luminació és proporcionar la llum

necessària tant des del punt de vista qualitatiu com quantitatiu. En qualsevol clima, es

necessari trobar un equilibri entre els requisits de la llum natural i del confort tèrmic.

Proporcionar ventilació suficient: Per garantir la qualitat de l’aire interior, enfront de la

tendència de reduir els nivells de ventilació a través dels nous sistemes constructius.


CURS 2012-2013


TEMA 2. ARQUITECTURA BIOCLIMÀTICA

2.1. EL CONTROL AMBIENTAL EN EL TEMPS I L’ESPAI

2.1.1. EVOLUCIÓ DEL CONTROL AMBIENTAL A L’ARQUITECTURA

Introducció

Cal començar aquest anàlisi històric del control ambiental a la construcció

determinant l’abast i els objectius d’aquest anàlisi, en comparació amb altres visions

que es puguin fer de la història de l’arquitectura. Els homes des de sempre han

treballat des de dues possibles orientacions:

A) Orientació estructural: Utilitza sistemes estàtics o perennes (parets i cobertes).

A aquests sistemes els anomenem mitjans naturals de control ambiental.

a. Arquitectura d’estil: Construïda per el poder per impressionar al poble.

Es caracteritza per basar-se en teories i preocupacions estètiques i

requerir molts recursos econòmics i humans.

b. Arquitectura popular: Ha estat realitzada per el poble i que correspon

a les seves necessitats i valors. Els edificis tenen un respecte més gran a

l’ambient preexistent.

B) Orientació energètica: Utilitza els recursos fungibles (s’esgoten) i cal renovar-

los constantment. Permeten una major flexibilitat en el control de l’ambient.

Parlarem d’aquests sistemes com a sistemes energètics de control ambiental.

Cal destacar que les restes que han arribat fins als nostres dies són d’aquelles

construccions que es feren segons l’orientació estructural, ja que són les

úniques que deixen restes perennes al futur.

L’arquitecte Antoni Alomar en el seu treball sobre la pedra en sec a les Illes Balears

(xerolítica), esmenta sis característiques bàsiques i constants que defineixen la construcció

popular.

Microlítica: elements (pedres) d’un pes tal que el fa fàcilment manejable per un o

dos individus.

Individual: Una o dues persones són suficients per fer tota la construcció.

Ràpida: En la relació de volum/temps, la construcció en pedra (tradicional) és més

ràpida.

Eines: En principi no són imprescindibles. Habitualment trobem eines bàsiques com

martells i palanques.

Materials: Sempre s’utilitzen materials de l’entorn pròxim.

Tipus de material: S’utilitza el material residual més abundant de tot l’entorn.


CURS 2012-2013


Prehistòria

Des de la prehistòria, la lluita contra el clima ha estat un factor molt important. A mesura

que l’home primitiu es torna sedentari, comença a cercar refugis estables on viure,

aquests en un primer moment foren coves naturals i posteriorment coves artificials.

Apareixen dues formes bàsiques de construcció:

Model central: Es forma amb el tancament perimetral de l’espai circular generat

per el foc d’un campament, te una obertura central a la coberta i genera un

espai isòtrop.

Model lineal: Procedeix de les cabanes rectangulars de construcció senzilla amb

als i canyes, palla... el seu ambient és de tipus variable ja que va descendint la

quantitat de llum i creixent la protecció tèrmica a mesura que ens allunyem de

l’entrada.

Les civilitzacions mediterrànies

Amb elles apareixen grans canvis: l’escriptura, creació de les grans ciutats, especialització

de treballs, classes socials...

Ciutats mesopotàmiques: Clima bastant càlid i relativament extrem. La manca de

pedra i de fusta com a material de construcció fa que l’arquitectura popular es

construeixi amb parets gruixudes de tova (fang i palla premsats), amb habitatges

tancats oberts a un pati central únic i obertures reduïdes. Es cerca la màxima

inèrcia tèrmica per conservar la fresca durant el dia i la humitat durant la nit.

Civilització egípcia: : Té una forta radiació solar, manca de fusta i una estructura

social molt complexa. Els temples, els palaus i les piràmides, són formes pròpies de

l’arquitectura d’estil, és la casa de fang del poble la que continua encara viva en

les àrees rurals. Té una sola cambra de planta rectangular i un sostre pla sostingut

per pals de fusta i fullaraca recobert de fang.

Civilització de Creta: De clima més suau, temperat i humidificat. Apareixen les polis

(ciutats), on es desenvolupen els edificis públics, llocs on el ciutadà passa la gran

part del seu temps, per aquest motiu l’habitatge perd importància i es redueix de

mida.

Civilització romana: Es forma una aglomeració humana de grans dimensions, amb

una gran densitat de població i una jerarquització social marcada. Són molt

importants les realitzacions tècniques com les de les termes, que eren edificis de

banys on conductes encastats a les parets i als paviments distribueixen l’escalfor

per les sales i condueixen els gasos cremats a l’exterior.


CURS 2012-2013


Creixement d’Europa, el fred i la llum

Es provoca un desplaçament geogràfic i el desenvolupament de centres culturals cap

al nord, per tant en zones climàtiques més fredes. Implica nous problemes tèrmics,

l’aïllament del fred i la producció d’escalfor. El fred no havia estat un factor decisiu en el

disseny de l’habitatge romà. Cal destacar també el problema de la llum, que

esdevindrà el factor clau en el pas del romànic al gòtic.

Si estudiem els habitatges medievals podem distingir dos tipus:

Casa de fusta: Té els orígens en l’arquitectura popular anterior. evolucionà cap al

sistema mixt, la fusta esdevé suport i estructura mentre que la funció de tancament

la fan altres materials lleugers i menys resistents a les forces estàtiques.

Casa de pedra: Té en restes de l’arquitectura llatina. Els edificis de pedra tenen

com a característica fonamental la gran inèrcia tèrmica (factor positiu en el temps

càlid).

Temps de canvi fins a l’ industrialisme

A l’època que coincideix amb el final del barroc ’habitatge típic és urbà, entre

mitgeres i de diversos pisos d’alçada. Les cambres interiors, encara que protegides per

els edificis veïnats, són fredes i necessiten llars de foc, estufes o brasers per escalfar-les.

En el segle XIX trobem una nova forma d’actuar pel que fa al control tèrmic i lumínic

dels edificis i una major valoració per el confort dels habitatges.

Apareixen noves extensions urbanes en suburbis densament ocupats, normalment

propers a les zones industrials i mineres.

Durant el segles XVIII i XIX, els edificis públics que es construeixen, tenen una aparença

exterior de palaus tot i que al interior s’hagin incorporat les noves tecnologies.

La modernitat

Al començament del segle XX apareixen noves tècniques que permetran l’aparició d’un

nou tipus d’arquitectura. S’utilitzarà l’estructura lleugera, amb poca inèrcia tèrmica, els

grans tancaments vidrats que evolucionaran cap al mur cortina.

A la segona meitat del segle XX els avanços tècnics permeten arribar a nous sistemes

estructurals generadors del mur-cortina, això fa que el control climàtic dels edificis passi a

dependre de sistemes energètics i perdin importància els naturals.


CURS 2012-2013


2.2. EL CLIMA I ALTRES PREEXISTÈNCIS AMBIENTALS

2.2.1. MACROFACTORS I MICROFACTORS DE L’ENTORN

Les característiques mediambientals són aquelles que influeixen sobre les preexistències

del lloc estudiat:

Meteorològiques (precipitacions, vents, radiació...)

Geogràfiques (hidrografia, alçària, aigua..)

Topogràfiques (exposició, morfologia del terreny...)

Biològiques (fauna i vegetació)

Es poden analitzar des de dos punts de vista.

macrocaracterístiques quan es refereixen a una zona geogràfica (país, regió...)

microcaracterístiques si fan referència a un àmbit més petit (comarca, plaça,

vall...)

Podem parlar de macroclima, el que afecta zones de grans dimensions que tenen en

comú prou característiques per poder referir-se a elles de forma unitària, i microclima,

quan ens trobem a l’escala del urbanisme i fem referència a valls, zones urbanes o espais

exteriors.

Les característiques ambientals estan motivades per els següents factors:

Factors geogràfics: latitud, hidrografia, topografia, alçaria absoluta i relativa,

morfologia del terreny...

Factors biològics: flora i fauna.

Factors tecnològics: indústria, edificació, vies de comunicació.

2.2.2. PARÀMETRES CLIMÀTICS

Radiació solar: Factor on la direcció d’incidència de la radiació depèn dels moviments

relatius de la Terra i del Sol.

Característiques

Radiacions d’ona curta, ultraviolades, de 12 a 390nm, que arriben molt

absorbides per l’atmosfera.

Radiacions visibles, de 380 a 760nm, que són les de més intensitat,

Radiacions d’ona llarga, infraroges, de 760nm a 100.000nm.

Incidència solar

S’utilitzen àbacs o cartes solars que ens donen gràficament o numèricament

l’alçària solar (angle d’elevació respecte de l’horitzontal) i l’azimut solar (angle

positiu o negatiu de desviació respecte al sud).


CURS 2012-2013


Energia de la radiació solar

L’energia provinent de la radiació solar no és sempre la mateixa, sinó que canvia en

el llarg del temps segons el dia i l’hora, i es distribueix d’una manera cíclica.

La quantitat d’energia també varia segons els factors meteorològics que provoquen

la seva distribució d’una manera irregular.

La radiació solar total que pot rebre un parament és la suma de la possible radiació

directa del sol, la radiació difosa de la volta del cel i la radiació difosa de les

radiacions que es produeixen al terra.

Temperatura de l’aire: Depèn de la temperatura de les superfícies, que s’escalfen o

refreden en rebre i emetre radiació i que cedeixen calor a l’aire per convecció.

Factors macroclimàtics de la temperatura de l’aire

Latitud. Influeix sobre la massa atmosfèrica que cal que travessi la radiació solar.

Alçària sobre el nivell del mar. Disminueix la temperatura aproximadament

0.5ºC per cada 100m d’alçada.

La relació massa de terra-aigua. Condiciona la inèrcia tèrmica i les oscil·lacions

de la temperatura.

L’alçària relativa. Que condiciona els efectes d’inversió tèrmica.

La morfologia del terreny. Que pot oferir protecció de la radiació i dels efectes

d’increment de la inèrcia, i també de la vegetació que estabilitza les

temperatures.

L’exposició als vents. Condiciona l’obertura cap a orientacions més o menys

fredes.

Variacions de la temperatura de l’aire en el temps

Durant el dia i durant tot l’any les temperatures varien cíclicament. Aquestes variacions

de temperatura es poden representar amb corbes sinusoïdals que pressenten valors

màxims i mínims retardats respecte als valors màxims i mínims de l’energia radiació

solar.

Variació microclimàtica

Els paràmetres del microclima que poden actuar més sobre la temperatura són les

obstruccions als recorreguts del sol i l’acció que això comporta sobre l’assolellament, la

possible protecció dels vents que presenta una ubicació determinada, la presència de

vegetació en quantitats o direccions determinats, etc...

La influència de la topografia és important, no solament pel que fa a l’alçària absoluta

sinó també per l’orientació que presenta el relleu.

La influència del tipus de terreny i de vegetació és important per l’efecte que produeix

sobre la radiació solar.


CURS 2012-2013


Humitat relativa: Percentatge de vapor d’aigua que hi ha en l’aire, referit al màxim que

podria contenir, a una determinada temperatura.

El factor que te una influència més immediata en la humitat relativa d’un lloc és la relació

massa terra-aigua, però també influeixen altres factors, com la presència dels vents,

l’alçària relativa de l’emplaçament, el tipus i quantitat de vegetació, etc...

L’aire humit és més lleuger que l’aire sec, però l’evaporació de l’aigua que el conté el

refreda, i a més l’augmenta de pes.

Variacions en el temps

Les oscil·lacions d’humitat relativa es manifesten cíclicament, en sentit contrari a les

oscil·lacions de la temperatura.

Moviment de l’aire (vent): Característica macro i microclimàtica que pot ser considerada

com un factor que influeix sobre altres característiques.

El vent és produeix per l’existència de masses d’aire a diferents temperatures i per tant a

diferents pressions.

Classificació

Es fa segons la direcció, la freqüència i la intensitat o velocitat que tenen. Escala de

Beaufort:

Influència del vent en altres condicions mediambientals

El vent pot afectar a les característiques climàtiques de temperatura, refredant o

escalfant l’ambient; pot afavorir ventilacions i reduir la humitat; millorar la qualitat de

l’atmosfera i pot reduir els sorolls locals.

Variacions diàries i estacionals

A causa de les diferències de les diferents inèrcies tèrmiques que tenen les masses de

la terra i del mar, es generen brises, vents que compensen les diferències de pressió

degudes a les diferències de temperatures de l’aire.


CURS 2012-2013


Composició i puresa de l’aire: La contaminació de l’aire te com a principal factor

generador les activitats humanes de tipus industrial i transport. Aquesta contaminació és

el resultat d’un procés que segueixen les partícules des de l’emissió cap a l’aire fins a la

dispersió i el retorn cap a la terra.

L’smog és un cas particular de contaminació provocada per la unió de partícules

d’aigua amb partícules contaminants. És poc permeable a la radiació solar.

Tipus de contaminants (contribueixen a l’efecte hivernacle)

CO2: Es genera al oxidar-se el carbó o qualsevol compost que el contengui.

SO2: Gas incolor d’un olor asfixiant. principal causant de la pluja àcida ja que es

transforma en àcid sulfúric.

CH4: Sorgeix de la descomposició de la matèria orgànica en els ambients pobre

en oxigen.

N2O: S’allibera per la degradació dels fertilitzants nitrogenats i dels residus dels

ramats.

HCFC: Hidrofluorucarburs, aquests gasos són d’origen industrial i no estarien

presents de forma natural a l’atmosfera si no fos per l’activitat humana.

PFC: Perfluorucarburs. D’origen industrial i per tant no estarien presents de forma

natural a l’atmosfera si no fos per l’activitat humana.

Variacions estacionals i diàries

Durant el dia, el terra calent per la radiació solar escalfa l’aire i aquest puja amb les

partícules. A la nit s’inverteix el procés i l’aire fred es queda a baix.

Precipitacions: Característica macroclimàtica amb algunes variants microclimàtiques.

Afecta indirectament sobre la humitat relativa, la vegetació i la contaminació.

Es generen quan es condensen masses de vapor d’aigua, les quals en refredar-se es

precipiten en forma de pluja, neu o calabruix.

Classificació

Si ens fixem en la intensitat de la precipitació podem parlar de plujim, pluja o tempesta

i segons el tipus de pluja, calabruix o neu.

2.2.3. ALTRES PARÀMETRES AMBIENTALS

Acústica: Característica local que cal estudiar i analitzar segons els microfactors que

poden produir sorolls en cada lloc concret.

Luminància: Influeix el clima local, amb les condicions de nebulositat que es poden

preveure.


CURS 2012-2013


Cel cobert uniforme luminància constant per totes les orientacions i alçàries.

Cel cobert És més ajustat a la realitat ja que la luminància no canvia amb

l’orientació, però si amb l’alçària.

Cel clar Es considera només la incidència directa del sol amb una intensitat de

100.000 cd/m2.

Cel núvol Cas intermig entre el cel clar i el cel cobert, per tant el més important és

saber quina freqüència te per a cada època de l’any.

Paisatge: Característica prou important perquè es tingui present a l’hora de fer

l’emplaçament d’un edifici.

És tot allò que es pot observar des d’un punt determinat, tenint present les possibilitats de

guanyar alçària en el futur projecte.

Característiques

Primer pla o entorn pròxim: observació de detalls.

Segon pla a distància mitjana: observació de conjunts.

Pla de fons o entorn llunyà: visió global amb elements d’accent.

Variacions en el temps

Per poder analitzar el paisatge el millor és fer un croquis explicatiu, sempre resulta millor

que les fotografies.

Anàlisi general de les preexistències ambientals:

Gràfics d’anàlisi higromètrica:

Resum de les característiques de temperatura i humitat d’un clima determinat, de tal

manera que es pugui apreciar visualment el tipus de clima de què es tracta i la seva

relació amb les zones de confort.


CURS 2012-2013


2.3. EL CLIMA I L’ARQUITECTURA POPULAR

2.3.1. LA DIVERSITAT CLIMÀTICA I ELS MODELS BÀSICS

Clima càlid sec: Clima que tenen els deserts situats prop de l’equador. Té temperatures

mitjanes molt altes amb una forta variació entre el dia i la nit. Hi ha molt poca humitat i

la radiació té molta intensitat, hi ha poca nebulositat i pràcticament cap precipitació.

Els vents són càlids, secs i amb molta pols.

Clima càlid humit: Zones subtropicals marítimes. Les mitjanes de temperatura són altes,

amb poques variacions entre el dia i la nit i entre les estacions. La humitat és molt alta,

hi ha nebulositat i fortes precipitacions irregulars. La radiació es difosa i vents molt

variables que poden arribar a ser huracanats.

Clima fred: Típic de les regions de latituds altes, on també es podria establir una

distinció entre humit i sec. Les temperatures són molt baixes i la variació estacional està

relacionada amb els canvis d’assolellament estiu-hivern. La radiació solar és escassa i

els vents que venen de la direcció dels pols són molt desagradables.

Clima ventós: Qualsevol dels climes abans esmentats pot anar lligat amb la presència

de vents intensos i freqüents, però això també pot passar en els climes temperats on el

vent pot convertir-se en el principal factor que cal tenir en compte en el disseny

l’arquitectura del lloc.

2.3.2. L’ARQUITECTURA DELS CLIMES CÀLIDS

L’arquitectura popular es protegeix de la radiació excessiva, i intenta conservar, en un

espai interior controlat, les condicions de temperatura més adequades que sigui

possible.

Climes càlids secs: S’utilitzen materials de gran inèrcia tèrmica, com el fang, la

tova, la pedra i les seves combinacions. S’aconsegueix també, generar ombres

projectades d’unes superfícies sobre les altres, i s’afavoreixen les pèrdues de

calor sense incrementar els guanys per radiació. En els edificis de gran inèrcia

tèrmica és molt important la gestió de les obertures. Només en els casos on no es

pot obtenir inèrcia tèrmica com a les haimas dels pobles nòmades del desert és

renuncia al tancament al pas de l’aire i es combat la radiació directa i remesa

a través de sofisticades barreres.

Climes càlids humits: En aquests tipus de clima no és cap avantatge la inèrcia

tèrmica dels edificis, atès que són molt reduïdes les variacions de temperatura

dia-nit i entre estacions. Essent intensa la radiació, resulta crític d’obtenir la

màxima protecció possible, en procurar deturar no només la radiació directa,

sinó també la difosa.


CURS 2012-2013


2.3.3. L’ARQUITECTURA DELS CLIMES FREDS

A les regions fredes el més important per als edificis es mantenir l’escalfor a l’interior,

cosa que porta a solucions semblants en principi a les dels climes càlids-secs. La font

energètica ja no és a l’exterior i la barrera al pas de la calor funciona en sentit

contrari. Per tot això, s’utilitzen masses construïdes compactes, amb el mínim possible

de superfícies exposades a l’exterior, materials aïllants i hermeticitat per evitar corrents

d’aire.

Les solucions típiques a aquesta problemàtica són:

Utilitzar l’acumulació de neu a les cobertes dels edificis per aprofitar-ne el

poder aïllant.

Utilitzar les golfes per emmagatzemar gra, palla... i augmentar l’aïllament de

l’edifici.

Aprofitar al màxim l’escalfor de la cuina, situant-la al interior, en posició central.

Aprofitar l’escalfor del bestiar els estables sota les peces habitables.

2.3.4. LA COMPLEXITAT DELS CLIMES TEMPERATS

Aquells on els canvis de condicions poden fer més complexes les solucions

arquitectòniques i on poden intervenir altres consideracions climàtiques, com la del

vent, en la definició de les formes construïdes.

S’incorporen moltes altres solucions que tenen el principi de ser sistemes flexibles, o

sigui elements o conjunts d’elements que poden canviar fàcilment la seva acció

ambiental segons les circumstàncies climàtiques:

Sistemes d’ombra mòbils, que permeten controlar la radiació solar.

Aïllaments mòbils a les obertures (porticons, cortines etc.), que permeten

regular a voluntat els fluxos d’energia interior-exterior.

Obertures practicables totalment, que permeten controlar la ventilació, des

d’un màxim.

2.4. URBANISME I ENERGIA

2.4.1. EMPLAÇAMENT

La forma urbana és el resultat d’una complexa interacció de pressions i influències

independents: climàtiques, econòmiques, socials, polítiques, estratègiques, estètiques,

tècniques i normatives.

Microclima: El clima d’una ciutat és diferent al del territori que l’envolta, i existeix una

relació clara entre les formes i els espais urbans i elprojecte eficient des del punt de

vista energètic.


CURS 2012-2013


Temperatura: Les ciutats solen ser considerablement més caloroses que les zones

rurals que les envolten.

Vent: L’obstacle que presenten els edificis i altres elements per a la circulació de

l’aire provoca que els moviments d’aire a les ciutats tendeixin a ser més lents però

més turbulents que al camp.

La llum solar: Segons la latitud, l’exposició solar a l’estiu serà més o menys important

que la protecció del sol.

Qualitat de l’aire: La qualitat de l’aire influeix en l’ús de l’energia solar i la ventilació

natural. A més, els contaminants provoquen que els materials constructius es

deteriorin amb major rapidesa.

2.4.2. ACCÉS SOLAR

La posició del sol queda determinada a través de dos angles, que són l’alçada i

l’azimut. L’alçada es defineix com l’angle que forma el sol, l’observador i l’horitzó,

mentre que l’azimut és l’angle que forma la projecció de la línia sol-observador amb la

direcció sud.

2.4.3. ORIENTACIÓ DELS CARRERS

Disposició de les vies d’accés per a la captació solar:

Orientació Est/Oest:

Utilització de l’amplada del carrer com amortidor de l’accés solar: L’ample del

carrer es pot utilitzar per separar uns edificis dels altres i per augmentar la distància

entre col·lectors solars i obstacles potencials.

Disposició de parcel·les en carrers orientats Nord/Sud:

2.4.4. ENVOLTANT SOLAR

Solució adequada ja que defineix el volum màxim edificable per un emplaçament

donat, que pot ser construït sense fer ombra als voltants per tant assegurant l’accés

solar als edificis veïnats. La mida i la forma de l’envoltant solar canvia amb la mida del

terreny, orientació, latituds, hora del dia i dia.

L’envoltant total defineix la màxima altitud que poden prendre les edificacions per no

fer ombra en les parcel·les o espais veïns. Per construir l’envoltant solar per una

parcel·la de diferents orientacions s’haurà de:

Determinar la latitud.

Determinar les dimensions de la parcel·la i dins ella definir quins espais volem

ombrejar o no.

Trobar els angles dels plans (azimut) a les cartes solars i dibuixar-los en planta.

Connectar els punts d’intersecció dels plans: aquesta serà el carener.


CURS 2012-2013


2.4.5. DESENVOLUPAMENT DEL PAISATGE

Hi ha dues consideracions importants que s’han de tenir en compte a l’hora de portar

a terme un projecte de planificació del paisatge per la protecció de l’accés solar:

Selecció de les espècies: Alçada assolida en la fas adulta, extensió de la copa,

velocitat del creixement, duració de la temporada en que tenen fulles i densitat de

les branques.

Alçada i amplitud de la copa: S’ha de triar aquelles que tinguin una alçada petita.

Les espècies de mida petita i copa ampla proporcionen la ombra necessària a

l’estiu i produeixen ombres curtes al hivern.

Programació de la temporada en la qual tenen fulles: Idealment, el creixement de

noves fulles en primavera correspondria amb el final de la temporada en que es

necessària la calefacció i la caiguda de les fulles correspondria amb el

començament de la mateixa.

Disposició de plantes noves: Els arbres grans s’han de situar a la part nord dels

edificis o al sud de les zones que no s’utilitzin per als col·lectors (sud de carreteres,

aparcaments, àrees industrials. Per altre banda les agrupacions més petites s’han de

situar en llocs que no interfereixin amb l’accés solar. Generalment aquest

plantejament es porta a terme situant primer els arbres més grans i els més petits

després. Els arbres més alts s’han de sembrar en el costat sud dels carrers en lloc del

nord.

Directrius per planificar una plantació: Alçada adulta dels arbres, dimensió de la

copa, elecció entre espècies de fulla caduca o fulla perenne, densitat de les

branques i brots per a la penetració del sol i del vent, etc.

2.5. DISSENY ENERGÈTIC

2.5.1. L’ACCIÓ MICROCLIMÀTICA

L’elecció de la ubicació

Aspectes topogràfics:

Alçària relativa: Recull la situació, en depressió o en prominència, de cada

lloc concret respecte de la topografia general que l’envolta.

o Repercussió lumínica: proporció de la volta del cel que pot quedar

obstruïda en situacions deprimides.

o Repercussió acústica: probabilitat més gran que existeixin focus de

sorolls propers en el cas de situacions deprimides.

o Repercussió climàtica: en el fons de les valls s’acumula l’aire fred més

dens i normalment més humit.


CURS 2012-2013


La pendent del terreny i la seva orientació: consideració relacionada

bàsicament amb les possibilitats del solar de rebre la radiació solar amb totes

les conseqüències que això comporta.

o Repercussió lumínica: limitada a l’obstrucció del cel i de la trajectòria

solar que pot representar un pendent determinat.

o Repercussió acústica: només si el focus del so està situat cap a vall del

pendent i el raig de so arriba directe.

o Repercussió climàtica: els diferents vessants d’un terreny muntanyós

donen diferències marcades en els paràmetres microclimàtics.

Relació amb l’aigua: L’aspecte de la relació amb l’aigua influeix en la ubicació d’un

projecte, quan existeix la possibilitat d’acostar-se a una costa, sigui la del mar o la

d’un llac de dimensions considerables.

o Repercussió lumínica: En aquest cas es limita a les possibles reflexions

de la radiació solar a l’aigua com a possible element molest o

agradable.

o Repercussió acústica: Només afecta en el soroll de fons de les onades

en el cas de que la ubicació sigui molt a prop de l’aigua.

o Repercussió climàtica: En general les situacions més a la vora del mar

seran més estables tèrmicament, més exposades als vents de caràcter

cíclic i més humides.

Relació amb la vegetació: Influeix en la ubicació del projecte, que depèn en part

del tipus d’aquesta. Considerem vegetació l’existència d’arbrat o de boscos i la

situació del projecte pot ser dins el bosc, al límit o a la vora del bosc, o lluny seu.

o Repercussió lumínica: És l’obstrucció que aquesta pot presentar

respecte a la incidència de llum solar directa o difosa.

o Repercussió acústica: Pot ser favorable com a barrera a sorolls

desagradables, si la massa d’arbres és prou important (a partir de 30m

de gruix).

o Repercussió climàtica: Es conseqüència directa de la barrera a

l’assolellament que la vegetació produeix abans que la radiació arribi

a terra, i la que representa respecte de la radiació del terra capa al

cel.

Forma general de l’edifici: conjunt de les característiques geomètriques i volumètriques

que pot tenir i que el defineixen.

Compacitat: relació entre la superfície que envolta l’edifici i el seu volum, o sigui, el

grau de concentració de les masses que el componen.

Porositat: proporció entre volum ple i volum buit, que, expressat en termes

arquitectònics vol dir quina és la proporció de patis existents en un edifici, en relació

al seu volum total.


CURS 2012-2013


Esveltesa: proporcions generals d’un edifici, des del punt de vista de l’estilitza’t que

sigui, és a dir, allargat o no, en sentit vertical.

Tractament de la pell: paraments que envolten físicament l’edifici, separant el interior

de l’exterior. Aquí es tractarà bàsicament la permeabilitat de l’edifici, enfront de les

manifestacions energètiques exteriors.

Assentament: aspecte de la pell que indica el grau de contacte de les superfícies

que envolten el volum de tot l’edifici, amb el terreny.

Adossament: aspecte de la pell que es refereix al grau de contacte de les

superfícies de pell que envolten l’edifici amb altres locals o edificis veïns.

Pesantor: qualitat física que depèn de la composició constructiva específica dels

tancaments de l’edifici.

Perforació: ens dóna una idea de la permeabilitat de la pell d’aquest edifici al pas

de l’aire. Depèn tant de la superfície de perforació com d’altres factors, com són les

dimensions i la posició relativa de les obertures constructives.

Transparència: comportament de l’edifici enfront de la radiació solar. Pot passar

que un edifici deixi passar la llum, si és transparent o que sigui opac però deixi passar

part de la radiació calorífica.

Aïllament: dóna una idea de la resistència que posa la pell de l’edifici al pas de la

calor per conducció. Aquest flux energètic es produeix quan existeix diferència de

temperatures entre l’aire interior i l’exterior.

Llisor: pell d’un edifici segons l’existència o no de sortits i entrants respecte a la línia

de façana.

Textura: tipus d’acabat superficial, a petita escala. Els graus de textura s’estableixen

a partir de la mida de la rugositat en mm.

Color de la pell: qualitat de la pell exterior dels edificis que defineix el seu

comportament enfront de l’absorció superficial i, per tant, el pas de l’energia

procedent de la radiació. Aquesta qualitat es dóna bàsicament a través dels

tancaments opacs.

Variabilitat de les característiques de la pell: possibilitat que la pell pugui canviar les

seves característiques, fins i tot eliminant-les parcialment; però cal distingir el

concepte de “tancaments modificables” del de “tancaments practicables”.


CURS 2012-2013


L’interior de l’edifici: conjunt d’elements, constructius o no, que queden tancats per la

seva pell i, a més, la part d’aquesta pell que influeix en el comportament d’aquest

interior.

A continuació s’expliquen les característiques que poden afecten al interior de l’edifici:

Compartició de l’interior: forma d’ordenar i relacionar entre si els diferents espais que

componen un edifici. Si es compartimenta molt el interior hi pot haver més diversitat

ambiental i tenim la possibilitat de situar cada espai en el lloc que més convingui a

cada cas, segons les seves necessitats.

Connexió interior: manera com treballen els elements de separació existents entre

els diferents espais, i per tant, com es produeixen els intercanvis energètics entre ells.

Podem trobar “connexions verticals” i “connexions horitzontals.

Pesantor de l’interior: directament relacionat amb el concepte d’inèrcia tèrmica, ja

que els materials que s’utilitzen tradicionalment en la construcció són de calor

específic similar.

Color de l’interior: indica el comportament del interior enfront de l’absorció i reflexió

superficial i de les possibilitats de l’energia radiant a l’espai. Els colors clars

afavoreixen les reflexions interiors i els foscos la seva absorció.

Textura de l’interior: tipus d’acabat interior, que pot ser més o menys rugós i més o

menys porós. Això, en general, repercuteix en la reflexió i difusió, així com en el

coeficient superficial de fricció amb l’aire.

2.5.2. LES CARACTERÍSTIQUES ESPECÍFIQUES DEL PROJECTE

La tipologia de l’espai interior: s’analitzen les funcions que es desenvolupen en els

edificis segons la seva importància relativa i amb les relacions topològiques que tinguin

amb l’exterior i amb altres funcions.

Tipus d’espais i la seva orientació:

Espais principals: Demanen unes condicions de confort més estrictes. Això és

per què en general, són espais destinats a un tipus d’ús que exigeix una

permanència continua dins d’ells. (sales d’estar, dormitoris, menjadors)

Espais secundaris: Permeten una certa flexibilitat de les condicions

ambientals. En general, es tracta d’espais d’ús discontinu, tant al llarg del

temps com de l’espai.

Espais independents: Són els que tenen característiques ambientals pròpies,

que segons la funció de l’espai poden arribar a ser molt exigents, o molt

diferents de les d’altres espais de l’edifici.


CURS 2012-2013


Tipus d’espais segons les seves funcions:

Els sistemes de climatització natural: conjunts de components d’un edifici que tenen

com a funció principal millorar el seu comportament climàtic. Actuen sobre els

fenòmens radiants, tèrmics i de moviment de l’aire que es produeixen naturalment a

l’arquitectura. També se’ls anomena sistemes passius pel fet de no utilitzar cap font

d’energia artificial per al seu funcionament.

Sistemes captadors: tenen com a funció captar l’energia de la radiació solar i

transferir-la al interior en forma de calor. es caracteritzen pel seu rendiment a la

captació (r) i pel seu factor de retard (f). El rendiment a la captació és la relació

entre l’energia que penetra a l’ambient interior i l’energia radiant incident.

Sistemes captadors directes: sistemes de climatització natural, on l’energia

radiant penetra directament a l’ambient interior que es vol condicionar. Es

recomana l’ús d’aïllament mòbil a les obertures, per tal de millorar l’aïllament

nocturn de l’edifici que, en general, és massa baix si hi ha grans superfícies de

vidre.

Sistemes captadors semidirectes: sistemes on s’interposa un espai que capta

l’energia solar, entre l’ambient interior i exterior.


CURS 2012-2013


Sistemes captadors indirectes: la captació es fa mitjançant un element

acumulador que fa de magatzem d’energia, i que després cedeix la calor a

l’ambient interior.

o Per façanes: Mur hivernacle o d’inèrcia (té un element d’acumulació

vertical, protegit per un vidre i acabat amb una superfície selectiva

càlida o un clor fosc); Mur Trombe (cas particular del anterior, on

s’afegeixen unes perforacions a les parts superior i inferior del mur, per

comunicar la cambra d’aire que hi ha entre el vidre i el mur amb

l’ambient interior); i Mur d’aigua (tipus de mur hivernacle amb la paret

formada per contenidors d’aigua que emmagatzemen l’energia que

passa per radiació i convecció.)

o Per sostres: Coberta d’aigua o coberta estany (està feta amb bidons o

amb sacs de plàstic transparent plens d’aigua, sobre un forjat pintat

de color fosc i bon conductor de la calor);

o Per terra: tenen un element captador i acumulador d’energia solar,

que està situat sota del terra de l’ambient interior que es vol

condicionar.

Sistemes d’inèrcia: Són parts o components d’un edifici que incrementen la

seva massa respecte a la massa constructiva inicial. Actuen estabilitzant la

temperatura interior davant les oscil·lacions de les condicions exteriors.

o Sistemes d’inèrcia subterranis: resulten de soterrar o excavar, total o

parcialment l’edifici.

o Sistemes d’inèrcia interior: formats per elements de gran capacitat

tèrmica col·locats al interior de l’edifici. Actuen amortint les

oscil·lacions interiors de temperatura produïdes per guanys i pèrdues

irregulars.

o Sistemes d’inèrcia en cobertes: disposen elements de gran capacitat

d’acumulació tèrmica a la coberta de l’edifici.

Sistemes de ventil.lació i tractament d’aire: components o conjunts de

components d’un edifici que tenen com a missió, per una banda, afavorir el

pas de l’aire per el seu interior, i per tant la renovació d’aquest aire, i per

l’altra el poder tractar-lo per millorar les condicions de temperatura i

d’humitat.

o Sistemes generadors de moviment d’aire: components d’un edifici que

forcen el pas de l’aire, i per tant el seu moviment, pel interior de

l’edifici, per l’efecte de depressions o sobrepressions de l’aire.

Ventilació encreuada (afavorir el moviment de l’aire d’un espai o

d’una successió d’espais associats); efecte xemeneia (es produeix en

crear una extracció d’aire per unes obertures que hi ha a la part

superior de l’espai, connectades a un conducte d’extracció vertical);

cambra solar o xemeneia solar (consisteix a escalfar l’aire que hi ha

dins d’una cambra amb una captador de color fosc protegit per una

coberta de vidre); aspiradors estàtics (forcen una extracció d’aire de

l’ambient interior, que juntament amb una entrada d’aire de


CURS 2012-2013


renovació, creen aquest moviment); torres de vent (sistema

d’introducció d’aire exterior al interior de l’edifici).

o Sistemes de tractament de l’aire: components d’un edifici que fan que

un determinat cabal d’aire es posi en contacte amb superfícies que

tinguin unes condicions més favorables i que com a resultat, l’aire

després d’haver-hi estat en contacte hagi millorat les seves condicions

inicials. Torres evaporatives (produeixen una certa impulsió cap al

interior); pati (consisteix en el fet que crea un espai obert dins el volum

d’un edifici); ventilació subterrània (tractament de l’aire que consisteix

en afavorir l’entrada d’aire que prové de conductes enterrats que

condueixen un aire exterior, en determinades condicions cap al

interior).

Sistemes de protecció a la radiació: components o conjunts de components

que protegeixen la pell dels edificis o espais exteriors que estiguin connectats

a l’ambient interior, contra l’excés de la radiació solar que sempre és

indesitjable en temps càlid.

o Ombracles: sistemes que creen espais ombrejats, que s’interposen

entre l’ambient exterior i els espais interiors. Són annexos a l’edifici, cap

a on obren els espais habitables de l’edifici. Pèrgoles (estan creats

només per estructures que creen un espai ombrejat annex als edificis i

que a més permeten la ventilació, la visió de l’exterior i una entrada de

llum tamisada cap als ambients interiors); brise-soleis (gelosies, lames

exteriors, o estructures que geomètricament detenen part de la

radiació, paral·leles a la façana).

o Elements protectors de la pell: dispositius incorporats exteriorment a la

pell d’un edifici. La seva missió és detenir part de la radiació que

incideix a la façana, però espacialment a les obertures. Els ràfecs i els

voladissos són elements arquitectònics fixos a la façana que

sobresurten en horitzontal i protegeixen de la radiació i la pluja.

Sistemes d’il.luminació natural: components o conjunts de components d’un edifici

que tenen com a missió principal millorar l’enllumenat natural dels espais interiors

habitables, optimitzant la distribució de la llum a les zones perifèriques i procurant

una bona penetració de la llum natural cap a les zones interiors que no tenen

contacte directe amb l’exterior.

Components de conducció: espais dissenyats per conduir i distribuir la llum

natural des de l’ambient lumínic exterior fins a les zones interiors d’un edifici. Es

caracteritzen pel seu factor de compacitat, segons la seva esveltesa (relació

entre la dimensió del component en el sentit d’entrada de la llum i la seva

amplària característica).

o Espais de llum intermedis: espais de la zona perimetral de l’edifici, que

estan situats entre l’ambient exterior i els espais habitables.

Galeries: espais coberts de la perifèria de l’edifici, oberts

totalment al pas de llum exterior, separats de l’exterior per un


CURS 2012-2013


tancament vidrat i, del interior, per diferents tipus de

separacions regulables.

Porxos: espais coberts adossats a la planta baixa d’un edifici o

que formen part del volum propi de la planta baixa i oberts

cap a la llum exterior.

Hivernacles: espais adossats a un edifici per una de les seves

cares, amb les altres cares separades de l’ambient exterior

amb un tancament vidrat practicable, en part, per poder

facilitar la ventilació.

o Espais de llum interiors: components de conducció de la llum que

formen part de la zona interna d’un edifici, i condueixen la llum

natural que els arriba fins a espais habitables interiors que estan

allunyats de la perifèria.

Patis: espais envoltats pels murs d’un edifici o de diversos

edificis i oberts a l’exterior per una de les seves cares, que

acostuma a ser la superior.

Atris: espais de la zona interior del volum d’un edifici, que estan

en contacte amb l’ambient lumínic exterior per alguna de les

seves superfícies de tancament, però que estan separats de

l’exterior per un tancament vidrat.

Conductes d’il.luminació: espais no habitables i poc

accessibles dissenyats per conduir llum que capten de l’exterior

fins a les zones interiors de l’edifici, que d’altre manera serien

difícils d’il·luminar amb llum natural.

Conductes de sol: espais no habitables dissenyats per conduir

específicament els raigs de sol a les zones interiors de l’edifici,

allunyades de la perifèria.

Components de pas: dispositius o conjunts d’elements que connecten dos

ambients lumínics diferents separats per un tancament que és a on se situa

aquest component de pas.

o Components de pas laterals: se situen en tancaments verticals, tant a

la pell de l’edifici com en paraments interiors i que separen dos

ambients amb característiques lumíniques molt diferents. Finestres

(components de pas de la llum són obertures situades en una paret

que tenen el seu límit inferior per sobre del nivell del pis interior);

balcons (obertures en una paret, però que tenen el seu límit inferior a

l’alçària del pis interior i poden permetre el pas dels usuaris entre el

interior i l’exterior); murs translúcids (parets construïdes amb materials

que deixen passar la llum, i ocupen una part o tot un tancament) i

murs cortina (superfícies continues verticals, transparents o

translúcides, sense funció estructural, que separen dos ambients de

llum diferents, que normalment són l’ambient exterior i l’ambient

interior).


CURS 2012-2013


TEMA 3.- CRITERIS ENERGÈTICS I MEDIAMBIENTALS A LA

CONSTRUCCIÓ

3.1. INTRODUCCIÓ

La gestió de tot el procés de la construcció no és responsabilitat exclusiva d’un sol

agent. En totes les seves fases, des de l’avantprojecte fins a la construcció, passant

pel projecte d’execució i la definició dels detalls, els agents de la construcció poden

tenir diferents graus de responsabilitat.

A mesura que avança el projecte es redueixen les possibilitats de modificar el

projecte, de tal manera que el potencial de millora sempre és major a les fases

inicials del procés.

ESTRATÈGIES ECOLÒGIQUES PER A LES DIFERENTS FASES

Projecte

Estudis preliminars: Anàlisis de l’emplaçament, estudi de l’edifici, valoració

pressuposts (restriccions).

Esboços: Distribució de l’emplaçament, proporció llum solar, ús de l’inèrcia,

consideració de sistemes d’aigua i gestió de residus, ús de materials locals.

Avantprojecte: Consideració de l’alçada dels sostres per calefacció,

refrigeració i il·luminació; de l’inèrcia tèrmica, optimització de la proporció i

distribució dels forats, especificació dels criteris del projecte, càlcul del

rendiment previst.

Projecte bàsic: Definició del traçat per aconseguir les autoritzacions i elecció

dels materials i sistemes constructius.

Projecte d’execució: Desenvolupament de les especificacions (qualitat

treball i gestió d’obra), detall del rendiment tèrmic, especificacions dels

marcs dels forats exteriors i acabats interiors i exteriors, consideracions dels

rendiments ambientals, especificació d’equips i controls d’il·luminació

elèctrica i sanitaris de baix consum d’aigua.

Construcció

Licitació: Explicació dels requisits del disseny ecològic, especificacions de les

pràctiques de construcció.

Supervisió: Protecció del paisatge natural de l’emplaçament, asseguració de

la correcta aplicació de l’aïllament.

Entrega de l’edifici: Assegurar-se que el client i els usuaris comprenen les idees

i els sistemes de construcció.

Període de garantia: Seguiment dels sistemes actius i comparació amb el

rendiment real del projecte.


CURS 2012-2013


3.2. FASE D’AVANTPROJECTE

3.2.1. ESTUDIS PRELIMINARS I ESBOÇOS

Exploren les àmplies possibilitats alternatives del projecte. Els amidaments del solar

haurien d’estar disponibles i incloure la informació topogràfica, sobre la qualitat i el

potencial mediambiental de l’emplaçament.

Segons la natura del projecte poden incloure estratègies alternatives per a la

distribució del solar on pot ser necessari considerar aspectes (assolellament, ombres

dels edificis contigus i la protecció del vent de l’edifici). En projectes de gran escala,

caldria organitzar la planta de manera que els espais que requereixen estar

calefactats s’orienten al sud i altra tipus de mesures similars.

Consideracions durant la fase de l’estudi preliminar

a) Emplaçament: S’obté informació mediambiental sobre l’emplaçament,

s’examina l’impacte ambiental.

Les decisions que es prenen en la fase d’esboços dirigiran provisionalment el

projecte. Es realitza la primera estimació de pressupost.

A fi d’aconseguir un projecte global de qualitat l’arquitecte adopta decisions

basades en la intuïció, que resumen l’experiència, la formació i la imaginació.

Consideracions durant la fase dels esboços

a) Plànol d’emplaçament: Es protegeixen i es fan ús de les característiques

preexistents de l’emplaçament. Orientació, zonificació i disposició general.

b) Plantes i seccions de l’edifici: Alçada i profunditat de la secció, nombre de

plantes i orientació adequada.

c) Alçats: Proporcions aproximades dels forats i les seves conseqüències sobre la

il·luminació natural, la ventilació i el sobreescalfament de les façanes.

d) Materials: Sistema estructura (formigó, acer o fusta) i tancament exterior.

3.2.2. AVANTPROJECTE

Es confirmen o rebutgen els plantejaments i es desenvolupa el definitiu a través de

plantes, seccions i alçats. Es confirmen els estudis inicials sobre el confort i el medi

ambient.

Consideracions durant la fase d’avantprojecte

a) Plànol d’emplaçament: Es té en compte la distribució i l’orientació; la mida i

situació de les superfícies; s’usen bardisses i vegetació per protegir

determinades zones.

b) Plantes i seccions: S’optimitza l’ús de la llum natural en els espais habitables.

c) Alçats: Es tenen en compte les proporcions de superfícies vidriades i opaques

segons mesures passives de calefacció i refrigeració.

d) Materials: Aprofitament de l’inèrcia tèrmica de l’estructura, es té en compte

la sostenibilitat i l’impacte ambiental dels materials.


CURS 2012-2013


3.3. FASE DE DISSENY

3.3.1. PROJECTE BÀSIC

És necessari per sol·licitar el permís d’obres. Es farà una selecció de materials

sostenibles i càlculs del rendiment energètics, energia incorporada i, si s’escau,

massa tèrmica de l’estructura.

La capacitat de l’edifici per adaptar-se a usos impossibles de preveure, afecta tant

a l’estructura com a les instal·lacions. Una resistència estructural superior a

l’establida podria resultar útil. S’ha de projectar tenint en compte les futures

instal·lacions, flexibilitat i renovació.

El consum d’energia hauria de calcular-se en kWh/m2 per any, perquè és la unitat

utilitzada. Els càlculs s’haurien de dividir en:

i. Calefacció

ii. Refrigeració

iii. Il·luminació

iv. Ventiladors, bombes i controls

v. Baixa potència

vi. Total

Consideracions durant la fase projecte bàsic

a) Plànols d’emplaçament i d’edifici: Es confirmen les decisions anteriors sobre

els plànols, i es considera la reutilització de les aigües superficials.

b) Seccions i alçats: Es confirmen les alçades dels sostres, les proporcions de les

façanes.

c) Consultors especialitzats: Garanteixen el fàcil accés a conductes, tubs, etc.

d) Principis tècnics: Desenvolupar els càlculs de les instal·lacions de l’edifici i del

rendiment energètic.

3.3.2. PROJECTE D’EXECUCIÓ

Serà important la descripció detallada del tancament exterior amb la finalitat

d’obtenir el millor rendiment, també es seleccionen els acabats de sostres i terres per

a garantir la seva durabilitat.

En els detalls de les instal·lacions, s’especifiquen components que proporcionin un

bon rendiment energètic i bon comportament al llarg del temps.

Consideracions durant la fase de projecte d’execució

a) Plànol d’emplaçament: S’especifiquen desaigües i sistemes tancats.

b) Seccions i alçats: Es tria la fusteria, s’usen bombes de recuperació, reixetes,

materials aïllants sostenibles, i s’eviten els ponts tèrmics.

c) Materials: Han de ser durables, locals.

d) Principis tècnics: S’especifiquen els components d’instal·lacions.


CURS 2012-2013


3.4. FASE D’EXECUCIÓ

LEGISLACIÓ AMBIENTAL: És aplicable a les activitats relacionades amb el sector de la

construcció. Tots els agents l’han de conèixer i l’han de posar en pràctica per

aconseguir reduir l’impacte ambiental i intentar assolir un millor comportament

energètic i mediambiental de l’edifici.

SEGURETAT I SALUT A LES OBRES: S’ha de fer complir el reglament sobre seguretat i

salut a les obres de construcció, segons la normativa aplicables.

CONTROL DE QUALITAT DE LES OBRES I DELS MATERIALS: Es realitzen proves i assaigs

mínims per a complir la normativa d’obligat compliment, per tal de garantir la

qualitat del producte final. És important disposar de la documentació dels materials

i productes que intervenen en el procés constructiu.

GESTIÓ DE RESIDUS DE L’OBRA: Es gestionen els residus que es produeixen durant el

procés constructiu, s’intenta minimitzar la quantitat dels que cap a l’abocador i

obtenir el màxim de residus valoritzables que puguin aprofitar-se.

Per això s’organitzen en diferents contenidors segons els tipus de residus.

Residus de construcció: Procedeixen de la construcció, generats pels

materials sobrants (materials petris o metàl·lics), i embalatges (de gran volum)

dels productes que arriben a l’obra. El conjunt final presenta una gran

heterogeneïtat (hi predominen els materials petris, també hi ha metalls, paper,

fusta, cartró, plàstics, etc.).

Residus procedents de moviments de terres i excavacions: Representen un

volum important, com que són materials homogenis no comporten dificultats

a l’hora de reciclar, per tant poden ser reutilitzats de manera immediata.

Per tal d’aconseguir-ho, es duen a terme les següents accions:

a) Planificació i control de l’execució de l’obra No produir sobrants

innecessaris. El proveïdor es farà càrrec de la gestió i destí final del material.

b) Aprofitament de les runes i les restes pètries triturades S’usen com a

material drenant o com a subbase de paviments.

c) Prohibició de la incineració de residus.

MAQUINARIA I EQUIPS D’OBRA: Tots els treballadors han de procurar un bon

manteniment i bon funcionament dels equips i maquinària de l’obra. Això permetrà

una millor duració i un millor rendiment. Cal usar maquinària i equips amb nivells

d’emissió de gasos i de sorolls baixos.

IMPACTE AMBIENTAL DE LA CONSTRUCCIÓ: Es controla l’execució de les diferents

activitats del procés constructiu a fi de minimitzar el potencial d’impacte ambiental.

A la construcció, els mitjans alterats són el sòl, l’aigua i l’ecosistema natural. Les

emissions són soroll, pols, fuites d’aigua, aigua residual, residus, etc.


CURS 2012-2013


3.4.1. PROCÉS DE LICITACIÓ

Els documents que es tramiten han de tenir en compte els principis ecològics. Si es

vol que el projecte sigui sostenible, s’ha d’especificar:

Instal·lacions mecàniques: Sistemes de calefacció, radiadors, i controls d’alta

eficiència energètica.

Instal·lacions elèctriques: Interruptors i accessoris d’alta eficiència energètica.

Instal·lacions sanitàries: Sanitaris de baix consum d’aigua.

Al contractista se li proporcionen una sèrie de dades sobre els sistemes:

Sistema estructural: vida útil, resistència, energia incorporada, i materials

sostenibles.

Elements d’acabat: Vidres (portes i finestres) tipus de marcs i revestiments.

Acabats: Durables.

Materials per parets, terres i sostres: emissions de gasos tòxics.

Consideracions durant la fase de licitació.

a) Plànol d’emplaçament: Es limita l’espai de treball dels contractistes,

s’especifica la conservació i reutilització del terreny superficial.

b) Contractistes especialitzats: S’expliciten els requisits del projecte ecològic.

3.4.2. CONTROL DE L’OBRA

Es tenen en compte tota una sèrie d’aspectes:

Qualitat de la construcció

Seguiment del programa

Control del cost de mà d’obra i materials

Seguretat a l’obra

El rendiment es pot millorar mitjançant una gestió de l’obra respectuosa amb el

medi ambient i una execució correcta.

El tancament exterior pot arribar a ser un problema, per tant s’ha de prestar especial

atenció a:

Qualitat de la fàbrica exterior reducció de pèrdues de calor.

Col·locació de l’aïllament evitar ponts tèrmics a punts conflictius.

Estanquitat dels elements practicables.

Segellat de forats.

Col·locació de barreres de vapor.


CURS 2012-2013


Consideracions durant la fase de control de l’obra

a) Comprovar que els procediments són adequats: Provisió de materials, protecció

adequada del paisatge, qualitat fàbrica exterior, emmagatzematge

d’embalatges.

b) Comprovar dels standards de construcció: Col·locació de l’aïllament,

manipulació de materials, qualitat fàbrica exterior, barreres de vapor i eliminació

de residus tòxics.

3.5. FASE D’EXPLOTACIÓ

3.5.1. ENTREGA DE L’EDIFICI

Abans de que s’entregui l’edifici al client, els tècnics comproven que s’hagi acabat

segons els plànols i les especificacions. Aquí seran útils els consells referents al

manteniment de l’edifici d’una forma respectuosa amb el medi ambient.

3.5.2. ÚS I MANTENIMENT

Construcció

Plans de manteniment: Seran importants en tancaments exteriors i cobertes.

Existeixen dos tipus:

o Preventiu: es fa en períodes més curts, per personal especialitzat, és

important per mantenir la durabilitat.

o Conservació: es fa en períodes definits pel tipus d’element o matèria,

es fan quan els materials estan en estat deficient, i es necessita un

urgent treball de manteniment.

El llibre de l’edifici: l’usuari ha de conèixer els materials i les característiques

dels elements quer s’han col·locat al seu habitatge. Es tendra en compte la

normativa.

Instal·lacions

Plans de manteniment: S’han de revisar periòdicament. Es poden considerar

dos tipus de manteniment:

o Preventiu: Fet pel propi usuari, és important per mantenir la durabilitat

dels elements.

o Conservació dels equipaments: segons programes de cada fabricant,

fet pel personal especialitzat.

El llibre de l’edifici: S’ha d’educar l’usuari en termes energètics.

Vegetació interior, airejament natural: Existeixen espècies vegetals que

aporten millores de condicions hidrotèrmiques interiors.


CURS 2012-2013


3.6. FASE D’ENDERROC

3.6.1. ENDERROCS: PROCÉS DE DECONSTRUCCIÓ

S’ha d’evitar que es facin de manera massiva, amb tècniques agressives. Són

preferibles tècniques de desconstrucció que impliquin intentar recuperar el màxim

possible de materials i elements abans d’anar a l’abocador.

Gestionar els residus produïts en un enderroc.

Minimitzar la quantitat dels que van a l’abocador.

Obtenir el màxim de residus valoritzables que es puguin aprofitar.

Reutilització: Materials i elements es recuperen i es tornen a usar.

Reciclatge: Després d’un procés industrial poden ser útils amb el mateix ú o amb un

altre de diferent.

El 85-90% dels residus d’enderroc són de naturalesa pètria. Això fa que un cop

tractats de manera correcta, poden substituir als materials petris naturals:

Farcits

Obra civil

Construcció (reserves)

3.6.2. GESTIÓ DE RESIDUS A L’OBRA

Cal que a l’obra s’organitzin contenidors diferents en funció del tipus de residu que

es pugui generar.

El conjunt final de materials o residus presenta una gran heterogeneïtat (petris,

metalls, fusta, paper, cartró, plàstic) això fa que el reciclatge sigui més difícil.

El factor transport és una condició per fer una bona gestió. Està prohibida la

incineració de residus a l’obra o l’abocament de substàncies contaminants a les

xarxes generals de clavegueram.

Consideracions a la fase d’enderroc

Enderrocs: Usar tècniques de desconstrucció i desmuntatge en comptes de

fer un enderroc massiu.

Gestió de residus d’obra: Separar residus produïts durant l’enderroc i

emmagatzemar-los en contenidors diferents (origen).

Impacte ambiental: Controla emissions a l’obra (soroll, pols, aigua, residus

diversos, etc) per minimitzar l’impacte ambiental.


CURS 2012-2013


TEMA 4.- MATERIALS DE CONSTRUCCIÓ

4.1. INTRODUCCIÓ

Els materials utilitzats a la construcció dels edificis tenen una repercussió que es

tradueix en kilograms de CO2 segons l’energia primària continguda en cada

material.

4.2. FONAMENTS I ESTRUCTURA

4.2.1. PRIMER SOSTRE EN CONTACTE AMB EL TERRA

SOLUCIONS TRADICIONALS SOLUCIÓ SOSTENIBLE

-Solera de formigó

-Solera de formigó amb àrids reciclats -Sostre sanitari (ceràmics i cambra

ventil·lada)

-Sostre sanitari de formigó amb cambra

ventil·lada.

4.2.2. AÏLLAMENT DEL PRIMER SOSTRE


-Poliuretà (PUR)

-Poliestirè extrudit XPS sense HCFC

-Poliestirè extrudit XPS

-Llanes minerals

-Poliestirè expandit (EPS)

-Formigons lleugers aïllants

Millor àrid reciclat.

Subases drenants.

Millor cambra ventil·lada.

Pas instal. vistes.

Evita humitats.

XPSusen CO2

EPSusen aire, HCFC.

FormigonsSuport resist.

Llanesmanipulació.

Millor no adhesius.


CURS 2012-2013


4.2.3. FONAMENTS: MATERIALS


-Formigó armat -Formigó en massa

-Formigó amb àrid reciclat

4.2.4. ESTRUCTURA: SISTEMA I MATERIALS


-Formigó armat (in situ)

-Metàl·lica

-Sistema mixt

-Prefabricats de formigó

-Metàl·liques lleugeres

-Fusta

-Tàpia

-Tova

-Maçoneria

-Ceràmica

-Blocs de formigó

4.3. COBERTES

4.3.1. AÏLLAMENT DE COBERTES (PLANES I INCLINADES)


-Poliuretà (PUR)

-Poliestirè extrudit (XPS)

-Poliestirè extrudit (XPS) sense HCFC


-Suro

-Celul·losa

-Llanes minerals

-Formigons lleugers aïllants

Millor per armadures.

Qualitat àrids reciclats.

Millor massa que armats.

Millor àrids que massa.

Fusta: Natural.

Metalls: millor lleugers.

Formigó: prefab.i recicl.

Estruct: prefab.

Cer. i blocs form: limitac.


CURS 2012-2013


4.3.2. IMPERMEABILITZACIÓ DE COBERTES


-PVC

-PVC reciclat

-Butil o cautxú sintètic amb làmina betum

-Tela asfàltica

-Sense làmina d’impermeabilització

-Betum modificat

-Butil o cautxú sintètic

4.3.3. RECOBRIMENT EXTERIOR EN COBERTA INCLINADA


-Fibrociment amb asbest

-Materials metàl·lics

-Materials plàstics

-Fibrociment sense asbest

-Pissarra

-Materials naturals de cobertura

-Teules ceràmiques

-Teules de formigó

4.3.4. RECOBRIMENT EXTERIOR EN COBERTA PLANA


-Teles d’impermeabilització autoprot.

-Peces prefabricades

-Rajoles ceràmiques

-Coberta enjardinada

-Acabat granular natural

-Peces prefabricades sistema flotant

Tela asf.:degradabilitat

Làmines PVC: difícil reci.

B.M.: elast, flexib, durab.

Caut. sint.: gomes modif.

Pissarraextracció

Asbestprohibit

Met.i plast. problemes

Teules ceràm. recuper.

Telasintètic i poc gruix.

Millor ceràmiques i peces.

Teules ceràm. recuper.

Cob.enj. guanys tèrm.

Acabat gran. prob.evac.


CURS 2012-2013


4.4. TANCAMENTS EXTERIORS

4.4.1. PARET DE TANCAMENT EXTERIOR

Diferències en energia consumida en els processos de fabricació, enduriment i

conformat.


-Formigó

-Elements prefabricats de formigó

-Blocs de formigó

-Blocs de formigó amb àrid reciclat

-Obra ceràmica

-Tàpia

-Tova

-Maçoneria

-Blocs de termoargila

-Bloc de formigó cel·lular lleuger

4.4.2. REVESTIMENT EXTERIOR

Com a norma general són millors els materials d’acabat que no estan lligats de

forma solidària amb el parament de suport, si no col·locats amb fixacions

metàl·liques o sistema flotant ventil·lat.

Materials resistents a la intempèrie i de poc aïllament.


-Fusta tropical

-Metalls

-Sistemes prefabricats

-Materials sintètics

-Fusta tractada

-Pedra natural i artificial

-Rajoles ceràmiques

-Revestiments continus

-Arrebossats i estucs

-Tàpia

-Fusta local sostenible tract.natural

-Obra vista de ceràmica

Tots millorables

Millor massa que alleug.

Obra cervistacabat

FustaCertific.d’origen

Aplacatsfusta si tract.

O.V. cer: acab. ext. i int.


CURS 2012-2013


4.4.3. AÏLLAMENT DE PARETS EXTERIORS

HCFC gasos que causen un perjudici sobre el medi ambient perquè destrueixen la

capa d’ozó.

Durant la manipulació de materials naturals s’han de prendre precaucions ja que les

fibres es poden desprendre a l’aire i produir molèsties.

Serà preferible l’ús de peces. Materials naturalspreferibles als sintètics.


-Poliuretà (PUR)


-Poliestirè extrudit (XPS) sense HCFC


-Vidre cel·lular

-Llanes minerals

-Suro

-Cel·lulosa

4.5. FUSTERIA EXTERIOR

4.5.1. FINESTRES, PORTES, BALCONERES, PERSIANES, ETC


-Fusta tropical

-PVC

-PVC reciclat

-Alumini o acer

-Fusta resinosa tractada

-Contraxapat

-Fusta resinosa local tractada amb H3BO3

-Fusta resinosa local sostenible

-Fusta sostenible de llarga durada

4.5.2. ENVIDRAMENT DE FUSTERIA EXTERIOR


-Vidre simple

-Vidre doble

-Vidre amb cambra d’aire

-Vidre amb cambra d’aire i protecció

solar

El vidre és un material natural d’origen petri, per fusió de sorres silícies, pedres

calcàries i quarsites.

Principal impacte procés de cocció.

Ús façana, protegir interior dels agents climàtics.

Millor si fusta (resistent

intemperie).


CURS 2012-2013


4.6. DIVISIONS INTERIORS

4.6.1. PARETS D’OBRA

Diferència: energia consumida en els processos de fabricació i conformat.


-Formigó

-Elements prefabricats de formigó

-Blocs de formigó

-Blocs de formigó amb àrid reciclat

-Obra ceràmica

-Tàpia

-Tova

-Maçoneria

-Blocs de ceràmica alleugerida

-Bloc de formigó cel·lular lleuger

-Blocs de guix natural

4.6.2. PARETS PREFABRICADES: SISTEMA DE SUPORT


-Fusta tropical

-Alumini

-Acer galvanitzat

-Fusta resinosa local tractada amb H3BO3

-Fusta local sostenible sense tractament

o amb tractament natural

4.6.3. PARETS PREFABRICADES: PLAFONS D’ACABAT


-Vinílics

-Fusta tropical

-Plafons compostos

-Contraxapat de fusta

-Aglomerats

-Aglomerats de fusta amb coles especials

-Fusta local sostenible sense tract.

-Catró-guix

Obres cer.millorades

Millor si form reciclat

Guix naturaldesprés

només pintura i llest.

Millor fusta

Hacer galvanitzatpas nst.

Plaf.comp i vinilsunions, i

diferents composts.

Aglomeratsresidus fusta.

Cartró-guix de

cel·lulosa, de paper

reciclat.


CURS 2012-2013


4.6.4. PORTES I ARMARIS


-Fusta tropical

-Plafons composts


-Fusta resinosa

-Aglomerats de fusta


-Fusta local sostenible

-Ànima de cartró i parament de fusta local

sense tractament

4.7. ACABATS INTERIORS

4.7.1. REVESTIMENTS INTERIORS


-Vinílics

-Fusta tropical

-Plafons composts


-Aglomerats de fusta


-Ceràmica, pedra natural

-Cartró guix

-Arrebossat

-Guix

-Suro

-Tèxtils naturals

-Fusta local sostenible

Millor local a taulells

Fusta certificat d’origen

d’explotació.

F.L.S. per més intimitat.

Ànimes de cartrómolt

lleuger i dolent acústica.

Arr.i guixorigen petri, inerts.

Plafons composts i

vinílicsdiferent composició

Alerta adhesius i coles.


CURS 2012-2013


4.7.2. CEL RASOS: SISTEMES DE SUPORT


-Fusta tropical

-Alumini

-Acer galvanitzat

-Fusta resinosa local tractada amb l’àcid

bòric

-Fusta local sostenible sense tractament o

amb tractament

4.7.3. CEL RASOS: PLAFONS D’ACABAT


-Vinílics

-Fusta tropical

-Plafons compostos

-Contraxapat

-Cartró guix

-Llanes minerals

-Fibres naturals

-Fusta local sostenible sense tractament o

amb tractament natural

-Escaiola

4.8. PAVIMENTS

4.8.1. PAVIMENTS EXTERIORS


-Asfalts

-Materials sintètics i reciclats

-Continus

-Prefabricats de formigó

-Ceràmica

-Pedra artificial i natural

-Paviments verds

-Fusta local sense tancaments o amb i

naturals

-Granulats naturals o artificials

A.G. solució més usada, de fácil ús, i

recuperació.

Ll.min. i fib.nat. mat.sintètics,

aporten millores en aïllament

tèrmic i acústic.

Escaiolamonomaterial

natural.

Continusmillor formigó reciclat Pav.verdsmat.nat. i verds,

afavoreixen drenatge

Origen petrimat.solt grànuls


CURS 2012-2013


4.8.2. PAVIMENTS INTERIORS


-Vinílics

-Fusta tropical

-Gomes, sintètics

-Materials reciclats

-Ceràmica

-Fusta local

-Terrazo

-Pedra artificial

-Pedra natural

-Fusta local sense tractaments

-Linòleum

-Suro

-Tèxtils naturals

4.9. INSTAL·LACIÓ DE SANEJAMENT

4.9.1. SANEJAMENT EXTERIOR, CANONADES

Millor plàstics en comportament (són resistents a qualsevol tipus de fluid, tenen poca

rugositat).



-PVC (només en versió reciclada)

-Fibrociment sense asbest

-Polipropilè

-Polietilè

-Ceràmica

-Formigó centrifugat

4.9.2. SANEJAMENT INTERIOR, CANONADES

Les canonades de sanejament interior són preferibles de materials plàstics que

d’altres materials de fibrociment amb asbests o de Pb.


-Plom


-PVC

-PVC reciclat

-Polietilè (PE)

-Polipropilè (PP)

PetrisInerts, tipus extracció.

Millor si separació materials

acabat.

Totscontrol adhesius, tipus

acabat, emisions nocives.


CURS 2012-2013


4.9.3. SANEJAMENT EXTERIOR, CANALS i BAIXANTS


-Zinc, coure

-PVC

-PVC reciclat

-Acer galvanitzat

-Polipropilè (PP)

-Polietilè (PE)

-Ceràmica

4.10. INSTAL·LACIÓ D’AIGUA

4.10.1. CANONADES DE DISTRIBUCIÓ INTERIOR


-Plom

-Coure

-Acer galvanitzat

-Fosa

-Polietilè (PE)

-Polipropilè (PP)

4.11. INSTAL·LACIÓ DE CALEFACCIÓ



-Coure -Polietilè reticulat (PE)

-Acer negre

Polietilè sistemes de calefacció amb terra radiant, conduccions ocultes. De fàcil

manipulació i muntatge.

Cu i Acer negre en muntatge vist. L’acer té més resistència mecànica i durabilitat.

Plàstics origen petroli i derivats

Metalls reciclabilitat, tenen

res.mec. alta, enlluern.i oxidació.

Moltes peces, per tant juntes

ben segellades.

Millor plàstics que metalls. Fosa i

galvanitzat millors que Cu.

No Pb.

Muntatge superficial millor que

encastat.


CURS 2012-2013


4.11.2. SISTEMES D’EMISSIONS


-Radiadors d’alumini

-Radiadors de planxa d’acer

-Terra radiant

-Radiadors de fosa

Terra radiant Circuit continu serpentejant de canonades de polietilè per on circula

aigua calenta, col·locat sobre unes plaques de base de polietilè expandit amb

encastaments preparats per fixar mecànicament els tubs, i el conjunt omplert amb

material especial per acumular calor radiant. Sistema ocult i no accessible.

Radiadors d’Al i planxa d’acerresposta ràpida a processos d’escalfament i

refredament.

4.11.3. AÏLLAMENT DE CANONADES


-Poliuretà (PUR)


-Elastòmers

-Suro

-Llanes minerals

Elastòmers Materials a base de polímers i monòmers sintètics, que presenten

elasticitat i durabilitat considerable.

Materials naturals (fibres minerals conglomerades amb resines)precaució en fase

de manipulació.

4.12. INSTAL·LACIÓ DE GAS



-Coure

-Acer negre

-Polietilè (PE)

Els materials plàstics són preferibles als materials metàl·lics. Tenen poca rugositat, i

són de col·locació més fàcil i d’unió més estanca.

D’entre els metalls, l’acer negre és el més preferible.

4.13. PINTURES

4.13.1. PINTURES SOBRE PARAMENTS EXTERIORS


-Pintures sintètiques

-Pintures sintètiques d’alt contingut en

sòlids

-Pintures ecològiques

-Pintures de base aquosa

-Pintures naturals

-Pintures acríliques de base aquosa.


CURS 2012-2013


Distinció pinturesdissolvent (aigua-acríliques i plàstiques; o dissolvent orgànic-

sintètiques o esmalts).

Pintures sintètiques: presenten problemes durant i després de la seva aplicació,

tenen pigments, additius i resines.

Pintures naturals: composició a base de resines naturals d’origen animal o vegetal i

de pigments també naturals.

Hi ha normativa d’etiquetatge ecològic relativa a pintures i vernissos.

4.13.2. PINTURES SOBRE PARAMENTS INTERIORS



-Pintures sintètiques amb sòlids


-Pintures acríliques de base aquosa

-Blanquejar, encalcinar

-Pintures naturals

-Pintures acríliques base aquosa, ecològ.

El comportament de les pintures naturals com a residu passa per separar els sobrants

de materials i no barrejar-los amb la resta de runes.

Per les pintures són importants els factors de durabilitat (degradabilitat i conservació

de les propietats).

4.13.3. PINTURES PER A FUSTES



-Pintures sintètiques amb sòlids


-Pintures acríliques

-Pintures i vernissos naturals

-Pintures i vernissos ecològics

En general la correcta elecció de la fusta evita la necessitat de preservar la fusta

amb pintures i altres materials.

4.13.4. PINTURES PER A METALLS


-Pintures a base de Pb

-Tractament de galvanitzat en calent

-Pintures epoxi-alquídiques

-Pintures alquídiques

-Tractament de galvanitzat electrolític


-Pintures naturals

-Pintures sintètiques ecològiques

Distinció pinturesdissolvent (aigua-acríliques i plàstiques; o dissolvent orgànic-

sintètiques o esmalts).

Hi ha normativa d’etiquetatge ecològic relativa a pintures i vernissos.


CURS 2012-2013


4.14. IMPERMEABILITZACIONS I SEGELLANTS

4.14.1. IMPERMEABILITZACIONS


-Pintures asfàltiques

-PVC

-PVC reciclat


-Tela asfàltica

-Teles drenants rígides de polietilè

-Betum modificat (APP, SBS)


Tots els materials d’impermeabilització que es presenten són sintètics, elaborats a

partir del petroli i productes similars.

La tela asfàltica és la solució que tradicionalment s’ha aplicat per impermeabilitzar

cobertes.

4.14.2. SEGELLAT DE FISURES


-Poliuretà segellant o escuma projectada

-Cinta, malla de PVC

-Cinta, malla de polietilè (PE)

-Gomes sintètiques (EPDM)

-Morters especials

Gomes sintètiquesvarietat de gomes modificades amb monòmers i polímers

sintètics que li confereixen elasticitat i durabilitat major que en el cas del betum

convencional.

Morters especials mescla materials sintètics i naturals, de funcionalitat i composició

correctes.

No es recomana l’aplicació de poliuretà (PUR) pel seu contingut en HCFC’s.


CURS 2012-2013


TEMA 5.- GESTIÓ DE RESIDUS A LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIÓ

5.1. MARC LEGISLATIU

5.1.1. MARC LEGISLATIU A LA UNIÓ EUROPEA

Directiva 1996/61 “Prevención y Control integrados de la Contaminación –

IPPC”

Directiva 1999/31 “Vertido de Residuos”

Decisión 738/2000 “Aplicación de la Directiva 1999/31”

Decisión de la Comisión 2000/532/CE establece una lista de residuos de

conformidad con la Directiva 75/442/CEE

Directiva 2008/98/CE del Parlamento Europeo y del Consejo.

5.1.2. LEGISLACIÓ APLICABLE ALS RCD A ESPANYA

Ley 10/1998, de 21 de abril, de Residuos

Real Decreto 1481 / 2001 se regula la eliminación de residuos mediante

depósito en vertedero.

Decisión de la Comisión, de 22 de enero de 2001, que modifica la Decisión

2000/532/CE de 3 de mayo de 2000.

Orden MAM/304/2002 de 19 de febrero. Operaciones de valoración y

eliminación de residuos y la lista europea de residuos.

Real Decreto 105 / 2008se regula la producción y gestión de los residuos de

construcción y demolición.

Ley 22/2011, de 28 de juliol, Residuos y suelos Contaminados.

5.1.3. LEGISLACIÓ APLICABLE ALS RCD A BALEARS

MALLORCA

- Reglamento (1993) Explotación de Servicio

- Decreto 21/00, plan Director Sectorial para la Gestión delos Residuos Sólidos

Urbanos de Mallorca

- Resolución 20/11/00, Plan Director Sectorial para la Gestión de residuos

urbanos de Mallorca

- Plan director sectorial para la gestión de residuos de Construcción-

demolición, voluminosos y pneumáticos fuera de uso dela isla de Mallorca.

(23/11/2002).

5.1.4. CTE

Documento Básico HS Salubridad. Sección HS 2 Recogida y evacuación de residuos.


CURS 2012-2013


5.2. RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ

HCFC: Substàncies sintetitzades per l’home. Produeix efectes per inhalació (confusió

mental i somnolència).

CO2: Gas inodor, incolor, àcid i no inflamable. Soluble en aigua a pressió constant.

Emès per processos fotosintètics. Efectes: en estat líquid satura l’aire, i en contacte

amb la pell i ulls pot produir congelació. Contribueix a l’efecte hivernacle.

NOx: Combinació del monòxid de nitrogen i del diòxid de nitrogen. Prové de la

descomposició bacteriana de nitrats orgànics, incendis forestals i activitat

volcànica. Efectes: smog fotoquímic (acidificació d’aigües superficials).

CFC: Substàncies derivades dels hidrocarburs saturats. No són productes naturals.

Gasos inerts que no reaccionen amb els teixits ni vegetals.

5.3. CRITERIS DE DECONSTRUCCIÓ


CURS 2012-2013


TEMA 6.- CODI TÈCNIC DE L’EDIFICACIÓ

RD 314/2006, CTE va entrar en vigor el 29/03/2006. Consta de dues parts.

6.1. PART I DEL CTE

Disposicions generals

Exigències bàsiques

6.2. PART II DEL CTE

S’hi exposen els Documents Bàsics (DB) que donen compliment a les exigències

bàsiques de la part I.

6.2.1. DB SE Seguretat Estructural

DB SE-AE Accions en l’Edificació

DB SE-C Fonaments

DB SE-A Acer

DB SE-F Fàbrica

DB SE-M Fusta

6.2.2. DB SI Seguretat en cas d’incendi

6.2.3. DB SU Seguretat d’utilització

6.2.4. DB HS Salubritat

Introducció

Requisit bàsic reduir a límits acceptables el risc de que els usuaris, dins dels

mateixos i en condicions normals d’utilització, pateixin molèsties o malalties. Així com

el risc de que els edificis es deteriorin i de que deteriorin el medi ambient en el seu

entorn immediat.

HS 1 Protecció enfront la humitat

EX: Es limitarà el risc previsible de presència inadequada d’aigua o humitat a

l’interior dels edificis i als seus tancaments d’aigua de precipitacions, d’escorriments,

terreny o de condensacions.

Àmbit d’aplicació: Obra nova i rehabilitació. Tancaments en contacte amb el

terreny (murs i terres) i tancaments en contacte amb l’exterior (façanes i mitgeres

descobertes; i cobertes, terres de terrasses i balcons).

HS 2 Recollida i evacuació de residus

EX: els edificis disposaran d’espais i medis per extreure els residus ordinaris generats

en ells d’acord amb el sistema de recollida.


CURS 2012-2013


HS 3 Qualitat de l’aire exterior

EX: Els edificis disposaran de mitjans per a que els seus recintes es puguin ventilar

adequadament, eliminant els contaminants, aportant-ne un cabal suficient d’aire

exterior. L’evacuació dels productes de combustió de les instal·lacions tèrmiques es

produirà per la coberta de l’edifici.

Àmbit d’aplicació: Edificis d’habitatges (interior, magatzems de residus, trasters,

aparcaments) i edificis de qualsevol altre ús (aparcaments) i locals d’altres tipus.

HS 4 Subministrament d’aigua

EX: Els edificis disposaran de mitjans adequats per a subministrat a l’equipament

higiènic previst d’aigua apta per al seu consum de forma sostenible, aportant

cabals suficients per al seu funcionament. Els equips de producció d’ACS, tindran

característiques tal que evitin el desenvolupament de gèrmens patògens.

Àmbit d’aplicació: A instal·lacions de subministrament d’aigua dels edificis, existents,

ampliacions, modificacions, reformes d’instal·lacions.

HS 5 Evacuació d’aigües

EX: Els edificis disposaran de medis adequats per a extreure les aigües residuals

generades en ells de forma independent o conjunta amb les precipitacions

atmosfèriques i amb les escorrenties

Àmbit d’aplicació: Aigües residuals i pluvials, edificis de nova construcció i obres

d’ampliació, modificacions , reformes.

6.2.5. DB HE Estalvi d’energia

Consisteix en aconseguir un ús racional de l’energia necessària per a la utilització

dels edificis, reduint a límits sostenibles el seu consum. Per que així sigui, els edificis es

projectaran, construiran, utilitzaran i mantindran de forma que es compleixin les

exigències.

EX: Especifica paràmetres objectius i procediments que assegurin la satisfacció de

les exigències bàsiques.

HE 1 Limitació de la demanda energètica

Els edificis disposaran d’una envolvent que:

- Limiti la demanda necessària per assolir el benestar en funció de:

Clima

Ús de l’edifici

Règim d’hivern i d’estiu

Aïllament i inèrcia

Permeabilitat a l’aire

Exposició a la radiació solar

- Redueixi el risc de condensacions superficials i intersticials.

- Tractament adequat dels ponts tèrmics, limitant les pèrdues i guanys tèrmics.

- Evitar problemes higrotèrmics als edificis.


CURS 2012-2013


Àmbit d’aplicació: Edificis de nova construcció; modificacions, reformes o

rehabilitacions d’edificis existents amb superfície útil >1000m2 (si es renova >25%). No

edificis que hagin d’estar oberts, edificis i monuments protegits; i llocs de culte i

activitats religioses. Construccions provisionals, instal·lacions industrials i edificis aïllats

amb sup.útil < 50m2.

Procediment de verificació

a) Opció Simplificada: Control indirecte. Comparació amb paràmetres límit en

tancaments i particions interiors que composen l’envolvent tèrmica. A obra

nova i rehabilitació.

S’han d’acomplir:

% de forats a cada façana <60% de la superfície.

% de lluernes <5% de la sup.de la coberta.

% de forats >60%, si sup.<10% sup.total de façanes.

Objectiu: Limitar demanda de forma directa (U i F), limitar les condensacions, i

limitar les infiltracions d’aire en obertures i lluernes; i en edificis d’habitatge,

limitar la transmissió de calor entre unitats calefactades i no calefactades.

b) Opció General: Comparació Edifici-Objecte amb Edifici de Referencia. Es pot

aplicar a tots els edificis.

Objectiu: Limitar la demanda de forma directa (es calcula l’edifici en dues

situacions, edifici objecte-projecte- i edifici de referència- idèntic al del

projecte però amb transmitàncies i factors solars que garanteixen el

compliment de les exigències-); limitar les condensacions i limitar les

infiltracions d’aire en obertures i lluernaris.

Aplicabilitat: Es troben limitades les solucions constructives innovadores que

no puguin ser introduïdes en el programa informàtic.

Mètode de càlcul:

1. Especificacions del mètode: Càlcul hora a hora, ha de

contemplar la radiació, guanys i pèrdues, transmissió, efecte

de persianes, infiltracions, ventilació, càrregues i acoblament

tèrmic.

2. Descripció de l’edifici per poder utilitzar el mètode de càlcul:

definició geomètrica (tancaments d’espais habitables i no

habitables, obertures i lluernaris; i persianes i cortines exteriors),

i definició constructiva (part opaca de tancaments, ponts

tèrmics; i obertures i lluernaris).

3. Programa informàtic de referència: LIDER (limitació de la

demanda energètica).


CURS 2012-2013


HE 2 Rendiment de les instal·lacions tèrmiques

EX: Els edificis disposaran de instal·lacions tèrmiques apropiades destinades a

proporcionar el benestar tèrmic dels seus ocupants, regulant el rendiment de les

mateixes i dels seus equips.

HE 3 Eficiència energètica de les instal·lacions d’il·luminació

EX: Disposaran de instal·lacions d’il·luminació adequades a les necessitats dels

usuaris i alhora energèticament eficaces, disposant de sistemes de control que

permeti ajustar l’encesa a l’ocupació real de la zona, i també d’un sistema de

regulació que optimitzi l’aprofitament de la llum natural a les zones que reuneixin

unes determinades condicions.

HE 4 Contribució solar mínima d’aigua calenta sanitària

EX: Als edificis amb previsió de demanda d’ACS o de climatització de piscina

coberta, part de les necessitats energètiques tèrmiques derivades d’aquesta

demanda es cobrirà mitjançant la incorporació de sistemes de captació,

emmagatzematge i utilització d’energia solar de baixa temperatura.

Àmbit: Edificis de nova construcció i rehabilitació on hi hagi demanda d’ACS i/o

climatització de piscina coberta.

Hi haurà una compensació obligatòria quan:

S’ultrapassin els criteris marcats per la legislació.

L’emplaçament no tingui prou accés al sol per barreres externes a ell.

En rehabilitacions hi hagi limitacions per la configuració existent o de la

norma.

HE 5 Contribució fotovoltaica mínima d’energia elèctrica

EX: S’incorporaran sistemes de captació i transformació d’energia solar en energia

elèctrica per procediments fotovoltaics per a ús propi o subministrament a la xarxa.

Àmbit: Si superen: