..

185

RESUMS DE COMUNICACIONS .1 ! II Reunió Anual Progressió de la trombosi de la vena cava inferior fins

de la Societat Catalana de Nefrologia a les yenes renals com a causa infreqüent d'insuficiéncia renal terminal

Barcelona, 12 de juny de 1986 (2.a part) A. García Aznar, J. Soler Amigó, J. Módol Gort, R. Martínez Rodríguez* i J. Grau Latre*

1 . Es presenta el cas d'una malalta de 78 anys que presenta

Captopril oral (CO), captopril sublingual (CS), trombosi fémoro-ilíaca bilateral que posteriorment s'estén a i nifedipina sublingual (NS) en el tractament cava inferior causant trombosi a les yenes renals. de la crisi hipertensiva Aquesta situació clínica es manifesta per l'aparició de micro-

hematúria, proteinúria de 2 g/24 h i insuficiencia renal avanca-da que progressa a insuficiencia renal terminal, precisant hemo-

A. Martínez-Amenós, J. Carratalá, X. Pintó, diálisi en 8 mesos. Es descarten altres causes de TVR. M. Santaló, G. de Celis, M. Falguera, X. Mitjavila La TVR es comprova per iliocavografia, que mostra l'aparició i J. Alsina de circulació colateral (hipogástriques, ováriques i lumbars...) i

a la fase venosa d'arteriografies renals selectives. S'estudia en 33 pacients (p) en crisi hipertensiva (CH) l'efecte Es destaca la raresa del cas. No n'hem trobat cap de semblant

terapéutic de 25 mg de CO administrat a 12 p (7 9 5 8 de en la literatura deis darrers 10 anys. 47,6 ± 11 anys), de 25 mg de CS a 10 p (7 9 3 8 de 53 ± 11 anys) i 10 mg de NS a 11 p (6 9 i 5 ± de 55,9 ± 9 anys. Els Servei de Nefrologia i Hemodiálisi. *Servei de Cirugia Vascular. Centre resultats són a la taula de peu de página. Hospitalari de Manresa.

El descens máxim es va aconseguir en el cas de CO al cap de 60 mm n per la TAS (35,5 mmHg) i als 90 mm n per la TAD (18,8). Amb el CS al cap de 120 mm n per la TAS (32,5) i per la TAD Anomalies en la regulació de la set en pacients (17,5) i amb NS al cap de 60 mm n per la TAS (32,7) i per la amb insuflciéncia renal crónica (IRC) TAD (19,2). Al final de l'estudi s'hauria aconseguit un bon control (TAD 100 mmHg) en el 42 % (CO), 40% (CS) i 64% A. Martínez Vea, C. García, J. Gaya*, F. Rivera*, i J.A. (NS) deis pacients. Les tres alternatives terapéutiques es presen-ten com a valides pel tractament de les CH. Oliver

1 Serveis de Nefrologia i Medicina Interna. Hospital de Bellvitge-Prínceps Amb l'objecte d'analitzar l'existencia d'alguna alteració en els d'Espanya. L'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. mecanismes de la set que pugui contribuir al guany desigual de

pes que presenten els pacients amb IRC en hemodiálisi (HD), es va valorar l'efecte dispsogen de la infusió de strum salí al 5 % (0,05 ml/kg/min) durant 2 hores en dos grups de pacients no

Análisi deis malalts amb insuficiencia renal terminal a ¿ diabetics amb IRC en HD: quatre amb un guany de pes > 5 % 1 Catalunya (2on informe estadístic del Registre de del pes corporal «sec» entre les sessions de HD (grup I) i 5 amb Malalts Renals de Catalunya, RMRC) 1985 un guany < 3 % (grup II) i en un grup control de 6 subjectes

sans (grup III). Després de la infusió es va permetre el lliure Comissió de Seguiment del Registre de Malalts Renals accés a la ingesta d'aigua durant una hora. La sensació subjecti-de Catalunya (Concepció Vidal) va de set es va avaluar mitjancant escales geométriques vi-

suals. Es presenta l'análisi estadística de la situació deis malalts en Durant la infusió del slrum salí, i malgrat que l'osmolaritat

1 diálisi i trasplantament a Catalunya, a 31-12-85, quant a edat, plasmática efectiva augmentá de manera similar en els tres

sexe, distribució per área geográfica de residencia, malaltia renal grups, els pacients del grup I tingueren més set que els deis

primaria, data d'inici del tractament substitutiu renal, tipus de grups II 1 III (p < 0,005 i p < 0,001, respectivamcnt), i no hi

tractament i situació segons nista d'espera per a trasplantament. hagué diferencies entre aquests dos darrers grups. El volum

Quant a la incidencia de nous malalts en tractament substitutiu d'aigua ingerit fou superior en el grup I que no en el grup II

durant l'any 1985, s'analitzen, a més de les anteriors variables, (14,28 ± 5,75 vs 5,35 ± 3,68 ml/kg respectivament, p < 0,002),sense que s'apreciessin diferencies amb el volum ingerit en el

la procedencia diagnóstica, distribució per lloc de naixement, variables sócio-económiques, variables indicatives de qualitat grup III.

Tot i que els nivells basals d'angiotensina II i vasopressina de vida i patologies concomitants. eren més elevats en els grups I i II que en el III, no hi hagueren

diferencies entre els dos primers grups. La secreció de vasopres-

El 31-12-85 es tractaven a Catalunya 2.873 malalts renals Resultats (dades provisionals) sina durant la infusió salina fou similar en els dos grups de

terminals, 2.377 deis quals mitjancant diálisi, cosa que represen- pacients amb IRC en HD.

ta una prevalenca d'insuficiencia renal terminal tractada de 442 Els nostres resultats demostren que alguns pacients amb IRC

ppm. Durant l'any 1985 ha estat de 406 nous malalts és a dir en HD manifestcn una hiperdípsia inapropiada a causa, proba-

62,5 ppm. La letalitat ha estat del 6,3 %. S'han practicat 236 blement, d'un reajustament en el llindar osmolar de la set.Aquest trastorn pot contribuir al guany de pes més gran que

trasplantaments, d'ells 211 de cadáver i 25 de viu. Entre les modalitats de diálisi segueix predominant l'hemodiálisi asistida presenten aquests pacients.

amb un 96,7% de totcs les diálisi, enfront a un 1,7% de Secció de Nefrologia (Servei de Medicina Interna. Dr. C. Richart) l'hemodiálisi domiciliaria un 1,6% de la diálisi peritoneal Hospital Joan XXIII. Tarragona. ambulatoria continua. *Laboratori d'Hormonal. Hospital Clínic i Provincial. Barcelona.

CO CS NS

I Min TAS TAD TAS TAD TAS TAD 9 ± 2 121,8 ± 17 207,5 ± 16 130,5 ± 16 190 ± 31 0 212, 121,8 ± 17

10 205,2 ± 3 116,18 ± 21 201 ± 23 122 ± 21* 179,5 ± 40** 116,18 ± 21 20 189,6 ± 27*** 109,4 ± 20** 193 ± 24** 119,5 ± 20*** 170,4 ± 38*** 109,4 ± 20** 30 185 ± 27*** 107 ± 25** 188,5 ± 26** 118,5 ± 20*** 167,4 ± 50*** 107 ± 25** 60 177,7 ± 29*** 102,6 ± 20*** 182,5 ± 24** 116,3 ± 15*** 157,3 ± 41*** 102,6 ± 20***

! 90 179,16 ± 26*** 182,1 ± 30***

105,4 ± 21*** 180 ± 25*** 115 ± 17*** 162,9 ± 40*** 164,1 ± 44***

105,4 ± 21*** 120 105,4 ± 22** 175 ± 28*** 113 ± 18*** 105,4 ± 22***

*p <0.05. **p <0,01. ***p < 0,001.

35

- , 186 ANN MED (BARC) VOL LXX111 1987. N.o 8

Efecte inhibitori del pic 2-4 de molécules mitjanes Efectes de la desamino-8-D-arginina vasopressina urémiques sobre l'agregació plaquetária (DDAVP) sobre la coagulopatia urémica

J. Palés*, E. Merola**, A. López*, X. Company**, X.M. Lens, R. Pascual, F.J. Casals, M. Cortadellas, A. Asensio*, R. Deulofeu*, M. García García*, J.A. Oliva, J. Carrió i J.M. Mallafré L. Revert*

L'objectiu d'aquest treball ha estat investigar les anomalies de • Una complicació comuna de la síndrome urémica és la la coagulació existents a la IRC terminal, en situació basal i

preséncia de temps de sagnia anormalment prolongats. Aquesta després d'un tractament amb DDAVP. alteració de l'hemostásia sembla que está en un defecte qualita- Hem estudiat una mostra d'l 1 malalts, d'edat: 59,8 anys (1) tiu de les plaquetes. Com a possibles responsables d'aquesta (40-75), hematócrit: 23,2% (17-37), temps en HD: 24,4 m alteració i atés que corregeix parcialment la diálisi, s'han (1-63), plaquetes: 318.000/m1 i temps de Quick: 97,6 %. El

• postulat tant factors dialitzables com no dialitzables acumulats temps de sagnia (TS) (Simplate II) fou de 19,9 ± 3 mmn en el plasma urémic. (x ± ESM) (N: 2,3-9,5) i l'adhesivitat plaquetária (AP) (Adepla-

Recentment l'atenció s'ha central en el possible efecte de te S) del 43,4 ± 8,3 % (N: 59-99), existint una correlació inversa productes de retenció situats en el rang de les molécules entre ambdues (r: — 0,81, p < 0,001). L'AP basal mantenia una mitjanes, observant una inhibició difusa de l'agregació plaqueta- relació directa amb el nivell d'hematbcrit (r: 0,57, p < 0,05). ria incluida per aquestes molécules separades per gel-filtració. La infusió de DDAVP (0,4 pg/Qg durant 30 mm ) provoca als

En el nostre laboratori hem realitzat una purificació ulterior 60 mm n un escurcament de l'TS: 12,8 ± 2,3 mm n (p <0,01) i de les molécules mitjanes a través de cromatografia d'intercanvi una millora de l'AP: 58,7 ± 9,7 % (p < 0,01). A les 4 hores iónic amb la fmalitat de precisar la fracció d'aquest efecte aquests efectes havien disminuit: TS (16,4 ± 3,1, p — NS) i AP inhibitori. Quan es va estudiar l'agregació plaquetária induida (55,6 ± 10,4, p NS). per ADP 1 x 10-6 M en preséncia de les diferents fraccions

• obtingudes a través de l'intercanvi iónic a partir de strum de Conclusions: malalts urémics, es va observar una inhibició altament significa- a) A la IRC .terminal existeix un allargament del temps de tiva (p <0,0001) del 46 % corresponent al pic 2-4, i la máxima sagnia i una disminució de l'adhesivitat plaquetária. b) L'admi-

• inhibició correspongué més concretament a les fraccions 4 i 5 nistració de DDAVP esmena de manera precoc i parcial aquests (70%) d'aquest pie. En les fraccions corresponents als pies 2-3 i defectes, tot i una limitada durada d'acció. c) El DDAVP podria 2-5 solament es va apreciar una inhibició del 12%. En preséncia ésser útil per a la profilaxi i el tractament deis trastorns de fraccions de sérums normals no es va observar cap inhibició hemorrágics associats a la urémia terminal. significativa.

Alió que es posa de manifest és una estreta correlació entre Servei de Nefrologia. Hospital de la Creu Roja i Servei de Coagulació. l'alteració de l'hemostásia en la síndrome urémica i metabólits Hospital Clínic i Provincial. Barcelona. de retenció. molécules mitjanes, acumulats en el plasma de malalts urémics.

*Departament de Fisiologia. **Serveis de Bioquímica i Nefrologia de Activitat immunoreactiva per la digoxina (DLIA) l'Hospital Clínic i Provincial. Facultat de Medicina de la Universitat de en malalts en hemodiálisis periódiques (HDP) Barcelona.

J. Madrenas, S. Codina, J. Monné*, Malaltia del pericardi (MP) en el malalt urémic M.V. García-Lucena, J.A. Rodríguez, E. Ferrer i LI. Piera

(MU). Estudi prospectiu 1978-1985. Utilitat de la Objectiu pericardiocentesi (P) Confirmar la preséncia de DLIA en el strum de malalts en HDP i intentar correlacionar-la amb un factor séric volum-

M. Morlans, J. Fort, E. Larrousse*, M. Galicia, dependent. J. Madrenas i G. Permanyer*

• Material i métode S'avalua la utilitat de la P en el maneig de l'embassament S'ha determinat la DLIA en 2 mostres pre i post-HD a 24

pericárdic (EP) ambo sense taponament cardíac (TC) en el MU. malalts en HDP (edat: 17-66 anys) que mai no havien sigut S'indiquen P per via subxifoidal prévia comprovació d'EP per glicósids cardíacs. Deu malalts tenien diüresi residual (entre 150 ecocardiografia, a) obligatóriament en preséncia de TC; b) i 700 m1/24 h). Tots seguien dieta normal, lliure en sodi i electivament en EP recidivant o persistent, sospita d'infecció o líquids. Els nivells de sodi i potassi sérics pre-HD varen ésser per aclarir la natura inflamatória o no de l'EP. Es deixa drenatge 141 ± 2,5 mmo1/1 i 5,3 ± 0,9 mmo1/1, respectivament. Es regis-tancai fins la propera diálisi. En cas de persisténcia o recidiva trá la pérdua de pes intradialítica. del TC o EP es practica pericardiectomia (PE) parcial. En 85 La RIA per la digoxina utilitzada fou l'Immophase (Corning MP en MU diagnosticades en 8 anys s'han practicat 26 P Med and Science). (31 %). onze en els 49 malalts en IRCT i quinze en cls 36 tractats amb HDP. Quinze s'han indicat per TC: 12 (80%) han Resultats estat resolutives i 3 (20 %) han necessitat PE. Onze s'han Només 5 malalts (20,8 %) tenien DLA sérica: en tres d'ells practicat electivament: en 7 (64 % s'ha resolt l'EP (un transu- aquesta era present tant a la mostra pre com post-HD i en els 2 dat) i 4 (36 %) han precisat PE, dos com a conseqüéficia de TC restants únicament en les mostres post-HD. Els valors pre-HD secundaria a PC. La freqüéncía global de TC és de 18 (21 %) i oscillaren entre 0,052 i 0,11 ng/ml i els post-HD entre 0,041 i PE 8 (9 %). D' II TC tractats amb diálisi peritoneal (DP) i PC, 1 0,13 ng/ml. Els valors post-HD foren sempre superiors als (9 %) va precisar PE. De 6 TC tractats amb HD i PC, 4 varen pre-HD encara que no es verifica una correlació significativa necessitar PE (67 %) (p < 0,05). • entre l'increment de la DLIA i la pérdua intradialítica de pes

(r = 0,656). Conclusions

1. Eficacia de la PC en la resolució del 80% de TC sense Conclusions complicacions. I. Els nostres resultats confirmen la preséncia de DLIA en

2. Menor eficacia (67 %) i més complicacions (2 TC) en el malalts en HDP que no reben digitálics i suggereixen l'existén-maneig de l'EP. sense utilitat en el diagnóstic etiológic (abscén- cia d'un factor séric volum-dependent com potencial inhibidor cia d'infecció bacteriana, flingica o per micobacteries). de la Na-K ATPasa.

3. La utilització de la DP com a tractament substitutiu es 2. Els valors detectats de DLIA amb aquesta RIA són prou correlaciona de forma significativa amb un nombre menor de petits com per no interferir en el monitoratge de la digitalització PE. • de malalts en HDP.

Servei de Nefrologia. *Servei de Cardiologia. Hospital General Vall Serveis de *Nefrologia i Medicina Nuclear. Hospital General Vall d'He-d'Hebron. Barcelona. bron. Barcelona.

36

. _

RESUMS DE COMUNICACIONS 187

Dieta hipoprotéica i deteriorament progressiu Estudi comparatiu de la descoagulació heparínica i de la insuficiéncia renal crónica avaluacions cinétiques en hemodiálisis amb membranes

de cuprofan i poliacrilonitril

J. Bonet, R. Romero, J. Teixidó, R. Lauzurica, JM Mauri *, P Caminal **, J Esteban *, E Ferrer ***, A. Serra, J. Banal i A. Caralps A Olmos ***, L Piera *** i MT González *

S'estudia el possible efecte benefactor de la dieta hipoproteica Estudiem 22 malalts seleccionats a l'atzar, 11 homes i 11 en el progressiu deteriorament de la IRC. S'inclouen 25 pacients dones, en programa d'hemodiálisi crónica. Ambdos grups foren amb insuficiencia renal crónica i diversos graus de deteriora- estadísticament comparables. Tampoc no es detectaren diferén-ment de la funció renal, 11 homes, 14 dones, l'etiologia deis cies en parámetres com sexe, edat, retenció nitrogenada, pes sec quals eren 7 nefroangioesclerosis, 6 GNC, 4 poliquistosis, 3 o necessitats d'ultrafiltració amb els observats amb un grup no PNC i 5 sense filiar, amb una edat mitjana de 51 anys i un seleccionat de 64 malalts en hemodiálisi. periode mitjá de seguiment de 6 mesos. Les dosis inicials d'heparina i les perfusions de manteniment

Se'ls proporciona una dieta de 0,25 g proteina/kg de pes, amb es mantingueren constants en el decurs de l'estudi. Les determi-suplements d'aminoácids essencials, i reberen unes necessitats nacions del TPTA en sang total es realitzaren abans i després de energétiques de 35 Kcal/kg. El seu estat nutricional s'avaluá la dosi inicial horáriament en el transcurs de la diálisi. S'han amb mesures antropométriques i controls biológics, adrninis- comparat un mínim de tres estudis fets amb capillars de trant hipotensors i quelants del fósfor a aquells que els precisa- cuprofan d'I m2, semblant nombre de diálisis amb PAN de ven. La progressió de la insuficiencia renal crónica es va geometria plana i 1 mz de superficie. calcular usant la inversa de la creatinina plasmática. Les lectures deis TPTA en curs d'hemodiálisi en PAN s'obser-

Cinc pacients (20 % del total) van iniciar aviat terapia dialíti- varen significativament més altes que les detectades en els ca. Dels 20 pacients als quals no els calia terapia substitutiva, 9 períodes equivalents en les hemodiálisis realitzades en cupro-(45 %) van mostrar xifres de creatinina sérica més bones que les fan. esperades per l'análisi de la recta de regressió (p < 0,05). Els 11 El coeficient d'eliminació i els límits de variabilitat de l'hepa-pacients restants (55 %) van mostrar millora que no fou estadís- rina foren significativament inferiors en el decurs de les hemo-ticament significativa. El pes va romandre estable i no hi hagué diálisis amb PAN. canvis antropométrics ni biolbgics. Aquests resultats suggereixen una activació inferior deis me-

Concloem que en un període de seguiment mitjá de 6 mesos canismes de la coagulació en curs d'hemodiálisi en PAN. hi ha un canvi estadísticament significatiu de la creatinina esperada en un 45 % deis pacients que no precisaven terápies *Hospital de Bellvige. **Institut de Cibernética. ***Hospital de la Vall dialítiques. d'Hebron. Barcelona.

Servei de Nefrologia. Hospital General Germain Trías i Pujol. Badalona.

Efecte de l'hemodiálisi hipertónica en la depuració de molécules mitjanes endógenes

Influéncia de la ultrafiltració i de l'espai cinétic de M. García García, M. Carrera, P. Arrizabalaga, distribució en hemodiálisi en l'aclariment de molécules E. Merola, J. Pons, X. Company i L. Revert mitjanes endógenes

Es prou conegut que els métodes hipertbnics en hemodiálisi aconsegucixen una deshidratació celiular. L'objectiu d'aquest

M. García García, P. Arrizabalaga, M. Carrera, estudi ha estat examinar si l'ús de métodes hipertónics en E. Merola, J. Pons, X. Company, A. Cases i L. Revert hemodiálisi aconsegueix depurar més quantitat de molécules

mitjanes endógenes. L'objectiu d'aquest estudi ha estat comparar el mecanisme de En 5 pacients foren determinats coeficient d'extracció i trans-

depuració en hemodiálisi entre mitjanes endógenes (PM 350- feréncia de massa de molécules mitjanes endógenes en hemo-2.000 daltons) i una molécula petita, la urea (PM 60 daltons), diálisi convencional i en hemodiálisi hipertónica. Ambdós pro-considerada model d'espai de distribució únic en hemodiálisi. cediments dialítics es van aplicar als mateixos malalts. usant

En 10 pacients es van determinar coeficients d'extracció, filtre de cuprofan en hemodiálisi de 4 hores de durada. L'hemo-aclariments amb ultrafiltració O ml/h i ultrafiltració 750 ml/h de diálisi hipertónica es va practicar perfonent 547 mEq de CINa mitjanes endógenes i BUN. Els pacients foren dialitzats amb en els primers 150 minuts utilitzant un bany de líquid de diálisi filtre de cuprofan a flux sanguini de 250 mi/mm n i flux de bany durant tota l'hemodiálisi de 130 mEq/1 de Na per evitar guany de diálisi a 500 ml/min. Les molécules mitjanes endógenes de sodi. L'hemodiálisi convencional es va practicar amb Na en foren determinades per técnica de doble cromatografia, primer bany de diálisi de 139 mEq/1. La determinació de molécules gel-filtració en Sephadex G-15 i posteriorment intercanvi iónic mitjanes fou practicada per doble cromatografia, primer pas (DEAE, Sephadex A-25). L'análisi estadística fou practicada gel-filtració en Sephadex G-15 i segon pas per intercanvi iónic mitjancant T de Wilcoxon. (DEAE Sephadex A-25).

Els resultats van indicar coeficient d'extracció similar per a En hemodiálisi convencional la ultrafiltració fou de Ipic 2 i BUN (65,1 ± 13,6% vs 61,9 ± 6,2 %). L'aclariment de 2.650 ± 911 ml en una transferencia de massa de pic 2,2 de BUN amb ultrafiltració de O ml/h fou de i amb ultrafiltració de 20,98 ± 6,58 m2 i Zpic 2 de 40,62 ± 9,88 m2. En hemodiálisi 750 ml/h fou de 118,4 ± 48,2 ml/mi 179 ± 7 ml/mm , de hipertónica amb ultrafiltració de 2.175 ± 512 ml la transferén-valor similar amb ultrafiltració de 750 ml/h. L'aclariment de cia de massa de pic 2,2 fou de 32,11 ± 6,43 m2 la Ipic 2 de lote 2 amb ultrafiltració de O ml/h fou de 65,9 ± 43,4 ml/mmn 67,96 ± 17,13 mz. En ambdos grups els nivells inicials de (p < 0,01). L'aclariment de mitjanes fou menor (p < 0,01) que molécules mitjanes endógenes i els coeficients d'extracció foren el de BUN amb similar coeficient d'extracció. Els resultats amb similars. Aquests resultats van mostrar que en hemodiálisi les fraccions del pic 2 foren similars a Ipic 2. hipertónica el pic 2,2 i 2pic van incrementar la seva eliminació

Concloem que el transpon convectiu participa molt activa- en els 53 % i 67 % respectivament en relació amb l'hemodiálisi ment en l'aclariment de mitjanes endógenes i que l'espai de convencional. distribució en hemodiálisi de les mitjanes és més petit que el de Els nostres resultats confirmen que els métodes hipertónics la urea. Es podrá potenciar l'aclariment de mitjanes endógenes augmenten la depuració de molécules mitjanes endógenes sense mitjancant l'augment de la ultrafiltració i augmentant el seu canviar el coeficient d'extracció, cosa que indicaria que aquest espai cinétic de distribució en hemodiálisi. augment de la depuració procediria de l'espai intracellular.

Hospital Clínic i Provincial. Universitat de Bareelona. Hospital Clínic i Provincial. Universitat de Barcelona.

37

, 188 ANN MED (BARC) VOL LXXIII 1987. N.0 8

. . Efecte de l'heparina en la generació d'anafilotoxina Conclusions • C5a I elastasa durant l'hemodiálisi La P-Tg és un bon parámetre d'activació plaquetária en

hemodiálisi. Quasi tots els pacients presenten un estat hipercoa-J. Bonal, M.C. Pastor*, J. Teixidó, R. Romero, gulable. Hi ha un menor increment de fI-Tg amb la fibra EVAL

a les rnateixes dosis d'heparina per la seva probable major J. Bonet, R. Lauzurica, A. Serra, A. Caralps biocompatibilitat. No veiem augment significatiu de FPA en i A. Corominas* ambdues membranes. Aixb podria ser degut: a) pas de FPA per 1 la membrana, b) escasa generació de FPA per bona anticoagula-És prou coneguda la utilitat de l'activació del complement i ció d'eh circuits.

l'alliberació d'elastasa com a parámetres de biocompatibilitat. També és sabut que l'heparina afecta l'activació del compie- Fundació Puigvert. Barcelona.ment, peró el seu efecte en el curs de l'hemodiálisi no ha estat descrit.

Estudiem 6 pacients en HD, tractats seqüencialment amb i membranes de curproamoni i etilenvinilalcohol (EVAL).

Es va determinar el recompte leucocitari, nivells de C5a (RIA) i elastasa (enzimoimmunoanálisi) als O minuts i als 15 Correlació teórico-práctica d'un programa de eálcul minuts en línia arterial i venosa, de HD amb i sense hepari- d'aclariment de dialitzadors

. na. i Els resultats s'expressen en mitjana i estracten estadísticament A. Plans, E. Martínez, J. Martínez, M.A. Juan, (Student, Mann-Whitney).

Resultats als 15 minuts en percentatge: J. Piñol, C. Gombau i E. Rotellar

Seguint els models matemátics pre-establerts per diversos Leucócits I C5a Elastasa autors per al cálcul d'aclariments d'un dialitzador, hem desen-Cuproamoni amb volupat un programa d'estudi d'aquests a través d'un miniordi-heparina - 69 + 460 + 15 nador personal Casio PB-100 F.

Cuproamoni sense Aquest programa ha estat confrontat amb els resultats in vivo heparina - 76 + 570 + 8 obtinguts en el nostre centre, així com els in vitro d'informado

EVAL amb heparina - 55 + 83* + 56* comercial habitual. EVAL sense A efectes de control, hem valorat diferents tipus de membra-heparina - 58 + 230 75 na, distintes superficies així com fluxos variables tant de sang . com de líquid de diálisi.

En tots els casos, la correlació que hi ha entre els resultats El descens leucocitari, la generació de C5a i d'elastasa no obtinguts amb el programa desenvolupat i els evidenciats mit-

s'interrelacionen. L'ús d'heparina disminueix l'activació d'anafi- jancant el laboratori és elevada. lotoxina i augmenta l'alliberació d'elastasa, tot i que només de La simplicitat del cálcul teóric d'aclariments mitjancant el manera significativa amb la membrana EVAL (* p < 0,05). nostre programa fa útil la seva aplicació en la práctica clínica ,

diária. Servei de Nefrologia i *Análisis Clíniques. Hospital General Germans Trias i Pujol. Badalona. Clínica Renal. Badalona.

ill Nivells sérics d'enzims pancreátics a la insuficiéncia renal crónica terminal en hemodiálisi

Valoració dels nivells de 0-tromboglobulina (13-Tg) Cases i fibrinopéptid a (FPA) com índex de biocompatibilitat A. , S. Navarro*, M. Elena**, J. López-Pedret

en hemodiálisi . i L Revea

Els malalts amb insuficiencia renal crónica presenten amb A. Oliver, T. Doñate, E. Servitje, N. Tibau, M. Rodá, ,. treqüencia dolor abdominal agut, plantejant-se el diagnóstic R. Vila i G. del Río diferencial amb la pancreatitis aguda. El diagnóstic de pancrea-titis aguda es basa en l'augment deis nivells sérics deis enzims

L'exposició de la sang a polímers artificials en circuits extra- pancreátics, perb en malalts amb insuficiencia renal crónica el corporis produeix una activació de sistemes biológics complexos diagnóstic es més difícil, perqué els nivells series es troben (hemostásia, complement, cellulars, etc.) el grau de la qual sovint elevats, amb una fremiéncia variable. depén de la major biocompatibilitat deis polímers utilitzats.

Hem estudiat els nivells de P-Tg (proteina alliberada dels Objectiu gránuls a-plaquetaris) i de FPA (péptid alliberat del fíbrinogen Determinar la incidencia d'augment deis nivells series d'en-per acció de la trombina) en un grup de 9 malalts hemodia- zims pancreátics en malalts amb insuficiéncia renal crónica litzats periódicament, comparant els resultats obtinguts uti- terminal en hemodiálisi sense simptomatologia abdominal i si litzant dos tipus de mambrana: cuprofan i EVAL (etilenvinilal- hi ha canvis amb l'hemodiálisi (taula al peu de la página se-; cohol) i respecte a controls sans. Les dosis d'heparina utilitzades güent). foren similars a les dues membranes. Els rcsultats s'expressen en la taula al peu de página. Metodologia

S'observa un creixement deis valors basals de ti-Tg respecte S'estudien 14 malalts amb insuficiéncia renal crónica en als controls i nivells alts de FPA en 7 dels 9 malalts. Hi ha un hemodiálisi amb una mitjana d'edat de 61,3 ± 13,6 anys, 9 deis increment superior en els nivells de fl-Tg amb la seva membra- quals eren homes i 5 dones, sense simptomatologia abdominal. na de cuprofan. No es detecten canvis significatius a les taxes de Es van determinar els nivells sérics d'amilasa, lipasa, isomilasa FPA en ambdues membranes, encara que hi ha un augment de P3 i tripsina abans de l'hemodiálisi 6 i 24 h després d'aquesta i FPA interdiálisi, tornant a nivells basals post-diálisi. abans de l'hemodiálisi següent.

Pre-diálisi Inter-A I Inter-V I Post-diálisi - [3-Tg Cuprofan 138 ± 64. 165 ± 60 185 ± 58 194 ± 63 ng/ml EVAL 160 ± 34 174 ± 30 178 ± 39 180 ± 47 FPA Cuprofan 6 ± 3 6 ± 4 11 ± 8 6 ± 2 ng/ml • EVAL 5 ± 2 5 ± 3 8 ± 5 5 ± 3

38

- RESUMS DE COMUNICACIONS 189

Resultats Métode Els nivells d'amilasa estaven elevats a I dels 14 malalts (7%), ELISA, confirmat per immunofluorescencia.

la lipasa a 6 malalts (42,8 %), la isoamilasa P3 a 8 malalts (57 %) El 92,5 % dels malalts havia rebut transfusions de sang i la tripsina a tots (100%). Aquests percentatges van ser idéntics (mitjana = 8 U), i el 3.6% havia rebut plasma. Cent quaranta-a totes les determinacions. Els nivells d'enzims no varen quatre malalts (46,7%) eren tractats només amb diálisi, 135 mostrar canvis significatius amb l'hemodiálisi. (44 %) tenien una trasplantació renal funcionant i 29 (9,4 %)

eren trasplantats renals no funcionants. Conelusions S'han trobat dos malalts anti-HTLV-III positius. El primer

Els valors series d'amilasa es mantenen dintre la normalitat havia estat sotmés a plasmaféresi 2 anys abans, havent rebut 44 en la majoria de malalts amb insuficiencia renal crónica en unitats de plasma i 24 transfusions de sang. Almenys 11 malalts hemodiálisi, al contrari del que passa amb els altres enzims. Per que es varen dialitzar amb les mateixes máquines, eren HTLV- 1 aixó aquest enzim és el més fiable per assolir el diagnóstic de III negatiu. El segon malalt havia rebut 5 mesos abans una pancreatitis aguda en cas de dolor abdominal compatible. trasplantació renal procedent d'un donant cadáver que era

Els nivells sérics d'enzims pancreátics no es modifiquen amb drogadicte. El receptor de l'altre ronyó del mateix donant, que l'hemodiálisi. no formava part dels 308 malalts d'estudi, també fou anti

HTLV-11I positiu. En ambdós trasplants la seroconversió coin-*Serveis de Nefrologia. Digestiu i **Laboratori de l'Hospital Clínic i cidí amb la trasplantació. Provincial. Barcelona. Cap dels 3 malalts positius no presentava manifestacions

suggestives de SIDA ni de complex relacional amb SIDA. S'han aplicat les normes del CDC d'Atlanta per al malalt en hemodiá-

Prevalenca de l'hepatitis B en malalts de diálisi lisi, i s'han adoptat mesures per als contactes deis 2 malalts tras-plantats. i trasplantació renal Es conclou que la prevaienca d'anti-HTLV-III positiu en diálisi i trasplantació renal está en relació amb mecanismes de

J. Teixidó*, A. Caralps*, J. Bonal*, E. Argelagues*, contagi que poden ser previnguts, scleccionant adequadament J.M. Griñó, M.A. Ricart, F. Oppenheimer i E. Esteller els productes hemátics i els donants renals.

En 296 sérums de malalts en diálisi o trasplantació renal de 4 *Hospital General Germans Trias i Pujol. Badalona. centres del Barcelonés, s'han determinat els marcadors de l'hepatitis B (HBV) per enzimoimmunoanálisi (Abbott) per precisar la prevalenca actual de l'HBV.

El 99 % de malalts s'havia dialitzat en algun moment de Estudi deis nivells d'glumini en sang i test de la l'evolució, mentre el 48,6 % només havia rebut aquest tracta- desferrioxamina en una unitat d'hemodiálisi: correlació ment: el 41,5 9/o eren trasplantats amb

%, ronyó

ia funcionant

b i

transf el d'aquests valors amb diferents variables quantitatives 9,7 % ho eren no funcionants. El 92,5 hav reut u-

sions de sang (mitjana = 8 U) i el 3,6 % havia rebut plasma. El i qualitatives 7,8 % eren portadors coneguts de l'HBsAg. Un 5,4% tenien hepatitis en el moment de l'estudi i un 1,6% hepatopatia cró- J. Soler Amigó, J. Módol Goa i A. García Aznar nica.

Vint-i-cinc malalts (8,4%) eren HBsAg positiu, 100 (33,8%) La nostra Unitat d'Hemodiálisi consta d'un sistema de depu-cren HBcAc positiu, 66 (22.3%) eren HBsAc positiu i 107 ració d'aigües per osmosi inversa. Des del 1982 es controlen (36,1 %) tenien algun marcador HBV positiu. L'HBsAg fou periódicament els nivells d'Al en aigua i líquid de diálisi. A positiu més sovint en el sexe masculí que en el femení (p = 0,05) finals del 1984 una rnalalta va presenta encefalopatia alumínica així com l'anti-HBsAc (p = 0,012). que va remetre amb DFO. Per aquest motiu, hem estudiat

No es pogué establir relació entre la positivitat de marcadors i nivells d'Al basals i nivells a les 48 hores d'administrar 1 g de la malaltia renal primária, l'edat, temps en diálisi, transfusions, DFO. Des de 48 h abans de la primera extracció es va suprimir any de la primera transfusió. haver rebut plasma, centre d'assis- l'administració d'Al (OH)3. Les determinacions es van fer per téncia, o el tipus de tractament (diálisi/trasplantació renal de espectrofotometria d'absorció atómica en cambra de grafit. En donant viu o cadáver). La freqüencia de marcadors positius fou analitzar els resultats, trobem correlació entre Al basal, post-independent dels anys en tractament dialític. test, increment en temps a hemodiálisi, dosi d'Al, osteodistrófia,

Es conclou que la prevalenca de l'HBV és més baixa que fa g Al/kg i g/Al/kg al mes i regressió significativa en diüresi. alguns anys, que afecta més el genere masculí, i que la freqüen- Entre els nostres malalts, ditiresi superior a 600 dl/dia prácti-cia d'afectació no augmenta amb els anys en diálisi. Aquest fet cament impossibiliten la presentació d'un test DFO augmen-planteja la qüestió de en quin moment cal vacunar els malalts tat. en diálisi. Dosis superiors a 4.000 comp i a 100 comp/mes són suscepti-

bles de provocar intoxicació alumínica. *Hospital General Germans Trias i Pujol. Badalona.

Servei de Nefrologia i Hemodialisi del Centre Hospitalari de Manresa.

Anticossos anti-HTLV-III en malalts dialitzats i trasplantats

Neoplásies en diálisi. Correlació de la incidéncia J. Teixidó*, A. Caralps*, E. Argelagues*, R. Romero*, amb el temps en programa J.M. Griñó. R. Sola, M.J. Ricart, F. Oppenheimer, E. Esteller i J. Martorell E. Riambau, J. Roma, J. Aubia, J. Lloveras,

J. Masrramon, J.M. Mallafré, E. Rius i J. Torrents Per conéixer la prevalenca de positivitat de l'HTLV-III en Co

malalts de diálisi i trasplantació renal, s'han estudiat els serums Amb la finalitat de determinar si la diálisi, per se. contribueix un de 308 malalts de 5 centres de l'area del Barcelonés, a l'augment de la incidencia de neoplásics en pacicnts que rehen (ce

Ins al d cer:

Amilasa Lipasa Isoamilasa P3 Tripsina am, esp

Pre-hemodiálisi 264 ± 50 72 ± 8 21 ± 6 2.062 ± 131 U/I me. 6 hores 245 ± 42 72 ± 7 20 ± 6 1.930 ± 156 U/1 cio 12 hores 255 ± 41 77 ± 10 22 ± 6 1.925 ± 178 U/1 el t Pre-hemodiálisi (2) 265 + 34 80 ± 12 21 ± 7 1.992 ± 182 VII int. X ESM dia

• clín 40

- .

190 ANN maD (BARe) VOL. LXXIII 1987. N.o 8

aquest tractament substitutiu, hem estudiat 538 pacients al Ilarg Resultats de l'hemodiálisi hospitalária en els majors d'un període de 8 anys (sexe: 287 M, 251 H, edat 56,79 ± 13,79 de 70 anys anys, temps en diálisi 48,1 ± 28,11 mesos).

La incidéncia de neoplásies esperada per un grup homogeni A. Marqués Vidal, J.C. Ferrer Comalat, de població espanyola no urémica durant el mateix període de J.M. García Rafanell, J.M. Bronsoms Artero, temps és de 10,42 casos. Nosaltres hem observat 18 neoplásies en 18 pacients (12 homes, 6 dones, edat 59,8 anys, temps en D. Sena Giralt i R. Pascual Turón diálisi x: 44,4 mesos). Hem exclós les neoplásies aparegudes abans de diálisi o després del trasplantament, els pacients S'avaluen els resultats actuals de l'hemodiálisi hospitalária en tractats amb immunosupressors i les de pell. El diagnóstic de pacients majors de 70 anys, atés que séries de pocs anys enrera neoplásia són equiparables en freqütncia als de la població demostraven uns resultats pitjors en comparar els vells amb general espanyola, excepte en l'abséncia de neoplásia de mame- altres edats. ha en les nostres pacients. De tots els pacients que han iniciat tractament en el nostre

En correlacionar el temps de permanéncia en diálisi amb Servei des del marc de 1983 a mare de 1986, s'han coleccionat l'increment de la incidéncia de neoplásia en grups homogenis de dos grups: els de más de 70 anys (n = 10) i els de menys de 70 pacients segons el temps en programa substitutiu, els resultats anys, ezcloent els diabétics i els que havien estat en altres mostren una correlació decreixent de la incidencia (r = —0,93; modalitats más de 3 mesos (n = 30). p < 0,001). Entre els dos grups no hi ha diferIncíes significatives en:

superficie del filtre, superficie corporal, Os de bicarbonat, inere-Conelusions ment de pes en el període interdialític, decrement de tensió

La incidéncia de neoplásies en pacients en programa de diálisi arterial pre i post-sessió, valor d'hematócrit, de potassi i d'urea és 1,72 vegades superior a l'esperada en la població general es- en sang, dies d'hospitalització i nombre de consultes psiquiátri-panyola. ques.

La incidéncia és máxima durant el primer any en diálisi i El grup d'edat superior a 70 anys és significativament diferent segueix una correlació decreixent en relació amb el temps en de l'altre en: menor nombre d'hores de diálisi, menor pes programa. corporal, menor xifra de creatinina i de fósfor i superior

utilització d'unipuntura i de catéters de subclávia amb más Hospital General de Mollet, Hospital Mare de Déu de l'Esperanca, complicacions majors. Hospital Creu Roja Barcelona, Hospital Sta. Tecla, Tarragona, Hospital La supervivéncia de 6, 12 i 24 mesos és más baixa en els de la Mútua Igualadina. pacients de más de 70 anys, peró es pot superposar als de menys

de 70 anys sense les exclusions esmentades anteriorment. Es comenta també la rehabilitació assolida.

En conclusió, els pacients vells ofereixen uns resultats en hemodiálisi hospitalária que recolzen que l'edat no ha de ser un criteri restrictiu per inclourels en aquesta modalitat terapéu-tica.

Servei de Nefrologia i Diálisi. Clínica Girona.

Angiodisplásia digestiva en pacients amb hemodiálisis periódiques. A propósit de 2 casos

Remissió clínico-analítica d'un cas de deméncia O. Wuhol, M. Casals, J. Gabas, A. García Rodríguez, dialítica per intoxicació alumínica tractada amb M. Romero i X. Sarrias desferrioxamina

Es presenten dos pacients afectes d'angioplásia digestiva, una J. Módol Gort, A. García Aznar i J. Soler Amigó a nivell gástric i l'altra a nivell de cólon, que foren estudiats perqué presentaven melenes i rectorrágies de repetició, respecti- Malalta de 68 anys que inicia tractament mitjaneant hemo-vament. diálisi per insuficiéncia renal terminal d'etiologia no filiada

La patogénia d'aquestes lesions és desconeguda, tot i que pot l'any 1977. ser una causa frcqüent d'hemorrágia digestiva en la insuficiéncia Bona toleráncia al tractament. Com única complicació apa-renal crónica. reix pericarditis l'any 1981. No hi ha signes d'osteodistrófia

S'arribá al diagnóstic per mitjá de l'estudi endoscópic en el renal. Per controlar els seus nivells de fósfor precisa menys /de malalt amb afectació gástrica i mitjancant l'arteriografía en el de 1,5 g/día d'Al (OH)3, dosi total de 2.700 g. El juliol de 1984 l'angiodisplásia de cólon, presenta factura patológica del fémur dret.

En el primer cas fou practicada una electrocoagulació i L'octubre de 1984 presenta quadre confusional de tipus l'hemorragia remeté; en el segon, una hemicolectomia dreta psicófic amb allucinacions visuals i auditives i EEG lent amb peró el malalt morí en el postoperatori immediat. ones teta-delta a brots. Gammagrafia compatible amb osteopa-

Pensem que l'angioplásia digestiva és una entitat a tenir en tia fracturant. Es va tractar amb 1 g de DFO post-hemodiálisi i comptc en pacients en programa d'hemodiálisis periódiques que una hemodiálisi diária durant 15 dies, passant a hemodiálisi presenten hcmorrágies digesti ves de repetició, tant pel seu valor tres vegades per setmana. S'aconsegucix remissió clínica entre diagnóstic com per l'actitud terapéutica que s'ha de seguir. les dues i les tres setmanes. Els valors post-test DFO han passat

de 298 p.g/I a 126 p./1 en 16 mesos. Servei de Nefrologia. Servei d'Endoscópia Digestiva. Alianca Mataro-n ina. Servei de Nefrologia i Hemodiálisi del Centre Hospitalari de Manresa.

42