crÈdit 4 - edebe · web viewcontinuïtat. els continguts es van assumint al llarg d’un curs,...

Llatí 2n Batxillerat

www.edebedigital.com - 1 -

http://www.edebedigital.com/


A l’hora de procedir a estructurar en unitats didàctiques la distribució i concreció d’objectius, continguts i objectius terminals de la matèria, l’editorial Edebé ha aplicat una sèrie de criteris, de manera que permetin un ensenyament integrat.

Així, les seqüències d’aprenentatge estan organitzades segons els criteris següents:

Adequació. Tot contingut d’aprenentatge està íntimament lligat als coneixements previs de l’alumne/a.

Continuïtat. Els continguts es van assumint al llarg d’un curs, cicle o etapa.

Progressió. L’estudi en forma helicoïdal d’un contingut facilita la progressió. Els continguts, un cop assimilats, són represos constantment al llarg del procés educatiu, perquè no siguin oblidats. Uns cops se’n canvia la tipologia (per exemple, si s’han estudiat com a procediments, es reprenen com a valors); altres cops es reprenen com a continguts interdisciplinaris en altres àrees.

Interdisciplinarietat. Això suposa que els continguts apresos en una àrea serveixin per a avançar en d’altres i que els continguts corresponents a un eix vertebrador d’una àrea serveixin per a aprendre els continguts d’altres eixos vertebradors de la mateixa àrea, és a dir, que permetin donar unitat a l’aprenentatge entre diverses àrees.

Priorització. Es parteix sempre d’un contingut que actua com a eix organitzador i, al voltant seu, s’hi van integrant altres continguts.

Integració i equilibri. Els continguts seleccionats han de cobrir totes les capacitats que s’enuncien en els objectius i en els objectius terminals. Així mateix, es busquen l’harmonia i l’equilibri en el tractament de conceptes, procediments i valors. I, molt especialment, s’han de treballar els valors transversals.

Interrelació i globalització. A l’hora de programar, s’han tingut en compte els continguts que són comuns a dues o més àrees, de manera que, en ser abordats, se n’obtingui una visió completa. Així mateix, es presenten els continguts en el seu aspecte més general, per tal de poder analitzar els aspectes més concrets al llarg de les unitats didàctiques, fins a arribar a obtenir una visió global.

Amb tots aquests criteris, la matèria s’estructura en unitats i també se seqüencien els eixos vertebradors de la matèria, de manera que permetin un ensenyament integrat en ordre horitzontal, o bé possibilitin al professor/a el tractament d’un sol eix en ordre vertical.




Índex- La mitologia- Les metamorfosis- El llegat romà- Les empremtes del passat- El Dret romà- La literatura- Didàctica i novel·la- Història: Juli Cèsar- Història (i II)- Oratòria i epistolografia- Èpica (I)- Èpica (i II)- Lírica- Teatre- El llatí en la literatura




Llatí 2Unitat 1 . La mitologiaObjectius- Reconèixer la funció de les paraules en la oració segons les desinències casuals de noms i

adjectius.- Traduir oracions simples seguint un procés basat en l’anàlisi morfològica i sintàctica i en

l’ordenació dels elements.- Conèixer els trets propis del diccionari de llatí amb relació a la recerca de noms i adjectius.- Classificar les vocals llatines segons la quantitat i reconèixer la seva evolució a la llengua

catalana tenint en compte la seva posició en síl·laba tònica o àtona i la seva posició en la paraula (inicial, interna o final).

- Reconèixer l’evolució patida pels diftongs llatins en el seu pas al català.- Determinar l’origen de la llengua llatina i els dos registres principals (culte i vulgar).- Identificar les divinitats del panteó olímpic per mitjà dels seus atributs principals, tot

establint les equivalències corresponents entre les divinitats gregues i llatines.- Valorar la presència de la mitologia grecollatina en diversos àmbits de la cultura actual

(cinema i publicitat).

ContingutsConceptes- Les declinacions.- L’oració simple.- Els components de l’oració simple.- Sistema vocàlic llatí.- La mitologia clàssica: panteó olímpic i fonts.Procediments- Identificació de les cinc declinacions llatines.- Reconeixement de la declinació grecollatina.- Flexió de noms i adjectius.- Reconeixement de funcions sintàctiques segons el cas llatí.- Determinació de complements nominals, verbals i de l’adjectiu.- Identificació dels constituents bàsics de l’oració simple.- Traducció d’oracions simples llatines.- Identificació dels trets propis del diccionari de llatí.- Localització de noms i adjectius en el diccionari de llatí.




- Observació de l’evolució de vocals i diftongs llatins segons la seva posició en la paraula i la seva coincidència en síl·laba tònica o àtona.

- Establiment d’equivalències entre les divinitats gregues i llatines.- Identificació de qualitats i atributs de les divinitats grecollatines.- Reconeixement de divinitats grecollatines en diversos àmbits de la cultura actual.Valors- Interès per conèixer l’origen i l’evolució de la llengua llatina.- Gust per reconèixer la procedència llatina de paraules de la pròpia llengua.- Valoració del diccionari com a instrument per a reconèixer noms i adjectius llatins.

Activitats d’aprenentatgeLlengua llatina- Després del repàs de les cinc declinacions llatines, presentació de les particularitats de

cadascuna agrupant noms i adjectius que presenten característiques comunes; presentació de les desinències de la declinació grecollatina parant esment en les alteracions o anomalies respecte de les declinacions conegudes.

- Observació d’una pàgina qualsevol d’un diccionari de llatí i identificació de les paraules guia; localització dels noms i indicació de com apareixen indicats; observació de com s’esmenten els adjectius de manera abreujada; interpretació de les abreviatures que fan referència a noms i adjectius i lectura d’alguns significats.

- Observació d’una oració i indicació del subjecte i el predicat; distinció dels dos tipus de predicat segons el nucli; indicació de quines categories gramaticals poden funcionar com a nucli del subjecte; classificació dels principals complements que poden aparèixer en una oració en nominals, d’adjectiu o verbals.

Evolució del llatí- Classificació de les vocals llatines segons la seva quantitat en llargues i breus; observació de

l’evolució de les vocals breus i llargues del llatí clàssic al vulgar i d’aquest al català; agrupació de les diverses evolucions segons la posició en la paraula; realització del mateix procés amb els diftongs llatins. Presentació de l’evolució de la llengua llatina per mitjà d’una fitxa.

Cultura- Després de la lectura d’un text sobre les fonts de la mitologia, esment d’alguns dels autors i

obres que l’expliquen; relació de les divinitats gregues i llatines i atribució a aquestes divinitats d’un seguit de trets i qualitats.

Activitats d’avaluació




- Declinació de parells de noms i adjectius tenint en compte la concordança en gènere.- Anàlisi morfosintàctica de les paraules d’una oració simple indicant els casos de les paraules

i la correspondència amb les funcions sintàctiques.- Tria d’algunes paraules llatines i les corresponents paraules en català i justificació de

l’evolució de vocals i diftongs.- Selecció de cinc divinitats grecollatines i esment dels seus atributs i qualitats.- Redacció d’un tema breu sobre l’aparició de determinades divinitats en el món del cinema i

la publicitat.




Unitat 2. Les metamorfosisObjectius- Conjugar els verbs regulars llatins en els temps i modes de la veu activa.- Conjugar el verb sum i altres verbs irregulars compostos de sum.- Establir les relacions adequades de concordança entre subjecte i predicat nominal i predicat

verbal.- Traduir oracions simples tenint en compte l’actitud del parlant i els usos i les funcions del

nominatiu i el vocatiu.- Analitzar morfosintàcticament les paraules de l’oració, ordenar-les i traduir-les del llatí al

català i del català al llatí.- Localitzar verbs llatins en el diccionari.- Deduir l’origen d’alguns sons consonàntics catalans i l’associació amb les grafies

corresponents.- Reconèixer personatges mitològics en textos literaris catalans del segle XVII.- Apreciar l’enginy i la creativitat de grecs i llatins a l’hora d’explicar fenòmens naturals.

ContingutsConceptes- Els verbs regulars llatins.- El paradigma verbal.- La veu activa: temps de present i de perfet en indicatiu, subjuntiu i imperatiu.- L’oració simple: concordança; l’actitud del parlant.- Casos: nominatiu i vocatiu.- Sistema consonàntic llatí.- Els mites de transformació: metamorfosis i catasterismes.Procediments- Identificació del paradigma verbal.- Formació dels temps del tema de present i del tema de perfet de la veu activa (indicatiu,

subjuntiu i imperatiu).- Conjugació del verb sum.- Localització de verbs en el diccionari.- Establiment de la relació de concordança entre subjecte i predicat, entre atribut i nucli del

subjecte.- Classificació d’oracions segons l’actitud del parlant.- Identificació dels usos i les funcions dels casos nominatiu i vocatiu.- Anàlisi i traducció d’oracions.




- Composició d’oracions.- Reconeixement de l’evolució de les consonants llatines simples.- Definició dels fenòmens de metamorfosi i catasterisme.Valors- Apreciació per la imaginació i creativitat dels grecs i llatins.- Valoració de la presència de mites clàssics en la literatura posterior.

Activitats d’aprenentatgeLlengua llatina- Després del reconeixement de les formes d’un paradigma verbal, classificació dels verbs en

les quatre conjugacions regulars.- Després de l’observació de les recurrències en la formació de temps del tema de present i del

tema de perfet, repàs de la conjugació de verbs regulars en els temps i modes de la veu activa.

- Observació de les irregularitats que presenta el verb sum en el tema de present i deducció de la formació dels seus temps.

- Després de l’observació d’una pàgina qualsevol d’un diccionari de llatí, presentació de la manera com s’esmenten els verbs (conjugació, formes del paradigma, abreviatures...); cerca d’alguns verbs i comentari de la informació que ofereixen les seves entrades.

- Després del record dels constituents bàsics de l’oració, presentació de les relacions de concordança entre el subjecte i el predicat verbal, inicidint en el cas en què hi hagi més d’un subjecte; observació de les relacions de concordança entre el subjecte i el predicat nominal, i esment especial dels casos en què l’atribut és un nom o un adjectiu.

- Després de la lectura dels trets que permeten de classificar les oracions segons l’actitud del parlant, comprovació de l’equivalència entre el llatí i el català.

- Observació d’exemples en què paraules en nominatiu poden tenir funció de subjecte, atribut i predicatiu del subjecte.

- Lectura d’oracions en les quals apareguin els usos del vocatiu.Evolució del llatí- Després de la presentació dels sons simples llatins i les grafies que els representen,

observació de l’evolució d’aquests sons segons la seva posició en la paraula (inicial, interna o final); anàlisi de la procedència en català d’alguns sons finals.

Cultura- Després de la lectura del text, anàlisi en un text llatí traduït del procés de metamorfosi patit

per Dafne.




- Extracció d’informació sobre les transformacions d’éssers humans en constel·lacions i anàlisi d’un cas per mitjà d’un text i un mapa celeste.

Activitats d’avaluació- Anàlisi morfològica de formes verbals llatines i esment de les formes corresponents en

català.- Selecció i traducció d’oracions simples llatines i determinació de les funcions del nominatiu i

vocatiu.- Donada una sèrie d’oracions, esment del tipus que són segons l’actitud del parlant.- Realització de traduccions de català a llatí mantenint l’actitud del parlant (es poden fer servir

oracions de la pàg. 27).- Selecció d’algunes paraules catalanes, esment de les corresponents llatines i assenyalament

de l’evolució de les consonants destacades.- Proposta d’un text que pertanyi a la literatura catalana del segle XVII (Francesc Vicent

Garcia) i localització en aquest text de mites de transformació.




Unitat 3. El llegat romàObjectius- Transformar oracions passives en actives i a l’inrevés sabent-ne determinar les funcions i els

casos que intervenen en l’estructura de l’oració simple llatina.- Traduir oracions simples, actives i passives, analitzant-ne la funció dels elements,

especialment dels que van en cas ablatiu.- Reconèixer la formació dels verbs irregulars i els verbs deponents més habituals.- Explicar l’origen de sons catalans procedents de l’evolució de consonants llatines agrupades i

geminades.- Conèixer restes arqueològiques romanes i, també, museus que es poden visitar en l’actualitat

per a admirar-hi part del llegat romà.

ContingutsConceptes- La veu passiva: temps i modes.- Els verbs deponents.- Els verbs irregulars més usuals.- L’oració passiva.- Casos: l’ablatiu.- Consonants agrupades i consonants geminades.- El llegat romà: empremtes arqueològiques.Procediments- Formació dels temps del tema de present i del tema de perfet de la veu passiva (indicatiu,

subjuntiu).- Identificació de les característiques dels verbs deponents.- Reconeixement de les principals irregularitats dels verbs irregulars.- Localització de verbs en el diccionari.- Comparació de l’estructura de l’oració passiva en llatí i en català.- Identificació dels constituents bàsics de l’oració passiva.- Transformació d’oracions actives en passives i a l’inrevés.- Identificació dels usos i les funcions de l’ablatiu.- Reconeixement de l’evolució de grups de consonants i consonants geminades.- Identificació de restes arqueològiques de les antigues províncies romanes a Hispània.Valors- Curiositat per comparar estructures sintàctiques llatines i catalanes.




- Gust per corregir les pròpies produccions escrites tenint en compte el que es coneix sobre la sintaxi dels casos llatins.

- Interès per visitar museus en els quals es pot admirar part del llegat romà.

Activitats d’aprenentatgeLlengua llatina- Després de la classificació dels temps verbals en temes de present i de perfet, presentació

dels trets generals de la formació dels temps simples i compostos de la veu passiva; observació i formació dels temps de la veu passiva del mode subjuntiu i indicatiu.

- Presentació dels verbs deponents incidint en la seva forma passiva i la seva traducció activa.- Després de l’oferiment d’una llista senzilla dels verbs irregulars més freqüents, observació de

les irregularitats que presenten en els temes de present.- Després de la localització de determinats verbs en una pàgina del diccionari, observació de la

informació que ens ofereix sobre verbs en veu passiva, verbs deponents i verbs irregulars.- Després de la comparació d’una oració llatina en llatí i la corresponent en català,

assenyalament del subjecte pacient, el verb i el complement agent; relació de cada element amb un cas llatí; anàlisi de les construccions que pot presentar l’oració passiva (personal i impersonal).

- A partir de la classificació de complements circumstancials en tres grans grups (separació, instrument i lloc), lectura i anàlisi d’oracions que contenen usos concrets de l’ablatiu; record de les preposicions d’ablatiu.

Evolució del llatí- Després de la classificació de les consonants llatines en agrupades o geminades, observació a

partir de paraules de l’evolució d’aquests sons llatins segons la seva posició en la paraula.- Gràcies a la lectura d’una fitxa, extracció d’informació sobre el primer testimoni escrit de la

llengua llatina i observació d’alguns trets.Cultura- Després de la localització en un mapa de les principals divisions d’Hispània existents en

l’època de Dioclecià, explicació de les principals restes arqueològiques que es poden visitar actualment en diverses zones de la Península; lectura de la traducció d’un text llatí sobre les illes Canàries.

Activitats d’avaluació- Anàlisi de les funcions dels ablatius en una sèrie d’oracions (es poden utilitzar algunes

oracions de la pàg. 41).- Selecció de dues o tres oracions actives i transformació d’aquestes oracions en passives.




- Compleció d’una graella amb formes dels verbs deponents i formes dels verbs irregulars.- Explicació de la procedència d’alguns sons consonàntics catalans a partir d’una sèrie de

paraules (per exemple: auricula > orella, apicula > abella, scutu > escut, plaga > llaga).- Redacció d’un tema breu esmentant algunes restes arqueològiques que podem visitar en

l’actualitat.




Unitat 4. Les empremtes del passatObjectius- Reconèixer els noms llatins i el seu ús com a adjectius o com a pronoms pròpiament dits.- Reconèixer els adverbis d’ús freqüent i formar adverbis a partir d’adjectius.- Analitzar oracions en les quals apareguin adjectius en diferent grau i saber identificar els

termes de comparació i els grups de relació en els superlatius.- Agrupar els numerals segons la idea que expressen.- Reconèixer els diversos usos i funcions del cas acusatiu.- Traduir i compondre oracions simples.- Traduir textos senzills comentant-ne aspectes concrets.- Formar paraules llatines derivades mitjançant l’ús de sufixos.- Reconèixer en paraules catalanes sufixos d’origen llatí.- Apreciar les empremtes del passat romà.

ContingutsConceptes- Els pronoms.- L’adverbi.- Els numerals.- Els graus de l’adjectiu: positiu, comparatiu i superlatiu.- Casos: acusatiu.- Derivació: sufixació.- El llegat romà.Procediments- Classificació dels pronoms segons el seu ús.- Identificació del doble ús de pronoms-adjectius.- Classificació dels adverbis més freqüents.- Relació d’adverbis amb pronoms.- Identificació i classificació de numerals segons el seu ús com a adverbis o com a adjectius.- Reconeixement dels graus de l’adjectiu.- Determinació del primer i el segon terme de comparació.- Determinació de l’ús del genitiu com a indicador del grup de relació del superlatiu.- Reconeixement dels usos i funcions del cas acusatiu.- Formació de paraules derivades llatines mitjançant l’ús de sufixos.- Classificació de sufixos llatins en denominatius i verbals.- Identificació de sufixos llatins en paraules catalanes.




- Localització de les principals restes arqueològiques a Hispània i a la Mauritània Tingitana.Valors- Valoració de l’ús de sufixos llatins per a formar paraules derivades en català.- Apreciació per la conservació de restes arqueològiques.

Activitats d’aprenentatgeLlengua llatina- Després de la classificació dels pronoms en tres grups, presentació de l’ús dels pronoms

personals, reflexius, demostratius i d’identitat; comparació de l’ús d’is, ea, id com a pronoms i adjectius.

- Després de la presentació de la classificació dels adverbis segons la idea expressada, selecció d’alguns dels més usuals establint-ne la correspondència amb els adverbis en català.

- Anotació dels numerals i la idea que expressen; repàs de la declinació d’alguns d’ells.- A partir del record dels tres graus de l’adjectiu, comentari de la formació d’oracions amb

adjectius en grau comparatiu i en grau superlatiu; localització dels dos termes de comparació i les construccions més usuals; observació de l’ús del genitiu amb relació al grau superlatiu.

- Després de l’explicació de la idea bàsica del cas acusatiu, presentació de les funcions més habituals d’aquest cas; anàlisi d’exemples de doble acusatiu.

Evolució del llatí- Presentació dels recursos que té el llatí per a formar paraules derivades; presentar els sufixos

denominatius i verbals i observació de com es produeixen canvis semàntics o de categories gramaticals per mitjà del seu ús; donada una sèrie de sufixos denominatius llatins, observació de la seva evolució i presència en paraules derivades en català.

Cultura- Després de la lectura dels textos, extracció de les principals restes arqueològiques que es

poden visitar a Andalusia, Galícia...

Activitats d’avaluació- Comentari de l’ús i la funció dels pronoms llatins en oracions que els continguin.- Anàlisi, ordenació i tradució d’oracions fixant-se especialment en l’ús de pronoms, adverbis i

funcions del cas acusatiu (es poden seleccionar algunes oracions de les pàg. 56 i 57).- Formació de paraules derivades en català amb aquests sufixos: -al, -ari, -il, -ina.- Confecció d’un mural per grups per tal de recollir fotografies de restes arqueològiques i

acompanyament d’aquestes fotografies de breus comentaris.




Unitat 5. El Dret romàObjectius- Distingir les oracions simples i les oracions compostes.- Determinar els grups existents d’oracions compostes.- Reconèixer i analitzar oracions compostes per mitjà de coordinació.- Traduir i compondre proposicions coordinades.- Traduir textos senzills en què apareixen els diversos usos del genitiu i del datiu.- Utilitzar sufixos denominatius llatins per a formar adjectius a partir de substantius.- Identificar paraules d’origen llatí en l’àmbit de la informàtica.- Valorar la presència de sufixos i ètims llatins en la llengua catalana.- Identificar les fases del Dret romà al llarg de la història de Roma.- Reconèixer en el Dret actual usos i formes que van nèixer en el Dret romà i que perduren en

l’actualitat.

ContingutsConceptes- L’oració composta.- Proposicions coordinades i juxtaposades.- Casos: genitiu i datiu.- El Dret romà.Procediments- Identificació de proposicions coordinades i subordinades.- Classificació de proposicions coordinades.- Identificació d’usos i funcions del genitiu i del datiu.- Traducció i composició d’oracions.- Traducció de textos originals.- Identificació i ús de sufixos denominatius.- Reconeixement de l’ús del llatí en els segells de manufactura.- Determinació de les fases i evolució del Dret romà.Valors- Valoració de la presència de sufixos i ètims llatins en el lèxic de la llengua catalana.- Valoració del Dret romà com a font del Dret actual.

Activitats d’aprenentatgeLlengua llatina




- Presentació del concepte de proposició i classificació de proposicions coordinades i subordinades; establiment de diferències entre aquestes.

- A partir de l’observació dels enllaços coordinants, establiment de les classes de proposicions coordinades.

- A partir del record del valor bàsic del genitiu, classificació dels diferents usos segons la categoria gramatical de què depengui el genitiu.

- Després de la determinació de les tres idees bàsiques del datiu, presentació dels diversos usos i funcions d’aquest cas en diverses oracions model.

Evolució del llatí- Després de la presentació dels sufixos denominatius més freqüents, derivació d’adjectius a

partir de substantius.- Per mitjà de la lectura d’una fitxa, adquisició d’informació sobre l’ús del llatí vulgar en els

segells de manufactura; comparació d’aquests segells amb etiquetes de productes actuals.Cultura- A partir de la lectura dels textos, realització d’un esquema que reculli les fases de l’evolució

del Dret romà.

Activitats d’avaluació- Selecció d’una sèrie d’oracions compostes per coordinació, anàlisi i traducció d’aquestes

oracions.- Traducció d’un text senzill i resposta a unes qüestions (es pot emprar el text de la pàg. 69).- Formació de paraules derivades en català per mitjà de l’ús d’aquests sufixos: -aci, -à, -ari, -

at/-ut, -bre, -ic, -il.- Realització d’un col·loqui sobre la presència del Dret romà en el Dret actual.




Unitat 6. La literaturaObjectius- Reconèixer les funcions pròpies de l’infinitiu amb valor nominal.- Identificar en oracions la proposició principal i la proposició subordinada substantiva o

completiva.- Determinar les funcions que duu a terme una proposició subordinada completiva.- Reconèixer les relacions temporals de simultaneïtat, anterioritat i posterioritat que

s’estableixen entre el verb de la proposició principal i l’infinitiu de la subordinada.- Identificar sufixos i ètims d’origen grec i fer-los servir per a ampliar el vocabulari propi.- Situar en una època determinada la producció literària llatina.- Conèixer les característiques dels gèneres literaris.

ContingutsConceptes- L’infinitiu.- Oracions d’infinitiu.- Etapes de la literatura llatina.- Els gèneres literaris.Procediments- Identificació de les formes d’infinitiu de la veu activa i de la veu passiva.- Reconeixement dels valors de l’infinitiu com a nom i com a verb.- Distinció entre construcció concertada i no concertada.- Identificació de la funció de complement directe que duu a terme una proposició d’infinitiu.- Reconeixement dels valors temporals de l’infinitiu respecte del verb de la proposició

principal.- Traducció i composició d’oracions en què apareixen proposicions subordinades substantives

o completives d’infinitiu.- Determinació de sufixos i components grecs en el lèxic del català.- Detecció de les grans etapes de la literatura llatina.- Caracterització dels gèneres literaris en el marc de la literatura llatina.Valors- Aplicació d’estructures apreses per a la millora de les produccions escrites en la pròpia

llengua.

Activitats d’aprenentatgeLlengua llatina




- Per mitjà de l’observació de les terminacions pròpies d’infinitiu, formació dels tres temps d’infinitiu de la veu activa i de la veu passiva.

- Mitjançant la lectura i l’anàlisi d’oracions model, classificació dels usos i funcions de l’infinitiu amb valor nominal.

- Observació de dues oracions i distinció de la construcció d’infinitiu concertada i la no concertada; determinació per mitjà d’exemples de les funcions dels constituents immediats en les construccions no concertades.

- Anàlisi de diverses oracions per a localitzar-hi les relacions temporals que s’estableixen entre el verb de la proposició principal i l’infinitiu de la subordinada; aportació d’exemples de com aquestes oracions es poden traduir en català.

Evolució del llatí- Després de l’explicació dels termes sufix i ètim, escriptura de paraules catalanes derivades

amb components grecs.Literatura- Després de la lectura del text, elaboració d’un esquema que reflecteixi les etapes de la

literatura llatina.- Compleció d’un quadre sinòptic amb els trets característics dels diversos gèneres literaris.

Activitats d’avaluació- Anàlisi de la funció de l’infinitiu en una sèrie d’oracions (es poden fer servir algunes

oracions de la pàg. 77).- Donada una sèrie d’oracions, indicació de les relacions temporals que s’estableixen entre les

proposicions (es poden fer servir algunes oracions de la pàg. 81).- Anàlisi, ordenació i traducció d’oracions amb infinitius i comentari de la seva funció i les

relacions temporals.- Escriptura d’algunes paraules en català que continguin aquests components grecs: -grafia, -

logia, -teca.- Exposició oral de les característiques dels gèneres literaris llatins comparant-los amb els trets

dels gèneres de les literatures pròpies.




Unitat 7. Didàctica i novel·laObjectius- Distingir les diferents construccions en què pot aparèixer un infinitiu.- Formar paraules per mitjà de l’ús d’ètims grecs.- Ampliar el vocabulari de l’àmbit científic per mitjà de l’ús de termes d’origen grec.- Identificar els trets de la llengua llatina emprada en inscripcions.- Reconèixer i situar en un marc cronològic etapes literàries llatines, els gèneres de la didàctica

i la narrativa, i alguns autors.- Traduir textos didàctics i narratius senzills.- Valorar la transmissió i pervivència de la didàctica i narrativa llatines.

ContingutsConceptes- Construcció personal d’infinitiu.Procediments- Identificació de les funcions de les proposicions subordinades substantives d’infinitiu.- Reconeixement de components grecs en el lèxic del català.- Lectura d’inscripcions llatines.- Classificació d’autors i obres segons el gènere de la didàctica i la narrativa.- Anàlisi i traducció de textos didàctics i narratius.Valors- Apreciació per la pervivència de trets i personatges de la literatura llatina en l’actualitat.- Valoració de l’evolució de temes i personatges clàssics al llarg de la història de la literatura

universal.

Activitats d’aprenentatgeLlengua llatina- Després del record de les característiques de les construccions d’infinitiu no concertades,

anàlisi de la funció de subjecte de les proposicions d’infinitiu.- Observació en una oració dels trets de la construcció impersonal d’infinitiu, traducció literal

de l’oració i ús de la passiva reflexa en català per a millorar-la.Evolució del llatí- Deducció del significat de components grecs en paraules de l’àmbit científic.- Després de la lectura de la fitxa, extracció d’informació sobre les inscripcions llatines

trobades a Pompeia.Literatura




- Situació en un eix cronològic dels gèneres de la didàctica i la narrativa.- Després de la lectura dels textos, extracció dels trets de la didàctica i els seus subgèneres més

usuals en la literatura llatina: faula, prosa científica i tècnica.- Resum mitjançant un esquema dels trets de la narrativa llatina; obtenció d’informació sobre

Petroni i Apuleu; comparació d’alguns trets amb produccions d’altres èpoques.

Activitats d’avaluació- Transformació d’oracions personals d’infinitiu en oracions d’infinitiu amb funció de subjecte

(es poden fer servir oracions de l’exercici 3 de la pàg. 91).- Traducció d’un text de dues línies i comentari de la funció dels infinitius que hi apareguin.- Redacció d’un tema en el qual es mostri l’ús habitual de paraules d’origen grec en textos

científics.- Realització d’un col·loqui per a comentar les semblances i diferències entre els graffiti llatins

i els actuals.- Traducció d’una faula llatina i comparació de la traducció amb una altra de literària per a

observar-ne els errors i mirar de millorar-ne l’estil.- Esment dels personatges de la literatura o el cinema actuals que tinguin el seu origen en la

literatura llatina.




Unitat 8. Història: Juli CèsarObjectius- Reconèixer i traduir construccions de participi absolutes i concertades.- Reconèixer els sufixos llatins més freqüents en la formació de paraules derivades.- Formar verbs i substantius per mitjà de l’ús de sufixos.- Reconèixer els trets del llatí de les malediccions.- Identificar les etapes del gènere de la història en la literatura llatina.- Conèixer l’obra de Juli Cèsar i el context en què es va produir.- Apreciar la pervivència d’esdeveniments narrats per Juli Cèsar en manifestacions de

l’actualitat.

ContingutsConceptes- El participi.- Construcció absoluta i construcció concertada.- Història.- Juli Cèsar.Procediments- Identificació de les formes de participi.- Establiment de relacions temporals per mitjà de l’ús del participi.- Traducció de les formes de participi.- Identificació de les construccions de participi: absolut i concertat.- Formació de derivats: verbs de substantius o adjectius; substantius derivats d’adjectius.- Identificació dels trets del llatí emprat en les tabellae defixionum.- Identificació del vocabulari emprat per Cèsar en les seves obres.Valors- Ampliació del vocabulari català per mitjà de l’ús de sufixos llatins.- Ús del llatí com a mitjà de suport per a millorar l’ús del català.- Valoració de la presència de dades històriques procedents de l’obra de Cèsar en publicacions

actuals (el còmic).

Activitats d’aprenentatgeLlengua llatina- Després de l’observació de la doble naturalesa del participi com a adjectiu i com a verb,

escriptura de les formes de participi en els quatre temps.




- Per mitjà de l’ús de frases model, anàlisi de la relació temporal del participi amb el verb principal; pràctica de la traducció dels participis.

- Per mitjà de la comparació de dues oracions model, observació de les característiques del participi concertat i del participi absolut; anàlisi de la construcció tipus Cicerone consule.

Evolució del llatí- Després de l’observació de l’ús de sufixos llatins denominatius, formació de verbs a partir de

substantius o adjectius, i substantius derivats d’adjectius; ús de sufixos catalans procedents de llatins per a formar verbs derivats en català.

- Per mitjà de la lectura de la fitxa, extracció d’informació sobre l’ús que es feia de les tabellae defixionum.

Literatura- Localització en l’eix cronològic de les fases del gènere de la història i situació de Juli Cèsar.- Obtenció d’informació sobre Juli Cèsar i la seva obra i plasmació en un resum; observació

de la pervivència de l’obra de Juli Cèsar en l’àmbit del còmic.- Traducció de textos de l’obra de Juli Cèsar.

Activitats d’avaluació- Selecció d’algunes oracions, traducció d’aquestes i comentari de l’ús dels participis (es

poden fer servir algunes oracions de la unitat).- Formació de paraules derivades en català emprant sufixos llatins.- Esment de les característiques de les tabellae defixionum.- Comentari d’aspectes relacionats amb la seva història, l’exèrcit, la vida quotidiana, en

còmics d’Astèrix i Obèlix.




Unitat 9. Història (i II)Objectius- Identificar el gerundi, el gerundiu i el supí com a formes nominals del verb llatí.- Analitzar i traduir oracions compostes en les quals hi ha proposicions subordinades de

relatiu, causals i substantives.- Formar verbs derivats de substantius.- Reconèixer en el lèxic català sufixos de procedència llatina.- Reconèixer els grans autors del gènere de la història i valorar-los com a font de

manifestacions culturals de l’actualitat (cinema i televisió).

ContingutsConceptes- Gerundi, gerundiu i supí.- Oracions de relatiu.- La partícula quod.Procediments- Identificació i ús de les formes nominals del verb.- Reconeixement de les proposicions subordinades adjectives.- Identificació del mode del verb de les proposicions subordinades de relatiu.- Reconeixement dels usos de quod.- Formació de substantius derivats de verbs.- Identificació de les grans fases del gènere de la història i dels seus màxims exponents.- Reconeixement de les característiques de la llengua de Sal·lusti.- Traducció de textos històrics.Valors- Interès per emprar el llatí com a instrument per a comprovar l’ortografia d’algunes paraules

catalanes.- Curiositat per conèixer termes de l’àmbit científic procedents de les llengües clàssiques.- Valoració de la història de Roma com a tema principal de produccions televisives i

cinematogràfiques.

Activitats d’aprenentatgeLlengua llatina- Després de l’observació de la formació de la forma de gerundi segons les diverses

conjugacions, declinació d’aquest en acusatiu, genitiu, datiu i ablatiu posant-hi els matisos corresponents en cada cas.




- Després de la presentació del gerundiu i de l’observació de la seva formació, declinació del gerundiu i el substantiu que l’acompanya en els casos d’acusatiu, genitiu i datiu; comparació de les seves funcions amb les del gerundi.

- Formació del supí d’alguns verbs i anàlisi dels matisos que aporta en unes oracions model.- Unió de dues oracions simples per a formar una oració composta per mitjà de la

transformació d’una de les oracions en proposició subordinada de relatiu; traducció de diverses oracions tenint en compte el matís expressat pel mode del verb de la proposició de relatiu.

- Després del record de la forma a la qual correspon originàriament quod, presentació de les diverses proposicions que introdueix i traducció d’aquestes proposicions segons el matís que aporti el verb de la subordinada.

Evolució del llatí- Observació i classificació d’una sèrie de sufixos; formació de substantius a partir de verbs;

observació de com han anat evolucionant els sufixos llatins i els que perduren en català.Literatura- Esquema dels trets i les etapes del gènere de la història emprant com a exemples diversos

autors llatins, com ara Sal·lusti, Titus Livi, Tàcit, Suetoni...- Traducció de textos històrics de Sal·lusti després d’observar les característiques del seu

llenguatge.- Anàlisi d’uns cartells cinematogràfics i extracció d’informació; realització d’un treball

senzill per a comparar els fets històrics amb la seva versió cinematogràfica o televisiva.

Activitats d’avaluació- Escriptura de tres oracions; en cadascuna hi ha d’aparèixer una forma nominal; lectura

d’aquestes oracions a classe i anàlisi conjunta.- Anàlisi, traducció i comentari d’oracions en les quals hi hagi una proposició de relatiu.- Selecció d’oracions de la unitat i presa d’aquestes com a exemple per a explicar els usos de

quod.- Explicació del significat d’unes paraules tenint en compte el sufix emprat en la seva

derivació (es poden fer servir paraules de la pàg. 120).- Exposició en un tema escrit de les relacions de Roma, la seva història i el món del cinema en

l’actualitat; comentari d’alguna pel·lícula que s’hagi vist referent a aquest tema.




Unitat 10. Oratòria i epistolografiaObjectius- Diferenciar els usos de la partícula cum com a proposició o com a conjunció.- Reconèixer els principals valors de la conjunció cum segons que vagi amb indicatiu o amb

subjuntiu.- Aprendre el significat dels principals sufixos llatins.- Ampliar el propi vocabulari per mitjà de l’ús de la sufixació culta.- Reconèixer la importància de l’oratòria en la vida pública de Roma.- Analitzar i traduir textos forenses i epistolars.

ContingutsConceptes- La partícula cum: preposició, conjunció.- L’oratòria: Ciceró.- L’epistolografia: Plini el Jove.Procediments- Identificació dels usos de cum com a preposició i com a conjunció.- Reconeixement dels diferents valors de cum segons el mode verbal de la proposició que

introdueix.- Identificació de les locucions amb la partícula cum més freqüents.- Ús i maneig del diccionari: recerca del significat correcte dels verbs.- Ús de sufixos verbals per a derivar adjectius.- Identificació de les diferències entre llatí clàssic i llatí vulgar.- Contextualització de l’oratòria.- Determinació dels trets de l’oratòria en general i de Ciceró en particular.- Reconeixement de les característiques del gènere epistolar.- Traducció de textos forenses i epistologràfics.Valors- Apreciació del diccionari com a estri útil per a la traducció.- Valoració del llatí com a llengua de la qual prové la pròpia.- Reconeixement de la importància de l’oratòria en la vida pública romana.

Activitats d’aprenentageLlengua llatina- Després de la distinció de les dues funcions de la partícula cum, presentació dels usos de cum

com a preposició per a introduir complements circumstancials de mode i companyia; examen




de les funcions de cum com a conjunció que introdueix diverses proposicions subordinades adverbials.

- Donada una entrada de diccionari, observació de les diverses accepcions que presenta un verb i selecció de l’accepció més adequada segons el context.

Evolució del llatí- Després del coneixement del significat que aporten una sèrie de sufixos, formació d’adjectius

derivats de verbs.- Per mitjà de la lectura d’una fitxa, observació de les característiques de l’Appendix Probi,

descobrint-ne, per mitjà dels exemples, dades per a reconèixer l’origen del sons i paraules de les llengües romàniques.

Literatura- Per mitjà de l’ús de l’eix cronològic, situació del gènere de l’oratòria i els seus representants

principals, i indicació també d’alguns fets històrics destacables.- Després de la lectura del text, anàlisi de la importància de l’oratòria en la vida pública

romana i extracció d’informació sobre Ciceró.- Extracció de les característiques del gènere de l’epistolografia i anàlisi d’aquestes en textos;

observació de l’estructura d’una epístola. Traducció de textos d’oratòria i epistolografia.

Activitats d’avaluació- Comentari dels diversos usos de cum després de la traducció d’oracions.- Presentació d’un esquema amb els usos de cum com a conjunció.- Donada una sèrie de paraules, explicació del seu significat i l’ètim llatí del qual procedeixen:

pla, colze, obrar...- Escriptura de les paraules catalanes procedents de cantare, distare, adolescere.- Redacció d’un escrit breu en el qual s’expliquin les característiques de l’oratòria i de

l’epistolografia.




Unitat 11. ÈpicaObjectius- Diferenciar l’ús de les partícules ut i ne segons que funcionin com a adverbis o com a

conjuncions.- Reconèixer els principals valors de les conjuncions ut i ne segons que vagin amb verbs en

mode indicatiu o verbs en mode subjuntiu.- Reconèixer i diferenciar la composició pròpia i impròpia.- Formar paraules compostes a partir de lexemes llatins.- Explicar els canvis que han patit les paraules compostes llatines fins a arribar a la nostra

llengua.- Reconèixer els trets del llatí eclesiàstic.- Diferenciar les grans etapes de l’èpica llatina.- Reconèixer els trets generals de l’èpica i els seus principals autors i obres.- Valorar la importància d’aquest gènere i la seva pervivència en la nostra literatura.

ContingutsConceptes- Les partícules ut i ne.- La composició de paraules: pròpia i impròpia.- L’èpica llatina.Procediments- Identificació dels usos d’ut i ne com a adverbis.- Reconeixement dels valors d’ut i ne segons el mode del verb que introdueixen.- Distinció entre composició pròpia i impròpia.- Determinació del context que emmarca la producció de l’èpica.Valors- Anàlisi de l’obra de Virgili com a exponent del gènere èpic. - Valoració de la pervivència del gènere èpic en la nostra literatura.

Activitats d’aprenentatgeLlengua llatina- Després de la presentació de l’ús d’ut com a adverbi, anàlisi dels matisos que aporta;

classificació dels usos i funcions d’ut com a conjunció per mitjà de l’observació i traducció d’oracions que la contenen.

- Després de la distinció de la doble naturalesa de ne, anàlisi dels valors i usos d’aquesta partícula com a adverbi; realització d’un esquema amb els principals usos de ne com a




conjunció. Aprofitant l’ús de ne com a partícula negativa, record dels casos de doble negació en llatí.

Evolució del llatí- Després de l’establiment de la diferència entre derivació i composició, presentació i anàlisi

de paraules compostes en llatí, comparant-les amb paraules compostes en català.- Presentació dels trets de la composició pròpia i impròpia en llatí; observació de les categories

que intervenen en la composició pròpia i el resultat que se n’obté; observació de les relacions en què es basa la composició impròpia; establiment de les diferències entre totes dues.

- Després de la lectura d’una fitxa, extracció d’informació sobre el llatí eclesiàstic.Literatura- Situació en un eix cronològic de les principals etapes de l’èpica llatina; lectura d’un poema

català i localització en aquest poema detemes de l’èpica grega i llatina.- Per mitjà de la lectura del text, obtenció dels trets principals de l’èpica llatina; comparació

d’aquests trets amb els de l’èpica catalana; observació de les característiques de l’obra de Virgili com a exponent de l’èpica.

- Traducció d’un text èpic localitzant-hi alguns trets d’aquest gènere.

Activitats d’avaluació- Donades unes oracions, anàlisi i explicació dels usos d’ut i ne.- Explicació de la diferència entre composició pròpia i impròpia a partir de les paraules

naufragus i respublica.- Redacció d’un text breu per a explicar el que es coneix sobre el llatí eclesiàstic.- Esment dels trets característics de l’èpica exemplificant-los amb referències llatines i

catalanes.




Unitat 12. Èpica (i II)Objectius- Analitzar i traduir proposicions subordinades comparatives, causals i finals.- Copsar els diversos matisos que vénen expressats per l’ús dels diversos modes verbals.- Deduir la formació i el significat de paraules que utilitzen preposicions llatines en la seva

formació.- Identificar paraules castellanes sinònimes que tenen formes diferents perquè deriven de

prefixos llatins o grecs.- Conèixer les característiques principals d’obres del gènere èpic i d’alguns dels seus

representants.- Apreciar en algun fragment la bellesa dels versos èpics.

ContingutsConceptes- Proposicions subordinades adverbials: comparatives, causals i finals.- Ovidi i Lucà.Procediments- Identificació i anàlisi de proposicions subordinades adverbials comparatives, causals i finals.- Identificació de les preposicions llatines més freqüents en la formació de paraules compostes.- Deducció del significat de paraules catalanes que incorporen preposicions llatines.- Identificació de les obres d’Ovidi i Lucà.ValorsHàbit d’incorporar lèxic d’origen grecollatí en les pròpies produccions.Apreciació per la bellesa dels versos llatins.

Activitats d’aprenentatgeLlengua llatina- Després del record de la formació i l’ús de les proposicions subordinades comparatives en

català, presentació i anàlisi de proposicions comparatives en llatí; classificació dels principals nexes.

- Després del coneixement del valor expressat per les proposicions finals, classificació de les conjuncions llatines que s’empren en aquest tipus de subordinades.

- Després de recordar els nexes més usuals de les causals en català, presentació dels de les proposicions causals llatines; comparació de proposicions causals catalanes i llatines observant especialment el mode dels verbs de les subordinades.

Evolució del llatí




- Observació de les preposicions llatines més usuals en la composició de paraules i els canvis fonètics que pateixen.

Literatura- Per mitjà de la lectura del text, obtenció d’informació sobre l’obra d’Ovidi i la de Lucà i

plasmació d’aquesta informació en un esquema; traducció d’alguns textos d’Ovidi.

Activitats d’avaluació- Selecció d’unes oracions (poden ser de les pàgines 162-163) i comentari dels nexes emprats

en la construcció de proposicions comparatives, causals i finals.- Explicació del significat i origen d’aquestes paraules: intramuscular, telèfon, benefactor i

eufonia.- Escriptura de paraules catalanes en què apareguin aquests prefixos: extra-, inter-, abs-.- Presentació d’un escrit breu i esquemàtic en què es recullin els principals trets de l’èpica, els

seus exponents i les seves obres significatives.




Unitat 13. LíricaObjectius- Analitzar i traduir proposicions subordinades adverbials consecutives, concessives i

condicionals.- Copsar els diversos matisos que s’expressen per mitjà de la utilització dels modes indicatiu i

subuntiu.- Formar paraules catalanes en què entren preposicions llatines emprades com a prefixos.- Relacionar noms de topònims catalans amb els seus significats etimològics llatins.- Reconèixer els trets de la lírica i dels seus principals subgèneres.- Conèixer alguns autors representants de la lírica.- Apreciar la bellesa dels poemes lírics per mitjà de la traducció d’algun fragment.

ContingutsConceptes- Proposicions subordinades adverbials: concessives, consecutives i condicionals.- La lírica: subgèneres i autors.Procediments- Identificació i anàlisi de proposicions subordinades adverbials.- Traducció i composició d’oracions.- Fomació de paraules compostes per mitjà de l’ús de preposicions.- Identificació de l’ús del llatí a partir del segle X.- Contextualització del gènere líric i dels seus principals representants.- Identificació dels trets dels principals subgèneres lírics.- Reconeixement de preposicions llatines en paraules derivades catalanes.Valors- Apreciació pels representants de la lírica, especialment, dels nascuts a Hispània.- Valoració de la bellesa dels poemes lírics.- Curiositat per descobrir, en la llengua i literatura catalanes, frases i tòpics de la lírica llatina.

Activitats d’aprenentatgeLlengua llatina- A partir de la comparació de proposicions subordinades consecutives en català i llatí,

presentació dels diversos nexes llatins i el matís que aporten en les diverses construccions.- Després del record de les conjuncions emprades en català per a introduir proposicions

subordinades concessives, presentació d’un quadre amb els nexes emprats en llatí; presentació de proposicions amb els diversos nexes i anàlisi del matís que aporten.




- Per mitjà de la presentació dels trets de les proposicions condicionals en català, presentació de les proposicions llatines i anàlisi dels modes verbals que hi predominen.

Evolució del llatí- Per mitjà de la classificació de preposicions llatines, deducció del significat que aporten a les

paraules llatines compostes; observació de l’evolució d’aquestes preposicions al seu pas al català.

- Després de la lectura d’una fitxa, explicació de qui van ser els goliards i el llatí que empraven.

Literatura- Després de la informació llegida sobre l’origen de la paraula lírica, reconeixement d’altres

paraules del mateix camp emprades en l’actualitat per a identificar gèneres o conceptes literaris.

- Per mitjà de la informació oferta pel text, presentació de forma esquemàtica dels principals subgèneres lírics: elegia i epigrama; traducció d’alguns textos literaris.

Activitats d’avaluació- Compleció d’oracions concessives amb el verb en el mode que correspongui (es pot fer

servir l’exercici 2 de la pàgina 169).- Detecció de la pròtasi i l’apòdosi en oracions condicionals i traducció d’aquestes (es poden

emprar les de la pàg. 172).- Fomació de dues oracions consecutives en català i traducció d’aquestes oracions al llatí.- Selecció de dos verbs catalans i escriptura de derivats emprant preposicions d’origen llatí.- Realització d’un col·loqui per a comentar la influència de la lírica llatina en la catalana,

aportant exemples de l’ús de tòpics i frases en textos catalans.




Unitat 14. TeatreObjectius- Identificar les formes de la conjugació perifràstica i conèixer les diverses idees que es poden

expressar per mitjà del seu ús.- Determinar els diversos tipus d’oracions interrogatives: simples o dobles, directes o

indirectes.- Analitzar i traduir oracions donant-hi els matisos adequats segons les formes verbals i les

partícules que utilitzin.- Ampliar el propi vocabulari emprant prefixos de procedència llatina.- Reconèixer els principals representants de la comèdia i la tragèdia llatines.

ContingutsConceptes- La conjugació perifràstica.- Oracions interrogatives.- El teatre romà: comèdia i tragèdia.Procediments- Formació de la conjugació perifràstica.- Identificació dels usos de la conjugació perifràstica.- Identificació i anàlisi d’interrogatives directes i interrogatives indirectes.- Formació de paraules compostes.- Reconeixement de les característiques de la comèdia i de la tragèdia llatines.- Contextalització dels autors de teatre llatins.Valors- Interès per la utilització de tots els recursos i les estructures apreses en les traduccions.- Gust per aplicar les estructures llatines en les produccions en llengua materna.- Curiositat per descobrir la pervivència de l’obra de Plaute en produccions posteriors.

Activitats d’aprenentatgeLlengua llatina- Després de l’observació de com es formen els temps de la veu activa i passiva de la

perifràstica, anàlisi dels usos d’aquesta conjugació a partir de la manipulació de frases; classificació de les perífrasis catalanes més usuals per a traduir la perifràstica llatina.

- Classificació de les oracions interrogatives llatines en directes i indirectes; observació de les partícules més freqüents en les interrogatives directes simples totals i simples parcials; descobriment dels nexes en les interrogatives indirectes.




Evolució del llatí- Després de la classificació de les partícules llatines, deducció del seu significat i formació de

paraules compostes en llatí i en català.Literatura- Per mitjà de l’ús de l’eix cronològic, situació de la producció teatral romana parant esment

en els seus representants; extracció de dades sobre el precedent grec i l’origen del teatre a Roma i observació de la seva pervivència.

- Després de la lectura del text, definició dels subgèneres teatrals romans, extracció de les característiques de la comèdia i de la tragèdia romanes.

- Traducció d’uns textos de la comèdia i comparació de la traducció literal que s’obté amb una traducció literària.

Activitats d’avaluació- Traducció d’unes oracions indicant quina idea s’expressa per mitjà de l’ús de la perifràstica

(es poden emprar les de l’exercici 1 de la pàg. 183).- Presentació mitjançant un esquema dels tipus d’interrogatives llatines aportant exemples en

català.- Escriptura de paraules catalanes que continguin aquestes partícules: re-, semi-, dis-.- Redacció d’un text breu en el qual s’expliquin les característiques de la comèdia llatina,

prenent com a exemple Plaute.- Correcció de la traducció del text de Plaute després de comparar-la amb la d’altres companys

i companyes.




Unitat 15. El llatí en la literaturaObjectius- Reconèixer algunes normes de la consecutio temporum llatina i aplicar-les en la pròpia

llengua.- Identificar els trets de l’estil directe i de l’estil indirecte.- Utilitzar preposicions gregues com a prefixos per a formar paraules derivades en català.- Reconèixer alguns corrents filosòfics i alguns pensadors llatins.- Valorar l’ús de la llengua llatina en la transmissió d’idees i pensaments.- Apreciar la utilització del llatí en èpoques posteriors.- Mostrar curiositat per descobrir l’ús del llatí en el segle XXI.

ContingutsConceptes- Consecutio temporum o concordança temporal.- Corrents filosòfics a Roma.- El llatí medieval i el llatí humanístic.ProcedimentsIdentificació de proposicions subordinades amb el verb en mode indicatiu.Reconeixement de proposicions subordinades amb el verb en mode subjuntiu.Identificació de components grecs en el lèxic català.Reconeixement de l’ús del llatí en textos literaris i filosòfics al llarg de la història.ValorsValoració de la llengua llatina com a eina per a la transmissió d’idees i pensaments.Apreciació per l’ús del llatí en diverses èpoques i, especialment, la seva projecció de futur.

Activitats d’aprenentatgeLlengua llatina- Després de la comprensió del fenomen de la consecutio temporum, aportació de frases en

català per a observar la concordança temporal; després, comparació d’aquesta concordança en el cas del llatí.

- Per mitjà de la comparació d’exemples en català i en llatí, anàlisi dels estils directe i indirecte; transformació de textos d’un estil a l’altre.

Evolució del llatí- Després del reconeixement del significat o la idea que aporta una sèrie de paraules gregues,

formació de paraules derivades en català que les continguin.




- Per mitjà de la lectura dels exemples de paraules llatines emprades en els nostres dies, creació d’altres.

Literatura- Resum de les idees principals dels corrents filosòfics més importants.- Després de la lectura del text, extracció d’informació sobre l’ús del llatí en la literatura

medieval i en la del període humanístic; traducció de textos d’aquestes èpoques.

Activitats d’avaluació- Escriptura d’un text de cinc oracions en català en el qual es mostrin les relacions de

concordança temporal.- Transformació d’oracions d’estil directe a indirecte (es poden emprar algunes oracions de la

pàg. 199).- Formació de paraules derivades en català amb aquestes paraules gregues i formació

d’oracions que les continguin: anfi, epi, hiper, peri.- Oferiment de l’opinió personal sobre la pervivència i el futur del llatí mitjançant un text

breu.



crÈdit 4 - edebe · web viewcontinuïtat. els continguts es van assumint al llarg d’un curs,...

Documents