CFA Mare de Déu de Montserrat

*

* La poesia és una de les formes d'expressió que resulta més subjectiva,

és a dir, sembla que el poeta, l'autor de “carn i os”, ens parlés

directament als lectors. Quan llegim un poema “escoltem” una veu que

expressa les emocions i les idees, els poetes utilitzen el recurs de

construir una veu que és la que “sona” en el poema i a través de la

qual ens identifiquem o no amb els pensaments i emocions expressats;

aquesta veu es coneix com el jo poètic

El jo poètic és el mediador del poeta, doncs a través d'aquest,

manifesta els seus sentiments, desitjos, somnis, raons i experiències;

és la veu a través de la qual els pensaments de l'escriptor o escriptora

adquireixen sentit. El jo poètic dialoga, proposa, suggereix i sedueix a

lectores i lectors.

* 1 Vigila, esperit, vigila;

2 no perdis mai el teu nord;

3 no et deixis dur a la tranquil·la

4 aigua mansa de cap port.

5 Gira, gira els ulls enlaire,

6 no miris les platges roïns,

7 dóna el front an el gran aire;

8 sempre, sempre mar endins.

9 Sempre amb les veles suspeses

10 del cel al mar transparent;

11 sempre entorn aigües esteses

12 que es moguin eternament.

13 Fuig-ne de la terra immoble;

14 fuig dels horitzons mesquins;

15 sempre al mar, al gran mar noble:

16 sempre, sempre mar endins.

17 Fora terres, fora platja;

18 oblida't de tot regrés;

19 no s'acaba el teu viatge;

20 no s'acabarà mai més.

*

*Anàfora

Repetició del mateix mot o grups de mots al començament

de determinats versos o estrofes per reforçar el sentit i

donar-li simetria.

Exemple:

Doneu-me una llanterna: —On és el cavall?

Doneu-me carbons durs i guixos lluminosos,

Doneu-me murs de nit a les ciutats lunars. (J.V. FOIX)

* 1 Vigila, esperit, vigila;

2 no perdis mai el teu nord;

3 no et deixis dur a la tranquil·la

4 aigua mansa de cap port.

5 Gira, gira els ulls enlaire,

6 no miris les platges roïns,

7 dóna el front an el gran aire;

8 sempre, sempre mar endins.

9 Sempre amb les veles suspeses

10 del cel al mar transparent;

11 sempre entorn aigües esteses

12 que es moguin eternament.

13 Fuig-ne de la terra immoble;

14 fuig dels horitzons mesquins;

15 sempre al mar, al gran mar noble:

16 sempre, sempre mar endins.

17 Fora terres, fora platja;

18 oblida't de tot regrés;

19 no s'acaba el teu viatge;

20 no s'acabarà mai més.

*

*Paral·lelisme

Recurs sintàctic que consisteix a repetir una mateixa

estructura en diverses frases seguides:

Exemple:

No hi ha llac tan clar com els teus ulls

ni cap vent tan subtil com els teus dits.” (M. Martí i Pol)

* 1 Vigila, esperit, vigila;

2 no perdis mai el teu nord;

3 no et deixis dur a la tranquil·la

4 aigua mansa de cap port.

5 Gira, gira els ulls enlaire,

6 no miris les platges roïns,

7 dóna el front an el gran aire;

8 sempre, sempre mar endins.

9 Sempre amb les veles suspeses

10 del cel al mar transparent;

11 sempre entorn aigües esteses

12 que es moguin eternament.

13 Fuig-ne de la terra immoble;

14 fuig dels horitzons mesquins;

15 sempre al mar, al gran mar noble:

16 sempre, sempre mar endins.

17 Fora terres, fora platja;

18 oblida't de tot regrés;

19 no s'acaba el teu viatge;

20 no s'acabarà mai més.

*

*Antítesi

consisteix a oposar en una mateixa frase dos mots,

pensaments, expressions, etc., de sentit contrari.

Exemple:

on cada tarda el món s'ordena

entre el repòs i el moviment, (J. S. Pons)

* 1 Vigila, esperit, vigila;

2 no perdis mai el teu nord;

3 no et deixis dur a la tranquil·la

4 aigua mansa de cap port.

5 Gira, gira els ulls enlaire,

6 no miris les platges roïns,

7 dóna el front an el gran aire;

8 sempre, sempre mar endins.

9 Sempre amb les veles suspeses

10 del cel al mar transparent;

11 sempre entorn aigües esteses

12 que es moguin eternament.

13 Fuig-ne de la terra immoble;

14 fuig dels horitzons mesquins;

15 sempre al mar, al gran mar noble:

16 sempre, sempre mar endins.

17 Fora terres, fora platja;

18 oblida't de tot regrés;

19 no s'acaba el teu viatge;

20 no s'acabarà mai més.