llengua catalana i literatura 1 (llengua)

FITXA TÈCNICA: «El monstre de l’Ebre», Thalassa, Canal 33 (4-12-2009).TIPOLOGIA ORAL: Reportatge (exposició).SITUACIÓ COMUNICATIVA: Hi ha una espècie invasora al delta de l’Ebre.Ofereix entrevistes a pescadors, a especialistes i fotografies impactantsd’aquest animal.

COMUNICACIÓ ORAL [ESCOLTAR]

ACTIVITATS

En els primers 30 segons del vídeo, es fa una intro-ducció d’aquest «monstre de l’Ebre». Escriu la infor-mació que aporta aquesta primera part.

Marca amb una creu els aspectes tractats en el vídeo.

arribada del silur a Catalunyaaltres espècies invasoresdimensions del silur adulttècnica de pescaconseqüències per a les altres espècieslloc d’origennombre d’exemplars al Deltamillor hora per pescar-lo

Fixa’t en aquests adjectius que surten al vídeo: im-pressionats, esfereïdors, devastadors. Quines sensa-cions produeixen aquestes paraules en l’espectador?Justifica que s’usin en el reportatge.

Valora l’aportació dels diversos testimonis en elvídeo. Creus que fan més creïble la informació? Con-sideres important la seva col·laboració? Per què?

Recordes la dades que han donat sobre el silur adult?

Pot arribar a fer 5 metres i a pesar 300 kilos.Por arribar a fer 3 metres i a pesar 100 kilos.

5

4

3

2

1

Un monstre a l’Ebre!LLENGUADIMENSIÓ COMUNICATIVA

[158]

Comunicació oralEscoltar: Reportatge.Parlar: L’exposició d’un tema d’història.

Comunicació escritaLlegir: El malalt imaginari, Molière.Escriure: L’exposició: inductiva, deductiva i enqua-drada.

Funcionament de la llenguaGramàtica:L’adverbi: significat i forma. Classificació delsadverbis. Locucions adverbials. Interjeccions: significat iforma.

Projecte TAC: Bloggegem!

Autoavaluació

Competències a punt!

Aprendre a aprendrePreparació d’una exposició: recerca d’informació, recollidade dades, organització de les dades, elaboració del discursi pràctiques expositives.

Social i ciutadanaMesures per a unmónmés sostenible.

Autonomia i iniciativa personalRebuig de la pràctica de casar les dones amb qui la famíliadecideix, sense tenir en compte la seva opinió.

9

Llengua_eso_09:lengu_lite:eso 8/12/10 06:09 Página 158

Feu equips de 3 o 4 alumnes i trieu algun dels temes d’història d’aquestcurs que més us hagi interessat: la prehistòria a Catalunya, la civilitzaciógrega, l’arquitectura i l’art romans... El vostre professor o professora de lamatèria us pot orientar sobre altres temes o subtemes que també puguinser atractius per a la classe.

Abans de preparar l’exposició, cada grup indicarà el tema que tractarà, demanera que tothom sàpiga de què es parlarà en cada sessió. Durant la pre-paració, cal que tingueu en compte:• El contingut (no pot ser repetit del que s’ha treballat a l’aula ni molt llunyà

de l’interès general).• El material de suport que utilitzareu en l’exposició (canó d’imatges, vídeo,

fotografies, llibres...).• Qui exposarà cada una de les parts i com organitzareu el temps previst

per a l’exposició.

El professor o professora ha de saber quina informació aportarà cada grup–tema, materials, temps– per poder organitzar les exposicions.

Observeu entre tots un vídeo on s’exposi algun tema concret: podeu triaruna notícia emesa per televisió o un petit reportatge. Nosaltres us en pro-posem un. Analitzeu-ne els aspectes següents i parleu-ne:

2

1

ACTIVITATS

COMUNICACIÓ ORAL [PARLAR]

L’expert d’històriaEn les unitats anteriors, has hagut de parlar davant dels teus companys icompanyes. Hauràs comprovat que al principi costa una mica controlarla situació i no passar nervis, però a mesura que et vagis enfrontant aaquesta situació, guanyaràs seguretat i et sentiràs molt satisfet d’haveraconseguit sortir-te’n amb èxit. En aquesta unitat exposaràs un tema iuna opinió argumentada, un pas més per agafar pràctica.

[159]

• Cal assajar amb els companysabans d’enfrontar-vos a l’exposi-ció al davant de la classe.

• Comproveu que tot funciona ique disposeu de tot el materialnecessari abans de començar.

• Si algú de vosaltres no està prepa-rat (està nerviós, té ganes de riure,etc.), deixeu l’exposició per a mésendavant.

• El qui parla davant d’un públics’ha d’esforçar perquè tothomsenti bé tot el que diu i ha detenir present que el públic ésmolt sensible a les errades.

• No allargueu l’exposició inneces-sàriament.

això és bàsic!

• Nom del reportatge:

• Parts que el componen:

• Imatges que es presenten:

• Recursos per fixar l’atenció:

• Resultat final: S’ha aconseguit elpropòsit d’informar? Quina partdestaca, de tot el reportatge?

vídeo


[160]

COMUNICACIÓ ESCRITA [LLEGIR]9

MolièrePseudònim de Jean-Baptiste Poque-lin, nascut a París l’any 1622 i mort ala mateixa ciutat el 1673.Autor i actor teatral que l’any 1643va adoptar el nom de Molière i vafundar una companyia de teatreamb la qual va recórrer bona part delterritori francès.Les seves obres són moltes i molt po-pulars, i totes amb elements còmics.En destaquem: Tartuf, Don Joan, Elmisantrop, El malalt imaginari i L’avar.

LA LECTURAEl fragment que t’oferim pertany a l’o-bra de teatre El malalt imaginari. Tractael tema de la hipocondria d’un vell,Argan, obsessionat amb la seva salut.Quan El malalt imaginari s’estava re-presentant per quarta vegada l’any1673, i el paper d’Argan el feia Mo-lière, en arribar al tercer acte, l’actor esva sentir malament i va haver d’inter-rompre’s la funció; al cap de poctemps va morir a casa seva.

El malentès

ESCENA IV

Personatges: Argan (el malalt, home vell i xacrós), Angélique (la filla, noiajove), Toinette (la minyona, jove i astuta)

ARGAN: Escolteu, filla, us he de dir una notícia que potser no us espereu: usdemanen per muller. Què feu?, rieu? És agradable, sí, que us demanin; lesnoies ho troben molt divertit: ah, natura, natura! Pel que veig, filla meva, nocal ni que us pregunti si us voleu casar.ANGÉLIQUE: He de fer tot el que em vulgueu manar, pare.ARGAN: M’alegra tenir una filla tan obedient. El tracte està fet, doncs, i us hepromès.ANGÉLIQUE: Sóc jo, pare, qui ha de seguir cegament la vostra voluntat.ARGAN: La meva dona, la vostra madrastra, volia que us fes ser monja, i lavostra germana petita també: sempre s’hi ha entossudit.TOINETTE, molt fluix: Ja sap prou per què, la dona.ARGAN: No volia accedir al casori, però m’he imposat i ja he donat la meva pa-raula.ANGÉLIQUE: Ah!, pare meu, us dono les gràcies per tantes bondats.TOINETTE: A dir veritat, us ho agraeixo i és l’acció més assenyada que heu duta terme mai de la vida.ARGAN: Encara no he vist la persona; però m’han dit que n’estaria content ique tu també.ANGÉLIQUE: Segur que sí, pare meu.ARGAN: Com, que l’has vist?

Xacrós: Que té mala salut.

Muller: Esposa.


ANGÉLIQUE: Ja que el vostre consentiment m’autoritza a obrir-vos el cor, no usenganyaré si us dic que l’atzar va fer que ens coneguéssim fa sis dies, i que lademanda que us han fet és efecte de la inclinació que, a primera vista, vamsentir l’un per l’altre.ARGAN: Això no és el que m’han dit, però me n’alegro, i val més que les cosesvagin així. Diuen que és un noi alt i ben plantat.ANGÉLIQUE: Sí, pare meu.ARGAN: Ben format.ANGÉLIQUE: Sens dubte.ARGAN: De presència agradable.ANGÉLIQUE: I tant.ARGAN: Amb faccions agradables.ANGÉLIQUE: Molt.ARGAN: Assenyat i de bona família.ANGÉLIQUE: Això mateix.ARGAN: Molt honrat.ANGÉLIQUE: Com no n’hi ha d’altre al món.ARGAN: Que parla bé llatí i grec.ANGÉLIQUE: Això sí que no ho sé.ARGAN: I que d’aquí a tres dies serà metge.ANGÉLIQUE: Ell, pare?ARGAN: Sí. No t’ho ha dit?ANGÉLIQUE: No, això no. Qui us ho ha dit, a vós?ARGAN: El senyor Purgon.ANGÉLIQUE: El senyor Purgon el coneix?ARGAN: Quina pregunta! Bé l’ha de conèixer, si és el seu nebot.ANGÉLIQUE: Cléante, nebot del senyor Purgon?ARGAN: Quin Cléante? Ara parlem del noi que t’ha fet demanar.ANGÉLIQUE : Doncs sí.ARGAN: Doncs és el nebot del senyor Purgon, o sigui el fill del seu cunyatmetge, el senyor Diafoirus; i aquest fill es diu Thomas Diafoirus, i no pas Clé-ante; i hem acordat el casori aquest matí, el senyor Purgon, el senyor Fleu-rant i jo, i demà, aquest aspirant a gendre m’ha de venir a veure amb el seupare. Què? Us heu quedat parada?

[161]


Facció: Trets del rostre d’una persona.


[162]

ANGÉLIQUE: És que veig, pare, que em parlàveu d’una persona i en canvi jo ussentia com si em parléssiu d’una altra.TOINETTE: Què? Senyor, hauríeu fet un projecte tan absurd? I amb tots els bénsque teniu, voldríeu casar la vostra filla amb un metge?ARGAN: Sí. Vols dir que no et fiques allà on no et demanen, fresca i desver-gonyida com ets?TOINETTE: Déu meu! Amb calma, que vós de seguida insulteu. A veure si és queno podrem raonar tots junts sense empipar-nos? Així, conservem la sangfreda. Quin motiu us mou, si us plau, per voler aquest casament?ARGAN: El motiu és que em veig invàlid i malalt i vull tenir un gendre i aliatsmetges, per tal de rebre un bon ajut contra la malaltia, tenir a la família lesfonts dels remeis que necessiti i algú a mà que em pugui fer les visites i les re-ceptes.

Molière, El malalt imaginari.

COMPRENSIÓ LECTORA

Marca l’opció correcta:

a Si assistissis a la representació d’aquest fragment,quins personatges apareixerien a l’escenari?

b La madrastra d’Angélique...vol que es casi amb Cléante.no vol que es casi.vol que es casi amb Thomas Diafoirus.vol que es casi amb qui vulgui la noia.

c Quan la filla diu al pare que ha conegut el seu pro-mès, ell...

se n’alegra.no s’ho creu.no li fa cap gràcia.ho celebra.

d Entre les virtuts que la gent atribueix al promès d’An-gélique hi ha les següents:

e Quina és la dada que els fa descobrir que no parlende la mateixa persona?

que sigui de bona famíliaque sàpiga grec i llatíque estigui a punt de ser metge

f Quina reacció té Angélique en adonar-se del malen-tès?

de ràbiade sorpresade tristesade desànimde por

g Per què el senyor Purgon coneix el promès de la noia?Perquè és el seu nebot.Perquè és el seu cunyat.Perquè tots dos són metges.Perquè són veïns.

h Toinette, la minyona, està d’acord amb el casament?sí no

i Argan vol casar la filla amb un metge perquè...és molt prestigiós.pensa que podrà cuidar la salut de la filla.pensa que podrà cuidar la seva pròpia salut.l’enorgulleix tenir un metge a la família.

Aquest fragment forma part d’una obra de teatre. Ten’hauries adonat, si no t’ho haguéssim dit? Gràcies aquins elements o característiques?

2

1

ACTIVITATS


Argansenyor DiafoirusCléanteAngélique

Toinettesenyor PurgonThomas Diafoirussenyor Fleurant

presència agradableintel·ligenteducació exquisidahonratfaccions agradablesassenyat

de bona famíliaalt i ben plantatamant de la lecturadels clàssics grecsben formatmolt sensible


[163]

Quan el pare comunica a la filla que la demanen percasar-s’hi, ella riu. Per què riu, la filla? Per què es pensaque riu, el pare?

Et sorprèn la reacció d’Angélique quan el pare li diu quel’ha promesa? Com reaccionaries tu si el teu pare et di-gués amb quin/na noi/noia t’has de casar?

Què és el que fa sospitar el pare que la filla ja coneix elpromès?

Com i quan s’ha enamorat de Cléante, la filla?

Quins d’aquests trets adjudicaries a Argan desprésde llegir la seva última intervenció, la que tanca elfragment?

A partir dels trets de l’activitat anterior, de la breu des-cripció física que es fa d’Argan a l’inici de l’escena i d’al-tres dades de què informa el text, escriu-ne unadescripció completa.

Argan es dirigeix amb duresa i mala educació a Toinette(Vols dir que no et fiques allà on no et demanen, fresca idesvergonyida com ets?). Per què creus que la pot trac-tar així?

Explica amb les teves paraules quin és el malentès quedóna títol a la lectura.

LÈXIC

Amb quin pronom personal s’adreça la filla al pare? T’a-dreces al teu pare amb el mateix pronom, tu? Quinagran diferència marca, l’ús d’un o altre pronom? Pre-gunta i investiga en quina època es va canviar un pro-nom per l’altre.

La filla va confirmant les virtuts que el pare atribueix alpromès sense repetir cap expressió: Sí, pare meu. / Sensdubte. / I tant. / Molt. / Això mateix. / Com no n’hi ha altreal món.

Fes el mateix (no repetir cap expressió) però negant elque diu el pare: No / ...

Completa les famílies de mots:

a Completa el text amb mots de la taula anterior.

Relaciona cada expressió en sentit figurat amb el signi-ficat que hi correspon:Expressions: conservar la sang freda / passar de ratlla/ fer creu i ratlla / ser carn i ungla / anar-se’n en orri /no posar-se pedres al fetge / tenir la llengua llargaSignificat: mantenir-se tranquil / estar molt ben avin-guts / fracassar / no amoïnar-se per a res / parlar in-discretament / actuar amb massa poca contenció /donar per acabat per sempre

EXPRESSIÓ ESCRITA

Rellegeix el text des delprincipi fins a la tercera inter-venció d’Angélique i reescriu-lo en forma narrativa.

1

4

14

13

12

11

10

9

8

7

6

5

3

ACTIVITATS

• Actualment, en moltes regions del planeta, els fa-miliars obliguen les dones a casar-se amb quiells decideixen, de manera que la dona no pot es-collir la persona amb qui vol compartir la vida.

• La hipocondria pot arribar a ser un trastorn psi-cològic important.

Del text al món real


egoistagenerósaltruista

hipocondríacprevisordesenfadat

pràcticimpulsiuviolent

entossudir (1)

obeir (2)

consentir (3)

inclinar (4)

demanar (5)

aspirar (6)

avergonyir (7)

invalidar (8)

Infinitiu Adjectiu Substantiu

El pare sentia una (4) irreprimible pel fill petit i potserper això aquell era el germà més (3) de tots. El paredonava el (3) a qualsevol (5) del noi. El fill va créixersense que ningú posés fre a les seves (6), i així es vaanar forjant un caràcter (1) i (3). La mare, que ho veia,se n’(7) i pensava que, lluny d’ajudar-lo en el futur, l’(8)per moure’s per la vida adulta.


Falses creencesHi ha moltes creences sobre la vida i el comportament mental humà que no han estatprovades per la ciència, però que formen part de l’anomenada psicologia popular.

En l’actualitat, aquesta «saviesa» ens arriba tant a través d’Internet com per boca depersonatges famosos, tant reals com de ficció. Generalment, són idees equivocades.

Cap al 1993, la psicòloga nord-americana Frances Rauscher va publicar que les com-posicions de Mozart milloraven el quocient intel·lectual. Des d’aleshores, no han estatpoques les mares que han posat amb insistència als seus bebès les creacions delmúsic austríac. Anys després, el 2003, la revistaNature va publicar una investigació dela Universitat de California que reforçava la idea concloent-ne que bastaven deuminutsd’una sonata per a piano de Mozart per millorar el nostre raonament espacial. Doncsés l’hora d’oblidar-ho: fa un mes, un equip de científics de la Universitat de Viena vacomprovar la influència de la música deMozart en 3.000 persones, i els resultats no vanregistrar cap increment en la intel·ligència dels subjectes que havien estat sotmesos al’experiment.

La cosa continua. Una altra creença desestimada recentment és que els jocs d’entre-nament cerebral també ens fan més llestos. És cert? Segons un estudi publicat per laUniversitat de Cambridge (Regne Unit), després d’haver avaluat 11.000 persones quepracticaven diàriament aquesta mena de jocs, es va concloure que desenvolupavenmés habilitat puntual, però no hi havia canvis en les seves capacitats intel·lectuals.

Com deia el divulgador científic Stephen Jay Gould: «Les idees més errònies són lesque creiem conèixer millor i que, en conseqüència, mai no qüestionem».

Informació extreta de la revista Quo, juny del 2010

COMUNICACIÓ ESCRITA [ESCRIURE]9

[164]

1. L’exposició1. Què és una exposició?

2. Tipus d’exposició

4. Característiques lingüístiques

3. Estructura de l’exposició

Un tipus de text que té per finalitat explicar de manera clara, ordenada i objectiva un determinat tema.

• Exposició dirigida aun públic moltampli.

• Tracta temes d’in-terès general,sense aprofundir enaspectes científics.

• Té una finalitat di-dàctica: difondre ala societat, de ma-nera amena, conei-xements que ja sónconeguts pels cien-tífics.

• Exposició dirigida aun públic especia-litzat (experts).

• Tracta temes cien-tífics amb rigor iprofunditat.

• Tot i que també téfinalitat didàctica,s’utilitza un llen-guatge més rigo-rós (tecnicismes).

La idea principalapareix al final deltext (s’avança desdels aspectes particu-lars als generals).

La idea principal apa-reix al comença-ment del text(s’avança des dels as-pectes generals alsparticulars).

La idea principal sesitua al principi deltext i es repeteix alfinal, com a resum.

Divulgativa

Inductiva Deductiva Enquadrada

Científica La informació d’una exposició s’organitza en tres parts: 1. Presentació; 2.Desenvolupament; 3. Conclusió. Ara bé, tenint en compte en quina part deltext apareix la idea principal, pot presentar tres tipus d’estructura.

• Ús de substantius abstractes (per expressar idees).• Ús de tecnicismes (termes propis d’una determinada ciència).• Adjectius especificatius (perquè la informació sigui clara i precisa).• Ús del present d’indicatiu (atemporal) per expressar idees universals.• Oracions enunciatives (perquè tingui caràcter objectiu).• Plural sociatiu (per incloure-hi el receptor).• Conjuncions i locucions (connectors textuals) per unir les idees i els

paràgrafs i que l’explicació sigui lògica i clara.

Estructurade l’exposició

Presentació

Desenvolupament

Conclusió

Característiqueslingüístiques

Substantiu abstracteper expressar idees.

Plural sociatiu per incloureel lector.

Significat denotatiuper ser precís i clar.

Tecnicisme de culturamitjana, ja que el text ésde caràcter divulgatiu.

Connector textualcol·loquial, perquè elraonament sigui clar.

Expressió col·loquial,adequada al caràcter

divulgatiu.

Xifra, dada perquèl’explicació sigui clara

i objectiva.

Cita d’autoritat, perdonar suport a les idees.

Observa l’estructura i les característiques lingüístiques de l’exposició següent.



[165]

El cost d’oportunitatLa vida és plena de decisions. Com que els recursos són es-cassos, sempre hem de pensar de quina manera gastarem elsnostres diners, limitats, o el nostre temps, també limitat. Quandecidim comprar un automòbil o estudiar a la universitat, hemde considerar que renunciem amoltes altres coses. Si decidimcomprar un automòbil, potser no podrem gaudir d’un mes devacances. Si optem per estudiar la carrera de telecomunica-cions, no podrem sortir cada cap de setmana a divertir-nos. Elspaïsos també prenen decisions. Un país podria decidir, perexemple, si produeix canons o mantega. El cost, per exemple,de produir canons és tota la mantega que deixa de produir.

En un món d’escassetat, escollir una cosa significa renunciar aalguna altra. El cost d’oportunitat d’una decisió és el valor delbé o servei al qual es renuncia.

P. A. Samuelson, Economia.

Introducció

Desenvolupament

Conclusió:idea principal

estructura inductiva

1.1 Exposició amb estructura inductiva

El text següent és inductiu. Explica els casos particu-lars o exemples amb què comença l’explicació.

Reflexió sobre el contingut

a La idea principal i més general, que hauria d’aparèi-xer al final com a conclusió, s’ha omès. Llegeix el texti indica quina seria, segons tu, aquesta idea.

b Raona si l’exposició que has llegit és científica o di-vulgativa.

Reflexió sobre la forma

c Localitza algun plural sociatiu en el text. Per què l’u-tilitza, l’autor?

d Escriu cinc substantius abstractes del text. Per quèels utilitza, l’autor?

e Identifica en el text un tecnicisme. A quina ciènciapertany?

f En el text hi ha un connector textual destacat. Quèexpressa: causa, condició o temps?

g Escriu tres paraules del text que tinguin significat de-notatiu o objectiu.

Redacta

h Elabora una exposició inductiva d’unes deu línies, se-guint el model que has treballat en aquesta pàgina,sobre la importància de l’esport en la vida dels joves.a. introducciób. tres exemplesc. idea principal al final

1

ACTIVITATS

Des de la Terra, amb proufeines tenim capacitat vi-sual per apreciar els cos-sos celestes que ensenvolten. Ni amb els ullsni ajudant-nos de prismà-tics, no podríem dur aterme un treball científicen matèria astronòmica.Necessitem l’ajuda d’ei-nes de més precisió.

La major part dels teles-copis d’ús científic i totsels que utilitzen els aficio-nats se situen sobre la su-perfície terrestre, demanera que pateixen, a més, els efectes distorsionadors del’atmosfera terrestre que modifiquen la mida aparent dels as-tres, tot i que això no és gaire significatiu per a un aficionat.

Per a estudis científics de precisió cal fer les correccionsoportunes en totes les observacions per eliminar-ne lesdistorsions; per això, des que es va llançar a l’espai l’es-tació Hubble, els astrònoms prefereixen treballar amb lesdades que els proporciona el telescopi espacial.

Informació extreta de la Guia per observar el firmament,Rosa Ma Herrera Merino.

Dels casos particulars…

…a la idea general

Exemple 1

Exemple 2

Exemple 3


Demostra per què el text següent té una estructura de-ductiva (indica on apareix la idea principal i on es des-envolupa).

a Resumeix el contingut del text.b Explica alguna experiència que per a tu hagi estat des-

agradable, i que, en canvi, altres amics hagin qualificatd’estimulant. Explica per què l’heu valorat de manerestan diferents.

c Per què utilitza tants exemples, l’autor?d Indica algunes paraules col·loquials que donen caràcter

divulgatiu al text.e Què significa l’adjectiu innat? Assenyala tres tecnicismes

en el text.f Escriu una exposició deductiva sobre les bromes pesades

(il·lustra la idea principal amb dos o tres experiènciesconcretes que hagis viscut o que t’hagin explicat).

2


[166]

L’estat d’ànim depèn en gran mesura del que veiem al nostreentorn.

Un restaurant amb les parets recobertes de plafons de fustasumptuosos, cadires entapissades de vellut i catifes orientals,per exemple, ens pot fer sentir còmodes i a gust. Per contra, unamb tovalles de colors cridaners i desentonats, parets plenesde taques i el terra amb rajoles trencades se’ns pot fer pocatractiu.

Una de les incomoditats d’avui dia que sembla que és causa degreus alteracions en l’harmonia social són els embussos detrànsit; les autopistes s’han convertit en «angoixopistes». Enmigd’un embús, un pot cridar i llançar malediccions, però amb aixòno resol res, ni físicament ni mentalment. Podria ser més pro-ductiu portar un accessori humorístic al cotxe, que ajudés a ac-ceptar la situació i a divertir-s’hi.

Al meu cotxe mai no hi falta un pot amb aigua i sabó. Quan sócenmig d’un embús, abaixo la finestreta i començo a fer bombo-lles de sabó. La gent deu pensar que sóc mig boig, però a miaixò no em fa res. No només alleugereix la meva tensió, sinóque el somriure que veig en els conductors dels cotxes veïnsem demostra que a ells també els ajuda.

Allen Klein, I tu de què rius?

Presentacióde la idea principal

Desenvolupament

estructura deductiva

1.2 Exposició amb estructura deductiva

ACTIVITATS

El caràcter és el conjunt d’atributs o trets que confor-men i distingeixen la personalitat o manera de ser del’individu. Es manifesta en la manera habitual de sentir,de pensar i de comportar-se, en els gustos i en les aver-sions.

El desenvolupament del caràcter comença a l’úter ma-tern. Tots els bebès tenen unes tendències instintives vi-tals que es mostren només de néixer en la seva activitatfísica, en la placidesa, en la curiositat, i en la sensibilitatdavant els estímuls interns i externs. A la sala de la ma-ternitat mateix, veiem recent nascuts confiats i tranquils,i altres que tan bon punt arriben al món ja es mostren in-quiets i irritables. Aquests trets estan influïts per factorshereditaris, per forts corrents hormonals que es pro-dueixen durant l’embaràs i per les vicissituds del part.És una cosa innata.

Nens petits que s’enfronten a situacions idèntiques re-accionen de maneres molt diferents. El primer dia d’es-cola o el primer viatge a la muntanya russa sónesdeveniments agradables i estimulants per a uns nens,i aterridors per a uns altres.

Luis Rojas Marcos, La força de l’optimisme.

Exemple 1

Exemple 2

Exemple 3

Exemple 4

... als casos particulars.

De la idea general...



[167]

Llegeix el text següent i fes les activitats.

a Demostra que el text que has llegit és unaexposició enquadrada (indica’n la idea prin-cipal, el desenvolupament i la conclusió,en la qual es repeteix, fent-ne un resum, laidea inicial).

b Resumeix el contingut del text.c Indica quin és el tema del text i posa-hi un

títol.d Enumera els exemples que utilitza l’autor

per explicar la idea principal. Et semblenclars?

e Afegeix-hi tu un exemple basat en una ex-periència personal que reveli que els sen-tits de vegades ens enganyen.

f Quina expressió de les següents està rela-cionada amb el tema del text: ull clínic,trompe-l’oeil, a ull nu? Per què?

g Identifica el plural sociatiu en el text. Perquè l’utilitza l’autor?

h Indica sis adjectius del text. Per què creusque utilitza tants adjectius, l’autor?

i Escriu una exposició enquadrada (d’unesnou línees aproximadament) que tractisobre els gustos musicals dels joves del teugrup i edat.

3

Els éssers humans, igual que els seus parents animals,els simis, tenen el rostre aplanat i els ulls col·locats alsdos costats del front. Compartim aquest tret comú per-què en altres temps vam compartir una mateixa estratè-gia per sobreviure.

A l’alba de la prehistòria humana, el prehomínid saltavad’un arbre a l’altre per escapar-se dels depredadors. Perfer-ho es requereix l’habilitat de jutjar les distàncies ambmolta exactitud, ja que perdre una branca o saltar amb unvigor excessiu podia tenir conseqüències desastroses.

Els ulls en posició frontal proporcionen una visió estere-oscòpica i permeten percebre ambmolta precisió les dis-tàncies.

El rostre aplanat i els ulls col·locats als dos costats del front era preferible al musell quan el preho-mínid saltava als boscos per la senzilla raó que així s’exposava a menys caigudes i topades.

David Lewis, Com potenciar el talent del seu fill.

Presentacióde la idea principal

Conclusióde la idea principal

Desenvolupament

estructura enquadrada

1.3 Exposició amb estructura enquadrada

ACTIVITATS

Percep l’home les coses tal comsón? Evidentment, no; o, al-menys, no sempre. Moltes ve-gades creiem reconèixer unamic i ens equivoquem, i elspassatemps basats en il·lusionsòptiques ens fan veure irre-meiablement com a desiguals icorbes, línies que objectivamentsón de la mateixa mida i com-pletament rectes. Les il·lusionsperceptives (òptiques, tàctils oauditives) ens mostren de ma-nera palmària que la nostrapercepció de la realitat no éssempre fidedigna.

Per exemple, una agulla ca-lenta que estimula un delsanomenats punts freds de lapell provoca sensació de fred, mentre que, per contra, una agullafreda fa la impressió de calor si s’aplica sobre un dels punts decalor. Parlant en termes més vulgars, tots sabem que un cop enun ull, a més de dolor, fa «veure les estrelles», mentre que el ma-teix cop rebut a l’orella provoca, entre altres coses, un brunzit.

No; certament, l’home no veu les coses tal com són en si mateixes,sinó tal com són per a ell.

José Luis Pinillos,La ment humana.


Subtratlla els adverbis que hi ha en aquestes ora-cions.

a Ahir vaig arribar tard però avui he arribat aviat.b M’agrada força la música clàssica i encara m’agrada

més el jazz.c La meva àvia marxa sovint de viatge.d Certament, és ben trist el que li ha passat!e Jo només m’he estudiat la unitat 1 i 2 perquè no

sabia que també ens preguntarien la 3.f El meu germà viu molt lluny però ve bastant sovint

a veure’ns.g Fas massa el boig!h Prou ho sé, que no m’estimes gaire!i Si surt malament, no t’enfadis gens.j Abans feies faltes però ara escrius molt millor.k Mentre el nen dormia plàcidament, la mare cami-

nava lentament i sense fer soroll.l Visc molt a prop d’aquí.

Forma adverbis afegint -ment a la forma femenina delsadjectius següents: feliç, dòcil, bo, digne, trist, exacte,meravellós, amarg, tranquil, recent, pacífic, magnífic,lògic, històric, regular, pèssim, perfecte, dissimulat, total,lleuger, mortal, real, covard, sòlid, feble, natural.

Cal no confondre els adverbis de quantitat amb certsdeterminants quantitatius que tenen la mateixaforma. Fixa-t’hi bé i digues si els mots destacats sóndeterminants o adverbis.

a Témolt sucre al rebost. // M’interessenmolt aques-tes històries.

b No saps conduir gens. // No tinc gens de gana.c Fas massa faltes! // Dorms massa!d Amb aquest plat no en tindré prou. // Ja tinc prou

problemes!e M’agrada tant que me’l compraré // Tinc tant co-

lesterol que he de fer dieta.

3

21

L’adverbi

1. Què és?• Pel que fa al significat, expressa una circumstància de temps, lloc, manera,

quantitat, afirmació, negació o dubte.

Els meus amics arribaran aviat. Visc lluny de la ciutat.adv. temps adv. lloc

Anava caminant tranquil·lament. M’agrada molt la nata.adv. manera adv. quantitat

Sí que t’entenc. Jo no vindré, tampoc. Potser té febre.adv. afirmació adv. negació adv. negació adv. dubte

• Pel que fa a la forma, és un mot invariable, és a dir, sense morfemes flexius.

2. Què acompanya?Avui marxem. Està ben contenta. És bastant aviat.

adverbi verb adverbi adjectiu adverbi adverbi

L’adverbi modifica un verb i alguns, com ben (bé) i els de quantitat, poden mo-dificar un adjectiu o un altre adverbi.

FUNCIONAMENT DE LA LLENGUA [GRAMÀTICA]9

[168]

ràpida + ment

Molts adverbis es formen afegint elsufix -ment a la forma femenina d’unadjectiu: ràpidament, raonadament, con-tínuament, suaument...

això és bàsic!

ACTIVITATS

ben fet / força bé

L’adverbi bé té una altra forma, ben,que s’utilitza quan va davant del mot

quemodifica:Ben fet! / Sónben lluny!/ Eren ben lletges.

!


3. Quines classes d’adverbis hi ha?Segons el significat, els adverbis es classifiquen en els grups següents:

4. Què és una locució adverbial?Un grup de paraules que, en conjunt, equivalen a un adverbi: de pressa és una lo-cució adverbial que equival a l’adverbi ràpidament.

[169]

temps avui, ahir, demà, ara, abans, després, aviat, tard, llavors,ja, encara, sovint, mentrestant...

lloc aquí, allà, lluny, prop, dins, fora, endins, enfora, davant,endavant, darrere, endarre, dalt, sota...

manera així, bé (ben), malament, millor, pitjor, terriblement, difí-cilment, dolçament, tranquil·lament...

quantitat molt, poc, força, bastant, gaire, menys, massa, més, gai-rebé, gens, solament, només, prou...

afirmació sí, també, certament, efectivament, prou...

negació no, tampoc...

dubte potser, segurament, possiblement...

Aparella les locucions adverbials de les columnes de l’esquerra amb els adverbis de les columnes de la dreta.

a a dojo totalment b de fit a fit gustosamenta posta obligatòriament de valent detalladamentde franc abundantment de bell antuvi fixamentde gairell deliberadament a mans besades sobtadamentde cap a peus gratuïtament fil per randa primeramentper força obliquament tot d’un plegat considerablement

5

ACTIVITATS

Classifica els adverbis i les locu-cions adverbials que hi ha en lesoracions següents.

a De bon matí, quan sona el des-pertador, em llevo de pressa iem dutxo de seguida.

b Al cotxe de la meva mare, josempre sec al darrere i lameva germana gran, al davant.

c Van obrir les finestres de bat abat i la cambra va quedar com-pletament il·luminada.

d Els macarrons m’agradenmoltíssim; en canvi, els ci-grons només m’agraden unamiqueta.

e Se m’ha fet tard i he hagut devestir-me a corre-cuita.

f No te’n vagis gaire lluny, queencara ets molt petita i no sa-bries com tornar enrere.

g Sens dubte és millor que anema aquest restaurant que no pasal de més enllà.

h La núvia encara no era a punt iels convidats van haver d’espe-rar-la llargament.

4

ACTIVITATS


temps a vegades, ara per ara, cap al tard, de seguida, de sobte,de tant en tant, tot seguit...

lloc al lluny, al voltant, d’aquí estant, de front, pertot arreu...

manera a la babalà, al comptat, a les palpentes, a l’engròs, a lesbones, a poc a poc, a ulls clucs, de debò, per força...

quantitat com a màxim, com a mínim, de poc, més o menys, nigota, pel cap baix, una mica, un xic...

negació

afirmació

de cap manera, en absolut...

ben segur, de veritat, en efecte, i tant, per descomptat...

dubte per ventura, qui sap, si de cas, tal vegada...


[170]


Les interjeccions

1. Què són?• Pel que fa al significat, expressen els sentiments de l’emissor o l’actitud d’a-

quest davant d’alguna cosa, tot i que també serveixen per establir la comuni-cació amb el receptor o per imitar un so o un soroll.

Ecs! Oh! Ep!

Quin fàstic em fa això! Quina sorpresa! Escolta!

• Pel que fa a la forma, són paraules invariables que equivalen a tota una oració.

Formes: les més habituals són adéu, ah, ai, apa, au, bah, bravo, bufa, ca, ecs, eh,ei, ep, hola, oh, oi, òndia, pam, renoi, uf, ui, uix, upa, vaja, vinga, visca...

Altres classes de mots s’utilitzen, en alguns casos, com a interjeccions:• substantius: alerta, atenció, auxili, compte, home, llàstima, salut, silenci...• verbs: corre, som-hi, va, ves, vigila...• adverbis: amunt, endavant, i ara, i tant...

Assenyala les interjeccions del text següent i diguesquin és el seu significat.

Completa les oracions següents amb una interjeccióque hi vagi bé, sense repetir-ne cap.

a ▲! Ara no em ve gens de gust fer els deures! No elspuc fer més tard?

b ▲! Que de pressa que anava aquell cotxe! No es potconduir així!

c ▲! Que hi ha algú?d ▲! M’estic ofegant!e ▲! Per un número no m’ha tocat la grossa! No m’ho

puc creure! És una llàstima perquè mai no hi es-taré tan a prop!

f ▲! Això és una biblioteca i no es pot parlar en veualta!

g ▲! M’has espantat, home! No em facis aquestesbromes!

h ▲! Aquest menjar s’ha fet malbé! Quina poca gràciaque em fa! L’hauré de llençar.

i ▲! Estàs a punt de guanyar! La darrera jugada haestat crucial. No et desanimis.

j ▲! Però què dius ara? No veus que això és impos-sible?

k ▲! M’he tornat a equivocar! Mai trobo la sortidabona de l’autopista.

l ▲! Que vagi bé!

76

ACTIVITATS

Oh! Que bonic! → admiració

Oh! Quina mala sort! → pena

Oh! Això de tu no m’ho esperava! →

desaprovació

Les interjeccions no sempre tenen el

mateix significat: moltes vegades,

aquest depèn del to i de la manera

com es diu.

!

–Hola! Com estàs?

–Uf! No gaire bé, una mica marejada.

–Vaja! Com és això? Ja has esmorzat?

–Uix! Només de pensar en el menjar, ja em vénen ganesde treure...

–Apa, seu una mica aquí, que et toqui l’aire. Ja veuràsque bé t’anirà.

–Eh? Què dius? Ai, que caic!

–Compte! Ja t’aguanto! Auxili! Que algú avisi una ambu-lància!

[Ningú no s’hi acosta.]

–Vinga! Que no em sent ningú? Necessitem ara mateixque algú ens ajudi!

–Anna, Anna, estàs millor?

–Sí..., ja m’està passant... No pateixis, només ha sigut unmareig.

–Òndia! Doncs m’has espantat, eh? M’has de prometreque aniràs al metge. Hi aniràs, oi?

–Ca! No caldrà! Ja estic molt millor! Moltes gràcies pertot! Adéu!

–Adéu?

<––––

< ––––

< ––––


Aparella les interjeccions de la columna de l’esquerraamb el tipus d’emoció que poden expressar o el so queevoquen.

renoi! cop violentai! menyspreupam! aclaparamentca! disgustbah! dolorvaja! repugnànciauf! estranyesaeh? incomprensióuix! contradicció

Inventa’t oracions que continguin aquestes interjec-cions.

Identifica en quins casos els noms, verbs i adverbisdestacats en aquestes oracions són utilitzats com ainterjeccions.

a Va, home, que t’esperen! // Estem esperant unhome que no coneixem de res.

b Els meus amics són una mica més endavant. // Nous rendiu, endavant!

c Ma mare sempre em diu que vagi amb compte. //Compte, que aquest terra rellisca.

d Ajuda’m a recollir la roba, corre. // El meu germàcorre maratons.

e Llàstima, hem perdut el tren per cinc segons! //Em fa molta llàstima veure’l així.

f La professora va cridar-me l’atenció. // Atenció! Noes perdin ni un detall de l’espectacle!

g I ara! Com goses demanar-me això? // I ara ten’explicaré una altra!

h El nen cridava molt, i tant li feien les amenaces dela mare. // I tant que vindré!

i El silenci d’aquell bosc només es trencava amb elcant d’algun ocell. // Silenci!

j I ara brindem per tots nosaltres: salut! // La salutés més important que els diners, oi?

Identifica de quina classe és cadascun dels mots su-bratllats de l’activitat anterior.

Substitueix les expressions per una interjecció.

a Que vagi bé!b Quin ensurt!c Molt ben fet! Quin gran artista!d Quina mala sort!e Cap amunt amb força!f Som els millors!g Passi, passi.h Que cansat estic!i Espavila’t una mica!j És així, no?k Estàs ben equivocat! No ho dius bé, això!

Digues si les afirmacions són certes o falses.

a Una locució adverbial és un grup de mots que té elmateix valor que un adverbi.

b Els adverbis poden ser masculins o femenins.c Alguns adverbis es formen afegint -ment a la forma

masculina d’un adjectiu.d Davant d’un adjectiu o d’un altre adverbi, bé pren la

forma ben.e Per força és una locució adverbial sinònima de l’ad-

verbi difícilment.f A la babalà és una locució adverbial de manera.g Els adverbis es classifiquen, segons el significat, en

cinc grups: de lloc, de temps, de manera, d’afirma-ció i de negació.

h Algunes interjeccions s’utilitzen per establir la co-municació entre parlant i oient.

i Ecs i uix són interjeccions que expressen fàstic orepugnància.

j Ves i compte són paraules que es poden utilitzarcom a interjeccions sinònimes.

k Les interjeccions poden utilitzar-se en singular ien plural.

l Algunes interjeccions imiten sons reals.

Digues quines classes deparaules conformen l’es-lògan d’aquest anuncipublicitari.

14

13

12

10

9

11

8

[171]


visca, ecs, bravo, alerta, upa, vaja, som-hi, ca, ui

ACTIVITATS


Identificació d’adverbis i interjeccions

Identifica els adverbis, les locucions adverbials i les in-terjeccions que hi ha en aquestes oracions. En cas dedubte, consulta el diccionari.

a Au, vinga, no facis el ronsejaire! Lleva’t de seguida!b Avui tot continua igual que ahir.c Incomprensiblement, ho has fet bé.d Ui! Sí que menja molt, però també beu molta aigua i

fa molt esport.e Ep! Parla clar i català!f Segurament els veïns són fora, ara.g Apa! Quina bestiesa!h Oh, quina calor que fa! Millor que obrim les finestres

de bat a bat.i No responguis immediatament. Abans, llegeix aten-

tament les preguntes.j I tant que sí! N’estic segur del tot.

Classificació d’adverbis

Classifica els adverbis i les locucions adverbials que hiha en aquestes oracions segons el significat.

a No renunciarem mai als nostres drets.b És gairebé imprescindible que vingueu per aquí de

tant en tant.c Indubtablement, tu balles millor que ella. Ho ha vist

el públic i el propi jurat.d Parlo força bé l’anglès i bastant bé l’italià. El francès

l’estudiaré aquest estiu.e Potser resultaria més fàcil des de casa perquè d’a-

questa manera no em veig en cor de fer-ho.f S’ha de presentar demà obligatòriament a la secre-

taria del centre per demanar per la directora.g Sí que m’ha agradat, però he menjat de valent i ara

estic ben tip!h Segurament vindran corrents.i Últimament està molt estranya, la Núria!j Estava tan refredada que només podia esternudar i

prou.k Si no ho vols fer de grat ho faràs per força! Ja t’ho

dic ara mateix!l Per descomptat que hi seré! Però fins a les set, com

a mínim, no podré arribar.m Si de cas, la propera vegada trucaré abans. No vull

tornar i no trobar-te.n De sobte es va posar a ploure a bots i barrals.

Distinció entre adverbis i determinants

Identifica quins dels mots subratllats són adverbis iquins són determinants.

a No hi ha més cera que la que crema.b És més astut del que sembla i té menys edat de la

que aparenta.c Ja t’he escoltat prou! No m’atabalis més!d Ja t’hi has posat prou sucre, al cafè?e No em fa gens de cas! N’estic ben farta!f Tinc massa coses el cap, no em facis gaire cas.g Em sap tant greu que te’n vagis tan aviat!h He caminat tant que, si no sec immediatament, em

desmaiaré.i Estudies massa! Aviat et sortirà fum del cap! Pren-

t’ho amb calma.

Comprensió del sentit de les interjeccions

Digues quin significat adquireix la interjecció en aques-tes oracions.

a Vaja, ara resulta que l’he espifiat!b Vaja! Per fi m’ha tocat alguna cosa!c Apa! Què dius ara? Que no hi toques?d Apa, no et desanimis ara.e Apa, quina sort que has tingut!f Eh! No marxi sense pagar!g Ja me’n recordo, eh? No cal que m’ho vagis repetint

tota l’estona!h Ui! Quina quantitat de feina que has fet!i Ui, ui, ui, ui! El meu peu! Que em trepitges! Vés amb

compte!

Interjeccions impròpies

Detecta els noms, verbs i adverbis que són utilitzatscom a interjeccions.

a Amunt! Sou els millors!b Amaguem-ho tot, corre!c Ves! Que no t’atropellin!d Tothom a punt? Doncs som-hi!e Atenció, senyors passatgers!f I ara! Quins disbaratsg Home! Haver-ho dit abans!h Ja! Quina casualitat!i Va, que aviat tocarà el timbre!

17

18

19

16

15

ACTIVITATS FINALS


[172]


Ara que ja has acabat la feina, pots fer una valoració del treball que hasfet. Hauries de redactar un escrit en què expliquessis:

Un cop elaborat, pots afegir l’escrit al bloc. A més, pots opinar sobre lafeina dels teus companys. Per fer-ho, només cal que llegeixis amb aten-ció les seves entrades, i et miris els seus diaporames i vídeos.

Els podràs trobar fàcilment perquè tots tenen la mateixa etiqueta. Totesles etiquetes estan situades a la barra lateral dreta del bloc. Després potsescriure un comentari als seus articles. Recorda que et vam explicar comfer-ho a la segona pràctica.

Finalment, podeu escollir entre tots quina és lamillor entrada de totes lesque formen el bloc.

Ara ja heu acabat la feina: heu aconseguit fer entre tots un bloc en què al-tres internautes podran llegir poemes escrits en català, a més d’escoltarmúsica i veure imatges relacionades. També podran llegir els textos queheu escrit vosaltres mateixos. Heu fet un autèntic quadern de poesia.

Et mostrem imatges de blocs que, com el vostre, volen reflectir experièn-cies lectores. A «Poesia infantil i juvenil» trobareu propostes de lectura depoesia, tema també central al bloc «Badapoesia». A «Bibliobloc» podreuveure imatges de portades de diferents llibres i un petit resum; en la en lamateixa línia treballa «El rebost del lector».

• Si t’ha agradat l’experiència de fer un bloc.

• Si t’ha agradat fer un treball sobre poesia.

• Què has après.

• En conjunt, què t’ha semblat l’activitat.

• Qualsevol altre aspecte que vulguis destacar del quadern de poesia.

PROJECTE TAC BLOGGEGEM!

Valorem la nostra feina (sessió 9)

[173]


[174]

9

Gaia, un planeta en perill

Les poques coses que sabem sobre la resposta de laTerra a la nostra presència són profundament inquie-tants. Encara que paréssim immediatament d’esprémerla terra i l’aigua de Gaia (el nostre planeta) en cerca deproveïment de menjar i combustible, i deixéssim d’enve-rinar l’aire, el planeta trigaria més de mil anys a recu-perar-se del dany que ja li hem fet; potser fins i tot jasigui massa tard perquè aquest pas radical ens salvi.

Redreçar, fins i tot reduir les conseqüències dels errorspassats, demana un extraordinari esforç internacional iun programa curosament planejat per tal de substituirel carbó fòssil per fonts d’energia més segures. Com acivilització que som, ens assemblem massa a algú ad-dicte a una droga que acabarà matant-se si hi continuaenganxat o que li passarà el mateix si se’n desenganxade cop i volta. Avui dia estem abocats al fracàs malgratla nostra intel·ligència i inventiva.

Tot plegat devia començar fa ben bé cent mil anys, quanvam calar foc per primera vegada als boscos en una ma-nera de caçar més aviat mandrosa. Vam deixar de ser unaltre animal més i vam començar l’anorreament de laTerra.

Som gent de mala mena, com aquest parell d’esquizo-frènics, el Dr. Jekyll i Mr. Hyde; tenim la capacitat de des-truir de forma catastròfica, però també el potencial defundar una civilització magnífica. Hyde ens ha dut al malús de la tecnologia; hem fet un ús erroni de l’energia ihem superpoblat el planeta; som més de sis mil milionsde persones afamades i cobdicioses, que aspiren a unestil de vida de primer món, la nostra manera de viureurbana envaeix els dominis del planeta viu. Li prenemtantes coses, que ja no podrà sustentar el món confor-table i conegut que hem donat per descomptat que tin-drem. Ara com ara està canviant, segons les seves reglesinternes, a un estat on ja no som ben rebuts.

Però no conservarem pas la nostra civilització abando-nant la tecnologia. Som com passatgers d’un avióenorme que travessa l’oceà Atlàntic i que, de cop i volta,s’adonen de la quantitat de diòxid de carboni que l’aero-nau afegeix a l’aire ja saturat. No seria de gaire ajuda quedemanessin al capità que apagués els motors i que dei-xés que l’avió continués el viatge com un planador apro-fitant únicament els corrents d’aire. No podem tancarl’aixeta a la nostra civilització, que es nodreix d’una ener-gia basada desmesuradament en combustible fòssils,sense estavellar-nos; necessitem l’aterratge suau d’undescens potent.

El que hem de fer és emprar la tecnologia amb saviesa,com el Dr. Jekyll faria, pensant en la salut de la Terra i nopas en la salut de la gent. Per aquesta raó és massa tardper a un desenvolupament sostenible; el que ens cal ésuna retirada sostenible.

La venjança de la Terra. Per què es revolta la Terrai com encara podem salvar la humanitat, James Lovelock.

PROVA D’AVALUACIÓ DIAGNÒSTICACOMPETÈNCIES A PUNT!


Nosaltres, com a civilització, tenim dues capacitatsextraordinàries...

la d’haver superpoblat el planeta.la d’haver fundat una gran civilització.la de destruir el planeta.la d’usar malament l’energia.

Quin dels quatre fets és el més rellevant i impor-tant? Fa ben bé cent mil anys...

vam calar foc als boscos.vam començar a caçar d’una manera mandrosa.vam deixar de ser un animal més.vam començar l’anorreament de la Terra.

Pensa un altre títol per al text que sigui coherentamb les idees que s’hi exposen.

Indica quins d’aquests mots són adverbis i quinssubstantius:

Indica les característiques de cada mot (verb, subs-tantiu...; persona, nombre...; temps verbal...):

Classifica les paraules segons si el so de la e / o ésobert, tancat o àton.

Torna a escriure aquesta oració canviant les pa-raules subratllades per altres de sinònimes, demanera que es mantingui el sentit del missatge.

15

14

13

12

11

10

9

[175]

a presenciab presència

c usd ús

e sonf són

g deixesh deixés

El text que has llegit és una exposició. De quina mena:científica o divulgativa? Inductiva, deductiva o enqua-drada?

Encercla els paràgrafs que conformen cada part del text(1 Presentació, 2 Desenvolupament, 3 Tancament).

• Presentació: 1r 2n 3r 4t 5è 6è• Desenvolupament: 1r 2n 3r 4t 5è 6è• Tancament: 1r 2n 3r 4t 5è 6è

En quin/s paràgraf/s s’exposa la idea principal? Quina ésaquesta idea?

Relaciona les paraules de les dues columnes:

carbó fòssil ambiciósesquizofrènia petrolianorreament mantenircobdiciós doble personalitatsustentar destrucciódiòxid de carboni excessivament plesaturat gas provinent de la combustió

del carbó

Si sostenible significa ‘que es pot mantenir indefinida-ment, sempre’, què significa desenvolupament sostenible?Segons l’autor, és sostenible, actualment, el nostre des-envolupament?

Indica si és cert (C) o fals (F).

Encara que l’home parés immediatamentd’esprémer la terra, no seríem a tempsde salvar-nos.S’ha de substituir el carbó fòssil per altresfonts d’energia.Som un animal més dins el planeta, comla resta d’animals.L’home ha fundat una civilització magnífica.Hem d’abandonar la tecnologia.És fonamental pensar en la salut de la gent.

Quina és la «droga» que acabarà matant la nostra civilit-zació?

el petroli els errors passatsla nostra intel·ligència la nostra inventiva

Amb quina metàfora explica l’autor que la nostra civilit-zació, a hores d’ara, no pot abandonar la tecnologia?

.

8

7

6

5

4

3

2

1

profundament – immediatament – proveïment –curosament – anorreament – únicament –

desmesuradament – desenvolupament

sabem – planeta – fet – tot – programa – carbó –font – addicte – droga – abocats – ben – mandrosa –Terra – gent – forma – dominis – tindrem – aixeta –

nodreix – potent – com – raó

Encara que paréssim immediatament d’esprémerla terra i l’aigua de Gaia i deixéssim d’enverinarl’aire, el planeta trigaria més de mil anys a recupe-rar-se del dany que ja li hem fet.


[176]

LLENGUA. DIMENSIÓ PLURILINGÜE I INTERCULTURAL

1. El domini lingüístic del catalàEl català es parla en un conjunt de territoris que ocupen uns 68.000 km2, repartitsen quatre estats europeus (Espanya, França, Andorra i Itàlia), i que tradicionalments’anomenen Països Catalans. Tot i que són habitats per més de 13 milions de per-sones, només 9 milions d’aquestes són parlants del català, mentre que 2 milionsmés declaren que l’entenen.

1.1 Distribució per territoris

Estat espanyolEl major nombre de parlants del català es concentra a l’Es-tat espanyol. Es parla en els territoris següents:• Al Principat de Catalunya, on és llengua cooficial, jun-

tament amb el castellà i l’aranès, varietat de l’occità prò-pia de la Vall d’Aran.

• A les Illes Balears (Mallorca i Menorca) i Pitiüses (Eivissai Formentera). Comparteix oficialitat amb el castellà.

• A bona part del País Valencià, on tradicionalment s’ano-mena llengua valenciana, excepte a les comarques mésoccidentals. Comparteix oficialitat amb el castellà.

• A la Franja de Ponent, llenca de territori que pertany ad-ministrativament a l’Aragó i que s’estén dels Pirineus finsal Maestrat. Comprèn les comarques de la Ribagorça, laLlitera, el Baix Cinca i el Matarranya, i el català no hi té re-coneixement oficial, tot i que és el territori on el percen-tatge de parlants actius és més alt (al voltant d’un 89%).

• El Carxe, zona pertanyent a la província de Múrcia, atocar del País Valencià, formada per tres termes munici-pals (Iecla, Jumella i la Favanella), on la llengua catalanatampoc no és reconeguda oficialment.

1. La Seu Vella, al centre històric de la ciutat de Lleida. 2. El Castell deBellver a la ciutat de Palma de Mallorca. 3. La Ciutat de les Arts i lesCiències de València. 4. Vall de Roures, municipi capital de la comarcaaragonesa del Matarranya.

CatalunyaNord

ANDORRA

FRANÇA

PRINCIPATDE CATALUNYAARAGÓ

MÚRCIA

PAÍSVALENCIÀ

MAR MEDITERRANI

El Carxe

Illes Balears

Menorca

MallorcaEivissa

Formentera

Pitiüses

L’Alguer

Sardenya

Fran

jade

Pon

ent

Vall d’Aran

1 3

2 4


[177]

Estat francèsA l’Estat francès, el català és la llengua pròpia dels territorisque constitueixen les comarques del Rosselló, el Conflent, elCapcir, el Vallespir i l’Alta Cerdanya, conegudes amb el nomde Catalunya Nord. Pertanyen administrativament al de-partament francès dels Pirineus Orientals. El 10 de desem-bre del 2007, el Consell General dels Pirineus Orientals vaaprovar la Carta del català, que reconeix oficialment la llen-gua catalana en aquests territoris.

Principat d’AndorraAl Principat d’Andorra, un estat de 468 km2, situat als Pirineus,entre França i Espanya, el català és l’única llengua oficial.

ItàliaA Itàlia, el català es parla l’Alguer, ciutat situada al nord-oestde l’illa de Sardenya, on rep el nom d’alguerès. No és llen-gua oficial i conviu amb el sard (llengua pròpia de Sar-denya), i l’italià.

El Castellet a Perpinyà, a la comarcafrancesa del Rosselló, va ser la portaprincipal d’entrada a la ciutat cap al1368.

L’església de Sant Esteve, a Andorrala Vella.

L’Alguer, a l’illa de Sardenya.

Llegeix l'Auca de la Franja de Ponent, publicada perla Institució Cultural de la Franja de Ponent, i fesaquestes activitats.

a Distribueix els topònims que s’esmenten a l’aucasegons si són noms de comunitats, comarques,municipis, rius, muntanyes...

b Situa en un mapa de la península Ibèrica la Franjade Ponent i els topònims que s’esmenten a l’auca.

c Busca informació sobre l’Aiguabarreig. Què és? Onés? Per què, a l’auca, se l’anomena confluència i esdiu que «és un món per a la ciència»?

d Quin és el gentilici que designa els habitants de laFranja, segons l’auca?

e Busca informació sobre l’Acampallengua. Què és?Quin objectiu té?

f A l’auca s’esmenten els noms de tres escriptors:Francesc Serés, Mercè Ibarz i Jesús Moncada.Quin dels tres és l’autor de la novel·la Camí de sirgai dels reculls de contes Històries de la mà esquerra iEl cafè de la Granota?

1

ACTIVITATS

LLENGUA I SOCIETAT


Trenta anys ensenyant en catalàLa història de la Bressola és com un conte d’aquells detota la vida. Hi surt un rei que imposa la seva voluntat atot el regne, uns súbdits que s’hi rebel·len i uns amics queels donen un cop de mà. I aquest conte, com molts con-tes clàssics, té un final feliç.

Tot va començar fa més de tres-cents anys, quan un rei vaordenar que tothom al seu regne parlés com ell. Ell par-lava francès, així que tots els súbdits havien de parlarfrancès, també. Al regne hi havia unes terres on la gentparlava català, però el rei va prohibir aquesta llengua.Durant segles tothom va obeir l’ordre del rei. Un dia, però,els habitants d’aquelles terres van decidir recuperar laseva llengua i obrir una escola on els nens estudiessin encatalà. Al principi els va costar una mica tirar endavantel projecte, però amb el temps van anar fent molts amicsque els van ajudar. I l’escola va ser un èxit.

Aquesta història és ben real. Tot això va passar aFrança: el rei era Lluís XIV, les terres on es parlava ca-talà, la Catalunya Nord, i l’escola és la Bressola.

La llengua del patiLa primera Bressola es va crear l’any 1976 a Perpinyà.Avui ja en són vuit: set escoles de maternal i primària iun col·legi de secundària, situats a diferents poblacionsde la Catalunya Nord. En total, les escoles Bressola tenenmés de sis-cents alumnes. L’objectiu de la Bressola noés solament ensenyar en català, sinó també convertir-loen la llengua de comunicació habitual entre els alumnes.Tenint en compte que la majoria dels nens només parlenfrancès quan entren a la Bressola, com s’aconsegueix,això? Doncs introduint un sistema pedagògic especial.

D’entrada, els nens comencen a la Bressola de ben petits,quan tenen entre dos i quatre anys. D’aquesta manera,als mestres els és més fàcil acostumar els alumnes a ferservir el català d’una manera natural. Els mestres noparlen català només a classe: també ho fan a l’hora delpati, quan juguen amb els nens.

A més, la Bressola empra un mètode basat en la respon-sabilització. Això vol dir que els alumnes més grans es cui-den dels petits a l’hora del pati. I com que els grans parlencatalà, els petits també ho fan. Joan Pere Le Bihan, direc-tor de la Bressola, diu que als alumnes grans els agradafer això perquè se senten importants. «Aquests nens, amés d’ensenyar llengua, ensenyen civisme», explica el di-rector.I el sistema funciona, perquè el català és la llengua d’úsmajoritari al pati de l’escola. És «la llengua dels jocs i lesbaralles», com diu Le Bihan.

Una escola reconegudaQuè fa que famílies que no parlen català a casa vulguinportar els seus fills a la Bressola? Molts d’aquests paresi mares són gent d’origen català que ha perdut la llenguai vol que els seus fills la recuperin. Però sobretot trien laBressola per la seva bona fama.

La Bressola practica una pedagogia oberta que afavoreixla creativitat, el contacte amb la natura, les sortides cul-turals... A més, el seu sistema pedagògic té molt bons re-sultats: els alumnes d’aquestes escoles tenen mésfacilitat per a aprendre coses, especialment altres idio-mes. I la responsabilització fa que els nens desenvolupinel seu esperit cívic.

[178]

Llegeix aquest article, publicat a la revista Cavall fort, sobre la Bressola, un conjunt d’escoles amb ensenyamenten català a la República francesa. A continuació, respon les preguntes.

2

ACTIVITATS

30-11-2007. El conseller d’Educació de la Generalitat de Catalunyavisita diversos centres escolars de la Bressola, al Rosselló.

La Bressola



També hi ha un interès econòmic perquè els pares vulguinportar els nens a la Bressola. Com explica Le Bihan, elsalumnes catalanoparlants tenen cada cop més avantatges al’hora de buscar feina. I és que, cada cop més, les empresesfranceses busquen treballadors que parlin català per fer ne-gocis amb empreses catalanes.

La Bressola avuiAra que han passat més de trenta anys des que es va crear,la Bressola gaudeix d’un gran reconeixement. El Governfrancès valora la seva tasca pedagògica i actualment es facàrrec del sou de vint-i-vuit mestres de la Bressola. Le Bihandiu que «ningú no ho hauria pogut somiar fa trenta anys».

La Bressola també té el reconeixement català. L’any passat,la Generalitat de Catalunya li va concedir la Creu de SantJordi, una distinció que agraeix la feina que fa per recuperarel català a la Catalunya Nord. I cada cop més mestres cata-lans s’interessen pel sistema pedagògic de la Bressola.

Però la Bressola té un problema... Molts nens es quedensense poder estudiar en alguna d’aquestes escoles perquèno hi ha places suficients o perquè no hi ha cap centre propde casa seva. La Bressola no té prou recursos per fer front atotes les demandes de matriculació que li arriben. I aquí éson entren en joc els Amics de la Bressola.

Un munt d’amicsAmics de la Bressola és una associació que s’encarrega dedonar a conèixer la feina de la Bressola i buscar fonts de fi-nançament. Amb la seva tasca, els Amics de la Bressola hanaconseguit que moltes institucions públiques donin suporteconòmic a la Bressola, entre elles la Generalitat de Cata-lunya, el Govern balear i més de cent vuitanta ajuntaments.També han aconseguit el reconeixement d’organitzacions

privades com el Barça o l’equip de rugbi dels Dragons Cata-lans, i de moltes personalitats.

D’altra banda, els Amics de la Bressola posen en marxa di-ferents activitats culturals. Han ajudat a muntar una expo-sició sobre l’escola que volta per tot Catalunya. També hancol·laborat en la publicació d’un llibre que repassa elstrenta anys d’història de la Bressola. I fins i tot han partici-pat en l’edició d’un CD musical.

Aquest CD es diu Musiquetes per a la Bressola, i recull unavintena de cançons populars, interpretades per músics re-coneguts d’arreu dels Països Catalans. En alguns casos, lescançons han estat versionades amb ritmes diferents comreggae, ska o rumba.

El CD es complementa amb un web, www.musiquetes.cat.Al web trobareu tota la informació sobre aquest projecte, amés de propostes educatives i un tall extra que no surt aldisc.

Chus Díaz, Cavall Fort, núm. 1099, maig de 2008.

[179]

ACTIVITATS

a L’autora presenta la història de la Bressola com unconte clàssic. Quina diferència hi trobes?

b Per què creus que els nens que estudien a la Bres-sola al principi només saben parlar el francès?

c En què consisteix la «responsabilització» de quèparla el text com a mètode pedagògic?

d Què vol dir que el català, a la Bressola, «és la llenguadels jocs i les baralles»?

e Quins altres avantatges, a més dels pedagògics, ofe-reix l’escolarització a la Bressola?

f Quin problema té actualment aquesta institució?

g Com ha canviat l’actitud del govern francès des quees va fundar la primera Bressola?

h Què és la Creu de Sant Jordi? Per què creus que es vaatorgar a la Bressola l’any 2007?

i A què es dedica l’associació Amics de la Bressola?j Quin tipus d’activitats culturals porta a terme?k Què és Musiquetes per a la Bressola?l Si entres al web www.musiquetes.cat, trobaràs el

llistat de totes les cançons, una breu explicació sobrel’origen de cadascuna, el nom dels intèrprets i la lle-tra, i te les podràs descarregar. T’hi animes?

LLENGUA I SOCIETAT


2. El bloc oriental i el bloc occidentalMalgrat la disgregació dels territoris de parla catalana, cal dir que el català és unade les llengües més unitàries de la Romània, si més no a nivell escrit, ja que nos’observen grans diferències entre els textos procedents de les diverses zones deldomini lingüístic.

Tanmateix, a nivell oral sí que són clares algunes diferències de pronunciació,que ens permeten fer una divisió dialectal del català en dos grans blocs: l’orien-tal i l’occidental, tal com va proposar Manuel Milà i Fontanals l’any 1861, basant-se sobretot en la pronunciació de les vocals a/e i o/u àtones.

A més d’aquest tret bàsic, hi ha altres diferències fonètiques, morfològiques i sin-tàctiques que no afecten d’una manera tan general els parlars dels dos blocs,sinó que són pròpies només d’alguns dialectes i que estudiarem a 2n curs. Pelque fa al lèxic, trobem alguns sinònims dialectals que s’utilitzen de manera forçageneralitzada en un dels dos blocs:

2.1 Dialectes del bloc oriental

El bloc oriental està format per quatre dialectes: el septentrional o rossellonès(propi de la Catalunya Nord), el central (parlat a la major part de les comarquesgironines, a les barcelonines i a les tarragonines més orientals), el balear (propide les Illes Balears i de les Pitiüses) i l’alguerès (parlat a l’Alguer, al nord-oest del’illa de Sardenya).

2.2 Dialectes del bloc occidental

El bloc occidental, el formen dos dialectes: el nord-occidental (parlat a Andorra,a les comarques més occidentals de Catalunya i a la Franja de Ponent) i el va-lencià (propi de les comarques més orientals del País Valencià i al Carxe).

Per útlim, les zones de transició són les frontereres i presenten trets caracterís-tics dels dialectes que estan en contacte.

[180]

dialectes del bloc orientalrossellonèscentralbalearalguerès

dialectes del bloc occidentalnord-occidentalvalencià

això és bàsic!

En els dialectes del bloc oriental... En els dialectes del bloc occidental...

La a i la e àtones es pronuncien de lamateixa manera, amb una vocal neu-tra [2], com pagar i pegar, que oral-ment no es distingeixen. D’altrabanda, en bona part dels dialectesorientals tampoc no es distingeix entrela o i la u àtones, que es pronuncientotes amb [u]: pontet i puntet tambésonen igual.

Els parlants distingeixen entre els sonsd’a i e àtones i també entre els d’o i uàtones i pronuncien de manera dife-rent pagar i pegar, amb [a] i [e] res-pectivament, així com també pontet ipuntet, amb [o] i [u].

català oriental català occidental

mirall, llombrígol, xai... espill, melic, corder...

Límit de la llengua catalana

Límit entre català orientali català occidental

catalànord-

occidental

CATALUNYA

valencià

castellà

aragonès

menorquí

eivissenc

PAÍSVALENCIÀ

ARAGÓ

ILLES BALEARS

rossellonès

catalàcentral

Barcelona

València

occità ANDORRA CATALUNYANORD

castellà

mallorquí

balear

aranès

FRANÇA

MÚRCIA

L’Alguer

EUROPA

MAR MEDITERRANI

alguerèsSardenya



Situa, en un mapa de comarques dels Països Catalans, els dialectes del català i pinta les zones resultants de co-lors diferents, seguint les indicacions que tens a continuació.

3

[181]

blocs dialectes comarques

oriental

occidental

rossellonès Rosselló, Vallespir, Conflent, Capcir i Alta Cerdanya

Alt Empordà, Garrotxa, Ripollès, Baixa Cerdanya, meitat oriental del Solsonès,Berguedà, Osona, Pla de l’Estany, Gironès, Baix Empordà, Selva, Maresme,Vallès Oriental, Vallès Occidental, Bages, Anoia, Baix Llobregat, Barcelonès,Garraf, Baix Penedès, Alt Penedès, Conca de Barberà, Alt Camp, Baix Campi Tarragonès

Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera

ciutat de l’Alguer (illa de Sardenya, Itàlia)

Ribagorça, Alta Ribagorça, Pallars Sobirà, Pallars Jussà, Andorra, Alt Urgell, Lli-tera, Noguera, meitat occidental del Solsonès, Urgell, Segarra, Pla d’Urgell,Segrià, Baix Cinca, Garrigues, Priorat, Terra Alta, Matarranya, Baix Ebre, Ri-bera d’Ebre i Montsià

Ports, Alt Maestrat, Baix Maestrat, Plana Alta, Plana Baixa, Alcalatén, Campde Morvedre, Camp de Túria, València, Horta del Nord, Horta de l’Oest,Horta del Sud, Ribera Alta, Ribera Baixa, Safor, Costera, Vall d’Albaida, Com-tat, Marina Alta, Marina Baixa, Alcoià, Vinalopó Mitjà, Alacantí i Baix Vinalopó(a més del Carxe, a Múrcia)

central

balear

alguerès

nord-occidental

valencià

ACTIVITATS

a En total, hi ha uns 11.000.000 de personesque entenen el català, encara que el parlinuns 9.000.000.

b Espanya, França, Itàlia i Andorra són quatreestats que tenen el català com a llenguaoficial.

c L’aranès és la varietat de la llengua occitanaque es parla a la Vall d’Aran.

d L’Alguer és una ciutat de la província deMúrcia on es parla el català.

e S’anomena Catalunya Nord el conjunt deterritoris que tenen el català com a llenguapròpia dins de l’Estat francès.

f A més de l’italià i l’alguerès, a l’Algueres parla el sard, llengua pròpia de l’illa deSardenya.

g La llengua catalana és una de les que presentenmés diversificació dialectal del món.

h Les diferències dialectals del català són mésevidents en els textos orals que en elstextos escrits.

i La pronunciació diferent de les vocals àtonesen els dialectes orientals i en els occidentals

es va començar a produir a partir de 1861.j Els parlants dels dialectes del bloc oriental

pronuncien sempre la a i la e com una vocalneutra.

k Els parlants dels dialectes del bloc occidentaldistingeixen sempre la o de la u.

l Un habitant de Terrassa (Vallès Occidental)pronuncia el nom de la seva ciutat amb una [a]tònica a la segona síl·laba i dues vocals neutresàtones a les síl·labes primera i tercera.

m Un habitant de Mollerussa (Pla d’Urgell)pronuncia el nom de la seva ciutat ambuna [o] àtona, una [e] àtona, una [u] tònicai una [a] àtona.

n Entre els dialectes dels dos blocs hi haaltres diferències.

o A les zones de transició conviuen personesque parlen un dialecte amb persones que enparlen un altre.

LLENGUA I SOCIETAT

Digues si les afirmacions següents són certes (C) o falses (F):4


llengua catalana i literatura 1 (llengua)

Documents