llengua catalana i literatura 3 - back …
TRANSCRIPT
LLENGUA CATALANA I LITERATURACompetències i continguts clau
ES
O
3El llibre Llengua catalana i Literatura L'Essencial, per a tercer curs d’ESO, és
una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al Departament d’Edicions
Educatives de Grup Promotor / Santillana, dirigit per Teresa Grence Ruiz
i Pere Macià Arqué.
En l’elaboració ha participat l’equip següent:
TEXT
Teresa Guiluz Vidal
Eduard Juanmartí Generès
IL·LUSTRACIÓ
Anna Bru
ASSESSORAMENT
Lluís Payrató Giménez
ADAPTACIÓ PEDAGÒGICA
Teresa Guiluz Vidal
Eduard Juanmartí Generès
EDICIÓ
Neus Nadal Llongueras
DIRECCIÓ DEL PROJECTE
Montse Santos Gómez
UNITAT
DESTRESES BÀSIQUES
dimensió per a la comprensió i la comunicació
Expressió oral Competència lectora Expressió escrita Comunicació
17
Pors
› Pors i fòbies› Precisió lèxica› Frases fetes
Text narratiu: Persecució
8Inbox, Care Santos
Utilitzem un llenguatge inclusiu
11
Mitjans de comunicació 12
Tasca 1: Com portes el tema dels mitjans?
223
El món que m’envolta
› Entorn› Frases fetes
Text narratiu: Tot és música
24Camins d’aigua, Raimon Portell
Creem un text narratiu
27
Els gèneres periodístics 28
Tasca 5: Gènere per gènere
339
Aficions
› Activitats variades› Comparació› Derivació
Text narratiu: La dolça primavera
40La meva família i altres animals, Gerald Durrell
Centrem-nos en un tema i fem un guió
43
La notícia 44
Tasca 9: Fem un guió Tasca 10: Llegim una notíciaTasca 11: Notícies falses?
dimensió actitudinal i plurilingüe El multilingüisme: de casa al món p. 55
457
Què penses de les supersticions?
› Creences populars› El nom
Còmic: Cacera de bruixes
58Bruixes 1617, Oriol Garcia Quera
Escrivim un text expositiu
63
La crònica 64
Tasca 15: Exposem! Tasca 16: Titulars que enganxinTasca 17: Cronistes d’institut
575
Animals de companyia
› Animals: avantatges i inconvenients
› Adjectivació› Frases fetes
Text narratiu: Tigre, tigre
76Tigre, tigre, Lynne Reid Banks
Escrivim un text argumentatiu
79
El reportatge 80
Tasca 20: Argumentem Tasca 21: Rematem la feina
691
Carretera i manta
› Transports› Derivació
Reportatge: El primer mapa de carreteres
92Revista Sàpiens
Utilitzem contraarguments
97
L’entrevista 98
Tasca 24: Avança’t Tasca 25: Fem una entrevista
dimensió actitudinal i plurilingüe Hi ha vida més enllà del català p. 109
7111
Vols dir-hi la teva?
› Comunicació
Cartes als mitjans de comunicació
112
Busquem avantatges i inconvenients
115
Els gèneres periodístics d’opinió 116
Tasca 28: Sigues convincent!
Tasca 29: Recorda, valora, opina…
8127
Sobre rodes
› El trànsit› Sigles
Fullet informatiu
128
Fem servir paraules més precises
131
La crítica 132
Tasca 32: Crítics de la crítica
9143
Consum responsable?
› Hàbits de consum› Llenguatge inclusiu
Canviar el consum per canviar la vida
144Canviar el consum per canviar la vida, Carles Armengol
Utilitzem bé les cometes i la cursiva
147
L’expressió de l’opinió personal en els mitjans de comunicació 148
Tasca 35: Cometes, cursiva: cada cosa al seu lloc
Tasca 36: Entén, pensa, contestaTasca 37: Engega un blogTasca 38 Defensem-nos!
dimensió actitudinal i plurilingüe Les normes del català p. 159
ApèndixApèndix 161
ÍNDEX
2
CONTINGUTS CLAU
APLICACIÓeines per a la comunicació dimensió literària
Comunicació oral Ortografia Gramàtica Literatura
Informació o opinió 13 La dièresi
15
L’estructura de l’oració 16 La literatura de gènere 19 Text de Vilaweb22Tasca 2: Fem servir pronoms
Tasca 3: Fem servir conjuncionsTasca 4: Fes un relat
de terror
Notícia 23 Les consonants b/p, d/t i g/c
30
Classes d’oracions segons el verb 32 La literatura fantàstica 35 Informació o creació?
38Tasca 6: Fem de meteoròlegsTasca 7: Completem, memoritzem
i representem
Tasca 8: Imaginem una estació fantàstica
Entendre i explicar una notícia 44
El so de la r forta46
Els complements del verb (I) 48 La novel·la històrica 51 Notícia de betevé
54
Tasca 12: Descrivim, posem atributsTasca 13: Evitem repeticions,
posem pronoms febles
Tasca 14: A la recerca de les novel·les històriques
Entendre una crònica 64
Normes ortogràfiques de m i n
67
Els complements del verb (II) 69 La novel·la policíaca 71 Crònica de premsa local
74
Tasca 18: Puzle preposicional Tasca 19: Primera escena, un cadàver
Característiques dels reportatges de ràdio 82
Ortografia de les vocals en les arrels dels verbs
83
Els complements del verb (III) 85 La narrativa d’aventures 87 Reportatge de La Vanguardia
90
Tasca 22: Aquí hi són tots Tasca 23: Anem d’aventura!
Captar errors 104 L’apòstrof i el guionet en els pronoms febles
101
Els verbs irregulars (I) 103 La narrativa de ciència-ficció 105
Entrevista108
Tasca 26: A caçar pífies Tasca 27: La imaginació al poder!
Editorials, opinions… 118
La lletra hac
119
Els verbs irregulars (II) 121 La literatura catalana moderna 123
Telèfons inútils. Carta d’una lectora
126
Tasca 30: Escolta i recorda els arguments
Tasca 31: Rima de participis
Escoltar opinions i fer un debat 127
La ela geminada134
Oracions simples i oracions compostes 136
El Renaixement 135 Crítica d’una sèrie
142Tasca 33: Relat guiat Tasca 34: Canta les excel·lències de la teva terra
Captar paraules 146 Les conjuncions coordinants
150
La juxtaposició i la coordinació 151 El Barroc i la Il·lustració 154 Fòrums a Internet
158
Tasca 39: Allarga, enllaça, variaTasca 40: On la gramàtica i la
literatura es troben
3
DESTRESES BÀSIQUES
En la primera part de la unitat trobaràs propostes per treballar les competències que et permeten comunicar-te amb destresa en tots els àmbits: parlar, llegir i entendre què llegeixes, i escriure.
CONTINGUTS CLAU
En el segon bloc de la unitat s’hi presenten, amb un enfocament pràctic, sobretot, els continguts essencials dels programes de Comunicació, Ortografia, Gramàtica, i els continguts clau i les competències de l’àmbit literari.
Aquest llibre L’Essencial de Llengua catalana i Literatura té nou unitats estructurades en dos blocs:
Al final de cada unitat, el resum i l’aplicació et permetran comprovar si has assimilat i integrat els continguts, i valorar el teu procés d’aprenentatge.
DESTRESES BÀSIQUES COMUNICACIÓ ORAL
1 Escolta la notícia i fes les activitats següents:
Com valoreu la iniciativa de l’Ajuntament de Sant Miquel de Castellnou? Si viviu a la ciutat, aniríeu a viure en un poble petit? Si viviu en un poble, què penseu de les persones que deixen la ciutat i van a viure en un entorn rural?
Quin tipus de negoci creieu que es pot implantar en una masia antiga?
Descriviu el lloc on viviu fent servir el vocabulari del requadre.
Davant de les comoditats que ofereixen les ciutats (centres comercials, equipaments esportius i
culturals...), molta gent no veu els avantatges de la vida rural (tranquil·litat, menys contaminació, relacions més
properes...). Creus que les xarxes poden ajudar a canviar aquesta visió? Busca influencers rurals
i digues quin missatge transmeten.
V O C A B U L A R I
Comenteu quins d’aquests conceptes es poden aplicar al lloc on viviu. En quins llocs que conegueu es poden aplicar els altres?
› l’entorn
› el nucli antic
› turístic
› urbà
› superpoblat
› eixample
EL MÓN QUE M’ENVOLTA2
› els afores
› deshabitat
› parc natural
› rural
› la façana marítima
› illa de vianants
DESTRESES BÀSIQUES COMPETÈNCIA LECTORA
Persecució
Em vaig acomiadar de la Delmira després d’ajudar-la a baixar la persiana i vaig anar-me’n caminant cap a la parada de l’autobús. Normalment m’agrada fer aquest camí al meu aire, sense córrer, pensant en les meves coses. M’agrada la sensació d’haver acabat la jornada. M’agraden els carrers buits. M’agrada concentrar-me en els meus pensaments mentre els peus saben on han d’anar.
Vaig començar a notar que algú caminava darrere meu. Dic notar i no sentir o escoltar perquè al principi va ser només una intuïció. Un pressentiment. Els és-sers humans tenim un sisè sentit per a algunes coses. Sabem que algú ens mira de la mateixa manera que percebem que algú ens segueix. Tot d’una sentia com si em perseguís un depredador. Vaig voltar una mica per mirar dissimuladament i el cor em va començar a anar a tota velocitat. Hi havia un home darrere meu, tot i que una mica lluny encara. El carrer estava mal il·luminat, però no tant per no adonar-me que era molt alt i que caminava amb moviments àgils i a bon pas, i una mica encongit, com si tingués fred. No li vaig poder veure la cara perquè les faccions li queda-ven amagades sota la visera d’una gorra.
Vaig mirar d’anar més de pressa. La parada de l’auto-bús encara era massa lluny. Em vaig adonar de segui-da que si jo caminava més ràpidament, ell també s’afanyava. La distància entre nosaltres seguia sent la mateixa. A més, semblava que anàvem al mateix lloc. Vaig pensar que no era tan estrany, que potser ell també volia agafar l’autobús i triava el camí més lògic, el més directe.
Vaig decidir comprovar-ho. Vaig agafar un carrer que em desviava del meu destí. Només per veure què pas-sava. I què va passar? Que ell també el va agafar! Per alguna raó, aquell desconegut em seguia de prop, i jo estava cada vegada més nerviosa i més espantada. Vaig pensar que era un d’aquells psicòpates assassins que surten en alguns programes de televisió. Segura-ment en algun lloc hi devia haver un soterrani humit i terrorífic que m’esperava. Potser algú tenia planejat esquarterar-me, trinxar-me, congelar-me o potser convertir-me en dues dotzenes d’hamburgueses. Mentre caminava a més i més velocitat no podia treu-
re’m del cap totes les pel·lícules de terror que he vist a la meva vida. M’acostava a una escala que baixa fins al carrer principal, on hi ha la parada de l’autobús. Vaig saltar per sobre del muret que voreja els primers gra-ons, com faig sempre, i vaig baixar els graons a tota velocitat.
Pocs segons més tard, vaig sentir un cop sec i una cosa semblant a un gemec. Em vaig girar un segon per mirar i vaig veure que el meu perseguidor havia enso-pegat amb el muret i havia caigut a l’inici de l’escala. Vaig sentir gemecs de dolor, però només vaig poder pensar: «És la meva oportunitat d’escapar». Vaig afa-nyar-me encara més i tot just abans d’arribar al peu de l’escala vaig sentir clarament que una veu em cridava pel nom: «Alèxia».
Em va esfereir que sabés com em dic. Vaig córrer i vaig córrer i vaig córrer fins a l’autobús. Un cop dalt, entre la gent, em vaig sentir tranquil·la, però fins que no vaig arribar a casa i vaig tancar la porta amb clau no vaig poder deixar de pensar que algú em vigilava.
Care Santos Inbox (adaptació)
8
DESTRESES BÀSIQUES COMPETÈNCIA EXPRESSIÓ ESCRITA 1
Utilitzem un llenguatge inclusiu
Hi ha diverses maneres d’expressar-nos donant visibilitat als dos gèneres, masculí i femení, sense discriminar-ne cap.
Per exemple, aquestes tres: Fer servir denominacions que incloguin els dos gèneres. Per exemple, en comptes
de referir-nos als alumnes o als professors, parlarem de l’alumnat i del professorat.
Esmentar successivament els dos gèneres units per la conjunció i. Exemple: els treballadors i les treballadores.
En el cas de salutacions, rètols o altres textos funcionals, podem fer servir els dos termes o bé la barra inclinada i la terminació del femení. Exemple: Senyores i senyors,
Benvolguts/des.
A C T I V I TAT S
1 Escriu expressions no discriminatòries per utilitzar en comptes de les següents:
L’home ve del mico:
Els homes són envejosos per naturalesa:
Els malalts mentals han de rebre tractaments adequats:
Els estudiants:
2 Torna a escriure aquest text amb un llenguatge inclusiu:
Els metges i les infermeres atenen els pacients seguint el protocol que ha establert el director de l’hospital. En el cas de les visites als nens, les mares poden anar a l’habitació dels seus fills de 9.00 a 14.00 i de 15.00 a 21.00. Si s’han de quedar a la nit, han de comunicar-ho al responsable de la planta on hi ha l’habitació.
11
DESTRESES BÀSIQUES COMPETÈNCIA LECTORA
P A R L E M - N E
Alguns especialistes asseguren que la literatura o el cinema del gènere de terror no tenen per objectiu motivar la por, sinó ser una eina per aprendre a controlar-la.
Quin efecte tenen les històries de por sobre el teu comportament? Comenteu-ho a classe.
ORTOGRAFIA
LÈXIC
GRAMÀTICA
7 No és el mateix sentir que escoltar. Utilitza un verb o l’altre per completar aquestes oracions:
La direcció no ha volgut les queixes dels treballadors.
És molt sord, si no crideu ben fort no us .
Si atentament, podràs distingir el cant de diferents espècies d’ocells.
8 De les quatre que et donem, encercla la paraula que no té el sentit de l’expressió destacada en aquesta oració.
esgarrifar
estremir
esgarriar
esborronar
Davant d’aquella escena amb tanta sang, es va impressionar molt.
9 Escriu una oració amb cadascuna d’aquestes frases fetes i explica què tenen en comú:
Posar-se els pèls de punta:
Fer un salt el cor:
Quedar-se glaçat o glaçada:
Totes tres expressen...
10 Encercla cada paraula del color corresponent:
Agudes
Planes
Esdrúixoles
11 Desfés les contraccions que contenen aquests sintagmes canviant la paraula marcada amb negreta:
Exemple: fins al carrer fins a l’avinguda
al col·legi
del professor
per al company
des del menjador
12 Escriu el nom dels complements subratllats:
Vaig voltar per mirar dissimuladament.
El carrer estava mal il·luminat.
Ell també volia agafar l’autobús.
Havia caigut a l’inici de l’escala.
autobús
àgils
algú
psicòpates
però
pel·lículescamí
córrer
Alèxia
ràpidamentanà
vem
10
Pots desar en una carpeta els diferents escrits que es proposen en aquest apartat, així podràs comprovar el teu progrés al llarg del curs.
Les propostes de treball, en parelles o en grup, les posades en comú, els debats… t’ajudaran a desenvolupar activitats imprescindibles per treballar en equip.
PARLAR I ESCOLTAR
Les unitats comencen amb una proposta de treball d’expressió oral a partir d’un tema proper i de diversos interessos. A més, s’hi inclouen eines per enriquir el vocabulari.
LLEGIR I COMPRENDRE
El text és el punt de partida per a la pràctica i el desenvolupament de la competència lectora. A partir de la lectura, s’inclouen activitats integradores que pretenen treballar, a partir del text, els continguts de lèxic, ortografia o gramàtica que ja tens adquirits.
ESCRIURE
Si segueixes pas a pas les pautes que es presenten a l’apartat d’Expressió escrita, podràs practicar l’escriptura fins a obtenir un text redactat correctament.
DE LLENGUA CATALANA I LITERATURACOM ÉS
DESTRESES BÀSIQUES
Amb aquesta icona reconeixeràs les propostes de comprensió oral, amb activitats associades a una audició que podràs descarregar a santillana.cat/recursos-educatius-per-a-la-familia/.
4
Els mitjans de comunicació ens donen in-formació, especialment sobre l’actualitat. També la interpreten i, per tant, ajuden el públic a formar-se una opinió sobre els di-ferents temes.
Alguns d’aquests mitjans són els diaris, la ràdio i la televisió. Actualment, amb Inter-net, la circulació d’informació és més in-tensa i ràpida. De fet, la nostra societat s’anomena societat de la informació.
Els mitjans de comunicació són força vari-ats. Poden ser:
audiovisuals o escrits
locals, nacionals o internacionals
generals o especialitzats (esports, història, viatges...)
Mitjans de comunicació
A C T I V I TAT S
1 Només quatre d’aquests elements tan presents en les nostres vides són mitjans de comunicació. Digues quins són i explica per què:
2 Busca mitjans de comunicació que compleixin les característiques següents i apunta com es diuen:
Una revista que informi de l’actualitat de la teva ciutat o la teva comarca:
Una emissora de ràdio que informi de l’actualitat de Catalunya, d’Espanya i del món:
Una revista especialitzada en algun tema concret:
Un diari que tingui versió en paper i versió digital:
Una televisió pública de continguts generals:
Un grup de xat
Un cercador d’Internet
Un diari en paper
Un canal de televisió
Un compte de correu electrònic
Una emissora de ràdio
Una xarxa social
Una revista de música
12
Contingutsclau COMUNICACIÓ
L’estructura de l’oració
1. Paraules, sintagmes i oració
Les oracions estan formades per paraules, que s’agrupen en sintagmes, cadascun dels quals té una funció sintàctica dins de l’oració. Exemple:
L’ Elisenda fa pastissos
Paraules determinant nom verb nom
Sintagmes sintagma nominal sintagma verbal
Funcions sintàctiques subjecte predicat
oració
2. Classes de paraules que formen sintagmes
Només hi ha cinc classes de paraules que formen sintagmes al seu voltant.
Classes de paraula
Sintagmes
Funcions sintàctiques
Verb
Sintagma verbal (SV)
Predicat: Recollim papers.
Nom
Sintagma nominal (SN)
Subjecte: Els bombers han apagat el foc.
Complement del verb: Hem vist una pel·lícula.
Adjectiu
Sintagma adjectival (SA)
Atribut: La porta principal estava tapiada.
Complement del nom: Porta una jaqueta prima.
Adverbi
Sintagma adverbial (SAdv)
Modificador d’un adjectiu: És molt alta.
Modificador d’un altre adverbi: Canta prou bé.
Complement del verb: Crideu massa.
Preposició
Sintagma preposicional (SP)
Complement del nom: Un programa de ràdio.
Complement del verb: Informem de l’actualitat.
A C T I V I TAT S
1 A cada sèrie hi ha quatre paraules de la mateixa classe i una que no ho és. Detecta l’intrús i digues a quina classe pertany cada una:
Exemple: arbre, ocell, rodava, goma, hora Són noms, excepte rodava, que és un verb.
fatigat, alegre, amistosa, amor, generós
aplaudir, trencaria, sentimental, robarien, seràs
aquí, malament, feliçment, entrenat, aviat
aquest, vostre, els, algunes, per
li, hi, de, ho, els
16
Contingutsclau GRAMÀTICA1ORTOGRAFIAContingutsclau
La dièresi
S’escriu dièresi en la u de les síl·labes güe, qüe, güi, qüi quan la u es pronun-cia. Exemples: següent, qüestió, pingüí, obliqüitat.
S’escriu dièresi en la i i la u que formen hiat amb altres vocals. Exemples: raïm, diürn, agraïes, reduït.
Però no s’escriu dièresi en aquests casos:
Quan la i que hauria de dur dièresi ja porta accent gràfic segons les normes: Lluís hauria de dur dièresi (com Llu-ï-sa), però no en porta perquè ja duu accent gràfic.
Quan la i que hauria de dur dièresi forma part d’una terminació verbal d’infinitiu, gerundi, futur o condicional d’un verb acabat en vocal + ir: construir; construint; construiré, construiràs...; construiria, construiries...
Quan la i està en contacte amb els prefixos anti-, co-, contra-, re- i semi- o bé forma part dels sufixos -isme i -ista: antiinflamatori, coincidència, contraindicat, reincorporar, semiintel·ligent, egoisme, altruista.
Quan la u forma part de les terminacions llatines -us i -um: Màrius, pòdium.
DICTAT: Copia el text que et dictaran a la llibreta. Després, comprova a la pàgina 162 si l’has escrit correctament.
A C T I V I TAT S
1 En les paraules d’aquestes columnes falten dos accents gràfics i deu dièresis. Posa’ls-hi:
› aigua
› llengues
› Pasques
› paraigua
› piragues
› reduia
› reduint
› reduits
› reduiràs
› reduires
› conduis
› conduiria
› conduir
› conduissim
› conduida
› semiinconscient
› reincident
› paisos
› veina
› heroicitat
2 Escriu les formes verbals que se’t demanen d’aquests verbs:
Present d’indicatiu, 1a persona del plural
Present d’indicatiu, 2a persona del plural
Infinitiu Gerundi Participi
agraeixo
dedueixo
produeixo
ïïïüüü
15
1Contingutsclau
La literatura de gènere
La literatura de gènere, generalment narrativa o novel·la, està constituïda per obres literàries amb un tema i unes tècniques molt característics que el lector sap que hi trobarà.
Els principals gèneres narratius són la novel·la històrica, la romàntica, la fan-tàstica, la policíaca, la d’aventures, la de terror i la de ciència-ficció.
La narrativa de terror té aquestes característiques:
Protagonisme de personatges sobrenaturals (l’home llop, el vampir, el monstre, el fantasma, el dimoni, la bruixa, el zombi).
Creació d’escenaris propis, generalment solitaris, abandonats, nocturns, misteriosos, angoixants...
Construcció d’una trama narrativa inicialment sorprenent, que progressiva-ment crea en el lector una sensació de suspens i, en definitiva, de terror.
Un dels títols clàssics de la narrativa
de terror és Frankenstein, que Mary Shelley va
publicar el 1818.
A C T I V I TAT S
1 Algunes biblioteques marquen amb un símbol distintiu les novel·les. Relaciona cada símbol amb un gènere:
1. Novel·la històrica
2. Novel·la de terror
3. Novel·la d’humor
4. Novel·la d’aventures
5. Novel·la eròtica
6. Novel·la de ciència-ficció
7. Novel·la fantàstica
8. Novel·la negra
9. Novel·la romàntica
2 Busca a Internet aquestes obres de terror i relaciona-les amb l’autor i la seva nacionalitat:
El cor delator
La caiguda de la casa d’Usher
Dràcula
El misteriós cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde
El cas de Charles Dexter Ward
Apocalipsi
Bram Stoker
Robert Louis Stevenson
H. P. Lovecraft
Stephen King
Edgar Alan PoeIrlanda
Estats Units
Regne Unit
LITERATURA
19
CONTINGUTS CLAU
COMUNICACIÓ
S’hi analitzen les característiques de les diferents tipologies de textos dels mitjans de comunicació: notícies, reportatges, entrevistes...
ORTOGRAFIA
Treballaràs l’ortografia del sistema consonàntic i altres regles ortogràfiques.
LITERATURA
Aprendràs els diferents gèneres narratius i els seus referents en la literatura.
GRAMÀTICA
S’hi explica l’estructura de l’oració aprofundint continguts d’anys anteriors fins a arribar a l’oració composta.
Tasca 1. COM PORTES EL TEMA DELS MITJANS?
Contesteu aquest test sobre els mitjans de comunicació en les vostres vides:
Després d’aquest test, feu una posada en comú dels resultats i valoreu:
› L’ús que feu o no dels mitjans de comunicació.
› El tipus de mitjans que podríeu aprofitar més del que aprofiteu.
› Els aspectes que us allunyen dels mitjans i els que us hi apropen.
› Els criteris que teniu per creure o no en la veracitat d’una notícia.
› Finalment, creieu que estar ben informats és important per formar-se com a persones i com a ciutadans?
Com t’informes sobre l’actualitat? Per a què fas servir el mòbil?
Televisió Per trucar
Internet Per xatejar
Ràdio Per jugar
El que sents dir a casa Per informar-te
Diaris
Mires aquests tipus de programes de televisió?
Telenotícies Mai De vegades Sovint Sempre
Reportatges Mai De vegades Sovint Sempre
Documentals Mai De vegades Sovint Sempre
Fas servir aquests mitjans de comunicació?
Ràdio informativa Mai De vegades Sovint Sempre
Diaris d’informació general Mai De vegades Sovint Sempre
Diaris d’esports Mai De vegades Sovint Sempre
Revistes locals o comarcals Mai De vegades Sovint Sempre
Revistes temàtiques Mai De vegades Sovint Sempre
En quines llengües accedeixes als mitjans de comunicació?
Català Castellà Anglès Altres
Digues un aspecte que t’agradi i un altre que et desagradi dels mitjans de comunicació:
14
CONTINGUTS CLAU COMUNICACIÓ
Tasca 3. FEM SERVIR CONJUNCIONS
Tasca 2. FEM SERVIR PRONOMS
Reescriu aquest text i fes servir conjuncions per enllaçar les oracions. L’objectiu és explicar millor què passa.
Escriu dues oracions que expliquin el que es representa a cadascuna de les fotografies: una no ha de tenir cap pronom i l’altra, dos.
En Pere va sortir de casa, estava plovent. L’esperava el seu amic Ramon, no va girar cua. Al cap d’una estona, es penedia de no haver tornat enrere a buscar un paraigua, es va quedar xop com un pollet.
18
CONTINGUTS CLAU GRAMÀTICA
A les Tasques practicaràs el que has après amb propostes aplicades a situacions comunicatives reals i properes al teu dia a dia.
REPÀS I APLICACIÓ
En les dues últimes pàgines de cada unitat repassaràs els continguts amb activitats i les principals tècniques d’estudi i, després, els podràs aplicar a un text concret, per mitjà d’una autoavaluació o coavaluació.
Cada tres unitats trobaràs una doble pàgina que proposa treballar la dimensió actitudinal i plurilingüe.
Al final del llibre s’inclou un apèndix amb els textos dels dictats i un resum dels continguts del curs de Gramàtica, Ortografia i Lèxic.
REPÀS
1
Fes aquestes activitats a la teva llibreta:
1 Digues les dues funcions socials dels mitjans de comunicació.
2 Explica com ha de ser el llenguatge dels mitjans de comunicació.
3 Escriu amb dièresi les paraules que n’hagin de dur:
› antiguitat
› peu
› agraint
› heroina
› linguista
› peuc
› agraida
› heroi
4 Completa aquest resum dels continguts de gramàtica:
Les estan formades per , que s’agrupen en ,
cadascun dels quals té una dins de l’oració.
Distingim cinc tipus de sintagmes: , , ,
i
, segons la paraula que fa de nucli en cadascun d’ells.
També distingim nou classes de paraules: els (exemple: ), els
(exemple: ), els (exemple: ),
els (exemple: ), les
(exemple: ), els (exemple: ), els
(exemple: ), les (exemple: )
i les (exemple: ).
5 Completa aquest esquema dels continguts de literatura:
Lite
ratu
ra d
e gè
ner
e
Tipus
Definició:
Característiques:
Personatges:
Escenaris:
Trama: Busca informació
sobre qui era
Frankenstein. Després,
sobre qui era Mary
Shelley i per què es
deia així.
21
APLICACIÓ
Resol aquestes activitats i després intercanvia les respostes amb un company o una companya. Corregiu-vos mútuament i comenteu el resultat.
1 Llegeix atentament aquest fragment publicat al diari digital Vilaweb i digues si acompleix les dues funcions bàsiques dels mitjans de comunicació. Explica-ho:
2 Escriu un exemple de com es podria millorar aquest text des del punt de vista del llenguatge inclusiu:
3 Copia dues formes del verb produir que surten en aquest text i que porten dièresi:
Escriu ara aquestes formes dels verbs produir i distribuir, amb dièresi o sense:› Infinitiu: / › Gerundi: / › 3a persona del plural del futur: /
› 3a persona del singular del condicional: / › 2a persona del plural del present d’indicatiu: /
4 Subratlla, en l’oració reproduïda del text, un exemple de cadascuna de les classes de paraules:
El producte del seu treball no el trobem al supermercat, sinó que arriba al consumidor per uns altres canals. conjunció pronom determinant preposició adverbi nom verb5 Imagina’t un adjectiu que es correspongui amb cada un d’aquests enunciats:
El consumidor o la consumidora que decideix el que compra i el que menja fixant-s’hi i seguint criteris ètics:
La fruita i la verdura bones per a la salut:
Els productes agraris produïts amb respecte al medi ambient:
Sobirania alimentària és molt més que buscar etiquetes eco o bio als aliments que comprem. És menjar de manera conscient. Saber d’on ve-nen les menges que consumim, qui les ha produïdes, en quines condi-cions s’ha fet, quina petjada han deixat sobre el planeta, a quants quilò-metres de nosaltres s’ha produït l’aliment, quant costa en diners tot el procés, quant en paguem, quants d’aquests diners arriben al productor. És a dir, exercir la sobirania alimentària és fer-se preguntes i prendre decisions sobre la nostra alimentació.Parlem amb productors que han decidit de relacionar-se amb els con-
sumidors d’una manera diferent. El producte del seu treball no el tro-bem al supermercat, sinó que arriba al consumidor per uns altres ca-nals. En forma de caixa, de cistella o en un mercat de venda directa. Són tres productors que tenen perfils diferents, però tenen en comú el gust per conrear la terra de manera neta i respectuosa i, per damunt de tot, l’interès a donar tot el valor possible a la fruita i a la verdura que posen en mans del consumidor.
(https://www.vilaweb.cat/noticies/per-que-son-tan-barates-les-fruites-i-les-
verdures-als-supermercats-converses-per-a-definir-el-concepte-de-sobirania-alimentaria/, 14.11.2020)
22
APÈNDIX 2 GRAMÀTICA
1. L’estructura d’una oració simpleLes oracions estan formades per paraules, les quals s’agrupen en sintagmes,
cadascun dels quals té una funció sintàctica dins de l’oració.
La ràdio difon informacionsParaules
determinant nom verb nomSintagmes
sintagma nominal sintagma verbalFuncions sintàctiques subjecte
predicat
oració
2. Casses d’oracions segons el verbSegons el verb, distingim diferents classes d’oracions: Oracions amb verbs predicatius La majoria d’oracions es formen al voltant de verbs predicatius, que expres-
sen l’acció o el procés que afecta el subjecte i que poden portar diversos
complements verbals (directe, indirecte, de règim verbal) segons els casos.
Exemple:
Alguna cosa amoïnava en Marcel. V CD
subjecte predicat
Oracions amb verbs atributius Les oracions atributives es construeixen al voltant dels verbs ser, estar i sem-
blar, que s’anomenen atributius o copulatius. Aquests verbs uneixen un sub-
jecte amb un complement del verb obligatori anomenat atribut, que expressa
una qualitat o un estat del subjecte. Exemple: En Robert és fill d’un periodista. V Atribut
subjecte predicat
Oracions amb verbs impersonals Les oracions impersonals només tenen predicat i es construeixen a partir de
verbs impersonals, que només es conjuguen en tercera persona del singular i
el seu significat no admet que cap subjecte protagonitzi l’acció, l’estat o el
procés. És el cas dels verbs que expressen fenòmens meteorològics o atmos-
fèrics i d’algun altre, especialment haver-hi. Exemples: Com llampega! A l’ordinador no hi havia Internet.
predicat
predicat
Hi ha cinc classes de sintagmes: El sintagma verbal (SV), que sempre fa de predicat i que és imprescindible perquè hi hagi oració. Exemple: difon informacions. El sintagma nominal (SN). Exemple: el periodista.
El sintagma adjectival (SA). Exemple: espatllada. El sintagma adverbial (SAdv). Exemple: prou ràpidament.
El sintagma preposicional (SP). Exemple: de l’emissora local.
164
A cada unitat trobaràs un dictat per preparar-te i autocorregir-te.
Hi ha vida més enllà del català
La Vall d’Aran, una comarca de Catalunya. L’aranès, una varietat de l’occità
L’aranès és una varietat de l’occità, una llengua romànica que s’estén molt més enllà de la Vall d’Aran, bàsicament per la meitat sud de França. El seu nom ve del fet que, per dir sí, els occitans diuen «oc», mentre que en francès es diu «oui».
L’occità és la llengua de la poesia dels trobadors, que va ser la lírica de més prestigi als inicis de les literatures romàniques a l’edat mitjana.
En l’actualitat, el nombre de parlants de l’occità oscil·la entre els 500.000 i els 3.000.000, segons les fonts. La Vall d’Aran és justament un dels indrets on té més vitalitat, ja que el sap parlar el 60% de la població de la comarca, que té uns 10.000 habitants.
“
Ena val de Aran, es gojats e es gojates diden bon dia, bona tarde e bona net.“ ”
182496_p107_Vall_d'Aran
Vielha
Val d’Aran
mar Mediterrani
182496_p107_domini_linguistic_occitana
Aranés
Bearnés
OCCITANOCCIDENTAL OCCITAN
CENTRAL
NORD OCCITAN
Català
Basc
Francès
Piemontès
Francoprovençal
GasconLengadician Provençau
Aupènc
AuvernhatLemosin
Creissent
QuercinòlVivarés
Rodanènc
Briançonés
Niçart
Roergat
mar Mediterrani
Encara que no sàpigues aranès,
segur que has entès que ens estem referint a
aquest territori i a les maneres de saludar en els diferents
moments del dia. Has endevinat què és un “gojat”
i una “gojata”? Has deduït que “es” és un article
i “e” la conjunció copulativa?
De fet, l’aranès és una llengua romànica que,
com el català, té l’origen en la llengua llatina.
Això fa que, sent llengües diferents,
tinguin moltes semblances i també
força peculiaritats.
109
P A R L E M - N E
Coneixes algú que parli aranès o que signi LSC?
Aquestes llengües, les has sentides o vistes alguna vegada en els mitjans de comunicació?
T’agradaria aprendre alguna d’aquestes llengües?
Per què creus que és important la diversitat lingüística? I en un territori petit com Catalunya?
A C T I V I TAT S
1 Per deduir què signa aquesta persona en cada vinyeta et donarem dues pistes:
› Fixa’t que el primer moviment és el mateix en cada vinyeta.
› Mira’t la pàgina que tens a sota els dibuixos, a la dreta.
Què et sembla, et dones per saludat? En quins moments del dia? Sí, estan en ordre temporal.
Parlant la gent s’entén... o signant!
Si us penseu que signar vol dir estampar una
signatura en un paper, o fins i tot fer-ho digitalment,
no aneu equivocats. Però no ho sabeu tot! Signar
també vol dir ‘expressar-se mitjançant una llengua
de signes’. Una llengua de signes és una llengua que
no s’articula oralment, sinó amb moviments i gestos
de les extremitats superiors (els braços i, sobretot,
les mans), la part superior del tronc i la cara.
Tampoc se sent sinó que es veu.
Primers passos en la
llengua de signes catalana
La llengua de signes catalana (LSC) és la llengua de les
persones sordes de Catalunya. L’any 1994 va ser reconeguda
oficialment per la Generalitat i actualment és utilitzada per
unes 32.000 persones, només una quarta part de les quals
són sordes. Si vols afegir-te a les persones sordes i a les seves
famílies i amics, hi ha centres on s’ensenya aquesta llengua.
http://scur.cat/5ZK9HZ
110
5
PORS1V O C A B U L A R I
Comenteu si algun dels elements del requadre us causa por i per què:
› les novel·les de misteri
› la foscor
› les alçades
› una persona desconeguda
› els fenòmens paranormals
› les aranyes
› les pel·lícules de terror
› els espais tancats
› els pallassos
DESTRESES BÀSIQUES COMUNICACIÓ ORAL
1 Hi ha persones que tenen aversió a l’aigua, als espais oberts o tancats, a les serps, a estar soles... Es diu que tenen alguna fòbia.
Hi ha alguna cosa que us provoqui una repulsió irreprimible?
Coneixeu algú que tingui alguna fòbia? A què?
Per què creieu que pot aparèixer? Creieu que és una malaltia?
Busca paraules que continguin el formant culte -fòbia
al diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans
(https://dlc.iec.cat/). Utilitza la funció que permet filtrar
«acabada en» a l’apartat «Condició de cerca». Fes una
llista de les que coneixies i una altra de les que no havies
sentit mai i posa-les en comú amb la resta de la classe.
DESTRESES BÀSIQUES COMPETÈNCIA LECTORA
Persecució
Em vaig acomiadar de la Delmira després d’ajudar-la a baixar la persiana i vaig anar-me’n caminant cap a la parada de l’autobús. Normalment m’agrada fer aquest camí al meu aire, sense córrer, pensant en les meves coses. M’agrada la sensació d’haver acabat la jornada. M’agraden els carrers buits. M’agrada concentrar-me en els meus pensaments mentre els peus saben on han d’anar.
Vaig començar a notar que algú caminava darrere meu. Dic notar i no sentir o escoltar perquè al principi va ser només una intuïció. Un pressentiment. Els és-sers humans tenim un sisè sentit per a algunes coses. Sabem que algú ens mira de la mateixa manera que percebem que algú ens segueix. Tot d’una sentia com si em perseguís un depredador. Vaig voltar una mica per mirar dissimuladament i el cor em va començar a anar a tota velocitat. Hi havia un home darrere meu, tot i que una mica lluny encara. El carrer estava mal il·luminat, però no tant per no adonar-me que era molt alt i que caminava amb moviments àgils i a bon pas, i una mica encongit, com si tingués fred. No li vaig poder veure la cara perquè les faccions li queda-ven amagades sota la visera d’una gorra.
Vaig mirar d’anar més de pressa. La parada de l’auto-bús encara era massa lluny. Em vaig adonar de segui-da que si jo caminava més ràpidament, ell també s’afanyava. La distància entre nosaltres seguia sent la mateixa. A més, semblava que anàvem al mateix lloc. Vaig pensar que no era tan estrany, que potser ell també volia agafar l’autobús i triava el camí més lògic, el més directe.
Vaig decidir comprovar-ho. Vaig agafar un carrer que em desviava del meu destí. Només per veure què pas-sava. I què va passar? Que ell també el va agafar! Per alguna raó, aquell desconegut em seguia de prop, i jo estava cada vegada més nerviosa i més espantada. Vaig pensar que era un d’aquells psicòpates assassins que surten en alguns programes de televisió. Segura-ment en algun lloc hi devia haver un soterrani humit i terrorífic que m’esperava. Potser algú tenia planejat esquarterar-me, trinxar-me, congelar-me o potser convertir-me en dues dotzenes d’hamburgueses. Mentre caminava a més i més velocitat no podia treu-
re’m del cap totes les pel·lícules de terror que he vist a la meva vida. M’acostava a una escala que baixa fins al carrer principal, on hi ha la parada de l’autobús. Vaig saltar per sobre del muret que voreja els primers gra-ons, com faig sempre, i vaig baixar els graons a tota velocitat.
Pocs segons més tard, vaig sentir un cop sec i una cosa semblant a un gemec. Em vaig girar un segon per mirar i vaig veure que el meu perseguidor havia enso-pegat amb el muret i havia caigut a l’inici de l’escala. Vaig sentir gemecs de dolor, però només vaig poder pensar: «És la meva oportunitat d’escapar». Vaig afa-nyar-me encara més i tot just abans d’arribar al peu de l’escala vaig sentir clarament que una veu em cridava pel nom: «Alèxia».
Em va esfereir que sabés com em dic. Vaig córrer i vaig córrer i vaig córrer fins a l’autobús. Un cop dalt, entre la gent, em vaig sentir tranquil·la, però fins que no vaig arribar a casa i vaig tancar la porta amb clau no vaig poder deixar de pensar que algú em vigilava.
Care Santos Inbox (adaptació)
8
1
Obtenir informació
1 Respon aquestes preguntes:
Digues si la narració passa en un ambient rural o urbà. Quins elements t’ho fan pensar?
En quin moment del dia succeeix? Justifica la teva resposta:
Durant el trajecte la protagonista té diversos pensaments. Escriu-ne un que doni una explicació raonable al que està
succeint i un altre que en doni una d’irracional:
Interpretar el sentit
2 En quina persona està narrat el text? Amb quina intenció creus que ho fa l’autora?
3 Ordena aquests fets segons que facin més o menys por a la protagonista:
Que la cridin pel seu nom.
Que algú la persegueixi pel carrer.
Tornar sola a casa.
4 Què significa tenir un sisè sentit? Marca l’opció correcta:
Tenir més sentits que la resta de persones. Tenir intuïció.
Tenir sis sentits. Tenir sort.
5 Què té l’aspecte del perseguidor de l’Alèxia que li provoca desconfiança?
Expressar-se
6 Aquest fragment conté tot un seguit d’elements que contribueixen a crear un ambient
de por o de terror. Quins et sembla que són?
On creus que és més fàcil o més difícil crear aquestes sensacions, en una novel·la
o en una pel·lícula? Per què?
*** dibuix en aquest racó, per exemple?
Busca l’argument de la
pel·lícula The sixth sense i comenta amb un company o companya si el sisè sentit
en aquest cas és literal o figurat. Us sembla
una pel·licula de por?
9
DESTRESES BÀSIQUES COMPETÈNCIA LECTORA
P A R L E M - N E
Alguns especialistes asseguren que la literatura o el cinema del gènere de terror no tenen per objectiu motivar la por, sinó ser una eina per aprendre a controlar-la.
Quin efecte tenen les històries de por sobre el teu comportament? Comenteu-ho a classe.
ORTOGRAFIA
LÈXIC
GRAMÀTICA
7 No és el mateix sentir que escoltar. Utilitza un verb o l’altre per completar aquestes oracions:
La direcció no ha volgut les queixes dels treballadors.
És molt sord, si no crideu ben fort no us .
Si atentament, podràs distingir el cant de diferents espècies d’ocells.
8 De les quatre que et donem, encercla la paraula que no té el sentit de l’expressió destacada en aquesta oració.
esgarrifar
estremir
esgarriar
esborronar
Davant d’aquella escena amb tanta sang, es va impressionar molt.
9 Escriu una oració amb cadascuna d’aquestes frases fetes i explica què tenen en comú:
Posar-se els pèls de punta:
Fer un salt el cor:
Quedar-se glaçat o glaçada:
Totes tres expressen...
10 Encercla cada paraula del color corresponent:
Agudes
Planes
Esdrúixoles
11 Desfés les contraccions que contenen aquests sintagmes canviant la paraula marcada amb negreta:
Exemple: fins al carrer fins a l’avinguda
al col·legi
del professor
per al company
des del menjador
12 Escriu el nom dels complements subratllats:
Vaig voltar per mirar dissimuladament.
El carrer estava mal il·luminat.
Ell també volia agafar l’autobús.
Havia caigut a l’inici de l’escala.
autobús
àgils
algú
psicòpates
però
pel·lículescamí
córrer
Alèxia
ràpidamentanà
vem
10
DESTRESES BÀSIQUES COMPETÈNCIA EXPRESSIÓ ESCRITA 1
Utilitzem un llenguatge inclusiu
Hi ha diverses maneres d’expressar-nos donant visibilitat als dos gèneres, masculí i femení, sense discriminar-ne cap.
Per exemple, aquestes tres: Fer servir denominacions que incloguin els dos gèneres. Per exemple, en comptes
de referir-nos als alumnes o als professors, parlarem de l’alumnat i del professorat.
Esmentar successivament els dos gèneres units per la conjunció i. Exemple: els treballadors i les treballadores.
En el cas de salutacions, rètols o altres textos funcionals, podem fer servir els dos termes o bé la barra inclinada i la terminació del femení. Exemple: Senyores i senyors,
Benvolguts/des.
A C T I V I TAT S
1 Escriu expressions no discriminatòries per utilitzar en comptes de les següents:
L’home ve del mico:
Els homes són envejosos per naturalesa:
Els malalts mentals han de rebre tractaments adequats:
Els estudiants:
2 Torna a escriure aquest text amb un llenguatge inclusiu:
Els metges i les infermeres atenen els pacients seguint el protocol que ha establert el director de l’hospital. En el cas de les visites als nens, les mares poden anar a l’habitació dels seus fills de 9.00 a 14.00 i de 15.00 a 21.00. Si s’han de quedar a la nit, han de comunicar-ho al responsable de la planta on hi ha l’habitació.
11
Els mitjans de comunicació ens donen in-formació, especialment sobre l’actualitat. També la interpreten i, per tant, ajuden el públic a formar-se una opinió sobre els di-ferents temes.
Alguns d’aquests mitjans són els diaris, la ràdio i la televisió. Actualment, amb Inter-net, la circulació d’informació és més in-tensa i ràpida. De fet, la nostra societat s’anomena societat de la informació.
Els mitjans de comunicació són força vari-ats. Poden ser:
audiovisuals o escrits
locals, nacionals o internacionals
generals o especialitzats (esports, història, viatges...)
Mitjans de comunicació
A C T I V I TAT S
1 Només quatre d’aquests elements tan presents en les nostres vides són mitjans de comunicació. Digues quins són i explica per què:
2 Busca mitjans de comunicació que compleixin les característiques següents i apunta com es diuen:
Una revista que informi de l’actualitat de la teva ciutat o la teva comarca:
Una emissora de ràdio que informi de l’actualitat de Catalunya, d’Espanya i del món:
Una revista especialitzada en algun tema concret:
Un diari que tingui versió en paper i versió digital:
Una televisió pública de continguts generals:
Un grup de xat
Un cercador d’Internet
Un diari en paper
Un canal de televisió
Un compte de correu electrònic
Una emissora de ràdio
Una xarxa social
Una revista de música
12
Contingutsclau COMUNICACIÓ
El llenguatge dels mitjans ha de ser clar i comprensible. S’hi fa servir el regis-tre estàndard, el vocabulari és entenedor i la sintaxi, més aviat simple.
Els professionals que elaboren la informació s’anomenen periodistes. Han de distingir en tot moment la informació (els fets, les dades, els esdeveniments concrets...) de les valoracions subjectives o l’opinió (la crítica o l’elogi de de-terminades actituds, les idees personals o de grups socials o polítics...).
A C T I V I TAT S
3 Escriu de manera més clara aquests titulars de notícies. Primer, fixa’t en el model:
Trullols treu més vots a les eleccions i les guanya amb molta diferència
S’ha descobert un medicament contra la pèrdua de memòria i és efectiu
El curs que ve hi haurà més professorat a Secundària perquè hi haurà més alumnes, també
En un pàrquing dels magatzems Tot Casa hi havia tres furgonetes i les van robar
4 Assenyala quina de les tres maneres d’explicar el mateix és més adient per a un mitjà de comunicació:
Titular poc clar El Nàstic fa un gol a l’últim minut per guanyar el partit i desempatar el partit
Titular més clar El Nàstic marca a l’últim minut i guanya el partit
La moto va sortir com un coet per l’esquerra del cotxe i es va clavar una castanya que no et pots imaginar. El més fort del cas és que el motorista no es va fer res, ni una rascada. Un miracle, nen, un miracle.
La moto va aparèixer per l’esquerra del tu-risme a gran velocitat i va topar-hi de ma-nera molt violenta. Incomprensiblement, el motorista va sortir il·lès de l’accident. Els testimonis presencials no s’expliquen que no s’hagin de lamentar danys personals.
Hi ha circumstàncies a la vida que no es poden ex-plicar de manera natural. Aquell motorista no de-via tenir un àngel de la guarda que vetllés per ell, sinó una legió. Altrament no s’explicaria que aquell dia hagués sobreviscut a la brutal topada que va tenir amb un cotxe que tenia la prioritat de pas.
Digues en quin registre està escrit el fragment que has triat:
5 Després d’escoltar un primer cop aquesta informació, torna-la a escoltar destriant el que és informació del que és opinió:
Informació Opinió
Els mitjans contrasten les informacions que ofereixen per no caure
en notícies falses o dubtoses.
13
11
Tasca 1. COM PORTES EL TEMA DELS MITJANS?
Contesteu aquest test sobre els mitjans de comunicació en les vostres vides:
Després d’aquest test, feu una posada en comú dels resultats i valoreu:
› L’ús que feu o no dels mitjans de comunicació.
› El tipus de mitjans que podríeu aprofitar més del que aprofiteu.
› Els aspectes que us allunyen dels mitjans i els que us hi apropen.
› Els criteris que teniu per creure o no en la veracitat d’una notícia.
› Finalment, creieu que estar ben informats és important per formar-se com a persones i com a ciutadans?
Com t’informes sobre l’actualitat? Per a què fas servir el mòbil?
Televisió Per trucar
Internet Per xatejar
Ràdio Per jugar
El que sents dir a casa Per informar-te
Diaris
Mires aquests tipus de programes de televisió?
Telenotícies Mai De vegades Sovint Sempre
Reportatges Mai De vegades Sovint Sempre
Documentals Mai De vegades Sovint Sempre
Fas servir aquests mitjans de comunicació?
Ràdio informativa Mai De vegades Sovint Sempre
Diaris d’informació general Mai De vegades Sovint Sempre
Diaris d’esports Mai De vegades Sovint Sempre
Revistes locals o comarcals Mai De vegades Sovint Sempre
Revistes temàtiques Mai De vegades Sovint Sempre
En quines llengües accedeixes als mitjans de comunicació?
Català Castellà Anglès Altres
Digues un aspecte que t’agradi i un altre que et desagradi dels mitjans de comunicació:
14
CONTINGUTS CLAU COMUNICACIÓ
1ORTOGRAFIAContingutsclau
La dièresi
S’escriu dièresi en la u de les síl·labes güe, qüe, güi, qüi quan la u es pronun-cia. Exemples: següent, qüestió, pingüí, obliqüitat.
S’escriu dièresi en la i i la u que formen hiat amb altres vocals. Exemples: raïm, diürn, agraïes, reduït.
Però no s’escriu dièresi en aquests casos:
Quan la i que hauria de dur dièresi ja porta accent gràfic segons les normes: Lluís hauria de dur dièresi (com Llu-ï-sa), però no en porta perquè ja duu accent gràfic.
Quan la i que hauria de dur dièresi forma part d’una terminació verbal d’infinitiu, gerundi, futur o condicional d’un verb acabat en vocal + ir: construir; construint; construiré, construiràs...; construiria, construiries...
Quan la i està en contacte amb els prefixos anti-, co-, contra-, re- i semi- o bé forma part dels sufixos -isme i -ista: antiinflamatori, coincidència, contraindicat, reincorporar, semiintel·ligent, egoisme, altruista.
Quan la u forma part de les terminacions llatines -us i -um: Màrius, pòdium.
DICTAT: Copia el text que et dictaran a la llibreta. Després, comprova a la pàgina 162 si l’has escrit correctament.
A C T I V I TAT S
1 En les paraules d’aquestes columnes falten dos accents gràfics i deu dièresis. Posa’ls-hi:
› aigua
› llengues
› Pasques
› paraigua
› piragues
› reduia
› reduint
› reduits
› reduiràs
› reduires
› conduis
› conduiria
› conduir
› conduissim
› conduida
› semiinconscient
› reincident
› paisos
› veina
› heroicitat
2 Escriu les formes verbals que se’t demanen d’aquests verbs:
Present d’indicatiu, 1a persona del plural
Present d’indicatiu, 2a persona del plural
Infinitiu Gerundi Participi
agraeixo
dedueixo
produeixo
ïïïüüü
15
L’estructura de l’oració
1. Paraules, sintagmes i oració
Les oracions estan formades per paraules, que s’agrupen en sintagmes, cadascun dels quals té una funció sintàctica dins de l’oració. Exemple:
L’ Elisenda fa pastissos
Paraules determinant nom verb nom
Sintagmes sintagma nominal sintagma verbal
Funcions sintàctiques subjecte predicat
oració
2. Classes de paraules que formen sintagmes
Només hi ha cinc classes de paraules que formen sintagmes al seu voltant.
Classes de paraula
Sintagmes
Funcions sintàctiques
Verb
Sintagma verbal (SV)
Predicat: Recollim papers.
Nom
Sintagma nominal (SN)
Subjecte: Els bombers han apagat el foc.
Complement del verb: Hem vist una pel·lícula.
Adjectiu
Sintagma adjectival (SA)
Atribut: La porta principal estava tapiada.
Complement del nom: Porta una jaqueta prima.
Adverbi
Sintagma adverbial (SAdv)
Modificador d’un adjectiu: És molt alta.
Modificador d’un altre adverbi: Canta prou bé.
Complement del verb: Crideu massa.
Preposició
Sintagma preposicional (SP)
Complement del nom: Un programa de ràdio.
Complement del verb: Informem de l’actualitat.
A C T I V I TAT S
1 A cada sèrie hi ha quatre paraules de la mateixa classe i una que no ho és. Detecta l’intrús i digues a quina classe pertany cada una:
Exemple: arbre, ocell, rodava, goma, hora Són noms, excepte rodava, que és un verb.
fatigat, alegre, amistosa, amor, generós
aplaudir, trencaria, sentimental, robarien, seràs
aquí, malament, feliçment, entrenat, aviat
aquest, vostre, els, algunes, per
li, hi, de, ho, els
16
Contingutsclau GRAMÀTICA
3. Classes de paraules que no formen sintagmes
Les altres classes de paraules no formen sintagmes al seu voltant:
Classes de paraules Funcions sintàctiques Exemple
Determinants Acompanyen els noms no pas per expressar-ne cap característica pròpia, com fan els adjectius, sinó per indicar-ne nocions diverses, com ara de qui és, quant n’hi ha, si és lluny o a la vora, etc.
He comprat quatre llibres
per a l’estiu.
Pronoms Substitueixen mots o grups de mots que no volem expressar o que no volem repetir.
Ella no accepta aquesta explicació,
no l’accepta per diversos motius.
Conjuncions Posen en relació dos sintagmes a l’interior d’una oració o bé dues oracions.
Han comprat tisores i cola,
perquè volen fer un collage.
Interjeccions Es presenten aïllades de l’oració, tenen forma exclamativa i expressen un sentiment o emoció complets.
Uf!, Ecs!
A C T I V I TAT S
2 Separa els dos sintagmes principals d’aquesta oració i digues quina funció sintàctica fa cadascun:
La finestra de la cuina dona a la placeta.
Sintagma 1: .
Funció sintàctica:
Sintagma 2: .
Funció sintàctica:
3 Subratlla la paraula principal de cadascun d’aquests sintagmes i digues de quin tipus són:
un entrepà de pernil
ben negre
sortirem de festa
molt lluny d’aquí
4 Canvia els adjectius subratllats per sintagmes preposicionals que vulguin dir el mateix:
Capsa metàl·lica: Capsa
Novel·la juvenil: Novel·la
Formatge holandès: Formatge
Cervesa no alcohòlica: Cervesa
5 Escriu oracions amb l’adverbi molt. Fixa’t la condició que tens en cada cas:
› Complementa un verb:
› Modifica un adjectiu:
› Modifica un altre adverbi:
6 Escriu oracions amb el determinant molt en les seves diferents formes. Fixa’t que darrere sempre ha de portar un nom:
molt
molta
molts
moltes
17
11
Tasca 3. FEM SERVIR CONJUNCIONS
Tasca 2. FEM SERVIR PRONOMS
Reescriu aquest text i fes servir conjuncions per enllaçar les oracions. L’objectiu és explicar millor què passa.
Escriu dues oracions que expliquin el que es representa a cadascuna de les fotografies: una no ha de tenir cap pronom i l’altra, dos.
En Pere va sortir de casa, estava plovent. L’esperava el seu amic Ramon, no va girar cua. Al cap d’una estona, es penedia de no haver tornat enrere a buscar un paraigua, es va quedar xop com un pollet.
18
CONTINGUTS CLAU GRAMÀTICA
1Contingutsclau
La literatura de gènere
La literatura de gènere, generalment narrativa o novel·la, està constituïda per obres literàries amb un tema i unes tècniques molt característics que el lector sap que hi trobarà.
Els principals gèneres narratius són la novel·la històrica, la romàntica, la fan-tàstica, la policíaca, la d’aventures, la de terror i la de ciència-ficció.
La narrativa de terror té aquestes característiques:
Protagonisme de personatges sobrenaturals (l’home llop, el vampir, el monstre, el fantasma, el dimoni, la bruixa, el zombi).
Creació d’escenaris propis, generalment solitaris, abandonats, nocturns, misteriosos, angoixants...
Construcció d’una trama narrativa inicialment sorprenent, que progressiva-ment crea en el lector una sensació de suspens i, en definitiva, de terror.
Un dels títols clàssics de la narrativa
de terror és Frankenstein, que Mary Shelley va
publicar el 1818.
A C T I V I TAT S
1 Algunes biblioteques marquen amb un símbol distintiu les novel·les. Relaciona cada símbol amb un gènere:
1. Novel·la històrica
2. Novel·la de terror
3. Novel·la d’humor
4. Novel·la d’aventures
5. Novel·la eròtica
6. Novel·la de ciència-ficció
7. Novel·la fantàstica
8. Novel·la negra
9. Novel·la romàntica
2 Busca a Internet aquestes obres de terror i relaciona-les amb l’autor i la seva nacionalitat:
El cor delator
La caiguda de la casa d’Usher
Dràcula
El misteriós cas del Dr. Jekyll i Mr. Hyde
El cas de Charles Dexter Ward
Apocalipsi
Bram Stoker
Robert Louis Stevenson
H. P. Lovecraft
Stephen King
Edgar Alan PoeIrlanda
Estats Units
Regne Unit
LITERATURA
19
A C T I V I TAT S
Tasca 4. FES UN RELAT DE TERROR
Continua el relat de Poe en primera persona. Descriu l’interior de la casa (vestíbul, escala, alguna cambra en concret...) i les sensacions que et va produint com a narrador. Fes-hi aparèixer un personatge propi dels relats de por:
La caiguda de la casa d’UsherDurant tot un dia rúfol, fosc i silenciós d’agost en què els núvols del cel eren suspesos a una alçada opressivament baixa, havia travessat tot sol, a cavall, una part del país singularment erma, i per fi, quan ja descendien les ombres del vespre, em vaig trobar a les envistes de la malenconiosa casa d’Usher. No sé com va ser, però així que vaig veure l’edifici, l’esperit se’m va omplir d’una tristor insuportable. Dic insuportable perquè aquest sentiment no el va mitigar cap de les sensacions mig plaents a causa de la mateixa poesia amb què l’esperit absorbeix fins i tot les imatges naturals més adustes del desolat i el terrible. Vaig observar l’escena que tenia al davant —la casa solitària i els senzills trets paisatgístics del terreny, els murs tenebrosos, les finestres com ulls buits, els joncs escassos i pestilents i uns quants troncs blancs d’arbres decrèpits— amb un profund abatiment a l’ànima que amb cap sensació terrenal no admet una comparació fidel.
Edgar Allan Poe, La caiguda de la casa d’Usher (adaptació)
3 Explica breument el que el narrador ens diu de:
El temps que feia i l’hora del dia en què se situa l’acció.
El seu estat d’ànim.
Les característiques físiques de la casa i el terreny que l’envolta.
20
CONTINGUTS CLAU LITERATURA
REPÀS 1
Fes aquestes activitats a la llibreta:
1 Digues les dues funcions socials dels mitjans de comunicació.
2 Explica com ha de ser el llenguatge dels mitjans de comunicació.
3 Escriu amb dièresi les paraules que n’hagin de dur:
› antiguitat
› peu
› agraint
› heroina
› linguista
› peuc
› agraida
› heroi
4 Completa aquest resum dels continguts de gramàtica:
Les estan formades per , que s’agrupen en ,
cadascun dels quals té una dins de l’oració.
Distingim cinc tipus de sintagmes: , , ,
i , segons la paraula que fa de nucli en cadascun d’ells.
També distingim nou classes de paraules: els (exemple: ), els
(exemple: ), els (exemple: ),
els (exemple: ), les
(exemple: ), els (exemple: ), els
(exemple: ), les (exemple: )
i les (exemple: ).
5 Completa aquest esquema dels continguts de literatura:
Lite
ratu
ra d
e g
èner
e
Tipus
Definició:
Característiques:
Personatges:
Escenaris:
Trama:
Busca informació sobre qui era
Frankenstein. Després, sobre qui era Mary Shelley i per què es
deia així.
21
APLICACIÓ
Resol aquestes activitats i després intercanvia les respostes amb un company o una companya. Corregiu-vos mútuament i comenteu el resultat.
1 Llegeix atentament aquest fragment publicat al diari digital Vilaweb i digues si acompleix les dues funcions bàsiques dels mitjans de comunicació. Explica-ho:
2 Escriu un exemple de com es podria millorar aquest text des del punt de vista del llenguatge inclusiu:
3 Copia dues formes del verb produir que surten en aquest text i que porten dièresi:
Escriu ara aquestes formes dels verbs produir i distribuir, amb dièresi o sense:
› Infinitiu: /
› Gerundi: /
› 3a persona del plural del futur: /
› 3a persona del singular del condicional: /
› 2a persona del plural del present d’indicatiu: /
4 Subratlla, en l’oració reproduïda del text, un exemple de cadascuna de les classes de paraules:
El producte del seu treball no el trobem al supermercat, sinó que arriba al consumidor per uns altres canals.
conjunció pronom determinant preposició adverbi nom verb
5 Imagina’t un adjectiu que es correspongui amb cada un d’aquests enunciats:
El consumidor o la consumidora que decideix el que
compra i el que menja fixant-s’hi i seguint criteris ètics:
La fruita i la verdura bones per a la salut:
Els productes agraris produïts amb respecte al medi ambient:
Sobirania alimentària és molt més que buscar etiquetes eco o bio als aliments que comprem. És menjar de manera conscient. Saber d’on ve-nen les menges que consumim, qui les ha produïdes, en quines condi-cions s’ha fet, quina petjada han deixat sobre el planeta, a quants quilò-metres de nosaltres s’ha produït l’aliment, quant costa en diners tot el procés, quant en paguem, quants d’aquests diners arriben al productor. És a dir, exercir la sobirania alimentària és fer-se preguntes i prendre decisions sobre la nostra alimentació.
Parlem amb productors que han decidit de relacionar-se amb els con-sumidors d’una manera diferent. El producte del seu treball no el tro-bem al supermercat, sinó que arriba al consumidor per uns altres ca-nals. En forma de caixa, de cistella o en un mercat de venda directa. Són tres productors que tenen perfils diferents, però tenen en comú el gust per conrear la terra de manera neta i respectuosa i, per damunt de tot, l’interès a donar tot el valor possible a la fruita i a la verdura que posen en mans del consumidor.
(https://www.vilaweb.cat/noticies/per-que-son-tan-barates-les-fruites-i-les-verdures-als-supermercats-converses-per-a-definir-el-concepte-de-sobirania-
alimentaria/, 14.11.2020)
22
APÈNDIXS
APÈNDIX 1 DICTATS 162
APÈNDIX 2 GRAMÀTICA
APÈNDIX 1 ORTOGRAFIA
APÈNDIX 1 CONCEPTES LÈXICS I SEMÀNTICS 176
171
164
APÈNDIX 1 DICTATS
La Lluïsa estava rentant els plats quan la presidenta de l’Associació de Veïns i Veïnes va trucar a la porta. Estava
fent un qüestionari i li va dir que li agrairia molt que dediqués uns minuts a respondre’l. Ja havia acabat amb les
preguntes del primer full i, quan estava a punt de passar al següent, van veure esfereïdes com per sota de la
porta de la cuina entrava aigua al menjador. Es veu que amb les presses per anar a obrir s’havia deixat l’aixeta
oberta i, a sobre, l’aigüera estava embussada. Quin desastre! Ràpidament, entre totes dues es van posar a eixu-
gar-ho tot. Aquell incident va ser l’inici d’una gran amistat i, a vegades, tot recordant com va començar tot,
agraïen aquella inundació per les conseqüències que havia tingut.
U N I TAT 1
Avui el dia no ha estat allò que se’n diu bo. Ha fet fred i ha plogut tant que no he pogut ni sortir a fer un tomb. La
mare m’ha demanat que entretingués la meva germana petita i he jugat amb ella a les disfresses. Ella sempre es
vol vestir de fada i jo m’he posat un corbatí per fer de mag. La cosa ha acabat malament perquè fent zig-zag amb
la vareta màgica li he donat un cop a l’ull. La tarda no prometia. A l’hora de dinar, la mare s’ha enfadat amb mi
perquè he dit que els espàrrecs em fan fàstic i que no em volia acabar el préssec perquè era àcid. Per acabar-ho
d’arreglar, el buldog dels veïns, s’ha passat el dia bordant, esverat pels llamps i els trons. No hi ha hagut quietud
fins que no ha passat la tempesta i ha callat.
U N I TAT 2
Caminava feixugament per un bosc espès i vaig albirar una petita llum. M’hi vaig atansar. Em trobava davant
d’una porta tancada que m’impedia el pas. Damunt del llindar, una clau penjava d’un clauer. No vaig poder re-
sistir la temptació i vaig obrir la porta. Una claror resplendent em va encegar. Quan la vista s’hi va acostumar,
vaig poder veure tot de figures que es bellugaven en silenci alienes a tot el que passava al seu voltant i també a
mi, que passejava per entremig sense que hi paressin esment. De sobte, tots aquells personatges espectrals es
van girar cap a mi i se m’acostaven rient sense que cap so sortís de les seves boques sense dents.
U N I TAT 3
Els ensenyaré ara la tomba de la comtessa Guisla de Conflent. El seu marit, senyor del castell que s’alçava dalt
de la muntanya, la feu enterrar en aquest indret voltat d’arbres de fulla perenne com a símbol d’eternitat i del seu
amor infinit. La noble dama va emmalaltir de sobte sense que ningú en sabés la causa. Van enviar a buscar el
comte que es trobava en un campament preparant-se per al combat amb el senyor del comtat veí. Quan va arri-
bar al castell, Guisla ja havia entrat en el somni etern. Es feu una cerimònia solemne presidida per l’abat del
monestir, enmig d’una immensa desolació.
U N I TAT 4
162
APÈNDIX 2 GRAMÀTICA
1. L’estructura d’una oració simple
Les oracions estan formades per paraules, les quals s’agrupen en sintagmes, cadascun dels quals té una funció sintàctica dins de l’oració.
La ràdio difon informacions
Paraules determinant nom verb nom
Sintagmes sintagma nominal sintagma verbal
Funcions sintàctiques subjecte predicat
oració
2. Classes d’oracions segons el verb
Segons el verb, distingim diferents classes d’oracions:
Oracions amb verbs predicatius
La majoria d’oracions es formen al voltant de verbs predicatius, que expres-sen l’acció o el procés que afecta el subjecte i que poden portar diversos complements verbals (directe, indirecte, de règim verbal) segons els casos. Exemple:
Alguna cosa amoïnava en Marcel. V CD subjecte predicat
Oracions amb verbs atributius
Les oracions atributives es construeixen al voltant dels verbs ser, estar i sem-blar, que s’anomenen atributius o copulatius. Aquests verbs uneixen un sub-jecte amb un complement del verb obligatori anomenat atribut, que expressa una qualitat o un estat del subjecte. Exemple:
En Robert és fill d’un periodista. V Atribut subjecte predicat
Oracions amb verbs impersonals
Les oracions impersonals només tenen predicat i es construeixen a partir de verbs impersonals, que només es conjuguen en tercera persona del singular i el seu significat no admet que cap subjecte protagonitzi l’acció, l’estat o el procés. És el cas dels verbs que expressen fenòmens meteorològics o atmos-fèrics i d’algun altre, especialment haver-hi. Exemples:
Com llampega! A l’ordinador no hi havia Internet. predicat predicat
Hi ha cinc classes de sintagmes:
El sintagma verbal (SV), que sempre fa de predicat i que és imprescindible perquè hi hagi oració. Exemple: difon informacions.
El sintagma nominal (SN). Exemple: el periodista.
El sintagma adjectival (SA). Exemple: espatllada.
El sintagma adverbial (SAdv). Exemple: prou ràpidament.
El sintagma preposicional (SP). Exemple: de l’emissora local.
164