ES

O

1SOLUCIONARI

LLENGUA CATALANA I LITERATURACompetències i continguts clau

El llibre Llengua catalana i Literatura L'Essencial, per a primer curs d’ESO, és

una obra col·lectiva concebuda, dissenyada i creada al Departament d’Edicions

Educatives de Grup Promotor / Santillana, dirigit per Teresa Grence Ruiz

i Pere Macià Arqué.

En l’elaboració ha participat l’equip següent:

TEXT

Teresa Guiluz Vidal

Eduard Juanmartí Generès

Neus Nadal Llongueras

IL·LUSTRACIÓ

Jordi Baeza

ASSESSORAMENT

Lluís Payrató Giménez

ADAPTACIÓ PEDAGÒGICA

Teresa Guiluz Vidal

Eduard Juanmartí Generès

EDICIÓ

Neus Nadal Llongueras

DIRECCIÓ DEL PROJECTE

Montse Santos Gómez

UNITAT

DESTRESES BÀSIQUES

dimensió per a la comprensió i la comunicació

Expressió oral Competència lectora Expressió escrita Comunicació

17

Som com som

› Adjectivació, descripció de persones

Text narratiu: La mà negra

8

Presentem bé els escrits

11

Llengua i relacions socials 12

Tasca 1: D’oral a escrit Tasca 2: D’escrit a oral

223

Un dia a Secundària

› Adjectivació, descripció de llocs› Camp lèxic

Text narratiu: El club dels poetes morts

24

Repassem els escrits abans de presentar-los

27

Converses espontànies i planificades 28

Tasca 7: Fem entrevistes

339

Necessito...!

› Compres, regals i altres capricis› Derivació› Fórmules de cortesia tu-vostè

Text narratiu: Deixeu en pau la Mississipi

40

Fem servir la puntuació

43

Escriure diàlegs 44

Tasca 10: Fem teatre Tasca 11: Imaginem diàlegs

dimensió actitudinal i plurilingüe Un món de llengües p. 55

457

Abans feia més fred

› Catàstrofe climàtica› Sentit propi / sentit figurat

Notícia: El Gloria

58

Evitem la repetició de paraules

61

Narració de fets quotidians 62

Tasca 15: Aixequem acta

573

M’agrada!

› Les activitats› Camps lèxics

Text teatral: La importància de ser Frank

74

Fem servir paraules més precises

77

Textos narratius de creació 78

Tasca 19: M’explico

689

Algun dia...

› Els somnis› Derivació

Text biogràfic: Mari Pepa Colomer

90

Repartim les idees en paràgrafs

93

Textos narratius informatius 94

Tasca 22: Gran notícia! Tasca 23: Ampliem informació

dimensió actitudinal i plurilingüe Famílies de llengües p. 105

7107

Vida urbana

› Entorn › Precisió lèxica

Entrevista

108

Fem servir els connectors adients

111

Descripció d’un espai 112

Tasca 26: Lloc misteriós

8123

Les meves coses i jo

› Les coses› Composició

Poesia:Joana RaspallJoan BrossaEnric CasassesMaria-Mercè Marçal 124

Posem les comes justes

127

La descripció d’objectes 128

9139

Temps lliure!

› Temps lliure› Recull d’aspectes lèxics

FulletóCentre esportiu El Puig de Mariona

140

Respectem la concordança entre el subjecte i el predicat

143

Altres textos informatius 144

Tasca 34: Acaba el díptic Tasca 35: Web o falca?

dimensió actitudinal i plurilingüe La nostra llengua p. 157

ApèndixApèndix 159

ÍNDEX

2

CONTINGUTS CLAU

APLICACIÓeines per a la comunicació dimensió literària

Comunicació oral Ortografia Gramàtica Literatura

Saludem-nos 14 L’alfabet

15

El text 16 Els textos literaris 19 Els ametllers florits, Josep Pla

22Tasca 3: Quina intenció comunicativa veus?

Tasca 4: Preguntem?

Tasca 5: Llenguatge literari o no literari?

Fórmules de cortesia 30

Majúscules i minúscules

31

Les oracions 32 Els gèneres literaris 35 Mar i Cel, Àngel Guimerà

38Tasca 6: De tu o de

vostèTasca 8: Corregim! Tasca 9: Redactem amb atenció

Reportar un diàleg 45 La partició de paraules

47

Tipus de paraules Els verbs copulatius i impersonals 48

La poesia: els versos i la mètrica 51

Bruixa de dol, Maria-Mercè Marçal

54Tasca 12: Vigila amb el que hi ha! Tasca 13: Ajuda!

Tasca 14: Cançó o poesia?

Situació quotidiana 64

Diftongs i hiats

65

Complements del verb 66 Les estrofes i les composicions 69

Notícia: «Vacances pagades»

72Tasca 16: D’acudit! Tasca 17: Mira, mira! Tasca 18: Allaaaaaaargaaaaa…

Recomanar un llibre 80

Els accents

81

Els verbs: persona gramatical i temps verbal 82

Les figures retòriques 85 La convivència, Joaquim Carbó

88Tasca 20: Llibres a

Youtube? Tasca 21: Fem canvis?

Entendre bé una notícia 95

Accent obert i accent tancat

97

Temps futur, condicional i expressió de suposicions 98

Els gèneres narratius 101 El salt de la reina mora, llegenda recollida per Joan Amades

104

Tasca 24: Si jo fos... Tasca 25: Estem en «mode poesia»

Comprendre una descripció 113

L’apòstrof i la contracció

115

El nom 116 Elements de la narració I 119 Matilda, Roald Dahl i Les aventures de Huckleberry Finn, Mark Twain

122

Tasca 27: Com és? Tasca 28: Llenguatge no sexista

Comprendre una descripció 129

La vocal neutra enmig de la paraula

131

Els adjectius 132 Elements de la narració II 135 Vampira, Gemma Pasqual

138Tasca 29: Inventors…

a vendreTasca 30: Divertit, divertidíssim Tasca 31: Qüestió de comes

Tasca 32: Imitem Rodari Tasca 33: Llibre fitxat

Entendre una falca 145

Les vocals o/u àtones

147

Els determinants 148 Altres gèneres literaris 152 Fulletó: Suïssa, un país per descobrir

155

Tasca 36: En primer lloc... Tasca 37: Quin desori!

Tasca 38: Viatjar i escriure… o a l’inrevés

3

DESTRESES BÀSIQUES

En la primera part de la unitat trobaràs propostes per treballar les competències que et permeten comunicar-te amb destresa en tots els àmbits: parlar, llegir i entendre què llegeixes, i escriure.

CONTINGUTS CLAU

En el segon bloc de la unitat s’hi presenten, amb un enfocament pràctic, sobretot, els continguts essencials dels programes de Comunicació, Ortografia, Gramàtica, i els continguts clau i les competències de l’àmbit literari.

Aquest llibre L’Essencial de Llengua catalana i Literatura té nou unitats estructurades en dos blocs:

Al final de cada unitat, el resum i l’aplicació et permetran comprovar si has assimilat i integrat els continguts, i valorar el teu procés d’aprenentatge.

SOM COM SOM1

Ets igual quan jugues en el món virtual o xateges a la

xarxa que en persona? Creus que la gent és

diferent en xats privats o en xats de grup? Quina utilitat

trobes a la vida virtual? Saps com comportar-te en un grup de WhatsApp, per

exemple? Comenteu-ho amb tot el grup classe.

V O C A B U L A R I

Com ets? Llegeix aquests adjectius i expressions i pensa si et defineixen... Afegeix els que necessites i comenta-ho amb un altre company o companya:

› tossut, tossuda

› perseverant

› llest, llesta

› indecís, indecisa

› impulsiu, impulsiva

› enjogassat, enjogassada

› despert, desperta

› soc de bona pasta (o un tros de pa)

› no toco de peus a terra

› parlo pels descosits

› tinc el cap ple de pardals

› soc la pell del diable

› tinc la pell fina

Escriu la mateixa llista pensant expressions que utilitzaries per acomiadar-te.

DESTRESES BÀSIQUES COMUNICACIÓ ORAL

1 Escolta la conversa i explica amb quin personatge t’identifiques més i com ets tu.

2 Comenteu a classe què volen dir aquestes paraules d’ús col·loquial:

Com es passa! Jo piro Tu flipes

Quin pal! I la penya? Tope friqui

— Quines altres expressions coneixeu?

— Com expressaríeu el mateix en un context més formal?

3 Parleu en grups reduïts de quines activitats feu amb els amics i les amigues en el temps lliure. Compartiu més l’entorn virtual o el físic?

DESTRESES BÀSIQUES COMPETÈNCIA LECTORA

Un bon començament

De camí a l’escola, va recordar la promesa que havia fet als pares: passés el que passés, no es tornaria a ba-rallar amb el Marçal Batallé.

Els pensaments d’en Víctor Puig anaven molt més en-llà dels típics bons propòsits de cada setembre. El curs anterior, darrere d’en Batallé, havia passat tant de temps a classe com al despatx de direcció, però això s’havia acabat. Ho havia promès.

Com que vivia en un mas als afores de la ciutat, tenia un bon tros de camí fins a l’escola i, molt sovint, hi arribava pels pèls, quan el timbre ja estava sonant i el porter s’afanyava a fer entrar els que, com ell, feien tard. Aquell matí, tot i que era el primer dia de classe, no va ser cap excepció. Va arribar quan tots els altres alumnes ja feien cua per dirigir-se a l’aula que els ha-via tocat.

—Víctor! —va sentir.

La Laura i en Jordi, els seus amics, van aixecar les mans –cadascun la seva– i el van cridar. Ella portava els cabells llarguíssims i ell havia crescut un pam, això com a mínim. Quan es va acabar el curs eren igual d’alts; ara, en canvi, en Jordi semblava el seu germà gran. Entre la Laura i en Jordi hi havia un noi baixet i ros, que feia aquella cara despistada que sol fer la gent quan arriba a una escola nova.

Quan en Víctor encara no havia arribat al lloc on eren els seus amics, va descobrir algú que no havia canviat gens. Per desgràcia, aquest algú era l’inevitable Mar-çal Batallé.

—Ja fa estona que sabia que venies —va dir en Bata-llé—. Ho he sabut per la pudor de vaca.

En Batallé es pensava que el fet de venir de pagès te-nia en Víctor acomplexat i, per aquest motiu, portava un munt de temps fent-li la brometa de la pudor de vaca. D’en Marçal Batallé, se’n podien dir moltes co-ses, però no que fos original.

—El que trobo estrany —va respondre en Víctor— és que la pudor de vaca t’hagi tapat la pesta de podrit que et fa el cervell.

Quan en Víctor va acabar de dir la paraula cervell, en Batallé ja era al seu damunt clavant-li cops i dient-li el

nom del porc. En Jordi i la Laura van intentar sepa-rar-los, però ja era massa tard. L’Anna, la directora de l’escola, amb una mà agafava en Batallé i amb l’altra subjectava en Víctor.

Bon començament! El primer dia i, tot i els bons pro-pòsits i les promeses, en comptes d’anar a classe, en Víctor se n’anava directament al pis de dalt, al despatx de direcció. L’únic que esperava era que, per ser el primer dia, l’Anna no truqués a casa.

[...]

Els pares van arribar amb l’Isa, la germana petita d’en Víctor, i el primer que van preguntar va ser com havia anat. I «com havia anat» volia dir «t’has barallat amb en Batallé?».

Van estar molt contents de saber que en Víctor no s’havia barallat amb en Batallé. Tot i que era una mitja mentida, també era una mitja veritat. En Batallé li ha-via clavat quatre mastegots; però ell, en canvi, no ha-via donat ni un sol cop. Per tant, no es podia parlar de baralla. D’altra banda, com que estava convençut que no hi hauria cap més baralla amb en Batallé, volia es-talviar un disgust als pares.

Jaume Copons La mà negra

8

DESTRESES BÀSIQUES COMPETÈNCIA EXPRESSIÓ ESCRITA 1

Presentem bé els escrits

Presentar correctament els escrits que has de fer al llarg del curs és important perquè s’entenguin i perquè produeixin una bona impressió en la persona que els llegeix.

Segueix aquestes recomanacions generals que et poden ser útils:

PAS A PAS

1 Tria com portar els fulls perquè no se’t rebreguin ni s’embrutin. Pot ser en una carpeta, una funda o un sobre de plàstic.

2 Si presentes els treballs escrits a mà i en fulls blancs, fes-te una pauta:

En un full DIN A4 fes ratlles ben rectes amb un retolador negre i un regle. Deixa una separació d’1 cm entre ratlla i ratlla i un marge de 3 cm al voltant del full.

3 Deixa un marge ample al voltant de l’escrit.

4 No t’oblidis de posar el teu nom i cognoms i el grup classe, preferiblement a dalt de tot, perquè el professor o la professora pugui saber immediatament a qui pertany el treball.

5 Escriu amb bona lletra seguint la quadrícula del full o les ratlles de la pauta. Procura que tingui una mida adequada.

6 En el contingut de l’escrit, fes títols i subtítols per organitzar la informació.

A C T I V I TAT S

1 Segueix aquestes recomanacions i escriu una presentació de tu mateix:

11

DESTRESES BÀSIQUES COMPETÈNCIA LECTORA

LÈXIC

ORTOGRAFIA

GRAMÀTICA

6 En Víctor ha fet un bon propòsit. Quin és?

7 Quins d’aquests sinònims de propòsit encaixarien en el text?

intenció decisió projecte programa

8 Escriu dos sinònims de mastegot:

9 Torna a escriure aquestes oracions canviant les paraules en cursiva per un antònim. Recorda que per dir el contrari pots fer servir una paraula diferent o la mateixa amb un prefix.

«De camí cap a l’escola, va recordar la promesa que havia fet als pares.»

«Al començament era difícil de fer.»

«Aquest nen està acomplexat.»

10 Numera segons l’ordre alfabètic tots els noms propis que apareixen en el text:

Marçal Víctor Laura

Jordi Anna

11 Relaciona els adjectius amb les persones a les quals fan referència:

› Laura › Jordi › nen nou › Marçal

baixetllargs

gran

podrit alt

ros

original

despistat

P A R L E M - N E

Mitges veritats o mitges mentides?

En quines situacions es poden justificar les mitges veritats? Escriu-les i comenta-les amb els companys i les companyes:

10

Pots desar en una carpeta els diferents escrits que es proposen en aquest apartat, així podràs comprovar el teu progrés al llarg del curs.

Les propostes de treball, en parelles o en grup, les posades en comú, els debats… t’ajudaran a desenvolupar activitats imprescindibles per treballar en equip.

PARLAR I ESCOLTAR

Les unitats comencen amb una proposta de treball d’expressió oral a partir d’un tema proper i de diversos interessos. A més, s’hi inclouen eines per enriquir el vocabulari.

LLEGIR I COMPRENDRE

El text és el punt de partida per a la pràctica i el desenvolupament de la competència lectora. A partir de la lectura, s’inclouen activitats integradores que pretenen treballar, a partir del text, els continguts de lèxic, ortografia o gramàtica que ja tens adquirits.

ESCRIURE

Si segueixes pas a pas les pautes que es presenten a l’apartat d’Expressió escrita, podràs practicar l’escriptura fins a obtenir un text redactat correctament.

DE LLENGUA CATALANA I LITERATURACOM ÉS

DESTRESES BÀSIQUES

Amb aquesta icona reconeixeràs les propostes de comprensió oral, amb activitats associades a una audició que podràs descarregar a santillana.cat/recursos-educatius-per-a-la-familia/.

4

Comunicació oral: La llengua i les relacions socials

1. Comunicació oral

Les persones que intervenen en una conversa s’anomenen interlocutors. La majoria de les converses tenen una estructura semblant:

obertura desenvolupament tancament

És la primera part de la conversa, en la qual els interlocutors se saluden i estableixen contacte.

És la part central de la conversa, els interlocutors parlen del tema o dels temes que els interessen.

És l’última part, en què el diàleg s’acaba i els interlocutors s’acomiaden.

Les converses poden ser formals o informals segons les fórmules lingüísti-ques que utilitzem per saludar, acomiadar-nos, presentar-nos... i segons les persones a qui ens adrecem i la situació en què ens trobem.

De la mateixa manera, els gestos, la mirada, el contacte i la distància demos-tren el nivell de confiança i de formalitat o seriositat.

A C T I V I TAT S

1 Relaciona les quatre situacions amb totes les salutacions possibles:

Et trobes un amic a la placeta del barri.

Una senyora entra en una pastisseria.

La teva mare i la teva tieta es troben a la parada de l’autobús.

El presentador del Telenotícies comença el programa.

2 També a l’hora d’acomiadar-se, les expressions varien segons el grau de formalitat. Quines d’aquestes fórmules de comiat t’imagines en cada imatge?

Passi-ho bé. Adéu! Ha estat un plaer. Que vagi bé.

3 Escriu aquesta conversa entre dues persones de manera que s’entengui. Fes servir signes de puntuació:

Com anem. Bé i tu. També molt bé. M’han dit que te’n vas a l’Everest.

I ara. Qui t’ho ha dit.

Bona nitBon dia tingui

Quant de temps sense veure’t!

Ei! Hola!

A B C D

12

Contingutsclau COMUNICACIÓ

El text

1. Text i enunciats

Un text és un missatge que algú adreça a algú altre i que té sentit en una situ-ació de comunicació concreta. Els textos poden ser orals o escrits.

Un text està format per enunciats. En els textos orals, els enunciats se separen amb pauses i amb els canvis d’entonació; en els escrits, amb signes de puntu-ació, com ara el punt (.), el signe d’interrogació (?) i el signe d’exclamació (!).

2. Els enunciats: les oracions i les frases

Hi ha dos grans tipus d’enunciats: les oracions i les frases.

Les oracions són enunciats amb almenys un verb en forma personal. Per exemple: Avui anirem d’excursió.

Les frases són enunciats sense cap verb en forma personal. Per exemple: Segurament.

A C T I V I TAT S

dos!

dos?

dos

1 Llegeix atentament aquest diàleg i digues si els enunciats que el formen són oracions o frases:

Oració Frase

–I la meva dessuadora lila?

–L’acabo de posar a la rentadora.

–Com?

– T’hauràs de posar una altra cosa.

– Sí, home! Quin rotllo! Volíem anar tots amb la dessuadora.

– Ja veuràs com no seràs l’únic que no la durà.

2 Observa aquestes imatges i relaciona-les amb un signe de puntuació.

16

Contingutsclau GRAMÀTICA1Contingutsclau ORTOGRAFIA

Contingutsclau

L’alfabet

L’alfabet català està format per vint-i-sis lletres.

La i grega (y) només apareix en algu-nes paraules provinents d’altres llen-gües (Nova York). Ara bé, es fa servir darrere de la ena (n) per formar el so de nyap.

La ce trencada (ç) i la ela geminada (l·l) són lletres modificades.

L’ordre alfabètic

Per ordenar alfabèticament les paraules:

Primer trobem les lletres sense modificar i després les modificades: la ç va després de la c (placa, plaça) i la l·l va després del grup ll (cella, cel·la).

Trobem en primer lloc les lletres sense accent ni dièresi (sol, sòl; reina, reïna).

a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z

A C T I V I TAT S

1 Fixa’t que en aquestes dues paraules la lletra g no sona igual:

gol

gespa

Ara escriu dues paraules en què la lletra c soni diferent:

                   

2 Ara fes-ho al revés: escriu totes les lletres que poden representar el so [k] i un paraula d’exemple de cadascuna:

           

4 Completa la taula amb el nom de les lletres que formen l’alfabet català:

3 Ordena alfabèticament aquestes paraules:

collir col·lisió coca colibrí colltort coll col·legi coça

colònia collet col·locar coliflor

DICTAT: Escriu a la llibreta el text que et dictaran. Després, comprova a la pàgina 160 si l’has escrit correctament.

15

1ContingutsclauContingutsclau LITERATURA

El llenguatge literari

El llenguatge dels textos literaris és molt elaborat. Alguns trets característics d’aquest llenguatge són:

El ritme. Els versos de Carner poden ser recitats, tenen un efecte agradable i harmònic que s’aconsegueix perquè l’autor organitza les paraules segons les síl·labes tòniques.

La rima. El poeta ha fet acabar els versos parells amb el so de la vocal o, amb la intenció artística de reforçar el ritme i la sonoritat del text en conjunt.

L’alteració de la lògica, és a dir, la presència d’elements que no acceptaríem en la vida real. En aquests versos, per exemple, el poeta atribueix al tigre la capacitat de parlar.

Els jocs amb el significat de les paraules. L’última paraula del poema, bons, té un doble sentit: primer el tigre creia que els homes eren bons des del punt de vista del gust, però després ha arribat a la conclusió que no ho són per la seva capacitat de fer-li mal.

El tigreJa heu sentit parlar del tigre,un nom que, tot sol, fa por;si el vèieu per una escletxa,cauríeu de tremolor.

Amb un mirar que esgarrifai un poc més gran que el lleó,sense crinera d’artista,ratllat de negre pertot,

veu que tanmateix arribentres dels millors caçadors.Mal que el tigre sia tigre,va dient anguniós:

–Caçadors venen amb armes,amb armes d’horribles sons!Jo que, havent cruspit deu homes,sostenia que eren bons!

Josep Carner, Bestiari

Els textos literaris

Els textos literaris, com ara un poema o una novel·la, tenen dues caracterís-tiques bàsiques:

En escriure’ls, l’autor o l’autora té una intenció artística o creativa. Els textos literaris tenen valor per si mateixos, a diferència d’altres tipus de text que volen informar, argumentar o establir comunicació.

Estan escrits amb un llenguatge elaborat. Això vol dir que l’autor o l’autora dona més importància a la manera com estan expressades les seves idees que a les idees mateixes.

A C T I V I TAT S

1 Digues quines d’aquestes característiques té el poema de Josep Carner:

Dona informació.

Té imaginació.

Descriu objectivament.

Té expressivitat.

És científic.

És original.

Té un punt de vista subjectiu.

Té creativitat.

19

CONTINGUTS CLAU

COMUNICACIÓ

S’hi analitzen les característiques de les diferents tipologies de comunicació, oral o escrita, i dins de l’escrita, dels tipus de text: dialogats, informatius, narratius i descriptius.

ORTOGRAFIA

Treballaràs l’ortografia del sistema vocàlic i les regles d’accentuació i apostrofació.

LITERATURA

Llegiràs textos de diversos gèneres literaris, aprendràs a reconèixer-los i a comentar-los i gaudiràs creant els teus propis textos literaris.

GRAMÀTICA

Després d’analitzar l’estructura de les oracions, trobaràs explicades a fons quatre de les nou categories lèxiques: els verbs, els noms, els adjectius i els determinants. En els cursos posteriors treballaràs les altres categories.

Tasca 2. D’ESCRIT A ORAL

Tasca 1. D’ORAL A ESCRIT

Per parelles, escriviu una conversa entre dues persones conegudes utilitzant els signes de puntuació, l’estil, les expressions per saludar i acomiadar-se, etc. Després, representeu a l’aula aquesta comunicació.

Anoteu els elements que veieu que utilitzen les diferents parelles en les representacions.

Comenteu tots junts les diferències entre representar la conversa i veure-la escrita.

Observa les imatges i respon:

Posa C (cert) o F (fals) a cada afirmació:

Totes dues són comunicació oral.

Totes dues són convereses.

El llenguatge que s’utilitza és el mateix.

Un codi és més formal que l’altre.

Escriu com saludaries i t’acomiadaries en cada una de les situacions de les fotografies:

salutació

comiat

En quina situació o suport escrius de manera més semblant a com parles? Posa’n un exemple:

Busqueu a Internet algun

programa d’entrevistes de la televisió o de la ràdio

i anoteu les característiques del

diàleg que ja heu après.

A B

14

CONTINGUTS CLAU COMUNICACIÓ

Tasca 4. PREGUNTEM?

Tasca 3. QUINA INTENCIÓ COMUNICATIVA VEUS?

Ets capaç de fer un diàleg només en modalitat interrogativa i exclamativa? Prova-ho!

Observa l’expressió d’aquestes persones i digues quina modalitat oracional deuen estar fent servir i per què:

                                               

                                               

                                               

                                               

                                               

                                               

18

CONTINGUTS CLAU GRAMÀTICA

A les Tasques practicaràs el que has après amb propostes aplicades a situacions comunicatives reals i properes al teu dia a dia.

REPÀS I APLICACIÓ

En les dues últimes pàgines de cada unitat repassaràs els continguts amb activitats i les principals tècniques d’estudi i, després, els podràs aplicar a un text concret, per mitjà d’una autoavaluació o coavaluació.

Cada tres unitats trobaràs una doble pàgina que proposa treballar la dimensió actitudinal i plurilingüe.

Al final del llibre s’inclou un apèndix amb els textos dels dictats i un resum dels continguts del curs de Gramàtica, Ortografia, Lèxic i Literatura.

REPÀS

1

Resol aquestes activitats a la llibreta.

1 Classifica aquests textos en orals i escrits:

Una nota de recordatori penjada

a la nevera.

Un missatge de veu al mòbil.

Una conferència de premsa.

Una conversa telefònica.

Un informe mèdic.

Un xat per les xarxes socials.

Conceptes clau

La comunicació

Comunicació

oral

Comunicació

oral per escrit

Abecedari Text

Enunciat

Oració

Frase

Modalitat

oracional

Textos literaris

Llenguatge literari

Oració.

Segons

intenció

Frase

En

un

ciat

Exclamativa: expressar una emoció.

2 Quins d’aquests textos són literaris

i quins no ho són:

Una recepta de cuina

Una poesia

Una definició del diccionari

Una descripció d’un paisatge

en una novel·la

Un conte infantil

Una publicitat comercial

3 Troba la paraula que està fora de lloc en aquesta llista ordenada alfabèticament i indica on hauria d’anar:

caragol caramel

caravana carboncle

carícia careta

carmí carnaval

4 Completa aquest esquema amb els continguts de gramàtica:

5 Fixa’t en els continguts clau de la unitat. Tria’n tres i defineix-los sense mirar la teoria:

21

APLICACIÓ

Resol aquestes activitats i després intercanvia la resposta amb un company o una companya.

Corregiu-vos mútuament i comenteu el resultat:

1 Busca en un diccionari en paper les paraules extemporaneïtat, audàcia, subtilesa, extasiat i enlluernament.

En quin ordre les trobaràs?1

2

3

4

5

2 Quina elegant sorpresa! és una oració o una frase? Quin signe de puntuació s’hi fa servir? Què expressa? 3 Relaciona:

A veure si te’n surts. Qui ha trucat? Vindràs demà?

4 Pinta les característiques que et sembla que té el text de Josep Pla: Dona informació. Té imaginació. Descriu objectivament. Té expressivitat.

És científic.

És original.

Té un punt de vista subjectiu. Té creativitat. Segons el que has pintat, és un text literari? Busca exemples que ho confirmin.

5 Inventa’t situacions en què es podrien fer servir les salutacions i els comiats següents:

› Benvinguts › Moltes gràcies. A reveure!› Apa, siau! › Fins aviat, cuideu-vos.

Interrogativa total

Interrogativa parcial

Dubitativa

Els ametllers floritsEl florir dels ametllers, en ple hivern, és el miracle més graciós i lleuger de la terra. És un miracle

més graciós com més arriscat es presenta, com més visible és l’extemporaneïtat i l’audàcia de la florida.

És quan fa fred que els ametllers són una pura delícia. Quina elegant sorpresa!

Ens trobem, doncs, en aquell moment de l’any tan delicat que, en obrir una finestra i mirar a fora,

apareix la subtilesa d’un ametller rosat, extasiat, com un vaporós enlluernament.

Josep Pla

22

1. Diftongs i hiatsDues vocals seguides dins d’una paraula poden: Pronunciar-se en una mateixa síl·laba i formar diftong (riu). Pronunciar-se en síl·labes diferents i formar hiat (conre-ar).

Trobem diftongTrobem hiat

Quan les vocals que es troben són la a, la e i la o (te-atre, po-ema, ne-ó)Qualsevol vocal seguida de i o u (paisatge, reina, boira, truites, caure, veure, riu, ploure, duu).

Qualsevol vocal seguida de í, ï, ú o ü (pa-ís, constru-ïda, Esa-ú, di-ürn).En els grups qua, gua, qüe, güe, qüi, güi, quo i guo (quants, llenguatge, conseqüència, següent, obliqüitat, pingüí, quota, paraiguot)

Quan les vocals i o u seguides d’una altra vocal van: a començament de mot (ioga, uacari) darrere d’una vocal (noia, cauen) darrere de consonant (índi-a, ri-allera, famíli-a, silu-eta)

2. Els accents Les paraules monosíl·labes no s’accentuen gràficament, excepte en els ca-

sos d’accents diacrítics que tens més avall. Les paraules polisíl·labes s’accentuen seguint les normes següents:Tipus de paraula

S’accentuen

No s’accentuenAguda (la síl·laba tònica o més forta és l’última).

Quan acaben en:

Exemples: allà, faré, matí, atenció, algú, seràs, encomanés, recollís, vermellós, obtús, encén, Dublín.

La resta de casos.Exemples: tindran, Ramon, algun, roent, cantar, perdut, enciam, pinyol, canteu.

Plana (la síl·laba tònica o més forta és la penúltima).

La resta de casos.Exemples: cànon, xàfec, exàmens, ballàvem, ballàveu, tímids, pacífic, hauríem.

Quan acaben en:

Exemples: cantava, cantaves, cantaven, marbre, fenomen, ferro, monjos, aplani.Esdrúixola (la síl·laba tònica o més forta és l’antepenúltima).

Totes.

Exemples: còmica, famílies, metàfora, Índia, absència, màquina, secretària.

Cap.

-a, -e, -i, -o, -u -as, -es, -is, -os, -us -en, -in

-a, -e, -i, -o, -u -as, -es, -is, -os, -us -en, -in

APÈNDIX 2 ORTOGRAFIA

168

A cada unitat trobaràs un dictat per preparar-te i autocorregir-te.

Un món de llengües

SENSE FRONTERES!

Al món sencer s’hi parlen unes 6.000 llengües, de

les quals només un 3% són europees, és a dir, molt

poques. La major part de llengües es parlen als

continents asiàtic i africà.

Però, atenció! No hem de confondre les llengües

amb els països. No hi ha cap país al món on es

parli només una llengua, i alhora hi ha llengües

que es parlen en més d’un país. Per exemple:

a França es parla francès, però també bretó, occità,

cors, català... Alhora, el francès es parla a molts

països: França, Bèlgica, Suïssa, Canadà, Senegal,

Mali, Níger, Burkina Faso, Costa d’Ivori, etc.

LA SALUT DE LES LLENGÜES

Les llengües també es poden morir, o sigui, desaparèixer. De fet, gran part d’aquestes sis mil

llengües poden desaparèixer els propers anys, si no es prenen les mesures polítiques que en

permetin la conservació i la igualtat de drets dels seus parlants, respecte als parlants de

llengües més consolidades. Una llengua mor quan mor l’últim parlant que la tenia com a

llengua materna, a causa d’un genocidi o, sobretot, de les migracions, que poden comportar

la interrupció de la transmissió lingüística de pares a fills.

N’HI HA MOLTES!

Avui, a Catalunya viuen persones d’unes 180 nacionalitats

i s’hi parlen més de 300 llengües. Sembla mentida!

Però és ben cert.

Catalunya sempre ha estat un lloc de pas i d’acollida de

persones procedents de tot el món. A part del català i el

castellà, a les escoles i als instituts s’hi senten converses en

amazic, àrab, hindi, mandinga, panjabi, quítxua, romanès,

rus, ucraïnès, urdú, wòlof, wu o xinès mandarí. Són algunes

de les llengües que es parlen a casa nostra.

La UNESCO ha elaborat, i actualitza, un mapa sobre la salut de totes les llengües conegudes del planeta. Jugueu a descobrir-la a: http://www.unesco.org/

languages-atlas/

INTERCULTURALITAT? PLURILINGÜISME? COHESIÓ?

N’hem sentit parlar, però què vol dir? Doncs que

a la societat catalana hi ha una interacció entre

diferents cultures que ens enriqueix, i una de les

riqueses que aporta cada cultura és la seva

llengua i, és clar, n’hi ha moltes! Acceptar la

diversitat lingüística ens ajuda a aprendre

diferents maneres de pensar i de viure.El català ens uneix perquè ens fa sentir que som

d’una mateixa comunitat, respectant la identitat

de cadascú. Per això diem que el català ens

cohesiona.

55

P A R L E M - N E

Amb quines d’aquestes afirmacions estàs d’acord? Parleu-ne en grups reduïts:

El món seria millor si tots parléssim la mateixa llengua.

Cada llengua aporta riquesa cultural i personal.

Totes les llengües tenen el mateix valor.

Les llengües es valoren pel nombre de parlants que tenen.

A C T I V I TAT S

1 Indica si consideres que les afirmacions següents són certes (C) o falses (F):

Les llengües que tenen pocs parlants no són un patrimoni important de la humanitat.

Les llengües només poden ser orals.

Les llengües en perill són les que parlen un grup molt reduït de persones.

La diversitat de llengües només és un problema.

2 Busca en aquest enllaç com es diu en diferents llengües l’oració «Renta’t les mans».

https://www.ethnologue.com/guides/health

LA MÚSICA ÉS UNIVERSAL

La música popular d’un país

s’expressa normalment en la

seva llengua. Arreu hi ha

grups que canten en les

seves llengües, però també

que fusionen músiques

d’arrel diversa. A més, la

lletra pot ser en la llengua

que es vulgui, també en

català!

El català s’utilitza en diferents estils musicals que sovint s’escolten en altres llengües, com l’anglès o el castellà:

http://scur.cat/GB0CC3 At versaris

(hip hop)

http://scur.cat/NK049B Senyor

Oca i Sir Wilson (hip hop)

http://scur.cat/J6C2AP

Adala (Reggeae)

ELS PREJUDICIS LINGÜÍSTICSTotes les llengües són importants. No n’hi ha de millors o de

pitjors. És igual si tenen pocs o molts parlants, molts o pocs

llibres escrits, molt o poc ús a Internet. Totes les llengües ens

permeten comunicar-nos i expressar-nos. De vegades

existeixen aquests prejudicis lingüístics, és a dir, idees errònies

o negatives que acaben convencent els parlants que una

llengua no serveix per a determinades coses, que té menys

valor que una altra, etc.

PARLAR SENSE VEULes persones mudes tenen una llengua de signes per comunicar-se. S’expressen a través de la gestualitat d’una mà, o de totes dues, i es complementa amb l’expressió de la cara i els moviments labials i facials.Igual que hi ha llengües orals diferents, també hi ha llengües de signes diferents. N’hi ha més de 400 arreu del món, una de les quals és la llengua de signes catalana (LSC).

56

5

SOM COM SOM1

Ets igual quan jugues en el món virtual o xateges a la

xarxa que en persona? Creus que la gent és

diferent en xats privats o en xats de grup? Quina utilitat

trobes a la vida virtual? Saps com comportar-te en un grup de WhatsApp, per

exemple? Comenteu-ho amb tot el grup classe.

V O C A B U L A R I

Com ets? Llegeix aquests adjectius i expressions i pensa si et defineixen... Afegeix els que necessites i comenta-ho amb un altre company o companya:

› tossut, tossuda

› perseverant

› llest, llesta

› indecís, indecisa

› impulsiu, impulsiva

› enjogassat, enjogassada

› despert, desperta

› soc de bona pasta (o un tros de pa)

› no toco de peus a terra

› parlo pels descosits

› tinc el cap ple de pardals

› soc la pell del diable

› tinc la pell fina

Escriu la mateixa llista pensant expressions que utilitzaries per acomiadar-te.

DESTRESES BÀSIQUES COMUNICACIÓ ORAL

1 Escolta la conversa i explica amb quin personatge t’identifiques més i com ets tu.

2 Comenteu a classe què volen dir aquestes paraules d’ús col·loquial:

Com es passa! Jo piro Tu flipes

Quin pal! I la penya? Tope friqui

— Quines altres expressions coneixeu?

— Com expressaríeu el mateix en un context més formal?

3 Parleu en grups reduïts de quines activitats feu amb els amics i les amigues en el temps lliure. Compartiu més l’entorn virtual o el físic?

Resposta oral (R. O.)

R. O.

DESTRESES BÀSIQUES COMPETÈNCIA LECTORA

Un bon començament

De camí a l’escola, va recordar la promesa que havia fet als pares: passés el que passés, no es tornaria a ba-rallar amb el Marçal Batallé.

Els pensaments d’en Víctor Puig anaven molt més en-llà dels típics bons propòsits de cada setembre. El curs anterior, darrere d’en Batallé, havia passat tant de temps a classe com al despatx de direcció, però això s’havia acabat. Ho havia promès.

Com que vivia en un mas als afores de la ciutat, tenia un bon tros de camí fins a l’escola i, molt sovint, hi arribava pels pèls, quan el timbre ja estava sonant i el porter s’afanyava a fer entrar els que, com ell, feien tard. Aquell matí, tot i que era el primer dia de classe, no va ser cap excepció. Va arribar quan tots els altres alumnes ja feien cua per dirigir-se a l’aula que els ha-via tocat.

—Víctor! —va sentir.

La Laura i en Jordi, els seus amics, van aixecar les mans –cadascun la seva– i el van cridar. Ella portava els cabells llarguíssims i ell havia crescut un pam, això com a mínim. Quan es va acabar el curs eren igual d’alts; ara, en canvi, en Jordi semblava el seu germà gran. Entre la Laura i en Jordi hi havia un noi baixet i ros, que feia aquella cara despistada que sol fer la gent quan arriba a una escola nova.

Quan en Víctor encara no havia arribat al lloc on eren els seus amics, va descobrir algú que no havia canviat gens. Per desgràcia, aquest algú era l’inevitable Mar-çal Batallé.

—Ja fa estona que sabia que venies —va dir en Bata-llé—. Ho he sabut per la pudor de vaca.

En Batallé es pensava que el fet de venir de pagès te-nia en Víctor acomplexat i, per aquest motiu, portava un munt de temps fent-li la brometa de la pudor de vaca. D’en Marçal Batallé, se’n podien dir moltes co-ses, però no que fos original.

—El que trobo estrany —va respondre en Víctor— és que la pudor de vaca t’hagi tapat la pesta de podrit que et fa el cervell.

Quan en Víctor va acabar de dir la paraula cervell, en Batallé ja era al seu damunt clavant-li cops i dient-li el

nom del porc. En Jordi i la Laura van intentar sepa-rar-los, però ja era massa tard. L’Anna, la directora de l’escola, amb una mà agafava en Batallé i amb l’altra subjectava en Víctor.

Bon començament! El primer dia i, tot i els bons pro-pòsits i les promeses, en comptes d’anar a classe, en Víctor se n’anava directament al pis de dalt, al despatx de direcció. L’únic que esperava era que, per ser el primer dia, l’Anna no truqués a casa.

[...]

Els pares van arribar amb l’Isa, la germana petita d’en Víctor, i el primer que van preguntar va ser com havia anat. I «com havia anat» volia dir «t’has barallat amb en Batallé?».

Van estar molt contents de saber que en Víctor no s’havia barallat amb en Batallé. Tot i que era una mitja mentida, també era una mitja veritat. En Batallé li ha-via clavat quatre mastegots; però ell, en canvi, no ha-via donat ni un sol cop. Per tant, no es podia parlar de baralla. D’altra banda, com que estava convençut que no hi hauria cap més baralla amb en Batallé, volia es-talviar un disgust als pares.

Jaume Copons La mà negra

8

1

Obtenir informació

1 Respon aquestes preguntes:

Per què tenia un bon tros fins a l’escola, en Víctor?

Quins canvis veu en els seus amics, en Víctor?

Qui no ha canviat gens? En què ho percep, en Víctor?

Interpretar el sentit

2 Què vol dir «arribar pels pèls»?

Arribar per molt poc, justíssim. Arribar despentinat. Arribar per sort.

Escriu una oració amb aquesta expressió.

3 El text diu que, durant la baralla, en Batallé deia «el nom del porc» a en Víctor.

Explica què et sembla que vol dir aquesta expressió:

4 Per què per a en Víctor és important no barallar-se amb en Batallé?

Per explicar bé com ha anat als pares.

Perquè queda malament amb els amics.

Perquè ho ha promès als seus pares.

Perquè els seus pares li ho han dit.

Expressar-se

5 Què penses del fet de dir la veritat a mitges? Escriu breument la teva opinió:

9

Perquè vivia en un mas als afores de la ciutat.

Ella portava els cabells llarguíssims i ell havia crescut un pam.

En Marçal Batallé. Perquè li fa la mateixa broma de la pudor de vaca.

Resposta model (R. M.) Que li diu paraules gruixudes i insultants.

R. Ll.

Resposta lliure (R. Ll.)

DESTRESES BÀSIQUES COMPETÈNCIA LECTORA

LÈXIC

ORTOGRAFIA

GRAMÀTICA

6 En Víctor ha fet un bon propòsit. Quin és?

7 Quins d’aquests sinònims de propòsit encaixarien en el text?

intenció decisió projecte programa

8 Escriu dos sinònims de mastegot:

9 Torna a escriure aquestes oracions canviant les paraules en cursiva per un antònim. Recorda que per dir el contrari pots fer servir una paraula diferent o la mateixa amb un prefix.

«De camí cap a l’escola, va recordar la promesa que havia fet als pares.»

«Al començament era difícil de fer.»

«Aquest nen està acomplexat.»

10 Numera segons l’ordre alfabètic tots els noms propis que apareixen en el text:

Marçal Víctor Laura

Jordi Anna

11 Relaciona els adjectius amb les persones a les quals fan referència:

› Laura › Jordi › nen nou › Marçal

baixetllargs

gran

podrit alt

ros

original

despistat

P A R L E M - N E

Mitges veritats o mitges mentides?

En quines situacions es poden justificar les mitges veritats? Escriu-les i comenta-les amb els companys i les companyes:

10

Que no es tornaria a barallar amb en Marçal Batallé.

R.M. cleca, calbot, pinya, bolet, plantofada, bofetada...

De camí cap a l’escola, va oblidar la promesa que havia fet als pares.

Al començament era fàcil de fer.

Aquest nen està desacomplexat.

4 5

2

3

1

R. Ll.

DESTRESES BÀSIQUES COMPETÈNCIA EXPRESSIÓ ESCRITA 1

Presentem bé els escrits

Presentar correctament els escrits que has de fer al llarg del curs és important perquè s’entenguin i perquè produeixin una bona impressió en la persona que els llegeix.

Segueix aquestes recomanacions generals que et poden ser útils:

PAS A PAS

1 Tria com portar els fulls perquè no se’t rebreguin ni s’embrutin. Pot ser en una carpeta, una funda o un sobre de plàstic.

2 Si presentes els treballs escrits a mà i en fulls blancs, fes-te una pauta:

En un full DIN A4 fes ratlles ben rectes amb un retolador negre i un regle. Deixa una separació d’1 cm entre ratlla i ratlla i un marge de 3 cm al voltant del full.

3 Deixa un marge ample al voltant de l’escrit.

4 No t’oblidis de posar el teu nom i cognoms i el grup classe, preferiblement a dalt de tot, perquè el professor o la professora pugui saber immediatament a qui pertany el treball.

5 Escriu amb bona lletra seguint la quadrícula del full o les ratlles de la pauta. Procura que tingui una mida adequada.

6 En el contingut de l’escrit, fes títols i subtítols per organitzar la informació.

A C T I V I TAT S

1 Segueix aquestes recomanacions i escriu una presentació de tu mateix:

11

R. Ll.

Comunicació oral: La llengua i les relacions socials

1. Comunicació oral

Les persones que intervenen en una conversa s’anomenen interlocutors. La majoria de les converses tenen una estructura semblant:

obertura desenvolupament tancament

És la primera part de la conversa, en la qual els interlocutors se saluden i estableixen contacte.

És la part central de la conversa, els interlocutors parlen del tema o dels temes que els interessen.

És l’última part, en què el diàleg s’acaba i els interlocutors s’acomiaden.

Les converses poden ser formals o informals segons les fórmules lingüísti-ques que utilitzem per saludar, acomiadar-nos, presentar-nos... i segons les persones a qui ens adrecem i la situació en què ens trobem.

De la mateixa manera, els gestos, la mirada, el contacte i la distància demos-tren el nivell de confiança i de formalitat o seriositat.

A C T I V I TAT S

1 Relaciona les quatre situacions amb totes les salutacions possibles:

Et trobes un amic a la placeta del barri.

Una senyora entra en una pastisseria.

La teva mare i la teva tieta es troben a la parada de l’autobús.

El presentador del Telenotícies comença el programa.

2 També a l’hora d’acomiadar-se, les expressions varien segons el grau de formalitat. Quines d’aquestes fórmules de comiat t’imagines en cada imatge?

Passi-ho bé. Adéu! Ha estat un plaer. Que vagi bé.

3 Escriu aquesta conversa entre dues persones de manera que s’entengui. Fes servir signes de puntuació:

Com anem. Bé i tu. També molt bé. M’han dit que te’n vas a l’Everest.

I ara. Qui t’ho ha dit.

Bona nitBon dia tingui

Quant de temps sense veure’t!

Ei! Hola!

A B C D

12

Contingutsclau COMUNICACIÓ

–Com anem? / –Bé, i tu?

–També molt bé.

–M’han dit que te’n vas a l’Everest.

–I ara! Qui t’ho ha dit?

B A B AC D C D

2. Comunicació oral per escrit

Quan parlem, l’entonació de la veu indica estats d’ànim o intencions: sor-presa, curiositat, indecisió... Quan una conversa es reprodueix per escrit, es fan servir signes ortogràfics per reflectir-ne el to:

El guió (–) marca les intervencions de cada interlocutor.

Els signes d’exclamació (!) i d’interrogació (?), i els punts suspensius (...) suggereixen l’entonació, les pauses i l’expressivitat.

Actualment les converses escrites són molt habituals a les xarxes. Els estats d’ànim s’expressen amb icones que han rebut el nom d’emoticones i poden ser textuals, utilitzant els caràcters del teclat, o gràfiques, amb els anomenats emojis.

També s’utilitzen vídeos curts (gifs), amb la mateixa finalitat, que es barregen amb els textos i les icones.

A C T I V I TAT S

4 Quines expressions utilitzes habitualment per saludar i per acomiadar-te? Escriu un parell de diàlegs de salutació i comiat. Recorda d’utilitzar els guions:

Salutació

Comiat

5 Pensa expressions quotidianes que puguin acabar amb els signes de puntuació següents:

signe d’interrogació:

signe d’exclamació:

punts suspensius:

6 Relaciona les intervencions següents amb una part de l’estructura de la conversa:

Aquest tema l’hem de desenvolupar. obertura

Quedem divendres vinent! desenvolupament

Bon dia, ara que hi som tots, podem començar. tancament

7 Amb quin emoji substituiries aquestes situacions?

Ho sento, no puc venir. Em sap greu.

Que bé!

Quin desastre!

No ha vingut? Ja veurà aquest!

Parlem després!

S’ha trencat? M’agradava molt!

13

11

R. Ll.

R. Ll.

R. M.

Tasca 2. D’ESCRIT A ORAL

Tasca 1. D’ORAL A ESCRIT

Per parelles, escriviu una conversa entre dues persones conegudes utilitzant els signes de puntuació, l’estil, les expressions per saludar i acomiadar-se, etc. Després, representeu a l’aula aquesta comunicació.

Anoteu els elements que veieu que utilitzen les diferents parelles en les representacions.

Comenteu tots junts les diferències entre representar la conversa i veure-la escrita.

Observa les imatges i respon:

Posa C (cert) o F (fals) a cada afirmació:

Totes dues són comunicació oral.

Totes dues són convereses.

El llenguatge que s’utilitza és el mateix.

Un codi és més formal que l’altre.

Escriu com saludaries i t’acomiadaries en cada una de les situacions de les fotografies:

salutació

comiat

En quina situació o suport escrius de manera més semblant a com parles? Posa’n un exemple:

Busqueu a Internet algun

programa d’entrevistes de la televisió o de la ràdio

i anoteu les característiques del

diàleg que ja heu après.

A B

14

CONTINGUTS CLAU COMUNICACIÓ

R. Ll.

R. Ll.

R. M. En xats o missatges de mòbil. Qdem aqsta tarda?

C F

F C

1Contingutsclau ORTOGRAFIA

Contingutsclau

L’alfabet

L’alfabet català està format per vint-i-sis lletres.

La i grega (y) només apareix en algu-nes paraules provinents d’altres llen-gües (Nova York). Ara bé, es fa servir darrere de la ena (n) per formar el so de nyap.

La ce trencada (ç) i la ela geminada (l·l) són lletres modificades.

L’ordre alfabètic

Per ordenar alfabèticament les paraules:

Primer trobem les lletres sense modificar i després les modificades: la ç va després de la c (placa, plaça) i la l·l va després del grup ll (cella, cel·la).

Trobem en primer lloc les lletres sense accent ni dièresi (sol, sòl; reina, reïna).

a b c d e f g h i j k l m n o p q r s t u v w x y z

A C T I V I TAT S

1 Fixa’t que en aquestes dues paraules la lletra g no sona igual:

gol

gespa

Ara escriu dues paraules en què la lletra c soni diferent:

                   

2 Ara fes-ho al revés: escriu totes les lletres que poden representar el so [k] i un paraula d’exemple de cadascuna:

           

4 Completa la taula amb el nom de les lletres que formen l’alfabet català:

3 Ordena alfabèticament aquestes paraules:

collir col·lisió coca colibrí colltort coll col·legi coça

colònia collet col·locar coliflor

DICTAT: Escriu a la llibreta el text que et dictaran. Després, comprova a la pàgina 160 si l’has escrit correctament.

15

cuina

C Q K

be de e ge

jota

essadoble

ve baixa

ela

u i grega

hac

ca

te ics

ema ena pe erra

quinoa judoka

acudit

cel

R. M.

R. M. per als exemples

coca, coça, colibrí, coliflor, coll, col·legi,

collet, collir, col·lisió, col·locar, colltort,

colònia

El text

1. Text i enunciats

Un text és un missatge que algú adreça a algú altre i que té sentit en una situ-ació de comunicació concreta. Els textos poden ser orals o escrits.

Un text està format per enunciats. En els textos orals, els enunciats se separen amb pauses i amb els canvis d’entonació; en els escrits, amb signes de puntu-ació, com ara el punt (.), el signe d’interrogació (?) i el signe d’exclamació (!).

2. Els enunciats: les oracions i les frases

Hi ha dos grans tipus d’enunciats: les oracions i les frases.

Les oracions són enunciats amb almenys un verb en forma personal. Per exemple: Avui anirem d’excursió.

Les frases són enunciats sense cap verb en forma personal. Per exemple: Segurament.

A C T I V I TAT S

dos!

dos?

dos

1 Llegeix atentament aquest diàleg i digues si els enunciats que el formen són oracions o frases:

Oració Frase

–I la meva dessuadora lila?

–L’acabo de posar a la rentadora.

–Com?

– T’hauràs de posar una altra cosa.

– Sí, home! Quin rotllo! Volíem anar tots amb la dessuadora.

– Ja veuràs com no seràs l’únic que no la durà.

2 Observa aquestes imatges i relaciona-les amb un signe de puntuació.

16

Contingutsclau GRAMÀTICA

3. Les modalitats oracionals

Quan algú emet un enunciat, pot tenir diferents intencions comunicatives. Segons la intenció comunicativa, parlem de diverses modalitats oracionals.

Mira la taula següent, que recull les diferents modalitats oracionals, amb la intenció comunicativa de cadascuna i amb exemples:

Modalitat Intenció comunicativa Exemple

declarativa Presentar un fet o un pensament real.

La porta ha quedat oberta.

imperativa Donar una ordre o establir una prohibició.

Surt del mig, Arnau.

No envaïu el carril contrari.

exclamativa Expressar una emoció. Quina pena que em va fer aquell

gatet!

optativa Expressar un desig. Tant de bo que hi hagi neu a les

pistes.

dubitativa Presentar un fet com a hipotètic.

Potser em deixaran la consola...

interrogativa Plantejar una pregunta. Voleu venir a casa?

A C T I V I TAT S

3 Observa la taula i els dibuixos. A quina modalitat oracional corresponen les oracions següents?

Possiblement demà sortiran les llistes d’admesos a la convocatòria.

Ens ha tocat la Grossa!

M’agradaria saber parlar japonès.

Els delegats es reuniran demà amb la cap d’estudis.

Què t’ha semblat el discurs del president?

Tussi ben fort!

4 Transforma les següents oracions afirmatives en negatives:

L’Aina ha viscut a Berga.

Pugeu al segon pis!

Els avis passaran les festes de Nadal amb nosaltres.

5 A cada pregunta escriu si es tracta d’una interrogativa total (IT) o d’una interrogativa parcial (IP).

Has comprat els plàtans?

Quan creus que tindràs la disfressa acabada?

Vols que et compri una entrada per al concert?

Quin és el teu cantant preferit?

Declarativa

Afirmativa Negativa

Interrogativa

Total Parcial

Aquesta motxilla pesa

molt.

Vols venir?

Sí!

Apa, no pesa gens.

On vols anar?

Al cinema!

17

11

DubitativaL’Aina no ha viscut a Berga.

No pugeu al segon pis!

Els avis no passaran les festes de Nadal amb nosaltres.

Exclamativa

Optativa

Declarativa

Interrogativa parcial

Imperativa

IT

IP

IP

IT

Tasca 4. PREGUNTEM?

Tasca 3. QUINA INTENCIÓ COMUNICATIVA VEUS?

Ets capaç de fer un diàleg només en modalitat interrogativa i exclamativa? Prova-ho!

Observa l’expressió d’aquestes persones i digues quina modalitat oracional deuen estar fent servir i per què:

                                               

                                               

                                               

                                               

                                               

                                               

18

CONTINGUTS CLAU GRAMÀTICA

R. M.

Interrogativa. Perquè vol fer una consulta

a la professora o professor.

Imperativa. Perquè està explicant què

han de fer les noies a la pista de joc.

Exclamativa. Perquè fa cara de sorpresa

o exclamació.

Declarativa. Perquè està explicant les

notícies.

R. Ll.

1ContingutsclauContingutsclau LITERATURA

El llenguatge literari

El llenguatge dels textos literaris és molt elaborat. Alguns trets característics d’aquest llenguatge són:

El ritme. Els versos de Carner poden ser recitats, tenen un efecte agradable i harmònic que s’aconsegueix perquè l’autor organitza les paraules segons les síl·labes tòniques.

La rima. El poeta ha fet acabar els versos parells amb el so de la vocal o, amb la intenció artística de reforçar el ritme i la sonoritat del text en conjunt.

L’alteració de la lògica, és a dir, la presència d’elements que no acceptaríem en la vida real. En aquests versos, per exemple, el poeta atribueix al tigre la capacitat de parlar.

Els jocs amb el significat de les paraules. L’última paraula del poema, bons, té un doble sentit: primer el tigre creia que els homes eren bons des del punt de vista del gust, però després ha arribat a la conclusió que no ho són per la seva capacitat de fer-li mal.

El tigreJa heu sentit parlar del tigre,un nom que, tot sol, fa por;si el vèieu per una escletxa,cauríeu de tremolor.

Amb un mirar que esgarrifai un poc més gran que el lleó,sense crinera d’artista,ratllat de negre pertot,

veu que tanmateix arribentres dels millors caçadors.Mal que el tigre sia tigre,va dient anguniós:

–Caçadors venen amb armes,amb armes d’horribles sons!Jo que, havent cruspit deu homes,sostenia que eren bons!

Josep Carner, Bestiari

Els textos literaris

Els textos literaris, com ara un poema o una novel·la, tenen dues caracterís-tiques bàsiques:

En escriure’ls, l’autor o l’autora té una intenció artística o creativa. Els textos literaris tenen valor per si mateixos, a diferència d’altres tipus de text que volen informar, argumentar o establir comunicació.

Estan escrits amb un llenguatge elaborat. Això vol dir que l’autor o l’autora dona més importància a la manera com estan expressades les seves idees que a les idees mateixes.

A C T I V I TAT S

1 Digues quines d’aquestes característiques té el poema de Josep Carner:

Dona informació.

Té imaginació.

Descriu objectivament.

Té expressivitat.

És científic.

És original.

Té un punt de vista subjectiu.

Té creativitat.

19

A C T I V I TAT S

2 Relaciona la descripció de Carner amb la paraula que li correspon:

ratllat de negre pertot mirada

amb un mirar que esgarrifa mida

un poc més gran que el lleó pelatge

3 Com són els humans des del punt de vista del tigre?

simpàtics dolents esgarrifosos artistes

4 Quins elements del poema et sembla que alteren la lògica? Escriu-los:

Tasca 5. LLENGUATGE LITERARI O NO LITERARI?

Mamífer carnívor del subordre dels fissípedes, de la família dels fèlids (Panthera tigris), el representant més gros de la família, gran depredador, de pèl rogenc amb ratlles amples i fosques i de repartició asiàtica.

Llegeix la informació de la Gran Enciclopèdia Catalana sobre el tigre i fes les activitats:

Mira les característiques del llenguatge de l’activitat 1 i escriu les que s’ajusten al text de l’enciclopèdia.

Hi ha ritme i rima, en aquest text?

Anota com es descriu l’animal:

Té alguna relació amb la poesia de Carner?

Què és més important: la informació o la manera com

s’expressa? Justifica-ho:

L’enciclopèdia utilitza un llenguatge literari?

Marca les característiques de la definició:

intenció informativa imaginació

descripció objectiva expressivitat

originalitat precisió científica

punt de vista subjectiu creativitat

Compara el que has marcat amb l’activitat 1.

20

CONTINGUTS CLAU LITERATURA

Comparar la crinera del lleó amb el món artístic. El tigre està anguniós. El tigre parla.

Fa broma amb el significat de bo-dolent (gust-persona).

R. M.

Dona informació, descriu objectivament,

és científic.

La informació.

R.M. L’important és documentar com és

un tigre, no expressar idees o sensacions.

gros, depredador, pèl rogenc amb ratlles

amples i fosques.

NoNo

No

REPÀS 1

Resol aquestes activitats a la llibreta.

1 Classifica aquests textos en orals i escrits:

Una nota de recordatori penjada a la nevera.

Un missatge de veu al mòbil.

Una conferència de premsa.

Una conversa telefònica.

Un informe mèdic.

Un xat per les xarxes socials.

Conceptes clau

La comunicació

Comunicació oral

Comunicació oral per escrit

Abecedari Text

Enunciat

Oració

Frase

Modalitat oracional

Textos literaris

Llenguatge literari

Oració. Segons intenció

Frase

En

un

ciat

Exclamativa: expressar una emoció.

2 Quins d’aquests textos són literaris i quins no ho són:

Una recepta de cuina

Una poesia

Una definició del diccionari

Una descripció d’un paisatge en una novel·la

Un conte infantil

Una publicitat comercial

3 Troba la paraula que està fora de lloc en aquesta llista ordenada alfabèticament i indica on hauria d’anar:

caragol

caramel

caravana

carboncle

carícia

careta

carmí

carnaval

4 Completa aquest esquema amb els continguts de gramàtica:

5 Fixa’t en els continguts clau de la unitat. Tria’n tres i defineix-los sense mirar la teoria:

21

Enunciat sense cap verb en forma personal.

R. Ll.

Afirmativa

Total

Negativa

Parcial

Declarativa: presentar un fet o un pensament real.

Imperativa: donar una ordre o establir una prohibició.

Optativa: expressar un desig.

Dubitativa: presentar un fet com a hipotètic.

Interrogativa: plantejar una pregunta.

Oral

Oral

Oral

Escrit

Escrit

No

Literari

No

Literari

Literari

No

Escrit

APLICACIÓ

Resol aquestes activitats i després intercanvia la resposta amb un company o una companya. Corregiu-vos mútuament i comenteu el resultat:

1 Busca en un diccionari en paper les paraules extemporaneïtat, audàcia, subtilesa, extasiat i enlluernament. En quin ordre les trobaràs?

1

2

3

4

5

2 Quina elegant sorpresa! és una oració o una frase?

Quin signe de puntuació s’hi fa servir? Què expressa?

3 Relaciona:

A veure si te’n surts.

Qui ha trucat?

Vindràs demà?

4 Pinta les característiques que et sembla que té el text de Josep Pla:

Dona informació.

Té imaginació.

Descriu objectivament.

Té expressivitat.

És científic.

És original.

Té un punt de vista subjectiu.

Té creativitat.

Segons el que has pintat, és un text literari? Busca exemples que ho confirmin.

5 Inventa’t situacions en què es podrien fer servir les salutacions i els comiats següents:

› Benvinguts › Moltes gràcies. A reveure!

› Apa, siau! › Fins aviat, cuideu-vos.

Interrogativa total

Interrogativa parcial

Dubitativa

Els ametllers floritsEl florir dels ametllers, en ple hivern, és el miracle més graciós i lleuger de la terra. És un miracle més graciós com més arriscat es presenta, com més visible és l’extemporaneïtat i l’audàcia de la florida. És quan fa fred que els ametllers són una pura delícia. Quina elegant sorpresa!Ens trobem, doncs, en aquell moment de l’any tan delicat que, en obrir una finestra i mirar a fora, apareix la subtilesa d’un ametller rosat, extasiat, com un vaporós enlluernament.

Josep Pla

22

audàcia

enlluernament

extasiat

extemporaneïtat

subtilesa

Una frase, no hi ha verb en forma personal.

Exclamació Una emoció

Sí R. M. El vocabulari, l’exclamació...

R. Ll.

APÈNDIXS

APÈNDIX 1 DICTATS 160

APÈNDIX 2 GRAMÀTICA

APÈNDIX 1 ORTOGRAFIA

APÈNDIX 1 CONCEPTES LÈXICS I SEMÀNTICS

APÈNDIX 1 RECURSOS DEL LLENGUATGE LITERARI 175

174

168

162

Escolta, noi, no puc sofrir les criatures. Ja sé que ara és moda que tothom us faci moixaines…, però no pas jo! A

mi la quitxalla no m’agrada gens. No hi sé veure més que uns éssers ploraners i enutjosos que tot ho fan malbé,

que empastifen els llibres amb melmelada, n’arrenquen les pàgines i tant se’ls dona que els grans puguin tenir

les mateixes preocupacions i els mateixos neguits que ells.

Michael ende, La història interminable

Arribava a casa a la mateixa hora gairebé tots els dies, i normalment anava amb la seva millor amiga, l’Ava. Però

aquell dia era diferent, perquè l’Ava no era amb la Mary. L’Ava se n’havia anat a viure a un altre lloc de Dublín, el

dia abans, amb la seva família. Aquell dia, alguns veïns van mirar per les finestres i van veure la Mary tota sola.

Sabien perfectament què havia passat, és clar.

Roddy doyle, Com un llebrer

En Bruno va avançar cap a la porta somrient, indicant a la Gretel que el seguís. Ella va sospirar profundament i

el va seguir. Abans, però, es va aturar per deixar la nina sobre el llit, tot i que després va canviar d’idea i se la va

importar, agafant-la molt fort contra el pit, mentre es dirigia a l’habitació del seu germà, quan la Maria, que en

sortia com un remolí amb alguna cosa que s’assemblava molt a un ratolí mort, gairebé la fa caure per terra.

John boyne, El noi amb el pijama de ratlles

Vam seguir el senyor Culet fins a una habitació petita que hi havia a l’altre costat de la taula de la senyora García.

Mentre tancava la porta del seu despatx i s’asseia darrere la gran taula anava parlant, però jo no estava gaire pel

que deia. Jo mirava tot el que tenia al voltant i les coses que tenia damunt la taula. N’hi havia que molaven molt,

com un globus que flotava en l’aire i un cub com el de Rubik però fet amb mirallets.

R. J. Palacio, Wonder

El dia començava amb bons pronòstics. Aquella nit no havien perdut cap gos i ara els dos homes es llançaven al

camí i s’endinsaven en el silenci, la foscor i el fred amb els cors alegres. En Bill semblava haver oblidat els mals

auguris de la nit passada. Fins i tot es va agafar a broma que a migdia els gossos, en passar per un tram dolent de

camí, fessin bolcar el trineu.

Jack london, Ullal blanc

APÈNDIX 1 DICTATS

U N I TAT 1

U N I TAT 2

U N I TAT 3

U N I TAT 4

U N I TAT 5

160

1. Les conjugacions verbalsVerb auxiliar: HAVER

MODE INDICATIU MODE SUBJUNTIU

present d’indicatiu

perFet d’indicatiu

passat periFrÀstic d’indicatiu

passat anteriOr periFrÀstic d’indicatiu

present de suBJuntiu

perFet de suBJuntiu

hehashahemheuhan

he haguthas hagutha haguthem hagutheu haguthan hagut

vaig havervas haverva havervam havervau havervan haver

vaig haver hagutvas haver hagutva haver hagutvam haver hagutvau haver hagutvan haver hagut

hagihagishagihàgimhàgiuhagin

hagi haguthagis haguthagi haguthàgim haguthàgiu haguthagin hagut

iMperFet d’indicatiu

pLusQuaMperFet d’indicatiu

Futur Futur perFet iMperFet de suBJuntiu

pLusQuaMperFet de suBJuntiu

haviahavieshaviahavíemhavíeuhavien

havia haguthavies haguthavia haguthavíem haguthavíeu haguthavien hagut

hauréhauràshauràhauremhaureuhauran

hauré haguthauràs haguthaurà haguthaurem haguthaureu haguthauran hagut

haguéshaguessishaguéshaguéssimhaguéssiuhaguessin

hagués haguthaguessis haguthagués haguthaguéssim haguthaguéssiu haguthaguessin hagut

passat siMpLe

passat anteriOr

cOndiciOnaL cOndiciOnaL perFet

MODE IMPERATIU

FORMES NO PERSONALS

haguíhaguereshaguéhaguéremhaguéreuhagueren

haguí haguthagueres haguthagué haguthaguérem haguthaguéreu haguthagueren hagut

hauriahaurieshauriahauríemhauríeuhaurien

hauria haguthauries haguthauria haguthauríem haguthauríeu haguthaurien hagut

——————

infinitiu havergerundi haventparticipi hagut, haguda, haguts,

hagudesinfinitiu perfet haver hagutgerundi perfet havent hagut

Model de la primera conjugació: BALLAR

MODE INDICATIU MODE SUBJUNTIU

present d’indicatiu

perFet d’indicatiu

passat periFrÀstic d’indicatiu

passat anteriOr periFrÀstic d’indicatiu

present de suBJuntiu

perFet de suBJuntiu

balloballesballaballemballeuballen

he ballathas ballatha ballathem ballatheu ballathan ballat

vaig ballarvas ballarva ballarvam ballarvau ballarvan ballar

vaig haver ballatvas haver ballatva haver ballatvam haver ballatvau haver ballatvan haver ballat

balliballisballiballemballeuballin

hagi ballathagis ballathagi ballathàgim ballathàgiu ballathagin ballat

iMperFet d’indicatiu

pLusQuaMperFet d’indicatiu

Futur Futur perFet iMperFet de suBJuntiu

pLusQuaMperFet de suBJuntiu

ballavaballavesballavaballàvemballàveuballaven

havia ballathavies ballathavia ballathavíem ballathavíeu ballathavien ballat

ballaréballaràsballaràballaremballareuballaran

hauré ballathauràs ballathaurà ballathaurem ballathaureu ballathauran ballat

ballésballessisballésballéssimballéssiuballessin

hagués ballathaguessis ballathagués ballathaguéssim ballathaguéssiu ballathaguessin ballat

passat siMpLe

passat anteriOr

cOndiciOnaL cOndiciOnaL perFet

MODE IMPERATIU

FORMES NO PERSONALS

ballíballaresballàballàremballàreuballaren

haguí ballathagueres ballathagué ballathaguérem ballathaguéreu ballathagueren ballat

ballariaballariesballariaballaríemballaríeuballarien

hauria ballathauries ballathauria ballathauríem ballathauríeu ballathaurien ballat

—ballaballiballemballeuballin

infinitiu ballargerundi ballantparticipi ballat, ballada, ballats,

balladesinfinitiu perfet haver ballatgerundi perfet havent ballat

APÈNDIX 2 GRAMÀTICA

162

1. Diftongs i hiats

Dues vocals seguides dins d’una paraula poden:

Pronunciar-se en una mateixa síl·laba i formar diftong (riu).

Pronunciar-se en síl·labes diferents i formar hiat (conre-ar).

Trobem diftong Trobem hiat

Quan les vocals que es troben són la a, la e i la o (te-atre, po-ema, ne-ó)

Qualsevol vocal seguida de i o u (paisatge, reina, boira, truites, caure, veure, riu, ploure, duu).

Qualsevol vocal seguida de í, ï, ú o ü (pa-ís, constru-ïda, Esa-ú, di-ürn).

En els grups qua, gua, qüe, güe, qüi, güi, quo i guo (quants, llenguatge, conseqüència, següent, obliqüitat, pingüí, quota, paraiguot)

Quan les vocals i o u seguides d’una altra vocal van:

a començament de mot (ioga, uacari)

darrere d’una vocal (noia, cauen)

darrere de consonant (índi-a, ri-allera, famíli-a, silu-eta)

2. Els accents

Les paraules monosíl·labes no s’accentuen gràficament, excepte en els ca-sos d’accents diacrítics que tens més avall.

Les paraules polisíl·labes s’accentuen seguint les normes següents:

Tipus de paraula S’accentuen No s’accentuen

Aguda (la síl·laba tònica o més forta és l’última).

Quan acaben en:

Exemples: allà, faré, matí, atenció, algú,

seràs, encomanés, recollís, vermellós,

obtús, encén, Dublín.

La resta de casos.

Exemples: tindran, Ramon, algun, roent, cantar,

perdut, enciam, pinyol, canteu.

Plana (la síl·laba tònica o més forta és la penúltima).

La resta de casos.

Exemples: cànon, xàfec, exàmens,

ballàvem, ballàveu, tímids, pacífic,

hauríem.

Quan acaben en:

Exemples: cantava, cantaves, cantaven, marbre,

fenomen, ferro, monjos, aplani.

Esdrúixola (la síl·laba tònica o més forta és l’antepenúltima).

Totes.

Exemples: còmica, famílies, metàfora,

Índia, absència, màquina, secretària.

Cap.

-a, -e, -i, -o, -u -as, -es, -is, -os, -us -en, -in

-a, -e, -i, -o, -u -as, -es, -is, -os, -us -en, -in

APÈNDIX 2 ORTOGRAFIA

168

1. Conceptes lèxics i semàntics

Abreviatura. Una abreviatura és una expressió més breu que equival a la paraula completa. Exemple: l’abreviatura de número és núm.

Antonímia. Dos mots són antònims o dues expressions són antònimes quan expressen significats oposats. Exemple: clar i fosc són antònims.

Composició. La composició és un procediment de formació de mots amb dos lexemes o arrels. Exemple: rentaplats és una paraula composta, forma-da amb els lexemes rentar i plat.

Composició culta. En la composició culta, les arrels que intervenen en la paraula que es forma no pertanyen a la llengua catalana, sinó al llatí o al grec. Exemple: fotografia és una paraula formada a partir dels mots grecs que signifiquen ‘llum’ (photos) i ‘escrit’ (graphia).

Derivació. La derivació és un procediment de formació de mots amb un lexema i un o més afixos. Els afixos poden ser prefixos, si van davant, i sufi-xos, si van darrere. Exemples: fuster és una paraula derivada de fusta, amb el sufix -er; predisposar és una paraula derivada de disposar, formada amb el prefix pre-.

Família de paraules. Una família de paraules està formada per la paraula primitiva, que conté només l’arrel, i tots els seus derivats i compostos. Exemple: la família de paraules de forn està formada per forn, forner, fornal, fornada, enfornar...

Manlleu. Un manlleu és una paraula d’una altra llengua que adoptem per expressar un concepte que (encara) no tenia designació en català. Exemple: córner és un manlleu de l’anglès per designar un llançament a pilota parada des d’un dels quatre racons d’un camp de futbol.

Metàfora. Una metàfora és un procediment expressiu que designa un ele-ment de la realitat amb una imatge que es considera que se li assembla. Exemple: si diem que en Pere és molt rata, diem metafòricament que és molt gasiu.

Polisèmia. Una paraula polisèmica és una paraula amb diversos significats. Exemple: el nom banc designa un seient, un establiment de crèdit i una agrupació, col·lecció o emmagatzemament d’elements.

Sentit literal / Sentit figurat. Una paraula pot tenir un sentit literal (el que correspon al que designa sense cap connotació subjectiva) i un sentit figurat (el que correspon al que al·ludeix de manera més subjectiva). Exemple: en sentit literal, un esmolet és una persona que té per ofici esmolar ganivets, tisores, etc.; mentre que en sentit figurat es refereix a una criatura espavila-da, eixerida.

Sinonímia. Dos mots són sinònims o dues expressions són sinònimes quan expressen significats semblants. Exemple: ruc i ase són sinònims.

APÈNDIX 2 CONCEPTES LÈXICS I SEMÀNTICS

174

1. La mètrica i la rima

Composicions: combinacions fixes d’estrofes que formen poemes. Segons la combinació, existeixen diferents tipus de composicions: auca (rodolins), tercets (tres versos), quartet (quatre versos), sonet (dues estrofes de quatre versos i dues de tres)…

Elisió: pèrdua d’una de les dues vocals en contacte.

Exemple: un(a) ombra

Estrofa: conjunt de versos d’un poema que es relacionen entre ells pel nom·bre de síl·labes i per la rima.

Mètrica regular: versos que presenten una quantitat determinada de síl·la·bes. L’extensió del vers segons el nombre de síl·labes que conté, fa que rebi diferents noms: tetrasíl·labs (4 síl·labes), heptasíl·labs (7 síl·labes), decasíl·labs (10 síl·labes)…

Rima assonant: aquella en què a partir de la darrera vocal tònica, única·ment coincideixen els sons vocàlics.

Exemple: Soc el més gran dels ocells. «Cara d’enze!» em solen dir. Jo corro com ningú corre, i els savis resten allí. (J. Carner).

Rima consonant: aquella en què a partir de la darrera vocal tònica, es repe·teixen els sons vocàlics i consonàntics.

Exemple: Si la mireu bé, la foca que avança damunt les neus quan veieu les potes tan breus se us acut: -I com es moca? (J. Carner).

Sinalefa: fusió en una sola síl·laba de dues vocals en contacte situades l’una a la fi d’un mot i l’altra al començament del mot següent.

Exemple: una oreneta

Versos femenins: versos acabats amb una paraula plana o, més rarament, esdrúixola.

Exemple: tot sovint, d’una embranzida, (J. Carner).

Versos lliures: versos que no responen a cap mètrica regular, amb quantitat de síl·labes variable.

Versos masculins: versos acabats amb una paraula aguda.

Exemple: Soc el ganut més sortós (J. Carner).

APÈNDIX 2 RECURSOS DEL LLENGUATGE LITERARI

175