liniasantandreu 47

redacció: 93 624 25 17 – [email protected] | anuncia’t: 619 13 66 88 – [email protected] | administració: [email protected]

barcelona

Comerç pàg 3El desacord políticreobre el debat delshoraris comercials

Entrevista pàg 6Alberto Fernández Díaz:“Trias està més pendent de parlar que de fer coses”

líniasantandreu28 de maig de 2014 · Núm.47 · www.liniasantandreu.cat

Política pàg 9ERC guanya les eleccionseuropees i s’imposatambé a Sant Andreu

La Sagrera pàg 8Nous descobrimentsa la vil·la romana delPont del Treball

Cultura pàg 11Tot a punt per a la final delsPremis Miquel Casablancas

Esports pàg 14Cifuentes seguirà dirigint laUE Sant Andreu l’any que ve

L’Harmonia i Trias es reuneixenavui pel nou casal de barri

Les entitats presentaran diverses propostes per desencallar la situació a l’alcalde, que està obert al diàleg pàg 8

pàg 12

Patrimoni per descobrirImpulsen tres itineraris per atraure turistes i dinamitzar l’economia

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 88| 2 28 maig 2014líniasantandreu.cat

3 | En Portada 28 maig 2014 líniasantandreu.cat

Liberalitzar o protegir. Un pri-mer cop d’ull al debat que viu laciutat al voltant del seu model co-mercial pot dibuixar aquest pa-norama amb defensors en amb-dós bàndols. És així? Sí. Peròamb matisos a una banda i a l’al-tra que cal tenir en compte.

El comerç de Barcelona haestat històricament un comerçde proximitat i familiar, però desde ja fa temps l’arribada de lesfranquícies globals és una reali-tat. La capital catalana és unadestinació turística de primer ni-vell mundial i, ara mateix, la ciu-tat encara un repte molt com-plicat on diversos interessos xo-quen: conservar i protegir elcomerç històric, de petites di-mensions i familiar –amb laconciliació al centre del debat–

i, al mateix temps, intentar apro-fitar l’arribada massiva de tu-ristes amb ganes de comprar. Enaquest debat hi ha un elementclau que marcarà la direccióque agafarà el comerç de la ciu-tat en els pròxims anys: els ho-raris comercials d’obertura.

MODELS OPOSATSEn la disjuntiva liberalització oprotecció hi juguen un paper fo-namental la Generalitat i l’Estat,que tenen atribuïdes les com-petències en matèria de regula-ció d’horaris. Les seves visionssobre els horaris comercials es-tan molt distanciades, ja que res-ponen a models diferents. En elmodel estatal, amb la Llei de laUnitat de Mercat aprovada re-centment, hi surten guanyant lesgrans corporacions comercials,que es beneficien de la llibertatd’horaris però alhora tenen unaactitud proteccionista amb elsseus interessos.

D’altra banda, el Parlamentva blindar el passat 12 de febrerel model comercial català amb lanova llei d’horaris comercials.Amb aquesta llei, Catalunya esdota d’una altra normativa demés rang per fixar qüestionscom els festius d’obertura opta-tiva –passaran de 8 a 10–, els ho-raris o els períodes de rebaixes.

SENSE SOLUCIÓ, DE MOMENT L’altra peça clau d’aquest debat,l’Ajuntament, continua inten-tant trobar una solució. El 9 demaig el govern municipal vaperdre una votació que pretenia,per primera vegada, tirar enda-vant una modesta liberalitzaciódels horaris d’obertura de les bo-tigues en els festius d’estiu almatí i que havia estat consen-suada amb els representants dela majoria d’eixos comercials dela ciutat. Una situació que mos-tra la complexitat de la qüestió iindica que el debat va per llarg.

» Barcelona debat el futur del seu model comercial amb la controvèrsia sobre els horaris com a punt clau» L’Estat i la Generalitat, que recentment han legislat sobre la qüestió, defensen models oposats

A. Ribas / F. J. RodríguezSANT ANDREU

DEBAT4Diversos membres de leszones comercials de la ciutat queno comparteixen l’acord que vasubscriure el consistori amb elsprincipals representants del co-merç barceloní –Fundació Bar-celona Comerç, Pimec i Confe-deració de Comerç de Catalunya–,estan estudiant crear una novaplataforma que agrupi diferentseixos comercials situats a les zo-nes de més afluència turística.

Gabriel Jené, actual presi-dent dels comerciants del carrerPelai i un dels impulsors d’a-questa possible plataforma, as-segura a Línia Sant Andreu que“l’Ajuntament va fer un pacteamb els que no volien obrir els fes-tius” i explica que “no es van te-nir en compte els eixos turís-

tics”, que demanen que es permetiobrir a les zones turístiques de laciutat. “Entenem que no s’ha dedeixar obrir a tota la ciutat, peròhem de delimitar les zones turís-tiques perquè puguin obrir els diesamb més turisme”, explica Jené,tot puntualitzant que aquestes da-tes són més aviat la primavera i latardor que no pas l’estiu, com es-tablia l’acord al qual van arribarAjuntament i comerciants.

Per la seva banda, VicençGasca, president de la FundacióBCN Comerç, es reafirma en l’a-cord que van assolir amb el con-sistori, el qual considera “un pasimportant” del conjunt dels eixos.“Nosaltres ja vam negociar, araqui ha bloquejat el tema l’ha dedesbloquejar”, conclou Gasca.

El desacord polític torna a obrirel debat entre els botiguers

� '�� * ( ! -6�� -� ! '* ) 9�� 0. � � �'� �( � ) ! -� � ! �+* ! -�� . * -� %-�/* /�! '�/0-%. ( ! �, 0! �� --%� � �� '� �� %0/� /�� * /* �� -3%0

El comerç de la ciutat, en una cruïlla

| 4Opinió28 maig 2014líniasantandreu.cat

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

@polforadada: Fernández Díaz diu quel'agressió no és aliena al procés. Montorodiu que el que va passar ahir no ésCatalunya. En què quedem?

@Comp_Alcudia: Presumeix de dutxar-se poc, de menjar coses caducades,menysprea les dones... Arias Cañete cadadia s'assembla més a Torrente!

@Fotlipou: Luis Enrique ve al Barça ambmoltes ganes de treballar. Coneix el club i tépersonalitat. Les primeres sensacions sónmolt bones.

La corrupció de l’AVE ha signifi-cat l’atzagaiada més importantdels diferents governs espanyols(PP i PSOE) que somien o mésaviat tenen en el seu ADN lamarca de l’imperi espanyol. Comés possible que l’Estat espanyolsigui el segon país del món enalta velocitat, després de la Xina?Trens amb poca ocupació i unadespesa de conservació que úni-cament farà pujar el dèficit i enconseqüència el deute espanyol.

Xarxa radial igual que enèpoca de Felip V, la mentalitatno ha canviat ni res canviarà. I elmés greu de tot és que aquestdispendi tan salvatge ha anat endetriment del tren convencional,el tren social per excel·lència, quehan de prendre la gran majoriade catalans per tal d’anar a tre-ballar o als serveis mèdics.

Per tot això, en conseqüèn-cia, ho hem de tenir clar: o anemcap a la independència plena oens ensorrarem. Ja n’hi ha proud’humiliacions i espolis a la quecontínuament estem sotmesosels catalans. És indispensable vo-tar massivament el 25-M i no te-nir cap dubte; patirem, però gua-nyarem.

4AVE, corrupcióper Josep M. Loste

Una nova campanya electoral,i aquesta vegada són les euro-pees, però és igual. El compor-tament dels partits polítics i elsmitjans de comunicació sóniguals que a les altres campa-nyes que les han precedit.

Sembla que el guió de lacampanya hauria d’ésser con-vèncer els ciutadans, explicantel programa propi i fer algunamenció als programes dels al-tres partits. No us ho cregueupas, es tracta d’embolicar latroca, treure els draps brutsdels partits contraris i veure siels altres han comès algunerror en plena campanya.

Cal dir, sobretot, les men-tides més grans que els altres,si es pot treure algun afer detribunals, hisenda o algunanotícia que desviï les miradescap allà on interessi a alguns ino sobre les misèries pròpies.El fair play, joc net, és cosad’altres contrades: aquí s’hade picar ben fort i si convé

amb joc subterrani, i que no esnoti massa. Com a argumentsrecurrents i tòpics, s’ha dit quea Catalunya s’incita a l’odi, esfomenta el pensament únic, estrenca la convivència, s’és in-solidari amb la resta d’Espa-nya, a les escoles s’adoctrina ala infància, les balances fiscalsestan falsejades, al que parlacastellà se l’arracona, els mit-jans d’informació públicsestan en contra dels unionis-tes i no els hi donen veu.

Com a traca final, si s’ar-riba a assolir la independèn-cia, ens cauran a sobre les setplagues d’Egipte, anirem acremar al foc etern i vagarempels espais siderals. Ni el mésmínim respecte pels ciuta-dans, ens insulten i ens trac-ten com imbècils i peracabar-ho d’adobar, ens diuenque estimen Catalunya i alscatalans. Per Déu i tots elssants, pietat! Que no ens esti-min tant.

#BenvingutLucho#CamachoSetge

4No ens tenen pietatper Jordi Lleal

#Cañete&LesDones

El darrer informe anual delMIT (Massachusetts Instituteof Technology) situa els dronscom un dels deu sectors emer-gents en el camp de les tecno-logies aplicades. Com tantesmàquines, el seu desenvolupa-ment ha sorgit de l'ús militar.Sortosament, ara, han esdevin-gut unes eines aplicables a unmunt de camps en el món civil:la realització de cartografia, l'a-gricultura intel·ligent, la ins-pecció de línies d'alta tensió ide vies de tren, el reconeixe-ment d'àrees afectades per ca-tàstrofes naturals, el seguimentd'esdeveniments lúdics i espor-tius, la filmació de pel·lícules oamb fins periodístics i el lleure.

El gran avantatge delsdrons és la seva economia da-vant dels mitjans aeris tripu-lats. És, per tant, un sector ambuna gran capacitat de creixe-ment. La Comissió Europeaavalua el volum de negoci po-tencial en uns 15.000 milionsd'euros a l'any. Per això la ma-joria d'estats europeus s'hanafanyat a regular aquesta acti-vitat per compatibilitzar el des-envolupament d'un sectortecnològic punter, amb la segu-retat de les persones i delsbéns. A Àustria, Dinamarca, laRepública Txeca, França, Ale-manya, Irlanda, Itàlia, Suècia iel Regne Unit han aprovat lleis

per ordenar el seu ús comerciali professional.

Espanya, una vegada més,és diferent. No tan sols no haenllestit encara cap mena denormativa en la matèria, sinóque el proppassat dia 7 d'abril,l'Agencia Española de Seguri-dad Aérea va emetre una ins-trucció que prohibia totalmentl'ús dels drons als cels espany-ols. El document és una verita-ble joia d’aquesta estultíciaburocràtica dels fillols de la vi-cepresidenta Sáenz de Santa-maría. Si no fos perquè estracta d'una tecnologia de dar-rera generació, hom podriapensar que ens trobem davantd'un document de la més obs-cura època inquisitorial.

Les empreses, sobretot ca-talanes, que havien començat adesenvolupar activitats d'ús co-mercial de drons a l'Estat espa-nyol es veuen abocades a lafallida. La mentalitat tan retrò-grada i antiproductiva del go-vern del sr. Rajoy es posa demanifest una vegada més. Ambsis milions d'aturats no se’lsacudeix que només a partir dela innovació podrem recuperarl’economia del país. Prima mésaquella trista mentalitat mes-setària prohibicionista i con-troladora que no pas la ne-cessitat de redreçar el país. Jas'ho faran...

per Pere Macias

4Continua sent diferent

+0� '%� %/� / 619�13�66�88

amb�el�suport�de:

� ! . �� -/! . � =* +%) %: �! . �+* ! ) �! ) 1%� -�� [email protected]�

Línia�Sant�Andreu ) * �� * ( +� -/! %3�) ! � ! . . 5-%� ( ! ) /�'! . �* +%) %* ) . �, 0! �! '. �. %#) � ) /. �! 3+-! . . ! ) �! ) �� , 0! . /� �. ! � � %: �) %�. ! =) �"� �-! . +* ) . � � '! �

redacció:�'%) %� . � ) /� ) -! 0 � * ( 0) %� � � %* � � �� * ( �publicitat: +0� '%� %/� / � * ( 0) %� � � %* � � �� * (administració:�"� � /0-� � %* � * ( 0) %� � � %* � � �� * (

líniasantandreu.cat � %+; . %/�'! #� '��

5 | Envia’ns les teves cartes a: [email protected] 28 maig 2014 líniasantandreu.cat

4Parlem de premsa gratuïta

Opinió en 140 caràcters

@cristina_pardo: Diputado del PP canario:"A la economía sumergida, como a algunasmujeres, no se la puede eliminar". ¿Cuántosrebuznos quedan en esta campaña?

@marianuria2011: Un filòleg de laCatalunya Nord denuncia que Trànsitd'Aragó ha desestimat les seves al·legacionsperquè estaven escrites en LAPAO.

@sfernandez6: Contaba con que laprimera rueda de prensa de Luis Enriquesería desde un andamio. Me siento decep-cionado.

Un diari obert

He repassat les notes preses un parelld’hores després de mantenir una xerra-da-col·loqui amb estudiants de primer dePeriodisme. Ho he fet així durant moltde temps, una mena d’investigació en-degada davant els meus dubtes de fa unapila d’anys sobre la premsa gratuïta. Nohe encarat encara un treball seriós, peròafirmo que, sobretot a comarques, aques-ta premsa s’ha consolidat com una al-ternativa per mantenir el públic informatde l’esdevenir diari, més que no pas la rà-dio local. I sempre amb universitaris, araja estem immersos de manera impara-ble en el transvasament d’aquest joventcap a la lectura del digital local.

He comprovat que la premsa gratu-ïta causa un gran impacte entre els joveslectors, que prefereixen invertir poctemps per estar al dia sense gastar un solcèntim. No obstant això, crec que enca-ra queda molt camí per recórrer perquèla premsa gratuïta digital representiuna amenaça per a la tradicional en pa-per, atès que en molts casos, segons al-guns dels resultats obtinguts en les me-ves preguntes, són encara una munió elslectors que prefereixen llegir el paper acasa o al bar. I també n’hi ha una bonacolla que estan disposats a pagar els seusdiaris comarcals per rebre una infor-mació més completa.

Alguns aspectes a destacar d’aques-tes publicacions gratuïtes són la impar-cialitat informativa, l’objectivitat i la in-dependència, convertint aquestes en lestres grans banderes que onegen enaquests periòdics, per intentar lliurar-losde l’estigma de la gratuïtat, que hi és.

Majoritàriament, la premsa gratuïtacatalana opta per sintetitzar els contin-guts informatius pel que fa a redacció,portant això com a conseqüència la pu-blicació d’un alt volum d’informacions,però amb escassa profunditat informa-tiva. Això es deu al fet que precisamentles notícies són presentades de maneraresumida, mostrant només els detalls mésbàsics de la informació sense necessitatd’aprofundir-hi molt en el seu contingut,i a més estan presentades amb un llen-guatge clar i senzill. Cosa que els jovesagraeixen perquè “ja en tenim prou”.

En força ocasions he opinat que unbon motiu pel qual la premsa gratuïta decomarques, primer impresa i ara tambédes de la xarxa, està contribuint a unatransformació de l’espai informatiu-co-municacional. Aquestes publicacions

de proximitat han fet que els lectors jo-ves s’interessin per llegir diàriament, set-manalment o quinzenalment aquestsproductes i incentivar el seu hàbit de lalectura.

Aquesta tesi meva, agafada amb pin-ces –perquè s’ha de treballar més i afons–, reforça que el model informatiudels periòdics de circulació gratuïta de po-bles, viles, ciutats i, també, barris de la ca-pital del país, ha soscavat en certa me-sura el mercat de la premsa tradicionalde pagament i està començant a provo-car –i ho farà més a mitjà o llarg termi-ni– un desplaçament de la mateixa capal prototip informatiu de qualitat o de re-ferència, deixant el nínxol del mercat po-pular en mans dels gratuïts i, de moment,a internet.

Insisteixo, amb el meu contacte ambjoves alumnes no m’és difícil determinarque les publicacions gratuïtes fomentenl’hàbit de la lectura, atraient nous lectors.És un fet que pocs joves llegeixen notí-cies, però quan ho fan (esment a part pera les xarxes socials) les llegeixen a interneti en periòdics gratuïts locals, que reque-reixen menys esforç que el diari d’infor-mació general o el de casa de pagament,i a més les donen amb un llenguatge pla-ner, que ells busquen.

En resum, l’actitud dels joves uni-versitaris catalans davant la premsaestà motivada, primer, per l’escàs atrac-tiu que exerceixen per a ells els diaris d’in-formació general a causa d’uns contin-guts massa “institucionals” i “oficialistes”i a un llenguatge allunyat de la dinàmi-ca juvenil. En segon lloc, tampoc és fà-cil crear hàbits de lectura entre els qui noels han heretat dels seus majors, cir-cumstància molt més determinant quela del poder adquisitiu quan s’analitzenles pràctiques informatives de les novesgeneracions.

Reconeixement especial per a la vi-talitat de la premsa catalana de proxi-mitat a la xarxa. Així, ja sigui en paper (enun carrer, bar, en el trànsit o fins i tot enel transport públic de camí al treball o ala universitat o l’escola) o a través d’in-ternet mitjançant una tauleta o smartp-hone, la joventut aconsegueix mantenir-se informada d’una manera ràpida, ambun llenguatge senzill i en qualsevol lloci suport.

Ara amb nova oferta: iQuiosc.cat.Veurem quin us en farà, aquest jovent,perquè es pot escollir.

per Estanis Alcover

No és casualitat que el passat 14 de maigl’Observatori contra l’Homofòbia pre-miés, a l’acte Aixeca’t contra l’homofò-bia, el nostre Àmbit LGTB de CCOO deCatalunya. Un reconeixement a la nos-tra lluita.

No és casualitat perquè el nostre sin-dicat, com els altres premiats, treballaper trencar els silencis, donar visibilitati millorar la consciència i el respecte en-vers aquest col·lectiu. Denunciar la vul-neració dels drets humans que pateixenles persones per la seva orientació sexualo identitat de gènere és la nostra feinai el nostre compromís.

El 17 de maig es va commemorar elDia Internacional de Lluita contra laLGTBfòbia, en un any 2014 en què laFELGTB ha volgut posar l’accent en lareivindicació dels drets de les personesLGTB com a drets humans arreu delmón i en totes les facetes de la vida.

La varietat d’abusos que pateixenaquestes persones és il·limitada arreudel món: dones violades per “guarir” elseu lesbianisme, empresonaments,morts, tortura, insults, assetjament es-colar i discriminació social i laboral.

A casa nostra fa només 35 anysque l’homosexualitat era considerada unperill social. Ara som políticament méscorrectes, però malauradament hem detornar a parlar de discriminació, la queavui dia pateixen aquests treballadorsi treballadores. I això està passant ara,en aquest mateix moment.

L’exemple més proper és el que hapatit un treballador de Zurich Services,cas que la Secció Sindical de CCOO a Zu-rich i CCOO de Catalunya han denun-ciat (conjuntament amb el treballa-

dor), a més d’exigir la reincorporaciód’aquest company i la nul·litat de l’a-comiadament per una discriminacióper raó de sexe, ja que es vulnera l’ar-ticle 14 de la CE, entre altres preceptesregulats en l’Estatut dels treballadors.L’acomiadament es va produir quan elcomandament va saber l’orientació se-xual del company. Mentrestant, i durantdos anys, l’acompliment del treball perpart del treballador era l’idoni per aaquest lloc de treball.

Ens cal una legislació que protegei-xi els col·lectius especialment vulnera-bles a la societat en general, i en l’àm-bit laboral també. Els plans d’igualtathan de ser les eines de protecció a lesempreses i centres de treball. Per des-gràcia, moltes vegades, o més aviatmassa, aquestes situacions de discri-minació no són denunciades, i és tam-bé un àmbit d’actuació del sindicalismeconfederal.

El 17 de maig es va commemorar elDia Internacional de Lluita contra laLGTBfòbia. Va ser un dia de reivindi-cació, d’exigència d’igualtat efectiva,de lluita i de compromís contra la re-pressió que pateixen moltes persones.

Un cop més veiem que la direcció hade ser la contrària i que les legislacionshan d’avançar per generar els espais deseguretat necessaris per garantir laconvivència de totes les persones, siguiquina sigui la seva orientació sexual oidentitat de gènere.

Les estigmatitzacions, els prejudicisi les discriminacions han de deixar deser la norma. Per això, el respecte, el re-coneixement i la igualtat d’oportunitatshan de continuar sent la nostra lluita.

per Enrique Rodríguez (CCOO)

4Stop homofòbia

28 maig 2014

Entrevista| 6

líniasantandreu.cat

Recentment, el seu partit havotat en contra dels horariscomercials proposats per

Trias, que comptaven amb el vis-tiplau dels comerciants. No hi po-dien donar suport?No, perquè nosaltres tenim lanostra pròpia proposta. A dife-rència de Trias, no volem declararzona turística tota la ciutat deBarcelona, sinó només les zones tu-rístiques pròpiament dites. A més,creiem que no s’ha de restringir laproposta als mesos de juliol iagost, sinó que ha d’anar de maiga octubre. I, en tercer lloc, no es-tem d’acord amb els horaris que esvolien establir. Pocs turistes com-pren a Barcelona el mes d’agost de10h a 14h. És una obvietat. Per totplegat, nosaltres reclamem unnou acord amb tots els sectors co-mercials i turístics de la ciutat, nonomés amb una part.

Sembla que la bona entesa entreel seu partit i CiU expressada rei-teradament en acords puntualss’ha deteriorat. Què ha canviat?El que ha canviat és el govern de l’A-juntament, que ha perdut el nord,i l’alcalde Trias, que està més pen-dent de parlar que de fer coses. S’hacregut allò que les eleccions no lesguanya l’oposició, sinó que lesperd el govern, i juga a no cometreerrors. I la millor manera de no co-metre errors és no prendre deci-sions, però s’equivoca. El seu rumbha canviat, en molts aspectes, i noha complert la seva paraula res-pecte a algunes demandes nostres.Per això ens distanciem.

Serà així en el que queda de le-gislatura o hi tornarà a haver en-tesa entre CiU i PP?Jo continuaré amb la voluntat defer oposició contundent quan cal-

gui i de posar Barcelona per sobredels interessos partidistes quan to-qui. La meva posició no ha canviat.Sempre he interpretat així la polí-tica municipal. Últimament enshem distanciat per certs aspectesde gestió, però no podem tancar laporta a futures negociacions.

Darrerament han acordat sus-pendre temporalment les llicèn-cies per a pisos turístics. Quina so-lució proposen per a aquesta pro-blemàtica?El que s’està aprovant, que és pre-cisament el full de ruta que vamproposar el PP. Davant la passivi-tat de l’alcalde Trias respecte aaquesta epidèmia –perquè és això,una epidèmia–, nosaltres volemregulació en tots els sentits. Taxesmés altes, per començar, i tambéun pla de xoc d’inspecció.

Creu que aquest és un símptomaque Barcelona s’està entreganten excés al turisme?No. El que crec és que tenim un go-vern a la ciutat que no pren deci-sions. Perquè la regulació que aracomparteixen que cal impulsararriba tard. Fa temps que des delPP reclamem que es prenguinmesures en aquest sentit.

Quin és el model de ciutat que de-fensa el PP?Un model que desestacionalitzi idescentralitzi el turisme i que re-forci els serveis públics per garan-tir el descans, la qualitat de vida ila seguretat dels veïns, així com laneteja i el transport públic de lanostra ciutat.

Precisament una de les queixesdels veïns és l’augment del preudel transport públic. Vostè dema-na accés gratuït a la targeta rosaper als majors de 60 anys en si-tuació de pobresa, però que pas-sa amb tota la resta?També hem fet altres propostespensant en les persones atura-des, per exemple. Hi ha hagut unaugment abusiu de les tarifes, éscert. Jo crec que amb una opti-mització de les inversions i una mi-llor gestió de les empreses es po-dria haver fet una política tarifàriadiferent.

Per tant, si el PP governés la ciutat,les tarifes del transport públic nohaurien augmentat?Tampoc haurien disminuït, not’enganyaré. Però crec que hi hamarge per a una optimització de laxarxa de transport públic que hau-ria permès, segurament, una con-gelació de les tarifes o evitar els in-crements desproporcionats quehem patit. No faré demagògiadient que reduiria les tarifes, peròsegur que hauria promogut uns in-crements tarifaris molts menorsque els que s’han aprovat.

Un altre dels efectes de la crisisón els desnonaments, que tam-bé s’estan disparant a la ciutat. Quècal fer per fer front a aquest drama?Per començar, que els pisos socialstinguin l’ús per al qual es vanconstruir i que es respectin els pro-cediments legalment establertsper poder-hi accedir, perquè si notot plegat es convertirà en la llei dela selva. Cal lluitar contra les ocu-pacions irregulars per no penalit-zar aquells que segueixen la llei. Amés, hem de coaccionar els bancsque mantinguin pisos buits, hiestic d’acord, però no hem d’a-magar que a la ciutat hi ha cente-nars d’habitatges públics buits oque s’han venut a fons privats. Iaixò ho fa el partit de l’alcalde Triasen altres esferes administratives.

Vostè ha dit en més d’una ocasióque Trias està al servei de Mas,també pel que fa al procés sobi-ranista. Hi haurà algun movimentde Rajoy en aquest sentit? Algunaoferta, com s’ha especulat?Jo crec que ara hi ha un aspecteque fa dos anys no era possible: lamillora del finançament. Quan elPP va començar a governar Es-panya, es va trobar un país en fa-llida i totalment endeutat. Fa dosanys no hi havia res a repartir, peròara, amb la recuperació econòmi-ca que ja es comença a entreveu-re, crec que hi pot haver una reas-signació de recursos. En aquestsentit, la recuperació econòmica ila sortida de la crisi permet tam-bé un millor finançament per a Ca-talunya, el qual defenso clara-ment, perquè és de justícia. Iaquesta és una qüestió que ens hade permetre obrir ponts.

No creu que aquesta oferta, si fi-nalment arriba, ho farà tard?No. Jo vull creure que arribarà unmoment en el qual tots seremconscients del que ens estem ju-gant. De vegades, a la vida, més en-llà del que voldries aconseguir, queés legítim, has de valorar el quetens. I, sovint, malgrat no ser el quevoldries aconseguir, és millor pre-servar el que tens per no posar-hoen risc. Sincerament, crec que te-nim moltes coses guanyades queno estem valorant, com per exem-ple l’estat del benestar i la convi-vència social.

Parlant de convivència, diversesveus del seu partit i d’altres for-macions asseguren que hi ha cris-pació per culpa del procés sobira-nista. Em pot posar algun exempled’aquesta crispació a Barcelona?Al final, els sentiments no deixende ser dogmes de fe que alimentenqualsevol element de creença. I elssentiments, almenys en part, acos-tumen a tenir elements d’irracio-nalitat. I en funció de com s’ex-pressen, es radicalitzen les posi-cions, que sovint acaben en insults,amenaces...

Vostè n’ha patit, personalment?Ara i abans. Amenaces, agres-sions... Jo i altres persones. Mira lapobra presidenta de la Diputació deLleó, assassinada recentment...

Aquest fet no té res a veure ambCatalunya.No, però és un exemple que un de-bat de sentiments corre el risc deconvertir-se en irracional, i això potgenerar radicalitat i violència.

No és una exageració dir, perexemple, que s’han deixat de ce-lebrar dinars de Nadal per culpadel procés sobiranista?Tots tenim amics i familiars ambels quals hem deixat de parlar depolítica perquè sabem que ensacabarem barallant. Això és unaevidència. I si no vine un diaamb mi a les nou de la nit a fer unapassejada per Gràcia i sabràs elque és ser del Partit Popular.

“L’alcalde Trias estàmés pendent de parlar

que de fer coses”

Arnau NadeuBARCELONA

“L’augment de les tarifes del transportpúblic és abusiu. Espodria haver evitat”

Alberto Fernández Díaz és el president del PP a l’Ajuntament

El líder del PP a Barcelona ens rep en un moment en el qual la bona entesaentre el seu partit i CiU, expressada reiteradament en acords puntuals, sembladeteriorar-se. Li agrada diferenciar entre “la persona” i “el polític”, i parla de totplegat des del segon vessant. Al final, però, el primer també acaba apareixent.

Foto: Neus Màrmol

Perfil | Un ‘gat vell’ de la política municipalAlberto Fernández Díaz fa més d’una dècada que és candidat del PP a l’alcaldia de Barcelona. Més de deu

anys durant els quals ha vist canviar de color polític l’Ajuntament i que li han servit per anar guanyantpes polític, sobretot des que l’alcalde Trias governa amb minoria la ciutat. Germà de l’actual ministre de

l’Interior, Jorge Fernández Díaz, és apassionat del futbol i seguidor declarat del RCD Espanyol.

Per a publicitat: [email protected] - 619 13 66 887 | 28 maig 2014 líniasantandreu.cat

28 maig 2014

Sant Andreu| 8


Avui a les set de la tarda a l’A-juntament. Aquest és el dia il’hora de la reunió que mantin-dran l’Harmonia i l’alcalde Triaspel nou casal de barri de la Fabrai Coats després de la mobilitza-ció d’aquest passat dissabte, queva agrupar centenars de personesi que va tenir certs moments detensió que no van anar a més.

Malgrat els fets de dissabte,ambdues parts afronten la tro-bada d’avui amb positivisme iamb la voluntat d’acostar posi-cions. “Presentarem diversespropostes a l’alcalde que pensemque poden ser interessants i quepoden cobrir les demandes i lesreivindicacions”, explica XavierSerrà, membre de l’Harmonia, aLínia Sant Andreu. Amb el su-port de la Federació d’Associa-cions de Veïns i Veïnes de Bar-celona (FAVB) i l’Associació deVeïns i Veïnes de Sant Andreu, lafederació d’entitats anirà a lareunió “amb les orelles ben ober-tes” però “amb les idees molt cla-res”, en paraules de Serrà.

Fonts de l’Ajuntament hanexplicat a aquesta publicació queel consistori està obert al diàleg,però recorden que es va convo-car un concurs per adjudicar lagestió cívica del nou espai a al-guna entitat i va quedar desert“perquè cap de les dues propos-tes presentades va arribar a lapuntuació mínima exigida perpoder ser adjudicatàries de la ges-tió”. A més, afirmen que el noucasal ha obert les seves portes

acollint 19 entitats del territorique no tenien altres espais al-ternatius i que “si l’Harmoniatambé vol formar part d’aquestequipament, ho pot fer com to-tes les altres”.

COGESTIÓ, LA SOLUCIÓ?Segons l’Ajuntament, la intenciódel govern municipal és queaquest espai es pugui gestionarde forma coordinada entre elDistricte de Sant Andreu, les en-titats que utilitzen l’espai i unaentitat gestora que s’encarrega-ria, principalment, de la gestiódels recursos econòmics, perso-nals i les dotacions estructuralsi tècniques de l’equipament.

Per la seva banda, l’Harmo-nia assegura que té “la legitimi-tat suficient per gestionar aquestequipament” i que la demostra-ció de suport d’aquest passatdissabte així ho corrobora. Amés, Serrà explica que no tenen“res en contra de les empreses de

gestió cultural”, però que aquesttercer pilar del model de coges-tió plantejat per l’Ajuntament“no és necessari en aquest cas”.

No obstant això, Serrà admetque sí que “necessiten la col·la-boració de l’Ajuntament” per ti-rar endavant el casal, però afegintque “l’Harmonia ha de ser un ac-tor fonamental” en la gestió del’equipament. Un espai que, se-gons les fonts municipals con-sultades per aquesta publicació,“no és el típic casal de barri a cau-sa de les seves dimensions”, unfet que “en complica la gestió”.

Amb tot, sembla que unapossible solució podria passar perun model de cogestió en el quall’Harmonia hi tingués un pesdestacat, com així reclama Serrà.De moment, però, la federaciód’entitats ha decidit fer a l’airelliure la programació culturalque tenia prevista per a aquestasetmana al casal. Les posicionsencara estan allunyades.

� ) �( * ( ! ) /� ! �'� �( * � %'%/4� � %: � ! � %. . � � /! �� * /* �� 2 %//! -�� ) � %) /�

L’Harmonia i l’alcalde Trias es reuneixen avui pel casal de barri» Les entitats presentaran diverses propostes per desencallar la situació

» Fonts de l’Ajuntament asseguren que estan oberts al diàleg

Arnau NadeuSANT ANDREU

El Nit Bus torna a casa elsusuaris de les sales d’estudi

TRANSPORTS4Coincidint ambla recta final del curs universi-tari i l’arribada de les provesPAAU (Proves Accés a la Uni-versitat), l’Ajuntament posa adisposició dels estudiants fins al20 de juny diverses sales noc-turnes perquè puguin prepa-rar-se per als exàmens. Poste-riorment, i per poder desplaçar-se des d’aquests equipamentsmunicipals fins a casa seva, elsestudiants poden fer ús del BusNit i així poder aprofitar eltemps en aquestes sales i no pre-ocupar-se per com tornar a casa.

La freqüència dels busos ésd’una sortida cada 20 minutsentre les deu del vespre i les cincde la matinada. En el cas de SantAndreu, les sales nocturnesobertes són la Sala d’estudi CanFabra, al carrer Segre, que obrede forma permanent de nou delvespre a la una de la nit; la Salad’estudi Garcilaso, al mateix ca-rrer Garcilaso, que també obrede les nou del vespre a la una dela nit, i la Sala La Sagrera, al ca-rrer Camp del ferro, que obre ados quarts de nou del vespre itanca a la una de la nit.

Nous descobriments a la vil·la romana de la Sagrera PATRIMONI4La segona fase del’excavació arqueològica a lavil·la romana del Pont del Tre-ball al barri de la Sagrera ha ser-vit per fer nous descobriments.

En aquesta ocasió s’han des-cobert noves habitacions, unpati porticat i un “importantís-sim centre de producció vitivi-nícola”, tal com asseguren elsencarregats de l’excavació, Tri-buna Arqueologia, al seu web.En aquesta segona fase, inicia-da al març del 2012, l’excavaciós’ha fet sobre una superfície de9.000 metres quadrats, que cal

afegir als 1.150 metres quadratsque es van excavar a la prime-ra fase.

Les habitacions i espais des-coberts a la zona domèsticaprolonguen els espais ja cone-guts, on es va localitzar el granmosaic que lluirà la futura es-tació de la Sagrera. D’altra ban-da, de la part on s’ha trobat l’e-difici destinat a la produccióde vi no se’n coneixien les ca-racterístiques. Aquestes novestroballes confirmen l’extensió iel luxe que caracteritzavenaquesta residència patrícia.

Festes Majors | Navas i Trinitat Vella, de celebracióEl barri de Navas va celebrar la seva festa major entre els dies 9 i 18 de maig d’aquest

mes. L’encarregat de pronunciar el pregó va ser el presentador del programa d’‘El matí la mare que el va parir’, Carles Pérez, dissabte dia 10. D’altra banda, el barri de

Trinitat Vella celebrarà la seva festa major a partir de demà passat i fins al dia 8 de juny.

Sant Andreu9 | 28 maig 2014 líniasantandreu.cat

�) "* #-� "%� �� 9) %� �� ) /�� ) -! 0

PROTESTA4Els pares i alumnesde l’Escola la Maquinista van ini-ciar una tancada a l’escola el pas-sat divendres 23 a partir de lescinc de la tarda amb l’objectiu dereivindicar la necessitat urgentque l’Ajuntament assigni unanova ubicació provisional delsactuals barracons. En un co-municat, l’AMPA La Maquinis-ta recorda que “el pròxim 1 desetembre l’escola ha d’estar tras-lladada i en condicions òpti-mes per iniciar amb normalitatel curs escolar”. Els pares de-nuncien que “s’acaba el curs es-colar i, malgrat les converses iconcentracions realitzades per lacomunitat educativa, no tenimresposta respecte a quina serà laubicació provisional de l’escola”.

L’AMPA de l’Escolala Maquinistainicia una tancada

SOCIETAT4Els barris del dis-tricte El Bon Pastor i el Baró delViver compten amb un noubanc d’aliments des de la set-mana passada.

El Rebost Solidari Bon Pas-tor-Baró de Viver es caracterit-za perquè els usuaris podentriar els productes que s’estiminmés i perquè hi ha assignadesuna hora i un dia per fer la re-collida segons les característi-ques de la família. D’aquestamanera s’eviten les cues i que lagent s’hagi d’esperar al carrer.Aquesta iniciativa de l’Asso-ciació de Veïns del Bon Pastores troba al carrer Tàrrega nú-mero dos i de moment té capa-citat per atendre 10 famíliescada mes. El local l’ha cedit l’A-juntament i veïns, entitats iempresaris han fet donacionsde productes.

Obre un nou bancd’aliments a dosbarris del districte

ERC guanya les europees itambé s’imposa a Sant AndreuPOLÍTICA4Les eleccions euro-pees celebrades aquest passatdiumenge han deixat un pano-rama republicà a la ciutat. ERC,guanyadora de les eleccions aCatalunya, s’ha imposat a sisdels deu districtes de Barcelona,entre els quals hi ha Sant An-dreu.

Els republicans han estat laforça més votada després d’ob-tenir 12.778 vots (23,45%), CiUha quedat en segona posicióamb 8.310 vots (15,25%) i el PSCen la tercera amb 7.990 vots(14,66%). En el cas dels barrisdel districte, els republicansvan ser la força més votada enquatre dels set (Sant Andreu, La

Sagrera, El Congrés i els Indiansi Navas), mentre que el PSC hova ser en els tres restants (Tri-nitat Vella, Bon Pastor, Baró deViver). La davallada socialista haestat significativa, ja que en leseleccions del 2009 van obteniruna clara victòria amb 16.952vots (39,26%), més del dobledels obtinguts diumenge passat.

ALFRED BOSCH, ALCALDABLED’altra banda, Alfred Bosch, ac-tual diputat d’ERC al Congrés,ha anunciat recentment en unaentrevista a Vilaweb la seva can-didatura per encapçalar la llistadels republicans a l’alcaldia deBarcelona l’any que ve.

Sant Andreu| 10 28 maig 2014líniasantandreu.cat

El Patronat Municipal de l’Ha-bitatge de Barceona ha iniciat laconstrucció de 46 habitatges deprotecció oficial al carrer Bios-ca, entre els números 31 i 39, albarri del Bon Pastor, en el quesuposa l’inici de la tercera fasedel projecte de remodelació d’a-quest veïnat del districte. Estracta del bloc d’edifics anome-nat F2.

Segon ha informat l’Ajunta-ment, el nou edifici, que hacomptat amb una inversió dequatre milions d’euros i estaràacabat l’any que ve, “donaràresposta a la petició dels veïnsde poder avançar el reallotja-ment d’afectats de la quartafase”. Aquestes actuacions sesumen a les obres que ja estanen marxa en dos altres blocsd’habitatge protegit, amb un to-tal de 121 habitatges, que ja

permetran reallotjar la totalitatdels afectats urbanístics de latercera fase de remodelació delbarri. Es tracta de les obres quevan començar l’estiu passat a l’e-difici F1 situat al carrer de Bios-ca, format per 61 habitatges, i a

l’E2, situat al carrer d’Alfarràs ipasseig de Mollerussa, formatper 60 habitatges. Les obresacabaran el juny del 2015 i su-posen una inversió de 15 milionsd’euros.

La remodelació del Bon Pas-tor és un dels grans projectes quepromou el Patronat Municipal

de l’Habitatge de Barcelona iuna de les actuacions més im-portants que es duran a terme aBarcelona els pròxims anys enmatèria d’habitatge. Preveu lasubstitució de 784 cases barates,amb problemes d’humitats id’habitabilitat, per un nou barride prop de 1.000 habitatgesconstruïts amb criteris sosteni-bles i d’estalvi energètic.

LLARG RECORREGUTDes del 2006 i fins ara s’hancompletat dues de les quatre fa-ses del projecte necessàries percobrir les necessitats dels veïnsi que han permès substituir untotal de 342 habitatges. Un pro-cés que està suposant una trans-formació d’aquest popular barride la ciutat, on encara hi sobre-viuen construccions de plantabaixa, pintades de colors dife-rents, i que són testimoni de lahistòria d’aquesta part de laciutat. D’aquestes se’n conser-varà una filera per poder expli-car la història del barri.

Recta final pel nou Bon Pastor» Comença la tercera fase de remodelació del barri amb la construcció de 46 habitatges de protecció oficial

» El nou edifici compta amb una inversió de quatre milions d’euros i s’acabarà l’any que ve

RedaccióBON PASTOR

SOCIETAT4 En paral·lel, l’A-juntament està redactant el pro-jecte d’urbanització dels en-torns d’aquests nous edificis,d’acord amb el districte i elsveïns, al mateix temps que jas’està reurbanitzant el nucli an-tic del barri del Bon Pastor.L’àmbit d’actuació inclou elscarrers d’Òrrius, de Llinars delVallès, d’Estadella i de Flix, amb

una superfície total de 10.450metres quadrats. Està previstque les obres, que inclouen la re-ordenació dels vials existents, larenovació del paviment, nouarbrat viari, canvis en el mobi-liari urbà i en l’enllumenat pú-blic i el soterrament de serveis,acabin el segon trimestre del2014. Tenen un pressupost d’1,5milions.

Un procés participatiu

Des del 2006 i fins al’actualitat s’han

completat dues deles quatre fases

� '�. * '� -�* ) �. =$� �� * ( ! ) 6� /�� * ) . /-0%-��0) � �+-* ( * �� %: � =$� � %/� /#! . �&� �� >� * /* . �� * * #'! �� +.

Sant Andreu11 | 28 maig 2014 líniasantandreu.cat

Sant Andreu també vol dir art.Demà passat el districte tornaràa celebrar una de les cites inelu-dibles de la cultura barceloninai catalana, com és el lliuramentdel Premi Miquel Casablancas,un certamen de referència a l’Es-tat que organitza Sant AndreuContemporani, i que vol posar enrelleu les manifestacions méssignificatives de l’art contempo-rani emergent. Les obres dels fi-nalistes d’aquest certamen esmostraran a l’exposició PresentIndicatiu, que romandrà obertaal públic des d’aquest divendresi fins al dissabte 7 de juny. Tantla festa d’inauguració de la mos-tra com l’entrega de premis esfarà a la Fabra i Coats a partir deles 8 del vespre.

Present Indicatiu també re-flectirà, a més dels projectes fi-nalistes del Miquel Casablan-cas, les tres iniciatives desenvo-lupades pels artistes que van

participar en el programa de Re-sidències de Sant Andreu Con-temporani i Fabra i Coats. Aquestprograma, que es desenvolupades de l’any 2011 en col·labora-ció amb l’Institut de Cultura deBarcelona (ICUB), consisteix enla selecció de tres artistes ocol·lectius que disposaran d’unespai reservat a la Fabra i Coats

i recursos econòmics per desen-volupar el seu projecte artístic.

ELS FINALISTESEn aquesta edició el Premi Ca-sablancas ha rebut prop de 300sol·licituds, que han estat revi-sades per un jurat format per ar-tistes –amb dret a vot– i mem-bres del Districte de Sant Andreui de l’equip de Sant Andreu Con-

temporani –amb veu però sen-se dret a vot–.

El concurs compta amb qua-tre modalitats de premis dife-rents. En la categoria d’Obra –quepremia obres acabades–, els fi-nalistes són Ana Esteve, AndrésGaleano, Jordi Ferreiro, DavidMutiloa, Alberto Salván, ClàudiaPagès, Marc Larré, Ian Waelder,Almudena Lobera, Cristian He-rrera, Lúa Coderch i Júlia Ma-riscal. Pel que fa a la categoriaProjecte –on s’atorga una beca deproducció per desenvolupar unaidea–, Andrea Canepa, Tana Ga-rrido, David Crespo i José Bege-ga són els finalistes. Els que op-ten al premi en la modalitat Pu-blicació són Daniel Toca, Ga-briel Pericàs, Equipo Palomar,Anna Dot i Pep Vidal. Finalment,en la categoria de ComunicacióGràfica –creada enguany i adre-çada a dissenyadors gràfics–, elsfinalistes són Hijos de Martín,Partícula i Two Staples. L’expo-sició Present indicatiu reuneix elstreballs en la modalitat d’Obra, iels dossiers dels altres projectesfinalistes.

Catapulta de l’art emergent» Divendres al vespre tindrà lloc l’entrega dels Premis Miquel Casablancas a la fàbrica Fabra i Coats» Aquests guardons, amb el suport del Districte, volen reconèixer els projectes artístics dels joves

CULTURA4 El Premi MiquelCasablancas és un concurs d’artsvisuals que es va fundar a SantAndreu l’any 1982, i des d’ales-hores ha seguit vinculat al barri.Amb el temps, però, s’ha anatconsolidant en el conjunt del’Estat com un dels concursos dereferència en el camp de lesarts visuals més emergents.

En els últims anys s’orga-nitza el programa de Residènciesde Sant Andreu Contemporani- Fabra i Coats. En aquest sen-tit, a l’exposició Present Indi-catiu es presenten els treballsdels artistes que van participaren aquest programa durant2013: la parella artística for-mada per Jacobo Bugarín i Mó-nica Cabo, Carolina Bonfim i Ai-nara Elgoibar.

Un dels avantatges d’aquestconcurs és que els artistes podenparticipar totes les vegades quevulguin abans de fer els 35 anys.

Un guardó amb recorregut

� � �� -� �%�� * � /. �� * ''%-5�! '�''%0-� ( ! ) /� ! '�� -! ( %�� %, 0! '�� . � � '� ) � � . �%�'=! 3+* . %� %: �<� -! . ! ) /��) %� � /%0=�� * /* . �� -3%0

El premi consta dequatre modalitats

diferents

RedaccióSANT ANDREU

28 maig 2014

Districte| 12


Presentar Sant Andreu com unadestinació atractiva per visitar.Aquest és l’objectiu del nou Plade Turisme del districte de SantAndreu, un document que plan-teja una sèrie de propostes perposar en relleu la importànciad’alguns elements patrimonialsdel territori, ja siguin materialso immaterials. Aquesta iniciati-va s’articula amb el Pla de Tu-risme de Barcelona, que vol por-tar turistes a tots els districtes dela ciutat.

La voluntat del Pla de Turis-me de Sant Andreu és contribuir,per una banda, a la preservaciói coneixement públic dels ele-ments patrimonials existentsdels quals se’n coneixen les sevescaracterístiques, i per altra po-tenciar la promoció econòmica aldistricte. A més, es vol treballar

per facilitar la creació de referentsculturals que cohesionin els ba-rris. “El districte de Sant Andreucompta actualment amb pocaprojecció turística, però consi-derem que tenim molts elementspatrimonials destacables que po-

den ser interessants per als visi-tants”, explica Raimond Blasi, re-gidor del Districte.

TRES ITINERARISLa principal proposta d’aquestpla és la creació de tres itineraristemàtics que volen posar en va-lor la zona. Els itineraris versaransobre el nucli històric, els co-merços emblemàtics, l’arqueo-

logia industrial, la creació artís-tica, la innovació empresarial, lesplaces singulars i els jardins quetenen noms femenins.

En el cas del nucli històric,s’intentarà introduir els visi-tants al paisatge urbà d’uns ba-rris que han conservat racons iestabliments molt antics. Pelque fa a l’arqueologia indus-trial, es realitzarà un recorregutper la història i evolució dels di-ferents barris que han conformathistòricament el districte. I fi-nalment, l’espai dedicat a leszones verdes de Sant Andreuproposarà un recorregut pelsespais públics de lleure, remar-cant la seva importància i pres-tant especial atenció a aquellsque porten noms de dones.

Aquest pla neix fruit de l’es-tudi de la realitat social, econò-mica i cultural dels barris del dis-tricte i té en compte les aporta-cions dels agents socials i de lesassociacions que tenen presèn-cia al barri.

Sant Andreu s’obre al turisme» El Districte presenta un pla especial per atraure visitants i potenciar així l’activitat econòmica

» La seva principal proposta és la creació de tres itineraris temàtics que volen posar en valor la zona

INICIATIVA4El govern munici-pal està desenvolupant una sèriede mesures que volen impulsarels Plans de Turisme de Distric-te com a eina de descentralitza-ció territorial de l’activitat turís-tica a Barcelona. D’aquesta ma-nera, es vol ordenar i obtenir unamillor distribució del gran nom-bre de visitants que arriben a lacapital catalana cada any i ajudar

a alleugerir l’impacte que tenena segons quines zones.

Amb aquests plans es posa envalor la identitat de cada barri idistricte i es destaquen tots elsseus atractius, de manera que elsvisitants i tambe els mateixosbarcelonins descobreixin els se-crets mes ben guardats de laciutat, que són molts i encaradesconeguts en la seva majoria.

Descentralitzar el turisme

� � ) ; -* ( � ! �'� �� ! -% %� ) � �� '/� �� -� �%�� * � /. �� . * /� � �%�! . #'7. %� � ! �� ) /�� ) -! 0� ! �� '* ( � -�� -! /� � ��/-! . �%) -! /. � ! �� ) /�� ) -! 0�� ( � �0) �� '/�1� '* -�+� /-%( * ) %� '�� * /* . �� -3%0

Aquest pla s’articulaamb un de més gran en l’àmbit de ciutat


Mesura | Potenciar la senyalització i el transport públicEn el marc dels Plans de Turisme de Districtes de la ciutat de Barcelona, el consistori

vol implementar una sèrie de mesures com són la senyalització turística a la via pública de manera integrada amb la de vianants i la potenciació de l’ús del transport públic,

ja que el 70% dels turistes a Barcelona fan servir el metro per desplaçar-se per la ciutat.

13 |

28 maig 2014

Comerçlíniasantandreu.cat

La Fira Medieval de l’EixMaragall es consolida

FESTA4La quarta edició de laFira Medieval i de Comerç al ca-rrer de l’Eix Maragall, que va te-nir lloc el passat cap de setma-na del 17 i 18 de maig, va rebre“un gran nombre de visitants”,segons indica a Línia Sant An-dreu Mireia Romero, dinamit-zadora de l’Eix Maragall.

La fira es va celebrar al pas-seig Maragall, des del carrerOlesa fins a Sant Antoni MariaClaret, mentre que la mostra decomerç va instal·lar-s’hi ben aprop, al carrer Trinxant. “Els

comerciants es van disfressar ivan crear bon ambient”, destacaRomero, que assegura queaquest esdeveniment “agradabastant els visitants”.

Enguany la mostra va comp-tar amb una novetat. Un homeorquestra itinerant es va passe-jar per les botigues per recordarels antics conta contes i narra-dors medievals. “El fet que siguimedieval atorga a la fira un airediferent de la resta de sortides co-mercials que efectuem durantl’any”, afegeix Romero.

La dotzena edició de les JornadesEuropees del Comerç Urbà es vanclausurar la setmana passada alCentre de Cultura Contemporà-nia amb la lectura de l’Acta deBarcelona, un full de ruta ons’han reunit les principals con-clusions a les quals s’ha arribatdurant la trobada, i a on s’han afe-git, d’altra banda, les demandesdel comerç a les administracions.

Les Jornades de ComerçUrbà estan organitzades per laFederació d’Associacions de Co-merciants Europees Vitrinesd’Europe, a través de la Funda-ció Barcelona Comerç, que ésmembre d’aquesta federació eu-ropea i representant del sectorcomercial barceloní. Durant di-lluns i dimarts de la setmana pas-sada, més de 300 representantsdel comerç europeu van debatrea Barcelona sobre les diverses es-tratègies que pot posar en mar-

xa aquest sector per millorar laseva competitivitat en tots els as-pectes.

Sobre els acords assolits, Vi-trines d’Europe i Emporion, l’As-sociació Europea de Mercats,van signar un conveni de col·la-boració durant les jornades co-mercials, a més d’acordar de-manar al Parlament Europeudeclarar el primer dissabte de

cada mes de juny com el Dia Eu-ropeu del Comerç Urbà.

Posteriorment, a la clausura,el Consell de Vitrines d’Europe,encapçalat per Stefano Bolletti-nari, i alguns membres de laFundació BCN Comerç, amb elseu president, Vicenç Gasca, alcapdavant, van ser rebuts al Pa-lau de la Generalitat pel presidentArtur Mas.

� =� '� � ' ! �� -%� . �1� �. ! -�+-! . ! ) /�� '� �� '* ! ) � � ! �'! . �&* -) � ! . �� * /* �� &0) /� ( ! ) /

Barcelona es converteix en la capital europea del comerç


� � �� %-� �� ! %! 1� '�� +'! #� �0) �� * ) �#-� +� /� ! �1%. %/� ) /. �� * /* �� %3�� -� #� ''

Fira | Primera Mostra d’Entitats i Comerç al CongrésLa primera Mostra d’Entitats i Comerç al carrer del barri del Congrés i els Indians tindrà lloc el

pròxim 14 de juny al carrer Felip II, entre el vial Puerto Príncipe i la plaça del Congrés, de 10 del matí a 9 de la nit. Aquest esdeveniment és l’acte de cloenda de les celebracions del 60è aniversari del barri del Congrés, i hi participaran la Unió de Botiguers Congrés-Indians i diverses associacions del barri.

28 maig 2014

Esports| 14


El Sant Andreu ja prepara lapròxima temporada després d’unany de daltabaixos i amb el perilldel descens a Tercera presentfins a l’últim sospir. En aquestsentit, el jove tècnic cugatenc delclub quadribarrat, Martí Cifuen-tes, ha anunciat que seguirà alcapdavant de l’entitat andreuen-ca, després d’arribar a un acordamb el club. D’aquesta manera,Cifuentes complirà el seu con-tracte fins al juny del 2015.

El tècnic va arribar proce-dent del Rubí el febrer passat, i entres mesos va aconseguir capgi-rar la mala dinàmica per salvarl’equip del descens i donar unamillor imatge de joc. Després detancar la lliga a Mestalla, el tèc-nic quadribarrat va fer una valo-ració positiva d’aquests tres me-

sos. “La situació era delicada ihem assolit l’objectiu”, va decla-rar Cifuentes en la roda de prem-sa després de finalitzar el partitcontra el València Mestalla.

Per començar a construir elSant Andreu de la pròxima tem-porada, la direcció tècnica del clubja ha anunciat les baixes que es

produiran la temporada que ve.Els vuit jugadors que no conti-nuen al club són Èric, Albarrán,Melo, Dídac, Josu, Mouriño,Quim Araujo i Matas. El clubtambé ha anunciat que durant lespròximes setmanes es produiranmés baixes que ajudaran a reno-var l’equip.

� %"0! ) /! . �$� �� * ) . ! #0%/�. � '1� -�'=! , 0%+� ! '� ! . � ! ) . �� * /* �� ) /�� ) -! 0

Cifuentes seguirà al capdavantdel Sant Andreu l’any que ve

» El tècnic està convençut amb el projecte i es queda al Narcís Sala» El club quadribarrat ja ha publicat una llista de vuit baixes

Barcelona escalfa motors pera la ‘Final Six’ de waterpolo

WATERPOLO4VK Primorje, VKRadnicki, Pro Recco Nuoto, ANBrescia, VK Partizan i el CNAtlètic-Barceloneta són els as-pirants a convertir-se en cam-pions d’Europa de waterpolo.Els sis equips disputaran a par-tir de demà a Barcelona la FinalSix, el mini torneig ara per aramés important del waterpolomundial pel que fa a equips.

Les piscines Bernat Picornellseran el centre neuràlgic d’a-questa cita esportiva, però el Vi-

llage comercial baixarà a la pla-ça del Mar, al barri de la Barce-loneta, davant les instal·lacionsde l’organitzador de la final,l’Atlètic-Barceloneta. Sant An-dreu, amb una gran tradiciówaterpolista, no serà menys.

Els abonaments ja s’han po-sat a la venda i es poden com-prar des dels 20 euros, per veu-re dos partits de la primera jor-nada, fins als 70 que costa l’a-bonament complet per ser tes-timoni de tots els partits.

Més de 800 participants en el Cros de Sant Andreu

ATLETISME4El Cros de SantAndreu va aplegar el passat diu-menge 18 de maig 820 corre-dors que van poder gaudir d’unrecorregut molt planer per fi-nalitzar la temporada de la Cha-llenge d’enguany.

L’escenari escollit per rea-litzar la competició atlètica vaser el Parc de la llera del Riu Be-sòs, una zona que difereix a la del’anterior cros que es va celebrara la veïna Nou Barris, que té un

recorregut molt exigent. El prò-xim 19 de juny es realitzarà lacloenda i l’entrega de trofeus alsparticipants dels diferents crosque s’han celebrat durant aquestany arreu de Barcelona.

Els joves participants vantenir l’oportunitat també departicipar en el concurs d’undels patrocinadors de la Cha-llenge, que sorteja dues estadesa Irlanda durant l’estiu peraprendre anglès.

Jordi Sans, vicepresident delConsell Municipal de l’EsportREUNIÓ4Durant la darrera ses-sió plenària del Consell Munici-pal de l’Esport, celebrada fa unsdies, es va escollir a la Unió de Fe-deracions Esportives de Cata-lunya (UFEC) com a entitat queocupi la vicepresidència primeradel consell. El càrrec l’ostentaràJordi Sans, director esportiu i derelacions institucionals de laUFEC, en representació de lamateixa. La vicepresidència pri-mera és la que representa aquest

òrgan esportiu al Consell de Ciu-tat. D’altra banda, durant l’acte esvan triar també els membres dela Comissió Permanent, l’òrgancol·legiat encarregat de vetllarpel bon funcionament del ConsellMunicipal de l’Esport.

També es van tractar altres te-mes de rellevància com l’agendaesportiva de la ciutat, la guia pera professionals dels programesd’activitat física per a la gent grano les activitats d’estiu d’enguany.


� '�-! +-! . ! ) /� ) /�� /� '5�. ! -5�'=� /'8/%� �� -� ! '* ) ! /� �� * /* �� &0) /� ( ! ) /

Patinatge | Èxit del Trofeu Primavera de Sant AndreuSant Andreu va tornar a bolcar-se amb el patinatge amb la celebració del Trofeu Primaveracelebrat aquest passat cap de setmana al poliesportiu Sant Andreu. La competició es va dur a terme en dues parts: a la primera, completada durant el dissabte dia 24, hi van competir

els patinadors individuals; mentre que a la segona, l’endemà, hi van participar els grups.

Agenda15 | 28 maig 2014 líniasantandreu.cat

[email protected]

AGENDA MENSUALDISSABTE 7 DE JUNY16:00-21:00 Fans invader. Projecció de docu-

mentals i curtmetratges sobre el fenomen delsfans a escala mundial. Aquest acte s’emmarcaen el cicle Dibuixant la galàxia. / BibliotecaIgnasi Iglésias.

DIMARTS 3 DE JUNY17:00 En el marc de la Festa Major de Trinitat

Vella, el Centre cívic de Trinitat Vella organitzaun taller gratuït de henna. / Centre cívic Tri-nitat Vella.

FINS AL 20 DE JUNYDv. de 20:00-21:30Massatge Tailandès és un

taller que ensenyarà aquesta tècnica que prac-tica amb múltiples manipulacions profundes,pressions i estiraments, i postures que recordenel ioga. / Centre cívic Navas.

FINS AL 30 DE MAIGMatí-Tarda Cajamarca en Catalunya. Catalun-

ya en Cajamarca. Exposició que organitza l’As-sociació de Peruans Residents a Sant Andreu.Té lloc al Centre cultural Can Fabra.

FINS AL 5 DE JUNYMatí-Tarda Exposició Dona i ofici. Mostra d’ar-

pilleres, on es podrà comprovar i sentir de bena prop el testimoni de vida de diverses dones./ Casal de Barri Congrés-Indians.

DILLUNS 2 DE JUNY17:30 Véns a fer experiments? Mitjançant sen-

zills experiments s’intentarà trobar la respostaa algunes preguntes quotidianes, tot apre-nent jugant. / Centre cívic Navas.

DISSABTE 7 DE JUNY12:00 La cuina de l’Ona és un joc que permet els

nens i nenes ajudar a la girafa del mateix noma separar selectivament els residus de la sevacuina i a classificar-los en el contenidor de re-ciclatge. / Biblioteca Ignasi Iglésias.

FINS AL 26 DE JUNYDm. i dj. 11:00-12:00 Taller on es mostrarà com

fer estiraments de manera correcta, un exer-cici que ajuda a prevenir lesions després defer esports. / Centre cívic Navas.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

Espectacle fresc en què es barregendanses i cançons populars amb les dela collita pròpia. A càrrec de la com-panyia Jaume Ibars. / Centre cívic Tri-nitat Vella.

EspectacleQue comenci la festaDm. 3 de juny a les 17:30

Quins costums i tradicions resten del1714? Quins hem abandonat, quès’ha incorporat durant aquests tres se-gles? A càrrec de Joan Serra, mestre dela Fundació Joan Amades. / Centre cí-vic La Sagrera.

Taula rodonaLa Sagrera

Dj. 19 de juny a les 19:00

La Festa Major del barri de la TrinitatVella ja ha arribat i l’Associació Colla deGegants i Capgrossos de Trinitat Vellaplantaran els seus gegants i capgros-sos al costat del Centre cívic de Trini-tat Vella.

Festa MajorPlantada de gegants

Dg. 1 de juny a les 10:00

A càrrec de Maria Bandin, aquest ta-ller ensenyarà les claus d’aquest art ja-ponès que mitjançant diverses pres-sions i moviments aconsegueix la dis-minució del dolor. / Centre cívic Navas.

TallerShiatsu

Fins al 26 de juny

| 16 28 maig 2014líniasantandreu.cat Pròxima edició: 25 de juny

liniasantandreu 47

Documents