barcelona

redacció: 93 458 87 80 – liniagracia@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 – publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

Publicació quinzenal · 12 de setembre de 2014 · Núm.47 · www.liniagracia.cat

líniagràcia

Comunicació pàg 9

Línia Gràcia renova la seva imatge i estrenanou web aquest mes

Equipaments pàg 8

Demanen un nou centre cívic a l’antigacomissaria de Lesseps

Comerç pàg 13

Barcelona, ciutat atractivaper als petits comerciants

Esports pàg 14

L’Europa fa una crida perampliar el seu arxiu de fotos

El debat sobre els pisos turísticstambé és una realitat a la Vila

‘Gràcia cap a on vas?’ hi veu un problema “greu” i el Districte remarca el “creixement zero” per la moratòria pàg 3

Celebració pàg 10

El Coll, la Salut, Vallcarcai els Penitents celebrenla seva Festa Major

Cultura pàg 8

Els nous Cinemes Texasreobriran sota l’impuls i la direcció de Ventura Pons

Entrevista a Alfred BoschCandidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona

pàgs 6 i 7

“A la ciutat hi ha unes desigualtats comparables a les d’abans del 1979”

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 12 setembre 2014líniagràcia.cat

3 | En Portada 12 setembre 2014 líniagràcia.cat

La problemàtica amb els pisos tu-rístics a la Barceloneta ha escla-tat aquest estiu. Veïns del barrihan dit prou i han sortit als ca-rrers per denunciar el descontrolque suposen alguns d’aquestsallotjaments. Però és la Barcelo-neta l’únic indret de la ciutat onalguns d’aquests habitatges pro-voquen malestar i debat? La res-posta sembla clara: no.

A Gràcia també fa temps queaquesta polèmica està al da-munt de la taula del debat polí-tic, amb una visió de la qüestióforça diferent si qui parla és l’A-juntament o les associacions deveïns. La plataforma ‘Gràcia capa on vas?’, nascuda fa pocs me-

sos, denuncia que a “causa dels27 milions de visites turístiquesa l’any” que rep la ciutat, “indretsemblemàtics han estat perdutsper als seus habitants”. La pla-taforma, en el seu manifest pu-

blicat el juliol, deixa clares les se-ves intencions: “No cediremGràcia a l’insaciable monstredel negoci turístic”. De moment,però, la realitat és que el nombred’apartaments turístics s’ha dis-parat. Durant aquest any, abansque l’Ajuntament suspengués

les llicències per a aquest tipusd’habitatges, al districte es vandonar fins a 315 permisos.Aquest ritme ha provocat que ac-tualment hi hagi a Gràcia 894 pi-sos turístics.

L’any 2012, la xifra era de502. Toni Ramon, president del’Associació Veïnal de Gràcia,integrat també a ‘Gràcia cap a onvas?’, afirma a Línia Gràciaqueels pisos turístics són un pro-blema “molt greu” que pateix laVila. “Els pisos turístics maten elbarri, ja que el fan més elitista iencareixen els lloguers. Qui viuen un pis turístic no forma partdel barri i anem perdent el sen-timent d’identitat”.

PLA D’USOSUna de les eines més importantsper intentar reconduir el proble-ma és el Pla d’usos del districte.

L’Ajuntament i ‘Gràcia cap a onvas?’ fa temps que mantenen con-tactes per establir les condicionsd’un nou procés participatiu queha de permetre que aquesta pla-taforma, que agrupa diferents as-sociacions veïnals, intervingui enel disseny del nou Pla d’usos.

Ramon explica que de mo-ment “s’ha aprovat un decàleg delPla d’usos i allò que hauria de re-soldre o plantejar perquè figuraque el pla que en sortirà serà deconsens”, i reconeix que “perpart de l’Ajuntament hi ha ganes,també perquè el problema éstan greu que no el poden obviar.Una altra cosa és que sigui fàcil,ja que el Pla d’usos no ho resoltot”. Quan afirma que el proble-ma és greu, Ramon posa com aexemple la situació que ha acabatcreant la moratòria . “No sé quèpretenia la moratòria esbomba-

da però va aconseguir que hihagi una situació complicada”, la-menta el president de l’Associa-ció Veïnal de Gràcia.

UN CAS DIFERENTLa portaveu de l’equip de governdel Districte, Berta Clemente,afirma a Línia Gràcia que la si-tuació dels apartaments turís-tics al districte no té res a veureamb la de la Barceloneta, que de-fineix com a “greu”. Clemente re-marca que la moratòria demos-tra que han anat actuant “enfunció del que ha anat apareixent”i afegeix que “la suspensió de lli-cències fa que el creixement siguizero i això és molt important”. Almateix temps recorda que quanvan proposar el Pla d’usos “no hihavia debat turístic” i insisteix queel Districte continua “fent ins-peccions, com sempre”.

Més enllà de la Barceloneta» El debat sobre els pisos turístics també creix a la Vila i ‘Gràcia cap a on vas?’ hi veu un problema “molt greu”

» El Districte diu que ha actuat “en funció del que ha anat apareixent” i recorda que es fan inspeccions

Albert RibasGRÀCIA

El boom turístic dels darrers anys ha provocat que la xifra d’apartaments turístics que hi ha al districte hagi crescut molt. Fotos: Arxiu

El Districte va donar 315 permisos

abans de la moratòria

| 4Opinió12 setembre 2014líniagràcia.cat

Un diari plural Un diari participatiu

Actualitat a la xarxa

Cada inici de curs s’escolta la ma-teixa tonada, que si cal començarabans les classes al setembre. Re-sulta que moltes associacions depares reclamen més hores d’o-bertura dels centres escolars.Igualar els horaris entre adults iestudiants sols és viable si assolimmés dotacions econòmiques.Amb més diners, més impostos,podríem obrir més temps els cen-tres i atendre el problema. Encerta forma, s’està instant quel’escola faci de casal d’estiu o finsi tot de guarderia.

El més paradoxal és que l’es-cola d’aquí és de les que més ho-res de classes anuals fa respecte ala resta del món. Però el més fla-grant és que els escolars més pro-blemàtics sorgeixen de llars onno es dedica suficient temps alsfills. Quina contradicció, uns vo-len més hores a l’escola, mentre elproblema real és la baixa atenciófamiliar. Un alumne només passaa l’escola el deu per cent de totesles hores de l’any, però i la restadel temps? Cadascú sabrà. L’es-cola no pot fer-ho tot i educar noés proposar que els centres facinde llar, sinó que tothom eduqui, lafamília la qui més. Si algú estàpensant encomanar-ne un, querumiï bé.

4Classes l’1?per David Rabadà

#ArcSantMartí#CensuraEstatal #DeMicaEnMica

4Una consulta molt seriosaper Joan Granollacs

Tot sovint es fa un judici sobrela joventut: No es preocupa deres, no treballa, no participa,està tot el dia de festa. Si homs’entreté una mica a estudiar-la, però, comprovarà que hi hamolts joves que es preocupend’altres coses, com ajudar aancians visitant-los a casaseva, uns que cooperen en unaONG, altres que col·laboren encasals per a infants, etcètera.

Ara resulta que, generalit-zant, es diu que per culpa dela pressió turística a Barce-lona han sobrevingut a la ciu-tat tots els mals possibles ihom es pregunta: Els cente-nars de gossos que es pixen icaguen, sense cap control, percarrers i places són de turis-tes? Les pintades i grafits queembruten façanes i mobiliariurbà són de gent de fora? Lesbicicletes que circulen per lesvoreres sense cap precauciósón totes pilotades per turis-

tes? Els que van pels carrersborratxos i pixant pels racons,són tots gent de pas? Els quetiren papers, objectes i deixa-lles fora de papereres i conte-nidors són forasters? Els quetenen la ràdio i la tele a la nit atot volum, al pis del costat,són tots ells estrangers?

M’hi jugo un pèsol que no,perquè jo visc en una ciutatque no és turística i actitudsincíviques, degradants i mo-lestes per a la gent tranquil·lan’he vist un munt. Hem de serjustos i no desviar l’objectiuen contra dels de fora, quetambé n’hi ha segur de maleducats i poca-soltes, peròque cada pal aguanti la sevaespelma. I no es pot generalit-zar així com així perquè és laforma de no arribar a solucio-nar el problema en el seu ori-gen. La culpa és dels forastersi ens quedem tan tranquils.Un mal diagnòstic!

per Jordi Lleal

4Generalitzar

És ben bé que el procés ho hacapgirat tot. És divertit com-provar com el centre polítics'ha desplaçat deixant l'esta-blishment, completament des-orientat, en el radicalisme. Elspartits tradicionals s'ensorren,mentre es configuren noves al-ternatives de futur que encarasom lluny de poder albirar bendefinides.

Som al bell mig d'un procésde transformació únic en lapolítica europea. Durant anys ipanys molts hem denunciat, ga-irebé en el desert, l'autonomi-sèria. Una mancança de mitjanscrònica per part del Governcatalà que l'impedia abordaramb solvència molts dels pro-blemes dels ciutadans. Hemparlat d'Estatut de fireta o d'Es-tatutet. I ens hem referit a la Ge-neralitat com la Gestoria, inca-paç de marcar autèntiques po-lítiques pròpies. Mentrestant,els qui no veien la necessitat imolt menys la urgència de can-viar l'estatus polític de Catalu-nya, jugaven a fer veure queérem un mini-estat. Em sor-prèn aquests dies l'afirmació

que no podem repetir una con-sulta de Festa Major. Suposoque fan un paral·lelisme ambles consultes sobre la indepen-dència celebrades a més demig centenar de municipis ca-talans entre 2009 i 2010. És evi-dent que ara no volem fer un re-vival d'aquella campanya, percert, cal dir-ho, tan absoluta-ment clau alhora d'articularles bases de l'actual majoriasocial independentista!

Però no deixa de sorpren-dre'm el fet que els mateixosque durant trenta anys han fetveure que la Generalitat teniapoder real, ara afirmin que unaconsulta organitzada per la ma-teixa institució seria poc se-riosa. Que el seu segell no és su-ficient perquè sigui homologa-da als estàndards electoralsnormals en l'àmbit internacio-nal. Això, mentre els qui de-nunciaven les seves mancanceshem de sortir a defensar queuna consulta organitzada pelGovern de Catalunya pot ser tanseriosa com qualsevol altra.Realment, com hem canviattots plegats!

@ritchiefmtw: Sembla que el govern es-panyol està a punt de patir un V_ictus,vista la prohibició de la presentació de#Victus, justament a Utrech!

@JaumeBarbera: Si guanya finalment elSí a Escòcia i, després d'un període detransició, és membre de la UE, què diran lacolla de Darth Vaders siderals?

@ssolerg: Entre el meteorit i l'arc de SantMartí gegant, crec que el cel ens està donantsenyals. Començo la setmana gran amb op-timisme!

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

Les cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Línia Gràcia no comparteix necessàriament les opinions que els signants expressen en aquesta secció ni se’n fa responsable.

redacció: liniagracia@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

líniagràcia.cat

15.000 exemplars

Dipòsit legal: B.43219-2010

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 885 | 12 setembre 2014 líniagràcia.cat

| 6 12 setembre 2014líniagràcia.cat Entrevista

Per què Alfred Bosch serà millorcandidat a l’alcaldia de Barce-lona que Oriol Amorós?Perquè així ho han dit els militants,simpatitzants i amics d’Esquerra.Ho vam sotmetre a la gent delpartit i van decidir que preferienun perfil com el meu. Per què hovan decidir així? Ho hauries depreguntar a ells. Però suposo queno té tant a veure amb el fet dequi és millor que l’altre, sinó ambels temps que vénen. No existeixel candidat ideal. Existeix el candi-dat més ben adaptat a un mo-ment en concret, a una fase. Cadatemps vol les persones que millorhi encaixen.

Es deia que el punt fort d’OriolAmorós era el seu coneixementde la ciutat, adquirit després demolts anys d’implicació directaamb ERC Barcelona. Alfred Boschconeix bé les problemàtiquesdels barris?Sí, jo crec que conec molt bé laciutat. Però penso que la qüestióno era ben bé aquesta, sinó qui

coneixia millor la política munici-pal. I en aquest cas és evident queuna persona que ha estat més de10 anys treballant professional-ment en la política barcelonina laconeix millor que algú que no hoha fet. Jo fa tres anys que estic enpolítica, i no municipal. Per tant, ésevident que no la conec tan bé.Però la ciutat, des d’altres àmbits,sí que la conec bé.

Oriol Amorós serà el seu nú-mero dos?Qui ho ha dit això?

Vostè va fer-li un oferiment...Sense parlar de números...

I ell el va acceptar...Crec que ell sí que va parlar de nú-meros, però jo no ho he fet mai. Joel que he dit sempre, i penso com-plir-ho, és que fusionarem equips,que combinarem veterania i reno-vació i que, per suposat, compta-rem amb l’Oriol Amorós. Ara bé,no em facis parlar ara de llistes i decadires perquè no és el moment.

Però suposo que ja ho deu estarpreparant, sobretot pel que fa ala gent de fora del partit...Hem fet acostaments amb gent

de fora d’Esquerra, però molt dis-cretament. Una de les coses quehem promès és discreció absolutai, per tant, jo també ho compliré.

Vostè va anunciar que volia sercandidat a l’alcaldia de Barce-lona només dos dies després deles eleccions europees. La sevadecisió va tenir alguna cosa aveure amb aquells resultats his-tòrics per a ERC?És evident que un anunci d’a-questa importància no l’improvi-ses en dos dies. Per tant, és obvi

que feia molts mesos que hi tre-ballàvem. La gent implicada hosap perfectament. Feia temps ques’estava preparant. El que sí quevam fer és frenar-ho i esperar quepassés el procés de les europeesper no interferir-hi. L’endemà nopodíem fer el nostre anunci, per-

què encara estava massa calenttot plegat, però al cap de dos diessí que ho podíem fer. Però el pro-jecte s’estava treballant des de feiatemps, com no podria ser d’altramanera.

Portabella apostava per Amorós,es deia que vostè era el candidatde Junqueras... Sent el suport delpartit a escala barcelonina?Sento molt el suport. La prova ésque a mi em van votar més mem-bres d’ERC en les primàries que al’Oriol Amorós. Per tant, aquest ésel millor suport que pots tenir, el de654 persones que han apostat pertu. A més, el marge respecte a l’al-tre candidat no va ser estret, comes va dir. És una diferència superiora qualsevol de les que hi ha haguten vida nostra entre candidats a lapresidència dels EUA. Dit això, lesprimàries van ser un matx amistósentre companys de partit i amics. Iaixí és com ens ho hem pres, comuna oportunitat. Som demòcrates,també de portes endins.

Parlant de portes endins, coms’organitzaran fins al maig? Por-tabella seguirà al plenari...És senzill. Hi ha una gent que téuna responsabilitat molt clara fins

al final del mandat pel que fa algrup municipal i la seguirà tenint apartir d’ara. La meva funció d’arafins al maig, a banda de la mevafeina a Madrid fins que duri, ésanar preparant la nova candida-tura i anticipar la feina que pu-guem començar a fer després. Ami ara em toca entrar en campa-nya i no pas intervenir en la gestióde l’Ajuntament. Això ho ha de ferel Jordi Portabella.

Per tant, no el veurem comJaume Collboni fent rodes depremsa en clau de cap de l’opo-sició barcelonina...No ho sé. No es tracta tant de comfacis les coses, sinó de què facis. Noés tant el paisatge, sinó el contin-gut. Per tant, és clar que treballaréentorn de Barcelona i que opinarésobre el present i, sobretot, sobreel futur de la ciutat. Però, com hofaré? No ho sé.

Quan deixarà l’escó al Congrésdels Diputats de Madrid?Quan m’ho digui el partit que m’hiva posar.

Encara no ho tenen clar?Hi estem reflexionant. El dubte té aveure amb què és més útil, si estar-

Alfred BoschCandidat d’ERC a l’alcaldia de Barcelona

Text: Arnau NadeuFotografia: Neus Màrmol

“Avui, a la ciutat, hi ha unes desigualtatssocials comparables a les d’abans del 1979”

“És evident que noconec tan bé la

política municipalcom l’Oriol Amorós”

7 | 12 setembre 2014 líniagràcia.catEntrevista

me a Madrid durant aquests prò-xims mesos calents o no. S’ha de va-lorar, però aquesta decisió no la pucprendre sol perquè l’escó a Madridno és meu, és col·lectiu, del partit.Per tant, se n’ha de parlar amb lagent d’Esquerra i portar-ho als òr-gans representatius. Jo em dec alpartit que represento.

Vostè ha dit que assolir l’alcaldiade Barcelona ha deixat de ser im-possible. Creu que ERC pot gua-nyar les eleccions municipals?He de dir que és molt difícil, perl’últim partit del consistori, passara ocupar la primera plaça. Fins fauns mesos, a més de molt difícil,segurament era impossible. Peròdes de les eleccions europees jano podem dir que sigui impossi-ble. Per tant, aquesta possibilitat

existeix. És fàcil? No, és dificilíssim.És impossible? No, ja no ho és. Elsomni hi és i treballarem tan bécom puguem per assolir-lo.

Què ofereixen a la ciutat de Bar-celona que no ho facin la resta departits?Creure’ns Barcelona com la capitald’una República catalana. La de-fensa que fem d’aquesta capitalitatva en el nostre ADN. Nosaltres ensho hem cregut gairebé des de sem-pre. I ara que això tampoc és im-possible, crec que som els més benposicionats per imaginar aquestacapital de Catalunya.

Només imaginar-la?Vull dir que volem aspirar a tenirtots aquells recursos que et dóna lacapitalitat. Si alguna cosa he après

a Madrid és que ser capital no ésuna ximpleria. Que tenir un Estat aldarrere o no tenir-lo, o tenir-lo encontra com l’ha tingut sovint Bar-celona, és molt diferent. I de cara alsciutadans, nosaltres som els que hopodem explicar millor. Som els méscreïbles. Hem de deixar de buscargrans esdeveniments per compen-sar aquesta capitalitat mancada.Hem d’aspirar a ser la capital quesempre hem volgut ser.

I a banda del projecte sobira-nista, què proposa Esquerra pera la ciutat?Jo diria que, ara mateix, el principalreferent d’esquerres som nosaltres.Com a mínim pel que fa a l’es-querra d’anar per feina, l’esquerramés pragmàtica. No som dogmà-tics, no deixarem de fer un pacte

puntual amb algú perquè la doc-trina digui que a un senyor de dre-tes no li pots donar la mà. Nosaltrespertanyem a una esquerra obertaque el que vol és intentar resoldreproblemes greus. I actualment laciutat en té molts, de problemesgreus.

Quins?Sobretot hi ha risc de fractura sociala causa de les diferències de rendacada cop més importants entrepersones i, fins i tot, entre districtes.La diferència d’esperança de vidaentre barris arriba a ser, en algunscasos, de vuit anys. Això és una bar-baritat. Per tant, tenim una Barce-lona que s’ha de cosir. Ara el governmunicipal en comença a parlar,però fins fa poc tot això no li ha tretla son. És més, jo crec que fins i tothavia anat en la direcció contrària.Per tant, creiem que ara mateix Bar-celona necessita que tibem cap al’esquerra.

Oriol Junqueras ha dit que hand’estar preparats per pactar ambqui calgui. Què vol dir exacta-ment aquesta afirmació?Amb qui calgui per millorar la si-tuació de la gent de Barcelona.

Alfred Bosch estaria disposat apactar amb Guanyem Barcelona?Amb l’Ada Colau he pactat mésd’una vegada. Per exemple, quan la

Plataforma d’Afectats per la Hipo-teca va portar la ILP sobre la dacióen pagament al Congrés dels Dipu-tats. És clar que hem col·laborat, ésclar que hem pactat i és clar que enspodem entendre: està demostrat.En tot? Segurament en tot no, peròen moltes coses sí.

L’alcalde Trias ens va dir, en unaentrevista recent, que segur queel 2015 trobaria formacions dis-posades a entrar al govern, en re-ferència, si més no indirectament,

a Esquerra. Se sentiria còmodepactant amb Xavier Trias?La nostra aspiració és aconseguirl’alcaldia de Barcelona i si per aixòens cal algun suport, encara quesigui puntual, de CiU o de Gua-nyem Barcelona o de qui sigui, in-tentarem parlar-ho, és clar. Però lanostra aspiració no és, en cap cas,fer de crossa de ningú.

No m’ha respost la pregunta...És que no és una qüestió de como-ditat personal. Avui, a la ciutat, hi haunes desigualtats socials compara-bles a les que hi havia abans del1979. La diferència de renda fami-liar entre els barcelonins més rics iels més pobres és similar a la que hihavia fa més de 35 anys a la Barce-lona franquista. Per tant, crec que lagent comença a ser conscient queaquest és un moment per tornar aconfiar en les esquerres per corre-gir els defectes del sistema. Novolem una ciutat a dues velocitats:ho volem corregir des de les es-querres, per convicció.

L’alcalde Trias diu que fa políti-ques més socials que les que s'hanfet durant 32 anys...Privatitzar la gestió dels aparca-ments és política social? Omplir totsels carrers d’activitat privada, comsón les terrasses dels bars, és la polí-tica més social que s’ha fet en 32anys? Permetre l’ampliació de la Ma-quinista és fer política d’esquerres?

Digui-ho vostè...Et diré com ha arribat a ser el queés Barcelona. Especulant? No. Mun-tant terrasses als bars? No. Ambapartaments turístics? No. Això havingut de més a més i en els últimsanys ens ha permès tapar una micamillor el pou que hem hagut depassar, d’acord. Però ara el que hemde fer és reequilibrar-ho i rellançarel que ha estat central per a la ciu-tat des de fa 400 anys: l’esperit tre-ballador de la seva gent.

“Amb l’Ada Colauhe pactat més d’unavegada. És clar que

ens podem entendre:està demostrat”

“No deixarem defer un pacte puntualamb algú de dretesperquè la doctrina

ho digui”

“Barcelona no ha arribata ser el que és ambapartaments turístics”

12 setembre 2014

Gràcia| 8

líniagràcia.cat

Els nous Cinemes Texas seranuna realitat a partir de la set-mana que ve quan els anticsLauren Gràcia del número 205del carrer Bailén reobriran sotael nom de l’antiga sala de cine-ma del barri.

Sota l’impuls i la direcció deVentura Pons, els Texas, ambquatre sales noves, tindrà unaprogramació exclusivament enversió original. En el cas delsfilms estrangers, els subtítolssempre seran en català. El ci-nema ha estat renovat i estre-narà noves butaques, moquetai projectors digitals en totes lessales. Les quatre sales, amb 540butaques en total, estaran dedi-cades a diferents personalitatsdel cinema català: el director defotografia Néstor Almendros,

els cineastes Bigas Luna i Rovi-ra Beleta i el crític José LuisGuarner.

“COBRIR UN BUIT”A través d’un comunicat, Ven-tura Pons, que treballarà junta-ment amb Ricard Almazán –25anys programador del Verdi–,

ha explicat que “l’aposta és fer,com abans, programació de re-estrena, donar una segona opor-tunitat als bons títols”. Segons eldirector català, amb els nous Te-xas “cobrirem un buit del qualem sento orfe, com molts ciuta-dans i cineastes, de l'exhibició ci-nematogràfica”.

Un operari col·loca el nou cartell. Foto: Twitter (@CommsTogether)

Els nous Cinemes Texas reobriransota la direcció de Ventura Pons

» Hi haurà quatre sales que projectaran pel·lícules en versió original» S’estrenaran butaques, moqueta i projectors digitals a totes les sales

Demanen un nou centre cívic al’antiga comissaria de LessepsEQUIPAMENTS4Els veïns i co-merciants de Lesseps estan apunt de finalitzar una campan-ya de recollida de firmes per de-manar que l’antiga comissariade Lesseps es reconverteixi enun centre cívic.

Daniel Gras, secretari del’Associació de Veïns i Comer-ciants de plaça Lesseps, explicaque “la campanya va començara mitjans de juny i actualment,amb tres quartes parts de les fir-mes recollides, en duem un mi-

ler”. Gras calcula que un cops’hagin recollit tots els fulls quehi ha arreu dels comerços “arri-barem a les 1.200 o 1.300”.

El secretari és optimista ambles intencions dels veïns, ja queexplica que “les reunions amb elDistricte han anat bé. Estan perla feina”. Tot i això, Gras apun-ta que “fa falta veure què hi diul’Ajuntament perquè l’edifici éspropietat del Patronat Munici-pal de l’Habitatge”. “Amb les fir-mes farem pressió”, conclou.

MÚSICA4Després d’un anylluny dels escenaris, Sabor deGràcia acaba d’anunciar el seuretorn a partir del 2015.

Tal com va avançar el cantanti ànima del grup, Sicus Carbo-nell, a l’Independent, el gruptornarà a trepitjar els escenarisa partir de l’any que ve desprésd’un any del seu comiat. El mo-tiu és que el projecte de rumbacristiana que va tirar endavantara fa menys d’un any, i que vaser la causa que el grup fes un

punt i a part en la seva activitat,va amb el vent a favor i això lipermetrà poder-ho combinartot.

El retorn del grup aniràacompanyat del naixement d’unnou disc que servirà per celebrarel vintè aniversari de la banda. Eldisc, Gitanos Catalans, serà encatalà després de deu anys detreballs en castellà i estarà for-mat per nou cançons pròpies icinc versions. Entre aquestesversions destaquen la de ‘Boig

per tu’ de Sau, ‘D’un temps d’unpaís’ de Raimon, ‘Pensat en tu’de Peret i altres cançons inèdi-tes de les quals dues són evan-gèliques.

PRÒXIM PROJECTECarbonell també es troba immersen un nou projecte que veurà lallum l’any que ve. Unit amb Ma-ruja Garrido, La Maña i El Cha-cho, ha nascut Rumba Gitana.Gravaran un disc a partir de lasetmana que ve.

RedaccióGRÀCIA

Imatge de l’antiga comissaria de Lesseps. Foto: Google Maps

Torna Sabor de Gràcia

Sabor de Gràcia tornarà als escenaris ben aviat. Foto: Sabor de Gràcia

Agenda Nacional | Crònica de la ‘V’ al webAprofitant l’estrena del nou web www.liniagracia.cat, avui hi podreu

trobar una crònica de la històrica jornada d’ahir a la ciutat després que laciutadania catalana sortís als carrers de Barcelona per reivindicar la

independència i el dret de Catalunya a poder celebrar la consulta del 9-N.

Gràcia9 | 12 setembre 2014 líniagràcia.cat

Guanyem es presenta a la Vilai omple la plaça Virreina

POLÍTICA4La presentació deGuanyem al districte va superartotes les expectatives el passat dia3 de setembre. La plataforma,que aspira a convertir-se en unaforça aglutinadora dels diferentspartits d’esquerres per a les elec-cions municipals del maig del’any que ve, va aconseguir reu-nir unes 700 persones a la pla-ça Virreina.

A l’acte hi van intervenir elsgraciencs i membres de Guan-yem, Pep Martí i Gerardo Pisa-rello, i la cap visible del movi-ment, Ada Colau. L’exportaveude la PAH va fer una crida a la re-cuperació dels barris per part dela seva gent, al mateix tempsque va alertar que “el gran repte

serà confluir en un sol procés mu-nicipalista, però no ens perdo-narem no fer-ho”.

16 DE SETEMBRE, DATA CLAU El moment més important de laintervenció de Colau va ser quanva anunciar l’acte que preparaGuanyem pel pròxim 16 de se-tembre. La plataforma té la in-tenció de començar a articular lacandidatura municipalista i pre-sentar tota la feina feta fins aradesprés que a mitjans agost ja as-solissin les 30.000 firmes de su-port. En un comunicat, la plata-forma ha explicat recentmentque aquest acte ha de servir per“decidir com guanyem Barcelo-na de manera real i concreta”.

El periòdic quinzenal Línia Grà-cia, fundat l’any 2010, comptaamb una imatge renovada grà-cies al seu nou web www.linia-gracia.cat. El lector hi podrà tro-bar la informació sobre el dis-tricte que apareix de forma quin-zenal a l’edició impresa, la qualdistribueix 15.000 exemplars. Amés, tindrà accés directe a in-formació de l’àrea metropolita-na i també de comunicació icultura.

I és que Línia Gràcia formapart de les 20 capçaleres de laxarxa de periòdics gratuïts hi-perlocals Línia, dels quals se’ndistribueixen 175.000 exem-plars a través de les seves 14 edi-cions mensuals, 60.000 exem-plars amb els seus 4 quinzenalsi 8.000 amb la seva capçalerasetmanal. Línia és l'únic mitjàde comunicació local que co-breix els deu districtes de laciutat de Barcelona amb 10 edi-cions diferents, la qual cosapermet potenciar i segmentar elmissatge en tots els barris de lacapital catalana. A més, distri-bueix edicions amb continguts

específics i diferenciats a Bada-lona, l'Hospitalet, Cornellà, Cas-telldefels, Gavà, Viladecans, ElPrat i l'entorn d'Esplugues i deMartorell. També disposa d'e-dicions específiques per a Sa-badell i Cerdanyola. Finalment,cobreix tota la comarca del Va-llès Oriental.

DIFUSIÓ CERTIFICADAEls 327.000 exemplars men-suals acumulats, que des d’a-quest setembre passen a ser au-ditats per OJD/PGD, es distri-bueixen a través del teixit co-

mercial dels municipis, gràciesa acords de col·laboració i suportamb més de 50 eixos comercialsque agrupen més de 30.000 pe-tits comerços. També es distri-bueixen a tota la xarxa d'equi-paments públics municipals.

El grup també edita trimes-tralment una edició específicaen quatre idiomes per a tots elsturistes que visiten la ciutat deBarcelona i els portals temàticsComunicació21.cat i Cultu-ra21.cat, així com la revista es-pecialitzada semestral en paperComunicació 21.

Línia Gràcia renova la sevaimatge amb un nou web

RedaccióGRÀCIA

700 graciencs es van reunir a la plaça Virreina. Foto: Francesc Messeguer

Gràcia| 10 12 setembre 2014líniagràcia.cat

Amb el bon regust de boca queva deixar la Festa Major de Grà-cia encara present, els barris delnord agafen el relleu i la festa nos’atura. El Coll, la Salut, Vallcarcai els Penitents celebren aquestsdies la seva particular Festa Ma-jor, que s’allargarà fins aquestpròxim dilluns dia 15.

Enguany, com ja és tradició, elprograma arriba carregat de pro-postes per a tots els gustos. Des deltradicional pregó que va tenirlloc divendres passat, a càrrec dela presidenta del Banc d’Alimentsde la Salut-Coll, Matilde Climent,fins als concerts i balls de nit, pas-sant per dinars, jocs i tallers, elprograma és extens i variat. Re-cuperant velles tradicions i re-formulant-ne d’altres, durant deudies les places i carrers dels barrisdel nord s’omplen de festa i, so-bretot, de sentiment de comuni-

tat d’uns barris que, malgrat tenirdiferències entre ells, han anat tei-xint complicitats que queden re-flectides en aquesta Festa Major.

Una festa que va arrencar a laSalut, un barri que, en els darrersanys, ha vist créixer el seu teixitassociatiu gràcies, en part, alPla Comunitari que s’hi desen-volupa des de l’any 2005. En-

guany, més de 300 personesvan participar en la cercavila imés de 600 veïns van assistir al’espectacle musical dels casalsd’estiu de MusicActiva. A més,enguany s’ha incorporat a la fes-ta el Gegant Gaudí i el Draccapgròs –treballats amb els me-nors del Centre Gaudí–, la Ge-

ganta de la Salut Cargolina –tre-ballada per l’Ampa del Turó delCargol– i més de 20 entitats iserveis del barri s’han implicat enl’organització de la Festa Major.I tot això sense oblidar la feinadels veïns d’Argentona i Verdi,que guarneixen els carrers se-guint el model de la Vila peròmantenint un caràcter familiar.

Per altra banda, al Coll el Dis-tricte, l’associació de veïns del ba-rri i la parròquia han treballatconjuntament per consolidaruna festa de caràcter veïnal, onel Centre Cívic, Ràdio Gràcia ol’Alberg Mare de Déu de Mont-serrat s’han sumat al programa,aquest últim amb un concertsolidari que es farà diumenge.

Per últim, a Vallcarca i els Pe-nitents s’hi ha estat desenvolupantuna taula de treball per a la con-vivència que fomenta la coexis-tència de les diferents iniciatives iusos de l’espai públic del barri.

Al web bcn.cat/gracia es potconsultar el programa completde la Festa Major d’enguany.

El Coll, la Salut, Vallcarca i els Penitentscelebren un any més la seva Festa Major

RedaccióGRÀCIA

SOCIETAT4“La Festa Major, amés de lleure, també és un mag-nífic instrument d’integració i decohesió social”. Així ho creuMaite Fandos, regidora del Dis-tricte, i la majoria d’entitats ipersones implicades en aques-ta celebració.

Una celebració que comptaamb un ampli suport de l’Ajun-tament, que mitjançant el PlaComunitari de la Salut, la taula

de treball de Vallcarca, la feinadels tècnics de barri, les in-fraestructures i els serveis quepresta contribueix a fer possiblela Festa Major.

Amb esforç i treball s’haaconseguit relligar les entitatshistòriques i implicar-ne de no-ves que han fet possible una mi-llor Festa Major i, sobretot, unadinàmica que afavoreix la co-hesió social als barris del nord.

“Una eina de cohesió social”

Els barris del nordhan anat teixint

complicitats

La cultura popular té una presència destacada a la Festa Major dels barris del nord. Fotos: Districte

» La celebració s’està consolidant com un element integrador que reforça el sentiment de pertinença

11 |

12 setembre 2014

Ciutatlíniagràcia.cat

El Consorci de l’Habitatge deBarcelona ha aprovat una novaconvocatòria d’ajuts a la rehabi-litació per a aquest any amb unadotació d’11,3 milions d’euros.

La convocatòria, que va en-trar en vigor el 14 de juliol i es-tarà oberta fins al 31 de desem-bre d’enguany, servirà per con-tinuar l’aposta de l’Ajuntamentde rehabilitar edificis per tal demillorar la qualitat de vida delsseus habitants i, al mateixtemps, impulsar el sector de larehabilitació a través de la sevafeina en el camp de la millora del’eficiència energètica.

Aquesta nova convocatòriaincorpora novetats importants,com la simplificació dels tràmitsi la unificació i augment delspercentatges dels ajuts. Algunesde les millores que incorpora la

convocatòria han sorgit de lesreflexions fetes dins del marc del’Observatori de Barcelona pera la Rehabilitació Arquitectòni-ca (OBRA), on hi ha represen-tats els principals col·lectius

del sector de la rehabilitació,com els gremis o els col·legisprofessionals.

AUGMENT DELS AJUTSPer tal d’impulsar de forma de-cidida les obres de rehabilitació,el Consorci de l’Habitatge ha es-tablert uns programes priorita-ris amb una subvenció del 50%.Els edificis que formen part d’a-quests programes i que podran

rebre aquesta ajuda són els quefan referència a la rehabilitacióenergètica, a l’accessibilitat –ins-tal·lació d’ascensors en edificisque no en tinguin–, als que pa-teixin patologies estructurals ials que necessiten una rehabili-tació arquitectònica d’elementscomuns.

La resta dels programes espodran acollir a una subvenciódel 25%. Aquestes subvencionssuposen un clar increment delspercentatges d’anteriors con-vocatòries.

També s’han simplificat elstopalls màxims de subvencióexistents en anteriors convoca-tòries. Així, només existeix unúnic topall per actuació de60.000 euros, que és sensible-ment més alt que l’existent an-teriorment. En el cas de patolo-gies estructurals no hi ha cap to-pall, cosa que permetrà adequarmillor la subvenció als pressu-postos reals d’aquestes obres,que solen ser força elevats.

Perquè quedin com nous» L’Ajuntament aprova una nova convocatòria d’ajuts a la rehabilitació d’edificis per a aquest any

» El pressupost global és d’11,3 milions d’euros, aportats pel consistori i la Generalitat

HABITATGE4 En aquesta con-vocatòria, a diferència d’ante-riors, no caldrà aportar docu-ments que ja han estat lliurats al’Ajuntament de Barcelona. En-tre la documentació més desta-cable que no caldrà aportar hi hala sol·licitud de llicència d’o-bres i el projecte que s’hagi pre-sentat per a la seva sol·licitud,així com la concessió de la lli-cència d’obres corresponent.Tampoc caldrà aportar els do-cuments acreditatius del paga-ment de les taxes i impostos as-sociats a la tramitació de la lli-cència d’obres.

Pel que fa a les ajudes exis-tents, s’han simplificat els tramsde percentatges de subvencionsque hi havia en anteriors con-vocatòries així com els topallsd’imports màxims per actuació.

Tràmits simplificats

En la nova convocatòria s’han simplificat els topalls màxims de subvenció. Només n’existirà un, que serà de 60.000 euros. Fotos: PMHB

En diversos casos lasubvenció cobreix lameitat de la reforma

RedaccióBARCELONA

Assessorament | Suport tècnic durant el procésLes sol·licituds per poder-se beneficiar d’aquestes ajudes s’han de presentar

a les Oficines de l’Habitatge de Barcelona, on es presta assessorament i suporttècnic per tal de facilitar el procés. Es pot consultar les adreces i horari, així com

demanar cita prèvia, al web bcn.cat/habitatge i a consorcihabitatgebcn.cat.

| 12Ciutat12 setembre 2014líniagràcia.cat

Amb més de 2.000 anys d’his-tòria i una identitat pròpia, Bar-celona sempre s’ha caracteritzatpel seu caràcter innovador, em-prenedor i inconformista. Uncaràcter que l’ha portat a esde-venir una ciutat pionera pel quefa al concepte de ciutat intel·li-gent o smart city. Gràcies a laseva estratègia transversal ba-sada en una visió de transfor-mació de la ciutat a llarg termi-ni, Barcelona és consideradaavui en dia la primera ciutat in-tel·ligent d’Espanya, la quartad’Europa i la desena del món.

Una smart city és un nouconcepte de ciutat que treballaper millorar la qualitat de vidadels seus ciutadans i garantir undesenvolupament social, eco-nòmic i urbà sostenible. I ho farecolzant-se en l’ús i la moder-nització de les noves tecnologiesde la informació i la comunica-ció (TIC), donant com a resul-

tat una gestió més eficient delsserveis i recursos de la ciutat. Ala pràctica, una smart city ésaquella que té la capacitat de do-nar resposta a les necessitatsdels seus ciutadans (medi am-bient, mobilitat, negocis, co-municacions, energia i habitat-ge, entre d’altres) millorant elseu dia a dia.

LA MILLORA DE LA SALUTMés concretament, una de lesàrees que experimenten mésmillores amb l’aplicació de lesnoves tecnologies és la dels ser-veis públics i socials. En aquestcas, s’optimitza i democratitzaels serveis i, així, s'aconsegueixuna societat més inclusiva i mi-llor preparada i, sobretot, esmillora la qualitat de vida de lespersones.

En el cas específic de la salut,l’smart city permet transfor-mar el sistema de salut utilitzantles TIC. Una mostra d’això és elservei de teleassistència, la res-posta més immediata a les ur-gències de la gent gran amb dis-capacitat o dependència.

L’Ajuntament de Barcelonapresta actualment el servei demanera gratuïta a més de70.000 persones. Es tracta d’unservei d’atenció domiciliàriaque permet millorar la qualitatde vida i l’autonomia de lespersones grans amb discapaci-tat o dependència que viuen opassen moltes hores soles alseu domicili.

El servei està actiu les 24 ho-res del dia, els 365 dies de l’anyi té una funció doble: oferiruna resposta adequada a lespeticions d’ajuda de les perso-nes usuàries, per una banda, iactuar de manera preventivamantenint un contacte conti-nuat amb la persona per preve-nir situacions d’inseguretat,d’aïllament o de soledat.

El seu funcionament no potser més senzill: s’instal·la unaparell a casa i es connecta mit-jançant la línia telefònica (fixa omòbil) a un centre d’atenció,amb el qual es pot comunicar no-més prement un botó, i un equipde professionals atén la petició iactiva el recurs més adient.

Barcelona, una ciutat intel·ligent» La capital catalana és la primera smart city de l’estat espanyol, la quarta d’Europa i la desena del món» L’aplicació de les noves tecnologies en l’àrea dels serveis socials està transformant el sistema de salut

SOCIETAT4Una altra de les ini-ciatives que s’engloben dins delconcepte d’smart city és el pro-jecte Radars, que es defineixcom una mirada sensible i res-pectuosa per millorar la qualitatde vida de la gent gran.

Aquesta iniciativa va néixeramb l'objectiu de facilitar que lespersones més grans de 75 anys,que viuen soles o acompanyadesd’altres persones grans, puguincontinuar a casa seva amb la

complicitat del seu entorn ga-rantint el seu benestar social.

En aquest cas, però, els “ra-dars” no són aparells sofisticats,sinó una xarxa de veïns, comer-ciants, persones voluntàries iprofessionals de les entitats i elsserveis vinculats als barris que, sidetecten algun canvi en la ruti-na diària de les persones gransque coneixen, ho comuniquenper telèfon o correu electrònic alcentre de ceveis socials.

El projecte Radars

El servei de teleassistència en l’àmbit de la salut és un clar exemple dels beneficis per al ciutadà d’una smart city. Fotos: Ajuntament

RedaccióBARCELONA

13 |

12 setembre 2014

Comerçlíniagràcia.cat

La ciutat de Barcelona se situaentre les 10 metròpolis europe-es més atractives per al comerçdetallista internacional i en el toptenmundial en marca global, in-versió estrangera i organitzacióde congressos. Aquestes són al-gunes de les conclusions que esdesprenen de l’Observatori Bar-celona 2014 presentat per l’A-juntament i la Cambra de Co-merç. L’estudi compara anual-ment la capital catalana ambles principals ciutats del món apartir d’un conjunt d’indicadorseconòmics i socials.

Aquest document permetconstatar que la capital catalanamanté un bon posicionamenteconòmic i empresarial en elsàmbits internacional i conti-nental.

Per altra banda, Barcelonatambé va ser considerada l’any2012 com la desena ciutat euro-pea amb més presència del co-merç detallista internacional aEuropa, segons un índex elabo-rat per Jones Lang LaSalle, apartir de l’anàlisi de l’activitat co-mercial al continent de 250 mar-ques importants en l’àmbit mun-

dial. Londres va ser la ciutatamb major presència d’aquestsoperadors, mentre que Barcelo-na va superar altres ciutats comBerlín, Hamburg o Viena.

Pel que fa al comerç detallis-ta de luxe, la capital catalana vapujar una posició i es va situar no-vena en l’àmbit europeu, per so-bre de capitals com Praga o Kíev.

La ciutat és un centre atractiu per al comerç detallista. Foto: Arxiu

Barcelona, entre les ciutats mésatractives per al petit comerç» La capital catalana és una de les 10 urbs amb més botigues de

proximitat, segons un estudi de l’Ajuntament i la Cambra de Comerç

Una campanya per ensenyarals escolars a menjar sa i frescINICIATIVA4Mengem sa, men-gem de mercat és el nom de lacampanya que l’Institut Munici-pals de Mercats de Barcelona(IMMB) i la Fundació FC Barce-lona posaran en marxa durantaquest curs escolar 2014-2015.Aquesta iniciativa pretén ensen-yar els estudiants els avantatgesd’una dieta sana i amb productesfrescos i de qualitat, com els quees poden trobar als diversos mer-cats de la ciutat.

El programa contempla totauna sèrie d’activitats i visites on

participaran alumnes d’educa-ció secundària i primària i els seusmestres. Les activitats que esdesenvolupin formaran part de latrajectòria curricular de cadaalumne. Per dur a terme aques-ta campanya s’han elaborat ma-terials pedagògics per a cada ciclei un quadern que l’alumne hauràde completar després de cada vi-sita als mercats barcelonins.

El protagonista d’aquestacampanya és el migcampista delprimer equip del FC Barcelona,Sergio Busquets.

MOSTRA4El mes d’octubreserà un mes de mercat a la ciu-tat de Barcelona. I és que la cin-quena edició del Mercat de Mer-cats ja escalfa motors per tornara oferir el bo i millor dels pro-ductes dels 39 mercats alimen-taris amb què compta la ciutat.

Aquesta cita tornarà a cen-trar-se especialment en la gas-tronomia, en concret en la cui-na del territori. Les ponències del’Aula Gastronòmica tornaran atenir com a leitmotiv els pro-

ductes que creen orgull de te-rritori, com el gall del Penedèso el marisc del Delta, i elabora-cions que representen algunapart del país.

Enguany el Mercat de Mer-cats comptarà amb una lleuge-ra variació d’horari –se celebraràde les 11 del matí i fins a les 9 delvespre–, però seguirà amb elmateix objectiu de reunir con-sumidors, productors, comer-ciants i cuiners en una fira quel’any passat va comptar amb la

visita de més de 260.000 per-sones.

Igual que en les passadesedicions de la fira, el Mercat deMercats comptarà amb una pro-posta 2.0, amb hashtags a Twit-ter com el #happytapa, unainiciativa molt ben rebuda pelsparticipants la passada edició.

El Mercat de Mercats va re-bre l’any passat el premi a l’Es-deveniment Gastronòmic 2013que atorga l’Acadèmia Catalanade Gastronomia.

RedaccióGRÀCIA

La campanya vol posar en valor els productes frescos. Foto: Mercats BCN

Una ciutat de mercat

Un instant de la passada edició de la fira. Foto: Ajuntament

Estudi | Recuperació del sector nàutic a CatalunyaEl sector nàutic català presenta uns resultats de venda amb un increment del 9,3% respecte a 2013.

De gener a agost d’enguany, a Catalunya s’han venut 680 embarcacions noves i 2.386 d’ocasió, envers les 622 i 2.524 respectivament en el mateix període de l’any passat. Aquestes són algunes deles dades que es desprenen d’un estudi d’Adin (Associació d’Indústries, Comerç i Serveis Nàutics).

12 setembre 2014

Esports| 14

líniagràcia.cat

El 5 de gener del 1907 va nèixerel tercer equip de la ciutat deBarcelona i un dels històrics delfutbol català. El CE Europa nai-xia de la fusió de dos clubs mésaviat modestos, el Provençal i elMadrid de Barcelona, i ben aviataconseguiria grans èxits com laCopa Catalunya de l’any1923 –derrotant el Barça a la fi-nal–, un subcampionat d’Es-panya contra el Bilbao un anydesprés i el privilegi de ser undels 10 equips fundadors de laprimera competició de lliga es-panyola l’any 1928.

Moltes coses han succeït desd’aleshores, però ara l’entitatgracienca vol ampliar la sevamemòria, motiu pel qual ha fetuna crida a l’afició per recopilarfotografies antigues per millorar

el seu arxiu fotogràfic. Des delclub informen que qualsevol fo-tografia relacionada amb l’Eu-ropa pot servir. El club ja ha co-mençat a rebre alguns docu-ments fotogràfics que provenende particulars. Els interessats aenviar fotografies ho poden fer ala direccio web@ceeuropa.cat.

Precisament els anys dau-rats del club, durant els anys 20i els anys 60 del segle pas-sat –quan l’equip va tornar a ju-gar a Segona A–, són els quecompten amb més fotografies.Un pessic no només de la histò-ria esportiva de Gràcia i Barce-lona, sinó de la història catalana.

Una imatge del partit del Centenari contra l’Osasuna del 2007. Foto: CAO

L’Europa fa una crida perampliar el seu arxiu fotogràfic

» El club està recopilant instantànies de la seva història centenària» Qualsevol document gràfic serveix per ampliar els fitxers de l’entitat

El món del bàsquet envaeixBarcelona pel Mundial

BÀSQUET4El Mundial de bàs-quet ja ha aterrat a Barcelona.Des del passat cap de setmana elPalau Sant Jordi acull algunspartits de la segona fase de lacompetició, la corresponent alsvuitens de final, als quarts i a lessemifinals.

Dels equips que han jugatpartits a la capital catalana destacal’actual campiona del món: la se-lecció dels EUA, formada per in-tegrants de la NBA.

Per tal de celebrar aquest nouesdeveniment esportiu, la ciutats’ha omplert d’activitats relacio-nades amb el bàsquet. En aquestcas, el Moll de la Marina acull la

Basket Square, on tenen lloc com-peticions i activitats per als méspetits, així com actuacions musi-cals i altres actes. A més, els se-guidors de les diferents selec-cions han pogut seguir els partitsdels seus equips a través d’unapantalla gegant.

Aquest espai es complemen-ta amb el Carrer Comercial de laFIBA Basketball World Cup 2014,a l’esplanada Minici Natal, entreel Palau Sant Jordi i l’EstadiOlímpic, i el World Basket Festi-val, on durant el passat cap de set-mana es van fer competicionsde 3x3, concursos de triples id’habilitats.

Doblet valencià en el TrofeuJoan Compta del CT La Salut

TENNIS4La 43a edició del Tro-feu Joan Compta del Club Ten-nis La Salut de Gràcia va deixarcom a guanyadors al CT Valèn-cia i al SC Alacant –en les cate-gories masculina i femenina, res-pectivament– fa uns dies a lesinstal·lacions del centenari clubgracienc.

Enguany han participat un to-tal de 64 equips de tot l’Estat, for-mats per 320 jugadors d’entre 12i 14 anys. Aquest torneig, a més,

és oficialment des de fa una dè-cada el Campionat d’Espanyade Tennis per equips infantils. Defet, grans tennistes com ÀlexCorretja, Carles Moyà o ArantxaSánchez Vicario han participat enaquest torneig al llarg de la sevahistòria.

El sistema del campionatconsisteix en eliminatòries perequips al millor de cinc par-tits –en el cas dels nois– i de trespartits –en el cas de les noies–.

Arriba el primer torneigd’hoquei patins en línia

HOQUEI4El poliesportiu LlarsMundet acollirà la primera edi-ció del Trofeu Internacional Ciu-tat de Barcelona d’Hoquei Patinsen Línia en categoria femenina.Aquest campionat és el primertorneig d’aquestes característi-ques que s’organitza a tot l’Estati se celebrarà diumenge i dillunsvinent a les Llars Mundet.

Aquest certamen reunirà untotal de 8 equips capdavanters enaquest esport i provinents de di-

versos punts de la geografia con-tinental: el Cent Patins de Rubí,l’Artzak Anglet i l’Aloses Borde-aux francesos i el Club Patinaje enLínia Valladolid, entre altres.

L’hoquei línia és una moda-litat que es caracteritza pels pa-tins en línia dels seus jugadors iles proteccions a gairebé tot el cos.És una versió molt similar al’hoquei gel, però amb la possi-bilitat de poder-lo practicar tam-bé a l’estiu i a latituds més baixes.

RedaccióGRÀCIA

S’han organitzat un bon grapat d’activitats a tota la ciutat. Foto: Ajuntament

Salut | Torna el Fitness Day per les festes de la MercèDesprés de la bona acollida que va tenir l’any passat, el pròxim 21 de setembre tornaràa celebrar-se el Fitness Day, una iniciativa de l’Institut Barcelona Esports que compta

amb la col·laboració de diferents clubs i entitats esportives de la ciutat. L’acte consistiràen una classe col·lectiva de fitness i s’inclourà en els actes de les festes de la Mercè.

Agenda15 | 12 setembre 2014 líniagràcia.cat

DIMARTS 16 DE SETEMBRE19:00 Presentació del llibre El dictador de Corisco,

de Juan Tomás Ávila, una obra d’aquest es-criptor equatoguineà compromès amb lalluita per la democràcia al seu país. / Biblio-teca de la Vila de Gràcia.

DIJOUS 25 DE SETEMBRE19:00 Aula de salut sobre drogues, alcohol i ta-

bac. Una xerrada que tracta dels perills d’a-questes substàncies i les influències quepoden rebre les persones del seu entorn. / Bi-blioteca Jaume Fuster.

DILLUNS 29 DE SETEMBRE20:00-21:30Taller d’introducció a la PNL a cà-

rrec d’Anna Serraïma, una manera pràcticai experimental en el qual es treballarà sobreles vivències dels participants utilitzant la Pro-gramació Neuro-lingüística. / La Sedeta.

FINS AL 27 DE SETEMBREMatí-Tarda Kameraden, apa i la caricatura de

guerra. Exposició que mostra un conjunt dereproduccions de caricatures de Feliu Elias (Apao Joan Sacs) que es van publicar a la revistaIbèriadurant la Primera Guerra Mundial. / Cen-tre cívic El Coll.

FINS AL 27 DE SETEMBREMatí-Tarda Fotografies del Port de Barcelona. Una

selecció dels treballs fotogràfics que, sobre elPort de la ciutat, han realitzat el grup Allué-Barrau de l’AV del Coll-Vallcarca. / Centre cí-vic El Coll.

DISSABTE 13 DE SETEMBRE16:00 Festa infantil amb castells inflables, jocs

infantils i entreteniment en el marc de la Fes-ta Major dels barris del Coll, La Salut, Vallcarcai Els Penitents. / Av. Vallcarca.

DILLUNS 29 DE SETEMBRE16:45-18:00 Taller de gimnàstica abdominal hi-

popresiva, una pràctica que redueix el perí-metre abdominal i aporta millores a nivell es-tètic i postural. / La Sedeta.

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

agenda@comunicacio21.com

Una activitat a càrrec d’Olga Barrio queensenyarà els més petits a emprar latècnica del collage per fer un marc onposar la fotografia preferida de tot l’es-tiu. / Biblioteca Vallcarca.

Taller d’elaboració de marcs fotogràfics

Dj. 18 de setembre a les 18:00

AGENDA UINZENALQ

A partir d’herbes remeieres, aliments,olis i ingredients molt fàcils de trobar,els alumnes elaboraran remeis natu-rals per a tota la família contra els re-fredats, els dolors o els problemes di-gestius. / La Sedeta.

Taller deplantes remeieres

Dm. 30 de setembre a les 18:30

The Big Van Theory (la teoria de la fur-goneta) és un grup de monologuistescientífics. El seu objectiu és apropar laciència al públic general, mostrant elsúltims avenços amb una mica d’humor./ Teatreneu.

The Big Van TheoryMonòlegs científics

Dc. 24 de setembre a les 21:00

Els graciencs rebran com a locals el fi-lial del CE Sabadell, amb l’objectiu deseguir amb les bones dinàmiquesque ha deixat aquest inici de compe-tició. / Can Peixauet.

Partit de futbolEuropa-Sabadell B

Dg. 14 de setembre a les 12:00

| 16 12 setembre 2014líniagràcia.cat Pròxima edició: 26 de setembre