redacció: 93 624 25 17 - liniasantandreu@comunicacio21.com | anuncia’t: 619 13 66 88 - publicitat@comunicacio21.com | administració: facturacio@comunicacio21.com

barcelonalíniasantandreu

26 de febrer de 2014 · Núm.44 · www.liniasantandreu.cat

pàg 9

Bon Pastor pàg 8Impulsen una campanyaper recuperar la memòriahistòrica del barri

Trinitat Vella pàg 11Ja està en marxa la segona fase de la campanya de civisme

Successos pàg 9Una parella roba més de250 mòbils d’una botiga

Comerç pàg 12Arriba la rematada de lesrebaixes amb el Forastocks

Clam veïnal perquè elslegionaris deixin les casernesUnes 500 persones es manifesten pels carrers de Sant Andreu en contra de la presència militar a la zona pàg 8

Foto: Pere V

irgili

Turisme pàg 3El Districte afrontael repte de portarturistes als barris

Esports pàg 13El nou entrenador del SantAndreu confia a podercapgirar la mala ratxa

Sant Andreu, a puntper al Carnaval

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 2 26 febrer 2014líniasantandreu.cat

3 | En Portada 26 febrer 2014 líniasantandreu.cat

Catalunya és la Comunitat Autò-noma que més turistes estrangersrep. Així ho ratifiquen les dadesdel balanç turístic de l’any 2013.I és que un de cada quatre visi-tants estrangers que arriben aEspanya tria Catalunya com adestí de vacances.

Enguany, 15,59 milions deturistes han passat per terres ca-talanes, un vuit per cent més quel’any anterior i la millor xifra d’a-rribades internacionals mai re-gistrada, segons el baròmetre del’Organització Mundial del Tu-risme (OMT).

El conseller d’Empresa i Ocu-pació, Felip Puig, valora positi-vament les dades i remarca que el

turisme estranger ha crescut “per-què s’ha incrementat el màrque-ting destinat a buscar turistesamb més poder adquisitiu”. Enconseqüència, la despesa dels vi-sitants ha augmentat a un ritmemajor que el del nombre d’arri-bades i supera els 14.000 milionsd’euros, un 14,2 per cent mésque l’any 2012.

En declaracions a Línia SantAndreu, el director de l’Agència Catalana de Turisme, Xavier Espasa, assegura que s’ha elabo-rat un pla de màrqueting per alsanys 2013-2015, on els objectiussón “augmentar en un 15 percent els ingressos turístics, ladesestacionalització, la despesaturística i el poder de marca”. Peraconseguir-ho, Espasa afirmaque “s’ha de passar de la promo-ció turística offline a la online,aconseguir fidelitzar els visitants,

orientar-se més cap a la dema-nada que cap a l’oferta i construiruna plataforma online on els vi-sitants puguin compartir les se-ves experiències”.

AVANTATGE O INCONVENIENT?Tot i que a Catalunya el sector dela indústria té molt de pes, el tu-risme comença a agafar força i jasuposa el 12 per cent del PIB.

Per a Xavier Espasa, el crei-xement del sector turístic a Cata-lunya té avantatges i inconve-nients. “L’augment del turisme ge-nera riquesa i llocs de treball i, amés, tenim una molt bona ofer-ta complementària per a tot tipusde visitants, però no tot són be-neficis”, explica. “Per això s’ha devigilar que sigui un turisme sos-tenible, que aporti valor i que noens costi diners. En definitiva, vo-lem turisme de qualitat”, conclou.

Líders en turisme estranger» Barcelona desplega els Plans de Turisme de Districte per potenciar “tots els secrets de la ciutat”» Xavier Espasa assegura que s’ha iniciat un pla de màrqueting per aconseguir turisme de qualitat

REDACCIÓ4L’Ajuntament haposat en marxa els Plans de Tu-risme de Districte com a eina dedesconcentració territorial del’activitat turística a Barcelona,per tal d’ordenar i obtenir una mi-llor distribució dels seus efectesen el conjunt del territori i afa-vorir-ne una millor gestió. Estracta d’un nou mapa turístic dela capital catalana que posa en va-lor la identitat de cada barri i dis-tricte i en destaca tots els seusatractius, de manera que els tu-ristes descobreixin els “secretsmés ben guardats de la ciutat”.

A Sant Andreu hi ha un bonnombre d’aquests racons d’inte-

rès amagats, ja que el districte ésun dels més desconeguts pels tu-ristes. Per això, des del consisto-ri es volen impulsar quatre eixosbàsics per al desenvolupamentturístic de Sant Andreu. Són el re-lacionat amb el patrimoni in-dustrial, la dinamització dels es-pais culturals, la cultura populari festiva, on hi destaquen els TresTombs, i l’impuls del comerç i larestauració. En aquest últim puntes vol ampliar més enllà del ba-rri central i històric.

Projectes com la Frabra i Co-ats, el Canòdrom i l’estació de laSagrera seran un gran impuls tu-rístic per al districte.

Desconcentració territorialde l’activitat turística

La Fabra i Coats és el nucli del patrimoni industrial i cultural de Sant Andreu i un dels grans reclams turístics. Foto: Institut Ramon Llull

Pamela MartínezSANT ANDREU

| 4Opinió26 febrer 2014líniasantandreu.cat

Actualitat a la xarxa

Un diari plural Un diari participatiu

@gaab75: Valencia: un padre reclama17.000 euros por no poder escolarizar en va-lenciano. Antentos los padres de Cataluña.#somescola.

@RaholaOficial: El Partit dels Socialistesde Catalunya (PSC) ha votat amb Rosa Díez(UPyD) contra Catalunya. Poden caure mésbaix? Difícil.

@LluisJBove: El sindicat #ManosLimpiasho arregla tot a través del tribunal de laSanta Inquisició Espanyola. #wertgonya.No hi ha res a fer!

Artur Mas ha demanat als em-presaris catalans que no es des-lliguin de la política i penso queés una forma subtil de demanar-los que no es posin en contra delprocés, que és el que ja han fet al-guns com José Manuel Lara(Grupo Planeta) i Josep Lluís Bo-net (Freixenet). És normal quela CEOE prengui posició respectea la possible independència deCatalunya i faci declaracions encontra, especulant que seria des-astrós per a Catalunya. Fins aquíres a dir, cadascú pot dir el que lisembli. Però el que és increïble ésfer afirmacions amb uns supò-sits que no tenen cap base.

El senyor Rosell diu: “La ma-joria de catalans no vol marxard’Espanya” i es queda tan am-ple! Però com es pot prendre lapart pel tot? És ben provable queuna part de catalans vulguin con-tinuar a Espanya, però dir la ma-joria, com ho sap? Està donantsuport, sense voler, al fet que esfaci d’una vegada la consulta iaixí hi haurà una resposta sensecap mena de dubte. A hores d’araés inútil preguntar als banquers iempresaris catalans quina és laseva posició, estan lligats demans i peus, amb l’espasa de Dà-mocles penjant sobre els seuscaps per la por al boicot espanyolals seus productes i serveis. Lapregunta s’ha de fer l’endemà dela consulta. Si guanya el sí, enspodem imaginar quina serà laresposta: “S’ha de respectar lavoluntat majoritària dels ciuta-dans de Catalunya, ens posemara mateix al servei d’aquest po-ble, per la millora i prosperitatdel país (i dels nostres negocis)”.Temps al temps.

4L’empresariatper Jordi Lleal

Algú es pot arribar a imaginaruna família catalanoparlantdesplaçada a viure, posem percas a Guadalajara, ni tan solsplantejar-se demanar al sis-tema públic d’ensenyamentuna escolarització personalit-zada per als seus fills en català?Només imaginar-s’ho ja es fadifícil, oi? Però si fem aquestesforç excepcional d’imagina-ció, el resultat es fa més clar quela llum d’un dia de juliol. L’evi-dència és tan absoluta que elsimple plantejament sona gro-tesc. Grotesc i patètic, perquèfins i tot una gran majoria decatalans pensaria que és unaabsurditat.

Aleshores, jo em demano: siaixò és tan absurd, com és queno ens ho sembla quan és a lainversa? Com és que la consti-tució reconeix i protegeix elsdrets dels castellanoparlants,no només als seus territorispropis, sinó a tot el territori del’Estat espanyol i no fa el ma-teix amb els dels parlants d’al-tres llengües pròpies dels seus

territoris respectius, ni tan solsdins dels seus territoris?

Amb la constitució a la mà,llegida com es vulgui llegir, uncatalanoparlant com jo té, perla simple desgràcia de ser ciu-tadà de l’Estat espanyol, menysdrets que qualsevol castellano-parlant fins i tot sense sortir decasa seva. Agradarà més oagradarà menys, però aquestaés la crua realitat que ningú potcontradir. Aquesta és una de lestres crues realitats per les qualsvaig votar NO a aquella consti-tució filla del franquisme i de lapor. La negació de la realitatnacional catalana, per unabanda, i la imposició d’un sis-tema polític medieval basat endrets de sang i semen, foren lesaltres dues raons del meu con-vençudíssim i militant NO.

Ara, tants anys desprésd’aquell NO contundent, emreconec expectant i il·lusionatdavant la possibilitat d’eme-tre, finalment, un contundentdoble SÍ per recuperar el paísi per guanyar el futur.

#Seguim#NiUnPasEnrere

Com si del joc de buscar les 7diferències entre dos dibuixos,aparentment iguals, es tractés,em vénen les ganes de jugar atrobar-les en perquè els cata-lans ens sentim diferents a lagent de la resta dels poblesd'Espanya, sense que això vul-gui dir ser millors sinó això, di-ferents, per molt que ens diguinque no pot ser, que és impossi-ble, que el motlle és el mateix icomú per a tots.

A part de la primera dife-rència, la llengua, que ja per sisola seria suficient per certifi-car-ho, s'ha de parlar forçosa-ment també de la nostra pròpiacultura, en algun cas totalmentenfrontada a les altres, i més ales determinades com a nacio-nals que qui no les té assumi-des així sembla que estigui enpecat.

S'ha de parlar, també forço-sament, de la nostra pròpiahistòria que des dels 800 hananat escrivint, a vegades amb laseva sang, els que han lluitatdefensant la nostra terra. Laque, en algun moment i fet, potcoincidir... I no gaires vegadesfavorablement, i si massa vega-des amb l'efecte d'opressió iimposició.

La llengua, la cultura i lahistòria, serien els trets bàsicsper argumentar el sentimentque, històricament al llarg delstemps, ens volen negar. Peròbé, fins a complir amb el repte

de trobar-ne 7 de diferències,prou sòlides, encara en falta-rien 4... I no ha estat massa di-fícil trobar-les.

Tenim una manera diferentde viure en societat, de viure lapolítica, de treballar, d'afrontarels problemes... de pensar. Lanostra capacitat en saber-seenfotre de nosaltres mateixos,i dels qui ens envolten, senseque això s'hagi de prendre coma insultant ni que provoqui capescarafall.

Ens regim per un innat ins-tint dialogant, potser massa itot, com a valor principal pernegociar el que es pretén tot ique, sovint, i en segons que,només ens ha servit per caureen l'engany i l'ensarronada.

La setena diferència podriaestar representada per uns queviuen d'Espanya i uns que viuenper a Espanya. Per als que tenenil·lusió per un incert projectenou i els que tan sols estan afer-rats a les restes d'un certamentcaduc.

Aquestes diferències noméses poden negar a través de lamalaltissa subordinació a laqual ens sotmet un poder esta-blert que hauria de començar aveure com, amb l'estupidesacòmplice d'altres, es va esmico-lant per la impotència per can-viar la cara per resultar mésseductora, per reinventar-seper poder acomodar la diversi-tat existent.

per Xavier Guarque

4Les set diferències 4Brams d’aseper Miquel Estruch

#UPyD

UniformidadPopulismoy Demagogia

publicitat 619 13 66 88

amb el suport de:

líniasantandreu.catLes cartes d’opinió es poden enviar a: opinio@comunicacio21.com

Dipòsit legal: B.11298-2010

redacció:liniasantandreu@comunicacio21.com publicitat: publicitat@comunicacio21.comadministració: facturacio@comunicacio21.com

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 885 | 26 febrer 2014 líniasantandreu.cat

| 6Envia’ns les teves cartes d’opinió a: opinio@comunicacio21.com26 febrer 2014líniasantandreu.cat

@junqueras: Tal dia com avui de 1799, elPiemont vota per decidir sobre la unió ambFrança o la independència. Això de lademocràcia ve de lluny.

@JordiMartiGrau: Fer costat a Rosa Díez,líder d’UPyD, és un error garrafal, inexpli-cable, trist. Del Partit dels Socialistes deCatalunya, però també del PSOE.

@joseprull: @jordi_canyas o és un cínic oha enfollit definitivament. Que es preguitil·la: ningú no aconseguirà trencar la con-vivència en aquest país.

Un diari obert

Opinió en 140 caràcters

D’entrada, la taronja agra és un testpreciós per comprovar el grau d’ús, co-neixement del català i del país o arre-lament de la persona que en parla.Així, els periodistes de TV3 o els quefan gastronomia a Catalunya Ràdio,però també els gurmets més conegutsi fins i tot els o les especialistes en con-fitures i museus de dolços, parlen de“taronja amarga”.

Aquesta expressió gramaticalmentés segurament correcta, però no ésgens genuïna. Els qui coneixem aques-ta taronja –com en el meu cas, quehem fet de pagès, o n’hem cultivat, finsi tot en un cossi en una terrassa, o encultivem–, sempre n’hem dit taronjaagra. Podem dir que gairebé totes lescases de pagès tenien un tarongerd’aquesta mena, ja que les seves ru-goses taronges servien per a una fun-ció essencial, com és la de rentar elsbudells del porc quan es matava. Peraixò en algunes comarques valencia-nes se’n diu, també, “taronja de llavarbudells”. A la Catalunya Nord, encanvi, el seu nom és punxet.

La taronja agra té diversos usos ala cuina: al Pla de l’Estany se’n fa unaromàtic allioli, i aquí, així com en al-guns punts càlids de la Garrotxa i al’Empordà, se’n fa una amanida o bées confita en aigua i vinagre, per men-jar amanida com a acompanyamentdels llegums fregits. És, igualment, l’a-companyament ideal de plats d’aviram

i especialment l’ànec. L’ànec amb ta-ronja –Canard à l’orange– era ano-menat també (així apareix al Diccio-nari de gastronomia d’Alexandre Du-mas al s. XIX) à la bigarade, mot queen francès vol dir taronja agra. Biga-rade correspon a l’occità i català bi-garrada, que significa, a part de l’ac-cepció cromàtica, cosa rugosa i ambbonys, tal com ho és la taronja agra. Defet, el gran gurmet Platina, al Renai-xement, atribueix als catalans l’art decuinar l’aviram amb taronja. Els es-panyols varen dur la taronja agra o “deSevilla” a Amèrica. És molt popular enla cuina cubana (naranja agria) permarinar i amanir carn i, especial-ment, el porc.

Amb tot, l’ús actual més corrent ifamós internacionalment de la taron-ja agra és en forma de confitura. Peròla història d’aquest afortunat dolçsembla que es deu a una casualitat. Esva inventar durant el Barroc a Angla-terra i a Escòcia. D’ una banda, aaquest darrer país, a la localitat deDundee, hi va arribar un carrega-ment de “taronges de Sevilla”, que eracom es coneixien, i que eren agres –jasabem allò de “més fals que un durosevillano”–, i a un botiguer se li va acu-dir fer-ne confitura. La realitat és mésprosaica: un fabricant anomenat Kei-ller, en efecte, va començar a comer-cialitzar una marmelade Dundee oconfitura de taronja agra amb èxit.

4La catalana taronja agraper Jaume Fàbrega

Benvolguda, o no, Alicia Sánchez Ca-macho: Fins aquí hem arribat. Ja nopuc més. Ja s'ha dit massa. Ja s'ha fetmassa. Ja n'hi ha prou. Ets una filla in-tel·lectual del franquisme. Tothomho sap. Tu també. El PP va estar fun-dat per franquistes. Tothom ho sap. Tutambé. El PP està ple de gom a gom defills, nets, cosins, tiets o germans de fa-langistes, nostàlgics i simpatitzants del"movimiento". Tothom ho sap. Tutambé.

Gent que un cop mort el dictadores va transmutar automàticament endemòcrata i que s'ha subjectat a unaConstitució escrita amb l'alè pudentdels militars a la nuca. Una Constitu-ció que els va garantir no ser perse-guits pels seus nombrosos crims deguerra i de postguerra. Tothom hosap. Tu també. Gent que quan perdienels arguments cridaven allò de "usteda mí no me tiene que dar lecciones dedemocracia". Tócate lo que no suena.No es van conformar amb el fet d'ha-ver guanyat una guerra. Van voler re-primir, aniquilar, exterminar, esbor-rar del mapa tots aquells que no els ju-réssin fidelitat eterna.

I ara, tu, representant a Catalunyadels franquistes 2.0 tens els santsovaris de comparar els independen-tistes amb els etarres. I et quedes tanampla. I afirmes que us diem com heude viure la vostra vida. Vosaltres, queprivatitzeu amb el rosari i la creutots els úters aliens, que imposeu elcastellà a cop de Wert, que traieu lessenyeres dels edificis públics de Ba-lears, que tanqueu canals de televisiói emissores de ràdio, vosaltres afirmeuque us diem com heu de viure? El queet diré és com viviu: viviu de putamare des del 39. De puta mare! I us

queixeu? Vosaltres que heu fet i des-fet, que heu privatitzat empreses pú-bliques que després us han contractat,que heu enganxat amb cola perma-nent els tres poders de l'estat, que heurobat tot el que es pot robar, que vo-leu imposar l'amnèsia col·lectiva per-què és l'única manera que trobeuperquè els joves no sàpiguen la mer-da en la què vau ficar aquest país du-rant quaranta anys, vosaltres sou eldarrer reducte de democràcia? Nome jodas, Alicia!!!

I tu? Què has fet per a Catalunya?Què hem d'agrair-te? Què et devempels serveis prestats? Què et deu lacultura catalana? I l'esport? I l'eco-nomia? Què et devem? De veritat, di-gue-ho, si us plau! En què has millo-rat aquest país? Què has fet per a Ca-talunya? Quant has aportat a la lli-bertat dels catalans, als nostres drets,als nostres símbols? De quina mane-ra has prestigiat la nostra història?Quin milisegon has fet servir peraportar algun valor polític, filosòfic,ideològic o intel·lectual a aquesta so-cietat? Què et devem els catalans perla teva trajectòria parlamentària? Jat'ho dic jo: res. No et devem res.Zero. Nada. Nothing.

I ara ens dius etarres. Som terro-ristes. Abans hem estat nazis. Ara sometarres. I demà? Quants dolents usqueden per agafar com a metàfores?Quanta Història sabeu perquè la men-tida sobre la que edifiqueu la vostramanca d'arguments trobi noves for-mes de maldat per comparar-les ambel procés català?

Ja n'hi ha prou. Fins aquí hem ar-ribat. No teniu dignitat, ni vergonya.Sort que dueu data de caducitat a l'en-vàs. Comença el compte enrere.

4Ja no puc mésper Àlex Socies

4Per què no una pregunta única?per Octavi Despuig

Em costa entendre per què no s’aga-fa el millor de les dues preguntesplantejades per a la consulta. La cla-redat d’una única pregunta, i la clari-ficació de les tres opcions de respos-ta. I més, quan per saber si alguna deles opcions ha tret la meitat més unade les paperetes vàlides, res té a veu-re amb el nombre de preguntes.

Es podria fer amb una única pre-gunta clara, i les tres opcions de res-posta. L’autonòmica, la federal i la in-dependentista. Sabent que les dues pri-meres cedeixen les decisions a la vo-luntat majoritària de tota Espanya. Iquedant en la tercera, el poder de de-

cidir, en les nostres mans i en la ca-pacitat negociadora per entrar als di-ferents organismes dels quals volgu-éssim formar part, i que al mateixtemps, ens admetessin i ens volgues-sin reconèixer com a país independent.

Que tot està per fer i res és impos-sible. L’exclusió dels vots en blanc ésuna consideració personal, i és unaqüestió a deliberar. Per a mi, si se’ls in-clou, es desvirtua el sentit del seu votde cedir la decisió en mans de la ma-joria. Perquè si se’ls inclou, a qui mésperjudica és a l’opció més votada, pelfet de dificultar poder aconseguir lameitat més un dels vots.

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 887 | 26 febrer 2014 líniasantandreu.cat

Sant Andreu| 8

líniasantandreu.cat 26 febrer 2014

Nova manifestació antifeixista aSant Andreu, el passat diumen-ge 23 de febrer, per demanarque els legionaris marxin de lescasernes. Unes 500 perso-nes –segons els organitzadors dela protesta, l’Assemblea Anti-feixista de Sant Andreu– es vanconcentrar primer a la PlaçaOrfila i van recórrer els carrersdel barri més tard per mostrar elseu desacord amb la presènciadels legionaris a la zona.

A les 11:30h del matí es va ferla concentració a la Plaça Orfi-la, on representants de diversesentitats veïnals van llegir textosi van fer parlaments en contra dela presència militar al barri.Després, l’escriptor andreuencJaume Copons va llegir un ma-nifest signat per una vuitantena

d’entitats. El text va repassar elmotiu de les protestes, que és lacessió, per part del Consorci dela Zona Franca el passat 29d’octubre, d’uns terrenys de lesantigues casernes de Sant An-dreu a la Hermandad de losAntiguos Caballeros Legiona-rios de Barcelona.

Les entitats signants exigei-xen la retirada d’aquest espai a

la germandat legionària i re-clamen que a les Casernes s’hiconstrueixin els equipamentsque, segons van recordar, porten7 anys de retard.

Després de la lectura, els as-sistents es van manifestar per di-versos carrers del barri, fins a lesantigues casernes militars, ex-hibint pancartes i cridant le-mes antifeixistes.

Pancarta contra els legionaris. Foto: Assemblea Antifeixista de Sant Andreu

Sant Andreu clama perquè els legionaris deixin el barri» Unes 500 persones es manifesten fins a les antigues casernes»També reclamen que a l’espai s’hi construeixin equipaments

Recuperant la memòriahistòrica de Bon Pastor

CULTURA4L’Associació deVeïns i Veïnes de Bon Pastor,amb la col·laboració del Centrede Recerca Polis de la Universi-tat de Barcelona i amb el suportdel Districte, han engegat unacampanya per recuperar la me-mòria històrica del barri.

Amb el lema Fem la memò-ria del Bon Pastor, des de l’As-sociació de Veïns han demanata tots els conciutadans que por-tin les fotografies que tinguin enllocs o moments representatiusdel barri. També han recollit do-

cuments, escrits o dibuixos queajudin a construir el passat i elpresent de Bon Pastor. El pro-jecte vol mostrar en algun indretemblemàtic o repartit en l'espaipúblic, amb caràcter perma-nent, els fets més rellevants dela història del barri.

Un cop recollides les foto-grafies (entre els dies 9 i 14 de fe-brer) els veïns treballen ara enpetits grups, en format de tallers,per buscar la manera i els llocson exposar-les públicament atots els veïns i veïnes.

SOLIDARITAT4Amb la inten-ció de fer un recull dels diversosrecursos existents a Sant Andreuen matèria d’economia social isolidària, el Districte ha creat undocument que els agrupa i ofe-reix als ciutadans la possibilitatde conèixer-los. En total són27 espais i empreses que treba-llen en aquest sector.

La Guia de Serveis d’Econo-mia Social i Solidària recopila lesbotigues de comerç just, les co-operatives de consum, els bancs

del temps, les entitats, els mer-cats d'intercanvi, els rebostsd'aliments i les empreses d'in-serció laboral, entre d'altres,que hi ha a Sant Andreu. Aquestés un sector que treballa per ferempreses rendibles que alhoracuiden el projecte social i laconservació dels llocs de treball.

El regidor del Districte, Rai-mond Blasi, destaca que “ésmolt important la tasca que fanaquestes empreses i entitats”en un moment en el qual és més

important que mai “impulsar untipus d’economia amb una pro-jecció molt social”. Blasi tambéespera que “Sant Andreu esde-vingui un referent pel que fa atot allò relacionat amb l'econo-mia solidària”.

En aquest aspecte hi juga unpaper clau la Fira d’EconomiaSolidària de Catalunya, que hacelebrat ja dues edicions a la Fa-bra i Coats, i que té garantida laseva presència a l’espai an-dreuenc fins al 2015.

RedaccióSANT ANDREU

Imatge de la campanya. Foto: Associació de Veïns del Bon Pastor

Recursos d’economia social

La Fira d’Economia Solidària a la Fabra i Coats. Foto: Twitter (XES_cat)

Educació | 75 anys de l’Escola Bon PastorEl passat 7 de febrer van començar els actes commemoratius del 75è

aniversari de l’Escola Bon Pastor. Ho van fer amb un muntatge audiovisualsobre les activitats que fa l’escola i amb la presentació de la cançó oficial per al’efemèride, cantada pels alumnes de 4t d’ESO i composta per Alberto García.

Sant Andreu9 | 26 febrer 2014 líniasantandreu.cat

Un moment del Carnaval de Barcelona de l’any passat. Foto: Pere Virgili

Els barris del districte escalfenmotors per al Carnaval

SUCCESSOS4Els Mossos d’Es-quadra han detingut l’encarre-gada d’una botiga de mòbils i laseva parella com a presumptesautors de dos robatoris que vantenir lloc en la botiga de telefoniamòbil del districte de Sant An-dreu on treballava la dona. Fruitdels dos robatoris, els detingutsse’n van endur 253 mòbils valo-rats en més de 53.000 euros.

Els Mossos d’Esquadra vanobrir una investigació arran deles denúncies presentades pelresponsable de la botiga i van po-der comprovar que l’encarrega-da i la seva parella actuaven co-ordinadament i, fins i tot, en unaocasió l’home hauria lligat demans i peus la seva companyaper tal de simular l’atracament.

Una parella robamés de 250 mòbilsd’una botiga

SOCIETAT4L’edifici ocupat LaGordíssima, a Sant Andreu, po-dria seguir els passos de La Car-boneria, a l’Eixample, i ser des-allotjat aviat. I és que aquest meshan rebut una ordre de des-allotjament que podria acabaramb la desaparició d’aquest es-pai després de cinc anys de laseva ocupació.

És per això que els col·lectiusde ‘La Gordi’, com es coneixpopularment l’espai, estan or-ganitzant diverses jornades permostrar el seu rebuig al des-allotjament, com la recent xe-rrada Autodefensa legal per l’o-kupació a càrrec d’Eduardo Cá-liz, membre d’Arrels Advocats,o la jornada lúdico-reivindicativadel passat 7 de febrer, que va ser-vir per explicar al barri les acti-vitats que es realitzen a aquestespai i la història del centre.

La Gordíssimarep una ordre dedesallotjament

Ja ha començat el compte enre-re. La ciutat es prepara per cele-brar una de les festes més tradi-cionals i participatives. Arriba elCarnaval, que enguany comen-çarà demà, 27 de febrer, i acabaràdimecres que ve, 5 de març.

Al districte de Sant Andreu,tots els barris, amb màscares idisfresses, han convocat, comdiu l’auca del Carnaval de laciutat, “festes, rues i altres rare-ses”. Demà, el Mercat de Sant

Andreu acollirà les Disfresses almercat per comerciants i clients,amb degustació de botifarra d’oui concurs de truites. També alMercat de Bon Pastor hi tindràlloc un acte similar.

Divendres i dissabte se cele-braran diverses rues a tots els ba-rris del districte, així com dife-rents espectacles d’animació in-fantil, xocolatades i balls. Però elplat fort del Carnaval al distric-te arribarà diumenge, quan secelebrarà la 10a Rua de Carna-val de Sant Andreu de Palomar,organitzada per l’Eix Comerciali la comissió de festes de SantAndreu. La rua ha allargat el seu

recorregut i promet emocions idiversió per a tothom. Així ho ex-plica Ruth Sans, dinamitzadorade l’Eix comercial Sant Andreu,en declaracions a aquesta pu-blicació. “Volem que la gent vin-gui, s’ho passi bé i s’oblidi de totsels problemes”, afirma Sans, laqual afegeix que “cada any aug-menten els participants i enca-ra que plogui o nevi la gent ve igaudeix de la rua”.

El Carnaval acabarà dime-cres que ve amb el tradicional En-terrament de la Sardina, que esdurà a terme a dos quarts de setde la tarda al Centre Municipal deCultura Popular de Sant Andreu.

RedaccióSANT ANDREU

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 88| 10 26 febrer 2014líniasantandreu.cat

11 |

Trinitat Vellalíniasantandreu.cat 26 febrer 2014

M’agrada viure amb tu és ellema que s’ha triat per a la cam-panya de civisme al barri deTrinitat Vella que té l’objectiu demillorar la convivència entrecomunitats de veïns. Aquestaés la segona fase d’un projecteque va començar el maig de2013 i que s’emmarca en el PlaIntegral del barri.

La campanya, impulsada pelDistricte de Sant Andreu, vaengegar la seva segona fase amitjans de febrer i se centra enla millora de la convivència enles comunitats de veïns del ba-rri. El Districte considera que lescomunitats són un espai essen-cial per a la convivència, ambunes responsabilitats indivi-duals i conjuntes de tots elsveïns. Mitjançant aquesta ini-ciativa també es vol incidir en la

promoció de la resolució deconflictes a través de la media-ció i d’un diàleg constant amb elsveïns que faciliti la convivènciai la cohesió social.

Per posar en marxa aquestasegona fase s’ha editat un trípticper a tots els veïns amb consellsper afavorir una bona convi-

vència entre ells i sobre les res-ponsabilitats dels ciutadans enels espais comuns. Tot el mate-rial de la campanya és multilin-güe i es fa en català, castellà, àrabi urdú. També es va fer una ses-sió informativa a l’Espai Via Bar-cino a càrrec del Servei de Suporta les Comunitats de Veïns.

M’agrada viure amb tu ésuna iniciativa que va començarel maig del 2013 amb els objec-tius de millorar la convivència albarri, evitar el vandalisme a l’es-pai públic, conscienciar en elrespecte pel descans nocturndels veïns i millorar els hàbits deneteja. Ara se centra en les co-munitats de veïns i compta ambla col·laboració de ciutadans queja estan treballant amb l’equip desuport a les comunitats de veïns,que expliquen les seves expe-riències. Alguns dels punts quees treballen són el mantenimenti cura dels espais comuns, laneteja de l’escala, el respecte aldescans dels veïns, evitar mo-lèsties en les accions quotidianes,participació en la comunitat i l’a-collida als nous veïns.

La iniciativa ha sorgit del’associació de veïns del barri iels temes que es tracten en lacampanya han estat consen-suats des dels òrgans de parti-cipació del Pla Integral.

Aprenent a viure junts» El Districte posa en marxa la segona fase de la campanya de civisme a Trinitat Vella

» La iniciativa s’emmarca dins del Pla Integral de barri que treballa per fomentar la cohesió social

PLA INTEGRAL4La campanyade civisme i convivència a Tri-nitat Vella forma part del Pla In-tegral del barri que va comen-çar el juliol passat i se centra enla cohesió social entre els veïns.Es tracta d’una continuació delPla de Barris que va estar vigententre 2006 i 2011 i que estavaenfocat a les actuacions urba-nístiques a la zona.

El Pla Integral treballa ambtres línies estratègiques per re-duir les desigualtats socials,amb un treball conjunt entreserveis municipals i teixit social.Són la implementació de pro-grames per reduir l’exclusió so-cial, fer de l’Espai Via Barcinoun motor de projectes fets ipensats a la mida del barri i fo-mentar la corresponsabilitatamb el teixit social i associatiu.

Accions per a la cohesió social

Una imatge del barri (a dalt), una activitat a l’Espai Via Barcino (a baix) i una imatge de la campanya M’agrada viure amb tu (a la dreta). Fotos: Google Maps, Espai Via Barcino i Maria Diamantes

La segona fase secentra en la vida a les comunitats de veïns

RedaccióTRINITAT VELLA

Població | Un barri amb molta diversitatTrinitat Vella és un barri de poc més de 10.000 habitants en el qual el 33,6% de la població és

estrangera, la majoria d’Amèrica del Sud, Marroc i Pakistan. A més, també compta amb un 46% depoblació de més de 80 anys. Els indicadors socioeconòmics indiquen que la renda familiar per

habitant està per sota de la mitjana i que un 51,4% dels ciutadans només tenen estudis primaris.

Comerç| 12

líniasantandreu.cat 26 febrer 2014

El comerç de proximitat català jacompta amb una nova llei d’ho-raris. El passat 12 de febrer el Par-lament va aprovar la llei d’hora-ris comercials amb els vots de CiU,ERC, ICV-EUiA i PSC, una nor-mativa que pretén “preservar elmodel comercial català” i “blin-dar-lo” davant les onades libera-litzadores provinents de Madrid.En aquest sentit, el canvi signifi-catiu és l’increment dels dies fes-tius d’obertura, que passen de 8a 10, seguint la recomanació delConsell de Garanties Estatutàries.

Des de la Confederació de Co-merç de Catalunya s’ha valoratmolt positivament aquesta novallei, ja que “regula la situaciócreada pel recurs d’inconstitu-cionalitat del Govern espanyol”,segons indica l’organització. Pelque fa a la Fundació BarcelonaComerç, l’aprovació d’aquestanova normativa suposa “un punti final al marc normatiu que ha de

regir el model comercial català”,tal com afirma a Línia Sant An-dreuVicenç Gasca, president dela fundació, que es mostra satis-fet de la fi de “la indefinició en laqual es movia el comerç català”.

DEFENSA DEL MODEL CATALÀAquesta norma va ser impulsa-da ara fa poc menys d’un any perpart de CiU i ERC, després queel govern de Madrid decidís re-córrer davant el Tribunal Cons-titucional (TC) un decret de laGeneralitat que regulava els ho-raris comercials, i que encara estroba en suspensió. El desem-bre, el Consell de Garanties varecomanar ampliar els festiusd’obertura a la nova legislacióper tal d’evitar la inconstitucio-nalitat de la norma. A canvi, elsgrups van decidir que aquestsdos dies els puguin determinarlliurement els ajuntaments decada municipi. A partir d’ara, leshores setmanals d’obertura aCatalunya seran 72, i els únicsestabliments exempts seran elsdels municipis turístics i els co-merços d’alimentació més petitsde 150 metres quadrats.

NEGUIT PELS GRANS CENTRESUn altre tema que preocupa es-pecialment els comerciants són lesampliacions de les grans superfí-cies comercials. En aquest sentit,la Fundació Barcelona Comerç esva reunir el passat dia 13 de febreramb el president de la Generali-tat, Artur Mas, i el conseller d’Em-presa i Ocupació, Felip Puig, perexpressar el seu “neguit” per lesinformacions que apunten a l’o-bertura de quatre nous centres co-mercials, dos a Barcelona –a la Sa-grera– i dos a la seva àrea me-tropolitana –l’outlet de Viladecansi un a Cerdanyola–.

Segons s’informa des de laFundació a aquesta publicació, elsdirigents es van mostrar “recep-tius” amb les demandes dels co-merciants i van afirmar el seucompromís per reduir el màximpossible l’ampliació de grans su-perfícies comercials al país.

Les ampliacions suposarienun nou sostre comercial que arri-baria als 300.000 metres qua-drats, el que segons la Fundacióequivaldria a uns 3.300 establi-ments i a una “pèrdua de la iden-titat del model comercial”.

Aquesta llei va ser impulsada el març de l’any passat. Foto: Parlament

Els botiguers, satisfets amb lanova llei d’horaris comercials

» El sector creu que es posa fi a la “indefinició” del marc legal comercial» La gran novetat serà l’ampliació dels festius d’obertura, de 8 a 10

Lleugera millora dels resultatsa l’últim trimestre de 2013

VENDES4 A poc a poc semblaque els resultats dels comerçosbarcelonins comencen a repun-tar. Això és el que es desprèn deles dades del quart trimestre del2013 de l’Indicador de Comerç deBarcelona (IcoB), elaborat perESADE per encàrrec de la Fun-dació Barcelona Comerç, i que re-alitza sondejos trimestrals a unamostra d’uns 500 establimentsdels principals eixos de la ciutat.

En concret, durant els úl-tims mesos de l’any passat la cai-guda de les vendes es va mode-rar un 5,3% respecte al mateixperíode del 2010. La facturacióglobal, en aquest sentit, va cau-re un 2,5% els darrers 3 mesos

del 2013, un descens menys pro-nunciat que el trimestre anterior,quan va caure un 5,9%.

“Aquests indicadors demos-tren que la caiguda de les vendess’està ralentitzant: són esperan-çadors”, indica a Línia Sant An-dreu Vicenç Gasca, president dela Fundació Barcelona Comerç.Tot i així, Gasca reconeix que “nodeixen de ser preocupants”.

Tanmateix, els comerciantssón optimistes de cara a aquestany, ja que aquests resultats fanintuir una millora durant el 2014.“Aquestes dades són un bonpunt de partida per a aquestany que tot just ara comencem”,afegeix Gasca.

La rematada de les rebaixesarriba amb el Forastocks

FIRA4L’Eix comercial de SantAndreu intentarà donar una bona“rematada final” a les rebaixesd’hivern d’enguany amb el tra-dicional Forastocks, la cita co-mercial que posa fi als descomp-tes al districte.

“Hi haurà articles de qualitat,amb un bon gènere i no fabricatsexpressament per a unes rebai-xes”, explica a Línia Sant AndreuRuth Sans, dinamitzadora del’eix comercial.

L’esdeveniment tindrà lloc elpròxim dissabte dia 1 de març alcarrer Gran de Sant Andreu, en-tre els carrers Malats i Rubén Da-rio. Des de l’associació comercialafirmen que una trentena de bo-tigues associades a l’eix partici-paran en aquesta ja tradicionalcita que cada any aplega “forçagent”, assegura Sans. Els pro-ductes que es podran trobar alForastocks aniran des de robafins a ulleres i complements.

F. Javier RodríguezSANT ANDREU

El Forastocks ofereix des de moda fins a òptiques. Foto: Arxiu

Ordenances | Informen sobre la nova regulació de terrasesL’Ajuntament ha posat en marxa una campanya informativa sobre la nova Ordenança

de terrasses, per tal que les mateixes s’adaptin al canvi legislatiu que va entrar en vigor el passat 1 de gener. Un total de 20 informadors recorreran les més de 4.500 terrasses de baris i restaurants que hi ha a la ciutat per informar els propietaris sobre la complexitat de la norma.

13 |

Esportslíniasantandreu.cat 26 febrer 2014

El Sant Andreu, de moment, noaixeca el vol. Després del cessa-ment de Patxi Salinas fa més dedues setmanes i l’arribada delnou entrenador, el vallesà Mar-tí Cifuentes, la UE Sant Andreuno acaba de remuntar a la lliga.Ara per ara és setzè amb 27punts, a tres del descens, i en-cadena una ratxa negativa decinc partits sense aconseguir lavictòria.

La darrera va ser contra el fi-lial de l’Elx a domicili (2-0), unequip que està donant la sorpre-sa a la competició i que no va ator-gar gaires opcions als de Sant An-dreu. En el segon partit de Ci-fuentes a la banqueta quadriba-rrada, el nou entrenador va des-tacar la bona actuació del seuequip durant la primera part del

matx contra els valencians. “A laprimera part hem competit for-ça bé, però ens ha faltat connec-tar l’última passada per culminaralgun contraatac”, explicava Ci-fuentes a l’acabament del partit.

El cert és que el primer gol del’Elx va acabar amb les opcions ila moral dels andreuencs, quevan abaixar els braços davantl’embranzida local. “Les dinà-miques fan que quan et marquen

un gol anímicament et costa do-nar la volta a la situació”, va re-conèixer Cifuentes a la roda depremsa post partit.

Aquest cap de setmana elSant Andreu rebrà a casa el Vila-real B, un conjunt que va golejarels catalans a l’anada per 4 golsa 1. Per a Cifuentes ara és priori-tari “canviar la dinàmica i les sen-sacions” i treballar en conjunt pertal de revertir la situació.

El Sant Andreu va caure davant el filial de l’Elx per 2 a 0. Foto: UE Sant Andreu

El nou entrenador del SantAndreu confia en la recuperació» Martí Cifuentes substitueix Salinas a la banqueta quadribarrada» El tècnic anima a “treballar” per tal de “canviar la dinàmica”

Barcelona, a punt per ser seu del Mundial de bàsquet

BÀSQUET4La ciutat de Barce-lona serà una de les cinc seus ofi-cials de la Copa del Món de Bàs-quet que enguany se celebrarà al’Estat del 30 d’agost al 14 de se-tembre. Per tal de començar a es-calfar motors i celebrar que Bar-celona torna a ser seu d’un esde-veniment esportiu mundial, s’hanposat en marxa tota una sèried’activitats a tota la ciutat.

El passat divendres 31 de ge-ner, una dotzena d’escoles de laciutat van ser obsequiades ambmaterial de bàsquet. Mitjançantaquesta donació, el consistorivol que els grans esdevenimentsdeixin un llegat social a la ciutat,en aquest cas en forma de ma-

terial a les escoles i amb la cele-bració d’activitats paral·leles.

Per altra banda, el passat dia3 de febrer va tenir lloc al Palaude la Música el sorteig de grupsdel Mundial. L’equip espanyol nova tenir gaire sort i va quedar en-quadrat en un difícil grup quecompartirà amb França, Sèrbia,el Brasil, Iran i Egipte. Tanma-teix, la selecció estatal no s’en-frontaria als EUA fins a la final.

A l’agost, el Palau Sant Jordiacollirà els quarts de final i se-mifinals del campionat mun-dial. Amb aquests actes la capi-tal catalana és la primera a as-sumir protagonisme en la grantrobada del bàsquet mundial.

Més de 15.000 corredorsinscrits a la Zurich Marató

ATLETISME4Fins ara, prop de15.000 corredors ja s’han inscrita la 35a edició de la Zurich Ma-rató de Barcelona, la quarta cur-sa d’aquestes característiquesmés important del continenteuropeu –per darrere de les ma-ratons de Londres, París i Ber-lín– i la que aplega més gent deles que es disputen a la ciutat.

La cita atlètica, que tindràlloc el pròxim diumenge dia 16de març, passarà pel districte deSant Andreu. La cursa vindrà del

Clot pel carrer València, i enfilaràla Meridiana fins a la Rambla deFabra i Puig, on farà mitja voltai tornarà a descendir per la ma-teixa Meridiana fins a la Verne-da, on seguirà cap a Sant Martí.

La xifra de participants man-té el ritme de l’edició anterior ides del 2008 s’ha duplicat elnombre de corredors. La com-petició comptarà amb 48 puntsd’animació amb música i ball acàrrec de diverses entitats cul-turals de la ciutat.

Creix la pràctica esportivaentre els infants i els joves

ESTUDI4Segons l’estudi d’hà-bits esportius entre infants i jo-ves de 6 a 18 anys, la pràctica es-portiva ha crescut un 9,2% res-pecte a l’any 2007, l’últim any delqual es tenen dades.

Durant la presentació d’a-quest estudi, la tinenta d’alcaldede Qualitat de Vida, Igualtat i Es-ports, Maite Fandos, va assen-yalar que “s’ha aconseguit recti-ficar la pèrdua de noies practi-cants a segon de batxillerat de-

tectada a l’enquesta de 2007”.Segons el document, un 76%de la població escolar practica es-port. Això situa Barcelona per so-bre de la mitjana de Catalunya,que és del 67,3%. Aquesta xifra,tanmateix, només és superadainternacionalment per Finlàndiai Austràlia, amb un 84% i un73%, respectivament. De l’estu-di també es desprèn que la trans-missió d’hàbits esportius en elnucli familiar és decisiva.

RedaccióSANT ANDREU

El Palau Sant Jordi acollirà les semifinals del Mundial. Foto: Arxiu

Natació | Èxit del CN Sant Andreu als campionats estatals MàsterEls nedadors del CN Sant Andreu, Josep Farré i Jordi Julián, van proclamar-se campió i sots campió

d’Espanya, respectivament, en categoria Màster de natació aquest passat cap de setmana. Farré, participant de la categoria 65-69 anys, es va proclamar campió d’Espanya als 400 i als 800 lliures,

mentre que Julián, nedador de la categoria 50-54 anys, va obtenir el sots campionat als 400 lliures.

| 14Agenda26 febrer 2014líniasantandreu.cat

AGENDA MENSUALagenda@comunicacio21.com

FINS A L’1 DE MARÇTarda Just a Dancer. Thomas Noone Dance i al-

tres artistes convidats ofereixen una propostaque vol explorar els camins de la dansa con-temporània. / Espai Dansat

DEL 17 AL 20 DE MARÇ16:00-20:00 Introducció al disseny d’espai i

llum per a teatre és un curs intensiu on es posaen consideració tant l’espai com la llum d’u-na sala de teatre. Inscripcions obertes. /Nau Ivanow

FINS AL 28 DE FEBRERMatí-Tarda Exposició de treballs artístics d’ex-

treballadores de la Fabra i Coats mostra tre-balls confeccionats amb fil de cotó on s’en-trecreuen creativitats laborioses que confi-guren hores i hores de realització. / Espai Jo-sep Bota de la Fabra i Coats

FINS AL 10 DE MARÇMatí-Tarda ExpoKDD’S. Una exposició col·lec-

tiva de 9 fotògrafs de Photosagrera. Aques-ta mostra vol ser un reconeixement especiala Sílvia Jané i Josep Avilés, dos dels impul-sors de la iniciativa. / Nau Ivanow

DIJOUS 13 DE MARÇ18:00 Tintinventari. Un viatge lúdic i participatiu

per l’univers de Tintín, amb motiu del seu 85èaniversari. Activitat a càrrec de SalvadorBoix. Adreçat a nens i nenes majors de 5 anys./ Biblioteca Ignasi Iglésias-Can Fabra

DIJOUS 27 DE FEBRER18:00 Contes a mà. En el marc del programa Sac

de rondalles, aquesta activitat a càrrec de Nú-ria Clemenares està adreçada a infants entreels 2 i els 4 anys. La temàtica dels contes seràel mar i els peixos. / Biblioteca la Sagrera

DISSABTE 15 DE MARÇ16:30 Partit entre el CN Sant Andreu i el CD Wa-

terpolo Navarra, corresponent a la 17a jornadade Divisió d’Honor masculina de waterpolo./ Pere Serrat

CULTURA INFANTIL ESPORTSEXPOSICIONSTALLERS

L’Eix comercial de Sant Andreu i la Co-missió de Festes de Sant Andreu or-ganitzen aquest cap de setmana la des-ena edició de la Rua de Carnaval deSant Andreu. La ja tradicional cita fi-nalitzarà a plaça de Can Fabra, amb unafesta amb premis pels participants.

Rua de CarnestoltesDg. 2 de març a les 11:00

En un cementiri d’una petita localitatqualsevol, emergeixen de sota terrauns quants éssers enterrats allà, que re-prendran les seves vides on les van dei-xar abans de morir. / Nau Ivanow

Partit del Sant Andreu

La UE Sant Andreu rep al Narcís Salael Vila-real B, un equip que ocupa undels primers llocs de la classificació. Elsandreuencs tenen com a objectiuaconseguir la victòria per no caure enplaces de descens. / Narcís Sala

En el marc del cicle de xerrades orga-nitzades pel Centre cívic Can Fabra, Co-neguem la nostra història, el 24 de marçl’historiador i professor de la UB Gio-vanni Cattini farà una xerrada sobre laimportància dels fets de Prats de Mo-lló, l’intent de Francesc Macià d’envairCatalunya des de França per fer cau-re Primo de Rivera.

Coneguem la nostra història:Els fets de Prats de Molló

Dl. 24 de març a les 19:00

Dg. 2 de març a les 12:00

MasticacióCia. Bojum Teatre

Fins al 9 de marçDe dj. a ds. a les 21:00

Per a publicitat: publicitat@comunicacio21.com - 619 13 66 8815 | 26 febrer 2014 líniasantandreu.cat

| 16 26 febrer 2014líniasantandreu.cat Pròxima edició: 26 de març