lengua castellana serie 1 - tinet...

Prova d’accés a Cicles formatius de grau mitjà de formació professional, Ensenyaments d’esports i Ensenyaments d’arts plàstiques i disseny 2010

S1 052 2 LENG.CASTELLANA GM 10

Lengua castellanaSerie 1

Instrucciones

Por cada error de ortografía, gramática o léxico se descontarán 0,05 puntos, hasta un máximo de 1 punto, en las cuestiones de la 1 a la 7. Los errores de la cuestión 8 ya se tienen en cuenta al puntuar la redacción correspondiente.

Datos de la persona aspirante

Apellidos y nombre

DNI

Calificación

S1 052 2 LENG.CASTELLANA GM 10.indd 1S1 052 2 LENG.CASTELLANA GM 10.indd 1 12/04/10 11:4212/04/10 11:42

2

Lea atentamente este texto y responda a las cuestiones siguientes.

5

10

15

20

EL ARTE DE RECICLAR

Según un estudio de la OCU, en general los ciudadanos sí sabemos dónde tirar los envases. De hecho, siete de cada diez los depositamos en el contenedor correcto. La buena noticia es que la cifra de reciclaje aumenta cada año, a la par que la concienciación de la sociedad. La mala es que no es suficiente. […] En la Comunidad de Madrid ya está en marcha el Reglamento que impone hasta 750 € de multa por no reciclar bien. Sin embargo, la gran variedad de envases que se utilizan cada día en los hogares dificulta esta tarea. Por esa razón no viene mal hacer un pequeño repaso.

El color de la basura. Además del contenedor de basura orgánica (el de toda la vida), hay tres colores claves. El amarillo es el destinado a envases de plástico, latas y briks (vacíos, ojo), porexpán, tubos de higine personal, papel de aluminio, etc. El verde es para el vidrio. Aunque no se debe confundir vidrio con cristal. […] Por último, el azul es para papel y cartón sin plastificar.

Separar para reciclar. Un estudio de la empresa de reciclaje Ecoembes señala que el 86 % de los españoles afirma separar en su hogar algún tipo de residuo de la basura orgánica. Esa es la clave, ya que cada material requiere un proceso de reciclaje diferente. Si se mezclan se destruye ese proceso. Así, si se tira un brik en el contenedor de cartón, se impide el reciclaje de ambos. Algo que suele ocurrir con los tapones de plástico de las botellas de vidrio o las bolsas de plástico que se usan para transportar esas botellas o el papel. Por eso mismo no se debe tirar nunca envases con restos orgánicos. Por el contrario, si los restos que deberían ir en otros contenedores se depositan en el de la basura orgánica, les espera el vertedero, con el consiguiente impacto medioambiental. […]

¿La clave? Limpiar los envases, usar cubos de basura de colores, cubos con varios com-partimentos o bolsas con etiquetas (de venta en supermercados).

M.ª Ángeles ARAGONESES. Paisajes desde el Tren, núm. 222 (abril 2009)

1. ¿Qué dificulta la tarea de reciclar los envases en los hogares?[0,5 puntos]


3

2. ¿Cuáles son los cuatro contenedores básicos que se usan para reciclar? ¿Qué tipo de residuo se deposita en cada uno de ellos?[1 punto]

3. Explique brevemente los problemas que genera la mezcla de residuos en el proceso de reciclaje.[1 punto]


4

4. ¿Cuáles son, según la autora del texto, los dos principios básicos del arte de reciclar?[0,5 puntos]

5.a) Escriba un sinónimo de las siguientes palabras, subrayadas en el texto, que se adecúe al

contexto en el que se encuentran:[0,5 puntos]

depositamos (línea 2)

ocurrir (línea 16)

b) Escriba un antónimo de las siguientes palabras, subrayadas en el texto:[0,5 puntos]

afirma (línea 13)

nunca (línea 18)

c) Explique el significado de la expresión siguiente, subrayada en el texto:[0,5 puntos]

El de toda la vida (línea 8):

d) Defina esta palabra, subrayada en el texto:[0,5 puntos]

Contenedores (línea 19):


5

6. Diga a qué categoría gramatical (sustantivo, adjetivo, verbo, preposición, etc.) pertenecen las siguientes palabras, subrayadas en el texto:[1 punto]

pequeño (línea 7)

colores (línea 9)

mezclan (línea 14)

con (línea 19)

7. Indique la función sintáctica (sujeto, complemento directo, complemento indirecto, etc.) que desempeñan los sintagmas «la cifra» y «cada año» en la oración «la cifra de reciclaje aumenta cada año» (línea 3).[1 punto]

la cifra

cada año

8. Redacte un texto de unas cien palabras sobre UNO de los dos temas siguientes:[3 puntos]

a) Las ventajas del reciclaje para el medio ambiente. Dé usted su opinión sobre el tema.b) Medidas cotidianas para el ahorro de energía.


6


7


L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés



S2 051 1 LLENG.CATALANA GM 10

Llengua catalanaSèrie 2

Instruccions

Per cada error d’ortografia, gramàtica o lèxic es descomptaran 0,05 punts, fins a un màxim

d’1 punt, en les qüestions de la 1 a la 7. Els errors de la qüestió 8 ja es tenen en compte en

puntuar la redacció corresponent.

Dades de la persona aspirant

Cognoms i nom

DNI

Qualificació

S2 051 1 LLENG.CATALANA GM 10.indd 1S2 051 1 LLENG.CATALANA GM 10.indd 1 12/04/10 11:3012/04/10 11:30

2

Llegiu atentament aquest text i responeu a les qüestions següents.

5

10

15

Li vaig demanar si em podia explicar la història d’alguns nens i nenes amb qui comen-çava a tenir més relació. Em va explicar la història de Lakshmi, la mare de tres germans que viuen al centre: en Rajiv, en Vijay i la menuda Lalita.

És la història d’una vida que no va estar precisament marcada per la sort. I això que quan va néixer li van posar Lakshmi, el nom de la deessa de la Fortuna. De fet, cada nit, mentre mirava de dormir, somiava que algun dia la bona sort, la fortuna, li permetria marxar d’aquell barri de barraques. La seva família vivia en una casa del barri que s’es-tén al costat d’una de les pistes de l’aeroport internacional de Bombai. De nit, el trànsit aeri era infernal, però amb els anys s’hi havia acostumat. Cada vint o vint-i-cinc minuts s’enlairaven aquells avions amb un so eixordador que feia impossible aclucar l’ull. Al principi passava les nits en blanc. Després només sentia els dos primers, perquè arribava tan rendida de la feina —traginava maons en una obra— que no tenia temps d’estirar-se al llit que ja dormia. Abans d’anar-se’n a dormir, però, li agradava fer volar la imaginació.

Mentre sentia els motors dels immensos i massissos avions que sobrevolaven la fràgil teulada d’uralita, somiava desperta que un dia n’agafaria un que la duria ben lluny d’allí, d’aquell ambient. Volia descobrir el món. Volia conèixer els països, els carrers, les cases de les persones que viatjaven en aquells ocells gegantins que planaven pel seu cap. Però només havia d’obrir els ulls i mirar el seu voltant per tocar de peus a terra i adonar-se de la realitat que li havia tocat viure.

Martí GIRONELL. La ciutat dels somriures. Barcelona: Labutxaca, 2009

1. Escriviu tres característiques de la personalitat de Lakshmi, fent servir les vostres paraules i sense limitar-vos a copiar fragments del text.[1 punt]

2. Expliqueu què vol dir el fragment següent del text: «Només havia d’obrir els ulls i mirar el seu voltant per tocar de peus a terra».[1 punt]


3

3. On vivia Lakshmi i com era aquest lloc?[1 punt]

4.a) Escriviu un sinònim dels mots següents, subratllats en el text, d’acord amb el sentit

que tenen en el context en què apareixen.[0,5 punts]

vivia (línia 7)

traginava (línia 12)

b) Escriviu un antònim dels mots següents, subratllats en el text:[0,5 punts]

sort (línia 4)

fràgil (línia 14)

5. Definiu els mots següents, subratllats en el text:[1 punt]

a) barri (línia 7):

b) descobrir (línia 16):


4

6. Digueu a quina categoria gramatical (substantiu, adjectiu, etc.) pertanyen els mots se-güents, subratllats en el text:[1 punt]

a) començava (línies 1 i 2):

b) tres (línia 2):

c) menuda (línia 3):

d) deessa (línia 5):

7. Digueu quina funció sintàctica (subjecte, complement directe, atribut, complement del nom, etc.) fan els sintagmes següents, subratllats en el text, dins l’oració a què pertanyen:[1 punt]

a) la història (línia 1):

b) infernal (línia 9):

c) aquells avions (línia 10):

d) de les persones (línia 17):


5

8. Redacteu un text d’unes cent paraules sobre UN dels dos temes següents:[3 punts]

a) Descriviu la vida d’una persona que es troba en una situació de profunda pobresa.b) Escriviu una proposta que permeti ajudar la gent que viu amb greus dificultats (po-

bresa, malaltia, marginació, etc.).


6


7



S1 051 3 LLENG.CATALANA GM SOLUCIONS 10


Instruccions




SOLUCIONS,

CRITERIS DE CORRECCIÓ

I PUNTUACIÓ

S1 051 3 LLENG.CATALANA GM SOLUCIONS 10.indd 1S1 051 3 LLENG.CATALANA GM SOLUCIONS 10.indd 1 12/04/10 11:3112/04/10 11:31

2


5

10

15

20

Els conreus que feia la família pagesa medieval tenien per objectiu aconseguir aliments per a poder sobreviure. En segon lloc, alguns d’aquests conreus havien de servir-li per a obtenir els productes que li permetien pagar els impostos que els senyors li exigien. I en darrer terme, si li sobrava alguna cosa, podia fer intercanvis.

Quin era l’aliment bàsic de les poblacions medievals? Sens dubte, el pa. No ens pot estranyar, doncs, que la producció de blat —i, en general, de cereals— fos la que acaparés una gran part de les terres de conreu.

La productivitat d’aquests conreus era força variable. Com que es tractava de conreus de secà, les condicions climàtiques eren fonamentals. Si plovia molt o si no plovia, la collita es podia perdre amb facilitat i la fam apareixia i feia estralls. De la mateixa mane-ra, la qualitat dels sòls era decisiva: els cereals necessiten pluges de tardor a l’hora de la sembra, una primavera un xic humida i la calor suficient en el moment de la maduració. Qualsevol canvi en algunes d’aquestes condicions podia fer perillar la collita.

El segon gran conreu era el de la vinya. Aquest conreu arbustiu ocupava bàsicament les àrees de pendents; aprofitant els pendents, generalment en terres més lleugeres que les de la plana o del fons dels torrents, el conreu permetia l’obtenció de vins de més grau i qualitat. Tenia una extensió molt superior a l’actual; es conreava fins i tot en comar-ques com la Cerdanya o el Ripollès, on avui és pràcticament inexistent. Aquesta planta arbustiva perfectament adaptada a les oscil·lacions del clima mediterrani proporcionava un producte d’ampli consum entre les poblacions medievals.

Adaptació feta a partir del text d’Andreu VARELA i Joan Ramon VARELA. Pagesos i remences: El món rural medieval. Barcelona: Barcanova, 1993

1. Digueu a quines finalitats destinaven els pagesos de l’edat mitjana els productes que ob-tenien de la feina que duien a terme al camp.[1 punt]

Les finalitats eren aconseguir els aliments necessaris per a viure, pagar els impostos als seus senyors i, si els sobrava algun producte, fer intercanvis.

Resposta clara i completa .............................................................................. 1 puntResposta vàlida, però amb alguna imprecisió o manca de claredat ............. 0,5 puntsResposta clarament deficient ........................................................................ 0 punts

S’ha de corregir la resposta amb una visió qualitativa del conjunt i es poden adjudicar puntuacions intermèdies (0,75 o 0,25).


3

2. Per què creieu que la major part de les terres es dedicaven al conreu dels cereals, sobretot del blat?[1 punt]

Perquè se n’obtenia el producte que es necessitava per a elaborar el pa, l’aliment més important de la població.



3. Expliqueu què vol dir que la vinya «proporcionava un producte d’ampli consum entre les poblacions medievals».[1 punt]

La gent de l’època medieval bevia força vi.





exigien (línia 3) reclamaven, demanaven, etc.

apareixia (línia 10) sorgia, sortia, es mostrava, es manifestava, etc.


darrer (línia 4) primer

variable (línia 8) estable, fixa, constant, invariable, etc.

Cada resposta correcta es valorarà amb 0,25 punts.


4


a) canvi (línia 13): variació, modificació de condicions, procés que porta a una situació diferent.

b) superior (línia 17): en un nivell més alt en quantitat, més gran.

Cada definició correcta es valorarà amb 0,5 punts. La definició que contingui impreci-sions però es pugui considerar acceptable s’ha de valorar amb 0,25 punts.


a) segon (línia 2): determinant / determinant numeral / numeral

b) obtenir (línia 3): verb

c) bàsic (línia 5): adjectiu

d) de (línia 7): preposició



a) fonamentals (línia 9): atribut

b) la collita (línies 9 i 10): subjecte

c) pluges (línia 11): complement directe

d) de més grau i qualitat (línies 16 i 17): complement del nom



5


a) És preferible viure al camp o a la ciutat? Exposeu la vostra opinió.b) Expliqueu a quina professió us voleu dedicar: quines característiques té, per què us

agrada, etcètera.

• La valoració del text s’efectua sumant la puntuació adjudicada en cadascun dels apartats que s’indiquen a continuació, però també s’ha de fer una valoració quali-tativa global, a partir de la qual es podrà arrodonir i modificar a l’alça o a la baixa la puntuació total d’aquesta qüestió.

• Si el text no respon al que es demana (se n’allunya molt clarament i tracta d’un tema diferent), es valorarà amb 0 punts.

• Si el text és molt breu, cada apartat es puntuarà d’una manera proporcional a l’ex-tensió. Si té menys de 50 mots, es valorarà amb 0 punts.

a) CoherènciaSelecció i ordenació de la informació correctes ..................................... 0,5 puntsAlgun problema en l’ordenació o en la selecció de la informació ......... 0,25 puntsText desordenat i confús ......................................................................... 0 punts

b) Cohesió (puntuació, concordança, construcció de les frases)0-2 errors ................................................................................................ 0,75 punts3-4 errors ................................................................................................ 0,5 punts5-6 errors ................................................................................................ 0,25 puntsMés de 6 errors ......................................................................................... 0 punts

c) Correcció (ortografia, morfosintaxi, lèxic)0-3 errors ................................................................................................ 1 punt4-5 errors ................................................................................................ 0,8 punts6-7 errors ................................................................................................ 0,6 punts8-9 errors ................................................................................................ 0,4 punts10-11 errors ............................................................................................ 0,2 puntsMés d’11 errors ........................................................................................ 0 punts

d) VariacióEl text fa servir recursos sintàctics variats i un lèxic precís i no conté repeticions; s’hi admetrà alguna deficiència lleu. .................................. 0,25 puntsEl text presenta pocs recursos lèxics i sintàctics, i alguns mots o estructures es repeteixen sovint. .......................................................... 0 punts

e) RegistreLa llengua del text s’ajusta al grau de formalitat i al canal adequats; s’hi admetrà algun error lleu. ................................................................. 0,25 puntsEl text conté alguns errors greus pel que fa al canal o al grau de formalitat. .......................................................................................... 0 punts

f ) DisposicióEl text respecta els marges, les línies estan disposades correctament i la lletra és ben llegible. ......................................................................... 0,25 puntsHi manca algun dels elements anteriors. ............................................... 0 punts


6


7



S2 051 3 LLENG.CATALANA GM SOLUCIONS 10


Instruccions




SOLUCIONS,

CRITERIS DE CORRECCIÓ

I PUNTUACIÓ


2


5

10

15

Li vaig demanar si em podia explicar la història d’alguns nens i nenes amb qui comen-çava a tenir més relació. Em va explicar la història de Lakshmi, la mare de tres germans que viuen al centre: en Rajiv, en Vijay i la menuda Lalita.

És la història d’una vida que no va estar precisament marcada per la sort. I això que quan va néixer li van posar Lakshmi, el nom de la deessa de la Fortuna. De fet, cada nit, mentre mirava de dormir, somiava que algun dia la bona sort, la fortuna, li permetria marxar d’aquell barri de barraques. La seva família vivia en una casa del barri que s’es-tén al costat d’una de les pistes de l’aeroport internacional de Bombai. De nit, el trànsit aeri era infernal, però amb els anys s’hi havia acostumat. Cada vint o vint-i-cinc minuts s’enlairaven aquells avions amb un so eixordador que feia impossible aclucar l’ull. Al principi passava les nits en blanc. Després només sentia els dos primers, perquè arribava tan rendida de la feina —traginava maons en una obra— que no tenia temps d’estirar-se al llit que ja dormia. Abans d’anar-se’n a dormir, però, li agradava fer volar la imaginació.

Mentre sentia els motors dels immensos i massissos avions que sobrevolaven la fràgil teulada d’uralita, somiava desperta que un dia n’agafaria un que la duria ben lluny d’allí, d’aquell ambient. Volia descobrir el món. Volia conèixer els països, els carrers, les cases de les persones que viatjaven en aquells ocells gegantins que planaven pel seu cap. Però només havia d’obrir els ulls i mirar el seu voltant per tocar de peus a terra i adonar-se de la realitat que li havia tocat viure.

Martí GIRONELL. La ciutat dels somriures. Barcelona: Labutxaca, 2009

1. Escriviu tres característiques de la personalitat de Lakshmi, fent servir les vostres paraules i sense limitar-vos a copiar fragments del text.[1 punt]

És una persona somiadora (somiava canviar de vida i sortir de la misèria), amb mol-ta imaginació, inquieta (volia conèixer món), però conscient de la situació real de pobresa en què vivia.




3

2. Expliqueu què vol dir el fragment següent del text: «Només havia d’obrir els ulls i mirar el seu voltant per tocar de peus a terra».[1 punt]

Quan contemplava la realitat del seu entorn i les possibilitats que tenia de sortir de la pobresa, era conscient que els seus desitjos no es convertirien en realitat.



3. On vivia Lakshmi i com era aquest lloc?[1 punt]

Lakshmi vivia en una casa amb la teulada d’uralita, en un barri de barraques al costat de l’aeroport internacional de Bombai, un lloc ple de soroll a causa dels avions.

Tres característiques, amb una resposta clara i completa ............................. 1 puntDues característiques, o tres característiques amb alguna imprecisió o manca de claredat ...................................................................................... 0,5 puntsResposta clarament deficient ........................................................................ 0 punts




vivia (línia 7) residia, habitava, s’estava, etc.

traginava (línia 12) transportava, carregava, duia, etc.


sort (línia 4) desgràcia, desventura, dissort, adversitat, fatalitat, etc.

fràgil (línia 14) sòlida, forta, consistent, etc.



4


a) barri (línia 7): divisió d’un poble gran, d’una vila o d’una ciutat amb fisonomia pròpia i una certa unitat.

b) descobrir (línia 16): veure, conèixer.

Cada definició correcta es valorarà amb 0,5 punts. La definició que contingui impreci-sions però es pugui considerar acceptable s’ha de valorar amb 0,25 punts.


a) començava (línies 1 i 2): verb

b) tres (línia 2): determinant / determinant numeral / numeral

c) menuda (línia 3): adjectiu

d) deessa (línia 5): substantiu / nom



a) la història (línia 1): complement directe

b) infernal (línia 9): atribut

c) aquells avions (línia 10): subjecte

d) de les persones (línia 17): complement del nom



5


a) Descriviu la vida d’una persona que es troba en una situació de profunda pobresa.b) Escriviu una proposta que permeti ajudar la gent que viu amb greus dificultats (po-

bresa, malaltia, marginació, etc.).

• La valoració del text s’efectua sumant la puntuació adjudicada en cadascun dels apartats que s’indiquen a continuació, però també s’ha de fer una valoració quali-tativa global, a partir de la qual es podrà arrodonir i modificar a l’alça o a la baixa la puntuació total d’aquesta qüestió.

• Si el text no respon al que es demana (se n’allunya molt clarament i tracta d’un tema diferent), es valorarà amb 0 punts.

• Si el text és molt breu, cada apartat es puntuarà d’una manera proporcional a l’ex-tensió. Si té menys de 50 mots, es valorarà amb 0 punts.

a) CoherènciaSelecció i ordenació de la informació correctes ..................................... 0,5 puntsAlgun problema en l’ordenació o en la selecció de la informació ......... 0,25 puntsText desordenat i confús ......................................................................... 0 punts

b) Cohesió (puntuació, concordança, construcció de les frases)0-2 errors ................................................................................................ 0,75 punts3-4 errors ................................................................................................ 0,5 punts5-6 errors ................................................................................................ 0,25 puntsMés de 6 errors ......................................................................................... 0 punts

c) Correcció (ortografia, morfosintaxi, lèxic)0-3 errors ................................................................................................ 1 punt4-5 errors ................................................................................................ 0,8 punts6-7 errors ................................................................................................ 0,6 punts8-9 errors ................................................................................................ 0,4 punts10-11 errors ............................................................................................ 0,2 puntsMés d’11 errors ........................................................................................ 0 punts

d) VariacióEl text fa servir recursos sintàctics variats i un lèxic precís i no conté repeticions; s’hi admetrà alguna deficiència lleu. .................................. 0,25 puntsEl text presenta pocs recursos lèxics i sintàctics, i alguns mots o estructures es repeteixen sovint. .......................................................... 0 punts

e) RegistreLa llengua del text s’ajusta al grau de formalitat i al canal adequats; s’hi admetrà algun error lleu. ................................................................. 0,25 puntsEl text conté alguns errors greus pel que fa al canal o al grau de formalitat. .......................................................................................... 0 punts

f ) DisposicióEl text respecta els marges, les línies estan disposades correctament i la lletra és ben llegible. ......................................................................... 0,25 puntsHi manca algun dels elements anteriors. ............................................... 0 punts


6


7


lengua castellana serie 1 - tinet...

Documents