l’aigua dra. francesca segura beltran dpt. de geografia

CURS TEORICOPRÀCTIC D’ACTUALITZACIÓ DE CONEIXEMENTS

DE GEOGRAFIA2003-2004

AIGUA, SOLS I VEGETACIÓ A ESPANYA

L’AIGUA

DRA. FRANCESCA SEGURA BELTRAN DPT. DE GEOGRAFIA

RELACIONS AIGUA-HOME

PO LÍTIQ U ES D IVE R SES C O N F E D E R A C IO N SH ID R O G R À F IQ U E S

C O N Q U E SH ID R O G R À F IQ U E S

R EC U R S

IN U N D AC IO N S SE Q U ER E S

R IS C

H O M E

AIG U A E N LA N ATU R A

RECURSOS HÍDRICS: DEFINICIONS

S ó n e ls q u e se g en eren a l'in te rio r d 'u n te rrito ri

INTERNS

S ó n e ls q u e se g en eren fó ra d 'u n te rrito ri o q u e van a p ara r a u n a ltre te rrito ri

EXTERNS

S ó n aq u e lla p art d e ls recu rsos su p erfic ia ls i su b te rran is q u e se ren oven cad a an y d ep en en t d e la p lu ja

RENOVABLES

S ó n aq u e lls q u e p o t d isp osar u n p a ís en u n m om en t d e te rm in a t

DISPONIBLES

S ó n aq u e lls q u e se trau en d e la fon t d 'ap rovis ion am en t

DETRETS

S ó n e ls recu rsos u tilitza ts p er l'h om e p er a d ife ren ts ac tivita ts

USATS

S ó n e ls recu rsos q u e n o re to rn en a l lloc d 'on s 'h an d e tre t d e fo rm a im m ed ia ta

CONSUMITS

RECURSOS HÍDRICS: Volum total d'aigua de que disposa un territori

LES UNITATS TERRITORIALS DE GESTIÓ HIDROLÓGICA: LES CONFEDERACIONS

HIDROGRÀFIQUES

Font: Libro Blanco del Agua, 1998

RECURSOS HÍDRICS ESCOLAMENT x SUPERFÍCIE

ESCOLAMENT= PP-ET REAL

• PRECIPITACIÓ

• Mitjana Espanya = 684 mm

1000 mm: Nord I, II i III; Galícia Costa.

500 mm: Segura, Canàries i Xúquer


EVAPOTRANSPIRACIÓ REAL

• És la que es produeix a través de la vegetació quan hi ha restriccions hídriques.

• Mitjana= 464 mm

600 mm: Galícia Costa, Nord I, II i III

• <400 mm: Sur, Segura i Canàries


PRECIPITACIÓ-ET REAL= ESCOLAMENT TOTAL

• Mitjana 220 mm 700 mm: Galícia

Costa, Nord II i III.

• <100 mm: Segura, Xúquer, Guadiana I, Canàries.


RECURSOS CLIMA I ÀREA

• >10000 Hm3/any: Ebre, Nord, II, Duero, Nord I, Galicia Costa i Tajo.

• < 2000 Hm3/any: Guadiana II, Segura, Balears i Canàries.


USOS DE L’AIGUA

– AGRÍCOLA: 24.094 Hm3/any (68%).– INDUSTRIAL: 1647 Hm3/any (5%).– URBÀ: 4667 Hm3/any (13%).– REFRIGERACIÓ: 4.915 Hm3/any (14%).

TOTAL: 35.323 Hm3/any.

Espanya

Agrícola

68%

urbà13%

Refrigeració14%

Industrial5%



Elaboració pròpia

USOS DE L'AIGUA A ESPANYA

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

No

rd I

No

rd II

No

rd II

I

Due

ro

Ta

jo

Gua

dia

na I

Gua

dia

na II

Gua

da

lqui

vir

Sur

Se

gur

a

Xúq

uer

Eb

re

C. I

. Ca

talu

nya

Ga

licia

Co

sta

Ba

lea

rs

Ca

nàri

es

HM

3/A

NY

urbà Industrial Agrícola Refrigeració

GRAN DEMANDA: EBRE, TAJO, DUERO, GUADALQUIVIR I XÚQUER


Elaboració pròpia

DEMANDA URBANA I POBLACIÓ

0100200300400500600700800900

Nor

d I

Nor

d I

IN

ord

III

Due

roT

ajo

Gua

dia

na I

Gua

dia

na I

IG

uad

alqu

ivir

Sur

Seg

ura

Xúq

uer

Ebr

eC

. I. C

atal

.G

alic

iaB

ale

ars

Can

àrie

s

Hm

3

01000000200000030000004000000500000060000007000000

PO

BL

AC

IÓ

urbà

població

DEMANDA TOTAL: 4667 hm3/any

DEMANDES ELEVADES

•TAJO: 768 hm3/any

•C.I. CATALUNYA: 682 hm3/any

•XÚQUER: 563 hm3/any

•GUADALQUIVIR: 532 hm3/any

ZONES URBANES

•TAJO: Madrid

•C.I. CATALUNYA: Barcelona

•XÚQUER: València

•GUADALQUIVIR: Sevilla


Font: Libro Blanco del Agua, 1998 Elaboració pròpia

ZONES INDUSTRIALS

-C.I. CATALUÑA: Baix Llobregat

-NORD II: Torrelavega i Avilés

-EBRE: Canal Imperial de Aragón

-NORD III: Ría de Bilbao

DEMANDA TOTAL: 1647 hm3/any

-EBRE: 415 hm3/any

-C.I. CATALUÑA: 296 hm3/any

-NORD II: 280 hm3/any

-NORD III: 215 hm3/any

DEMANDA INDUSTRIAL



ORIGEN DE LES AIGÜES DE REG

•SUPERFICIALS: 67%

•SUBTERRÀNIES: 23%

•MIXTES: 10%

DEMANDA TOTAL: 24.094

hm3/any

DEMANDES ELEVADES:•EBRE:6310 hm3/any (26%)

•DUERO:3603 hm3/any (15%)

•GUADALQUIVIR: 3140 hm3/any (13%)

•XUQUER: 2284 hm3/any (9%)




RECURSOS DISPONIBLES- DEMANDA= SUPERÀVITS/DÈFICITS


POLÍTIQUES HIDROLÒGIQUES

RECURSOS• Embassaments

• Transvasaments

• Recursos no convencionals:dessalinització

DEMANDA• Noves tecnologies per a

economitzar aigua (regadiu)

• Reestructuració dels sectors que consumeixen aigua.

POLÍTIQUES HIDROLÒGIQUES: ANTECEDENTS

• Plan General de Canales de Riegos y Pantanos (1902). (Rafael Gasset).

• Resoldre la crisis agrària del país a base de construir embassament per tot el país: regadius interiors poc rendibles..

• I Plan Nacional de Obras Hidràulicas (1933) (Lorenzo Pardo).

• Correcció dels desequilibris: – Hidrogràfic: entre vessant atlàntica i mediterrània.– Econòmic: potenciar regadius en les zones més productives.

• Enuncia el transvasament de l’Ebre.• Resultats:

– Decanta les polítiques hidràuliques cap a la zona mediterrània.– No va entrar en vigor, però ha condicionat la política hidràulica durant

tot el segle XX.• II Plan de Desarrollo Transvasament Tajo-Segura

(1967)

•PLANIFICACIÓ ACTUAL

•Ley de Aguas de 1985 (reforma, desembre 1999).

•Avantprojecte de Llei del Plan Hidrológico Nacional de 1993.

–Libro Blanco del Agua, 1998.

•Plan Hidrológico Nacional, 2001.

Ley de Aguas de 1985 (reforma, desembre 1999).

• Deroga la Ley de Aguas de 1879.

• Considera el cicle hidrològic com un sistema.

• Propugna la planificació hidrològica en contra de la hidràulica.

• Defineix el domini públic hidràulic, incloent les aigües subterrànies.

• Defineix la planificació hidrològica i obliga a l’elaboració d’un Plan Hidrològic Nacional, basat en els Plans Hidrològics de conca.

Avantprojecte de Llei del Plan Hidrológico Nacional de 1993.

• Reestructuració hidrogràfica del territori a partir de transvasaments.

• Potenciació del regadiu a la façana mediterrània.• Transvasament de l’Ebre i del Duero.• No arriba a ser llei, encara que passa el dictamen positiu

del Consejo del Agua.• No s’havien aprovat els Plans Hidrològics de Conca

(1998).• Oposició d’Aragó: Pacto del Agua

– 221.000 milions per a embassaments.– 11.200 Hm3 de reserves d’aigua de l’Ebre.

Plan Hidrológico Nacional, 2001.

• Antecedents: – Aprovació dels plans de conca al 1998.– Libro Blanco del Agua, 1998.– Reforma de la Ley de Aguas (1985), al desembre de 1999

Mercat de l’aigua.

• Propostes:– Té un caire més hidrològic que altres anteriors: millora

d'infrastructures, depuració d’aigües, reforestacions, etc.– Transvasament de l’Ebre: 1050 hm3.– Limita el regadiu.– Fa estudis de viabilitat econòmica i ecològica de les transferències.– Assumeix el Pacto del Agua d’Aragó.

PLAN HIDROLÓGICO NACIONAL, 2001

• Arguments a favor– Equilibra els recursos a les

conques deficitàries

– Limita el regadiu.

– Limita els transvasaments.

– Exigeix estudis d’impacte ambiental per a fer les transferències.

– Incorpora el Pacto del Agua

• Arguments en contra– Se va aprovar abans que el

Plan Nacional de Regadíos.– Els estudis econòmics i

d’impacte ambiental estan elaborats de forma tendenciosa problemes al delta de l’Ebre i transferència de recursos de l’agricultura al turisme.

– No se reordena el sector turístic

– L’increment de l’oferta, augmentarà la demanda.

– El Pacto del Agua és perjudicial

PROGRAMA AGUA2004

• Indrets– L’aigua i els rius són un valor

social, no només un recurs.– Els rius són ecosistemes que

s’han de salvaguardar– No més trasvasaments

intracomunitaris si no hia ha acord entre comunitats (Xúquer Vinalopò en l’azud de la marquesa)

– Importància de les desaladores– Estalvi i reutilització d’aigua– Actuacions per millorar la

qualitat de l’aigua– -Hi ha que actuar sobre la

demanda d’aigua

• Arguments a favor– Responsabilitza sobre l’ús de

l’agua en totes les comunitats.– Utilitza un recurs inacabable:

l’aigua marina– Socialitza el paisatge fluvial

• Arguments en contra– Les desaladores utilitzen molta

energia i contaminen el mar (salmuera)

– Impedeix un ús nacional de l’aigua. Que queda masa depenent de les autonomies.

– No ha solucionat la “guerra de l’aigua”

BIBLIOGRAFIA

- Ministerio de Medio ambiente (1998): “Libro Blanco del Agua en España”.

RÈGIMS FLUVIALS• Bibliografia

– Pardé, M. (1955): Fleuves et rivieres. Armand Colin, Paris.– Masachs Alavedra, V. (1945): El régimen de los ríos peninsulares. CSIC.

Instituto Lucas Mallada, Barcelona, 511 pp.– Pérez Puchal, P. (1967): “Los embalses y el régimen de los ríos

valencianos”. Estudios Geográficos, nº 107, p. 149-196.

• Dossier– Capítol “Hidrología” del llibre V.V.A.A.: Prácticas de Geografía Física,

Oikos-Tau. • Recopilatori de les principals fórmules per a calcular cabals mitjans, cabals

relatius, coeficients i dèficits d’escolament., amb exemples resolts. A més hi ha una classificació dels diferents règims fluvials dels rius espanyols i de les seues característiques.

• Adreces d’Internet • http://webworld.unesco.org/water/ihp/db/shiklomanov/part'4/index4_2.

html . Aforaments de rius de tot el món• http://www.mma.es/cuencas/jucar/hidrolo.htm. Aforaments rius CH

Xuquer (n’hi ha d’altres Confederacions)

http://webworld.unesco.org/water/ihp/db/shiklomanov/part'4/index4_2.html

















http://www.mma.es/cuencas/jucar/hidrolo.htm













l’aigua dra. francesca segura beltran dpt. de geografia

Documents