la poblaciÓ, paisatge humà activitats - gengob.org · si posam aigua en contacte amb la calç...

LA POBLACIÓ,paisatge humà

ACTIVITATS

LA POBLACIÓ, paisatge humà - ACTIVITATS 3

AMB EL SUPORT DE :

COL·LABOREN :

LA POBLACIÓ, paisatge humà - ACTIVITATS 5

LA POBLACIÓ Paisatge humà

Activitats

Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) C/ Major, 20. Can Llaudis. Dalt Vila

07800 Eivissa Tel. 971 390674 www.gengob.org

e-mail: [email protected]

Disseny i Maquetació: Óscar Moreta

Fotografia de coberta: Vicent Guasch

Dibuixos: Roig - Francolí

Revisió lingüística: Carles Torres

Coordinació: Cristina Requena

AGRAÏMENTS

El Grup d’Estudis de la Naturalesa (GEN-GOB Eivissa) agraeix la col·laboració prestada per a l’elaboració d’aquest material educatiu a les següents entitats, institucions i persones: Fundación Biodiversidad, Fundació “SA NOSTRA” Caixa de Balears,

Ajuntament de Formentera, Obra Cultural Balear de Formentera, PIME Formentera, Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera, Núria Valverde, Vicent Guasch, M.C. Campo i C. Guerau d’Arellano.

LA POBLACIÓN, paisatge humà - ACTIVITATS

LA POBLACIÓ

Paisatge humà

ACTIVITATS

Amb aquest quadern pretenem facilitar algunes idees als educadors en la seua tasca de buscar vies perenriquir els coneixements dels alumnes i despertar la seua curiositat en matèries com la història, lageografia, el medi marí, els ecosistemes terrestres, el poblament o el paisatge del seu entorn, és a dir,de Formentera. És sempre interessant connectar les activitats d’ensenyament i aprenentatge amb el món real del’alumne, perquè no es tracta de transmetre simplement informació, sinó també de trobar vinclesentre aquesta informació i les seues experiències personals. Presentar activitats de forma participativa, lúdica i dinàmica no és sempre senzill i, per això, dinsaquesta unitat, oferim activitats i altres recursos que creiem poden ajudar-vos a enriquir elsconeixements dels vostres alumnes sobre la seua realitat més propera, en aquest cas, sobre lapoblació de Formentera, les seues activitats, la seua adaptació al medi de l’illa i l’aprofitament dels seusrecursos. Per últim, ressaltar que aquestes orientacions generals hauran d’adaptar-se a les necessitats icaracterístiques de cada grup.


ACTIVITAT: HABITATGES TRADICIONALS PROPOSTA Els nostres avantpassats trobaren el refugi més segur i confortable al sòl, en coves naturals o en altres excavades per ells mateixos sobre la roca. Més tard aprengueren a construir edificacions amb pedres, argila, plantes... i així fins l’actualitat.

Estudiant aquest procés podem aprendre l’aprofitament que s’ha fet dels recursos naturals per a la construcció dels habitatges. Podem començar coneixent els materials emprats en les construccions de Formentera i, seguidament, desenvolupar un estudi sobre la relació de l’home amb el seu entorn.

OBJECTIUS Descobrir i valorar la dependència de l’home respecte al medi natural i la seua influència sobre aquest. Conèixer els habitatges tradicionals de l’illa i la seua relació amb el medi. Identificar i classificar alguns dels materials que es troben a l’illa i investigar els que s’han emprat en la construcció que estudiam, com s’extreuen i es transformen. Desenvolupar una sensibilitat crítica cap a l’impacte ambiental de les infraestructures humanes en l’entorn.

Els habitatges tradicionals estan adaptats al medi on s’ubiquen. Foto: Marià Marí


DESENVOLUPAMENT Aquesta activitat requereix d’una sortida per tal de visitar una casa, o un altre edifici tradicional, sobre el qual desenvolupar l’estudi. Així, abans de realitzar la sortida, s’han d’establir els aspectes que voleu observar i crear diversos grups de feina als quals repartir les tasques corresponents. També podeu realitzar un exercici per desenvolupar la idea de la influència del medi sobre les construccions. Per conèixer conceptes previs respecte això, es pot realitzar el següent exercici per grups:

Descriure i dibuixar els habitatges que imagineu que construeixen els habitants d’un poble en els següents llocs:

Un bosc tropical plujós i temperat, amb grans rius... Un desert, calorós de dia i fred a la nit... Un dels pols, sempre coberts de gel...

Podeu afegir totes les propostes que vulgueu.

També podeu elaborar una fitxa on anar recollint les dades de la construcció objecte de l’estudi, on quedin reflectits conceptes com: tipus d’habitatge, localització, orientació, entorn, descripció, dibuixos de la planta i l’alçat, materials...

Durant la sortida s’han de prendre el major nombre de dades possibles, fotos, dibuixos, entrevistes amb els vesins... sobre els materials de la construcció, estructura, data de construcció, utilitat de cada espai, restauracions i altres aspectes relacionats.

Una vegada a classe, per grups, s’ha de treballar amb la informació obtinguda i elaborar i discutir hipòtesis amb les dades recollides. Es pot continuar la feina amb l’estudi dels materials de construcció, buscant informació sobre la seua procedència, lloc i tècniques d’extracció, costos ecològics de la mateixa, processos de transformació, evolució dels materials de construcció...

També podeu repetir l’estudi amb una construcció moderna i contrarestar materials emprats, formes, espais, aprofitament, funcionalitat, orientació....

SUGGERIMENT Podeu estudiar altres construccions tradicionals que no siguin habitatges, ja que Formentera posseeix altres elements propis, ben singulars i característics del paisatge de l’illa, com les torres costaneres, els molins, les esglésies, els varadors, els pous, els aljubs, les parets de pedra.... Tots aquests elements foren fonamentals en l’assentament d’una població estable i definitiva a l’illa, i el seu estudi també ens mostrarà les adaptacions d’aquesta població al, moltes vegades difícil, medi de Formentera.

Molí. Foto: Vicent Guasch


MOLÍ DE VENT

MOLÍ DE VENT Els molins constituïren una peça fonamental de l’economia illenca al llarg de la història, ja que servien per a la producció de la farina, ingredient principal de l’aliment bàsic, el pa. La seua activitat estava controlada per les classes dirigents i per tant sotmesa a una forta fiscalitat. A les Pitiüses hi ha documentats uns seixanta molins, hidràulics i eòlics, si bé és possible que n’hi hagués alguns més.

Els molins de vent de les Pitiüses són els anomenats “molins de torre” o “molins de caperulla mòbil o movible”. La torre que acull el mecanisme és de planta circular, amb parets gruixudes i amb alçat cilíndric o lleugerament troncocònic i coberta cònica, anomenada capell o caperulla. Aquesta torre es situa sobre una plataforma circular de lleugera elevació, anomenada cintell, a la qual s’accedeix mitjançant una rampa.

Era freqüent que el molí tingues dues portes d’accés. Això era per raons de seguretat, ja que quan el molí estava en funcionament i era necessari entrar-hi o sortir-ne calia evitar acostar-se massa a les antenes. A Formentera tots tenen dues portes.

J. Serra Rodríguez. Font: Enciclopèdia d’Eivissa i Formentera


L’interior de la torre està dividit, en general, en tres nivells: l’inferior d’accés, un primer nivell elevat i finalment l’espai que acull la maquinària de mòlta. Les diferents plantes es comuniquen interiorment mitjançant una escala de traçat helicoïdal, formada per grans graons monolítics encastats als murs, que discorre arrimada a la paret.

La captació del vent s’assoleix mitjançant les antenes, que disposen d’uns bastidors en forma de graella, anomenats planxades, sobre els quals van muntades les veles tèxtils. Les antenes estan col·locades de manera radial respecte de l’arbre, al qual transmeten el moviment.

L’arbre està format per una gran peça de fusta, lleugerament inclinada respecte de l’horitzontal, la qual gira al voltant d’un eix fix respecte de la caperulla. L’arbre es pot orientar per tal de poder posar el rotor de cara al vent. L’orientació es feia des de l’interior, gràcies a un sistema de congrenys de fusta, un fix a la coronació de la torre i l’altre giratori sobre el primer, damunt del qual s’eleva la caperulla que cobreix la cambra. El moliner feia girar el congreny superior, i amb ell el capell i l’arbre de transmissió, fent palanca en uns perns clavats als congrenys, fins posar el rotor de cara al vent.

La mòlta es realitza mitjançant un sistema de dues moles una sobre l’altra. L’anomenada mola de davall és fixa i la de damunt, giratòria gràcies al moviment que li transmet l’engranatge de l’arbre. El gra es posa en una caixa de fusta, pareguda a un embut, anomenada tremuja i cau mitjançant la canaleta a l’ull de la mola, un forat en el centre de la pedra. Per aquest forat passa el centre de les dues moles.

SENIA

SENIA És un dels enginys hidràulics més estesos a les illes, introduït durant l’època de dominació musulmana.

La seua funció era extreure aigua subterrània utilitzant la força d’un animal, normalment la d’una mula.

La sènia, feta amb pedra i fusta, es construïa sobre un pou i amb ella es podia obtenir aigua de manera constant, tant per omplir un safareig com per regar directament els horts. Aquestes es situaven sobre una petita elevació anomenada mota o cintell, plataforma sobre la que es situava el caminal, pas que rodejava la sènia per on circulava l’animal.

La sènia era sostinguda per dos parets de pedra que rodejaven el pou, més baixes a la part davantera. Sobre la paret posterior, anomenada merlet o capmerlet, es sostenia la tisora, una jàsena horitzontal travessada per l’arbre. Aquest arbre era un eix vertical que transmetia el moviment giratori originat per l’animal, mitjançant la perxa, a una roda dentada de fusta col·locada en posició horitzontal anomenada rodet. El rodet estava engranat amb la roda, la peça principal de la sènia, situada en posició vertical sobre el pou i sostinguda per un eix anomenat trugeta.

Per treure l’aigua s’utilitzaven els cadufs, unes tines de fang o de fusta lligades a una corda o cadena anomenada rest. Aquesta corda rodejava la roda de la sènia i arribava fins l’aigua del pou. D’aquesta manera, al girar la roda, els cadufs anaven a l’interior del pou, s’omplien d’aigua i sortien en un moviment continu. Quan estaven dalt deixaven caure l’aigua dins la pastera, una caixa de fusta de la que sortia un canal exterior o subterrani que anava directament al safareig o a l’hort.


TÈCNIQUES CONSTRUCTIVES TRADICIONALS MURS

TERRATS

Terrat eivissenc


APROFITAMENT DELS RECURSOS EXPLOTACIÓ FORESTAL

Forn de calç A aquests forns s’obtenia calç a partir de roca calcària, anomenada pedra viva.

La reacció química que fa que la calcària (carbonat càlcic o CaCo3) passi a ser calç viva (òxid de calci o CaO) necessita gran quantitat de calor. Aquesta és proporcionada per la llenya que es crema al forn, la qual pot fer arribar a assolir els 600ºC.

CaCO3 + calor = CaO (calç viva) + CO2

La calç viva és blanca, lleugera i càustica, és a dir, capaç de cremar la matèria orgànica.

Si posam aigua en contacte amb la calç viva aquesta s’hidrata i desprèn calor, donant lloc a la calç morta o amarada.

CaO + H2O = Ca(OH)2 - calç morta

La calç viva s’empra en la construcció i també com a desinfectant de les aigües de les cisternes. La calç morta s’utilitza per emblanquinar murs i parets de les construccions pageses.

Extret de Itinerari de Natura. Ses Marrades de Corona – costa de ses Balandres. Autors: M.C. Campo i C. Guerau d’Arellano.


APROFITAMENT DELS RECURSOS EXPLOTACIÓ FORESTAL

Forn de pega A aquests forns s’obtenia la pega o quitrà a partir de la reïna dels pins.

Primerament es seleccionaven els pins dels quals obtenir aquesta reïna, principalment els de troncs més gruixuts. A aquests se’ls tallava la branca principal vertical, el cimerol, tres o quatre anys abans de realitzar l’extracció de la reïna, amb la finalitat de que en aquest temps la major part de la reïna del pi es concentrés en la part restant del tronc, la part inferior.

Passat aquests anys es procedia a l’extracció de l’escorça en una part del tronc, mai en tota la superfície, fins arribar a la fusta, la qual s’extreia en trossos anomenats teies. Aquestes es deixaven al peu de l’arbre per a que anessin impregnant-se de la reïna que queia de la ferida produïda al tronc. Aquesta feina es realitzava a la primavera i tot l’estiu es deixaven les teies al peu de l’arbre. Finalitzada l’estació, les teies es duien al forn, el qual s’omplia verticalment fins a la boca i s’encenia. L’escalfament produït per la combustió de les teies superiors es propagava a les inferiors i determinava la destil·lació parcial de la reïna que es transformava en un producte negre: la pega o quitrà que es recollia a l’olla del forn.

La principal característica d’aquest producte era la seua capacitat d’impermeabilització, per la qual cosa s’emprava molt en la construcció de vaixells, així com per a impermeabilitzar soles d’espardenyes o recipients fets amb fibres vegetals.

Amb la reïna de ginebre (Juniperus oxycedrus) també es feia pega però aquesta era emprada com a medicina per guarir ferides.

Extret de Itinerari de Natura. Ses Marrades de Corona – costa de ses Balandres. Autors: M.C. Campo i C. Guerau d’Arellano.


ACTIVITAT: ELS ALIMENTS DE L’ILLA PROPOSTA És cada dia més evident el procés d’allunyament i desvinculació de la nostra societat respecte el nostre entorn. Bona part dels joves desconeixen l’origen o el procés de transformació de molts dels aliments de consum habitual. També es compren i consumeixen gran quantitat d’aliments importats d’altres països, menyspreant i ignorant els que es produeixen en el nostre entorn, junt amb tota una cultura d’usos, tradicions i costums.

Mitjançant el coneixement dels cultius de Formentera podrem reduir aquesta distancia i valorar la seua importància en la cultura popular de l’illa, a més de conèixer i analitzar l’estat actual de les activitats primàries illenques.

OBJECTIUS Aproximació als tipus de cultius existents a l’illa, així com als cicles i processos tant biològics com de producció que es desenvolupen. Establir les relacions de dependència que es donen entre producció d’aliments i entorn. Investigació de les festes, costums i tradicions de l’illa relacionades amb la producció d’aliments. Anàlisi de les actuacions que des de l’agricultura i la ramaderia afecten negativament a l’entorn.

A Formentera s’elaboren actualment vins d’una gran qualitat. Foto: Marià Marí


DESENVOLUPAMENT Inicialment s’haurà d’investigar quins productes es produeixen a l’illa. Per això, es poden realitzar sortides, entrevistes, visites a comerços.... Després, amb les dades obtingudes, es pot confeccionar una llista de tots els productes i així, entre tots, realitzar una posada en comú de la informació i elaborar les primeres hipòtesis sobre els tipus de cultius que es donen majoritàriament a l’illa i per què.

De cada producte podeu investigar el procés de creixement i obtenció, la producció, les necessitats i cures, el destí per a la venta.... Amb aquest seguiment en origen, elaboració i destí dels productes, es pot realitzar un calendari anual de seguiment on assenyalar sobre cada mes l’activitat corresponent. A més, en aquest calendari també es poden reflectir les tradicions i festes associades a cada moment del procés.

Per catalogar els cultius podeu fer un esquema on recollir dades com: nom (comú i científic), des de quan es cultiva, època de sembra, mesos de desenvolupament, època de recol·lecció, tipus de sòl que necessita, estratègies de producció, descripció de la planta adulta, problemes i plagues, usos i receptes, tradicions associades....

Quant a les estratègies per millorar la producció, podeu remarcar les que són agressives per al medi i estudiar per què: insecticides, fungicides, adobs... Podeu desenvolupar un interessant estudi sobre els efectes d’aquests sistemes i buscar les alternatives menys agressives per al medi.

També podeu buscar algun plat tradicional de l’illa que tengui com ingredient el cultiu estudiat i elaborar-lo. Igualment, en aquest aspecte, podeu treballar sobre la cultura popular i les tradicions al voltant d’aquest cultiu.

Amb aquesta activitat no heu d’oblidar que també es poden estudiar els productes de la ramaderia, com l’apreciat formatge de Formentera.

Formatge de Formentera. Foto: Marià Marí


ALTRES ACTIVITATS Arran de l’estudi de l’aprofitament alimentari de moltes plantes, per part de l’home, podeu desenvolupar un altre estudi sobre l’aprofitament medicinal d’aquestes. Existeixen multitud de receptes i usos de moltes plantes que es troben a Formentera, utilitzades des de molt antic, per a la curació de diferents nafres i malalties tant de persones com d’animals, els coneguts “remeis pagesos”.


ACTIVITAT: PER UN TURISME SOSTENIBLE PROPOSTA Cada vegada més, es parla de la necessitat d’arribar a un desenvolupament sostenible en tots els aspectes de les activitats econòmiques humanes. En el cas de Formentera, la principal activitat econòmica és, sens dubte, el turisme. Dins aquest sector també es parla d’un turisme sostenible i de buscar i oferir altres activitats i atractius que no siguin els ja coneguts “sol i platja”.

Mitjançant la recerca d’activitats i llocs d’interès relacionats amb els recursos ambientals, artístics i culturals de Formentera, podrem analitzar l’oferta turística actual, així com, conèixer un altre tipus d’oferta i conceptes en recursos turístics.

OBJECTIUS

Aprendre el significat de conceptes clau com: desenvolupament sostenible, turisme sostenible, turisme rural i agroturisme i patrimoni. Investigació i sensibilització sobre els recursos turístics de l’illa. Valorar les possibilitats del medi rural i natural com a importants atractius turístics i la necessitat de conservar-los. Dissenyar un mapa turístic i fitxer propi amb els llocs i activitats d’interès triats pel grup.

DESENVOLUPAMENT Per començar, l’educador/a haurà d’explicar els conceptes ja mencionats, és a dir, desenvolupament sostenible, turisme sostenible, turisme rural i agroturisme, així com patrimoni, tant cultural com natural.

Posteriorment, s’haurà de dividir el grup en quatre equips de feina i distribuir-los un mapa mut de l’illa on hauran d’assenyalar, segons el seu criteri, els diferents elements d’interès turístic.

Els quatre equips de feina hauran de treballar els següents àmbits: allotjaments, restaurants, llocs d’interès i activitats d’interès. Per elaborar l’inventari de cada àmbit, els alumnes hauran de realitzar un treball de camp en què poden seguir els següents passos:

Esbrinar les adreces de l’oferta turística existent (poden visitar l’oficina de turisme o l’ajuntament, o consultar publicacions especialitzades, guies, internet...).

Visitar els establiments o llocs trobats, fer fotos i demanar fulletons.

Omplir durant la visita una fitxa de cada un dels establiments o llocs d’interès.

Per realitzar aquesta feina, és recomanable que l’educador/a es posi en contacte prèviament amb els llocs i institucions d’interès per facilitar la recollida d’informació.

Restes del castellum romà de Can Blai. Foto: Marià Marí


Finalitzada la feina de camp i recollida de dades, mitjançant una posada en comú, cada grup explicarà als altres els resultats obtinguts durant la seua investigació. Amb aquesta nova informació es podran assenyalar més punts d’interès sobre el mapa mut.

Amb tota la informació disponible podreu:

Organitzar un fitxer complet.

Extreure algunes dades estadístiques com: nombre d’establiments, nombre de persones que treballen, capacitat...

Omplir el mapa mut de l’illa.

Inventar un símbol per a cada tipus d’establiment, activitat o lloc i situar-los sobre el mapa.

Debatre sobre el tipus d’oferta que hi ha a l’illa. Podreu analitzar si el que ofereix Formentera és adequat, millorable, insuficient, si és el que voldríem...., així com realitzar propostes per millorar-la o complementar-la i reflexionar sobre el tipus de turisme que visita l’illa.

Surf a es Copinyar. Foto: Marià Marí


Exemple de les dades que poden recollir les fitxes que podeu elaborar per a cada àmbit d’estudi:

1- Allotjaments: tipus, nom, categoria, adreça, telèfon, adreça en internet, nombre de places, preus, té molta ocupació?, és una construcció nova?, és un edifici antic restaurat?, quin ús tenia abans?, s’han respectat els antics materials de construcció que tenia?, utilitza energies alternatives?, separa els residus?, té sistemes d’estalvi d’aigua?, té alguna marca o segell de qualitat ambiental?, altres serveis, quantes persones treballen?, d’on vénen els clients?... i altres que pugueu afegir.

2- Restaurants i altres llocs on menjar: nom, adreça, telèfon, nombre de places, serveis que ofereix (esmorzar, dinar, sopar, tapes....), té alguna especialitat, quina?, quins “encants” té l’establiment?, està net?, els banys estan nets i són amplis?, té barreres arquitectòniques que impedeixin el pas a persones amb cadires de rodes?, com es podrien eliminar?, té l’establiment alguna marca o segell de qualitat ambiental?, quantes persones treballen?, qui són els principals clients?... i altres que pugueu afegir.

3- Llocs d’interès (cultural, natural, artesanal, paisatgístic): nom, adreça, telèfon, tipus d’activitat que es pot realitzar, està preparat per a rebre visitants, està ben senyalitzat?, és fàcil de trobar?, utilitza algun mitjà per donar-se a conèixer? (premsa, internet, fulletons...), descripció dels elements d’interès per al visitant, horari... dins aquest grup podríeu descriure llocs com miradors, zones recreatives, granges-escola, aules de natura, monuments, molins, sales d’exposició, cellers...

4- Activitats d’interès (cultural, natural, artesanal, paisatgístic): nom i tipus d’activitat, lloc on es realitza, telèfon, està ben senyalitzat el lloc on es desenvolupa l’activitat?, és fàcil de trobar?, utilitza algun mitjà per donar-se a conèixer? (premsa, internet, fulletons...), descripció dels elements d’interès, horari, altres aspectes destacats... dins aquest grup podríeu descriure activitats com camins organitzats, mercats, festes, fires, artesans, lloguer de bicicletes, rutes a cavall, esports de natura....

La bicicleta és ideal per a conèixer l’illa. Foto: Marià Marí


ALTRES ACTIVITATS Amb tota la informació recollida podeu també dissenyar un itinerari turístic, cultural i/o natural de l’illa. També podeu treballar més en profunditat sobre els conceptes de “sostenibilitat” i “petjada ecològica”.

El desenvolupament sostenible…

És un procés de canvi en el qual l’explotació dels recursos, la direcció de les inversions, l’orientaciódel desenvolupament tecnològic i els canvis institucionals estan dissenyats per atendre tant lesnecessitats socials i econòmiques del present com les del futur. El desenvolupament sostenible no significa posar límits al creixement econòmic, sinó tenir en compteles limitacions imposades per l’estat actual de la tecnologia, pels valors socials, per la disponibilitat derecursos i per la capacitat de la biosfera per absorbir els efectes de l’activitat humana.


PREMSA

Publicat a Diario de Ibiza el 7 de juliol de 2005


Publicat a Ultima Hora el 31 de juliol de 2006


Publicat a Diario de Ibiza el 18 d’agost de 2006

la poblaciÓ, paisatge humà activitats - gengob.org · si posam aigua en contacte amb la calç...

Documents