Dades estadístiques específiques dels centres d’educació infantil, primària i secundària de les Illes Balears de

titularitat pública i concertada

(desembre 2015)

2

ÍNDEX

1. La idoneïtat a l’educació obligatòria ......................................................................... 3

2. La promoció a l’educació primària ........................................................................... 4

3. La promoció a l’educació secundària obligatòria ....................................................... 6

4. La graduació al Batxillerat ........................................................................................ 9

5. La graduació als Cicles formatius de grau mitjà (CFGM).......................................... 11

6. La graduació als Cicles formatius de grau superior (CFGS) ...................................... 13

7. Abandonament prematur de l'educació-formació per comunitats autònomes (Indicador de l'estratègia europea ET 2020). .............................................................. 14

8. Resultats en les proves PISA 2012 ........................................................................... 16

Referències ................................................................................................................ 17

3

1. La idoneïtat a l’educació obligatòria La idoneïtat s’entén com el percentatge d’alumnat que progressa adequadament al llarg de l’escolaritat obligatòria de forma que realitza el curs que teòricament li correspon per edat. A partir de les dades del GestIB, la idoneïtat en cada nivell educatiu es calcula dividint el nombre d’alumnes matriculats a un nivell educatiu que tenen l’edat teòrica corresponent entre el nombre total d’alumnes del nivell educatiu, i multiplicat per 100.

Taula 1. Evolució del percentatge de idoneïtat a l’educació obligatòria

EP Edat 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016

1r 6 98,4 98,4 98,6 98,5 98,6 95

2n 7 91 92,2 91,6 92,6 92,1 92,4

3r 8 90,2 90,2 91,3 90,8 91,9 88,3

4t 9 84,4 85,5 85,8 86,4 85,9 87,6

5è 10 82,6 83,6 84,5 84,8 85,4 83

6è 11 77,6 78,2 79,3 80,2 80,8 81

ESO Edat 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015 2015-2016

1r 12 63,3 65,4 67,2 67,5 69 70,5

2n 13 60,3 60,8 63,4 65,5 65 66,4

3r 14 67,7 68,2 68,8 71,4 72,3 72,8

4t 15 67,8 68,1 70,4 69,7 72,6 72,2

A partir de les dades de la taula 1 es pot afirmar que: Fins a 2n d’ESO, la idoneïtat disminueix a mesura que s’incrementa l’edat de l’alumnat, mentre que a 3r i 4t d’ESO, augmenta. Les raons d’aquest augment a 3r i 4t d’ESO poden ser diverses (pèrdua d’alumnat de 15 anys o més del que s’ha incorporat a programes de formació professional bàsica, a ESPA, a programes específics, al món laboral o que ha abandonat els estudis...). Entre els cursos 2010-2011 i 2014-2015, per regla general s’ha produït un increment positiu de la idoneïtat en tots els nivells educatius. En el curs 2015-2016, s’ha seguit amb aquest increment positiu a l’educació primària, excepte a 1r, 3r i 5è d’EP, on s’ha produït una disminució d’entre 2,4 i 3,6 punts percentuals; com també a l’educació secundària obligatòria, excepte a 4t d’ESO, on només ha disminuït en 0,4 punts percentuals. La disminució que s’ha produït a l’educació primària pot ser deguda als canvis normatius referits als criteris de

4

promoció/repetició derivats de la implantació de la LOMCE en aquests nivells educatius durant el curs 2014-2015. A més, aquesta disminució es pot considerar significativa, ja que entre els cursos 2010-2011 i 2014-2015 les variacions entre un curs i el següent no han estat en cap cas superiors a 1,2 punts percentuals.

2. La promoció a l’educació primària A l’educació primària, com a etapa obligatòria, s’assoleix el cent per cent d’escolarització, excepció feta d’una reduïda desescolarització produïda per l’arribada de menors immigrants, la itinerància de grups no sedentaris i situacions familiars excepcionals. A més, es tracta d’una etapa en què tot l’alumnat la supera perquè no hi ha una exigència de titulació al seu termini.

Taula 2. Percentatge d’alumnat que promociona a l’etapa d’educació primària

curs 1r cicle 2n cicle 3r cicle

2010-2011 93 94 94

2011-2012 92 94 94

2012-2013 93 94 94

2013-2014 93 94 95

2014-2015 93 95 95

Les dades de la taula 2 posen de manifest una constant en les promocions dins l’etapa. El fet que els percentatges de promoció siguin lleugerament inferiors al primer cicle pot ser conseqüència, bàsicament, de la importància que té dins aquest cicle la iniciació als processos competencials bàsics lligats a l’aprenentatge de la lectura, l’escriptura i el càlcul. Les dades de promoció al segon i tercer cicle perden significat global, atès que inclouen alumnat que promociona amb àrees suspeses i aquell que promociona per imperatiu legal en haver exhaurit les oportunitats de repetició a l’etapa.

Els resultats de les àrees de coneixement del medi, llengua castellana, llengua catalana, llengua anglesa i matemàtiques es mostren a les taules següents.

Taula 3. Evolució percentual d’alumnat de 6è d’educació primària que ha superat les àrees

àrees 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015

Coneixement del medi 85,5 87,1 88 88 88,3

Llengua castellana 87,7 88,6 89,5 89,7 90,7

Llengua catalana 86 86,5 87,4 87,3 87,5

Llengua anglesa 83,3 85,1 85,6 85,7 87

Matemàtiques 82,5 84 83,6 85,2 85,2

5

Taula 4. Evolució percentual d’alumnat que finalitza l’educació primària amb àrees suspeses

Nombre d’àrees suspeses 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015

0 70 71 72 72 73

1 10 10 9 9 9

2 6 6 6 6 6

3 4 4 4 4 4

4 o més 10 9 9 8 8

Al llarg dels darrers cinc anys, el percentatge d’alumnat que finalitza l’educació primària sense cap àrea suspesa ha experimentat un lleuger augment (3 punts percentuals). Tot i això, el percentatge només és d’un 73% el darrer curs 2014-2015. Resulta destacable que un 12% d’alumnat promocioni amb tres o més àrees suspeses, la qual cosa representa, per a aquest alumnat, un inici de l’etapa d’educació secundària amb un cert grau de desajustament curricular. Gràfic 1. Percentatge d’alumnat que completa l’educació primària als 12 anys el curs 2012-2013

84,4 76,4 78,2 79,1 80,0 80,4 80,9 82,5 83,0 83,6 84,1 84,2 84,5 84,7 85,2 86,1 87,0 87,2 87,9

91,2

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

100%

Aquestes dades constaten la tendència dominant a situar els primers indicis del fracàs escolar al llarg de l’etapa d’educació primària, tot i que la visualització d’aquest fenomen s’acostuma a produir més endavant en dos moments crítics parcialment solapats, com són la transició de la infantesa a l’adolescència i la transició de l’etapa d’educació primària a la d’educació secundària obligatòria.

6

3. La promoció a l’educació secundària obligatòria A la taula 5 es mostra l’evolució dels percentatges d’alumnat que promociona als diferents cursos de l’etapa d’educació secundària obligatòria. S’observa que els percentatges són significativament més baixos que a l’educació primària. El percentatges de promoció més alts es donen al primer curs de l’etapa i es mantenen més o manco estables en els cursos posteriors. No obstant això, aquestes dades són difícils d’interpretar ja que s’ha de tenir present que en successius cursos l’alumnat disminueix a mesura que van passant d’un nivell al següent (veure taula 8) a causa de que molts d’alumnes amb 15 o més anys abandonen el trajecte educatiu ordinari, i que molts d’alumnes promocionen per imperatiu legal en haver exhaurit les oportunitats de repetició a l’etapa.

Taula 5. Percentatge d’alumnes que promocionen dins l’etapa d’educació secundària obligatòria

curs 1r 2n 3r 4t

2010-2011 84 81 82 79

2011-2012 85 81 81 79

2012-2013 84 81 82 79

2013-2014 85 83 83 82

2014-2015 86 83 84 83

A la taula següent s’observa una evolució positiva dels alumnes que superen les distintes assignatures, amb augments d’entre 2,5 i 3,5 punts percentuals des del curs 2010-2011 al curs 2014-2015. No obstant això, si ho comparam amb els resultats de la taula 3, s’observa una baixada d’entre 6,7 i 11,2 punts percentuals amb relació als resultats de les mateixes assignatures al finalitzar l’etapa d’educació primària.

Taula 6. Evolució percentual dels alumnes de 1r d’ESO que han superat les assignatures.

assignatures 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015

C. socials (geografia i història) 76,9 78,1 78,5 78,6 80,6

Ciències naturals 77,4 79,5 79,9 78,8 81

Llengua castellana 76,7 78,4 77,6 78,7 79,6

Llengua catalana 76 77,4 77,9 77,7 78,7

Llengua anglesa 74,2 77,4 75,8 76,7 77,6

Matemàtiques 71,6 71,7 72,9 72,8 74

7

A la taula següent s’observa una evolució positiva de l’alumnat amb cap assignatura suspesa. Concretament, en els cinc cursos analitzats, l’increment és de 5 punts. Aquesta variació percentual és aproximadament la mateixa que s’observa en la disminució del nombre d’alumnes que tenen 4 o més assignatures suspeses en el mateix període comparat.

Taula 7. Evolució percentual dels alumnes que finalitzen 2n d’ESO amb assignatures suspeses

nombre d’assignatures suspeses 2010-2011 2011-2012 2012-2013 2013-2014 2014-2015

0 51 52 53 53 56

1 10 10 10 10 10

2 8 8 8 8 8

3 4 3 3 3 3

4 o més 26 26 26 23 22

Amb relació als resultats de la taula 3 (6è d’EP), en finalitzar el curs 2014-2015, el percentatge d’alumnes de 2n d’ESO amb 3 o més assignatures suspeses (25%) duplica el del darrer curs d’educació primària (12%). Si consideram les dades de promoció de la taula 5, observam que el curs 2014-2015 un 83% d’alumnes de 2n d’ESO promocionen al 3r curs. Tot i això, només hi ha un 56% d’alumnes que promocionen sense cap assignatura pendent.

Taula 8. Evolució de la matrícula a l’Educació Secundària Obligatòria

curs 1r ESO 2n ESO 3r ESO 4t ESO

2010-2011 10980 10355 8947 7995

2011-2012 11069 10557 9309 8204

2012-2013 11274 10508 9433 8239

2013-2014 11341 10678 9462 8377

2014-2015 11351 10929 9803 8482

2015-2016 11471 10986 10014 8822

De les dades de la taula anterior és desprèn que al llarg dels darrers 6 anys el nombre d’alumnes matriculats a l’educació secundària obligatòria presenta un increment progressiu (3016 alumnes en total, la qual cosa representa un 7,3% d’augment en el conjunt dels 4 cursos de l’ESO). No obstant això, aquesta dada es contraposa amb la disminució del nombre d’alumnes en cursos successius a mesura que avancen de curs dins l’etapa. Si s’analitzen les dades que determinen els diferents escalonaments d’un mateix color,

8

s’observen aquestes disminucions que oscil·len entre un 21% i un 23,3% d’alumnes que inicien l’etapa d’educació secundària obligatòria i no la finalitzen seguint el procés formatiu establert amb caràcter general.

Taula 9. Dades dels alumnes que es graduen en acabar l’ESO1.

cursos matrícula a 4t d’ESO graduats percentatge

2010-2011 7995 6005 75,1

2011-2012 8204 6144 74,9

2012-2013 8239 6247 75,8

2013-2014 8377 6571 78,4

2014-2015 8482 6961 82

Les dades de la taula anterior indiquen una evolució positiva dels alumnes que obtenen la graduació en educació secundària obligatòria. S’ha de considerar que aquests percentatges són baixos atenent a que la matrícula dels alumnes de 4t d’ESO als centres subvencionats amb fons públics no representa la totalitat de la població en disponibilitat de poder obtenir la graduació en aquests centres. Pel que fa a les taxes brutes de graduació a l’ESO per comunitats autònomes que es mostren al gràfic següent, s’observa que només Ceuta, Melilla i la Comunitat Valenciana presenten taxes inferiors a les Illes Balears (65,5%), taxes significativament inferiors a la mitjana de l’estat (75,4%).

Gràfic 2. Taxa bruta de població que es gradua en acabar l’ESO, per comunitats autònomes (curs 2012-2013)

65,5

75,4

51,957,8

63,169,0 71,2 72,4 74,2 74,3 75,9 76,7 78,3 78,4 79,1 80,1 80,6 82,9 83,6 85,4

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Ille

s B

ale

ars

Esta

t

Ce

uta

Me

lilla

C. V

ale

ncia

na

La

Rio

ja

Ca

ste

lla

-la

Ma

nxa

R. d

e M

úrc

ia

Ca

nà

rie

s

An

da

lusia

Extr

em

ad

ura

Ara

gó

C. d

e M

ad

rid

Ca

ste

lla

i L

leó

Ga

lícia

Na

va

rra

Ca

talu

nya

Ca

ntà

bri

a

Astú

rie

s

Pa

ís B

asc

1 Alumnes matriculats a 4t d’ESO en els centres de les Illes Balears de titularitat pública i privada.

9

4. La graduació al Batxillerat Com s’aprecia al gràfic següent, des del curs 2007-2008, a les Illes Balears la taxa bruta de graduació a Batxillerat ha anat augmentat, tot i que el darrer curs del qual disposam de dades oficials sobre resultats acadèmics (2012-2013) ha disminuït un 0,9% respecte al curs anterior.

Gràfic 3. Evolució de la taxa bruta de població que gradua en batxillerat a les Illes Balears, per sexe (cursos 2003-2004 a 2012-2013)

26,8 26,8 27,4 25,9

27,6 27,1

31,1 32,0

35,8

33,2

41,1

36,6

41,0 39,2

36,9 39,3

42,3 46,6

47,9 46,4 33,8 31,6

34,0 32,4 32,1 33,0

36,5

39,1 41,6 39,7

0%

10%

20%

30%

40%

50%

2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013

al·lots al·lotes ambdós sexes

Per altra banda, en comparació amb la resta de comunitats autònomes (gràfic 4), a les Illes Balears, llevat de Ceuta, és on la taxa de graduació a batxillerat és més baixa (39,7%), amb molta diferència respecte a la mitjana de l’estat (53,4%).

Gràfic 4. Taxa bruta de població que gradua en batxillerat, per comunitats autònomes (curs 2012-2013)

39,7

53,4

38,8 41,6

48,4 48,5 49,9 50,1 51,3 51,7 51,9 52,4 53,2 55,4 58,2 58,3 59,5

62,0 64,3 69,3

0%

20%

40%

60%

80%

100%

Illes B

ale

ars

Esta

t

Ceuta

Melil

la

Caste

lla-la M

anxa

C. V

ale

ncia

na

Cata

lunya

And

alu

sia

R. d

e M

úrc

ia

La R

ioja

Canàries

Extr

em

ad

ura

Ara

gó

Cantà

bria

Caste

lla i L

leó

Navarr

a

Galíc

ia

C. d

e M

ad

rid

Astú

ries

País

Basc

10

En els dos gràfics següents, també s’observa que, deixant de banda les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla, és a les Illes Balears on major percentatge d’alumnat abandona2 els estudis de Batxillerat una vegada iniciats. Només un 59,7% (incloent els repetidors de cursos anteriors) titula en el darrer curs respecte als que començaren aquests estudis l’any immediatament anterior. Aquesta dada contrasta significativament respecte a la del conjunt de l’estat, un 68%.

Gràfic 5. Evolució del percentatge d’alumnat que titula a Batxillerat respecte del que comença a 1r de batx. el curs acadèmic anterior

(cursos 2008-09 a 2012-2013)

55,3

62,8 63,3 62,6 59,7

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013

Gràfic 6. Percentatge d’alumnat que titula a Batxillerat respecte del que comença a 1r de batx. el

curs acadèmic anterior, per comunitats autònomes (curs 2012-2013)

68,0

50,1

57,3 59,7 61,1 62,065,2 66,2 67,3 69,3 69,4 69,5 70,7 70,8 71,4 73,7 75,2 77,1

80,083,1

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

2 S’estima l’abandonament a Batxillerat i Cicles formatius com el percentatge d’alumnat que titula (incloent

repetidors de cursos anteriors) respecte a l’alumnat que es matricula en el primer curs de l’etapa el curs acadèmic

anterior.

11

5. La graduació als Cicles formatius de grau mitjà (CFGM) Pel que fa als CFGM, la taxa bruta de població que obté la titulació de tècnic ha experimentat una tendència ascendent, tot i que aquesta taxa és una de les més baixes de l’Estat, sols superada per les de la Comunitat Autònoma de Madrid, la Regió de Múrcia, Ceuta i Melilla (gràfic 7). Només un 18,6% de la població de 17 anys de les Illes obtingué la titulació en un CFGM front al 21,7% de la del conjunt de l’Estat (gràfic 8).

Gràfic 7. Evolució de la taxa bruta de població que gradua en CFGM a les Illes Balears, per sexe (cursos 2003-2004 a 2012-2013)

11,4 11,1 11,9

9,8

11,7

12,6 12,6

15,1 15,3

17,8

12,8 13,9

13,9 12,6 13,4

15,6 14,3

18,517,5

19,4 12,1 12,5 12,8

11,2 12,5

14,0 13,4

16,8 16,4

18,6

0%

5%

10%

15%

20%

25%

2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013

al·lots al·lotes

Gràfic 8. Taxa bruta de població que gradua en CFGM, per comunitats autònomes (curs 2012-2013)

18,6

21,7

13,7 15,5

17,4 18,5

20,1 20,2 20,4 20,8 20,9 21,1 22,4 23,2

24,6 24,9 25,0 26,7

30,2 30,5

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

Illes B

ale

ars

To

tal

Melil

la

C. d

e M

ad

rid

R. d

e M

úrc

ia

Ceuta

Extr

em

ad

ura

Caste

lla-la M

anxa

And

alu

sia

Ara

gó

Navarr

a

Canàries

Caste

lla i L

leó

La R

ioja

C. V

ale

ncia

na

Cata

lunya

País

Basc

Galíc

ia

Astú

ries

Cantà

bria

12

Si ens centram amb l’abandonament d’estudis en aquesta etapa educativa, s’observa que el curs 2012-2013, només un 50,6% (incloent els repetidors de cursos anteriors) titulen respecte als que iniciaren aquests estudis el curs immediatament anterior. Ara bé, aquest abandonament als CFGM és molt generalitzat a tot l’Estat i el percentatge d’alumnes que deixen els estudis una vegada iniciats a la nostra comunitat autònoma coincideix amb el del conjunt de l’estat.

Gràfic 9. Evolució del percentatge d’alumnat que titula als CFGM respecte del que comença a 1r de CFGM el curs acadèmic anterior

(cursos 2008-09 a 2012-2013)

48,5

43,5 45,046,5

50,6

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013

Gràfic 10. Percentatge d’alumnat que titula a CFGM respecte del que comença a 1r de CFGM el

curs acadèmic anterior, per comunitats autònomes (curs 2012-2013)

50,6

35,2

45,947,1 47,2 47,9 48,3 48,6 49,2 49,3 49,7 50,6 52,6 53,4 53,4

57,5 58,1 58,262,8

67,7

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

13

6. La graduació als Cicles formatius de grau superior (CFGS)

Als CFGS també s’experimenta una tendència ascendent en la taxa bruta de població que obté la titulació de tècnic superior en els darrers cursos escolars. Tot i així, aquesta taxa a Balears (12,6%) és la més baixa de l’estat (24%).

Gràfic 11. Evolució de la taxa bruta de població que gradua en CFGS a les Illes Balears, per sexe (cursos 2003-2004 a 2012-2013)

7,3

6,1 6,3 6,0 6,2

8,3

9,4

10,7

9,9

11,2

8,8 8,1

8,2 7,7

9,3 9,8

10,7

13,0 13,0 14,0

8,1 7,1 7,2

6,8 7,7

9,1 10,0

11,8 11,4

12,6

0%

5%

10%

15%

2003-2004 2004-2005 2005-2006 2006-2007 2007-2008 2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013

homes dones ambdós sexes

Gràfic 12. Taxa bruta de població que gradua en CFGS, per comunitats autònomes (curs 2012-2013)

12,6

24

15,217 18 18,4 18,9 19,5

21,6 21,8 22,7 23,2 23,6 24

28,3 28,5 28,8 29,533,0

39,4

0%

10%

20%

30%

40%

Ille

s B

ale

ars

To

tal

Ce

uta

Extr

em

ad

ura

Me

lilla

R. d

e M

úrc

ia

Ca

ste

lla

-la

Ma

nxa

An

da

lusia

Ca

nà

rie

s

Ara

gó

La

Rio

ja

C. d

e M

ad

rid

Ca

ste

lla

i L

leó

Na

va

rra

C. V

ale

ncia

na

Ca

talu

nya

Ca

ntà

bri

a

Ga

lícia

Astú

rie

s

Pa

ís B

asc

Pel que fa a l’abandonament d’estudis, aquest és molt inferior al que es produeix a Batxillerat i als CFGM. En aquests estudis es gradua un 74,4% de l’alumnat (incloent repetidors de cursos anteriors) dels que els inicien el curs immediatament anterior, front al 70,3% del conjunt de les comunitats autònomes. En aquest cas, l’abandonament d’estudis es inferior a la mitjana del conjunt de l’estat.

14

Gràfic 13. Evolució del percentatge d’alumnat que titula als CFGS respecte del que comença a 1r de CFGS el curs acadèmic anterior

(cursos 2008-2009 a 2012-2013)

69,668,7 65,2

69,974,4

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

2008-2009 2009-2010 2010-2011 2011-2012 2012-2013

Gràfic 14. Percentatge d’alumnat que titula a CFGS respecte del que comença a 1r de CFGS el curs acadèmic anterior, per comunitats autònomes (curs 2012-2013)

70,3

53,855,3

62,3 63,1 64,1 66,1 67,0 67,8 67,9 68,0 69,5 71,0 71,1 73,0 74,4 74,8 76,6 77,984,6

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

70%

80%

90%

15

7. Abandonament prematur de l'educació-formació per comunitats autònomes (Indicador de l'estratègia europea ET 2020).

Taula 10. Abandonament prematur de l'educació-formació per comunitats autònomes

comunitat autònoma 2011 2012 2013 2014

TOTAL 26,3 24,7 23,6 21,9

Andalusia 32,1 28,8 28,7 27,7

Aragó 22,8 20,4 18,9 18,4

Astúries 21,9 19,8 19,1 13,6

Illes Balears 29,7 28,9 29,8 32,1

Canàries 30,9 28 27,5 23,8

Cantàbria 21,4 14,2 12,1 9,7

Castella i Lleó 27,5 21,7 19,2 16,8

Castella-La Manxa 31,5 27,5 27,4 22,2

Cataluña 26,2 24,2 24,7 22,2

Comunitat Valenciana 26,7 25,9 21,7 23,4

Extremadura 30,1 32,6 29,2 22,9

Galícia 20,4 22,7 20,2 18,5

Madrid 19,5 21,5 19,7 18,3

Múrcia 30,3 26,9 26,3 24,1

Navarra 12 13 12,9 11,8

País Basc 13,8 12,4 9,9 9,4

La Rioja 30,6 24,3 21,7 21,1

Ceuta 38,9 38,5 33,5 29,5

Melilla 19,3 32,6 33,1 19,6

Gràfic 15. Abandonament prematur de l'educació-formació per comunitats

autònomes (any 2014)

21,9

9,4 9,711,8

13,616,8

18,3 18,4 18,5 19,621,1 22,2 22,2 22,9 23,4 23,8 24,1

27,729,5

32,1

0%

5%

10%

15%

20%

25%

30%

35%

On sortim més malparats és en l’indicador que recull l’abandonament prematur de

16

l’educació-formació a Balears. El percentatge de població de 18 a 24 anys que no ha completat l’ESO i no segueix cap tipus d’educació-formació a les Illes Balears és molt superior al que es dóna en totes les altres comunitats autònomes. L’any 2014 fou d’un 32,1% front al 21,9% del conjunt de l’estat.

8. Resultats en les proves PISA 2012

En la taula següent es presenten els resultats en puntuacions TRI en les proves PISA 2012.

Taula 11. Rendiment global dels alumnes en matemàtiques, lectura i ciències en les proves PISA 2012

Comprensió lectora

Competència matemàtica

Competència científica

Illes Balears 476 475 483

Espanya 488 484 496

mitjana UE 489 489 497

mitjana OCDE 496 494 501

Competència matemàtica

La puntuació de les Illes Balears (475) està per davall la mitjana d’Espanya però aquesta diferència no és estadísticament significativa. La puntuació d’Espanya (484) està per davall de la mitjana de l’OCDE (494) de forma estadísticament significativa i per davall de la mitjana de la UE (489), tot i que en aquest darrer cas la diferència no és estadísticament significativa. Comprensió lectora.

La puntuació de les Illes Balears (476) està per davall la mitjana d’Espanya (488) però aquesta diferència no és estadísticament significativa. La puntuació d’Espanya (488) està per davall de la mitjana de l’OCDE (496) de forma estadísticament significativa i per davall de la mitjana de la UE (489), tot i que la diferència no és estadísticament significativa. Competència científica.

La puntuació de les Illes Balears (483) està per davall la mitjana d’Espanya (496) però aquesta diferència no és estadísticament significativa. La puntuació d’Espanya (496) està per davall de la mitjana de l’OCDE (501) de forma estadísticament significativa i per davall de la mitjana de la UE (497), tot i que la diferència no és estadísticament significativa.

17

Referències: Per a l'elaboració de taules, gràfics i resultats s'ha recorregut a les següents fonts:

Taules: Aplicació SEDEIB integrada en el GESTIB.

Gràfics: Indicadors del Sistema Educatiu de les Illes Balears 2014, elaborats per l'IAQSE (pendents de publicació), amb dades obtingudes de la Estadística de las Enseñanzas no universitarias, elaborades per la Subdirección General de Estadística y Estudios del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte.

Resultats proves PISA 2012: Informe PISA 2012 Illes Balears, elaborat per l'IAQSE.

Dades sobre abandonament escolar prematur: obtingudes de la Estadística de

las Enseñanzas no universitarias, elaborades per la Subdirección General de Estadística y Estudios del Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, sobre la base de la Enquesta de la Població Activa. l’INE.