1

PEDRA

INDEX

1. ORIGEN DE LA PEDRA I CLASSIFICACIÓ

1.1. LES ROQUES

1.2. CLASSIFICACIÓ DE LES ROQUES

1.2.1. SEGONS ORIGEN

1.2.2. SEGONS COMPOSICIÓ

2. EXTRACCIÓ, MANIPULACIÓ I ACABATS

3. CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES DE LA PEDRA

4. FACTORS EXTERNS QUE AFECTEN A LA PEDRA

5. CARACTERÍSTIQUES MEDIAMBIENTALS DE LA PEDRA

6. PRODUCTES I USOS DE LA PEDRA

2

CICLE DE LES ROQUES:

- MAGMA

- ROQUES ÍGNIES

- METEORITZACIÓ, TRANSPORT I SEDIMENTACIÓ

- LITIFICACIÓ

- ROQUES SEDIMENTARIES

- METAMORFISME

- ROQUES METAMORFIQUES

- FUSIÓ

- Definició:

La roca es defineix com un material sòlid compost per un agregat cohesionat de proporcions no

definides de un o varis minerals.

- Com es formen les roques:

La terra es un sistema d’intercanvi d’energia entre el seus diferents components: atmosfera,

hidrosfera, biosfera i litosfera. Aquest intercanvi d’energia , dona lloc a diferents cicles, un

d’aquests cicles, es el cicle de les roques o litològic.

1.1 LES ROQUES

Les roques es poden classificar segons el seu origen o be, segons la composició mineral.

1. ORIGEN DE LA PEDRA I CLASSIFICACIÓ

1.2.1. CLASSIFICACIÓ SEGONS ORIGENEx:Granit

Ex:Basalt

Ex:Ofita

Plutòniques

Volcàniques

Hipoabissaliques

Roques ígnies

Roques sedimentaries

Dètriques

Origen orgànic

Químiques

Roques metamòrfiques

Roques foliades

(estructura laminar)

Roques no foliades

S

E

G

O

N

S

O

R

I

G

E

N

Ex:Guix

Ex:Argiles

Ex:Carbó

Ex:Pissarra

Ex:Marbre

1.2. CLASSIFICACIÓ DE LES ROQUES

3

Segons l’origen trobem tres tipus de roques:

-Les roques ígnies o magmàtiques:

- Són les roques que s'han format a partir del refredament d'un magma quan passen de l’escorça

terrestre al mantell superior.

Segons les condicions de refredament del magma es formen tres tipus de roques ígnies:

- Si el magma refreda a l'interior de l'escorça lentament es forma una roca plutònica.

- Si el magma refreda a l'exterior de l'escorça de forma sobtada es forma una roca volcànica

- Si el magma es refreda prop de la superfície es forma una roca hipoabissal.

-Les roques metamòrfiques:

- Són roques que procedeixen de la transformació física o química en estat sòlid de les roques

existents, sense que s'arribin a fondre. Aquestes transformacions es deuen a l'acció d'altes

temperatures i pressions, superiors a les de formació de les roques originals, i en alguns casos, també

a l'intercanvi químic amb fluids de diferent composició.

Hi ha dos tipus de metamorfisme:

-Metamorfisme de contacte: La roca originària entra en contacte amb una massa de magma i l'alta

temperatura del magma és el que transforma la roca. El grau de transformació depèn de la temperatura soferta.

-Metamorfisme regional: En formar-se una serralada, l'escorça és comprimida tant cap amunt com cap

avall. Les roques que s'enfonsen, resten sotmeses a la pressió causada per aquesta compressió i pel pes dels

materials que tenen al damunt, i a la vegada per la calor causada per la profunditat.

Per tant, classifiquem les roques metamòrfiques en dos grans grups:

-Les roques foliades: Roques amb una estructura laminar causada per esforços de compressió

importants en una sola direcció.

-Les roques no foliades: Generalment compostes d’un sol mineral.

-Les roques sedimentaries:

-Estan formades per materials d’origen extern, per l’acció de agent geològics que afecten a la

superfície terrestre. Per aquest motiu també s’anomenen exògenes. Qualsevol tipus de material

inert o viu pot transformar-se en sediment i acabar formant part d’aquest tipus de roques.

Roques sedimentaries detrítiques:

-Estan formades per fragments de roca arrossegats i depositats en un altre lloc units

per un ciment natural. En distingim tres tipus:

-Els conglomerats

-Les arenisques

-Les argiles

Roques sedimentaries químiques: En distingim cinc tipus:

-Roques carbonatades: són les compostes per calcita i la dolomita

-Roques silícies: Poden ser d’origen orgànic y d’origen químic.

-Roques fosfatades: Formades per fosfats

-Roques ferruginoses: Contenen òxids de ferro

-Roques salines o vaporitzades

Roques sedimentaries d’origen orgànic:

-Tenen un gran contingut de carboni barrejat amb hidrogen i per tant tenen un gran

poder calorífic. Es divideixen en:

-Carbons com: turba o lignit

-Petrolis com la parafina.

4

CLASSIFICACIÓ DE LES ROQUES SEGONS COMPOSICIÓ

Les roques estàn formades per un conjunt de minerals. El mineral que hi

predomina es coneix com a base. Tot i que hi ha una gran quantitat de minerals

hi ha alguns que són més importants, els més destacats són les bases de calç,

de sílice i d’alumina.

Roca amb base de calç

Roca amb base de

sílice

Roca amb base d’alumina

Ex: Marbre

Ex: Guix

Calcàries

Guixoses

Calç

Sílice Quars

Aluminia Pissarra

S

E

G

O

N

S

C

O

M

P

O

S

I

C

I

Ó

5

ROQUES AMB BASE DE CALÇ:

Són aquelles que es formen per dissolucions aquoses sobresaturades

en mars de poca profunditat, de les quals l’aigua s’ha evaporat.

1. Calcàries: La pedra calcària és una roca sedimentària amb un contingut superior al

50% de carbonat de calci.

Exemples:

1.1 Marbre de Carrara:

2. Guixoses: (algeps, ges o gessa) és un mineral format per sulfat de calci anhídrid i

aigua . Quan es troba en grans quantitats és considerat també una roca sedimentària.

És transparent o blanquinós, però a causa de les impureses també es pot presentar

amb altres tons.

Exemple:

1.2 Calissa:

ROQUES AMB BASE DE SÍLICE

Són roques molt resistents i dures, no produeixen efarvescència en ser atacats

pels àcids i no es descomposen amb la calor del foc. Serveixen per fer

llambordes, per a la fabricació del vidre i com a abrassius. Un exemple clar

seria el quarz.

Fotografia: Quarz

Tradicionalment les roques amb baix

contingut de sílice s’anomenaven

roques bàsiques i aquelles altres

amb un alt contingut de sílice,

s’anomenaven roques àcides.

Aquesta classificació segueix en ús

actualment, la qual es basa

exclusivament en el nivell de sílice

que conté la roca.

6

Exemples de roques amb base de Sílice:

- Pedrenal: pedra compacta de color groguenc, gris

o negre.

- Pedres arenisques: són conglomerats de sorra de

color groguenc o grisós; són de fàcil aplicació a la

construcció ja que són duraderes i de bona calitat.

- La pedra molar: està constituida per sorra, calç i

alúmina amb òxid de ferro.

- El granit: compost per quarz, feldespat i mica. S’ha

substituït casualment en edificis, pel marbre, ja que

és més durader.

- El pòrfid: és una pedra que té la mateixa

composició que el granit, però és més dura. S’utilitza

per pavimentar carrers i antigament per a la

construcció de monuments monolítics.

-El bassalt: és una pedra d’orígen igni (volcànic), és

molt pesada i tenaç, utilitzat en llambordes.

(També podem trobar altres variacions de roques,

com serien les formades per lava volcànica).

Pedra arenisca

Bassalt

Granit

Pòrfid

Para ver esta película, debedisponer de QuickTime™ y de

un descompresor .

Lava vacuolar (volcànica)

ROQUES AMB BASE ALUMINA:

Les roques amb base alumina més conegudes són les pissarres.

Composades d’alùmina, silici i óxid de ferro. És d'estructura laminar,

cosa que permet obtenir-ne lloses planes i primes de forma regular.

Per les seves propietats(resistència a canvis de temperatures, bastant

impermeable i resistència a la abrasió ) s’utilitza per fer paviments, tant

interiors com exteriors i cobertes.

7

2. EXTRACCIÓ, MANIPULACIÓ I ACABATS

1.1 Descobriment de jaciments i canteres

Els mètodes utilitzats pel descobriment de jaciments i canteres es a base de:

Mètodes elèctrics, fixant unes línees equipotencials al terra mitjançant detectors especials.

Instruments electromagnètics.

1.2 Extracció de les pedres

Una vegada aconseguim trobar el jaciment o la cantera hem de començar-la a explotar. Els dos tipus de

explotació es basen segons la seva profunditat. Així doncs, trobem:

Explotació a cel obert, canteres de poca profunditat.

Es comença netejant el terreny traient les pedres que siguin diferents a

les que volem extreure. A continuació es fa una subdivisió d’aquestes

per així poder transporta-les. Finalment es separen les pedres

mitjançant aquest mètodes: el de las “Rozas”, on s’introdueixen falques

de ferro a l’interior de les pedres i es pica mitjançant un martell, així

aconseguirem que es separin. El mètode de “Barrenos”, on primerament

es fan forats a la pedres i a posteriori s’introdueix a l’interior dinamita o

pólvora, per explotar-la i així poder-les separar. I el mètode amb fil de

diamant, que desprès de fer els forats es tallen els grans blocs amb fil

de diamant.

Explotació subterrània, canteres de molta profunditat.

Es realitzen unes galeries subterrànies, les quals són sostingudes

per pilars d’igual característiques que la pedra a extreure.

1.3 Tall de les pedres

Un cop extreta la pedra, tenim que donar-li forma tallant-la segons com ha de ser col·locada a l’obra.

Aquest procés consta de cinc operacions:

1. Divisió del bloc, es separa el bloc gran en blocs més petits.

2. Dimensions, s’agafen els blocs més petits i s’hi determinen les dimensions de cada una de les

cares.

3. Menor espessor, es redueix encara més el bloc petit per tal de tenir menys pes.

4. Forma aproximada, es tallen amb la forma aproximada que tindran a l’obra.

5. Labra, perfeccionarem el tall, per donar-li més qualitat i bellesa.

8

1.4 Acabats

Desprès de que cada tall hagi passat per les cinc operacions de tall, finalment se’ls hi dona un acabat

que serà el que tindrà finalment a l’obra. Així doncs, dins el mercat, podem trobar diferents pedres amb

els següents acabats:

Picat, acabat irregular amb diferents angles de profunditat.

Dentellat, acabat irregular amb diferents angles, que s’aconsegueixen variant l’acció del cisell.

Acanalat, acabat continuo i regular, que s’aconsegueix variant la direcció i la intensitat del cops.

Abuixardat, superfície plana amb granulat gruixut.

Mòlt, s’aconsegueixen superfícies rugoses, ja que la superfícies es frega amb granulat d’acer.

Serrat amb serra de diamants, superfícies fines.

Polit, superfícies absolutament fines.

Tractament amb làser, s’agafa de base una pedra polida o amolada i se li fan petites ones.

Estriat, superfície més fina o més rugosa segons el nombre d’estries i l’espai que deixem entre elles.

Flamejat, es calenta la superfície aconseguint un efecte que sembla una superfície dividida, a on es

distingeix l’estructura cristal·lina del material.

“Xorro de cova”, projecció d’acer o sorra a la superfície, aconseguint superfícies rugoses.

1.5 Impactes Mediambientals de l’extracció de pedra

L’extracció i processament de minerals comprenen una sèrie d’accions que produeixen significatius

impactes mediambientals, que perduren en el temps degut a l’extracció, transport i processament de les

pedres i materials de construcció. Alguns dels impactes més representatius són:

Alteració i contaminació del sòl superficial, degut al moviment de terres i enderrocs.

Degradació de la qualitat de l’aire i soroll degut al trànsit de vehicles.

Modificació de l’hàbitat de la fauna i la vegetació.

Interrupció dels aqüífers d’aigua freàtica i superficial

Obstacles visuals i cromàtics del paisatge.

Malalties com la “silicosis” degut a la pols del silici, o bé, càncer de pulmó debut al granit que emet

grans nivells de radó.

9

1.6 Esquema representatiu

•Manejabilitat: Oposició que ofereix en el moment de donar-li forma.

•Porositat i absorció: La porositat depen de la component mineral, temps de refredament i forma

estructural.

( Roca molt porosa ) ( Roca poc porosa )

•Capil·laritat: : Propietat física que te l’aigua per fluir pels canals i forats que tenen les roques.

3. CARACTERÍSTIQUES FÍSIQUES DE LA PEDRA

10

•Permeabilitat: És la capacitat d’un material per a que un fluid l’atravessi sense alterar la

seva estructura interna.

•Apariència: Allò que es percep pel sentit de la vista.

Segons la seva apariència varia la seva funcionalitat.

(Freqüentment utilitzat per els treballs de façana ,pedra vista, ha de tenir una textura

adequada i compacta.)

Antoni Gaudí (la pedrera 1906-1910)

·Pes: Depen de la porositat i densitat. Per l’estabilitat d’una estructura es necessiten pedres més denses

(major pes), en canvi per la construcció de cúpules o arcs es necessiten de menys denses (menys

pesants).

·Duresa: resistència a ser rallat que ofereix la superfície llisa d’un mineral.

Propietat utilitzada majoritàriament per terres, paviment, etc.

·Tenacitat: Habilitat per absorbir energia durant la deformació plàstica, és la capacitat per suportar

esforços ocasionals, sense que es produeixin fractures.

La tenacitat s’ha de tenir en compte en taulades on els materials han de suportar

grans esforços, o en edificis on puguin haver vibracions externes que afectin a la seva estructura.

·Densitat: És la relació entre el pes i el volum de un material. Com més pes tingui un material i menys

volum ocupi, més densa és.

La densitat s’ha de tenir en compte alhora de fer cobertes ja que com més dens sigui el material més esforç haurà de suportar la base.

11

·Resistència: La pedra es caracteritza per ser forta i duradora a l’acció de desintegració de manera natural. Algunes d’aquestes afectacions s’expliquen de manera més extensa a la part Factors externs que afecten a les pedres en aquest mateix document. Tipus de Resistència:-Resistència a la Pluja: La pluja provoca l'erosió i la descomposició així com l’oxidació i hidratació dels minerals

presents en la pedra.

-Resistència a la compressió: Les pedres es caracteritzen per a tenir una molt bona resistència a la compressió. Aquesta resistència és la capacitat de suportar esforços de compressió.

-Resistència al Gel: l'aigua interna de les pedres es congela i a l'expandir-se produeix esquerdes.-Resistència al canvi de temperatures: s'accentua més la deterioració en pedres formades per diversos materials.-Resistència mútua: És quan es produeix una descomposició entre dues pedres que estan en contacte.

-Resistència a la tracció: És la qualitat física de resistir a una força rectilínia de mateixa direcció però amb diferent sentit aplicada a cada un dels extrems del material.La pedra no es gens apropiada per treballar a tracció.

-Resistència a la abrasió: Propietat que permet a un material resistir i mantindre la seva forma original al ser fregat amb un altre objecte; qualitat mol important en materials de pavimentació i revestiment. -Resistència al vent, als vegetals, agents químics, etc.

12

TAULA CARACTERISTIQUES FÍSIQUES DE LA PEDRA

Informació extreta de la revista Tectonica Nº27 Piedra, pagina 5.En aquesta taula observen les principals característiques des de el punt de vista físic d'un important numero de pedres classificades segons el seu origen.Per consultar més informació i altres taules sobre les característiques físiques de la pedra consultar bibliografia.

4. FACTORS EXTERNS QUE AFECTEN A LES PEDRES

1. EROSIÓ I ELS SEUS TIPUS

1.1. NATURAL I PROGRESSIVA

1.2. ACCELERADA

1.3. KÀRSTICA

1.4. MARINA

1.5. A CAUSA DE L’AIGUA

1.6. EÒLICA

1.7. GLACIAR

1.8. DESERTIFICACIÓ

2. DEGRADACIÓ PER L’ACCIÓ D’AGENTS BIÒTICS

3. METEORITZACIÓ QUÍMICA

3.1. DISSOLUCIÓ (CORROSIÓ)

3.2. ALTERACIÓ

3.2.1. HIDRATACIÓ

3.2.2. HIDRÒLISI

3.2.3. OXIDACIÓ

3.2.4. CARBONATACIÓ

3.2.5. PLUJA ÀCIDA

Afecten a la construcció

Afecten al seu estat natural

Afecten a la construcció i en el seu estat

natural

13

1. EROSIÓ I ELS SEUS TIPUS

És el procés de substracció o desgast de la roca del sól intacte (roca mare) , per l’acció de

processos geològics exògens com les corrents superficials d’aigua o gel glacial, el vent o

l’acció dels éssers vius. L’erosió es refereix al transport de grans i no a la disgregació de les

roques, per tant, és distinta a la meteorització.

1.1. NATURAL Y PROGRESSIVA (O GEOLÒGICA)

1.2. ACCELERADA

Es aquella la qual es dessarrolla ràpidament i els seus efectes es veuen en un curt periode

de temps. Aquest tipus d´erosió es deguda principalment a l´home

1.3. EROSIÓ KÀRSTICA

Aquest tipus d´erosió es dòna quan l´aigua s’interna a l´interior del sòl i dissol les roques i

grans de terra interns. Es sol presentar als rius subterranisi ulls d´aigua.

Són la formació d´acantilats amb el pas del temps a causa de la força de les ones .Les

ones, les marees i els corrents son els que modelen les costes del mar i els donen forma.

1.4. EROSIÓ MARINA

1.5. EROSIÓ A CAUSA DE L´ AIGUA

Es produeix pels corrents d´aigua i pels rius. En

aquests llocs l’erosió es més visible. El corrent

s´enduu roques i fa que el riu s´enfonsi formant

unes parets verticals anomenades barrancs.

1.6. EROSIÓ EÒLICA

Es presenta quan el vent transporta partícules diminutes que xoquen contra les roques i

aquestes es divideixen en partícules mes petites que tornen a xocar amb altres roques. Un

exemple clar d´aquest tipus d´erosió són els desserts.

1.7. EROSIÓ GLACIAR

1.8. DESERTIFICACIÓ

Pèrdida de la vegetació del sòl i com a conseqüènncia es formen desserts llisos de roca.

14

3. METEORITZACIÓ QUÍMICA

• Consisteix en la descomposició o ruptura de les roques a partir de reaccions químiques

que eliminen els agents que cementen la roca i afecten als enllaços químics del mineral. Es

poden formar nous material mes petits (argiles, arenes, etc.) La seva acció és notable amb la

formació del relleu de roques massives, càrstiques, metamòrfiques i volcàniques. Compren dos

processos la dissolució i l'alteració.

A aquest tipus d´acció intervenen factors com el la

temperatura, l´aigua, els compostos biològics i les

reaccions químiques de l´aigua en les roques.

Aquesta classe d´erosió depen del clima el qual

modifica i destrueix les roques. A vegades es pot

arribar a un procés de meteorització.

2. DEGRADACIÓ PELS AGENTS BIÒTICS

Meteorització de roques.

3.2. ALTERACIÓ

És un procés químic que consisteix en la transformació total o

parcial de las molècules en ions gracies a un agent dissolvent,

al nostre cas l’aigua i l’aire. Aquest procés implica una

transformació en la composició química del material dissolt, pel

que trobarem minerals de neoformació. Els productes resultants

tenen calibres molt petits. Les alterites a les que predominen

les pissarres són més argiloses i a les que predominen les

arenisques i els granits més arenoses.

Roca d’argila alterada

Pedres de riu producte de la dissolució.

Durant aquest procés els minerals es dissolen amb l’aigua

i són arrossegats per ella. Al dissoldre's, la roca

desapareix poc a poc i acaba desapareguent. Aquest

procés no implica transformació química de la roca.

Residus de dissolució, com l’arena i la argila de

descalcificació: terra rossa o argiles amb sílex

3.1. DISSOLUCIÓ (CORROSIÓ)

15

3.2.1. HIDRATACIÓ

Afecta a les roques pels minerals amb compostos

que reaccionen amb l’aigua fixant les seves

molècules. Afecta a roques amb un metamorfisme

dèbil (esquistos, pissarres) compostes per silicats

alumínics que al hidratar-se es transformen en

argiles, mes sensibles als agents erosius. També

afecta a algunes evaporites, como la anhidrita que

es transforma en guix. L' hidratació és mes eficaç

quan major és l' humitat y la temperatura, y

l'existència d’una cobertura vegetal.

3.2.2. HIDRÒLISI

Comporta la formació del relleu de les roques metamòrfiques, com a conseqüència es

formen minerals argilosos i residus metàl·lics arenosos. Ens torbem amb tres graus

d'alteració hidrolítica.

•Quan s'absorbeix aigua i el material augmenta de volum.

•Quan es forma un material argilós i pert molt la capacitat d’absorció de l'aigua.

•Quan es concentren els materials residuals en forma d'hidròxids d'alumini i de ferro, el

quals poden formar cuirasses molt resistents.

3.2.3. OXIDACIÓ

L’oxigen present a l'Atmosfera es dissol a

l’aigua. Quan aquesta cau sobre les roques

formades per minerals amb elements metàl·lics

(fèrrics, carbonatats, sulfurs, etc.), s’oxiden.

Els elements oxidats es separen fàcilment de

la roca y aquesta es destrueix.Roca de ferro

El diòxid de carbono (CO2) junt amb l’aigua,

destrueix una de las roques més dures, la

roca caliza.

3.2.4. CARBONATACIÓ

Roques en procés de

carbonatació

La pluja àcida destrueix la roca calcària en reaccionar els ions positius de la pluja àcida amb el

carbonat de calci (insoluble a l’aigua) convertint-se en ions de calci i bicarbonat solubles a l’aigua

CaCO3 + H2O + H+ --> Ca2+ + HCO3-

Molts monuments i edificia han estat fets amb pedra calcària al llarg dels temps, i aquest és un

problema a tenir molt en compte.

3.2.5. PLUJA ÀCIDA

16

5.CARACTERÍSTIQUES MEDIAMBIENTALS DE LA PEDRA

Positius

• Gran durabilitat

• Gran quantitat de dipòsits existents

• Possibilitat de reciclatge

• Gran inèrcia tèrmica

Negatius

• Procés d’extracció perjudicial per el medi

ambient

•Material molt pesant (produeix moltes

emissions en el seu transport i augmenta

notablement l’ús de material en la construcció.)

•Matèria no renovable

*En l’apartat d’Extracció, manipulació i acabats d’aquests apunts ja s’analitzaven les afectacions

mediambientals d’aquest procés, aquí s’analitzarà d’una forma grobal l’ús de la pedra natural,

detallant quins són els indicadors a tenir en compte.

EINES PER A LA SELECCIÓ DE MATERIALS AMB CRITERIS MEDIAMBIENTALS

*malgrat que s’ha dut a terme un procés exhaustiu de recerca de dades concretes dels diferents

indicadors sobre pedra natural que a continuació es defineixen, no hem trobat molta documentació,

i la poca que s’ha trobat és molt variable i depèn de factors com el rendiment d’una pedrera, la

distancia entre el lloc d’extracció i el lloc d’utilització en la construcció, etc. Aquesta manca de dades

malgrat tot ja suposa una informació significativa.

Anàlisis del Cicle de Vida ACV

El cicle de vida d’un producte, estudia tota la seva “historia” des de el seu origen com a

matèria prima fins al seu final com a residu. Es te en compte totes les etapes

intermitges, la seva manufacturació, l’embalatge, el transport, la posta en obra, el seu

us, el manteniment i el desmuntatge o l’enderroc.

17

Aspectes a tenir en compte del ACV de la pedra natural

ORIGEN:

Possibilitat d’utilitzar materials reciclats.

EXTRACCIÓ:

Els impactes paisatgístics i la variació de la morfologia del terreny.

L'impacte sobre les masses d'aigües continentals i marines i els ecosistemes aquàtics

L'impacte sobre els sòls i la flora i la fauna associada a ells.

L'impacte sobre l'atmosfera (emissió de gasos contaminants, partícules de pols)

L'impacte per la contaminació ambiental amb diferents formes denegría (soroll, radiacions, calor, etc.).

TRANPORT:

Utilització de matèries locals.

POSTA EN OBRA:

Ús racional del material

Eficiència en l'ús

DESMUNTAGE:

Estudiar i facilitar el seu desmuntatge i posterior reutilització o reciclatge.

Motxilla ecològica

La motxilla ecològica avalua totes les matèries primeres necessàries per a la

fabricació d'una determinada quantitat de material o producte.

Un telèfon mòbil de 150g de pes pot arribar a una motxilla ecològica de 75kg i un

ordinador de 6kg a una altra de 1500kg.

Alumini 1:6, Acer 1:15, Coure 1:420, Or 1:350.000

Energia continguda

Es la energia utilitzada en la fabricació d’un material, no te en compte ni el

transport ni els residus contaminants.

18

Normativa mediambiental existent sobre pedra natura

NORMES ISO:

ISO 14040 Gestión ambiental - Evaluación del ciclo de vida - Marco de referencia

ISO 14041. Gestión ambiental - Análisis del ciclo de vida. Definición de la finalidad y el campo y

análisis de inventarios.

ISO 14042 Gestión ambiental - Análisis del ciclo de vida. Evaluación del impacto del ciclo de vida.

ISO 14043 Gestión ambiental - Análisis del ciclo de vida. Interpretación del ciclo de vida.

SEGELLS DE QUALITAT AMBIENTAL:

TIPUS I

•Verificades per tercera part

•Un únic logotip

•Multicriteri

•Aptitud per a l’ús

TIPUS II

•Autodeclaracions

•Monocriteri

TIPUS III

•Dades d’un inventari de Cicle de

Vida

•Informació entre empreses

Taules d’informació ambiental de productes petris

Colegio Territorial de Arquitetos de Valencia CTAV

http://www.ctav.es/icaro/materiales/

Base de dades sobre materials de la construcció valorant diferents aspectes ambientals.

Institut de Tecnologia de la Construcció de Catalunya ITEC

http://www.itec.es/noubedec.e/bedec.aspx

El banc BEDEC conté informació sobre 375.000 elements de construcció aportant, entre d’altres

informació ambiental dels productes, residus d’obra, d’embalatges, cost energètic i emissions de CO2

19

1.ESTRUCTURES COMPRIMIDES AL LLARG DE LA HISTORIA

MURS, ARCS, VOLTES, BOVEDES

2.PRODUCTES CONTEMPORANIS

2.1. PAVIMENTS

2.1.1. EXTERIOR

2.1.2. INTERIOR

2.2. REVESTIMENTS

2.2.1. EXTERIOR

2.2.1.1. FAÇANES VENTILADES

2.2.1.2. FAÇANES NO VENTILADES

2.2.2. INTERIOR

2.3. COBERTES

2.3.1. VENTILADES

2.3.2. NO VENTILADES

2.4. ALTRES USOS

2.4.1. MARBRE RECICLAT

2.4.2. GAVIONS

2.4.3. FAÇANES “DE COSTEROS”

2.5. EXEMPLES

6. PRODUCTES I USOS DE LA PEDRA

Segons la formació:

Murs de pedra seca:

Són aquells murs fets amb pedra natural sense cap

altre material que no sigui la mateixa pedra, es tallen

pedres amb la forma ideal per a ser col·locades una

rere l’altre de forma intercalada per tal de que resisteixin

més, i al final s’omplen els espais buits amb pedres més

petites.

Aquests murs són mol econòmics però no tenen una

resistència estructural mol alta. Serveix bàsicament per

fer antics murs de contenció en els camps. Va ser una

tècnica mol usada fa uns quants anys.

Murs de pedra humida:

Són murs de pedra que porten un altre material per tal

de millorar la unió. Normalment es fa servir morter de

ciment per tal de fixar les pedres i guanyar resistència.

Es fa servir molt en revestiments i en murs de contenció

de terres.

TIPUS DE MURS

20

Segons l’ús:

Murs caputxins:

Aquest tipus de mur estan format per dos files de murs verticals

entrellaçats per tal de ampliar la seva resistència.

Murs de carga:

La seva funció principal es de cargar i suportar esforços de

compressió, la condició principal que han de reunir aquests murs

es que la seva espessor ha de estar en relació amb el pes que ha

de suportar.

Murs de contenció:

Els murs de contenció s’ utilitzen per a frenar masses de terra o

d’altres materials quan les condicions no permeten que aquestes

masses assumeixin las seves pendents naturals. ( son aquells el

pes dels quals contrarresta el pes del terreny)

Murs divisoris:

Son aquells que al separar els espais no suporten les cargues

estructurals i son generalment lleugers. La seva funció principal

es separar, aïllar i les seves peculiaritats poden ser acústiques,

aïllants, tèrmiques o impermeables.

2.1. PAVIMENTS

La pedra és un paviment que posseeix totes les propietats exigibles per al revestiment

de terres: resistent al desgast, de fàcil neteja i manteniment, i molt durader.

Existeixen diferents classes de pedres naturals empleades per realitzar paviments.

Per exemple, el marbre, el granit, la pissarra, laja, pòrfir o adoquí i d’altres pedres

naturals i pulides

Pavimento de arenisca i fila de adoquines

Pel que fa a l’aplicació d’aquesta pedra

en paviments, primer es procedeeix a

extendre una capa de morter de nivelació.

A continuació s’encola totalment la pedra,

sobre la cara on es recolzarà amb el

morter cola.

A vegades es colocan creuetes per

mantenir las juntes, per finalitzar la

pavimentació omplenarem les juntes amb

un morter de rejuntat.

Per acabar es neteja tot el paviment.

2. PRODUCTES CONTEMPORANIS

21

2.1.1. EXTERIOR

Al mercat trobem molts paviments de pedra per exterior. Els més utilitzats són els

adoquins de diverses clases, ja siguin quadrats o rectangulars, amb mides que

oscil·len entre 10 i 30 cm.

També s’utilitzen altres tipos de pedra com el marbre, el granit, etc. Al mercat el

trobem normalment en lloses quadrades i de diverses mides.

Adoquín Rosaján (pavimento urbano)

Medidas: 20x10 cm.

Paviment de “cuarcita de Segovia”,

bastant utilitzat com a paviment

d’exteriors.

2.1.2. INTERIOR

Pel que fa als paviments interiors, el més utilitzat és el marbre, tot i que també

s’utilitzen d’altres pedres.

Paviment amb diferents clases de marbre

22

2.2. REVESTIMENTS

2.2.1. EXTERIOR

A l'antiguitat la construcció amb pedra obligava a una organització formal concreta (arcs, columnes,

murs...) degut al seu treball a compressió.

A partir del s. XIX apareix la tendència a desmaterialitzar l’arquitectura (reduir la massa) a causa del

desenvolupament de les estructures de formigó armat i l’evolució de la siderúrgia, que aportava

noves estructures amb perfils metàl·lics, formats per pilars i biguetes.

Tot això, provocava que la pedra en motiu del avenços tecnològics en altres materials deixés

d’utilitzar-se com a estructura portant en la gran majoria de casos. Deixant pas a edificis construïts

amb acer, vidre i formigó, en molts aspectes deixant la pedra com a revestiment oblidant la seva

antiga funció portant.

Aquets canvis obliguen, actualment a la pedra, a evolucionar si vol tenir alguna funció en

l’arquitectura present.

Les plaques fines que s’utilitzen en façanes ventilades, cada dia més evolucionades a nivell tècnic,

i els aplacats, són ara les competències de la pedra en l'àmbit constructiu essent l’element que

defineix l'estètica i la imatge exterior de l’edifici.

Daewo Tower Varsovia (Polonia)

1997

Exemple contemporani de l’us de la pedra, en forma de façana ventilada.

En aquest cas la pedra aporta una imatge exterior determinada a la construcció.

2.2.1.1. FAÇANES DE PEDRA NO VENTILADES

APLACAT (revestiment) no te funció estrucural.

Aplacat (tradició constructiva Grecoromana),

reapareix al s. XX.

Es tracta de paraments exteriors de pedra amb

poc gruix.

Es necessari per tractar-se d’un revestiment

exterior, preveure juntes que absorbeixin la

dilatació tèrmica.També necessitarem un

sistema de suport que traslladi el pes del propi

aplacat a la resta de l’estructura.Exemple d’aplacat amb la funció única

de revestiment.

·APLACAT TRABAT O ENCADENAT (portant) té

funció estructural.

Molt utilitzada des del s. XIX, prové de l’intent de fer

murs de pedra de moderat gruix autoportants.

Es tracta de murs híbrids de maó amb una fulla

exterior autoportant, que es traba o encadena.

Aquest

mètode requereix d’anclatges a causa de l’utilització

d’una pedra amb més gruix.

23

2.2.1.2. FAÇANES VENTILADES

FAÇANES VENTILADES (revestiment) no te funció estructural.

En l’actualitat és un del usos més importants que assumeix la pedra com a material.

La façana ventilada esta composta per diversos elements (fulla exterior prima, cambra

ventilada, capa aïllament i una fulla interior que es subjecta al mur portant ), cadascun

d’ells amb una funció concreta i necessària en el sistema.

En aquest sistema de revestiment de façanes la pedra manté tot el seu valor com a

imatge exterior de l’edifici. Però s’aconsegueix que la pedra redueixi el seu gruix, en

forma de plaques primes i amb un elaborat sistema de unió al mur portant.

Es permet l’evacuació de l’aigua per les juntes a través de la cambra d’aire, i a la

vegada també es permet la dilatació y contracció gracies al sistema d’ancoratge.

El sistema que permet que les làmines de pedra es mantinguin subjectades al mur

(separades per una cambra d’aire) esta format per: fixacions de la pedra a l’ancoratge,

l’ancoratge en sí i la fixació d’aquest a l’element de suport.

Torre Triana, Sevilla, 1993, Francisco Javier Saez de Oiza

2.3 .COBERTES

- amb FUNCIÓ ESTRUCTRAL

Des de fa molts segles, cúpules i voltes de pedra han recobert nombrosos edificis. I ho han fet

satisfactòriament. Moltes catedrals europees, presenten cobertes de pedra, per exemple, la

catedral de Milà.

- com a REVESTIMENT DE COBERTA

En aquest cas despareix la funció estructural de la pedra a la coberta i actua unicament com a

revestiment.El problema més important que comporta l ús de la pedra a cobertes, és la baixa absorció que

presenta aquest material. Aquesta problematica es contraresta projectant cobertes amb pendent

o desnivell i amb una bona impermeabilització.

Una de les solucions per les cobertes amb pedra són les denominades cobertes flotants on les

plaques, queden sobreelevades. D’aquesta manera, es permet a l’aigua un ràpid drenatge per les

juntes i a l’existir una cambra ventilada, l’assecat és ràpid.

D’altra banda, trobem cobertes sense cambra ventilada, formada per làmines amb un gruix de 2

a 3 cm directament suportada sobre el morter afegint-hi una làmina d’impermebilització deixant

les corresponents juntes de dilatació.

Centre d’Arts, arquitecte Paulo

David. (Portugal).

Exemple de coberta

transitable

contemporània

construïda amb pedra.

Hotel Biescas, arquitecte Juan la

Cruz,Biescas (Espanya)

Exemple de coberta de

pissarra negra al pirineu

aragonès.

24

A més a més dels usos convencionals de la pedra, com pot ser la pavimentació, els

revestiments, etc. També hem trobat altres usos de la pedra, com pot ser, per

exemple, sostres ventilats, paviments tècnics.

Tot i que no deixen de ser revestiments, hem cregut opurtú ficarlos en un apartat

separat

Cel ras ventilat. Empresa: pinaresca

2.4. ALTRES USOS

Paviment tècnic. Empresa: pinaresca

En aquest cas s’utilitzen uns pilots

per recolzar els blocs de pedra.

25

2.4.1. MARBRE RECICLAT

• El marbre és un material amb característiques idònies per a certes àrees de la construció

gracies a les seves característiques com a material:

-Durabilitat

-Duresa

-Tonalitats

-Fàcil adaptació

-Absorció tèrmica

Però amb els següents inconvenients:

-Difícil extracció

-Preu elevats

-Gran desgast energètic en la seva extracció

• Es per aquest motiu que hem trobat una possible solució, que ens ha semblat molt interessant,

per tal d’obtenir un marbre més sostenible: El Marbre reciclat

Dintre d’aquest apartat també hem introduït altres possibilitats que ofereix el mercat per

aprofitar materials petris de rebuig de les pedreres o per reutilitzar pedra:

• El Marbre reciclat està compost en un 75% de materials reciclats:

-Marbre de rebuig de l’extracció en pedreres

-Porcellana

-Vidre

-Restes de vidres i cendres

• També es important mencionar que aquest material reciclat compleix amb tots els

estàndards de sostenibilitat espanyols

• Aquest marbre reciclat es pot utilitzar, per exemple, en taulells de cuina, lavabos i banys;

terres i paviments; revestimens de parets i d’altres aplicacions de tipus públic i privat

Linia de marbre reciclat de

l’empresa nord-americana

nurazzo. Conta amb un 70% de

material reciclat i una resina

d’epoxy blanca.

26

Torre “Aqua” – Chicago (2006) – estiu 2009,

Jeanne

(Façana de granit, per simular les ondulacions

de l’aigua)

Therme Vals, Vals - Swich (1996). Arquitectura, Peter

Zumthor.

Granada bussiness confederation, Granada - Sp (2006)

Arquitectura, Alejandro Muñoz Miranda

5. EXEMPLES

“Louis Vuitton” store in Tumon Bay, Guam - United States (2006). Arquitectura, Barthélémy & Griño

architectes

Mills museum “Molí d’en Garleta”, Palma de Mallorca - Sp (2002).

Arquitectura, Ricardo Flores & Eva Prats.

27

TERRA

INTRODUCCIÓ

La terra és un material assajat i utilitzat durant milers d'anys que, combinat amb altres

tècniques constructives modernes, pot aportar solucions ecològiques interessants. La

construcció amb terra té des de fa alguns anys cert ressorgiment en alguns països,

tant pel creixent interès en la construcció ecològica, respectuosa amb els recursos

naturals, com pel descontentament amb alguns resultats dels sistemes constructius

convencionals. No obstant això aquest tipus de construcció segueix sent minoritària

dintre del sector, a causa de la seva escassa aplicació a nivell industrial i el seu major

cost.

28

ADOBE

L’Adobe és un material de construcció natural fet de sorra, argila i aigua amb alguna classe

de material fibrós o orgànic (pals, palla, fems) que s’asseca a l’ombra i es construeix

fent un petit encofrat de fusta. Les estructures d’Adobe són extremadament duradores i

suporta alguns dels edificis existents més vells del planeta.

Composició: La mescla és aproximadament de: sorra (50%), argila (35%) i palla (15%)

Murs d’Adobe: Els maons es fan en una forma rectangular, de 25 x 36 cm, tot i que

qualsevol mida convenient és acceptada. L’assecatge lent a l’ombra fa que es redueixi

el risc a que s’esquerdi.

Punts fràgils: És important que els maons d’adobe no estiguin en contacte directe amb el

terra. Una solució possible és fer una base de formigó.

TAPIAL

El Tapial és un material de construcció compost per terra més algun additiu com palla, crin

de cavall o fins i tot petites pedres per aconseguir més resistència. Es diferència del

Adobe per el procés de construcció.

Procés de construcció: Quan es construeix amb Tapial, el primer que es prepara és un

encofrat amb fustes, on posteriorment s’hi tirarà a l’interior la terra humida. Desprès es

pressiona la terra perquè quedi ben compacta fins que es deixa assecar.

29

Avantatges i Desavantatges

Avantatges:

• Facilitat d'execució

• Economia

• Aïllament acústic i inèrcia tèrmica

• Producció sense consum d’energia

Desavantatges:

• Durabilitat ( erosió, humitat, etc )

• Fragilitat davant desastres naturals ( sismes i inundacions )

• Acceptabilitat social

• Mà d’obra

Exemples Tapial

Inglaterra, projecte Edén

• Centre de visitants amb murs de Tapial

Arquitecte: Nicholas Grimshaw (2000)

30

Exemples Tapial

Alemanya, Capella de la reconciliació

• Capella amb murs de Tapial a Berlín

Arquitecte: Rüdolf Reitermann i Peter Sassenroth

(1997)

Exemples Adobe

Holanda, pavelló OASE

• Pavelló amb murs corbats d’Adobe

Arquitecte: Sjap Holst (1998-2000)

31

Exemples Adobe

India, vivendes per a sismes

• Models de vivendes sisme resistents

(2003)

REVESTIMENTS I

ESTESES

32

REVESTIMENTS I ESTESES.

DEFINICIÓ: Els revestiments són les terminacions superficials que donen continuïtat, serveixen de

decoració i protecció d’una façana; fets de pastes o morters, per tant, són revestiments continus.

HAN DE CUMPLIR:

- Seguretat davant dels desprendiments

-Morters adequats per evitar fisures: el mòdul d’elasticitat del morter ha de ser

menor que el de la superfície a revestir i la resistència de compressió

del morter ha de ser menor que la base.

-Seqüència ordenada dels revestiments. Gras sobre magre.

FUNCIÓ PROTECCIÓ DE LA FAÇANA davant de: capil.laritat, eflorescències, erosió del vent, etc.

APLICACIONS

-FÀBRIQUES: Peces conformades comportant-se com un sol element.

Ex: formigó (argila + calissa), ceràmica (argila)

-REVESTIMENTS I ESTESES: PASTES.

Ex: guix, calç, ciment

REVESTIMENTS I ESTESES.

Capes d’un

BON

REVESTIMENT:

1. Trullisatio: Capa interior gruixuda per regularitzar el mur amb una dosificació alta

d’aglomerant, sorra grossa i superfície rasposa.

2. Arenatum: planor amb regle. Capes successives amb un morter menys carregat d’aglomerant i

tamany de la sorra més petit.

3. Estuc: Capes successives; és una estesa de guix i calç, o només calç i pols de marbre, pigments,

ceres, olis, etc. Poden tenir diferents acabats com el raspat (textura rugosa) o el lliscat (textura fina).

EXIGÈNCIES:

-Suport: Sostre o paret

-No existència de motllos, per tant, revestiment a PRESSIÓ.

-Capes primes per evitar pes excessiu, ja que, el pes de la pasta ha de vèncer la gravetat.

-Capes fons gruixudes, capes exteriors fines.

- Proporció d’aigua i aglomerant adequada.

COHESIÓ S’ha de tenir en comte: GRAU DE PLASTICITAT Depèn:

-Consistència de la mescla

-Granolometria de la sorra

-Proporció conglomerant

-Ús d’additius

33

MORTER

És la composició de:

CONGLOMERANT

+

RECTIU

+

ESTABILITZADOR

+

(OPCIONALMENT)

-Argila

-Guix

-Calç

-Ciment

-Aigua

-Sorra

-Àrids en general

-Additius

-Pigments

-Resines

MORTER

-De calç: Utilitzats com a capes base i de terminació, en forma de revestiments interiors i exteriors.

-De guix: utlitzats principalment en espais interiors gràcies a la seva resistència al foc, a una bona

transpiració, bona resistència capil.lar i a un baix cost de fabricació.

-D’argila: Només és apte com a capa base o com a revestiment interior ja que té propietats que

afavoreixen la regulació del clima interior.

-De ciment: utilitzat normalment en espais humits (interiors i exteriors, sotans,i façanes).

-De calç i guix: Utilitzat des de l’antigüetat, ja que, la calç protegeix dels atacs i el guix ofereix

estabilitat i rigidesa. A causa de que el guix és molt problemàtic en condicions humides, normalment

aquest morter s’utilitza en interiors.

-De calç i ciment: Resistent a l’aigua, per tant, s’utitlitza en exteriors o habitacions humides.

-De calç i cendres volcàniques: Les cendres volcàniques són el millor conglomerant, per la

seva resistència a les eflorescències i per la seva durabilitat en condicions humides.

-De ciment i calç: utilitzat normalment en espais humits (interiors i exteriors, sotans,i façanes).

34

ARGILA

Tipus de roca sedimentària amb estructura laminar, terrosa i amb

textura criptocristal.lina.

Gran capacitat d’embeure una certa quantitat d’aigua que

proboca un augment de volum i, per tant, la seva plasticitat també

varia: apareixen deformacions.

A partir de la barreja de l’argila amb aigua i amb un procés de pastat, moldejat, assecat i

cuit en forn s’obté la CERÀMICA.

A partir de la ceràmica es construeixen materials com els maons utilitzats en l’estructura

d’un edifici, o bé baldoses, per cobrir un revestiment que serà discontinu.

GUIX

Roca sedimentaria del grup

dels sulfats, es troba en climes

àrids. És de color blanc i porós.

PASTA DE GUIX: És una barreja d’aigua

i guix que produeix una pasta blanca molt

mal.leable i emmotllable.

Té varies utilitzacions:

1. Com a pasta per unir rajoles o maons

en la construcció

2. Com a material de revestiment de

paraments: parets, sostres, etc.

sobretot en interiors o exteriors coberts

i protegits.

3. Com a material emmotllable en la

fabricació d’elements prefabricats

d’escaiola: figures en general.

PROCÉS D’OBTENCIÓ DEL POLS DE GUIX: Calcinació en forns de

la pedra d’algerbs, després es fa la moltura i s’afegeixen additius.

PROCÉS D’OBTENCIÓ DE LA PASTA DE GUIX: La pols de guix

s’hidrata i després s’escalfa la pasta fins a tenir una certa viscocitat per

poder-l’ho aplicar, posteriorment es deixa assecar fins al estat sòlid.

PROPIETATS:

- Resistència al foc fins a temperatures de 180º.

-Estructura microporosa, a causa de l’evaporació de l’aigua

de pastat. Per tant, aquesta xarxa capil.lar permet la

transpiració del revestiment.

+ H2O de pastat + porositat - resistència.

Pedra d’algep.

35

CALÇ

S’obté de la calissa que forma part del grup

dels carbonats. És una roca compacta i

blanquinosa d’orígen sedimentari.

PROCÉS D’OBTENCIÓ.

En coure aquesta roca

calcària s’obté un producte

blanc, sòlid pastós que

s’anomena calç viva.

Aquesta se submergeix en

aigua fins a la seva

completa hidratació i s’obté

calç apagada que forma una

pasta que a través del CO2

torna a forma el carbonat

originari.

El gran avantatge sobre

l’argila és que no perd les

seves propietats en

presència d’aigua.

Per tant, el cicle de la calç

és tancat

LA CALÇ HIDRÀULICA. Es barreja calissa,

guix i impureses argiloses. Conté òxid d’alumini,

diòxid de sílice i òxid de ferro i òxid de magnesi.

El seu nom deriva de la seva capacitat per ser

presa sota l’aigua, s’utilitza només en casos

especials. El ciment Pòrtland, l’ha reemplaçat en

gran mesura.

actualidad para la confección

apagada y en forma de pasta

sometidos a cambios bruscos

tonos más claros, pues la cal

Les seves propietats permeten que

s’ultilitzi com a plastificant, suporta els

canvis climàtics bruscs, per això

s’utilitza molt en els exteriors, tot i que

també es pot utilitzar a l’interior d’un

edifici.

S’obté de la barreja d’argiles i calisses, per tant, és una barreja de roques sedimentàries.

CIMENT

Ciment = Alita + Belita + Celita + Braunmillerita

Alita i belita: són els compostos essencials i útils, ja que

regulen la major part de les característiques del ciment,

contribueixen al desenvolupament de la seva resistència

mecànica.

Celita: Componen més actiu en la generació de calor, és el

que explica la majoria de les qualitats indejitjables del

ciment. Un accés d’aquesta pot produir canvis de volum i,

per tant, formar esquerdes.

Braunmillerita: Compost de menys calor d’hidratació.

PROCÉS D’OBTENCIÓ DEL CIMENT POLS: Trituració de l’argila i la calissa, moltura i addició del guix com a

regulador.

PROCÉS D’HIDRATACIÓ DEL CIMENT: Reacciona amb l’aigua, durant les dues primeres hores és un material plàstic

fàcilment emmotllable. A mesura que va passant el temps el ciment va augmentant la seva rigidesa. Durant anys la

seva resistència pot anar incrementant.

El morter de ciment és el més utilitzat avui en dia. És més resistent i impermeable que el de calç, però té

més retracció. S’utilitza per revestir paraments i per realitzar obres de fàbrica.

36

ACABATS.

És una de les missions de l’estesa que depèn del material, dosificació i eines utilitzades.

Existeixen una gran varietat d’acabats.

Raspat

Reglejat per revestir

Lliscat Remolinat

Deixat a regla

BIBLIOGRAFIA

37

Generals

Constructing architecture- materials processes structures. Andrea Deplazes. Birkhäuser

Construction- Materials- Manual. Hegger, Auch-Schwelk, Fuchs, Rosenkranz. Birkhäuser, Edition Detail

Basics Materials: Hegger Drexler Zeumer ,Editorial Birkhauser

Revista Tectónica 27 , Joaquín Fernández, Madrid

Praxis Detail: Piedra Natural 2002

Classificació de les roques:

Webs d’interés:

-Guía de las piedras naturales:

http://www.metroclean.es/piedras-naturales.htm

Rocas ígneas i metamórficas:

http://www.uam.es/personal_pdi/ciencias/casado/GEORED/Endogenas/metamorficas.htm

http://www.windows.ucar.edu/tour/link=/earth/geology/ig_intro.sp.html

Característiques físiques:

http://www.piedraespuma.com/unlimitpages.asp?id=12

http://www.construmatica.com/construpedia/La_Piedra_Natural_en_Construcci%C3%B3n_

para_el_Desarrollo

http://www.chooseby.ws/piedra/MASCARELLO-granito-natural-pulido-brasileño_3753.html

http://blog.bellostes.com/?cat=49

38

Característiques medioambientals de la pedra

Tectónica 27, Sección Materiales: Piedra, Sistemas de construcción en piedra,

Joaquín Fernández, Madrid

Informacion sobre el proyecto de Fachadas de Costeros,

http://juanramonvillanueva.files.wordpress.com/

Ejemplo de Piedras Enjauladas Para la Construcción

http://images04.olx.es/ui/2/04/58/23239658_2.jpg

Panorama General del sector Industrial y del Mármol,

ALFREDO SÁNCHEZ FERNÁNDEZ

Gerente Provincial del Instituto de Fomento de Andalucía,

DELM EL SECTOR - dialnet.unirioja.es

Gestion Ambiental de Los Residuos de la Piedra Natural (caso de Mármol)

Jornadas Técnicas de Ciencias Ambientales,

Andres Molina Franco, Consultores de Rocas Ornamentales

Online PDF- jornadastecnicas.com

Eco by Constentino, Marmoles reciclados.

http://www.ideal.es/almeria/20090423/almeria/cosentino-gana-premio-feria-20090423.html

Sostenibilitat:

Guia de l’edificació sostenible

Editada per l’Institut Cerdà, Barcelona, 1999

Un Vitruvio ecológico.

Principios y práctica del proyecto arquitectónico sostenible

colección: Arquitectura y Diseño + Ecología ed. GG, Madrid, 2007

Webs:

L’agenda de la construcció sostenible

www.csostenible.net

L’Agència de residus de Catalunya

www.arc_cat.net

39

Productes i usos de la pedra

-Piedra Natural, praxis detail

-MEZA CRUZ, Onésimo: Efecto de la precipitación de sales en el diagnostico de

permeabilidades rocas, 2005, ed. Cenidet, ISBN: 265-544

Diverses webs d’interés i per ampliar conceptes:

http://www.naturpiedra.com/#/Piedras/

http://www.areniscas.com/SP/html/sp_bases_precios.html

http://www.pinaresca.com/solado_pegado.php

http://www.naturpiedra.com/#/Piedras/Pedraza/

http://www.petrecal.com/pavimentacion/

http://club.telepolis.com/geografo/geomorfologia/alteraci.htm

http://www.uclm.es/users/higueras/mga/Tema07/Tema_07_Monumentos_2.htm

Terra

http://habitat.aq.upm.es/boletin/n5/afcas.html

http://en.wikipedia.org/wiki/Adobe

http://architecture.about.com/od/greenarchitecture/g/adobe.htm

http://www.probicosl.com/index.php?option=com_content&task=view&id=200&Itemid=135

http://www.construtierra.org/construtierra_construir_con_tierra.html

40

Revestiments i esteses

Construmática.

http://www.construmatica.com/construpedia/Tipos_de_Morteros

ETSAV-UPC

http://tecno.upc.es/c1/

Vídeo d’un arrebossat de ciment.

http://www.youtube.com/watch?v=loLX3NiXLl4&feature=related

Llibre de revestiments y esteses:

Praxis Detail.

Enlucidos, revocos, pinturas y recubrimientos.

Editorial: Gustavo Gili.

Autors: Alexander Reichel, Anette Hochberg i Christine Köpke.