SETEMBRE-OCTUBPE 1986 Num. 3 preu - 100. Pis

W6&ÓQ3?

C€m *-Zs¿0l69lC *~S¿6O0\

Carretera Palma IncaTelèfon -50 46 90

AGENCIA SEGUROS GENERALES

lucíCarrer del Bisbe Llompart, 40-1»

(tf: 50 43 50)

"Cocperaííutt a esa

defliallorca

Avinguda dels Reis Catòlics, 53

INCA Mallorca Tel 503124

V I A J E S A N T I B E S

#mí. A. T. 57»

C/. Obispo Llompart. 40 • Tela. (971) SO 43 11 • 60 43 50

Saterías Util fell-INCA ( Miliare! )

LES OFRECE:

= Venta de billetes de Iberia yTransmedi terrani a.= Reservas de hoteles, charters,coches de alquiler, etc...

VIAJES ANTIBES

SU AGENCIA DE VIAJES ENINCA Y COMARCA

CAIXA RURALPROVINCIAL DE BALEARS

flflfvimT» >i.m»JKX> pç ^*»PT>ffTr> */anrn**

*h»*ljn-mytcis CENTRALS

n firn VI* A*M. I M*o» S. C**6 a n OM2

OFICINA PRINCIPAL

PK.M*». H 2 00 «7

DELEGAaONS A MALLORCACHWBMM e.Ci«.U•iMh c.E^hfa. 1«

«.I'll I .»^•.•jWiIMlS«.MkiHihHhr.«

&aC«tt c.lfari««DDOT.2I

• •MM««MU«S 3D 12

«•eS S3 13

DELEG AaONS A EIVISSAcUvMicihkfcfi 30C08

MM* c-MIfei/B. S««

DELEGACIÓ À MENORCAc. Dr. LU-6,54 31*30

SUMARIPORTADA: Fotografia de Miquel Angel

Quetglas

pãg 4 : EDITORIAL

pàg 5 : CARTES A INCA REVISTA

pàg 6 : CRONICA D'UN DESENCÍS ANUNCIAT(Guillem Far)

pàg 7 : ENTREVISTA A JOAN ROTGER(Jaume Armengol)

pàg 10 : LA CRISI DEL CALÇAT D'INCA(Antoni Armengol, FrancescaJ. Cortès i Jaume Payeras)

pãg 13 : FEEDBACK A LA CIENCIA(Guillem Far)

pãg 14 : AUTONOMIA? NO GRACIES,INDEPENDENCIA(Antoni Rodríguez)

pàg 15 : INTERVIU A "OBJETIVO BIRMÀNIA"I "NACHA POP"(Guillem i Miquel)

pàg 18 : ANALISI DEL MORABATí D'INCA(Anselm Ferretjans)

pàg 20 : HA COMENÇAT UN NOU CURS(Jaume Gual)

pàg 22 : TRAVELING (Guillem Mora iGuillem Far)

pàg 24 : DES DEL MEU RACÓ (Toni Llarg)

pàg 25 : POESIA (Antoni Alomar)

pàg 26 : CONEGUEM LA NOSTRA LLENGUA(Jaume Gual)

pàg 27 : FILATÈLIA (A. F. I.)

pàg 28 : ESPORTS (P. Castelló Bergas)

pàg 30 : "FESTA DE SES LLANTERNES"

pàgx 31 : FOTO DEL MES

(BUTLLETÍ DE SUBSCRIPCIÓ) Apartat de Correus 156, INCA•n JEr e w • s * m

Nom i cognoms :

Carrer: Telèfon:

Població: Província:

DESITJ SUBSCRIURE'M A PARTIR DEL NUMERO \ | PER UN ANY (11 núms. ) AMB

QUOTA DE: Subscriptor-col.laborador (1500 pts) Q] Subscriptor (1000 pts)("""] .

Faré efectiu l'import mitjançant: | 1 TALO BANCARI ADTJUNT n?

QDOMICILIACIO BANCÀRIA Q GIR POSTAL ns

Senyors, els agrairé que amb càrrec al meu compte/llibreta atenguin els

rebuts que els presentarà INCA REVISTA per al pagament de la meva

subscripció.

TITULAR DEL COMPTE:

BANC/CAIXA

n9 COMPTE n? LLIBRETA

AGENCIA

Adreça: Població

DATA SIGNATURA

EDITORIALAquest raes de setembre, entre d'altres coses, ens ha dut el recurs del Govern

Central de diversos articles de la Llei de Normalització Lingüística aprovats pertotes les forces presents en el Parlament Balear, entre elles, el Grup Socialistadel PSOE. Creim sincerament que la política del Govern Central envers les autono-mies, en mirar restringi dament la Constitució, és una mala política, no tan sols pera les pròpies autonomies sinó per al propi partit. No caldrà haver d'esmentar lapolítica equivocadissima envers Catalunya i que tan mals resultats electorals li hadonat. Recordem també la mala situació en què deixa al propi partit, allí aCatalunya, el PSC-PSOE, aquí, la FSB-PSOE. Ens lamentam profundament d'aquestcentralisme socialista i el criticam durament.

Sembla que la Coalició Popular du el mateix camí que la UCD. Què li passa a ladreta espanyola? Però això rai, la descomposició de la CP, despenjant-se de primerel POP, és un fet perillós per a la Democràcia. Car aleshores tots aquells queencara somien en un cop de timó podran pregonar arreu que en aquest país no funcionala Democràcia. Hem de tenir present, així mateix, que la descomposició de CPsuposaria que en tot l 'estat només resta un partit socialista i un partit nacionalis-ta no-socialista, la coalició Convergència i Unió de Catalunya, forts.

I a la fi ha succeït- el que ningú volia al País Basc, que s'escindís el PNB ies formas un nou partit: Nacionalistes Bascos. Aquest fet és greu, car posa enperill la governabilitat d'Euskadi de primer i la possibilitat, després d'unesproperes eleccions, que el PSE-PSOE hagi de governar sol i en minoria. No hemd'oblidar que el 70% del vot basc s'inclina pel nacionalisme en les seves diversesofertes electorals: PNV, HB, EE i ara també NB.

I a la fi el setembre suposarà el començament del primer curs acadèmic dessotala famosa llei de la LODE. Però d'aquest tema en parlarem en l'editorial d'octubreen què hauran obert les portes els Instituts dp Batxillerat i de Formació Professio-nal i totes les Universitats.

I N C A , R E V I S T A : número 3. S E T E M B R E 1986

REDACCIÓ 1 CONFECCIÓ: Jaume Armengol, Jaume Gua l , Francesc Dalmau, AntoniArmengol, Immaculada Cortès, Bernat Forteza, Damià Perelló, Jaume Payeras iFrancesca Cortès.S U P E R V I S I Ó L I N G Ü Í S T I C A : Bernat Forteza, Jaume Gual i J aume Armengol.FOTOGRAFIA: Miquel Àngel Quetglas.COL·LABORADORS: Foto Payeras , Antoni Alomar, P. Castelló, Guillem Far, GuillemMora, Toni Llarg, Anselm Ferre t jans i Anton i Rodríguez.A D M I N I S T R A C I Ó : Cat i Ferrà i M a r g a l i d a Massane t .COMPOSICIÓ: Miquel Àngel Quetglas.I M P R E S S I Ó : "Apóstol y Civil izador", Petra.DIPÒSIT LEGAL: PM ¿51-1986

E D I T A : I N C A , R E V I S T A . OBRA C U L T U R A L D ' I N C A . Apartat de Correus 156. Tf 50 12 25.

Les opinions expressades en els articles d 'aques ta revista són únicamentimputables als seus autors.

m

w •

A la nostra ciutat d ' I n c a tenim unproblema amb els placers de raça negra;resulta que el Magnífic Ajuntament consideraque fa més bo tenir-los a tots tancats dinsun carrer.

Amb aquesta mesura presa pel nostreAjuntament ens convertim en una ciutat ra-cista ja que la seva aplicació margina lespersones d ' u n a raça determinada. Pensem

que, com a ciutadans d ' I n c a , compartim laresponsabilitat d 'una tal decisió i que hau-ríem de demanar a l 'A jun tamen t que posi fia aquesta oiosa i deplorable marginació. Aun país democràtic no es pot tolerar quepassin aquestes coses i ens hem d 'acostumara exigir les oportunes responsabilitats.

Atentament,

UN I N Q U E R

jaime estrany• qulpo» p.r« allein*

UUlM Llampar!, 7» Trl. SOI5IO

INCA • Mulloi-c«

e NI. 41M1M

o

¡à2 M

E"EU.-K°h-4

Q

RICOHron * DO n A»

HERMESRBCK1TUHA VUCTNONICA

mobel linea, s. I.HUKMJU OFICINA

CAFETERIA

&>/<onENmfMNS

>T*>>

•ELATS

liutaiactoms eléctricas y SMNwiMRlëts M tail tensionAerili y MkterráMMEstKÍOMS trMttftMTnvioris

Porter« eléctricosProyecto* y presupuestos

ElèctricaPlandolit,S.A.

Santino Russìnol, 229Tel. 50 16 48luca (Malore«)

Cl/ÒKvl* Xi*** Atí£K¿t4 ¿fvi*K¿(¿|

El dimecres dia 30, fes-ta dels sants Abdon i Senén,varen acabar un any més lesfestes d'Inca. I un altre anyem sent més decebut que l'an-terior. I és que és per de-mési Ja li poden dir i fer,que tanmateix les festes d'In-ca, fetes en aquest temps id'aquesta manera, ja no tenenraó de ser.

En aquest poble -Inca-els que planifiquen les fes-tes són uns, i les planifi-quen pensant en uns altres,els quals no solen pensar-himolt, en les festes, i en totaixò. Els que sí que hi pen-sen -hi pensam- en voldríemunes que no s'assemblen ni debon tros a les que es fan.

Quan agafam el programade les festes ens donamcompte que, la portada d'anyen any guanya bastant, men-tres que les altres pàgines...

La nostra llengua apa-reix al programa com un sim-ple fet anecdòtic, encara queen un percentatge elevat. Elque és d'admirar és com elnostre Ajuntament (els super-latius que usualment l'acompa-nyen, els hi posaré quans'els meresqui), i per l'únicanunci oficial dels actes quehan de tenir lloc, empra "Lalengua del Imperio" obvianttotalment l'Estatut d'Autono-mia i la ja aprobada Llei deNormalització Lingüística.

K§r ?Ü

Capítol apart mereix eldiscurs polític que de realit-zacions i promeses electoralsens fa "nostre batle" com asalutació de les festes. Peròja ho sabem que les festeshan caigut entre dues campa-nyes electorals «i que no espodia deixar passar tal oca-sió sense fer un poc de propa-ganda .

Si ens ficam amb eldesenvolupament dels actesprogramats, el primer que sal-ta a la vista és la presènciade dos grups musicals de nomdins el camp de la música ac-tual, em referesc a OBJETIVOBIRMÀNIA i a NACHA POP. Siarribats aquí tenim en comptel'evolució natural que experi-menten les coses amb el pas

del temps, les berbenes s'hau-j rien de fer d'una forma ben

distinta a les que disfrutà-vem fa uns anys. Avui els jo-ves no van en darrer deballar -ho fan a les discote-ques-. El que sí duen endarrer és veure les actua-cions en directe dels seusgrups preferits de música.Després d'aquesta anàlisi, espodrien qüestionar les presèn-cies dels grups anomenats"Teloneros". Però, de totesles maneres, el que sí calreflexionar és l'agrupamentque es fa dels grups impor-tants amb aquests de mancoanomenada en el món de la mú-sica. A qui se li ocorr pos-sar junts OBJETIVO BIRMÀNIAamb els qui l'acompanyaven?Supòs que la mateixa personava juntar i programar l'altreberbena en la qual actuavaNACHA POP. No hagués estatmillor un recital dels dosgrups a un mateix dia? i des-prés fer una berbena populari "camp" si es vol.

Potser algun dia hi hau-rà a la Sala algú disposat asentir-ne d'idees i propostesper tenir unes festes d'Incaaixí com déu mana.

Guillem Far

FERRETERIA COU3<£c a goteiß i fer aspetsio'Troductes per a tes pfagues dei campíManetes deportes

Avinguda del Bisbe Llompart, 189-191 • Carrer des Tren, 38 - Tel. 50 08 92Plaça Santa Maria la Major, 13-14 - Tel. 50 04 86 - INCA (Mallorca).

~~6~

we*** Retoli,

í&**c

Havíem quedat citatsd'horabaixa de tot, gairebéde vespre, a ca meva. EnJoan Rotger va comparèixerpuntual i tot d 'una ensadreçàrem al laboratori,per estar tots sols. Magre,nerviós i profundament hu-mà. Es movia sovint, comsi no pogués estar a tura tni un moment. 1 f u m a v a ,sense exageració. Fora, lalluna oblidava petjades decalç sobre la negror d 'uncel orfe d'estels.

Cap soroll no enstrencà el momentani silen-ci. Mentrestant les sevesparaules sobtades fluïenamb rapidesa. En Joan Rot-ger va néixer a Inca, arafa 30 anys. De nin va viu-re a la plaça d 'Orient, re-ra la rectoria. Va anar al'escola pública de SantaMaria la Major, amb el se-nyor Ramis.

M'adon que la veudolça d 'en Joan sol anaracompanyada d 'una particu-laríssima cançueta. La con-versa se'ns perd per ca-mins de divagació. Parlamd'Inca, del seu present idel passat.

-Crec -em diu- queInca ha perdut tot el sen-tit de poble.

1 admet que adesia-ra, en recordar el pobleque conegué la seva infan-tesa, l'envaeix una menade tristesa. Recorda, entred'altres, la plaça deMallorca, aleshores de JoséAntonio, i la vida intensade carrer Major, encaraque llavors era molt nin.

-Però crec en el fu-tur -afirma convençut- delmeu poble. En un futur enquè els peninsulars i

mallorquins formem una so-la societat que parli en ca-

•talà.

Li pregunt de sobtesi creu que l 'arribada mas-siva de peninsulars ens hacanviat. 1 en Joan, sensepensar-s 'ho dues vegades,em respon que el canvi dela societat mallorquina haestat degut al turisme,transformant-se en una so-cietat més oberta i tolerant.

En Joan encén unaaltra cigarreta i n 'aspiraferm el f u m . L'espolsa illança la cendra en un cen-drer de test que té bendavant seu.

-Crec que són, políti-cament parlant , els partitsd'esquerra els que hand ' in tegrar els peninsularsdins Mallorca, però han fetben poca cosa per això.

En Joan Rotger ésafi l iat al PSM. Es, pertant, nacionalista i socia-lista.

-Tanmateix -diu-hem de reconèixer que elmallorquí és més conserva-dor. Fins i tot quan esretolaren els carrers en ca-ta là , les majors crítiquesvaren venir dels inqucrscatalane-parlants.

Somric. 1 li don totala raó.

Però en Joan és unhome polifacètic. Es un ex-cel·lent ballador de ballmallorquí. També en dónaclasses. Parlam del folclori se li encenen els ulls. Liagrada. I diu que avui hiha més gent del carrer quesap ballar que antany.

-Referent al que par-làvem de la integració delspeninsulars -diu- hem depensar que el 60% delsballadors ho són peninsu-lars. I això és molt espe-rançador. L ' A j u n t a m e n td ' Inca en fa ben poca cosaper al folclor i per a laintegració dels peninsulars.

Me ' l mir de prim encompte i li pregunt com pot 'estar ficat dins tantes orga-nitzacions. Car hem de re-cordar que en Joan fou elpresident de l 'AgrupacióCultural Miquel Duran.

-Com t 'ho menges,això? -li deman~.

Fa una xuclada fon-da a la cigarreta, somriu,nerviós, i calla.

-Sempre t 'has moguten àmbits relacionats ambl'Església, tu -li dic-. Comaixí?

Em respon que la se-va formació és cristiana.Que ell és cristià convençuti practicant. Creu en unaEsglésia Progressista i inte-gradora. 1 acaba dient queel seu cristianisme reforçael seu socialisme. Ell vadescobrir el socialisme através del cristianisme.

K

La conversa es con-creta en un punt que fe-reix, que fa mal. Láguerra civil. Em diu qu«no l 'ha coneguda i que caloblidar-la. Que el joved ' a v u i ja no en vol sentirparlar.

-Sóc pacifista, nacio-nalista, socialista i ecolo-gista -em fa una exposicióde principis-. Si bé hed'admetre que Inca era mésformosa abans dels anys60. L 'han destrossada. Re-

corda amb tristesa la potadel Rei, avui un, autènticfemer. -Què més et dol del'home, dels amics -li pre-gunt, passant a un altrecamp-.

-La manca de since-ritat. Sí, que la gent nosigui sincera amb els al-tres ni amb ella mateixa-contesta a corre-cuita-,

-I de la mort, queen penses?

En Joan em mira isomriu, no gens sorprès,com si se l'esperas la pre-gunta.

-És un fet -diu-. Noli tene gens de por. Pensque només tem al dolor, alsofriment, i que l'amor ésel més important del món.Sense amor l 'home no po-dria viure.

Una altra vegadacanvii de conversa. Li re-cord el seu avi, el darrerferreter que hi hagué a In-ca. Vivia a la placeta del'Església. En Joan, que en-cara ara és fadrí, em mira

8

fixament i s 'entendreix ambl'inesperat del record. Pot-ser U he recordat la infan-tesa, moments tendres.

Però al començamenthem dit que en Joan és unpolifacètic. Ben cert és!Fou fundador de CCOO. Sesent un treballador i coma tal amb el dret de ladefensa dels interessos dela classe treballadora. Ellestà a l 'atur. Creu que lacrisi del calçat té difícil

• solució. Pensa que tothomse \ n ' h a despreocupat, elConsell, l 'Ajuntament, elGovern... Que hi ha moltad'insolidaritat per part deles institucions. Creu queels ajuntaments podrien feralguna cosa per paliarl ' a tur . A Inca, emperò,pensa en veu alta en Joan,hi hauria d'haver un canvien el consistori, una majo-ria distinta, d'esquerra,de, gent jove que coneguiel ppble i l'estimi.

-Però la gent a l'ho-ra de votar mira poc laqualitat de les persones ies guia més per coses su-pèrflues -se'm queixa-.

I

-I de la droga, quème'n dius, Joan?

-Els joves es llancenen mans de la droga quanno troben la il·lusió neces-sària ni l'esperança en unfutur. També hi influeixenles desavinences generacio-nals, entre pares i fills,la manca de treball, etc...També aquí els ajuntaments

i podrien fer alguna cosa,però el d ' Inca, concreta-ment, en lloc de tasquessocials s'estima més tirarels doblers en qüestionselectoralistes.

Feia fosca tancadaquan ens acomiadàrem, pe-rò abans en Joan m 'hav iadit que només aniria enuna llista electoral si liagradas ferm.

Era tard. Només al-guna moto circulant a totapel carrer dels Hostals tren-cà el silenci i l'adéu d'en

,Joan . . .

Parlant de la políti-ca local i de les eleccions,en Joan creu que una llistaconjunta del PSOE, PSM iPCE podria obtenir la majo-ria. 1 que aquella majoriaintentaria de veres de solu-cionar els greus problemesdel poble. Hauria de llui-tar perquè l ' inquer es tro-bàs a gust en el seu poblei no en fugis com ara ma-teix.

-Però, Joan, no pen-ses que el jove és una mi-ca passota? -li pregunt-.

S'ho pensa una mi-ca. 1 trenca, convençut, elsilenci:

-Crec que tant elspartits polítics com la so-cietat adulta fan ben pocper a il·lusionar els joves.No hi ha imaginació.

Jaume Armengol

FOTO fti.A. QU6.TÇLAS

CalzadosHerrera

LES OFRECE:

Ultimas modas al mejorprecio y su gran surti-do en zapatos de piel ydeportivos.

LOS JUEVES EN EL

MERCADO DE LA PLAZA DE

ESPAÑA

Cran Vía de Colon 188 - Tel. 503696 I N C A - Mallorca

CafeteriaMallorca¿-rz&ttátznà

¿cz/ïœo tt&if&ateà

^&í/bcemMUt&Jó

Av.Rfis Catòlics. cant. PI. Mallorca

Al llarg d'aquestany els sindicats, la patro-nal i autoritats competentshan duit a terme una mu-nió de converses per tald'intentar de solucionar lagreu crisi que travessa laindústria del calçat.

La primera sorpresaes va produir el 14 de ju-liol passat quan la patro-nal i la UGT comunicavena la premsa, en un conegutceller d ' Inca , que havienarribat a un acord. Forade la negociació havia que-dat CCOO d 'una banda i laConselleria d 'Indústria del 'al tra. Però això no vaésser tot, car en l'esmentatceller s'adreçaren crítiquesadés contra les CCOO, adéscontra la Conselleria d ' In -dústria, sobretot per partde la patronal. Així el seurepresentant afirmava que:"Preferimos negociar conUGT porque CCOO son unosfolloneros" o "El Consellerd 'Indústr ia no tiene ningúnplan para presentarnos" ia la fi "Oliver no se moles-tò en buscar soluciones".

Caldria, encara quebreument, repassar la histò-ria del calçat inquer, enespecial pel que fa referèn-cia a les contínues crisisd'ençà que mestre AntoniFluxà, devers el 1870, fun-dà el primer taller-fàbricade sabates. Recordem enprimer lloc la del 1898 de-

' gut a la competència ambels Estats Units d 'Amèricai a la pèrdua de les colò-nies d 'ul tra-mar. Aquellaprimera crisi se solucionàamb la recerca dels mer-cats europeus i amb el per-feccionament del producte.Citem també la del 1915,amb la mecanització corres-ponent. I sobretot la del1918, degut a la mateixacrisi general de l 'Es ta t(greu problema de les sub-sistències), que arrossegàuna fortíssima lluita obre-

ra. Tampoc no podem pas-sar per alt la del 1929,acompanyada d 'una depres-sió general per tot el món.

De fet el calçat in-quer no viu moments accep-tables f ins al 1950. Els in-

"quers, tanmateix, hem sa-but resoldre totes les cri-sis. 1 ara hem d'esperarque es trobin sortides al 'actual.

Per tal de polsarl'actualitat de la sabata aInca ens hem posat en con-tacte amb distints represen-tants de tots els sectors im-plicats d 'una manera ol 'al tra amb el tema. Totsells, emperò, ens han pre-gat que la seva identitatrestas en el més absolutanonimat.

Així un economistainquer, assessor de diver-ses empreses * de calçat-altrament professional sufi-cientment qualificat- ens co-mençà dient que "la indús-tria del calçat a Inca tésens dubte una evident tra-dició artesana i permetd'oferir un producte degran qualitat a preu compe-titiu, tot sense necessitatde fer grans inversions, ja

que la mà d'obra encarapot considerar-se barata".Continua afirmant que "elproducte és fàcil de trans-portar, la qual cosa facili-ta la competitivitat en con-dicions favorables".

Tanmateix un ex-em-presari no és de la matei-xa opinió i s'ens mostratotalment pessimista. Ensdiu que el calçat no téfu tur a Inca i, a més amés, preveu a curt terminiun tancament total. Aquestsignificat ex-empresari ensexplicà que la indústriadel calçat té un cost (matè-ries primes, maquinària imà d'obra) que és de l'or-dre del 60% del producteelaborat i que, lògicament,el valor afegit del mateixés mínim. Es a dir, la sa-bata surt més cara que elpreu que té fixat. A tot

.això cal sumar-hi -segonsel mateix ex-empresari decalçat- que el preu de lasabata que es fabrica aInca és massa car (vorejales 8.000 ptes. el parell)i, és clar, el mercat esredueix en extrem ambaquests tipus de preus.Afirma que la gent s'estimamés de comprar dos parells

'de sabates a l 'any al preu

de 3.000 ptes. cadascunque no un parell de 7.000o 8.000 ptes. que, a més amés, li durarà tot l ' any .

L'ex-empresari refle-xiona sentenciant que allòde "bo, bell i barat" hacanviat per "barat, bell ibo". I creu que la modaha aconseguit si més noque els empresaris es que-din amb un gran estocatgesense possibilitats de sorti-da, tot i que s 'han fetconsiderables esforços en eldisseny. Entén, a la fi,que la moda del calçatmallorquí no és més queuna còpia de l'extrangera.

El mateix personatge

-repetim que força significa-tiu en el món del calçat-acaba dient-nos que no liveu sortida a la crisi conti-nuada del calçat inquer.Pensa que aquí passarà elque en altres països euro-peus, en els quals la in-dústria del calçat s 'haabandonat totalment (és elcas de França), passantd'ésser productors a consu-midors de la sabata que esprodueix al tercer món, on,evidentment, la mà d'obraés molt més barata que lad 'Inca. "En definitiva, ensdiu, la indústria del cal-çat és tercermundista".

Per a completar la"instantània del món del cal-

11

cat, ens vàrem posar encontacte amb l ' intermedia-ri, el qual pensa que elsfabricants de calçat no es-tan al dia, que en sónmancats d'idees i d'esparitcomercial. L ' intermediarientén que els continus can-vis de la moda ho revolu-cionen lot. "Abans -ensdiu- hi havia més segure-tat per al fabricant , carla moda es mantenia alllarg d ' u n bon grapatd'anys".

L ' anòn im intermedia-ri creu que la sabata hapassat a ésser un compie-'ment de la roba, del ves-tit . 1 que el consumidordel país que està a l 'altu-ra de l ' i talià o del fran-cès, demana moda, mira

.més l 'estètica que la quali-tat. Reconeix que el fet dequè els canvis de moda es-devinguin tan ràpids haprovocat un acaramullamentd'estocatge als fabr icants ,amb les lògiques pèrdues.

Els intermediaris opi-nen que el tancament delmercat nord-america ha per-judicat fortament la indús-tria del calçat inquer.Creuen, en defini t iva, queels empresaris han de mo-dernitzar l ' empresa , enfo-cant-la cap a un caire méscomercial i d'acord amb lamoda.

Vist el desolador pa-norama, passem ara a lespossibles solucions. La UGTens ha proporcionat un do-cument on es fa un estudisobre la problemàtica delcalçat. El sindicat socialis-ta comença per assenyalarel camí evolutiu del calçatdes de l ' any 1973 fins al ' ac tua l i ta t .

Afirma que la crisiprofunda comença el 1980 inombra les següents cau-ses: 1) Nivell de salarisper damunt dels dels paï-sos subdesenvolupats. 2) Es-tructures organitzatives ar-caiques; 3) Finançamentinadequat; 4) Grosseria mit-jana per sota de les dimen-sions òptimes en parcel·les

,_ no vinculades amb la pro-í ducció, tais com disseny,

comercialització, organitza-ció... 5) Dificultats permillorar les estructures, fi-nançament de béns d'equipinsuficients; 6) manca desòl industrial.

Diu, la UGT, que sibé el 1981 hi hagué unacerta recuperació quant avendes exteriors, les difi-cultats varen continuar.

Creu que els proble-mes del sector a horesd'ara són els següents: In-dustrial, tal com mala orga-nització del treball i insufi-cient utilització de la capa-citat. Financer, és a dir,bancarrota, descapitalitza-ció total de les empresesamb la utilització de laxarxa de finançament pri-vat. I a la fi els incove-nients propis de la insula-

'ritat.

Es evident, segueixdient la UGT, que les contí-nues devaluacions de la•pesseta han permès de sos-tenir la indústria amb altsbeneficis fins a l 'any 1980,però amb alts i baixos se-gons el mercat. D 'a l t rabanda els beneficis nos 'han reinvertit en augmen-tar el grau d'automatitza-ció, sinó en béns de con-sum (cases, cotxes, bar-ques . . . ) . Tot això ha pro-vocat un retard en la meca-nització, així com també lamanca d'esperit comercial ila manca d'idees, desconèi-xer la demanda del consumi-

dor fa que no es puguicompetir amb Itàlia o ambpaïsos on la mà d'obra ésmés barata.

La UGT opina que elfu tur depèn de la capacitatde mantenir els mercats enbase a la qualitat del pro-ducte i també a l'originali-tat del disseny.

A la fi la UGT noamaga que la indústria esmanten gràcies a "l'econo-mia submergida", la qualfabrica un producte de bai-xa qualitat i a baix preu,basant-se en costos tambéforça baixos.

Però els inquers es-peram solucions, ens call'esperança. Segons el sin-dicat socialista la crisi sesolucionarà en base a: 1)Creació d 'un pla financeramb 2.600 milions de ptes.per a crèdits, avals, sub-vencions...; 2) Creaciód 'una marca balear'; 3)Agrupament de les petitesempreses; 4) Tractament delsector de temporada; 5) Co-tització a la Seguretat So-cial sobre facturació; 6)Mesures adequades per alsector de les indústriesauxiliars; 7) Jubil. lacionsanticipades; 8) Recolzament

'pels treballadors autònoms;9) Mesures per a solucionarel clandestinatge i el tre-ball a domicili; 10) Creaciód 'una escola de disseny;11) Mesures de caire socio-laborals.

Hem començat dientque CCOO havia quedat fo-ra dels acords UGT-Patro-nal. Tanmateix, a comença-ment de setembre s 'ha duta terme un acostament en-tre la Patronal i CCOO. Enuna reunió entre ambdós,CCOO afirmà que creia fona-mental l 'acord entre la Pa-tronal i els Sindicats da-vant de l'Administració.Fins i tot la Patronal reco-neixia que l'acord amb laUGT sola no podria tenirefectivitat si no es compta-va amb CCOO i l 'Administra-ció.

12

Amb el canvi de po-sició de la Patronal enshem posats en contacte ambCCOO d ' Inca, el qual sindi-cat ens ha proporcionat ladocumentació sobre les se-ves posicions i sobre l'en-trevista tfve va mantenir laFederació Tèxtil-Pell deCCOO amb el Consellerd'Indústria. En aquella en-trevista el Sr. Oliver mani-festà la seva estranyesa del'acord a què havien arri-bat la Patronal i la UGT.En el document les CCOOlamenta l'intent de la UGTd'ocultar la negociació notan sols a la Conselleriasinó també a CCOO. Enaquest sentit CCOO enténque en el marc de les nego-ciacions han d'ésser-hi re-presentades totes les partsi que l'Administració Cen-tral deu haver de jugar unpaper important, igualmentque l'Administració Autonò-mica.

A la fi el dia 1 desetembre la Patronal iCCOO varen coincidir ambmolts d'aspectes i CCOOlliurà un document a lapatronal, en el qual l'assa-bentava de les seves posi-cions envers la crisi delcalçat. Ambdues entitats de-cidiren de mantenir contac-tes periòdics i es varencomprometre a elaborar pera una propera reunió unesborrany de mesures a mit-jà, curt i llarg termini,mesures necessàries per aenfrontar-se a la situacióde crisi que pateix el sec-tor.

Així estan les cosesen el difícil món del cal-çat, mentrestant Inca espe-ra una sortida que faci re-cobrar l'esperança perduda.

Antoni Armengol,Francesca J. Cortèsi Jaume Payeras

FOTO M.A. QUETGIAS

FEEGBflCH ñ Lfl CIÈFlClfiEvolució i

Encara que 'sembli es-trany, el fenomen i la Teoriade l'Evolució són coses proudesconegudes per a la majoriade la gent.

L'investigador responsa-

ble d'aquesta teoria és Char-les Darwin. (Anglaterra 1809-1882) que publicà, com a con-seqüència d'un viatge al vol-tant del món, el seu llibre"L'Origen de les Espècies",on es resumeixen els puntsprincipals de la Teoria del'Evolució. La principal con-clusió és que els organismesno han estat sempre de la ma-teixa forma sinó que han anatcanviant al llarg del temps.

Hem de fer referènciaobligada a Jean BaptisteLamarck (France 1744-1829)que fou el primer en suggerir,una teoria evolucionista ' enla qual es destacava la capa-citat dels organismes d'adap-tar-se al medi ambient.

La teoria de Darwin té..quatre premisses bàsiques: el

món no és estàtic, evolucio-na; les espècies canvien con-tínuament, unes desapareixen,altres es transformen i ensorgeixen de noves; els orga-nismes semblants estan empa-rentats i tenen un avantpas-sat comú; el mecanisme d'evo-lució és la selecció natural.Aquests quatre punts i la teo-ria foren acceptades pels biò-legs i naturalistes fins itot abans de la mort de Dar-win.

Així i tot, el punt quefou més problemàtic era la in-clusió de l'home en el grupdels mamífers i estretamentemparentat amb els simis.

om al'evme de l'evoluc-ití podem dir

que, de tots els descendentsd'uns organismes els que te-nen més possibilitat de sub-sistir són els que s'adapten

millor a l'ambient i els ca-ràcters hereditaris que elsfan sobreviure passen alsseus descendents que seran ai-xí més forts.

Com era de preveure,els filòsofs teologístics de_finals del segle XIX no ac-

ceptaven totalment aquesta

teoria. Com un simple fetd'atzar, la selecció natural,pot explicar l'harmonia delmón? Quin paper té dinsaquest esquema la figura d'unCreador? Els defensors de lesteories teologístiques, maino han pogut trobar cap meca-nisme (tret dels sobrenatu-rals) per explicar el que pos-tulen. Avui per avui, la pos-sibilitat de trobar algun me-canisme que servesqui a lesfinalitats dels teologistesestà totalment descartada permor de les investigacions enels camps de la genètica ibiologia molecular.

En propers articlestractarem més profundamentels temes aquí tan sols esbos-sats. Per una lectura méscientífica, encara que al'abast de tothom un recomanel nombre de Novembre de 1978de la revista "Investigacióny Ciència" que podeu trobar ales biblioteques d'Inca.

Guillem Far

autonomia? no, atàc/eóIndependència/i

Als habitants d 'aquesta terra no totsels cops i cremades ens vénen de l'ultra-dre-ta espanyola. Era d'esperar aquest nou atacdel govern estatal del PSOE al nostre País,a les nostres Institucions i a una Lleiaprovada pel nostre Parlament per majoriaabsoluta.

I com si d ' u n assassinat es tractàs,hi ha diverses circumstàncies agreujants : lade premeditació, els mateixos que han aju-dat a fer la Llei de Normalització Lingüísti-ca del Català, després pretenen deixar-lacoixa; i la de nocturnitat, es va prendreuna determinació fa uns mesos a un Consellde Ministres i no es va fer públic, talvegada perquè la contestació dels mallor-quins, menorquins, eivissencs i formente-rencs no hagués estat la mateixa en rebreels ministres espanyols a casa nostra i ellss'ho haguessin pensat dues vegades a l'ho-ra de visitar-nos.

Érem molts els que pensàvem queaquí no es repetiria el trist espectacle quees va donar fa poc amb unes lleis semblantsa d'altres Nacions i Països de l 'Esta t Espa-nyol com son Galícia, País Basc i Catalunya.

La poca vergonya del govern estatall 'ha duit a presentar recurs d ' inconstitucio-nalitat contra una Llei aprovada per unani-mitat a una Cambra Legislativa com és elParlament Balear, el qual ha tornat demos-trar per a què serveix quan Madrid vol queno serveixi per res.

Sense cap dret ni un, sense capforça moral que el recolzi, el govern delPSOE ha fet el joc a l 'extrema-dreta, fetaquest que no és la primera vegada quesucceeix: basta tenir present el que passaal País Valencià. Amb quin dret el governestatal fica els nassos en una llei que solsincumbeix als illencs i en la qual no en téni art ni part?

" El que ha fet Madrid amb les Balearsno és més que una nova mostra de vassallat-ge, al qual fa segles que ens tenen sotme-sos. Per això és necessari que la gent quemilita a la Federació Balear del PSOE esdesperti d 'una vegada, que es llevi la benaque duen davant els ulls i que vegi que nopodem continuar servint a un Estat opressorque té les Illes sols per a venir-hi devacances,,; com una puta de luxe amb laqual es va al llit només per passar-hi unsbons moments. Nosaltres hi hem de viuresempre en aquesta terra, no vos deixeu durde nou per la mà botiflera! On teniu la

vergonya, la dignitat de poble, de la Nacióque som, la qual s'ha vista sotmesa des defa anys per mor de gent com la que vosal-tres representau?

Com es poden explicar les paraulesdel Sr. Moll, dirigent del PSOE-B., de lesquals pens que, o bé ni ell mateix se lescreu i és el partit qui les hi fa dir, o béel Sr. Moll és un cínic perdut. Com vol queens mengem que aquesta llet retallada servi-rà igualment per a normalitzar la situaciólingüística sense els articles passats pelConstitucional? Si no eren necessaris no elshaguésseu posat, i si realment hi fan fal ta ,per què el govern del PSOE vol llevar-los?.

I ara haurem d'esperar haver passatles eleccions Autonòmiques per saber els re-sultats i així els del PSOE podran prepararles eleccions amb més tranquil·litat.

El resultat que surti del Constitucio-nal sols pot ésser un: Que els articlestornin a la Llei punt per punt , a la lleique ens ha de servir com a element mínimper iniciar la marxa cap a la recuperacióde l'idioma, part fonamental del nostre pa-trimoni.>

De cara als propers comicis, com po-drem donar el suport a un partit que confiaguanyar la cadira del Govern Balear si elprimer que farà amb el poder serà entregar-lo a Madrid?

Per tot això, es va perdent a marxesforçades la il·lusió en els nostres represen-tants autonòmics i en les nostres institu-cions. Tots sabem que si el Govern deMadrid fos d ' u n altre signe a les Illesseguiríem patint com fins ara. Cop rera copens fermen les mans, els peus i ara ensvolen tancar la boca. Sols falta que estirinla corda.

Per desgràcia, enfront a la posturadel govern central (i deien que amb lesAutonomies s 'havia acabat el centralisme!)sols ens queda una solució: el de la potade-ta.

I com a darrer desig del condemnata mort proclamem: AUTONOMIA? NO,GRÀCIES.I N D E P E N D È N C I A !

ANTONI R O D R Í G U E Z M I R

14

' Les passades festesd'Inca, tenguérem l'oportuni-tat d'escoltar, veure iballar amb uns dels grups delpanorama musical actual demés impacte a la massa juve-nil. Ens referim a OBJETIVOBIRMÀNIA i NACHA POP. Ambdós,de característiques diferentsencara que formant part del'anomenada "movida madrile-ña".

El primer dels dosgrups fou OBJETIVO BIRMÀNIA.Pensàvem, quan anàvem a par-lar amb ells, quin seria eltipus de persones que ens tro-baríem, degut, tal volta, ala imatge que donen. Doncsbé, de primer cop, ja es com-portaven amb una simpatia iamabilitat extraordinària iamb una senzillesa admirable._Cal dir, que són set al·lots

15

de Madrid: Yolanda (cantant),Monica i Ana (birmettes), Car-los (teclats), Javier (percus-sió), Luis (guitarra) i Paco(baix).

P.- Pensau que la imat-ge és avui part important del'espectacle musical en viu?Quin percentatge del vostre"xou" és actuació? Aquest ai-re que és una mescla d'inge-

OBJETIVO

BIRMÂNIA

INACHA

POP

T3 'l PI 3 £ C m-

(D 0) (t B et T ti 1

^

O O

H

. ^

TI

B

R

luv

rã

Í-.

O

fes •

R §

3

'Sfírí

rih

íff

^<? §

^ 0

6^

C.

^' 6

*.

f*?f

t r-

^ ^

Ç'

Ë

c-

^§

§ i 1

'-•'•

•O

iS.

T

g Ç

B

p

Vi

1ȍ

S

§

Js- o

mi

i i

i i

P.- Abans de fOBJETIVO BIRMÀNIA, havíeugut altres experiènciesmant part de grups músic;teatrals?

n> o

f

")

Ct

1ço

o

n 3

t 3

o>

Ol

ii

i la impressió que enha canviat totalment, ftot començàvem a notarcerta vena d'amistatels que ens trobàvemSón sense cap dubte umcots simpàtics i senzills •

""

»•

"h-

3

go

X

!-• rt

C

m

H

-H

- s»

1

3

m1

. »

0)

H- 3

V-

a mí- í 2.

-0 E

?IT

?mçs

$%S n

n

et

et

g- i

tn

m

O û

3

OC

OT

H

- 3

Q>

M

(tH

- . 3

»

H-

tt

ü S °

"

3et

<tn>

3 <

-..et

et

0)

B1 s § n 1 rc>

fe" t

"ballant ara?

ft. - Cri aque.s)t moment en-torn. pnie.pan.ant teme.* nous) i. a•la vegada pnomocionant eJ.dosinesi L. 9. lambe esìtam eÀabo-lant un nou. video-cÀip i penaixò, avui a Jnca enss editanf-ent una jLLMnació, i des)pnés¡a alguna cala de. fllosLLonca fa-nem alguna co¿a mé-í.

Seguírem parlant unsinstants més de moltes altrescoses i al final quedàrem coma grans amics. Fou en defini-tiva una interviu d'allò mésentretenguda.

Pel que fa a l'altregrup que actuà el dimarts:NACHA POP, l'espectació quela seva actuació despertà,fou impensable. La plaça esta-va plena, sobretot d 'una granmassa juvenil.

Contactarem amb ellsabans de l 'actuació, però elsmitjans de comunicació mésgrans, i la premsa del cor,ens passaren davant ambl'ajut d'un regidor. Quan ensva tocar torn, el manager enscridà i hi anàrem tot deci-dits.

P.- Quines diferèncieshi ha entre el NACHA POP defa sis anys, que estava dinsles mogudes del "rockaola" i"blanco y negro", i eld'aquests moments?

K. - No cn.ec que. fu. hagihagut un canvi, -contesta Anto-

nio- més) aviat hi. ha una evo-lució constant. Oe {.et ¿umo-Lt mateixos), an.a bé., tenimles) ide.es) molt més) clan.es) i.el que. f.eim ha f.eim millón.,lambé. ca-L din. que. tenim AÍ.Aanus) mési -afegeix Nacho- iia-vons) tant síols) en teníem, ¿et-%e. i. hem modifiât. £1 púb-LLcneces)s)ita milions) cancona i.comesi noveri, font ¿ois) et {.as)més) conegut -íi. intejie.4-ía elque. fasi i. e-L que ¿ap-ì dLn. enÍes) teves) cançons).

El Nacho estava asseguten primer pla contestant i ac-tuant en pla líder del grup,tant sols en algunes ocasionsens contestà Antonio trencantl'escena preparada. Cal dirque hauríem preferit entrevis-tar-los en un ambient mésagradable i disfrutant mésles cerveses que ens bevíem.

L.P. tenguéreu una col·labora- 'ció amb Teddy Bautista, tantpel que fa a la producció coma la seva participació en elL.P.

K. - S¿ eÀ. pnÀmeA. tne-baJJ. no-ítie. ho vàsiem {.en. ambJLa cot. -LaboiacLó de. I eddu -LencoA.a que no va ¿onjLÜL comeJJ. i nosiOsL·Uie.') vosLCem, f.ou¿nteJiesìsìant. Oe. {.est en eJ.da/uieA. L. P. "UJ.busf.os) Anima-dos) ", fiem tonnât a cosi, ¿abo-nan, amb I eddy, i és) pen. nojosL-tnes) una cosía impoitant; node. bades) eJJ. f.onmà pant deJmiiio/i QJtup de "pop" quo hLha hagut en eÀs) dann.en.si 20anus) en aquesit pais). Amb eJJ.i a casia síeva {.a moJjL bon {.un.{.eina.

P.- Quines han estatles vostres influències musi-cals?

P.- Qui és la "Chicadel ayer"?

R.- AÍX.Ò ho hawias¡ de.demanan. a Antonio -diu Nacho-.

-No ¿ss ninaú en panticu-•La/i -ens contesta Antonio-.

-J s)ón totesi en generai-afegeix Nacho rient-.

-Fou tant síois) fsiuitd'una ins)pinado i d'una cin.-cumsìtància -acabà Antonio-.

En aquests momentsNacho torna a prendre el pa-per de líder i d'aquí al fi-nal ens respon ell.

P.- En el vostre primer

17

K. - Doncs), siobn.est.ot eÀ."pop-nock" bnistànic i nondame.-nicà i també -La mús)ica negsieamericana de. i. 'úítima època.

P.- Bé, us agraïm el de-tall de parlar amb nosaltresuna estona.

"• ~ 6.s)pe/iam tonnan. aveun.e.'ns¡ una a-L·L·ia voJjLa.

Acabàrem les cerveses iens firmaren una dedicatòriaper a tots vosaltres.

Guillem i Miquel

'LL 9VfO^ JTLCB-ETÍ -D'IOVCCAina i i s i i naturalesa

Març del 13U1, Jaume IIde Mallorca, dintre del con-text de la política fonamen-tal orientada a potenciar lapersonalitat de la Corona deMallorca en el camp de lesrelacions internacionals i al'empar de l'específica facul-tat que li havia atorgat Jau-me I en matèria monetària ide conformitat amb les atribu-cions que detentava dintre del'àrea insular de la Corona-només a l'àrea insular i noen els territoris continen-tals del Rosselló i Serda-nya-, Jaume de Mallorca abro-ga el reial de València, mone-da legal del regne de Mallor-ca des del 1247, i ignorantles protestes formulades so-bretot pels consellers de Bar-celona, creà un sistema mone-tari propi basat en el reialde Mallorca.

En aquest context delnou sistema monetari, es varestaurar 1'anomenat MONEDAT-GE o també nomenat Morabatí-que implantà Jaume I deMallorca el 1266-, el qualconsistia en el pagament seta-nyal -cada set anys- d'un mo-rabatí o vuit sous. També va

ésser anomenat FOGATGE perobligar als caps de família oassimilats amb foganya o FOCH.

Aquest impost es va do-nar, amb lleugeres variants,a tots els peninsulars. Així,Cabanes Pecourt en un estudisobre demografia medieval ensparla del morabatl de Sant Ma-teu. El morabatí afectavatots els habitants de llocsreialencs que ultrapassassinla xifra de 105 sous (=15 ma-ravedís). Es cobrava aquestimpost cada set anys i consis-tia en el pagament d'un mara-batí, igual a set sous.

Qui són els qui real-ment pagaven? Segons 1'estudirealitzat per D. Alvaro Santa-maria, el pagament de maraba-tí obligava als veïns que, amés de tenir casa independenten propietat o en emfiteusi,tinguessin un patrimoni ava-luat en deu o més lliures,moneda del Regne de Mallorca,de qualsevol naturalesa: immo-bles, mobles...

Els qui no pagaven mora-batins eren pels motius se-güents: Per no tenir valors

en més de deu lliures, no es-tar emancipats, per no teniredat mínima,etc.

La implantació s'aplica-ria a partir del 1308, alsset anys de la promulgació deL'Estatut, i es pagaria du-rant la festivitat de Pasqua.Data que, en el cas del mora-batí de Sant Mateu, seria enla festivitat de Nadal.

La naturalesa del mora-batí és de tipus fiscal. Nies pot classificar-se com im-post indirecte, ni impost per-sonal, ni impost directe.L'impost del morabatí és unimpost de caràcter propi o"sui generis" que gravava unmínim patrimonial de deu lliu-res de moneda de Mallorca iera una modalitat de pagamental Reial Patrimoni que mante-nia, sense variació, la sevaperiodicitat (set anys) i laseva quantitat (vuit sous).

El fet que el pagamentdel morabatí recaigués en elveí que ocupas la casa i tin-gués un patrimoni de deu omés lliures, ens dóna unaidea aproximativa i indicati-va del número de cases que hihavia.

Hem dit que ens dónauna idea aproximada i indica-tiva el pagament del moraba-tí , perquè només en gravarels patrimonis de deu o méslliures deixa al marge elsqui -per motius de pobresa noho tributaven i, per tant, nopoden ésser quantificats, fet

que exclou qualsevol intentde solució exacta en l'estudidemogràfic. A tot això calafegir els exempts: eclesiàs-tics, cavallers, moneders, fa-miliars de la casa reial, laqual cosa ens allunya més dela recerca d'una configuracióde dades més exactes.

El restabliment del mo-rabatí va resultar de la con-certació bilateral tramitada

18

formalment entre la reialesai els seus assessors i elsportaveus elegits pel ConsellGeneral tTe Mallorca' -jurats,consellers^* i síndics- en elquadre de la reforma dels sis-tema monetari, del qual el ino-ratati formava part.

El cobrador de 1'impost. era el Batic general delRegne, però a vegades delega-va aquesta funció. Li corespo-nia com a salari a raó de sisdiners per lliura sobre el to-tal -de la recol·lecta per ellfeta.

En la casuística del mo-rabatí són determinants lesDeclaracions del 1309 que ela-borà el monarca, previ asses-sorament del Consell Reial.Observem que els menors he-reus de catorze anys -si erendones-, i els menors de dotzeanys -si eren homes- orfes depare o mare no pagaven moraba-tí.

També en aquesta casuís-tica, els qui no pagaven mora-batí, però eren susceptiblesde pagar-lo, havien de decla-

rar -jurar- davant dos homes-prohoms 'o notaris- que noposseïen el mínim de patrimo-ni exigit.

Els morabatins d'Incade 1329 i 1336, font única enla seva tipologia, ens perme-ten a acostar-nos a l'estudide la demografia d'aquestaciutat. Amb tot i això, laseva pròpija naturalesa" fis-cal , fa que el morabatí ens

presenti limitacions a i'en-contre de resultats més desit-jats en el treball de la in-vestigació.

En els propers númerosestudiarem la influència delmorabatí de 1329 i 1336 a laciutat d'Inca.

Anselm Ferretjans

LLORENÇ VIVES r MIRANTONI VIVES I MIR

ASSEGURANCES

ASSESSORAMENT

ECONOMIC, CONTABLEI FISCAL

CARRER MAJOR, MTELÈFON 504SM - INCA

C A L Z A D O S

ouniutiUa.IMTAV^

C/. Canónigo Qurtgla«, 69 • Tel. 50 11 59 - INCA (Mallorca)

HeladeríaLOS VALENCIANOS

helados artesanos

BONES FESTES

mayor 23 ti. 504783 inca

BAR LLADRESESPECIALITAT EN TAPES VARIADES

Plaça Santa Maria la Major

I N C A

19

El dia 15 de setembre fou senyalada pelsnostres estudiants desitjada per uns 1 maleïdapels altres. La nostra ciutat ha arribat plena-ment a la seva normalitat. Cada dia, a horesd'entrada i sortida dels col·legis, hi ha corre-dissa per tot arreu. Carteres noves, llibresnous, mestres nous. Per alguns canvi de centre0 canvi de nivell d'ensenyança.

A tots, pares, educadors i estudiants,l'inici d'un curs ens planteja interrogants,dificultats i problemes. Voldria comentar-ne al-guns.

Pareix que a Inca i comarca no han mancatels llocs escolars. Pareix que tots els estu-diants, els que han començat els seus estudis iels que han canviat de nivell, han tengut plaçaen els col·legis i Instituts de la nostra comar-ca. A més dels centres estatals han obert lesseves portes els centres privats.

En relació als centres privats, una nove-tat l'ha constituïda la posada en marxa delsconcerts escolars. Sembla que alguns han concer-tat plenament i altres tenen només el que anome-nen un concert singular i que hauran d'esperarun altre curs per fer-ho plenament. Són poquesles explicacions donades tant per part de labiroccio Provincial del M.E.C, com per partdels mateixos col·legis. Només sabem que aixòté unes repercussions econòmiques a les famí-lies.

Per altra part, un dels interrogants queens planteja un nou curs és el fet que esrepeteix molt sovint, el suïcidi de joves, fins1 tot d'al.lots estudiants de l'E.G.B., perhaver obtingut males qualificacions en els estu-dis. Això és molt trist. Amb molta freqüènciaels pares estam confusos i no acabam d'encertarentre exigir, castigar als nostres fills davantles males qualificacions i falta d'interès enels estudis, o bé deixar-ho córrer i serà elque Déu vulgui. Moltes vegades ens trobam ven-çuts. Sincerament crec que tant els pares comels ensenyants, tal vegada degut a la nostraformació i perquè així es valorava a les per-sones, donam massa importància a les qualifica-cions i ens interessen més aquestes que no pasla formació integral i preparació per a la vidadels nostres estudiants. És un punt a reflexio-nar que tenim, pares i ensenyants davant aquestcurs que s'ha iniciat.

20

\'f Ifey

„JÎSïï.'

*»¿?jf-~f '" ~ • '•**rr - . • v-. •;.*

Un altre interrogant i que també constipitueix un problema escolar i familiar, és elfracàs escolar. Els que treballant a FormacióProfessional vivim de prop aquesta problemàti-ca. No pretenc analitza*- exhaustivament aquestatemàtica, tal vegada ho pugui fer en una altraocasió. Sí que vull manifestar la sorpresa queem produí el que ens va dir un professor de laUniversitat de Saragossa a un curs que sobre elFracàs Escolar va organitzar el Centre de Pro-fessors de Mallorca. Aquest professor digué queabans de posar en marxa la Llei General d'Educa-ció de l'any 1970 (Llei Villar Palasi), es féuun estudi per analitzar el fracàs escolar quereportaria, dintre de 10 anys, l'aplicació dela Llei. El resultat de l'estudi va indicar unalt fracàs (10 anys després, aquest fracàs s'hacomplit amb una diferència de dècimes). Ho te-nia ben clar aquella gent. Malgrat aquest estu-di, la Llei es posà en marxa, pareix que vahaver-hi un interès marcat en què hi haguésaquestes diferències en l'alumnat. Diferènciesde preparació Intel.lectual que sens dubte hanmarcat i reportat diferències socials.

Una conclusió podem treure: Tot fracàsescolar és el resultat d'un procés evolutiu id'una problemàtica no resolta en el seu moment.

Endavant amb el nou curs. No oblidem,pares i educadors, que estam enfrascats en unatasca prou interessant i quasi sempre difícil.Ajudam a formar la societat de demà. No oblideuels estudiants, que amb el vostre esforç, sereuel que voldreu, el futur està en les vostresmans, entre tots l'hem de fer millor.

Jaume Gual

FOlO ft). A. QUtTÇLAS

21

jpjñggD'un temps ençà la nos-

tra ciutat pateix una manca ar-tística en quasi tots els as-pectes. En el cas del cinema,aquesta manca em sembla moltgreu, pel popular que és anaral cinema.

Al fet d'haver-se tancatuna sala de projecció, hemd'afegir les deficiències quepresenten les altres dues sa-les d'Inca. Si tenim en compteque és una pel·lícula i queaquesta comença amb el primertítol de presentació i acabaamb el darrer títol de crèdit,a Inca no hem vist una pel·lí-cula sencera desde fa molt detemps.

Si pensau que una pel·lí-cula no és tan sols una histò-ria contada en imatges. Perquè hem de patir la manca dequalitat de projecció?

Per començar, el "TeatroPrincipal" com a sala de pro-jecció és un vertader desas-tre. A l'estiu es pot intentarseguir el diàleg lluitant ambel renou dels ventiladors. Tam-bé és freqüent que es reflexin

a la pantalla llums estranys ique no hi haurien de ser, por-tes que s'obren i se tanquenfent renou, renou de cortines,i veus de les quals en són res-ponsables els acomodadors. Totaixò, quan la projecció se-gueix l'ordre, que ja començaa ser freqüent que ens continel final enmig de la pel·lícu-la i que els morts ressuscitinal final per acabar més descon-certats que després de veureuna pel·lícula de Fellini o deBunuel. Ens podríem estendre iparlar de l'estat de la sala,cadires, corrents d'aire al'hivern, etc.

Pel que fa a l'altra sa-la de projecció, encara queles deficiències són notable-ment menors, presenta algunesdeficiències notables. Els diu-menges al capvespre és més fà-cil sentir els "cuarenta prin-cipales" de la discoteca quela pel·lícula, juntament ambdespistades del encarregat dela projecció i els renous delque en són responsables elsacomodadors.

En definitiva, a Inca sialgú vol veure una pel·lículaaixí com cal, no pot. Tampoc,si vol saber l'autor de la ban-da sonora o quin era l'actorsecundari que feia tal o qualpaper ho sabrà, ja que les cor-tines començan a tancar-seabans d'acabar la pel·lícula.Sapigueu que per això se'ls po-dria denunciar per estafa. Po-driem afegir la mala informa-ció dels horaris de projecció,la manca d'imaginació, etc...Però de tot això ja en podremparlar. Esperem que algún diapoguem dir que anam a veurecinema en vers de anam a patircinema.

*<&

K<<*<¿vÇ>*

jaime estrany• qulpo« p«r« allein*

lli,b. LJoiii|»rl. 7« Trl. 10IS 10

INCA • MilloraO. N.t. «9M1«

U.o

SBSS

RICOHcon A DOHA«

HERMESMCMTUflA ELBCmomCA

mobel linea, s. I.UUXni.» OFICINA

PELUQUERO UNISEX

Calte Martin Medico. 20 Tei. 503013 • IncaP«r« mayw comodMad RESERVE HORA

cSPltrfrtortw

YftheH*Atores naturate»

H artificiateSetoicio a ïomititio

C/.Palmer. 34 TM. 6O1B1OLlUC. 2BO-1.' T.I. 600337

INCA • »Ultore»

22

IK1¿l=l¿l;l ,4 T^A^

Després d ' u n estiuirregular on no han abun-dat els grans títols, ni tansols a nivell de les reposi-cions habituals, la tempora-da de tardor es presenta,a nivell cinematogràfic,amb bones perspectives.Des d'aquestes línies prete-nem fer un petit avanç delque podrem veure en aques-tes setmanes. Es tracta úni-cament d 'una petita selec-ció, però bastant represen-tativa i suficient per a po-der comprovar que el nouany pot ésser molt interes-sant.

Podem començar lallista amb la pel·lículaque obtingué la Palma d'Ordel darrer Festival deCannes: La misión, obra di-rigida per Roland Joffé queconeixem per Los gritos delsilencio, i interpretada perJeremy Irons i Robert deNiro. L'acció transcorre en1750 a les selves de l 'Ama-zones i tract,a els proble-mes espirituals i aventuresd 'un jesuïta missioner i untraficant d'esclaus que cer-ca la redempció per haverassassinat al seu germà.

El darrer film de Fe-derico Fellini és Ginger yFred, la seva estrena ésrealment un esperat acontei-xement. Una famosa parellade vells ballarins delsanys quaranta s 'ha retiratde l'escena des de fa moltsd 'anys , vivint cada un vi-

des molt distintes, però undia, una cadena de televi-sió els localitza i uneix denou per a fer un revivalinclòs en un superespecta-cle, creant en ells falsesil·lusions i provocant des-prés el seu darrer i amargdesengany. En paraules delpropi Fellini, el film pre-tén ésser una crítica fortaal medi televisiu i al tipusde públic que crea.

De tota manera, noseran aquestes les pel·lícu-les que tenguin el major im-pacte a nivell del gran pú-blic, són tal vegada lessempre presents obres d'ac-ció i aventures les que méspuguin destacar entre unpúblic cinematogràfic majo-ritàriament juvenil. Unad'aquestes és Shangai sur-prise, té com a fort ali-cient la presència de Ma-donna com a protagonista iés una mescla-^d'història ro-màntica, aventures i humoren els, exòtics ambients del'Orienti

N o v e n s faltaran tam-poc les segones parts detítols d 'èxit , és el cas deAlien, el regreso. Aquestaobra es la continuació deAlien, el 88 pasajero, lagran sorpresa de fa unsanys pels aficionats al ci-nema fantàstic. No hi hadubte de que la pel·lículapot convertir-se en un delsèxits de la temporada, con-siderant sobretot l ' impacteque tingué la primera part.

Una combinació d'ele-ments històrics, mitològicsi de fantasia és Los Inmor-tales que conta 1'odisead ' u n home que desprésd 'una batalla i resultar fe-rit de mort, descobreix queés immortal. Abarca amb laseva existència des del se-gle XVI fins als nostresdies lluitant contra un ene-mic seu també dotat de laimmortali tat .

Dins aquesta mateixatònica d'obres d'efectes es-pecials i acció tenim preci-sament F/X Efectos morta-les. Es la historia d ' u n es-pecialista en efectes del ci-nema que ha d 'emprar elsseus coneixements en podersalvar la seva pròpia vidaquan és amenaçat per lamàfia i per la policia. Esuna pel·lícula que ha supo-sat un gran i inesperatèxit a USA.

Per acabar ambaquest apartat hem deixatla pel·lícula més esperadai que ve enrevoltada d ' u n aaura d'expectació, ens re-ferim a la darrera realit-zació de Steven Spielberg:El color púrpura. Avaladaper la crítica, és un filmexcel·lent que demostra queaquest gran geni americàestà tan capacitat per ro-dar films emotius i profun-dament humans com pel·lícu-les de ciència-ficció ambgrans efectes espectaculars.L'obra aborda una crisiafectiva i un profund pro-cés emocional al llarg dequasi quaranta anys, en lavida de vuit personatges.

JA HA SORTIT

IV • S

LA REVISTA MENSUALD ' INCA

23

rnett tozceLa música que tocava

aquella gent em recordava elsmeus anys d'estudiant. Quatreveus d'home i una de dona,guitarres i una flauta. Elshomes arranaven la cinquente-na i ella, anglesa, la trente-na. Cantaven bé en català, encastellà i çn'anglès.

Passada una estona, lesnotes d'un bolero mallorquíem trencaren els records jallunyans i em dugueren altrecop al món dels vius.

Sí, era a Mallorca. Unacolla d'infants sortiren a lapista i dolçament ballaren also de la nostra música.

Des del meu lloc se sen-tia la remor del mar, lesones se sumaven a la festa iamb llurs cants suaus feienmés agradable la vetllada.

El grup continuava ambla nostra música i els in-fants amb el seu ball.

Tot allò em féu què pen-sar. Era molt bell de veurecom la gent s'identificavaamb les seves arrels. Era es-trany per a mi veure aquellgrup de nins i de nines pal-par 1'aire amb les mans i mou-re els peus amb facilitat also d'unes tonades tant detemps oblidades pel hostre po-ble.

Veureu. No sé si ho sa-bré descriure: Hi havia unanina que tindria no més desetze anys. Crec sinceramentque aquella al·lota estimavael nostre poble. Ballava sen-se tocar de peus a terra. Elsseus braços i mans era totuna harmonia. Els ulls tan-cats. Descalça. No parava desomriure.

Es formós quan un pobletroba les seves arrels.

A la fi el grup acabàcomplaent una nina de vuitanys que havia sol·licitat

l'himne del Segon Congrés.

Allò fou un somiar des-pert! Tots els xics can-tant... "juntem les mans...""viure i conviure — " "la nos-tra parla..." coses que fansentir i creure que realmentval la pena seguir tre-ballant. Tal vegada aquest po-ble no està tan endormiscat ipotser els " meus companys te-nen raó. No podem tancar elsulls ni creuar les mans.Mallorca viu.

La nit es va anar fentclara i el mar cada cop mésquiet. Una sensació indefini-ble omplia molta de gent. Can-sats, però il·lusionats, và-rem anar deixant la plaça bui-da. Era de dia. El sol treiael cap allà lluny, però segurde vèncer.

Aquest poble, algun diadesprés de tant lluitar, tor-narà a vèncer.

Toni Llarg

PASSATEMPSS O L U C I O N S DELS MOTS E N C R E U A T S

HORITZALS: 1- Tenyir. Lagel. 2-Em. N. A. La. L. 3- Maror. Sali-va. 4- Abroe. Na. R. 5- Ell.Aire. Mi. 6- Sóller. E. Dom. 7-T. Al. Actor. 8- Arcada. Nació.9- 0. Mà. Eixir. 10- Apunts. L.

VERTICALS: 1- Tempesta. 2- Ema.Lo. Ro. 3- N. Rallac. A. 4-Ynob. Llamp. 5- J. Rr. E. Dau.6- Ra. Oar. A. N. 7- Sci. A.Et. 8- L. A. Recnis. 9- Aline.Tox. 10- Gaia. Dòcil. 11- E. V.Morir. 12- Llarim. 0.

jaime estrany• guipo« p»r« ollcln»

OU» U«n|.rt. W "M. MI5IO

INCA • Mallere«..H.I J1»IM1

— M

E«Eu.

24

RICOHCOPUDO*»

HERMES

mobel linea, s. I.MUMM* onci»»

ANTONI ALOMAR

i

Lliurat a una fe que fa perdurable el brodat lleuger del somni

On la pregària pren el delit del cor i el so dispersa les múltiplesImatges del mariner que segueix llaurant l'esforç del poema.

II

La paraula fa un giravoltJust quan la gavina descendeix

A la miracuìosa cala de les mans.

III

Així l'orb

Com una lenta agulla sortirà del drap etern i de l'angoixa.

IV

Anirem escurçant el pas fins a trobar el senyal de l'aireA l'escorça de l'arbre.

Sota l'ombra de les fulles

Récollirem la idea més senzilla de l'arrel elèctrica de la memòria.

RICOHjaime estrany §„ -—

.q.lpo. p.r. .lleln. g 2 HERMES

, Uon,r.rt, 7t Tel MISI« « M naunm* EUCTMIKCA

INCA . M re. K o mobel linea, s. I.».MJ. «MtMt HUItnUOI OFICINA

25

oGtrG LlenquQ

Sota aquest títol obrim un apartat a lespàgines culturals d'INCA REVISTA. En ell, a mésde donar a conèixer la nostra llengua per parlar-la i escriure-la millor, respondrem a qualsevolqüestió de caire lingüístic o literari que vul-

guin plantejar-nos els nostres lectors.

Barbarisme i mot manllevat.

Convendria, en primer lloc, distingir iaclarir la diferència entre un barbarisme i unmot manllevat.

Podríem definir un barbarisme com l'ús deparaules o girs estranys a la pròpia llengua quanaquesta té paraules o girs totalment equivalents.Amb uns exemples ho aclarirem:

l.-La paraula "entonces" és un barbarisme,és una paraula castellana. La nostra llengua té,per dir el mateix, paraules com "llavors", "ales-hores" , etc...

2.-El gir "tenim que...", com a perifrasid'obligació, és un barbarisme, traducció exactadel castellà "tenemos que...". Així deim: "Tenimque estudiar més". El català poseeix els seuspropis girs. A Mallorca deim: "Hem d'estudiarmés", "Es necessari estudiar més". A Valènciatambé diuen perfectament: "Devem estudiar més". ACatalunya diuen també: "Cal estudiar més". Totesaquestes expressions són vàlides. El que no podemj3ir ni a Mallorca, ni a València, ni a Catalunyaés "tenim que estudiar més".

Per mot manllevat entenem aquelles paraulesagafades d'una altra llengua i incloses als dic-cionaris propis com a única forma per a designarl'objecte, l'acció o significat en qüestió (po-dríem donar també al mot manllevat el nom deneologisme o paraula nova).

Per exemple la paraula whisky, ens arribael nom amb la beguda, no teníem aquesta paraula.En altres casos, tenim mots que continuen em-prant-se, però de cada vegada menys. Així "escu-sat", "lloc comú", coexisteixen amb un altre motnou i que també s'ha admès al diccionari "wàter".

Facem un esforç. La llengua ens distingeixi ens identifica com a poble. L'hem de conèixerun poquet més cada dia. Hem iniciat el camí i elcompromís seriós de seguir endavant. Podeu ferarribar-nos les vostres inquietuds i desitjós desaber més i aprofundir en els vostres coneixe-ments. Coneguem i mimem la nostra llengua.

Escriviu a INCA REVISTA, Apartat de Correusn9 156 INCA. Esperam poder satisfer la vostracuriositat i interès per la nostra llengua.

Jaume Gual

26

L'associació filatèlica d'Inca us informa-rà mensualment de les noves emissions de se-gells, com també de les distintes exposicionsque es fan a la nostra illa, conferències, etc.També inclourem totes les suggerències que fa-ceu a aquest grup filatèlic.

En aquest primer capítol, us detallaremles emissions que ja han aparegut i que podeutrobar a qualsevol Servei de Correus que siguiOficina Tècnica.. De primer posarem la datad'emissió i a continuació el nombre de segellsde la sèrie i el tema d'aquesta:

7-1-86 (4 segells). Ingrés d'Espanya a la•Comunitat Econòmica Europea.

20-1-86 (2 segells). Turisme.27-1-86 (1 segell). Conferència Mundial

del Merino.5-2-86 (1 segell). Carnaval de Cadis.12-2-86 (1 segell). Any Internacional de

la Pau.26-3-86 (1 segell). Setmana de la Música

Religiosa a Conca.9-4-86 (1 segell). I Centenari de la crea-

ció de les cambres de Comerç, Indústria i Nave-gació.

20-4-86 (1 segell). L'emigració.5-5-86 (2 segells). Europa CEPT.14-5-86 (1 segell). Romeria del ROCIO.16-5-86 (1 segell). Dia de les Forces

Armades.16-6-86 (2 segells). Turisme.4-7-86 (1 segell). X Campionat del món

del Bàsquet.

16-7-86 (4 segells). Personatges.11-8-86 (1 segell). El Misteri d'Elx.13-8-86 (1 segell). V Campionat del món

de la Natació, Water Polo i Natació sincronitza-da.

Explicarem un poc millor les característi-ques de la sèrie dedicada a l'ingrés d'Espanyaa la C.E.E.:

= li Emissió: 7-1-86 (4 segells).= Valors facials: 7;17;30;45 pts.= Tirada de segells: 4.000.000 per a cada

valor.= Mides: 40,9 x 24,9 mm.= Dentat: 13 1/4 x 12 3/4

Dintre d'aquesta emissió han sortit unscarnets, primera vegada que s'emeten a Espanya,amb els anomenats 4 segells dels mateixos va-lors.

Aquesta emissió es deu a la inclusió d'Es-panya i Portugal a la Comunitat Econòmica Euro-pea, Comunitat Europea de l'Energia Atòmica i ala Comunitat Europea del Carbó i del Ferro.

El tractat d'adhesió dels dos Països es•va signar el propassat dia 12 de Juny del 1985,davant el Regne de Bèlgica, Regne de Dinamarca,La República Federal d'Alemanya, La RepúblicaHel·lènica, La República Francesa, Irlanda, LaRepública Italiana, el Gran Ducat de Luxemburg,El Regne dels Països Baixos, el Regne Unit dela Gran Bretanya i Irlanda del Nord, El Regned'Espanya i la República de Portugal.

Associació Filatèlica d'IncaApartat de Correus 106

27

J&44SJ

A finals d'Agost Miquel Vaquer va sig-nar un nou contracte per a jugar un any mésamb l'equip d'Inca. Aquest futbolista, màximgolejador actual a la tercera divisió de Ba-lears, tenia unes pretensions econòmiques tanelevades que lògicament no foren admeses pelclub. Tots sabem, en efecte, que al Constàn-cia no li sobren els doblers.

Allò que volia Vaquer -com ja ho digué-rem al número anterior d'INCA REVISTA- era:cobrar 900.000 pts. de fitxa i entrenar-senomés tres dies per setmana. Després de lesoportunes converses l'acord ha estat de400.000 pts de fitxa i entrenament normal.

Hem d'afegir, però, una altra cosa. Al-gunes persones que no pertanyen a la directi-va del club s'han compromès a donar 300.000ptes. més al Jugador perquè signi per l'equipalbinegre. Aixi doncs, els pocs seguidors queencara li queden al Constància podran seguir-al menys durant aquesta temporada- les corre-gudes i jugades de Miquel Vaquer sobre lagespa deV,Nou Camp d'Inca.

Fa pocs dies que INCA REVISTA ha parlatamb el president del Constància l'amo En PepGarcia, i ha sabut que la situació del clubés la pitjor dels darrers anys. Per aquestatemporada ni tan sols hi ha el mateix suportdels afeccionats que hi hagué la temporadapassada; ja que no responen gens positivamenta la campanya de socis.

Aquest fet pot estranyar a qualsevolque seguesqui la marxa de l'equip d'Inca,sobretot tenint en compte que els resultatsde la pretemporada foren molt bons i també hohan estat als inicis de la Lliga. Això voldir que els esforços de la directiva per ferun bon equip no han convençut als inquers.

Aquest desinterès dels habitants d'Incapel seu equip de futbol més representatiu, faque qualsevol previsió no sigui gens op-

« timista.

P. Castelló Bergas

FOTO ÏÏ.A. QU6TÇLAS

jaime estrany• qulpo« p*rm otlcln«

lli, b. Llom p» rl. 7» Tel. M »10

INCA • Msllorc«

O-M.I. 41*OM1

0

2J= •*SM5 uSEE°l-t0

RICOHmri»Doi»A«

HERMES«»OUT»«* Bucnomc*

mobel linea, s.MUBIilül OHC™»

1.

cada àedma>na> & ein C ous

28

Jtiv*44wEl passat mes d'agost se celebrà una

festa amb motiu del "IV Trofeu Penya Blanc iNegre", organitzat per la penya del Constàn-cia del mateix nom. Hi hagué un sopar, com jaés habitual, al restaurant del Puig d'Inca.La festa d'enguany tengué un gran èxit departicipació. Hi hagué més de duescentes per-sones, quasi el doble d'anys passats.

Presidiren l'acte el president de laPenya, Antoni Martorell, nostre batle AntoniPons, el director general d'esports de laComunitat Autònoma Balear, Damià Bascuñana,el president de la Federació Balear de Fut-bol, Antoni Borràs del Barrio, i el presidentdel "Real Madrid", Ramón Mendoza.

A aquesta edició s'havia de lliurar unnou premi, el "Zapato de Plata" obrat i patro-cinat pel joier Joan Mateu. Com és ben sabut,aquest premi va ésser adjudicat a Emilio Bu-tragueño, famós jugador del "Real Madrid" ide la Selecció Espanyola.

El Jugador premiat no pogué anar a re-collir el trofeu perquè -com digué R. Mendo-za- estava concentrat amb la resta de l'equipa Navacerrada i dins un club de tanta catego-ria no hi pot haver parts i quarts. El "Zapa-to de Plata" fou lliurat, però, al mateijxEmilio Butragueño a Palma després d'haver Ju-gat un partit amistós amb el Mallorca. Elrebé de mans d'Antoni Martorell, president-com ja hem dit- de la penya més importantdel -Constància. •

I IAixí mateix, foren guardonats els se-

güents jugadors del Constància: trofeu a larevelació, Martínez, porter titular; trofeual màxim golejador, Vaquer, i trofeu a laregularitat, Ballester.

'" * I . • •••••*"•ü!.:::;-'!També, com ja és costum, es lliuraren

les "mencions especials". Foren per a AntoniFluxà, ex-directiu del Constància, pel seu su-port al club formant part de diverses directi-ves; Pep Busquets, per més de cinquanta anysde servei a la fotografia i, mitjançant aques-ta, als esports; Antoni Ballester, com acol·laborador en les darreres directives delConstància.

Amb el lliurament d'aquests premis idistincions acabà l'acte. La pròxima ediciódel trofeu pot tenir novetats importants sies troben patrocinadors que duguin a termealguna modificació de les proposades per ladircQtiva. Una d'aquestes seria l'adjudica-'ció, endemés del "Zapato de Plata",,.d'un d'ori un de bronze. -Així es milloraria, un pocmés encara, el nivell que Ja ha aconseguitaquest trofeu.

P. Castelló Bergas

FOTO VAyt-KAS

FÁBRICA D'ARTICLES DE PELL

guantsbosses

peces de vestit

i marroquineria en general

Gran Via de Colón INCA Telèfon 50 19 00

jaime estrany• qutpo« f»r* oflcln«

111.1,. Uoi.ip.rl. 7» Tet W U M

INCA • M.llore»

I.N.I. «IflMJ

52?a

RICOHrOPIADOKA»

HERMESmcMTVIU BUCTROHIC*

mobel linea, s. I.nimm.» of.ciH»

29

^ ^x" s~ if*}, ~^\ /- M /^-raft** tttestea

El proper dia Jo d'Octubre es dura a terme la Festa de sesLlanternes la qual començarà a les 6'30 de l 'horabaixa a la PlaçaEspanya. Hi participarà un grup d 'animació, el qual juntament ambuna colla de nins amb les seves llanternes donarà alegria als carrersd'Inca.

Aquesta serà la tercera festa que organitza l 'Ob ra CulturalBalear d ' Inca.

Esperem que aquesta tercera Festa de ses Llanternes tengui tantd'èxit com les dues anteriors.

Recordem que l 'Obra Cultural ha estat des de llur fundaciócapdavantera de les festes populars.

L'acte, com ja hem dit, serà diajò d'Octubre a les 6'30 a laPlaça Espanya. Tots els nins que duguin llanterna seran obsequiats.

30

CASES DE SON f USIER

,r

EDIFICI A PROTEGIR

31

NUEVO CAJERO AUTOMATICOEN INCA

Para un mejor sévi ci o anuestros clientes, hemosIncorporado a nuestra redde Cajeros AutomáticosTarjeta "SA NOSTRA", unnuevo cajero en:IncaC/. Jaime Armengol, 69

CAJA DE BALEARES\*SA NOSTRA

Pizzeria Cafetería

STRQnîBQin•W» «i tetti, 14 MCA Til. M 41 II

úyuaideiia G/o? cJxent

General Luque, 85 (esq. Torreta) -Tel. 50022D I N C A

«iSSiï BELTRAN

Carrer Major, 34 - Tal. SO 03 39 INCA (Mallorca)