La naturalesa,força i expressióde Maria José Sánchez Iranzo

Uni

tat d

’Imat

ge C

orpo

rativ

a i D

isse

ny G

ràfic

. Dip

utac

ió d

e Ta

rrag

ona.

DL T

-677

-201

8

ExposicióLa naturalesa,força i expressió de Maria José Sánchez Iranzo

Del 25 de maigal 24 de juny del 2018

Al Pati del Palau de la DiputacióPasseig de Sant Antoni, 100 - TarragonaTel. 977 296 605

Horari: dl a dv, de 9 a 21 h;ds, de 9 a 13 h i de 17 a 21 h,festius d'11 a 14 h.

www.dipta.cat/exposicions

Gira-sols. 54x65 cm (15 F)

Foto portada: Ermita de la roca. 60x73 cm (20 F)

Lluís Amiguet

María José Sánchez Iranzo ens torna a sorprendre en aquesta mostra amb un consumat estil, tan personal com fundat en el coneixement profund dels grans mestres del postimpressionisme. Amb ells es tuteja en paisatges insòlits des dels quals aconsegueix que guaitem a l’interior de nosaltres mateixos.

La pintora redescobreix la llum, en la tradició del més selecte paisatgisme, i ens la retorna als seus llenços disposada a il·luminar el nostre propi interior i obrir-nos al retrobament amb l’instant en els seus fúcsies, pistatxos i altres verds impossibles que sap dotar d’oportuns contrastos amb la sobtada gravetat de blaus petris.

Són colors impossibles però reals per a qui s’atura davant dels seus llenços i de sobte hi descobreix emocions insospitades, i també l’oportunitat de contemplar el Mediterrani de nou, amb una perspectiva inoblidable, des del port de Tarragona, d’una ciutat disposada a elevar-se fins al cel des del mar sobresi mateixa.

Sense renunciar a la forma, Sánchez Iranzo aconsegueix emancipar el color dels seus últims vestigis, compartint amb nosaltres una visió del món emocionada en el seuserè equilibri.

Val la pena aprofitar, sens dubte, aquesta oportunitat que ens brinda la Diputació de Tarragona de seguir el progrés d’una vocació pictòrica que assoleix ara el seu zenit creatiu després d’anys de treball incessant i ben demostrat en successives exposicions sempre concorregudes.

Qui obri la ment i el cor al treball de la María José es trobarà als seus quadres agermanat amb les millors visions del més avesat Van Gogh i el Sorolla més sensible i exquisit, exposats, amb una sensibilitat actualíssima, vibrant i dinàmica, a la renovació de la nostra paisatgística.

Cases de Mont-roig. 54x65 cm (15 F)

Ceràmica i paisatge urbà. 73x92 cm (30 F)

Maria José Sánchez Iranzo

Vaig néixer a Sagunt (València) el 28 de gener de 1951. Quan tenia sis anys, la meva família i jo ens vam traslladar a la ciutat de Tarragona, on he viscut sempre. Vaig començar a pintar des de molt jove, però va ser a partir dels 25 anys quan, primer de manera autodidacta i posteriorment amb una formació acadèmica, em vaig dedicar al món de l’art, sobretot a través de la pintura, i en concret de la tècnica a l’oli.

Vaig ampliar coneixements a l’Escola d’Art Sanvisens de Barcelona, de la qual segueixo formant part com a integrant del seu grup d’artistes. Allà vaig tenir la sort de trobar, primer com a professora estricta i molt aviat i ja de manera permanent com a amiga, la Teresa Llàcer, amb la qual, de llavors ençà, m’uneix una infrangible amistat. Ella va saber transmetre’m la fèrria disciplina en el treball artístic per plasmar en el llenç el color que dona vida a la meva obra.

He fet cursos monogràfics sobre figura i retrat i sobre història de l’art, per ampliar coneixements sobre pintura catalana del segle XX, així com diversos cursos de pintura a l’aire lliure. Com a complement a la meva formació, vaig fer també un curs monogràfic intensiu de tècnica de gravat.

He participat en diverses exposicions individuals i col·lectives. Les més destacades són les que es recullen per ordre cronològica continuació:

Individuals

• Col·legi d’Advocats i Col·legi de Farmacèutics de Tarragona (2001)• Sala d’exposicions de la Conselleria d’Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya a Barcelona (2003)• Col·legi d’Advocats i Col·legi de Farmacèutics de Tarragona (2003)• Galeria Odena’s de Tarragona (2004)• Hotel Ciutat de Tarragona (2004)• Ermita de la Roca de Mont-roig del Camp (2006)

Col·lectives

• Ajuntament de Tarragona (2003)• Galeria Comas de Barcelona (2004)• Galeria Ribes Art de Tarragona (2005)• Galeria Ribes Art de Tarragona (2006)• Galeria d’art Padequart de Ribes de Freser (2007)• Galeria Comas de Barcelona (2008)• Ajuntament de Mont-roig del Camp (2011)• Galeria Àgora 3 de Sitges (2014)• Galeria Comas de Barcelona (2014)• Departament de Cultura de la Generalitat, Delegació de Tarragona (2015)• Sala d’exposicions del Port de Tarragona - exposicions col·lectives del Sindicat d’Iniciatives i Turisme de Tarragona (del 1999 al 2015)

Llac de Puigcerdà. 100x81 cm (40 F)

Salas de Pallars92x73 cm (30 F)

Aiguablava55x46 cm (10 F)

La Provence II81x60 cm (25 P)

Prullans73x54 cm (20 F)

Port de Tarragona116x89 cm (50 F)

Joan Martí i Castell

És impactant l’obra pictòrica de Maria José Sánchez Iranzo, pel color, pel dibuix que s’hi mig amaga, per la tècnica variada, que es mou entre el cubisme, l’abstracte, el naïf ingenu; tota, però, amarada globalment per una visió clarament expressionista de la realitat.

Un concepte destaca en la seva pintura: la potència cromàtica, en què ressalten amb èmfasi evident els blaus de mar i de cel, els verds intensos o afluixats, els grocs insistents, el fort roig o carmesí. Sap barrejar-los o mantenir-los aïllats en un treball de transformació, que ens transmet el misteri de la natura, viva o somorta, i de l’art creatiu, que genera nous paisatges i espais.

He parlat de cubisme; el mètode que tant agradava a Picasso es trasllueix en la peça Tarragona, que, de baix a dalt, arriba a l’encimbellament de la catedral, amb tècnica hàbil i elaborada, on el traç, la línia, els contorns, resten compartimentats amb exactitud geomètrica.

L’abstracció la copsem, per exemple, en Ermita de la Roca, un joc de colors en moviment de fúria: en una mescla voluntàriament indefinida, s’alça un carmesí dominant.

Pretori. 33x41 cm (6 F)

Tarragona100x81 cm (40 F)

Vitrina. 73x92 cm (30 F)

Contrallum. 54x65 cm (15 F)

Les mimoses. 60x81 cm (25 P)

El naïf li és útil per a expressar el sentiment més ingenu i espontani. Se n’omple històricament tot l’expressionisme. Simplicitat i destresa, com veiem en Port de Tarragona o en Salas de Pallars.

És evident que Sánchez Iranzo segueix les petjades d’artistes altament distingits, que són ja mestres de mestres; especialment de Teresa Llàcer i, indirectament i mitjançant ella mateixa, de l’il·lustre Sanvisens. I a través d’ells, també s’impregna de la peculiaritat goghiana, en el tema, el dibuix i el color que sap plasmar en el magnífic quadre Gira-sols: sobre el groc punyent de les flors, els botons marrons, i, de fons, un blau que acompanya el verd de les tiges i les fulles. En alguns treballs de Sánchez Iranzo encara hi trobo la similitud amb el poeta i pintor gironí Narcís Comadira; és el cas de Contrallum, on aconsegueix un esbós de siluetes i una varietat decolors esplèndids.

Ultra reflectir amb originalitat paisatges, també practica amb autoritat la realitat estàtica i domèstica; es fixa en la importància dels objectes, que, encara que li exigeixin una plasmació distinta, igualment fascinen l’esperit de Sánchez Iranzo. Ceràmica o Vitrina penetren en el realisme dels estris, alguns amb més vivacitat colorista, com el groc d’unes tovalles o el blau de la ceràmica, el roig d’una cafetera o el verdd’un gerro.

Maria José Sánchez Iranzo és una pintora sensible, que s’ha fet pròpia una tècnica que és diversa, basada en la serenitat dels perfils i la delineació, en la conjuminació d’estructures panoràmiques en un esperit unificat, en la saviesa a destacar igualment utensilis que bateguen la mà humana de qui els empra; i transversalment, per damunt de tot plegat, en la selecció d’una policromia que, essent espectacular i colpidora, té l’amabilitat dels tons en harmonia.

Joan Martí i Castell

És impactant l’obra pictòrica de Maria José Sánchez Iranzo, pel color, pel dibuix que s’hi mig amaga, per la tècnica variada, que es mou entre el cubisme, l’abstracte, el naïf ingenu; tota, però, amarada globalment per una visió clarament expressionista de la realitat.

Un concepte destaca en la seva pintura: la potència cromàtica, en què ressalten amb èmfasi evident els blaus de mar i de cel, els verds intensos o afluixats, els grocs insistents, el fort roig o carmesí. Sap barrejar-los o mantenir-los aïllats en un treball de transformació, que ens transmet el misteri de la natura, viva o somorta, i de l’art creatiu, que genera nous paisatges i espais.

He parlat de cubisme; el mètode que tant agradava a Picasso es trasllueix en la peça Tarragona, que, de baix a dalt, arriba a l’encimbellament de la catedral, amb tècnica hàbil i elaborada, on el traç, la línia, els contorns, resten compartimentats amb exactitud geomètrica.

L’abstracció la copsem, per exemple, en Ermita de la Roca, un joc de colors en moviment de fúria: en una mescla voluntàriament indefinida, s’alça un carmesí dominant.

Pretori. 33x41 cm (6 F)

Tarragona100x81 cm (40 F)

Vitrina. 73x92 cm (30 F)

Contrallum. 54x65 cm (15 F)

Les mimoses. 60x81 cm (25 P)

El naïf li és útil per a expressar el sentiment més ingenu i espontani. Se n’omple històricament tot l’expressionisme. Simplicitat i destresa, com veiem en Port de Tarragona o en Salas de Pallars.

És evident que Sánchez Iranzo segueix les petjades d’artistes altament distingits, que són ja mestres de mestres; especialment de Teresa Llàcer i, indirectament i mitjançant ella mateixa, de l’il·lustre Sanvisens. I a través d’ells, també s’impregna de la peculiaritat goghiana, en el tema, el dibuix i el color que sap plasmar en el magnífic quadre Gira-sols: sobre el groc punyent de les flors, els botons marrons, i, de fons, un blau que acompanya el verd de les tiges i les fulles. En alguns treballs de Sánchez Iranzo encara hi trobo la similitud amb el poeta i pintor gironí Narcís Comadira; és el cas de Contrallum, on aconsegueix un esbós de siluetes i una varietat decolors esplèndids.

Ultra reflectir amb originalitat paisatges, també practica amb autoritat la realitat estàtica i domèstica; es fixa en la importància dels objectes, que, encara que li exigeixin una plasmació distinta, igualment fascinen l’esperit de Sánchez Iranzo. Ceràmica o Vitrina penetren en el realisme dels estris, alguns amb més vivacitat colorista, com el groc d’unes tovalles o el blau de la ceràmica, el roig d’una cafetera o el verdd’un gerro.

Maria José Sánchez Iranzo és una pintora sensible, que s’ha fet pròpia una tècnica que és diversa, basada en la serenitat dels perfils i la delineació, en la conjuminació d’estructures panoràmiques en un esperit unificat, en la saviesa a destacar igualment utensilis que bateguen la mà humana de qui els empra; i transversalment, per damunt de tot plegat, en la selecció d’una policromia que, essent espectacular i colpidora, té l’amabilitat dels tons en harmonia.

Salas de Pallars92x73 cm (30 F)

Aiguablava55x46 cm (10 F)

La Provence II81x60 cm (25 P)

Prullans73x54 cm (20 F)

Port de Tarragona116x89 cm (50 F)

Lluís Amiguet

María José Sánchez Iranzo ens torna a sorprendre en aquesta mostra amb un consumat estil, tan personal com fundat en el coneixement profund dels grans mestres del postimpressionisme. Amb ells es tuteja en paisatges insòlits des dels quals aconsegueix que guaitem a l’interior de nosaltres mateixos.

La pintora redescobreix la llum, en la tradició del més selecte paisatgisme, i ens la retorna als seus llenços disposada a il·luminar el nostre propi interior i obrir-nos al retrobament amb l’instant en els seus fúcsies, pistatxos i altres verds impossibles que sap dotar d’oportuns contrastos amb la sobtada gravetat de blaus petris.

Són colors impossibles però reals per a qui s’atura davant dels seus llenços i de sobte hi descobreix emocions insospitades, i també l’oportunitat de contemplar el Mediterrani de nou, amb una perspectiva inoblidable, des del port de Tarragona, d’una ciutat disposada a elevar-se fins al cel des del mar sobresi mateixa.

Sense renunciar a la forma, Sánchez Iranzo aconsegueix emancipar el color dels seus últims vestigis, compartint amb nosaltres una visió del món emocionada en el seuserè equilibri.

Val la pena aprofitar, sens dubte, aquesta oportunitat que ens brinda la Diputació de Tarragona de seguir el progrés d’una vocació pictòrica que assoleix ara el seu zenit creatiu després d’anys de treball incessant i ben demostrat en successives exposicions sempre concorregudes.

Qui obri la ment i el cor al treball de la María José es trobarà als seus quadres agermanat amb les millors visions del més avesat Van Gogh i el Sorolla més sensible i exquisit, exposats, amb una sensibilitat actualíssima, vibrant i dinàmica, a la renovació de la nostra paisatgística.

Cases de Mont-roig. 54x65 cm (15 F)

Ceràmica i paisatge urbà. 73x92 cm (30 F)

Maria José Sánchez Iranzo

Vaig néixer a Sagunt (València) el 28 de gener de 1951. Quan tenia sis anys, la meva família i jo ens vam traslladar a la ciutat de Tarragona, on he viscut sempre. Vaig començar a pintar des de molt jove, però va ser a partir dels 25 anys quan, primer de manera autodidacta i posteriorment amb una formació acadèmica, em vaig dedicar al món de l’art, sobretot a través de la pintura, i en concret de la tècnica a l’oli.

Vaig ampliar coneixements a l’Escola d’Art Sanvisens de Barcelona, de la qual segueixo formant part com a integrant del seu grup d’artistes. Allà vaig tenir la sort de trobar, primer com a professora estricta i molt aviat i ja de manera permanent com a amiga, la Teresa Llàcer, amb la qual, de llavors ençà, m’uneix una infrangible amistat. Ella va saber transmetre’m la fèrria disciplina en el treball artístic per plasmar en el llenç el color que dona vida a la meva obra.

He fet cursos monogràfics sobre figura i retrat i sobre història de l’art, per ampliar coneixements sobre pintura catalana del segle XX, així com diversos cursos de pintura a l’aire lliure. Com a complement a la meva formació, vaig fer també un curs monogràfic intensiu de tècnica de gravat.

He participat en diverses exposicions individuals i col·lectives. Les més destacades són les que es recullen per ordre cronològica continuació:

Individuals

• Col·legi d’Advocats i Col·legi de Farmacèutics de Tarragona (2001)• Sala d’exposicions de la Conselleria d’Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya a Barcelona (2003)• Col·legi d’Advocats i Col·legi de Farmacèutics de Tarragona (2003)• Galeria Odena’s de Tarragona (2004)• Hotel Ciutat de Tarragona (2004)• Ermita de la Roca de Mont-roig del Camp (2006)

Col·lectives

• Ajuntament de Tarragona (2003)• Galeria Comas de Barcelona (2004)• Galeria Ribes Art de Tarragona (2005)• Galeria Ribes Art de Tarragona (2006)• Galeria d’art Padequart de Ribes de Freser (2007)• Galeria Comas de Barcelona (2008)• Ajuntament de Mont-roig del Camp (2011)• Galeria Àgora 3 de Sitges (2014)• Galeria Comas de Barcelona (2014)• Departament de Cultura de la Generalitat, Delegació de Tarragona (2015)• Sala d’exposicions del Port de Tarragona - exposicions col·lectives del Sindicat d’Iniciatives i Turisme de Tarragona (del 1999 al 2015)

Llac de Puigcerdà. 100x81 cm (40 F)

La naturalesa,força i expressióde Maria José Sánchez Iranzo

Uni

tat d

’Imat

ge C

orpo

rativ

a i D

isse

ny G

ràfic

. Dip

utac

ió d

e Ta

rrag

ona.

DL T

-677

-201

8

ExposicióLa naturalesa,força i expressió de Maria José Sánchez Iranzo

Del 25 de maigal 24 de juny del 2018

Al Pati del Palau de la DiputacióPasseig de Sant Antoni, 100 - TarragonaTel. 977 296 605

Horari: dl a dv, de 9 a 21 h;ds, de 9 a 13 h i de 17 a 21 h,festius d'11 a 14 h.

www.dipta.cat/exposicions

Gira-sols. 54x65 cm (15 F)

Foto portada: Ermita de la roca. 60x73 cm (20 F)