resistència i força

LA RESISTÈNCIA

I

LA FORÇA

RESISTÈNCIA RESISTÈNCIA

CAPACITAT FÍSICA I PSÍQUICA DE SUPORTAR LA FATIGA. Weineck (1992)

CLASSIFICACIÓCLASSIFICACIÓEn funció de la via metabòlica utilitzada ens trobarem amb resistència aeròbica i resistència anaeròbica.

A través de la via aeròbica existeix suficient oxigen per a la oxidaciódels àcids grassos i del glucogen. En l’anaeròbica l’obtenció d’energias’obté sense la presencia d’oxigen.

ANAERÒBICAANAERÒBICA AERÒBICA AERÒBICA

ALÀCTICA LÀCTICA GLUCÍDICA LIPÍDICA

0 5" 10" 45" 2' 10'-15' 30'-90' Hores

Potència PotènciaPotènciaCapacitat Capacitat Capacitat Endurance

SISTEMES DE PRODUCCIÓ SISTEMES DE PRODUCCIÓ

D’ENERGIA MUSCULARD’ENERGIA MUSCULAR

VIA ANAERÒBICA

ATP-CP (ANAERÒBIC ALÀCTIC)

LES RESERVES D’ATP AL MÚSCUL SÓN MOLT LIMITADES 6”.LES RESERVES DE FOSFOCREATINA PASSATS COM A MÀXIM 20-25”.AMB 1’ DE REPÒS LES RESERVES ES RECUPEREN FINS UN 80-90%.

GLUCÒLISI ANAERÒBICA (ANAERÒBIC LÀCTIC)

S’UTILITZA EL GLUCOGEN MUSCULAR EMMAGATZEMATAQUESTA VIA PRODUEIX UNA GRAN FATIGA MUSCULAR PER ACUMULACIÓ

D’ÀCID LÀCTIC AL MÚSCUL I A LA SANG (ACIDOSI)S’UTILITZA ENTRE ELS 20” I ELS 2-3 MINUTS DE TREBALL INTENS.

Substància generada a les cèl·lules com a producte de la degradació de la glucosa, i especialment a les cèl·lules musculars durant l’exercici.

Bloquegen metabòlicament la síntesi d’ATP

Genera fatiga i dolor muscular

L’ÀCID LÀCTICL’ÀCID LÀCTIC

VIA AERÒBICA

CICLE DE KREBS

ß-OXIDACIÓ

CONSISTEIX EN L’OXIDACIÓ DE LA GLUCOSA AMB L’OXIGEN QUE ENTRAA LA CÈL·LULA. (DE 3’ A 90’)

Per cada molècula de glucosa se n’obtenen 36 ATP.

CONSISTEIX EN L’OXIDACIÓ DELS ÀCIDS GRASSOS. REQUEREIX UNA PRESÈNCIAIMPORTANT D’OXIGEN. (hores)

PÀJARA

http://www.youtube.com/watch?v=joLh4HxBggs

CONCEPTES CLAUSCONCEPTES CLAUS

Capacitat: És la quantitat total d’energia de la qual es disposa en una via metabòlica.

Potència: La major quantitat d’energia per unitat de temps que pot produir-se a través d’una via energètica.

Eficiència: El grau en què l’energia alliberada durant els processos metabòlics s’aprofita per a la realització d’un treball concret (economia d’esforç). (estretament vinculat amb la tècnica de l’esport)

Consum màxim d’oxigen (VO2max): El consum d’oxigen representa el volum

d’oxigen consumit durant qualsevol tipus d’esforç, indicant la capacitat de l’organisme d’utilitzar

l’oxigen. Aquest consum augment a mesura que incrementa la intensitat de l’exercici, fins que

arriba a un punt on ja no ho pot fer més, tot i que segueixi incrementant la intensitat, és el que

s’anomena VO2max.El consum d’oxigen reflexa la capacitat per

captar, transportar i utilitzar oxigen, implicant per a tal fet les funcions respiratòries, hemàtiques,

cardiovasculars i musculars.

Llindar anaeròbic:

La intensitat de l’exercici o de treball físic per sobre de la qual comença a

incrementar de forma progressiva la concentració de lactat en sang, a la vegada que la ventilació s’intensifica

també d’una manera desproporcionada.

Potència aeròbica màxima: La potència de càrrega amb la qual un subjecte arriba al seu VO2max. També se l’anomena Velocitat aeròbica màxima (VAM)

Modelat

CompeticióDE CONTROL

IntensiuLes pauses de

recuperació són completes

De repeticions:llarg, mig i curt

Intensiu / Extensiu

Les pauses de recuperació són

incompletes

Interválic:llarg, mig i curt

Existeixen pauses de recuperació entre els

esforçosFRACCIONATS

Variable (Fartlek)

Intensiu / Extensiu

Es porta a terme sense pauses de

recuperació

Harmònic

CONTINUS

CaracterístiquesMÈTODES

MÈTODES D’ENTRENAMENTMÈTODES D’ENTRENAMENT

-Entrenament del metabolisme dels àcids grassos.-Millorar l’eficiència energètica.-Regeneració

OBJECTIUS

-Mobilització de lípids-Increment del nº de mitocondries-Augment del volum sistòlic (disminució de pulsacions)

EFECTES

45-65% VO2max // 60-80% Vel. Comp.// 125-150ppmIntensitat

30’ a 2h. o +VolumCARACTERÍSTIQUES

MÈTODE CONTINU HARMÒNIC EXTENSIU

-Increment dels dipòsits de glucogen-Millorar el llindar anaeròbic-Millora la compensació del lactat.-Millora del VO2max.

OBJECTIUS

-Actua sobre el metabolisme del glucogen.-Equilibri producció-neteja del lactat.-Millora de la circulació perifèrica i de la irrigació central.

EFECTES

65-95% VO2max // 90-95% Vel. Comp.// 140-1950ppmIntensitat

30’ a 90’VolumCARACTERÍSTIQUES

MÈTODE CONTINU HARMÒNIC INTENSIU

-Millorar la capacitat de canviar de via energètica durant l’esforç.OBJECTIUS

-Utilització de totes les vies metabòliques-Acumulació i recuperació del lactat.-Augment del volum sistòlic i s’engrandeix el miocardi

EFECTES

Canvis de ritme// 60-95% Vel. Comp.// 130-180ppmIntensitat

30’ a 60’VolumCARACTERÍSTIQUES

MÈTODE CONTINU VARIABLE

-Millora capacitat de reutilitzar lactat-Millorar VO2max-Millora l’economia en la glucolisi aeròbica.

OBJECTIUS

-Millora la capil·larització a nivell muscular-Increment del nº de mitocondries i enzims oxidatius

EFECTES

De 6 a 9 (no hi ha sèries)Repeticions

70-75% Vel. Comp.// 160-165ppmIntensitat

45-60’Temps total

2-5’Temps pausa

2-3’ fins a 8’Temps treball

Volum

CARACTERÍSTIQUES

MÈTODE INTERVÀLIC EXTENSIU D’INTERVAL LLARG

http://www.youtube.com/watch?v=jqJkdiKT_gI&feature=related














-Millora del llindar anaeròbic-Millora del VO2max.

OBJECTIUS

-Millora la capil·larització a nivell muscular-Equilibri entre producció i neteja de lactat-Adaptacions cardíaques

EFECTES

De 12 a 15 (no hi ha sèries)Repeticions


35-45’Temps total

1-2’Temps pausa

1’-1’30”Temps treball

Volum

CARACTERÍSTIQUES

MÈTODE INTERVÀLIC EXTENSIU D’INTERVAL MITJÀ

-Millora la tolerància al lactat-Millora del VO2max.

OBJECTIUS

-Grans produccions de lactat-Utilització del glucogen muscular-Poques adaptacions perifèriques.

EFECTES

De 9 a 12 (amb una sèrie)3-4 (quan es fan 3-4 sèries)

Repeticions


25-35’Temps total

2-3’Temps pausa

20”-30”Temps treball

Volum

CARACTERÍSTIQUES

MÈTODE INTERVÀLIC INTENSIU D’INTERVAL CURT

-Compensació de lactat.-Entrenar capacitat anaeròbica alàctica-Canviar de vies energètiques durant l’exercici

OBJECTIUS

-Utilitzar els dipòsits de fosfagen.-Recuperar els dipòsits de CP en les pauses aeròbiques-Poca incidència a nivell cardíac i perifèric

EFECTES

3 a 4 (en 3 a 4 sèries)Repeticions

90-100% Vel. CompIntensitat

25-60’Temps total

2-3’Temps pausa


Volum

CARACTERÍSTIQUES

MÈTODE INTERVÀLIC INTENSIU MOLT CURT

-Millora la resistència de curta i mitja durada-Compensació del lactat durant l’esforç.

OBJECTIUS

-Posa en marxa la glucòlisi aeròbica i anaeròbica.-Compensar la concentració de lactat.

EFECTES

De 3 a 5Repeticions

80-90% Vel. Comp.Intensitat

35-45’Temps total

10-12’ (-100ppm)Temps pausa

2-3’Temps treball

Volum

CARACTERÍSTIQUES

MÈTODE REPETICIONS D’INTERVAL LLARG

-Millorar la tolerància al lactat-Millora de la potència aeròbic màxima

OBJECTIUS

-S’arriba a buidar el glucogen muscular-Es treballa la glucolisi anaeròbica i la producció de lactat.

EFECTES

De 4 a 5Repeticions

90-95% Vel. Comp.Intensitat

35-45’Temps total

8’-10’Temps pausa

45”- 60”Temps treball

Volum

CARACTERÍSTIQUES

MÈTODE REPETICIONS D’INTERVAL MITJÀ

-Incrementar els dipòsits dels fosfagens.OBJECTIUS

-Millora de la via anaeròbica alàctica-Producció de lactat baix-S’utilitzen les fibres Ft

EFECTES

4-5 fins a 10 vegadesRepeticions

90-100% Vel. CompIntensitat

35-45’Temps total

6-8’Temps pausa


Volum

CARACTERÍSTIQUES

MÈTODE REPETICIONS D’ INTERVÀL CURT

F

http://www.youtube.com/watch?v=47JYZ5aShlw&feature=related

GENERALApareixen elements coordinatius propis del futbol, amb o sense pilota, però sense cap altre element de tipus cognitiu o de decisió. Predominen les tasques individuals.

DIRIGIDA

Busca millorar d’acord amb les necessitats generals del futbol de competició. Hi trobarem activitats on hi seran presents elements tècnics bàsics del joc amb pilota i sense. S’inclouen, també tècnico-tàctiques amb un entorn més o menys estable (1x1,2x2...)

ESPECÍFICAPersegueix que el jugador apliqui i optimitzi els requeriments necessaris per la seva demarcació dins del sistema i l’estil de joc proposats, arribant a superar el requeriments reals del joc

COMPETICIÓ Crear situacions simuladores preferencials

PLANTEJA UN EXERCICI PER TAL DE MILLORAR LA RESISTÈNCIA EN UN ESPORT COL·LECTIU, SEGONS

LA ORIENTACIÓ DE LA SEVA CÀRREGA

250

225

200

175

150

125

100

75

50

25

00:00:00 0:05:00 0:10:00 0:15:00 0:20:00 0:25:00 0:30:00 0:35:00

RC / ppm

Tiempo

Velocidad [km/h]Cadencia [rpm]Potencia [Vatios]

PersonaEjercicioDeporte

Nota

FechaHoraDuración

Selección

EquipoCadenciaPotencia

Velocidad

Distancia

Ritmo cardíaco Límites 1Límites 2Límites 3

F.C.PALAFRUGELL20/06/2005 09:04 p.mCarreras

09:04:54 p.m20/06/2005

0:37:45.0

0:00:00 - 0:37:45 (0:37:45.0)

Equipo Polar

139 / 160 80 - 160

80 - 160 80 - 160

1 25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2000

Tiempo: 0:00:00 RC: 72 ppm Velocidad: 0.0 km/h

Distancia: 0.0 km Cadencia: 0 rpm Potencia: 0 Vatios

GENERAL I

250

225

200

175

150

125

100

75

50

25

00:51:00 0:56:00 1:01:00 1:06:00 1:11:00 1:16:00

RC / ppm

Tiempo



Nota

FechaHoraDuración

Selección


Velocidad

Distancia

Ritmo cardíaco Límites 1Límites 2

F.C.PALAFRUGELLMétode intermitentFUTBOL

Marc Velasco

08:25:54 p.m08/08/2005

5:35:10.0 Equipo Polar

80 - 160

80 - 160

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2000



GENERAL II

250

225

200

175

150

125

100

75

50

25

00:26:00 0:31:00 0:36:00 0:41:00 0:46:00 0:51:00 0:56:00

RC / ppm

Tiempo



Nota

FechaHoraDuración

Selección


Velocidad

Distancia


F.C.PALAFRUGELLIntervàlic intesiuFUTBOL

Xavier Girò

08:38:30 p.m22/08/2005

1:36:30.0

0:00:00 - 1:36:30 (1:36:30.0)

Equipo Polar

139 / 228 80 - 160

80 - 160 80 - 160

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

200

400

600

800

1000

1200

1400

1600

1800

2000



DIRIGIT

250

225

200

175

150

125

100

75

50

25

00:00:00 0:05:00 0:10:00 0:15:00 0:20:00 0:25:00 0:30:00

RC / ppm

Tiempo

Velocidad [km/h]Cadencia [rpm]


Nota

FechaHoraDuración

Selección


Velocidad

Distancia


F.C.PALAFRUGELLConservacióFUTBOL

Treball MPPF

09:17:27 p.m17/02/2005

0:31:50.0

0:00:00 - 0:31:50 (0:31:50.0)

Equipo Polar

130 / 159 120 - 180

80 - 240 30 - 240

1 25

50

75

100

125

150

175

200

225

250

25

50

75

100

125

150

175

200

225

250


Distancia: 0.0 km Cadencia: 0 rpm

ESPECÍFIC

++++++♀

++++++♂ANAERÒBICA

+++++++++♂ ♀

AERÓBICA

18-2016-1814-1612-1410-128-10

EVOLUCIÓ I ENTRENABILITAT DE LA RESISTÈNCIA

+ Entrenament moderat (1/2 cops per setmana)++ Entrenament mig (2/5 cops per setmana)+++ Entrenament de rendimentGrosser et al (1981).

ASPECTES EVOLUTIUS DE LA RESISTÈNCIAASPECTES EVOLUTIUS DE LA RESISTÈNCIA

DURANT EL PERÍODE DE CREIXEMENT NO HAN DE REALITZAR TASQUES DE LLARGA DURADA

( Zaichkowsky 1980)

LES PRÀCTIQUES DE LLARGA DURADA AMB NENS ES REDUEIXEN A MINUTS(9-10minuts)

(Diem 1978)

CAL TENIR MOLT EN COMPTE ELS FACTORS MOTIVACIONALS, DONCS ES TRACTA D’UNA

QUALITAT PSICOFÍSICA.

EL TREBALL DE RESISTÈNCIA ABANS DE LA PUBERTAD NO SUPOSA MILLORES A

L’ADOLESCÈNCIA.

http://www.tv3.cat/videos/2941150/La-Marato-a-fons

LA RESISTÈNCIA EN EL FUTBOL

“La capacitat condicional que permet al futbolista suportar física i psíquicament els esforços derivats de les exigències variables que requereix la dinàmica del joc, mantenint el nivell rendiment adequat, en cada moment del partit i al llarg de tot el període competitiu”. Arjol (2004)

OBJECTIUSOBJECTIUS

1. INCREMENTAR LA CAPACITAT FÍSICA.

2. MILLORAR LA CAPACITAT DE RECUPERACIÓ.

3. REDUIR EL RISC DE LESIONS.

4. INCREMENT DE LA RESISTÈNCIA PSÍQUICA.

5. REDUCCIÓ D’ERRORS TÈCNICS I TÀCTICS.

6. VELOCITAT DE REACCIÓ CONSTANTMENT ALTA.

7. SALUT MÉS ESTABLE.

MÈTODES PER VALORAR LA RESISTÈNCIAMÈTODES PER VALORAR LA RESISTÈNCIA

TESTS DE CAMPTESTS DE CAMP

Potència aeròbica màxima a partir de la determinació del VO2màx.

Recórrer una distància d’anada i tornada de 20m. Al ritme que marca un cassette amb intervals decreixents d’un minut.Formula : Y= 31.025 + 3.238 (velocitat km/h) – 3.248 (edat) + 0.1536 (velocitat · edat)Y= VO2 màx. en ml / kg · min

COURSE NAVETTE

Determina l’ VO2màx. i valora la potència aeròbica

Cobrir la màx. distància possible en 12 min.Formula : Y= 22.35 x – 11.288Y= VO2 màx. en ml / kg · minX = distancia recorreguda km

TEST DE COOPER

FORÇA FORÇA CAPACITAT DEL SISTEMA

NEUROMUSCULAR DE SUPERAR RESISTÈNCIES A TRAVÉS DE L’ACTIVITAT

MUSCULAR (TREBALL CONCÈNTRIC), ACTUAR EN CONTRA DE LES MATEIXES

(TREBALL EXCÈNTRIC), O BÉ MANTENIR-LES (TREBALL ISOMÈTRIC).

Grosser i Muller (1989)

CLASSIFICACIÓCLASSIFICACIÓ

SEGONS EL TIPUS DE CONTRACCIÓSEGONS EL TIPUS DE CONTRACCIÓ

•ISOMÈTRICA

•ISOTÒNICA: CONCÈNTRICA, EXCÈNTRICA,

SEGONS LA RESISTÈNCIA SUPERADASEGONS LA RESISTÈNCIA SUPERADA

•MÀXIMA

•RESISTÈNCIA

•VELOCITAT

CONTRACCIÓCONTRACCIÓ

MUSCULARMUSCULAR

MOVIMENT?MOVIMENT?

ELS MÚSCULS ESTAN INSERITS EN ELS OSSOS

DAVANT UNA CONTRACCIÓ MUSCULAR ES MOBILITZEN LES PALANQUES ÒSSIES I ES

PRODUEIX MOVIMENT

FUNCIÓ DELS MÚSCULSFUNCIÓ DELS MÚSCULS

AGONISTESAGONISTES

ANTAGONISTESANTAGONISTES

RESPONSABLE DE MOURE LES PALANQUES ÒSSIES

ES RELAXEN PER PODER ESTIRAR-SE I PERMETRE

EL MOVIMENT

CONTRACCIONS ISOTÒNIQUESCONTRACCIONS ISOTÒNIQUES

LA FIBRA MUSCULAR ES CONTRAU I MODIFICA LA SEVA LONGITUD

CONCÈNTRICA EXCÈNTRICALA LONGITUD DEL MÚSCUL

DIMINUEIXLA LONGITUD DEL MÚSCUL

AUGMENTA

CONTRACCIONS ISOMÈTRIQUESCONTRACCIONS ISOMÈTRIQUES

EL MÚSCUL ES CONTRAU, PERÒ NO HI HA MODIFICACIÓ DE LA SEVA LONGITUD

CONTRACCIÓ AUXOTÒNICA

??

FORÇA MÀXIMAFORÇA MÀXIMA

FORÇA RESISTÈNCIAFORÇA RESISTÈNCIA

FORÇA VELOCITATFORÇA VELOCITAT

MÀXIMA FORÇA QUE POT DESENVOLUPAR UN MÚSCUL O UN GRUP MUSCULAR.

APLICACIÓ D’UNA FORÇA A LA MÀXIMA VELOCITAT POSSIBLE QUE POT DESENVOLUPAR UN MÚSCUL O

GRUP MUSCULAR (Ex: salts, llançaments...)

CAPACITAT D’UN MÚSCUL O GRUP MUSCULAR DE SUPORTAR DURANT UN TEMPS LLARG

CONTRACCIONS MUSCULARS REPETIDES.

CONCEPTES CLAUSCONCEPTES CLAUS

MUSCULATURA TÒNICAMUSCULATURA TÒNICA

MUSCULATURA FÀSICAMUSCULATURA FÀSICA

PER LA SEVA POSICIÓ ARTICULAR HAN D’ESTAR ACTIUS DURANT MOLT DE

TEMPS...AJUDEN A MANTENIR L’EQUILIBRI.

TENEN TENDÈNCIA A ESCURÇA-SE I CAL ESTIRAR-LOS

TREBALLEN SEMPRE A FAVOR DE LA GRAVETAT. ACTUEN MENYS I PER TANT

TENEN TENDÈNCIA A PERDRE TO MUSCULAR. CAL TREBALLAR-LOS.

FACTORS DE PRODUCCIÓ DE LA FACTORS DE PRODUCCIÓ DE LA FORÇAFORÇA

ESTRUCTURALS

NERVIOSOS

ESTIRAMENT

HIPERTROFIA

FIBRES RÀPIDES

RECLUTAMENT

COORDINACIÓ

SINCRONITZACIÓ

REFLEX MIOTÀTIC

ELASTICITAT

HIPERTROFIA FIBRES RÀPIDES

-“Sprints curts”

-Càrregues pesades per tal de provocar tensions màximes.

-La pliometría intensa (tanques...)

-La electroestimulació (activar fibres ràpides).

COORD. INTRAMUSCULAR

COORD. INTERMUSCULAR

RECLUTAMENT

-Càrregues altes.

-Exercicis explosius.

-Velocitat execució alta sense o amb càrrega.

-Isometria màxima+ ex. explosiu

SINCRONITZACIÓ

-Pliometria

-Càrregues lleugeres que imitin al màxim possible els gestos que es produeixen en una especialitat concreta.

AGONISTES I ANTAGONISTES

REFLEX MIOTÀTIC

Quan un múscul és estès bruscament, els receptors nerviosos que es troben en el múscul (fusos) s’estimulen,

provocant una contracció per reacció de defensa.

ELASTICITAT

-Pliometria - 6-8rep del 30-35%1RM

ENTRENAMENT DE LA FORÇAENTRENAMENT DE LA FORÇA

MÀXIMA

EXPLOSIVA

RESISTÈNCIA

Esforços repetits de Zatsiorsky,supersèries, pre i post fatiga, piramidals....

Esforços dinàmics, pliometria, contrastos, series repetides, pujades, arrastres, llastrats, dispositius elàstics

Circuits intervàlics extensius i intensius, exercicis d’autocàrrega

QUÈQUICOM

http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=23007&p_ex=m?sculs: for?a o resist?ncia&p_num=3

Transferència de vibracions mecàniques al sistema

musculotendinós.

Faciliten l’acció muscular provocada pel reflex tònic vibratori.

Diversos estudis el consideren un mètode superior a l’entrenament

clàssic a l’hora de millorar la força, la flexibilitat i la recuperació muscular.

EVOLUCIÓ I ENTRENABILITAT DE LA FORÇA

EL NEN/A INCREMENTARÀ ELS SEUS NIVELLS DE FORÇA AMB

* L’augment de la massa muscular, producte del creixement.* Millora de la coordinació motora, a partir de la millora dels paràmetres coordinatius.* Influència de les hormones, sobretot a partir de la secreció de la testosterona.* Efectivitat de les palanques. Durant el creixement els ossos creixen de forma prèvia als músculs, fet que condiciona una menor efectivitat de les palanques motores.

L’ENTRENAMENT DE LA FORÇA HA DE COMENÇAR A PLANIFICAR-SE A PARTIR DE:

7 anys, entre els 7 i 8 anys existeix una fase sensible on els estímuls de força ràpida i força resistència poden tenir un important efecte positiu en el nen (Borzi, 1986; Nadori, 1997; Hanh, 1998; Cerani, 1990)

Empènyer, còrrer, traccionar, trepar... Moviments naturals

Evitar grans càrregues per perill de malformacions, pèrdua de capacitat elàstica i risc de lesions. (estructures musculars i osteoarticulars molt

plàstiques i dèbils)

Fins als 13 anys, la força no té un gran desenvolupament, no hi ha diferències entre sexes, i les seves millores es produeixen gràcies a factors nervisos (coordinació intramuscular) i al creixement fisiològic.

NO FORÇA MÀXIMA

Jocs de força i lluita, i circuits per estacions.

Càrrega el propi pes corporal (treball ideal multillançaments i multisalts)

Entre els 14 i els 16 anys hi ha un fort increment de la força degut a l’augment de la massa musculars, de la velocitat de contracció, i de la

millora de la coordinació intramuscular

Transports, lastrats, traccions... Increment de les càrregues a partir del volum i no de la intensitat.

A partir dels 17-19 anys comencem el treball amb peses!

++++++♂

++++++♂

EXPLOSIVA++++++♀

++++++♀

++++++♂

RESISTÈNCIA

++++++♀MÀXIMA

18-2016-1814-1612-1410-128-10

MANIFESTACIONS MANIFESTACIONS DE LA FORÇA EN DE LA FORÇA EN

EL FUTBOLEL FUTBOL

FORÇA DE DESPLAÇAMENT

DESPLAÇAMENTS EN DIVERSOS SENTITS I AMB ACCELERACIONS I

DESACCELERACIONS CONSTANTS A GRAN INTENSITAT (5,10,15 METRES)

FORÇA DE SALT

UN DEFENSA CENTRAL I UN DAVANTER CENTRE PODEN REALITZAR UNA

MITJANA DE + 10 SALTS PER PARTIT

FORÇA DE COLPEIG

COM A TERME MIG UN JUGADOR DE FUTBOL POT REALITZAR AL VOLTANT DE 50-70 CONTACTES AMB LA PILOTA (35.000

ANY). REQUEREIXEN GRANS APLICACIONS DE FORÇA LES PASSADES

LLARGUES, ELS LLANÇAMENTS A PORTERIA, EL REBUTJOS...

FORÇA DE LLUITA

OPOSICIÓ CORPORAL DIRECTA AMB L’OPONENT (PROTEGIR PILOTA, DISPUTA,

ENTRADES, CÀRREGUES...)

OBJECTIUS DE L’ENTRENAMENT DE LA FORÇA EN EL FUTBOL

1- INCREMENTAR EL RENDIMENT DEL FUTBOLISTA:

- FORÇA-VELOCITAT / FORÇA TÈCNICA / FORÇA-RESISTÈNCIA

2- PREVENCIÓ DE LESIONS:

-Reduir el nº de lesions (estabilització activa de les articulacions)

-Prevenció de desequilibris entre els grups musculars (músculs tònics i fàsics)Força compensatòria

-Recuperació de lesions

COMPTE!!!!!COMPTE!!!!!

ABDOMINALSABDOMINALS

AVALUACIÓ DE LES QUALITATS

FÍSIQUES BÀSIQUES

TESTS PER AVALUAR LA FORÇATESTS PER AVALUAR LA FORÇA

TEST DE SALT HORITZONTAL

TEST SARGENT

BATERIA TESTS BOSCO

SQUAT JUMP // CONTRE MOUVEMENT JUMP // CONTRE MOUVEMENT JUMP BRAS

// DROP JUMP // REACTIVITÉ // 15 SAUTS

resistència i força

Documents