LA FILOSOFIA HEL·LENÍSTICA

L'hel·lenisme és un període de temps d’abast històricament difús, que comença amb la mort d'Alexandre el Gran (en el 323 aC, any també de la mort d’Aristòtil) i arriba fins finals del segle II dC. En ocasions s’assigna el començament de l’època hel·lenista als anys de la conquesta de l’imperi persa per Alexandre el Gran i el seu acabament als anys de l’apogeu de l’imperi romà, allargant fins i tot el període grecoromà fins a la caiguda de

l’imperi romà. L’hel·lenisme és pròpiament el fenomen de difusió de l’esperit grec (llengua i cultura) en l’àmbit del món oriental, difusió que

suposa una universalització d’aquesta cultura, vehiculada pel grec com a idioma comú, dins no obstant això d’un procés històric de descomposició

de l’imperi macedònic, que passa per les fases de desmembrament, conquesta de Grècia per Roma i el sorgiment de l’imperi romà. Aquesta

època de profundes transformacions socials està marcada per l’aparició de les anomenades Escoles hel·lenístiques. La Filosofia hel·lenística comprèn el conjunt d’escoles de filosofia hel·lenisticoromana que es

desenvolupen primer a Grècia i després a Roma, des de finals del s. IV fins a finals del s. II dC, quan comença a cobrar impuls la filosofia cristiana

naixent. (Wikipèdia)

Escoles hel·lenístiques

• Epicureisme

• Estoicisme

• Escepticisme

També continúen:

• L’Acadèmia de Plató

• El Liceu d’Aristòtil

Epicureisme• Fundat per Epicur (341-270)• Considera que per arribar a la

felicitat hem de perseguir el plaer.• Però per ell el plaer no és més que

l'absència de dolor i pertany a l'ànima i no al cos. Aquest amb poca cosa pot ésser contentat.

• Però per tenir l'ànima tranquila, per arribar a l'ataraxia haurem d'evitar el dolor. No hem de tenir por ni dels deus ni de la mort.

• De vegades però, cal evitar el plaer si d'ell se n'ha de derivar un dolor futur i, de vegades, s'ha d'acceptar el dolor si d'ell se'n derivarà un plaer futur.

L’estoïcisme

• Fundat per Zenó de Cítium (336 – 264)

• Considera que l'ésser humà per aconseguir la felicitat ha de seguir el curs de la naturalesa, i això implica seguir la raó.

• A l’igual que Heràclit, consideren que hi ha una raó universal i que tot succeeix seguint el curs d’aquesta raó.

• Per això, no té sentit oposar-se a allò que succeeix.

• Abstine et sustine (sofreix i aguanta).

Zenó de Cítium

Sèneca de Còrdova

L’escepticisme

• Fundat per Pirró d‘Elis (360 - 270)

• Considera que no es pot conèixer amb certesa, per tant, hem de mantenir sempre el dubte.

• El silenci ens conduirà cap a la felicitat, a la pau del esperit.

• A la pràctica hem d'acceptar els costums del país on vivim.

El pensador, d’August Rodin

L’escèptic, de Robert Hall

La fi de la filosofia grega: Roma

• Roma assumeix el llegat grec.

• A Roma no hi va haver un pensament filosòfic propi equiparable al grec.

• Continúen amb variacions les escoles de Grècia.

• Ciceró, Lucreci i Sèneca són els pensadors més destacables.

Lucreci (99-55)

Ciceró (106-43)

Sèneca (4 aC-65 dC)

Plotí: el neoplatonisme

• Plotí fa una interpretació del platonisme.

• Tot emana de l’U.• L’U no crea sinó que

emana l’ésser, tal com es difonen el foc o la llum.

Plotí (205-250), Egipte