la comparació de llengües com a estratègia docent i...

LA COMPARACIÓ DE

LLENGÜES COM A

ESTRATÈGIA DOCENT I

D’ANÀLISI

Anna Bartra-Kaufmann UAB-Departament de Filologia Catalana

CLT

Estructura de la xerrada

1. Reflexions introductòries sobre la comparació de llengües.

2. Tradició i modernitat del comparatisme.

3. Comparació de llengües, gramàtica comparada i comparació de competències comunicatives.

4. La comparació com a estratègia d’anàlisi en la reflexió lingüística sobre la llengua materna.

5. La comparació en l’adquisició de llengües estrangeres.

6. La comparació en l’aula multilingüe.

7. El professor multilingüe?

8. La comparació i la intercomprensió.

9. Algunes conclusions.

La comparació de llengües 2

INTRODUCCIÓ Més enllà de l’anàlisi individual de les llengües


Utilitat de la comparació

Com a procediment heurístic en la recerca:

Per trobar relacions de parentiu entre les llengües.

Per descobrir semblances entre les llengües i ajudar a explicar les

diferències.

Per establir regularitats en la variació i l’evolució de les llengües.

Com a estratègia docent:

En la docència de L1: per ajudar en l’anàlisi de les estructures i la

interpretació d’unitats, propietats i relacions.

Com a ajut en l’adquisició de segones i terceres llengüe.s

Per trobar dreceres per a l’ensenyament de català i castellà com a

LE.

Per ajudar en l’adquisició de llengües estrangeres.

Per ajudar a eliminar prejudicis (en l’aula multilingüe).


TRADICIÓ I ACTUALITAT De la gramàtica comparada, els Junggrammatiker i la

genealogia de les llengües a la teoria dels paràmetres


Els orígens de la comparació

• La comparació com a procediment de descoberta.

• Les lleis fonètiques: Jakob Grimm (1785-1863)


Neogramàtics i comparatistes

Italià Espanyol Portuguès Francès Català Llatí

capra cabra cabra chèvre cabra capra

caro caro caro cher car caru

capo cabo cabo chef cap caput

carne carne carne chair carn carō/carn-

cane can cão chien ca canis

Valor explicatiu: les lleis fonètiques

Sànscrit Grec Llatí Gòtic Anglès

pad- pod- ped- fōtus (fuβ) foot

páńča pénte kwinkwe fimf (fünf) five

pitár patēr pater faðar (fater) father

sátám (he-) katón kentum hunda hundred

dəζa déka dekem taíhun (tεxun) ten

La genealogia


Parentiu i semblança lingüística


• Intuïtivament sembla que ha de quedar establert que les llengües més pròximes tindran una semblança més gran.

• Podem intentar descobrir el grau de parentiu entre llengües mesurant la proximitat entre les llengües?

• http://www.york.ac.uk/language/people/academic-research/giuseppe-longobardi/#research

• ERC Advanced Grant 'Meeting Darwin's last challenge: toward a global tree of human languages and genes' (2012-2017). • The project plans to build up the first phylogenetic tree of

languages based on syntactic evidence and potentially aiming to global scope, and to compare it to the molecular-genetic representation of corresponding populations.

http://www.york.ac.uk/language/people/academic-research/giuseppe-longobardi/





http://www.york.ac.uk/language/research/projects/langelin/

http://www.york.ac.uk/language/research/projects/langelin/

Propietats de les llengües

• Similitud en els trets ≠ (necessàriament) parentiu genètic.

• http://wals.info/feature

• Presència / absència d’un element:

• http://wals.info/feature/37A#2/25.5/148.2

• Construcció gramatical ({A,N})


• Interacció entre [+/- element] i estructura (pronoms

subjecte):



http://wals.info/feature

http://wals.info/feature/37A



LA COMPARACIÓ, EINA DE

DESCOBERTA /2 Què determina la variació lingüística?


La comparació: eina de descoberta

• La comparació permet el descobriment de regularitats.

• Regularitat de les lleis fonètiques: les lleis que determinen

el canvi (fonètic) expliquen l’existència de diferències

sistemàtiques entre les llengües a partir d’un origen

comú.

Les diferències entre les llengües no són aleatòries, sinó

que obeeixen principis, regles, regularitats: són

sistemàtics.

La comparació entre les llengües permet descobrir

propietats sistemàtiques de les llengües.

• Un pas important més enllà de l’acumulació de dades

sobre una sola llengua.


El naturalisme i la variació lingüística

Dues aproximacions:

a. La llengua com a objecte social, situat fora de l’individu,

abstracte, del qual els individus farien una “realització”

concreta, se n’apoderarien.

b. La capacitat de llenguatge com una propietat de

l’espècie humana, biològicament determinada, que

produeix uns “productes”, uns epifenòmens que

són objectivables.


Llengua interna / Llengua externa

Llengua interna (LI): Estat de la ment/cervell determinat per la Facultat del llenguatge (FL).

Llengua Externa (LE): Objecte social, psicològic (“Les llengües minoritàries no tenen els mateixos drets que les majoritàries”; “Jo m’estimo molt la meva llengua”).

LE no és necessàriament una “fotografia” de LI.

07/07/2014 17

Facultat de llenguatge

Àmplia:

Totes les capacitats que sostenen llenguatge independentment de si són específiques del llenguatge i/o específiques dels humans.

Cal distingir entre els diversos mecanismes que hi estan implicats (capacitats cognoscitives, processament, producció, computació, etc.)

Estreta:

Subconjunt de FLA específic del llenguatge i dels humans

Propietats determinades per GU

07/07/2014 18

Facultat del llenguatge /2

The language faculty is a distinct system of the mind/brain, with an initial state S0 common to the species (...) and apparently unique to it in essential respects. Given appropriate experience, this faculty passes from the state S0 to some relatively stable state Ss, which then undergoes only peripheral modification (say, acquiring new vocabulary items). The attained state incorporates an I-language (it is the state of having or knowing a particular I-language). UG is the theory of S0; particular grammars are theories of various I-languages.

(Chomsky, N. (1986), Knowledge of language. Its Nature, Origin, and Use. New York: Praeger, p.25)

07/07/2014 19

La Facultat del Llenguatge i les LIs

Gramàtica Universal (Estat Inicial)

Dades Lingüístiques

Primàries (Entorn)

Gramàtica particular (LI)

Enunciats Enunciats Enunciats ...


La Facultat del Llenguatge i les LIs Gramàtica Universal (Estat Inicial)

Dades1 Dades 3

Dades2

Gramàtica Gramàtica Gramàtica

particular1 (LI1) particular2 (LI2) particular3 (LI3)

Quins són els límits de la variació entre llengües?

La variació és sistemàtica?

Podem descobrir propietats de GU comparant GPs /LIs?


Competència lingüística

• Conjunt de capacitats que té el parlant d’una

llengua que li permeten de parlar-la amb

fluïdesa i d’entendre-la.

(Villalba, 2004:45)

• Competència lingüística = Gramàtica interna

= Llengua Interna

• Domini de mecanismes automatitzats dels

quals el parlant no és conscient, que es poden

demostrar experimentalment.

07/07/2014 22

Regularitats en els primers estadis

A. Eve gone (Eve, 1;6)

B. You nice (Sarah, 2;7)

C. Mare: I els altres nens què fan?

Júlia: Jugant [%bubant] (2;0.26)

D. Hun sove (‘ella dormir’; Jens,2;0, danès)

E. Dormir petit bébé (Daniel, 1;11, francès)

F. S[ch]okolade holen (Andreas, 2;1, alemany)

23

Regularitat i diversitat

• Abstracció regularitats

• Dades observables diferències


Infinitius independents

A. Hun sove (‘ella dormir’, Jens,2;0, Danès)

B. Earst kleine boekje lezen (Hein, 2;6, Neerld.)

C. Dormir petit bébé (Daniel, 1;11, Francès)

D. S[ch]okolade holen (Andreas, 2;1, Alemany)

E. Mare: Què fa la barba de la mama?

Jul: Punxar (2;0.13)

25

Gramàtica i paràmetres

• DLP establiment/fixació de paràmetres

Paràmetre: Especificació de les variacions que presenta

una llengua natural o un grup de llengües naturals

respecte a un fenomen gramatical determinat. (...) La

gramàtica universal consta d’una sèrie de paràmetres que

han de fixar el seus valors d’acord amb l’experiència del

parlant-oïdor. (Villalba, X. (2004), Diccionari Ballesta de

gramàtica generativa).

Si els dos valors fossin [+] i [-] només hi hauria dues

possibilitats per a cada propietat, tret o fenomen.

La variació en un tret pot tenir conseqüències ‘en cascada’

o ‘en cadena’.

26

“Feixos” de fenòmens

1. El president ha parlat

2. Ha parlat el president

3. Ha parlat

4. N’ha parlat (, del problema

5. The president has spoken

6. *Has spoken the president

7. *Has spoken

8. He has spoken about it

9. Il presidente ha parlato

10. Ha parlato il presidente

11. Ha parlato

12. Ne ha parlato

13. Le président a parlé

14. *A parlé le président

15. *A parlé

16. Il en a parlé

Paràmetre del subjecte nul

a. El president ha parlat

b. Ha parlat

c. Ha parlat el president

d. Il presidente ha parlato

e. Ha parlato

f. Ha parlato il presidente

g. The president has spoken

h. *Has spoken

28

Ordre de mots

(1) a. Jean embrasse souvent Marie

b. En Joan petoneja sovint la Maria

c. En Joan sovint petoneja la Maria

(2) a. *John kisses often Mary

b. John often kisses Mary

29

Ordre de mots /2

1. Tomorrow John will visit Mary

2. *Morgen Johann wird besuchen Maria

3. Morgen wird Johann Maria besuchen

4. Tomorrow will John Mary visit

Generalització descriptiva:

Anglès: VO

Alemany: OV

Feixos de fenòmens:

a. John can visit Mary (Aux-V)

b. Johann wird Maria besuchen können (V-Aux)


Conseqüències ‘en cadena’ dels

paràmetres 1. Parla català

2. Parla italiano

3. Habla español

4. Mila ellinika

5. *Parle français

6. Elle est alsacienne … Paraît intelligente. [Haegeman 2000:130]

7. Ell parla català Contrastiu

8. Lui parla italiano

9. Él habla español

10. Aftos mila ellinika

11. HE speaks English [Cf.: He speaks English]


Filant més prim: subjectes “redundants”

1. Parla català

2. Parla italiano

3. Habla español

4. Mila ellinika

5. *Parle français

6. Elle est alsacienne … Paraît intelligente. [Haegeman 2000:130]

7. Ell parla català Contrastiu

8. Lui parla italiano

9. Él habla español

10. Aftos mila ellinika

11. HE speaks English [Cf.: He speaks English]


Mateix element?

• Importància dels trets abstractes que podem deduir de

l’estructura, les propietats, els contrastos:

1. Il professore ha parlato dopo que (lui) è arrivato

2. Mi amigo me saludó cuando él entró

3. Cuando mi amigo entró, él me saludó

4. Él me saludó cuando mi amigo entró

5. Cuando él entró, mi amigo me saludó

6. Todos los estudiantes creen que (ellos) son inteligentes


Elements silents

1. Il professore ha parlato dopo que Ø è arrivato

2. Mi amigo me saludó cuando Ø entró

3. Cuando mi amigo entró, Ø me saludó

4. Ø me saludó cuando mi amigo entró

5. Cuando Ø entró, mi amigo me saludó

6. Todos los estudiantes creen que Ø son inteligentes


Mateix (?) element, propietats diferents

1. Enguany es collirà moltes pomes

2. Enguany es colliran moles pomes

3. Se han vendido muchos coches

4. Se ha vendido muchos coches

5. Qui si mangiano i dolci

6. Si è sato contenti


On resideix la variació entre llengües Categories

Lèxiques Gramaticals (Funcionals)

N Det

V Comp

A Temps

... Mode

Gènere

Nombre

...

La variació entre les llengües es redueix a variació en les propietats de les categories funcionals


Jabberwocky

`Twas brillig, and the slithy toves Did gyre and gimble in the wabe: All mimsy were the borogoves, And the mome raths outgrabe.

"Beware the Jabberwock, my son! The jaws that bite, the claws that catch! Beware the Jubjub bird, and shun The frumious Bandersnatch!"

He took his vorpal sword in hand: Long time the manxome foe he sought -- So rested he by the Tumtum tree, And stood awhile in thought.

And, as in uffish thought he stood, The Jabberwock, with eyes of flame, Came whiffling through the tulgey wood,

And burbled as it came!

One, two! One, two! And through and through The vorpal blade went snicker-snack! He left it dead, and with its head He went galumphing back.

"And, has thou slain the Jabberwock? Come to my arms, my beamish boy! O frabjous day! Callooh! Callay!' He chortled in his joy. `Twas brillig, and the slithy toves Did gyre and gimble in the wabe; All mimsy were the borogoves, And the mome raths outgrabe.

•


JABBERWOCKY

Twas brillig, and the slithy toves

Did gyre and grimble in the wabe:

All mimsy were the borgoves,

And the mome raths outgrabe.

LE JASEROQUE

Il brilgue: les tôves lubricilleux

Se gyrent en vrillant dans le guave,

Enmimés sont les gougebosqueux,

Et le momerade horsgrave.

Galimatazo

Brillaba, brumeando negro, el sol;

agiliscosos giroscaban los limazones

banerrando por las váparas lejanas;

mimosos se fruncían los borogobios

mientras el momio rantas murgiblaba.


Endraperós

Bullava el dia, i les ruaus toves

Bargien i txiaven pels grols,

Flubles es veien les borgoves

i xien els ratols!

[Albaigès]


El Barboteixot

Era temps brillós: les eslludentes tolves

Girclaven varrinant en les onacles;

Assats mimayres eren los borgovis,

E·l bormi ratins abrisanava.

[Viana]


Xerrapetaire

Rostillejava, i l’actillís teixó

Giroscava furant pel gesperbatge

I el misfluix era com un papaó.

I els perds xiublaven a l’escatge.

[Oliva]


Jabberwocky

Erretzaldea zen, eta tobo likiarintsuek

jiroskopatu eta ginbaletatzen zuten aitzingibeletan

borogoboak gustiz misehulak ziren,

eta errata etikek txiliozentzen zuten.


Les categories funcionals

1. Aquests nois simpàtics / Aquestes noies simpàtiques

2. Al-‘awlaaduu qadim-uu (Àrab) El-noi.MASC.PL vingué.MASC.PL

3. Al-bint-aani qadim-ataa (Àrab) La-noia.FEM.DUAL vingué.FEM.DUAL

4. Der Sohn weint / Die Söhne weinen El fill plora els fills ploren

Trets morfosintàctics abstractes, amb realització fonètica diversa o sense correlat morfològic / fonètic. Afecten determinats elements i altres no.

1. Krasnaya dyevushka vsunula chornuyu kosku v pustuyu korobku (Rus)

Bonica.NOM noia.NOM posà negre.AC gat.AC en buit.AC capsa.AC

La noia bonica va posar el gat a la capsa buida


“En las distancias cortas…”

Paràmetres:

Macroparàmetres Llengües tipològicament distants

Moltes propietats diferents estructures molt diverses

Microparàmetres Llengües molt properes

Diferències que permeten establir parells mínims

La variació microparamètrica posa en joc de forma molt clara

l’evidència negativa i permet descobrir el(s) tret(s) responsable(s)

d’una determinada propietat.


Macro

Morfologia – sintaxi (Baker (1988 & subsq. work)

• a. N˜ i chao kintu-le-y ta-chi pu waka. (Mapudungun)

• my father seek-PROG-IND.3sS the-ADJ COLL cow

• ‘My father is looking for the cows.’ (Salas, 1992:195)

•

• b. N˜ i chao kintu-waka-le-y.

• my father seek-cow-PROG-IND.3sS

• ‘My father is looking for the cows.’


XINÈS

Jo càigut va al pati, sempre corrent

càigut moltes vegades jo jugava

Gràcia, L. (2003), El xinès. Gen. Cat. Departament de

Benestar i Família. [Llengua, immigració i ensenyament

del català, 3]

Micro

•Creer en brujas, no creo , pero

haberlas haylas

• (De) creure en bruixes, no hi crec,

però d’haver-n’hi, n’hi han

•Ø Creer en brujas, no creo Ø, pero Ø

haberlas haylas

LA COMPARACIÓ EN

L’ANÀLISI LINGÜÍSTICA Un recurs pedagògic que obre el camí a noves llengües


Presència / absència d’un element

• Cuando mi amiga entró en la sala, ella me miró con odio

• Cuando mi amiga entró en la sala, Ø me miró con odio

•

• Ella me miró con odio, cuando mi amiga entró en la sala

• Ø me miró con odio, cuando mi amiga entró en la sala


Tornem a l’ordre

1. *Té vostè tarjeta de client?

2. *Tarjeta de client, té?

3. Cómo tu dices eso?

4. Cómo dices tú eso?

5. Como você consertou o carro? (BP)

6. Você consertou o carro como? (BP)

7. Como que você consertou o carro? (BP)

8. *Que você consertou o carro como? (BP)


Més preguntes

1. Què vas donar a qui?

2. *Què a qui vas donar?

3. Qui va donar què a qui?

4. Who gave what to whom?

5. *Who what to whom gave?

6. *Koj dade kakvo na kogo? (Bulg.)

7. Koj kakvo na kogo dade? (Bulg.)


La traducció: exercici de comparació

Once upon a midnight dreary, while I pondered weak and weary,

Over many a quaint and curious volume of forgotten lore,

While I nodded, nearly napping, suddenly there came a tapping,

As of some one gently rapping, rapping at my chamber door.

`'Tis some visitor,' I muttered, `tapping at my chamber door –

Only this, and nothing more.'

Forteza

Una trista mitja nit, que vetllava entenebrit,

fullejant amb greu fadiga llibres vells i antics papers

i em dormia a poc a poc, vaig sentir a la porta un toc.

I sens moure’m del meu lloc: “Qualcú ve a cercar recés

-vaig pensar- en aquesta hora, qualcú ve a cercar recés.”

Això sols i no res més.

Benguerel

Temps ha, en una nit d’oratge, mentre exhaust, sense coratge,

meditava el text insòlit d’uns savis i arcaics papers,

vaig abaltir-me i, somorta, l’armella del picaporta

colpí d’improvís la porta del meu isolat recés.

«Serà algú —vaig dir— que truca al portal del meu recés, tan sols això i no res més.»

Pérez Bonalde

Una fosca media noche, cuando en tristes reflexiones,

sobre más de un raro infolio de olvidados cronicones

inclinaba soñoliento la cabeza, de repente

a mi puerta oí llamar:

como si alguien, suavemente, se pusiese con incierta

mano tímida a tocar:

«Es—me dije—una visita que llamando está a mi

puerta:

eso es todo y nada más!»

Explotació de la traducció

El fontanero preguntó si escribía y antes de darme tiempo a responder sacó un curriculum de la caja de herramientas y me pidió que le echara un vistazo. "Es para la IBM", dijo retirándose al cuarto de baño, que se me había inundado. Hojeé los folios y en seguida vi que hacían agua por todas partes, lo que me produjo un curioso placer, pues nunca he hecho nada por los fontaneros, a quienes considero seres superiores. Mi autoestima, en fin, creció dos o tres centímetros mientras tachaba unas cosas y añadía otras hasta que al leerlo con más atención me di cuenta de que aquello no tenía arreglo. Decidido, pues, a empezar de cero, dejé los papeles a un lado y comencé a organizar los materiales del historial en el ordenador. Al rato, el fontanero asomó la cabeza y me pidió un pedazo de cuero para confeccionar con él una zapata, pues no las había traído de la medida adecuada. "¿No tendrá usted una conjunción adversativa para que esta frase no gotee?", pregunté a mi vez, obligándole a retirarse con expresión de fastidio. Durante la dos horas siguientes fue a su coche un par de veces y regresó mascullando improperios contra mis grifos. "Le voy a hacer una chapuza para ir tirando", dijo, "pero lo más sensato sería levantar el suelo y colocar unas tuberías de PVC".


Exoplotació de la traducció /2

Le respondí que era precisamente lo que había tenido que hacer yo con su sintaxis: levantarla entera y ponerla nueva para que las frases no perdieran sentido por las junturas, que estaban podridas. El hombre se asomó con desconfianza a la pantalla y replicó que iba a cambiarme la llave de paso por una que había comprado para otro cliente. Entonces le mostré cuatro oraciones de relativo y dos condicionales que había sacado yo de mi propia caja de herramientas. "Las guardaba para un artículo que he de enviar esta misma tarde", añadí con intención culpabilizadora, aunque no se inmutó.

Hacia el mediodía terminó él su trabajo y yo el mío. Me pidió quince mil pesetas ("y eso que no le cobro la llave de paso", añadió perdonándome la vida), pero no preguntó si me debía algo por el curriculum. Quizá pensó que la escritura debería ser un servicio público. Es lo que pienso yo, aunque a él no se lo habría confesado.

Juan José Millás, Currículum


Una aposta

A l’aula de L1 la variació microparamètrica pot ser una

bona eina de treball

A. Permet als alumnes exercitar el coneixement de la

pròpia competència lingüística.

B. Ajuda a reflexionar sobre els trets que juguen en les

diverses variants ( o llengües molt properes).

C. Permet relacionar les diverses variants amb la norma.

D. Per tant, permet un accés a la normativa raonat i

exempt de prejudicis.

E. Ajuda a valorar totes les variants lingüístiques dels

estudiants. ( Cf.: Acceptar la incorrecció).


LA COMPARACIÓ EN LE Perquè aprendre una llengua pot ser més fàcil amb

dreceres


La sintaxi de la interllengua N: El primer dibuix és un dona, eh::: per conèixer dos

persones. [Uhum::] Després la segonda conèixer dos

persones... com es diu? d’on és? Per conèixe’s bé. [Ahum]

Per el tercer dibuix és un bailar després de conèixer,

d’aquet del quatro es conèixer i després del cinquè /x-

rapun-x/ sopar i /x-tarngera-x/ i després /xxx/ està cansada,

/x-saran-x/ mira de la tele, després del dona agafa una

cosa malament [Ahum:::] i del sisè...e:::bueno:::no...no

agafa moltes coses de la casa... [I com està l’home?] És,

no contenta. I de l’aquesta besan no contenta d’aquesta

noia, no conèixer d’exactamente del d’aquesta agafa les

sabates, agafa tota la bossa i se va. La última del dibuix no

conèixer bé, esperados (.) i ja està @@ [Molt bé. Molt bé] (Estors, 2010)

Sistematicitat de l’error

• N.B.:Emprem el terme error perquè és tradicional en EL,

però donem al terme la interpretació de “Estructura o

forma que reflecteix la interllengua del parlant/aprenent i

que és diferent de la de la llengua meta.”

• A continuació veruem ns quants casos de parlants de

llengües diverses que cometen el mateix tipus d’errors en

aprendre català (o castellà).


Ucraïnès

1. Ja Ø profésor

2. El que no m’agrada Ø la ceba

3. El meu pare Ø paleta

4. Cada dia al matí jo Ø aquí

5. Jo penso que és bé

6. Es muy mal porque Ø joven

7. Ell és buscat tot això

[Roca, PROJECTE GALI]

Rus

1. Estava d’estiu (era estiu)

2. Aquí té dos col•legis

3. A Rússia és una mica de diferència

4. Aquest any Ø menys hores

[Chernova & Roca, 2010, PROJECTE GALI]

Àrab

1. li un perro ‘hi ha un gos’

2. hombre, Ø primer any que va allà

3. sense menjar no, Ø com la quaresma

4. ha gent /ha les disfresses

5. el que hagués passat si no hagués marxat. Ø fills,

su cotxe ...

6. no Ø (≡ en tinc) més

7. y cuanto està calor

[SÀNCHEZ, 2003, PROJECTE GALI]

Panjabi

1. Aquí Ø un cambrer qui és servir de persones

2. El primer dibuix aquí un senyor i una senyora que no

coneixes

3. I ...jo crec que a::: últim dibuix té divors (...) Sí,

divorci!

[Estors, 2010]

Tagal

1. I el llop Ø darrere de l’arbre

2. A Córdoba Ø un año y medio trabajando yo

3. Tengo en pàgina 42 (=está en p. 42)

4. – I com era la teva ciutat? És molts edificis

5. Aquí (assenyala) és el batanga

[Gràcia, 2005 PROJECTE GALI)

Quítxua

1. Aquella que està de rosa és d’Hondures

2. I el en va buscar a tota la casa on estav i va veure

[=mirar] per la finestra si hi havia

[Gràcia, 2010 PROJECTE GALI]

Fula /Wòlof

1. Allà el que mengem més bé Ø la fruita

2. El més típic per aquí Ø pins

[Orozco & Roca, 2003, PROJECTE GALI]

Suec

1. Hola, Conozco Gaby (desde 2 anos). Gaby es en mi

clase. Es una chica muy agradable. Y hace el hockey

(gusta mucho)!! Si tiene otras preguntas ... no Ø

problema. Hasta luego, Eve.

2. Las personas que te gusta (Jimi Hendrix, Eric Clapton,

...) son . Toco tambien la guitara y QUIERO Eric

Clapton. Marcel.

3. Soy de acuerdo con Marcel. July.

[Xat entre estudiants suecs – espanyols]

La possessió en llengua amazig

Pertinença: preposició gar, amb un pronom afixat que

representa el posseïdor:

gar-es ijj n ujdid

‘a ell (és) un de ocell’

”A ell és un ocell = Ell té un ocell”

Axxam nnem day-es ijt n tburjett

cambra de tu dins+PRON un de finestraANNEX

‘dins la teva cambra una finestra’

“A la teva cambra hi ha una finestra”

Coexistència d’estructures

Mihi est liber

Ce livre est à moi

*A mi és llibre / Aquí hi ha un llibre

Habeo librum

J’ai un livre

Tinc un llibre

Comparar

• Rus: U mieniá kniga

en mi llibre

‘Tinc un llibre’

• Turc: Ben-de kitap var

jo-Loc llibre és


• Turc: Kitab-îm var

llibre-1sg existeix


• Hong.: Nekem van könyv-em

jo-dat existeix llibre-1sg


El que el professor sap

El coneixement, per part del professor, de les

estructures de les llengües “en presència” facilita

la pedagogització.

Coexistència en una mateixa llengua

• No és animal en lo món menys net que fembres (Somni).

• E com serà quasi mig cuyta, metràs-hi un poch de sal

perquè haja bona sabor (Llibre de coch).

• E no havia ab nós sinó Don Assalit Gúdar e Domingo

Lòpiç de Pomar (Llibre dels Feits).

• E trobaren que tenia XI nafres de la sua persona, en les

quals n’hi havia IIII que eren mortals (Tirant).

• Amable fill –dix lo ermità- en .Ia. ciutat havia .I. noble

burguès qui era molt ric e honrat (Llull).

Verbs del camp semàntic

• Ser

• Estar

• Haver-hi

• Tenir

Existència, situació i possessió

•Una mica més lingüístic

La teva cambra un sofà

A la teva cambra un sofà

El sofà a la teva cambra

té

hi ha

és

Relacions locals

A. B.

Expressió lingüística

1. La finestra és a la casa (A)

2. La dona és a la casa (B)

3. La casa té una finestra (A)

4. *La casa té una dona (B)

5. La finestra és gran (A)

6. *La finestra està gran (A)

7. La dona està grassa (B)

8. A la casa hi ha una porta i una finestra (A)

9. A la casa hi ha una dona (B)

Del que s’ha dit, podem proposar

Propietats funcionals (morfosintàctiques) • Difícils d’adquirir

• Dependents de propietats lèxiques

Concentrar-se en assentar les propietats lèxiques

? Triar per començar l’estructura més propera a la de la L1 de l’aprenent

Jo càigut va al pati, sempre

corrent càigut moltes vegades jo

jugava

‘jo caic quan vaig al pati, perquè sempre corro i caic

moltes vegades quan jugo’

( Gràcia, L. (2003), El xinès. Gen. Cat. Departament de

Benestar i Família. [Llengua, immigració i

ensenyament del català, 3]).

Què hi falta?

Jo càigut Ø va al pati, Ø sempre corrent Ø càigut

moltes vegades Ø jo jugava

‘jo caic quan vaig al pati, perquè sempre corro i caic moltes

vegades quan jugo’ (Interpretació proposada per l’autora)

El que el professor sap

La comparació de llengües

• El professor ha de ser políglota?

• http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.261f58b

8e001ccca1285ea75b0c0e1a0/?vgnextoid=0b8f27d17f0a

4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=0b

8f27d17f0a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD

• http://www.teachyourself.co.uk/Languages.aspx

• http://wals.info/

• http://www.ethnologue.com/

86

http://www20.gencat.cat/portal/site/bsf/menuitem.261f58b8e001ccca1285ea75b0c0e1a0/?vgnextoid=0b8f27d17f0a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=0b8f27d17f0a4210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD





http://www.teachyourself.co.uk/Languages.aspx

http://www.teachyourself.co.uk/Languages.aspx

http://wals.info/

http://wals.info/

http://www.ethnologue.com/

http://www.ethnologue.com/

COMPARACIÓ I

INTERCOMPRENSIÓ Similituds i diferències


Intercomprensió ≠ Plurilingüisme

• En comú:

• La flexibilitat

• La connexió

• La capacitat de reacció

Habilitats i mecanismes

• Comprensió parcial

• Capacitat d’adaptació

• Motivació i bona disposició

• Capacitat de reflexió metalingüística

• Inferència

• Associació analògica

Intercomprensió i biligüisme


Avantatage dels bilingües?

• Neurofisològic?

• Actitudinal.

• Emocional.

• Socoicultural.


Al cervell

Language switching elicits a spatially-distributed activation

pattern involving bilateral frontal and precentral areas,

bilateral caudate, bilateral (or mid-line) pre-supplementary

areas, and bilateral temporal regions.

(Bialystok, Craik & Lik 2012: 243).

•Reconfiguració de xarxes neuronals que aleshores es

poden fer servir per altres tasques.

•Plasticitat de matèria gris cortical com a resposta al

bilingüisme.

•Per què?: Selecció de l’estímul desitjat en oposició a la

inhibició del no desitjat.

Moltes gràcies! Mercès!

¡Muchas gracias! Grazie tante! Tante grazie!

Obrigada! Merci beaucoup!


la comparació de llengües com a estratègia docent i...

Documents