la ciutat medieval
TRANSCRIPT
LA CIUTAT MEDIEVAL
Sílvia Cortina Juclà Pàgina 1
1. LA RECUPERACIÓ DE LA VIDA URBANA
1.1. L’expansió agrària
1.2. L’augment de la població
1.3. El creixement de les ciutats
2. EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC DE LA CIUTAT
2.1. Artesans i gremis
2.2. L’expansió del comerç
3. LA SOCIETAT URBANA
3.1. L’aparició de la burgesia
3.2. El govern de les ciutats
3.3. La cultura urbana
4. LA CONSOLIDACIÓ DE LES MONARQUIES
4.1. Els reis busquen el suport de la burgesia
4.2. Les Corts i els Parlaments
4.3. Les monarquies consoliden el seu poder.
5. LA CRISI DE LA BAIXA EDAT MITJANA
5.1. La fam, la guerra i la pesta.
5.2. Crisi agrària i revoltes pageses.
5.3. Les revoltes urbanes.
6. L’ART GÒTC.
6.1. L’arquitectura
6.2. L’escultura
6.3. La pintura
VOCABULARI
1) ROTACIÓ TRIENNAL 6) FIRA 11) ARTESÀ
2) ARADA NORMANDA 7) BURG 12) BURGÈS
3) PATRICIAT URBÀ 8) GREMI 13) GÀRGOLA
4) CARTA DE PRIVILEGIS 9) CORTS 14) PESTA NEGRA
5) MALS USOS 10) OFICIAL 15) CONTRAFORT
LA CIUTAT MEDIEVAL
Sílvia Cortina Juclà Pàgina 2
1. LA RECUPERACIÓ DE LA VIDA URBANA
Segle XIII, Europa Occidental � prosperitat agrícola + creixement demogràfic � augment intercanvis
comercials i renaixement vida urbana.
1.1. L’EXPANSIÓ AGRÀRIA
Finals s. XI (final de les grans invasions i disminució guerres senyorials)� millora de l’agricultura.
NOUS INSTRUMENTS NOVES TÈCNIQUES AGRÍCOLES
Guaret Rotació triennal Arada Normanda Molins d’aigua i vent
Cavall de tir
AUGMENT DE LA PRODUCTIVITAT AGRÀRIA (més producció per superfície conreada)
EXCEDENT
CIUTAT o BURG
INTERCANVIS
LA CIUTAT MEDIEVAL
Sílvia Cortina Juclà Pàgina 3
1.2. L’AUGMENT DE LA POBLACIÓ
L’augment de la producció agrària � va millorar l’alimentació � més resistència a les malalties.
AUGMENT DE LA POBLACIÓ
NECESSITAT DE NOVES TERRES DE CONREU EMIGRACIÓ CAMP - CIUTAT
1.3. EL CREIXEMENT DE LES CIUTATS
Emplaçament:
- Vies principals de comunicació (antigues calçades romanes)
- Bones terres de conreu i pastura
- Aigua abundant
- Boscos per obtenir fusta
- Pedreres per obtenir pedres (construcció)
- Mines (sal, minerals)
Ciutats amb muralles amb l’interior atapeït.
Centre: plaça principal amb els edificis més importants com l’ajuntament, la llotja, el mercat i la catedral. Els nobles i
reis s’hi van fer construir palaus.
La major part de l’espai l’ocupaven els habitatges, però també hi havia hospitals, escoles, hostals i edificis religiosos
(esglésies i convents).
Les cases s’agrupaven en barris, que reunien la població segons la procedència, la religió (call, moreria) o l’activitat
artesana (gremis).
Els carrers eren estrets i bruts, sense empedrar, sense voreres i molts pocs tenien clavegueram. La poca higiene
afavoria la difusió de malalties (còlera, tifus, pesta, ...).
Els incendis eren freqüents per l’abundància de fusta i la proximitat de les cases.
LA CIUTAT MEDIEVAL
Sílvia Cortina Juclà Pàgina 4
LA CIUTAT MEDIEVAL
Sílvia Cortina Juclà Pàgina 5
2. EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC DE LA CIUTAT
2.1. ARTESANS I GREMIS
LA REGLAMENTACIÓ GREMIAL
Ningú pot ser teixidor de llana si abans no ha comprat l’ofici del rei (...).
Cadascú pot tenir a casa seva dos telers (...) i cada fill de mestre teixidor en pot tenir dos a casa del
seu pare mentre estigui solter i si sap treballar amb les seves mans (...).
Cada mestre pot tenir a casa seva un aprenent, no més (...). I ningú pot començar a treballar abans
que surti el sol, sota pena d’una multa de dotze diners per al mestre i sis per a l’oficial (...).
Els oficials han de plegar de treballar després que el primer toc de vespres hagi sonat (...).
E. Boileau, Llibre dels oficis, 1268
a) Què eren els gremis? Com s’organitzaven i a fi de què?
b) Descriu les parts de la casa-taller d’un artesà.
LA CIUTAT MEDIEVAL
Sílvia Cortina Juclà Pàgina 6
2.2. L’EXPANSIÓ DEL COMERÇ
a) Identifica i esmenta les principals rutes marítimes i terrestres del continent europeu.
b) Quins eren els dos grans centres industrials i comercials d’Europa? Quines rutes hi confluïen?
c) Quins productes s’importaven del Pròxim Orient? Quins productes arribaven del mar Bàltic?.
d) Busca informació sobre la Hansa i explica què era.
e) Què eren les fires?
LA CIUTAT MEDIEVAL
Sílvia Cortina Juclà Pàgina 7
REIALS DRASSANES DE BARCELONA
a) Descriu com eren les drassanes de Barcelona i quins treballs s’hi realitzaven.
b) Quan es van construir?
Van ser construïdes durant els segles XIII
i XIV i des del seu origen es van destinar
a la construcció de les galeres de
l’armada del rei de la Corona d’Aragó,
S’hi reparaven vaixells i s’hi
emmagatzemaven mercaderies.
LA CIUTAT MEDIEVAL
Sílvia Cortina Juclà Pàgina 8
a) Esmenta les parts de la coca.
La coca va ser la nau més utilitzada pels
comerciants catalans per navegar per la
LA CIUTAT MEDIEVAL
Sílvia Cortina Juclà Pàgina 9
RUTES COMERCIALS I CONSOLATS DE MAR DE LA CORONA D’ARAGÓ
a) Observa el mapa i digues quines eren les tres principals rutes comercials de la Corona d’Aragó.
b) Què eren i quina funció tenien els Consolats de Mar?
c) Observa el mapa i escriu els Consolats de Mar que hi ha.
LA CIUTAT MEDIEVAL
Sílvia Cortina Juclà Pàgina 10
3. LA SOCIETAT URBANA
3.1. L’APARICIÓ DE LA BURGESIA
Altres grups socials
Llegeix el següent article de la revista Sapiens i respon les preguntes.
1391. Atac al call. Revista Sàpiens
http://blogs.sapiens.cat/medievalistesenbloc/2014/08/05/1391-atac-al-call/
a) Què va passar el 5 d’agost de 1391 a Barcelona?
b) Per què va ser atacada la comunitat jueva de Barcelona?
Calls i moreries
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=19448
LA CIUTAT MEDIEVAL
Sílvia Cortina Juclà Pàgina 11
EL GOVERN DE LES CIUTATS
BURGMESTRE o ALCALDE
REGIDORS o MAGISTRATS
Amb el temps va anar quedant en mans de les famílies riques de l’alta burgesia i van constituir un grup privilegiat: el
PATRICIAT URBÀ.
3.2. LA CULTURA URBANA
SS. X – XI� monestirs, centre de cultura
SS. XII � aparició d’escoles sota la direcció de l’Ajuntament o l’Església. I, més tard, Universitats fora del control
municipal o eclesiàstic.
Les universitats més importants: París (França), Oxford (Anglaterra) i Bolonya (Itàlia).
A Espanya: Palència, Salamanca, Lleida i Sevilla.
S’impartia: el trívium ( gramàtica, retòrica i dialèctica), el quadrívium ( aritmètica, geometria, música i astronomia),
dret, medicina, teologia i art poètica.
AJUNTAMENT
LA CIUTAT MEDIEVAL
Sílvia Cortina Juclà Pàgina 12
4. LA CONSOLIDACIÓ DE LES MONARQUIES
AEM: Els reis amb el pacte de vassallatge aconseguien la fidelitat dels nobles, però no s’hi podia imposar.
BEM: Els reis buscaran el recolzament de la burgesia amb poder econòmic, però sense privilegis.
Per tal de guanyar-se el suport d’aquesta burgesia, els reis atorgaran CARTES DE PRIVILEGIS:
QUÈ?
- El rei reconeix la condició d’habitants lliures a la burgesia
- El rei els atorga el dret de tenir el seu govern.
- Els reis oferien monopolis comercials
- Els reis oferien permisos per obrir mercats.
A CANVI DE?
La burgesia facilitarà als reis o monarques els recursos econòmics que necessitaven per imposar-se als senyors
feudals.
A més, els reis van imposar representants de la burgesia a les CORTS REIALS o PARLAMENTS (QUADERNS DE
QUEIXES).
http://www.mcu.es/archivos/MC/ACA/ExpoPatronato/archivo_historia_c.htm
També, per consolidar les monarquies, es van originar conflictes entre els monarques europeus.
El conflicte més important va ser la GUERRA DELS CENT ANYS (1337-1453), que va enfrontar França i Anglaterra. La
guerra va començar arran d'un problema successori de la corona francesa i per la pretensió del monarca anglès de
ser rei de França.
Malgrat que els anglesos van ocupar durant anys part del territori francès, va ser Carles VII de França qui en va sortir
vencedor.
PER QUÈ ÉS IMPORTANT AQUESTA GUERRA?
Va ser el primer enfrontament de l'Edat Mitjana entre Estats i no entre senyors feudals.
LA CIUTAT MEDIEVAL
Sílvia Cortina Juclà Pàgina 13
ACTIVITATS APARTAT 4
4.1: DRETS i PRIVILEGIS
Tots els pobladors que vinguin a poblar Calataiud queden absolts i lliures de tots els deutes que
hagin contret; (…) i allà on fos que tinguessin heretats o havers, que ho tinguin tot fora de perill i
sense traves, lliure i franc per vendre-ho, donar-ho i gravar-ho a qui ells vulguin. (…)
Que elegeixi el Consell (l'ajuntament) de Calataiud el jutge que vulgui. (…)
Que cap veí de Calataiud no pagui peatges en terres del rei. (…)
Fur de Calataid, atorgat pel rei Alfons el Bataller. Segle XII.
- Quins privilegis reconeix aquesta carta?
- Qui era Alfons el Bataller? D'on era rei?
LA CIUTAT MEDIEVAL
Sílvia Cortina Juclà Pàgina 14
4.2: ELS REGNES A MITJAN SEGLE XIV.
1. Quins eren els regnes més importants de l’Europa Occidental al començament del
segle XIV?
2. A quins estats actuals corresponen?
3. Quin conflicte es relaciona amb la presència anglesa al regne de França?
LA CIUTAT MEDIEVAL
Sílvia Cortina Juclà Pàgina 15
4.3: LA DINASTIA CATALANOARAGONESA
LA CIUTAT MEDIEVAL
Sílvia Cortina Juclà Pàgina 16
4.4: LES CORTS I LA GENERALITAT
a. Quins poders tenien les Corts? Qui en formava part? Qui les convocava?
b. Què era la Generalitat? Quines facultats tenia?
REI
convoca/presideix
CORTS DE CATALUNYA
Es reunien en esglésies
de ciutats importants
DIPUTACIÓ DEL GENERAL DE
CATALUNYA (Generalitat)
3 diputats (un per cada braç)
3 oïdors de comptes (1419)
Representació permanent (des del 1359)
Seu fixa a Barcelona (des del 1365)
PODERS
- Plantejar greuges
- Aprovar lleis
- Fer peticions al monarca
- Concedir nous impostos i
donatius (serveis) al rei
FACULTATS
- Executar les decisions de
les Corts.
- Defensar les lleis i
constitucions de Catalunya
- Recaptar impostos i serveis
- Disposar de funcionaris,
tropes, vaixells ...propis.
LA CIUTAT MEDIEVAL
Sílvia Cortina Juclà Pàgina 17
4.5: ELS REIS DE LA CORONA DE CASTELLA
Genealogia dels reis de la casa de Trastàmara: en groc els reis de Castella, en vermell els de la Corona d’Aragó, en
blau els de Navarra.
LA CIUTAT MEDIEVAL
Sílvia Cortina Juclà Pàgina 18
4.6: EL FUNCIONAMENT DE LES CORTS MEDIEVALS.
a. Quins grups socials tenien representació a les corts?
b. Quin era el mecanisme de funcionament de les sessions de les corts?
LA CIUTAT MEDIEVAL
Sílvia Cortina Juclà Pàgina 19
5. LA CRIS DE LA BAIXA EDAT MITJANA (SS. XIV – XV)
5.1. FAM, PESTA I GUERRA.
S. XIV 1)
2)
3) 1347 � PESTA NEGRA a Europa
CRISI AGRÀRIA
Males collites (clima desfavorable) Conreu de terres de baixa qualitat
DESCENS PRODUCCIÓ DE BLAT FAM (per tota Europa)
GUERRES FREQÜENTS Entre senyors feudals o monarques
Terres saquejades Bandolers Inseguretat en els camins
Població malnodrida + MORTALITAT
PARÀLISI DEL COMERÇ FRE ACTIVITAT ARTESANAL
LA CIUTAT MEDIEVAL
Sílvia Cortina Juclà Pàgina 20
5.2: CRISI AGRÀRIA I REVOLTES PAGESES.
POBLACIÓ Abandonament de les terres de conreu
Els senyors feudals tenen menys ingressos
Prohibició d’abandonar les terres MALS USOS (enduriment de les
condicions de servitud)
Augmenten els impostos
DESCENS PRODUCCIÓ DE BLAT
AUGMENT DELS PREUS
PITJORS CONDICIONS DE VIDA
TENSIONS SOCIALS AL CAMP
(REVOLTES PAGESES)
LA CIUTAT MEDIEVAL
Sílvia Cortina Juclà Pàgina 21
5.3. REVOLTES URBANES.
DESCENS PRODUCCIÓ DE BLAT
DESCENS ACTIVITAT ARTESANAL
DESCENS ACTIVITAT COMERCIAL
REVOLTES URBANES
AUGMENTA LA MISÈRIA A LES CIUTATS
PROGROMS, 1391:
ASSALTS ALS CALLS
JUEUS
L’enfrontament entre
la BUSCA i la BIGA.
(1462) LA GUERRA CIVIL
CATALANA
(1462 – 1472)
LA REVOLTA DELS
IRMANDINHOS a la
Corona de Castella
(1467)
Pel control del govern de la ciutat de Barcelona. La Busca eren la burgesia mitjana, artesans i petits comerciants. La Biga eren rics comerciants i banquers, que controlaven el poder municipal.
LA CIUTAT MEDIEVAL
Sílvia Cortina Juclà Pàgina 22
ACTIVITATS 5. LA CRIS DE LA BAIXA EDAT MITJANA (SS. XIV – XV)
5.1: LA CRISI DEMOGRÀFICA A ANGLATERRA.
Observa el gràfic i respon:
Què va passar amb la població d’Anglaterra durant la
segona meitat del segle XIV? Quina en va ser la causa?
5.2: MAPA: LA PESTA A EUROPA. LES REVOLTES PAGESES I URBANES.
1. Quan va
arribar la pesta
a Europa i com
s’hi va
propagar?
2. A quines
zones hi va
haver revoltes
pageses? I
urbanes?
Quines
circumstàncies
van originar
aquests
conflictes?
LA CIUTAT MEDIEVAL
Sílvia Cortina Juclà Pàgina 23
5.3: LA POBLACIÓ DELS REGNES PENINSULARS.
TERRITORI 1300 1480
CORONA DE CASTELLA 4 500 000 4 500 000
CATALUNYA 450 000 260 000
VALÈNCIA 200 000 250 000
BALEARS 50 000 80 000
ARAGÓ 200 000 250 000
NAVARRA 100 000 100 000
1. Com va afectar la crisi demogràfica els regnes peninsulars? Quin va ser el més perjudicat?
2. Quins elements van provocar la crisi?
3. Elabora un gràfic de barres, dos barres per a cada territori. A l’eix horitzontal hi situes els anys i al vertical la
població.
LA CIUTAT MEDIEVAL
Sílvia Cortina Juclà Pàgina 24
5.3: LA POBLACIÓ DELS REGNES PENINSULARS
Llegenda:
0
100 000
200 000
300 000
400 000
500 000
600 000
700 000
800 000
900 000
1 000 000
2 000 000
3 000 000
4 000 000
5 000 000
LA CIUTAT MEDIEVAL
Sílvia Cortina Juclà Pàgina 25
5.4: REVOLTES PAGESES. DRETS DELS SENYORS SEGONS ELS MALS USOS
1. Quins drets donaven els mals usos als senyors catalans?
2. Quina situació va provocar l’enduriment dels mals usos per part dels senyors?
5.5: REVOLTES PAGESES.
1. Descriu les accions que van cometre els revoltats. Com va acabar la revolta? Per què molts pagesos es van revoltar
contra els senyors?
� Cobrar un rescat (remença) als pagesos que abandonaven el mas que treballaven.
� Confiscar un terç dels béns del pagès que moria sense testament.
� Rebre la tercera part de l’herència del pagès que no tenia descendència.
� Quedar-se amb una tercera part dels béns del pagès que tenia una dona adultera.
� Ser indemnitzat en cas d’incendi de terres.
� Que els pagesos compressin i reparessin les eines de treball obligatòriament a la farga del
senyor.
� Que els pagesos treballessin les terres senyorials gratuïtament.
Que els pagesos que casaven una filla paguessin els drets de noces.
Gent dels llogarrets es van aplegar a Beauvais i van dir que tots els nobles traïen el regne i que seria
un gran bé destruir-los. Van partir, sense més armes que garrots i ganivets, cap a la mansió d’un
cavaller, el van matar, i també la seva dona encinta i tots els nens, i van calar foc al castell. Aquella
mala gent robava, incendiava i matava com gossos rabiosos. (...) Van cremar més de seixanta
mansions i castells.
Els cavallers es van enfrontar a aquests brivalls i s’hi van llançar al damunt amb llances i espases.
Crònica del segle XIV.
LA CIUTAT MEDIEVAL
Sílvia Cortina Juclà Pàgina 26
5.6: LES PETICIONS DE LA BUSCA.
1. Què denuncia en Ramon Guerau en aquest escrit?
2. Qui formava part de la Busca? I de la Biga?
5.7: LA GUERRA CIVIL CATALANA.
Amb el grup-classe realitzareu un visionat del capítol titulat “De la guerra al redreç” de la sèrie Memòria de
Catalunya produïda l’any 2002 per Televisió de Catalunya i New Elements. Es tracta que us fixeu bé en les
explicacions i imatges que apareixen en aquest documental. Penseu que el més important és entendre el que
s’explica i com que, més endavant, individualment, podeu tornar a visionar tot el documental no us angoixeu per
prendre apunts.
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=17803
En aquesta activitat, individualment, haureu de cercar més informació sobre la Guerra Civil Catalana de 1462-1472
i omplir la fitxa d’aquest conflicte bèl·lic que trobareu a continuació.
• Nom del conflicte:
• Cronologia (dades d’inici i final):
• Bàndols contendents:
• Causes del conflicte:
• Fet desencadenant del conflicte:
• Fets més destacats (no oblideu d’anotar les dates):
• Conseqüències del conflicte:
• Fonts d’informació consultades:
Prou sabeu, senyors, com està de dolguda aquesta ciutat afeblida i mancada de cors generosos pel
fet que els qui han accedit als càrrecs principals no han respectat els antics costums , privilegis i
llibertats nostres, sinó que han volgut fer passar la voluntat per damunt de la raó i els diners per
damunt de la llibertat.
I és per això que el poble es lamenta profundament (...). I ignorant vosaltres els grans i extrems
abusos perpetrats pels qui es diuen regidors, aquests han trencat els nostres privilegis i llibertats
amb els seus infinits abusos i amb fets. Però, l’estament popular incitat per Déu, enfortit i escalfat
per la conservació de les llibertats i els privilegis, s’hi ha oposat tan aviat com ha tingut notícia. (...)
Escrit de Ramon Guerau, mercader de la Busca, 1453.
LA CIUTAT MEDIEVAL
Sílvia Cortina Juclà Pàgina 27
1. Quins bàndols es van enfrontar en la guerra civil catalana? Amb quins suports comptava cadascun?
2. Quins interessos defensaven els grups socials que hi estaven implicats?