la ciutat medieval
TRANSCRIPT
La ciutat medieval
2n ESO
Introducció
• Entre els segles XII i XIV, les ciutats eren centres de produccióartesana i d’intercanvi de productes, ja que es va desenvoluparuna burgesia pròspera que la governava. Els monarques vanaprofitar el creixement d’aquesta burgesia per augmentar iconsolidar el seu poder sobre la noblesa feudal. El gòtic fou elnou estil artístic que va permetre construir edificis més alts iesvelts, però a partir de mitjan segle XIV Europa va patir unacrisi econòmica generalitzada.
La recuperació de la vida urbana
Expansió agrària i creixement demogràfic• Des de finals del s. XI, la fi de les grans invasions i les disminucions de
les guerres senyorials van afavorir la millora de l’agricultura.
• La introducció de nous instruments i noves tècniques agrícoles vadonar lloc a un augment de productivitat agrària.
• Innovacions principals:
1. Noves tècniques de conreu: rotació triennal. Cereals d’hivern i cerealsde primavera. Ús fems.
2. Nous instruments agrícoles: arada normanda. Ús del cavall. Utilitzacióde molins (aigua o vent).
• Al segle XIII a Europa occidental es coneix una època de prosperitatagrícola i de creixement demogràfic. Estimula l’augment delsintercanvis comercials i el renaixement de la vida urbana.
Arada normanda o de pala: pesava més i feiasolcs més profunds. Airejava la terra i per tantaugmentava la fertilitat.La utilització de la collera feia més fàcilarrossegar l’arada . L’aplicació de ferradures alscavalls va permetre que es fes servir com aanimal de tir.
Molí d’aigua o de vent:primera màquina accionadaper una força inanimada.L’energia es transmet através d’un sistemad’engranatges. S’utiliitzavafonamentalment per moldreel gra.
La recuperació de la vida urbana
L’augment de la població• L’increment de la producció agrícola va permetre millorar
l’alimentació de la població, i així també va augmentar la resistència ales malalties.
• El creixement demogràfic va provocar la necessitat de buscar novesterres de conreu.
• L’augment de la població agrícola va fomentar l’emigració de pagesoscap a les ciutats. Allà tenien més llibertat personal i oportunitats permillorar les condicions de vida.
Europa XII: 45 milions Europa XIV: 75 milions
• Repoblar camps antics.• Talar boscos.• Rompre noves terres.• Assecar maresmes.• Van construir dics i canals per guanyar terreny almar.La població europea
La recuperació de la vida urbana
El creixement de les ciutats• La millora de l’agricultura va estimular el comerç i la revitalització de
les ciutats.
• Els pagesos i ramaders, produïen més del que necessitaven igeneraven un excedent. Podia ser intercanviat per altres productes.
• Les ciutats es van convertir en un lloc de residència per a artesans icomerciants.
• El renaixement de les ciutats es va produir a partir de la revitalitzacióde les que ja existien o del creixement dels barris que van sorgir alvoltant dels castells o de les abadies → Burgs i burgesos.
• Els burgs que estaven en una cruïlla de camins, a prop d’un riu o d’unport, van anar adquirint més activitat comercial i van créixer mésràpidament.
La recuperació de la vida urbana
Les ciutats medievals Se solien situar en un emplaçament proper a les vies principals de comunicació. També es podien situar sobre un territori que pogués proveir les necessitats mésimportants: bones terres per al conreu i la pastura, aigua abundant, boscos perobtenir fusta, pedreres per proveir-se de pedres i mines per a l’extracció,principalment, de sal i minerals. Completament envoltades per muralles. L’interior del recinte era atapeït i el pla urbà era molt irregular. Al centre hi havia una plaça, al voltant de la qual se situaven els edificis mésimportants: l’ajuntament, el mercat, la llotja i la catedral. Els nobles, i a vegades elsmonarques, es van construir palaus luxosos. La major part de l’espai l’ocupaven els habitatges, amb patis i horts. També hihavia hospitals, escoles, hostals i nombrosos edificis religiosos. Les cases s’agrupaven per barris. Reunien la població segons la procedència ol’activitat artesana (gremis). Els carrers eren estrets, bruts, la majoria sense empedrar, sense voreres.... Pocahigiene urbana. Proliferació de puces i rates que afavorien la difusió de malalties. Els incendis eren freqüents i es propagaven ràpidament.
El desenvolupament econòmic de la ciutat
Els artesans i els gremis• La ciutat medieval es va convertir en un centre de producció
d’objectes manufacturats.
• Els gremis eren l’agrupació dels artesans d’un mateix ofici, queacostumaven a treballar al mateix carrer o barri. Els tallers eren petitsi el treball manual.
• El treball artesà s’organitzava en tallers petits, el propietari dels qualsera el mestre artesà, que disposava d’eines pròpies.
• Organització jeràrquica:
• Els gremis s’organitzaven per protegir-se de la competència d’altresartesans i per garantir el bon funcionament de la producció.
• Els artesans de cada ofici s’organitzaven en gremis, estructurats deforma jeràrquica: el propietari era el mestre, també hi havia elsoficials i els aprenents.
• El gremi es preocupava de mantenir el compliment d’una sèrie denormes molt rígides.
El desenvolupament econòmic de la ciutat
Fires i mercats• Una funció important era fer el mercat per poder intercanviar
productes agrícoles per manufactures.
• L’augment de la seguretat als camins va facilitar el trasllat de lesmercaderies. Van aparèixer noves rutes terrestres entre ciutats.
• Les ciutats van triar un dia especial per fer mercat i van decretarlleis que protegien els mercaders. Es van crear les fires, mercatsextraordinaris.
El desenvolupament econòmic de la ciutat
les grans rutes del comerç• El comerç marítim va adquirir molta importància. Els vaixells tenien
més capacitat de càrrega i eren més ràpids.
• La primera gran ruta unia el Mediterrani occidental amb l’oriental.Importaven productes de luxe (seda i espècies) i exportaven teixits,armes i eines.
• Una segona ruta era la de l’Atlàntic i el Bàltic. S’hi transportavenllanes, vins, pells, fustes i blat. Aquestes productes convergien a lesciutats dels Països Baixos.
La societat urbana
L’aparició de la burgesia• El creixement de les ciutats va transformar la societat feudal.
• Les ciutats van acollir una multitud de persones dedicades al treballartesà i al comerç. Estimulà la formació d’un nou grup social, laburgesia.
• La base de la seva riquesa eren els diners. Que cobraven per:1. La seva feina.
2. La venda dels seus productes.
3. Pels beneficis que generaven els seus negocis.
• Podem parlar de:a) Alta burgesia: grans comerciants i banquers.
b) Petita burgesia: mestres artesans i petits comerciants.
La societat urbana
L’aparició de la burgesia• La riquesa de les ciutats va
atreure senyors nobles ieclesiàstics. Van establir laresidència, van construir palaus,convents i esglésies.
• També vivien a les ciutats altresgrups socials formats per genthumil: oficials i aprenents delsgremis, criats, gent sense ofici icaptaires.
• També s’hi van establir minoriesreligioses: jueus que vivien enbarris separats (aljames o calls).Eren artesans, prestadors ometges.
La societat urbana
El govern de les ciutats• Les ciutats van formar comunes o assemblees de tots els veïns per
organitzar-ne el govern.
• Més tard es van elegir magistrats (regidors), que s’encarregaven deles finances, l’ordre i la justícia, dirigits per un burgmestre o alcalde.
• L’ajuntament era l’edifici on es reunien els membres del govern de laciutat. Allà es guardaven el segell, l’escut d’armes, l’arxiu delsdocuments i el tresor de la ciutat.
• Amb el temps el govern de la ciutat va anar quedant en mans de lesfamílies més riques de comerciants i banquers. Van constituir un grupprivilegiat, el patriciat urbà.
La societat urbana
La cultura urbana• Durant els segles X i XI, a Europa occidental, llegir i escriure era una
feina reservada als clergues, als funcionaris reials i alguns mercadersrics. Els monestirs eren els principals centres de cultura.
• La millora de les condicions econòmiques i el desenvolupament de lavida urbana van afavorir un major interès per la cultura entre algunsnobles i entre els burgesos.
• A les ciutats es van desenvolupar les escoles, que depenien del’Església o del govern de la ciutat.
• El desig d’aprendre sense el control de les autoritats va donar lloc ala formació de corporacions anomenades universitats.
La consolidació del poder reial
Els reis van buscar el suport de la burgesia• Entre els segles X i XII, la monarquia va exercir poc poder sobre el
territori del seu regne. No es podia imposar als senyors feudals ja queels reis no tenien recursos econòmics per mantenir l’exèrcit ol’administració del regne.
• A partir del segle XII, van aprofitar el creixement econòmic i lapuixança de la burgesia per intentar imposar la seva autoritat sobrela noblesa feudal. El seu objectiu era garantir la unitat i l’estabilitatdel territori de la seva corona.
QUÈ NECESSITAVEN ELS BURGESOS?• llibertat personal i seguretat que elspermetés desenvolupar la sevaactivitat comercial per camins, mars iciutats.• aspiraven a dictar les seves pròpieslleis, elegir els seus jutges i a tenir elseu propi govern local.
Els burgesos van facilitar als monarques recursos econòmics perdefensar i administrar el regne i imposar-se als senyors feudals
QUÈ VAN FER ELS REIS?Van donar a les ciutats cartes deprivilegis:1. Es reconeixia la condició de lliures
als seus habitants.2. Donava el dret a establir-hi el seu
propi govern.3. Oferia monopolis comercials,
permisos per obrir mercats.4. Oferia garanties per circular per tot
el regne.
La consolidació del poder reial
Les Corts i els Parlaments• A les reunions del consell o cort
reial, es va acceptar que hi forenpresents els representants de laburgesia. Convocant-los, el reipretenia reconéixer la importànciad’aquest estament en la societatmedieval i demanar-los subsidisen metàl·lic. Les reunions amb elsestaments (noblesa, clerecia iburgesia) rebien el nom de corts oparlaments.
La consolidació del poder reial
Les guerres entre les monarquies europees• L’esforç d’algunes monarquies per consolidar el poder i establir un
regne amb fronteres va originar conflictes entre els reis europeus.
• El conflicte més important va ser la Guerra dels Cent Anys. EnfrontàFrança i Anglaterra entre 1337 i 1453. La causa d’aquestenfrontament serà el conflicte successori de la corona francesa ipretensió del rei anglès de ser rei de França.
• Els anglesos van ocupar durant anys part del territori francès, peròfou Carles VII de França qui va guanyar. Fou el primer enfrontamententre Estats i no entre senyors feudals.
Regnes de l’Europa occidental a mitjan segle XIV
La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV)
La fam, la guerra i la pesta• A principis del segle XIV es produí a Europa una crisi agrària com a
conseqüència de les males collites (clima desfavorable i conreu deterres de mala qualitat). Conseqüència: disminució de la produccióde blat. Es va estendre la fam.
• Es van afegir els danys que provocaven les guerres freqüents entresenyors feudals. Les terres eren saquejades. Als boscos s’amagavenels bandolers, augmentava la inseguretat dels camins.
• El període més dur comença l’any 1347. La Pesta Negra assolaEuropa i afecta una població subalimentada i provoca una granmortalitat.
• La crisi demogràfica va agreujar la crisi agrària, va paralitzar elcomerç i va frenar l’activitat artesana de les ciutats.
La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV)
La Pesta Negra• A partir de 1348 s’estengué per tot Europa. A l’Edat Mitjana no es
coneixia quina era la causa de la Pesta Negra. Els metges i els remeisque aplicaven eren quasi tots ineficaços.
• Va ser considerada una malaltia incurable fins a 1894. L’any 1894 elmetge suís Alexandre Yersin va poder reconèixer per primera vegada,a través d’un microscopi, el microbi que provocava la malaltia: el bacilyersinia pestis.
• L’any 1897 es va descobrir com es transmetia la malaltia i anys méstard es va tenir a disposició les vacunes contra la pesta.
• L’epidèmia de pesta va ser efecte del creixement econòmic. Amb eldesenvolupament del comerç europeu, els comerciants genovesos ivenecians van anar a negociar fins els confins del mar Negra. És allàque van entrar en contacte amb mercaders d’Àsia. La pesta va arribara Europa des d’Àsia en els paràsits de les rates i puces que abundavenen els vaixells que comerciaven amb aquelles exòtiques regions.
• Conseqüències de la Pesta Negra:1. Descens fort i sobtat de la població
2. Augment de les exigències feudals:
- exigir més obligacions i més tributs als seus pagesos per evitar que els seusingressos disminuïssin,
- aplicació dels Mals usos (a Catalunya)
Gràfic evolució de la població catalana de 1300 a 1717
La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV)
Crisi agrària i revoltes dels pagesos• El descens de la població va tenir efectes immediats al camp:
escassetat de mà d’obra i terres de conreu abandonades.
La producció va minvar.
Els ingressos i les rendes dels senyors van
Per compensar:1. els senyors van augmentar
els impostos;2. van endurir les condicions deservitud: “mals usos”.3. no els van permetreabandonar les terres.
La manca d’aliments.
L’alça dels preus.
L’empitjorament de lescondicions de vida,
Augment de les
TENSIONS SOCIALS.
La crisi de la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV)
Les revoltes urbanes• La crisi també va arribar a les ciutats.
1. Mortalitat més elevada.2. Escassetat i encariment
dels aliments.3. Descens de l’activitat
artesanal.4. Reducció del comerç.
Ruïna de molts artesans i comerciants.
S’estén la pobresa entre les classespopulars.
Davant aquest augment
Els grups més desfavorits van exigirmillores i també accés als càrrecsmunicipals.
Les revoltes s’escampen per moltes ciutats europees.
Sovint acompanyades d’assalts als barris jueus
(progroms).Van ser reprimides pels
nobles feudals, l’alta burgesia i l’autoritat reial.
L’art gòtic. L’arquitectura
L’art gòtic: un nou estil urbà• El gòtic naix a França al segle XII i s’estén per tota Europa al llarg del
XIII. És un art urbà, impulsat fonamentalment per la burgesia i perl’Església. Els principals edificis seran:
a) Religiosos: esglésies i catedrals
b) Ajuntaments, llotges, palaus, drassanes…
Catedral de Nôtre Dame. Paris (segle XII)
Catedral de Chartres (1195-1220)
Saló del Tinell.(1359)
Palau de la Generalitat de Catalunya.
(segle XV). Pati interior.
Llotja de Mallorca. (1420-1451)
Ca d’Oro (segle XV). Venecia
L’art gòtic. L’arquitectura
L’arquitectura gòtica• L’arquitectura gòtica es caracteritza per:
- L’arc ogival.
- La volta de creueria o ogival, formada per trams separats d’arcs ogivals.
- Els vitralls de colors.
- Els arcbotants i contraforts de gran complexitat que es remataven ambpinacles.
- Les rosasses i els gablets de la portalada.
- La planta de creu llatina, amb un braç llarg i un altre de curt (transsepte).
• A diferència de l’arquitectura romànica, molt més austera, sòbria irígida, l’arquitectura gòtica es caracteritza per la seva gran altura, elsgrans finestrals que es troben als murs i la recarregada decoració detot l’exterior arquitectònic.
L’escultura i la pintura gòtiques
L’escultura gòtica• Les característiques principals de l’escultura gòtica són:
- Ús en la decoració dels exteriors de les esglésies, sobretot façanes,però també en altres elements constructius com les gàrgoles.
- Independització de l’escultura respecte de l’arquitectura mitjançant elsretaules o els monuments funeraris.
- Més realisme, arribant en alguns casos fins i tot a realitzar veritablesretrats.
- Més moviment i volum en els personatges.
- Formació d’escenes.
- Aparició i reconeixement de l’autoria de l’obra.
L’escultura i la pintura gòtiques
La pintura gòtica• Les característiques principals de la pintura són:
- - Representació de la profunditat i la perspectiva.
- - Més expressivitat i acció dels personatges.
- - Descripció realista i detallada de la vida quotidiana.
- - Presència d’escenes formades per personatges, edificis i paisatges.
El jardí de les delicies (1510-1515). Hyeronimus Van Aecken El Bosch