L ’ A C T U A L I T A T E C O N Ò M I C A D E L P R I N C I P A T

N Ú M E R O 6 1

Divendres, 3 de novembre del 2017

Andorra intercanviarà automàticament dades fiscals amb 73 països el 2019

El Govern preveu un dèficit un 0,8% més que el 2017

Nou grups empresarials aspiren a obtenir la llicència del casino

Plataforma de finançament per lligar inversors i emprenedors

El consell de ministres ha aprovat un projecte de llei per a una nova modificació de la Llei d’intercanvi d’informació fiscal

El projecte de llei de pressupost del 2018 preveu un dèficit de 25,6 milions d’euros

Un total de nou grups empresarials, dels onze que van retirar el plec de condicions, s’han presentat al concurs

Pàg 3 Pàg 4Pàg 4 Pàg 4

Una plataforma agruparà inversors interessats en donar suport econòmic i emprenedors

Jubilació. Optem per Andorra?

Destinem gran part de la nostra vida dedicant-nos al nostre desenvo-lupament professional o a la gestió de nego-

cis, es a dir, treballant; amb l’expecta-ció que arribarà un dia en què podrem descansar, gaudint així del patrimoni que haguem acumulat, i podent dedicar més temps a altres aspectes primordials com la família, o fins i tot, diferents hob-bies i aficions (això ja depèn de les pre-ferències de cadascú). És per això que la jubilació d’un individu és un aspecte fo-namental.

Els objectius que solen tindre les per-sones per gaudir d’una jubilació idíl·lica es basen en trobar un emplaçament ido-ni per ells, que depenent del perfil varia entre un entorn més litoral i coster, o bé més rural o de muntanya. En qualsevol cas, es desitgen emplaçaments on exis-teixi un alt nivell de serveis i on la segu-retat i la tranquil·litat del ciutadà també

Dorian Burzaco

Director Wealth Services d’Andbank

Passa a la pàgina següent

siguin més que notables. L’altre factor, el qual sol tindre encara més importàn-cia, radica en tenir la tranquil·litat de po-der gaudir d’un patrimoni o unes rendes que satisfacin les nostres necessitats,

és a dir, un factor purament econòmic.Enfocant-nos ja en aquelles perso-

nes que prefereixen un entorn de mun-tanya, segur, i amb un alt nivell de ser-veis (on Andorra encaixa a la perfecció),

el factor a desenvolupar és l’econòmic. El que es desitja és maximitzar el ren-diment net que genera aquell capital que havíem estat preservant durant to-ta la vida, les nostres inversions, i és en

Consultori fiscalJaimeMesasPàg 2

aquest punt on la tributació a la qual es-tiguin sotmeses aquestes rendes, i el ca-pital que les genera, esdevé un factor clau.

No cal dir que Andorra és una ju-risdicció fiscalment atractiva. El nos-tre sistema fiscal, es caracteritza per un IRPF progressiu amb un tipus màxim del 10%, el qual admet una planificació fiscal eficient (per exemple, exempci-ons en gran part dels guanys patrimo-nials de caràcter financer), inexistència tant d’impost sobre el patrimoni, com de successions i donacions; a més s’apli-quen uns tipus molt baixos a la tributa-ció indirecta. Si ho comparem amb la càrrega fiscal que es suporta a països veïns com són França o Espanya, la di-ferencia és substancial: pel que fa l’IRPF els tipus màxims superen el 50% a Fran-ça i a Espanya, segons la comunitat Au-tònoma on es resideixi, poden arribar fins a un 56%. Per altra banda, quant a l’impost sobre el Patrimoni, a França el tipus màxim arriba a un 1,5%; men-tre que a Espanya, també depenent de la Comunitat Autònoma, poden arribar fins a un 2,75%.

En general, durant la nostra jubilació la renda disponible serà més elevada en cas que siguem residents fiscals andor-rans. Si afegim la variable relativa a l’en-

BUSINESS2 Divendres, 3 de novembre del 2017

torn econòmic que estan vivint la resta de països veïns, que reflecteix un incre-ment de deute públic sistèmic (amb la corresponent càrrega d’interessos que minven els pressupostos), l’expectati-va tant a mig com llarg termini és que la càrrega fiscal anirà en augment, incre-mentant així més la tributació de grans patrimonis.

Segurament, molts dels lectors no residents a Andorra que preveuen una jubilació imminent, o que ja s’han jubi-lat, potser ja estan començant a valorar traslladar-se a Andorra. En aquest sen-tit, s’han de considerar diferents fac-

Les principals fortunes d’Espanya creixen el 2%Ortega, amb un patrimoni que supera els 70.000 milions, té l’equivalent als 51 rics que el segueixen en la classificació

La riquesa de les principals fortunes d’Espanya ha crescut el 2% respecte al 2016, segons la llista ‘Forbes’, que, un any més està liderada pel fundador d’Inditex (Zara) Amancio Ortega, amb un patrimoni que supera els 70.000 milions d’euros, l’equivalent als 51 rics que el segueixen en la classificació.

En total, les 100 persones més ri-ques d’Espanya tenen una fortuna per valor de 158.700 milions d’euros, se-gons la classificació per al 2017 elabo-rada per l’edició espanyola de la revis-ta ‘Forbes’.

El segon lloc és per a Sandra Orte-ga Mera (6.500 milions), i el tercer, per al president de Mercadona, Juan Roig (4.800 milions). Per darrere se situen els presidents d’Iberostar, Miguel Flu-xá (3.600 milions); i Ferrovial, Rafael del Pino (2.900 milions); el màxim acci-onista d’OHL, Juan Miguel Villar Millar (2.700 milions); i la dona de Roig, Hor-tensia Herrero (2.600 milions).

El ‘top ten’ dels més rics d’Espa-nya el completen el propietari de Cir-sa, Manuel Lao (2.400 milions); el fun-dador i màxim accionista de Mango, Isak Andic (2.300 milions), i la presi-denta de Prosegur, Helena Revoredo (2.300 milions).

Per calcular la fortuna d’Ortega, quart home més ric del món, Forbes té en compte la seva participació del

59% a Inditex, el grup tèxtil més gran del món; així com l’imperi immobili-ari que gestiona a través de Pontega-dea Inmobiliaria. Segons la publicació, si s’inclou Ortega en la llista, el patri-moni net mitjà dels més rics d’Espanya és de 1.580 milions, i de 890 milions si se l’exclou.

Pel que fa a la divisió per gèneres, de les 100 fortunes més grans d’Espa-nya només 27 corresponen a dones, que acumulen 24.500 milions d’euros i al capdavant de les quals es manté San-dra Ortega.

Per autonomies, a Catalunya hi ha 22 rics individuals amb una fortuna to-tal de 15.000 milions, mentre que Ma-drid suma 35 grans fortunes que su-men 29.000 milions. En un comunicat, Forbes destaca que l’empresa perta-nyent a les grans fortunes més impor-tant que ha traslladat el seu domici-li fora de catalunya és Catalana Occi-dent, controlada per la família Serra i, en menor grau, per la família Junca-della.

A causa de l’’efecte Ortega’, Galícia és la comunitat autònoma més rica, amb vuit fortunes que sumen 80.000 milions. Per la seva banda, Madrid és l’autonomia amb més dones riques (deu amb 8.700 milions).

El perfil que més es repeteix en la llista és el d’empresari i inversor, o per-

sonatges bolcats en el món de la cul-tura, com Julio Iglesias (850 milions) o Carmen Thyssen-Bornemisza (600 milions d’euros). El sector de la moda

suma 81.100 milions davant els 83.000 del 2016, responent a l’evolució d’In-ditex i a un ajust en les valoracions de Mango i Desigual.

Ve de la pàgina anterior

la Llei de l’IRPF té molts punts en comú a les aplicables als països de l’OCDE

de «desempat» establertes, han apor-tat una gran seguretat jurídica a l’hora d’afrontar una possible situació de dua-litat de residències.

La segona opció a afrontar en el pro-cés de canvi de residència és l’aplica-ció d’un possible guany patrimonial per canvi de residència, el que al món fiscal es denomina com «exit tax». Són molts els països que inclouen aquest supòsit de tributació, encara que s’aplicarà de-penent del valor dels actius que tinguem en el país de sortida, així com de la seva naturalesa i el grau de participació que tinguem sobre aquests.

Un cop s’ha traslladat degudament i efectivament la residència, el contri-buent ja esdevé resident fiscal a efectes andorrans, fet que comporta no només gaudir dels avantatges fiscals abans es-mentats, sinó també poder invocar els beneficis dels CDI’s subscrits per An-dorra. En el cas del tractament de les pensions, en gran part dels casos només estaran subjectes a tributació en l’estat de residència del beneficiari (en aquest cas, Andorra), és a dir, que no estaran subjectes a retenció al país d’origen.

No és feina fàcil, i en molts casos comporta sacrificis de caràcter senti-mental, com llogar o vendre l’habitatge que teníem al país de sortida, possible pèrdua de la proximitat amb l’entorn fa-miliar, etc. Però la qualitat de vida, l’en-torn d’Andorra i altres avantatges com les anteriorment esmentades ho com-pensen.

Per altra banda, el Principat també està interessat en acollir a aquest perfil de jubilats, persones amb un patrimoni mitjà o alt (la tramitació del permís mi-gratori ja exigeix un mínim d’inversió en el país de 400.000 euros), que són con-sumidors de béns, serveis i béns d’in-versió. Situació que, al nostre parer, en-caixa perfectament en la transformació que està vivint el país.

tors:En primer lloc, cal destacar que te-

nen la condició de residents fiscals en territori andorrà aquelles persones que: (1) romanguin més de 183 dies, durant l’any natural, en el territori andorrà, o bé aquelles que (2) tinguin en territo-ri andorrà el nucli principal o la base de les seves activitats, o els seus interes-sos econòmics de manera directa o in-directa. Existeix també un supòsit de presumpció que admet prova en contra quan, d’acord amb els criteris anteriors, sigui resident fiscal a Andorra el còn-juge no separat legalment i els fills me-nors d’edat.

Val a dir, que la Llei de l’IRPF andorrà té molts punts en comú a les aplicables als països OCDE, i en particular a l’espa-

nyola. Entre els símils trobem el criteri de «residència fiscal», i en molts casos es pot donar una situació de «dualitat de residències», que es tradueix en què du-es jurisdiccions consideren que el ma-teix contribuent resideix al mateix cop

en les seves respectives jurisdiccions. Aquest és un tema força delicat, que es pot resoldre en cas d’existència de Con-veni per evitar la Doble Imposició (en endavant, CDI), aplicant els criteris de residència que s’hagin establert mitjan-

çant el mateix, així com les normes de «desempat» (tie break rules) aplicables a casos de dualitat. Destacar que el Prin-cipat ha subscrit en els últims anys dife-rents CDI’s, com son els casos d’Espa-nya i França, que mitjançant les normes

Trump proposa a Jerome Powell per dirigir la Reserva Federal i rellevar YellenEl president dels Estats Units, Donald Trump, ha anunciat oficialment l’elec-ció del governador Jerome (Jay) Powell per presidir la Reserva Federal (Fed) a partir del febrer, moment en què cul-minarà l’actual mandat de Janet Yellen, i que suposa donar suport al continuisme en la política monetària. La seva elecció definitiva requereix l’aprovació per part del Senat.

Així ho va confirmar ahir Trump en una compareixença, a qui li correspon la nominació del candidat, acabant d’aques-ta manera amb les especulacions al vol-tant de qui presidirà el banc central nord-americà i que es conforma com un procés determinant per a la futura trajectòria de la política monetària del país.

Aquesta decisió, però, no pren per sorpresa als mercats, ja que el nom de Jerome (Jay) Powell porta ja una setma-na circulant com el candidat preferit del president, mentre que diversos mitjans internacionals asseguraven que Trump ja li hauria informat en la nit de dimecres que era l’elegit.

Powell, de 64 anys i que forma part de la Junta de Governadors del Sistema de la Fed des del 2012, ha donat suport al man-dat de Yellen en l’establiment de la políti-ca monetària i ha compartit la seva pre-ocupació per la inflació i l’enfocament prudent respecte a les pujades de tipus d’interès, de manera que la seva elecció suposa donar suport al continuisme.

BUSINESS 3Divendres, 3 de novembre del 2017

El pressupost de l’any que ve preveu un dèficit de 25,6 milions d’eurosLes despeses d’inversió i de transferències de capital sumen 60,8 milions i els ingressos corrents ascendeixen a 425,2 milions

El ministre de Finances, Jordi Cinca, va entrar di-marts a tràmit parlamen-tari el projecte de llei de pressupost del 2018 i, en

la roda de premsa posterior al con-sell de ministres, va destacar algunes de les línies generals. D’aquesta ma-nera, ha subratllat que el dèficit serà de 25,6 milions d’euros, una xifra que suposa un increment del 0,86% res-pecte d’aquest l’exercici però que, tal com ha remarcat Cinca, continua la lí-nia marcada en anys anteriors que «el dèficit de caixa se situï per sota de l’1% del PIB». Aquests 25,6 milions són el resultat d’un dèficit de gestió de 12,4 milions d’euros (un 29,1% més) i de les despeses financeres de 13,2 milions i que davallen un 16,39% menys, una xi-fra que, tal com destaca Cinca, es deu entre d’altres que els tipus d’interès es-tan molt baixos.

A grans línies, el pressupost del 2018 preveu uns ingressos corrents de 425,2 milions d’euros, és a dir, un 2,44% més que l’any passat i unes despeses cor-rents de 390 (un 2,59% més), entre les quals 376 milions de funcionament i unes despeses d’inversió i de transfe-rències de capital de 60,8 milions.

Tal com ha manifestat Cinca, el fet que el dèficit se situï per sota de l’1%

la venda de les accions de MásMóvil, la qual cosa ha generat una plusvàlua im-portant que no es repartirà.

Cinca ha destacat que el tràmit par-lamentari del pressupost és complex i que podria ser que no estigués aprovat l’1 de gener, si bé ha afegit que en algu-nes ocasions en dos mesos s’ha pogut fer l’aprovació.

del PIB «permet que any rere any i més ara que estem entrant en creixement, l’endeutament vagi disminuint respec-te del PIB de l’Estat, és a dir, que la ri-quesa que genera el país és superior al dèficit» i ha remarcat que els dos man-dats de Demòcrates per Andorra s’ha seguit tant aquesta premissa com que les liquidacions dels pressupostos ha-gin estat millors que la previsió.

Altres dades que ha remarcat Cinca és que pel que fa als ingressos en im-postos directes es preveu una xifra si-milar a la de l’any anterior i on es pre-veu un creixement és en els impos-tos indirectes, amb 291,9 milions, un 3,97% més que el 2017. En taxes i al-tres ingressos l’increment previst és del 2,45%. Els ingressos patrimonials, procedents dels dividends de FEDA, Andorra Telecom i de la comercialit-zació dels euros, es preveuen 33,1 mi-lions, amb un descens del 5,36% res-pecte del 2017.

Quant a les despeses, les de perso-nal s’eleven a 110,7 milions, amb un in-crement del 2,73%, un concepte que incorpora, per exemple, la revisió dels salaris amb l’IPC. Les inversions re-als s’eleven a 49,5 milions d’euros, un 4,74% menys, però en aquest sentit, Cinca ha remarcat el fet que certs as-pectes, com pot ser l’asfaltatge de les

Aquesta setmana volem compartir amb els lectors el Comunicat Tècnic del Departament de Tributs i Fronte-res (en endavant DTF) sobre els criteris que aplica l’Administració Tributària en matèria de valoració de les rendes en espècie. Aquesta setmana exposem el criteri de la valoració de les rendes en espècie emès pel DTF sobre la res-ta de tipologies de rendes addicionals a les comentades en els anteriors ar-ticles.

Tot i que, amb caràcter general, les rendes en espècie es valoren pel seu valor normal en el mercat, es consi-dera necessari establir i fer públics els criteris que aplica l’Administració Tri-butària en aquesta matèria, amb la fi-nalitat de garantir la seguretat jurídi-ca de les persones i entitats que han de practicar retenció i ingrés a comp-te i dels obligats tributaris de l’IRPF. En aquest s’han tingut en compte l’apro-ximació dels criteris de valoració fis-cal d’aquest tipus de rendes amb els que estan previstos en matèria de co-titzacions a la seguretat social, en par-ticular pel que fa a la base de cotitza-ció de les persones assalariades, atesa la liquidació conjunta de les retencions

Consultori fiscal b de l’apartat 2 de l’article 29 de la Llei de l’IRPF.

Contribucions o aportacions satis-fetes pels empresaris a plans de pen-sions i altres instruments de previsió social

Es valoren pel seu import les con-tribucions o aportacions satisfetes pels empresaris a plans de pensions i altres instruments de previsió social, d’acord amb el que es preveu a la lle-tra h de l’apartat 1 de l’article 12 de la Llei de l’IRPF.

En aquest cas la normativa fiscal di-fereix de les disposicions en matèria de seguretat social, perquè no es com-puta en la base de cotització la parti-cipació per part de l’empresa en el fi-nançament d’un pla complementari de jubilació públic o privat de la persona assalariada (article 98.2 del text conso-lidat de la Llei 17/2008, del 3 d’octubre, de la seguretat social, i article 18.2.d del Decret del 27 de maig del 2015 pel qual s’aprova el Reglament del procediment de cotització i de recaptació de la se-guretat social).

Còmput de l’ingrés a compte sobre les rendes en espècie

Finalment, s’ha d’indicar que a la va-loració que resulta de les rendes en es-pècie, d’acord amb les consideracions dels punts anteriors, s’hi ha d’afegir l’ingrés a compte practicat pel reteni-dor, excepte que el seu import hagi es-tat repercutit al perceptor de la renda.

S’exceptua de l’addició de l’ingrés a compte el supòsit de les contribucions o aportacions satisfetes pels empre-saris a plans de pensions i altres ins-truments de previsió social, perquè la renda en espècie que integra l’emple-at com a renda del treball pot quedar compensada per la reducció en la base de tributació general de la seva impo-sició personal.

Jaime Mesas

Partner | Tax & Corporate Services

i dels ingressos a compte de l’IRPF i de les cotitzacions socials.

Pensió alimentària i allotjament proveït per l’empresa

A tenor de l’article 80 de la Llei 35/2008, del 18 de desembre, del Codi de relacions laborals:

«Article 80. Salaris en efectiu i en espècie

La pensió alimentària i l’allotjament proveït per l’empresa formen part del salari.

[…]El salari en espècie forma part del

salari a l’hora de calcular altres aspec-tes retributius».

Per tant, la pensió alimentària i l’allotjament proveït per l’empresa constitueixen retribució en espècie en el cas que no siguin satisfets de forma dinerària.

El Decret del 28 de gener del 2009 de tarifes de responsabilitat de la Cai-

cie (per exemple, venda o subministra-ment als treballadors d’articles, drets o serveis produïts o comercialitzats pel pagador).

En aquest cas la valoració no pot ser inferior al preu ofert al públic del bé, dret o servei de què es tracti, amb la deducció dels descomptes ordinaris o comuns.

Préstecs dineraris als empleatsQuan es concedeixen préstecs amb

tipus d’interès inferiors al legal del di-ner, es considera renda en espècie la diferència entre l’interès pagat i l’inte-rès legal del diner vigent.

Contractes d’assegurança a favor dels treballadors

Té la consideració de renda en es-pècie l’import de les primes o quotes satisfetes en virtut de contracte d’as-segurança, inclosos els tributs que gravin l’assegurança, sense perjudi-ci de l’exempció establerta a la lletra

xa Andorrana de Seguretat Social per a l’any 2009 estableix a l’article 2 els imports de la pensió alimentària i de l’allotjament que estan vigents en l’ac-tualitat (veure gràfic).

A aquest efecte s’ha de precisar el que s’entén per pensió alimentària i allotjament proveït per l’empresa, a fi de distingir aquest últim de l’habitatge cedit pel pagador. La pensió alimentà-ria i l’allotjament proveït per l’empre-sa és aquell que es fa en el lloc en què la persona desenvolupa la seva activitat laboral, com és el cas dels treballadors en el sector de l’hostaleria.

Lliurament de béns, drets o serveis fabricats o comercialitzats per l’em-presa

Es planteja la valoració quan la ren-da del treball en espècie és satisfeta per empreses que tenen com a objec-te habitual la realització d’activitats que donen lloc al rendiment en espè-

PERÍODE PENSIÓ ALLOTJAMENT TOTAL ALIMENTÀRIA PERÍODE

dia 2,40 euros 1,98 euros 6,78 euros

setmana (per àpat) 11,04 euros 40,17 euros

mes 46,40 euros 171,26 euros

L’Executiu respectarà els beneficis per les accions de MásMóvil d’Andorra Telecom

Pel que fa al repartiment dels divi-dends de FEDA i d’Andorra Telecom, Cinca ha remarcat que en el primer dels casos es repartiran un 30% dels beneficis mentre que en el cas de la companyia de telecomunicacions, ha remarcat que la idea inicial era seguir repartint el cent per cent del benefi-ci però que mentrestant ha tingut lloc

carreteres secundàries, que són com-petència dels comuns, es comptabi-litza ara, a recomanació del Tribunal de Comptes, en el capítol de transfe-rències de capital, que per al 2018 s’in-crementa un 35,18% fins als 11,2 mili-ons, la qual cosa suposa que les despe-ses de capital siguin de 60,8 milions, un 0,78% més.

D’altra banda, el Govern ha aprovat el projecte de llei de modificació de la llei de l’Institut Nacional Andorrà de Fi-nances (INAF) perquè pugui ser el su-pervisor del sector de les asseguran-ces i reassegurances, tal com marca la llei d’ordenació i supervisió d’asse-gurances i reassegurances del Princi-pat aprovada el mes de juny i que en-tra en vigor l’1 de gener. En cas que el text no fos aprovat abans d’aquesta da-ta, la supervisió la faria el Ministeri de Finances.

BUSINESS4 Divendres, 3 de novembre del 2017

Ubach explica a Madrid l’avançament de les negociacions amb la UE

Andorra intercanviarà automàticament dades fiscals amb 73 països el 2019

La ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, ha exposat al secretari d’Estat d’Afers Europeus espanyol, Jorge Tole-do, l’avançament de les negociacions per a un acord d’associació amb la UE, des-prés de la darrera ronda de negociacions que va tenir lloc a Brussel·les a comença-ments del mes d’octubre. En referència a les converses amb el Servei Europeu d’Ac-ció Exterior, relatives a la lliure circulació de mercaderies, la ministra ha explicat a Toledo que es preveu concloure el text referent a aquesta llibertat el pròxim mes de desembre.

Durant la trobada mantinguda a Ma-drid, Ubach i Toledo també han coincidit en el repte major i l’oportunitat que signi-fica per al Principat la candidatura d’An-dorra per acollir la Cimera Iberoamerica-na el 2020. Ubach ha explicat la voluntat d’Andorra d’organitzar una cimera ober-ta, en què d’altres països de la comunitat iberoamericana puguin acollir les dife-rents reunions sectorials prèvies, seguint el model d’Andorra que va organitzar la reunió dedicada a l’educació l’any passat gràcies a la cessió de Colòmbia, país am-fitrió del 2016. En aquest sentit, Toledo ha reiterat que Espanya donarà el suport a Andorra durant la pròxima trobada de mi-nistres d’Exteriors dels països membres de la comunitat iberoamericana. Els dos representants també han aprofitat la tro-bada per signar un protocol d’entesa so-bre ciberseguretat pel qual els dos països es comprometen a col·laborar i alinear ini-ciatives per a un ciberespai segur.

El Govern va aprovar dimarts passat el projecte de llei per fer una nova mo-dificació de la Llei d’intercanvi d’in-formació automàtic, que va entrar en vigor al gener, per introduir les no-ves jurisdiccions amb les quals s’in-tercanviarà dades fiscals a partir del 2019. S’hi incorporen 32 països per tal que Andorra estigui en disposició de fer aquest tràmit, no només amb els països de la Unió Europea, sinó tam-bé amb tots els del G20 -excepte Tur-quia- i d’altres membres de l’OCDE, del Global Forum i amb places finan-ceres de rellevància.

Els nous països que es proposen en la modificació del text són l’India, Mèxic, el Brasil, el Canadà, la Xi-na, Indonèsia, el Japó, Rússia i Aràbia Saudita (estats del G20), Xile, Israel i Suïssa (països membres de l’OCDE), i Colòmbia, Costa Rica, Kuwait, Malàisia i l’Uruguai –que formen part del Global Forum on Tax Transparency. A més, també s’intercanviarà informació amb els estats i territoris que disposen de places financeres d’importància sec-torial o regional (Illes Bermudes, Illes Verges Britàniques, Illes Caiman, Guernsey, Illa de Man, Jersey, Mont-serrat, les Seychelles, Illes Turks i Cai-cos, Antigua i Barbuda, Illes Cook, Curaçao, Grenada, Maurici i Saint Vi-cent i les Grenadines).

Un total de nou grups presenten ofertes per a la llicència del casinoL’Executiu valora positivament el nombre d’ofertes presentades per aconseguir el permís d’explotació

Després que aquest dimarts hagi aca-bat el termini per presentar les ofer-tes al concurs per optar a la llicència del casino, el Govern ha fet públic que s’hi han presentat un total de nou grups empresarials, dels 11 que van retirar el plec de condicions. El procediment de-termina que el proper 7 de novembre es farà l’acte d’obertura dels sobres amb la informació sobre qui compon cadas-cun d’aquests grups, i també es conei-xerà si compleixen tots els requisits administratius per optar al concurs. A principis de desembre s’obriran els segons sobres per conèixer els detalls de cadascuna de les ofertes, i el nom-bre d’ubicacions que ha presentat ca-da grup empresarial, tal com preveu el plec de condicions.

Algunes empreses ja han fet públi-ca la seva decisió de presentar oferta, com és Jocs SA, liderada per Ventura Espot, Gilbert Montané, Enric Pujal i Marc Martos, director de Bingo Star’s. Es tracta d’una empresa 100% andor-rana que ha tancat un acord amb l’ope-rador tecnològic Novomatic i que hau-ria presentat dos emplaçaments: Cal-dea i un edifici de nova creació al carrer Prat de la Creu, al terreny de l’antic ska-te park.

També aquest mateix dimarts el Grup Cierco ha anunciat que ha pre-sentat una oferta juntament amb el

grup francès Partouche, i que vol ubi-car el casino en la parcel·la de l’antic ho-tel Sàlvia de l’avinguda Meritxell, que comptaria també amb un segon accés des del carrer Prat de la Creu. La vo-luntat de la societat Comella 11 Casino SA és que l’equipament pogués estar en marxa per a la temporada d’hivern 2019-2020 i que l’edifici també disposi de sales de reunions, restauració i sala d’espectacles.

D’altres grups empresarials que haurien presentat ofertes són el grup Lucien Barrière juntament amb un grup d’empresaris andorrans, amb la inten-ció d’ubicar-lo al Centre de Congressos d’Andorra la Vella o al Roc Blanc. Tam-bé ha transcendit l’interès del grup Ca-sinos d’Àustria, de l’empresa luxembur-guesa Sithel SA, del grup espanyol Cir-sa i del grup asiàtic ARC Resorts. En el cas d’aquests dos últims, la intenció se-ria ubicar el casino en un edifici de nova creació situat al Clot d’Emprivat.

El ministre portaveu, Jordi Cin-ca, ha valorat positivament el nombre d’ofertes presentades, i ha assegurat que la xifra «posa en valor el concurs promogut pel Govern i fa palès l’inte-rès que aquesta instal·lació d’oci ha ge-nerat, cosa que vol dir que el plec de condicions era suficientment atrac-tiu per cridar l’atenció de diversos pro-fessionals».

Presentació de la Casa de la MuntanyaActua va organitzar ahir per primer cop una sessió de treball conjunta en-tre els membres dels clústers de salut i esports. A la jornada, celebrada a An-dorra la Vella, han participat mig cen-tenar de representants de les diverses empreses associades que han assistit en primícia a la presentació del pro-jecte de la Casa de la Muntanya.

Així, el director de l’Observatori de la Sostenibilitat d’Andorra i cap d’àrea de Medi Físic del Centre d’Estudis de la Neu i la Muntanya, Marc Pons, ha ex-plicat que l’espai neix amb l’objectiu de promocionar, difondre i fer reser-ves de les activitats d’esport i turisme de muntanya alhora que crearà noves activitats que potenciïn aquest sector. També té un vessant formatiu i poten-ciarà el treball conjunt de les empre-ses de l’àmbit de la muntanya amb l’ad-ministració pública i les entitats de re-cerca i innovació. La presentació del projecte tindrà lloc el proper dilluns a les 11 hores.

informat de les diverses estratègies que utilitzen per millorar la competi-tivitat de les empreses associades a la seva entitat i els reptes que cal afron-tar per aconseguir que la competència treballi en equip. El ministre de Salut, Carles Àlvarez Marfany, també ha as-sistit a una part de la sessió interclús-ter i s’ha interessat pels projectes que s’estan desenvolupant.

A la part final de la primera sessió interclúster d’Actua, Eugeni de San-tiago, del Comú de Sant Julià, ha pre-sentat Firesport, la primera Fira d’Es-ports, Natura i Turisme de Muntanya que se celebrarà a la parròquia laure-diana del 10 al 12 de novembre. La jor-nada de treball ha acabat amb una de-mostració de les noves tecnologies que utilitza Podoactiva, una de les em-preses internacionals recentment im-plantades a Andorra, que ha anat a càr-rec del director tècnic i cofundador de Podoactiva, Javier Alfaro, i de l’especi-alista en podologia Elisabet Nieto.

Plataforma d’inversors i emprenedorsEl ministre d’Economia, Competitivi-tat i Innovació, Gilbert Saboya, va anun-ciar, durant la compareixença davant la comissió legislativa d’Economia, la in-tenció del Govern d’impulsar una pla-taforma de finançament per posar en contacte inversors i projectes d’em-prenedoria. Saboya va fer referència a aquest projecte, que és una de les vo-luntats per al 2018, arran de la demanda que va fer la consellera general social-demòcrata Rosa Gili sobre l’estat en què es troba la tramitació de la proposició de llei d’emprenedoria presentada pel seu grup. El ministre va avançar que es-tan treballant amb el Grup Parlamentari Demòcrata per poder presentar les es-

menes al text abans del 15 de novembre i que, paral·lelament, també s’ha treballat per fer canvis en d’altres textos i regla-ments vigents per agilitzar alguns trà-mits o millorar alguns conceptes d’au-torització prèvia. El ministre també va avançar altres mesures per fomentar l’emprenedoria com és aquesta plata-forma de finançament. La voluntat és reunir el col·lectiu de family offices i in-versors privats del Principat que tenen «capacitat i voluntat» de buscar projec-tes en els quals invertir, i que siguin pre-ferentment d’Andorra. Saboya conside-ra que també cal involucrar les iniciati-ves de promoció d’entorns, com el NIU d’Andorra Telecom.

Posteriorment ha arribat el torn del fisi-oterapeuta i osteòpa-ta de Medisport, Jordi Zaragoza, que ha ex-plicat els seus estudis relacionats amb la in-f luència del PH en el rendiment dels espor-tistes d’alt nivell. Per la seva banda, els princi-pals responsables de dinamitzar els clús-ters d’Acció, Joan Mar-tí i Alberto Pezzi, han