AGROJ U N Y [ 2 0 1 6 ]

R E V I S T A D E L E S C O O P E R A T I V E S A G R À R I E S D E C A T A L U N Y A

AC

TIV

ITA

T

El Govern apostaper les cooperatives

83

AGROACTIVITAT 83JUNY 2016

Portada: © caracterdesignBimestral, 20.000 exemplarsData de tancament: 30 de juny 2016

Federació de Cooperatives Agràries de CatalunyaCasa de l’AgriculturaUlldecona 33, 3r08038 BarcelonaTel. 932 260 369agroactivitat@fcac.coop

Edició on-line: www.agroactivitat.cat

Consell de Redacció: Ramon Sarroca, Xavier Pié, Jesús Ricou, Lluís Roig, Ferran Sabater, Albert Capdevila, Antoni Galceran, Enric Dalmau, Jordi Casanova, Josep Erra, Josep Lluís Escuer, Lluís Grogués, Ramon Armengol, Roger Palau, Jordi Vives i Maria Corral

Direcció: Jordi VivesCap de Redacció: Maria CorralRedacció: Àngela Casanovas, Anna Perelló, David Casadevall, Ester Aguirre, Josep Lluís Bosque, Josep Parcerisa, Marc Manubens i Òscar Tolsà

Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez

Publicitat i Màrqueting: Anna Perelló 932 292 019Missatges 973 273 977 (anunciants)

Maquetació: Missatges, SLImpressió: Litografia RosésCol·labora: Xarxa VerdaDL: B 10594-2015

Amb el suport de:

Les vostres dades formen part d’un fitxer de la FCAC. Si voleu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, envieu un correu a LOPDcomunicacio@fcac.coop

AGRO JUNY 2016 SUMARI/3

EDITORIAL Un futur plegats

EN PORTADA 4 El Pla Marc ja és un Acord de Govern

FEDERACIÓ 6 Acord amb l’organització de cooperatives d’Argentina

7 Assemblea General FCAC

8 Caprabo, més cooperatiu

9 En marxa el projecte de Joves Grangers

SECTORS 11 Sectorial: Ramon Armengol, ramaderia i llet

12 Extensió de la norma en vi

13 Campanya de fruita

14 Opinió Roger Palau: les plantacions d’ametllers

15 Els perills del lliure comerç amb Estats Units

EMPRESA 16 Innovació: Cooperativa Vinícola de Nulles

17 Opinió Lluís Roig: seccions de crèdit

18 Condicions per a la jubilació

19 Formació específica per a gerents de cooperatives

20 Emprenedoria: Agrícola del Camp de Santa Bàrbara

COOPERATIVES 21 Tasta Coop: G de Gerisena

22 Reportatge: Fruitona seducció

25 Fòrum Mundial de Cooperatives Vitivinícoles

26 Notícies de cooperatives

28 Temps d’oci: les cooperatives de Gandesa i Batea

30 Gent i Territori: Llorenç Frigola, Girona Fruits

SUMARI

El Pla Marc del cooperativisme agrari català ja ha estat aprovat i assumit com a propi pel Govern de la Generalitat. Ara és el moment de desenvolupar-lo i hem de fer-ho sent conscients que necessitem que l’Administració impulsi determinats instruments, però també que una part important dels deures ens correspon directament al sector.

Haurem d’entomar nous reptes i noves maneres de fer. El Pla Marc ha posat en relleu dades i realitats que, en alguns casos, desconeixíem i que ens han de servir com a base per dissenyar les noves estratègies d’un cooperativisme més eficient i competitiu.

A hores d’ara, ja estem treballant per al seu desenvolupament i comencem pel nou Pla de competitivitat. Estem mantenint reunions amb les diferents Conselleries i amb representants del Parlament, i ens consta que s’estan començant a definir algunes partides pressupostàries.

En paral·lel, tenim en vigor la nova Llei de cooperatives, que estem

implantant en el sector i que cal acabar d’adaptar a les necessitats, i apostem per la internacionalització com a procés que volem liderar amb projectes consistents.

És indubtable que vénen temps de canvis; un exemple són les normatives que afecten les seccions de crèdit. I, com en tota organització viva, en moments d’inflexió hi ha opinions diferents. Però des de la Federació continuarem treballant pel consens general i per tot el que representa el sector.

Els nostres objectius de futur són globals, més enllà dels debats interns de les diferents branques o grups, i la nostra voluntat és integrar la diversitat d’opinions en un projecte comú i compartit.

Com a consell rector tenim la responsabilitat, el deure i el compromís de treballar per una Federació de tots, per a tots i per un futur que, de ben segur, serà diferent.

RAMON SARROCAPresident FCAC

4/EN PORTADA AGRO JUNY 2016

PROGRAMA D’EXECUCIÓ DEL

PLA MARC DEL COOPERATIVISME

AGRARI

EIX 1Enfortir l’estructura social de les cooperatives

•PDR2014-2020•Agroemprèn•Aracoop•CapitalCoop•ConsorcidelaFormacióContínua•ProgramadelesDonesdel Món Rural i Marítim

EIX 2Incentivar la col·laboració i la vertebració empresarial

•PDR2014-2020•ElaborarelProgramade Millora de la Competitivitat de les Cooperatives Agràries 2016-2020•ElaborarelnouConvenide Col·laboració DARP-FCAC per desenvolupar el Programa de Millora de la Competitivitat de les Cooperatives Agràries 2016-2020•Aracoop•GrupdeSeguimentSectorialde Cooperatives amb Secció de Crèdit•ElaborarunnouConveniMarc DARP-FCAC

EIX 3Potenciar la comercialització en les cooperatives agràries

•PRODECA•ACCIÓ•IRTA

EIX 4Promocionar el producte cooperatiu agrari

•PDR2014-2020Circuitscurts•Fomentdecampanyesdepromoció

Fruit de les negociacions de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) i amb el lideratge del Departament d’Agricultu-ra, el Govern ha assumit com a propi el Pla Marc del Cooperativisme Agrari Català 2016-2020.Tant la Federació com les mateixes cooperatives agràries han treba-llat intensament en aquest projecte estratègic al llarg dels últims anys i és que l’Acord de Govern sobre el Pla Marc, i el consegüent com-promís de dur-lo a terme i dedicar-hi recursos en aquesta legislatura, resulten vitals per al sector.

“Les cooperatives agràries som model de desenvolupament, amb un in-discutible paper vertebrador de l’agricultura i l’economia en el territori. Per aquesta raó, hem aconseguit que el nostre Pla Marc esdevingui una línia d’acció prioritària del Govern català”, afirma el president de la FCAC, Ra-mon Sarroca.Les prioritats de les cooperatives agràries sorgides del Pla Marc es con-creten en el document de reflexió estratègica “Visió 2020”. Aquest full de ruta es va presentar a l’Assemblea General de la Federació de l’any passat

AGRO JUNY 2016 EN PORTADA/5

El Pla Marcde cooperatives ja és

un Acord de Govern

i les seves conclusions sorgeixen de la diagnosi inicial sobre la situació del sector i d’un procés de debat a territori amb presidents, juntes rec-tores, gerents i altres persones vin-culades a l’entorn cooperatiu agrari.El resultat és un conjunt de 91 ac-tuacions que s’estructuren entorn de quatre grans eixos amb la fina-litat d’enfortir l’estructura social de les cooperatives, incentivar la seva vertebració empresarial, potenciar la comercialització i promocionar el producte cooperatiu.Ramon Sarroca explica que “hem d’agrair la gestió del Departament d’Agricultura per a l’aprovació d’aquest projecte com un Acord de

Govern i comptem també amb la complicitat de la resta de Conselle-ries implicades i de tots els sectors i totes les cooperatives, que tenim obligació d’assumir part de la feina”.Una de les principals actuacions és la necessitat de definir el nou Pla per al foment de la competitivitat de les empreses cooperatives, en el qual la FCAC vol participar activament.La Federació té previst presentar el conjunt del projecte a la Comis-sió d’Agricultura del Parlament, en tant que l’elaboració del Pla Marc del cooperativisme agrari va ser un mandat del mateix Parlament fruit del Debat de Política Agrària de 2010.•

AGRÍCOLA DE L’ESPLUGA DE FRANCOLÍFCAC

6/FCAC AGRO JUNY 2016

Les cooperatives catalanes i argentines col·laboraran en àmbits com comercialització, innovació i legislació

Cooperació amb ArgentinaLa Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya ha subscrit un acord de col·laboració amb Coninagro, l’organit-zació que agrupa el sector agrari coope-ratiu d’Argentina. Coninagro representa deu federacions que, a la vegada, reu-neixen 120.000 empreses cooperatives agràries.Entre els àmbits en què es vol col-laborar s’inclouen el comercial i la innovació, fomentant l’intercanvi de

productes alimentaris i estudiant la re-alització de projectes conjunts. També està previst elaborar estudis compa-ratius sobre la legislació cooperativa i agroalimentària.Finament, es promouran estades d’inter-canvi entre ambdós països prioritzant els socis joves, amb l’objectiu de promou-re la seva participació en els òrgans de decisió, i els treballadors, per aconseguir millores en els processos productius.•

FCAC

AGRO JUNY 2016 FCAC/7

Assemblea General de les cooperatives agràries

Coincidint amb el 50è aniversari de la Cooperativa Plana de Vic, la capital d’Osona va acollir la XXXIII Assemblea General de la Federació de Cooperatives Agràries de Cata-lunya. La consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, va pre-sidir l’acte de cloenda que va comptar amb l’assistència de més de 200 persones, representants d’arreu del territori i de l’entorn econòmic i social.En el decurs de l’Assembla General, es va renovar parci-alment el Consell Rector de la Federació. En concret, van anar a elecció les branques de Conreus herbacis i farrat-ges, Ramaderia i llet, Pinsos, Fruita i horta, Fruita seca i els grups específics de Desenvolupament rural i Formació. La continuïtat va imperar en tots els sectors excepte a Frui-ta i horta, on Albert Capdevila –de la Cooperativa Foment Agrícola les Planes de Torregrossa– va prendre el relleu a Josep Maria Sans.

L’Assemblea General també va servir per aprovar la gestió realitzada l’any anterior i per explicar els fets més rellevants que es van assolir. També es van presentar les línies de tre-ball estratègiques per a 2016 i es va posar damunt la taula el desacord en relació amb la creació del Fons Cooperatiu de suport a les seccions de crèdit.Finalment, en el marc de l’Assemblea General es van pre-sentar el nou Catàleg de Serveis per a cooperatives fede-rades i l’Anuari socioeconòmic del cooperativisme agrari català 2016, que conté les principals magnituds del sector a partir d’un treball de camp basat en enquestes a les co-operatives federades.La FCAC aglutina 214 cooperatives agràries que sumen 33.005 socis productors. Pertanyen a sectors tan diversos com arròs, cítrics, fruita, horta, fruita seca, vi, oli d’oliva, ramaderia, llet, cereals, flor i planta, subministres i pinsos.•

FCAC

FCAC FCAC

COOPERATIVES A LA FIRA DE L’ILLA DIAGONAL

•CooperativaPlanadeVic•AgropecuàriadeSoses•LaFageda•LletNostra•Cadí•ArrossairesdelDeltadel’Ebre•UnióCorporacióAlimentària•Cellerd’Espolla•VinícoladeSarral•Falset-Marçà

8/FCAC AGRO JUNY 2016

Caprabo, més cooperatiu Al juny, Caprabo va organitzar la Fira de Productes de Proximitat en el centre comercial L’Illa Diagonal de Barcelona i va comptar amb la participació de coo-peratives que han entrat en els seus lineals gràcies a l’acord entre aquesta ca-dena de supermercats i la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. Durant la inauguració de la fira es va fer un recorregut per tot l’hipermercat, amb especial incidència en els espais amb productes de proximitat, i es van compartir experiències amb les cooperatives presents. De la mà de la xef Ruth Magem, es va organitzar un showcooking amb pro-ductes de la terra per enllestir la jornada. La xef, gran defensora d’aquests productes, els va maridar amb un bon vi cooperatiu.•

“La sensació és extremadament positiva.

Caprabo ens ha permès entrar a la gran

distribució i conèixer la seva manera de

treballar. Sens dubte ens ha ajudat a consolidar la marca Plana de Vic i gràcies a això, hem

pogut accedir també a altres agents de mercat”

JOSEP ERRACOOPERATIVA PLANA DE VIC

FCAC

NARCIS SALLENTRamader d’Osona que ha contractat a un jove granger

“La iniciativa de la FCAC és bona. Està molt bé que, entre tots, ajudem els joves a trobar feina. A mi em van donar l’oportunitat de participar en el programa d’Emprenedoria i la meva experiència és un dels fets que em va motivar a contractar un jove, tot i que potser també s’haurien d’establir ajuts per als ramaders que contractin joves que s’inicien en el món laboral. L’experiència de moment és molt positiva. Vaig fer tres entrevistes i d’aquestes, he seleccionat un jove amb bona predisposició, interès i ganes de treballar que actualment ja està a la meva explotació”.

AGRO JUNY 2016 FCAC/9

Joves GrangersDes que es va posar en marxa el projecte Joves Grangers, a l’abril, més de 40 nois i noies de l’Àrea Metropolitana de Barce-lona en situació d’atur hi han participat amb l’objectiu de trobar feina en explotacions ramaderes d’arreu del territori. Es tracta d’una iniciativa de la Federació de Cooperatives Agràries de Ca-talunya en col·laboració amb Daleph.Dels alumnes de la primera edició, tres ja estan inserits en el món laboral i una desena es troben en processos de selecció per co-mençar a treballar com a peons. Els joves que han participat en la segona edició tot just acaben de finalitzar la formació pràctica, i ja es preveu una nova edició del curs per a la pròxima tardor.El projecte té l’objectiu de propiciar la inserció laboral de joves aturats en un camp completament diferent del seu entorn urbà. La formació és gratuïta i inclou 140 hores de coneixements te-òrics sobre gestió de granges, benestar animal, manipulació de productes biocides i prevenció de riscos laborals i també una vintena d’hores fent pràctiques a les explotacions de socis de la Cooperativa Plana de Vic.La Federació està gestionant 60 contractes de treball en granges per a joves que finalitzin la formació.•

FRANCISCO SERRANOAlumne de la primera edició. Actualment treballa en una explotació ramadera vinculada a la Cooperativa d’Artesa de Segre

“Des de sempre he estat motivat per treballar amb animals i el projecte Joves Grangers m’ha donat l’oportunitat. M’ha sorprès la rapidesa de la inserció i les facilitats del programa per adaptar-se a les meves necessitats. Per motius familiars, vaig demanar treballar a la zona d’Artesa de Segre i en pocs dies, des de la FCAC em van trucar per fer una entrevista de feina. A la setmana següent ja m’incorporava”.

FCAC

El sector ramader ha sabut adaptar-se a les noves exi-gències de mercat?Sí, i així ho hem demostrat. En porcí som líders europeus en producció i el creixement de les exportacions a països tercers, com la Xina, obre un futur esperançador. La producció bovina ha trobat una quota de mercat impor-tant amb les exportacions a l’Orient Mitjà. En llet, tenim cooperatives amb proces-sos d’elaboració i capacitat de fer arribar al consumidor productes de qualitat i valor afegit.

Les interprofessionals te-nen un paper important?La promoció és bàsica i cal informar bé al consumidor de les bondats de les nostres produccions. Les interpro-fessionals (Interporc per al porcí, Inlac en la llet i Intervacuno en boví) són un instru-ment vertebrador i molt útil per consensuar estratègies comunes a llarg termini.En el cas d’Interporc, amb quatre anys de camí, cal felicitar la feina feta pel meu antecessor a la Federació, Jordi Ciuraneta, com impulsor de la creació d’aquesta interprofessional, una de les eines més útils que tenim.

Les dejeccions ramaderes són un àmbit de treball...Totes les produccions van molt lligades al principi de sostenibilitat, que és tan im-portant com la qualitat i la seguretat alimentàries: qualsevol producció que no pugui garantir la sostenibilitat quedarà en entredit.Per a una correcta gestió de les dejeccions ramaderes, s’hauria de replicar a tot el territori de Catalunya el model que fem servir les cooperatives i els seus socis mitjan-çant tècnics especialitzats.A més, un grup de vuit cooperatives ramaderes ja estem treballant per avançar-nos a les exigències per anar més lluny de les exigències de la legislació comunitària i així fer un pas més enllà en la gestió les dejeccions.

Com ha afectat la desaparició de quotes lleteres?La producció de llet travessa una greu crisi a tota la Unió Europea per la caiguda del consum i la desaparició de quotes. A més del desequilibri de la cadena de valor, estem totalment sotmesos al lliure mercat i ja no hi ha límit al creixement de les ex-plotacions.Les mesures que ha establert la Unió Europea en els darrers mesos no han donat fruit. Les cooperatives creiem que cal reforçar les actuacions de promoció del consum així com impulsar un pla d’abandonament voluntari amb ajuts pel cessament de la pro-ducció al qual es poguessin acollir determinats ramaders.

El futur passa per...Ser competitius. Competitius i sostenibles en un món global.Hem d’assolir el repte de fer productes de qualitat, segurs i sostenibles.•

AGRO JUNY 2016 SECTORS/11

“Catalunya és una potència ramadera. El porcí català és líder quant a producció a nivell europeu; en boví i llet tenim una forta implantació. El sector ramader-carni català és un dels més competitius d’Europa”

RAMON ARMENGOL RAMADERIA I LLET FCAC

“Les cooperatives tenim un model sostenible de producció ramadera”

“La meva vida professional va completament lligada a la cooperativa d’Ivars d’Urgell. La cooperativa i jo hem caminat junts els últims quaranta anys”. Ramon Armengol (Juneda, 1959) va posar en marxa el grup específic de desenvolu-pament rural de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i actualment és cap de branca de ramaderia i llet d’aquesta organització.

Té una explotació professional de porcí –”em considero un petit empresari”– i una dilatada experiència en el sector: des del món cooperatiu i sindical a la responsabilitat de l’adminis-tració municipal i la gestió del reg en el territori on viu.

Ramon Armengol representa el sector porcí a l’organització estatal Cooperatives Agro-alimentàries i al Copa-Cogeca, i també és membre del Grup d’Experts del Porcí de la Co-missió Europea a Brussel·les. A més, recentment ha estat nomenat membre del Consell General d’Interprofessionals d’Espanya.

12/SECTORS AGRO JUNY 2016

Extensió de la norma per al sector del viEl Ple del Consell General d’Organitza-cions Interprofessionals Agroalimentàri-es ha emès un informe favorable sobre l’extensió de la norma proposada per l’Organització Interprofessional del Vi d’Espanya (OIVE) amb l’objectiu d’afa-vorir els operadors del sector i aconse-guir la màxima eficàcia de les accions.Està previst que el Ministeri d’Agricul-tura aprovi l’extensió de la norma i que entri en vigor a partir de l’1 d’agost, coincidint amb el començament de la propera campanya vitivinícola. Estarà vigent fins a l’any 2019.Entre les accions que la Interprofessio-

nal del Vi pretén realitzar s’inclouen la promoció del consum responsable, es-tudis sobre innovació sectorial i implan-tació de bones pràctiques comercials entre operadors per millorar la cadena de valor.Pel que fa a les aportacions econòmi-ques, es computarà tot el vi comercia-litzat (granel, envasat, mercat domèstic, importacions i exportacions) i tots els operadors. Per això, s’han determinat dues quotes diferenciades: una per al granel de 0,065 euros per hectolitre i una altra per a l’envasat de 0,23 euros per hectolitre.•

Està previst que entri en vigor l’1 d’agost i estarà vigent fins al 2019

AGRO JUNY 2016 SECTORS/13

Les dades de previsió de collita presentades a Europeach preveuen un des-cens amb relació a l’última campanya de fruita de pinyol en el conjunt de la Unió Europea a causa de la climatologia i el virus de la sharka, que afecta els fruiters.D’entrada, aquesta previsió faria pensar en una campanya caracteritzada per la normalitat i amb un mercat capaç d’absorbir l’oferta sense proble-mes. Però cooperatives i productors es mantenen prudents davant la con-tinuïtat del vet rus i els efectes que pot tenir per al sector.La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya (FCAC) ha valorat en po-sitiu la prolongació de mesures excepcionals per part de la Comissió Europea amb l’objectiu de fer front a la crisi, però ha expressat preocupació davant la decisió del Ministeri d’autoritzar grans volums de retirada de fruita per a suc.El responsable de fruita de la FCAC, Albert Capdevila, argumenta que “el Ministeri ha autoritzat un volum molt elevat (20.000 tones de préssec i nec-tarina) en relació amb la quantitat total autoritzada per la Unió Europea. Ens preocupa perquè, si no s’utilitza aquesta mesura amb cautela, es podria exhaurir la quota de retirada per a sucs en unes poques setmanes i quan ar-ribi el gruix de la producció a Catalunya la mesura ja no estaria disponible”.A més, la situació es veu agreujada perquè les quotes per a la retirada de fruita s’han reduït un 70% en relació amb l’any 2015 i resulten insuficients per al sector.

Producció per països

En el conjunt de la Unió Europea, el descens es preveu d’un 6% per al préssec, 8% en nectarina i 2% en pavia, mentre que es donaria un augment del 5% en paraguaià per l’entrada en producció de noves plantacions. La producció europea global se situaria en uns 2,7 milions de tones.A l’Estat espanyol, la previsió és lleugerament superior al milió de tones, tot i que caldrà modificar-la a la baixa arran de les pedregades que van afectar determinades comunitats, com Catalunya.En el cas d’Itàlia es preveuria una collita pròxima a 1,2 milions de tones, una dada inferior a la de la campanya passada a causa de l’afectació que la sharka ha tingut sobre el potencial de producció.En els altres països productors, Grècia i França, la producció se situaria al voltant de les 200.000 tones. Penalitzats per la crisi econòmica, els grecs busquen la pavia com a cultiu refugi; mentre que la producció a França continua a la baixa per l’afectació de la sharka i la forta competència de l’Estat espanyol.•

A l’expectativa en fruita de pinyol

La FCAC denuncia que el Ministeri autoritza un gran volum de retirada de fruita per a suc i que la quota podria estar exhaurida quan arribi el gruix de la producció a Catalunya

FCAC

14/SECTORS AGRO JUNY 2016

OPINIÓ

Dos models d’ametller

Alguns savis diuen que has de plantar un arbre llenyós quan el mer-cat està enfonsat perquè, quan arribi a la plena producció, el preu s’haurà tornat a recuperar.

Però la realitat recent evidencia que una part del sector no fa cas d’aquesta consideració i reacciona plantant en moments de bo-nança. Des de 2014, hem vist com l’ametlla començava una certa carrera alcista de preus i molts productors amb regadius i terrenys fèrtils han decidit llançar-se a plantar ametllers.

No obstant aquest creixement i a l’espera de dades de la Conse-lleria, la superfície de regadiu d’ametller a Catalunya s’estima en unes 6.000 hectàrees i continua sent un conreu minoritari sobre el conjunt de 38.800 hectàrees.

Les noves plantacions de regadiu suposen un canvi de model: im-pliquen deixar de conrear un fruit de closca i passar a tenir cura d’un arbre fruiter. L’aigua, encara que no és l’únic factor, sí que és el principal i permet un salt espectacular de la producció. Si, en secà, la mitjana se situa al voltant de 100 kg d’ametlla en gra per hectàrea, en regadiu pot arribar a més de 2.000 kg. Multiplicar per vint els ingressos, que no és poca cosa, pot donar lògicament bastant joc per racionalitzar el cultiu i tecnificar-lo.

Tenim també un patrimoni d’investigació en el cultiu que podem aprofitar. Mitjançant un correcte assessorament tècnic, l’aigua ens permet plantejar millores en la producció com millorar el disseny de les plantacions, afavorir la seva mecanització, optar per una adequada elecció de varietats en correspondència amb les condi-ciones climàtiques (risc de gelades) o l’aptitud comercial, ajustar la fertilització, gestionar el reg, realitzar un control integrat de pla-gues i malalties, regular correctament la maquinària d’aplicació de fitosanitaris, modificar l’entorn per afavorir la biodiversitat... i una infinitat de noves pautes que ens permeten treballar de manera més coordinada amb l’arbre, de manera que s’expressi amb la seva màxima plenitud.

Aquesta nova realitat del regadiu comportarà, també, canvis en el conjunt. En aquest sentit, hem de ser conscients que uns preus superiors als 8 euros/kg gra són una situació conjuntural que no pot esdevenir la base de la viabilitat, i més encara perquè inevita-blement es produirà un increment progressiu de l’oferta d’ametlla espanyola que pot tenir el seu impacte en el mercat.

A més a més, la producció de les plantacions de regadiu serà més homogènia i probablement trobarem solucions en relació amb l’ametlla amarga, que tants maldecaps comporta a nivell comercial.

Com a contrapartida, hi ha el risc que l’ametlla de cultius més tradi-cionals pugui passar a un segon pla i estem convençuts que el nou cultiu implicarà nous reptes productius a resoldre, com el control de plagues i malalties abans no existents i el fet de ser encara més eficients en l’ús de l’aigua.

Però aquesta reflexió sobre el nou ametller i les oportunitats que poden aparèixer per a alguns, no ens ha de fer perdre el món de vista. La major part del sector continuarà en el secà que, a mitjà termini, seguirà sent el més abundant.

Tenim el deure de dedicar recursos a aquest cultiu en secà per mantenir-lo si volem minimitzar el risc d’incendis i si desitgem

un país amb un equilibri territorial real, amb un paisatge cui-dat i amb un entorn sostenible.

Una assignatura pendent que, de moment, les diferents admi-nistracions estan suspenent i amb molt mala nota.•

ROGER PALAUFRUITA SECA FCAC

“Les noves plantacions de regadiu suposen

deixar de conrear un fruit de closca i passar a tenir cura d’un arbre fruiter”

“Cal destinar recursos al conreu en

secà per minimitzar el risc d’incendis i

mantenir l’equilibri territorial”

“Les noves plantacions de regadiu suposen

deixar de conrear un fruit de closca i passar a tenir cura d’un arbre fruiter”

“Cal destinar recursos al conreu en

secà per minimitzar el risc d’incendis i

mantenir l’equilibri territorial”

AGRO JUNY 2016 SECTORS/15

Els perills del lliure comerç amb Estats Units

El Tractat Transatlàntic de Lliure Comerç i Inversió (TTIP, en les seves sigles en anglès) pot esdevenir el major acord comercial entre els Estats Units i la Unió Europea de la his-tòria. Són molts els interessos en joc i segurament encara no estan totes les cartes damunt la taula.Els Estats Units representen el primer mercat per als pro-ductes agroalimentaris europeus, a on destinem un 15% de l’exportació. Importem matèries primeres (ametlles, soja i tortós) i hi exportem productes elaborats de valor afegit com vi, cervesa i begudes espirituoses. Europa pre-senta un balanç comercial favorable, amb un superàvit de 7 bilions d’euros.Que els Estats Units siguin el primer mercat exterior de la Unió Europea, i un dels més interessants, no és sinònim que un eventual acord hagi de reportar grans beneficis ad-dicionals. Actualment un 50% de les exportacions europe-es als Estats Units es realitzen a aranzel zero i la resta no tenen drets d’importació elevats.

Una expectativa molt diferent és, en canvi, la del sector agrari dels Estats Units. Els aranzels d’accés a Europa per a molts productes (boví, porcí, aus, llet i arròs) sí que són elevats i, per aquest motiu, una possible reducció o elimi-nació podria implicar un gran avantatge competitiu.El president de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, Ramon Sarroca, avança que “la mateixa Comis-sió Europea ha reconegut que l’impacte agroalimentari del TTIP probablement seria a favor dels Estats Units. L’acord obre moltes incògnites i les noves opcions de negoci són limitades. És lamentable que, davant d’aquesta situació,

Brussel·les no ens hagi ofert una certa anàlisi d’impacte agroalimentari. No és exagerat afirmar que el nou acord podria comportar la desaparició d’algun sector productiu a escala europea”.En aquest sentit, al novembre de l’any passat, el Departa-ment d’Agricultura dels Estats Units va publicar un informe sobre l’impacte del nou tractat per a la seva producció. Més enllà de la disparitat d’opinions que ha generat, l’in-forme posa de manifest els interessos nord-americans en la negociació agrària i que els seus objectius d’exportació se centrarien en els sectors boví, avícola, lacti, porcí i fins i tot, arròs.

Arribats en aquest punt, hem de remarcar que els diferents models d’agricultura dels Estats Units i Europa són un ele-ment inherent de conflicte entre els dos costats de l’Atlàn-tic. Als Estats Units es permet l’ús d’hormones de creixe-ment en boví, determinats tractaments contra patògens de la carn, innovacions biotecnològiques o límits màxims de residus que són il·legals en el nostre entorn.Ramon Sarroca, argumenta que “a la pràctica, s’estan interpretant com a mesures no aranzelàries que frenen el comerç i que amb el nou acord es proposa homologar. Aquest fet atemptaria directament contra el nostre sistema productiu i implicaria, per tant, una competència deslleial”.En qualsevol cas, “si el resultat menys dolent al qual aspira la Comissió Europea és salvar els mobles en els sectors sensibles mitjançant l’establiment d’unes quotes màximes d’importació a aranzel zero, hem d’estar molt atents a la negociació perquè es pot protegir o enfonsar directament una determinada producció”, conclou Sarroca.•

El TTIP ofereix un equilibri desfavorable per a la Unió Europea, amb enormes incògnites i noves opcions de negoci limitades

Brussel·les no ha reaccionat, malgrat que el nou tractat podria comportar la desaparició d’algun sector productiu a escala europea

FCAC

La Vinícola de Nulles ha donat el tret de sortida a un nou i singular projecte d’Adernats retrobant el Xarel-lo Vermell, una varietat ancestral oblidada que els avis anomenaven “Cartoixà de la Marina”. Aquesta inicia-tiva està impulsada conjuntament amb “Can Bosch” i “Rincón de Diego”, els dos restaurants amb estrella Michelin de Cambrils.

El vi és 100% monovarietal i pretén recuperar la memò-ria d’una de les més singulars varietats autòctones de la costa de Tarragona. Gairebé oblidat, el Xarel·lo Vermell

havia estat replantat per altres varietats més pro-ductives o barrejada amb l’abundant Xarel-

lo en molts cultius.

El celler cooperatiu ja ha presentat els primers 500 litres d’un vi inclassificable de

tonalitat coure, situat entre blanc i rosat, que procedeix d’una vinya vella de més de 80 anys i

aspira a ser l’emblema d’Adernats i un referent de Tarragona.

Elaborat a l’antiga i macerat amb les pells, es tracta d’un vi exquisit per a paladars exigents, pensat especi-alment per a menús gurmet.•

www.vinicoladenulles.comwww.adernats.cat

16/EMPRESA AGRO JUNY 2016

INNOVACIÓ

Adernats redescobreix una varietat ancestral

La Vinícola de Nulles és un celler referent a les comarques de Tarragona, elaborador de vins i caves de qualitat marcats per l’essència mediterrània i una tradició mil·lenària. L’avalen reconeixements internacionals com la Gran Medalla d’Or i el premi Revelació del Jurat que el seu cava “Adernats Reserva Brut” acaba d’aconseguir en el Concurs Mundial de Brussel·les. El mateix escumós que recentment s’ha catalogat com “el millor cava del món” en la revista “50 Great Cavas”

VINÍCOLA DE NULLES

La celebració de l’Assemblea General Ordinària de l’Associació, que es va fer el 17 de juny a Valls, va esdeve-nir un punt d’inflexió que va permetre posar en comú els punts de vista del procés extraordinàriament intens i complex en què estem immerses les cooperatives agràries amb secció de crèdit.L’actualitat en el nostre sector aquests últims mesos ha estat marca-da per dos fets rellevants: la baixa de la secció de crèdit de la Cooperativa de Cambrils i la creació del Fons Co-operatiu de suport a les seccions de crèdit.Les circumstàncies han portat a què l’Associació s’hagi vist involucrada en el procés de baixa de la secció de crèdit de Cambrils. Aquesta impli-cació s’ha concretat en la concessió d’un préstec a la cooperativa, acordat per majoria reforçada dels seus so-cis, amb l’objectiu de dotar de liqui-ditat als impositors. És una acció que segueix la mateixa línia amb què el conjunt de cooperatives amb secció de crèdit hem actuat davant de situ-acions similars en el passat, intentant afavorir la liquiditat dels dipositants

de la secció de crèdit i tractant la si-tuació amb discreció; dues mesures que no es contradiuen amb la petició de responsabilitats als administradors poc diligents.El mes de maig de 2016, el Govern de la Generalitat va modificar la Llei 6/1998 amb l’objectiu de crear un Fons Cooperatiu de suport al sector. La major part de representants de les cooperatives amb secció de crèdit catalanes tenim el convenciment que, amb aquest Fons, s’aconsegueix una major garantia per als socis imposi-tors i un enfortiment del model de co-operativa amb secció.El Fons és una eina basada en els prin-cipis cooperatius d’intercooperació i solidaritat. Per això i per la voluntat afirmativa expressada per dues terce-res parts del col·lectiu de cooperati-ves amb secció de crèdit, el Consell Rector de la Federació de Cooperati-ves Agràries de Catalunya també s’ha mostrat favorable a la seva creació.Els membres del Consell Rector de l’Associació som conscients que prendre decisions basant-se en una majoria, o fins i tot per unanimitat, no garanteix estar en possessió de l’en-

cert. D’allò que sí que estem segurs és del nostre objectiu de preservar el model de cooperativa amb secció de crèdit.En aquest context, una vegada més vull fer palesa la nostra voluntat de valorar les aportacions de companys que veuen altres camins, però amb els quals compartim el mateix fi, amb la finalitat de continuar avançant ple-gats. Us puc ben assegurar que ens esforçarem com mai per recuperar la legitimitat posada en dubte.A tots aquells que ens heu fet confian-ça, sabeu que continuarem treballant des de la responsabilitat, l’austeritat, la transparència i la professionalitat en benefici del conjunt del sector.•

LLUÍS ROIGPRESIDENT ASCSECCIONS DE CRÈDIT FCAC

AGRO JUNY 2016 EMPRESA/17

OPINIÓ

Assemblea de Seccions de Crèdit

“La major part de les cooperatives amb secció de crèdit catalanes tenim

el convenciment que, amb el Fons Cooperatiu de suport, s’aconsegueix

una major garantia per als socis impositors i un enfortiment del model de cooperativa amb secció”

FCAC

JUBILACIÓ ORDINÀRIA

•CalestarafiliatalaSeguretatSocial,encaraquenoésneces-sari estar en alta en el moment de la jubilació.• L’edat ordinària de jubilació són 65 anys i 6 mesos, i s’hand’acreditar 15 anys cotitzats (dels quals, 2 anys dins dels úl-tims 15 anteriors a la data de la jubilació). L’edat ordinària de jubilació podran ser 65 anys si se n’acrediten 36 de cotització.

La quantia de la prestació és el resultat de multiplicar la base reguladora pel percentatge corresponent:•Labase reguladorasorgeixdesumar lesbasesdecotitzaciódels últims 228 mesos i dividir entre 266.•Elpercentatgeseràdel50%pelsprimers15anyscotitzats;percada mes addicional fins a 163 serà del 0,21%, i pels 83 mesos següents del 0,19%.

JUBILACIÓ ACTIVA

Si s’ha acreditat un període de cotització complert (35 anys i 6 mesos), es podrà compatibilitzar la pensió de jubilació ordinària amb la realització del treball per compte propi o d’altri i es reduirà un 50% l’import de la prestació.

JUBILACIÓ PARCIAL AMB CONTRACTE DE RELLEU

Es pot accedir a la jubilació parcial mitjançant un contracte de re-lleu amb un treballador temporal de l’empresa o amb una persona inscrita com a demandant d’ocupació.

•L’edatde jubilacióparcial ambcontractede relleuesfixaen61 anys i 8 mesos, i cal acreditar 33 anys de cotització i una antiguitat mínima a l’empresa de 6 anys. L’edat podrà ser de 61 anys i 4 mesos quan s’hagin cotitzat un mínim de 34 anys.•Eljubilatredueixlajornadaentreun25iun50%.Espotreduirun75% si es fa un contracte indefinit a temps complet al rellevista.

La quantia de la prestació no es veurà minvada pels coeficients reductors d’anticipació de la jubilació.

JUBILACIÓ ANTICIPADA VOLUNTÀRIA

La jubilació també es pot sol·licitar de forma anticipada per volun-tat del treballador, sempre estigui en alta o situació assimilada a l’alta en el moment de demanar-la.

•Lajubilacióespotavançarunmàximde2anysal’edatordinà-ria de jubilació, i caldrà acreditar un període mínim de cotització de 35 anys (d’aquests, 2 en els últims 15 anys).•Ésprecísquel’importdelapensióapercebresiguisuperioralde la pensió mínima que correspondria a l’interessat als 65 anys.

Per determinar la quantia de la pensió, s’apliquen coeficients re-ductors per cada trimestre d’anticipació (entre 2 i 1,625% segons el període cotitzat). L’import màxim de la pensió també es redueix en un 0,50% per trimestre d’anticipació.•

La Seguretat Social va modificar les pres-tacions de jubilació de l’any 2013 amb l’objectiu d’adequar-les a la situació actu-al. Es tracta d’una regulació menys flexible i menys beneficiosa que l’anterior, criteris que el legislador justifica basant-se en la insostenibilitat del sistema de pensions per l’envelliment de la població i l’incre-ment de l’esperança de vida.Els socis productors i els treballadors de cooperatives acollits a Règim General de la Seguretat Social poden acollir-se a dife-rents modalitats de jubilació com són l’or-dinària, l’activa, la parcial amb contracte de relleu i l’anticipada voluntària.En canvi, els pagesos inclosos en el Règim Especial de Treballadors Autònoms (RETA) no poden jubilar-se parcialment.Cada modalitat comporta uns requisits a complir i influeix sobre la quantia de la prestació que es rebrà. Tant aquestes cir-cumstàncies com els anys de cotització estan sotmesos a modificacions. A con-tinuació es detallen els corresponents a l’any 2016.

18/EMPRESA AGRO JUNY 2016

La jubilació d’agricultors i ramaders

FCAC SERVEI LABORALMarc Manubens | 932 292 015

AGRO JUNY 2016 EMPRESA/19

FCAC FORMACIÓEster Aguirre | 973 247 982

FCAC SERVEI LABORALMarc Manubens | 932 292 015

El sector agroalimentari té un pes in-discutible en el conjunt de l’economia catalana. Precisament per això, resul-ta estratègic conèixer les eines que permeten una gestió més eficient de les empreses del sector i en concret, també de les cooperatives agràries.

Amb la finalitat de posar a l’abast dels gerents de les cooperatives aquesta formació, la Federació de Cooperati-ves Agràries de Catalunya té un acord amb la Universitat de Lleida i Fòrum

2001 per impartir un Postgrau en Ges-tió Estratègica de l’Empresa Agroali-mentària.Els assistents a aquesta formació especialitzada adquireixen coneixe-ments en profunditat de l’entorn so-ciopolític i econòmic, i també de les característiques de la indústria agro-alimentària. Així mateix, s’analitzen situacions empresarials reals i es faci-lita el networking entre directius de les principals empreses.Mercè Soler, gerent de la Cooperativa Foment Agrícola les Planes de Tor-regrossa, va participar en la tercera edició del Postgrau. “Per motius de relleu, vaig assumir la responsabilitat de dur la gerència de la cooperativa i aquest programa m’ha aportat la se-guretat necessària, a més de coneixe-ments i relació amb altres professio-nals del sector”, explica.La formació també inclou treballar en l’àmbit de recursos humans i en te-mes de comunicació, lideratge i ges-

tió d’equips. Mercè Soler afirma que “el funcionament del sector i les feines que es realitzen a la cooperativa ja els coneixia, donat que hi treballava, però he adquirit visió global i he pogut mi-llorar la gestió dels equips i la relació amb el soci”.El proper més d’octubre s’iniciarà la 4a edició d’aquest postgrau, a Lleida. El període d’inscripció ja està obert.•

FORMACIÓ

Per una millor gestió les cooperatives

A l’octubre, nova edició del postgrau agroalimentari de la Universitat de Lleida adreçat a gerents de cooperatives

MERCÈ SOLERGERENT COOPERATIVA FOMENT AGRÍCOLA LES PLANES DE TORREGROSSA

20/SECTOR AGRO JUNY 2016

AGRÍCOLA DEL CAMP

SANTA BÀRBARA1.214 socis

3.662 hectàrees de conreu

4.500 tones d’oli anuals

17.000 m2 d’instal·lacions

La Cooperativa Agrícola del Camp Santa Bàrbara és una de les que tenen un major volum de produc-ció d’oli d’oliva de tot Catalunya, amb unes 4.500 tones de verge i verge extra anuals. Està posici-onada entre les més potents del país i s’ha transformat en una co-operativa comarcal que aglutina prop de 1.300 socis de 54 munici-pis diferents.Situada en uns terrenys de sòl in-dustrial propi de 17.000 m2, la co-operativa disposa de magatzems destinats a oli, fruits secs i cítrics, i té un espai per a laboratori, venda de fitosanitaris i oficines. El molí consta de 4 línies de molturació amb una capacitat de mòlta de 550.000 kg. d’olives en 24 hores.L’oli que s’elabora en aquestes instal·lacions és d’excel·lent quali-tat i està reconegut amb diversos guardons, principalment la marca “Iberolei”, de la varietat Morruda i fruit d’un acurat procés produc-tiu que la converteix en una de les més apreciades. Aquest verge extra es diferencia pel seu compo-nent afruitat amb matisos amar-gants i picants.Quan entren al molí de la coo-perativa, les olives dels socis es molturen durant 90 minuts i a con-tinuació se separa el líquid de la part sòlida. Es tracta d’un procés mecanitzat, però amb l’objectiu d’aconseguir el millor sabor tradi-cional.Actualment, la cooperativa de Santa Bàrbara té consolidats els mercats català i estatal, i està obrint nous camins a l’exterior. Va començar a la Unió Europea, on ja compta amb clients fixos a Alema-nya i el sud de França, i posterior-ment va entrar a la Xina. El pròxim repte, en el qual ja està treballant, és la internacionalització a l’Índia.Per consolidar els seus mercats, la cooperativa aposta per oferir valor afegit.•

EMPR

ENED

ORI

A

Santa Bàrbara I Montsiàwww.montebre.cat

En busca de mercats a l’Índia L’oli Iberolei és molt valorat pel seu component afruitat, amb punts amargs i picants

“Fem un oli de qualitat i únic, elaborat amb la

varietat Morruda i valorat pel seu component

afruitat juntament amb l’amargor i els

matisos picants”JAUME ROÉ

PRESIDENT DE COOPERATIVA AGRÍCOLA SANTA BÀRBARA

AGRO JUNY 2016 COOPERATIVES/21

“Després de 12 anys treballant al Penedès, bressol del cava, vaig tornar als meus orígens: l’Empordà. Volia crear un escumós de qualitat i així va néixer el G de Gerisena, la nineta dels meus ulls. Va ser un repte per mostrar que es pot elaborar un gran producte de vinyes joves i també que la cooperativa és capaç d’innovar i créixer. El raïm del G de Gerisena ens indi-ca que comença la verema, i també està present quan acaba: l’equip humà del celler, “els titus”, brindem amb una copa d’aquest escumós per ce-lebrar el fi de la verema”Natalia DuranEnòloga de la cooperativa

Vi escumós elegant i amb DO Empordà. S’elabora a partir de raïm Macabeu, Garnatxa Blanca i Moscat, que es verema de forma manual i procedeix de vinyes seleccionades per les seves qualitats organolèp-tiques. Té una criança de 18 mesos a la cava, d’aquí que sigui un Reserva Brut Nature. La seva tonalitat és groc pàl·lid amb reflexos verdosos, brillant i nítid. Aromes intenses de fruites blanques, aranja i cítrics amb un final de brioix per la seva criança en ampolla. En boca és fresc, complex i molt equilibrat. Ideal per maridar amb marisc, peixos i carns blanques.

Punts de venda

El podeu trobar a l’agrobotiga de la cooperativa (Ctra. de Roses s/n de Garriguella, Girona), on-line (www.cooperativagarriguella.com), a Vins Grau (www.vinsilicorsgrau.es) o trucant directament al celler al 972 530 002.•

Cooperativa Agrícola de Garriguella

Garriguella I Alt Empordàwww.cooperativagarriguella.com

G de Gerisena

22/COOPERATIVES AGRO JUNY 2016

La cooperativa d’Aitona té un

sistema de gestió propi per obtenir un producte de màxima qualitat

a Cooperativa del Camp de Sant Gaietà, “Fruito-na”, es va fundar l’any 1985 per una cinquante-

na de productors de fruita dolça del poble d’Aitona.Després de 30 anys d’esforç i tre-ball, la cooperativa ha anat creixent i ha passat d’una producció inicial de 5.000 tones a les 35.000 tones de fruita que produeix en l’actualitat, majoritàriament nectarines, préssec i paraguaià.“Tenim com a objectiu seduir al con-sumidor amb productes de la màxi-ma qualitat, que satisfacin les seves expectatives. Ho aconseguim amb l’experiència i la professionalitat dels nostres socis i dels treballadors de la cooperativa”, explica el seu president Eliseu Guimó.Molt lligada a la terra on resideix, la cooperativa també col·labora amb diferents projectes d’acció social i d’investigació biomèdica, així com en projectes amb entitats esportives i vinculats amb la infància i les escoles.

Zona de producció

Al sud del Segrià, el reg esdevé la base de l’economia i el clima està perfectament adaptat al conreu de fruiters. Els hiverns freds fan que els arbres tinguin un repòs que ajuda a

floracions abundants i agrupades, mentre que els estius secs i caloro-sos permeten avançar la recol·lecció

entre 7 i 15 dies en relació amb altres zones productores.“La fruita produïda en aquestes con-dicions té una quantitat important de sucres i per això podem assolir una qualitat organolèptica excel·lent”, ar-gumenta Eliseu Guimó.

Modernes instal·lacions

El procés continua a la cooperativa, que disposa de 17.000 metres qua-drats destinats a l’emmagatzematge i la confecció de fruita. Aquestes instal-lacions estan en constant renovació.A la nau de recepció s’efectuen els primers controls de qualitat i, fins a 20 cambres frigorífiques dotades amb les últimes tecnologies en refri-geració i conservació, permeten em-

LAitona I Segriàwww.fruitona.com

Fruitonasedueix

Referent consolidat als mercats

europeus, Fruitona s’està introduint

a Malàisia

AGRO JUNY 2016 COOPERATIVES/23

magatzemar 8.000 tones de fruita en les millors condicions.Les naus de manipulació compten amb quatre màquines classificadores que tenen capacitat de produir 50 to-nes de fruita per hora. D’aquesta ma-nera es pot arribar al consumidor en el mínim temps i oferir-li la fruita més fresca, que es comercialitza amb les marques “Fruitona” i “Fruitona Se-duction”.La Cooperativa també compta, des de l´any 2015, amb un modern edifici tècnic i comercial des d’on es contro-len els processos de qualitat alimen-tària i les mesures relacionades amb qüestions mediambientals. El depar-tament comercial coordina la comer-cialització del producte, l’obertura a nous mercats i els possibles canals de distribució.

Qualitat amb certificació

La cooperativa no només aposta per produir amb qualitat, sinó que certifi-ca el procés amb estàndards recone-guts internacionalment com Global-gap, BRC, IFS i Producció integrada.Disposa d’un sistema propi de gestió per obtenir un producte diferenciat. Es controla tot el procés productiu des de la plantació dels arbres, amb la selecció de les millors varietats, fins que la fruita arriba al consumidor des-

prés de passar controls exhaustius.A més, el disseny d’una estratègia fi-tosanitària garanteix l’ús de mètodes respectuosos amb la salut humana i amb el medi ambient, controlant es-trictament el límit màxim de residus. El sistema es valida anualment, amb la realització de multitud d’analítiques multiresidus en laboratoris de prestigi.

Europa, mercat consolidat.

Fruitona és un referent als principals mercats europeus. Alemanya, Fran-ça, Polònia, Regne Unit, Itàlia, Bèl-gica, Dinamarca, Holanda i Portugal són alguns dels països fidelitzats,

com el mercat interior. Malàisia és una altra de les zones on s’està intro-duint la cooperativa d’Aitona.“Arreu del món, el nostre senyal d’identitat és i+d+i entès com il·lusió, dedicació i imaginació. Aquesta és la insígnia que unida a qualitat, rigor, esforç, innovació i projecte comú ens ha de permetre triomfar a la nostra activitat”.•

“La nostra insígnia és il·lusió, dedicació

i imaginació”

100 socis productors

35.000 tones de nectarina,

préssec i paraguaià, platerina i pera

17.000 m2 d’instal·lacions

20 cambres frigorífiques

4 màquines classificadores

12 formats d’envàs diferents

10 mercats internacionals

FRUITONA

AGRO JUNY 2016 COOPERATIVES/25

Amb l’objectiu d’establir ponts entre cellers cooperatius de les principals zones productores mundials i també per promoure la col·laboració en el mercat global i abordar els reptes de futur del món cooperatiu, Cevipe ha organitzat la V trobada del Fòrum Mundial de Cooperatives Vitivinícoles. A més de Cevipe, hi van participar les cooperatives cofundadores del fò-rum com Fecovita, (Argentina), Vinadeis (França), Fecovinho (Brasil) i De-Coop (España). Enguany, també van assistir a la trobada grans coopera-tives representatives del sector com La Riojana (Argentina), Capel (Xile), Caviro (Itàlia) i Centro de Viticultores del Uruguay (Uruguai), i està prevista la pròxima incorporació de cooperatives de països productors de la Unió Europea, com Alemanya i Portugal, de Sudàfrica i dels Estats Units.Entre els acords que es van prendre durant el congrés, destaca la neces-sitat de posar en comú coneixements com a eix principal per evolucionar en la creació d’una entitat supranacional que reguli la compravenda de vi a granel i contribueixi a regular els estocs per poder incidir sobre els preus mundials. Igualment, es va apostar per promoure l’intercanvi d’informaci-ons i de normatives legals amb l’objectiu de valorar si es podria millorar l’estatut europeu del cooperativisme.També es va remarcar la importància dels intercanvis professionals per ampliar coneixements i la possibilitat d’aprofitar la ubicació dels països productors en diferents hemisferis per compaginar les veremes. En aquest sentit, es va debatre sobre la importància de ser capaços d’aportar valor afegit al producte per augmentar el volum de venda directa al client final.Per altra banda, es van tractar aspectes com les estratègies per al relleu generacional i com incentivar els joves a dedicar-se a la viticultura i evitar així l’abandonament de terres. Finalment, també es va decidir la creació d’acords comercials entre coo-peratives, destacant la firma del conveni de col·laboració i l’aprofitament d’estructures comercials entre CEVIPE i la cooperativa xilena CAPEL. Aquest acord permetrà la utilització de les estructures comercials de CA-PEL a Llatinoamèrica per a la introducció del cava. Està previst continuar avançant en aquestes qüestions en el pròxim fòrum, que es farà a Xile l’any que ve.•

www.cevipe.coop

Cevipe organitza la V trobada del Fòrum Mundial de Cooperatives Vitivinícoles

El congrés destaca la necessitat de crear una

entitat supranacional que reguli la compravenda de vi a granel per contribuir a regular

els estocs i poder incidir sobre els preus mundials

CEVIPE

naturalis mer DE BATEA

Els vins ecològics de Celler Batea estan d’enhorabona i és que acaben de ser guardonats

a diferents certàmens del sector.Medalla d’or per al “Naturalis Mer Criança” al

concurs Palmarés Ecovino. Aquest vi també ha rebut l’argent al Concurs Internacional de Vins Ecològics

EcoRacimo i el bronze als Golden Leafs.Mentrestant, el “Naturalis Mer Roure” ha estat distingit

amb medalla d’or a EcoRacimo i als Golden Leafs, que també han atorgat l’or a “Naturalis Mer Blanc”.

www.cellerbatea.com

26/COOPERATIVES AGRO JUNY 2016

LES MELS DE SABORS MURIA, premi AL MILLOR PRODUCTE BIO

La nova gamma Mels de Sabors Bio Muria ha estat guardonada amb el Premi al Millor Producte BIO en

el marc de la fira Biocultura Barcelona 2016.Els premis, que concedeix l’Associació Vida Sana, són els més

importants del sector ecològic a l’Estat espanyol i la mel Bio de Múria ha competit amb més de 18.000 referències de productes ecològics.

La col·lecció guanyadora consta de 9 varietats de mel de diferents sabors: bosc amb all negre de Pedroñeras, bosc amb llavors de

cacau, mil flors amb canyella, mil flors amb cúrcuma, muntanya de gingebre, muntanya amb pròpoli, romaní cru amb gelea reial, mil flors amb vainilla i pa d’abelles, i mel de bosc amb pol·len fresc.

Muria complementa la línia Bio amb mel ecològica i suplements alimentaris.

www.melmuria.com

romanico ESENCIA PREMIUM, MEDALLA D’ARGENT AL JAPÓEl Concurs Internacional d’Oli d’Oliva Verge Extra més prestigiós del Japó ha guardonat l’oli Romanico Esencia Premium d’Agrolés amb la Medalla d’Argent. El premi l’organitza l’Associació de Sommeliers del Japó i el veredicte és del Comitè Internacional de l’Oli d’aquest país.Agrolés, d’ActelGrup, comercialitza el seu oli d’oliva arbequina a països asiàtics com Japó i Corea, on és molt valorat pel seu sabor afruitat intens d’oliva verda, amb notes amargants i picants però equilibrades i amb un fons suaument dolç.

www.agroles.comwww.actelgrup.com

aniversari DE GIRONA FRUITS

Més de 200 persones han celebrat els cinquanta anys de la fundació de la cooperativa Girona Fruits en un acte

presidit per la consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, a Mas Gelabert (Pals).

Especialment emotiu va ser l’homenatge a socis fundadors

de la cooperativa com Josep Sala Riera, Joaquim Carbó Llenas i Pere

Frigola Casadella. També es va fer un reconeixement a l’actual gerent, Josep

Maria Cornell, i a tot l’equip humà, personalitzat en els treballadors de més antiguitat: Maria Serra Bagudà, Maria Rosa Brugués Casademont

i Francisco López de Asís.Una exposició fotogràfica recollia la trajectòria històrica d’una de les cooperatives més representatives

del sector, amb una producció anual de 28.000 tones de poma i una central hortofructícola de

25.000 metres quadrats a Bordils. Girona Fruits, que exporta el 20% de la seva producció, aposta per un projecte de futur basat en “la

diferenciació, el rigor i la qualitat”.

www.gironafruits.com

TONI VICHES

AGRO JUNY 2016 COOPERATIVES/27

FESTA DEL trepatEn paral·lel al llançament del distintiu “TREPAT” que prepara la DO Conca de Barberà i també amb la finalitat de promoure aquesta varietat autòctona de raïm negre, s’ha organitzat la VII edició de la Festa del Trepat adreçada tant a persones amb perfil professional i especialitzat com a un públic aficionat al vi i la cultura.Tast de vins dels cellers participants, visites guiades i presentació de nous vins són algunes de les activitats organitzades. Amb l’objectiu d’establir llaços comercials, enguany una delegació xinesa va visitar la Festa del Trepat i el celler modernista de la Cooperativa Agrícola de Barberà de la Conca.La festa va tenir un vessant marcadament solidari obrint la possibilitat de col·laborar amb ONG com Fundació Noèlia, Free Minor Africa o Save the Children.

www.coop-barbera.com

ROUREDA RESERVA

RENOVA LA imatgeUn dels vins més emblemàtics de Cellers Unió, “Roureda Reserva”, estrena una imatge totalment renovada i es vesteix de negre, apostant per la simplicitat i l’elegància.“Roureda Reserva” és un reserva mediterrani que s’elabora des de 1978 amb un cupatge d’Ull de Llebre, Garnatxa i Samsó de la DO Tarragona. Destaca pel seu paladar equilibrat, entre fruita vermella madura i notes de criança. Present a les principals cadenes de supermercats de Catalunya, també s’exporta arreu del món. En paral·lel, Cellers Unió ha obtingut la medalla d’or al Concurs Internacional Vinalies per “Llicorella Classic 2012” de la DOQ Priorat. Aquest vi, que ha seduït el jurat del concurs organitzat per la Unió d’Enòlegs de França, s’elabora amb una selecció de vinyes de més de 30 anys de Garnatxa Negra, Samsó i Merlot.A més, el Vinalies ha atorgat medalla d’argent a tres vins més de Cellers Unió: “Llicorella Vitis 60 2011”, “Perlat Syrah 2014” i “Dairo 2013”.

www.cellersunio.com

NOUS iogurts SENSE LACTOSA I AMB ESTÈVIALa Fageda ha ampliat la gamma de postres làcties amb un nou iogurt sense lactosa i dos desnatats edulcorats amb estèvia: natural i de maduixa.La sortida al mercat d’aquests productes està prevista per a la tardor i respon a la demanda dels consumidors desitjosos d’ampliar la gamma de desnatats tot mantenint la cremositat dels iogurts sencers. A més, s’atén l’aspiració del col·lectiu d’intolerants a la lactosa oferint un iogurt que manté la proteïna i el gust de l’original.Amb aquestes novetats, La Fageda arriba a les 21 referències de iogurts i postres.

www.fageda.com

EL NOU

SAUVIGNON BLANC DE BOT

De la inquietud i la passió pels varietals neix un nou

blanc, lleuger i fresc, elaborat 100% amb Sauvignon Blanc

i que amplia la moderna família de vins “Plana d’en Fonoll” de la Cooperativa

Agrícola Sant Josep de Bot.Es tracta d’una varietat de raïm blanc francès, que actualment

s’elabora a les principals regions vinícoles del món

però que no és molt comú a zones com la Terra Alta.

La cooperativa de Bot compta amb 5 hectàrees de vinyes

compreses en els 4 i el 20 anys i en Cisco Martí, el soci que

va plantar la primera parcel·la de Sauvignon Blanc, explica

que “els seus raïms volen més ombra que sol, i a més hem de

vigilar per evitar que la vegetació tingui un creixement exuberant. Comparant-la amb la Garnatxa Blanca, que és el nostre raïm de referència, el Sauvignon Blanc requereix atencions i treballs addicionals però és un luxe

poder gaudir d’aquests vins”.

www.santjosepwines.com

FCAC

28/COOPERATIVES AGRO JUNY 2016

Beu-te la Terra Alta i…emociona’t!TE

MPS

D’O

CI

La Terra Alta és una comarca històricament vitivinícola i amb una llar-guíssima tradició cooperativa.

Bona part de les cooperatives de la zona ofereixen visites guiades, tastos i altres experiències enoturístiques. El Celler de Gandesa ha apostat per unir història, tradició i vi. L’experiència, anomenada “Batalla de l’Ebre i Enoturisme”, ofereix la possibilitat de conèixer el celler modernista de Gandesa, degustar vins, apropar-se a les ruïnes del Poble Vell de Corbe-ra d’Ebre i visitar les exposicions sobre la batalla de la batalla de l’Ebre del CEBE i de La Trinxera.

Es tracta de quatre experiències per un preu conjunt de 10 euros que tenen la finalitat que el visitant copsi què va significar la Batalla de l’Ebre per a la Terra Alta i, alhora, mostrar-li la importància de la cultura del vi al territori.

Els tiquets es poden adquirir indistintament a qualsevol dels equipa-ments que promouen la iniciativa.

POBLE VELL DE CORBERA D’EBREA Corbera d’Ebre es pot comprendre com va patir la Terra Alta durant la guerra civil. El conjunt del Poble Vell ha estat declarat Bé d’Interès Cultural per la Generalitat de Catalunya, a més d’esdevenir un monument a la Pau i lloc de visita obligada per qui es vulgui apropar a la duresa d’una guerra.

El tiquet inclou un recorregut per tot el poble amb explicacions de l’Abecedari de la Llibertat, visita al fons fotogràfic i a l’edifici més important, l’Església Vella de Sant Pere.

SANTI MB. PHOTOS

www.poblevell.cat

www.coopgandesa.com

CELLER MODERNISTA

Cèsar Martinell fou l’arquitecte que construí el Celler Cooperatiu de Gandesa, edifici modernista que compta amb un celler per a l’elaboració de vins i un molí d’oli que es van acabar de cons-truir l’any 1920. Pel seu valor arquitectònic, es considera una de les Catedrals del Vi. També està catalogat com a Bé Cultural

AGRO JUNY 2016 COOPERATIVES/29

CELLER COOPERATIU DE GANDESA

JOA

N A

NT

ON

IO M

ON

TAÑ

AJO

AN

AN

TO

NIO

MO

NTA

ÑA

www.agricolacorbera.com

www.usuaris.tinet.cat/cebe

www.latrinxera.es

DE GANDESAd’Interès Nacional per la Gene-ralitat de Catalunya i és una de les Set Meravelles de Catalunya, escollides l’any 2007.

L’experiència inclou una visita guiada per l’interior de l’edifici que culmina amb un tast de 4 vins elaborats per la cooperati-va gandesana.

CEBEEl Centre d’Estudis de la Batalla de l’Ebre (CEBE) té com a objectiu recollir, protegir i exposar el llegat històric de la Batalla de l’Ebre.

Actualment compta amb un museu-memorial que consta de diverses sales on s’exposa el fons: tota mena de material recuperat a la zona on van tenir lloc els esdeveniments de la batalla, acompanyat de fotografi-es i fins i tot la recreació d’una trin-xera. A més, diversos audiovisuals i testimonis de primera mà de perso-nes afectades per la batalla ajuden a conèixer el vessant bèl·lic, polític i social del conflicte.

LA TRINXERAEs tracta d’una exposició perma-nent de material utilitzat durant la Guerra Civil, que és resultat de molts anys de cerca i col·leccionisme per part d’una sola persona.

S’hi poden trobar coses tan curi-oses com cartes de soldats a les seves famílies, carnets, passes, prospectes, una gran quantitat de fotografies i multitud d’objectes personals, diaris, uniformes, armes i municions. El propietari us guiarà per la sala d’exposicions i us mos-trarà els objectes més curiosos i únics de la col·lecció.

I A MÉS… No perdeu l’oportunitat de visitar la Cooperativa Agrícola de Corbera d’Ebre, que aplega 250 socis que treballen la terra per oferir els mi-llors vins, que complementen amb oli d’oliva i fruites com les seves re-conegudes cireres.

Tasteu els seus vins i després, pas-seu per l’agrobotiga. Allà, podreu comprar tot allò que us hagi agra-dat.

I si hi aneu del 15 al 19 d’agost, par-ticipareu de la celebració de la Fes-ta Major del poble.•

30/COOPERATIVES AGRO JUNY 2016

“Sóc de família d’agricultors, ramaders i fructicultors. Des de fa 6 generacions estem a Mas Saulot, unes 20 hectàrees de pomera del total de 60 hectàrees que actualment gestio-nem. En aquest mas és on vaig néixer i també és el lloc on hem gestat el nostre projecte familiar, Mooma”. Llorenç Frigola (Palau-sator, 1963) és en-ginyer agrònom, productor, cooperativista, emprenedor, vital i defensor incombustible de la sobirania alimentària.

El seu pare, Pere Frigola, va ser un dels fundadors de la cooperativa Girona Fruits que acaba de celebrar el 50è aniversa-ri. “Va ser un acte molt entranyable i emocionant. Tots ho vam agrair molt, però també teníem un neguit: Serem capaços de mantenir la nostra empresa cinquan-ta anys més? I és que estem vivint una època de molts canvis i molt ràpids”.

Enginyer agrònom amb l’especialitat d’indústries ali-mentàries, Llorenç Frigola ha desenvolupat l’activitat professional com a projectista i director de projectes en indústries càrnies i empreses alimentàries nacionals i internacionals. No obstant això, “sem-pre he continuat lligat a l’explotació fa-miliar i a Girona Fruits perquè a casa hem viscut un ambient de pime i cooperatiu”.

Probablement per això, des de fa sis anys, és membre del consell rec-tor de Girona Fruits. “Hi vaig entrar amb la idea de participar i adaptar l’evolució de la coopera-tiva cap a nous sistemes de gestió, creixement, exportació i innovació”. Aquesta cooperativa és un dels cinc principals produc-tors de pomes de Catalunya, amb 25 socis i un volum de mercat d’unes 28.000 tones.

Llorenç Frigola és crític i assegura que “el model coo-peratiu té molts reptes al davant i pocs avantatges en-cara, comparat amb altres països i formes de funcio-nament. El nostre futur passa per fer estructures més àgils, flexibles, creatives, internacionals”. I anuncia que la cooperativa de Bordils està treballant en un projecte d’economia circular i col·laborativa amb l’entorn que es presentarà pròximament.

A més de vicepresident de Girona Fruits, recentment ha estat elegit president de la IGP Poma de Girona. “Voldria apropar l’entitat als socis, perquè la sentin seva i s’hi involucrin. Hem de ser més participatius a les organit-zacions”.

Entre les prioritats de la IGP, desta-

ca la necessitat de “comunicar que estem

fent la poma d’una mane-ra excel·lent; amb eficiència,

amb petjada hídrica i de carbo-ni mínima, amb pràctiques agrícoles

sostenibles i tendència a la lluita biològica. I a més a més, amb responsabilitat social vers al soci i el treballador”.

El gran repte és “aconseguir que els grans compradors prefereixin el producte nacional km 0 abans de la poma importada, que recorre milers de quilòmetres per arri-bar a destí. A Catalunya, una de cada dues pomes que consumim és importada” assegura Llorenç Frigola, que

conclou: “No té sentit que s’importin aliments que poden produir-se local-

ment. A la majoria de paï-sos tenen molt clar la so-birania alimentària: primer consumeixen la produc-ció pròpia i quan no n’hi ha prou, compren a fora. Aquí tenim encara molta feina per fer”.

Una feina que compatibi-litza amb el seu projecte personal i familiar: Moo-ma, elaborats de poma,

l’única sidra produïda a Catalunya de forma integral. “Ens aporta un valor afegit. Si abans els meus fills es miraven la finca amb un cert desinterès, ara estan moti-vats i volen implicar-se, ja que poden anar més enllà de produir, entregar i esperar la liquidació de la poma”.

“Estem apostant per crear nous productes a partir de la poma, com la sidra, sucs i també snacks, ratafia, vi-nagres i altres. A la llarga, voldríem fer un parc temàtic de transformació de la poma amb un component d’oci, restauració i turisme rural”.

Aquesta família mira el futur “amb entusiasme, encara que sabem que ens costarà. No podem seguir fent el mateix de sempre. Cal que ens involucrem a la coope-rativa i diversificar, innovar, buscar nous mercats, ser diferents”.•

“Mirem al futur amb

entusiasme”LLORENÇ FRIGOLA

Girona Fruits

GENT&TERRITORI