juny [2017] agro · david casadevall, josep lluís bosque, josep parcerisa, màrius simon, noelia...

AGRO ACTIVITAT

J U N Y [ 2 0 1 7 ]

R E V I S T A D E L E S C O O P E R A T I V E S A G R À R I E S D E C A T A L U N Y A

88

Lideratge cooperatiu

EDITORIAL Emprenem nous reptesEn l’última Assemblea General, que ens ha aplegat en el marc incomparable ofert per la cooperativa modernista de Falset i el seu municipi, s’ha posat de manifest la consolidació de les nostres cooperatives.

Les dades presentades de l’Anuari Socioeconòmic són del tot objectives i demostren, una vegada més, un model d’èxit en tots els sectors. La facturació global augmenta i també ho fan el volum de negoci mitjà per cooperativa i la quota que representem en el conjunt del sector agroalimentari català. Les cooperatives ja som més del 37% de la Producció Final Agrària.

No obstant això, hem de seguir treballant per assolir les estratègies de futur que ens vam marcar com a prioritàries en iniciar aquest mandat.

Enguany vetllarem per garantir un bon desenvolupament del Pla de millora de la competitivitat així com les línies específiques per a cooperatives que es contemplen en el PDR. Tot plegat sense deixar de cercar oportunitats en l’àmbit de creació d’entitats associatives prioritàries dins del PDR nacional.

També jugaran un paper important les seccions de crèdit de les cooperatives, que compten amb una nova

llei reguladora aprovada recentment i que té l’objectiu d’esdevenir una garantia més del seu funcionament.

Alguns sectors productius molt importants ja estan en plena campanya i altres, a punt per començar-la dintre de poc. Esperem que la collita i els mercats esdevinguin favorables per tal que els resultats siguin el màxim de positius possible. Nosaltres hi posarem -com sempre- el treball, l’esforç i la il·lusió.

Com a organització, continuem treballant per consolidar projectes bàsics: l’Observatori del Cooperativisme, l’adaptació dels Estatuts a la Llei de cooperatives i el nou Pla estratègic de la Federació, que marcarà les línies de treball per als pròxims anys a partir de les conclusions del Pla Marc del cooperativisme agrari català.

Tot plegat sense deixar de banda els temes sectorials que ocupen el dia a dia dels responsables polítics i tècnics de la casa.

En l’Assemblea General Extraordinària que tenim prevista per a final d’any us presentarem el desenvolupament d’aquests projectes decisius, sense descuidar una prestació de serveis cada vegada més adaptada a les necessitats del sector i la continuïtat de les reunions personalitzades que estem mantenint amb totes i cadascuna de les cooperatives del territori.

Els reptes són importants, però això també ens fa preveure que els resultats els tenim a tocar.

RAMON SARROCAPresident FCAC

AGROACTIVITAT 87JUNY 2017

Portada: ©AluxumBimestral, 20.000 exemplarsData de tancament: 23 de juny de 2017

Federació de Cooperatives Agràries de CatalunyaCasa de l’AgriculturaUlldecona 33, 3r08038 BarcelonaTel. 932 260 [email protected]

Edició on-line: www.agroactivitat.cat

Consell de Redacció: Ramon Sarroca, Xavier Pié, Jesús Ricou, Lluís Roig, Ferran Sabater, Albert Capdevila, Antoni Galceran, Enric Dalmau, Jordi Casanova, Josep Erra, Josep Lluís Escuer, Lluís Grogués, Ramon Armengol, Roger Palau, Jordi Vives i Maria Corral

Direcció: Jordi VivesCap de Redacció: Maria CorralRedacció: Àngel Balagué, Àngela Casanovas, Anna Perelló, David Casadevall, Josep Lluís Bosque, Josep Parcerisa, Màrius Simon, Noelia Altabella, Òscar Tolsà i Raquel Callol

Fotografia i Producció: Esmeralda Pérez

Publicitat i Màrqueting: Anna Perelló 932 292 019Missatges 973 273 977 (anunciants)

Maquetació: Missatges, SLImpressió: Litografia RosésCol·labora: Xarxa VerdaDL: B 10594-2015

Amb el suport de:

Les vostres dades formen part d’un fitxer de la FCAC. Si voleu exercir els drets d’accés, rectificació, cancel·lació i oposició, envieu un correu a [email protected]

AGRO JUNY 2017/3

4/EN PORTADA AGRO JUNY 2017

Els ajuts vinculats al nou Pla de millora de la compe-titivitat de les cooperatives agràries durant el període 2017-2019, a punt de ser convocats pel Departament d’Agricultura, contemplen una dotació pressupostà-ria sensiblement superior a la prevista inicialment fruit de les negociacions de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya amb la Direcció General d’Ali-mentació, Qualitat i Indústries Agroalimentàries. En concret, per a la convocatòria d’enguany s’ha aprovat un pressupost de 6,7 milions d’euros, que és el més elevat dels últims quatre anys i suposa un increment del 164% en relació amb l’ordre precedent de suport al cooperativisme.

El nou Pla de millora de la competitivitat sorgeix d’una re-formulació del Pla de concentració, intercooperació i mo-dernització de cooperatives basada en les conclusions del Pla Marc del cooperativisme agrari català. La Federació ha treballat perquè contempli eines útils per a la consolidació de la situació empresarial de les coope-ratives. En aquest sentit i durant el procés de negociació del nou Pla, es va dur a terme un rigorós treball intern per part de Consell Rector i personal tècnic expert en proces-

sos d’intercooperació amb l’objectiu de definir les línies es-tratègiques. Les conclusions es van plantejar i debatre en nombroses reunions amb el Departament d’Agricultura, en el marc del grup de seguiment sectorial constituït específi-cament amb aquesta finalitat. Una de les novetats que inclou el Pla de millora de la competitivitat és l’orientació a mercat, que complemen-ta l’estratègia de concentració de la producció i que es preveu fomentar mitjançant la creació de noves pla-taformes de comercialització i la participació en fires comercials.Es continuaran incentivant els processos d’intercooperació i integració cooperativa i s’establirà, com a obligatori, el procediment de participació per mitjans telemàtics.Igualment, es promourà la competitivitat amb l’aposta per indicadors com la reducció del cost unitari de producció mitjançant inversions en immobilitzat material i immaterial, i també amb la incorporació de personal especialitzat que potenciï processos innovadors. L’antic Pla de modernització i concentració de les coo-peratives agràries va tenir una durada de 15 anys, durant els quals es van assolir gran part dels reptes que s’havien plantejat.•

Pla per millorar la competitivitatPla per millorar la competitivitat

Línies d’actuacióPROCESOS D’INTEGRACIÓ COOPERATIVA• Creació de plataformes de comercialització i/o fusió de cooperatives

SERVEIS DE CONSULTORIA EXTERNA• Estudis previs a futurs processos d’integració cooperativa• Estudis de mercat, concepció i disseny de productes i protecció del medi ambient• Estudis de diagnosi de llocs de treball, selecció de personal, adequació de càrregues, reducció de costos, etc.

PARTICIPACIÓ EN FIRES COMERCIALS

INVERSIONS TRANSFORMACIÓ I COMERCIALITZACIÓ DE PRODUCTES• Inversions en immobilitzat material• Inversions en immobilitzat immaterial

CONTRACTACIÓ DE PERSONAL QUALIFICAT• Contractació de personal especialitzat en àmbits tècnic, comercial, econò-mic i comptable amb l’objectiu d’introduir d’innovacions en processos i orga-nització

Pla per millorar la competitivitatPla per millorar la competitivitat

“Els principals canvis que recull el Pla de millora de la competitivitat, que hem defensat des de la Federació, es troben emmarcats en diverses conclusions del Pla Marc de Cooperativisme Agrari i comptaran amb una dotació pressupostària superior a la prevista inicialment.La competitivitat és l’eix vertebrador del nou Pla i per tant, el gran objectiu transversal que aplega conceptes que van més enllà de la reestructuració, la concentració o la modernització de les cooperatives.En aquest sentit, s’aposta per una maduració més serena, reflexiva i planificada dels projectes mitjançant la dotació d’una línia específica per als treballs i estudis preparatoris a processos d’intercooperació, ja sia mitjançant convenis de col·laboració, fusions, o creació de noves entitats associatives. També es dóna més valor a l’impacte del projecte d’intercooperació en l’àmbit sectorial o territorial i es busca un major compromís dels consells rectors en el seu desenvolupament.Una altra eina que es considera bàsica és la formació –abastant des dels socis als membres de junta i passant per tota la plantilla de treballadors– a fi d’augmentar l’eficiència dels recursos humans i potenciar la innovació”.

RAMON SARROCAPRESIDENT FCAC

GIRONA FRUITS

Representació del sector

Una de les funcions bàsiques que té encomanades el Con-sell Rector de la Federació és representar i defensar els interessos de les cooperatives agroalimentàries catalanes.Amb l’objectiu de fer palesa la força del sector i el seu arre-lament a territori, nombrosos representants de l’Administra-ció, encapçalats per la con-sellera d’Agricultura, Meritxell Serret, han participat en la cloenda de l’Assemblea.

La veu de les cooperatives

Aprofitant la reunió de més d’un centenar de

cooperatives, es va voler copsar el parer d’alguns dels seus representants.

Aquesta visió sobre el present i el futur del sector

i la seva organització entorn de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya s’utilitzarà per

elaborar un audiovisual que es difondrà públicament

a diferents canals.

Centenaris i compromesos al 100%

La Cooperativa Falset Marçà –que ha acollit l’Assemblea General de la Federació– és una de les anomenades “catedrals del vi”, obra de l’arquitecte Cèsar Martinell.Aquest celler elabora 750.000 ampolles de vi anuals i exporta a més d’una trentena de països. La seva filosofia passa per combinar tradició i innovació, i per buscar l’equilibri amb l’entorn.

6/FCAC AGRO JUNY 2017

FCAC

Assemblea General de les cooperatives agràries de Catalunya

FCAC

FCAC

AGRO JUNY 2017 FCAC/7

Assemblea General de les cooperatives agràries de Catalunya

Uns 300 representants de cooperatives d’arreu del terri-tori han participat en la XXXIV Assemblea General de la Federació, a Falset. La consellera d’Agricultura, Meritxell Serret, va presidir l’acte de cloenda.Durant l’Assembla General, es van presentar les línies de treball de l’any en curs i les conclusions de l’Anuari socio-econòmic de les cooperatives agràries de Catalunya 2017, document de síntesi que conté les principals magnituds del sector a partir de la informació aportada per les coo-peratives federades.Abans d’iniciar l’acte, els assistents van gaudir d’una visi-ta teatralitzada a les instal·lacions de la centenària Coo-perativa Falset Marçà.

Pla d’actuació 2017

La gran prioritat d’enguany per a la Federació de Coope-ratives Agràries de Catalunya és treballar coordinadament amb el Govern de la Generalitat per al desenvolupament del Pla de millora de la competitivitat de les cooperatives agràries com a eina d’impuls empresarial i dels projectes d’intercooperació.Altres àmbits de treball de la Federació són la discussió amb el Departament d’Agricultura dels canvis relatius al PDR

(Programa de Desenvolupament Rural), l’elaboració d’un argumentari propi en relació amb la PAC 2020, la defensa d’un increment de l’ajut que ENESA destina al sistema d’as-segurances agràries, la participació en noves normatives i models mediambientals i el seguiment de tots els temes sectorials relatius a les diferents branques productives.En l’àmbit de serveis a les cooperatives, s’aposta per adaptar-los a les necessitats de les cooperatives amb l’objectiu d’aportar un major valor al client a partir dels coneixements tècnics i l’experiència de l’equip humà. Igualment, es donarà més suport a les cooperatives en els serveis que aquestes presten als seus socis, fins i tot amb el disseny d’eines específiques com la plataforma in-formàtica IndiCoop.Tot plegat es complementarà amb un Pla de comunicació que vol propiciar la visibilitat de les cooperatives agràries a la societat al mateix temps que s’agilitza la interacció en l’àmbit intern.Finalment i en un àmbit més d’organització, està previst consolidar el potencial de l’Observatori del Cooperativis-me Agrari, adaptar els estatuts socials de la Federació a la nova Llei de cooperatives i aprovar un nou Pla estratè-gic en concordança amb les conclusions del Pla Marc del cooperativisme.•

FCAC

FCAC

A Catalunya, hi ha 214 co-operatives agràries federades que han augmentat la factu-ració global un 2,6%, fins als 1.615 milions d’euros. Són da-des de l’Anuari socioeconòmic del cooperativisme agrari 2017 i esdevenen una mostra més de la solidesa del model empresa-rial.

La facturació mitjana per coope-rativa també ha crescut fins al 6% -en gran part resultat de processos d’intercooperació- i ja se situa en els 7,5 milions d’euros.

En la mateixa línia, les cooperatives han incrementat la seva quota en el sector agroalimentari català un 1,8% i ja representen el 37,1% de la Producció Final Agrària. Aquest

214 cooperatives agràries federades32.625 socis productors

4.438 llocs de treball1.615 M€ facturació global

7,5 M€ facturació mitjana per cooperativa37% de la Producció Final Agrària

69 cooperatives exporten19.363 m2 agrobotigues Les 214 cooperatives federades

augmenten el seu pes i ja superen el 37% de la Producció Final Agrària de Catalunya

Distribució territorial i facturació (la mida del punt és poporcional a la xifra de negoci)

Percentatge de la producció cooperativa en relació amb el conjunt de Catalunya

La facturació creix un 2,6%

augment és fruit d’un major pes coo-peratiu en els sectors ramaders (23% de participació cooperativa sobre el total català), mentre s’ha mantingut estable la representació de les coo-peratives en l’àmbit agrícola (67% del total).

Les cooperatives de ramaderia i pin-sos són algunes de les que més han contribuït a l’increment global (amb un augment del 8,3% de la facturació), junt amb sectors com oli d’oliva i fruita seca (increment del 26,1%).

Per territoris, a les Terres de l’Ebre s’ha registrat un increment de la fac-turació del 20,6%; mentre que a les cooperatives de les comarques de Barcelona l’augment ha estat del 16,2% i a les de Tarragona (excepte Terres de l’Ebre) del 9,2%.

Malgrat un cert retrocés en el volum de facturació (-3,4%), les cooperati-ves de les comarques de Lleida con-tinuen sent les que tenen un major pes en el conjunt de Catalunya, fins a un 52,1% del total de la facturació. A més, en aquestes comarques es concentren les cooperatives de major dimensió a nivell de facturació mitjana (12,96 milions d’euros).

Cooperatives per sectors i territoris

Les 214 cooperatives agràries aglu-tinen un total de 32.625 socis pro-ductors. Es tracta d’una xifra lleuge-rament inferior al període anterior en consonància amb la tendència gene-ral del sector agrari de concentració de les explotacions.

Per demarcacions territorials, hi ha 65 cooperatives a les comarques de Lleida, 64 cooperatives a les de Tar-ragona, 41 a les Terres de l’Ebre, 27 a Barcelona i 17 a Girona.

Per sectors de producció, hi ha 107 cooperatives que es dediquen a l’ela-boració d’oli d’oliva, 86 cooperatives a fruita seca i garrofa, 66 a vi i cava, 41 a fruita dolça, 39 a cereals i farratges, 19 a pinsos, 11 a horta, 9 a ramade-ria, 8 a cítrics, 7 a llet, 2 concentren la producció d’arròs i 1 la de planta viva. Moltes cooperatives agràries es dedi-quen a més d’una activitat productiva.Les cooperatives agràries generen llocs de treball per a 4.438 persones. Majoritàriament, es tracta d’ocupació fixa i amb una forta tendència a l’ocu-pació femenina (47% del total).•


TOLI

SM

A


Assemblea General de les seccions de crèdit

L’Associació de Seccions de Crèdit presenta una nova aplicació de la plataforma CoopCrèdit, en el marc de l’Assemblea anual feta a Palau de Margalef. Es tracta de BI CoopCrèdit, una eina de “business intelligence” que permet elaborar informes estandarditzats de la secció de crèdit i veure el grau de compliment de la normativa a les cooperatives adherides al sistema. Altres temes rellevants de l’Assemblea van ser la nova Llei reguladora del Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit, creat per donar estabilitat al sector i fer sostenible l’activitat productiva futura de la cooperativa que l’utilitzi, així com la dotació del Fons d’avals amb 25 milions d’euros per part de la Generalitat.També es va tractar de la situació viscuda per la Cooperativa Agrícola de Cambrils i el préstec subscrit per l’ASC per tal d’assegurar el retorn dels dipòsits als socis i evitar un efecte contagi a la resta del sector.Uns 120 representants de cooperatives van assistir a l’Assemblea General de l’ASC. El secretari d’Economia del Departament de la Vicepresidència i d’Economia i Hisenda, Pere Aragonés, va presidir l’acte de cloenda ressaltant que, en termes agregats, el sector presenta uns bons indicadors.A Catalunya, hi ha 71 cooperatives agràries amb secció de crèdit que compten amb un volum de dipòsits de 531 milions d’euros. Es concentren a les comarques de Tarragona (43), Lleida (26) i Barcelona (2).•

Consell Rector ASCSantiago Berenguer i Pau

Cabanes –de Coperal i Celler Cooperatiu de Vila-rodona,

respectivament– han deixat el Consell Rector de l’ASC

amb motiu de la seva jubilació. En el seu lloc s’incorporen

Antonieta Gual i Josep Robert, representants de les

mateixes cooperatives.D’altra banda, Josep Capdevila

de la cooperativa Camp d’Alcarràs s’incorpora a la junta en la vacant deixada

per Roser Vila de la cooperativa Sant Isidre de

les Borges Blanques.

ASC

Per unanimitat de tots els grups, el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei 7/2017, de 2 de juny, reguladora del règim de les seccions de crèdit de les cooperatives. Aquesta actualització respon a un doble objectiu: atorgar majors garanties als socis impositors i aportar estabilitat al sector.El procés fins a la nova normativa es va iniciar amb l’aprovació, per part del Govern de la Generalitat, del Decret Llei 2/2016 que tenia com a element primordial la constitució d’un Fons cooperatiu de suport a les seccions de crèdit.

La diversitat de criteris sobre la proposta del Govern va donar lloc a debats importants dins del nostre col·lectiu i va prendre prou dimensió perquè els diferents partits polítics amb representació parlamentària adoptessin posicionaments dispars, que es van fer públics durant la tramitació parlamentària de la llei. En el debat, van participar-hi multitud d’agents, tant del mateix sector com externs, favorables i crítics amb la creació del Fons. El resultat de les diferents aportacions ha estat una modificació global de la normativa.

Us encoratjo a què consulteu el desenvolupament de la sessió del 17 de maig a la pàgina web del Parlament (www.parlament.cat), que posa de manifest que, a la fi, el nostre model de cooperativa agrària amb secció de crèdit ha aglutinat l’opinió favorable de tots els grups i ha estat rubricat per unanimitat en la votació.

Les modificacions més importants que incorpora la Llei en relació amb el Decret inicial es concreten en la necessitat de professionalitzar el càrrec de director de la secció de crèdit i en l’obligació de donar publicitat a les operacions creditícies amb membres de consell rector o de la direcció. Igualment, s’estableix el deure d’informar els titulars dels dipòsits que aquests no estan inclosos en l’àmbit del Fons de garantia de dipòsits d’entitats de crèdit i s’atribueixen obligacions de comunicació als auditors.

Igualment, vull fer èmfasi en dues novetats per a les quals l’Associació ja ha anat destinant importants recursos econòmics i humans en els últims anys.

En primer lloc, l’obligació de disposar d’un sistema informàtic i de gestió homogeni per a totes les seccions de crèdit amb l’objectiu de facilitar una supervisió prudencial i permanent per part del Govern. D’altra banda, la llei reconeix formalment com a òrgan de consulta i assessorament la Comissió de Seguiment Sectorial de Cooperatives amb Secció de Crèdit, de la qual tant l’Associació com la Federació formem part junt amb representants de les diferents Conselleries implicades amb el nostre sector.

No voldria acabar sense compartir amb vosaltres la complaença per les paraules d’agraïment de tots els grups parlamentaris al paper desenvolupat per l’ASC i la Federació durant el procés de tramitació de la nova llei de les seccions de crèdit.

D’ara endavant, podem donar per tancat el procés de debat amb la satisfacció i el convenciment d’haver sumat consensos i d’haver obert una nova etapa i el marc definitiu per a un funcionament actual i rigorós de les cooperatives agràries amb secció de crèdit.•

OPINIÓ

Unanimitat en la nova Llei de seccions de crèdit

LLUÍS ROIG. PRESIDENT ASC. SECCIONS DE CRÈDIT FCAC



Cada any es malmeten 1.300 milions de tones d’aliments, un terç del total que es produeix al món, segons dades de la FAO. Arran de situacions com aquesta, a Catalunya ha sorgit la iniciativa d’aprovar una llei específica per evitar el malbaratament.En ple debat de la proposició de Llei de l’aprofitament de l’excedent alimentari, la Federació de Cooperatives Agrà-ries de Catalunya ha fet una compareixença al Parlament per defensar el paper del sector a l’hora d’evitar les pèrdu-es alimentàries i s’ha mostrat crítica amb el malbaratament dels excedents i els residus d’aliments.

Durant la seva compareixença, Ramon Sarroca, president de la Federació, ha explicat que “les cooperatives agràries som empreses compromeses amb el nostre entorn i social-ment responsables. Per aquest motiu, participem de diver-ses iniciatives, com el projecte europeu Refresh, per evitar el malbaratament tot fent arribar els excedents alimentaris a col·lectius i persones en risc d’exclusió”.La nova normativa preveu un àmbit d’aplicació molt ampli i de gran complexitat, des de la producció fins al consumi-dor. La Federació alerta que aquest objectiu tan ambiciós podria dificultar el seu desplegament.•

COMPAREIXENÇA AL PARLAMENT DE CATALUNYA

En contra de malbaratar els aliments

FCAC


Premis CoopCatUn total de 15 cooperatives agràries han re-but el reconeixement CoopCat, una distinció que concedeix la Confederació de Coopera-tives de Catalunya a empreses rellevants per la contribució econòmica i social a la societat catalana.

El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras; la consellera de Treball, Afers Socials i Fa-mílies, Dolors Bassa; el secretari general del Departament de Treball, Josep Ginesta, i el president de CoopCat, Perfecto Alonso, van presidir l’acte de lliurament dels guardons.

Les cooperatives agràries han estat recone-gudes per la seva contribució amb especial incidència en àmbits com intercooperació, in-ternacionalització, compromís amb el territori, emprenedoria, innovació i ocupació.

Les guardonades són sis cooperatives de Lleida, cinc de Tarragona, tres de Barcelona i una de Girona.•

INTERCOOPERACIÓ I INTERNACIONALITZACIÓActel Cellers Domenys Unió Corporació Alimentària Coselva Cadí

COMPROMÍS AMB EL TERRITORICoop. Agrícola el Pont d’ArmenteraCoop. Agrícola i Ramadera de SantpedorCoop. Agrícola de Banyoles Coop. Sant Isidre de les Borges Blanques

EMPRENEDORIA I INNOVACIÓ

Celler Cooperatiu Sant Miquel de BateaCeller Cooperatiu de Salelles Cotecnica Fruits de Ponent Xarxa Agrosocial

OCUPACIÓ DE QUALITATCoop. del Camp d’Ivars d’Urgell

JESÚS RICOU CONREUS HERBACIS I FARRATGES FCACJesús Ricou (les Borges Blanques, 1971) és el cap de branca de conreus herbacis i farratges de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya. La seva trajectòria i la feina diària dedicada al conreu de cereals i farratges li confereixen un coneixement del sector des del punt de vista més pràctic.

Defensor del model cooperatiu i agricultor de conreus extensius, argumenta que “per a un productor de cereal, estar sota el paraigua cooperatiu dóna tranquil·litat, ja que les cooperatives desenvolupen un paper clau a l’hora de regular els preus i evitar les fluctuacions dels mercats borsaris”.

El cereal és un sector estratègic, i no només perquè els cultius extensius ocupen un 62% de la superfície agrícola catalana.

“Som la primera baula de la cadena i per tant, valedors de la sobirania alimentària del país”.

AGRO JUNY 2017 SECTORS/15

“El problema del cereal és la incertesa”

uin balanç féu de la collita d’enguany?Tot i que les produccions estan sent més baixes del que s’esperava abans de començar a segar, no és un any dolent. A Catalunya hem tingut una primavera més plujosa en relació a la sequera d’altres comunitats autò-nomes, però la gelada sobtada de l’abril ha perjudicat produccions que s’esperaven bones.

Com afectarà la nova PAC al sector cerealista?Penso que és important impulsar una PAC més justa i sostenible però, a més d’apostar pel medi ambient, cal també protegir els agricultors com a garants d’aquest medi.En cada nova reforma, els agricultors hem anat veient com les mesures s’han anat di-rigint cap a la protecció del medi ambient sota el lema “una PAC més verda”, ja que la societat exigeix que els pagaments suposin un benefici mediambiental. Malgrat que hem estat força crítics amb la imposició de la diversificació (greening), no s’ha donat una cai-guda de productivitat i el sector ens hem adaptat de manera exemplar als nous requisits.

Els principals reptes a què s’enfronta el sector...Sens dubte, el nostre handicap és la incertesa. Per una banda tenim el canvi climàtic, que comporta variacions brusques de temperatura, tempestes i sequeres que afecten els rendiments. De l’altra, hi ha la volatilitat de les cotitzacions.

Quina incidència té aquesta volatilitat?La volatilitat afecta negativament la capacitat d’inversió i la creació de llocs de treball a l’agricultura. Desincentiva la modernització, la innovació i, el més greu, el relleu genera-cional.

Les cooperatives, quines eines tenim a l’abast?El cereal és un producte que és considerat un commodity. Per tant, ens cal guanyar efi-ciència, concentrar oferta i ser més forts.El Parlament Europeu ha aprovat una important resolució en què reconeix el paper im-prescindible de les cooperatives per esmorteir les oscil·lacions i aportar valor afegit, però encara hi ha molt recorregut per valoritzar les nostres produccions com treballar amb blats de qualitat, ordis malters o cereal ecològic.•

Q

16/SECTORS AGRO JUNY 2017

A principi de juny, es va començar a aplicar la nova reglamentació de les Organitzacions de Productors de Fruita i Horta (OPFH). D’aquesta actualització de la normativa valorem especialment l’aposta de la Comissió Europea per les OPFH de les cooperatives.Estem satisfets perquè hem aconseguit que es contemplin les nostres especificitats. A Catalunya, hi ha prop de 40 OPFH cooperatives i, amb el seu suport, la Unió Europea fa palès que considera aquestes organitzacions com a base per orientar el sector a una major concentració i valorització de l’oferta.També és un factor a destacar l’augment de les indemnitzacions de retirada, ja que es tracta d’una mesura bàsica per augmentar l’eficàcia davant crisis de mercat com les que pateix el sector des del vet rus.En aquest context i amb l’objectiu de descongestionar el mercat davant possibles puntes de producció, valorem també positivament la voluntat del Ministeri d’obrir un paquet important de 25.000 tones de retirada per a distribució gratuïta que es destinaria a transformació i aniria vinculada a pagament en espècie.Pel que fa a la producció, aquesta campanya es preveu una recuperació del potencial en préssec i nectarina i un augment a Catalunya del 13%, arribant a les 421.420 tones. Per demarcacions, l’increment es mantindria arreu excepte a les comarques de Girona, on baixaria un 7% (1.800 tones). A Lleida pujaria un 14% (362.600 tones), mentre que a Tarragona pujaria un 5% (37.300 tones) i a Barcelona un 6% (6.220 tones).En el conjunt de l’Estat espanyol la producció augmentaria fins al 7%, amb 1.766.656 tones. En concret a Múrcia, la campanya de pinyol ha tingut moltes fluctuacions i preus difícils per al productor que han desconcertat el mercat. Esperem que no es produeixi un efecte contagi al gruix de la campanya.L’increment de producció també es generalitza al conjunt d’Europa amb un ascens de l’11%, fins a 3.065.835 tones.Al contrari, pel que fa a les previsions sobre la collita de fruita de llavor, en l’última reunió del Grup de Treball italo-francès-espanyol de poma i pera es va preveure una davallada del 30% de la producció europea de poma. La causa principal són les gelades primerenques que han afectat sobretot Polònia, el principal país productor, on es calcula un descens pròxim al 50%.Malgrat aquestes previsions, la producció de poma –principalment de la varietat Golden- és molt elevada i el nostre mercat resulta cada vegada més limitat perquè, a més del vet rus, estan sorgint problemes amb l’exportació als països del nord d’Àfrica a causa de la crisi econòmica i el proteccionisme polític.Per això, els representants de la Federació presents en aquesta reunió de països productors vam sol·licitar que s’estableixin mesures per reduir els volums que es posen al mercat. En concret, vam demanar línies de suport per a l’arrencada en les explotacions d’arbres vells i que es faciliti l’arrencada en les explotacions dels productors que passen a situació de jubilació.La presa de decisions en aquesta línia, juntament amb les previsions de descens de la producció per a la pròxima campanya, ajudarien a descongestionar el mercat.•

“La Unió Europea aposta per les OPFH cooperatives, de les

quals n’hi ha unes 40 a Catalunya, per

orientar el sector a una major concentració i

valorització de l’oferta”

“En l’última reunió del Grup de Treball

italo-francès-espanyol de poma i pera, la Federació

demana mesures per reestructurar el sector i reduir els volums que

surten al mercat”

OPINIÓ

Una altra campanya difícil

ALBERT CAPDEVILA. FRUITA FCAC


Des dels seus inicis, la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya va valorar molt positivament la creació de la targeta vitivinícola. Es tracta d’una eina útil tant per al sector com per a la mateixa Administració, que serveix per portar a terme un seguiment de la traçabilitat i per controlar el potencial vitícola.

Posteriorment, arran d’una modificació de la normativa, es va sol·licitar fer un pas endavant en el coneixement del rendiment a nivell de parcel·la.

Lluís Grogués, responsable de vi de la Federació, explica que “la proposta ens va semblar correcta, però també entenem que el nou pas s’ha de fer buscant el màxim consens. Per això, hem posat damunt la taula que l’adap-tació al nou sistema proposat podria implicar canvis en la gestió informàtica i un nou procés administratiu que complicaria la tasca diària de molts cellers cooperatius”.

“En la mesura que aquests canvis podrien influir en la competitivitat de moltes de les nostres cooperatives –continua Grogués- creiem que, malgrat ser una mesura pionera a l’Estat espanyol que pot aportar major informació, proba-blement el sector encara no estem del tot preparats per a la seva aplicació”.•

Parcel·la vitícola, sí...però encara no!

FCAC


La Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya co-ordina la creació d’un grup operatiu per a la lluita contra la mosca de l’olivera mitjançant mètodes alternatius a la lluita química. La iniciativa, en la qual estan implicades di-verses cooperatives oleícoles, compta amb la participació de l’IRTA i dels Serveis de Sanitat Vegetal del Departament d’Agricultura.L’objectiu principal és implementar estratègies de lluita contra la principal plaga que afecta aquest cultiu a Cata-lunya, combinant diferents mètodes de control alternatius. Els resultats del projecte d’investigació permetran l’obten-ció d’oli d’oliva d’alta qualitat, minimitzant l’impacte medi-ambiental i incrementant la competitivitat del sector.L’estudi tindrà una durada de tres campanyes (de la 2017/18 fins a la 2019/20) i s’ha estructurat en dues proves pilot que es duran a terme a les diferents zones de pro-ducció d’oli de Catalunya. En concret, se seleccionaran 7 finques d’entre 9 i 12 hectàrees i de la varietat majoritària de cada regió.

Es preveu avaluar l’eficàcia del mètode de captura mas-siva per al control de Bactrocera oleae en cinc varietats diferents d’oliva de cada zona productora. També es de-terminarà quina és la densitat òptima de trampes, el tipus d’esquer i la seva disposició més adequada.Així mateix, es pretén valorar l’eficàcia de l’estratègia mixta de control de la mosca mitjançant captura massiva combi-nada amb l’aplicació de caolí, de terra de diatomees i del fong Beauveria bassiana.Durant les tres campanyes, es realitzaran mostrejos setma-nals dels percentatges de fruita picada (nova i vella) i del nombre de mosques capturades per parcel·la.A més, en finalitzar cada collita, es realitzarà un estudi de costos de les diferents estratègies emprades per determi-nar les opcions que donen millors resultats amb una relació més ajustada entre despesa i protecció de la collita.El projecte rebrà fons de la Unió Europea per a la innovació en matèria de productivitat i sostenibilitat agrícoles i la rea-lització de projectes pilot innovadors.•

Les cooperatives innoven contra la mosca de l’olivera

FCAC

La Federació impulsa un grup operatiu per implementar estratègies de lluita que combinin mètodes de control alternatius contra la principal

plaga que afecta el cultiu de l’olivera a Catalunya

20/COOPERATIVES AGRO JUNY 2017

La cooperativa Fruits de Ponent està donant un impuls a la Fundació creada fa un any amb l’objectiu d’englobar el seu vessant més solidari i humanitari i també per promoure els hàbits saludables i de serveis als socis.

Precisament, fa unes setmanes, els actes de celebració del 25è aniversari de Fruits de Ponent van girar a l’entorn d’una Festa Solidària i la participació de més d’un centenar de donants voluntaris de sang.En aquesta mateixa línia, ha signat un conveni amb Creu Roja i col·labora en el pro-grama de distribució d’aliments de la Unió Europea per a famílies i col·lectius de Lleida en situació de pobresa econòmica. El compromís inclou la cessió d’un magatzem per guardar els aliments que arriben a través del Fons d’Ajuda i, a més, posa a disposició de l’entitat humanitària molls de càrrega que facilitin un correcte repartiment dels lots.També ha arribat a un acord de col·laboració amb l’Associació Espanyola contra el Càncer a Lleida per ajudar econòmicament a organitzar caminades saludables i per aportar-hi fruita. En paral·lel, es durà a terme un pla de prevenció, xerrades d’especi-alistes i suport individualitzat als socis i familiars en cas de malaltia, a més d’incloure recomanacions de metges especialistes en els programes de salut laboral de la com-panyia. La primera jornada ha estat per prevenir el càncer de pell especialment en aquelles persones, com els agricultors, que treballen al camp.•

Fruits de Ponent és una cooperativa de segon grau comercialitzadora de frui-ta i constituïda per cinc cooperatives de producció fructícaola. Unes 200 fa-mílies conreen una de les tres zones productores més importants d’Europa.Les terres gravenques i drenades de la zona i el clima afavoreixen les qualitats organolèptiques de la fruita.Coherents amb l’aposta per la qualitat i la conservació del medi ambient, utilit-za el sistema de producció integrada, que certifica la traçabilitat del producte des del camp fins a l’expedició i garanteix la reducció de l’ús de fitosanitaris.Fruits de Ponent disposa d’un equip tècnic propi i un laboratori que verifiquen l’excel·lència del producte, i inverteix en investigació i innovació dels proces-sos i el producte conjuntament amb la Universitat de Lleida.

EMPRENEDORIA I Fruits de Ponent

Compromís i solidaritat

LES XIFRES

2.546 hectàrees conreades

65.000 tones anuals

80treballadors fixos

FRUITS DE PONENT

AGRO JUNY 2017 COOPERATIVES/21

Sol de Nit

“Sol de Nit ha estat un gran encert, sobretot pensant en els que no consumim

habitualment vi. La magnífica combinació del vi blanc jove amb l’aroma i sabor dels dolços i saborosos préssecs del Penedès i amb poc grau donen com a resultat una

beguda ideal per prendre relaxadament a la terrassa de casa amb bona companyia”.

MONTSE SANAHUJAFILLA DE SOCI VITICULTOR

Cevipe

Alt Penedès I Barcelonawww.cevipe.coop

Cevipe llença al mercat “Sol de Nit”, una beguda aromatitzada jove, fresca, afruita-da, elaborada a base de vi blanc o rosat i amb una combinació perfecta d’aromes naturals de fruita. És un producte diferent i innovador, amb una graduació alcohòlica de només 7,5%. Ideal com aperitiu, a les postres i en l’elaboració de combinats, per gaudir-lo ben fresc a qualsevol moment. In-clou dues varietats: Rosat Aranja -a base de vi rosat amb aroma natural d’aranja- i Blanc Préssec -amb vi blanc i préssec.“Sol de Nit” és fruit d’un conveni interco-operatiu amb la cooperativa francesa més gran de França, Vinadeis. L’acord es va prendre en el marc del Fòrum Mundial de Cooperatives Vitivinícoles, del qual Cevipe és soci cofundador, amb l’objectiu d’inno-var en la recerca de nous productes.

Punts de Venta

Els trobaràs a les agrobotigues Agro-Tast del Vendrell (Ctra. de Valls, 15) i a l’Agro-Tast de l’Arboç (Ctra. de l’Arboç a Banye-res, km 3.8).•


El Sindicat de Maials va néixer

amb tres finalitats clares: econòmica,

cultural i social

a 100 anys que ens vam ajuntar i vàrem establir un sistema de funcionament

comú amb unes bases i regles del joc que, lluny de quedar obsoletes amb el pas del temps, avui en dia conti-nuen vigents i no només això: són un model a seguir”. Amb aquestes paraules, Josep Segura inaugurava l’acte central de celebració del cen-tenari de la Cooperativa de Maials davant de les més de 750 persones assistents.

La cerimònia va esdevenir un acte de reconeixement a totes les perso-nes que han format part d’aquesta història i també un homenatge a tots aquells que han fet possible que la cooperativa, que va néixer al 1917 amb una trentena de socis, n’agrupi actualment 790 entre productors i col·laboradors.Entre les persones reconegudes, es van homenatjar els 29 presidents que la cooperativa ha tingut al llarg dels

cent anys i en especial el seu fun-dador, Eliseu Sales Musté, un mes-tre d’escola que per aquells anys es trobava destinat al poble de Maials i que va ser una peça clau en la crea-ció de l’aleshores anomenat Sindicat Agrícola Foment Maialenc, llavor de l’actual Cooperativa de Maials.

Maials, pioners a les Garrigues

El Sindicat de Maials va ser un dels primers a constituir-se a la comarca de les Garrigues. Va néixer amb la in-tenció d’aglutinar tota la pagesia del poble i amb tres finalitats clares: eco-nòmica, cultural i social.La venda conjunta de l’oli d’oliva, principal producte de la localitat, va ser un dels objectius principals dels pagesos que es van ajuntar en un primer moment, junt amb la compra conjunta de la maquinària agrícola per portar a terme el treball i la crea-ció de l’aleshores anomenada “caixa popular d’estalvis i préstecs”, embrió de l’actual secció de crèdit.Igualment, des dels inicis de la coo-perativa es va treballar per promoure una borsa de feina, auxiliar els ne-cessitats o promoure la construcció d’obres públiques que milloressin la vida dels socis.Amb el pas dels anys, la cooperativa ha continuat creixent: “Hem moder-nitzat instal·lacions, adaptat el molí, els sistemes de collita, els processos d’entrada de producte, l’emmagatze-matge... En definitiva, tot el que l’exi-

“F

Maials I Segriàwww.barodemaials.cat

Maials:confiança en el futur

La cooperativa era i és la gran indústria de la població i, a

més, té convenis de col·laboració amb les

cooperatives d’Almatret, Granyena i el Cogul

COOPERATIVA DEL CAMP I FOMENT MAIALENC


gència del mercat ens ha demanat. També ens hem anticipat en preveure situacions de canvi i hem creat noves seccions i nous serveis per facilitar l’organització diària del soci. Penso que hem sabut estar a l’altura”, ex-plica Josep Segura, president de la Cooperativa de Maials.

Activitat d’oli i ametlla

La cooperativa era i és la gran indús-tria de la població. Avui dia, agrupa prop de vuit-cents socis de Maials i poblacions veïnes, dels quals més de 600 són productors i la resta, col-laboradors. A més, té convenis de col·laboració amb les cooperatives d’Almatret, Granyena i el Cogul.Agrupa unes 5.000 hectàrees d’oli-veres i 1.750 d’ametllers, i suma una producció d’un milió de quilos d’ordi anuals.L’última collita ha representat una producció de 950.000 quilos d’oli, un 30% dels quals es venen amb la mar-ca pròpia “Baró de Maials”.

Regadiu, aval de futur

Fa una dècada que es van implantar sistemes de regadiu a les zones de producció de la cooperativa. Han su-posat un increment del 100% de la producció mitjana així com una major estabilitat, evitant les davallades pro-ductives provocades per la incertesa climatològica.Ara com ara, la producció continua

augmentant amb noves plantacions intensives i aquest increment està afavorint també el relleu generacio-nal, amb un nombre creixent de jo-ves que s’han incorporat a l’activitat agrària.

La unió fa la força

Altres fites de la seva història són ha-ver estat una de les fundadores de la Denominació d’Origen Protegida Les Garrigues, de la Federació de Coope-

ratives Agràries de Catalunya i de la ja extinta Caixa Rural de Lleida.També forma part, junt amb unes al-tres nou cooperatives, de l’Organitza-ció de Productors de Fruita Seca de les Garrigues.Són mostres que la Cooperativa de Maials aposta per allò de “la unió fa la força” i, com subratlla Josep Se-gura, “la confiança és la clau de tot plegat: creure en el projecte col·lectiu i actuar amb prudència per generar seguretat i convicció”.•

La implantació del regadiu ha suposat un increment del

100% de la producció mitjana i ha afavorit el

relleu generacional

LES XIFRES

790 socis productors i col·laboradors

5.000 hectàrees d’oliveres

1.750 hectàrees d’ametllers

1M kg d’ordi

950.000 kg d’oli

7M € facturació anual

20M € secció de crèdit

Una dotzena de vins cooperatius han estat distingits en l’última edició del concurs International Wine Challenge de Londres.En el concurs de la IWC es reconeixen les qualitats de cada referència en un tast a cegues i es qualifiquen per un jurat integrat per més de 300 experts internacionals del sector. A l’última edició s’hi han presentat unes 15.000 referències de totes les regions vinícoles i els cellers cooperatius catalans han rebut un total de 7 medalles (dues d’or, dues d’argent i tres bronzes) i 4 recomanacions.•

MEDALLES D’OR“Les Sorts Sycar 2014” de Celler Masroig “Mas dels Frares 2015” de Vinícola del Priorat

MEDALLES D’ARGENT“Tierras Coloradas Carignan 2015” de Celler Masroig“Morrisons The Best Priorat 2014” de Cellers Unió

MEDALLES DE BRONZE“Cossetania Tinto Reserva 2012” de Castell d’Or“Ònix Clàssic 2015” de Vinícola del Priorat“Nadiu Crianza 2014” de Vinícola del Priorat

RECOMANACIONS“Solà Fred 2016” de Celler Masroig“Pupitre Brut Or” de Castell d’Or“Masia Bou Brut” de Castell d’Or“Marquès de la Sardana Brut” de Covides

www.cellermasroig.comwww.vinicoladelpriorat.com

www.cellersunio.comwww.castelldor.com

www.cellersarboc.comwww.covides.com


Concurs Internacional

Wine Challenge

Llet Nostra a les escolesDurant els últims mesos, Llet Nostra ha subministrat un got de llet diari a 22.000 alumnes de 88 escoles d’alta complexitat. La iniciativa forma part del programa “Llet a les escoles”, que promou el Departament d’Agri-cultura amb els objectius de garantir una alimentació saludable dels alum-nes i d’inculcar l’hàbit de prendre aquest aliment.Segons nutricionistes, la llet és una manera fàcil d’aconseguir el calci i al-tres nutrients essencials necessaris. És un aliment molt important durant la infància, però també al llarg de la vida, sobretot per a la gent gran. Jordi Riembau, president de Llet Nostra, explica que “als ramaders ens satisfà poder portar llet a les es-coles perquè ens ajuda a posar en valor el nostre producte, la nostra fei-na i el món rural”.


Llet Nostra és la marca comercial de la llet de 190 granges ramaderes familiars agrupades en 4 cooperatives catalanes: Ramaders del Baix Empordà, Cooperativa Campllong, Cooperativa de Mollerussa i Cadí. Es tracta d’un projecte que fomenta el desenvolupament del territori i que ajuda a fer sostenibles el sector ramader i el món rural català. Ofereix un producte local per al consumidor local, que cuida la qualitat i garanteix un preu just per al ramader. Creada el 2003, Llet Nostra és la marca líder de llet en bric a Catalunya des del 2011. Actualment comer-cialitza 28,6 milions de litres de llet i factura 20,6 milions d’euros anuals.

www.lletnostra.cat

En aquest sentit, el projecte també ha servit als mestres de les escoles participants per introduir a les aules conceptes com l’alimentació saluda-ble i el món ramader i agrari.Llet Nostra participa en aquesta campanya gràcies a haver guanyat el concurs públic que va convocar

el Departament d’Agricultura per es-collir el proveïdor fins a final del curs 2016-2017. La iniciativa tindrà conti-nuïtat el curs vinent, i les escoles que ho vulguin podran continuar distribu-int un got gratuït de llet o làctic diàri-ament als alumnes, amb el suport del Govern català.•

DARP

PREMIS A CEOLPEL’oli “El Trull” elaborat pel Centre Oleícola del Penedès (Ceolpe) ha rebut el primer premi a la qualitat de l’oli verge extra fruitat madur d’Espanya i Portugal del concurs d’oli organitzat per Pieralisi a Jaén i accèssit a Expoliva 2017, la Fira Internacional de l’Oli d’Oliva.A més, els olis de Ceolpe han obtingut una Menció de Qualitat (tres gotes d’or) en el Concurs Internacional “L’Oro del Mediterraneo”, a Itàlia, i fa uns mesos també van ser distingits amb el primer premi del Centre de Desenvolupament de l’Oli (CDO) com a Millor Oli d’Oliva Verge Extra Fruitat Madur.Fundada el 1988, Ceolpe és una cooperativa de segon grau formada per 14 cooperatives de primer grau, que engloba 23 municipis i 6 comarques. Té una producció d’uns 5 milions de quilos d’olives anuals, uns 950.000 litres d’oli que comercialitza envasats en la seva totalitat.

www.ceolpe.com


BIO GOMINOLES Mel Muria ha presentat la nova col·lecció de Gominoles Bio en el marc del certamen Bioterra 2017. Les gominoles es comercialitzen en tres sabors: mel, eucaliptus-pròpolis i regalèssia-mel.El nou producte forma part de la col·lecció ecològica “Bio Muria” que actualment està integrada per diferents varietats de mel, mel de sabors, xarops i suplements alimentaris, tots ells d’origen orgànic.

www.melmuria.com

VINS PuresaEl Celler Cooperatiu de Gandesa presenta “Puresa”, la nova gamma de vins d’autor elaborats amb raïm de vinyes velles de més 50 anys, arribant fins a alguns ceps de 80 anys.“Puresa” expressa la màxima identificació del terrer de la DO Terra Alta i es tracta de produccions limitades a unes 1.200 ampolles per referència.La gamma inclou tres monovarietals: garnatxa blanca, carinyena (samsó) i morenillo, varietat autòctona de la Terra Alta que aquesta cooperativa ha recuperat.Així mateix, es fan dos vins de postres, el dolç natural amb garnatxa blanca i amb garnatxa negra.

www.coopgandesa.com

CENTRAL D’ASSEGURANCESActelGrup ha celebrat el 30è aniversari de Central d’Assegurances, la principal corredoria dels agricultors i ramaders de Lleida i una de les primeres de l’Estat.Creada el 1987, cobreix tot tipus d’assegurances i té una quota de mercat del 40% d’assegurances agràries a Catalunya, amb 31 milions de primes assegurades i tres milions d’euros de facturació.Recentment ha presentat un nou producte amb l’empresa Swiss Re Corporate amb l’objectiu d’assegurar la minva econòmica provocada per la falta d’entrada de quilos a les cooperatives.

www.centralassegurances.comwww.actelgrup.com

ACTELGRUP

CEOLPE

ÈTIM, MÉS QUE UN VIATGELa Cooperativa Falset Marçà ha renovat la família Ètim amb la nova etiqueta i un nom propi per a cadascun dels vins que la componen: Destí, Pausa, Joc, Viatge i Origen. Amb la renovació de la gamma, es vol transmetre el “significat veritable” (Ètim) del viatge recorregut per la Cooperativa i pels seus socis a través dels seus vins; i alhora, deixar la porta oberta a què cadascú els gaudeixi en el seu propi camí.L’aventura comença amb L’Ètim El Destí, un vi per als entusiastes de la garnatxa blanca, i continua amb La Pausa, aquell moment en què ens aturem per contemplar el camí fet i que anirà acompanyat d’un rosat amb tota la força de la garnatxa i el syrah.El Joc ens demana llibertat. És el vi negre jove del celler, un bon vi que mostra l’alegria de la garnatxa matisada pel caràcter de la carinyena, el cabernet i el merlot.A cada glop, a cada passa, El Viatge ens porta a descobrir nous horitzons i finalment, L’Origen Vinyes Velles fa un tribut a la força i el caràcter dels pagesos que, amb dedicació, esforç i estima, han fet de la garnatxa un senyal d’identitat.

www.etim.cat

Pintures RUPESTRES

Celler de Capçanes ha signat un acord de col·laboració amb l’Ajuntament del municipi per col·laborar en el manteniment i la millora de les pintures rupestres que formen part del patrimoni cultural local.L’aportació es farà a través de dos vins de la cooperativa que fan referència a les pintures rupestres en la seva etiqueta. Es tracta de les marques “Sense Cap” (que mostra una de les figures més emblemàtiques del conjunt patrimonial, un toro sense cap) i “Cap Sentit” (amb un dibuix de dos homes lluitant o caçant). Aquests vins s’elaboren amb un cupatge de la varietat autòctona, la garnatxa.El conjunt arqueològic, format per 19 jaciments, ha estat restaurat recentment per recuperar la lectura de les figures que no s’apreciaven bé i la documentació de noves imatges.

www.cellercapcanes.com

BONES PRÀCTIQUES ENINFORMACIÓ financeraArrossaires del Delta de l’Ebre ha rebut la distinció Bones Pràctiques en Informació Financera en els Premis ACCID. El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va ser l’encarregat de lliurar el guardó a la cooperativa.El premi, que concedeix l’Associació Catalana de Comptabilitat i Direcció, es lliura a les entitats públiques o privades com a reconeixement a la qualitat i la transparència de la informació financera que presenten.En edicions anteriors, aquest mateix reconeixement s’ha concedit a empreses com Gas Natural, Banc de Sabadell, Abertis, Caixa d’Enginyers, Universitat Oberta de Catalunya i Torrons Vicens.

www.arrossaires.com

EL SOLERÀS, A LA XinaXefs i empresaris de prestigiosos restaurants i hotels de Pequín, Xi’an i Xangai han tingut l’oportunitat de tastar les bondats organolèptiques dels olis d’oliva verge extra de la Cooperativa del Soleràs.Alguns dels establiments que han gaudit de l’oli del Soleràs són els hotels Grand Noble, V-Continent i Pullman.La Cooperativa del Soleràs estàs composta per un centenar de socis que han apostat per la qualitat del producte.

www.coopelsoleras.es

ENRIC RIBERA GABANDÉ

ACCID


TEM

PS D

’OC

I

El vi és un reflex del paisatge on creix la vinya i fins i tot, d’arquitectures històriques pràcticament oblidades com els búnquers de la postguerra que trobem a la plana de l’Alt Empordà. Un patrimoni localitzat i inves-tigat en el llibre “Recórrer la Garriguella fortificada. Desxifrant els bún-quers: arquitectura i paisatge”, de l’arquitecta Adela Geli i Anticó.

L’organització defensiva dels Pirineus construïda durant els anys 1944-1950 es va materialitzar amb aproximadament 6.000 búnquers que, fora del seu context bèl·lic original, passen a ser arquitectures defensives talment com els castells medievals. La meitat d’aquests búnquers són a Catalunya, i més d’una quarta part en territori empordanès.La importància de Garriguella es justifica amb una sola xifra: fins a 380 bún-quers es concentren entorn d’aquest municipi que, donada la seva diversitat geogràfica i del paisatge, es tradueix en el descobriment d’unes tècniques de camuflatge molt variades: disfresses que van des de teulades inclinades al mode de les masies fins a construccions amb elements de pedra seca. I no només això sinó que, per context cronològic, aquest va ser escenari de l’últim combat aeri de la Guerra Civil espanyola a Catalunya.El territori marc d’aquests fets històrics té una estreta vinculació amb la vinya, conreu que ha estat el sector econòmic principal de la població des de temps antics. Actualment, aquesta tradició segueix vigent: més d’un 25% de la su-perfície del terme municipal, es dedica al conreu de la vinya.La Cooperativa Agrícola de Garriguella ha esdevingut una de les entitats vi-tivinícoles més fortament arrelades i amb més tradició de la DO Empordà. Fundada l’any 1963, la Cooperativa és un testimoni viu de la tossuderia, el treball i el sacrifici dels pagesos que van creure que unint els seus recursos podrien optimitzar els treballs agrícoles, modernitzar la maquinària del celler i aconseguir un major benefici econòmic.Per donar conèixer dos dels valors més representatius del municipi, la coo-perativa i l’autora del llibre han organitzat una nova activitat enoturística: un maridatge de natura i cultura anomenat VINS & BÚNQUERS. Es tracta de visites guiades que tindran lloc tots els diumenges d’estiu i que vincularan el

Vins& Búnquers

patrimoni dels búnquers amb la tradició vitivinícola que els envolta.El punt de trobada de l’activitat serà, a les 9 h, a la Co-operativa de Garriguella. S’iniciarà amb una breu intro-ducció històrica audiovisual i una ruta a peu de 2,90 km de baixa dificultat entre vinyes i búnquers. S’explicarà el funcionament dels 10 búnquers i el nou projecte de l’ADV de la Cooperativa amb l’empresa Galanthus i Agroassessor d’instal·lar colònies de ratpenats dins els búnquers amb l’objectiu de fomentar el control biològic de plagues i millorar la biodiversitat de la vinya.L’experiència finalitzarà amb una visita i tast de vins a la Cooperativa de Garriguella. A continuació, moment idoni per fer l’aperitiu a la terrasseta de la zona de res-tauració de la mateixa cooperativa i anar a comprar allò que més ens hagi agradat a la seva Agrobotiga.•


COOPERATIVA DE GARRIGUELLACtra. de Roses, s/n. Garriguella (Girona). 972 530 002Preu: 12€Cal inscripció prèvia a [email protected] de trobada: Agrobotiga de la CooperativaDificultat de la ruta: fàcilDistancia: 2.9kmCal portar gorra i calçat còmode

Maridatge de natura i cultura a la Garriguella fortificada

COOPERATIVA AGRÍCOLA DE GARRIGUELLA

COOPERATIVA AGRÍCOLA DE GARRIGUELLA

I passat l’estiu...

La Cooperativa d’Espolla participarà en la Verema Solidària, una iniciativa que uneix territori, vi i sensibilitat social. Podeu apuntar-vos a la campanya de micromecenatge per participar com a veremadors a les vinyes de la cooperativa el pròxim 30 de setembre. Collireu el raïm amb què després es farà el vi solidari i passareu un gran dia!

www.veremasolidaria.org


“Sóc nascuda en una casa de pagesos i tot i que teníem bodega i molí, en la meva joventut vaig viure molt poc la pagesia. A més, per aquella època la nostra família no formava part de la cooperativa. Va ser quan em vaig casar que m’hi vaig començar a dedicar, ajuntant la dot dels meus pares i les terres del meu home”. Així es presenta Antònia Aguiló (Bot, 1964), la primera dona que ha entrat a la junta rec-tora de la cooperativa Agrícola Sant Josep de Bot.

Encara que al poble de Bot hi ha moltes dones que són sòcies de la cooperativa, fins ara no n’hi havia cap al consell rector. “Penso que podem aportar una altra mi-rada, però jo no em sento ni home ni dona. Em sento una persona més. Sí que reconec que ha estat trencador i de fet, sóc la primera dona de la Terra Alta que entra en una jun-ta. Fins fa poc això podia semblar molt complicat, gairebé com pujar a l’Eve-rest, però sempre hi ha un primer dia i tot ha anat amb norma-litat”.

I continua: “Penso que totes les persones sòcies haurien de ser membres de la junta almenys una vegada a la vida. Ara entenc molt millor el funcionament de la cooperativa. Prendre decisions no és fàcil perquè, encara que siguin raona-des, mai van bé a tothom i després cal ser conseqüent”.

L’Antònia i en José Ramón conreen 5 hectàrees de vinya de les varietats garnatxa blanca, garnatxa negra i syrah. En menor proporció, també cultiven l’ametller i l’olivera.

“No podem viure només de la terra i ara combinem la feina al camp amb un allotjament rural a Bot. No parem de treballar per millorar la renda que percep el productor i espero que algun dia hàgem canviat prou aquest tema perquè el jovent s’hi quedi i hi hagi un bon relleu gene-racional”.Durant la temporada de més feina al camp, tots els membres de la família acostumaven a treballar en equip, però aquest relleu està complicat. “Els nostres fills ho saben fer tot: podar, veremar, esporgar... i fins i tot han tocat l’aixada, però ara s’han fet grans i aquest any serà el primer que ens haurem d’espavilar nosaltres sols. La

sort que tenim és que anem els dos a l’una”.

El pas del temps ha anat canviant l’Antònia. “Cada vegada m’agrada més la

pagesia. M’ho miro amb uns altres ulls que quan era jo-veneta. Quan passejo per la vinya i veig créixer el fruit és un moment de gaudi personal... i ets sents reconfor-tat quan tens el Massís dels Ports al davant. Destaco

els diferents colors de cada estació de l’any, el roig de l’argila a la tardor fins a la combinació de verd i el blanc

dels ametllers florits a la primavera. Es-tic enamorada de la terra”.

Aquesta passió és la que fa que l’An-tònia sigui conegu-da a la comarca per la seva implicació a diverses associaci-ons. “M’agrada col-laborar en tot el que pugui i penso que

hem de tenir més visió global i de comarca i deixar-nos de menudeses de poble”.

I és que l’Antònia ho té clar: “Si volem que els nostres fills es puguin quedar a casa hem de treballar a llarg termini, fent les coses més sostenibles, qualitativament parlant, i amb comunitat. També necessitem serveis bàsics que s’estan reduint. A les escoles cada vegada hi ha menys xiquets i no sabem què passarà quan la nostra metgessa es jubili. És el peix que es mossega la cua. Necessitem atraure gent al territori, que vinguin i puguin viure aquí”.

Malgrat tot, quan mira al futur ho fa “esperançada” i ar-gumenta que “la cooperativa Agrícola Sant Josep porta bon camí i això ens pot ajudar. És l’empresa que dóna més llocs de treball i sort en tenim que ens proporcioni serveis com la secció de crèdit”.

A més, a la Terra Alta hi ha moments que no tenen preu. “Quan estàs cansat físicament o les coses no acaben de rodar bé: aixeques la vista, mires el teu entorn... i respi-res!”.•

“Entrar a la junta semblava

pujar a l’Everest”ANTÒNIA AGUILÓ

Agrícola Sant Josep de Bot

GENT&TERRITORI

juny [2017] agro · david casadevall, josep lluís bosque, josep parcerisa, màrius simon, noelia...

Documents